EL FRANCOLI DE L'AGOST-SETEMBRE DE 2020

EL FRANCOLÍ

1

AGOST SETEMBRE

2020

LA NOSTRA PORTADA Revista editada amb la col. laboració de:

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

L’any que ve se celebrarà el centenari de la primera edició de la revista El Francolí. Tot plegat va néixer quan uns joves espluguins van emprendre l’aventura de crear el primer periòdic d’informació local. El llegat que ens han deixat aquells intrèpids pioners, avui en dia ha esdevingut un tresor d’un valor incalculable per a l’Espluga. Gràcies a la seva empenta, i a l'esforç de totes les persones que hi han col.laborat, avui podem celebrar l'edició número 400. ■ DISSENY PORTADA: Marc López

Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83. Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Martí, Manel Morgades, Jordi Roca, Andreu Morta i Móra, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Montse Bosch, Pitu Amigó, Joan Casanovas, Anton Martí, Mariona Rendé, Museu de la Vida Rural, Íngrid Guillén, Júlia Alcalde i Esther Català . Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies. Col·laboradors: Ferran Civit i Martí, Eusebi Majós i Pont, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons, Equip de l'EsplugaAudiovisualiEFMR.cat;President:XavierLozano.Coordinador: Gerard Bosch. Cobertura audiovisual: Josep Morató. Redactors i fotògrafs de l'Espluga Audiovisual Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els articles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

EL FRANCOLÍ

SUMARI

3 BÚSTIA. Conmpre-los'hi la parcel.la. La gallina dels ous d'or 4 REFLEXIONS. Carta oberta i de súplica 5 Vida rural: què i on? 6 Monument a Rovelló 7 L'ACTUALITAT L'Ajuntament cobreix la plaça de seretari gairebé un any després de la marxa de l'anrerior secretària. Se suspèn la 50a edició de la Festa de la Verema degut a les noves restriciions relacionades amb la COVID 8 La 4a Fira de la Cervesa artesana i dels elaboradors locals de l'Espluga s'adapta a un format d'acció comercial i propostes culturals 9 L'Espluga se suma a la campanya de dinamització turística "Compra i Guanya" impulsada per ajuntaments i la xarxa de barris antics. L'Espluga rebutja la inhabilitació de Torra amb una concentració davant l'Ajuntament 10 La música de l'espluguina Anna Amigó al festival Amb So de Cola de Palamós. L'Espluga adapta ela actes de la Diada Nacional, amb un acte institucional simbòlic i reformulant la caminada popular. 11 l'Oficina de Turisme atén el doble de consultes que l'any passat durant els mesos de juliol i agost. 12 L'Espluga disposarà a finals d'any d'un nou pou per abastir la població 13 Finalitza la instal.lació de dos punts de recàrrega pública de vehicles elèctrics. El BOE publica el decret d'ajudes per la riuada del Francolí. Judit Mascó s'endinsa a les Coves de l'Espluga al programa Aire Lliure de TV3. Bruno Hortelano bat el rècord d'Espanya de 150 metres. 14 Les Coves aconsegueixen la participació de més de 650 alumnes en un concurs organitzat durant el confinament. S'habilita amb cortines el Pavelló Municipal i la sala de ping-pong del Casalet a iniciativa de les entitats i associacions. 15 L'Espluga realça el comerç de proximitat en la se-

2

va última campanya comercial. Endesa finalitza l'última actuació per acabar un nou tram elèctric a l'Espluga. 16 Recuperat el 100% el sistema de sanejament de les aigües residuals 17 L'Espluga dóna quasi 300 quilos d'aliments per Càritas durant el repte "Non Stop Aliments". L'Espluga iniciarà la recollida porta a porta el 19 d'octubre. 18 Les escoles de l'Espluga inicien les classes sense aglomeracions i mantenint les distàncies. L'oposició retreu a l'Ajuntament la falta de neteja al municipi. 19 LA RIALLETA. PLANTES REMEIERES 20 REPORTATGE. Recull de les portades més significatives d'aquestes 400 edicions 34 ENTITATS. El CAE assoleix el repte de pujar 100 vegades al Mirador de la Pena. El CE Espluga participa al Campionat de Catalunya d'Edats Individual. 35 La parròquia ven 160 pergamins solidaris 36 La Biblioteca de l'Espluga amplia horaris s'obertura. La Biblioteca convidada a la Setmana del Llibre en Català a Barcelona. 37 L'Espluguí Aleix Poblet es proclama campió al Campionat de Catalunya de salts d'obstacles. Més de 40 col.laboradors fan possible la 37a temporada de l'EFMR. 38 CASAL 39 BIOGRAFIES ESPLUGUINES 40 EDICIÓ 400 44 CURAR-SE EN SALUT 46 LA PRÈVIA NORMALITAT 47 MUSEU DE LA VIDA RURAL 48 PUIX PARLA CATALÀ 49 PINZELLADES DEL PEDRÍS. 50 ARA FA 100 ANYS 52 ENSENYAMENT 53 DE SOCIETAT 55 NATURA SINGULAR AGOST SETEMBRE

2020

Busti@

Comprem-los'hi la parcel·la Catalunya és d'Espanya. Catalunya els pertany. Així com l'escombra de casa és meva. Com que no entenen que potser la terra des de la Sénia a Llafranc, és seva per dret de conquesta i en canvi els homes i dones, els ciutadans que hi viuen, si no ens esclavitzen, que ja ho fan de tant en tant, no els hi som fidels, cal dominar-los i que creguin. Que creguin perquè ho diu la Constitució. Una Constitució que ja ha complert 42 anys. Una Constitució que els ciutadans vàrem acceptar per sortir de la foscúria. Una constitució que, avui, un percentatge molt elevat de la població no va votar. O no tenia encara l'edat o no havia nascut. Quants ciutadans que la van votar han passat "a millor vida" durant 42 anys? Durant el segle XI, a l’Espluga, mo-

rien una mitjana de 140 persones anuals. Durant els primers 31 anys del segle XX, la mitjana fou de 51,25 persones per any. Aquesta xifra amb poques diferències es mantingué la resta del segle i es minorà per la baixada de població dels anys 50 i 60, per mor de les migracions a ciutat des del mon rural. Per tant amb 42 anys deuen haver desaparegut de l'Espluga unes 2000 persones que potser van votar la constitució de 1978. Quants ciutadans quedem a l'Espluga dels qui van votar el referèndum de 1878? Doncs extrapolem aquestes xifres a l’Estat. Una constitució la referenda el poble per tal que els governs no es passin ni un borrall. Ara resulta que se la fan seva i el poble d'avui, que majoritàriament no la va votar, està obligat per ella. Bé, no ens distraguem. Comprem-

los-hi la parcel·la. El lloguer que paguem és molt alt i no compensa. Si Catalunya no és nostra, com no ho és el Monestir de Poblet, per exemple, quant en volen? Posem-hi preu. També era seva Cuba, Filipines, el con sud del continent americà i ho van perdre sense cobrar-ne un ral. Potser estarien disposats a vendre. Cal esbrinar-ho. Podria ser una bona inversió. Per ells, la història és que Catalunya sempre ha estat d'Espanya. Aquest invent del segle XVII, ells el posen com l'origen del món. No els interessa res de la història. Espanya és com si l'hagués creat Déu i el món va créixer al seu voltant. Comprem-loshi la parcel·la. Ens sortiria més barat. Ah! I ja no podríem dir que ens roben i potser estarien contents i tot. ■ Josep M. Vallès i Martí

La gallina dels ous d’or Des de temps immemorables Catalunya ha estat per Espanya “la gallina dels ous d’or”; només cal recordar el Decret de Nova Planta per conèixer l’inici de l’espoli. En l’actualitat el sistema d’escanyar Catalunya ha canviat, és més subtil. Simplement centralitzant les grans empreses a Madrid, o pressionant perquè s’estableixin fora del nostre país, no invertir en obra pública ni en infraestructures, escapçant els pressupostos, no permetent que funcioni el Corredor Mediterrani… posant com a exemples que tothom entén; retarden el desenvolupament econòmic que se’n derivaria. Que bé que els ha anat que ha sorgit el que ells n’anomenen separatisme per aplicar un arruïnador 155, i amb la complicitat de tots els poders de l’estat, i especialment els poders policials i judicials, emmudint la nostra dèbil autonomia i tots els nostres polítics presos i a l’exili. Només els faltava l’Estat d’Alarma que, a mena de cop de gràcia, acabés destruint l’adversari. EL FRANCOLÍ

Es veu clar que aquest procedir, aplicat amb traïdoria, no pretén altra cosa que arruïnar Catalunya i enriquir Castella. La seva vanitat i el seu menyspreu pels que no pensen com ells els portarà a matar la “gallina dels ous d’or”, per treure-li les entranyes i apoderar-se de tot allò que ens manté dempeus. El què passa amb el rei de les espanyes és un fidel reflex d’on pot arribar una gran potència, vinguda a menys, però exhibint un fals orgull de grandesa. No ens queda més camí que una Europa lenta, esporuguida, que té tanta por a desaparèixer que tolera totes les poc democràtiques conductes dels seus socis . La pura realitat és que els catalans a “cada bugada perdem un llençol”. A vegades penso que el poble català es carallot de mena si permet que tot això passi. ■ Eusebi Majós

3

AGOST SETEMBRE

2020

REFLEXIONS un cop d’ull

Carta oberta i de súplica (cabòries d'un estiu incert, 2) ANDREU MORTA

“Diu l’article vint-i-sis / que, en un cas de compromís, / l’Estat té atribucions per passar-se pels c... (cordons) totes les lleis del país” (Anònim) ls diaris -menys els habituals del blasme als catalans- publiquen que “algú” ha comprat a l’empresa israeliana NSO un software (o “spyware”) tipus «Anacleto agente secreto» que se’t fica al mòbil i sap tot el que dius, i veu la cara de a qui ho dius, què menges, què beus, què... vaja, tot. És a dir, que “algú” el té a vostè, senyor «Pegasus», un giny tan sofisticat com llaminer per a aquest “algú”. Diu Amnistia Internacional que, per primera vegada a Europa, vostè ha seguit la petja de polítics democràtics com el president del nostre Parlament. Gent important és clar, eminències. El centre de recerca Citizen Lab de Toronto, que ha destapat l’afer de WhatsApp, afirma que a vostè només el venen a governs, però “Madrit” ja s’ha afanyat a esbatre’s les puces d’aquest afer envitricollat. I un servidor, ciutadà submís i refiat, m’ho crec, perquè “Madrit” no menteix mai; és transparent i net. Però... bé hi deu ser, aquest “algú” que ha pagat 70.000 euros per vostè i que l’aprofita per fer l’espiot, no? Em pregunto quina potència mundial –a vostè només el tenen estats, recordi– pot interessar-se pel tresc dels independentistes catalans. Perquè Suissa o Andorra o el Txad no seran, oi? Quin misteri! Dono per cert, doncs, que a vostè no el té el govern espanyol ni l’espionatge estatal. Per tant, he de pensar que és vostè mateix qui espia polítics “de motu propio” des d’algun embornal mal tancat. També és evident que vostè no m’espia a mi. Gens. I d’això

E

EL FRANCOLÍ

plora la criatura. Això em dol. M’ofèn. Significa que ni vostè ni cap fantasma consideren que valgui la pena d’espiar-me a mi, que posar un ral a saber què faig, què parlo i amb qui ho parlo és llançar els calers. Que soc un no ningú, vaja. I això cou i fa mal, cregui’m. Accepto que la ràdio i la tele no parlin de mi, però que ara vostè em menyspreï, a mi i a les meves dèries, és fer-ne un gra massa. Que no soc cap mindundi, home! Per això li escric, senyor «Pegasus», a veure si ho pastem. O sigui: “Madrit” no el té a vostè per espiar-me a mi –ciutadà exemplar que pago impostos i duc mascareta fins i tot a la comuna–, i com que el misteriós senyor X que sí que l’ha volgut tampoc em creu digne de ser sotjat, agafo el toro per les banyes i em dirigeixo directament a vostè, senyor «Pegasus», per demanar-li que m’afegeixi a la llista de «vips» a espiar. Suposo que la cua d’adelitats a ser sotjats per vostè deu ser quilomètri-

4

ca: tothom aspira a la notorietat. Però faci’s càrrec de la urgència del meu cas: estic tan amoïnat, tan aniquilat, que em suïcidaria. Espiï’m, doncs, per favor. Si no per interès –soc jubilat i no li puc pagar gaire– faci-ho a tall de favor caritatiu i per a guarir la meva malmesa autoestima. Tingui’m en compte, senyor «Pegasus», per pietat, que “Madrit” no ho fa. I no s’escarrassi a trobar el meu telèfon: ara mateix li dono el número. Truqui’m i em trobarà dutxat, pentinat i, si convé per dar bona imatge, vestit i encorbatat. Tot, menys aquest coragre i aquesta angoixa que em corsequen. I si “Madrit” s’hi repensa i m’inclou al seu llistat del clavegueram –vostè no deu ser pas l’únic tafaner del món, oi? I a mi no em calen dos espietes–, no pateixi, que no li deixaré perdre el temps i l’avisaré de seguida, que en aquestes coses soc molt formal, jo. Ah, i que no me n’oblidi: per endavant, moltes gràcies, senyor «Pegasus», molt amable. ■

AGOST SETEMBRE

2020

R E F L E X I O N S Joves escriptors

Vida rural: què i on?

L

JUDIT DELGADO

a romanització de la vida a la natura i la personificació ingent dels «animals de consum» Rural: adj. [LC] Relatiu o pertanyent als camps. M’agrada més la vida rural que la urbana. Propietat rural. (Extret del DIEC en línia) Des dels pobles, és ben usual la crítica respecte a aquelles persones que, habitant la ciutat, desconeixen l’origen d’allò que consumeixen i la seva inevitable desconnexió amb la naturalesa. Arrosseguem, per tant, encara, l’errònia -i autoimposada- concepció que l’entorn natural dels pobles ve acompanyat d’un estil de vida també rural. Però, fins a quin punt és cert que la vida al poble sigui rural? Des de la meva experiència a l’Espluga, no puc afirmar aquesta suposada ruralitat: a casa meva, ni matances del porc, ni gallines al pati ni hectàrees on treballar-hi amb les mans (si bé potser aquesta és també una concepció estereotipada del que és rural o agrari). Per tant, la vida rural ja no és -o no sol ser- un sinònim de vida de poble, de tal manera que, a la pràctica, aquesta acaba per assimilar-se molt més a la quotidianitat de la ciutat que a la vi-

EL FRANCOLÍ

da que duien els nostres avis: comprar els aliments al supermercat, vestir roba confeccionada qui sap on, l’imperant desplaçament en cotxe o en transport públic, consumir llet d’un bric... (i aquí faig al·lusió a la burla tant recorrent sobre els nens de ciutat que, suposadament, es pensen que la llet surt d’un bric... com si tots els nens de poble haguessin vist munyir una vaca!). Això significa, en definitiva, que assumim que hi ha coneixements que s’adquireixen pel sol fet d’haver nascut a un lloc, independentment de la formació o experiència de què s’hagi gaudit respecte al tema en qüestió i això, al meu entendre, és un error: cap nen, pel mer fet de néixer a l’Espluga, sabrà quines llavors ha de plantar a l’hort en cada estació de l’any (això suposant que tingui hort, és clar!), ni tampoc quina és l’època en què pareixen les vaques. És, en efecte, aquest raonament que tenim tan assimilat el que imposa, per una banda, la creença que els de ciutat són pàmfils i estúpids i que els de poble són rudes i incultes. Però, en realitat, som molt més semblants del que ens pensem. On vull arribar, amb aquest rodeig? A la unifor-

5

me romantització de la naturalesa, a la desvinculació amb les arrels i a la personificació i humanització dels animals que, fins ara, eren l’aliment. És comú, tant al poble com a la ciutat, conviure amb animals que són mascotes i que, com a tals, fan companyia. Aquesta aproximació sentimental amb la vida animal, acompanyada de l’abandonament de la vida ramadera on el bestiar és concebut com a font de producció i d’alimentació comporta, necessàriament, la concepció que els animals hagin de ser tractats amb igualtat. D’aquí se’n desprèn, consegüentment, que l’auge del vegetarianisme o del veganisme sigui, en certa manera (però no només, és clar!), el resultat de la desvinculació amb el que seria la vida rural, pròpiament. En definitiva, la vida humana en general -si més no al món occidental- ha desprès de la seva quotidianitat la companyia de la naturalesa (en els seus diferents nivells) i, accelerada per un sistema capitalista que no cessa, ha abandonat l’experiència i l’aventura que implica adaptar-se als éssers amb què convivim i al fet de seguir el ritme dels processos naturals que dicta la Mare Naturalesa. ■

AGOST SETEMBRE

2020

R E F L E X I O N S tassa i mitja

Monument a Rovelló JOSEP VALLVERDÚ Han fet un monument a Rovelló a Balaguer; s’ho han manegat entre la Paeria (Ajuntament ) i la Biblioteca. El cas és que van cridar un escultor, li van ensenyar dibuixos del Rovelló i el xicot el va fer en bronze. És una figura de cinquanta centímetres d’alt, el gos assegut, amb una orella enlaire i al seu davant tres rovellons. Atès el material, ni el gos pot deformar-se ni els rovellons poden ser collits; aquesta escultura està fixada a un bloc de ciment armat situat als porxos d’una plaça típica de l’antic Balaguer, tot el conjunt a nivell de nens petit, que poden acariciar el gos, i jugar entorn. Fins des dels cotxets els mamellons el poden veure. El meu amic Rovelló continua essent un gosset d’un any escàs d’edat malgrat que vaig crear-lo fa cinquanta-dos anys. Com a llibre l’hauran llegit entorn d’un milió de persones, la versió televisiva, que recordaran els lectors d’ El Francolí, va donar la volta al món en més de deu o quinze llen-

EL FRANCOLÍ

gües, i fou presentat a Nova York com una estrella de Hollywood. Es un clàssic, realment: un personatge atractiu que ,com a autor, vaig tenir la sort de fer néixer de la imagina-

ció. De vegades venen nens acompanyats dels avis portant la primera edició del llibre perquè els el signi; els avis són els primers lectors de la novel·la, la van passar als fills i aquests a la tercera generació. Rovelló ha tingut reflex, sobretot a

