Issuu

NÚM. 403

DESEMBRE 2020

5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

Els Buhos donen el tret de sor�da a les festes de Nadal

EL FRANCOLÍ

DESEMBRE

2020

VOT PER CORREU

KIT BRAILLE

Fins al 4 de febrer

Fins al 18 de gener

Davant la situació epidemiològica recomanem sol·licitar el vot per correu. Per fer-ho pots anar a qualsevol oficina de Correus, o també virtualment entrar al web correos.es amb el DNI electrònic, l’idCAT certificat o altres certificats reconeguts.

Si tens una discapacitat visual, pots trucar al telèfon 900 400 012 i demanar el kit de vot Braille.

900 400 012

correos.es

EL FRANCOLÍ

parlament2021.cat

DESEMBRE

#infoEleccions2021 Cost de la trucada: segons operadora.

2020

LA NOSTRA PORTADA El grup musical va fer la preestrena de l'úl�m disc al teatre del Casal. Amb aquest espectacle es donava el tret de sor�da a unes festes nadalenques marcades per la pandèmia. Tornar a assis�r a un concert de música en viu va ser, per a molts dels espectadors, una glopada d'aire fresc després d'un any on les cancelacions musicals i teatrals han estat les protagonistes. ■

Revista editada amb la col. laboració de:

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

FOTO PORTADA: Eva Bonet Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83. Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar�, Manel Morgades, Jordi Roca, Andreu Morta i Móra, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Montse Bosch, Pitu Amigó, Joan Casanovas, Anton Mar�, Mariona Rendé, Museu de la Vida Rural, Íngrid Guillén, Júlia Alcalde i Esther Català . Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies. Col·laboradors: Ferran Civit i Martí, Eusebi Majós i Pont, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons, Equip de l'EsplugaAudiovisualiEFMR.cat;President:XavierLozano.Coordinador: Gerard Bosch. Cobertura audiovisual: Josep Morató. Redactors i fotògrafs de l'Espluga Audiovisual Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar�cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

EL FRANCOLÍ

SUMARI

4 5 6 7 8

EDITORIAL. Un Nadal diferent. BÚSTIA. Desafecció REFLEXIONS. L'ocell que no gosava volar La dèria del gènere Mags, no reis. "Anar als Padres" L'ACTUALITAT. Laia Torres Garrell guardoonada amb el premi Serra i Moret de Civisme de la Generalitat de Catalunya. L'Espluga contractarà 17 persones a l'atur a través dels plans d'ocupació 9 La UBE inicia la campanya de Nadal amb 70 regals per repartir. L'Ajuntament presenta un pressupost de 6757024,24€ que implica un augment del 40% respecte al del 2020 10 L'Ajuntament instal.larà plaques fotovoltaiques a la teulada del Casal per abastir d'energia diversos equipaments municipals. 11 L'Ajuntament suspèn l'edició adaptada de la 456a Fira de Sant Vicenç 12 El grup musical Buhos estrena "Teràpia col.lectiva" al Teatre del Casal 13 Una possible entrada a la Cova al carrer de Sant Antoni, hipotètica explicació als gravats 14 Laura Ruiz de Porras: "Multipliquem el nombre de casos de setmana en setmana, hauríem de ser tots conscients que hem de fer moltes renúncies". L'Espluga dona la benvinguda al Nadal amb una encesa de llums en format íntim.

15 La Germandat, l'entitat més antiga de l'Espluga, suspèn l'activitat per falta de relleu 16 L'EMME celebra el Nadal amb una cantada virtual. La COVID-19 no impedeix l'arribada de l'Home dels Nassos a l'Espluga el darrer dia de l'any. 17 L'Espluga aprova eximir terrasses de pagar la taxa d'ocupació de via pública durant el 2021. L'espluguina Meritxell Lorca, campiona d'Espanya d'esquí adaptat. 18 Ferran Civit s'acomiada del Parlament després de 5 anys com a diputat. El Festival Riubombori guanya el Premi Ateneus 2020 al Foment de la Participació 19 Els clubs d'escacs de la Concaotgaitzen un torneiig a nivell comarcal 20 El poble saharauí reclama els seus drets. La Coral Espluguina opta per celebrar el concert de Sant Esteve al carrer 21 El Pessebre de l'Espluga presenta un vídeo interpretatiu de l'última representació. La Cursa de la Llufa recapta 650 euros per Drac Actiu en una edició adaptada a la pandèmia 22 LA RIALLETA. PLANTES REMEIERES 23 REPORTATGE. La vila fotografiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya 27 CASAL. Aula oberta de teatre. 28 Una cantada de cuplets de tots els temps ha estat l'alternativa als Pastorets de l'Espluga 2020 29 El Club Patí Casal de l'Espluga es renova amb l'inici de la temporada 31 BIOGRAFIES ESPLUGUINES 32 RIUADES ESPLUGUINES 34 HISTÒRIQUES. LA BÍBLIA ENS PARLA 35 MUSEU DE LA VIDA RURAL 36 QUÈ DIU EL POBLE? 38 ESPAI SOMMELIER 39 PINZELLADES DEL PEDRÍS 40 ARA FA 100 ANYS 41 RENOI, QUIN RENOM! 42 ENSENYAMENT 45 DE SOCIETAT 47 NATURA SINGULAR DESEMBRE

2020

Un Nadal diferent Un cop païts els torrons i les neules de les festes de Nadal, toca fer balanç del què han suposat aquestes celebracions per a la majoria de la societat. Molts de nosaltres ens pensem que la mainada ha estat la gran damnificada; no han pogut celebrar les festes amb els avis, cosins i altres familiars, no han tingut parcs de Nadal o no han anat a rebre els Reis d'Orient, entre d'altres moltes coses que avui dia teníem molt integrades. Però si girem la mirada cap a la nostra gent gran, tot i la cuirassa que ens fan creure que

Desafecció

porten, veurem que potser ells han estat els grans oblidats. Alguns d'ells no tindran masses més oportunitats per poder gaudir del caliu nadalenc, i haver-ne perdut una pot haver estat més greu del que ens pensem. Tal vegada ens hem bolcat massa amb la canalla i els joves, els hem cobert de regals, potser per substituir les mancances d'aquest any. Però els nens i nenes tenen una gran capacitat d'adaptació, ells entenen la situació molt millor que molts dels adults o si més no, ells tenen molts Nadals per endavant. ■

Busti@

Úl�mament s’han reviscut els mo�us del perquè Catalunya, cada cop més, rebutja la nacionalitat espanyola i vol la seva llibertat i la iden�tat pròpies. Primer: No comprenem un procedir de descapitalització i d’empobriment econòmic cap a Catalunya que inclou, entre altres, dos casos importan�ssims: recentment s’ha calculat en 20.000 milions d’euros el que s’ha deixat d’inver�r al nostre país en els úl�ms 10 anys; i la pressió a què moltes empreses deixin Catalunya i s’instal·lin en altres llocs d’Espanya. Segon: Es repeteix el que va succeir amb l’úl�m estatut aprovat per les Corts Espanyoles i votat pel poble català. Actualment estan recollint ﬁrmes per tombar l’acord «Ce-

laá», que desautoritza la famosa i repugnant llei «Wert». «Allí empezo todo» mal amics espanyols, recordeu? Tercer: Un jutge autoritari i ferit en el seu amor propi ha exigit als «mossos» catalans que, a cara descoberta, cer�ﬁquin que van abatre als responsables d’un atemptat a Cambrils i Barcelona, davant del germà d’un dels assaltants abatuts i del públic en general. Conclusió: Algú em pot explicar que això no és odi i ganes d’expulsar-nos als catalans del mapa? Aquest és el camí i la drecera per a conquistar el nostre etern amor cap a Espanya, sempre imposant? Han perdut la «xaveta» molts espanyols i espanyolistes? Jo, amb pena i dolor al cor, crec que sí. Eusebi Majós

El Francolí no es fa responsable de les opinions dels seus lectors. Totes les cartes adreçades tant a l'apartat de "la bús�a" com al de "cartes a la presó", encara que es publiquin amb pseudònim, s'han d'enviar amb les dades personals. Així mateix, cal que siguin escrites en word i enviades per correu a elfrancoli@gmail.com. El Francolí es reserva el dret de resumir-les o escurçar-les. Tanmateix, �ndran preferència les que siguin més adients a l'actualitat. ■

EL FRANCOLÍ

DESEMBRE

2020

R E F L E X I O N S un cop d’ull

L'ocell que no gosava volar ANDREU MORTA

“Articular la llengua catalana com a eix integrador de la nostra ciutadania en un marc d’assumpció pública del multilingüisme com a riquesa individual i social” Koiné: «Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent»

uina pega, pobre ocell! L’escomesa d’un gat malxinat li havia mig trinxat les ales. Així que va romandre quiet a la branca dies i dies. Quan ja pogué moure’s, però, no gosava deixar la branca: la por a les urpes del gat que el sotjava i el dolor que sen�a quan aletejava el paralitzaven. Estabornit, desesmat, fracassat en tot intent d’alçar el vol, es convencé que mai més no podria solcar l’aire. Però un dia el vent del nord bufà amb força i l’arrossegà branca avall. Quin espant! La por a les urpes del felí li feu batre les ales amb desesper. Llavors, oh, miracle! Agombolat pel torb impetuós va elevar-se cel enllà, alliberant-se del terror. Lliure! Feliç! Poderós! Ara em preguntareu: i aquest conte d’ocellets, gats i bufaruts, què té a veure amb la cita que encapçala aquest text

EL FRANCOLÍ

malgirbat? Estàs sonat? Espero que no, perquè em sembla que el conte és una metàfora perfecta de l’estat de la llengua catalana en aquest temps revoltat. El català vindria a ser com l’ocellet malferit. El gat, els segles de persecució, de prohibicions i d’agressions pa�des sota les urpes d’una mentalitat imperial i absolu�sta que no para d’imposar-nos la seva llengua mentre proclama amb cinisme –per boca del cap de l’Estat– que “El castellano nunca fué lengua de imposición, sinó de encuentro; a nadie se obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos que hicieron suyo, por voluntad muy libre, el idioma de Cervantes”. I el vent que fa volar l’ocell? Ah, el vent! El vent som –hem de ser– tots nosaltres, els catalans i les catalanes d’avui. Ha de ser la nostra voluntat ferma i el nostre amor per l’idioma que hem heretat dels avis, molts d’ells vinguts d’altres terres. Aquí escau una nova cita d’aquell avui excoronat: “L’afecció dels catalans a la llibertat és llegendària i sovint ha estat ﬁns i tot heroica”. Va dir-ho la primera vegada que va visitar Barcelona just després d’asseure’s al tron. Sabó, és clar. Però cert

de tota cer�tud. Perquè els catalans creiem en la llibertat. I la volem. I quina força ha de tenir aquesta tramuntana? Doncs ens ha d’empènyer a donar a la llengua catalana l’ús prioritari que mereix. Impulsar-nos a parlar-la sempre i amb tothom, en especial amb les persones nouvingudes, que arribaran a parlar-la si els demostrem que els serà ú�l. Ha d’impulsar-nos a parlar-la acuradament, a defugir mots vulgars i barbarismes que afavoreixen l’osmosi de l’idioma més poderós. Perquè mil anys d’història i una literatura de primera mereixen l’esforç. Perquè aquesta llengua és la nostra. Perquè hi tenim tot el dret. Miquel Riera es pregunta, a El Punt/ Avui: «Qui pot no estar-hi d’acord [en el manifest de Koiné]? Només aquells que, adduint que defensen el bilingüisme, en el fons el que defensen és el monolingüisme en castellà». Signo de tot cor el manifest dels ﬁlòlegs i professors del grup Koiné que tanta polseguera va alçar quan el varen publicar. Faig meu, també, el que deia l’ar�culista. I per això vull el que vull i reclamo la llibertat que reclamo. Bon any nou, amigues i amics. ■

DESEMBRE

2020

REFLEXIONS Joves escriptors

La dèria del gènere

JUDIT DELGADO

er Nadal: �ons, �ones, torrons i torrones El mes de desembre, ja se sap, és temps de festa i, per tant, toca preparar-nos: decorar la llar, preparar regals, pensar propòsits per l’any vinent... i, especialment i per als més pe�ts de casa, anar a buscar el �ó -bé, a mi sempre m’havia vingut a casa tot sol, però ara s’es�la més anar-lo a buscar al bosc. En això úl�m -el �ó-, als catalans ens agrada recrear-nos-hi, no només perquè és una tradició nostra, sinó també perquè és ben estranya, i això ens fa especials. Molt possiblement per això, durant els úl�ms anys hem vist una creixent focalització en la ﬁgura del �ó que pot incloure des d’anar-lo a buscar -la qual cosa cons�tueix un autèn�c ritualﬁns a la gran quan�tat de caracteritzacions que cada família creu oportunes. Entre les caracteritzacions (que a mi em recorden al vestir el rostre de Mr. Potato) d’aquests �ons, darrerament s’ha començat a popularitzar-ne una que, personalment, em sembla ben curiosa: la �ona.

És així, s’ha dotat de gènere a un tronc, a un ésser màgic però inanimat, a una cosa que no té sexe, això mateix: s’ha dotat de gènere a una cosa. Lluny de les teories feministes que promouen l’erradicació del gènere¹, i entre les quals destaca Undoing gender (Desfer el gènere), de Judith Butler, altres abanderats cauen en la dèria d’atorgar gènere (femení) a tot allò amb què es topen, creient que té algun sen�t fer servir el femení genèric, atribuint gènere a coses i a objectes i, fins i tot -i aquí penso en algunes ar�stes que parlen en castellà-, a parlar de «cuerpas» (en comptes de «cuerpos»). Però és que el �ó, més enllà de ser un ésser màgic, és una cosa: no té gènere, ni té sexe i és completament absurd assignar-li especificacions de gènere. Que el �ó sigui «el», és a dir, que grama�calment sigui masculí, no té cap correlació amb les categories semàntiques mascle-femella perquè, en aquest cas, el seu gènere no estableix oposicions de sexe. Per què? Doncs perquè el que (fins ara) havíem conegut com a «�ó» no és mascle ni és fe-

mella sinó que és, senzillament, una cosa, un objecte neutre. Una cosa amb ulls i boca (en alguns casos), però una cosa al cap i a la fi. Per exemplificar-ho més clarament: dir «la �ona» és tan absurd com dir el llit - la llita. D’altra banda, entenc que algunes persones, amb tota la bona intenció del món, pretenguin mostrar que les dones hi som, al món, i que hi hem estat, a la història, malgrat que sempre s’hagi tendit a silenciar el nostre paper. Ara bé, extrapolar la presència silenciada de les dones a la figura del �ó és, crec, anar massa lluny. Per tant, el �ó és el �ó, és un ésser màgic que ens acompanya durant unes setmanes i que porta regals i alegria, especialment als més menuts. No cal complicar-nos amb quina atribució de gènere li és més oportuna, d’una banda perquè no en té, d’altra banda perquè no és rellevant i, encara d’una altra perquè no crec que ell se sen� iden�ficat en cap de les categories home o dona (o mascle i femella). Dit això, i tant si feu cagar el �ó com prepareu torrons per als Reis, bones festes a tothom! ■ 1 Aquesta erradicació del gènere se circumscriu dins de la teoria Queer, segons la qual tant l’orientació sexual com la iden�tat sexual o de gènere de les persones són fruit d’una construcció social (això és, s’aprenen). Sota aquesta premissa s’afirma, necessàriament, que no existeixen rols sexuals «predeterminats» en la naturalesa humana, sinó formes diferents de desenvolupar socialment la sexualitat i el gènere, els quals estan subjectes a múl�ples variables (geogràfiques, culturals, històriques...).

