EL FRANCOLÍ DE L'ABRIL 2020

NÚM. 396

ABRIL 2020

5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

BALCONS GUARNITS EN UN SANT JORDI DIFERENT

REPORTATGE: El cinema-teatre Francolí. Apunts per a la història EL FRANCOLÍ

1

ABRIL

2020

EL FRANCOLÍ

2

ABRIL

2020

LA NOSTRA PORTADA Revista editada amb la col. laboració de:

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

A causa de l'estat d'alarma i del confinament per la por a la propagació de la COVID-19, la diada de Sant Jordi, s'ha vist greument afectada, però davant d'aquest embat, els veïns de l'Espluga s'han sumat a la inicia�va de guarnir els balcons i així, malgrat tot, poder celebrar-la. ■ FOTO PORTADA: Eva Bonet

Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83. Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar�, Manel Morgades, Jordi Roca, Andreu Morta i Móra, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Montse Bosch, Pitu Amigó, Joan Casanovas, Anton Mar�, Mariona Rendé, Museu de la Vida Rural, Íngrid Guillén, Júlia Alcalde i Esther Català . Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies. Col·laboradors: Ferran Civit i Martí, Eusebi Majós i Pont, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons, Equip de l'EsplugaAudiovisualiEFMR.cat;President:XavierLozano.Coordinador: Gerard Bosch. Cobertura audiovisual: Josep Morató. Redactors i fotògrafs de l'Espluga Audiovisual Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar�cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

EL FRANCOLÍ

SUMARI 4 EDITORIAL. De crisi en crisi 5 BÚSTIA. Agraïment a l'equip sanitari del Pius Hospital de Valls. Que Déu ens agafi confessats 6 Records esporàdics de Joan Vidal Boada 7 DNI del SARS CO2 8 REFLEXIONS. Quan els extrems es toquen. 9 Metges i farmàcies. Cròniques confinades 10 La dansa dels folls 11 Comunicat sobre les gestions posteriors a la riuada per part de l'Ajuntament. 12 La Riuada Solidària de l'Espluga reparteix 50.000 euros a cinc negocis afectats per l'aiguat 13 Iniciatives ciutadanes per a alleugerir el confinament. 14 Identifiquen al Monestir de Poblet una obra inèdita d'un pintor del segle d'or espanyol. El jovent espluguí ha fet més d'una setantena de serveis des de l'inici de la pandèmia 15 Evacuen del seu domicili una veïna de l'Espluga després de ser agredida per un gos. L'exèrcit espanyol desinfecta l'entorn del Monestir de Poblet. Les festes tradicionals s'adapten a les noves circumstàncies 16 L'Espluga recupera el tren de Rodalies a Lleida i no es veuen afectats pel coronavirus. Les Trucaires de l'AEiG l'Estornell activen un canal amb continguts

3

pel confinament 17 La Generalitat aprova les bases reguladores dels ajuts a les comunitats de regants afectades pels aiguats. Disminueixen els contagis a la Conca i es manté el número de defuncions 18 L'Ajuntament ha ordenat, de manera urgent, l'enderroc parcial de l'antic cinema del Xulla. 19 L'Ajuntament i les AMPA dels centres educatius posen en marxa una plataforma per oferir Wifi privat als estudiants que no en tinguin. El Coronavirus perjudica el sector turístic espluguí en plena temporada alta de calçotades, Setmana Santa i visites escolars. 20 LA BÍBLIA ENS PARLA 21 REPORTATGE. El cinema-teatre Francolí. Apunts per a la història 25 ENTITATS. S'ajorna la 43a Cursa Atlètica de l'Espluga per prevenció davant la COVID-19. El CAE se suma a la iniciativa #femescales del Banc dels Aliments. 26 Infants del club de lectura de la Biblioteca han llegit contes en motiu de la Diada de Sant Jordi 27 L'Ajuntament aprova la cessió definitiva del local del carrer del Mig a l'Associació del Pessebre Vivent 26 CASAL. 29 ESPAI SOMMELIER 30 TASTEM LA CONCA. RENOI, QUIN RENOM! 32 LA RIALLETA. PUIX PARLA CATALÀ 33 Mots MalDits. ELL SABER NO OCUPA LLOC. 34 BIOGRAFIES ESPLUGUINES. Què hem de saber de Ramon Cots i Callau? 35 PINZELLADES DEL PEDRÍS. Lluís Espasa, un enamorat del Monestir de Poblet i el seu entorn 36 MUSEU DE LA VIDA RURAL 37 ARA FA 100 ANYS 38 CURAR-SE EN SALUT 40 ENSENYAMENT. L'escola en temps de confinament. Confinament. Com es relacionem amb els més petits? 41 DE SOCIETAT 43 NATURA SINGULAR ABRIL

2020

De crisi en crisi I anem de crisi en crisi. Estem en la transició d’una crisi sanitària global a una crisi econòmica que segurament portarà una crisi social, tot i que en aquest darrer cas, l’emergència humanitària, ja fa molt de temps que és global, malgrat que des d’occident ens pugui semblar llunyana. Les crisis són, des de sempre i per definició, moments de canvi, de revolució. Es pot afirmar que sempre que una crisi ha estat ben ges�onada i sobretot, ben llegida i entesa, hem �ngut la oportunitat de des�l·lar-ne aprenentatges que ens han permès fer un pas endavant com a espècie. Malgrat tot, sempre ens ha passat igual, quan la darrera crisi s’ha anat allunyant amb el pas del temps, s’imposa l’arrogància innata en l’ésser humà i creiem que res de nou ens pot tombar, que res pot fer trontollar la nostra societat i la manera que tenim de viure, i és en aquest moment, que baixem la guàrdia, i algun fet (de vegades provocat per nosaltres mateixos o per altres agents externs, sobretot per la natura) ens recorda la nostra inefable vulnerabilitat. Només cal que mirem uns mesos enrere, no gaires, i intentem imaginar que algú ens hagués explicat el punt on seriem ara. Ens hagués semblat, com a mínim, una mala pel·lícula de ciència ficció apocalíp�ca de guió barat i hiperbòlic. Doncs no, no hagués estat una idea esbojarrada ni exagerada, veient com han esdevingut els fets aquestes darreres setmanes i les que vindran. Un pe�t ésser invisible a l’ull humà ens ha desestabilitzat d’una manera inimaginable un temps enrere, fent trontollar les bases del que anomenem “estat del benestar”, en el que ens sen�em indestruc�bles i protegits. La pandèmia ha colpejat a tot el món, curiosament amb més força als anomenats països desenvolupats, on els sistemes sanitaris semblaven invulnerables. Hem �ngut por, fins pànic en alguns moments, perquè ens ha agafat d’imprevist i ens ha posat al davant dels ulls la nostra fràgil vulnerabilitat. El món s’ha aturat i hem hagut de canviar de cop la nostra manera de relacionar-nos, de conviure i de viure. Afortunadament, la comunitat cien�fica ha donat una lliçó d’unanimitat, i des de tots els racons del planeta, milers d’inves�gadors s’han posat a la feina i de ben segur, aviat �ndrem una estratègia clara per combatre aquest virus que ens ha colpejat amb una força insospitada. Aquesta pot ser una primera oportunitat per aprendre alguna cosa de la crisi sanitària mundial, que cal treballar tots junts perquè és la única manera de trobar solucions i sor�des als embats com el que EL FRANCOLÍ

hem viscut. Doncs això, ben aviat superarem d’una o altra manera aquesta primera crisi que esdevindrà la causa i el principi d’altres crisis que ja van traient el cap a mesura que la pandèmia remet. Els que ens manen i per tant ges�onen el món, ara ens parlen de la “nova normalitat”, un concepte nou que segons com es manegui, pot provocar un període de crisi encara més profund, afectant a l’economia mundial i en conseqüència a les societats on vivim. No cal dir que aquesta segona trompada no és nova al nostre món. La crisi social ja és endèmica des de fa molts anys i ara que en som més conscients, potser seria el moment d’empa�tzar amb els més desfavorits i fer que totes les actuacions que desenvolupem a par�r d’ara, serveixi per corregir les mancances que han fet del nostre pe�t planeta una bomba de rellotgeria. Per no parlar de la crisi climà�ca, que també fa temps que ronda i que malgrat els avisos alarmants dels entesos, ignorem sense tenir en compte que el què hem viscut ara, no és res en comparació al que suposarà creuar el punt de no retorn pel que fa al canvi climà�c i a les conseqüències que es veuen venir. Per tot això, cal actuar amb molt de seny, amb molta consciència d’on som i on volem anar i aprofitar aquesta crisi actual i el que ens ha ensenyat per canviar el rumb dels nostres actes, aprenent de les coses bones i les coses dolentes que ha ocasionat el covid-19 per revolucionar el món i la nostra manera de tractar-lo, tant humana, com econòmica, com climà�cament. I això és una responsabilitat de tots, absolutament de tots els individus que habitem aquest planeta. Encara hi som a temps i no �ndrem segones oportunitats, així que fem de les crisis una oportunitat per millorar, per esdevenir més savis, més sensibles, més empà�cs i en resum, més humans. ■

4

ABRIL

2020

Busti@

Agraïment a l’equip sanitari del Pius Hospital de Valls Com a pacient afectat per la Covid-19, vaig estar ingressat al Pius Hospital de Valls durant dotze dies. El 29 de març hi entrava per urgències amb sospites bastant evidents que estava infectat pel coronavirus. Unes hores més tard, coneixia l’abast de l’afectació, pneumònia doble. L’ingrés va ser immediat. Ara que tot es va posant a lloc, i em miro amb una certa perspec�va la intensitat de tot el que m’ha ocorregut aquests dies, sento la necessitat de fer públic el meu agraïment a les persones que durant dotze dies m’han atès. Tant de bo no hagués calgut passar per tot això, tant de bo el dolor que la Covid-19 està produint en la nostra societat fos evitable. Ara bé, si alguna cosa té de positiva aquesta pandèmia, és que veiem la cara amable, empàtica i coratjosa de la bona gent. En el nostre cas, la meva dona i jo hem rebut moltíssimes mostres de suport de familiars, amics i veïns. I, sobretot, hem estat atesos amb un extraordinari encert pel personal del Pius Hospital de Valls.

Enmig de la incertesa d’aquells dies, quan no teníem gaire clar quin podria arribar a ser l’abast de la infecció, i estàvem ben espantats, ens vam trobar persones amables, empà�ques i coratjoses. El Dr. Mar�, metge internista del Pius, parlava amb nosaltres de conceptes que amb prou feines enteníem, i ens donava pau, perquè ens escoltava i responia els nostres dubtes amb rigor, paciència i posi�visme. Les infermeres, infermers i els zeladors em tractaven amb un caliu humà encomiable. S’ha dit moltes vegades que la paraula és una medecina. De ben segur que no té tanta eficàcia com els medicaments que em vau administrar per ajudar-me a vèncer el virus, però és un bàlsam per al dolor. I, com més angoixant és la situació, més efecte posi�u sobre el pacient i els familiars tenen les paraules dites amb cordialitat. Per això, MOLTES GRÀCIES a tots i totes les que ens vau atendre. ■ Joan Anton Espasa Saumell

Que Déu ens agafi confessats Ens ha tocat viure uns temps convulsos, políticament parlant, i com a colofó ens cau a sobre una pesta que aniquila la gent gran d’una manera fulminant. Sortosament respecta més a joves i infants i en aquest aspecte la fa més suportable. Els vells, si tenim sort de viure, podrem veure créixer els nostres néts en aquest món que es revenja dels abusos que cometem, d’aquest afany de més i més que inexorablement ens porta a la destrucció del nostre paradís terrenal. Empas�fem els oceans i aniquilem centenars d’espècies animals, sense tenir temps per aturar-nos i meditar. Amb estupor veiem que els Johnsons, els Trumps i els Sánchez... són capaços de creure que l’economia és més important que la vida. Aquesta manca de sentiments la pagarem tots molt cara, perquè no és acceptable que desapareguin els més dèbils a canvi que es quedin els més forts i imEL FRANCOLÍ

5

munes. Les seves doctrines no milloren les nostres creences morals, ni aturen la força de la naturalesa, que vol seguir com sempre ha estat, i no desaparèixer, i es rebel·la. Com poden pensar aquests governants que la terra és infinita quan tots veiem que és finita i cada vegada més petita? Molts creuen que la ciència ho arreglarà tot i que serà el remei i que cal confiar-hi però no s'adonen que un coronavirus qualsevol, que ens ha portat un ratpenat (o una arma de destrucció massiva, callada per fugir de la responsabilitat), ens pot aniquilar? Jo crec que aquests avisos ens estan donant temps per canviar. Ho hem de fer per convicció moral pròpia, per amor a la humanitat sencera, també per amor als nostres descendents i perquè la felicitat la trobarem vivint una vida més humil i sensata i no esbojarrada com la que estem vivint ara. ■ Eusebi Majós ABRIL

2020

Records esporàdics de Joan Vidal Boada (1a part) Presentació Aquest escrit és el resultat d'un manuscrit que vaig escriure en un full de calendari del mes juliol de l’any 1.993, a les hores em faltava ben poc per complir 42 anys (els faig el 4 d’agost) actualment en �nc 68, això vol dir que s'ha quedat tancat no sé on, fins que l'he retrobat, remenant quan�tat de papers dels que vull despendre'm. 26 anys després li dono l'oportunitat de sor�r a la llum per a qui li sembli i si val la pena recordar uns temps no tan llunyans, que no tenen res a veure amb els presents. Aquest és el resultat d'un obligat confinament imposat pel govern central que ens serveix per retrobar-nos, es�mar-nos i coneixer-nos millor entre nosaltres, el “queda’t a casa” que no sigui en va. Con�ngut Viscuts, són els records de no fa tant temps enrere, no puc dir que ja sigui massa gran, si més no, ho escric per diver�ment, per no passar l’estona sense fer res i al propi temps fer-me teràpia remenant el cervell, com qui buida calaixos d'un vell armari. Recordar els diumenges a la tarda quan érem infants jugant al pa� dels Padres Paüls amb els gronxadors, o a futbol i les sessions de cinema d'en “Jaimito” “El Gordo y el Flaco” les aventures d'en Ben Turpin, en una sala no massa gran amb bancs de fusta i quatre cadires que amb un pe�t projector ens entretenien i ens engrescàvem en cada sessió, els “Padres” eren els nostres amics i ens ensenyaven el seu museu de les missions a les Índies, ens quedàvem admirats de veure-ho i poder-ho tocar. Els xiclets Booum d'1 pesseta i els gelats de ca la Serafina de l’Albert on hi posava damunt la bola una cullereta de fusta ben clavada, de la "cacahuera" que venia els cacaus a dojo mesurats amb un got de vidre, de la Jessusa comprant o bescanviant botons o fil de cosir per pells de conill. Moltes llars mataven el conill a casa i assecaven la pell, de quan corríem pels camps sembrats de fora el poble, més d’un pagès ens empaitava, recordo haver perdut la sandàlia dins el sembrat i arribar a casa només calçat d’un peu. De les nostres “guerres” als coscolls, de les tardes de futbol al camp del riu sec on l’Espluga Club de Futbol a vegades guanyava i altres perdia, de porter, el Fonoll, defenses, mig i davanters Rueda, Ramon (Xollador) Lluís (Manyo) entre d’altres que ja no recordo, després van jugar en Pere (Biela), Josep Ma Cabal, Jordi Casas, Benjamín, Sisco Altarriba, Anton Altarriba, entre d'altres... demano que em dispensin que la memòria no m’arriba a més. El meu pare, un any a la Festa Major (anys 60-61) va fer tràmits per aconseguir reforçar l’equip amb dos jugadors del Reus Depor�u, eren en Benites i en Benaiges, després del par�t el comentaven tot sopant a casa nostra amb gran entusiasme per haver guanyat. L’endemà a les tertúlies a la plaça de la vila es comentava el par�t, tot de jovent que es reunia, es parlava del Barça amb gent de l’equip local, altrament no podia ser en un millor lloc que al xamfrà de cal Pio. Les converses més interessants les mantenien personatges com en Lluís de EL FRANCOLÍ

cal Tet i en Reiet, i tots par�cipaven de les converses fent molt enrenou entre la jovenalla. L’entorn s’anava omplint de Bultacos, Vespes, Lambre�es, Isos, Reddis i moltes bicicletes. Nois i noies fentse bromes amb moltes rialles, ho vaig viure i ho sé perquè vaig néixer en un pis de cal Fullaraca on feien un pa i unes coques amb sucre boníssimes, hi vàrem viure fins als 11 anys ben complerts (el pare Joan, la mare Beatriu, la meva germana Conxa i jo mateix). Cada dia al ma�, abans de sor�r el sol, es notava el tremolor que feien els carros amb rodes de ferro al passar per la plaça. Els pagesos anaven als tros cap al camí del coll de Senan, llavors no estava asfaltat i anaven ben bé un rere l’altre. El meu pare també, es llevava molt ma� per baixar els farcells, capses i paquets en un carret, igual que el dels pagesos però més pe�t, en deia el carret de mà, havia de fer el camí cap a l’estació i no perdre el tren. 18 anys va estar fent aquest trajecte. La mare l’ajudava a empènyer el carret, de vegades un pagès li deia; va Joan enganxa que t’es�ro! un descans per a ells. Alguna tarda d’es�u la mare em prenia amb ella per anar a esperar l’arribada del tren de Reus, quan el vèiem de lluny enfilant la costa, la màquina fumejava amb gran esforç, si plovia les rodes pa�naven i per arribar a l’andana tardava molta estona. Les dents dels maquinistes lluïen blanques del contrast que els feia amb la cara tan bruna. L’andana estava plena de gent esperant i quan el tren s’aturava amb el fum, l’estació es transformava en un anar i venir de caixes, fardells, cistells, sacs i persones. El pare ho havia de descarregar tot molt ràpid perquè la Renfe sempre feia tard i no podia esperar-se massa. El senyor Torre (Nilo) anant amunt i avall del passeig de l’estació traginant els fanals de llum de petroli de color vermell, anant cap a una caseta pe�tona amb finestretes a cada costat, la mare m'havia dit que era la caseta del guardaagulles, allí l’havia vist a vegades girant unes palanques untades d’oli abans o després de passar el tren. El cap de l’estació feia sonar la campana amb un so estrident anunciant la sor�da del tren, i el rellotge de l’estació de dues cares,(una mirant a Vimbodí i l’altra a Montblanc) gros i ben vistós, la mare em deia que marcava bé les hores però, el tren no hi anava mai a l’hora. Després l’estació quedava buida i tan sols hi restava el carro del factor, era un carret amb plataforma de fusta i rodes de ferro. I altre cop el carret de mà carregat a boca de fosc, amb la lluna dalt de tot, per a repar�r els encàrrecs i paquets. Acompanyats d’altres carros que tornaven del tros, retrobant-nos al camí ral per encarar la baixada del camí clos fins a la Font Baixa, era obligació portar al carro, un fanal de llum, a mi en tocava portar-lo ben agafadet, “aguanta’l bé que si s'apaga la Guardia Civil ens multarà”, em deia el pare. A la plaça de la Vila i havia la bàscula municipal, a través d'una finestreta que feien anar des de dins, miraven la pesada. (Continuarà). ■