6

l’Espluga, cal reconèixer el mèrit a qui el té: a l’Espluga, a més del Capgròs de processó, el meu gosset té dedicat un gran parc infantil. A Lleida, successives Paeries m’anunciaven que volien fer quelcom, una relleu, una biblioteca infantil, una sala d’exposicions...Va passar tant de temps que un servidor ja desconfiava que mai el Rovelló tingués un record tangible a la ciutat natal de l’autor . Finalment, fa uns anys van inaugurar un preciós parc infantil de jocs al centre urbà, que té com a distintiu una placa igual que la dels carrers de la ciutat. I ara Balaguer li fa el bronze. Va ser diumenge 20 de setembre amb la visita de la Pilarin Bayés per una banda i del President Torra per l’altra. Sí, el Molt Honorable va venir. El President acompanyat d’un servidor, va aixecar la gran tela que cobria el monument i el Rovelló deixà anar un sospir de gust en sentir l’aire lliure i veure nens i nenes. ■

AGOST SETEMBRE

2020

L'ACTUALITAT L’Ajuntament cobreix la plaça de secretari-interventor gairebé un any després de la marxa de l’anterior secretària L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí compta des de dimarts 1 de setembre amb una nova persona al capdavant de la secretaria-intervenció del consistori. Aquesta plaça s’ha cobert de manera interina després d’un procés de selecció iniciat al gener i que va ser interromput per la Covid-19 al març. A mitjans del passat mes de novembre, pocs dies després de la riuada que va afectar greument l’Espluga de Francolí, la secretaria-interventora que ocupava la plaça a través d’una comissió de serveis des del febrer de 2019 va plegar per falta d’encaix amb l’Ajuntament i l’Equip de Govern i, des de llavors, aquest càrrec ha estat ocupat de manera accidental per l’actual cap de Recursos Humans de l’Ajuntament. Els expedients no resolts per l’anterior secretàriainterventora i la situació excepcional per no cobrir aquesta plaça ha provocat que el personal administratiu hagi assumit durant aquests mesos un sobreesforç que ha permès que l’Ajuntament no s’aturés ni un sol dia. Ni tant sols en el marc del confinament. Amb la incorporació d’Alejandro Ruiz com a nou secretari-interventor de l’Ajuntament de l’Espluga, qui ha estat en els darrers anys secretari-interventor dels ajuntaments de Figuerola del Camp i del Pont d’Armentera, es posarà fi a una etapa que va començar amb la jubilació del qui va

ser secretari durant 37 anys a l’Ajuntament de l’Espluga, al gener del 2019. L’Equip de Govern agraeix immensament el sobreesforç que ha hagut de fer el personal d’administració de l’Ajun-

Alejandro Ruiz nou secretari-interventor de l'Ajuntament. Cedida

tament, sobretot la persona que ha ocupat de manera accidental el lloc de secretaria-intervenció. També s’agraeix a la resta de personal de l’Ajuntament que, tot i no ser personal administratiu, han hagut de treballar amb aquesta situació excepcional durant aquests mesos. ■​

Se suspèn la 50a edició de la Festa de la Verema degut a les noves restriccions relacionades amb la Covid-19 L’Ajuntament de l’Espluga de Franco- VID-19 no és favorable, tampoc a la re- marc de la Festa de la Verema 2020. lí i la DO Conca de Barberà havien gió sanitària del Camp de Tarragona, i L’edició d’enguany de la Festa de la adaptat l’edició d’enguany proposant per aquest motiu, i tenint en compte Verema ja comptava amb actes reduuna quinzena d’actes descentralitzats les mesures, no es va poder desenvo- ïts, descentralitzats i amb inscripció els dies 28, 29 i 30 d’agost de 2020 lupar cap dels actes previstos en el prèvia, prescindint del recinte firal, per L’Ajuntament de l’Espluga tal de garantir la segurede Francolí i la DO Conca de tat i higiene dels particiBarberà es van veure oblipants. gats a suspendre la 50a ediDes de l’organització feció de la Festa de la Verema ia mesos que es treballaDO Conca de Barberà que va per poder mantenir havia de tenir lloc els dies l’edició d’enguany, adap28, 29 i 30 d’agost, degut a tada a la normalitat, i no les noves restriccions anunpoder-ho tirar endavant a ciades pel Govern de la Gepocs dies dels actes no va neralitat de Catalunya de ser gens complaent, però prohibir les trobades de més s’enten que la situació dede 10 persones, tant en l’àmmana responsabilitat, senbit públic com en el privat. tit comú i prevenció per L’evolució de la situació satal de no agreujar la situnitària provocada per la CO- Cansaladeria Glòria a la Festa de la Verema del 2019. EB ació que estem vivint. ■ EL FRANCOLÍ

7

AGOST SETEMBRE

2020

L'ACTUALITAT La 4a Fira de la Cervesa artesana i dels elaboradors locals de l’Espluga s’adapta en un format d’acció comercial i propostes culturals L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí i els elaboradors locals adapten la 4a edició de la Fira de la Cervesa Artesana en una proposta d’acció comercial i cultural. Des de la regidoria de comerç, cultura i festes de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, juntament amb els elaboradors locals i les cerveseries del territori, van acordar i han estat treballant les darreres setmanes en una proposta per adaptar la 4a edició de la Fira de la Cervesa Artesana i dels elaboradors locals, que aquest any no comptarà amb el recinte firal, per prevenció davant la situació sanitària actual derivada de la Covid-19. Des de l’organització s’han valorat diverses opcions i finalment s’ha optat per fer una proposta d’acció comercial de venda directa, en la que es fa partícips als comerços locals i cervesers del territori, i que va adreçada als consumidors locals. Aquesta acció es perllongarà durant tot el mes d’octubre en un format d’oferta comercial. Així doncs, com a alternativa s’ha dissenyat una oferta comercial que permetrà adquirir productes locals singulars a de cada elaborador, cervesa artesana del territori i un got de tast de regal. Aquesta oferta es comercialitzarà als establiments participants a l’edició d’enguany, que són un total de nou comerços locals; Carnisseria Cal Mariquinyo, Forn de Pa - Cal Tullet, Cansaladeria Cal Pagès, Pastisseria-Cafeteria Ferrer, Pastisseria Farré Gamell, Pastisseria Cobo, Glòria Xarcuters, Forn de la Vila i Cots Artesans. Pel que fa a les cerveses artesanes participants ha participen; Cerveseria Boixets, Cerveseria Segarreta, Cerveseria les Clandestines i Cerveses de Ponent. Aquesta oferta in-

EL FRANCOLÍ

8

clou el got de la Fira de la Cervesa (fins a esgotar existències), dues cerveses artesanes i un dels productes singulars que ofereixen els establiments. Es podran adquirir durant tot el mes d’octubre, de dijous a diumenge , pel preu de 10 € als comerços participants. Per altra banda, també s’ha apostat per programar tres concerts, en un format marcat per la normativa vigent, i que es duran a terme en espais a l’aire lliure i al Teatre del Casal. El primer tindrà un format itinerant pels carrers comercials, en un format a l’aire lliure i en el que no serà possible seguir al grup musical, evitant així aglomeracions. Aquest serà el dissabte 10 d’octubre a càrrec de Dixthree, una formació que ens transportarà a la música de Nova Orleans. Divendres dia 16 d’octubre el Teatre del Casal de l’Espluga de Francolí acollirà la segona actuació amb Bóssalo, una proposta amb peces de bossa nova. El dia 30 d’octubre serà el torn del grup de versions Mood, un grup de versions per a tots els públics. Aquests concerts seran gratuïts i amb aforament limitat, serà necessari fer inscripció prèvia i complir amb les mesures de prevenció estipulades per l’organització i les de caràcter general. Les inscripcions s’obriran a partir del 5 d’octubre a través d’una plataforma digital. Des de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí s’anima a tota la ciutadania a col·laborar amb aquesta iniciativa que pretén potenciar i dinamitzar el teixit comercial. Proposant un maridatge de producte local i cervesa artesana. Una acció que permetrà celebrar de manera simbòlica la Fira de la Cervesa Artesana, a més d’acostar-nos també propostes musicals i culturals adaptades a la nova normalitat. ■

AGOST SETEMBRE

2020

L’Espluga se suma a la campanya de dinamització turística i comercial “Compra i guanya” impulsada per ajuntaments i la xarxa de barris antics Un projecte de treball col·laboratiu entre administracions locals de tot el territori català per donar suport al comerç de proximitat i donar a conèixer els 31 municipis organitzadors L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí participarà per primer cop a la campanya de dinamització comercial “Compra i guanya”, Un projecte de treball col·laboratiu entre administracions locals de tot el territori català per donar suport al comerç de proximitat i donar a conèixer els 31 municipis participants. L’edició d’enguany se celebrarà durant el mes d’octubre, ja que ha estat posposada per la situació sanitària. L’objectiu del projecte és donar suport al petit comerç, i promocionar el turisme local i de proximitat, i per aquest motiu des de les àrees de comerç i turisme de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí s’ha apostat per formar part d’aquesta iniciativa, comptant també amb la implicació i col· laboració de la Unió de Botiguers i Empresaris de l’Espluga. Més de 40 comerços de l’Espluga de Francolí seran punts de participació d’aquesta campanya. En què consisteix la campanya? Es tracta d’una campanya participativa, en forma de sorteig al qual podran participar les persones que comprin a les botigues adherides a la Unió de Botiguers i Empresaris de l’Espluga. Per cada compra, rebran una butlleta per participar en el sorteig d’estades i experiències a gaudir en els 31 municipis organitzadors, potenciant així el turisme de proximitat. Així doncs durant el mes d’octubre de 2020 comprar a l’Espluga de Francolí i als 31 municipis organitzadors té premi. El dia 3 de novembre de 2020 es farà el sorteig i el 10 de novembre s’anunciaran els guanyadors/ es, que podran gaudir de visites guiades, dinars, coneixe-

ment de l’entorn natural, tastos, nits d’hotel, etc. en algun dels municipis de la Xarxa de Barris Antics. Els premiats en podran gaudir des del mes de novembre de 2020 fins a mitjans de 2021. Una campanya de dinamització comercial i turística Per altra banda, l’Espluga de Francolí rebrà als guanyadors/ es d’altres poblacions, que si la situació sanitària ho permet, es reuniran a l’Espluga de Francolí el 6 de febrer de 2021 per gaudir del seu premi. Aquest consisteix a passar una jornada a l’Espluga descobrint els atractius turístics i fent les següents activitats: visita guiada a la Fassina Balanyà-antiga fàbrica d’aiguardent i al Museu de la Vida Rural, seguit d’una ruta d’orientació en alguns comerços de l’Espluga on es gaudirà d’un tast de productes de proximitat. A continuació els guanyadors/es gaudiran d’un àpat en diversos restaurants de l’Espluga, a la tarda faran la visita a les Coves de l’Espluga i per últim, se’ls oferirà un tast de pa de la Cova, vi i oli de l’Espluga. La campanya COMPRA I GUANYA arriba aquest any a la 10 edició, amb més de 31 municipis adherits, entre el que es troba per primer cop l’Espluga de Francolí. També hi participen: Argentona, Balaguer, Besalú, Cabrera de Mar, Calaf, Cardona, Centelles, Cervera, Cervià de les Garrigues, El Vendrell, Falset, Juneda, La Selva del Camp, Les Borges Blanques, L’Arboç, Lleida, Manresa, Mediona, Roda de Ter, Sallent, Sant Feliu de Codines, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Martí de Tous, Sant Quintí de Mediona, Santa Coloma de Queralt, Torelló, Tortosa, Tremp, Ulldecona i Vilanova del Camí. Un projecte col·laboratiu entre administracions locals, ideat, organitzat i coordinat des dels municipis amb el suport de la Generalitat de Catalunya i de les quatre Diputacions. ■

L'Espluga rebutja la inhabilitació de Torra amb una concentració davant l'Ajuntament L'ANC Conca de Barberà va convocar, el passat dilluns 28 de setembre, la ciutadania davant mateix dels ajuntaments de la Conca per protestar per la inhabilitació del President de la Generalitat Quim Torra. L'Espluga va aplegar una cinquantena de persones, totes elles seguint les normes de seguretat a causa de la pandèmia. Dos membres de l'ANC Conca de Barberà i Òmnium Conca-Baixa Segarra van fer uns parlaments on van recordar que la pena que se li imputa al president és d'un any i mig d'inhabilitació per tenir una pancarta penjada al balcó de la Generalitat. Després dels parlaments del les dues institucions catalanistes, van llegir el manifest de l'AMI (Associació de Municipis per la Independència) l'alcalde de l'Espluga, Josep Maria Vidal Minguella i el regidor de Junts per l'Espluga, Moisés Ferrete. ■ EL FRANCOLÍ

Parlament de Jordi Saumell, ANC Conca. EB

9

AGOST SETEMBRE

2020

L'ACTUALITAT

La música de l’espluguina Anna Amigó Vilalta al festival Amb So de Cobla de Palamós Formiga and Cigale feat. La Principal tació i que van presentar al Convent Per arribar fins aquí, l’espluguina Ande Tarragona van oferir el concert el de les Arts d’Alcover el passat novem- na Amigó, junt amb Joan Maria Vilalta 6 d’agost compartint cartell amb ar- bre, en el marc del Festival Accents. Masdeu, músic i ex-fiscorn de la Princitistes de renom com Petitet, Névoa o Tot un repte per als tarragonins, que pal de Tarragona, han treballat conjuntaPau Alabajos. fan una metamorfosi musical, per ment per arranjar cada una de les peces Del 4 al 8 d’agost es va cede Formiga and Cigale per a la lebrar a la vila de Palamós la cobla, de tal manera que cada 4a edició del festival Amb So instrument hi juga un rol essende Cobla, l’únic festival de Cacial i posa en valor el so del grup talunya que posa en valor el tradicional. És per això que el so del grup tradicional, fusiprojecte no ha passat desaperonat amb altres estils musicebut als directors del Festival cals. de Palamós, que busquen poL’espluguina Anna Amigó tenciar el so de la cobla i aprohi va participar amb el seu par-lo a un públic més ampli que grup Formiga and Cigale. El només el de la sardana. grup sol actuar en forma de “Les irreverents Formiga and duet però des de fa uns meCigale i la Principal de Tarragosos, també comparteix escena ens van oferir una faula menari amb la cobla La Princidieval amb grans dosis pal de Tarragona. Formiga and Cigale i Amb so de cobla a l'escenari. Cedida d’experimentació́ i humor” – Durant el 2019 els dos Festival Amb So de Cobla grups van realitzar diferents residèn- convertir-se en una potent cobla draPodeu escoltar i descarregar-vos-en alcies artístiques per crear l’espectacle màtica i hipnotitzant dins l’univers gunes peces gratuïtament al web www. que fusiona tradició amb experimen- sonor de Formiga and Cigale. formigaandcigale.com/cobla ■

L’Espluga adapta els actes de la Diada Nacional amb un acte institucional simbòlic i reformulant la caminada popular La celebració de la Diada de l’11 de Setembre va comptar amb un acte institucional sense presència de públic, l’emissió del discurs institucional, el manifest de l’ANC i l’Himne Nacional de Catalunya per la Veu-pública i l’EFMR. Una caminada popular senyalitzada i amb sistema de fites i sortejos de quatre activitats esportives per als participants. L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, des de les regidories d’Esports i Cultura i Festes, conjuntament amb les entitats sobiranistes i la Comissió de la Caminada de l’11 de Setembre, han proposat una celebració de la Diada Nacional de Catalunya, simbòlica i adaptada a la situació actual. Els actes institucionals es van concentrar en un sol acte simbòlic, que va tenir lloc divendres 11 de setembre a les 12 del migdia a la plaça de la Vila, sense presència de públic. En aquest hi va participar l’Alcalde de l’Espluga Josep M Vidal Minguella, un representant de cada grup polític municipal, els representants de les entitats sobiranistes i també va comptar amb l’actuació dels Grallers de l’Espluga. EL FRANCOLÍ

En finalitzar l’acte simbòlic, pel sistema de veu pública i en directe per l’Espluga FM Ràdio, es va emetre la lectura del manifest de l’Assemblea Nacional Catalana a la Conca de Barberà, el discurs institucional de l’Alcalde i va cloure aquesta emissió l’Himne Nacional de Catalunya “Els Segadors”. 35a Caminada de l’11 de setembre L’organització de la 35a Caminada de l’11 de Setembre, ha treballat conjuntament amb les regidories, en una proposta per reformular la tradicional caminada. Amb un recorregut que es podia realitzar durant diversos dies, de l’11 al 20 de setembre. Aquest any s’havien de celebrar els trentacinc anys de la històrica caminada, però la celebració s’ajorna fins l’any 2021. Amb l’objectiu de preservar la tradició i facilitar la participació a la caminada popular, en aquesta edició s'oferia una ruta senyalitzada i amb fites que es podia fer de manera individual o en grups no superiors a 10 persones. Va comptar amb un sistema de fites que permetia validar a totes les persones que han fet la ruta. Tothom qui va realitzar la ru-

10

AGOST SETEMBRE

2020

L'ACTUALITAT ta entrava en quatre sortejos d’activitats esportives a empreses del municipi: dues activitats a l’empresa Drac Actiu, 4 entrades per a fer espeleologia a les Coves de l’Espluga i 1 curs d’iniciació a l’hípica per a dues persones a l’Hípica Francolí de l’Espluga. Recorregut de pujada: Plaça Montserrat Canals - Avinguda de Catalunya - Carretera de Poblet - Camí de la Cometa Masia de la Font de l’Oca - Carretera de les Masies - Pista de la Pena - Itinerari Natura - Abans de la plaça de la Llibertat agafar el trencall cap a la cruïlla de les pistes forestals Seguir per la part nova de la senda del Colom - Senda del Colom - Font del Deport. Recorregut de baixada: Pista forestal fins al Pou del Gel - Itinerari natura - Pista de la Pena - Carretera TV-7007 direcció Monestir de Poblet - Enric Mercadé, Ramon Farriol, Miquel Bonet i Jordi Saumell Sant Bernat - Plaça Montserrat Canals. ■ organitzadors dels actes de l'11 de Setembre. Cedida