EL FRANCOLÍ

DESEMBRE

2020

REFLEXIONS tassa i mitja

Mags, no reis

JOSEP VALLVERDÚ

l costum aquella nit del cinc de gener era posar al balcó pa i aigua per als camells dels Reis d’Orient que portaven bones coses a tota la gent. L’endemà els plats eren buits i al seu costat hi havia les joguines. Ara que es desinﬂen tantes monarquies esbrinem d’on surten els Reis famosos. I ens n'anem als Evangelis en grec, (i no per presumir dels meus diplomes sinó perquè els evangelis en grec són la primera font vàlida). Doncs la primera sorpresa és que dels quatre Evangelistes només un, Mateu, explica que van venir d'Orient uns mags, ço és, homes experts a llegir els senyals de les estrelles i interpretar altres indicis i càbales; els Evangelistes Marc, Lluc i Joan comencen el text quan Jesús és adult. Hem dit que Mateu parla de mags, no de reis, i tampoc ens diu que venien en luxosa ca-

ravana ni que eren tres, ho deduïm pels tres oferiments de mirra, encens i or. Al segle III un escriptor, Tertulià, parla dels Reis, senyal que se'ls volia enal�r, posar-los a l’altura, almenys, d'Herodes, amb qui havien parlat; l’Església ha �ngut tradicionalment molta tendència a ensabonar els monarques. El Papa Lleó I, al segle V, decreta que sí, eren Reis, i inicia el culte als tres viatgers que aviat �ndran nom, Gaspar, Melcior i Baltasar. Al segle XVI, amb el creixement dels imperis se'ls atribueix iden�ﬁcació geogràﬁca, l’un serà Europa, l’altre Àsia i el tercer, de pell fosca, Àfrica. Els pobles de parla castellana diuen, com si fos per acontentar tothom, “Los Reyes Magos”, mentre que els Catalans només diem Reis d’Orient. O sigui que som tant papistes com Lleó I. Caldria acostumar la canalla, els pa-

drins, els Ajuntaments, els pares i els i les mestres a parlar de Mags, dels Tres Mags d’Orient, i conservar, si voleu, els patges de les cartes, però abolir les corones, les grans capes esplendoroses, les cavalcades i les arribades múl�ples i simultànies amb tren, avió, vaixell, cavall, limusina o camells. Atenció! Com van arribar a Betlem, els tres personatges? Si venien muntats, atenent el fet de les moltes serralades en el llarguíssim viatge d’hivern, seria en dromedaris, més àgils i forts per a perllongades marxes que no els camells. Fora, doncs, el to monàrquic, no parlem més de Reis, descoronem-los i parlem de Mags. He vist alcaldes d’esquerres donar servilment les claus de la població als “Reis”. Quina vergonya... Seria més honest i més màgic que les donessin als Mags. Potser ells farien, agraïts, un espectacle de jocs de mans per a la canalla, (que som tots ). ■

Als anys cinquanta

"Anar als Padres (II)"

MANEL MORGADES

l cinema va entrar a les nostres vides als “Padres”. Eren projeccions en blanc i negre. Les cintes eren de pocs mil·límetres i de poca qualitat. S’ha trencat la cinta! Vam conèixer els genis del cinema mut: Harold Lloyd, Charlie Chaplin, Buster Keaton, Laurel i Hardy... Per trencar el silenci ens posaven música apropiada a cada ﬁlm en una gramola. Els nostres herois eren el Xarlot i el gras i el prim, EL FRANCOLÍ

les seves pel·lícules eren les més projectades, per això ens sabíem de memòria els seus acudits i aventures. Més endavant, van fer un local senzill – amb cabina per �rar el cine i un projector de 16 mil·límetres – , ja que tenia la pretensió de ser una sala de cinema, tot i que amb molta austeritat. En aquest nou local ens passaven de tant en tant alguna pel·lícula o documental en color. Per acabar la tar-

da de cinema feien una rifa. Els que ens quedàvem al cine, després d’una tarda de pa�, érem els més pe�tets; els grans marxaven per intentar colar-se al cine dels adults, al “cultural” i al “xulla”. No he parlat de les nenes, elles anaven al col·legi de les Vedrunes, al carrer de les monges, on feien teatre i altres activitats per passar la tarda del diumenge. ■ DESEMBRE

2020

L'ACTUALITAT Laia Torres Garrell, guardonada amb el premi Serra i Moret de Civisme de la Generalitat de Catalunya El passat mes de desembre es feien públics els guardonats pels Premis Civisme que atorga cada any el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. En l'edició del 2020 l'espluguina Laia Torres Garrell ha guanyat aquest premi en la categoria Serra i Moret de treball pedagògic amb el projecte "Consciencien(-nos)". Es tracta d'una proposta didàc�ca de la matèria de Llengua Catalana i Literatura per a 4t d'ESO que pretén unir la lluita contra les violències masclistes, la mirada crí�ca als textos publicitaris i l'aprenentatge de la llengua i la literatura catalana a través de la lectura de clàssics catalans del segle XX. A par�r de l'anàlisi d'obres i fragments de Mercè Ro-

doreda o Caterina Albert, d'aprendre a llegir la publicitat i de debatre aspectes com els mites de l'amor romàn�c o les maneres d'es�mar, aconsegueix unir competències lingüís�ques, literàries, socials i personals i apropar els con�nguts de la matèria a la realitat de l'alumnat, de manera que generin més interès i es transformin en aprenentatges ú�ls per a la vida. Tot i que no era un requisit haver dut a terme la proposta didàc�ca que es presentava als premis, ja que el que valora el jurat no és el treball de l'alumnat sinó la programació didàc�ca, en aquest cas el projecte era real i es va dur a terme durant el curs 2019/2020 amb els cursos de 4t d'ESO de l'INS Joan Amigó i Ca-

llau. El resultat van ser una sèrie de campanyes publicitàries conscienciadores sobre les violències masclistes que par�en, en tots els casos, de fragments d'obres com La plaça del Diamant o Solitud, en les quals hi ha relats clars d'aquesta violència que no sempre (o gairebé mai) han estat llegits en la clau feminista que es proposa el projecte. A causa de l'excepcionalitat de la situació sanitària, enguany no es va dur a terme la cerimònia d'entrega, que es va subs�tuir per un pe�t acte virtual amb la presència del jurat que va tenir lloc el 14 de desembre. Els Premis Civisme tenen per objec�u es�mular i premiar accions, treballs, innovacions, en�tats i persones que trac�n el civisme o proposin reﬂexions, actuacions i millores en aquest àmbit. Tenen l'antecedent històric en el Premi Prat de la Riba, que la Generalitat de Catalunya va ins�tuir l'any 1935 per guardonar el millor llibre sobre formació i educació cívica. En l'edició 2018 i també en la categoria de treball pedagògic el va guanyar una altra espluguiCampanya del projecte. na, Anna March Farré. ■

Acte virtual d'entrega de premis. Cedida

L’Espluga contractarà 17 persones a l’atur a través dels plans d’ocupació L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí ampliarà el personal municipal amb 17 nous treballadors a través dels programes de plans d’ocupació. Aquests programes, adreçats a persones aturades, a través del pla d’ocupació del projecte treball als barris de la convocatòria del 2020, dins del programa d’experienciació laboral. El personal que s’incorporarà disposaran de contractes de 6 mesos i realitzaran tasques diverses per diferents departaments del consistori. Hi haurà 14 perfils que estaran a la brigada municipal i 3 perfils per serveis de dinamització per la gent gran i acollida per a nouvinguts i administració.. El 31 de desembre començaran les 3 persones dels perfils administra�us i les dels perfils de brigada s’incorporaran més endavant, finalitzant totes les contractacions com a màxim el 31 d’octubre de 2021. L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí des�narà 211.731,72 € en la contractació del personal, diners subvencionats pel programa de la llei de barris. Els diners s’han inclòs tant la despesa com l’ingrés al Pressupost Municipal 2021. Aquest projecte està subvencionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc del Programa de suport als territoris amb majors necessitats de reequilibri territorial i social. ■ Redacció︱EFMR.cat EL FRANCOLÍ

DESEMBRE

2020

L'ACTUALITAT La UBE ha empès la campanya de Nadal amb 700 regals per repar�r La Unió de Bo�guers i Empreses de l’Espluga (UBE) ha empès la campanya de Nadal, “Per Nadal a l’Espluga, comerç local” dinamitzant un any més la compra als establiments comercials del municipi. Un Nadal més complicat que els anteriors degut a la pandèmia de la COVID-19 i que fa que el conjunt d’associats necessi�n, més que mai, el suport dels seus convilatans. Amb l’èxit de l’any passat, la UBE ha volgut seguir amb el joc del �pus amic invisible i cada establiment tenia al seu comerç un arbre de Nadal amb targetes penjades. Cada client en podia on es podien trobar bons desitjos per aquestes festes o un premi que havia de recollir en un altre comerç de l’Espluga. El premi, que s'havia de recollir a la bo�ga que li toqués, podia ser un regal propi de l’establiment o vals de descompte. Tal com va explicar el president de la Unió de Bo�guers de l’Espluga, Albert Ami-

gó, “la campanya pretén aconseguir una rotació dels clients per tots els establiments de la UBE i premiar a tots aquells veïns i amics de l’Espluga que compren al comerç local”. El regidor de Comerç, Enric Mercadé va destacar l’esforç que s’està fent tant des de la UBE com des de la regidoria per dur a terme accions de dinamització comercial en el context actual. Des de la regidoria, actualment

també s’està impulsant l’estudi d’anàlisi de la situació del comerç i empreses locals, propostes de reac�vació i cens dels locals d’ac�vitats econòmiques. A més, enguany també s’ha dissenyat la campanya “Fem comerç local” i l’Espluga s’ha sumat per primera vegada al projecte “Barris an�cs, Compra i guanya”. D’altra banda, les diferents bo�gues de la UBE han lluït elements comuns d’il·luminació nadalenca en els seus aparadors i, el dia 29 de desembre, hi va haver animació musical sota el nom “Les històries de Nadal, cançons, rondalles i jocs temà�cs” pels carrers del centre per incen�var i animar les compres. La Unió de Bo�guers i Empreses de l’Espluga ha creat aquesta campanya “Per Nadal a l’Espluga, comerç local” treballant de manera coordinada i comptant amb el suport de la regidoria de Comerç de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí. ■

L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí presenta un pressupost de 6.757.024,24 € que implica un augment del 40% respecte al del 2020 Aquest és el pressupost més elevat de la història del municipi i cal tenir en compte que no s’han augmentat els impostos per al 2021. L’augment és degut principalment al finançament d’actuacions a través de les subvencions, aquestes aportacions signifiquen el 47% del pressupost. D’aquest pressupost en destaca la connexió d’aigua del CAT, les inversions derivades dels efectes de la riuada del 2019, l’augment en les par�des socials, la redacció de projectes i les accions cap al canvi de model energè�c. L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí sotmetrà a votació el pressupost municipal del 2021 al Ple Municipal que es celebrarà el proper dilluns 21 de desembre. La proposta de pressupost que presenta l’actual equip de govern de l’Ajuntament és la més elevada de la història, amb un import total de 6.757.024,24€, un augment del 40% respecte al pressupost del 2020. Aquest augment no implica pressió fiscal a la ciutadania ja que l’Ajuntament de l’Espluga ha congelat els impostos per al 2021, així doncs l’augment prové principalment de les subvencions previstes per al proper exercici, que signifiquen un 47% del total del pressupost. EL FRANCOLÍ

Les línies més destacades del pressupost són la inversió del ramal del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), amb un import total d’ 1.145.000€, aquesta actuació està ﬁnançada també per la Diputació de Tarragona i l’Agència Catalana de l’Aigua, amb mig milió d’euros d’aportació en cada cas. També tenen un import important al pressupost les obres de res�tució de la riuada que suposaran una inversió de gairebé 700.000€, accions que també són subvencionades per la Diputació de Tarragona, la Generalitat de Catalunya i el Govern Espanyol. Pel que fa al total d’inversions, és de 2.594.000€, i un 70% d’aquest import es preveu ﬁnançar per subvencions. Aquest pressupost contempla diverses accions d’inversió, entre les quals se’n destaca l’enderroc del C/ Castell, 1 que �ndrà un import de 92.500€, la instal·lació de plaques fotovoltaiques per import de 48.000€, el canvi d’enllumenat públic a led amb un cost de 124.000€, la renovació de la pàgina web de l’Ajuntament per import de 15.000€, una par�da de TIC de 24.000€ per a la digitalització de l’administració i també una par�da de redacció de diversos projectes previstos com a futures accions, amb un import de

DESEMBRE

2020

L'ACTUALITAT 60.000€. A banda de les dues accions anomenades anteriorment, que són la connexió amb el ramal del CAT (Consorci d’Aigües de Tarragona) i les obres de res�tució pels efectes de la riuada de 2019. El pressupost també contempla un augment de l’import des�nat a les accions socials, en especial augmenta l’import de la par�da de menjar fresc que passa dels 3.750€ als 10.000€ i que permetrà fer front a l’augment de les necessitats de les famílies espluguines més necessitades. Con�nuïtat en els pressupostos de Turisme, lNACMU i l’Espluga FM Ràdio L’Ajuntament de l’Espluga compta amb quatre “seccions orgàniques“, la primera fa referència a l’administració general de l’Ajuntament i les altres tres fan referència als pressupostos vinculats a l’INACMU, el Patronat de Turisme i l’Espluga FM Ràdio. Pel que fa als pressupostos de l’àrea de Turisme i també de l’organisme de ges�ó de les instal·lacions i ac�vitats museís�ques (INACMU) de l’Ajuntament de l’Espluga, en ambdós casos es mantenen les despeses corrents per tal de poder mantenir l’ac�vitat, malgrat que la previsió d’ingressos es preveu inferior a la dels darrers exercicis degut a la situació actual de la pandèmia. En el cas de l’INACMU els ingressos es preveu que es redueixin a la meitat

en relació a la previsió que es feia pel 2020. En aquest pressupost es veu reduït també l’import d’inversió que passa de 31.000€ a 20.000€, però com a contrapar�da es crea la par�da amb un import de 18.000€ des�nada a impulsar i redactar el projecte del pla director de la ges�ó dels gravats paleolí�cs de les Coves de l’Espluga. El pressupost de l’emissora municipal el manté en un import semblant al del 2020, amb un total de 47.983,73 euros. Cal destacar-ne l’augment en l’import de les inversions, que ja es va veure reduït l’any passat i que passa de 1.000 a 2.000 euros. També cal destacar-ne un augment dels ingressos derivats de la coproducció del programa l’Altaveu amb la Xarxa de Comunicació Local. L’Ajuntament de l’Espluga ha aconseguit reconduir la situació malgrat l’aplicació del Pla Econòmic Financer per aquest 2020 L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí tenia en aplicació un Pla Econòmic Financer i durant el 2019 i el 2020 s’ha fet una important contenció pressupostària i això, juntament amb la suspensió de l’aplicació de les regles fiscals per part de l’Estat degut a la crisi de la Covid-19, han permès poder presentar uns pressupostos amb una xifra total més elevada. ■

L’Ajuntament instal·larà plaques fotovoltaiques a la teulada del Casal per abas�r d’energia diversos equipaments municipals L’Ajuntament ha engegat un projecte per la instal·lació de tament (comptant altres comptadors com ara les bombes plaques fotovoltaiques a la teulada de l’edifici del Teatre dels pous), import que s’anirà reduint a mesura que endel Casal, amb l’objec�u d’abas�r d’electricitat el mateix trin en funcionament aquestes instal·lacions, amb l’objecequipament, la piscina municipal, l’an�c ins�tut, el Casalet, �u d’abas�r quasi tots els equipaments d’energia sosteniels dos pavellons municipals, l’Escola Mar� Poch, la Llar ble i gratuïta. d’Infants i l’an�c Escorxador. Així doncs, aquesta acció permetrà reduir la petjada de La inversió té un cost de gairebé 48.500 euros. Per sufra- carboni a nivell municipal, estalviar econòmicament en les gar les despeses d’aquesta actuació es compta amb 23.000 factures d’electricitat i també abas�r els equipaments mueuros del PAM de Diputació de Tarragona i 23.000 euros més nicipals d’energia verda auto produïda. que s’han sol·licitat al programa LEADER de fons europeus. El projecte que es presenta es fa amb l’impuls de les regiLa part residual de la inversió va a càrrec de l’Ajuntament de dories de Sostenibilitat i Urbanisme, emmarcant l’actuació en l’Espluga de Francolí contemplada ja l’ordenació dels equipaments públics. a la proposta de pressupost municiLa instal·lació de les plaques fotovolpal per al 2021. taiques a la teulada del Casal és la priAmb aquest projecte l’actual mera fase del projecte que pretén abasequip de govern de l’Ajuntament de �r als equipaments municipals. Aquesl’Espluga pretén seguir avançant cap ta actuació se suma al punt de recàra la sobirania energè�ca dels edifirega de vehicles elèctrics ja en funciocis municipals i l’autogeneració i l’aunament, al canvi de l’enllumenat pútoconsum elèctric. Actualment es blic a LED que també es farà durant el des�nen uns 100.000 euros anuals 2021 i a les bonificacions fiscals aprodel pressupost municipal per sufravades per a les ordenances fiscals del gar les despeses del subministra2021 per a la instal·lació d’energies rement elèctric dels edificis de l’Ajun- X. Rosell i J M Vidal a la teulada del Casal. Cedida novables als immobles par�culars. ■ EL FRANCOLÍ

DESEMBRE

2020

L'ACTUALITAT L’Ajuntament de l’Espluga suspèn l’edició adaptada de la 456a Fira de Sant Vicenç 2021

Després de treballar en un format que va començar un projecte d’adap- turals que bas�en el programa 2021. adaptat que comptava amb una acci- tació de la Fira que s’ha treballat fins La proposta havia estat consensuada ons comercials, culturals i ar�s�ques, les darreres setmanes. amb els agents implicats i que coll’Ajuntament de l’Espluga ha acordat A causa de les noves restriccions laboraven amb l’edició adaptada: la suspendre la 456a Fira de Sant Vicenç decretades pel Govern aquest ma- Unió de Bo�guers i Empreses de l’Es2021, que havia de tenir lloc del 22 al teix dilluns dia 4 de gener i amb la pluga i artesans i ar�stes de la comar24 de gener. previsió de que aquestes s’allarguin ca, així com altres ac�us locals i comarDavant l’evolució nega�va de la pan- o en derivin de noves, des de l’equip cals. dèmia al municipi i a la comarca, i a de govern s’ha acordat per prevenFinalment, després d’avaluar les causa de les noves restriccions, el con- ció i coherència davant dels sectors possibilitats del correcte desenvosistori ha acordat lupament d’aquest suspendre totes les projecte, i d’una reactivitats d’aquell unió de coordinacap de setmana amb ció del govern mul’objec�u de mininicipal, i amb les mitzar els riscos i reindicacions clares duir la interacció sodels serveis sanitacial. ris, s’ha acordat L’Ajuntament de per responsabilitat l’Espluga de Francoi compromís amb lí, amb la implicació les mesures, anulde diversos actius lar aquest esdevelocals i comarcals, niment quatricenhavia treballat en tenari. Una decisió una proposta adapque malgrat comptada de la 456a Fira Els artesants que van participar a la 455a Fira de l'Espluga. Cedida tar amb una prode Sant Vicenç que posta adaptada, fepresentava un programa amb acci- locals afectats per les noves mesu- ia impossible una mínima celebraons comercials, culturals i artístiques. res, i també davant de la situació ció de l’esdeveniment en un format Després de l’obligatorietat de sus- d’evolució negativa i preocupant de adequat. Aquesta vindrà acompapendre les fires comercials per part del la pandèmia, suspendre les activitats nyada de noves propostes de suport, Departament d’Interior, el passat mes programades. que es treballaran les properes setLa versió adaptada de la 456a Fira manes, enfocades als sectors més d’octubre, la regidoria de comerç, cultura i festes va declinar la par�cipació de Sant Vicenç, en que s’havia treba- afectats per aquestes noves restricde paradistes i atraccions, anul·lant el llat comptava amb accions comercials, cions, així com aquells agents implitradicional recinte firal. Moment en un projecte ar�s�c i actes lúdics i cul- cats en l’esdeveniment. ■

