Desenterrant el negre - Memoria

08.02.16

1. Introducció 1.1. Presentació projecte 1.1.1. Títol 1.1.2. Metodologia i procés creatiu

1.1.3. Equip i justificació 2. La Narració

2.1. Referents bibliogràfics 2.1.1. Referents documentals 2.1.2. Referents multimèdia/transmèdia 2.1.3. Mitjans i plataformes 3. Declaració d’intencions de l’equip 3.1. Objectius 3.2. Benchmarking (estudi de mercat) 3.2.1. Criteris de recerca 3.2.2. Quadres resum 3.2.3. Conclusions 4. Story Line 5. Sinopsi 6. Bíblia de personatges 7. Relació de testimonis 7.1. Entrevistats 7.2. Col·laboradors 8. Tractament literari 8.1. Procés creatiu 9. Realització i producció Audiovisual A) Realització Audiovisual

9.1.Versió final del guió 9.1.1. Registre del guió al RPI Guió tècnic 9.2. Recerca de referents 9.2.1. Guió tècnic Càsting 9.3. Convocatòria 9.3.1. Proves de càsting

9.3.2. Resultat de càsting i justificació Localitzacions 9.4. Recerca de localitzacions

9.4.1. Resultat de la cerca i justificació Assajos i proves de càmera 9.5. Raport dels assajos i lectures de guió 9.5.1. Raport de les proves de càmera Raports de rodatge 9.6. Fulls d’script imatge i so B) Producció Audiovisual Preproducció 9.7. Calendarització 9.7.1. Pla de treball

6 6 7 8 9 12 15 15 18 20 21 21 21 21 21 24 25 25 26 29 29 29 30 30 33 33 33 53 55 55 60 73 73 73 75 77 77 77 79 79 79 81 81 83 83 83 83

9.7.2. Pla i ordres de rodatge Equip 9.8. Desglós en base a guió tècnic 9.8.1. Llistat material 9.8.2. Llistat necessitats equips de treball 9.8.3. Llistat equip tècnic 9.8.4. Llistat equip artístic Contractes 9.9.Contractes de col·laboració equip tècnic 9.9.1. Contractes de col·laboració i cessió de drets d’imatge intèrprets 9.9.2. Contractes de cessió de material i/o fulls de reserva de material Pressupost 9.9.5. Estimat 9.9.6. Real 10. Disseny Audiovisual 10.1. Estudi i anàlisi de referències 10.1.1. So

10.1.2. Fotografia 10.1.3. Muntatge 10.1.4.Animació gràfca 10.1.5. Etalonatge 10.2. Flux de treball 10.3. Programari. Criteri de selecció en cada fase 10.4. Format final d’exhibició i/o distribució. Màster, TV, web, etc.

11. Disseny i creació de so digital Preproducció 11.1. Mapa sonor + llista de sons 11.2. Redacció de les necessitats especials abans de rodatge 11.3. Selecció del material 11.4. Assajos i proves

11.5. Proves de Software Postproducció 11.6. Problemes i canvis en el rodatge 11.7. Enregistrament de sons complementaris i foley 11.8. Ús de llibreries i creació sonora (Sound-Design) 11.9. Postproducció i mescla 12. Realització i producció Multimèdia/Transmèdia Multimèdia 12.1. Arquitectura de la Informació 12.1.1 Arbre de navegació (mapes d’interacció)

12.1.2. Diagrama de fluxe

12.1.3. Mapa web 12.2. Disseny de la interfície 12.2.1 Esbossos de la interfície 12.2.2. Estructura wireframe

86 92 92 92 92 93 94 95 95 95 99 102 102 102 103 103 103 104 106 109 110 113 122 124 125 125 125 127 127 128 128 128 128 129 129 130 131 131 131 131 132 132 133 133 138

12.2.3. Imatge corporativa 12.2.4. Nivells i subnivells

12.3. Definició del contingut 12.3.1. Audiovisual 12.3.2. Multimèdia Transmèdia 12.4. Narrativa 12.4.1. Experiència 12.4.2. Audiències 12.4.3. Mitjans / Plataformes 12.4.4. Model de negoci 12.4.5. Execució 13. Conclusions generals Annexos

141 143 145 145 146 151 151 151 152 152 153 154 156 161

1.INTRODUCCIÓ 1.1. PRESENTACIÓ DEL PROJECTE El projecte de fals documental sobre el Negre de Banyoles va començar el febrer de 2014, quan a l’assignatura de Producció Audiovisual, de GAM21, es va haver d’elaborar el teaser d’un projecte que pogués ser real. Al haver conegut feia poc conceptes com transmèdia i crossmèdia, i amb el documental Operación Palace de Jordi Évole encara present, la idea de fer un mockumentary2 sobre un afer local i molt proper a nosaltres va motivar a Roger Bisbe i a Gerard H. Serra. Com que aquest últim és resident i nat a Banyoles, coneixia amb una mica de profunditat el tema i tota la polèmica que havia desencadenat, i va semblar una bona opció a tirar endavant. Un cop el projecte es va acabar, va quedar allà, apagat, durant molts mesos.

No va ser fins al cap d’un any, a finals del següent curs, i preparant ja el projecte final de grau a nivell grupal, quan la idea del Negre va resorgir per intentar emprendre un nou rumb i esdevenir real. Era sabut que calia desfer-se del material que s’havia generat feia un any i mig, ja que ni s’aprofundia ni agafava el to que es volia realment per la peça audiovisual al complet.

La intenció era mantenir la base sòlida i fonamental d’un documental transmèdia. No només es volia inventar una història i causar desconcert a un espectador estàtic davant la pantalla, sinó que també es pretenia involucrar-lo en la història (esdevenint alhora real per alguns) per tal que l’usuari s’aixequés de la seva butaca i realitzés tot un recorregut virtual per aconseguir treure l’entrellat del que proposàvem a l’audiovisual inicial. Des de la direcció del projecte es considera que aquesta és la manera actual d’innovar en el sector i d’obrir a l’espectador a una nova forma de concebre les narracions audiovisuals, anant molt més enllà de la pròpia pantalla del televisor.

1 Sigles pertanyents al Grau en Audiovisual i Multimèdia, segon curs.

2 Fals documental. Prové del terme mock, que significa burla. És un gènere que imita els codis i convencions desenvolupats pel cinema documental en una obra de ficció.

6

1.1.1. TÍTOL El projecte desenvolupat al segon curs del GAM i des del qual vam reemprendre el camí ja portava el nom de Desenterrant el Negre. És per això, i ja que empreniem un nou camí, vam plantejar-nos la opció de modificar-lo.

Seguint el procediment estipulat, vam fer una llista de valors que volíem transmetre amb el naming1: capitalisme, possessió, egoisme, ambició, menyspreu, raça, estereotips, violència, ironia, maledicció... Però els tres valors que per nosaltres destaquen més són l’ànsia de poder, el caos i la irracionalitat.

Vam fer una pluja d’idees de possibles namings per al projecte, utilitzant diferents recursos com: · Només una paraula (Boiximà, Absència, Abisme, Malson,...) · Combinació de paraules (Black curse, Black gloves, Maledicció Negre, Reflexe Negre,...) · Expressions (Fora la capsa, Els ulls de l’abisme, Desenterrant el Negre,...)

També vam buscar el recurs d’utilitzar paraules o expressions en tswana, l’idioma de Botswana. Van sortir resultats com “Bontsho” (que vol dir Negre), “Mebale” (que vol dir Colors), “Tsamaya Sentle” (que vol dir Adéu) o “Bontsho Loso” (que vol dir Mort Negre). Aquestes opcions resultaven interessants però es van acabar descartant per la dificultat de pronunciació i la dificultat que suposava posicionar noms així.

Després de donar moltes voltes a quines opcions ens donaven més joc es va veure que cap d’elles tenia un impacte tant gran com el que donava “Desenterrant el Negre”. Aquesta opció mantenia els valors que volíem transmetre, donava un impacte a la gent que la llegia i ja estava vinculada en la ment dels que formàvem l’equip. És d’aquesta manera com vam apostar per mantenir el naming i donar un nou disseny al projecte.

1 Procés de creació del nom d’una marca. Significa anomenar, posar nom a una marca.

7

1.1.2. METODOLOGIA I PROCÉS CREATIU Per tal d’explicar millor el procés creatiu seguit al llarg d’aquests mesos, s’ha dividit el temps en les tres clàssiques etapes: pre-producció, producció i post-producció.

Pre-producció Per tal d’organitzar el projecte, i un cop repartits els rols que desenvolupa cada membre de l’equip, s’ha creat un diagrama de Gantt on consten, en format de calendari, totes les tasques que s’han de dur a terme. Començant per l’escriptura i correcció de guió tant literari com tècnic i el seu registre, passant pel desglossament de necessitats pel rodatge de cara a la producció i també el pressupost, com a comprovant de guanys i despeses que suposa.

Per altra banda, a diferència d’altres rodatges, no es necessita programar un càsting per a la selecció d’actors. Malgrat això, va haver-hi un canvi d’última hora que s’explicarà millor a l’apartat corresponent. El personatge important és en Barraca, de manera que s’ha contactat directament amb ell per a proposar-li la col·laboració i implicació en el treball. S’han aprofitat el context i l’espai que envolten el protagonista –el seu taller, l’estany de Banyoles…– com a localitzacions principals per rodar, i s’ha cercat i seleccionat una gran quantitat d’imatges d’arxiu que ajuden a completar la història narrada.

Producció Paral·lelament al rodatge de les imatges d’en Barraca, obtingudes amb més d’un dia de rodatge, s’ha contactat amb altres persones per tal fer més rica la narració. És el cas, per exemple, de l’actriu protagonista de l’anunci Bushy Man –Yu Kong, estudiant d’ERASMUS de l’Escola Universitària ERAM– o de la periodista Raquel Sans, corresponsal de TV3 a Washington, que ajudarà a donar veracitat a la falsa història que es vol explicar.

A més, s’ha desenvolupat tot l’apartat transmèdia –web, disseny gràfic, xarxes socials– per acabar de donar forma al projecte.

Post-producció Un cop duts a terme els rodatges corresponents, es realitza el muntatge juntament amb les imatges d’arxiu i la part gràfica. També es du a terme l’edició de so i l’etalonatge. També es comença la campanya de promoció i difusió a totes les xarxes socials possibles.

8

1.1.3. EQUIP I JUSTIFICACIÓ La distribució dels rols per configurar un bon equip per Desenterrant el Negre es va cuidar de la millor manera possible des del primer moment. Era important que cadascú se sentís còmode al seu lloc de treball i estigués capacitat per assolir els objectius que el projecte suposava individualment a cada departament.