L’Oficina de Turisme atén el doble de consultes que l’any passat durant els mesos de juliol i agost Les visites a les Coves de l’Espluga han disminuït un 42% en relació a l’estiu passat, degut a les restriccions d’aforament d’aquest espai. Però en canvi la Fassina Balanyà augmenta els visitants i la Ruta Templera i Hospitalera els manté Molt possiblement la situació d’incertesa, la implementació de restriccions i mesures per la Covid-19 han fet augmentar molt notablement les consultes a l’Oficina de Turisme de l’Espluga, que ha atès el doble de consultes de l’any passat durant els mesos de juliol i agost. S’ha passat de gestionar 858 consultes l’any 2019 a 1.616 l’any 2020. Aquest fet també es pot haver vist augmentat tenint en compte que l’Oficina de Turisme Comarcal situada a Poblet no ha estat oberta al públic. Gairebé la totalitat de consultes s’han atès en català (un 96%) ja que el 97% de les consultes han estat fetes per persones provinents de Catalunya, principalment de les províncies de Barcelona i Tarragona. Més del 50% de les consultes s’han fet per telèfon o per mitjans electrònics, tot i així, unes 700 s’han formalitzat de manera presencial. 2.600 visitants menys visitants a EL FRANCOLÍ

les Coves de l’Espluga En el cas de les Coves de l’Espluga, en tractar-se d’un espai de dimensions reduïdes i sense possibilitat de ventilació ha calgut controlar molt els aforaments per vetlla perquè tothom pogués mantenir la distància de seguretat durant tot el recorregut. Aquest fet ha obligat a reduir molt els grups i a no poder assumir tants visitants com en una situació habitual, provocant fins i tot que en algunes setmanes les reserves prèvies ja estiguessin esgotades a dos dies vista. La Fassina Balanyà augmenta un 59.13% els visitants i la Ruta Templera es mantenen L’antiga destil·leria d’aiguardent de la Fassina Balanyà ha acollit un total de 584 visitants durant els mesos de juliol i agost, un total de 217 persones més que en el mateix període de l’any 2019. Aquest augment s’ha vist reflectit principalment durant el mes d’agost i es relaciona amb les visites derivades de l’exposició “El meu tatuatge és la terra” de Josep Guinovart, impulsada pel Museu de la Vida Rural però que també hi ha algunes obres a la Fassina Balanyà. I també, amb l’estrena de l’entrada conjunta entre la Fassina Bala-

11

nyà i el Museu de la Vida Rural, que permet visitar els dos espais amb una única entrada. Pel que fa a la Ruta Templera i Hospitalera, aquesta també s’ha vist limitada pel que fa al nombre de persones per grup degut a que transcorre per espais petits. Tot i així, s’han mantingut els visitants, amb 210 persones entre els mesos de juliol i agost. Per últim, 236 persones han realitzat la Ruta Aventura de les Coves de l’Espluga, un 10% menys que l’any passat durant els mesos de juliol i agost. ■

AGOST SETEMBRE

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

L’Espluga disposarà a finals d’any d’un nou pou per abastir la població L’Espluga fa un pas més per la interconnexió de diversos pous i dipòsits del municipi, una eina important per superar períodes de sequera. Aquesta nova inversió, amb un cost de 73.000€, permetrà extreure aigua del pou del Fartet per emmagatzemar-la al Dipòsit de Sant Miquel. Es calcula que aportarà l’equivalent al 10% del consum de la població. Una mesura que farà més viable l’enviament d’aigua, tant energètica com econòmicament. Fins al moment, el projecte ja consta amb la canalització del tub de 700 metres que duu l’aigua del pou fins al dipòsit i la canalització de les canonades provinents del terreny municipal. Per tal de donar les obres per finalitzades encara s’ha de completar la instal·lació elèctrica i el radio control del pou conjuntament amb la resta de dispositius del municipi. L’últim tram, i el més complicat segons el consistori, serà dur a terme la connexió elèctrica. ■ Redacció | EFMR.cat

El nou pou ajudarà a millorar l'abastiment d'aigua. EFMR

Finalitza la instal·lació de dos punts de recàrrega pública de vehicles elèctrics Aquest estiu han acabat els treballs d’instal·lació de dos punts de recàrrega ràpida pública de vehicles elèctrics (amb capacitat per a 4 vehicles) ubicats a l’aparcament que hi ha entre l’Avinguda Catalunya i el carrer Joan Maragall. L’objectiu d’aquesta instal·lació és promocionar el vehicle elèctric per reduir la contaminació atmosfèrica i ajudar en la transició cap a un model d’energia renovable així com lluitar contra el canvi climàtic. El cost d’aquesta instal·lació és

de 70.000 €, una part d'aquesta obra serà subvencionada per l’ICA-

EN (Institut Català d’Energia). ■ Redacció | EFMR.cat

Urbanisme aprova reconvertir la caserna de la GC en habitatges de lloguer social La Comissió territorial d’urbanisme de Tarragona, presidida pel secretari de l’Agenda Urbana i Territori, Agustí Serra, ha aprovat definitivament una modificació del planejament municipal de l’Espluga de Francolí que possibilitarà la reconversió de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil en habitatges de lloguer social. La caserna, construïda als anys 70, està situada al carrer Ermita, i té una alçada de planta baixa i tres plantes més. L’Ajuntament va comprar l’edifici, que ja s’havia desEL FRANCOLÍ

tinat a habitatge per a les famílies dels agents del Cos. Ara, el consistori vol destinar una part de la planta baixa a equipaments i la resta, prèvia rehabilitació, a habitatges socials en règim de lloguer. Per aquest motiu, la Comissió ha aprovat definitivament el canvi de qualificació urbanística del solar, passant de sistema d’equipaments, seguretat i defensa a habitatge de protecció pública. ■ Redacció︱EFMR.cat

12

AGOST SETEMBRE

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

El BOE publica el decret d’ajudes per la riuada del Francolí El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar a finals d'agost el Reial decret segons el qual es posa en marxa un règim d’ajudes a entitats locals per la recuperació de les zones sinistrades en els diversos temporals que es van produir durant l’any passat i inicis d’aquest 2020. Decret que afecta l’Espluga de Francolí, entre altres municipis de la Conca de Barberà, degut a les destrosses que es van produir l’octubre de 2019 amb l’arribada del temporal Dana i més endavant, el gener de 2020 amb els danys causats pel temporal Glòria.

El pressupost total entre tots els temporals arriba als 226 milions d’euros a tot el país, dels quals el Ministeri de Política Territorial i Funció Pública aportarà la meitat, 113 milions d’euros. Segons aquesta última publicació governamental, es podrà concedir una subvenció de fins al 50 per cent del cost de reparacions dels projectes que portin a terme els ajuntaments, les diputacions provincials, els consells, les comarques o les comunitats autònomes, entre d’altres. En aquestes reparacions s’inclouen les obres

d’arreglar i reconstruir infraestructures, equipaments o instal·lacions i serveis de titularitat municipal i de la xarxa viària dels consells i capítols insulars. Un decret d’ajudes que arriba 10 mesos tard La publicació del Reial decret d’ajudes per la riuada del Francolí ha arribat deu mesos després dels aiguats i amb reclamacions per part dels alcaldes de la comarca, ja que se’ls havia promès, com en el cas del Decret de Múrcia, la publicació d’aquest decret seria en pocs mesos. ■ Redacció | EFMR.cat

Judit Mascó s’endinsa a les Coves de l’Espluga al programa Aire Lliure de TV3

Bruno Hortelano bat el rècord d’Espanya de 150 metres

Aquest estiu, “Aire lliure” ha tornat a la programació de TV3 amb una nova temporada amb propostes d’activitat física i esport enmig de diferents indrets de Catalunya i amb Judit Mascó com a presentadora. El passat diumenge 16 d'agost, es va emetre el programa on la presentadora visitava les Coves de l’Espluga acompanyada de la Xantal Puig de Drac Actiu, concretament s’endinsava a les coves amb la ruta d’espeleologia. Durant el programa també es va visitar el Monestir de Vallbona de les Monges i també van fer un tast de vins del del Priorat. ■ Redacció | EFMR.cat

Bruno Hortelano, campió d’Europa el 2016 de 200 metres, va batre, el passat 10 d'agost a Andorra, amb una marca de 15,42, el rècord d’Espanya de la prova de 150 metres. L’atleta, amb arrels espluguines, portava gairebé un any sense competir, i ara ha millorat l’anterior plusmarca, que estava en mans d’Alfonso Borreguero amb un temps de 15,64 des de 1997. Hortelano també ha superat els 15,5 manuals de Francisco Julián Sarmaniego de 1990. Hortelano afegeix així un nou rècord al seu palmarès, després de ser plusmarquista en 100, 200 i 400 metres. ■ Redacció | EFMR.cat

Xantal Puig i Judit Mascó. EFMR

Bruno Hortelano Roig. EFMR

EL FRANCOLÍ

13

AGOST SETEMBRE

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Les Coves aconsegueixen la participació de més de 650 alumnes en un concurs organitzat durant el confinament Un total 655 alumnes (598 primària i 57 secundària) de 17 Centres Educatius diferents van participar en el qüestionari de preguntes tipus Kahoot creat per Les Coves de l’Espluga de Francolí. Aquest concurs va ser ideat per aquelles escoles que no van poder venir a visitar les Coves per causa del confinament per la Covid-19, tot i que tenien la reserva prevista. Amb una durada d’un mes, els alumnes van poder participar de manera individual i representant el seu Centre en un concurs de preguntes relacionades amb la prehistòria i les Coves de l’Espluga. Es van crear dos qüestionaris diferenciats adaptats als nivells de primària i secundària on podien posar a prova els seus coneixements i alhora competir entre els alumnes tan del propi Centre com d’altres.

Davant la bona resposta per part dels Centres Educatius, des de l’Ajuntament de l’Espluga i les Coves de l’Espluga s’ha acordat premiar als Centres amb més participants. El Centre de Primària amb més participació va ser l’Escola Sant Jordi de Lleida amb 46 participants. El premi és una visita a les Coves de l’Espluga i un Taller de Prehistòria gratuït per un grup/classe durant el curs 2020-21. El guanyador individual de Secundària va ser l’alumne amb l’àlies ‘DANI090’ de l’Escola Pare Enric Ossó de l’Hospitalet de Llobregat i també va ser el Centre que més alumnes hi van jugar. Aquest Centre també serà obsequiat amb una gratuïtat per un grup/classe a la visita a les Coves de l’Espluga i a un Taller d’excavació pel curs actual. ■ Redacció | EFMR.cat

S’habilita amb cortines el Pavelló Municipal i la sala de ping-pong del Casalet a iniciativa de les entitats i associacions Durant aquesta setmana s’han dut a terme els treballs de col·locació i adequació d’unes cortines opaques al Pavelló Municipal d’Esports David Rovira i també a la sala de ping-pong que està situada al Casalet. Una iniciativa que recull les peticions de les entitats i associacions que utilitzen habitualment aquests espais i que demanaven la instal·lació d’unes cortines per poder realitzar les seves activitats habituals amb més comoditat. Actualment el Pavelló Municipal es troba realitzant els tràmits necessaris per poder canviar oficialment el seu nom a Pavelló David Rovira, en honor a l’antic alcalde del municipi. ■ Redacció | EFMR.cat EL FRANCOLÍ

14

AGOST SETEMBRE

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

L’Espluga realça el comerç de proximitat en la seva última campanya comercial L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí va presentar, el passat dijous 17 de setembre, la nova campanya comercial que pretén realçar les empreses de proximitat utilitzant els botiguers i botigueres com a protagonistes de la nova publicitat. Amb l’eslògan “A l’Espluga, fem comerç local” la campanya es presenta com una proposta directa, que mostra a un conjunt de comerciants del municipi. A la campanya hi participen diversos botiguers i botigueres de l’Espluga que, amb missatges curts i amb tocs d’humor, volen convidar i conscienciar a la població que darrere de cada establiment i dels seus productes hi ha veïnes i veïns del municipi treballant. Un dels objectius de la campanya és convidar a la ciutadania a comprar al

comerç local, un esforç que cal que emprendre de nou per donar suport a l’economia local, a un teixit comercial divers, de qualitat i de proximitat. El

material de la campanya es basa en cartells de petit i gran format que es penjaran al municipi i als comerços. També s’ha publicat un vídeo i s’han

realitzat falques de ràdio. Amb aquesta campanya, la regidoria de Comerç segueix treballant per l’acompanyament i singularització del comerç local al municipi. Una iniciativa que es complementa amb l’acompanyament que la regidoria va realitzar a les empreses i comerços del municipi, fent un seguiment de la informació sobre el seu nivell d’abastiment, els horaris que van haver d’adaptar, les mesures de prevenció aplicades i els serveis que van oferir per tal de donarlos a conèixer a la població. Totes aquestes mesures esperen convertir-se en un impuls per ajudar els botiguers i botigueres de l’Espluga de Francolí ha de realçar els seus negocis després d’aquests mesos de confinament. ■ Redacció | EFMR.cat

Endesa finalitza l’última actuació per acabar un nou tram elèctric a l’Espluga Endesa ha invertit 210.000 euros per construir un nou tram de línia subterrània de mitjana tensió a 25 kV a l’Espluga de Francolí amb l’objectiu de tancar una anella elèctrica. L’última intervenció d’aquesta actuació ha tingut lloc aquest mateix dimarts i amb ella s’ha millorat la qualitat i la continuïtat del subministrament a més de 5.000 clients d’aquest municipi de la Conca de Barberà. La companyia ha estès un nou tram de 420 metres de cablejat per tal d’enllaçar dos centres de transformació que fins ara estaven aïllats, de manera que s’ha creat el que s’anomena tècnicament una anella elèctrica i que possibilita que en cas d’incidència es pugui donar servei als clients afectats amb l’ús d’una via alternativa. A més, tota la instal·lació ha estat monitoritzada de tal manera que no és necessari el desplaçament d’un tècnic a la zona per reconèixer l’avaria, que es podrà tractar de manera centralitzada. Els treballs, que s’han dut a terme al carrer Dr. Joan Ferré, a la carretera de Montblanc, al passeig Canyelles i al carrer de Sant Vicenç de Paül, suposen un pas més per dotar la xarxa de la Conca de Barberà de nous avenEL FRANCOLÍ

ços tecnològics no només amb l’objectiu de millorar les infraestructures elèctriques, sinó donar una resposta adequada a les especificitats dels municipis i a les necessitats del seu mercat. ■ Redacció | EFMR.cat

15

AGOST SETEMBRE

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Recuperat al 100% el sistema de sanejament de les aigües residuals Les aigües residuals de l’Espluga i Vimbodí tornen a ser tractades a la depuradora 11 mesos després de l’aiguat de l’octubre que va afectar greument els col·lectors i va provocar que s’hagin estat abocant directament al riu durant el darrer any. L’obra executada d’urgència pel Consell Comarcal es troba pràcticament enllestida. Actualment, els tres sistemes es troben totalment restaurats i tractant la totalitat de les aigües residuals a les depuradores. En el cas de l’Espluga i Vimbodí les obres s’han acabat aquest mateix mes de setembre. A Montblanc els treballs van finalitzar el mes de maig. Les obres han tingut una gran envergadura arrel de la gran afectació que van patir aquestes instal·lacions. El sistema de sanejament de l’Espluga de Francolí es va veure greument afectat, ja que el col·lector va desaparèixer completament en el tram que va del Pont de la Palanca fins a la depuradora, de gairebé un kilòmetre de longitud. El tram s’ha construït totalment de nou i s’ha realitzat la connexió

amb els col·lectors en baixa del municipi. També s’ha realitzat la nova construcció d’una zona de pretractament de l’aigua residual a l’entrada de la depuradora, que millorarà el funcionament de la depuradora i optimitzarà el consum energètic d’aquesta. Una instal·lació que estava prevista per un futur però que gràcies a l’aportació econòmica de l’ACA s’ha inclòs la seva execució ara per tal d’optimitzar recursos davant la situació de fer-ho més endavant. Es preveu poder acabar aquesta instal·lació a finals de mes. A més, s’han adquirit noves bombes per aquest pretractament i també per l’estació de bombeig del Parc Fluvial, ja que les existents van quedar malmeses. S’ha realitzat la col·locació d’un nou quadre elèctric i l’adequació de l’entorn. Finalment, s’ha reparat un tram de col·lector de sota el vial de la carretera que uneix la rotonda de la Font Baixa amb el Pont de la Palanca, així com el tram del col·lector paral·lel al Riu Sec. ■ Redacció | EFMR.cat

El Centre de Salut passarà a tenir pediatre dos cops per setmana El Consultori mèdic de l’Espluga de Francolí, que depèn de l’Àrea Bàsica de Salut de Montblanc, reduirà a la meitat el seu servei de pediatria. Fins al moment les visites es realitzaven quatre dies a la setmana, ara en seran dos. El canvi es deu a un problema de salut greu que afecta la professional que realitzà aquest servei a Montblanc i que contingut multimèdia obliga a la pediatra de l’Espluga a desplaEFMR.cat çar-se per cobrir la plaça temporalment. La solució a aquesta problemàtica ha estat contractar dos dies a la setmana durant el matí un pediatre tarragoní que es desplaçarà al municipi a realitzar les

EL FRANCOLÍ

consultes. La resta de la setmana el Centre de Salut comptarà amb una infermera pediàtrica, una plaça que també s’ha hagut de cobrir a causa de la jubilació d’una de les professionals que realitzava aquest servei a Montblanc. Segons la directora del CAP Montblanc, Laura Ruiz de Porras, ha estat difícil torbar algú per ocupar aquesta plaça, ja que hi ha escassetat de personal i és complicat aconseguir un pediatre que vulgui cobrir places d’aquestes característiques. És important destacar que aquests organització és provisional mentre dura la baixa. A Montblanc no hi haurà variacions en el servei. ■ Redacció | EFMR.cat