6

ABRIL

2020

DNI del SARS COV2 AUUAAAGGUUUAUAC ...és el començament autèn�c que con�nua fins a uns trenta mil més dels aminoàcids representats per les seves lletres inicials A(denina), C(itedina), G(uanina), i U(racil) component el codi genè�c -el genoma- complert del virus que fa una temporada estem lluitant pel món. Aquest número de lletres ompliria aproximadament unes 40 pàgines d'El Francolí atapeïdes exclusivament de text. Per comparació, el nostre genoma està representat per l'equivalent a 6.2 mil milions de les mateixes lletres -aminoàcids- amb la T(imina) en comptes de l'U(racil). Les lletres del nostre genoma omplirien 250 mil pàgines en uns 175 llibres ben gruixuts... Aquest genoma humà, l'ADN té una estructura amb dos �res lleugerament entortolligades, l'anomenada doble hèlice. L'ADN és codi per fer proteïnes -- "peces" dels mecanismes de les cèl·lules -- via ARN (Àcid Ribo Nuclèic), una �ra simple, que fa la seva transcripció i traducció a proteïnes. Els virus no són considerats "vius" perquè només són capaços de reproduir-se a cavall d'organismes vius. El seu genoma pot ser d'ADN com el nostre o pot prescindir-ne i ser solament d'ARN. El virus SARS CO2 (l'úl�m bateig del Covid 19) és d'ARN sol. Per tant és d'una �ra simple com tots els ARN's i com a tots ells, la U(racil) reemplaça la T(imina). Aquest virus és ultramicroscòpic, de 60 a 150 milionèssimes de milíletre però no seria del tot correcte dir-ne microbi perquè no és "viu"; és un virus. Per l'anàlisi del seu ARN s'hi han trobat 29 proteïnes, les "peces" dels seus mecanismes d'atac i defensa, algunes d'elles iden�ficant-ne la seva funció concreta. Per contrast per ex. el motor d'un cotxe consisteix d'unes mil peces. El test per esbrinar si hom està infectat per el SARS CO2 i altres, via saliva o frec del nas/gola, es basa en la noció transcriptoma de que parlem a un altre lloc de la

EL FRANCOLÍ

revista. D'aquests testos també se'n diuen PCR (Polimerase Chain Reac�on, Kary Mullis 1983) per la tècnica d'aquest nom de la que en parlàrem fa uns mesos, on l'enzim (p)olimerasa per una (re)acció en (c)adena fa milions de còpies de l'ARN del virus, si hi és a la mostra, per poder iden�ficar la seva presència. Com que el PCR només mul�plica ADN, per la seva aplicació als ARN aquest s'ha d'inver�r a cADN(ADN 'c'omplementari), una maniobra tècnica dita RT per l'enzim (R)everse (T) ranscryptase). El trastet amb el seu ordinador on es posa la mostra fa l'anàlisi automà�cament. El virus és nou, ben encomanadís i escampat per arreu del món. Això fa pensar que més aviat o més tard -- sigui setmanes, mesos o anys -- quasi tots pa�rem fer la seva coneixença. L'avantatge de mirar de retardar la trobada tan com sigui possible seria perquè els sistemes hospitalaris i mèdics no es�guin desbordats i puguin cuidar com caldria els malalts nous que ho necessi�n; que el seu personal es�gui més protegit i tots plegats preparats amb més coneixements reals de com funciona la malal�a i com tractar-la en tots els seus aspectes i varietats. Potser sor�ran medicaments ben específicament efec�us contra aquest virus; potser s'acumularà prou gent resistent al virus, tal que disminuiria la seva transmissió i, amb una mica de sort, potser una vacuna (1 any, 2 anys..?) que funcioni prou bé cosa que desgraciadament no està garan�t. No se sabrà quines defenses -- heretades, adquirides i/o perdudes -- tenim fins que es presen� el repte. Es veu que n'hi ha molts que no se n'adonen que són infectats ni de que són infecciosos, una sort per ells i un parany pel altres. Cal: testos i més testos, rastrejar i tractar els contactes i bona sort per a tothom. ■ Anton Martí

7

ABRIL

2020

REFLEXIONS Joves escriptors

Quan els extrems es toquen

D

JUDIT DELGADO

es de fa més d’un mes que es�c tancada a casa. Com la majoria, suposo. Des de llavors, l’únic de la meva vida que no es limita a l’espai virtual són les relacions familiars, els àpats i les lectures (i, de fet, aquestes úl�mes no sempre compleixen l’afirmació). Des de fa molt més temps, però, he estat sen�nt discursos de gent gran (no necessàriament avis) que ens adver�en als joves: «les tecnologies fan mal», «el món real és allà a fora», «el que hi ha a la pantalla no és la vida de debò»... una llarga llista, en fi, d’afirmacions sentencioses que asseguraven categòricament que hi havia una mena d’escletxa, una línia perfectament traçada que delimitava on començava la vida real i on la de mentida, la de les pantalles. Però, a cas no ens afecta igualment, el que veiem a través de les pantalles?, a cas no ens remou per dins només pel fet de venir d’una pantalla i no del rostre humà que hi ha al darrere d’aquesta? I tant, que afecta! I si afecta, per què s’esforcen tant, a dir que no és la vida real? Tot plegat és senzill d’explicar amb una analogia: la teoria de l’heliocentrisme, proposada des de l’An�ga Grècia i recuperada posteriorment per Nicolau Copèrnic, va fer vessar �nta durant els segles XVI i XVII. Acceptar el model heliocèntric i renegar del geocèntric implicava, efec�vament, un canvi en la concepció de l’home sobre el món i sobre ell mateix, obria escletxes a l’univers mental que s’havia forjat curosament i del qual molts no n’estaven disposats a renegar. Els homes de l’Església, els erudits, ultratjaven aquesta concepció. El temps i la ciència van donar la raó a qui la tenia. Sense ànim

EL FRANCOLÍ

d’ofendre, però amb la voluntat d’illustrar-los, val a dir que algunes generacions adultes són aquests homes de l’Església que, avalats pel coneixement que els confereix (suposadament) el fet d’haver passat més anys que nosaltres sobre la Terra, ens volen convèncer sobre què cosa és el món i què cosa no l’és. Hi es�c d’acord que no és un canvi tan dràs�c, però no deixa de ser un canvi al qual ens hi oposem només pel fet de ser això, un canvi. Potser ens calien nous temps per a comprendre i es�mar les noves tecnologies. Potser aquesta pandèmia que ens obliga a romandre a casa posarà en evidència el que feia temps que sabíem: que l’ésser humà és un perill per a la Terra, i potser (segur) no n’aprendrem res. Però aprendrem una cosa molt menys important, molt més banal i igual d’evident: que la tecnologia és la nostra vida real i que de la mateixa manera que forma part de la meva vida l’úl�m cafè que em vaig prendre amb la Mireia a Barcelona, també en formen part les classes de Retòrica i Poè�ca d’assistència on-line i la llarga estona que vaig estar parlant amb el Guillem gràcies al mòbil. Així com per exemple no gosaria dir que La insoportable levedad del ser de Milan Kundera (una novel·la que us recomano mol�ssim) no és part de la meva vida perquè no l’he viscut sensorialment jo o bé perquè l’he viscut a través d’unes fulles de paper, tampoc diria mai que el que visc a través d’una pantalla és una part externa d’allò que considero la meva vida, pròpiament. Si m’implica temps i, sobretot, si m’implica emocionalment, és part de la meva vida, sense cap mena de dubte: la vida que veiem a través d’una panta-

8

lla no és una extensió de la vida, és la vida mateixa. No em mal interpreteu, però. No dic que les noves tecnologies puguin o hagin de subs�tuir la forma «tradicional» de relacionar-nos (si és que n’hi ha alguna, de tradicional!), sinó que ho complementen: allà on no hi arriba l’esforç comunica�u humà, hi arriba la tecnologia. No és cert que estem més a prop que mai (com ens diuen els anuncis que volen vendre’ns més gigues d’internet), però és evident que si malgrat les distàncies ens podem sen�r pròxims és gràcies a la tecnologia. Tot és qües�ó de temps, és clar. La praxis humana no és inamovible; els humans de totes les èpoques s’han adaptat a noves formes de fer, de viure i de conviure. Potser a nosaltres ens ha tocat el canvi més fàcil; potser per això en som tan re�cents. ■

ABRIL

2020

REFLEXIONS Als anys cinquanta

Metges i farmàcies

Q

MANEL MORGADES

uan era pe�t els metges de l’Espluga eren el senyor Planes i el senyor Bertran. Els anomenàvem senyor metge, obviant que eren doctors. El nostre era el senyor Planes. Era solter i vivia a “Cal Roqueret”. La consulta la tenia davant la farmàcia del senyor Josep Simó. El senyor Bertran tenia família i vivia al Carrer de l’Hospital, on feia la consulta. Els anomenàvem metges de capçalera perquè vetllaven per la salut dels seus malalts, fins a la mort, des del capçal del llit. El senyor Planes passava per casa sense haver demanat els seus serveis,

simplement per cortesia. Sempre estava a punt. Un hivern vaig caure damunt del braç esquerre, a causa de la neu, i me’l vaig trencar. Vam anar a cal metge amb el pare. El senyor Planes se’l va mirar, el va tocar i va dir: “s’ha d’enguixar!”. El pare m’aguantava i ell es�rava el braç per posar l’os a lloc... i enguixar. Passats els dies va dir al pare que ja em podia treure el guix. Ho va fer amb unes �sores de podar en una de les visites habituals a casa. 61 anys després, encara puc dir que va fer una bona feina. A la farmàcia del senyor Josep hi anàvem poc, però era la nostra. Hi despat-

xaven les seves filles. A part de les aspirines i algun xaropet... i les pas�lles “Juanola”, poca cosa més. No érem malal�ssos. Jo hi anava a jugar amb el Valen�, que hi passava molt temps després de la mort de la seva mare l’any 1959 – a les dues famílies els unia una gran amistat. Jugàvem a l’entrada de “Cal Cabeça” que donava a la farmàcia. De mica en mica, es va anar perdent l’exclusivitat d’anar a la farmàcia del senyor Josep i la nostra farmàcia de referència va esdevenir la del senyor Joan Rovira. Hi teníem tanta confiança que ja no ens calia anar al metge; el senyor Rovira ho solucionava tot. ■

un cop d’ull

Cròniques confinades

“L

ANDREU MORTA

a humanitat està formada per dones i homes condemnats al progrés, cosa que irremeiablement els duu a substituir el vell Pare etern per novíssimes fórmules químiques i aparells sofisticats. I vindrà que, al final, el vell Pare etern acabarà mosquejant-se i va i separarà una mil·lèsima de millímetre el dit petit de la mà esquerra i tot se’n anirà a can pistraus... però Déu té una oïda tan finíssima que també ens escolta amb el dringar d’una campaneta xica com una avellana”. Tinc debilitat per l’obra de l’italià Giovanni Guareschi, pare de Don Camilo i Peppone i genial retra�sta del “mondo piccolo” –el delta del riu Po– on EL FRANCOLÍ

aquest autor situa les desbaratades trifulgues d’aquests personatges increïbles que es relacionen a mastegots i s’es�men a trompades. Per això he triat un paràgraf seu per encapçalar aquestes ratlles mal girbades en dies incerts i atribolats. Passa que �nc la sensació que aquella mil·lèsima de segon ja ha arribat, i que just va ser quan a Wuhan va començar a escampar-se el malxinat virus del diable que tants estralls està causant a casa nostra. I dient “casa nostra” em refereixo al món sencer. És l’hora que els humans ens adonem d’una punyetera vegada que, avui per avui i mentre un coet no ens dugui a milers d’anys llum, els éssers dits raci-

9

onals tan sols en tenim una, de casa: aquesta terra. I un únic veïnat, que és tot bitxo vivent –persones, animals o plantes– que habita aquesta terra. Virus a banda, és clar: no vull comptar entre els vius aquest missatger de mort. Confinat com tothom en un pis pe�t –quaranta-set passes de racó a racó i ganes de caminar per fer un quilòmetre– em sobra el temps per reflexionar sobre el que ens passa, i en especial sobre tantes bajanades dels bocamolls dotats de micròfon. Per exemple, el que vaig escoltar de boca del metge –i director general de no sé quin despatx oficial– que cada dia dona el “parte” junt als uniformats emmedallats. Va deixar anar més o ABRIL

2020

REFLEXIONS menys aquesta barbaritat: “...en España tuvimos ayer una disminución en el número de contagiados, que fueron... NN; también se registró una mejora en las defunciones...” ¡Déu del cel, “mejora”! ¿Com pot usar dir “millora” per referir-se als morts, encara que siguin menys? ¿On para la sensibilitat que cal per entendre que perdre l’únic real que tenim fa que una sola mort sigui ja la major derrota? Tota mort és un nom, és una vida perduda, i parlar-ne amb lleugeresa és pura crueltat. Entenc les escasses dots retòri-

ques del parlant, sobretot si l’oratòria no és el seu ofici i sí el de guarir malalts. Entenc la pressió social que suporta, el temps que acuita tot responsable de ges�onar mesures de govern i que pot induir a relliscades com el “lapsus” (així se’l va qualificar malgrat ser un text llegit) del cap de la Guàrdia Civil per jus�ficar el control de comunicacions ín�mes i personals per tal de: “minimitzar aquest clima contrari a la gestió de la crisi per part del govern”. Amb tots els etcèteres que se us acudin, d’humanitat, ben poca.

Calma i serenitat és el que ens cal en aquesta hora incerta. I també generositat per comprendre que tot allò que fem, si no és acurat i disciplinat, no només pot afectar-nos a nosaltres sinó que, com a potencials transmissors de l’element patogen, podem emmalaltir moltes altres persones. Que la prudència sigui la nostra senyera, doncs. Que la salut ens acompanyi i no donem motius perquè allà dalt on tot és present es mogui cap dit. Sort i a reveure. Ei, això si l’etern deixa quiet el dit xic! ■

tassa i mitja

La dansa dels folls

U

JOSEP VALLVERDÚ

na bona amiga meva ha escrit un ar�cle elogiant el llibre recent d’un periodista escrit en castellà, llengua materna de l’autor; aquest periodista escriu també en català els ar�cles quan escau. Doncs bé, per la xarxa li han arribat a la meva amiga tot d’invec�ves, insults i grolleries perquè elogiava un llibre castellà. Es veu que hi ha persones que són maximalistes en grau delirant. Fugiu sempre dels folls. No puc acabar de pair que es pugui trobar mal fet l’elogi d’un llibre que està escrit en castellà. Un llibre �ndrà valor estè�c, espiritual, moral, es�gui escrit en la llengua que sigui si aquesta llengua és la pròpia o l’habitual de l’autor i aquest n’ha tret el suc. Tan senzill

EL FRANCOLÍ

com això. A Catalunya es publiquen milers de llibres i una molt considerable part d’aquests llibres són redactats en castellà. Hi ha editorials que només editen llibres en català i moltes altres tenen dos canals d’edició, un dedicat als llibres en castellà. Aquest és el fet, que obeeix al mercat. Quan faig literatura escric sempre en català, és la llengua de la sang, l’única de debò es�mada. Si m’han demanat alguna col·laboració eventual per a un llibre en castellà, posem per cas, m’he esforçat a redactar-lo bé, cal treballar amb honestedat per tal que l’esforç d’escriure en llengua forana hagi valgut la pena. He escrit i llegit comunicacions en italià a Torí, i en anglès en un congrés internacio-

10

nal a Poblet on la llengua de comunicació era l’anglès. Em revolto contra la imposició del castellà, però els llibres en castellà existeixen; a més a més, els catalans tenim la sort de saber almenys dues llengües, cosa que els castellans no. Per tant, si els crí�cs han informat que tal o tal altre llibre està molt bé, no farem pas ganyotes de fàs�c perquè es�gui en castellà. I si el volum m’agrada i en faig una crònica, es�c en el meu dret. Si em proposessin una tria dels tres escriptors mundials preferits per mi, probablement hi inclouria Cervantes. I no per això s’esberlarien els cels. . Una viral ( de virus ) petita i desagradable tempesta, aquesta dels exaltats. ■