La direcció va ser assumida per Gerard H. Serra, ja que més enllà de tenir la idea inicial del projecte, era coneixedor de tots els processos requerits, passant des del guió inicial fins a la fase de postproducció, sense oblidar-nos de tot el procés multimèdia del projecte. Havia estat en rodatges de curtmetratges, en edicions de documentals i també tenia una trajectòria sòlida en el camp web, amb múltiples anys d’experiència en el sector que l’avalaven.

Gerard H. Serra, director

Pel que fa a la producció va ser gestionada per Roger Bisbe que, caracteritzat per la seva organització i fins i tot obsessió per l’ordre, també coneixia la gran majoria de processos a dur a terme i sabia els requeriments que cada departament havia de complir, juntament amb les futures necessitats que podien aparèixer. La seva tasca de control permetia l’enllaç entre l’equip tècnic del projecte i l’equip creatiu, evitant sempre que qualsevol de les dues bandes quedés desemparada en el seu recorregut cap a l’objectiu final del projecte.

Roger Bisbe, productor

9

El nom de Daniel Álvarez va ser l’escollit per la fase ideacional del projecte i d’escriptura de guió.

Els seus múltiples treballs realitzats en el camp del documentalisme mostraven un potencial que definitivament era el buscat per Desenterrant el Negre. A més a més, les seves dots com a muntador complementaven la tasca de guionista en la vessant documental, donant-li a ell mateix un doble joc important en el projecte. Era l’encarregat de transformar en paraules aquelles primeres idees, i l’encarregat d’ordenar-les en un discurs complet un cop iniciada la fase de postproducció.

Daniel Álvarez, guionista i muntador

Una de les coses més remarcables de Desenterrant el Negre era la seva voluntat de cuidar la direcció de fotografia, fet que va posar Albert Garanger com a màxim responsable d’aquest departament, per assegurar que la integració d’imatges d’arxiu i d’aquelles que havien estat gravades de manera pròpia, fós de la màxima qualitat possible. El seu interès per la fotografia i les llums el van col·locar a una posició que requeria de creativitat, combinant-la amb la funció d’operador de càmera, que

Albert Garanger, director de fotografia

era molt més tècnica.

Malgrat ser un departament que passa sovint desaparcebut, Aida P. Fita i la seva enorme voluntat d’encapçalar el departament de so ens va posicionar des d’un bon principi com a un dels equips de treball amb iniciativa i amb una persona que, per interès propi, volia encarregar-se d’aquest departament. Amb les seves intencions professionals, quedava palès que sens dubte era la millor persona per encarregar-se del so de Desenterrant el Ne-

Aida P. Fita, directora de so

10

gre, no només en el rodatge sinó en la fase de postproducció i donant suport musical al departament multimèdia.

Un departament multimèdia que malgrat arrancar més tard que l’audiovisual va estar plantejat amb el millor dels equips possible. David Porras es va plantejar com a opció de capitanejar el sector multimèdia del projecte, sent el coordinador entre la direcció de Desenterrant el Negre i la resta del departament. A més a més, el seu ferm interès, els David Porras, dissenyador

seus treballs i la seva constància l’avalaven com a perfecte candidat per defensar el disseny general del documental transmèdia.

Finalment, els últims requisits que tenia Desenterrant el Negre eren en la pròpia part multimèdia. Les intencions eren fermes i no fàcilment assolibles per qualsevol, de manera que vam aconseguir incorporar a l’equip de programadors a Tonyi Antequera i a Mònica Sala, que amb el seu interès pel multimèdia i amb la seva responsabilitat donaven estabilitat

Tonyi Antequera, programadora multimèdia

al procés de creació d’una estructura complexa de webdocumental.

Mònica Sala, programadora multimèdia

11

2. LA NARRACIÓ El Negre de Banyoles. La polèmica original Francesc Darder i Llimona (1851 – 1918) va ser un reconegut veterinari i metge barceloní; un dels molts de la família Darder que va dedicar-se d’una forma entusiasta al món dels animals, de la investigació i la ciència, però també al col·leccionisme. A part d’obrir espais com el Museu Zootècnic i el Parc Zoològic de Barcelona, Francesc Darder va deixar gairebé tot el llegat que guardava com a col·leccionista a la vila que li va concedir el títol honorífic de fill adoptiu: Banyoles.

El Museu Darder, considerat un dels museus més antics de la província de Girona, va obrir les seves portes l’any 1916, on s’hi va exposar la gran majoria de la col·lecció d’objectes d’història natural que posseïa el veterinari barceloní, fins aleshores privada. Entre aquests objectes, hi havia esquelets i cossos dissecats d’animals —com lleons, àguiles o goril·les—, i piles d’eines i artefactes que van utilitzar antigues civilitzacions. Però Darder guardava una peça única, d’un gran valor personal, un símbol del seu fanatisme per la taxidèrmia: es tractava del cadàver exhumat i dissecat d’un jove boiximà, adquirit pel propi Darder cap al 1880 en un dels seus nombrosos viatges a París, a la botiga familiar dels germans Verreaux, col·leccionistes i apassionats de la taxidèrmia com ell. Poc a poc s’anirà coneixent aquesta figura com “El Negre de Banyoles”.

El Museu Darder, però, no es va endur l’exclusiva de mostrar aquesta peça de col·leccionisme tant extravagant. Francesc Darder va crear una gran controvèrsia l’any 1888 en l’esperadíssima Exposició Universal de Barcelona, mostrant al públic per primera vegada el boiximà —que vestia una faldilla de pell animal i una llança —. Tot i així, el Negre va passar força desapercebut dins el museu banyolí fins que l’any 1991, —poc abans de les Olimpíades que es celebrarien a Barcelona i on Banyoles, coneguda pel seu estany, seria la seu olímpica de rem—, Alphonse Arcelín, un metge tahitià amb nacionalitat espanyola i resident a Cambrils, va acabar amb la calma.

Alphonse Arcelín va ser qui va obrir un procés de denúncia amb l’objectiu de retirar el Negre del museu. Mogut per una injustícia, al seu parer, de caràcter moral i ètic, va demanar a l’alcalde de Banyoles, Joan Solana, la retirada immediata del jove africà per portar-lo a la seva terra na12

tal, on havia de ser enterrat de forma digna, tal i com ho marca la seva cultura. Amb el pas dels mesos, el tema va anar guanyant popularitat mediàtica. Arcelín va denunciar i demandar, amb el suport del COI1 i el COOB2, a l’Ajuntament de Banyoles per l’exhibició d’un cos humà de raça negra, amb l’argument que es tractava d’un fet racista i de cap valor etnològic, antropològic ni educatiu. Aquest argument quedava contraposat i rebutjat per part de Solana i el seu equip de govern, que sustentaven la idea que altres museus reconeguts mundialment també exhibien mòmies i altres restes humanes, i que aquestes aportaven dades de gran valor des d’un punt de vista antropològic. Però els que se situaven en contra de l’exposició contraatacaven dient que les momificacions quedaven més enllà del S. XIX, i que es duien a terme per altres raons alienes a ser objectes d’exposició.

A part de l’enrenou internacional, Arcelín va obrir una disputa dins el Partit Socialista de Catalunya (PSC), ja que tant ell com Solana n’eren militants. El metge de Cambrils va assistir al congrés del PSC per a denunciar el cas, però el partit va decidir no posicionar-se, deixant al descobert a Arcelín, que a partir d’aquí seguiria la seva aventura en solitari. La popularitat d’Arcelín creixia com l’espuma. Va ser present en varis debats televisius, així com en nombrosos reportatges d’àmbit nacional o fins i tot en mitjans internacionals, com la CNN o el New York Times, i va acabar captant l’atenció d’organitzacions com la UNESCO i rebent el premi Martin Luther King per la seva lluita per la desigualtat racial.

Joan Solana, com Arcelín, es mantenia ferm amb la seva posició. No creia que es faltés el respecte a cap cultura ni que es ferís cap sensibilitat pel fet de mostrar aquella peça històrica. Era recolzat per la gran majoria de la seva població, que convivia en harmonia des de feia anys amb una gran comunitat d’immigrants africans. Malgrat el posicionament en contra d’alts càrrecs com Juan Antonio Samaranch o Jordi Pujol, o la pressió d’institucions com el COI o el COOB, la posició de Solana era ferma: el Negre no es retiraria. Durant aquella època, amb l’argument d’evitar més visites de les desitjades, es va triplicar el preu de l’entrada al Museu Darder.

La implicació d’Arcelín va traspassar la línia que separa allò moral d’allò més personal. El 4 de febrer del 1997 Solana és denunciat en procés de querella per part d’Alphonse Arcelín, que demanava una indemnització de dos-cents milions de pessetes per calúmnies. A més, va

1 Sigles pertanyents al Comitè Olímpic Internacional 2 Sigles pertanyents al Comitè Olímpic Organitzador de Barcelona ‘92

13

amenaçar en portar el problema, amb l’ajut de l’Organització dels Estats Africans, a l’ONU. Arribats a aquest punt, va fer-se públic que, davant el temor d’haver de claudicar, Joan Solana va fer enviar el Negre a l’Hospital Josep Trueta de Girona per fer-li una autòpsia i extreure veritats sobre l’origen i la mort del boiximà. També va sortir a la llum el nom d’un escultor banyolí: Xicu Cabanyes, que podria haver rebut l’encàrrec per part de l’Ajuntament de Banyoles de fer un motlle del Negre. D’aquesta manera, en cas de ser extraditat el cos del boiximà, se’n podria recrear la figura en forma d’escultura.

L’última etapa del Negre dins el museu segueix sent, encara hores d’ara, bastant tèrbola. Joan Solana, en un aparent canvi d’opinió sobtat, va acceptar finalment retirar el Negre de la ciutat i retornar-lo al seu país d’origen, per ser enterrat amb tots els honors. Un cop donat de baixa com a bé cultural, es va dur primer fins a Madrid, on es va desmuntar per peces. Posteriorment, el Negre va ser enviat a Botswana, on va ser enterrat.

La reacció dels ciutadans de Botswana va ser crítica amb el que el país havia rebut. Alguns que posaven en dubte la versemblança del Negre, argumentant que sota aquells ossos s’amagava el cos d’un home de raça oriental i que tenia com a esquena una barra de ferro. D’altres, afirmaven que els ossos eren desproporcionats respecte l’original.

La crisi econòmica i la corrupció L’any 2007 va esclatar una de les crisis econòmiques més importants dels últims temps. És d’abast mundial i, en més o menys mesura, afecta a tothom, sobretot a les classes mitjana i baixa de la societat. L’augment dels preus, el consum irracional i desorbitat i la despesa d’allò que no es té, són alguns dels factors que han portat al món a la situació actual. Tot el que coneixíem fa només una dècada ha canviat per sempre, i no sembla que hi hagi marxa enrere.