16

AGOST SETEMBRE

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

L’Espluga dóna quasi 300 quilos d’aliments per Càritas durant el repte ‘Non Stop Aliments’ L’Espluga de Francolí mostra la seva vessant més solidària col·laborant en el repte ‘Non Stop Aliments’, on 17 corredors i corredores de diferents pobles de Catalunya, entre ells l’espluguí Jordi Pàmies Carrión, van recórrer 600 quilòmetres en sis dies, sense parar, en una ruta que es va iniciar a Sant Martí d’Empúries i va finalitzar a Roquetes. Amb aquesta iniciativa, s’esperava que els pobles i ciutats col·laboressin en la recollida de productes pel banc d’aliments. En el cas de l’Espluga, del 17 fins al 28 d’agost, els ciutadans han aportat el seu granet de sorra i s’ha arribat a recollir un total de 277 quilograms d’alicontingut multimèdia EFMR.cat ments, els quals aniran a Càritas Parroquial de l’Espluga. Amb una recaptació total d’uns 11 mil quilos d’aliments, aquesta iniciativa va néixer per conscienciar la població que amb una petita aportació de cada parti-

cipant es pot ajudar a un gran nombre de gent, segons paraules del mateix Jordi Pàmies, qui es mostra feliç del repte aconseguit i espera que la recaptació encara pugui créixer més en els pròxims dies. ■ Redacció | EFMR.cat

L’Espluga iniciarà la recollida porta a porta el 19 d’octubre La Conca de Barberà engegarà el sistema de recollida de residus aquesta tardor i en concret, l’Espluga de Francolí ho farà el 19 d’octubre, segons ha pogut saber l’EFMR. La mesura serà efectiva a tot el municipi, per això els ciutadans tenen els dies 6, 7, 8, 9, 10, 13 i 14 d’octubre, de 10 a 13 i de 16 a 19 hores, per recollir al vestíbul del Casal el material previ a l’inici del nou sistema de recollida . Per fer-ho, els afectats rebran una carta amb una butlleta durant els propers dies que s’haurà de dur al Casal, on se’ls farà entrega del Kit corresponent. Els primers municipis a iniciar aquest nou servei seran Santa Coloma de Queralt i Serral, que ja a principis d’octubre implementaran el nou sistema. En canvi, l’Espluga de Francolí i Vimbodí i Poblet seEL FRANCOLÍ

ran els últims municipis a iniciar la recollida, que, en el cas de l’Espluga serà efectiva a partir del 19 d’octubre. La implantació del porta a porta a la Conca de Barberà forma part d’un pla de gestió de residus comarcal, dissenyat pel Consell Comarcal i tots els ajuntaments de la comarca, que in-

17

clou dos models de recollida: el porta a porta i el tancament dels contenidors de resta i d’orgànica. En aquest segon cas, els contenidors s’aniran posant en funcionament en base al percentatge d’entrega i donats d’alta en una aplicació específica anomenada ‘civiwaste’. Durant l’any 2019 ja es va realitzar una prova d’aquest sistema al centre històric de Montblanc, segons la qual es va extreure que la recollida selectiva havia augmentat fins a un 80%, mentre la resta del municipi tenia una xifra del 50%. També es van reduir els impropis de la matèria orgànica, passant del 15% a un 4%. Unes xifres que demostren, segons el Consell Comarcal, les millores que el nou sistema de reciclatge aportarà a la comarca. ■ Redacció | EFMR.cat AGOST SETEMBRE

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Les escoles de l’Espluga inicien les classes sense aglomeracions i mantenint les distàncies El primer dia de classes a l’Espluga l’escola Vedruna i l’escola Martí Poch estaven preparades per rebre els alumnes en un curs totalment atípic. Els professors esperaven als infants a les portes dels centres, amb mascaretes, pantalles protectores i gel hidroalcohòlic. Un inici de classes particular però que no va poder evitar els nervis del primer dia, el retrobament entre companys i els plors per separar-se dels pares. En ambdues escoles es van activar vies alternatives perquè les entrades es realitzessin de manera esglaonada, evitant una aglomeració d’infants i també de pares. D’aquesta manera a l’escola Vedruna els alumnes es van dividir per cursos per entrar per una de les dues portes del centre i el mateix va passar al centre Martí Poch, on part de l’alumnat va

entrar a l’edifici per la porta de darrere, situada al carrer Mossèn Cinto Verdaguer. Per evitar les aglomeracions, des de l’Ajuntament es va decidir pintar unes ratlles grogues davant de les portes de les dues escoles per evitar que puguin aparcar els cotxes i fomentar així que els pares portin i recullin als seus fills a peu, amb la intenció de mantenir més espai i poder realitzar correctament la distància de seguretat. D’aquesta manera s’inicià a l’Espluga de Francolí un curs diferent, en el que el professorat ha optat per dedicar els primers dies a l’adaptació dels alumnes a la nova situació i també a fomentar l’ús de les tecnologies per tenir una alternativa per seguir les classes en cas d’un nou confinament. ■

Els alumnes de l'escola Martí Poch i de l'escola Vedruna Espluga el primer dia de classe. EFMR

L’oposició retreu a l’Ajuntament la falta de neteja al municipi Des de Junts per l’Espluga s’ha criticat que solars parcs i diverses zones de l’Espluga de Francolí es troben en un estat de deixadesa, mal cuidats i bruts. Durant el debat de l’’Ajuntament a Casa’ del passat diumenge, el grup de l’oposició va criticar la gestió de neteja de l’Ajuntament. Francesc Sánchez, regidor de Nova Espluga va defensar el consistori assegurant que hi ha molta gent que embruta el carrer i no respecta les zones públiques. Retret que des de l’oposició han assegurat que “l’incivisme no treu la responsabilitat de l’Ajuntament”. Durant el programa els participants van reconèixer que a l’Ajuntament li falten medis i eines per poder controlar a la perfecció el servei de neteja però es va criticar que EL FRANCOLÍ

les queixes es realitzen a través de Facebook, amb relació a les diverses crítiques que el grup Junts per l’Espluga ha realitzat a través de les xarxes socials, queixant-se de la brutícia del municipi. L’alcalde de l’Espluga ha criticat la via amb la qual s’han realitzat aquestes crítiques, ja que assegura que no és la solució. L’alcalde Josep M. Vidal Minguella va reconèixer la falta de medis que s’havia d’haver solucionat a l’inici del nou mandat, explicant que es tracta d’un problema administratiu i que s’està treballant en la solució amb la futura compra d’una màquina amb més prestacions i la compra d’un petit camió elèctric per la brigada. ■ Redacció | EFMR.cat

18

AGOST SETEMBRE

2020

L A RIALLETA

Josep Vallverdú

PLANTES REMEIERES Romer (Salvia rosmarinus) Al jardí he trobat aquest romer que, per cert, encara no estava florit. És una planta que fa molt bona olor i té moltes propietats, com ara per a dolors musculars, és antioxidant, antibiòtic natural, serveix per als dolors reumàtics. També és bo per a la memòria i diuen que dóna bona sort.

Maria del Carme Vericat

Farigola (Thymus vulgaris) Aquest matí he sortit a caminar i he fet la foto a la farigola. És una planta aromàtica, medicinal, pot usar-se per a la cuina i per a la bellesa. En fan olis i altres productes per cuidar-se. També es pot posar entre vins i formatges, com una bona aroma. Angelina Bonet

EL FRANCOLÍ

19

AGOST SETEMBRE

2020

REPORTATGE

RECULL DE LES PORTADES MÉS SIGNIFICATIVES D'AQUESTES 400 EDICIONS

Febrer 1983

Desembre 1983

Abril 1984

Juliol agost 1984

Novembre 1984

Març 1985

EL FRANCOLÍ

20

AGOST SETEMBRE

2020

Abril 1985

Maig 1985

Juny 1985

Octubre 1985

Marรง 1986

Maig 1986

Juliol agost 1986 EL FRANCOLร

Marรง 1987

21

Gener 1989 AGOST SETEMBRE

2020

Febrer 1989

Marรง 1989

Juny 1989

Gener 1990

Novembre 1990 EL FRANCOLร

Gener 1991

Maig 1989

Maig 1990

22

Octubre 1991 AGOST SETEMBRE

2020

Maig 1992

Juliol 1992

Agost setembre 1992

Novembre 1992

Gener 1993

Agost setembre 1993

Novembre 1993 EL FRANCOLĂ?

Juny 1994

23

Juliol 1994

AGOST SETEMBRE

2020

Octubre 1994

Novembre 1994

Abril 1996

Juny 1997

Setembre 1997

Octubre 1998

EL FRANCOLĂ? Novembre 1998

Gener 1999

24

Abril 1999

AGOST SETEMBRE

2020

Juny 1999

Octubre 1999

Juny 2000

Juliol 2000

Octubre 2000

Gener 2001

EL FRANCOLÍ Octubre 2001

Febrer 2002

25

Maig 2002

AGOST SETEMBRE

2020

Juny 2002

Novembre 2002

Gener 2003

Febrer 2003

Marรง 2003

Juny 2003

Gener 2004 EL FRANCOLร

Febrer 2004

26

Maig 2004

AGOST SETEMBRE

2020

Marรง 2005

Juliol 2005

Novembre 2005

Desembre 2005

Gener 2006

Juny juliol 2006

Agost setembre 2006 EL FRANCOLร

Desembre 2006

27

Gener 2007 AGOST SETEMBRE

2020

Marรง 2007

Maig 2007

Agost setembre 2007

Novembre 2007

Gener 2008

Febrer 2008

Juliol 2008 EL FRANCOLร

Novembre 2008

28

Desembre 2008 AGOST SETEMBRE

2020

Juliol 2009

Agost setembre 2009

Octubre novembre 2009

Desembre 2009

Marรง 2010

Abril 2010

Maig juny 2010 EL FRANCOLร

Agost setembre 2010 29

Marรง abril 2011 AGOST SETEMBRE

2020

Maig juny 2011

Novembre 2011

Marรง 2013

Abril 2013

Setembre 2013 EL FRANCOLร

Novembre 2013

Juliol 2012

Juny 2013

30

Juny 2014

AGOST SETEMBRE

2020

Novembre 2014

Abril 2015

Juny 2015

Juliol agost 2015

Octubre 2015

Desembre 2015

Marรง 2016 EL FRANCOLร

Abril 2016

31

Desembre 2016 AGOST SETEMBRE

2020

Abril 2017

Maig 2017

Juliol 2017

Agost setembre 2017

Octubre 2017

Abril 2018

Maig 2018 EL FRANCOLĂ?

Juny 2018

32

Octubre 2018 AGOST SETEMBRE

2020

Marรง 2019

Maig 2019

Juny 2019

Octubre 2019

Novembre 2019

Desembre 2019

Febrer 2020 EL FRANCOLร

Marรง 2020

33

Maig 2020

AGOST SETEMBRE

2020

L'ACTUALITAT E

N

T

I

T

A

T

S

CLUB ATLÈTIC ESPLUGUÍ

El CAE assoleix el repte de pujar 1000 vegades al Mirador de la Pena El passat diumenge 20 de setembre, 74 membres del CAE van celebrar, pujant al mirador de la Pena, el repte aconseguit que es van proposar a l'inici d'aquest any. Tot va començar quan, durant les festes de Nadal, un grup de corredors van proposar el repte de pujar 1000 vegades el Mirador de la Pena, entre els socis del CAE. Aquestes pujades podien ser caminant, corrent o en bici. El desafiament no era fàcil de complir, just abans del confinament, amb la mitjana de pujades per setmana no

s'assolia el repte, després va venir la pandèmia i tot es va paralitzar. L'auge de pujades va arribar just amb la desescalada, després de tenir el personal tancat a casa, tothom es va animar a sumar miradors, la gent en tenia ganes. Tan és així que tres mesos abans de finalitzar l'any, el CAE dona el repte per aconseguit. Una celebració marcada per les restriccions Per tal de seguir les recomanacions sanitàries la celebració es va haver de fer

Els membres del CAE a la casa forestal de la Pena. Toni Morlans

en grups estables. Cada grup va triar una ruta per pujar al Mirador, un cop allà cada colla es va fer una foto i seguidament es va baixar a les esplanades de la Casa Forestal on el CAE va oferir cava i carquinyolis per esmorzar. Allà es va poder fer la foto conjunta. El marcador seguirà sumant Un cop aconseguida la fita, el CAE ha decidit que seguirà sumant miradors fins a final d'any, així es poden tenir comptabilitzats els socis que pugen a aquest indret. ■

Els grups reduïts es van fer fotos al Mirador de la Pena. T. Morlans

CE ESPLUGA

El CE Espluga participa al Campionat de Catalunya d'Edats Individual Del dia 5 al 10 de setembre de 2020 es va disputar el Campionat de Catalunya d’Edats Individual. És un dels pocs campionats presencials que s'ha disputat aquest any. El torneig es va celebrar al Complex Salou Park Resort de Salou. Enguany, degut a les mesures imposades per la Covid, ha estat un any atípic. En aquest campionat vam disposar de 3 sales de jocs distribuïdes per categories, el número de jugadors també va ser inferior a un any qualsevol. De EL FRANCOLÍ

34

AGOST SETEMBRE

2020

L'ACTUALITAT E

N

T

I

T

totes maneres vam comptar amb la participació de: 36 jugadors a la categoria sub-8 34 jugadors a la categoria sub-10 48 jugadors a la categoria sub-12 45 jugadors a la categoria sub-14 38 jugadors a la categoria sub-16 35 jugadors a la categoria sub-18 i sub-20 El CE Espluga aquest any només va participar en la categoria sub-16, amb la jugadora Maria Ibarz Guasch. En aquesta categoria el nivell de joc és molt elevat, i els tres primers classificats, tenen un ELO superior a 2.200 punts. La Maria es va trobar amb partides d'un gran nivell on li va faltar una mica de sort per acabar decidint-les al seu favor, tot i així va acabant fent 2,5 punts. El CE Espluga és conscient que és un dels únics esports que ha pogut seguir competint malgrat les res-

A

T

S

Maria Ibarz. Cedida

triccions imposades per la pandèmia. Tot i això esperem que l'any vinent es pugui recuperar la normalitat puguem tornar a participar amb més jugadors del club espluguí en aquest Campionat. ■

PARRÒQUIA DE SANT MIQUEL ARCÀNGEL

La parròquia ven 160 pergamins solidaris En aquestes pàgines d'El Francolí, la Parròquia de l'Espluga vol fer arribar un profund agraïment a totes les persones que han adquirit el pergamí simbòlic i solidari per ajudar a pal.liar els efectes que el Covid19 ha deixat a la Parròquia i a les persones més necessitades. Alhora agraeix la col·laboració d'establiments i particulars que han fet possible el sorteig que es realitzà el dia 16 d'agost. En el moment d'escriure aquest article s'ha arribat als 160 pergamins adquirits. Tot un èxit. Tot seguit relacionem els regals, els números i els guanyadors. Moltes gràcies a tothom! Nota: si alguna persona desitja un pergamí de record encara té l'oportunitat d'adquirir-lo. ■

EL FRANCOLÍ

NÚM 144 117

PREMIS Escapada en família Fent país: experiència

GUANYADORS Polleria Antònia Montse Cardo

77 135 87 57 37 88 27 94 127 7 104 92 95 29 82 151 18

Lot de vi Celler Cooperatiu Lot de vi Celler Cooperatiu Lot de vi Celler Rendé-masdeu Lot de vi Celler Vidbertus Lot de vi Celler Vidbertus Vermut de Carbòniques Franquès Val de cal Mariquinyo Val compra Garcia-Vicent Pernoctació a l'Hostal del Senglar 1 dinar a l'Ocell Francolí 1 dinar a l'Ocell Francolí 2 dinars Restaurant l'Art 2 dinars a Les Disset Fonts Sopar per a 3 persones (Rectoria) 1 quadre de Josep Maillo 1 quadre de Fernando Martí 1 quadre de Fernando Martí

Josep Saumell Carme Torrents Cecília Borges Maria Moles Montse Morgades Fèlix Torre Carme Sarlé Maria Castro Jaume Badia Maria Armijos Anton Roca Comunitat Vedruna Maria Castro Família Bernat Família Mullerat Maria Carme Morgades Elvira Rodeles

35

AGOST SETEMBRE

2020

L'ACTUALITAT E

N

T

I

T

A

T

S

BIBLIIOTECA MOSSÈN RAMON MUNTANYOLA

La Biblioteca de l’Espluga amplia horaris d’obertura i reforça les mesures de prevenció davant la Covid-19. La Biblioteca Mn. Ramon Muntanyola comença un nou curs ampliant l’horari d’obertura de manera excepcional. També reforça les mesures d’higiene i seguretat a causa de la situació actual derivada de la Covid-19. La Biblioteca amplia aquest curs l’horari d’obertura de manera excepcional, obrint tots els matins i com ja era habitual també a les tardes, excepte la tarda de dimecres que romandrà tancada per atendre els clubs de lectura. Així doncs a partir de dilluns 14 de setembre de 2020, s’amplia l’horari del servei. Els matins de 2/4 d’11 a la 1 del migdia i les tardes de 4 a 8, excepte els dimecres que romandrà tancada. Des de la Biblioteca pública, s’han reforçat les mesures de prevenció davant la situació actual derivada de la Covid-19, oferint deu places entre la sala de lectura i col·lecció local per a joves i adults. I tres espais per a nuclis

familiars a la sala infantil. L’ús d’ordinadors es limita a cinc, quatre a la sala de lectura i un a la col·lecció local. Per fer us d'aquest servei s'haurà de complir la normativa que està especificada al mateix local. Programa d’activitats La Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola treballa en una proposta d’activitats per aquest curs 2020-2021. Adaptant les activitats a la situació i normativa actual. Així aquest any la programació s’anunciarà mensualment, i no en format anual, a causa de l’evolució canviant provocada per la pandèmia. Les primeres activitats presencials seran l’obertura del curs amb els clubs de lectura, que tot just ultimen els detalls. eBiblio, la biblioteca digital una plataforma que dóna servei de préstec La Biblioteca de l’Espluga recomana a les persones usuàries accedir al servei de préstec de continguts i serveis digitals a través de l’eBiblio.