EL FRANCOLÍ

DESEMBRE

2020

L'ACTUALITAT El grup musical Buhos estrena "Teràpia col.lec�va" al Teatre del Casal Prop de 400 persones van assis�r, el passat 19 de desembre, a la preestrena del concert del grup Buhos. L'espectacle va ser un híbrid a cavall entre una obra de teatre i un concert, i és que la pandèmia encara prohibeix els concerts a peu dret tal i com els teníem interioritzats ﬁns ara. És per aquest mo�u que el grup musical va oferir un espectacle on s'hi combinaven les cançons de l'an�c i el nou disc sota un ﬁl conductor interpretat amb molta espontaneïtat. L'espectacle, dirigit pel cantautor Al-

EL FRANCOLÍ

bert Pla, va fer que el grup musical fes una estada a l'Espluga que va durar una setmana, mentre van durar els assajos. Durant l'espectacle, el cantant del grup Guillem Solé, va recordar que a l'Espluga sempre els havien acollit molt bé, i que l'úl�m concert que havien fet, abans que la pandèmia ho paralitzés tot, va ser precisament al nostre poble col.laborant amb el concert que va organitzar la Riuada Solidària per tal de recaptar fons des�nats als daminiﬁcats de la riuada del

passat octubre de 2019. Guillem també va fer palesa la vàlua dels espluguins Marc Roca, tècnic de llums del grup i Jofre Majoral, als que el públic els van dedicar un emo�u aplaudiment. El concert va complir en tot moment les mesures de seguretat que marca el Procicat; distància entre butaques, files de seients buides, mascareta obligatòria durant tot l'espectacle i una entrada esglaonada durant una hora, van fer que el públic se sentís segur en tot moment. ■

DESEMBRE

2020

NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Una possible entrada a la Cova al carrer de Sant Antoni, hipotè�ca explicació als gravats Les inves�gacions de l’Ins�tut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) han trobat evidències arqueològiques que indiquen la possible existència d’una protoentrada a la cova de la Font Major de l’Espluga propera a les gatoneres de Cal Palletes i

panyat de l’especialista en art prehisSegons Josep M. Vergés, les evidèntòric Ramon Viñas. En els úl�ms me- cies localitzades són restes de possibles sos, a part de documentar tots els gra- caus de conill dins dels quals s’han trovats, també han intentat entendre el bat fragments de ceràmica de l’edat de mo�u que havia portat els humans de bronze i restes d’ovins i cabrum cremafa almenys 15.000 anys a elaborar des. “El més interessant és però”, seaquells gravats a tanta profunditat, uns gons l’inves�gador, la troballa de “mul250 metres de l’entrada prin- �tud de restes de microfauna encara cipal de la Cova de la Font en estudi amb traces diges�ves” que Major. L’espai de culte ances- podrien ser introduïdes a la cova per tral descobert fa un any se si- aus rapinyaires de presa nocturna. tua a escassos metres de la Aquests animals no hi podrien accedir zona de culte iber que tam- per l’entrada principal, situada a 250 bé s’està inves�gant actual- metres, sinó que haurien de fer-ho per ment per part del grup GRE- una escletxa propera, ara taponada. Les SEPIA de la URV a la Sala del excavacions fetes a la galeria dels graLlac i on Salvador Vilaseca ja vats també han determinat l’existència Restes de possibles caus de conill. Captura de la presen- havia localitzat a principis de restes orgàniques amb microcarbons tació a la Tribuna d'Arqueologia de la G. de Catalunya. dels anys 60 del segle XX res- que indiquen activitat habitual en tes d’urnes funeràries iberes. aquesta zona de la cova fa entre 36.000 El que ara estan plantejant i 37.000 anys. A sota s’hi ha localitzat els inves�gadors de l’IPHES una terrassa amb litologia pròpia del és que aquesta zona de cul- riu Francolí, com còdols rodats, evidènte podria no situar-se tant cia d’una entrada enèrgica d’aigua i sellunyana de l’exterior en diments del riu des de l’exterior. temps pretèrits, sinó que �nTot i aquests evidències però, Verdria un altre accés situat ben gés no s’atreveix a confirmar encara a prop, concretament a l’alel vincle entre aquesta possible protra banda del turó del Capuig toentrada i l’ús de la galeria com a (on a l’edat mitjana es va edi- santuari paleolí�c i iber: “en arqueoficar el nucli de l’Espluga de logia no sempre podem relacionar el Forat del pou del Palletes per on es va descobrir la dalt o sobirana). L’entrada se- que es troba a terra amb més informació a EFMR.cat cova el 1853. Cedida ria una escletxa no localitza- el que es troba a les pada que podria trobar-se en- rets”, per això caldrà d’on s’ubiquen els gravats paleolí�cs. tre els carrers de Sant Antoni i Sorte- confirmar i contrastar És prop d’on el 1853 va descobrir-se la tes, suficientment gran per permetre totes les hipòtesis ara cavitat a través del pou que hi havia l’accés d’éssers humans, aus rapinyai- plantejades. ■ construït una família, a l’actual carrer res i pe�ts animals. XavierLozano︱EFMR.cat de Sant Antoni, en ple centre de la població. En aquell moment totes les entrades de la cova estaven taponades pels sediments i no va ser fins el 1957 quan va reobrir-se l’actual entrada principal, i fins el 2011 quan va excavar-se la connexió amb la cova de la Vila, just al costat. Aquest indici va fer-se públic el 2 de desembre en el marc de la presentació a la Tribuna d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya del descobriment del Santuari Paleolí�c, l’octubre de l’any passat, per part de l’inves�gador de l’IPHES Josep M. Vergés, acom- Topografia on indica l’entrada possible. Captura de la presentació a la Tribuna d’Arqueologia EL FRANCOLÍ

DESEMBRE

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Laura Ruiz de Porras: “Mul�pliquem el nombre de casos de setmana en setmana, hauríem de ser tots conscients que hem de fer moltes renúncies” Les dades epidemiològiques de la Conca de Barberà són les va que les primeres setmanes de gener seran molt complipitjors des de l’inici de la pandèmia, unes dades que cada cades. Per acabar, Laura Ruiz de Porras, va anima a tothom setmana es mul�pliquen a la comarca segons la directora de a posar-se la vacuna. ■ l’Àrea Bàsica de Salut de Montblanc, Laura Ruiz de Porras. Redacció︱EFMR.cat La mateixa directora va explicar al programa especial del Resum de l’Any de l’EFMR.cat que a 31 de desembre, estàvem en un moment crí�c pel que fa a comarca i nombre de casos. De fet durant els darrers dies de l’any s'havien diagnos�cat més d’un centenar de casos, una dada que ens alermés informació a tava que durant els dies següents el risc de EFMR.cat rebrot a la Conca de Barberà es dispararia. La directora de l’Àrea Bàsica de Salut de Montblanc aﬁrmava que “hauríem de ser tots conscients que hem de fer moltes renúncies”, tot i que conﬁrmava que ja es va tard després de les Festes de Nadal. A més avisa-

L’Espluga dona la benvinguda al Nadal amb una encesa de llums en un format ín�m El municipi va iniciar els seus actes nadalencs amb l’encesa de les llums de Nadal el passat divendres 4 de desembre, i que signiﬁcava l’inici oﬁcial de la programació de les més de 30 ac�vitats programades per aquests mesos de desembre i gener i que es van haver de readaptar per poder-se celebrar amb les restriccions actuals. L’encesa de llums es va realitzar a la plaça de l’Església sense gaire públic, ja que només van poder participar quatre nens i nenes de les escoles Martí Poch i Vedruna Espluga, l’Associació Cultural Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Francolí, les autoritats municipals i la Dulcinea Álvaro i la Rosa Salvadó, del programa de l’EFMR ‘Xerrar va bé’, com a presentadores. Tot i la reivindicació d’un acte públic són alguns els curiosos que es van apropar a veure l’encesa i a fer-se fotos amb els la Terra i el Pastor, els gegantons EL FRANCOLÍ

neolí�cs de l’agrupació de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga per donar la benvinguda al Nadal amb la tradicio-

nal encesa, que aquest any no va poder acollir tot el públic d’altres anys.■ Laia Molné︱EFMR.cat

Els gegantons Terra i Pastor a l'acte de l'encesa de llums. EFMR

DESEMBRE

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

La Germandat, l’en�tat més an�ga de l’Espluga, suspèn l’ac�vitat per falta de relleu L’Associació civico-social de la Germandat de la San�ssima Trinitat quedarà sense efecte a par�r de l’1 de gener del 2021. Després de 143 anys l’en�tat en ac�u més an�ga de l’Espluga suspèn la seva ac�vitat per les dificultats de renovar la Junta, a més, la situació que s’ha agreujat amb la crisi de la COVID-19. Sense un futur clar i segons ha pogut saber l’EFMR, l’Associació queda sense ac�vitat fins que no es normalitzi la situació actual, és per això que a par�r de l’1 de gener es finalitza l’ac�vitat econòmica i social fins que no es pugui celebrar l’Assemblea General al mes de juny i es decideixi el futur de l’en�tat. Per aquest sen�t els 250 socis i sòcies que l’associació té actualment no se’ls hi cobrarà la quota del 2021. De moment el romanent actual de l’ac�vitat quedarà dipositat en el compte de l’en�tat i s’espera que quan es pugui celebrar l’Assemblea General per decidir el futur, també es decideixi que es fa amb el romanent en cas que es dissolgui l’associació. L’actual presidenta de l’associació, Blanca Rosa Roselló, feia 18 anys que estava al capdavant de l’en�tat, ara creu que es moment de fer pas al costat, ja que no és bo per una associació: “el que no podem fer és eternament ser nosaltres les qui hem de passar al davant”, remarcava Blanca Rosa Roselló. La vicepresidenta de l’en�tat, Trini Rosich, explicava a l’EFMR que li sap molt de greu que el juny més informació a EFMR.cat no es presen� ningú i l’en�tat desaparegui. L’Associació civicosocial de la Germandat de la San�ssima Trinitat con�nua buscant EL FRANCOLÍ

gent que vulgui liderar el projecte durant els propers anys, és per això que dins de l’en�tat encara hi ha op�misme perquè arribi el juny i s’hagi trobat un grup de persones amb ganes de �-

rar l’en�tat en ac�u més an�ga de l’Espluga, endavant. El que no canviarà de moment és el Bar-Cafeteria La Germandat i és que els actuals portadors podran con�nuar mantenint el local social fent-se càrrec de totes les despeses derivades del local social com assegurances, electricitat, impostos, entre d’altres, a més de pagar les despeses del Bar i el lloguer del local, tal com es portava fent ﬁns ara. Història de l’en�tat més an�ga del municipi L’Associació de la Germandat de la San�ssima Trinitat va ser fundada l’any 1887, un any després del ﬁnal de la tercera guerra carlina i va ser fundada com a germandat de socors mutu en cas de necessitat o malal�a coincidint amb un moment d’eclosió del moviment associa�u i cultural a la vila, la construcció de l’església Nova, les primeres referències de cultura popular documentades i l’expansió urbanís�ca a l’eixample de la Closa. L’en�tat la van

fundar 47 persones, tots homes, com a associació benèfica i no va ser fins al 1885 que li van donar el nom de la San�ssima Trinitat i es va començar a registrar tota l’ac�vitat. Segons detalla Jordi Roca Armengol al llibre ‘Abans, ara i sempre, Germandat de la San�ssima Trinitat’ qualsevol veí del poble d’entre 18 i 40 anys podia ser admès sempre que gaudís de bona salut. A par�r d’un sistema de quotes els caps de casa i les seves esposes podien gaudir de les prestacions per malal�a i també de serveis específics per les defuncions. Per la Guerra Civil va perdre el caràcter religiós i va conver�r-se en una Germandat Popular fins al final de la Guerra Civil. El 1961 va adequar-se a la nova norma�va del ministeri de Treball com a ‘Mutualidad de Previsión Social Hermandad de la San�sima Trinidad’. A finals del segle XX l’en�tat social i mutualista va assumir un important paper cultural i social fins que l’any 2002 per primer cop una dona, Blanca Rosa Roselló assumia la presidència fins als nostres dies. En aquestes dues dècades del segle XXI l’en�tat ha abandonat la seva funció com a mútua i ha esdevingut una associació cívico-social dedicada primer a la preservació de l’ermita de la San�ssima Trinitat -acció que ara ja no es desenvolupa- i finalment en l’úl�ma etapa, a la dinamització social del col·lec�u de socis a través d’un local social i bar a la plaça de l’Església, d’una colla gegantera i de diferents tallers forma�us i socials per persones grans, preservant com a element comú al llarg dels temps la celebració de la Fes�vitat de la San�ssima Trinitat cada mes de juny. ■ Josep Morató ︱EFMR.cat DESEMBRE

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

L’Escola de Música de l’Espluga celebra el Nadal amb una cantada virtual

La COVID-19 no impedeix l’arribada de l’Home del nassos a l’Espluga el darrer dia de l’any

L’Escola Municipal de Música no ha pogut celebrar aquest 2020 el seu concert de Nadal a causa de la pandèmia, ja que al novembre es van haver de fer les classes de forma virtual i, per bé que han acomiadat l’any recuperant la presencialitat, només ho poden fer amb grups de fins a 6 persones. Davant d’aquestes dificultats, l’escola ha publicat a les xarxes socials tres cançons enregistrades pels cors, cada alumne des de casa i amb l’acompanyament musical dels professors. Els alumnes d’iniciació 1 i 2 han interpretat una nadala ben tradicional com és El Dimoni escuat. El segon cor, format pels estudiants de primer i segon de Nivell Elemental, s’han atrevit a donar vida a la Cançó de Nadal de Nat King Cole, mentre que els alumnes de tercer i quart nivell elemental i els alumnes de Nivell Mitjà han adaptat la lletra de Bring me litlle water de Silvy. I la base musical de totes aquestes actuacions musicals les van posar els professors des de la sala Llucià Navarro del Casal. Així, van ser Luís Peña al violí, Jordi Gallén al violoncel, Maria José Ortega a la guitarra clàssica, José Ramon Ibaceta al baix elèctric, Òscar Ribera a la bateria, Sergi Esparza al piano, Ester Alonso a la flauta travessera i al clarinet Sara Hernández. A més a més d’haver-se publicat a les xarxes socials, les tres peces musicals també han format part del programa especial de l’EFMR d’aquest 25 de desembre, el Recital de Nadal. ■ Redacció︱EFMR.cat

El grup de Grallers de l’Espluga de Francolí ha tornat a sor�r aquest 31 de desembre amb l’Home dels Nassos i els seus acompanyants. Aquest any la Covid-19 ha alterat la visita del personatge, que només s’ha pogut veure en actuacions està�ques a diversos punts del municipi. En aquesta ocasió l’Home dels nassos no ha entregat llaminadures als infants i tampoc ha entrat en els establiments, el que sí que ha donat ha estat nassos per tota la gent i ho han fet amb mesures de seguretat. L’Home dels Nassos ha dut a terme actuacions en alguns punts de l’Espluga a par�r de les 12 del migdia per acomiadar l’any amb els infants de la població. ■ Josep Morató ︱EFMR.cat

Agricultura abona 165.000 euros d’ajuts a la Conca de Barberà per l’afectació del míldiu El Departament d’Agricultura ha abonat 165.178,45 euros d’ajuts a la Conca de Barberà per a les ac�vitats vinícoles afectades per la plaga de míldiu durant la campanya d’enguany. A la comarca 13 vi�cultors se’n beneﬁciaran, en concret ha afectat 212 hectàrees. Els ajuts d’Agricultura han des�nat, ﬁnalment, més de 8 milions d’euros a tot Catalunya i s’hi han pogut acollir les explotacions vinícoles que van experimentar pèrdues de com a mínim un 35% de la producció. L’aparició del fong a causa de les pluges de la primavera i les altes temperatures va cas�gar una super�cie important de vinya arreu del territori i, especialment, va malmetre les plantacions ecològiques. ■ Redacció︱EFMR.cat EL FRANCOLÍ

DESEMBRE

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

L’Espluga aprova eximir terrasses de pagar la taxa d’ocupació L’espluguina Meritxell Lorca, campiona d’Espanya d’esquí alpí adaptat de via pública durant el 2021 El Ple de l’Ajuntament de l’Espluga, celebrat telemà�cament el 28 de desembre, ha aprovat la modificació de l’ordenança fiscal que regula les taxes per l’aprofitament del sòl i subsòl de la via pública amb l’objec�u de contribuir a la reac�vació econòmica dels sectors de la restauració i l’hostaleria. L’acord comporta la suspensió del pagament de la taxa per terrasses per l’anualitat 2021. Així doncs, durant el pròxim any el sector i establiments d’hostaleria i restauració no hauran de pagar la taxa d’ocupació de la via pública per a la col·locació de terrasses. Un alleujament econòmic per a un sector que, a causa de l’actual situació, no pot rebre tota a clientela habitual, a més a més, que durant els úl�ms mesos ha pa�t amb el tancament total dels establiments. Tots els grups municipals van aprovar l’exempció de la taxa per a terrasses, una acció que ve premeditada de la taula de reactivació econòmica de la Covid-19, on hi participen i hi tenen representació tots els grups polítics municipals. ■ Josep Morató ︱EFMR.cat

L’espluguina Meritxell Lorca ha aconseguit proclamar-se campiona del Campionat d’Espanya d’esquí alpí adaptat eslàlom 2020 de la categoria femenina. La compe�ció es va celebrar el passat dissabte 20 i 21 de desembre a les pistes de Snowzone Xanadú a Madrid. L’espluguina del FACVAC de Valls hi va par�cipar amb Mar�na Fuster, qui ha estat la seva guia en els darrers anys. A més a més. Meritxell Lorca va ser l’única noia que hi va compe�r en la categoria de ceguera total. Davant d’això, Lorca va imposant-se en les dues mànegues que consisteix la prova disputant-se la prova amb espor�stes amb deﬁciència visual. Aprofitant el seu gran estat de forma, Lorca ja va pujar en un podi a San Fernando a Cadis amb llançament de pes. ■ Josep Morató ︱EFMR.cat