Paral·lelament, són cada cop més els casos de corrupció que, per fi, són destapats. Personalitats com Fèlix Millet, Jordi Pujol, Luis Bárcenas o Rodrigo Rato, per esmentar-ne només alguns, han passat d’estar considerats figures il·lustres a ser repudiats per la resta de la societat un cop s’han descobert els seus draps bruts. Quin és l’impuls que els ha manat a fer-se seus uns diners que no ho eren? És el poder, que de manera natural, corromp? Potser hi ha alguna força exterior que els ha empès a actuar d’aquesta manera.

14

2.1. REFERENTS BIBLIOGRÀFICS 2.1.1. REFERENTS DOCUMENTALS Un dels principals referents que sempre s’ha tingut en compte i que, de fet, va motivar a la creació d’aquest projecte, és el documental Operación Palace, de Jordi Évole (La Sexta, 2014).

El tipus de narració i l’expectació generada al voltant d’una història que ningú esperava com a falsa, són dos dels factors que s’han intentat plasmar a Desenterrant el Negre.

La premisa d’Operación Palace era, mitjançant la reformulació d’una història que sempre ha estat força obscura, denunciar la impossibilitat de saber una veritat que, de moment, segueix oculta. El cas del 23-F i la seva suposada resolució sempre ha estat un episodi confús en la història de la transició a Espanya. Així doncs, l’esperit de denúncia també s’ha entès com a propi en l’elaboració d’aquest projecte, i s’ha procurat que l’espectador tingui ben clar quin és el missatge que l’equip del projecte li vol donar.

En l’aspecte més visual, també s’ha tingut en compte aquesta peça. Encara que, en el cas d’Operación Palace el format és més panoràmic, el tipus de composició, la il·luminació i la ubicació dels protagonistes en el seu entorn són idees que van convèncer a l’equip de direcció de fotografia del nostre projecte.

Imatge 1. Fotograma d’Operación Palace (Jordi Évole, 2014)

Un altre dels audiovisuals que va alimentar a Desenterrant el Negre és Operación Luna (Dark Side of the Moon), dirigit per William Karel (2002). No és casualitat que aquest fals documen15

tal tingui un nom similar al cas explicat anteriorment, ja que també va servir-hi de referència.

Imatge 2. Fotograma d’Operación Palace (Jordi Évole, 2014)

Malgrat que en la seva resolució utilitza l’humor de forma més acusada que a Operación Palace, també es va tenir molt present, sobretot en la fase més inicial de Desenterrant el Negre.

Encara que en menor mesura i, simplement amb intenció documentativa, l’equip de direcció de Desenterrant el Negre ha tingut en compte altres peces audiovisuals. El fals documental Zelig (1983), dirigit per Woody Allen, va mostrar un tipus de narració molt interessant, que es nutria bàsicament d’imatges d’arxiu descontextualitzades i d’una veu en off que aportava la informació adient. Un altre treball que es va visualitzar va ser el documental El desencanto (1976), dirigit per Jaime Chavarri. En aquest cas, encara que a vegades ho pugui semblar, no s’explica una història falsa, sinó la vivència d’una família que passa per uns anys de transició, tant a una escala nacional (amb la mort de Franco) com a una escala més familiar (la mort del pare). El desencanto va servir per entendre una manera de dirigir a actors reals, a personatges molt particulars que cal entendre molt bé per saber què és el millor que poden oferir al teu projecte.

Per altra banda, també es va haver de fer una recerca d’anuncis asiàtics, per analitzar com eren i saber què se’n podia extreure per realitzar millor la nostra versió.

16

Imatge 3 i 4. Fotogrames d’un anunci referent de la Xina

L’estètica d’aquests clips acostuma a ser de colors cridaners, sigui en el fons i/o en els propis personatges que hi apareixen. Els moviments són ràpids i la cadència de plans és molt elevada.

Aquestes són les característiques que es van buscar per fer l’anunci del Bushy Man. 17

2.1.2.REFERENTS MULTIMÈDIA/TRANSMÈDIA Són diferents els referents transmèdia que s’han tingut presents a l’hora de crear aquest projecte. Però un dels que més ens ha influit és, sens dubte, la saga Killing (2013), de National Geographic, formada per diferents peces com Killing Lincoln, Killing Kennedy o Killing Jesus. Són projectes transmèdia en majúscules, formats per diferents components videogràfics, auditius, textuals i multimèdia. A més, tot el contingut es pot veure en una sola pàgina, de format llarg, vertical i aparentment cronològic, fet que situa a l’espectador. Sens dubte, l’estètica que utilitza aquest projecte per articular tots els seus elements és la que més ha influit a Desenterrant el Negre.

Imatge 5. Captura de pantalla de Killing Lincoln (National Geographic, 2013)

Un altre projecte que també va semblar interessant va ser A global guide to the first world war (2014), un documental interactiu sobre la primera guerra mundial creat pel diari britànic The Guardian. Ofereix la possibilitat de veure el documental (i la resta de contingut) subtitulat en diversos idiomes. A més, també té fàcils accessos per compartir el material del documental a les xarxes socials. Proporciona informació addicional, com mapes, fotografies, talls de veu o articles de diari de l’època, i divideix la part audiovisual en diferents trams. Precisament, aquesta opció es va posar sobre la taula en la fase inicial del nostre projecte, encara que final18

ment es va descartar.

Imatge 6. Captura de pantalla de A global guide to the first world war (The Guardian, 2014)

The deeper they bury me (2014) és un documental interactiu dirigit per Angad Singh Bhalla i Teed Biggs, que tracta sobre un activista de les Panteres Negres que va ser empresonat per error. El suport bàsic d’expressió és el dibuix i la veu telefònica del protagonista. La qualitat és molt alta i la proposta resulta adequada pel tipus d’història que s’explica. Malgrat que la seva estètica és excel·lent, són pocs els elements ideacionals que s’han pogut extreure d’aquest documental, a causa de l’elevada complexitat tècnica que tenen.

Imatge 7. Captura de pantalla de The deeper they bury me (Angad Singh Bhalla i Teed Biggs, 2014)

19

2.1.3.MITJANS I PLATAFORMES Desenterrant el Negre és un projecte purament transmèdia, de manera que els mitjans i plataformes dels nostres referents són múltiples. Des de documentals clàssics, els tradicionals de tota la vida (com Operación Palace o Operación Luna), que estan pensats per veure’s de manera lineal i des de la televisió convencional, fins a Killing Lincoln o The deeper they bury me, que a part de tenir la seva part audiovisual, gaudeixen d’informació complementària que l’espectador pot anar seguint quan i com ell vulgui i, per tant, no poden ser emesos per televisió, sinó que s’han de consultar des d’una pàgina web interactiva.

Encara que el documental sigui un producte més aviat propi de la televisió, tampoc s’han tancat portes a altres plataformes, com per exemple, el cinema. El desencanto o Zelig són dos productes que, salvant les distàncies, estan pensats per veure’s en una sala de cinema però que també han servit de referència en determinades ocasions pel nostre documental.

I com que la web és l’envolcall principal de Desenterrant el Negre, també s’ha fet recerca de projectes d’aquest mitjà, independentment de si fossin productes audivisuals o no. La pàgina web del producte ConductR o la del joc en línia Ikariam també han estat analitzades.

20

3. DECLARACIÓ D’INTENCIONS DE L’EQUIP 3.1. OBJECTIUS Principals - Fer una crítica social al capitalisme, a l’abús de poder i als conflictes ètnics.

- Donar a conèixer la història del Negre de Banyoles.

Secundaris - Realitzar un documental transmèdia.

- Donar a conèixer l’escultor banyolí Jordi Bosch, Barraca.

- Recuperar la inversió realitzada per part de tots els membres de l’equip.

3.2. BENCHMARKING 3.2.1.CRITERIS DE CERCA Per tal de fer una recerca acurada de la competència del nostre projecte, s’ha dividida en dues parts: d’una banda, les pàgines web temàtiques que tinguin un contingut semblant al del nostre projecte, és a dir, que siguin documentals transmèdia. D’altra banda, s’han seleccionat les pàgines web que tinguin una aparença estètica i una interacció que resulti atractiva, encara que no siguin pròximes a la proposta pel que fa a la temàtica.

3.2.2. QUADRES RESUM Webs temàtiques

Títol

Pàgina web

Descripció

Autor i data

A global guide to the Þrst world war

http:// www.theguardian.com/ world/ng-interactive/ 2014/jul/23/a-globalguide-to-the-Þrst-worldwar-interactivedocumentary

Documental interactiu semilineal sobre la Primera Guerra Mundial. A més de la part videogrˆÞca, compta amb mapes i documents històrics.

The Guardian, 2014

Welcome to Pine Point

http://interactive.nfb.ca/ #/pinepoint

Web interactiva sobre la hist˜ria de Pine Point, un poble canadenc que va desaparèixer a la dècada de 1980. Imatges, mœsiques i vídeos.

Paul Shoebridge i Michael Simons, 2010 21

Þrst world war

www.theguardian.com/ world/ng-interactive/ 2014/jul/23/a-globalguide-to-the-Þrst-worldwar-interactivedocumentary

lineal sobre la Primera Guerra Mundial. A més de la part videogrˆÞca, compta amb mapes i documents històrics.

Welcome to Pine Point

http://interactive.nfb.ca/ #/pinepoint

Web interactiva sobre la hist˜ria de Pine Point, un poble canadenc que va desaparèixer a la dècada de 1980. Imatges, mœsiques i vídeos.

Paul Shoebridge i Michael Simons, 2010

Collapsus

http:// www.collapsus.com/

Narració transmèdia sobre els recursos energètics que combina interactivitat, animaci—, Þcci— i documental.

Tommy Pallota, 2010

Plot28

http://www.plot28.com

Projecte considerat un Òunivers transmèdiaÓ i ÒÞcci— totalÓ. Mœltiples suports: Noveláles, documentals, blocs, webs, xarxes socials, c˜mics, teatre Þlmat, mœsica...

Agustín Sierra i Hernán Ruiz, 2013

Fort McMoney

http:// www.fortmcmoney.com

Documental-joc interactiu.

Segueix un estil semblant al d’una road-movie i l’espectador pot triar diferents camins per seguir la història de l’explotació del petroli al Canadà.

David Dufresne, 2010

Bear 71

http://bear71.nfb.ca

Documental web interactiu que explora com els animals salvatges han de conviure amb els humans.

Leanne Allison i Jeremy Mendes, 2012

Out my window

http:// outmywindow.nfb.ca

Documental interactiu en 360º sobre l’habitatge vertical en els suburbis del món.

Katerina Cizek, 2010

http:// acallfromherman.nfb.ca

Documental interactiu sobre Angad Singh Bhalla i Teed un activista de les Panteres Biggs, 2014 Negres que va ser empresonat per error.

The Deeper They Bury Me

Taula 1. Pàgines webs referents segons el criteri temàtic Taula 1. Quadre resum de la selecció de webs temàtiques

22

Webs estètiques Títol

Pàgina web

Descripció

A global guide to the Þrst world war

http:// www.theguardian.com/ world/ng-interactive/ 2014/jul/23/a-globalguide-to-the-Þrst-worldwar-interactivedocumentary

Documental interactiu semi- The Guardian, 2014 lineal sobre la Primera Guerra Mundial. A mŽs de la part videogrˆÞca, compta amb mapes i documents hist˜rics.