Com donar-se d’alta a eBiblio: https:// biblioteques.gencat.cat/ca/biblioteques/catalegs/eBiblio/ Si no disposes del carnet de biblioteques, pots generar-lo telemàticament al següent enllaç: http://catalunya.ebiblio.es/ayuda/E0360/ca/carnet.htm. ■

La Biblioteca convidada a la Setmana del Llibre en Català a Barcelona Del 9 al 13 de setembre s’ha celebrat a Barcelona la 38a edició Setmana de Llibre en Català, un esdeveniment literari impulsat per Editors.cat, mostra de la riquesa i diversitat de l’edició en català. El Servei de Biblioteques, amb la col· laboració de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), ha impulsat el programa de suport a les fires del llibre de Catalunya que porta les biblioteques públiques a comprar títols a les fires que se celebren a Catalunya. A la província de Tarragona han estat quatre les Biblioteques seleccionades, entre elles la Biblioteca pública i municipal de l’Espluga, que ha assistit a l’esdeveniment per adquirir-hi nous fons, amb una dotació de mig miler d’euros. EL FRANCOLÍ

La bibliotecària de l’Espluga Núria Estadella i el regidor de Cultura Enric Mercadé van assistir el passat dijous 10 de setembre en aquest esdeveniment literari i cultural. Participant en la ponència “Com triar literatura infantil i juvenil per a la teva Biblioteca” pensada per

36

les responsables de les biblioteques. Els llibres adquirits per la biblioteca M recullen les necessitats dels lectors locals i l’oportunitat de descobrir nous títols de la literatura infantil, juvenil i per adults. Escollint també les novetats pels clubs de lectura que impulsa cada any la Biblioteca i que aviat engegaran el curs 2020-2021. Un espai, La Setmana del Llibre en Català, on més de 100 biblioteques del país s’han trobat amb un objectiu comú: Sumar i descobrir nous títols editorials per a bastir de nous fons les biblioteques públiques. Durant la jornada també hi ha hagut espais de trobada amb altres biblioteques, on entre les responsables d’aquests equipaments han intercanviat recursos i projectes. ■ AGOST SETEMBRE

2020

CLUB HÍPIC FRANCOLÍ

L'espluguí Aleix Poblet es proclama campió al Campionat de Catalunya de salts d'obstacles L’Espluguí Aleix Poblet Montero del Club Hípic Francolí ha aconseguit el primer lloc al Campionat de Catalunya en la modalitat de salts d’obstacles en la categoria de Ponis C2, competint amb Pinta Wifi. La segona posició, en la mateixa modalitat, ha estat per Noa Moya Guerrero, natural de Mollerussa i que entrena al club espluguí, la Noa ha competit amb Kiara. Els dos genets estan entrenats per l'espluguí Sergi Vendrell Malagon. El Campionat de Catalunya de salts d'obstacles es va dur a terme el cap de setmana del 19 i 20 de setembre al Centre Hípic de Torredembarra. No és el primer cop que el Club Hípic Francolí aconsegueix aquesta fita, de fet, els últims tres anys, el club ha aconseguit les primeres posicions en aquest campionat. El 2019 també va competir al Campionat d'Espanya de Ponis, obtenint també, molts bons resultats. Després d'un any complicat a causa de la pandèmia, el club es mostra molt satisfet amb els resultats obtinguts i espera, en la mesura del possible, seguir competint aquest curs. ■ La Noa i l'Aleix amb el Sergi, l'entrenador. Cedida

Més de 40 col·laboradors fan possible la 37a temporada de l’EFMR L’Espluga FM Ràdio ha donat el tret de sortida a la nova temporada de ràdio, el retorn dels informatius diaris i una quinzena de programes de l’Espluga Audiovisual que ompliran la graella del que és ja el 37è curs de la història de l’emissora municipal. Malgrat el context actual, la programació de l’EFMR torna amb força gràcies a la implicació d’una quarantena de persones de l’Espluga de Francolí i de diversos municipis de la Conca de Barberà. I és que aquesta temporada els oients podran escoltar noves veus i també s’estrenaran fins a 5 programes inèdits. Una temporada de renovació a les ones El nou curs comença amb nous col· laboradors i col·laboradores d’edats i perfils molt diferents. Entre les estrenes, sortirà a la llum el programa "Capacitats" un projecte treballat en el darrer any i que dirigeix i presenta Núria Giné i Marc Farré. Se centrarà en la inserció de les persones amb diversitat funcional a través de l’experiència de testimonis, familiars i professionals. També torna a la graella la periodista Patricia València ara per encapçalar "Territori Rural", un espai de reflexió i debat sobre els reptes de present i de futur de les zones menys poblades del país com la Conca de Barberà. Les altres novetats incorporaran més música del territori i continguts adreçats al públic juvenil. EL FRANCOLÍ

Per exemple, en destaca la cita amb el "Club 8" amb Benja SanVinilo, Manel Muchomalo i Ezio Vidal que obrirà un nou panorama musical a l’emissora, tot recorrent l’actualitat i actes del territori. Alhora es mantenen espais consolidats com l’Ara i Sempre, el Xerrar va bé, l’Excuse Me, el Música a la Carta, el Factoria 90, l’Entre vins i fogons, l’Ajuntament a Casa o el De Viatge, entre d’altres. També tindran continuïtat els estrenats just abans de l’inici de la pandèmia, els programes musicals Del Do al Si i Producte de Proximitat. L’aposta informativa de l’emissora també es reforça amb la incorporació de l’informatiu diari L’Altaveu presentat per Laia Molné, que se suma a l’Informatiu Conca de Barberà del cap de setmana amb Josep Morató i Gerard Bosch que ja és un espai consolidat i que ara sumarà noves veus. En paral·lel, l’Altaveu a través de les múltiples seccions també donarà entrada a nous col·laboradors i col·laboradores. La nova temporada també comença amb una junta renovada de l’Espluga Audiovisual que comença una nova etapa amb Gerard Bosch a la presidència, Josep Morató a la vicepresidència, Òscar Palau com a secretari i Adrià Tella com a tresorer. Rosa Salvadó, Jofre Majoral, Aleix Valero, Dulci Àlvaro i Edu Sánchez completen la nova junta de l’entitat que aplega els voluntaris i voluntàries. ■

37

AGOST SETEMBRE

2020

C A S A L

TRATEA TEATRE DEL CASAL DE L'ESPLUGA

Els Pastorets suspenen les representacions del 2020 per responsabilitat L'agrupació organitzadora de les representacions dels Pas- sonatges de Lluquet i Rovelló, aquesta temporada s'havia torets de l'Espluga de Francolí, dins el grup Tratea Teatre previst una renovació i rejoveniment total de l'elenc d'acdel Casal i en acord amb l'Ajuntament de l'Espluga, ha de- trius i actors, suposant un canvi generacional i total de tots cidit suspendre les representacions d'aquest 2020, previs- els personatges. Sota la nova direcció artística d'Ester Mates pel proper Nadal. L'acord es va prendre per unanimitat jós ja s'havia començat a treballar des del juny en la selecel 9 de setembre, i s'ha fet públic després de comunicar-ho ció dels nous actors i actrius i fins i tot en la interpretació a la regidoria de Cultura i a l'equip dels Pastorets. L'entitat d'alguns dels papers. L'organització ha vist però, que per organitzadora ha hagut d'afrontar aquesta dolorosa deci- una estrena d'aquestes característiques, la situació d'insió per responsabilitat, en un moment de plena incertesa certesa, provisionalitat i limitació constant, no és la més i en què els protocols per la preservació de l'activitat cul- adient. Tot i així, els assajos es mantindran si ho permet la tural durant la pandèmia –només per a grups estables i re- pandèmia treballant amb el nou equip durant el 2021, a duïts i amb prohibició de reunions de més de 10 persones- l'espera de que s'estudiïn noves dates o actes alternatius. no són compatibles amb l'activitat habitual del teatre po- Propera fita, el IV Congrés pular, habitualment multitudinària i oberta. L'altre esdeveniment que segueix pendent al calendari és el IV Inicialment, Tratea Teatre del Casal de l'Espluga havia plante- Congrés de Pastorets de Catalunya que s'havia de celebrar a jat una edició adaptada de la representació tradicional, se- l'Espluga el 12, 13 i 14 de març de 2020, i que es va ajornar per guint els criteris marcats per la Coordinadora de Pastorets de la pandèmia al 19, 20 i 21 de març de 2021. El programa d'acCatalunya, amb limitacions d'aforament i reduint considera- tes previst per la Coordinadora de Pastorets de Catalunya i els blement l'equip a una vintena de persones, quan habitual- Pastorets de l'Espluga inclou nombrosos tallers formatius, poment se supera el nències, actes culcentenar de partiturals i descobertes cipants. Això supodel territori. Feia 10 sava però, preparar anys, des del 2009, una versió nova i reque no es convocaduïda de l'espectava. El 2019 la candicle nadalenc, amb datura de l'Espluga un esforç extra que va guanyar la conpodria ser en va davocatòria per davant l'evolució de la vant de les de Napandèmia. varcles, Terrassa i La renovació del Sant Feliu de Llocàsting, afectada bregat. L'Espluga Aquest havia de Escena dels Pastorets de l'Espluga amb desenes de figurants, el 2018. Pep Torres representa Pastoser un Nadal esperets almenys des de cial pels Pastorets de l'Espluga, que es representen només 1887 amb diferents etapes històriques. Les últimes, del 1939 de forma biennal, cada 2 anys. Després del comiat, el 2018, al 1962, i l'actual des de 1976. L'any 2018 es van emetre per dels actors que havien encarnat des de l'any 2000 els per- primer cop a televisió: https://youtu.be/U35c33I-260. ■

La imatge impossible, l'aforament ple, el 2018. Pep Torres EL FRANCOLÍ

Reunió organització dels Pastorets 2020. Xavier Lozano

38

AGOST SETEMBRE

2020

BIOGRAFIES ESPLUGUINES Què hem de saber de Maria Trullols Fort Maria Trullols i Fort va néixer a la nostra vila el 3 de març de 1944. Era filla de Daniel Trullols Vidal (a) Valent i de Maria Fort Aixelà. Òrfena de pare i mare als 6 anys, va ser criada per una tia seva. Fou alumna del col·legi de la Mare de Déu del Carme de l’Espluga i reconeixia a les germanes carmelites de la comunitat espluguina Sebastiana Vidal, Laura Tudó, Carme Giner, Maria Tugues i Jovita Príncep el paper que varen tenir en

Maria Trullols i Fort. Arxiu

gregació tenia a Manresa, Cambrils, Bellpuig i altre cop, més de 30 anys, a Manresa. A la capital del Bages hi va ser, doncs, en dues etapes: la primera, de curta durada, del juliol de 1968 al setembre de 1970 al centre “Els infants” que gestionaven les germanes carmelites. Després, a partir de l’any 1985, a la nova escola bastida al nord de la ciutat, al barri de la Parada. Va ser directora de l’Escola Vedruna de Manresa (abans

oteca Germana Maria Trullols. El diari Regió 7 va entrevistar-la en la seva edició del 9 de juliol de 2017. Va tenir una especial vinculació amb el monestir de Montserrat, tan proper a Manresa, i de sempre va conservar els vincles familiars amb l’Espluga. Els darrers anys havia afavorit les trobades d’espluguines, fent especial atenció a les que de feia anys residien fora vila. Va morir el dia 1 d’abril de 2020 a l’Hospital General de Vic.

Biblioteca "Germana Maria Trullols". Escola Vedruna Manresa

la seva opció per la vida religiosa. Va decidir ingressar a la congregació de les germanes carmelites de la caritat (vedrunes) l’any 1964. De formació psicopedagoga, va estar destinada als centres que la con-

Sagrat Cor) i després esdevingué la coordinadora de la comunitat de religioses que residia a la ciutat. El centre educatiu va reconèixer la seva dilatada tasca posant el seu nom l’any 2009 a la biblioteca escolar: Bibli-

Jordi Roca i Armengol Centre d’Estudis Locals

Bibliografia: ROCA I ARMENGOL, J.: Història de l’Espluga de Francolí. El segle XX, Pagès Editors, l’Espluga de Francolí, 2005.

Anul·lada la quarta trobada d'espluguines El tercer dissabte d'octubre del 2019 vam celebrar la tercera trobada d'espluguines. En aquests esdeveniments venen totes aquelles dones que se senten espluguines o perquè hi han nascut o per altres motius, el tret imprescindible és el sentiment espluguí. Aquest grup, entre d'altres, va ser fundat per la malaurada Maria Trullols, que ens va deixar de forma inesperada el passat mes de març (podeu conèixer la seva trajectòria en aquesta mateixa pàgina, en l'apartat "Biografies espluguines" on l'historiador Jordi Roca li dedica aquesta secció). Aquest any per prevenció i per estar prohibides les trobades de més de 6 persones, tant en l'àmbit públic com privat queda anul·lada la trobada. Que l'espera ens doni més entusiasme per trobar-nos l'any que ve amb més gent i ganes que mai. Amb els esforços de tots plegats i els sacrificis del personal sanitari, esperem que aquesta pandèmia remeti el més aviat possible. Esperem que s'entengui aquesta mesura tan dràstica que hem hagut de prendre, mentrestant rebeu una abraçada en nom de tot l'equip organitzador. ■ Maria Àngela Anguera EL FRANCOLÍ

39

AGOST SETEMBRE

2020

edicio' 400 Josep Ma Vallès i Martí Director d'El Francolí l'any 1987

El Francolí 400 El febrer de 1983, fa més de trenta set anys, des del Casal de l'Espluga, repreníem la publicació de la revista local El Francolí. Era la seva segona època. La primera, de 1921 a 1926 només va poder publicar quinzenalment, 122 números, fins el juliol de 1926. En els darrers anys, hi havia molts espais en blanc, provocats per la censura, en eliminar articles que no eren plaents a la dictadura de Primo de Rivera. Des de 1983, aquesta segona època de la nostra revista ha arribat al número 400. Ha passat moments difícils per a la seva supervivència: 1987 i 1988, per exemple, on no va sortir amb regularitat tot i els esforços de l'equip que formaven els que hi participaven: Joan Guasch, Josep Estivill, Antoni Guasch, Eusebi Majós... Redactors i fotògrafs: Duch, Dulcet, Rosich, Torres, Ramon Guasch, etc. El 1987 només van sortir vuit números, del 41 al 48. Sortosament, avui El Francolí està consolidat i ha recuperat bona part del seu esperit: deixar testimoni de l'actualitat espluguina i dels fets més rellevants que ha viscut la vila. Noves generacions d'espluguines i espluguins s'han compromès amb la publicació. Encara hi són alguns dels vells, però el temps ha segat la vida de molts entusiastes col·laboradors i ens enor-

EL FRANCOLÍ

gullim que alguns joves trobin en la nostra revista la finestra per on sortir al món amb els seu pensament escrit. Una revista local, que de bon començament pretenia ser també comarcal, és difícil de mantenir. Aquí rau el mèrit d'haver arribat a publicar 400 exemplars. L'existència de l’Espluga F.M. Ràdio ha estat un suport de valor incalculable per seguir la vida espluguina durant els últims anys. El Francolí ha publicat biografies d'espluguins i espluguines, actes, penes i glòries d'aquests 37 anys que no repassarem, però que omplen les seves pàgines: gairebé unes setze mil. Les imatges publicades són documents gràfics degudament documentats que expliquen què, qui i com s'ha esdevingut el dia a dia a l'Espluga. Els intents anteriors com la Notícia del Casal o aquells fulls solts que en dèiem Informació eren l'intent de fer arribar als vilatans alguna commemoració o efemèride que valgués la pena tenir present. Esperonats per tot plegat, alguns joves, tal com ha de ser, promogueren El Clam. L’Ajuntament va publicar el seu Butlletí, amb un altre caire, però sens dubte perquè arribes la crònica de la vida espluguina a totes les llars del poble. El Francolí només arribava als subscriptors i a al-

40

guns que, perquè no fos dit, s'estimaven més comprar-lo al quiosc. Tot plegat, la fita d’arribar a quatrecents exemplars i sobre tot, la informació que queda en negre sobre blanc, quan ja no tenim cronistes als diaris de Valls o Tarragona, és molt meritòria. El patrimoni local s'ha vist enriquit amb la publicació de la revista. Cal que el número 400 sigui el motor per seguir endavant. El Francolí ha estat reconegut per institucions d'àmbit territorial superior: Diputació i Generalitat. Ha contribuït a envigorir el poder de la premsa local. Pobles i ciutats de més nivell demogràfic que el nostre no han aconseguit aquestes xifres, malgrat l’esforç de molta gent. Ens hem de felicitar. Orgullosos i humils. Contradicció que és fàcil d'entendre. Orgullosos per la nostra perseverança i humils, perquè som capaços d'acceptar les mancances, els errors, les faltes comeses, però passat el garbell el que ha quedat és el fruit d'una feina feta amorosament, amb ganes de perdurar, amb ganes de deixar escrites pàgines de la nostra història, unes de tristes, altres de luctuoses, altres de festives i alegres. Cadascú des de la seva òptica, la seva afició, el seu tarannà, pot donar continuïtat a la publicació del Francolí. Que sigui per molts anys! ■

AGOST SETEMBRE

2020

edicio' 400 Joan Vallès i Avià Director d'El Francolí des de l'abril del 1996 fins el setembre del 2000. Codirector des del gener del 2005 fins el gener del 2006. Director des del febrer del 2006 fins l'abril del 2011.