ABRIL

2020

L'ACTUALITAT Comunicat sobre les ges�ons posteriors a la riuada per part de l’Ajuntament En primer lloc, l’Ajuntament de l’Espluga lamenta que hi segueixi havent persones desaparegudes i envia l’escalf a totes les famílies que a dia d’avui encara es veuen greument afectades per les conseqüències de la riuada del 22 d’octubre de 2019, ara fa mig any. Agraïm un cop més la tasca dels serveis d’emergències, treballadors i treballadores municipals, a totes les persones voluntàries que van ajudar en les tasques de neteja i a la plataforma ciutadana Riuada Solidària. Actualment, pel que fa als subministraments, la connexió de gas al municipi, tot i que està garan�t, segueix sent provisional però està previst que aquesta obra finalitzi en els propers mesos i també hi segueix havent un transformador provisional a la zona del pont de la palanca que hauria de ser re�rat i subs�tuït per la instal·lació defini�va per part de l’empresa subministradora, aquestes obres s’han vist aturades durant uns dies pel confinament per afrontar la pandèmia del coronavirus. En relació amb l'afectació a la xarxa de connec�vitat i comunicacions al seu pas per la zona de la llera del riu, que connectava les oficines de la Cova i l'edifici de la Llei de Barris, s'ha restablert el servei, subs�tuint el cablejat afectat per un sistema de ràdio enllaç entre els dos equipaments. Des de l’Ajuntament s’han fet accions de coordinació entre les diverses empreses subministradores per tal de poder planificar els treballs. Pel que fa a les tasques de recuperació de la llera del riu, l’Agència Catalana de l’Aigua ha des�nat equips de Forestal Catalana per seguir amb la neteja de la llera del riu i la seva reconducció, fins ara han estat treballant en tot el recorregut del riu pel seu pas per l'Espluga. En les properes setmanes es treballarà a la zona del riu Sec, on hi ha afectació de la riuada de l’octubre però principalment pel temporal Glòria. Per altra banda, Diputació de Tarragona segueix treballant en el mur de contenció a la zona de la Font Baixa i seguidament es con�nuaran els treballs EL FRANCOLÍ

del voral fins al pont de la palanca. Aquestes tasques han quedat aturades pel confinament però es tornaran a ac�var en les properes setmanes. Pel que fa als col·lectors, des del Consell Comarcal s’han iniciat les obres i s’està treballant per res�tuir-los, aquestes feines no s’han vist aturades per l’estat d’alarma perquè és una actuació urgent. Actualment estan en marxa dues actuacions, una que va des del pont de la palanca fins la depuradora, passant pel mateix traçat que hi havia i una altra actuació que va des de Vimbodí fins a l’Espluga. Per part de la Generalitat de Catalunya també s'ha adequat el pont de la Font Baixa i s’ha instal·lat la nova marquesina de bus situada a la rotonda de la Font Baixa. I per part de l’Ajuntament de l’Espluga s’ha començat a arranjar aquesta zona replantant arbres, fent tasques de neteja i col·locant de nou la canyella de les 17 Fonts que es va veure afectada. En relació a l’aprovació del decret d’emergència que havia d’aprovar el govern espanyol i el qual permetrà poder sol·licitar ajudes per res�tuir alguns dels elements afectats, cal recordar que a dia d’avui aquest encara no ha estat aprovat. Els alcaldes de les sis poblacions de la Conca de Barberà afectades per la riuada seguiran insis�nt de manera pública i també formal per poder exigir l’aprovació d’aquest decret. Al Ple Municipal de l’Ajuntament de l’Espluga del mes de març, desenvolu-

11

pat de manera telemà�ca degut a la situació del COVID-19, es va concedir la bonificació del 95% en l'ordenança fiscal núm. 3, Reguladora de l'Impost sobre Construccions Instal·lacions i Obres per a determinades obres com a conseqüència de reparacions o reconstruccions o reubicacions efectuades en les mateixes, producte de danys ocasionats per catàstrofes o desastres naturals així com a fenòmens climà�c adversos. A més, d’aprovar el Pressupost del 2020 on s’hi inclou una par�da de 55.000€ per comprar material i maquinaria que es va endur la riuada per la Brigada Municipal. Per úl�m, volem agrair de nou la tasca del col·lec�u Riuada Solidària que en els darrers dies ha concedit 10.000 € a cada un dels cinc negocis afectats per la riuada a l’Espluga. Celebrem també que l’Associació de Defensa Forestal (ADF) de l’Espluga torni a disposar d’un vehicle propi i equipat, que s'ha pogut comprar i adquirir gràcies a l'aportació de 22.500 euros que va fer l'Ajuntament. També cal destacar que s'han començat a legalitzar una comunitat de regants, fet que ajuda a la tramitació i a la recuperació de la infraestructura de reg. I també animem a tota la ciutadania a par�cipar a la inicia�va FloodUp que impulsa el Museu de la Vida Rural i el grup de recerca GAMA de la Universitat de Barcelona i que pretén desenvolupar una inves�gació de ciència ciutadana sobre la riuada al Francolí. ■

ABRIL

2020

L'ACTUALITAT La Riuada Solidària de l’Espluga reparteix 50.000 euros a cinc negocis afectats per l’aiguat És un dels primers ajuts que reben les de la ciutadania i la recaptació dels de la Riuada Solidària i un membre de ac�vitats econòmiques colpejades per actes de la secció local de la Riuada la fundació Fundit i Indicis. la riuada del Francolí d’ara fa mig any Solidària. En concret, per a aquesta línia Cinc negocis de l’Espluga de Francolí L’adjudicació dels ajuts ha estat apro- d’ajuts a ac�vitats econòmiques emafectats per l’aiguat del passat octu- vada en una reunió telemà�ca , cele- presarials o comercials es van rebre bre rebran un ajut de 10.000 un total de 6 sol·licituds, de euros cadascun per pal·liar les quals 5 van ser acceptaels estralls pa�ts ara fa mig des en la fase d’avaluació, any. És la primera resolució després de la revisió per part de la Riuada Solidària de l’Esde la Comissió Legal i Econòpluga que concedeix un tomica de la inicia�va ciutadatal de 50.000 euros als prona Riuada Solidària. Totes jectes presentats en la cateelles complien amb els regoria d’ac�vitats econòmiquisits establerts a les bases ques, una línia que s’ha depublicades a riuadasolidaria. cidit prioritzar davant l’actucat. al crisi del coronavirus. L’alLa Riuada Solidària de l’Estra meitat dels fons benèfics, pluga va recaptar 107.835 gairebé 58.000 euros, es diseuros tribuiran entre les altres líLa Riuada Solidària de l’Esnies d’ajut que han estat atupluga va recaptar 107.835,01 rades temporalment per l’aceuros amb la finalitat d’ajutual situació d’excepcionali- El carrer de la Font un dels més afectats per la riuada del dar econòmicament els passat octubre. Arnau Mar�nez tat. damnificats dels aiguats. DaLa Riuada Solidària de l’Esvant les complicacions genepluga concedirà així la quan�tat mà- brada el 9 d’abril de 2020, de la Comis- rades per l’actual estat d’alarma, com xima per projecte es�pulada en les sió d’Avaluació de la plataforma ciuta- ja es va comunicar, la tramitació dels seves bases d’acord amb les caracte- dana a l’Espluga de Francolí, formada expedients de la resta de línies d’ajuts rís�ques de la línia d’ajuts a negocis. per 9 persones: un representant de ca- queda congelada temporalment. En Els projectes de recuperació presen- da grup polí�c de l’Ajuntament de l’Es- total, a l’Espluga es van rebre gairetats per part del Celler Rendé Masdéu, pluga, un tècnic designat pel Consell bé una cinquantena de sol·licituds, Drac Ac�u, l’Hostal - Restaurant Les Comarcal de la Conca de Barberà, tres dels quals un 80% han estat accepDisset Fonts, Serveis Funeraris Fune- membres de la Inicia�va Ciutadana Ri- tades perquè han presentat correcconca i el Restaurant El Celler es be- uada Solidària al Francolí, un represen- tament tota la documentació requeneficiaran de les donacions solidàries tant de la Comissió Legal i Econòmica rida en les bases. ■

EL FRANCOLÍ

12

ABRIL

2020

L'ACTUALITAT Inicia�ves ciutadanes per a alleugerir el confinament

Des que va començar l'estat l'alarma, hi ha carrers que, per tal d'alleugerir les molès�es del confinament, s'han empescat una gran varietat d'ac�vi-

Sant Jordi i la princesa del carrer Milmanda. Amàlia Altarriba

tats. Tant és així que al carrer Milmanda, per tal de celebrar la diada de Sant Jordi, va poder gaudir d'una improvitzada perfomance i una princesa i un Sant Jordi, abillats amb les mascaretes de rigor, van sor�r al carrer. Mentre alguns veïns, membres de la Coral Espluguina, van amenitzar la tarda cantant cançons acompanyats d'un violí que sonava des d'un altre balcó. Les dues actrius van ballar al ritme de la música, després van ser obsequiades amb unes roses que una altra veïna havia collit del seu jardí. Així mateix, el dia de la fes�vitat de la Mare de Déu de Montserrat, després del Resistiré, la cançó que s'ha conver�t en el buc insígnia del confinament i sona cada dia a les 20h, tots els veïns del carrer van entonar el Virolai en honor a la patrona de Catalunya. El diumenge 12 d'abril, per tal de EL FRANCOLÍ

tes són Miquel Moya i el seu fill Aleix, que cada dia a les 8 del vespre, després dels aplaudiments per recolzar el personal sanitari, posen la música que els veïns li demanen, aquesta l'acompanyen amb fum i llums de colors. Una altra de les iniciatives és la que va tenir lloc a l'Avinguda de Catalunya on la directora de l'EMME, Sara Hernández i el tenor Raül Poblet, acompanyats virtualment les tradicionals caramelles de Pàsqua. Amàlia Altarriba pel piano de Sergi Esparza, es van "unir" per oferir al veïnat El cant dels ocells i Rossinyol que vas a França, la Sara al clarinet i el Raül hi va posar la veu. Seguidament la Sara va fer un solo amb Adagio de Baermann i el Raül un altre amb A chloris de Reynaldo Hahn. Segurament a la vila hi ha més inicia�ves que, a causa del confinament no han arribat a la redacció Sara Hernández i Raül Poblet . Veïnes del bloc de pisos de la revista. ■

celebrar la Pasqua, els cantaires del carrer Milmanda, van amenitzar la vetllada amb les �piques caramelles. Al carrer Sortetes, els protagonis-

El Miquel i l'Aleix amenitzen les tardes de confinament. EB

13

ABRIL

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Iden�fiquen al Mones�r de Poblet una obra inèdita d’un pintor del segle d’or espanyol La recent remodelació de les sales de museu del Mones�r de Poblet ha posat al descobert un quadre de Sant Antoni de Pàdua amb el Nen inèdit que s’atribueix al pintor Sebastián Martínez Domedel. Es tracta d’una important recerca perquè iden�fica una de les poques obres existents a Catalunya d’aquest pintor del segle d’or espanyol, també evidencia que el quadre es troba força malmès pel pas del temps. La representació de Sant Antoni de Pàdua amb el Nen està pintada a l’oli sobre una tela d’un tamany mitjà, de 176 x 122 cen�metres, emmarcat amb un marc senzill de fusta de pi. La peça hauria estat creada entre el 1640 i el 1650, però la seva arribada a Poblet s’es�ma que va ser a par�r del 1940 i es troba en una de les zones privades de la comunitat monàs�ca. Més enllà de la singularitat de l’obra entre les col·leccions que es coneixen avui en dia a Catalunya, en destaca el seu estat de conservació que, malauradament, és deficient. El quadre presenta diverses patologies que són greus, segons ha explicat a l’EFMR.cat Damià Amorós, un dels autors de la recerca juntament amb Rafael Mantas de la Universitat de Jaén. Amorós ha admès que la tela necessita una restauració urgent. La descoberta del quadre de Domedel ha sorgit arran de les tasques de classificació i restauració del fons patrimonial del mocontingut multimè- nes�r en el marc de la darrera renovació del mudia a EFMR.cat seu. Uns treballs desenvolupats entre el 2017 i el 2019 que han estat finançats per la Generalitat, la Diputació de Tarragona i la mateixa ins�tució monàs�ca. L’ar�cle de la recerca d’aquesta obra ja ha estat publicat per la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla. ■ Gerard Bosch Castro︱EFMR.cat

El jovent espluguí ha fet més d’una setantena de serveis des de l’inici de la pandèmia Des que va començar la crisi sanitària provocada pel Coronavirus, a l’Espluga de Francolí funciona tot un entramat de voluntariat que ajuda a les persones més vulnerables en diferents aspectes del dia a dia amb el nom de ‘Xarxa Ajudem-nos Espluga de Francolí’. Aquesta xarxa la formen actualment EL FRANCOLÍ

una desena de persones voluntàries i va sorgir com una inicia�va ciutadana del jove del municipi. Els principals serveis que ofereixen les persones voluntàries són els suports externs de carrer, com la compra d’aliments, anar a la farmàcia, treure mascotes a passejar o ajudar a Càritas Parroquial. Fins a final del mes d'abril s’han re-

14

alitzat un total de 72 suports. També s’ha col·laborat amb el Banc d’Aliments des de Càritas on s’ha ajudat al repar�ment d’aliments. Qualsevol persona que vulgui collaborar o necessi� un suport només ha de trucar o via WhatsApp al telèfon 622 362 576 o 673 816 897. ■ Redacció ︱ EFMR.cat ABRIL

2020

Evacuen del seu domicili una veïna de l’Espluga després de ser agredida per un gos Una veïna del passeig Cañellas de l’Espluga de Francolí ha i també atenció sanitària del SEM. Per tal d’atendre l’anihagut de ser evacuada del seu domicili aquesta nit a causa mal, també hi ha actual l’empresa Arimat. ■ Redacció︱EFMR.cat d’un incident amb un gos. Segons ha pogut saber l’EFMR, la dona ha resultat ferida per una mossegada de l’animal domès�c que presentava una ac�tud agressiva. Els Bombers de la Generalitat han desallotjat la persona afectada a través d’una de les finestres de l’edifici i ha estat atesa per part del SEM. El gos ha hagut de ser sacrificat perquè ja hauria presentat conductes violentes amb anterioritat. L’incident s’hauria produït al voltant de les 10 de la nit i fins a un quart de 12 no s’ha pogut completar l’evacuació, ja que la pressència del gos ha dificultat l’accés al domicili. Fins al lloc dels fets s’hi han traslladat dues dotacions dels Bombers de la Generalitat, quatre dels Mossos d’Esquadra

L’Exèrcit espanyol desinfecta Les festes tradicionals s'adapten a les noves circumstàncies l’entorn del Mones�r de Poblet Més d’una trentena de militars de l’exèrcit espanyol van desinfectar el passat 23 d'abril al matí diverses zones públiques del Monestir de Poblet. Concretament es van desinfectar les zones exteriors, la capella de Santa Caterina i la casa dels passants, on s’acullen alguns pelegrins. En zones com els lavabos del mones�r cistercenc s’hi ha dedicat més esforç. El mones�r és propietat de l’Estat i, fa uns dies, les ins�tucions espanyoles van oferir la desinfecció a la comunitat monàs�ca. En tractar-se d’un indret molt freqüentat, fins que per culpa de la pandèmia van haver de tancar les portes va haver de tancar portes, i l’abat va acceptar l’oferiment. Així mateix l’acció de desinfectar les zones s’ha fet de forma preven�va. ■ Josep Morató︱EFMR.cat

L'Exèrcit a l'entrada del Monestir de Poblet. Pep Morató EL FRANCOLÍ

Els pas�ssers han vist com l’estat d’alarma ha afectat directament una de les dates de més venta. La Pas�sseria Cobo, la Pas�sseria Cabal i la Pas�sseria Farré, de l’Espluga de Francolí s’han adaptat i han repar�t les mones a domicili. En el cas de la Pas�sseria Cobo ha estat per tota la província de Tarragona i també part de Lleida i sota la campanya que va iniciar a les xarxes socials #capfillolsensemonapasqua2020. Ha passat el mateix a la Diada de Sant Jordi, que, encara que s'hagi traslladat al juliol, les floristeries de l'Espluga també s'han reinventat, han venut les roses a través de les xarxes socials i les han portat a les cases. Teresa Mar�, propietària de la floristeria Civiflor de l’Espluga, ha assegurat que les pèrdues són “del 80%”. En aquesta diada també s'ha vist afectat el món editorial. Les llibreries i papereries de Montblanc i l’Espluga de Francolí han rebut l’advertència dels Mossos d’Esquadra que els han recordat que no poden vendre llibres malgrat tenir l’establiment obert per distribuir la premsa diària. Els agents de la policia catalana s’han personat a les llibreries per avisar que l’Estat d’Alarma només permet vendre diaris i revistes i que la resta de l’establiment ha d’estar d’inhabilitat. Tot i això, moltes persones hi van anar per intentar comprar llibres. ■ Redacció︱EFMR.cat

La Pastisseria Cobo porta la Mona a domicili. Cedida

15

ABRIL

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

L’Espluga recupera els trens de Rodalies a Lleida i no es veuen afectats pel coronavirus El passat 14 d'abril va entrar en servei la línia d’ample convencional Lleida-Valls /Tarragona-Barcelona, una vegada finalitzada la reconstrucció dels trams destrossats per les inundacions del mes d’octubre passat. Durant sis mesos, els viatgers d’aquesta línia han recorregut en busos el tram entre l’Espluga de Francolí i Lleida. El primer viatge de la jornada a la línia de Lleida a Barcelona es va fer en bus, ja que el comboi era a l’Espluga de Francolí. En canvi el de Barcelona a Lleida es va realitzar completament amb el tren ferroviari. El servei funcionarà al 100% tot i la crisi del coronavirus que afecta en altres línies de Rodalies. Reparar els greus danys a la línia de la costa ha exigit una inversió de 28,3 milions i Adif ha pogut avançar un mes la data prevista per reobrir-la. La reconstrucció ha servit per implementar mesures per prevenir futures inundacions. S’ha aixecat la via i la catenària en 2,6 quilòmetres i s’han reposat 5.200 metres de Estació de trens de l'Espluga. Josep Morató carrils, 22.000 metres de cable, 45 pals d’electrificació, 4.334 travesses i 11.950 metres cúbics de balast. A més de la circulació de trens de passatgers, també quedarà restablert el tràfic de mercaderies per aquest corredor ferroviari a través de Tarragona. ■ Redacció︱EFMR.cat