Points of View

http://points-of-view.net/ Mapa en moviment de ratol’, FFunction, 2007-2008 en imatge inicial amb el mateix "punt de vista"

Pr—xima visita

http:// www.proximavisita.com/

Las Rutas del Oro

http:// Tenir el documental en www.lasrutasdeloro.com/ pantalla completa dins la web i permetre l'scroll per informaci— extra.

ConductR

https:// www.conductr.net/

Colors pastel atractius.

Patchworks, 2015 Hover dels botons amb requadre interessant. A l'entrar a la web hi ha un anunci que apaga tot el fons per ressaltar. Es podria jugar amb convertir el fons de la web mŽs fosc o mŽs clar segons el que volem mostrar o segons connotacions, o hora del dia.

Ikariam

http:// es.ikariam.gameforge.co m/

Moviment lateral del ratolí provoca moviment del cel.

Element interessant per algun factor transmèdia.

Juga molt amb el blanc i el negre, tant en imatges com en fons i elements de parallax, contrast interessant tant estètic com temàtic.

Autor i data

These Glory Days, 2013

Racontr

Gameforge, 2008

Taula 2. Quadre resum de la selecció de webs estètiques

23

3.2.3. CONCLUSIONS DEL BENCHMARKING Després d’analitzar diferents pàgines web similars a les del nostre projecte, s’ha pogut observar quina és la principal tendència en aquest sector. La proposta que més s’estila és la de tenir una web molt potent, en què la peça audiovisual és només el punt de partida d’un univers molt més gran, que permet a l’espectador jugar, descobrir i interactuar amb aquesta història.

En un món en què cada cop les persones –i sobretot aquelles que passen moltes hores davant d’una pantalla– busquen l’immediatesa, és normal que les propostes estètiques acostumin a ser espectaculars, cridant l’atenció de l’espectador des del primer minut per tal de retenir-lo.

Per tant, Desenterrant el Negre haurà de tenir aquests elements per tal de ser un projecte sòlid. Malauradament, és evident que no es disposen ni dels mitjans tècnics ni del temps necessari per dur a terme un producte com qualsevol dels analitzats anteriorment, de manera que caldrà trobar un punt mig i aconseguir el millor resultat amb els mínims recursos.

24

4. STORYLINE

Gràfic 1. Línia temporal dels fets ocorreguts a la nostra història

5. SINOPSI Desenterrant el Negre és la història del conflicte que desencadena la joguina Bushy Man, una reproducció a escala del conegut i polèmic Negre de Banyoles. Yue Uang, un empresari xinès resident a Banyoles, va ser qui va convertir una simple rèplica del boiximà en una joguina d’èxit mundial. El que no sabia Uang era que tot el que està relacionat amb el Negre de Banyoles pateix una maledicció, que provoca un egoisme elevat i unes ànsies de poder brutals a tots aquells que, d’una manera o una altra, hi hagin estat en contacte. L’èxit del Bushy Man s’expandeix, i tot el món en patirà les conseqüències.

Aquesta història l’explicarà Barraca, l’escultor banyolí que va extreure els motlles del Negre original i que gràcies a ell (o per culpa seva) se n’ha pogut crear la joguina.

25

6. BÍBLIA DE PERSONATGES Jordi Bosch, Barraca 58 anys. Nascut a Banyoles el 1957. Artista, alpinista, escalador i empleat de banca. Del 2007 al 2015 va ser regidor a l’Ajuntament de Banyoles; els primers quatre anys dins el PSC i els últims com a regidor no adscrit.

Coneix la polèmica del Negre original de primera mà. Quan, per encàrrec de l’Ajuntament de Banyoles, el Negre original va arribar a les seves mans, en va quedar completament fascinat.

Ell en va decidir fer-ne rèpliques per commemorar la figura: era la seva manera de no oblidar el que un dia va ser el símbol més conegut de la ciutat de Banyoles. Gràcies a la iniciativa d’un amic i empresari xinès, Yue Uang, la seva nova obra es va comercialitzar a gran escala. Sense saber-ho, milions de nens d’arreu del món tenien la seva obra d’art a casa seva: el petit negret, el Bushy Man. La seva funció al documental és la de fer de fil conductor, narrant la història de la figura i de tot el que ha comportat, en la mesura que aporta el seu punt de vista personal. És per això que comparteix objectiu amb l’espectador: entendre i descobrir els misteris que envolten la figura de Bushy Man.

Artista / vital / encoratjador / crític 26

Xicu Cabanyes 70 anys. Nascut a Serinyà, ha viscut tota la vida al Pla de l’Estany, la comarca que l’ha vist créixer, com a persona i com a escultor. És un home tranquil, però crític amb allò que considera injust o ridícul. No està per romanços. No li agraden els conflictes i s’allunya d’allò que desconfia.

Des de fa més de 40 anys, té cura del seu bosc d’escultures eròtiques, que encara manté net i cuidat.

El seu paper al documental és, sobretot, explicar la vessant real d’aquesta història. La seva veu complementa la de Barraca i dóna pluralitat al discurs del documental. La seva presència és exclusiva a l’apartat transmèdia.

Escultor / artista / tranquil / crític

Yue Uang 42 anys. Nascut a Suzhou, una ciutat prop de Xangai. Empresari. És un home ambiciós i tossut. Dirigeix dues de les multinacionals de productes infantils més importants arreu del món.

27

Va estudiar econòmiques a Barcelona, on descobrirà la seva passió per l’art occidental i on coneixerà la Dolors, la seva dona, amb qui tindrà dos fills. Gràcies a ella, també, va arribar a trobar-se amb Barraca, amb qui entaularà una amistat que durarà anys. Viu amb la seva família en una casa prop de l’Estany. La seva vida està a cavall de Xangai i Banyoles.

Quan descobreix la figura del Negre, en queda absolutament fascinat. Insisteix a en Barraca per fer-se amb la patent de la figura. Però Uang acaba de ser maleït. La seva obsessió per la figura arriba a extrems insospitats. Redueix la producció de tota la resta de joguines per potenciar la venda del Bushy Man. El seu caràcter és cada cop més irritant, arribant a pegar repetidament un dels seus fills. La família l’abandona, i un cop divorciat s’allunya de tot allò que encara li quedava. Acaba morint sense pena ni glòria en una baralla en un bar a les afores de Xangai. És l’antagonista del documental. La seva obsessió inicial pel Negre provocarà l’expansió de la maledicció a gran part de la societat. Encara que per culpa de la maledicció cada vegada n’és menys conscient, el seu objectiu és expandir l’èxit del Negre arreu del món, i per tant, enriquir-se tant com pugui.

Empresari / ambiciós / poder / maleït

28

7. RELACIÓ DE TESTIMONIS 7.1. ENTREVISTATS Xicu Cabanyes i, sobretot, Jordi Bosch “Barraca” són els dos principals entrevistats d’aquest projecte. El perquè de la seva elecció, alguns canvis d’última hora i tota la cronologia de com va anar el contacte amb ells, està explicat a l’apartat Proves de càsting1.

7.2. COL·LABORADORS Una de les persones que no apareix personalment al documental, però que va facilitar a l’equip de Desenterrant el Negre el contacte i l’accés a en Xicu Cabanyes, va ser la Paqui Badosa. Ella és, a més d’amiga personal de Cabanyes, tresorera del Club de Can Ginebreda, el bosc d’escultures del qual té cura l’artista. Des d’un primer moment va interessar-se pel projecte i va posar totes les facilitats possibles per parlar personalment amb en Xicu. Com també s’explica a l’apartat Proves de càsting, el caràcter de Cabanyes és complex, i és per això que durant la primera reunió, Badosa també va ser-hi present. Ella va saber reconduir la convesa diverses vegades per centrar-se en el documental i, en definitiva, feia de mediadora entre l’equip i l’escultor.

1 Veure punt 9.3. Convocatòria de càsting.

29

8. TRACTAMENT LITERARI 8.1 PROCÉS CREATIU El documental partia de l’assignatura de segon del GAM; en aquell inici es plantejava amb un format purament de reportatge en el sentit més convencional del gènere, basat en l’opinió d’una sèrie de testimonis que revelaven l’actual parador del famós Negre del Museu Darder. És en l’actual curs del GAM que s’ha volgut rescatar la proposta creativa provinent del segon curs per afrontar el projecte grupal. Es comptava amb la col·laboració de Daniel Álvarez com a guionista i en un primer moment es pretenia mantenir el format de reportatge. D’aquesta manera es va gestar la primera versió de guió. La idea era que l’estructura del documental es formés gràcies al joc de creuar les opinions de diferents personalitats, encaixades en varis sectors socials ja siguin polítics, socials, educatius, històrics... El tema i propòsit d’aquesta primera versió era aclarir i treure la veritat sobre tota la polèmica que durà més d’una dècada, a finals de segle XX, per veure quina va ser la participació per part de les dues cares del conflicte, així com la transcendència internacional del problema i els diferents problemes socials que aixecaren aquesta duradora problemàtica. Òbviament, perquè el joc d’intercanvi d’opinions funcionés, es va haver de cercar molt arxiu documental per a conèixer de la manera més detallada i exhaustiva possible la polèmica del Negre del Darder, contrastant les múltiples opinions que hi havia sobre el tema. Les fonts cercades eren d’allò més variades: articles de diari, internet, entrevistes i reportatges televisius, etc. Els personatges que es creien oportuns per a completar els buits de la problemàtica i d’aquesta manera aclarir la successió dels fets claus del mateix eren Eudald Carbonell, Josep Mª Terricabres, Xicu Cabanyes, Narcís Bardalet i Dorothy Taylor.

Aquesta última es tractava d’un personatge fictici que donaria veu a les qüestions més internacionals que agafaria el conflicte. Una referència quant a guió i elements amb els que juga el guionista seria la peça documental de ficció dirigida per William Karel, Dark Side of the Moon.

Un cop estudiada aquesta proposta, es va voler fer una aposta creativa més gran. És aquí on neix la primera versió del que avui dia pot veure’s en pantalla, un documental sobre un dels partícips de la polèmica, l’escultor que va fer la rèplica del Negre de Banyoles. En aquesta proposta, es vol donar continuïtat al present de la ja passada polèmica, de manera que la totali-

30

tat del documental es basa en una ficció absoluta, a excepció del background1 de la història, que se sosté en el verídic passat d’aquesta escultura. En aquest primer moment però, es pretén comptar amb un escultor diferent al que ha acabat essent el protagonista, Xicu Cabanyes. En aquesta versió, el tema que es volia tractar era que l’ànsia de poder individual pot desembocar a un desastre de caire internacional, podent descriure’s també amb la cita Hommo homini lupus2. El càstig o escarment que s’endú el protagonista és l’objecte de la història A que queda emmascarada per la història B, aparentment la principal. En aquesta versió hi ha un tercer element que condueix el fil narratiu i que orienta a l’espectador en com s’ha de mirar el que està succeint. Aquest tercer element és la veu en off, una veu que respon a un personatge omniscient, conscient de tot el que li passa al protagonista i de la maledicció que tants anys porta asfixiant a la població.

