Guillermo Pleguezuelos Gutierrez, Majoral 2010

Guillermo Pleguezuelos Gutiérrez Majoral 2010

ASPECTE SOCIAL DE LA CONFRARIA

I... DEU ANYS DESPRÉS VOSALTRES

Escriure a aquest llibre és un honor que no se si mereix, però el que es cert és que m’ompli d’un orgull que espere poder explicar i compartir amb tots vostés.

Quan fa 10 anys passava per aquesta mateixa situació, es a dir, la de tindre que escriure a aquell llibre però com a majoral de l’any, les idees que m’acudien no eren les mateixes que avui, no diré si millors ni pitjors però si diré molt diferents.

Avui no tinc els nervis de fer la festa. Tinc els nervis d’un pare amb dos majorals que veig estan entregant el temps i la il·lusió per què la Festa siga única, irrepetible i inoblidable per a ells i per al grup de majorals.

“Ara que estic recordant, m’agradaria que com a Majoralia tinguéreu un record per les persones que no hi son ací i que totes us han ajudat a arribar a aquest punt i sobre tot del Prior Don Vicent Tamarit”

Recorde el primer dels vostres actes a la Confraria, la imposició de les medalles a l’ermita; Rafa i Guillermo xicotets en volquers, així com d’alguns de vosaltres que anàveu acompanyats pels vostres pares, sempre tan orgullosos i al vostre costat. Passaren alguns anys i recorde la il·lusió d’eixe temps al qual les mares us posaven la vesta, temps de les primeres fotos com a confrares acompanyats a les processons o en grup, cada vegada més majors i sentint la festa com a més pròpia. Recorde les primeres subhastes, la il·lusió de licitar, els nervis de no aconseguir el pas que volíeu i com sempre les mares i pares preocupats per que aconseguireu el que era la vostra il·lusió.

Sou un gran grup i per a mi molt especial, tan bo, tan diferent i no ho dic per quedar bé o per que siga un tòpic: Això és així i puc dir-lo per què us conec de fa molts anys: Recorde quan es veia al cole jugant a futbol com si fora la final de la champions o quan també alguna vegada em patireu vosaltres o els vostres germans en l’escola. Però es féreu grans i recorde quan es gestava la Majoralia, de quan anàveu de festa en festa i us tornava en cotxe a casa, però sempre responsables, sempre treballadors. Recorde els aniversari sorpresa o les festes de cap d’any. De tots puc dir que tinc records i tots bons.

Ara que estic recordant, m’agradaria que com a Majoralia tinguéreu un record per les persones que no hi son ací i que totes us han ajudat a arribar a aquest punt i sobre tot del Prior Don Vicent Tamarit, Prior que us posà les medalles de confrares i que fins i tot no pugau recordar sempre us donava un somriure i un «bonico» que crec tots podem recordar

Però jo estic ací també per escriure i recordar als meus Majorals i Clavari del 2010 que fem deu anys enguany i que vèien la festa del 2020 com una cosa llunyana però que ja hi és ací. Gràcies per suportar-me i per haver fet possible que jo visquera la festa d’una altra manera, com a Majoral. Gràcies amics i espere que aquesta data 2020 siga com un rellotge despertador que ens recorde, que ens

vincule més a la Festa a la nostra cultura i Religió. Celebrem aquesta data doncs, amb l’alegria i l’esperança d’enfortir els nostres vincles d’amistat.

Rafa, Guillermo ja teniu un altre dels vostres somnis ací, el de fer la festa com a Majorals. Que orgull tindre-vos com a fills i veure com heu treballat enguany per aquest somni que us ha fet fer milers de km per no perdre-vos un acte de la vostra Festa. Gaudiu visqueu el moment com a únic que res us distraga i us aparte dels valors que se us han transmés des de casa per part dels vostres pares i familiars. Recordeu que res s’acaba el Divendres Sant, que la nostra Fe té sentit per que hi ha un Diumenge de Glòria.

Agraint el poder haver escrit a aquest llibre i en ser digne d’aquesta Confraria, al cel Saguntí alce el crit:

PURÍSSIMA SANG DE JESUCRIST

Guillermo A. Pleguezuelos Gutiérrez

Pare de Guillermo i Rafa Majorals d’enguany i Majoral de l’any 2010