EL FRANCOLÍ

DESEMBRE

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Ferran Civit s’acomiada del Parlament després de 5 anys com a diputat El passat 18 de desembre, el diputat una publicació a les xarxes socials, Ferespluguí, Ferran Civit, es va acomiadar ran Civit va destacar que va ser el dipudel Parlament de Catalunya com a di- tat que més territori ha fet intentant putat després de més de cinc anys en ajudar a desenes de municipis, reudues legislatures sota el nom d’Esquer- nint-se amb més de 1.000 persones i ra Republicana de Catalunya i de Junts en�tats d’arreu, segons va explicar ell pel Sí. mateix a les xarxes socials. En l’úl�ma En una intervenció al ple del Parla- intervenció va voler donar les gràcies ment de Catalunya Civit va fer balanç d’aquests anys i ha qualiﬁcat l’úl�ma legislatura com a “patè�ca”. Va ser en el marc del debat per aprovar la proposta de resolució per reclamar al congrés espanyol una llei d’amnis�a. L’espluguí creu que “no s’han fet tots els passos que haguéssim més informació a EFMR.cat volgut per avançar en l’alliberament nacional i l’alliberament de molta gent que ara està a presó”. Segons va aﬁrmar en Ferran Civit al Parlament. Cedida

a les persones que van conﬁar amb ell per par�cipar en aquest projecte, també va donar gràcies a tot l’equip parlamentari però també a tots els diputats del Parlament. Civit va acabar amb aquestes paraules: “�nguin empa�a, �nguin humanitat i facin una república lliure amb tothom a casa perquè tenim el dret de ser un país lliure, però sobretot tenim el dret de ser un país millor”. Ferran Civit va entrar al Parlament com a diputat l’any 2015 quan formava part de la llista de Junts pel Sí, aquesta legislatura va durar ﬁns a l’any 2017 quan llavors Civit es va presentar per Esquerra Republicana representant la Conca de Barberà. L’espluguí hauria pogut tornar-se a presentar a les eleccions si hagués guanyat les primàries del par�t a la comarca. En aquest cas va ser Oriol Pallissó qui representarà la Conca a la llista d’Esquerra per Tarragona. ■ Redacció︱EFMR.cat

El Fes�val Riubombori guanya el Premi Ateneus 2020 al Foment de la Par�cipació L’Associació La Cultural Jordi Francolí ha estat guardonada amb el Premi Ateneu 2020, que atorga la Federació d’Ateneus de Catalunya, en la categoria de Foment de la Par�cipació amb el projecte del Fes�val Riubombori, que enguany es va realitzar malgrat la pandèmia en un format adaptat a les circumstàncies. El premi reconeix la tasca de les en�tats per fomentar la par�cipació mitjançant actes culturals i fes�us, i el Riubombori ha estat seleccionat per “saber generar des del voluntariat un espai inclusiu d’apropament a la música catalana, que no discrimini per raons econòmiques i que esdevé un entorn de connexió intergeneracional”, segons paraules de la Federació d’AteEL FRANCOLÍ

neus de Catalunya. L’acte de lliurament dels premis s’ha dut a terme a 15 de desembre al teatre de Foment Cultu-

ral i Ar�s�c de Sant Joan Despí, coincidint amb el centenari de l’espai. ■ Redacció︱EFMR.cat

Els guardonats als premiats als Premis Ateneus 2020. Federació d'Ateneus de Catalunya

DESEMBRE

2020

L'ACTUALITAT E

CLUB ESCACS ESPLUGA

Els clubs d'escacs de la Conca organitzen un torneig a nivell comarcal El passat diumenge 27 de desembre es va celebrar el "Nadal Escacs a la Conca" a la plataforma de joc online Lichess. Organitzat pels tres clubs d'escacs de la comarca; el Club Escacs Santa Coloma, el Club Escacs Montblanc i el Club Escacs Espluga. El torneig estava obert a tots els jugadors que volguessin par�cipar, sense límit d'edat ni de categoria, per poder jugar només calia donar-se d'alta a la plataforma

Lichess, un pas senzill i gratuït. La inicia�va per fer aquest campionat va sorgir degut a la paralització de tots els campionats d'escacs presencials i també a que feia mesos que no es jugava tant a nivell local com comarcal. Va ser l'excusa perfecta per passar una tarda, jugant a escacs. Cal dir que sí que s'han anat muntant campionats a diversos clubs de la província de Tarragona i de Catalunya en general, però ja tenen un altre ni-

Els guanyadors del torneig online, reben els guardons virtuals. Cedida

Partida virtual d'escacs. Cedida

vell, i aquest era més de proximitat. El total d'inscrits va ser de 22 jugadors de diferents localitats de la Conca que juguen als 3 clubs. En aquesta modalitat de �pus Blitz, juguen tots contra tots, tal com van acabant les par�des, el programa va emparellant jugadors. El campionat es va definir del �pus 3+2, és a dir amb par�des de 3 minuts de temps màxim cadascuna i amb un increment de 2 segons per jugada. Aquesta és una de les modalitats més habituals, ja que amb tan poc temps evita l'ús d'aparells electrònics d'ajuda. El campionat va estar força disputat, es van arribar a fer 13 par�des entre alguns jugadors. Els 2 primers classificats van ser del CE Santa Coloma i el tercer classificat del CE Montblanc, el primer espluguí es va classificar en la cinquena posició. 1 cente123 amb 49 punts 2 mel_lon amb 30 punts 3 afabra amb 25 punts 4 rogergil amb 24 punts 5 Peoalpas amb 21 punts

RACÓ DE PENSAR PASTAR/PASTOR Femení PASTAR: Conver�r en pasta, treballar la pasta per fer pa, galetes.... Masculí PASTOR: El qui mena bes�ar a pasturar. Un pastor d’ovelles, de cabres. Fig. Pastor d’ànimes, sacerdot, esp. el bisbe, el Papa. Capellà protestant. J. Maillo EL FRANCOLÍ

DESEMBRE

2020

L'ACTUALITAT E

FAMÍLIES ACOLLIDORES

El poble sahrauí reclama els seus drets El passat 24 de novembre unes 200 persones es manifestaren a Tarragona per recolzar el poble sahrauí, desitjant que pugui exercir el seu dret a l'autodeterminació a través d'un referèndum i que les Nacions Unides facin tot el possible per aturar la guerra que ha començat entre el Marroc i el Front Polisari. Són moltes les associacions que han manifestat el seu desacord amb la len�tud amb què actuen els governs que podrien ajudar aquest poble oprimit. També el món del cinema ha fet unes declaracions de recolzament per al poble sahrauí, a �tol personal, com la directora catalana Isabel Coixet, Javier Bardem, Clara Lago, Vigo Mortensen, etc, així com la junta de portaveus del Parlament de Catalunya que aprovà una resolució en suport de la RASD i del Front Polisari. L'Associació Hammada, preocupada per aquesta situació de conﬂicte que afecta les famílies de molts infants que han estat acollits diversos es�us amb nosaltres, ha volgut realitzar al-

guns actes que han �ngut lloc a la ciutat de Tarragona. A més de la concentració del dia 24, algunes persones del Camp de Tarragona s'uniren a la concentració davant el consolat del Marroc que �ngué lloc a Barcelona el dia 18 de desembre. Altres ac�vitats realitzades a Tarragona han estat: la xerrada "El Sàhara Occidental amb ulls de dona" i l'exposició de fotos, realitzada a la Coopera�va Obrera Tarraconense el 17 de desembre, i la representació de l'obra "Les qui venen amb mi" de Glòria Gramell, al Teatre Tarragona, a càrrec de la Companyia Tornavís Teatre. També s'ha ajudat econòmicament per a la realització de les Vacances en Pau als campaments el passat es�u, ja que, degut al Covid19, els nens no han pogut venir a Catalunya. S'han gravat uns vídeos de les famílies acollidores adreçant-nos als nens sahrauís i penjades de banderes del Sàhara als balcons. Finalment, voldríem agrair la compra

de loteria que han fet mol�ssimes persones tant a l'Espluga com a d'altres llocs, ajudant amb la seva aportació. Desitgem que el 2021 sigui un any millor per a tots i sobretot per als sahrauís. ■ Maria Montserrat (en nom de Hammada)

CORAL ESPLUGUINA

La Coral Espluguina opta per celebrar el concert de Sant Esteve al carrer A causa de la pandèmia, la Coral Espluguina va optar per reformular el típic concert de Sant Esteve. Així doncs, el passat diumenge 20 de desembre, alguns membres de l'entitat es van aplegar per fer una cantada de nadales al carrer, evitant així, la propagació de la COVID-19. Val a dir que des de l'esclat de la pandèmia l'en�tat espluguina no havia tornat a reunir-se per assajar, i no ha estat ﬁns aquestes darreres setmanes que els membres de la coral s'han trobat i han pogut assajar el repertori. Tot i les diﬁcultats a que s'han vist immersos, els cantaires fan una valoració molt posi�va de l'ac�vitat. ■ EL FRANCOLÍ

DESEMBRE

2020

L'ACTUALITAT E

PESSEBRE VIVENT DE L'ESPLUGA

El Pessebre de l'Espluga presenta un vídeo interpreta�u de l'úl�ma representació Un any després de l'inici de les representacions més mul�tudinàries de l'actual etapa del Pessebre Vivent de l'Espluga (amb més de 5.000 visitants i 180 persones implicades), aquest 26 de desembre, dia de Sant Esteve s'ha presentat al públic general a través de les xarxes socials -i amb mo�u de la pandèmia- el vídeo interpreta�u de 25 minuts de les escenes de l'úl�ma representació en ordre de visita i amb informació extra sobre el context local, històric, religiós i cultural, amb imatges de Gerard Bosch. Aquesta producció audiovisual es va presentar als socis del Pessebre Vivent durant el dinar i assemblea general del 2020, el passat 2 de febrer, just abans de la pandèmia. Un Pessebre biennal, recreat amb rigor històric L'actual representació del Pessebre Vivent de l'Espluga ha aconseguit en els úl�ms anys aprofundir en una representació basada en el rigor històric i bíblic, buscant el detall de la recreació dels escenaris, el vestuari, i el simbolisme de totes les escenes. Des de l'etapa iniciada el 2009 a la rectoria, la representació del Pessebre Vivent ha anat creixent a l'interior de cases i carrerons de l'an�ga vila medieval de l'Espluga, desco-

brint espais insòlits i abandonats dels dos nuclis originaris, l'Espluga Jussana i la Sobirana. Aquest entorn, i també el de la balma del carrer Ametllers, s'ha aproﬁtat per recrear la vida dels an�cs jueus -que tenien dos Calls a l'Espluga medieval-. El vídeo interpreta�u situa les escenes en el seu entorn històric real, en l'entorn bíblic recreat i en el context cultural i religiós dels jueus. Enllaç: h�ps://www.youtube.com/watch?v=zdvQvv-m6Os ■

CLUB ATLÈTIC ESPLUGUÍ

La Cursa de la Llufa recapta 650 euros per Drac Ac�u en una edició adaptada a la pandèmia Com gairebé totes les ac�vitats, la Cursa de la Llufa s'ha hagut d'adaptar a la situació sanitària actual. Aquest any la �pica cursa nadalenca s'ha fet pels afores de la població i els par�cipants han �ngut una setmana per poder-la recórrer per tal que hi hagués el mínim contacte possible. Per demostrar que un corredor o caminador havia completat la cursa, els atletes van haver de marcar les tres caselles d'un cartronet amb les balisses col.locades al circuit. Finalment, els par�cipants es van trobar el dia 27 a la plaça de l'Església per assis�r al sorteig de productes locals. La Cursa de Llufa, sempre ha �ngut un caire solidari, habitualment donava els beneﬁcis ob�nguts a la Marató de TV3 però aquest any ha optat per donar la recaptació ob�nguda a l'empresa espluguina Drac Ac�u, que està rehabilitant les seves instal.laccions que es van veure greument afectades per la riuada del 2019. Un total de 120 par�cipants van ser els que van formar part d'aquest cursa solidària. Possiblement el mo�u d'ajuEL FRANCOLÍ

dar una empresa espluguina va fer que aquest any hi hagués rècord d'inscripcions i per tant, de recaptació. Així doncs, el passat 8 de gener el Club Atlè�c va fer entrega del taló amb un import de 650euros als responsables de l'empresa Drac Ac�u. ■

DESEMBRE

2020

L A R I A L L E T A

Josep Vallverdú

PLANTES REMEIERES Anet (Anethum graveolens) És una planta aromà�ca, dolça i lleugerament amarga, semblant al fonoll. La seva olor és anissada i allimonada. Té propietats diges�ves, carmina�ves i an�espasmòdiques. Alleuja l'insomni. És originària d'Àsia. Magda Gené

Cirereta de pastor o arboç (Arbutus unedo) La cirereta de pastor és el fruit de l’arbocer. És un fruit dolç i comes�ble, de colors rogencs quan és madur. És molt fàcil trobar-lo als boscos però no se sol veure als mercats. Es diu que, si se’n mengen massa, pot emborratxar, ja que conté etanol. En la mitologia grega, de la sang del gegant Gerió, mort per Hércules, en va brotar el primer arbocer.

Abdon Vilà Villegas

EL FRANCOLÍ

DESEMBRE

2020

REPORTATGE LA VILA FOTOGRAFIADA A L'ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA (II) TEXT: FERRAN CIVIT I MARTÍ FOTOS: ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA

Barre�naires, fotograﬁes de personatges populars amb barre�nes �piques de la Conca de Barberà. Autor: Pere Català Data: 1924-1931 DESEMBRE EL FRANCOLÍ 23 Ref: ANC1-1236-N-680

2020

El riu Francolí i un pont Autor: Pere Català Data: 1955 Ref: ANC1-1236-N-3565

Un carrer al barri del Capuig. Autor: Pere Català. Data: 1950-1956 EL FRANCOLÍ

Un carrer que baixa i, al fons, l'església Nova de Sant Miquel. Autor: Pere Català Data: 1950-1956 Ref: ANC1-1236-N-1851

Ref: ANC1-1236-N-848, 849, 850

DESEMBRE

2020

Escut a la Plaça Major Autor: Pere Català Data: 1921-1931 Ref: ANC1-1236-N-988

Base i muralla del castell de l'Espluga Autor: Pere Català Data: 1955 Ref: ANC1-1236-N-3566

Uns camps i, al fons, el castell de l'Espluga Autor: Pere Català Data: 1955 Ref: ANC1-1236-N-3567

Base i muralla del castell de l'Espluga Autor: Pere Català Data: 1955 Ref: ANC1-1236-N-3568, 3569

Uns camps i, al fons, una masia Autor: Pere Català Data: 1954-1960 Ref: ANC1-1236-N-3690

Exterior d'un envelat a l'Espluga Autor: Pere Català Data: 1954-1960 Ref: ANC1-1236-N-3718

EL FRANCOLÍ

DESEMBRE

2020

Record de la inundació en una façana al costat del riu Autor: Pere Català Data: 1955-1965 Ref: ANC1-1236-N-5303

Un carrer �pic a l'Espluga Autor: Pere Català Data: 1953-1963 Ref: ANC1-1236-N-6578

Els gegants de l'Espluga durant les Festes de Santa Tecla, a Tarragona Autor: Pere Català Data: 22-24/09/1951 Ref: ANC1-1236-N-5550

Gegants de l'Arboç, Cambrils, l'Espluga, Falset, Montblanc i Montbrió del Camp, durant les Festes de Sta. Tecla a la catedral, a Tarragona Autor: Pere Català Data: 22-24/09/1951 Ref: ANC1-1236-N-5595

Nota: El que pretén aquest reportatge és mostrar les fotos de l'Espluga que consten a l'Arxiu Nacional de Catalunya tal i com les tenen arxivades. També volem mostrar la llegenda que descriu les fotograﬁes, que en algunes d'elles és força curiosa; les imatges de les gorres musques els consta com "barre�naires", i l'escut de la Plaça Major és en realitat, un escut a la plaça de ■ ELl'Ajuntament. FRANCOLÍ DESEMBRE 2020 26

C A S A L

ESCOLA DE TEATRE DEL CASAL

Aula oberta de teatre

El passat dia 15 de desembre el grup de classes de teatre dels dimarts va fer una aula oberta de teatre davant dels pares, mares i germans. El curs passat, degut al confinament total pel Covid-19, es van haver d’aturar les classes de teatre i els alumnes no van poder mostrar davant de públic el que portaven assajant pel final de curs. És per això que aquest any en previsió, la professora de teatre, Ester Majós, ha previst fer al llarg del curs, aules obertes als familiars més propers amb l’objec�u que vegin el que fan i aprenen els seus fills i filles a teatre i perquè els alumnes aprenguin a enfrontar-se al públic i adquirir seguretat. El grup dels dimarts són 6 alumnes d’11 i 12 anys, la Júlia Batet, l’Elena Mar�nez, la Bruna Ribé, la Lydia Meca, l’Ona Miró i el Lluc Mar�. La professora de teatre va plantejar una classe normal on no estava res preparat amb antelació i va ser una sorpresa tant pels pe�ts actors i actrius com pels familiars. La classe va començar amb un escalfament amb música tranquil·la i poca llum, per desconnectar de l’exterior i ajudar a la concentració. Va