Per aquesta última versió es va fer una recerca documental relacionada amb els temes ancestrals de l’Àfrica, concretament les referents a la tribu dels Boiximans així com la seva estructura social, les seves creences, la seva evolució històrica fins a l’actualitat, etc. D’aquesta manera s’ha trobat la peça que podria construir la història A. La metàfora que representaria el tema del documental es tractaria d’una maledicció que el xaman de la tribu boiximana va exercir sobre un objecte molt anhelat per l’home d’occident, el Negre de Banyoles. El protagonista que s’ha escollit finalment per a conduir la narració és l’escultor Jordi Bosch, més conegut com a Barraca. Ell és qui representa inicialment al poble de Banyoles, que ha estat enganyat per segon cop i ha tornat a perdre la figura que definia a un poble, el Negre. Aquesta pèrdua ha estat causa d’un empresari xinès, maleït pels Boiximans, amb l’afany de fer-se milionari distribuïnt joguines del negre arreu del món, cultivant d’aquesta manera un sentiment racista a tota la societat. Mentre la història B et parla del desengany que va viure l’escultor per culpa del seu antic amic xinès, Yue Uang, la història A anirà fent un anàlisi de la situació que viu l’Àfrica, donant d’aquesta manera les raons per les quals la maledicció es troba pertorbant a mig món. Aquesta part del relat, narrada en boca de la veu en off, mostrarà imatges d’arxiu històriques, molt centrades en l’Àfrica i l’Àsia, dos continents que representen a la perfecció fets com la desigualtat o la corrupció. Les imatges, que volen parlar per si soles, intenten mostrar fets socials com l’èxode derivat de les guerres, mines o fàbriques on s’explota a l’obrer i com els dirigents ho permeten i es beneficien. Per altra banda, Barraca serà víctima de la maledicció, representant

1 Significa fons en anglès, fent referència al rerefons de la història.

2 Locució llatina que significa ‘L’home és un llop per l’home’

31

l’afany de fer-se amb allò que no li pertany i fent referències a l’etern retorn i a la clara condició de l’home des del punt de vista més capitalista. El propòsit del documental és fer una crida a la societat perquè deixi de banda els prejudicis racials i de classe alhora que avisa dels perills de l’abús de liberalisme i el capitalisme.

Per aquesta segona aposta de guionatge s’han creat sis versions d’escriptura. Cal dir que la principal problemàtica que aquesta narració suposa és l’exigència de càsting per part de Barraca. Jordi Bosch és un home corrent, de poble, que gràcies a la seva necessitat de parlar sobre el tema cedeix col·laborar amb el documental. Les seves habilitats interpretatives mai havien sortit a la llum. És d’aquesta manera que el text narratiu s’ha treballat des d’un punt de vista fàcil perquè des de direcció se li pugui brindar la possibilitat de fer-se seu el guió, adaptant-lo a la seva manera de parlar i d’aquesta manera deixar enrere la necessitat de memoritzar-se’l. En canvi, l’avantatge que aporta el guió és el marge que dóna el fet de treballar amb el recurs de la veu en off, la qual es podrà anar modificant quan la part interpretativa ho demani. La manera en que s’han treballat les dues històries ha estat des d’un bon inici per separat, fent proves en cada versió. El motiu era intentar aconseguir que les dues històries tinguéssin, per si soles, els elements narratius necessaris per la trama i que aquesta quedés perfectament entesa per part del públic. També és cert que el fet d’intercalar les històries A i B acabaria de tenir el seu lloc definitiu a la sala d’edició i que dependria íntegrament del resultat que se n’extragués en el rodatge de la història B, protagonitzada per l’escultor banyolí.

32

9.REALITZACIÓ I PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL A) REALITZACIÓ AUDIOVISUAL 9.1. VERSIÓ FINAL DE GUIÓ

DESENTERRANT EL NEGRE V-03.2 Guió de Daniel Álvarez

33

01. V.O. Muntatge en paral·lel d’imatges d’arxiu: La tribu bosquimana, en els seus orígens, caçant i recol·lectant, duent a terme una vida aparentment tranquil·la, fins que, pressionats per l’entrada dels primers colonialistes i ajudats pels dirigents africans, són desterrats, actualment, a una mena de camp de refugiats, apartats del suposat progrés i d’allò que els manté vius, el menjar i l’aigua. Finalment entren flaixos de les conseqüències d’aquest desterrament (revoltes i disturbis entre africans).

V.O. (La veu és aspre, seca i freda. No es nota cap mena posicionament ni empatia al respecte) Acostuma a dir-se que l’extinció dels bosquimans va començar amb l’arribada de l’home blanc a l’Àfrica, això és del tot cert, però els mateixos dirigents africans varen actuar a imatge i semblança que Europa. Això va ser el detonant perquè aquesta singular tribu tingués els dies comptats en les terres on portaven més temps que qualsevol altre homínid. L’únic anhel dels bosquimans és vagar pel Kalahari, recollint el que la natura els proporciona per la seva subsistència. En canvi ara, es veuen empresonats en una mena de camp per a refugiats, un suburbi, on se’ls priva de lo únic que necessiten: aigua i menjar. La quimera del colonialisme i el seu fill, el capitalisme els ha robat tot el que tenien. Però tota bona història té un final; i en aquesta, el xaman de la tribu bosquimana, l’home que els representa i els defèn dels pitjors monstres, us ha preparat el més esgarrifós dels finals.

02. INT. TALLER - VESPRE El taller està gairebé a les fosques. L’ambient és íntim, però suggereix una mena de misteri i, de moment, anonimat en la figura humana que apareix.

Entren els crèdits del documental. L’estil i la llum són d’un to clarobscur.

(CONTINÚA)

34

CONTINÚA:

2.

Es manté la mirada focalitzada en unes mans sense rostre, vestides per uns guants d’uns blanc lleugerament bruts, que treballen i esculpeixen una figura feta a la cera perduda.

La cera inunda un motlle, el qual després és polit per acabar de matisar les formes. Finalment es veu que la figura esculpida és un guerrer africà, ancestral, que empunya una llança. Li manca però, el color fosc de la pell que caracteritza l’home africà.

03. EXT. VOLTANTS DE L’ESTANY DE BANYOLES - MATÍ El matí és tèrbol. L’aire no corre i la boira espessa reposa sobre l’estany.

Jordi Bosch, escultor banyolí conegut com a Barraca, camina lentament, capcot, obviant la presència de la càmera. Manté les mans agafades darrere l’esquena. Ens remet un aire nostàlgic i reflexiu. Se l’observa amb distància.

Barraca s’apropa fins on es troba la càmera, talla amb el seu moment reflexiu.

BARRACA (dirigint-se, estranyat, darrere càmera) Així que li va posar Bushy Man...

El temps no s’atura, però l’escultor torna a abaixar el cap. Segueix amb la reflexió. Aquest cop l’acompanya la càmera. Se’l veu de cares. El caminar és lent, passiu. De tant en tant observa l’entorn amb aire contemplatiu. Nega amb el cap.

BARRACA (sense parar de caminar, la compostura és pasiva) Mai vaig poder imaginar-me que tot això arribés a aquest extrem.

La violència i l’art no juguen al mateix joc. Amb aquesta escultura volia commemorar a un home, a un poble. Banyoles és un lloc tranquil, ja ho veus. Mai hem desitjat res dolent a ningú i encara menys riure’ns dels bosquimans. Ell va ser un símbol per a tots nosaltres i ens l’han tornat a robar. Aquest és el segon cop.

Hi ha una petita pausa però no deixa de caminar. De sobte Barraca s’atura i mira a l’horitzó.

(CONTINÚA)

35

CONTINÚA:

3.

Aixeca el braç assenyalant alguna cosa.

BARRACA Yue Uang vivia allà, en aquella casa. Mai més l’hem tornat a veure des d’aquell dia.

La càmera fa un paneig, però la boira ho emmascara tot i no deixa entreveure’s absolutament res.

FOSA A NEGRE. 04. INT. TALLER - TARDA Una taula d’eines, motlles, escultures vàries en brut i alguna pintura ens revela que ens trobem en un taller. El silenci és sepulcral.

Entra per una finestra un feix de llum que recau sobre una escultura. És una rèplica en coure del Negre del Darder.

(Apareix la breu biografia de Barraca). L’escultura és agafada per una mà amb els guants blancs lleugerament bruts.

Una cadira buida. S’acosta lentament, des de darrere, una persona. És Jordi Bosch, l’escultor, que s’asseu a la cadira. Sembla cansat. Li costa asseure’s. Deixa l’escultura en una tauleta que es troba al costat de la cadira. Amb paciència es treu els guants que, com podem anar veient, el caracteritzen. Els deixa sobre la seva cuixa curosament.

Es treu de la butxaca de la camisa una caixeta de cigars.

En treu un i se l’encén.

Tall. P.A (Pregunta orientativa: Qui és Yue Uang?)

Contrapunt audiovisual: en paral·lel apareixen imatges d’arxiu de Yue Uang, en ambients empresarials i luxosos.

Barraca, dirigint-se darrere càmera, diu: BARRACA Yue Uang? Era un empresari xinès.

Va arribar farà uns vint anys, si, cap a l’any 95, poc abans que s’endugueren al Negre del museu.

De fet, crec que el va arribar a veure. Recordo que no li va fer gaire gràcia. Bé, la qüestió és que va venir de vacances i es va enamorar de Banyoles, del seu estany i de nosaltres, els banyolins. Ràpidament va comprar (MÁS) (CONTINÚA)

36

CONTINÚA:

4.

BARRACA (continúa) la casa de l’estany. No sabíem gaire d’ell, li agradava poc parlar de la seva vida a l’Àsia.

Amb en Xicu, en Mauro, i amb mi especialment tenia una relació molt especial. Adorava l’art, igual que nosaltres. Passàvem nits senceres parlant d’art, de les nostres escultures. Ens ensenyava moltíssimes coses. Era un home sensat, molt intel·ligent i singular, us podria dir un munt de coses bones més que tenia però, en aquesta història la caputxeta i el llop era la mateixa persona.

Tall P.M (Pregunta orientativa: Sempre et refereixes a Uang en passat. On és ara? Que ha passat amb Uang?)

BARRACA És difícil de reconèixer. Uang va ser qui em va robar el Negre.

Aquí mateix, en aquest taller.