EFMR

.cat

El cos de vigilants municipals entrega de 1.600 mascaretes a la Residència Jaume I El passat dilluns 20 d'abril, el cos de vigilants municipals de l’Ajuntament de l’Espluga va fer entrega de 1.600 mascaretes corresponents al repar�ment acordat pel comitè tècnic del Pla de Protecció Civil de Catalunya a la Residència Jaume I de l’Espluga de Francolí. Les mascaretes que es van entregar no són per ús sanitari però serviran per als residents i els professionals pel seu dia a dia. L’Ajuntament de l’Espluga amb un post a Instagram va agrair la tasca que fa tot el personal de la residència. ■ Redacció︱EFMR.cat

Les Trucaires de l’AEiG l’Estornell ac�ven un canal amb con�nguts pel confinament “Cocotru” és el projecte que ha posat en marxa la branca de Trucs de l’AEiG l’Estornell de l’Espluga de Francolí a través d’Instagram per oferir continguts d’entreteniment i lúdics per fer més amens els dies de confinament. A través d’aquest canal a les xarxes socials, les joves han dividit la pàgina en diverses categories i difonen continguts de gastronomia, musicals, infantils, de comerç alternatiu i també divulgatius sobre la malaltia de la COVID-19. La iniciativa es pot seguir a través de @cocotru_20 a Instagram. EL FRANCOLÍ

Amb una setmana de vida, la inicia�va ja ha definit el seu ventall de con-

16

�nguts i també ha fet les primeres publicacions, hi trobem tant fotografies com vídeos. S’hi poden descobrir receptes de cuina, com fer mascaretes de protecció o propostes per fer amb els infants. En aquest canal també prenen especial protagonisme els vídeos amb tes�monis que expliquen com e s t a n v i v i n t e l contingut multimèdia a EFMR.cat confinament . Una secció a la qual s’hi incorporaran també psicòlegs que donaran consells als seguidors. ■ Redacció | EFMR.cat ABRIL

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

La Generalitat aprova les bases reguladores dels ajuts a les comunitats de regants afectades pels aiguats El Departament d’Agricultura, Ramaderia Pesca i Alimentació ha aprovat les bases reguladores dels ajuts a les comunitats de regants afectades pels aiguats d’octubre de 2019 i pel temporal Glòria de gener de 2020. Els ajuts és la reparació i restauració de les infraestructures hidràuliques de regadiu, tant de les xarxes de distribució com de les xarxes de drenatge,

per garan�r la con�nuïtat de les comunitats de regants, afectades pels aiguats dels dies 22 i 23 d’octubre de 2019 i pel temporal Glòria dels dies 20 a 23 de gener de 2020 produïts a la Conca de Barberà. Els ajuts tenen caràcter de subvenció directament aplicable a les despeses ocasionades per la restauració de les infraestructures hidràuliques de re-

gadiu de les comunitats de regants que es relacionen a con�nuació, tant de xarxes de distribució com de xarxes de drenatge. Les sol·licituds s’han de presentar per mitjans telemà�cs a través de la pàgina http://seu.gencat. cat mitjançant els formularis normalitzats establerts pel DARP. ■ Redacció | EFMR.cat

Disminueixen els contagis a la Conca i es manté el número de defuncions L’Àrea Bàsica de Salut de Montblanc tenia controlats a finals d'abril, 26 posi�us per la Covid-19. En els darrers dies del mes d'abril no hi ha hagut cap nou cas de coronavirus a l’ABS de Montblanc, segons informa la mateixa en�tat. Pel que fa al conjunt de la comarca, el Departament de Salut informa que a la Conca de Barberà s’han contagiat 44 casos des de l’inici de la pandèmia i hi ha hagut 187 persones sospitoses. A finals de mes han baixat els controls domiciliaris que han passat a una quinzena de pacients. Pel que fa a les consultes que reben a l’ABS de Montblanc són aproximadament 150 durant el dia, 100 menys que l’inici de la pandèmia que eren més de 250. L’ABS de Montblanc té registrades fins ara 4 morts de persones que han donat posi�u per coronavirus. En relació amb les defuncions causades pel contagi de Covid-19 es tracta de quatres persones d’edat avançada i amb pa-

EL FRANCOLÍ

tologies prèvies, segons ha informat l’Àrea Bàsica de Salut de Montblanc a l’EFMR. cat. La primera víc�ma mortal va ser una veïna de 88 anys de Montblanc que residia a casa del seu fill. Va ser el passat 17 de març i era la primera mort causada per la COVID-19 al Camp de Tarragona, a més, podria ser l’única víc�ma que hauria estat contagiada a la comarca. La segona víc�ma va ser un veí de l’Espluga que es trobava en ingrés a l’Hospital Joan XXIII on va ser contagiat i on va acabar morint. La tercera mort relacionada amb el coronavirus es va confirmar el passat dijous 26 de març i va ser un montblanquí usuari de la Residència Ballús de Valls, centre assistencial en què es troba immers en un brot de COVID-19. Finalment, a principis d'abril es va confirmar la mort de l’exalcalde de Solivella, Josep Maria Casamitjana, també sota el contagi d’aquest virus. Pel que fa als contagis entre els professionals, afortunadament tampoc n’han sumat de nous des de les darreres setmanes, cal esmentar que va ser el col.lec�u més contagiat al principi de la pandèmia, això preocupava la direcció que van veure com cada dia eren menys i havien d’afrontar més controls domiciliaris i més consultes. ■ Redacció | EFMR.cat

17

ABRIL

2020

L'ACTUALITAT L’Ajuntament ha ordenat, de manera urgent, l’enderroc parcial de l’an�c cinema del Xulla

L’informe tècnic posa de manifest el mal estat d’aquest La urgència que requereix l’actuació per prevenir qualedifici que haurà de ser enderrocat parcialment de forma sevol incident, han fet que l’Ajuntament de l’Espluga es veurgent en els propers dies gi obligat actuar de manera subsidiària, executant l’obra i Arran del despreniment de part de la coberta de l’an�c assumint el cost de l’enderroc, que puja uns 180.000 eucinema a del Xulla, aquest edifici haurà de ser enderrocat ros. Aquest import serà reclamat a a la propietat de l’edifien els propers dies, doncs l’ajuntament l’ha declarat en ru- ci. ïna imminent, basant-se en l’informe tècnic. Es proposa un Malgrat l’estat d’alarma i la situació d’emergència sanitària enderroc gairebé total, eliminant teulada i façanes (des- i social que estem vivint ha estat possible trobar una empremuntant-les fins al sostre de planta baixa). També caldrà sa que pugui desenvolupar aquesta obra d’enderroc amb urenderrocar totes les parets interiors a excepció de les du- gència i garan�es, ja que és una obra amb certa complexitat. es parets de l'escenari (boca i fons) que ajudaran a donar Per altra banda, la façana principal de l’an�c cinema del estabilitat a les parets mitXulla està catalogada al Pla geres. S’està treballant d’Ordenació Urbanís�c Muperquè l’obra es pugui exenicipal (POUM) però degut cutar, en qualsevol moa la urgència de la situació ment, a par�r de demà dii la necessitat d’enderrocar mecres 8 d’abril de 2020. part d’aquest edifici, tal i El passat dimecres 1 com diu l’informe tècnic, d’abril es va desprendre caldrà descatalogar aquespart de la teulada d’aquest ta façana. El tràmit de la edifici, fet que va alertar descatalogació d’aquest del seu estat de deterioraelement es farà a posterioment. L’Ajuntament de ri de l’enderroc, perquè l’acl’Espluga el mateix dia va tuació a fer no es pot dedemanar un informe tècmorar, doncs en aquests canic a l’arquitecte municisos preval la seguretat de pal i va intentar contactar les persones. Aquest tràmit amb els propietaris, com a de descatalogació requeresponsables de l’estabilireix una modificació puntat de l’edifici i del seu man- La teulada del cinema mig enderrocada. Mar�n Kovaks tual del POUM, que ha de teniment, per tal de no�passar pel ple municipal i ficar-los la incidència. A més, el mateix dimecres al vespre per la comissió territorial d’Urbanisme de la Generalitat es va demanar una inspecció exterior per part del Cos de de Catalunya. Bombers de la Generalitat de Catalunya, qui va concloure L’Ajuntament ha informat al conjunt de la població de que malgrat ser de propietat privada calia fer una inspec- la situació i ha fet arribar per escrit aquesta informació i ció interior amb l’arquitecte tècnic del Consell Comarcal de les indicacions de la Conca de Barberà l’endemà mateix. Durant aquesta vi- mobilitat als veïns sita tècnica s’acorda tallar el tram el pas de vehicles i via- i veïnes de l’an�c nants de la Ctra. de Montblanc que passa per davant la fa- cinema. La inforçana principal de l’edifici, amb l’objec�u de prevenir qual- mació s’anirà acsevol incident. tualitzant al canal Finalment, s’ha rebut l’informe tècnic que insta a que eBando de l’ajunl’ajuntament prengui les mesures necessàries de manera tament, és per aisubsidiària, instant-lo a enderrocar gairebé tot l’edifici. xò que el consisParal·lelament l’ajuntament ha comunicat les decisions pre- tori aconsella teses als propietaris que consten al registre de propietats, nir instal·lada tot i que podria ser que l’edifici es trobés en una execució aquesta aplicació hipotecària no registrada i la propietat fos una altra. En per poder rebre tant bon punt es �ngui coneixement de la situació exacta informació actuaactual, s’actuarà degudament. litzada. ■ EL FRANCOLÍ

18

ABRIL

2020

L'ACTUALITAT L’Ajuntament i les AMPA dels centres educa�us posen en marxa una plataforma per oferir Wifi privat als estudiants que no en �nguin L’Empresa espluguina Blau Advisors ha cedit la plataforma per tal de poder posar en contacte les persones que ofereixen connexió amb les que en necessiten per poder reprendre les classes de forma telemà�ca Des de la regidoria d’Educació de l’Ajuntament de l’Espluga, s’ha treballat coordinadament amb les AMPA de l’Escola Vedruna, l’Escola Mar� Poch i l’Ins�tut Joan Amigó i Callau de l’Espluga per posar en marxa la inicia�va “Compar�m Wifi”. Aquesta proposta té com a objec�u facilitar l'accés a internet als escolars que no en disposen en el seu domicili a fi i efecte de que puguin seguir les classes de manera telemà-

�ca durant la crisi del COVID-19. Els promotors de la campanya s'encarregaran de posar en contacte llars disposades a compar�r les seves xarxes Wifi amb els escolars que ho necessiten. Els centres educa�us del municipi han detectat els usuaris a qui els hi manca la connexió i amb la col·laboració de l’empresa Blau Advisors, s’ha dissenyat una plataforma per tal de poder saber la ubicació de les persones disposades a compar�r connexió. D’aquesta forma, es disposarà d’un mapa amb els punts on hi ha possibilitat d’accedir a una xarxa i dels contactes de totes les persones disposades a compar�r-la. Les persones demandants també po-

dran accedir a la plataforma, ja que malgrat no disposin de connexió ho poden fer des d’un disposi�u mòbil, per exemple, i així també es disposarà de la seva ubicació i necessitats. Així doncs, en cas de voler oferir o ser demandant de xarxa Wifi pots entrar en aquest enllaç i omplir les dades: h�ps://opino.blauadvisors.com/index.php/388879?lang=ca. Posteriorment s’envia un correu electrònic amb l’enllaç al formulari L’Ajuntament de l’Espluga, les AMPA i els equips docents dels centres estan treballant per tal de poder garan�r els mitjans necessaris a tot l’alumnat per poder seguir les classes de manera telemà�ca. ■

El Coronavirus perjudica el sector turís�c espluguí en plena temporada alta de calçotades, Setmana Santa i visites escolars Davant un futur incert sobre les me- blic, tampoc ho estan el Museu de la les diferents ac�vitats que ofereixen sures que es prendran en els propers Vida Rural i el Museu del Vi, i els allot- els espais municipals. A més, el Museu mesos ja es preveu que la temporada jaments turís�cs també van haver de de la Vida Rural, també tenia diverses d’es�u es veurà afectada tancar fins a nou avís, igual que els res- reserves de centres educa�us i fins ara Aquests mesos de primavera són els taurants i les empreses de lleure ac�u. es comptabilitzen anul·lacions que han més bons pel que fa a l’ac�vitat turís- Uns 15.000 escolars deixaran de visi- afectat uns 1.900 alumnes. �ca a l’Espluga ja que és època de cal- tar l’Espluga aquest 2020 Per altra banda, durant la Setmana çotades, hi ha la Setmana Santa, esde- Aquesta situació, a nivell de visitants Santa dels darrers anys s’havien rebut veniments destacats com la Setmana als equipaments municipals ha provo- gairebé 2000 visitants als equipaments Medieval de Montblanc i el pont de l’1 cat nombroses anul·lacions, sobretot municipals i s’havien fet 325 consultes de Maig, tot plegat fa que aquestes de grups escolars. En aquest segment a l’Oficina de Turisme, per aquest 2020 setmanes siguin de les més intenses es calcula que es deixaran de rebre la xifra serà zero. de l’any. A més, a par�r del mes de aquest curs uns 13.000 escolars amb En xifres econòmiques, les quan�març és quan s’inicia la temtats que s’han deixat de facporada forta de sor�des esturar degut a les anulcolars, un segment de merlacions als atrac�us municicat molt important pels pals, comptant des de l’iniatrac�us turís�cs de l’Espluci de la pandèmia a Cataluga. Malgrat tot, la pandèmia nya fins a acabar la Setmaprovocada pel Coronavirus na Santa s’enfilen fins a més ha estroncat totes les previde 46.000 €, 28.000€ dels sions i la situació d’incertequals corresponents a l’imsa actual fa que no es facin port de les anul·lacions de noves reserves o s’anul·lin les reserves escolars. Eviles que ja hi havia. dentment aquesta xifra es Fa més d’un mes que els veurà augmentada ja que equipaments turís�cs munis’hi sumarà l’import de les cipals no estan oberts al pú- L'Oficina de Turisme treballa de forma telemàtica. Cedida anul·lacions escolars de maig EL FRANCOLÍ

19

ABRIL

2020

L'ACTUALITAT i juny, que són uns 32.000€ entre tots els atrac�us municpials, com són la visita a les Coves, els tallers de prehistòria i excavació, la visita a la Ruta Templera i a la Fassina Balanyà. En defini�va, si es compten de forma global totes les visites de turistes que es feien durant els caps de setmana de març a juny en una situació d’estabilitat i també les visites escolars d’aquest període, la xifra d’ingressos provinents dels equipaments turís�cs municipals que es deixarà d’ingressar podria arribar als 120.000€ en total. Pel que fa als equipaments com el Museu de la Vida Rural o el Museu del Vi, aquests també han vist totalment alterada la seva ac�vitat, tant de visites escolars i de grups com de turistes durant el cap de setmana. En el cas del

Museu del Vi les anul·lacions escolars i de grups d’adults són d’unes 200 persones, tot i que s’espera recuperar algun dels grups a par�r de setembre. Pel que fa al sector privat, segons el seguiment amb els establiments que es va fer des de l’Oficina de Turisme abans que es decretés el tancament d’aquests, molts ja comentaven que tenien el 100% d’anul·lacions per les següents setmanes i també anul·lacions més a mitjà termini, que acabaran afectant la temporada d’estiu. En aquest sentit, aquesta setmana la Generalitat de Catalunya ha tret una línia d’ajuts per a autònoms i empreses turístiques, dotats amb una quantia global de 3,5 milions d’euros i on cada sol·licitud podrà rebre un màxim de 2.500€.

Des de l’Oficina de Turisme se segueix treballant de forma telemà�ca Des de l’Àrea de Turisme de l’Ajuntament es segueix treballant de forma telemà�ca per tal de seguir atenent consultes i pe�cions, així com per ges�onar les anul·lacions i assessorar als establiments del sector alhora de demanar ajudes. Des de l’Oficina de Turisme també s’està en contacte amb els grups que no han pogut fer les seves sor�des aquest curs i s’estan preparant algunes accions de promoció i difusió previstes per quan la situació perme� fer turisme. Tal com es va recomanar des de l’Agència Catalana de Turisme es segueixen fent tasques de back-office per tal de poder reac�var el sector el més aviat possible i adaptar-se a nous escenaris. ■

LA BÍBLIA ENS PARLA Siguem conscients

Un dels enemics invisibles de la humanitat ens ha trasbalsat i ha paralitzat el nostre ritme de vida diària. La COVID-19 ha imposat a tot el món la seva crueltat i nosaltres, esporuguits, ens hem adonat del pe�ts que som i de la nostra fragilitat. Tanmateix sabem que després de la tempesta ve la calma. Però, penso, que no tot tornarà a ser igual. Aquesta sotragada ens pot fer replantejar moltes coses i ens ajudarà a que “siguem conscients dels moments que vivim“ (Rm. 13, 11). Deixem que ens parli la Bíblia. Avui escoltem l’Evangeli de Joan. Va ser escrit a finals del segle I dC en un context de confrontació dels primers cris�ans amb el judaisme més conservador de tendència farisea. És un text adreçat a la comunitat cris�ana de Jerusalem. Ens fixarem en el diàleg de Jesús amb Nicodem – que després es conver�rà al cris�anisme –, especialment en la resposta que dóna al seu interlocutor: “Els qui viuen d’acord amb la VERITAT s’acosten a la LLUM”, diu Jesús. Preparem-nos pel dia després de la pandèmia sent conscients del moment que vivim, d’acord amb la veritat i certament veurem la llum. ■ Manel Morgades EL FRANCOLÍ

Jesús respon a Nicodem (Jo. 3, 17-21) Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell. Els qui creuen en ell no són condemnats, però els qui no creuen ja han estat condemnats, perquè no han cregut en el nom del Fill únic de Déu. La condemna ha arribat per això: quan la llum ha vingut al món, els homes s’han estimat més la foscor que la llum, ja que les seves obres eren dolentes. Tots els qui obren el mal tenen odi a la llum, i no s’acosten a la llum perquè quedarien al descobert les seves obres. Però els qui viuen d’acord amb la veritat s’acosten a la llum perquè es vegin les seves obres, ja que les fan segons Déu.