EL FRANCOLÍ

seguir amb l’exercici d’un viatge imaginari d’estats canviants, passant per la pressa, el desconcert, la desorientació, la por, el pànic, la serenor, el fred, la lluita, el benestar, la gana, el mareig, la son, la mandra o l’esperança. La classe va con�nuar amb una sèrie d’improvisacions, algunes preparades altres no, on el públic va veure la capacitat que tenien els seus fills i filles a l’hora de posar-se en un paper diferent al seu i d’improvisació. Els familiars també van par�cipar d’alguna manera a la classe ja que se’ls va proposar escriure en un paper una frase inventada que els alumnes havien d’incorporar en el diàleg d’una improvisació sense preparació prèvia. La classe oberta va resultar molt gra�ficant pels alumnes, hi havia certs nervis que van haver d’anar superant, van poder fer les seves escenes amb públic i va resultar ser una classe molt diver�da amb improvisacions sorprenents i gracioses. Els familiars també van passar una bona estona. Les classes es reprendran passat les festes de Nadal i es faran una o dues aules obertes més, al llarg del curs, si el Covid-19 ho permet. ■

DESEMBRE

2020

C A S A L

PASTORETS DE L'ESPLUGA

Una cantada de cuplets de tots els temps ha estat l'alterna�va als Pastorets de l'Espluga 2020 Es pot veure a les xarxes socials i escoltar per l'Espluga FM Ràdio des del dia de Nadal amb una trentena de cantaires vinculats a la representació L'Espluga de Francolí ha viscut un insòlit Nadal sense la tradicional i concorreguda representació biennal dels Pastorets, però no s'ha quedat sense l'espe-

retsdelEspluga un vídeo enregistrat aquests dies al Teatre del Casal on més d'una trentena de persones vinculades a l'espectacle nadalenc canten un recull de cuplets de tots els temps, des del ﬁnal de la Guerra Civil ﬁns a l'actualitat. La cantada es va enregistrar en pe�t comitè, de forma separada i respec-

Marc López i Jordi Queralt, els nous Lluquet i Rovelló . Xavier Lozano

Pilar Garrel, Bruna Ribé i Mar Boqué, tres cantants de cuplets. Xavier Lozano

rada cantada de cuplets. El dia de Nadal a dos quarts de 7 de la tarda –l'hora habitual de la representació- es va publicar a les xarxes socials de @PastoEL FRANCOLÍ

tant totes les mesures de seguretat sanitària i distanciament social, sota realització tècnica de Marc Roca i Jofre Majoral. Els cuplets també es van eme-

tre el 25 de desembre en un programa especial de l'Espluga FM Ràdio dedicat a repassar la història de l'espectacle a l'Espluga, presentat per alguns dels joves actors i actrius que �ndran un paper destacat en les futures representacions. A banda, també s'ha difós el vídeo de l'úl�ma representació emesa a televisió ara fa 2 anys i disponible a h�ps://youtu.be/U35c33I-260. La música, essencial en l'úl�ma dècada L'acompanyament musical de la representació clàssica del text de Folch i Torres ha estat habitual al llarg de totes les èpoques de Pastorets a l'Espluga – documentats des de 1887, però ha estat en l'úl�ma dècada quan ha agafat més embranzida des de la incorporació, el 2008, de l'Orquestra dels Pastorets, dirigida llavors per Josep Colomé, seguit de Sergi Esparza i de Diego Calderón. Precisament Esparza va ser qui va acompanyar al piano els cantaires, molts dels quals s'enfrontaven per primera vegada al fet de cantar un cuplet, funció reservada ﬁns ara als personatges de Lluquet i Rovelló.

Marc López i Jordi Queralt seran els nous Lluquet i Rovelló dels Pastorets de l'Espluga Aquesta cantada de cuplets ha servit per donar a conèixer a tota la població DESEMBRE

2020

C A S A L Josep Maria Mercadé i Joan Amigó dos antics Satanassos cantant cuplets. X. Lozano

qui encarnarà a par�r d'ara els personatges de Lluquet i Rovelló, 20 anys després de l'úl�ma renovació, feta l'any 2000. Els joves espluguins Marc López (24 anys) i Jordi Queralt (16 anys) agafen el relleu a Xavier Lozano i Marc Civit (35 anys), que el 2018 ja van anunciar la seva re�rada cantant un cuplet acompanyats de les seves ﬁlles. Al vídeo difós aquest 25 de desembre els nous rabadans obren la cantada amb els cuplets tradicionals escrits per Folch i Torres el 1916 per a Lluquet i Rovelló, mentre que els ja re�rats actors tanquen la cantada amb un colofó ﬁ-

nal: un cuplet de comiat cantat per les seves ﬁlles, Mar�na Civit (4 anys) i Júlia Lozano (5 anys). Aquest Nadal s'havia d'estrenar la renovació total de l'equip ar�s�c amb un rejoveniment dels diferents personatges i també de la direcció ar�s�ca que ha assumit la també directora de Tratea Teatre, Ester Majós. A l'es�u l'en�tat va fer el càs�ng amb l'objec�u de presentar-lo aquestes festes, fet al qual ﬁnalment es va renunciar per la pandèmia. Ara s'espera que, a par�r del gener, es pugui començar a treballar amb els nous actors.

Dos joves ac�us, novells en teatre L'any 2000, Xavier Lozano i Marc Civit van subs�tuir amb 15 anys d'edat als veterans Joan Amigó i Josep M. Farré, conver�ts llavors en Satanàs i Jeremies. Ara, s'ha buscat entre els espluguins dos joves capaços de fer un nou relleu, que com ja va passar a principis de segle, comportarà també altres canvis a la representació suspesa aquest any per la COVID-19. Marc López - que encarnarà a Lluquetva estrenar-se a l'escenari del Teatre del Casal el 2018, interpretant el paper de Joanoi, un dels tres pastors de Natzaret. Té 24 anys, és dissenyador gràﬁc i il·lustrador i membre ac�u de l'Agrupament Escolta l'Estornell, on ha crescut des de pe�t. Jordi Queralt - que interpretarà a Rovelló- arriba per primer cop als escenaris amb l'encàrrec de fer-nos riure cada Nadal. Té 16 anys i estudia a l'Institut Joan Amigó i Callau de l'Espluga. També és membre de l'Agrupament Escolta l'Estornell i del grup de Nans de l'Espluga a més de locutor d'esports de l'Espluga Audiovisual a l'Informatiu Cap de Setmana de l'Espluga FM Ràdio. ■

El Club Pa� Casal de l'Espluga es renova amb l'inici de la temporada Com passa en totes les en�tats espor�ves, el Club Pa� Casal de l'Espluga necessitava una renovació, i és que en el món espor�u és habitual la manca de mo�vació tant per part dels espor�stes com entrenadors. Això és el que ha passat al club i per aquest mo�u, la Junta del Casal ha decidit posar ﬁl a l'agulla i ha contractat com a entrenadores dues dones de caracterís�ques totalment diferents. Per una banda, la Lucía de Pedro, entrenadora i pa�nadora del Reus Depor�u i especialista en Solodance, serà l'entrenadora que trepitjarà més temps la pista, aquesta faceta es complementarà amb les tecniﬁcacions de la Montse Arbós, subcampiona d'Europa i entrenadora de campions europeus , amb un palmarès tan extens que no citarem. El Casal ha apostat per aquest binomi per tal que la Lucía apor� al club l'espontaneïtat i la modernitat que dona la joventut. De la Montse s'espera que ofereixi l'experiència i el saber fer que dona la dilatada carrera que té. EL FRANCOLÍ

Cal agrair tot l'esforç i la dedicació que l'an�ga entrenadora, la Sabina Masdeu, ha ofert al club durant tots aquests anys. Cal dir que tant les pa�nadores com la junta del pa�natge i, no cal dir, la junta del Casal, estan expectants amb el canvi, ara només resta que la pandèmia deixi entrenar amb uns mínims de normalitat. ■

Festival de patinatge 2019. EB

DESEMBRE

2020

EL FRANCOLÍ

DESEMBRE

2020

BIOGRAFIES ESPLUGUINES Què hem de saber d'Antoni Rull Mar� Antoni Rull i Mar� nasqué a la nostra lluitar contra els impostos i contribuvila el 20 de novembre de 1835. Era ﬁll cions de la metròpoli ﬁns que varen asd’Anton Rull, pagès, i de Bonaventura solir la independència el 4 de juliol de Mar�, ambdós de l’Espluga. Es casà 1776. amb Teresa Montserrat Llort. La plantació dels Arbres de la LliberDe ben jove assumí les idees repu- tat es va difondre per Europa a par�r blicanes i, quan esclatà la Revolució de de les revoltes liberals de 1830 i 1848 Setembre l’any 1868, s’hi adherí. La nit i arribà a Catalunya amb la revolució del 30 de setembre, mentre es crida- de 1868. La presència d’aquest arbre, ven pel poble visques a la revolució, es amb els valors que simbolitzava, prova des�tuir l’ajuntament i es va formar una junta que s’adherí al moviment revolucionari l’endemà mateix, primer d’octubre. La junta revolucionària es�gué formada per: Joan Estradé, Antoni Fabregat Poca, Benet Civit, Ramon Callau Anguera, Ramon Callau Vilà, Josep Bernat, Josep Can�, Antoni Rull Mar�, i Francesc Rosselló com a secretari. En la mateix acte d’adhesió a la revolta decidiren L’Arbre de la Llibertat de l’Espluga. Arxiu donar el nom de plaça del Progrés a l’actual plaça de l’Església, vocà no poques tensions amb els grups que tot just s’acabava d’urbanitzar. Com an�liberals. Fins i tot, en el cas de la en moltes altres poblacions catalanes nostra vila, va suposar que el vicari getambé es va plantar al mig de la plaça neral de l’arquebisbat de Tarragona es de la Vila, aleshores plaça Major, l’Ar- negués a consagrar l’Església Nova, bre de la Llibertat. Era un símbol que acabada de construir, l’any 1871. durant la Revolució Francesa es va porQuan esclatà la tercera guerra cartar dels Estats Units d’Amèrica. Allí, en lina (1872), la Diputació de Tarragona diverses poblacions de les colònies bri- decidí crear un batalló de milicians, tàniques, els grups de Fills de la Lliber- anomenat “Guías de la Diputación protat es reunien sota la seva ombra per vincial” per combatre les tropes carlines. Antoni Rull s’hi allistà amb el grau d’alferes. Aquest batalló estava armat amb fusells “Berdan” de retrocàrrega, en subs�tució dels an�cs fusells Minié, d’avantcàrrega. El 3 de setembre de 1873 hi hagué un dur enfrontament del segon batalló de Guies de la Diputació, una secció del batalló de Caçadors de Reus i una secció de cavalleria de 51 soldats del regiment de cavalleria Bailén amb les forces carlistes liderades per Miret i Cercós, d’uns mil homes aproximadament, prop de l’Albiol. En la batalla varen morir 42 membres del batalló de EL FRANCOLÍ

Guies de la Diputació, entre els quals Antoni Rull. El 5 de setembre fou enterrat al cemen�ri de la Selva de la Camp. Tots els morts que havien lluitat contra els carlistes foren homenatjats en un solemne acte celebrat a la ciutat de Tarragona el dia 8 de setembre. L’any 1876 es feia una relació dels soldats morts en aquella acció de l’Albiol i l’any següent el govern espanyol, mitjançant una Ordre del Ministerio de la Guerra de 28 de juliol de 1877, va acordar auxilis provisionals en favor dels orfes dels morts en campanya durant el període bèllic en la lluita contra les forces carlistes. Va ser el cas de les filles d’Antoni Rull Mar�, que eren Antònia, Rosa, Alberta, Ramona i Francesca Rull Montserrat. Totes residien a l’Espluga i se’ls va atorgar un ajut de 375 pessetes. En aquest mateix acord del Ministerio de la Guerra es concedia un ajut de 125 pessetes a la germana d’Antoni Rull Mar�, Maria, com a viuda del voluntari Domingo Garrell Torrents i un altre ajut de 375 pessetes als seus fills Domingo, Alberta i Rosa Garrell i Rull. Domingo Garrell havia estat afusellat pels carlistes en la seva entrada a l’Espluga el 4 de juny de 1873. L’Arbre de la Llibertat es tornà a plantar a l’Espluga amb l’adveniment de la Segona República. Jordi Roca i Armengol Centre d’Estudis Locals Bibliografia: GRAU PUJOL, J.M. i PUIG TÀRRECH, R.: Víctimas del ejército en la Tercera Guerra Carlista en la demarcación de Tarragona (1872-1875), a “A Carn”, publicació electrònica d’Història Militar Catalana, núm. 3, 2007. ROCA I ARMENGOL, J.: Història de l’Espluga de Francolí. El segle XIX, Pagès Editors, l’Espluga de Francolí, 2000. ■ DESEMBRE

2020

RIUADES FRANCOLINES Tercera part

A través de tots els ulls del pont de la Cap a la vora del riu, ben alta prop del tar que aquelles finestretes eren a tres imatge del 1878 s'endevina un camí pont, a la placeta hi havia arbres ben o quatre metres d'alçada a la paret del que semblaria ser una con�nuació del grossos. La foto a El Francolí, 2019 de- magatzem adossada al túmul que porfinal del carrer dels Ametllers en dita el camí Clos i que no exis�a el tresrecció baixant cap a la llera del riu pol que jo havia imaginat en relació com per anar a la Font Major. En cona les finestretes. M'impressionà el trast, la carretera que es va construir desnivell entre un costat del camí Clos, (Avda. de Catalunya) allí, com a míel del cemen�ri vell i l'altre costat al nim des dels els anys 40, ha fet pujaterra de l’entrada del magatzem. Als da, com a mínim des del principi de anys 40 als terrenys del costat de baix la dècada dels 40, després d'haver del camí Clos que avui estan més urpassat -per construcció nova supobanitzats s'hi havia instal·lat l'envelat sadament del 1929- pel damunt de de la Festa Major uns quants anys i la bassa del molí de la Vila per sepatal com ho recordo em sembla que rat i en direcció oposada al pas da- Vista parcial del Capuig i pont del riu Francolí, des de l'entrada quasi al davant de la munt la bassa que de segles enrere 1950. Arxiu JM Vallès bo�ga del Celler com avui encara hi anava del carrer de la Font al pont. havia més baixada. Dels meus records Les cobertures sobre la bassa que por- sembre, pàgina 26 (5) corrobora el meu de la vista del pont des del gorg als anys ten les dues calçades, una que és con- record d'aquell temps mencionat fa un abans del 1946 ja vaig mencionar alesnexió amb el carrer de la Font (des de temps i repe�t aquí. No puc precisar els hores com no s'apreciaven obertures l'edat mitjana) i l'altra, de construcció anys com més amunt però per aquells viables a la part de la construcció del nova anant amunt cap a l'Avda. de Ca- temps i durant la Festa Major, allí a la 1929 que aproximadament correspontalunya, són juntes a l'angle del trian- vora de la plaça guaitant cap baix al riu dria als dos ulls que, encara que pe�ts, gle que abraça la Font Baixa . Sembla- hi posaven una taula per fer exercicis es veuen oberts a la imatge del pont del ria que anteriorment al 1929 des del de �r. Situaven la diana, crec que els 1878. Per cert, la meva mare m'explicarrer de la Font es podia anar als ter- animalets eren coloms, a l'altra ribera cava, de pe�t, que a cal Ferrer, el meu renys de la llera del riu pel damunt de del riu. Sí que recordo que apuntaven pare havia fet les baranes de ferro orila bassa des de l'entrada del pont o pel l’escopeta ben cap a baix: la vora del riu ginals del pont d'aquells temps. El pont final de bassa tocant al carrer dels a l'altre costat on hi eren els colomets construït el 1929 és més sòlid que el deAmetllers. De les meves observacions era bastant més baixa que la vora on saparegut del 1878 tal i com es veu a la personals que fa un temps exposava a era el �rador, al costat de la Font Baixa. foto pàg. 24 (5) de l’arxiu de Josep MaEl Francolí (⁷) penso que els dos ulls del Aquest record també em fa pensar que ria Vallès, Safareig de la Font Baixa cap pont de la imatge del 1878, qui sap en en els úl�ms quasi 80 anys, el nivell dels als anys trenta del segle XX. Els dos munquines condicions estaven al 1929, de- sediments acumulats ha pujat, potser tants/pilars d’aquest pont que encara sapareixeren amb l'extensa remodela- més a un costat de riu que a l'altre. veiem avui, estan ben assentats fins al ció dels terrenys a l'entorn de la cons- D'aquells temps recordo que els dissab- fons del gorg i no queden penjats a la trucció del nou pont i dels seus acces- tes al ma� hi havia una o dues tartanes capa mitjana de la cinglera com es veu sos totalment nous -un d'ells molt pos- de l'Alcover que portaven planter i fe- que ho feien al 1878 els muntants/pisiblement inèdit (Avda. de Catalunya ien paradeta a la plaça davant de cal lars de l'an�c pont. La part inferior de avui)- a aquest costat del riu. El perío- Baster. Però recordo haver anat amb la cinglera s'ha retallat per deixar que de de la riuada del 1930 fins als meus l'oncle Civit a comprar planter a un hort els pilars del nou pont arribin més sota records a l'inici de la dècada següent, damunt i més avall del safareig de la fins al fons del gorg i suposadament una dotzena d'anys, comprèn els anys Font Baixa. Hi havien fet una mena de amb fonaments encara més profunds entorn a la Gerra Civil i no sé de pos- bassa cap a sota del cingle i tenien les allí. Sense els plànols de la construcció sibles canvis significants a l'indret en plàteres de planter a la barana de la bas- del 1929 no es pot decidir si l'ull princiqües�ó. sa. Passant pel camí Clos cap a l'estació pal -i únic des de fa quasi cent anys- del Com mencionava fa un temps, l'any molt temps enrere m'havien intrigat pont fou traslladat lateralment però pel 1942 (en �nc records personals i fami- unes finestretes allargades mot baixes, que es pot veure de la cinglera sembla liars ben certs) en aquell indret m'hi ha- quasi a nivell de la calçada a un dels edi- que ha quedat aproximadament al mavien portat a muntar als cavallets. En ficis pensant que no tenia sen�t po- teix lloc d'abans. El pont del 1929 ha aquella placeta hi havia uns abeuradors sar-les tan baixes a una habitació. Als aguantat ferm fins avui i ha complert adossats a la bassa -diguem-ne la de anys 80 vaig acompanyar a uns parents aquell simple criteri de bon pont que dalt- als que s'hi podien abeurar els ani- a comprar vi al magatzem de l'Antonio potser s'aplicava fa uns cent anys: solimals sense desfermar-los dels carros. Guasch (cal Xocolata) i em vaig perca- desa i assolir un pas d'un costat a l'alEL FRANCOLÍ