Vaig fer una exposició, en petit comitè, de quatre escultures noves, no seguien cap línia. Una d’elles era el Bosquimà. Feia temps que em corria pel cap fer-li un homenatge. Uang va venir, com no, si era part del cercle d’amics més íntims. Quan el va veure ràpidament es va llançar a agafar-lo. No parava de remenar-lo. Sabia que li havia agradat però, no era només això.

Al moment, i quasi sense dir res, va marxar. Fins al cap d’unes setmanes no vaig tornar-lo a veure.

Tall P.P Barraca, capcot, diu: BARRACA Suposo que em vaig sentir acorralat... però creieu-me, no vaig voler diners. Però se’l van tornar a emportar de Banyoles.

Mai més l’hem tornat a veure per aquí, ni hem rebut notícies seves. No esperava que acabés comportant-se d’aquesta manera.

(MÁS) (CONTINÚA)

37

CONTINÚA:

5.

BARRACA (continúa) Em va trair. I no només a mi, sinó a tot el poble. No ho se, sovint acabo per autoconvence’m que tinc certa part de culpa...

Barraca es queda mut, segueix capcot però ràpidament agafa un altre cigar i se l’encén. En fa una calada profunda.

BARRACA (sec, concís) Apaga la càmera, si us plau.

Hi ha un moviment diegètic de la càmera que deixa entreveure, abans que s’apagui, part de l’equip de rodatge.

05. V.O. Muntatge en paral·lel d’imatges d’arxiu: són imatges d’un to oníric, idealista, de l’Àfrica perduda, tal i com cap home de raça blanca la va conèixer. Colonialisme, camions que s’enduen coses, mines de diamants, explotació indeguda del natiu, èxode de les tribus.

V.O. (La veu és la mateixa: aspre, seca i freda.)

El xaman sempre té raó. Predica l’exemple, respecte a la terra i a les ànimes que li pertanyen. En certa manera, el propòsit de les malediccions no s’allunya gaire del d’una revolució. Es basa en l’anhel d’enderrocar, o castigar, aquell que, de forma injusta, ha posat en joc el destí d’un individu o una comunitat.

L’imperi que s’instaurà i pertorbà als natius del Kalahari, seria víctima del seu propi somni, el destí hostil i advers dels bosquimans.

06.1 MATERIAL D’ARXIU En un to caòtic i desordenat apareixen diferents titulars de telenotícies, concretament de l’orient llunyà i Estats Units, on s’anuncia una decisió que ha pres Barack Obama.

La notícia és d’última hora i sembla que hi ha un munt d’expectació al respecte. Els titulars de les notícies anuncien altercats racistes com a objecte de mirada.

Finalment apareix un/a corresponsal de Tv3 a Washington.

(CONTINÚA)

38

CONTINÚA:

6.

CORRESPONSAL TV3 A la Casa Blanca, s’han viscut uns dies molt intensos, l’equip de govenr ha treballat sota una forta presió internacional, i finalment ha pres la decisió de prohibir al Bushy Man. Els altercats racistes viscuts les últimes nits han sigut el fet determinant. El president Obama respon d’aquesta manera davant els medis i els ciutadants.

Dins la Casa Blanca, Barack Obama fa pública la seva decisió.

BARACK OBAMA Ciutadans i ciutadanes. El que hem viscut aquestes últimes setmanes no té nom, compartim la indignació i per això hem decidit que el més sensat és retirar immediatament al Bushy Man del mercat. Ha estat una decisió complicada, tots sabem el superàvit que ha creat aquest ninot, però vista la reacció de la gent, no tenim altra opció que...

06.2 INT. SALA D’ESTAR - NIT P.P Barraca mira fixament quelcom que no es veu (fora de camp). Per l’àudio podem saber que continua la notícia de Barack Obama.

BARACK OBAMA (v.o.) ... com ja hem anunciat, retirar aquest producte dels mercats.

Creiem que s’haura de fer una reforma inmediata dels protocols de seguretat, ja que el racisme continua...

Es manté immòbil, sembla que la notícia s’ha apoderat d’ell i de tota capacitat de reacció. Gairebé ni parpelleja.

De sobte, deixem de sentir la veu d’Obama. Per un lleu moviment d’ombro podem suposar que l’escultor ha apagat l’electrodomèstic.

(CONTINÚA)

39

CONTINÚA:

7.

Després d’estar uns pocs segons perplex davant el televisor assegut en una butaca, s’aixeca i sense mirar a res ni ningú surt de l’habitació.

BARRACA (V.O. Irritat, convençut) Mira Xicu, no pot ser. És... increïble que s’atribueixi el desastre al bosquimà. On collons està arribant aquesta societat malalta.

Tall.

A través d’una porta entreoberta. Barraca camina neguitosament per l’habitació amb el mòbil a les mans.

BARRACA Això és obra de Uang. No en tinc cap mena de dubte ja. Maleit xinès. Espera’m un moment, estic amb els del documental. Ens veiem demà, va. Adéu siau.

Barraca, després de penjar troba la càmera que l’observava des de l’anonimat.

Lleu moviment i es talla la imatge.

07. INT. SALA D’ACTES CAN GINEBREDA - MATÍ En una casa, envoltada per natura, Barraca pica a una porta de fusta robusta. El soroll és fort.

Obre la porta un home gran, d’uns 75 anys, amb ulleres, vestit de forma informal. Té una pipa de fumar a la boca.

BARRACA Bondia Xicu.

Xicu Cabanyes és un altre escultor banyolí, conegut per les seves escultures amb una gran càrrega simbòlica de temàtica sexual. Va ser l’encarregat d’extreure el motlle del Negre de Banyoles, qui va encapçalar l’operació.

Es treu la pipa de la boca. Uns guants de color blanc trencat, quelcom bruts, vesteixen les seves mans.

XICU Home Barraca, m’enganxes treballant, però passa. Passeu, passeu.

Els dos homes es dirigeixen a una espècie de sala d’actes d’ambient rústic.

(CONTINÚA)

40

CONTINÚA:

8.

Hi ha grans taules i cadires per tota la sala, sovint també recorda a un restaurant tradicional. Al centre, hi ha una llar de foc, encesa. Per les finestres circulars que hi ha a la sala només deixen entreveure més vegetació.

Hi ha quadres per les parets de caràcter molt simbòlic, conceptuals.

Mentre es descriu la sala de forma visual en off es sent a Barraca que diu: BARRACA (v.o.)

Aquesta gent està fent un documental sobre el Negre de Banyoles i del Bushy Man aquest que corre pel món. Espero que en treguin aigua clara i arranquin l’estigma de Banyoles. Seiem una estona, va.

Tall.

Els dos escultors es troben asseguts, un davant de l’altre. Xicu s’ha tret els guants, que descansen sobre la taula. Els dos beuen vi, un fuma cigars i l’altre de la pipa. El debat és intens.

BARRACA Jo recordo que tot comença quan Alphonse Arcelín denuncia a l’ajuntament de Banyoles, al seu parer, per mostrar la figura dissecada d’un guerrer bosquima i remetent que era un acte racista, oi Xicu?

XICU Bueno, però abans Arcelín visita el museu. La Georgina, l’encarregada del museu als anys 90, sempre diu que Arcelin arriba un bon dia just abans de tancar el museu. Era tard. Ella l’avisa de que estan a punt de tancar però Arcelín insisteix en què només volia veure una peça, i que pagaria l’entrada com tothom. En mitja hora havia de baixar persianes i quan va anar a avisar-lo se’l va trobar davant la vitrina del negre. La porta estava mig oberta així que, qui sap si li va fotre mà. Deia que estava bocabadat, quasi bé adormit i que va costar fer-lo fora.

(CONTINÚA)

41

CONTINÚA:

9.

BARRACA L’home semblava molt indignat. Va sortir en molts medis al cap de poc temps. Ell era metja a Cambrils, i va estar en política també, era socialista. Era immigran però, de la República Dominicana.

XICU D’Haití Barraca. I deixa’m que puntualitzi. Va ser regidor del PSC, que aquí governaven els mateixos, recordes?

BARRACA Joan Solana era l’alcalde.

XICU Si, la baralla era entre hipotètics germans, tota una hipocresia.

BARRACA El fet és que va intentar boicotejar els Jocs Olímpics, que aquí a Banyoles èrem seu oficial de rem. No va aconseguir-ho però si que va posar a Banyoles en el punt de mira de moltes institucions internacionals, sens jutjava de racistes, sense cap mena de fonament ni escrúpols.

XICU Vàrem passar deu anys de patiment, de nervis, d’estrès. La gent no sap que aquí Banyoles, el vint per cent de la població és Senegalesa, bueno i d’altres llocs de l’Àfrica, però mai, mai hem tingut cap mena de problema amb aquesta comunitat. Se’ls ha ajudat i respectat en tot, i mai ens han jutjat per tenir al bosquimà en el museu. L’Abdul, per exemple, que treballa al museu, és de la brigada de neteja, deia que l’admirava, que li recordava a la seva terra natal, allò que va deixar enrere per estar aquí. Deia que era una llàstima que haguès arribat fins aquí, d’aquesta manera, però que ara ja no s’hi podia fer res.

(CONTINÚA)

42

CONTINÚA:

10.

BARRACA D’això és del que sempre ens hem queixat. No exhibim un home perquè si, exhibim una manera d’entendre i estudiar la ciència de finals del XIX. Està clar que els mètodes evolucionen, però, la memòria històrica és el que ens defineix.

XICU Algo que mai em podran treure del cap és la idea que Arcelín només es volia penjar medalles. El sentiment d’inferioritat d’un immigrant pot ser molt perillós. És ell mateix que es posa l’estigma des d’una mentalitat neocolonialista, ningú més.

BARRACA I què passa amb les mòmies exposades en museus? Ningú ha reclamat el dret que tenen a descansar en les piràmides. Si que varen ser robades, però ara són una de les fonts que més ens ha ensenyat sobre Egipte.

XICU La qüestió és que finalment cap dels dos bàndols guanya la guerra, però Solana, pressionat, cedeix i acceptar retornar el negre a Botswana.

BARRACA I ni tan sols era d’allà. Els Bosquimans són nòmades del Kalahari. I en l’actualitat, a Botswana, els tenen marginats en un camp de refugiats. És tota una mentida que emmascara interessos purament personals.

XICU Abans de l’enterrament, però, Solana ens demana que li fem un motllo amb l’argument de poder fer-ne una rèplica i commemorar-lo en un futur pròxim.

BARRACA Que mai ha arribat.

(CONTINÚA)

43

CONTINÚA:

11.

XICU El procés va ser dur. Nosaltres som escultors, coneixem la tècnica però mai havíem treballat sobre un cos humà. Qui sap com anava a reaccionar la silicona amb aquell bitxu, tristament dissecat.

BARRACA Amb la silicona, el Negre es va tornar blanc. En aquell moment érem nosaltres els negres.