Endavant Arribem ja als 400 números de la segona etapa. “El Francolí”, consolidat com un mitjà d’informació local i també d’àmbits més amplis, i el que és potser el més important, com una segona història de l’Espluga, però aquesta actualitzada mes darrera mes. Ens n’hem de sentir orgullosos tots plegats, els que amb el nostre esforç en un moment o altre hem estat al davant, els col·laboradors fixes, els intermitents, els puntuals, els que l’han llegit durant tots aquests anys i han fet possible la seva continuïtat, i també, evidentment, al Casal per ferlo possible, tot i els problemes i els costos econòmics, molts cops difícils de superar. Una revista local com “El Francolí” no és una empresa senzilla, requereix molt d’esforç per part de la gent que hi és al davant. Això ho saben sobradament tots aquells que em van precedir o substituir en la seva direcció, i tots aquells que més directament hi han estat implicats al llarg dels anys. Requereix moltes hores de dedicació, buscar temes d’actualitat, buscar persones per entrevistar, buscar col·laboradors,

seguir l’arribada dels textos, paginar i un llarg etcètera. En els meus inicis com a “periodista” aficionat, l’hoquei centrava els meus articles, que van ser les meves primeres col·laboracions amb la nostra revista, molt abans d’assumir-ne la direcció. També vaig col·laborar amb altres notícies esportives i més endavant amb informació de caire local, que molts cops compartia amb les meves col·laboracions al Nova Conca i a la ràdio. En una tasca i un esforç desinteressat, hem patit i hem gaudit a la vegada del naixement de cada número. Recordo perfectament les hores dedicades, amb estrets col· laboradors com el Sr. Guasch (EPD) corrector i redactor infatigable, i durant molts anys motor de la revista, o el Sr. Estivill (EPD), o la Maria Montserrat, el Ferran Civit, l’Oscar Palau, i molts altres noms que van col·laborar en la meva etapa en la direcció. A tots ells, els que ho van fer possible, els que ho fan possible i els que ho faran possible en el futur, moltes gràcies i endavant. ■

Francesc R. Duch i Campodarbe Director d'El Francolí des del gener del 1988 fins l'abril del 1989

El Francolí, escrit i llegit A ningú se li escapa que 400 números d’una revista de periodicitat mensual són molts anys de dedicació, perseverança i esforç, molts ànims per superar els temps difícils i molta habilitat per incardinar els inevitables relleus generacionals que han permès al Francolí persistir tot aquest temps. Cal que agraïm a tots els que ho han fet possible, a tots els membres de la redacció que han anat desfilant durant aquests anys, als col·laboradors fixes, als esporàdics i als ocasionals, des dels que han informat periòdicament de l’activitat de la seva entitat o secció del Casal, fins a les plomes de prestigi que han elevat el nivell literari o divulgador de la revista amb les seves columnes o participacions puntuals, als correctors, als il· lustradors, als fotògrafs, als maquetadors. EL FRANCOLÍ

No cito cap nom per no fer innecessàriament llarg aquest article i per no córrer el risc d’oblidar-me d’algú, la qual cosa seria imperdonable. No obstant això, hi ha noms que caldria escriure amb lletres d’or quan parlem dels que fan possible El Francolí, però en un poble ens coneixem tots i tothom sap de qui parlo. El gran nombre de col·laboradors em fa ser optimista pel que fa al futur de la nostra revista per part dels que l’escriuen. Malauradament, però, no ho soc tant per la part dels que la llegeixen. El present de la premsa escrita ja evidencia la profecia que augurava un mal averany pel paper i tot apunta que, a mida que envelleixin els actuals lectors, el panorama anirà sent encara pitjor. Sembla que, de moment, la premsa lo-

41

cal resisteix millor que els diaris generals i encara hi ha jovent que trenca els seus hàbits informatius, sempre vinculats a una pantalla (d’ordinador o, cada vegada més, del seu smartphone) per seguir l’actualitat del poble. Tot i així, cal anar plantejant adaptar la presentació del contingut del Francolí a la realitat, a les noves tendències i als hàbits informatius dels nous i, sobretot, dels futurs lectors. Sense presses, però sense negar el que sembla un canvi de format inevitable. Només podem garantir el futur del Francolí si continua sent escrit per uns quants (aquí, com he dit, no cal patir, ni qualitativament ni quantitativa) i llegit per molts. Per assolir aquesta darrera premissa, de ben segur, que algun dia no gaire llunya, caldrà fer canvis de format. ■ AGOST SETEMBRE

2020

edicio' 400 Òscar Palau i Just Director d'El Francolí des de l'octubre del 2000 fins el desembre del 2004. El gener del 2005 passa a ser codirector amb amb el Joan Vallès fins el gener del 2006.

La renovació del segle XXI Corria l’any 2000 i alguns joves que estudiàvem periodisme vam pensar que per millorar el món s’ha de començar per casa, per mirar d’aplicar al nostre poble allò que ens movia i que teníem la sort d’aprendre amb una mirada professional. Què ens podia engrescar més, doncs, que renovar el mitjà que ens era més proper, El Francolí? Dit i fet, els seus aleshores responsables (fa de mal esmentar noms perquè és fàcil descuidar-se’n, així que ja em disculparan, però no vull deixar de recordar el Joan Vallès, el Joan Guasch, el Josep Estivill o el Josep Vallverdú) ens van obrir les portes de bat a bat, engrescats que sang nova li donés una embranzida 17 anys després de la seva refundació, i la Universitat Pompeu Fabra també s’hi va posar bé quan li vam proposar preparar el redisseny d’una publicació real, la que ara tenen a les mans, en els seus tallers de disseny, aprofitant que tenien dos alumnes espluguins que ho podien vetllar, l’Ester Amill i el Ferran Civit. Tota la feinada preparatòria -a què caldria afegir a més una primerenca plana web dissenyada per l’Enric Òdena, que al final va tenir poc recorregut- veuria la llum el gener del 2001, quan amb el nou segle apareixia una revista renovada de dalt a baix: tipus

EL FRANCOLÍ

i cossos de lletra, capçaleres de seccions, planes centrals en color (tot i que va durar poc temps per exigències econòmiques)... Si fins i tot vam canviar el tipus i gramatge del paper! Tot el continent nou -en bona part, encara el que hi ha avui- però també la majoria del contingut: vam ampliar la secció de notícies d’actualitat; vam fixar-nos fer un reportatge central en cada número per tractar un tema en profunditat, coincident o no amb l’entrevista del mes; vam potenciar les planes de Societat perquè són les que donen sentit a la premsa local, i vam recuperar les Notes de Casa, una secció que havia existit a El Francolí dels anys 20, i que segur que durant els anys següents seria la més llegida, ja que contenia en format breu aquells successos, xafarderies explicables o notícies curioses sobre el poble que arreplegàvem amb ajut popular, i amb mil antenes aquí i allà. Tot plegat, amb consells de redacció mensuals que reunien els antics i els nous redactors per intentar-li donar visió periodística, on pensàvem bé la portada o les millors fotos per posar en color a la contraportada, però sense perdre mai de vista les aportacions desinteressades que feien gran la revista, les de les entitats, els centres

42

educatius i molts altres col·laboradors. És clar que tot plegat era, i és, extremament complicat de casar perquè surti un producte endreçat, de qualitat i a sobre puntual, i almenys això últim ens va costar, s’ha de reconèixer. En tot cas, li poden preguntar la feinada que hi havia a la Maria Montserrat, que havia d’anar darrere la gent perquè portés a temps les fotos o els textos a mà o a màquina –en disquets en el millor dels casos, perquè ni el mail era encara llavors d’ús generalitzat- o a l’inefable maquetador, el Fèlix Torre, amb qui vam passar hores i hores i dies i nits durant almenys els cinc anys següents perquè la revista sortís com cal i l’Espluga se la fes seva, que és el que tots plegats ens havíem fixat com a meta des del principi. Avui els temps han canviat, la premsa de paper va a la baixa però El Francolí resisteix, sota l’empara del Casal, i és un goig que altres hagin agafat el relleu després amb tant o més sacrifici i voluntat de ferro. Nosaltres vam publicar el número 200 l’octubre del 2001, escasses setmanes després de l’atemptat a les Torres Bessones de Nova York, i avui ja tenen a les mans el 400... L’enhorabona a tots els que han fet posat el seu granet de sorra per poder arribar fins aquí, i per molts anys, El Francolí! ■

AGOST SETEMBRE

2020

edicio' 400 Jordi Torre i Bergadà Director d'El Francolí des del maig del 2011 fins el setembre del 2016

Que en siguin, com a mínim, 400 més! 400 números poden ser poc al llarg d’una vida humana, i poden ser molts menys en la història de la humanitat, però en la trajectòria d’una revista com El Francolí, són un triomf del talent, la qualitat, el treball i la persistència. Definir la revista El Francolí com un dels millors mitjans de difusió de la vida i la cultura espluguina de tots els temps pot semblar excessiu, però és una asseveració justa. Només els qui hem tingut la responsabilitat de dirigir una publicació d’aquest tipus, coneixem la tenacitat que això comporta. Vaig tenir a les mans el primer número de El Francolí de la segona època, editat el febrer de 1983, ja de ben

petit, atès que a casa sempre hem crescut al voltant de les seves pàgines. Des d’aquest moment he seguit amb profund orgull la seva trajectòria i el prestigi a nivell local, comarcal i fins i tot nacional que aquesta publicació representa per a l’Espluga de Francolí. Gran reconeixement, i m’uneixo a la celebració pels 400 números de la revista el Francolí, que només han estat possibles gràcies a l’esforç i la confiança contínua en el somni de comunicar difondre. En els temps que travessem, és fonamental comptar amb espais que obrin les seves pàgines a la rica pluralitat del nostre municipi i del nostre país i contribueixin a la construcció comu-

na d’una societat on hi hagi cabuda per a tothom. Avui, envio la meva més càlida felicitació per aquests 400 números amb el desig fervent que el futur sigui tan favorable com ho ha estat fins ara. Moltes felicitats a totes els presidents i presidentes del Casal de l’Espluga amb les seves respectives juntes, a tots els seus directors i directores i els seus col· laboradors i col·laboradores, per haver apostat per mantenir viva la flama d'El Francolí, i per haver omplert de lletres, imatges, vida i cultura les seves infinites pàgines. Que en siguin com a mínim, 400 números més! ■

Eva Bonet i Vidal Directora d'El Francolí des de l'octubre del 2016

Mirant el futur L’any que ve se celebrarà el centenari de la primera edició de la revista El Francolí. Tot plegat va néixer quan uns joves espluguins van emprendre l’aventura de crear el primer periòdic d’informació local, aquests foren; J.M. Bernat, Ricard i Josep M. Boquer, Josep Cabeça, Josep M. Calbet, Josep Miquel, Joan Farré i Lluís Carulla. Aquesta primera fase de la revista, malgrat els embats de la censura i la dictadura de Primo de Rivera, va poder resistir 5 anys. El llegat que ens van deixar aquells intrèpids pioners, avui en dia ha esdevingut un tresor d’un valor incalculable per a l’Espluga, per una banda és una crònica escrita de la història de la nostra vila durant aquell període i el més important tot i que intangible, en aquells periòdics s’hi pot intuir l’estima que tenien els convilatans per l’Espluga i per una Catalunya que presenciava com, un cop més, com la cultura i la llengua quedaven reduïdes al no res. Després d’aquests primers cinc anys tan convulsos, van haver de passar uns llargs 57 anys per a que en Lluís Carulla, encoratjat per les inquietuds d’alguns espluguins, impulsés per segona vegada la nostra revista local, aquest cop des del Casal de l’Espluga, l’entitat que ell mateix va fundar. Portar el pes d’una revista mensual no és una feina senziEL FRANCOLÍ

lla, cal temps i dedicació, és per aquest motiu que cal agrair la labor, que s’ha fet durant aquesta segona etapa, als directors que m’han precedit; Josep M. Vallès, Francesc Duch, Josep Estivill, Joan Vallès, Òscar Palau i Jordi Torre. Després d’uns anys al capdavant del Francolí, puc comprometre’m a ser fidel a l’herència de l’esperit de la revista, mantenint la vocació d’informació de proximitat i de divulgació de la nostra cultura i la nostra llengua. No tinc paraules per agrair, també, la feina de tots els col· laboradors que, mes rere mes, envien els seus escrits. El Francolí és molt més que una simple publicació periòdica i és gràcies a totes les persones que hi comparteixen generosament opinions, pensaments o coneixements, i sense els quals, no seria viable aquest projecte d’informació local. Però aquests darrers anys les coses han canviat en el món de la comunicació. Les noves tecnologies han irromput amb una força i cal també aconseguir que la nostra revista tingui el seu espai en el món digital, i és per això que des de fa un temps, El Francolí disposa també d’un lloc a la xarxa, on es poden consultar exemplars ja editats de manera gratuïta. Només ens cal esperar i desitjar una llarga vida a El Francolí i que el seu esperit no mori mai. ■

43

AGOST SETEMBRE

2020

CURAR-SE EN SALUT Tal com raja

Ja fa uns trenta anys d’haver-se albirat quelcom excitant -excitant pels més devots dels científics entesos!que no es pogué arribar a batejar fins quinze anys més endavant, amb l’acrònim CRISPER. Ara podem aportar dues mostres de resultats pràctics impactant la vida ordinària del cada dia d’unes persones. Podríem qualificar-les, tal com raja, com una de freda i una de calenta. Caldria recordar breument com l’acrònim es refereix a trocets de l’ADN de microbis que són retrats de virus que els haurien infectat i que fan servir per identificar-los i eliminar-los quan intentin infectar-los un altre cop. El sistema Crisper opera tallant l’ADN del virus invasor amb molta precisió. Gràcies als treballs de molts científics tot aquest temps, aquesta funció de sastreria d’ADN amb la que es poden defensar els microbis, s’ha pogut arranjar per aplicar-la a plantes i animals via l’enginyeria genètica controlada i dissenyada pels experts. Per exemple ja està en estudi fer-lo servir per corregir els defectes de l’ADN que han causat malalties hereditàries. El sistema sanguini, líquid i fluent, no és tan difícil d’aillar de la resta del cos com ho seria organs sòlids com per ex. el fetge o els pulmons, i per tant malalties de la sang han estat les pri-

nida, prenen una forma com la falç i al no poder rodolar com cal s’encallen i embussen els vasos sanguinis més petits per moltes parts del cos. Resultat: crisis molt doloroses, ictus cerebrals, crisis respiratòries. En comptes dels 120 dies de vida dels glòbuls normals, els de la malaltia només arriben a la meitat o menys i al no haver-hi prou transport de l’oxigen que necessitem per funcionar, hi ha esgotament i falta crònica de forces. Amb varis nivells de gravetat, és una malaltia hereditària dels gens al cromosoma 11 que regulen la producció de l’hemoglobina -un parell de proteïnes amb mol·lècules de ferro als glòbuls vermells- que és responsable de recollir oxigen als pulmons i per la circulació de la sang, deixar-lo anar per tot el cos. La malaltia requereix que el defecte genètic l’hagin portat el pare i la mare. Hi ha prop de mig milió de casos de la malaltia al món. Hi ha prop de 50 milions de portadors del tret defectuós i per tant és important que hi hagi hagut un cribratge de nounats com a possibles portadors per informar-se si algun dia volen tenir descendència. Sigui com sigui, però, podem dir que degut a les incògnites de l’evolució genètica més o menys desconegudes hi ha una varietat d'hemoglobines en joc. Per exemple la muta-

meres dianes del Crisper. L'anèmia falciforme (en forma de falç) pren aquest nom perquè els glòbuls vermells que normalment tenen una forma arrodo-

ció de l’ADN de la que resulta el defecte genètic concret a aquesta malaltia ha ocorregut separadament quatre cops a parts diferents del món. Resu-

EL FRANCOLÍ

44

mint: hi ha una hemoglobina pròpia del fetus (F) que normalment es va reemplaçant per les hemoglobines de l’adult (A, i/o vàries altres de bones i de dolentes com la HgS, falç). En comptes de corregir el defecte genètic mateix que caracteritza l'anèmia de la falç, els experts han trobat més factible i eficient corregir el seu efecte, és a dir corregir l’efecte del defecte. Apliquen el Crisper al lloc del gen que fa tornar la hemoglobina F (HbF) en les vàries possibles hemoglobines adultes, el desconnecten i així assoleixen la producció continuada de prou hemoglobina fetal en un adult, fora del seu temps normal sí, però efectiva a la pràctica, perquè el malalt pugui funcionar prou bé. S’han publicat els resultats satisfactoris del primer cas als EUA, ara dos anys en curs, dins d’un grup d’estudi projectat de 45 malalts de referència. La tàctica de corregir “l’efecte del defecte” té l’avantatge d’ampliar la seva possible aplicació a altres defectes genètics que produeixen altres hemoglobines defectuoses. Centrat en Alemanya hi ha un estudi europeu en marxa, semblant a l’americà, que acollirà 45 malalts de talassèmia. Es tracta d’una malaltia hereditària semblant a l’anèmia de la falç però molt més estesa, amb 500 milions de portadors del tret al món. És curiós que els portadors d’ambdós defectes genètics estan protegits contra la malària (paludisme), una infecció de la sang prevalent a regions -que coincideixen amb la distribució de les malalties en cas aquí- amb aigües estancades on els mosquits amb les seves picades injecten un paràsit. Amb predomini segons on d’una o altra de les dues malalties, ambdues ocupen parts del món similars: Àfrica, la Mediterrània, l’Orient Mitjà i Sud Àsia on el paludisme encara hi és o hi ha estat en el passat, perquè és clar, els defectes genètics passen de generació en generació indefinidament tant si el paludisme s'ha eliminat o no. El 80% d’afectats de l’anèmia de la falç són d’ascenAGOST SETEMBRE