DESEMBRE

2020

RIUADES FRANCOLINES tre sobre una profunditat. El fet de que per un costat ha aguantat quasi cent anys vol dir que per l'altre costat per la seva disposició amb l'arrancada del camí Clos hauria ajudat a facilitar la retenció de sediments. Les dues estructures en combinació no permeten el lliure corrent de les aigües d'una riuada que al quedar parcialment entollades en aquell costat del riu, depositen un excés de sediment que va complicant cada cop més l'eficiència òp�ma del sistema. Ha de ser possible una mena de pont que, pel seu disseny, és fort i flexible al mateix temps en el sen�t de que assoleixi el doble objec�u obvi de permetre el pas del tràfec pel damunt i l’aigua pel davall. Pensant com a la riuada l'aigua pot arribar a saltar pel damunt del pont em fa recordar d'una experiència de la meva infància. Als anys 40, jo no arribava als deu anys, a cal Civit tenien un hort a peu pla de la porta del molí del Bou. El sòl del molí era més enfonsat i tenia les moles, crec que eren dues, a l'esquerra de l'entrada. Hi anaven a fer xerrada i allí encara vaig presenciar fascinat com la gran roda de pedra ajaguda girava cruixint sobre una de quieta. Del cop que recordo més bé el Ramon del Bou, aleshores una trentena d'anys de bonhomia, havia engegat la mola de més cap a l’esquerra. A la costa que baixava de la carretera -un pas de carro justet-hi havia, entre un marge molt alt i l’edifici del molí, un misteriós tram d'escales molt estret -tocaves les parets- i fosc perquè hi entrava poca llum. Un dia, em vaig animar a explorar el misteri. L'escaleta, semblava llarguíssima, pujava fins a plena llum a la barana de la bassa que allí estava cap a la dreta s’adossava a la paret del darrera del molí per un parapet al que m'hi vaig enfilar. M'esgarrifà una mica guaitar al buit, de dos pous rodons de quasi un metre cadascun, folrats de lloses de pedra i tres pisos de profunditat... no hi voldries pas caure! Sa�sfet de pensar que havia descobert el “secret” del molí; vaig entendre que aquella mena de pous, quan plens d'aigua de la bassa, eren els salts d'aigua dirigits, que donaven la força per moure l'enorEL FRANCOLÍ

me pedra de la mola. Ja ben gran he entès com una mena de sínia ajeguda -l'anomenat rodet a la cambra dita cacau que no es veu sota de la mola- converteix l'energia ver�cal del salt d'aigua en el moviment horitzontal de la mola. L'aigua de la riuada al sobrepassar el pont de la Font Baixa genera com si fos dos grans salts d'aigua enormes de 20 o 30 metres d'alçada, un que és dirigit -com en el pou del molí- pel davall del pont i l'altre per lliure sobre el pont: l'explosió d’energia concentrada als costats s'emportà el safareig i el començament de la carretera de circumvallació. L'equivalent no sabem quantes moles de quants molins. Al segle XXI els procediments administra�us en torn a obres d'impacte públic -i privat- s'han tornat cada cop més elaborats. A segons quins llocs arreu del món, abans d'aprovar-se la construcció d’un projecte similar al que es feu el 1929 es requereix d'obligació d'uns estudis detallats del possible impacte ecològic -és a dir de mires amplies- de la nova construcció, tenint en compte tots els factors impactes possibles i així poder modificar la nova construcció com calgui per evitar efectes resultants que podien ser contraproduents a la llarga. Goso proposar per considerar-ho que l'enllotament -la retenció de sediments -seria tal mena d'efecte destruc�u i perjudicial en el cas concret del tram Font Major-Font Baixa del riu Francolí pel fet de contribuir en una mesura progressivament més i més significa�va a la severitat dels efectes de les riuades a la part del riu en qües�ó aquí. En certa manera potser ja hauríem de pensar -no en terminis centenaris sinó més curts, segons es vagi veient- d'una temporada dels aiguats a l'Espluga. De molts anys a Miami tenim enfocada l'alerta par�cularment a la temporada dels huracans. L'acumulació de sediments sobre el terra -igual com l'acumulació del diòxid de carboni a l'atmòsfera que ens han portat el canvi climà�c -són, en general, pertorbacions impercep�bles de dia a dia fins que les conseqüències esdevenen òbvies, a cops, inclús, sobtadament. De mica en mica s'om-

ple la pica. Durant anys d'estudiant a València m'havia preguntat del perquè d'un nom que semblava incongruent: al centre de la ciutat hi havia la important "calle de la Barcas", sinuosa, ampla, pel costat de l'an�ga universitat. A un quilòmetre de distància, per la llera del riu Túria, ample i mig enllotat hi passava un pe�t rierol. Al 1957 les an�gues parets de la llera havien acollit �rades de xaboles des de la postguerra. De sobte “la gran riuada” d'aquell octubre a més d'ocupar la gran llera, retornà l'aigua ben ràpida per la que deuria haver estat una llera original del riu Túria, "calle de Las Barcas" avall. Allí no hi va deixar gaire sediment però al carrer de la València an�ga on portaren el nostre grup d'estudiants per ajudar amb la neteja, hi havia quedat uns dies més tard una muntanya de més de dos metres de fang consolidat. Omplíem els camions dels soldats d'una base americana que també ajudava. L'estat que, aleshores es dedicava al negoci de les obres públiques -un pantà nou a cada NODOajudà a la ciutat per fer la desviació del curs del riu completament al sud del nucli urbà. A la llera del 1957 s'hi han posat jardins, camps d'esports, parcs, etc. i les grans construccions de l’arquitecte Calatrava. ■ Anton Martí Bibliograﬁa 1.- El Francolí, octubre 2019. Reportatge: La Riuada a l'Espluga en imatges (insert) 2.- El Francolí, novembre 2019. Bús�a, (pàg. 6). La riuada del 2019, Anton Mar�. 3.- El Francolí, novembre 2019. Catàstrofe i oportunitat. (pàg. 3), Pitu Amigó. 4.- El Francolí, desembre 2019. Bús�a, (pàg. 5). La culpa també és nostra, Federic Torruella. 5.- El Francolí, desembre 2019. Reportatge: Aiguats. (pàg. 22), Josep Maria Vallès. 6.- El Francolí, gener 2020. Bús�a, (pàg. 7). Aclariments, Joan March. 7.- El Francolí, febrer 2020. Bús�a, (pàg.6), ¿Més aclariments?. (Pàg. 7), ¿Què fer?,Anton Mar�. 8.- Història de L'Espluga de Francolí. Vol. III, L'edat mitjana. Antoni Carreras. 9.- Història de L'Espluga de Francolí. Vol. IV, L'edat moderna. Jordi Roca. 10.- Història de L'Espluga de Francolí. Vol. V, El segle XIX. Jordi Roca. 11.- Història de L'Espluga de Francolí, Vol. VI, El segle XX. Jordi Roca.

DESEMBRE

2020

` historiques

Nina Simone

En un recital de piano els seus pares, van ser obligats a moure's perquè altres assistents blancs ocupessin els seus llocs. Ella es va negar a seguir tocant ﬁns que els seus pares tornessin a ocupar el lloc assignat. Aquest �pus de condicions de vida la mo�varien a involucrar-se en el Moviment pels Drets Civils. Va abandonar la música clàssica i es va acostar al blues ial jazz. El 19 d'abril de 2003, l'acadèmia de Filadèlﬁa va concedir-li un diploma honorari, acadèmia que la va rebutjar quan tenia 19 anys per ser negra. ■

Nina Simone, va ser una cantant, compositora, pianista nordamericana, i ac�vista del moviment afroamericà pels drets civils. Va Estudiar piano a l'Escola de Música Juilliard, però la manca de recursos, li va impedir aconseguir el seu somni de conver�r-se en la primera pianista negra de concert dels EUA. Es trasllada a Filadèlﬁa, on va intentar aconseguir una beca a l'Ins�tut de Música Cur�s, però va ser rebutjada pel color de la seva pell.

Íngrid Guillén Rauter

LA BÍBLIA ENS PARLA Jesús, el rostre humà de Déu Visita d’uns savis (Mt. 2, 1-6) Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: —On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist sortir a l’Orient la seva estrella i venim a adorar-lo. Quan el rei Herodes ho va saber, es va contorbar, i amb ell tot Jerusalem. Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells li respongueren: —A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta: » I tu Betlem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita de les principals viles de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble. EL FRANCOLÍ

El mes passat donava elements de reflexió sobre el tractament que donem a Déu i evidenciava que al llarg de la història, a més de dir-li Pare, hi ha hagut lloables veus que li diuen també Mare, pel seu fer maternal i portador de Vida. Els Evangelistes Lluc i Mateu ens parlen del naixement i de la infància de Jesús, situant-la en la història humana. Flavi Josep, historiador judeoromà, també cer�fica l’existència de Jesús. Doncs bé, Mateu, en el primer capítol del seu Evangeli, en fa una genealogia que parteix d’Abraham, passant per Rut i el rei David, i acaba amb Josep, pare de Jesús. Segons Mateu, d’Abraham al Messies passen 42 generacions. L’Evangelista recorda que Isaïes diu “Doncs ara el Senyor mateix us donarà un senyal: la noia que ha d’infantar �ndrà un fill i li posarà el nom d’Emmanuel (que vol dir Déu amb nosaltres)” [Is. 7, 14]. Aquesta profecia es materialitza per Nadal i celebrem que Jesús és el rostre humà de Déu que viu entre nosaltres amb la força del seu Esperit. ■ Pessebre Vivent de l'Espluga de Francolí Manel Morgades

DESEMBRE

2020

MUSEU DE LA VIDA RURAL El Museu de la Vida Rural prorroga les exposicions Jugar amb foc i Només d’anada

S’allarga l’estada de les dues exposicions temporals que actualment es poden visitar a l’MVR. Amb aquesta mesura, el Museu vol donar l’oportunitat de gaudir de les dues mostres a totes aquelles persones que no hagin pogut apropar-s’hi a causa de les restriccions establertes per frenar els contagis de la COVID-19 com el conﬁnament municipal de caps de setmana o el comarcal. Jugar amb foc, la producció pròpia del Museu de la Vida Rural i de la Fundació Pau Costa i una de les grans apostes del Museu per al 2020, es podrà visitar també durant el primer semestre de 2021 i tancarà les seves portes el 24 de juny enlloc de fer-ho el 24 de gener tal i com estava previst. Inaugurada a principis de 2020, l’exposició aprofundeix en la temà�ca del foc, mostrant les seves dues cares: aquella que ha permès l’evolució de l’espècie humana -la que ens ha permès cuinar, escalfar-nos, protegir-nos- i la seva cara més fosca, aquella que ens demostra, any rere any, que desfermat és imparable. Un fet que posa sobre la taula un dels grans reptes de la humanitat en el segle XXI: l’amenaça dels grans incendis forestals com a conseqüència de l’actual ges�ó dels boscos, de l’abandonament de les zones rurals i del canvi climà�c. Una mostra que compta amb obres d’ar�stes com Josep Guinovart, Joan Brossa, Chema Madoz, Oliver Laxe, Marta Pruna, Joan Miró o Palau Ferré, amb un objec�u clar: provocar la reﬂexió al voltant de la relació de la humanitat amb el foc.

El Museu de la Vida Rural, malgrat les restriccions oficials que des del passat mes d’octubre li impedeixen organitzar ac�vitats amb públic presencial, con�nua obert en el seu horari habitual i amb un protocol de seguretat que garanteix una visita segura a la col·lecció permanent i a les exposicions temporals. A més, fins al 2 de febrer, podeu par�cipar també en el joc de pistes “Invisibles”, una acció conjunta que han organitzat els museus de la demarcació del camp de Tarragona i Terres de l’Ebre per a aquest Nadal. En plena pandèmia, els museus s’han conjurat reivindicant la necessitat de la cultura en els temps actuals i la importància del servei que presten els museus a les seves comunitats locals. A través del joc els museus us conviden a trobar, en cada una de les col·leccions dels tretze museus que integren la xarxa, una sèrie de peces que representen col·lec�us que encara avui no tenen suficient visibilitat dins la nostra societat. Els par�cipants del joc hauran de fer visibles les “invisibles”. Podeu trobar més informació sobre aquesta ac�vitat dirigida a públic familiar i com par�cipar-hi a la pàgina web del Museu. ■

Només d’anada, coproduïda entre l’MVR i el Museu d’Història de la Immigració de Catalunya, es podrà visitar fins al 5 d’abril de 2021. La mostra, a cura d’Eulàlia Bosch i que presenta les obres del pintor, filòsof de l’educació i pedagog Piero Sacche�o, tracta el fet migratori a par�r de les arts. La seva obra visual neix del fort impacte que li va causar la lectura del llibre Solo Andata (2014) d’Erri De Luca, un recopilatori de la poesia de l’autor on reflexiona sobre el viatge i la migració. L’exposició ha inspirat el Pla Educa�u d’Entorn 2020-2021 liderat per l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí i els agents educa�us del territori amb l’objec�u de generar cohesió comunitària. EL FRANCOLÍ

DESEMBRE

2020

QUÈ DIU EL POBLE? Gats de carrer

Aquest mes portem un tema recorrent pel que fa a la bona convivència entre els veïns del poble, si bé és cert que a molts els és indiferent, aquells que ho pateixen i aquells que ho fan sí que ho viuen amb la intensitat dels qui ho toquen cada dia. L’ordenança municipal, en el seu capítol IV, ar�cle 44, apartat M, diu: “Està prohibit llençar menjar a la via pública, o dipositar-ne per tal de que en mengin els animals. Tampoc es permet portar restes d’aliments al carrer o vora dels contenidors d’escombraries, amb la finalitat d’alimentar animals abandonats”. Però, per altra banda, no qualifica la infracció com a greu o molt greu fet, que far pensar que es tracta d’una infracció lleu que pot estar sancionada fins a 750 € amb un mínim de 50 €, si bé la reiteració pot passar a greu o molt greu i en aquest cas la sanció pot arribar a una multa de fins 3.000 €. Tenim no�cia que, en l’anterior legislatura, hi va haver un certa inicia�va per part de l’Ajuntament per acabar amb aquesta pràc�ca, però la persistència dels alimentadors de

Trini Em sembla malament, bé, tothom que faci el que vulgui, però jo no vull tenir tanta porqueria a la porta de casa. Allà on visc hi ha bastants persones que ho fan i el que provoquen és que el carrer es�gui brut, perquè els donen menjar, a vegades ﬁns hi tot bols de llet que després queden per allà escapats i tot queda brut .

EL FRANCOLÍ

Jose Luis Home, no se'ls pot fer desaparèixer, jo crec que cal organitzar-se com a Pira perquè es�guin ben alimentats, esterilitzats i sans. A més a més van molt bé per controlar la presència de rates, a la zona que jo conec els ha funcionat molt bé i actualment la majoria de veïns no veuen problema amb els gats.

gats va frustrar l’intent fent que quedés en tan sols algunes sancions que no sabem si es van arribar a pagar. També volem recordar que tradicionalment sempre hi ha hagut “animals de carrer” i qui els alimenta i que la problemà�ca d’animals sense amo en els darrers temps ha disminuït considerablement tot i ser un problema lluny de solucionar-se.

Isidre A mi no m’agrada, els qui vulguin animals que els �nguin a casa, perquè hi hagi a qui li agradin els gats no cal que tots en �nguem una dotzena. Per exemple, hi va haver un gat al barri que va fer molta feina i ara n’hi ha un munt que són ﬁlls seus, i aquest tenia amo, però el tenia aviat. També cal dir que si hi han gats no es veuen tants ratolins i rates, però el que no pot ser és que aquestes colònies es�guin descontrolades. Si a més de donar-los de menjar es preocupessin d'esterilitzar-los i que no es�guessin malalts encara, però així descontrolats no està bé.

Alimentadora de gats Prefereixo que no aparegui la meva iden�tat ja que en una ocasió em van multar. Això s’ha de fer, com podem deixar que animals morin de gana i malal�es pels racons del poble? No hi ha dret! Són animals que se’ls ha de protegir. Els gossos es caguen per tot arreu i no passa res, en canvi a tothom li molesten les caques i pipís dels gats, que són molt nets i sempre ho fan en llocs on hi ha terra. M’estranya que hi hagi gats que puguin pixar a escales o portes, no ho discu�ré, però hi ha persones que de seguida de tot culpen els gats. De gats n’hi hauria d’haver a totes les cases, jo en �nc 6 i es�c encantada amb ells, ﬁns hi tot en �nc un que no és de casa però ve a menjar i dormir en un raconet del nostre jardí. A més d’alimentar-los en moltes ocasions n’he portat al veterinari per esterilitzar-los perquè no criïn o per curar-los si estan malats o ferits. DESEMBRE

2020

I a les xarxes, que s'hi diu?