XICU Sempre he pensat, i tu ja ho saps Barraca, que Solana només volia carregar-se’l. Devia pensar que millor que el xafèssim nosaltres que no pas enviar-lo a l’Àfrica.

L’orgull...

BARRACA (tallant a Xicu) Per sort al final va sortir bé.

El que em fa més ràbia de tot l’assumpte és que nosaltres, ben ingenus, varem deixar el motlle al museu. A saber quan el podrem recuperar.

XICU Va ser un procés preciós, fascinant. A en Barraca...

BARRACA A mi el Negre em va deixar mut.

Recordo que vàrem estar... un cap de setmana sencer. Jo gairebé no vaig ni menjar. Aquells ulls tenien tanta veritat a dins, i tanta innocència. Semblava que contemplant-lo ens elevés a un altre nivell de consciència. El fet és que va durar poc, una llàstima.

XICU Arcelín i Solana han estat una parella d’oportunistes, com ara Uang. Lluitaven per qui sap què, sense ser conscients de saber on està el verdader problema d’aquesta societat. Bé, jo crec que el problema està en gent com ells.

(CONTINÚA)

44

CONTINÚA:

12.

BARRACA Jo et diré perquè lluitaven, lluitaven per la fama, per l’auto satisfacció, per l’anhel de ser algú. I et diré més, entre Arcelín i Uang no hi ha tanta diferència com sembla. Els dos varen ser víctimes d’alguna estranya possessió, que els va portar a robar-nos el símbol que definia al nostre poble. Era alguna cosa que només ens perteneixia a nosaltres, el transcurs de la història així ho havia volgut.

08. V.O. Muntatge en paral·lel d’imatges d’arxiu: a través del foc, es mostren imatges de fosses amb negres, morts. La massàcre de l’occidental a l’Àfrica. També es mostren trofeus que el colonialista s’ha endut, o robat.

V.O. L’origen de la història ens remet a finals del XIX. Els bosquimans ja havien sigut castigats, però l’Àfrica no veia encara el fi de l’ànsia colonialista. El malson continua cada cop que els bosquimans, fugitius com gaseles perseguides per lleons, escolten les roderes d’un cotxe apropant-se al poblat. En aquest cas eren una parella de germans francesos, els Verreaux, famosos per portar a occident les peces de col·lecció més exclusives, exòtiques i extravagants. El seu objectiu era desenterrar un jove bosquimà que havia mort feia tant sols un dia per causes naturals.

El seu propòsit: practicar-li un procés de taxidèrmia, endur-se’l dissecat cap a París i vendre’l.

El que mai es va imaginar la parella parisenca va ser que el xaman bosquimà ho havia previst tot. Exacerbat per revelació va dotar a la pell del difunt guerrer d’un poder sobrenatural, una maledicció, capaç de supeditar a la voluntat del xaman a tothom qui estigués en contacte amb el jove guerrer.

45

13.

09. INT. TALLER - NIT La foscor s’apodera del lloc és mínima. De fons es senten sembla aparentment tranquil, un aire de misteri inundi el

de treball. La il·luminació sorolls de trastos. Tot però la llum que hi ha fa que taller.

BARRACA (v.o. Amb pauses entre frase i frase) A veure, on deu estar. Crec que el vaig deixar per aquí. Fa tant de temps...

Barraca busca amb dificultats, degut a la quantitat d’objectes varis en la sala, alguna cosa en concret.

BARRACA Aquí està, mireu.

Treu de darrere de caixes, retalls de fusta i altres instruments, una escultura de petites proporcions, que amb la poca llum que hi ha costa d’identificar.

BARRACA I aquest és el motlle.

Barraca s’acosta a càmera, que es trobava amb una distància mínima. Gràcies a un punt de llum, provinent del taulell d’eines, es distingeix quina era l’escultura que estava buscant. La sosté amb una mà, vestides de nou pels característics guants que duu sempre Barraca, i amb l’altre sosté part del motlle. És una miniatura del Negre del Darder (Esc. 04). L’ensenya a càmera.

De cop la deixa reposar al damunt del taulell de treball.

La font de llum li cau de forma zenital, és diegètica, prové d’un fluorescent que es troba al cim del taulell.

Ell es recolza a la dreta de la figura. Es treu el guant dret i el deixa damunt la taula. Com de costum, es treu una cigarreta. L’encén i la sosté amb la mà que té al descobert.

P.A BARRACA (pensatiu, mira cap a dalt) Com pot, una escultura com aquesta, una obra d’art, un simple missatge d’honra i commemoració, ser la culpable de tants altercats, de tantes morts, de tants interessos emmascarats?

Tinc por que els medis tinguin raó. Que aquest Bushy Man sigui el culpable d’aquesta onada de crim i corrupció. Si és així, no ha de ser res més que un càstig.

(CONTINÚA)

46

CONTINÚA:

14.

Tall. P.M.O (El Bosquimà segueix en cuadre) BARRACA (amb dificultats, ho recorda però li costa expresar-jo) Uang va embogir. Va tornar de la Xina, crec, i es va presentar a casa. Sense avisar. Semblava un altre. La mirada, la compostura, no era el mateix. Va anar al gra, volia el bosquimà, el meu. Al principi em vaig negar, només tenia un exemplar i era per a mi.

Però no li va costar gens intentar comprar-me, es va posar agressiu. No vaig tenir més remei que cedir.

Tall. P.P BARRACA Potser hauria d’haver-me plantat, enfrontar-m’hi, però el veia capaç de qualsevol cos. Què hagués fet algú altre? En aquests moments un només vol sortir del conflicte en pau.

Tall. P.M.O Barraca mira amb deteniment la figura. Somriu. Amb la mà que té el guant agafa l’escultura.

BARRACA Sembla mentida oi?

Barraca se’l mira detingudament. Sembla que sigui el seu fill.

BARRACA (mira a càmera) Té Gerard agafa’l, que no mossega.

Barraca s’incorpora, s’apropa a càmera i li dóna a en Gerard, que es troba fora de camp. La càmera fa un paneig, i mostra les mans de Gerard que agafa’n l’escultura delicadament però amb por.

BARRACA (v.o.)

Oi que és preciós? El trobo fascinant.

En Gerard, la deixa sobre una petita taula (Esc. 04) que es troba al seu costat, ràpidament. Possiblement no ha acabat de percebre en detall a la figura, sembla que té molt de pes o que l’espanti la seva fragilitat.

47

15.

10.1 INT. SALA D’ESTAR - NIT Barraca parla en off.

Es munten imatges d’arxiu d’Àsia, Àfrica i els Estats Units. Fàbriques: es mostra la producció en sèrie, l’alienació de la persona. Carrers: masses de gent caminant cap a totes direccions, o enlloc. Famílies: nens jugant aparentment feliços, però fan un ús abusiu de les joguines, les estigmatitzen, practiquen accions racistes, etc. Política: discussions i baralles en parlaments, polítics emmanillats, jutjats, etc. Guerres: bombardeigs... Economia: pous d’extracció de petroli...

BARRACA És aquest el destí de la humanitat, que utilitza fins i tot la figura d’un home, ara convertit en peça artística, per saciar l’ànsia de poder individual? Em fan por els mitjans. Cada dia sembla que el món està més acabat. El camí cap a la plena consciència sembla anar enrere. O potser estem abusant d’aquesta. La desigualtat, el racisme, la fam, són fruit de l’abús de poder, del secretisme i la corrupció, els mals hàbits de l’home. La macroeconomia ho governa tot, fins i tot als governs (...)

11. INT. PLATÓ TV SHANGHAI - DIA Sobre un fons vermell estrident apareix la figura d’una noia xinesa. El seu aspecte ens remet a un prototip de bellesa occidental. La roba denota masclisme. Faldilla curta i negra i camisa blanca - transparent.

Parla de forma molt eufòrica. És un anunci del Bushy Man. Un munt de lletres informatives passen darrere d’ella a partir d’un croma.

10.2 INT. SALA D’ESTAR - NIT Gerard, que es troba fora de camp li comenta a Barraca: GERARD (v.o. nerviós) Perdona un segon Barraca però, saps que la setmana passada va morir Yue Uang? Aquí tenim la notícia extreta del Shanghai Daily.

(CONTINÚA)

48

CONTINÚA:

16.

Gerard s’apropa, cautelosament, a Barraca. Li cedeix un diari.

BARRACA (murmurejant) Yue Uang, president de Xina Toys, mort a causa d’una baralla en un restaurant.

Barraca no reacciona, es queda perplex.

12. V.O. Muntatge en paral·lel d’imatges d’arxiu: apareix un riu de sang. Foc, rituals xamànics. Amb contrapunt, es munten accions quotidianes del primer món.

V.O. De la forma més brutal, aquell qui col·laborés amb el negoci dels Verreaux patiria una pèrdua absoluta de la raó. Bàsicament, la maledicció et tornaria altre cop animal, com els depredadors que surten a la tele, deixan-te sense cap rastre de moralitat.

El xaman condemna a l’heretge, aquell qui ha caigut en la trampa del desig, a ser fill de la codicia i el poder per sempre. No té pietat, només vetlla per la natura, els que respecten el cicle vital de les ànimes i amb elles, la tranquil·litat dels bosquimans.

13.1 INT. TALLER - NIT El taller es troba quasi a les fosques. El so d’un martell picant una escarpa ressona per tota la sala. Entretant, també es sent una el freg d’un paper de llima sobre un material.

Les mans característiques de Barraca són les que treballen. Com de costum, vesteix els guants blancs però ara, estan més bruts que de costum. No para, sembla posseït. Obvia la presència de la càmera. No és una demostració didàctica, sembla un encarreg que s’ha de complir d’immediat.

El material que es treballa és una mena de plàstic, algun polièster. Grans quantitats de residus se’n desprenen d’aquest. Treballa amb una escultura.

49

17.

14.1 INT. SALA D’ACTES CAN GINEBREDA - MATÍ La sala és plena de gom a gom. Hi ha alguna mena d’acte, de reunió o discurs públic. El presideix l’escultor Barraca. Entre el públic hi ha Xicu Cabanyes.

Barraca es mostra enfurismat. La seva compostura ha canviat. Es mou amb moviments compulsius, té un to agressiu.

BARRACA Sabeu que jo mai he mentit oi? Ho sabeu. La polèmica va enverinar el nostre moment, però ara és el moment.

13.2 INT. TALLER - NIT Cada cop esculpeix més compulsivament. Bufa i en fa sortir pols.

Barraca està suant, els guants comencen a agafar un to marronós, brut.

Apareix en un dit una petita taca de sang. El sobreesforç de Barraca però, no es reflecteix en el seu rostre. Se’l veu convençut.

L’escultura comença a agafar cos, sembla una persona humana.

14.2 INT. SALA D’ACTES CAN GINEBREDA - MATÍ En un televisor es veuen imatges de com varen fer el motlle original l’any 1997, abans que acabés la polèmica Arcelín.

Barraca camina de punta a punta.