20

Nicodem, pintura de Bert Van Zelm. Parrocchia di Gesù Redentore (Mòdena)

ABRIL

2020

REPORTATGE EL CINEMA-TEATRE FRANCOLÍ. APUNTS PER A LA HISTÒRIA TEXT: JOSEP MARIA VALLÈS

FOTOS: RAMON AMIGÓ

A la Conca de Barberà el cinema va arribar cap a 1907. El 1911 a l’Espluga, en els entreactes de les representacions de teatre del Niu Tranquil, es projectaven pel·lícules. S’ha citat algunes vegades el Cine Vell de l’Espluga, però se’n desconeix la ubicació.

sa proposà la creació de la Federació Agrícola de la Conca de Barberà. El març de 1916 s'hi presentava el candidat agricultor a Corts Josep Vidal i Barraquer, de Cambrils, germà de qui fou l'arquebisbe de Tarragona. Era president de la Federació Agrícola Ca-

Façana posterior amb la cabina projecció i sortides d'emergència.

Façana principal del cinema - teatre.

Era el 1912 quan Ramon Torrellas Roca inaugurava el local amb el nom “Francolí”, al carrer Major núm. 8, de l'Espluga de Francolí. No en sabem gairebé res, de la seva història com a local de teatre ni de cinema, més enllà dels records personals dels espluguins que el pogueren veure en funcionament. El 1915, degut al míldiu i la pèrdua de la collita de verema, s'hi feu un acte per veure què es podia fer a favor dels pagesos. Josep M. Rendé i VentoEL FRANCOLÍ

talano-Balear. Hi intervingueren Josep Zulueta, el marquès de Camps, Josep Perellada del Consell de la Unió de Vinyaters de Catalunya, Josep Compte del Sindicat Agrícola del Pla de Cabra i Josep M. Rendé. Per la Festa Major d'aquell any, l'Agrupació Recrea�va de la Cambra Agrícola Oficial de l'Espluga el llogà i adornà el local adequadament per ferhi el ball de rams. Com a local més adequat del poble, s'hi feu l'assemblea de 1916 del Sindicat Agrícola i el Celler Coopera�u. Tal-

21

ment passà amb les de 1917 i següents, fins que es pogué disposar de la sala a la seu social de l'en�tat. També s'hi celebrà la de la Federació de març de 1918, que es feu a l’Espluga. El local es podia adaptar per a sala de ball, com es feu en la recuperació de la festa de Sant Antoni el gener de 1917, promoguda pel nou rector de l'Espluga, mossèn Blai Sans. "... persones hi vegerem de totes classes i condicions, i aixís tenia de esser, puig tots som del poble i essent la festa popular ningú tenia de fer-hi falta”, deia la premsa. Quan es produí l'assassinat del guarda Antoni Roselló, la família Torrellas oferí el local a l'Ajuntament per fer-hi dues sessions cinematogràfiques a benefici de la viuda. Per la Festa Major de 1917 una companyia forastera, Ginestet-Mestres, hi representà el drama d'Àngel Guimerà Jesús que torna. A l'agost s'hi projectà La reina jove, basada en el drama d'Àngel Guimerà i protagonitzada per Margarida Xirgu, que ja havia estrenat la versió teatral el 1911 a Barcelona. Per la Festa Major de 1918 es conver� en sala de ball, i hi actuà la banda de l'Espluga dirigida per Salvador Agràs, compe�nt amb els balls de l’envelat. A l’octubre els amos del cine Francolí aconseguiren la projecció del film Judex, que s'havia produït el 1914, però la Guerra va endarrerir-ne l’estrena fins al 1916. El novembre el Centre Republicà de l'Espluga hi celebrà un acte de simpa�a i suport als aliats en haver acabat la guerra. Al migdia hi hagué un vermut, a la tarda ball i a la nit un mí�ng. El mes d’agost de 1919 el Sindicat, que havia comprat els edificis ABRIL

2020

del carrer de Sant Domènec i del carrer Nou, coneguts com el “Bar Amèrica”, va voler posar en funcionament el cafè i va convocar una mena de concurs per als que estiguessin interessats a fer-hi de conserges.

Un d’ells fou Ramon Torrellas Roca. Per Nadal i Sant Esteve de 1919 el quadre d’aficionats al teatre de la vila hi representaren el drama en tres actes de Rovira i Serra Riu avall. I a l'agost de 1920 aquells aficionats que dirigia

Pati de butaques vist des del davant.

Platea del teatre.

Zona superior, galliner.

Llotja del teatre.

Pere Agràs hi representaren El rei del moros. En el padró de matrícules industrials de 1922, el cinema Francolí, del carrer Major, ara amb el núm. 12, figura com a cinematògraf i a nom d'Antoni Torrellas Roca. A la tardor de 1923 s'instal·là al cinema una pianola EL FRANCOLÍ

22

per amenitzar les projeccions. Per la festa de Carnestoltes de 1924 es feren balls al Cafè de l'Anhelo -a l’Espluga n’hi deien “Nel·lo”- i al cine Francolí, però no hi par�ciparen tantes disfresses com en anys anteriors.

El 1925 es produïren protestes entre els usuaris del cinema. Sembla que l’estat de la “tribuna de preferència” no tenia les suficients garan�es de seguretat. Per aquells anys Josep Farré Gual escriví un pe�t poema �tulat "Al rei dels moros, Janot Fart" per denunciar irònicament els preus que cobrava Ramon Torrellas (a) Janot. Pel que es veu també venia més entrades que seients hi havia al local. Per la Festa Major del Balneari o, si més no, aprofitant els forasters que hi havia hostatjats al poble, al cine Francolí s'hi projectà la pel·lícula Genoveva de Brabante. El març de 1926 ABRIL

2020

actuà en aquell local una companyia de "sarsuela catalana i espanyola". Aquell any en el padró municipal el local figura a nom de Josep M. Rosell Soronellas, com a empresari, però suposem que havia arrendat el local. El

no�cies: "L'empresa del Cine Francolí, anuncia per aviat l'actuació de la companyia de la celebrada primera actriu còmica Visita López". Hi ha poques dades dels anys següents. Amb tot, ja som en temps de

Per la Festa Major estava programada l'actuació de la companyia de teatre Lorca. De cara a les eleccions municipals de 1934 es feu un mí�ng al cine Francolí, “en el qual hi llegiren bells parlaments els amics Isidre Ro-

Taquilla anitga.

Projector de cinema.

Projector de diapositives publicitàries.

cine es declarà amb un aforament de la República i sabem que el 1932 hi 160 entrades preferents, que tributa- havia de fer una conferència un tal ven a 0,45 pessetes, i 100 entrades Lluís Rovira. L’Ajuntament no veia clar generals, a 0,35 pessetes. Cal adver- el que volia exposar i la cosa se n'anà �r que aquest era un registre fiscal i en orris. Per mirar de no defraudar no hi constava la veritat, és clar. El els convocats, es demanà al mestre 1933 conté les mateixes dades, però Josep Casanovas Clota, natural de l’Esen el padró de 1935 les localitats pre- pluga, que expliqués la necessitat que ferents passen a ser 260 i les gene- tenia l’Espluga d’unes escoles gradurals, 200. A efectes tributaris s’hi afe- ades. geixen 100 mitges entrades. Fins al 1929, en què no s'inaugurà el Centre Cultural, el cinema de la família Torrelles fou l'escenari d'assemblees del Sindicat i Celler o de la Federació. Fou escenari de mí�ngs polí�cs i el lloc on actuaven les companyies forasteres de teatre o sarsuela que venien a l'Espluga. El novembre de 1931 el periòdic Renovació de Montblanc publicava, entre altres breus Magatzem del cinema - teatre. EL FRANCOLÍ

23

sell i Ricard Farré, i amb vibrants parlaments, els companys d'Associació d'Esquerra de Montblanc Josep Folch i Antoni Iborra." El 1935, per Pasqua o per Sant Josep, segurament, la Coral va posar-hi en escena Maleïda la guerra. Per la Festa Major hi actuà l'orquestra de Jaume Planes. A primers de setembre un grup d’aficionats al teatre de l’Espluga posaren en escena el drama en tres actes titulat Abajo las armas. Precisament degut a la representació El fill del senyor Gold, feta per la companyia Torrents, de Barcelona, foren denunciats Miquel Guasch Sales i Josep M. Franquès Rosell, que foren empresonats l’octubre de 1935. El 14 de desembre de 1935, al cine Francolí de l'EspluABRIL

2020

Vestíbul.

Entrada al teatre.

ga, propietat del Sr. Torrella, un grup d’aficionats va representar el drama de San�ago Rusiñol L'héroe, en commemoració de l’aniversari de l’afusellament de Fermín Galán i Ángel García Hernández. La vetllada, de la qual podeu veure el programa reproduït a Arrels 9, pàg. 52, (¹) incloïa el drama en un acte El 14 d’abril, del qual no cita l’autor. En el repar�ment hi trobem els noms habituals dels membres que formaven la Secció Recrea�va de la Coral Espluguina del Sindicat Agrícola i Caixa Rural. Pel diumenge 5 de gener de 1936, estava anunciat al cine Francolí un mí(¹) CALBET CAMARASA, Josep M.; CALBET FONOLL, Joan. Cent anys de teatre a l’Espluga. Arrels 9, Casal de l'Espluga de Francolí, 1997

EL FRANCOLÍ

Cartell d'una representació de teatre.

Cartell de la recordada actuació d'Antonio Machín.

�ng amb la par�cipació de diversos oradors de Tarragona, segons informava La Humanitat: Hilari Arlandís, Maria Carreter, Emili Codina Pradera i Simó Llauneta. El 1937, el cine Francolí s'explotava amb una autorització del Jutjat de 1a Instància de Montblanc. En temps de la Guerra civil no en tenim cap referència documental. Després, molts ho recordaran perfectament, era l’escenari on actuava el grup de teatre de la Coral Espluguina. Fou l’aixopluc de la companyia local "Enric Borras" durant els anys que va estar ac�va després de l’escissió a la Secció Dramà�ca del Centre Cultural. I també era el local emprat per a les celebracions franquistes de les festes de la "liberación". No sabem en quin moment va pas-

24

sar la propietat a mans de l’empresari montblanquí Joan Solé (a) Xulla. El seu pare ja havia �ngut interessos a l’Espluga amb Joan Sans Estradè quan varen fundar la sala de ball, primer, i el Cinema Capital, després. La història més recent, amb la competència amb el Casal a par�r de 1965, la deixem per a més endavant o per a joves historiadors o lletraferits que s’hi dediquin d'aquí a uns anys. Personalment recordem els mí�ngs electorals de l'etapa democrà�ca post-dictadura franquista. Durant la Guerra i la Postguerra serví de magatzem de cereals i productes requisats a pagesos d’esquerres. Però de tot plegat en sabríem més coses si ens entre�nguéssim a parlar amb persones que hi van estar vinculades o les seves famílies. Com a record personal, la taquillera i el porter, algun jove que ajudava en la cabina, persones que hi van actuar fent teatre... El 1958 s'hi representà L’amo nou, de Josep M. Rendé i Ventosa. Pel·lícules i més pel·lícules de les quals algú deu guardar cartells i programes de mà. En fi, una deu de records que faríem bé de deixar en negre sobre blanc. Era una en�tat privada, és cert, però era patrimoni i exemple d'un temps. Escriviu més sobre el local Cinema Francolí, sobre Cal Xulla, quan va deixar d'estar en ac�vitat. Records, anècdotes, festejos, representacions, espectacles picants..., fareu un servei a la història local. (Escrit la tarda del 7 d'abril de 2020, en ple confinament i en assabentar-me que el cine Francolí s'enderroca pel seu mal estat i el perill que presenta) ■ ABRIL

2020

L'ACTUALITAT E N T I TAT S

CLUB ATLÈTIC ESPLUGUÍ

S’ajorna la 43a edició de la Cursa Atlè�ca de l’Espluga de Francolí per prevenció davant la COVID-19 El Club Atlè�c Espluguí i l’Ajuntament l’ajornament d’aquest esdeveniment. deveniments espor�us, concretament de l’Espluga han acordat ajornar al La decisió ha estat presa després de la per la celebració de curses, rebent in2021 la 43a edició de la Cursa Atlè�- par�cipació de la regidora d’Esports de dicacions nega�ves, fet que ha propicica de l’Espluga que se celebra cada l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, at l’ajornament. Aquesta situació ha esany en el marc de la Festa Major del Aida Morgades, a una reunió telemà�- tat traslladada a la junta i al president municipi ca amb el Secretari General d’Esports, del Club Atlè�c, Marc Mar� i en mutu La 43a Cursa Atlè�ca de l’Espluga de el Sr. Joan Plana i altres regidores i re- acord amb la regidoria s’ha pres la deFrancolí que s’havia de cecisió d’ajornament per coreslebrar el dissabte 1 d’agost ponsabilitat i seguretat dadins el marc de la Festa Mavant les recomanacions de les jor 2020 s’ha ajornat al autoritats sanitàries. 2021. El Club Atlè�c EspluDes del Club Atlè�c Espluguí i l’Ajuntament de l’Esguí i l’Ajuntament de l’Esplupluga han decidit ajornar ga novament es lamenta la l’edició d’aquest any per pèrdua en el calendari anuprevenció i seguretat daal d’un esdeveniment esporvant de la COVID19, en una �u que aplegava centenars de les convocatòries esporde corredors i corredores. �ves de referència de l’esPerò la situació actual no per�u. met garan�r un bon desenLa majoria de curses del volupament en l’àmbit de secalendari s’han ajornat o guretat per a l’organització i suspès davant d’un escena- Corredors espluguins a la 42a Cursa Atlètica. Antoni Sabaté p e rs o n e s p a r t i c i p a nt s ri incert, on les autoritats sad’aquesta edició, així doncs, nitàries no autoritzaran grans aglome- gidors d'esports del Camp de Tarrago- l’en�tat i l’Ajuntament s’emplacen a racions de persones en els propers me- na. En el marc d’aquesta reunió la regi- treballar per l’edició 2021 d’aquest essos. Aquest ha estat un dels mo�us de dora va preguntar per la situació d’es- deveniment espor�u. ■

El CAE se suma a la inicia�va #femescales del Banc dels Aliments Més d'una quarantena de corredors espluguins es van adherir a la iniciativa que en Jordi Gil, un dels membres més actius del CAE, va proposar per al passat 11 d'abril. La proposta sortia del Banc dels Aliments i consistia en pujar escales. En principi es va parlar de dues variants, pujar-ne 1.500 o 3.000, després cada corredor va fer el que va poder. En aquests temps convulsos, l'organització Banc dels Aliments es veu fortament marcada per la crisi i necessita urgentment donatius per poder atendre la quantitat de famílies que demanen ajuda. Per aquest motiu, a l'acabar l'activitat física, els participants van fer un donatiu a aquesta fundació. EL FRANCOLÍ

25

ABRIL

2020

L'ACTUALITAT E N T I TAT S

Dino Gelabert, speaker de l'exitosa cursa menorquina Èpic 360, va ser l'encarregat d'encoratjar en tot moment els corredors, que per primer cop des de feia molt de temps, tornaven a fer una activitat conjunta, cadascú a casa seva, això sí. El presentador va connectar en directe amb alguns

dels atletes i aquests van anar explicant les seves gestes. Els membres del CAE van anunciar, a través de les xarxes socials, la seva satisfacció en haver pogut contribuir en una bona iniciativa i a part, haver pogut fer una estona d'esport conjunt. ■

BIBLIOTECA MOSSÈN RAMON MUNTANYOLA

Infants del club de lectura de la Biblioteca han llegit contes en mo�u de la Diada de Sant Jordi S'ha pogut escoltar pel sistema de pregons a les 13h i també a través de l’Espluga FM Ràdio al les 11h, 13h i 18h La Biblioteca Municipal Mossèn Ramon Muntanyola de l’Espluga de Francolí ha organitzat la lectura de contes en veu alta per part d’alguns infants del club de lectura de la biblioteca per tal de poder celebrar a distància la Diada de Sant Jordi 2020. Així doncs, a partir del dilluns 20 d’abril i fins el divendres 24 es va llegir cada dia una història que va ser emesa pel sistema de pregons de l’Espluga a les 13h,

EL FRANCOLÍ

també es va poder escoltar a l’Espluga FM Ràdio a les 11h, 13h i 18h, al 107.4 de la FM, a EFMR.cat i al canal de TDT. Des de la Biblioteca Municipal cada any s’organitzaven diversos actes vinculats amb la Diada de Sant Jordi i enguany no ha estat possible, per aquest motiu es va idear una proposta que pogués arribar a tota la població i poder celebrar aquesta diada malgrat la situació actual. Aquesta proposta també va pretendre oferir una petita distracció per tots aquells nens i nenes que fa molts dies que no poden sortir de casa. ■