I als altres pobles, com ho fan? Els gats ferals o de carrer, s’agrupen normalment amb “colònies”. El número de membres va en funció del menjar que hi hagi. Pot anar des de 4 o 5 a 25, o més... Una colònia de gats ferals no esterilitzats està formada pel mascle alfa, femelles, cadells i algun mascle jove. Una de gats esterilitzats més o menys també, només que acostuma a haver-hi més mascles. Agrupats en colònies “controlades” és més fàcil alimentar-los en grup, ja que els acostumes a que el menjar està a un punt concret, protegit de la pluja i tranquil. Normalment es posen “tolves“ però a Vimbodí , degut als actes vandàlics, les tolves s’omplen puntualment i el que es fa és que algunes colònies s’alimenten cada dia. És a dir, vas al lloc amb la bossa, cada dia a la mateixa hora aproximadament, els crides, venen i mengen. A la nit, que és quan estan més ac�us (no tots, jo a alguns els hi he de baixar al ma�). Sempre en deixes més per si hi ha algun “rezagado”. Els gats “solters” que viuen fora de la colònia, perquè l’alfa els ha fet fora o alguna femella que vol estar sola, viuen al marge... Nosaltres els localitzem i establim un punt independent d’alimentació (per exemple, a casa meva deixo a la porta a la nit un bol amb aigua i pinso perquè puguin menjar uns gats solters que viuen als carrers de dalt). Però també deixem menjar a altres punts... Habituar els gats a menjar en un punt concret és feina de mesos però s’aconsegueix amb molta paciència. A Vimbodí hi ha diverses colònies de gats ferals i diversos punts de menjar. Els membres de l’associació s’encarreguen de posar el menjar (cadascun té la seva o les seves colòniEL FRANCOLÍ

es assignades en funció de proximitat a casa seva o bé es fa a per torns en les colònies allunyades). Cada voluntari coneix als gats que li corresponen. Com que l’alimentació està exclosa de qualsevol �pus de subvenció a l'associació de Vimbodí fem el que podem, pagant de fons propis sor�ts de la butxaca dels nostres socis l’alimentació de les colònies, algunes mengen pinso sol. L’encarregat de la colònia decideix segons veu els gats, l’edat que tenen i si n’hi ha de malalts o no. En colònies més complicades procurem donar-los algunes llaunes barrejades amb el pinso o pinso remullat, perquèpuguin menjar els més vellets que casi no tenen dents o els joves que no poden mastegar el pinso sol. Especialment als més joves els portem llaunes dos o tres vegades per setmana per ﬁdelitzar-los i així quan convé els podem donar desparasitants o medicació per poder-los agafar per portar-los al veterinari a esterilitzar. A part del menjar cal que �nguin aigua, és tan important com el pinso. Intentem almenys un cop l’any desparasitar-los internament per evitar malal�es i durant la temporada d’es�u procurem posar-los una o dues pipetes per evitar que s’omplin de puces i paparres. Nosaltres vam demanar permís i tenim una sèrie de casetes de fusta on poden aixoplugar-se. Tot i que després fan el que volen, els pe�tons sí que es queden allà. Segurament el fet que vam pa�r una sèrie d’atacs vandàlics van fer que les colònies no s'hi instal·lessin. ■ Albert Amigó

DESEMBRE

2020

ESPAI SOMMELIER La crisi del vi en plena pandèmia No cal dir que el sector vi�vinícola ha quedat tocat a causa de la crisi sanitària que pateix el món sencer. Però avui us vull parlar dels vins del nostre país, que són els que més conec. Durant l’úl�ma dècada a arreu d’Espanya s'han fet nombroses plantacions de vinya, veient que la demanda a nivell mundial havia crescut considerablement. Doncs ara totes aquestes noves plantes ens sobren. No portem ni un any de pandèmia i les vendes han caigut en picat. La falta d’exportació ha fet replantejar als grans cellers reduir plan�lla i producció, però el raïm s´ha de veremar any rere any i aquest exedent de vi es veu reflec�t en el preu. No cal dir que el tancament de la restauració ha fet que moltes empreses de distribució de vins que es dedicaven al 90 % a aquest sector s’hagin vist greument perjudicades i que l’única opció que avui els fa sobreviure és la venda online i la bo�ga especialitzada. Si parlem dels cellers que es dediquen a l’enoturisme, també ho tenen negre, els tancaments municipals i comarcals no fan que aflorin les visites perquè, com és normal, sempre volem anar a visitar cellers que no pertanyen a les nostres D.O.’s. En fi, hem de sobreviure a aquesta situació tan complicada, els pagesos ja en sabem de lluitar…

No fa gaire temps en aquesta mateixa revista vaig escriure un ar�cle fent una compara�va de la COVID-19 i la ﬁlloxera… I no em vaig quedar curta (crec). Esperem i desitgem que els nostres polí�cs sàpiguen reconduir aquesta nefasta situació i que l’esperada VACUNA ens por� bones no�cies en breu. Salut i vi! ■ Mariona Rendé Sommelier

LES FOTOS GUARDADES La Coral Espluguina

Membres de la Coral Espluguina als inicis dels anys 30. Arxiu de Fidel

Palau

EL FRANCOLÍ

DESEMBRE

2020

PINZELLADES DEL PEDRÍS Roser Gili i Mar�, la rossa de la Fonda

T'anomenen la Roser de la Fonda, a què és degut? Això no és exactament així, em deien la rossa de la fonda. Això ve dels meus inicis a la fonda. Vaig entrar als setze anys i vaig estar trenta-vuit anys servint. M'agradava força, sempre he gaudit de parlar amb la gent I si no haguessis estat a la fonda que t'hauria agradat fer? Doncs no ho sé, no ho he pensat mai. L'escola i els estudis no m'agradaven gaire. A la fonda hi vaig estar molt bé. Com era una fonda a l'Espluga als anys seixanta i en endavant? Era l'única fonda de l'Espluga amb habitacions per allotjar. No cal dir que durant la Setmana Santa i a l'es�u teníem molts es�uejants que venien per gaudir de l'Espluga. A la Festa Major també teníem els que construïen l'embalat on es feia el ball i altres espectacles, recordo que el feien al Clos del Callau i algun cop a la Plaça de Sant Isidre, era molt maco. També teníem els músics de l'Orquestra Meravella, llavors era molt famosa, sempre s'allotjaven a la Fonda Garrell. Recordo que els clients tenien dret a anar a una piscina que van fer fora del poble, en una ﬁnca dels propietaris de la fonda, ja que a l'Espluga no n'hi havia cap ﬁns que es va fer la del Casal. També vam tenir allotjats, els treballadors que van fer l'autopista i uns altres que anomenaven "gallegos", aquests eren els picapedrers del Mones�r de Poblet i l'església Vella. La fonda va tenir un dels primers teleEL FRANCOLÍ

visors del poble i per tal que tot el poble en pogués gaudir, el van instal.lar al carrer, això va portar força clients. Seguidament va ser imitat pel Bar del Calistro i el passeig Cañellas s'omplia de taules i gent. Com era l'Espluga llavors? Érem més simples i les relacions entre convilatans eren molt fluides. Quan hi havien els picapedrers gallecs, al seu camió hi feien ball i la gent del poble hi assis�a força, era tot molt familiar. Un altre tema són les processons de Corpus Cris�, llavors eren molt lluïdes i hi havia flors en abundància i moltes capelles que feien els propis veïns. Malauradament això es va acabar. En quines ac�vitats socials par�cipes o has par�cipat? Ara es�c a la Confraria del Sant Enterrament. Hem tornat a fer aquella processó que es feia abans, ja que un any vaig sor�r a veure-la i era tan curta que no sabies si començava o acabava, amb el Xavier Lozano, la Carme Permiquel i altres persones vam posar fil a l'agullaper reac�var-la. Vam haver de convèncer el mossèn que després va engrescar-se força. També vam haver de convèncer els armats per donar a la processó un caire més lluït i amb l'ajuda de diverses en�tats vam aconseguir el retorn d'aquests a la processó, tal i com es feia abans. També vaig par�cipar molt amb els Armats de l'Espluga, fins i tot en vaig ser presidenta. Quines van ser les indicacions que vau seguir per triar els uniformes dels armats? No ho vam teir massa complicat, vam demanar a una empresa de l'Espluga que ens mostrés diversos models i en vam seleccionar un. La Confraria del Sant Enterrament és an�ga? Doncs encara que sembli men�da no. La processó la formaven persones amb voluntarietat que cuidaven les imatges i vam haver de crear una associació nova. Seguim treballant i entre tots preservem les imatges.

Actualment els Armats de l'Espluga s'han separat de la Confraria del Sant Enterrament som dos en�tats independents. Tot i això els ves�ts dels armats, com que els va comprar la confraria con�nuen essent propietat d'aquesta en�tat. Es va fer una conveni de cessió i ara tenim un acord que ells els poden u�litzar sempre que sur�n a la processó. A mi en par�cular m'ha dolgut molt aquesta separació. Altres ac�vitats? Sóc voluntària a la Residència Llar Jaume I. Les àvies per a mi són les meves nenes, m'hi sento molt a gust amb elles. També col.laboro a Càritas, he d'explicar que des d'aqeusta en�tat es veuen casos familiars que no desitjo per a ningú. Sembla una tasca fàcil però de vegades es complica tant que precisem de l'ajut de les assistentes socials. També he par�cipat en la renovació del Pessebre Vivent. En les primeres edicions vam tenir més de tres mil visitants pel carrers del nostre poble. Com veus l'església Nova tota tancada pel perill d'accidents? Es veu que hi ha una falta important de diners per poder-la reparar i em provoca tristor. Com que és perillós pels ﬁdels, la millor opció és que res� tancada per evitar danys. Tu que coneixies el turisme d'abans, com veus el turisme actual a l'Espluga? Jo trobo que en aquest aspecte l'Espluga està molt morta, ﬁns i tot per part dels convilatans. Abans la gent es passejava molt més i es veia un poble ple de vida. Tot i que ara hi ha moltes més opcions per gaudir del poble, tenim el Museu, la Ruta Templera, la Cova de la Font Major i d'altres que no anomeno. Sincerament, no ho entenc. ■ Joan Casanovas

DESEMBRE

2020

ARA FA 100 ANYS

Desembre del 1920, a l'Espluga Isidre Rosell Inglés, conegut com l’esparter, fou un personatge compromès en la vida espluguina durant la II República. Les generacions joves no el vàrem conèixer. Va morir jove. Els seus ﬁlls Josep Maria i Isidre es dedicaren a l’electricitat i la fontaneria però el pare, el desembre de 1920 tenia un taller d’ebenisteria. -Entre les moltes reformes que en son taller de ebenisteria ha fet nostre company N’Isidre Rosell tenim d’alabar la de portar la comptabilitat i comerç de la casa en nostra llengua catalana fent lo mateix amb els rètols que adornen la façana de la Fábrica. Falaguer èxit li desitgem. El Sindicat Agrícola i la seva caixa d’estalvis, agafaven volada, tant pels préstecs que deixaven als seus socis com pel moviment en les seves llibretes.

blia una classiﬁcació de la solvència de cada sol·licitant i d’aquest càlcul se’n derivava la quota que havien de pagar: Capital 125 pessetes Quota 2 De 125 a 500 3 De 500 a 1.000 5 De 1.000 a 2.000 10 De 2.000 en endavant 15

L’alcalde Josep Altarriba Amill també hi era per millorar: -En els baixos de Câ la Vila s’ha instalat un complert confort de calefacció. Felicitem al Sr. Alcalde per tant acertada millora. Els fumadors tenien serioses dificultats per aconseguir tabac. L’estat en tenia controlada la venda de manera exaAny Préstecs Import total en pessetes gerada: 1919 121 62.043 -S’ha repartit el tabac de la darrera saca entre els fuma1920 139 63.977 dors d’aquesta vila mitjançant un resguard que a cada un d’ells entregués l’Alcaldia suprimint-se per lo tant els inci1921 146 70.365 dents que reportava la cua. 1922 165 58.730 En matèria econòmica i financera, l’Espluga veia com una Aquestes xifres, que ens poden semblar una minúcia, altra en�tat obriria les seves portes al públic aviat: salvaven les economies de moltes famílies i els perme�en -Están acabant-se les obres de construcció del Banc de arribar a la collita. Catalunya. Se’ns diu que sa obertura tindrá lloc pels vols de -La secció de crédit del Sindicat Agrícola i Caixa Rural ha la fira. fet públic l’acord pres en sa darrera reunió de donar als La premsa no ens dona més no�cies de la vida espluguicompte correntistes de llibretes d’estalvis els mateixos aven- na d’aquell desembre. El 1920 va ser un any marcat pel retatges que concedeixen les entitats bombori ocasionat amb mo�u de les similars per lo que s’ha posat en reeleccions municipals, el desvetllalació amb una entitat de sòlid prestiment del jovent, sota la influència del gi acceptant imposicions a plaç fixe mestre Àngel Perissè d’ideologia reamb subjecció a les següents condipublicana i els seus ar�cles a Las Circiosn: Llibretes per a 6 mesos interès cunstancias de Reus que incomodaal 4 per 100 anyal. Per a un any al 5 ven els sectors tradicionalistes del poper 100 anyal. ble. La Caixa Rural gaudia de molt boEl govern de l’estat, amb una inesna salut financera. Tenia inver�des tabilitat majúscula donava peu a toal Banc de Reus 30.000 pessetes a ta mena d’especulacions. En dos anys, termini fix, al 5 % i 20.000 s’inver�cinc presidents del govern de la moren en paper de l’Estat al 3 %. A finarquia i cinc ministres de Governanals de 1920, es modificà el Reglació. I com a guia de la seva actuació, ment. per no perdre el costum, la oposició Potser un del punts més impordel govern espanyol als traspassos de tants estava en el capítol II, dedicat competències de les diputacions caals socis. S’hi establia que haurien talanes a la Mancomunitat. Calia imde ser més grans de 25 anys, propipedir per part l’estat que Catalunya etaris o arrendadors i de conducta se sor�s amb la seva. L’Ajuntament moral intaxable. Els parcers, colons de l’Espluga de Francolí com d’altres, i jornalers, ingressarien amb una sigjugava a la contra de l’autonomia i natura de dos socis que garan�ssin l’autogovern del principat. ■ les seves obligacions. La Junta esta- Isidre Rosell Inglés. Arxiu Josep Maria Vallès EL FRANCOLÍ

DESEMBRE

2020

RENOI, QUIN RENOM!

Cal Setesquenes

El besavi de l'Antonio Pujol, al que entrevistem en aquesta edició, també es deia Anton i treballava a les vinyes de Poblet. Cap a mitjans del segle XIX, l'Anton, cavava ceps, es veu que feia tota l'eixida d'una �rada sense aixecar l'esquena. Els companys li van començar a dir "setesquenes" i des de llavors ha quedat aquest renom a la casa. El besavi Anton Pujol es va casar amb la Rosa Vidal, i van tenir tres fills, l'Anton(¹), el Pau(²) i l'Eduard(³). 1 L'Anton Pujol Vidal (1877-1943), padrí de l'entrevistat es va casar l'any 1908 amb la Maria Solé Boqué (1881-1959), de cal Quicall, i van tenir dos fills, l'Anton, solter, i el Josep, pare de l'Antonio. Antonio Pujol Arbós de cal Setesquenes i El Josep Pujol Solé (1912-1983) (Setesquenes) es va casar l'any 1942 amb Dolors Guasch Civit de cal Balianes la Teresa Arbós Masana (1916-2013) de cal Grabat dels Omellons, aquests van tenir un fill, l'Antonio que es va casar el 1973 amb la Maria Dolors de Cal Balianes o del cal Tuies, i no tenen descendència. 2 El Pau Pujol Vidal es va casar amb la Maria Josa i van tenir tres filles, la Teresa (de cal Mariquinyo), la Maria (soltera) i la Raimunda casada amb el Josep Moix del Molí Castellví. 3 L'Eduard Pujol Vidal es va casar amb la Maria Olivé, van tenir tres fills, la Maria, el Josep i la Carolina. Tots tres van marxar de l'Espluga. El Josep Pujol, no va anar a la guerra però a l'acabar aquesta, el van fer anar de guàrdia a una presó de Sevilla, allà va conèixer el Manuel Arbós dels Omellons i es van fer molt amics, tan és així que un dia en Josep va agafar la bicicleta i li va fer una visita per tal de conèixer una germana del Manuel, al cap de pocs mesos es van casar, era poc després de la guerra, el 1942. Per aquest mo�u els va ser molt di�cil trobar robes pel casament, Foto de casament de Josep Pujol Solé (cal i mobles i estris per la casa, tot ho van haver de comprar d'estraperlo. ■ Setesequenes) amb Teresa Arbós Masana dels Omellons

Anton Pujol, amb la gorra musca, amb Anton Pujol Arbós (cal Setesquenes) i Maria Solé Boqué (cal Quicall). Se suposa que el dia del casament d'aquests. EL FRANCOLÍ

Asseguts: Rosa Vidal i Anton Pujol (Setesquenes), amb el seu nét a la falda, Josep Pujol, pare de l'entrevistat. Drets al darrera: Anton Pujol Vidal i Maria Solé Boqué (Quicall) amb el ﬁll Anton als braços. La foto està feta a una era situada on ara aparquen els cotxes al carrer Escodines.