2020

CURAR-SE EN SALUT

dència africana relativament recent; dels governs del món han concordat tudiat havien nascut dues nenes besmés aviat o més tard tots sortirem de establir una moratòria, un període sones i hi havia també un embaràs en l’Àfrica, la majoria fa 50 mil o més anys d’ajornament indefinit de tota mena marxa. L’anunci va espetegar per tot el i abans que el defecte genètic hagués de treballs sobre els cromosomes se- món científic i la premsa internacioocorregut allí. Però amb les transposi- xuals que són els que transmeten to- nal. No havia presentat o publicat cap cions i barreges humanes que hi ha i ta l’herència genètica humana. I així evidència enlloc i havia treballat en hi ha hagut amb el temps, el risc estudiar detalladament l'herència de secret. L’hospital xinès que ell havia d’aquestes dues malalties està gene- trets i caràcters a animals abans de anunciat com al lloc de la suposada ralitzat per tot el món investigació negà que amb percentatges de en sabessin res i derisc més o menys acmanà que la policia centuats segons les cirinvestigués el cas. Cicumstàncies. entífics xinesos i de El resultat obtingut tot el món criticaren de modificar els gens vigorosament l’invesde les parelles de crotigador immediatamosomes 1 al 22 que ment, per haver potiregulen tot el cos (cronejat i exposat a qui mosomes autosomes, sap quines consesoma és cos en grec) qüències, la vida sempre afectaran nod’aquelles nenes que més l’individu en parhauran de ser vigilaticular i no als seus des curosament dudescendents als que rant molts anys. A encara els hi podria més, hi ha procedipassar per herència el Els científics es preocupen per les mutacions que poden patir les bes- ments ben senzills per tret defectuós de la sones. I. internet assegurar-se que l’emmalaltia. Recordem brió no s'encomani de que l'herència, bona o defectuosa, es llençar-se a experimentar en el cas dels la SIDA si el pare és positiu. Ni està traspassa per la parella 23 que són els humans; i mentrestant reunir parers i clar que s'hagi canviat el gen que l'incromosomes sexuals: XX de la mare i perspectives de tots els angles possi- vestigador diu que va canviar. I qui sap XY del pare. En part degut a que al bles. El cas és que segurament és ine- què es va destorotar dels genomes món hi una multitud de laboratoris i vitable que, més aviat o més tard, al- d'aquelles nenes! A finals del 2019 els d’investigadors amb la capacitat de gunes d'intervencions en l’herència tribunals xinesos varen condemnar poder aplicar la nova tècnica, relativa- genètica humana es faran però abans l'investigador i dos col·laboradors a ment fàcil i bé de preu, des de fa uns haurien de triar tot una colla de qües- tres anys de presó per exercir la medianys científics d'arreu del món han fet tions de seguretat científica i de sen- cina sense una llicència vàlida i altres sonar l’alarma dels perills associats sibilitat i ètica humanes. irregularitats administratives. ■ amb la possible modificació dels croAixò no va impedir que a finals del Anton Martí mosomes sexuals perquè el canvi in- 2018, en una reunió internacional d'extroduït a aquesta part del genoma s'he- perts d'ADN a Hong Kong un biofísic retaria a totes les generacions poste- xinès -amb temps de formació profesriors. I amb la naturalesa humana tan sional als EUA- va proclamar que hafàcilment inclinada al benefici ràpid i via modificat amb la tècnica Crisper desbocat, es podrien demanar fills i fi- vuit embrions humans concebuts per lles dissenyats al gust del consumidor: inseminació artificial al seu laboratori. més guapos, més intel·ligents, més En el seu suposat experiment els paalts, més manyosos, etc., etc... però res donants eren VIH positius i les masense haver estudiat o controlat pos- res donants eren sanes i segons l’insibles resultats indesitjables i onero- vestigador havia canviat un gen humà sos per la humanitat dels individus, sa que el virus de la SIDA utilitza per dels seus descendents i de la societat. envair l’embrió -la funció d’aquest gen Per tal d'evitar aquests esdeveniments és veritat- i fer que l’embrió fos resisels científics, bioètics, i responsables tent (immune) a la SIDA. Del grup esEL FRANCOLÍ

45

AGOST SETEMBRE

2020

EL FRANCOLÍ

46

AGOST SETEMBRE

2020

MUSEU DE LA VIDA RURAL Segona edició del [FES], el Festival d’Educació per la Sostenibilitat al Museu de la Vida Rural

Els dies 2 i 3 d’octubre, el Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla serà el punt de trobada dels professionals de l’educació, de les arts i de la cultura que volen transformar el món i fer-lo més sostenible. El [FES] celebrarà la segona edició centrant-se en la construcció de la resiliència individual i col·lectiva després de la pandèmia. El programa compta amb més d’una vintena d’actes i servirà també per presentar les propostes educatives de l’MVR pel curs educatiu 2020-2021. El festival s’ha adaptat a les restriccions sanitàries del moment i totes les activitats disposaran d’un aforament molt limitat. Així mateix, algunes propostes es podran seguir en directe a través del canal de YouTube del Museu de la Vida Rural. El Museu serà l’epicentre festiu de l’inici del curs escolar gràcies al [FES] 2020, un espai d’inspiració, de coneixença i de trobada de projectes i propostes relacionades amb l’educació cultural per la sostenibilitat, el marc estratègic de l’MVR aprovat el 2018. El festival pretén ser un lloc on teixir aliances entre la comunitat educativa i del lleure amb els professionals de les arts i de la cultura en un any que la pandèmia ha marcat el ritme i ha modelat la vida de qualsevol. En aquest marc, la cultura ha esdevingut imprescindible per pal·liar els efectes en la salut i socials de la COVID-19. El sector cultural ha jugat un paper clau per tal d’afrontar la nova realitat, tot transformant la societat i adaptant-se a la situació. En aquesta línia, el [FES] vol ser un mecanisme per construir nous relats i visions a través de la memòria, el coneixement i la creativitat. Gabi Martínez, Maria Rodés, Money for free, Rawscenography, Arnau Queralt... són alguns dels noms destacats d’aquesta segona edició en la que també hi ha programades les inauguracions dels nous espais educatius del museu -el Laboratori de la Sostenibilitat- i del nou

Festival d’Educació per la Sostenibilitat. MVR

Festival d’Educació per la Sostenibilitat. MVR

a diferents nivells educatius que van des d’educació primària fins a batxillerat.

Inauguració de l’exposició “Només d’anada”, de Piero Sacchetto. Aquest mes de setembre, al Museu de la Vida Rural es va inaugurar l’exposició Només d’anada de l’artista italià Piero Sacchetto. La mostra, a cura d’Eulàlia Bosch, és una coproducció del museu de la Fundació Carulla i del Museu de la Història de la Immigració de Catalunya, a Sant Adrià del Besòs. Les obres del pintor, filòsof de l’educació i pedagog Piero Sacchetto tracten el fet migratori a partir de les arts i la seva obra visual neix del fort impacte que li va causar la lectura del llibre Solo Andata (2014) d’Erri De Luca: un recopilatori de la poesia de l’autor on reflexiona sobre el viatge i la migració. Sacchetto parla de la seva casual lectura dels poemes i de l’efecte que li provoca: «el resultat va ser donar una forma a pensaments propis que no havia previst compartir. Treballar a partir d’aquest text m’ha permès veure com n’és d’interessant compartir idees i l’enriquiment que suposa». L’any 2017 presenta l’exposició amb el mateix títol que el llibre d’Erri de Luca, en què hi expressa les seves reflexions sobre la geografia, el viatge, la vida i la mort a par-

Inauguració de l’exposició "Només d’anada". MVR

tir de formes, colors, capes de materials sobreposades, hort i jardí etnobotànic. Hi destaquen també la presentació dels resultats de les jornades Mutare SOS i de les espais plens i espais buits... Dit d’altra manera, a partir del noves propostes educatives del museu per al proper curs llenguatge de la pintura, colors i materials es combinen escolar i que aborden temes com l’agricultura, l’ecolo- entre ells per intentar copsar aspectes sempre presents gia cultural, els oficis tradicionals, l’economia circular, en el fets migratoris. tenenSETEMBRE un aspecte simiel foc, les migracions o el bosc i estan adaptades 47 Totes les pintures de SacchettoAGOST 2020 ELl’aigua, FRANCOLÍ

lar, però cadascuna és diferent i única. El “viatge aventurer” de Piero es converteix en el viatge de molts. Piero Sacchetto recrea en les seves pintures el viatge només d’anada que fan moltes persones que emigren buscant un futur millor. És un viatge només d’anada, però amb moltes etapes, amb pocs somriures i molta tragèdia; però també és un viatge per a la vida, per a la salvació de l’ànima o del propi cos, o el de la família. Inspirat per Klimt, Kandinsky o Nolde, de l’art abstracte i simbolista de Sacchetto en resulten mapes geogràfics sentimentals que l’artista recrea com si es tractés d’una història, càlida i compartida entre el cel i la terra, entre sorres i superfícies i aigües salobroses. Només d’anada es podrà veure al Museu de la Vida

Rural fins al 10 de gener de 2021 i ha inspirat el Pla Educatiu d’Entorn 2020-2021 de l’Espluga de Francolí, que se centrarà en migracions, sostenibilitat i comunitat. ■

Inauguració de l’exposició "Només d’anada". MVR

PUIX PARL A CATAL À

... VEJAM QUÈ DIU

"Tros de quòniam" «A aquestes altures ja deuen estar al cas que, ahir, el president Quim Torra li va dir “bon tros de quòniam” al president espanyol, Pedro Sánchez. Sobre el qualificatiu: els insults no només no arreglen res sinó que tendeixen a espatllar-ho tot, sobretot quan són entre presidents, dels quals s’espera una contenció institucional. “Tros de quòniam” fa molt del president Torra, perquè és qualificatiu pejoratiu però dins d’un registre culte. El va rescatar Joaquim Ventalló quan va traduir del francès els insults del capità Haddock, de «Tintín». Si algú s’escandalitza, que recordi que Sánchez va dir de Torra que era un “racista”, un “xenòfob”, un “supremacista” i “el Le Pen de la política espanyola”. Al costat d’aquestes barbaritats, “bon tros de quòniam” és un insult de còmic infantil. Però l’important no és què va dir Torra sinó per què ho va

EL FRANCOLÍ

dir. I ho va dir després de sentir això: “Em crida l’atenció que l’independentisme català sempre exigeixi a la política espanyola desjudicialitzar el conflicte. Però qui insisteix en judicialitzar el conflicte és l’independentisme. Perquè la inhabilitació de Torra era absolutament innecessària si hagués complert la llei i els requeriments que els tribunals sistemàticament li estaven fent. Hi va haver conselleries que van retirar aquestes pancartes”. (Incís meu: els requeriments no els feren els tribunals, sinó la Junta Electoral, amb dos jutges signants de la sentència contra la qual protestava la pancarta, i un tercer, empleat de Ciudadanos i potser redactor de la denúncia). “En política es retorcen els arguments, però això que acaben de sentir és un escarni. Que Sánchez digui que els que judicialitzen la política són els independentistes després que els Jordis siguin a la presó per haver dit a la gent que se n’anés casa enfilats damunt d’un cotxe de la Guàrdia Civil, que els presos polítics fossin condemnats per sedició, que un regidor de Vic fos cridat a declarar per haver dit que no es pot fer una truita sense trencar els ous, que tot un Tribunal Suprem es plantegi inhabilitar tot un president per una pancarta o que avui vagi a judici un regidor, Jordi Pesarrodona, per desobediència greu l’1 d’Octubre, fa llàstima. Perquè, a més a més, a Pesarrodona l’han

48

acusat perquè li tenen ganes, perquè les forces de seguretat no poden tolerar que un artista faci paròdia de la policia, com va fer Pesarrodona ahir va fer tres anys, posant-se un nas de pallasso al costat d’un policia que vigilava l’entrada d’un edifici públic. L’estat espanyol ha estat una màquina de judicialitzar el Procés. I el primer que ho sap és Pedro Sánchez, que està a punt de tirar endavant una reforma al Codi Penal del delicte de sedició, perquè a Espanya tingui la mateix gravetat –és a dir, molta menys– que la que té en altres països europeus, on van molt amb compte amb l’ús d’aquesta figura (o on directament no existeix) perquè al final una gran manifestació amb vidres trencats podria acabar sent sedició, i aquí saltaria pels aires el dret a la llibertat de manifestació. Per què Sánchez vol reformar el delicte de sedició? Perquè al rebaixar les penes podria rebaixar-les als presos polítics retroactivament, conscient com és que en minoria com està, els presos polítics li són una nosa per fer política i arribar a pactes, i que, per tant, li convé tenir els presos al carrer. Quan Sánchez presenti aquest reforma al Congrés, ja s’ho sentirà a dir. És el que passa quan judicialitzes la política, que els “hooligans” mai no en tenen prou [...]”. L’anàlisi d’Antoni Bassas ARA, 21 de setembre del 2020 *Fragment escollit per Andreu Morta

AGOST SETEMBRE

2020

PINZELLADES DEL PEDRÍS Fernando Martí i Civit, pintor i artista

Estem al teu racó. Com és aquest lloc? Està situat al meu taller, als baixos de casa meva. Puc dir que he tingut una satisfacció molt gran de poder disposar d’aquest raconet on mato el temps i, encara que sé que el temps em matarà a mi, en molts moments el gaudeixo en solitud. El local està tot ple de quadres, sempre has pintat? Doncs no, tot té un principi. L’any 1943 vaig tenir la sort que em portessin als Salesians, que és una escola d’Arts i Oficis de Barcelona. Per allí hi van passar una part de la meva família i companys de l’Espluga. Com va ser aquesta formació? A dos quarts de vuit del matí ja estàvem de peus a terra per anar a missa i seguidament esmorzàvem. Els primers dos anys vam fer cultura general i posteriorment tallers d’art i oficis. Jo vaig anar a la secció de pintura fins l’any 1948, que vaig tornar a casa. Com se sentien uns nois de poble durant la postguerra a Barcelona? Eren uns temps molt difícils, nosaltres anàvem un pèl endarrerits en comparació amb els nois de la capital, érem tan naturals... Semblàvem els indis de les pel·lícules de l’oest. Recordo que a l’escola de l’Espluga, els dissabtes, havíem de portar un tronc per la calefacció. Malgrat que hi havia bons mestres, hi anàvem una mica a disgust. Tinc un molt bon record pel mestre Brunet. Com va ser la tornada al poble? La gent em preguntava d’on venia (es veu que parlava sovint en castellà), clar, EL FRANCOLÍ

set mesos en règim d’internat total sense sortir gens, quasi que ni veia la família i estava prohibit parlar en català. A la capital no entenien perquè aquí en parlàvem una mica, de català. Quan vaig tornar, vaig entrar a formar part de les agrupacions culturals i també jugava a futbol als Pares Paüls. Cada any feia els Pastorets al Centre Cultural. Recordo que allí donaven uns premis, sempre als mateixos, al capellà i al sergent de la Guàrdia Civil. També es feia el pessebre vivent, recordo el dels Paüls. En aquella època ja es movien les figures. Posteriorment es van fer els diorames. L’any 1940, el meu pare va entrar a formar part de l’Associació de pessebristes de Barcelona. D’on ve la tradició pessebrista a casa vostra? Com a professional, el pare havia de fer estades a Barcelona i allí li va agafar aquesta afició i la mare el va seguir. Ella tenia molt de gust i molta idea per dissenyar diorames, tant que van foradar una paret de casa per tal d’encabir-los i que així es veiessin millor. Com va ser el pas de pessebre de casa a pessebre vivent? Vam passar moltes aventures... El primer cop que vam fer el pessebre vivent va ser als terrenys del Casal, l’any 1965, concretament a la caseta del Bou, que era on ara hi ha les cases unifamiliars que voregen la plaça Montserrat Canals. Recordo que tothom hi va col· laborar, era un naixement ubicat de manera que el veiés la gent que sortia de la missa del gall, que en aquella època hi anava molta gent. Els anys posteriors es va fer als jardins del Casal. Recordo que una vegada li vam dir al que feia d’àngel que no es mogués fins que li apaguéssim el llum, ens vam descuidar d’apagar-la, estàvem a 3 graus sota zero i, lògicament, l’àngel ens va marxar del pessebre. En aquella època també vàrem recuperar el ball de bastons, ens va ajudar el Ramon de cal Maneca. De fet, ell va ser el que ens en va ensenyar, havia es-

49

tat bastoner feia molts anys i recordava bé moltes peces. Com va anar el procés de fer el pessebre dins de la Cova de la Font Major? Tot va començar quan es va fer una missa dins la cova, llavors vaig començar a mirar racons i amb el senyor Dunyó vam fer plànols i diorames. Vam anar a Ràdio Miramar a gravar les veus dels escrits, que encara conservo, de mossèn Ramon Muntanyola, així com les partitures de la música. Érem una colla de companys que teníem o trobàvem temps per a tot. El segon any, les dones dels companys van cosir més de 70 vestits a mà a casa de la Mundeta del Rosell. No vam tenir cap ajuda de cap administració, la roba ens la van regalar els veïns del poble. Val la pena dir que dins la cova la temperatura era de 17 graus i això a l’hivern s’agraeix força. En aquella època comptàvem amb 88 actors i els operaris. Sempre reivindico que nosaltres som el primer poble que vam fer un pessebre vivent. Tot i que els de Corbera de Llobregat no ho vegin com nosaltres, algun dia ho hauríem de discutir. Vaig agafar la idea de fer el pessebre de Caldes Engordany, que, com que és una població andorrana, no comptaria com a primer poble de Catalunya. Mentrestant, anaves pintant cases i quadres de paisatges realistes? Llavors teníem temps per a tot: treballàvem dissabtes, diumenges, a les nits... Quan convenia. El temps no estava tan valorat com avui en dia i allargava molt. ■ Joan Casanovas

AGOST SETEMBRE

2020

ARA FA 100 ANYS

Agost i setembre del 1920, a l'Espluga Els mesos d'estiu són propicis per publicar notícies espluguines, per part dels estudiants que retornats a la llar a passar les calors i descansar de l'esforç del curs acadèmic, tenen la voluntat de deixar constància de la vida local a la prema. L'exemple de Josep M. Calvet Vidal, signant “C.” a La Nova Conca que es publicava a Montblanc, o Joan Farré Gual des de les pàgines del Correo Catalán o La Vanguardia en donen fe de manera abundant. Tant un com l’altre eren dos escriptors catòlics i per tant posen èmfasi en les festes i actes religiosos, però sense descurar la resta d'activitats locals. Les primeres cròniques d'agost de 1920 parlen de la Festa Major on destaquen que en l'ofici en honors del patrons hi predicà el doctor Celestí Sangenís, canonge de la capella dels Reis Catòlics a la catedral de Granada, qui, a més, va fer una conferència a la Cambra Agrícola. La processó i els pendonistes, lloc d'honor per a personalitats locals o convidades. La bona entesa entre la Casa Gran i la Parròquia quedava palesa amb l'assistència de la corporació als actes religiosos. Balls a les societats i l'expressió de catalanitat present: Un fet tenim de remarcar, i es el que sabem que una Comissió d'estudiants en nom de tots els espluguins, demaná al digne Arcalde que en la finestra que hi ha entre'ls balcons de Casa de la Vila, fora el seu gust hi posés la bandera catalana, i que si l'Ajuntament de moment no la tenía n'hi oferíen una junt amb un escut de l'Espluga, contestant lo senyor Arcalde que pel seu gust ho faría, pero que ho tenia de consultar al Consistori, i que ja ho contestaria. Amb recança hem vist que en tota la festa major no han onejat en dit lloc les glorioses cuatre barres. L’alcalde era Josep Altarriba Amill i el consistori tirava cap a la dreta. El canonge Celestí Sangenís va fer una conferència a la Cambra Agrícola que presidia Ramon Dalmau Prats: ...el sol nom del conferenciant atragué a dita EL FRANCOLÍ