26

ABRIL

2020

L'ACTUALITAT E N T I TAT S

ASSOCIACIÓ DEL PESSEBRE VIVENT DE L’ESPLUGA

L'Ajuntament aprova la cessió defini�va del local del carrer del Mig a l'Associació del Pessebre Vivent El Ple Municipal de l’Ajuntament de sotmetre a exposició pública durant 15 -recuperat per la Llei de Barris a la zol’Espluga va aprovar, el passat 8 d’abril, dies hàbils sense rebre cap al·legació. na de l’an�c Call Jueu de l’Espluga Soper unanimitat i de forma defini�va, la En concret el tràmit es fa pel me- birana- es va tancar el Nadal de l’any cessió a precari del local del carrer del canisme de contractació directa sen- 2017, després de l’èxit de la represenMig, 4, baixos de l’Espluga de Franco- se concurs de la cessió en precari, de tació del Pessebre Vivent d’aquell any, lí, al barri del Capuig, a l’Associació del l’immoble del carrer del Mig, núme- en què es van arribar als 3.000 visiPessebre Vivent de l’Espluga, perquè ro 4 baixos, a l’en�tat durant un ter- tants. L’acord entre el llavors alcalde s’u�litzi com a seu social de David Rovira, el regidor de l’en�tat. L’equipament, inCultura Jordi Torre i el preaugurat l’1 de juliol de 2018, sident Xavier Lozano va suha superat amb èxit tots els posar la cessió d’aquest tràmits iniciats per l’anteriequipament per poder or equip de govern i finalitadaptar-lo com a espai de zats, gairebé dos anys desreunions, punt de trobada prés, per l’actual ajuntade tots els socis i mantement. niment del Pessebre ViLa cessió del local a l’Asvent. El nou alcalde Josep sociació del Pessebre Vivent M. Vidal i el regidor de Culva rebre els vots a favor dels tura, Enric Mercadé van 7 regidors de Som Espluga, revalidar l'acord i con�nudels 3 regidors de Junts per ar amb la seva tramitació. l’Espluga i del regidor de NoL’espai inclou una zona va Espluga, assolint per tant de reunió, un espai d’arla unanimitat del Ple Muni- Acte inaugural de la seu social l'1 de juliol de 2018. Cedida xiu, la zona de vestuari i cipal -el primer celebrat de atrezzo, un lavabo i una forma telemà�ca a causa de la crisi sa- mini de cinc anys, prorrogables, per a zona de servei. Des de la cessió pronitària de la COVID-19. Així va ser tam- des�nar-lo a l’arxiu i ges�ó de l’Asso- visional fins la definitiva l’entitat l’ha bé en l’aprovació inicial del 30 de ge- ciació. arranjat i adaptat amb l’ajuda del maL’acord per la cessió d’aquest espai teix Ajuntament. ■ ner de 2020, a par�r de la qual es va

EL FRANCOLÍ

27

ABRIL

2020

C A S A L TRATEA TEATRE

El IV Congrés de Pastorets de Catalunya, ajornat pel coronavirus, es trasllada al març del 2021 L’esdeveniment s’havia de celebrar a l’Espluga de Francolí el 12, 13 i 14 de març de 2020 El IV Congrés de Pastorets de Catalunya se celebrarà a l’Espluga de Francolí el 19, 20 i 21 de març de 2021. Aquestes són les noves dates que han acordat la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, els Pastorets de l’Espluga i l’Ajuntament de la població. L’acte s’havia de celebrar els dies 12, 13 i 14 de març de 2020, però es va haver de posposar a causa del coronavirus. El congrés comptava amb una vintena d’ac�vitats forma�ves i amb més de vint ponents, entre els quals professionals de renom com Toni Albà, Carles Mar�nez, Joan Lluís Bozzo i Salvador Cardús, entre d’altres. A més a més, l’esdeveniment volia anar més enllà d’una trobada forma�va per proposar als par�cipants ac�vitats culturals molt vinculades amb el territori i també s’havien obert al públic els actes principals. L’organització ha apostat per mantenir l’escenari i l’essència del que hauria estat la quarta entrega de la trobada dels Pastorets de Catalunya i, per això, es va optar per ajornar-ne la celebració. Ara es treballarà per confirmar de nou les ac�vitats, tallers i conferències previstes de cara al 2021 i garan�r així l’èxit del congrés, esperant tornar a obrir inscripcions i poder acollir les més de 150 persones vingudes d’arreu de Catalunya que s’hi esperaven. El IV Congrés està organitzat per la Coordinadora de Pastorets de Catalunya i els Pastorets de l’Espluga de Francolí (Tratea Teatre), amb el suport de l’Ajuntament de l’Espluga. L’úl�ma edició de la cita que reuneix en�tats de cultura popular del país va ser el 2009 a Mataró. ■

El Casal reparteix 1.500 roses per guarnir els balcons per Sant Jordi El Casal de l'Espluga va imprimir, les setmanes prèvies a la diada de sant Jordi, 1.500 roses en format DNA3 i les va repar�r a les bo�gues de l'Espluga (les que estaven obertes) per tal que la gent les pogués agafar i complir així la proposta de l'Ajuntament d'omplir balcons i finestres de roses el dia 23 d'abril. Tot i ser de la mateixa mida i disseny, el Casal va donar l'opció de poder adquirir una rosa colorida o una que s'havia de pintar. La inicia�va va tenir molt d'èxit i per tal que els veïns de la vila poguessin veure els altres balcons guarnits, el mateix dia de la diada, el Casal va penjar un vídeo a les xarxes socials on es podia apreciar la quan�tat de creacions que lluïen a l'Espluga. ■

EL FRANCOLÍ

28

ABRIL

2020

ESPAI SOMMELIER

Manifest en defensa de tots els agents del sector del vi, durant l'estat d'alarma per la crisi del coronavirus Des del passat 14 de març, dia en què el Govern de l’Estat espanyol va decretar l'estat d'alarma i, per tant, el confinament i el control de moviment de les persones, tots els sectors, l’econòmic, el social, el jurídic, el polí�c i el cultural s'han vist afectats. L’hostaleria i el turisme són, probablement, dels més perjudicats i seran també els úl�ms a recuperar-se. El confinament ens obliga a passar tot el dia a casa, soles o en família, en pisos pe�ts o en cases amb jardí, algunes treballant en línia, unes assumeixen el risc d'anar al seu lloc de treball i unes altres veient passar les hores, però totes compar�m l'angoixa constant de què passarà quan tot això acabi i intentem acceptar i adaptar-nos a la situació. Cadascuna de nosaltres ho porta el millor que pot; pendents de les no�cies i assumint tanta responsabilitat com li és possible. En aquestes circumstàncies i a conseqüència d’una informació referida a l'augment del consum d'alcohol als habitatges par�culars i el perill dels seus efectes en la nostra salut – emesa el 7 d’abril al TN de TV3; min 40 -, som un grup nombrós de dones (Dones+Vi) vinculades a l’ofici del vi que representem perfils professionals molt diversos, que hem decidit signar el següent manifest en defensa de tots els agents del món del vi, des del vi�cultor al sommelier i evidentment al consumidor responsable. Les persones signatàries volem aclarir alguns aspectes, el primer dels quals és defensar que al darrere d’un vi hi ha humanitat i natura. I també: • Que el consum de vi no ha augmentat durant el confinament. És més, els cellers constaten una baixada dràs�ca de les vendes. Cal tenir molt present que abans de la crisi del Covid19, el consum de vi es realitzava majoritàriament en restaurants i bars. Ara, el consum, varia d’escenari i incrementa als habitatges par�culars. • Que el consumidor compra principalment a les grans super�cies per això podem veure alguna imatge de prestatgeries de vi mig buides. També hi ha bo�gues especialitzades que per donar sor�da al seu estoc i seguir fent costat als elaboradors, estan fent un esforç creant ofertes i donant facilitats per fer arribar el vi a domicili. • Aquestes circumstàncies no impliquen que els cellers EL FRANCOLÍ

es�guin venent més vi. És més, els de dimensió pe�ta i mitjana que són la majoria a Catalunya, no acostumen a par�cipar a la línia de distribució de grans super�cies i han vist parar de cop les seves vendes. • Cellers pe�ts i mitjans són els que més pa�ran les conseqüències de la crisi sanitària, econòmica, social i cultural, ja que la seva principal línia de venda és la restauració i l'exportació. Dues vies que, ara per ara, estan tancades. La cadena de professionals que treballen perquè arribi una ampolla de vi al consumidor és realment llarga i important: vi�cultores, tractoristes, geòlogues, tècniques de vinya, veremadores, cellereres, enòlogues, tècniques de celler, empresàries i treballadores de productes enològics i fitosanitaris, fabricants de maquinària, boteres, forestals, fabricants d'ampolles, d’e�quetatge, de capses de cartró i de packaging, dissenyadores, sureres, vidrieres, transpor�stes, duaneres, distribuïdores, emmagatzemadores, restauradores, sommeliers i comunicadores, entre altres agents. Les persones signatàries manifestem que: • El vi té una tradició mil·lenària en la cultura mediterrània i forma part de la Dieta Mediterrània declarada per la UNESCO Patrimoni Mundial de la Humanitat • És un aliment arrelat al territori. És cultura, història i patrimoni. • El treball de les vi�cultores permet cul�var, conrear, mantenir i donar vida als paisatges que actuen com en molts casos s’ha constatat de salvaguarda davant d’incendis i d’altres escenaris climatològics derivats del canvi climà�c que afecten greument el medi rural. I n’asseguren la seva biodiversitat i essència. També dinamitzen les economies rurals. • Entenem el consum de vi com un hàbit social, relacionat directament amb l’alimentació sana i saludable. • Defensem i abanderem el consum responsable de vi, posant èmfasi sempre en la seva dimensió geogràfica, humana i cultural. • Donem suport a qualsevol inicia�va que es realitzi des del sector i que ajudi a la supervivència en temps di�cils, però també quan ens en sor�m. ■

29

ABRIL

2020

TASTEM LA CONCA

La DO Conca de Barberà estrena tastos online Els cellers de la Conca han tastat els seus vins en sessions de 10 minuts a Instagram El Consell Regulador de la DO Conca de Barbera i els seus cellers han programat uns tastos online a través del seu canal d'Instagram (@DOConcadeBarbera) dins la campanya Concavinus_tast. El primer tast online va tenir lloc el passat 17 d'abril i va anar a càrrec del celler Mas Foraster i es va tastar el Josep Foraster Blanc Selecció 2018. La iniciativa pretén apropar els diferents projectes vitivinícoles de la Denominació amb tastos per a qualsevol nivell. No fer-los de nivell professional, sinó que qualsevol persona pugui conèixer la història del celler i el vi a tastar. El temps de 10 minuts és important per no ser un tast llarg i fer-lo dinàmic: 1 celler, 1 vi, 10 min. Aquests tastos confinats es podien fer amb el vi a tastar a casa o sense el vi perfectament. Donar visibilitat als cellers en època de confinament és la voluntat d'aquests tastos confinats via online. ■

RENOI, QUIN RENOM! Cal Tullet

Persona entrevistada: Gerard Griñó Vernet, 46 anys.

Quin és el renom que rep la seva família? Cal Tullet Quin és l’origen? L’origen del renom de la meva família prové d’una vila propera a l’Espluga, de Vimbodí. Al meu besavi Joaquim Vernet i a la seva família, tothom els coneixia sota el renom de Cal Tullet. Al carrer Major de Vimbodí podeu trobar una casa on a la portalada hi ha el renom escrit. En Joaquim va venir a viure a l’Espluga i no sabem del cert si va formar la seva família aquí o si juntament amb ella hi van venir a viure. Així és com va arribar el renom a la nostra vila. Quan temps fa que la família va adoptar aquest renom? Cal Tullet té una llarga genealogia, fa quatre generacions que ens anomenen sota aquest renom. Hi ha alguna anècdota curiosa que hagi succeït amb el renom? Sí, de fet no és una anècdota curiosa sinó una dada. Tullet vol dir un toll pe�t, però mai hem sabut perquè van relacionar aquest nom amb la nostra família, ningú mai ens ho ha sabut explicar. ■ Íngrid Guillén i Júlia Alcalde

EL FRANCOLÍ

30

ABRIL

2020

EL FRANCOLÍ

31

ABRIL

2020

L A R I A L L E TA

Josep Vallverdú

PUIX PARL A CATAL À

... VEJAM QUÈ DIU

"Apocalipsi" “Quan gairebé cap vivent ja no té temor de Déu, ha arribat un petit senyal de la fi dels temps: el coronavirus, que s’escampa i sembla que s’escamparà fins a convertir-se en el malson del nostre segle. Als temps en què la gent, les religions i les filosofies consideraven la contingència de l’ésser humà –tampoc cal mirar la cosa gaire a fons, perquè EL FRANCOLÍ

és evident que tothom es mor un dia o altre–, les pitjors epidèmies eren entomades com a prova del poder absolut de Déu o de la mera biologia. Ara, com que el mite del progrés i les noves tecnologies fan creure que no ens hem de morir mai, un virus petitet, que mata menys que la grip del 1918, ha fet saltar totes les alarmes. [...] I l’epidèmia

32

ha vingut per recordar-nos que un dia vindrà l’apocalipsi de debò i tot se n’anirà a fer punyetes definitivament. Però no cal que patim més del compte: per ara, només és un avís”. Jordi Llovet ARA, 29 de febrer del 2020

*Fragment escollit per Andreu Morta

ABRIL

2020

Mots

MalDits

Cadera.- Maluc. El vell ha caigut i s’ha trencat el maluc. Caldo.Brou. Brou de pollastre. Calitat.Qualitat. És un producte de qualitat garantida. Chapussa.- Nyap. Bunyol. Esguerro. Pas�txo. Quin nyap que haN fet aquests matussers de paletes! Cariño.Afecte. Amor. Rei. Reina. Manyac. La germana gran té un gran afecte al petit. Fes-me un petó, amor, manyac. ■ Pere Ortís

EL SABER NO OCUPA LLOC Semblar Can Seixanta

Aplicat a les cases i als llocs on no hi ha ordre ni concert. Can Seixanta era una an�ga fàbrica de teixits del carrer de la Riereta, en la qual hi havia molta desorganització i poc ordre. El poble conta alguns orígens del curiós nom de Seixanta. Al lloc que ocupa la fàbrica hi havia un hort plantat de cebes. A l'hora de collir-les van observar una puja i l'hortalà es va entossudir a no voler-les vendre que no arribessin a seixanta, preu que no varen assolir. L'hortalà, tossut, primer les va deixar podrir. D'aquesta feta, que fou molt comentada per tot el Raval, hom batejà l'hort amb el nom d'Hort d'en Seixanta, que es va estendre més tard a la fàbrica que va alçar-se en el seu lloc. Segons una altra versió, la tal fàbrica era assenyalada en la numeració del carrer amb els números 18,20 i 22, que fan un total de seixanta. En la numeració actual pertany a la casa tan sols el número 18, i no podia arribar fins al 22 perquè entre aquest i el 20 hi ha el carrer de Santa Helena. Perquè fos possible la concurrència d'aquests tres números caldria que el carrer hagués �ngut una numeració diferent a l'actual, i no creiem que hagi estat canviada. També es diu que en Seixanta era molt humorista. Tenia un gran nombre de fills i, quan en trobava algun fora de casa, se'l mirava amb una certa curiositat i acabava per entaular-hi el diàleg següent: - Em sembla que et conec. Com te dius? - Tal nom - On vius? - Al carrer de la Riereta. - I ta mare, com se diu? - Tal nom. - Així ets fill de la meva dona i potser fill meu; fins m'ho sembla que �nc un fill que es diu com tu i que us assembleu. I dirigint-se als seus presents, afegia: - No us n'estranyeu; perquè, com que �nc seixanta fills, no és estrany que acabi per no conèixer-los. La fàbrica encara subsisteix amb la façana reformada i perdut el caràcter vuitcen�sta. ■ Refranyer català. Joan Amades

EL FRANCOLÍ

33

ABRIL

2020

BIOGRAFIES ESPLUGUINES Què hem de saber de Ramon Cots i Callau? Ramon Cots i Callau (a) Gustos era fill de Ramon Cots i Vilella, pagès, i de Pilar Callau i Saumell, de l’Espluga. Es va casar amb Teresa Palau i Bosch. A nivell professional va iniciar l’empresa Canteras Cots SA a finals dels anys 40 a l’Espluga. La pedrera que ges�onava es trobava al Mas Gomis d’Alcover. Les seves ac�vitats d’extracció eren amb arenes i especialment amb terra negra, la qual es barrejava amb ciment. També obtenia l’anomenada “pedra d’Alcover”.

Publicitat de Canteras Cots. La Vanguardia. 1963.

Façana de l’edifici del Casal en construcció. Arxiu

L’any 1965 es varen tenir les primeres no�cies de l’existència de fòssils a les explotacions de la pedrera d’Alcover. Des d’aleshores foren estudiades

EL FRANCOLÍ

per la comunitat cien�fica, sobretot a par�r dels exemplars conservats al Museu Geològic del Seminari de Barcelona i al Museu d’Alcover, a més dels que tenien diversos par�culars, entre ells el propietari de la pedrera Ramon Cots. L’any 1975 Ramon Cots va instal·lar a Picamoixons una indústria de trituració, classificació i emmagatzematge de la pedra calcària que extreia. El 1991, amb una plan�lla de 8 treballadors, seguia dedicant-se a l’explotació de pedreres de calcària. Aleshores la previsió de les reserves era de 17,5 milers de tones i la producció vendible anual pujava a 496,8 quilotones.