DESEMBRE

2020

ENSENYAMENT ESCOLA VEDRUNA ESPLUGA

Volem viure en un món sostenible Els alumnes de Primària de l’escola Vedruna l'Espluga de Francolí van anar al Museu de la Vida Rural per a realitzar l'ac�vitat "Sostenibilitat en joc", relacionada amb els ODS (Objec�us de Desenvolupament Sostenible). Amb el joc van poder conèixer els 17 objec�us i aprofundir en alguns d'ells. Un dels ODS és "Fam zero" i des de l'escola vam par�cipar en el "Gran recapte d'aliments". La setmana del 16 al 21 de novembre vam realitzar diferents ac�vitats per animar tota la comunitat educa�va (famílies, alumnes, professorat i personal no docent) a col·laborar en aquesta causa tan important. Un cop més es va fer palesa la solidaritat de tots plegats. Es va recollir una gran quan�tat d'aliments i es van entregar a Càritas de l'Espluga de Francolí per tal de

Les nostres accions són el nostre futur! Que afortunada que sóc Em dic Clàudia, �nc 12 anys i considero que sóc una persona molt afortunada. Us preguntareu per què... Doncs és molt fàcil, �nc una casa, suﬁcient menjar per a cada àpat, �nc un lloc per dormir, una família que m’es�ma i em cuida i puc anar a l’escola i aprendre moltes coses. També �nc la sort de tenir amics i amigues que em respecten i puc anar pel carrer sense esquivar bombes. Avui a l’escola el "profe" ens ha explicat que al món hi ha moltes persones que passen gana, exactament una de cada deu. Aquestes paraules m’han deixat sorpresa i trista a la vegada. Com és possible que passi això?! També ens ha explicat que llencem un terç del menjar que comprem. Tota aquesta informació ens ha fet reﬂexionar sobre el malbaratament alimentari. Mentre uns llencen menjar, uns altres es moren de fam... També ens ha informat que aquesta setmana s’organitza el gran recapte, que consisteix en recollir aliments per als més necessitats. La nostra escola ha decidit col·laborar en aquesta Aliments recollits a l'escola. Gran recapte Els alumnes al Museu de la Vida Rural. MVR campanya. A l’hora de dinar els he exfer-los arribar a famílies vulnerables del nostre entorn més plicat als meus pares tot el que el "profe" ens ha comenproper. tat. Ells ja havien sen�t la no�cia i m’han proposat que a Una de les ac�vitats realitzada pels alumnes més grans de la tarda, després de l’escola, aniríem a comprar productes l'escola va ser un escrit de conscienciació sobre la fam. per poder col·laborar. És important sensibilitzar els i les nostres alumnes que cal Tant de bo moltes persones par�cipin en aquest recapte i actuar per millorar l'entorn on vivim. aconseguim ajudar a aquells que més ho necessiten. Nens i nenes de 6è

Setmana de la ciència a l’escola Del 16 al 27 de novembre l’escola va celebrar la Setmana de la Ciència. Van ser uns dies on els alumnes es van endinsar en el món cien�ﬁc i van portar a terme diferents experiments, on van ser els protagonistes i es van conver�r en grans cien�ﬁcs. A par�r de diferents situacions i de preguntes plantejades pels mestres, els alumnes van haver de manipular, experimentar i observar diferents exEL FRANCOLÍ

periments. Cada curs va realitzar la seva experimentació i va permetre als alumnes descobrir coses molt interessants. Els alumnes de primer van experimentar amb l’aigua i diferents objectes, com escuradents, llapissos o cartes, on van poder observar com una carta no deixava caure l’aigua d’un recipient o els escuradents se separaven a sobre l’aigua amb una pe�ta gota de

sabó. A segon van prac�car amb líquids com l’oli, la llet, l’aigua, sabó o la mel i les seves densitats, i van poder observar com alguns d’ells es van barrejar i en canvi d’altres van quedar separats per formar diferents capes de color. A tercer, per exemple, van experimentar amb la separació de mescles a partir de diferents tècniques com la filtració, el magnetisme i l’evapoDESEMBRE

2020

ració, van atrapar un gas amb l’ús d’un globus i també van poder observar diferents il·lusions òptiques quan van resultar molt divertides. La classe de quart va realitzar, per una banda, un experiment sobre l’electricitat estàtica a partir d’un globus i de diferents trossos de plàstic, on amb el fregament va fer que aquests trossos quedessin atrets al globus. Un altre experiment va ser l’ús de vinagre i un ou, on a partir de barrejar-los i deixar-los reposar durant unes hores, van poder observar com les pro-

pietats de l’ou van canviar totalment. A cicle superior, els alumnes de cin-

què van realitzar l’experimentació amb l’ou i el vinagre per descobrir quins canvis es podien generar i la classe de sisè va poder descobrir com el suc de llimo-

na pot arribar a ser una �nta invisible i només amb l’escalfor d’una espelma es pot descobrir el missatge. A més, tant a cinquè com sisè, van poder prac�car amb el parxís energè�c, una ac�vitat molt mo�vadora pels alumnes. Durant tots aquests dies es van realitzar aquests experiments i també molts d’altres, on tots els alumnes van poder treure la part cien�ﬁca que porten dins i van observar amb molta curiositat tots aquests experiments que van resultar molt diver�ts per tothom. ■

ESCOLA MARTÍ POCH

Projecte “Nadal arreu del món” La mestra de religió, la Mercè, ens ha proposat un projecte per treballar les diferents maneres de celebrar el Nadal arreu del món. Per començar vam fer una ac�vitat en gran grup que consis�a en localitzar al mapa del món diferents països de la proposta i ens vam ﬁxar en la diferència climà�ca que hi ha entre l’hemisferi nord i l’hemisferi sud, fet que fa que hi ha-

Presentació del treball dels alumnes de cinquè. Cedida

EL FRANCOLÍ

gi mul�tud de països que el celebren en màniga curta i que puguin anar a la platja. Vam trobar diver�t que hi ha fotos a la xarxa de llocs dels països del sud on es veu gent a la platja ves�ts de Pare Noel i fan ninots de sorra en lloc de neu. Vam fer grups de treball, ens vam repar�r diferents països de tots dos hemisferis i ens vam posar a fer recerca per l’ordinador. Després tocava presentar el treball davant de tota la classe, fet que ens va fer posar força nerviosos i nervioses, però ho vam fer d’allò més bé. Tot i això escoltar poesies i escoltar cançons d’arreu del món, fet que és una cosa ben estranya, ens va semblar molt curiós i emocionant. El que més ens va cridar l’atenció, per exemple, va ser que a Itàlia mengen llen�es per cap d’any, que al Japó celebren el dia dels enamorats, que al Brasil encenen espelmes i llencen al mar pe�ts vaixells plens de ﬂors i regals i que l’any nou a l’Índia comença el nostre 20 d’abril. Tot el que hem descobert ens ha semblat molt interessant, ﬁns i tot una companya ens ha exposat una festa �pica del seu país d’origen i de dues companyes més, el Marroc. ■ Alumnes de cinquè

DESEMBRE

2020

ENSENYAMENT Taller d’habilitats per a la vida en equitat

Si hi ha un factor protector que sempre està implicat en qualsevol conducta de risc i sobretot en el benestar i el desenvolupament personal, és l’autoes�ma. És indispensable per a la vida en equitat. La persona ha de poder valorar-se a ella mateixa i als demés per a reconèixer la riquesa de la diferència. Els estereo�ps de gènere es deﬁneixen entre els 5 i 8 anys. Això implica reconèixer i acceptar les capacitats i també les limitacions d’ambdós gèneres. D’aquesta ma-

nera aconseguirem nens i nenes més forts i segurs d’ells mateixos, i una societat més equita�va. Divendres 4 de desembre els alumnes de tercer han realitzat aquest taller a l’escola amb l’objec�u de millorar la seva autoes�ma, la del grup i alhora prevenir el bulling de gènere. A par�r d’un ambient òp�m l’alumnat ha pogut expressar-se, preguntar, reﬂexionar i aprendre tot diver�nt-se. Les ac�vitats han estat diverses, a par�r de pel·lícules i cançons han tractat diversos casos on els alumnes han pogut reﬂexar-se. Hem expressat les nostres angoixes i les nostres alegries, hem donat el nostre punt de vista sobre les relaciones personals i sobre nosaltres mateixos… Hem parlat de la importància de tenir i respectar el nostre propi criteri a l’hora de decidir, de la importància de respectar tothom, de la importància d’entendre les emocions de les altres persones, de valorar la riquesa de la diferència.. Hem arribat a la conclusió que totes les persones volem les mateixes coses, que tots volem ser feliços, que els altres ens valorin, que ens estimin… Però també que som únics i que ens hem d’estimar a nosaltres mateixos per poder estimar els altres i ser estimats. Ens hem de conèixer a nosaltres mateixos i acceptar-nos tal i com som, perquè tots som FANTÀSTICS. ■

Dret a decidir El 25 de novembre és el dia internaci- terís�ques que s’han parlat a par�r de onal per a l’eliminació de la violència la història de les tortugues “Artur i Cleenvers les dones i a la nostra escola en men�na”. Un clàssic de la violència psifem ressò. cològica. Durant aquesta úl�ma setmana tot En aquest conte hem estat tes�mol‘alumnat hem reﬂexionat sobre les nis de l’evolució de la relació iniciada avantatges i desavantatges del gènere aparentment, amb amor i es�ma, i de femení i del masculí. La conclusió a la com ha anat deteriorant-se ﬁns arribar qual s’ha arribat, de forma general, és que tots hauríem de tractar-nos de la mateixa manera amb respecte i atenent a les necessitats de cadascú sense perjudicar la llibertat dels altres. Tots som persones amb sen�ments amb un �sic par�cular amb un sexe biològic i amb un premissa per a totes igual: Ser feliços. Tallar-te les ales, �rar per terra il·lusions, subes�mar somnis, posar obstacles als desitjos sense pensar que es pot ferir emocionalment, són algunes de les carac- Els alumnes de lescola el 25 de novembre. Cedida EL FRANCOLÍ

a conver�r-se en una relació de por i control. Ens hem posat a la pell de la Clemen�na. Podia haver evitat el pa�ment i la pressió psicològica si de bon començament hagués defensat la seva postura. Si hagués dit: NO, PROU! Des de l’escola prenem consciència d’aquestes situacions i volem una societat més justa, més tolerant, més respectuosa. Un entorn on tots siguem tractats per igual. On la violència, amb totes les seves possibles variants, quedi relegada per donar pas a la raó, a la reﬂexió i a l’empa�a. Aprenem a u�litzar el sen�t crí�c davant situacions que ens moles�n i davant circumstàncies que valorem incòmodes i poc beneﬁcioses. La llibertat a decidir a fer i ser, com desitgem, hauria de ser un dret invulnerable. ■ DESEMBRE

2020

S O C I E TAT COMIATS

A nuestro abuelo Érase una vez una navaja pegada a un hombre, hay que ver cuanto te gustaban las navajas... Un hombre de gustos sencillos, un hombre que anteponía la familia a todo en el mundo. Ese era mi abuelo, Antonio Aguilera Jiménez, también conocido como "Coscurro". Nació en un pequeño pueblo de Granada, allí vivía rodeado de su familia, entre ellos, su hermano mayor, Julián, su referente. Toda la infancia trabajando en el campo acabó forjando al hombre que llegaría a ser. Un hombre que criaría a sus 4 maravillosas niñas junto a su mujer, con esfuerzo y sacriﬁcio. Mi abuelo fue a trabajar a países como Alemania y Francia con el ﬁn de ganar dinero para alimentar a su familia y como le pasó con toda la gente que le conoce, les encadiló. Era muy astuto e inteligente y rápidamente fue aprendiendo palabras para comunicarse, sino que me lo pregunten a mi, que desde que le dije que estudiaba alemán en el instituto, me preguntaba una palabra u otra para que se la tradujera. Muchos años más tarde llegaron sus 8 nietos, dos por cada hija, des de la que estudió biotecnologia hasta el más travieso de todos. Cada uno con sus virtudes y defectos. Te has ido, pero quiero que sepas que estés donde estés, los domingos por la tarde en tu casa, buscaremos la estrella que lleva tu nombre. Te queremos, abuelo. ■ Tus nietos y nietas

A la nostra es�mada Germana Montserrat, germana vedruna

El dia 8 de desembre, festa de la Immaculada Concepció, la Mare de Déu EL FRANCOLÍ

va voler tenir-te al seu costat, i ens vas deixar. Va ser tot molt ràpid. No vas poder superar la maleïda COVID-19 que en pocs dies se’t va endur. Les germanes de la teva comunitat ens van dir que vas morir en pau, tal com vas viure. Elles et van cuidar ﬁns l’últim moment amb tot l’amor de germanes Vedruna. Com fèiem sovint, havíem de venir a veure’t el diumenge a la tarda, ens vas dir que no podíem venir, que estaveu totes en quarantena, ja no et vam poder veure més, i ens va doldre molt. Pels que tenim fe, sabem que la nostra vida terrenal s’acaba aquí, però l’espiritual té un altra dimensió. Germana, ens retrobarem un altre dia al Cel per gaudir de la glòria del Pare. Tu es�maves i per això et feies es�mar. Totes les persones que ens han

parlat de tu ens han dit el mateix. Has estat una persona bona, tant que ﬁns i tot no parlaves per no molestar, escoltaves molt i sabies donar bons consells. Al llarg de la vida has passat per moltes escoles i tant alumnes com professors han pogut gaudir de la seva generositat com a professora, tutora i germana vedruna. Totes i tots t’han �ngut una gran es�ma. La teva família et �ndrem sempre present al cor. Des d’aquestes ratlles, la família Espasa vol donar les gràcies a les germanes de l’Espluga, la gran família Vedruna, laics/es Vedruna, familiars i amics, per les seves mostres de condol envers nosaltres. Molt agraïts, ■ Família Espasa DESEMBRE

2020

S O C I E TAT COMIATS

Agraïts de tant amor

Ramon Saumell Casanovas. Marit, pare, avi, gendre, amic, persona... Inﬁnitat de substan�us per descriure't.

Te n'has anat amb 98 anys, dels quals seixanta-set anys has estat unit a la teva dona, Mercè, amb la qual has anat formant aquesta magníﬁca família. T'ho imaginaves quan fugies de l’Espluga amb el teu germà amb l’úl�m tren carregat d’arsenal direcció Montcada i Reixac l’any 1938?. La veritat, no ho sabem, però el que sí que podem dir, és que has d'estar orgullós del que has aconseguit, tots sabem que sempre t'ha guiat el teu gran cor. Has es�mat l’Espluga incondicionalment, sempre has estat ín�mament vinculat al teu es�mat poble i ens has ensenyat a es�mar-lo a tots nosaltres. L’Espluga estava sempre present a casa, es�mant als teus orígens, vas se-

guir fent arrels en ella, cuidant del teu tros d’oliveres i de l’hort, construint una confortable casa i compar�nt amb els amics de l’Espluga moltes de les ac�vitats socials i culturals del poble. Vas ser membre ac�u dels "Espluguins de fora Vila" i junts, dels anys 60 als 90, vàreu aconseguir moltes millores per l'Espluga, de les quals sempre t'has sen�t molt feliç. Volem recordar-te com la gran persona que has estat. Sempre pensant en tots nosaltres i en el nostre benestar. L'amor t'ha guiat en aquest camí. La família ha estat el teu pilar. Guardarem per sempre tots els moments que hem passat amb tu, perquè l'amor no mor mai i omple els nostres cors de la teva saviesa i escalf. ■ La teva família

Adéu a l'úl�m de la junta dels Espluguins de Fora Vila

El passat 29 de desembre morí a Barcelona l'espluguí Ramon Saumell Casanovas, espòs de Mercè Boix, a l'edat de 98 anys. Soci del Casal i subscriptor d'El Francolí (que esperava amb il.lusió cada mes), passava moltes temporades a l'Espluga, ﬁns que la salut li ho va permetre. Formà part de la Junta d'Espluguins de Fora Vila que, des de Barcelona col.laboraren amb el Casal durant una colla d'anys. Realitzaren un cens de famílies espluguines que residien fora de la vila i els convidaren a integrar-se al Casal fent-se EL FRANCOLÍ

socis de l'en�tat. Aconseguiren que famílies disperses arreu del país i del món, i que per diversos mo�us hagueren d'emigrar es fessin socis del Casal. Foren unes cent noranta-dues famílies. Però a més d'aquesta captació de socis feren algunes obres notables com la construcció d'un parc infan�l, inaugurat el 29 de juliol de 1967, dins els actes de la Festa Major. Més tard impulsaren la construcció del Casalet i una pista de pa�natge. En els mesos d'agost organitzaven una festa infan�l al pavelló, amb sorteig de joguines i regals per als nens i nenes. Col.laboraren a la Festa de la Verema i també van organitzar revetlles, concursos de pen�nats, etc., aproﬁtant l'espai de la piscina del Casal les nits d'es�u. Cada any venien loteria per ajudar a pal.liar els costos de les ac�vitats. També, per inicia�va d'ells, foren construïdes les pistes de tenis. Amb la mort de Ramon Saumell, acaba la generació d'una Junta d'Espluguins que es�maven la vila des de la distància. Des d'aquestes pàgines fem arribar el nostre més sen�t condol a la seva esposa Mercè, a les seves ﬁlles i a tota la família. ■ La junta del Casal

DESEMBRE

2020

Natura Singular El matollar ﬂorit

per Pitu Amigó

A principis d’hivern, moltes plantes del matollar mediterrani aproﬁten l’ambient humit per a ﬂorir esplendorosament i amb gran diversitat de colors atraient els pocs insectes ac�us per a la pol·linització.

Els abellots (Bombus terrestris) o borinots, són abelles grans, ﬁns a 25 mm, densament peludes, de color negre amb dues bandes grogues i una blanca al ﬁnal de l’abdomen. Ara a l’hivern, només veurem reines atrafegades menjant, doncs han abandonat la colònia a la seva sort. A la primavera, després d’aparellar-se, cada reina fundarà una nova colònia amb diverses dotzenes d’obreres.

El romaní (Rosmarinus oﬃcinalis) és una de les plantes dominants dels nostres matollars. Els arbustos pinzellats de flors blaves, poden arribar als 2 metres d’alçada i viure dotzenes d’anys. L’aroma de les seves fulles, riques en olis i an�oxidants, ha estat u�litzades tant en cuina com en farmàcia des d’an�c.

Més informació a www.NaturaSingular.cat

L’argilaga (Genista scorpius) és un matoll molt espinós que pot assolir els 2 m d’alçada. Endèmic de la mediterrània occidental, les ﬂors d’olor dolça i color groc intens atrauen molts insectes, en aquest cas, una abella. EL FRANCOLÍ

El bruc d’hivern (Erica multiﬂora) és una mata baixa, just 1,5 m d’alçada, propi de sòls calcaris, habitualment es troba associat al romaní. Floreix profusament amb centenars de minúscules ﬂoretes de colors rosats i granatosos. DESEMBRE

2020

Activitats nadalenques

EL FRANCOLÍ

DESEMBRE

2020