Societat la part, més culta de la població... La presentació del conferenciant la feu mossèn Blai Sans, el rector. La Congregació dels Sants Àngels preparava la festa del segon aniversari de la seva fundació. Però és clar que també hi havia altres notícies. S'havia "engravat el Camí Clos". Denunciaven l'estat en que es trobava el cementiri. Es donaven números dels grups d'excursionistes que visitaven la vila, el balneari i el monestir. Havia mort mossèn Josep Miquel i Carré, fill del Vilosell. A l'escola del mestre Vicenç Ferrer s'hi feu una exposició de treballs dels alumnes durant el curs escolar: vaciats de guix, plom i [...] amb els seus motllos corresponents; dibuix, desde lo més senzill fins a lo més complicat en los molt ben dibuixats transparents, paisatges, diverses e interessants vistes de la vila i de Poblet, plegats de serpentines i cartró formant capritxosos i complicats dibuixos; artístiques torretes de fusta i pisa; diferents treballs de geometria, aritmética, ciencies i caligrafia, revelant tot una encertada direcció i el gust del professor secundats per la disposició dels alumnes. Els cunyats Sebastià Muntanyola i Jo-

sep M. Bernat havien obert la botiga de mobles als baixos de cal Partisant, al carrer de l'Hospital. La gent admirava els aparadors. Hi havia una cascada amb rams de flors. Ramon Roig també havia obert la "Botiga Nova" i Eugeni Porta s'estrenava com a sastre fent propaganda del seu taller mitjançant uns fulls solts que repartí pel poble. Fruit de la campanya catalanista dels

50

dos darrers anys, la sensibilitat obligava a promoure la llengua. El Sindicat ho redactava tot en català. N'era president Josep Cabeza i Coll. A primers de setembre ja es parlava del veremar i del funcionament de celler. Es presentava bona collita i el raïm estava en bon estat. El Sindicat va instal·lar una nova premsa, “Mercedes”. S’havien recollit les ametlles i la llargueta es pagava a 37 o 38 pessetes per quartera. El jove espluguí Josep Bosch Tarès s'establia a Suïssa amb un negoci de vins. Se'ns diu que dintre de poc en el local «Cine Francolí» el quadre d'aficionats d'aquesta vila que tan dignament dirigeix En Pere Agras, donará a coneixe al públic espluguí'l sempre aplaudit drama en tres actes titolat «El Rei dels Moros». No cal dir que'ls hi desitgem una bona interpretació. -Sembla talment que hi hagi en nostra vila qui es complagui en burlar-se de tot i de tothom, escribint noticies del tot falses, que no pot cerciorar la Redacció de LA NOVA CONCA malgrat el bon zel que la guia. Ens referím a les noves de la setmana passada car la primera era completament falsa. Ni es veritat que'l mentat drama existeixi, ni que's representará al «Cine Francolí». La que deia que'l nostre compatrici En Bernat havía esta atropellat pel auto del balneari tampoc es certa, i finalment la que parlava del futur enllás de certa senyoreta igualment. ¿Es que posar noticies d'aquesta manera fa home? ¿Es que fa gracia? ¿O es que s'emporta l'autor algun elogi? Res d'aixó. El mes d'agost també s'esqueia la Festa Major del Balneari, seguint la tradició instaurada per Pere Antoni Torres Jordi de celebrar-la per la Mare de Déu d'agost i el dia de Sant Magí, patró de Tarragona. L'arquebisbe de Tarragona, doctor Vidal i Barraquer, va passar uns dies a l'Hotel Francolí del Balneari, durant els quals fou visitat per nombroses autoritats de l'Espluga. ■ Josep Maria Vallès i Martí AGOST SETEMBRE

2020

RENOI, QUIN RENOM! Cal Monjó Nom complet: Ramon Guasch Montserrat Quin és el renom? Cal Monjó Com i perquè va sorgir aquest renom? Aquest renom ve de finals del segle XVIII, quan va tenir lloc la Desamortizació de Mendizábal, el procés històric, econòmic i social, que va consistir en posar al mercat, prèvia expropiació forçosa i mitjançant subhasta pública, les terres i bens que es trobaven en poder de l'església catòlica, que havien acumulat essent els beneficiaris de donacions i testaments. No hi ha dates ni dades concretes. Es diu que a casa van amagar un monjo de Poblet i a l'Espluga quan es parlava de casa nostra deien "és aquella casa que tenen el monjo". Del mot "monjo" es va derivar a "monjó" potser per tal de dissimular i que no arribés a les orelles de qui no calia. Alguna anècdota familiar curiosa? A casa sempre hem estat gent de teatre, tan és així que els meus pares, Josep Guasch Biosca, de cal Monjó i la meva mare, Maria Montserrat Torrell, de cal Lep, es van conèixer fent teatre, es van enamorar fent teatre i es van casar i van seguir fent teatre. ■

EL SABER NO OCUPA LLOC Si l'encerto, l'endevino

Es diu per expressar que es confia en la sort, s'utilitza per a indicar que una cosa es fa sense considerar-la o meditar-la prèviament, sense saber quin resultat se'n derivarà. "La tradició ens parla d'un metge molt famós que com més malalts visitava més complexa veia la ciència mèdica; cada dia se sentia més ignorant en l'art de medicar. Convençut que els malalts es guarien sols i que l'acció del metge era nul·la, un dia redactà quatre mil re-

EL FRANCOLÍ

ceptes dels tipus més variats i diversos, una per a cada un dels quatre mil mals que segons les quatre mil opinions dels seus mestres podien existir i les posà totes dins de la cartera. En visitar un pacient li feia un estret interrogatori per donar serietat a la visita, després obria la cartera i li allargava la primera recepta que li venia a mà mentre deia: "Si l'encerto, l'endevino". La tradició afegeix que malalt que visitava, malalt que guaria. ■

51

Refranyer Català de Joan Amades

AGOST SETEMBRE

2020

ENSENYAMENT ESCOLA VEDRUNA ESPLUGA

Tornem a l’escola! Som-hi! Després de 6 mesos sense venir a l’escola, finalment els nens i nenes ja tornen a omplir les nostres aules. Sabem que serà un curs atípic i diferent per la situació excepcional i preocupant que estem vivint. Tanmateix i sense cap mena de dubte, tota la Comunitat Educativa Vedruna l’Espluga de Francolí no escatima en esforç, il·lusió i dedicació per continuar acompanyant cadascun dels nostres alumnes i oferir-los allò que necessiten per créixer en valors i coneixements i així esdevenir persones competents en aquest món global. Els nostres infants necessiten venir a l’escola, retrobar-se amb els companys i el professorat, en definitiva, tornar a la rutina. Però cal fer-ho en un entorn segur i per això a la nostra escola s’han fet les modificacions necessàries en el funcionament i en l’organització per tal de garantir aquesta seguretat. Tot això no seria possible sense la col·laboració i la confiança que les famílies dipositen en el nostre cen-

tre any rere any. Són aquestes actituds les que permeten tenir aquest vincle afectiu amb les famílies, sobretot en moments adversos com els viscuts el curs passat. Ara, entre tots, farem que la tornada a l’escola sigui una realitat. Feliç retrobament a les aules! ■

Entrada a l'escola. Cedida

INSTITUT JOAN AMIGÓ I CALLAU

L’Institut Joan Amigó rep el Segell de Qualitat Europeu El curs passat es va desenvolupar al nostre Institut un projecte eTwinning, una plataforma que col· labora amb els equips educatius dels centres europeus participants amb mitjans per a poder aprendre, comunicar-se, col·laborar i desenvolupar projectes de manera digital tot formant part d’una gran comunitat d’aprenentatge. L’Institut ha estat guardonat amb el Segell de Qualitat Europeu per l’excel· lent treball realitzat al projecte “Tell me about yourself” d’eTwinning. Això significa que el treball de l’alumnat, professorat implicat i el centre ha estat reconegut al més alt nivell europeu. El projecte es va desenvolupar amb l’alumnat de 2n d’ESO del curs 2019-2020 i en la matèria d’anglès, donat l’interès que tenim en potenciar l’aprenentatge d’aquesta llengua entre els nostre alumnat. Els objectius del proEL FRANCOLÍ

jecte eren establir comunicació amb altres països, en aquest cas, Croàcia, Turquia, França, Itàlia, Polònia Romania i Noruega, conèixer altres cultures, fer noves amistats tot treballant amb eines digitals i posar en pràctica els coneixements adquirits en llengua anglesa. L’alumnat va treballar durant tot el curs cooperativament amb els seus socis europeus. El projecte estava dividit en diferents blocs: Introductions, Our schools, Our countries i Cuisine. Cal destacar que durant el confinament, l’alumnat va poder seguir desenvolupant el projecte ja que aquest es va desenvolupar íntegrament de manera digital. Com ens ha demostrat aquesta pandèmia, l’aprenentatge no ha de quedar tancat en una aula, més aviat ha d’esdevenir integral i estar connectat amb el món que ens envolta. ■ Rita Prats

52

AGOST SETEMBRE

2020

Mots

MalDits

Matximbrat.- Encadellat. Un envà fet d’encadellats. Melena.- Grenya. Cabellera. La Roser té una cabellera preciosa. Muñeca.- Nina. Canell. La padrina ha caigut i s’ha trencat el canell. Niñera.- Minyona. Mainadera. Criada. La mainadera té cura de la canalleta. Novio.- Xicot. Promès. Nuvi. Galindoi. Ella és la meva xicota. I ell el meu xicot. Ocurrencia.- Acudit. Quins acudits que té aquest paio! Quins acudits!

DE

S O C I E TAT

NAIXEMENTS

Benvinguda Carla! El passat 18 d'agost, a la Clínica Dexeus de Barcelona, va venir al món la Carla, filla del Francesc i la Gessamí. Tant la mare com la petita Carla es troben bé de salut. Els pares agraeixen totes les felicitacions que han rebut durant aquests dies. ■

Hola Rut! De vegades la vida ens compensa un embat amb l'alegria d'un naixement. El passat 3 de setembre va néixer a Tarragona la petita Rut, filla del Ricard i la Cristina. Tota la família de la menuda, que no es poca, li desitgem molta felicitat a la vida i esperem que els pares, entre donar biberons i canviar els bolquers, no deixin mai de somriure i despendre aquesta alegria que tant els caracteritza. ■ La família

EL FRANCOLÍ

53

AGOST SETEMBRE

2020

NAIXEMENTS A reveure, Josep El dia 7 de setembre ens vas deixar i ja no et tindrem més al nostre costat. Has estat una bona persona i has estimat amb bogeria la teva esposa Montserrat, els teus fills Josep M. i M. Mercè, la teva jova M. Eugènia i el teu gendre Òscar. Sempre recordarem com t'agradava estar amb els teus nets, el Jordi, l'Anna, la Laura i la Cristina. Sempre amable amb la gent del carrer, mai una mala paraula, ni una mala cara. Has estat sempre exemplar fins l’últim dia de la teva vida. Esperem aprendre del teu exemple de bondat. I és per això que tota la vida t’estimarem i et recordarem! ■ Esposa, fills i nets

Adéu, papa Fa poc més d'un any que ha marxat la mama i ara ens has deixat tu. Trobarem a faltar la teva companyia, les nostres converses. Vas arribar a l'Espluga, ara fa 53 anys i t'hi vas trobar bé, vas tenir feines diverses fins que vas entrar a treballar al Casal, al que ben aviat el vas considerar com una segona llar, sempre recordarem l'estima que li tenies. T'agradava saber què s'hi feia. Els teus fills i nets plorem la teva absència, però tenim el consol de saber que vas tenir una vida llarga i plena. T'estimem papa. ■ La teva família

DEMOGRAFIA NAIXEMENTS

Carla Tinta Sánchez, filla dels Francesc i la Gessamí, data de naixement el 18 d'agost i domicili al carrer Anoia. Àneu Cravid Casanovas, filla de l'Aisi Quelani Cravid i la Marta Casanovas. Amb data de naixement el 20 d'agost i domicili al carrer Àngel Guimerà. Rut Banús Farré, filla del Ricard i la Cristina. Amb data de naixement el 3 de setembre i domicili al carrer Joan Amades. Júlia Gallego Capitan, filla del Miguel Ángel i l'Ana Isabel. Amb data de naixement l'11 de setembre i domicili a l'Avinguda de Catalunya. Lara Andries Romero, filla del Raul i la Tània, amb data de naixement el 16 de setembre i doEL FRANCOLÍ

micili al carrer Nou. Júlia Amigó Galán, filla del Francisco i la Marta. Amb data de naixement el 17 de setembre i domicili al carrer Anselm Clavé. Abril Rosell Pérez, filla del Jordi i la Carolina. Amb data de naixement el 22 de setembre i domicili al carrer Prat de la Riba. DEFUNCIONS Silverio Salvadó Batiste, de 91 anys. Amb data de defunció el 2 d'agost i domicili al carrer Sant Vicenç de Paül. Pedro Martínez Cabrera, de 92 anys. Amb data de defunció el 14 d'agost i domicili a la Granja Sant Miquel. Ramona Martínez López, de 87 anys. amb data de defunció el 17 d'agost i domicili a la carretera de les Masies.

54

Maria Pilar Vidal Soriano, de 79 anys. Amb data de defunció el 19 d'agost i domicili al carrer de Sant Antoni. Josep Cantí Pons, de 79 anys. Amb data de defunció el 7 de setembre i domicili al carrer de l'Abadia. Mariano Carbajo Parra, de 85 anys. Amb data de defunció el 13 de setembre i domicili al carrer Alt Camp. CASAMENTS Josep Maria Laffitte Popp amb Cristina Palau Vergara. Data de casament el 5 de setembre. Tomàs Marquès Marín amb Concepció Amill Bosch. Amb data de casament el 13 de setembre. Francesc Camon Peñalver amb Alvenis Rodríguez Aragonés. Amb data de casament el 26 de setembre. ■ AGOST SETEMBRE

2020

Natura Singular El calàpet (Bufo bufo), fidel al seu origen El gripau comú, sovint anomenat calàpet a la Conca, és amb els seus 10-20 cm de longitud l’amfibi més gran i nombrós de la nostra fauna. És un animal inofensiu i molt beneficiós, s’alimenta d’insectes que caça a la nit, quan la humitat és alta, amb gran voracitat, fins i tot atrapant erugues de processionària. La seva única defensa és la seva pell, que secreta una substància tòxica i irritant, fet que ha estat recollit amb gran exageració per la saviesa popular. Es reprodueixen a l’hivern, en masses d’aigua més o menys permanents com tolls, basses i rius, on femelles i mascles migren durant uns dies. Les femelles, de mida més gran, deixen fins a 10.000 ous en llargs cordons gelatinosos enredats entre els objectes submergits. Els capgrossos triguen uns tres mesos en completar la transformació en petits gripauets de fins 1cm que abandonen l’aigua a la recerca de territoris on s'alimentaran i creixeran. Però no aniran gaire lluny, el mascles mig quilòmetre, i les femelles fins a un i mig, sempre retornant a la mateixa

per Pitu Amigó

Gripaus aparellant-se, es pot observar el cordó d’ous. Pitu Amigó

massa d’aigua on van viure com a capgrossos, i és que els calàpets són molt fidels als seus orígens.

L’ànec coll verd (Anas platyrhynchos) De les nombroses espècies d’ànec que podem veure a Catalunya, només l’ànec collverd és un resident habitual a la Conca. De talla gran, uns 60 cm i fins a 1,5 kg de pes, els mascles són de colors vius, cos grisenc, amb el coll i el cap de color verd metal· litzat, mentre que les femelles són més discretes, de tons marrons amb

Femella d'ànec coll verd. Pitu Amigó

clapes pel cos. Cal destacar que aquesta espècie és l’ancestre de l’ànec domèstic. Se’l pot veure a qualsevol punt proper a l’aigua, des de rius a tolls temporals, doncs s’alimenta de vegetació i petits invertebrats que troba tant a l’aigua com a la llera. Fa el niu al terra però prop de l’aigua,

on la femella cova durant quatre setmanes una posta d’entre 9 i 13 ous. Aquest estiu se n’ha observat sovint pel Francolí, l’estructura del riu d'ençà de l’aiguat, sense arbres o arbustos i amb el curs d’aigua descobert, els ofereix un ambient més favorable a més de facilitar-nos l’observació. ■

Mascle d'ànec coll verd. Pitu Amigó Més informació a www.NaturaSingular.cat Contacte: arbressingulars@gmail.com

EL FRANCOLÍ

55

AGOST SETEMBRE

2020

11-S Manifest de l’ANC Conca de Barberà "...En aquest context en què esdevenir un estat independent es va tornant una qüestió de mera supervivència, la batalla campal entre partits independentistes és una pugna que ens cansa i ens desgasta. Els partits polítics són un actor clau en aquesta lluita, però haurien de tenir molt present que són ells els que han de donar resposta a les nostres necessitats i no pas nosaltres a les seves. En el camí cap a la independència no hi sobra ningú, però tampoc no hi ha espai per aquestes actituds! La discrepància no ha de representar un obstacle insalvable, ara bé molts dels que formem part d’aquest procés col· lectiu estem cansats d’aquestes actituds d’agra i manifesta hostilitat entre uns partits que, sobre el paper, aspiren a l’ambiciós projecte d’aconseguir un estat independent per a Catalunya."

EL FRANCOLÍ

56

AGOST SETEMBRE

2020