34

Les voreres i les llambordes del passeig de Colom i del Túnel de la Rovira a la ciutat de Barcelona, per posar dos exemples, són algunes de les obres a les quals l’empresa subministrà la pedra. L’any 2002 Canteras Cots es va dissoldre i va cedir tot l’ac�u i el passiu a la mercan�l Readmyx Asland SA. A nivell local, Ramon Cots s’incorporà l’any 1963 a la primera junta direc�va del Casal de l’Espluga com a vocal. Va par�cipar intensament en el procés de construcció de l’edifici que havia d’aixoplugar l’en�tat com a membre de la Secció d’Obres, assumint tot el que feia referència a transports. A més, aportà tota la pedra que es necessità per a reves�r el sòcol que havia d’envoltar l’estructura de l’edifici. També va col·laborar durant molts anys en els processos d’arranjament de l’entorn de l’ermita de la San�ssima Trinitat, indret amb el qual tenia una especial vinculació la seva família. Jordi Roca i Armengol Centre d’Estudis Locals Bibliografia: Directorio de la minería española. ITGE, Madrid, 1991 ROCA I ARMENGOL, J.: Història de l’Espluga. El segle XX, l’Espluga de Francolí, 2005. VIA BOADA, L, VILLALTA, J.F. y ESTEBAN CERDÁ, M.: Paleontología y paleoecología de los yacimientos fosilíferos del Muschelkalk Superior entre Alcover y Mont-ral (Montañas de Prades, provincia de Tarragona), Cuadernos Geología Ibérica, Vol. 4, Universidad Complutense, Madrid (1977). ■

ABRIL

2020

PINZELLADES DEL PEDRÍS Lluís Espasa Rull, un enamorat del Mones�r de Poblet i el seu entorn

Estem situats al terme de Vimbodí i Poblet, a la par�da dels Corrals Nous, al Bosc del Foradat. Com és que sempre estàs en aquest lloc tan bonic? Ja tens raó, i de pe�t també hi vaig estar molt. Vaig néixer l'any 1933 i durant la Guerra Civil hi vaig estar amb tota la família, aquí al bosc del Foradat, amb els de Ca l'Arbequí que som cosins germans i una �a que era monja Vedruna. Durant l'estada, on abans hi havia uns corrals pel bes�ar, ens hi feia classe. També recordo que el meu pare, que era a la guerra, hi feia cap alguna vegada amb un pe�t camió, la família li deia, “deixa el camió per aquí i no hi tornis més a la guerra, home" però ell no ho va fer mai i tornava a marxar cap al front. Una part de la teva educació va venir d'aquesta �eta, com va anar? En aquella edat no tenia el cap per educació, el meu cap volia volar cap altres llocs, però no hi havia ni medis ni res que ho facilitessin. Recordo que els meus pares tenien una bo�ga de verdura a la Plaça de l'Església, jo perdia sovint les joguines, les clientes les trobaven al mig de les fruites. També recordo que durant els bombardejos al poble, si no haguéssim anat al refugi situat al Castell mitja hora abans, igual ja no hi seria, va morir una noia que vivia a la casa del costat, aquesta es va ensorrar a causa de les bombes. Com vas poder estudiar en aquells moments? Vaig anar al col·legi de les Monges Vedrunes, �nc un record especial per la germana Laura. La meitat del temps m'escapava amb algun altre company cap alEL FRANCOLÍ

gun lloc a jugar, ens amenaçaven de dir ho als pares. Llavors l'escola era així, no com ara que és tot més disciplinat. Quina feina vas fer? Vam tenir una bo�ga de roba i anàvem a vendre'n pels pobles del voltant, sobretot de la província de Lleida, l'Albi, la Floresta i d’altres. També anàvem pels pobles de les muntanyes de Prades a vendre roba. Portàvem un carro i un animal, de vegades estàvem 7 hores de viatge. Recordo un cop que el pare em va deixar a mi sol, ja que ell va pujar amb un camió que portava barita, per tal d'anar avançant feina, quan vam ser a l'entorn del Titllar vaig parar per donar-li menjar a l'animal amb la civadera, després no va voler caminar més, i vaig tenir sort que un guarda forestal em va fer un bastó per a�ar-lo, així vaig poder arribar a Prades, però a les 8 del vespre. Com que hi teníem una casa llogada normalment hi estàvem 3 dies venent, el pare feia fer un pregó i la gent venia a comprar. Com que llavors no hi havia gaires diners, la gent de Prades ens pagava sovint amb patates, bescanviàvem camises i pantalons per sacs de patates. La roba era bona ja que ens la proporcionava un parent de Lleida que tenia una bo�ga que es deia "Sederies Catalanes". Aquí vaig veure que m'agradava tractar amb gent. Després vaig decidir anar a la Costa Brava, ja que començava a pujar el sector turís�c (també hi vaig anar per sor�r de les muntanyes i aprofitar per conèixer noies estrangeres), va ser així que vaig conèixer la que avui es la meva dona. Vaig tornar a l'Espluga de nou a treballar a l'Hostal del Senglar i després al Mones�r de Poblet. Com portaves el tema dels idiomes? La meva dona en coneix 7 d'idiomes, però ens enteníem en alemany, que era el que més dominava jo. Els veïns del poble donaven molt poca vida al nostre matrimoni, i ja fa més de 50 anys que estem casats, ves. Pel que fa al coneixement d'idiomes, a mi em va anar molt bé per la feina

35

de guia al mones�r, va ser un valor afegit molt important, jo en coneixia més o menys 5. Vaig viure una temporada a Holanda, però a mi m'agradava l'Espluga i vam tornar. Com que vas estar a l'Hostal del Senglar en l'època daurada, fes una pinzellada d'aquells temps. Vaig estar 5 anys al restaurant, llavors es pot dir que cada setmana hi havia un o dos casaments, (avui la gent no es casa com llavors) el restaurant de l'Hostal era un referent a la província. Llavors al mones�r s'hi celebraven molts casaments i molts d'aquests feien el convit a l'Hostal. Des de l'Hostal els hi posàvem el fotògraf, que era el Ricardo de la Guàrdia i els facilitàvem les habitacions de l'Hostal per als nuvis i convidats. Vam ser dels primers en incloure aquests serveis. Apart de la feina quines altres coses t'omplen? A mi m'agrada el món de la poesia i el del teatre, com a actor. Però em sembla que no es�c preparat, �nc una mica de vergonya. Si fos més jove ho superaria, m'hagués agradat ser actor. L'autor de teatre que més m'agrada és en Josep Maria de Segarra, �nc un llibre d'obres de teatre d'ell i me l'he llegit 4 o 5 vegades. Tens alguna anècdota de quan vas fer de guia al mones�r que t'agradaria comentar? Hi havia una època que la gent anava a buscar el tresor de Poblet, i molts turistes em preguntaven per ell, fins i tot hi ha llibres escrits sobre aquest tema, jo penso que el tresor és el mateix Mones�r de Poblet sencer, és una de les joies de Catalunya i de tot el món ja que és Patrimoni de la Humanitat. ■ Joan Casanovas

ABRIL

2020

MUSEU DE LA VIDA RURAL Floodup Francolí

El Museu de la Vida Rural i la Universitat de Barcelona engeguen un projecte de ciència ciutadana per estudiar la riuada al Francolí de 2019 amb l’objec�u de ser més resilients davant de futurs episodis. Tot i el tancament temporal de les seves portes al públic a causa de la situació actual d’emergència sanitària provocada per la Covid-19, el Museu de la Vida Rural no ha aturat la seva ac�vitat. Entre d’altres inicia�ves en línia, el museu i la Universitat de Barcelona han iniciat un projecte de ciència ciutadana sobre riuades i emergències naturals anomenat Floodup Francolí amb l’objec�u de recopilar tota la informació sobre la riuada i l’experiència col·lec�va viscuda el 22 d’octubre de 2019 i durant els dies posteriors. El Museu de la Vida Rural dona així con�nuïtat a la tasca endegada per la plataforma ciutadana Riuada Solidària i genera un espai de par�cipació i generació de coneixement ú�l per a futures situacions d’emergència locals i globals. La presentació de la inicia�va es va fer divendres 17 d’abril des del canal de YouTube del Museu de la Vida Rural. Amb aquesta presentació es va donar el tret de sor�da a la primera fase de recollida d’informació i tes�monis que s’allargarà fins al 31 de maig i que requereix de totes les aportacions possibles per part de la ciutadania. Par�cipar-hi és molt senzill. Per fer-ho, el museu ha habilitat un espai a la seva pàgina web on es detallen les cinc formes de par�cipació possibles, que van des de l’en-

viament d’un vídeo explicant l’experiència personal viscuda fins a la possibilitat de respondre els qüestionaris preparats pel grup d’investigació GAMA de la Universitat de Barcelona, per exemple. El debat presencial amb els par�cipants i la presentació de resultats es farà al mes d’octubre en el marc de l’aniversari de la riuada. En els darrers mesos, a la Conca de Barberà i arreu del planeta, estem vivint en contextos d’emergència con�nuada derivats en bona part de les crisis ecològiques i socials. Els equipaments com el Museu de la Vida Rural contribueixen així a la cerca d’alterna�ves i construcció de futurs sostenibles incidint entre d’altres en la resiliència col·lec�va, és a dir, en la capacitat d’adaptar-se a situacions adverses i de fer-nos més savis i forts per fer front a l’adversitat en millors condicions. En el passat, en el present i en el futur del món rural, el coneixement col·lec�u, els sabers compar�ts i la xarxa de comunitat han estat fonamentals i aquest és l’objec�u d’aquesta acció de ciència ciutadana. La teva aportació és fonamental. T’hi animes? El projecte Floodup Francolí és un dels projectes en línia que ha engegat el Museu de la Vida Rural però la seva programació no acaba aquí. A les xarxes socials del museu es presenten novetats cada dia, s’ofereixen recursos en línia a la seva pàgina web i es programen ac�vitats com el nou cicle de debats Visions 5.1 organitzat amb La Conca 5.1 que comença aquest 15 de maig. ■

Riuada de l'octubre de 2019. Albert Grinyó

EL FRANCOLÍ

36

ABRIL

2020

ARA FA 100 ANYS

Abril de 1920, a l'Espluga El primer d'abril de 1920 prenia possessió de l'alcaldia de l'Espluga de Francolí Josep Altarriba Amill. Les eleccions municipals s'havien celebrat el 8 de febrer. Van generar molts problemes per tal com s’havien acceptat les candidatures. Sobre aquelles eleccions vàrem dedicar-hi un capítol en el llibre Relats i cròniques, publicat el 2017, a les pàgines 281 i següents, que cal llegir per entendre el rebombori que van ocasionar. Es va aplicar l'ar�cle 29 de la Llei electoral, de manera que si els candidats que es presentaven eren el mateix número que les places vacants de regidors, no calia fer la consulta. L'acta municipal del dia 1 d'abril recull el que va passar en la sessió de relleu del consistori, en la qual deixava el càrrec Isidre Domènech Prim i al qual assis� el notari de l'Espluga Valen�n Salas Medrano a requeriment dels regidors electes Pau Tarès Franquet i Josep Torell Òdena. Però aquesta és una història que trobareu ben detallada en la cita que hem fet abans i no cal que ens hi entre�nguem aquí. El que sí que val la pena és repassar els noms dels regidors que entraven a l'Ajuntament, a més de l'alcalde: Josep Rosell Pons i Joan Mar� Farran. Entre els candidats hi havia Josep Calbet Dalmau, però no presentà la credencial

EL FRANCOLÍ

en senyal de protesta perquè no s'havien fet eleccions. També es re�raren de la reunió els regidors Sanjuan, Trullols, Rosell i Mar� i els que quedaren con�nuaren i amb els 6 vots presents elegiren Josep Altarriba Amill i la resta de càrrecs que disposava la llei. A par�r del 20 d'abril, l'Espluga va començar a anar pels diaris. De manera especial a Las Circunstancias de Reus amb ar�cles del mestre Àngel Perissé que signava com a Luzbel. El conflicte en el qual prengué part molt ac�va qui era Jutge Municipal en aquell moment, Ramon Dalmau Prats va durar prop de dos anys, fins a la cons�tució d'un nou consistori sorgit de les eleccions del 29 de gener de 1922. Els partidaris d'aquells sis homes que governaren sols durant dos anys, ràpidament expressaren la seva satisfacció per la seva actuació contra el joc, els cafès concerts, convençuts que ho arreglarien tot, en un tres i no res. També passaven altres coses, al poble, és clar. El dia de Pasqua els Sants Àngels celebraren una vetllada en la qual el seu president Ricard Farré Climent que tenia 26 anys i ja destacava com a líder, pronuncià un discurs explicant la finalitat de la Congregació Eucarís�ca dels Sants Àngels. El seguí

37

en l'ús de la paraula Lluís Miquel i Rovira. En la seva intervenció, de caire més social, posà èmfasi en la �bantor entre patrons i obrers. La secció dramà�ca que dirigia Sebas�à Muntanyola posà en esRicard Farré Climent cena "Lo fill del creuat" i el sainet "Lo setè, no furtaràs". No està documentat en quin local es feren aquells actes. La gent havia anat a menjar-se la mona. Les germanes Carmelites i les noies de l'Escola Dominical, anaren a La Capella. Després de dinar el rector, mossèn Blai Sans, els feu un "bell discurs". La vida local seguia amb els seus alts i baixos. La secció d'assegurances mútues del bes�ar de �r va haver d'indemnitzar a Pere Folch Ferré a qui se li havia mort la mula. La Federació Agrícola de la Conca de Barberà estava enlles�nt la instal·lació de la fassina al Molí de Poca i comptaven començar a des�l·lar brisa el mes de maig. ■ Josep Maria Vallès

ABRIL

2020

CURAR-SE EN SALUT Transcriptoma: la guia? Cap al 2010 l'estudi dels sistemes (o gens) Crisper pels que els microbis desmaneguen els virus bacteriòfags -- "els que es mengen els bacteris/microbis -- havien aclarit que ho feien per la destrucció a "�sorades" de l'ADN de cada virus invasor concret del que en tenien arxivat un esbós concret copiat recollit en un dels encontres previs. El nom CRISPER ja hem vist que descriu l'estructura del tal "arxiu": unes lletres -- una vintena -- de trocets de l'ADN par�cular de cada virus (n'hem dit spacers, "espaiadors") emmarcats per trocets d'un cap-i-cua de lletres (per ex. AGA oTGT, etc.) que representarien el fitxer en que es guarda l'arxiu. El gen/ Crisper té una sèrie d'elements que es representen amb la denominació Cas(1 al 12): C per crisper,"as" per complexes d'ADN (as)sociats que codifiquen i per la seva transcripció/lectura i traducció es fabricaran proteïnes, les peces (per ex. "�sores químiques) dels mecanismes per la destrucció del virus. Podríem dir que el crisper/gen representa una comissaria de policia amb el seu arxiu dels possibles "culpables" que enviarà els seus agents/detec�us a patrullar: com s'ho fan per iden�ficar el virus invasor? Al crisper/gen hi tenim els ingredients de la recepta (ADN) que els ARN's tornaran en proteïnes, peces del mecanisme, però també hi ha parts de l'ADN que no codifiquen per proteïnes -els ingredients de la recepta- sinó que determinaran el COM del procediment, el que s'ha de fer amb els ingredients per actualitzar la recepta, fer-la funcionar. Els ARN d'aquestes parts del ADN que no codifiquen són més di�cils de rastrejar que els ARN`s que ens diuen simplement els ingredients de la recepta.Una cosa és veure el Messi assentat tranquilament: hi és tot ell, el seu ADN, en potència.... molt diferent de veure'l jugant, fent (ARN de procediment, com es fa la cosa) una de les seves genialitats... ves com ho expliques?... Als microbis se n'han trobat dotzenes d'aquests ARN's d'ADN no codificant EL FRANCOLÍ

sovint al costat mateix dels gens que modifiquen i se'n diuen smallARN o

Emmanuelle Charpentier

sARN (small, pe�t en anglès) perquè són rela�vament curts, d'un pe�t nombre rela�vament pe�t de lletres comparats amb les llargades de les proteïnes. Els sARN's modifiquen els altres ADN's de les proteïnes (mARN, ARN missatger i altres) actuant de pany i clau de pas/modulador per desac�var-los o ac�var-los fent el paper de fre o d'acceleradors.... com podem un dia concret parlar d'un(a) mal(a) par�t o jugada (ARN's) del Messi que al cap i a la fi és el mateix (ADN) Messi que passa per un mal o bon moment segons com si diguéssim li funcionen els sARN's... Recòndita harmonia! La microbiòloga francesa Emmanuelle Charpen�er (1968) s'especialitzà en aquests sARN's i en descobrí un que modifica la virulència d'un bacteri. Ella havia sor�t del Louis Pasteur Ins�tut (Paris 1996) i passa sis anys a diferents laboratoris de pres�gi a Nova York. Fou a l'Universitat de Viena des del 2002 on arribà a liderar els laboratoris de la seva especialitat afegint a més un laboratori concorrent propi a l'Universitat d'Umea (Suècia) el 2009. Les seves contribucions amb altres cien�fics amb els que ha buscat col·laboració a fons molt encertadament l'han fet una de les figures centrals en el desenvolupament de la tecnologia Crisper d'avui

38

dia que l'han portat a la capdavant dels laboratoris del ram al Max Plank Ins�tute, Berlín. Aleshores els Crispers "estaven de moda" i la Dra. Charpen�er els hi aplicà la seva destresa especial. U�litzant la bioinformà�ca que tenia a mà trobà sARN's al costat del Crisper però no pogué aclarir-ne l'entrellat. És notòria la seva constant peregrinació pels laboratoris de mig món cercant respostes... una solució sorgí de la seva trobada amb Jorg Vogel (1967) en una reunió cien�fica el 2007 a la Universitat de Wisconsin (USA) i la subseqüent decisió d'ajuntar forces amb ell. L'esdeveniment a Wisconsin era la Reunió Anual XII de la RNA Society (Societat de l'ARN); curiós que aquest collec�u té uns 1.500 "socis" per tot el món, que són inves�gadors especialitzats en els ARN's. Una associació ben rebuscada i exclusiva, un club d'apassionats del Àcid RiboNuclèic! Curiós també que havent estat "desconnectats" a Europa pels 600 klms. de distància entre Viena i Wurzug (Alemanya) es "connectaren", per sort, a 7500 klms de distància dels seus llocs habituals. L'alemany Jorg Vogel, també especialitzat en l'ARN, era i encara és professor a la Universitat de Wurzug. Havia fet el seu pelegrinatge professional pels laboratoris d'universitats a Berlín, Londres, Jerusalem i Upsala (Suècia). Aquestes anades i vingudes de tants inves�gadors il·lustres representa un exemple de la primera fase del desenvolupament professional i personal s'ha anomenat la fase del camell, acumula aigua als seus geps en preparació per viatjar al desert.... La segona fase se'n diu la del lleó: l'individu(a) està preparat(da), en les millors condicions per afrontar, aprofitar, fomentar, segons com calgui, tot allò que es presen�... Tal i com es feu per llegir (seqüenciar) la llista de lletres de l'ADN, s'havien anat introduint tècniques d'informà�ca -ordinadors cada cop més capaços- als estudis biològics dels ARN's i concretament els més dificultosos, els ABRIL

2020

CURAR-SE EN SALUT sARN's (els ARN's curts). Als temps de la col·laboració Charpentier/Vogel aquesta bioinformà�ca s'havia perfeccionat fins a produir la llista completa de tots els ARN's, incloent els curts, del material genè�c d'organismes rela�vament més senzills com són els

bacteris/microbis. Aquesta llista s'anomena TRANSCRIPTOMA; el sufix -oma indica totalitat, totes les transcripcions -- totes les formes d'ARN's -- que hi ha en el microbi que s'examina. Valgui recordar que les 4 lletres del codi ADN, les A's, C's, G's, i T's a les dues �res de la doble hèlix (ADN) sempre encaixen A a una �ra amb C a l'altra �ra paralella i igualment la G a una �ra amb la t a la �ra paral·lela o viceversa C amb A i T amb G. Per ex. ACGT... s'enfrontaria o complementaria amb ...CATG... Podríem dir que la doble hèlix de l'ADN és com una cremallera de dents desiguals que només poden encaixar AC i GT o a la inversa CA i TG. Són dos �res desiguals però complementàries, de fet d'una complementarietat restringida. Una �ra de claus i panys que es complementa amb una �ra de panys i claus... (claus i panys amb panys i claus). Quan l'ADN és transcrit (llegit) a l'ARN que té una �ra sola, la complementarietat de les lletres es manté però la T(iamina) es subs�tueix amb l'U(racil)... si veiem una seqüència amb una U com per ex. ....CGAAUCA ..... no és d'ADN sinó de l'ARN i per tant una �ra simple... sembla complicat però per les maquinetes que són els ordinadors és la seva feina i els hi donen ben mastegadet als que ho entenen...El transcriptoma inclou tots els ARN's (mARN, ARN EL FRANCOLÍ

missatger i d'altres) que transcriuen (llegeixen) i tradueixen (fabriquen) del ADN a proteïnes. I també els sARN's, els ARN's curts (d'ADN que no codifica proteïnes) "diuen" com s'ha de fer la recepta amb els ingredients (ADN que codifica per proteïnes). Però aquesta qües�ó està evolucionant i es va anant considerant als sARN's, els ARN's curts com si fossin "proteïnes pe�tes" en el sen�t de ser, funcionar, com peces dels mecanismes que són més pe�tes que les peces/proteïnes. Vogel havia aplicat amb èxit (2010) la bioinformà�ca més avançada per obtenir el transcriptoma del microbi involucrat en les úlceres d'estómac. Vogel i Charpen�er, junt amb collaboradors dels seus respec�us laboratoris (Umea i Wurzug) ob�ngueren el transcriptoma d'un microbi d'interès en l'estudi dels Crispers. Pogueren classificar i analitzar detalladament els seus sARN's(ARN's curts). En trobaren un de molta rellevància al costat mateix de l'agrupació (gen) del Crisper, al lloc que ja havia despertat l'alerta de Charpen�er prèviament quan no ho pogué aclarir. Aquest cop, amb més detalls, pogueren comprovar que una porció, d'unes vint lletres de l'aproximadament centenar d'aquell sARN era complementari, podia encaixar-se lletra per lletra amb les lletres dels trocets d'ADN del virus que estaven "arxivats" al Crisper. N'era una còpia complementària com els nega�us de les fotos (les d'abans dels telèfons d'avui). Aquesta disposició suggereix que podria transportar en forma complementària, és a dir en nega�u, l'iden�tat arxivada d'un dels virus atacants (culpables!). I iden�ficar-lo per confrontació (encaixament lletra per lletra) semblant a com el policia/detec�u fa amb les fotos dels sospitosos quan va de patrulla per rastrejar-los. Aquesta porció de l'ARN tan significant l'anomenaren ARN de (tra)nsposició del (cr)isper o tracrARN que guiaria i connectaria el Crisper (que porta les "�sores químiques" al virus culpables de la invasió. Demostraren que era essencial per la funció del Crisper: la destrucció del virus in-

39

vasor. Si l'excloïen de l'experiment, el Crisper no funcionava. Suposaren que el tracrARN s'ajuntaria al gen/Crisper i el complexe Cas9 i els guiaria on havien de fer la seva feina: destruir l'ADN del virus culpable de l'infecció que emmalalteix el microbi. Semblava que certament s'haurien haver descobert totes les peces, les grans i les pe�tes, necessàries pel funcionament dels sistemes Crisper... faltaria DEMOSTRAR que el funcionament dels Crisper era el que suggerien aquests inves�gadors. Un altre cop la diligent, inquieta emprenedora Emmanuelle Charpen�er troba sor�da... se l'ha descrit que té la tenacitat d'un gos rossegant un os.... o amb l'empenta capaç de muntar un laboratori al mig d'un desert. Al març del 2011 assis�a a la 87ena reunió de l'American Microbiology Associa�on a l'Universitat de Puerto Rico. Aquest cop una associació massiva fundada el 1889 amb més de 30.000 cien�fics dels diversos rams de la microbiologia. També hi assis�a Jennifer Doudna professora de la Universitat de C(A)lifo(RN)ia i pres�giosa experta en l'estructura de diversos ARN's de les proteïnes, les peces grosses, de com ajuntar els seus components com a peces de LEGO. No es coneixien i es veu que la Charpen�er es va introduir ella mateixa. Podríem suposar que la francesa va dir-li a l'americana: tenim totes les peces del trencaclosques, l'estructura dels Crisper i amb you(tu) tenim la millor jugadora d'aquesta mena de LEGO... Podríem jugar juntes? La resta és HISTÒRIA. ■ Anton Martí

ABRIL

2020

ENSENYAMENT ESCOLA MARTÍ POCH

L’escola en temps de confinament Hem iniciat el tercer trimestre. Ha sigut diferent a altres anys, no ens hem pogut abraçar però si que ens hem alegrat molt de tornar-nos a veure, encara que fos a través de la pantalla, i saber que entre tots ho estem aconseguint. Reunions de treball, de cicle, d’avaluació, claustres, formacions… aquestes ac�vitats que acostumem a fer a l’escola diàriament han canviat d’escenari. La videoconferència o teletreball s’han conver�t ens els mitjans habituals de treball. Hores i hores davant dels ordinadors per fer reunions on debatre, prendre acords pedagògics, avaluar, crear entorns virtuals d’aprenentatge, realitzar classes virtuals, parlar i conèixer per dur a terme un acompanyament emocional a les famílies i infants ... Aquest treball virtual ens ha portat a desenvolupar noves maneres de saber i fer: → Acompanyament personalitzat amb l’alumnat i famílies → Formació de l’equip docent i de l’alumnat en nous entorns virtuals → Creació d’orientacions i tasques setmanals a par�r del debat pedagògic del claustre i/o cicle → Establiment d’un marc horari de videoconferències amb mestres, famílies i alumnes → Potenciació de l’ús del correu electrònic, l’EIX moodle i padlets per generar nous aprenentatges → Introducció d’acords sobre l’avaluació formativa i formadora i el seguiment individualitzat dels reptes aconseguits per cada alumne a partir dels nous entorns vir-

Alumnes de segon. Cedida

tuals d’aprenentatge → Treball en equip entre famílies i docents És ben cert que quan vam tancar l’escola a mitjans de març poc pensàvem la dimensió que ha pres tot plegat a nivell global. Però a banda de la millora en les nostres destreses digitals, aquests dies també ens han servit per a valorar l’atenció sanitària que tenim al nostre país; la rebaixa del nivell de contaminació ambiental; la possibilitat de passar més temps en família; la descoberta de noves aficions; el poder sorprendre’ns de la capacitat crea�va en la recerca de solucions; el saber trobar noves fórmules de comunicació i ajuda i sobretot la voluntat de poder reprendre, quan tot passi, nous i millors camins i sen�r-nos ben a prop, cara a cara… ■ Mestres de l’escola Martí Poch

Confinament. Com ens relacionem amb els més pe�ts? Aprenem tothom. Moltes persones ens estem esforçant per fer front a la nova situació que ens ha portat la pandèmia que vivim, tant a casa com al treball, com a la vida quo�diana, com a les pe�tes coses. Aprenem noves maneres de comunicar-nos, de manifestar-nos i de viure. L’ESCOLA també: no serveix allò que havíem preparat per descobrir tots junts, per fer amb ordre i una cosa després de l’altra, per interactuar i seguir les pautes educatives, per treballar dia a dia, EL FRANCOLÍ

moment a moment amb els nostres pe�ts de l’escola. Els mestres ens estem també reinventant la manera de poder connectar millor amb els nostres alumnes mentre duri aquesta si-

40

tuació. No tots els docents som iguals, no tots tenim els mateixos coneixements tecnològics, la mateixa manera de portar una classe... Però a més dels nostres estudis i oposicions guanyades, ens con�nuem formant en disciplines i metodologies diferents que ens permeten adaptar-nos a situacions com les actuals i, de manera acordada, per poder establir una nova relació amb els infants i les seves famílies. I fem servir la plataforma virtual Padlet. •Com són aquestes plaABRIL

2020

ENSENYAMENT taformes virtuals?. Les Padlets són murals col·labora�us, espais on s’ofereixen recursos mul�mèdia ja siguin vídeos, àudios, fotos o documents. Amb aquest pòster interac�u, les mestres d'educació infan�l publiquem i compar�m recursos, propostes de tot �pus per als més pe�ts de l’escola. En el terreny de l’educació creiem que és una plataforma molt valuosa on famílies i mestres hi podem treballar al mateix temps. Entre totes les propostes hi trobem espais per al moviment, les arts, la ciència, els idiomes, el joc, les emocions, les lectures…És un bon recull de pe�ts reptes i propostes per a tots els gustos. •Què és el més important?. Cada vivència i situació que viuen els nens i nenes és important i és aprenentatge. Han �ngut el regal més bonic que és

DE

passar més temps amb el seu pare i la seva mare. Que cal establir unes ru�nes, un ordre per pe�ts que siguin, és segur. Per això creiem que el material que facilitem cada setmana, vol ser un suport per a les famílies, una guia per mantenir viu l’interès per aprendre, per fer i desfer, per créixer en família, amb l’objec�u de seguir mantenint el vincle amb el centre educa�u i les seves mestres, interactuant i compar�nt. •Valorem. Les mestres d’infan�l coneixem molt bé i es�mem els nostres infants, creiem fermament en l’educació dels més pe�ts. Uns infants en plena efervescència emocional, una canalla que està descobrint el món a cada passa, a cada descoberta. Aquesta plataforma ens ajuda a mantenir viva la comunicació amb els infants i les seves famílies. D’aquesta ma-

nera tan visual i intuï�va, poden seguir veient què fan els seus companys/es a casa seva, un aspecte a tenir en compte quan estem parlant de nens i nenes de 3, 4 i 5 anys. Un espai per compar�r i per enriquir-nos els uns amb els altres, fer cohesió de grup i aprendre plegats. La comunicació diària amb les famílies es complementa amb videoconferències setmanals, una estona per parlar, riure, veure els amics i compar�r experiències. En fi, enyorem l’escola �sica, la que té sen�t, per abraçar-nos, per mirar-nos als ulls, l’escola que ens fa créixer, viure i aprendre. “Tens uns ESCOLA que t’està esperant per abraçar-te quan tot hagi passat”. ■ Mestres d’Educació Infantil

S O C I E TAT

Et trobarem a faltar, Sussi

El Hans i la Sussi van venir d'Alemanya per treballar a la fàbrica de carquinyolis Rifacli. A través d'alguns amics ens vam conèixer i seguidament vam entaular una amistat que ha perdurat fins al dia del seu traspàs. Ràpidament el matrimoni es va adaptar a la nostra manera de viure, a les nostres costums, i des de molt aviat van desenvolupar una gran es�ma per l'Espluga, tan és així que, la Sussi va ser durant molts anys membre ac�va de la junta de la Formació Permanent. Va ser una de les primeres prac�cants de ioga del nostre poble i per això va acceptar ser la responsable de la Secció de Ioga del Casal. Recordem amb molta es�ma totes les estones viscudes amb ella, era molt ac�va dins la colla d'amics. Vam celebrar uns caps d'any inoblidables i unes festes de jubilacions memorables. Li encantaven les nostres tradicions, anar a menjar-se la Mona el dilluns de Pàsqua o la festa de Carnaval, on ella sempre era una de les més animades. Malauradament la nostra colla ha passat un any dramà�c, hem pa�t la mort la Rosita i la seva filla Maria Rosa, el Pepe Amigó, el Patrick, fill de la Sussi i ara ella mateixa... Ara només ens queda el record d'aquelles estones viscudes, que el guardem amb enyor com un tresor. Et trobarem a faltar, Sussi. ■ La colla d'amics EL FRANCOLÍ

41

ABRIL

2020

DE

Adéu, Sussi

S O C I E TAT

El dia 29 d’abril ens va deixar la nostra amiga i companya llers de pas�sseria casolana, amb gran èxit entre les asde la Formació Permanent, Sussi Obermüller. Els darrers sistents. anys de la seva vida els ha passat a la Residència ColoLa Sussi era una gran persona, d’aquelles que deixen petmer de Vilassar del Penedès, des d’on ha marxat a l’edat ja com la va deixar entre totes nosaltres. Tot i venir de tan de 92 anys. La Sussi, lluny, sempre va sendes del primer dia, va �r l’Espluga com al seu formar part de la junpropi poble, on va créita de la nostra assoxer la seva família i on ciació amb entusiasfins al darrer alè ha esme i afany de coltat vinculada. laboració i de par�ciDes d’aquí volem pació en totes les acdonar-li les gràcies �vitats que organitzàper tot el que va convem, i així va desentribuir a la Formació volupar aquest paper i per la seva manera durant més de 25 afable de relacioanys. Durant els prinar-se amb totes mers anys, ens va nosaltres i amb tottransmetre el seu hom que la coneixia. amor per a l’elaboraLi desitgem un dolç ció de pas�ssos i doldescans, ple de pau. ços (molt comú a la La tindrem sempre al seva Alemanya natal), nostre record. ■ i va impar�r molts ta- La junta de la Formació Permanent, 1986. Arxiu Formació Permanent

DEMOGRAFIA NAIXEMENTS

Isona Batet Valls, filla del Josep Maria i la Gemma. Amb data de naixement el 3 de març. Arlet Guasch Molina, filla del Joan i la Maria, amb data de naixement el 13 de març. Noa Rosell Fernández, filla del francesc i la Sònia. Amb data de naixement el 3 d'abril. Pau Pagès Cabestany, fill del Bernat i la Mercè, amb data de naixement el 10 d'abril. DEFUNCIONS Maria Civit Mateu, de 93 anys, vídua. Amb data de defunció el 3 de març i domicili al carrer Sant Vicenç EL FRANCOLÍ

de Paül. Azucena Giménez Peralta, de 81 anys. Esposa d'Anton Borges Sales. Amb data de defunció el 24 d'abril i domicili al carrer Templaris. Felicitat Martorell Bonet, de 91 anys, vídua. Amb data de defunció el 18 d'abril i domicili al carrer Sant Vicenç de Paül. Joan Amigó Cervelló, de 65 anys. Amb data de defunció el 10 de març i domicili a la carretera de Poblet. Rafael Campos Garcia, de 82 anys, espòs de Josefina Sales Hernández. Amb data de defunció el 22 de març i domicili al carrer Clos del Callau. Gertrudis Pijoan Farré, de 99 anys. Amb data de defunció el 31 de març i

42

domicili al carrer Tarragonès. Alfred Carol Prepelita, de 63 anys. Espòs d'Elisabeta Prepelita. Amb data de defunció el 7 d'abril i domicili al carrer Sant Miquel. Montserrat Conesa Piñol, de 84 anys. vídua de Jaume Badia Bergadà. Amb data de defunció el 28 d'abril i domicili al carrer Sant Antoni. Manuel Abelló Múrica, de 92 anys. Espòs de Pilar Ferrer Samper. Amb data de defunció el 29 d'abril i domicili al carrer Anselm Clavé. Sussi Obermüller, de 92 anys. Vídua de Hans Obermüller. Amb data de defunció el 29 d'abril i domicili a Vilassar del Penedès. ■ ABRIL

2020

Natura Singular L’eriçó (Erinaceus europaeus)

Els eriçons són els mamífers més peculiars de la nostra fauna, doncs els seu cos és cobert de punxes, que no són més que pèls modificats per a la defensa: quan els eriçons se senten amenaçats s’enrotllen sobre si mateixos, formant una bola de punxes que pocs depredadors poden penetrar. El seu comportament nocturn, solitari i territorial els fa di�cils de veure, par�cularment a la Conca on hi ha una densitat poblacional baixa. Viu en àrees arbrades, amb preferència per zones de caducifolis properes a espais oberts, ja siguin prats, conreus o fins i tot jardins urbans. S’alimen-

per Pitu Amigó

ta de pe�ts animalons, especialment cucs, cargols i insectes, però també fruita caiguda dels arbres. S’aparellen a la primavera i la gestació dura de 5 a 6 setmanes. Les femelles fan un niu on pareixen de 4 a 7 cadells que s’independitzaran i dispersaran al cap d’uns 30 dies, al finalitzar l’alletament. És una espècie molt sensible a l’ac�vitat humana, doncs l'ús generalitzat de pes�cides n’ha delmat la població per enverinament, i a més molts eriçons moren en camins i carreteres, doncs en ser enlluernats per vehicles, el seu ins�nt no és de fugir sinó enrotllar-se i són atropellats.

El cargolet (Troglodytes troglodytes) Amb els seus 6-12 grams de pes i 9-10 cm de llargada, el cargolet és, després del bruel (veieu el Francolí d’Octubre del 2017) l’ocell més pe�t de la nostra fauna. És inconfusible: rodonet, marró-ocre, profusament ratllat i amb la cua enlairada, cerca insectes i fruits entre la vegetació i és molt ac�u. Podem trobar-lo en qualsevol territori, sempre i quan hi

EL FRANCOLÍ

trobi espais adequats per a nidificar. A la primavera, el mascle fa diversos nius en el seu territori,que són progressivament ocupats per successives femelles que atrau amb el seu reclam. En començar el festeig, la femella folra el niu amb molsa i pon de de cinc a vuit ous que coba durant setze dies, els polls volen al cap de disset dies. ■

43

ABRIL

2020

EL FRANCOLÍ

44

ABRIL

2020