BARRACA El que crec és que s’ha fet un mal negoci del negre. Hi vàrem sortir perdent. Vàrem perdre el nostre símbol, ens el varen robar, també la possibilitat que generés una gran font d’ingressos. Ja el podríem haver venut a algun fanàtic col·leccionista hòstia.

50

18.

13.3 INT. TALLER - NIT Barraca no interromp per res la seva feina. L’escultura comença a assemblar-se cada cop més al bosquimà, pel fet que té una llança.

Els guants comencen a trencar-se. Un es desconeix lentament. A l’altre se li ha fet un trau, possiblement amb alguna estella.

14.3 INT. SALA D’ACTES CAN GINEBREDA - MATÍ P.P BARRACA El que faré, banyolins, és emplenar tot el poble de Bosquimans, del nostre estimat i absent negret. A l’estany, a l’ajuntament, al c.a.p, als parcs, a les escoles. Per tot arreu. La gent ha de saber qui som i qui sóc.

Xicu el mira bocabadat, no se’n fa creus del que surt per la boca del seu company.

13.4 INT. TALLER - NIT Finalment, de tant esculpir es trenquen els guants de Barraca, aquest element que l’ha acompanyat al llarg de la narració i que tant el caracteritzava.

Les mans sense guants, i un cop finalitzada l’escultura, treuen l’excedent de pols de l’escultura, acariciant molt curosament la seva creació.

L’escultura resultant és ni més ni menys que una rèplica exacte del jove Bosquimà, a proporció real.

15. EXT. BANYOLES - DIA Barraca posa diferents peces del negre bosquimà repartides per Banyoles. Una a l’estany, a l’ajuntament, pels carrers, diferents negocis, fins i tot en una escola.

Mentrestant, la veu en off diu: (falta acabar de redactar aquest últim punt. El concepte ha de ser explicar de forma ràpida, on podria arribar la societat, i amb ella el planeta, si la maledicció no s’atura. També però, s’explica quin és l’antídot que el xaman proposa: enterrar al negre per sempre).

(CONTINÚA)

51

CONTINÚA:

19.

Les imatges de Barraca, corrent pels carrers de Banyoles, maleït, es munten en paral·lel amb imatges d’arxiu de disturbis, de més parlaments que semblen batalles campals, de cares reconegudes d’alts cercles de la societat (Putin, Obama, Bill Gates...), nens a l’Àfrica, l’èxode rural que viu Síria aquests últims mesos, atemptats. De sobte, quan es presenta l’antídot per part del xaman pronunciat per la veu en off, part d’aquestes imatges van marxa enrere, intentant apel·lar al fet que tot ha de tornar allà on li correspon, al seu origen, a les arrels, per viure en pau i harmonia.

De fet, el bosquimà, no és el primer que ho adverteix.

L’escriptor grec Plauto, i més tard Hobbes són l’exemple més literal. Però molts altres célebres han previst aquest tràgic final on la humanitat és víctima de la seva propia ànsia i es veu a si mateixa morint ofegada en el propi forat que ha anat cavant.

V.O. El final de la història que proposa el xaman és que aquells que hagin sigut apoderats** pel desig de poder, comencin a devorar-se un a un, entre ells, convertits en llops que devoren llops. I d’aquesta manera la humanitat serà víctima de la cobdícia d’uns quants, els quals han estat cavant el seu propi forat a enlloc. El més trist, en la realitat, és que amb ells, arrosseguen a milers de persones, lligades als seus tormells per les falses cadenes que crean els mercats. Blancs, negres, avis, nens, dones i homes *serieu les victimes de la codicia d’uns quants, fet que (soposo)que el xaman no havia previngut que la seva tribu s’en veiés repercutida donada l’escala del fi de la maledicció. El que pertan (us recomeno) és que enterreu al negre.

52

9.1.1. REGISTRE DEL GUIÓ AL RPI

53

54

GUIÓ TÈCNIC 9.2. RECERCA DE REFERENTS Un cop finalitzat el procés de guió, es va engegar els motors de l’equip de fotografia. Per tal de començar a recrear cada paraula del guió en imatges calia tenir una petita noció del que s’estava buscant o del que es necessitava. Per això es va fer una primera selecció de varis documentals o films els quals es caracteritzaven d’un estil o d’algun tret que ens interessava utilitzar per a la nostra peça.

Es van escollir dues peces audiovisuals que formaven part del gènere de fals documental, per tal de veure quines tècniques utilitzaven per tal de donar versemblança o credibilitat a la peça.

Aquests dos audiovisuals van ser, The act of Killing de Josua Oppenheimer i I’m still here de Casey Affleck. Aquests dos documentals van ser escollits bàsicament perquè mostraven quins eren els petits detalls que donaven credibilitat a la peça. Per exemple, de I’m still here es van quedar amb el fet de que els personatges interactuaven amb l’equip en cert moments del film així com també rebien trucades planejades enmig del documental, les quals semblaven que allò no estava preparat.

Imatge 8. Fotograma de The act of Killing (Josua Oppeneheimer, 2012)

55

L’anterior imatge es de The act of killing. Es una de les moltes imatges que apareixen en el documental on es veu l’equip tècnic, fet que també dona veracitat a la peça.

Com que no es volia mostrar directament que era un fals documental com passa en aquest últim, simplement es va quedar amb l’idea que en algun moment podia ser viable que es veiés part de l’equip, només per donar a entendre a l’espectador que allà hi havia una sèrie de persones que estaven intentant aconseguir resoldre l’enigma sobre el Negre de Banyoles. Al final però, aquest recurs es va suprimir en muntatge, ja que no era utilitzat al llarg de tot el documental i quedava poc coherent que passés una vegada en 12 minuts.

Imatge 9. Fotograma de I’m still here (Casey Affleck, 2010)

Com es veu en aquesta imatge, apareix un càmera al fons de la imatge. Aquesta es l’idea amb la qual es va quedar per utilitzar. Tot i que al final no es fés servir aquest recurs, va quedar com un dels referents seleccionats.

A nivell de fotografia es van seleccionar vàries escenes del documental de Shoah de Claude 56

Lanzman per utilitzar a la nostra seqüencia d’exterior. És una seqüencia on el personatge apareix en un pla molt general, utilitzat purament com a recurs descriptiu i contemplatiu del subjecte. El següent pla és el mateix protagonista que aquesta vegada esta davant de càmera explicant un anècdota. S’ha seleccionat com a referent de guió, però també a nivell de fotografia.

Imatge 10 (a dalt). Fotograma de Shoah (Claude Lanzman, 1985) Imatge 11 (a baix). Fotograma comparatiu de Desenterrant el Negre

57

Imatge 12 (a dalt). Fotograma de Shoah (Claude Lanzman, 1985) Imatge 13 (a baix). Fotograma comparatiu de Desenterrant el Negre

58

Finalment a nivell d’il·luminació es va seleccionar varies pel·lícules del gènere de terror per agafar-ne el recurs del clarobscur. És un dels recursos que més s’utilitza al documental a nivell d’il·luminació . A les dues seqüències del taller la il·luminació és bastant mínima. A la primera, la qual esta presentada a nivell de típica entrevista, està més il·luminada. És a la segona, que es juga molt més amb el clarobscur. En els crèdits inicials també es va jugar amb aquest recurs, per tal de fer centrar a l’espectador en el punt que estava il·luminat.

Pel·lícules com Los otros (2001) van ser alguna dels referents que es va veure que s’ajustaven a les nostres necessitats.

Imatge 14 i 15. Fotogrames de Los Otros (Alejandro Amenábar, 2001) i comparació de Desenterrant el Negre

Com es veu, la il·luminació es bastant mínima; tot es redueix a una simple làmpada al centre 59

de la taula, tot i que també hi hagi algun reforç de llum no diegètica que s’ha col·locat com a suport. En el nostre cas sembla que la il·luminació de la sala sigui aquesta làmpada diegètica que es veu al pla però, de la mateixa manera que en el referent que s’ha vist, també es va col·locar llums led per reforçar l’intensitat.

Imatge 16. Fotograma de El orfanato (Juan Antonio Bayona, 2007)

Aquesta imatge també va ser seleccionada a nivell d’il·luminació per posar de referents cinematogràfics que es volen esmentar. Com l’anterior, torna a pertànyer al gènere de terror. En aquest cas es la pel·lícula El orfanato (2007), la qual també juga molt amb el clarobscur.

9.2.1. GUIÓ TÈCNIC En aquest apartat es mostrarà el guió tècnic i com es desglossen tots els tipus de plans que s’han utilitzat al llarg del documental. D’aquesta manera, s’explicarà l’estil del documental i la manera de realitzar-lo de l’equip.

Composició Enquadrament Es suggereixen plans amb poca profunditat de camp, contrastada per la poca llum i amb dominància del negre, per tal de no deixar veure a l’espectador el que queda en segon terme 60

nítidament. No solen ser gairebé mai quadres plans, sempre es juga amb la inclinació i la tensió dels plans.

Disposició dels subjectes i punts d’interès Tot i utilitzar plans amb tensió es manté la llei de terços en els talls d’entrevista, per tal de focalitzar a l’espectador en els punts d’interès. Com dèiem abans, es juga amb la tensió dels plans però sempre mirant d’equilibrar amb diferents objectes més pesants que d’altres per mantenir una harmonia continuada.

Imatge 17. Fotograma de Desenterrant el Negre. Composició.

La gran majoria de vegades predominen les línies horitzontals per sobre de les verticals. Es presenten els espais amb plans detall on sempre es regeixen per línies horitzontals que solen procedir de taules o altres objectes semblants. Aquestes línies denoten tranquil·litat que es contrasta amb el joc de llums que dóna tensió a les imatges. El que es pretén es denotar una certa inestabilitat dins d’una aparença estable. D’alguna manera, és el que fa el documental, ja que explica una historia contundent i amb molts canvis però mirant d’explicar-ho subtilment.

Aquesta estabilitat queda trencada per l’ús de càmera en mà durant tot el documental fet denota que hi ha un equip al darrera. La gràcia és fer veure a l’espectador que allò que esta passant es real i que la història es verídica.

61

En els moments en què el nostre protagonista parla de coses passades que encara no ha superat es col·loca el subjecte a la dreta per donar-li més pes, sempre creuant la mirada cap a l’esquerra per tal d’emfatitzar que no ho té superat i encara està present. En canvi, en les seqüencies en que el protagonista parla de evolucionar o que el propi diàleg fa avançar l’historia el subjecte es col·loca a l’esquerra i les mirades sempre van cap a la dreta.

Imatge 18. Fotograma de Desenterrant el Negre. Composició.

Tipologia de plans Plans generals En tot el documental es planteja un pla general. Bàsicament només s’utilitza a la seqüència de l’exterior on es proposa un pla general purament contemplatiu, descriptiu i introductori de l’espai. Això ens serveix per presentar tant el nostre protagonista com l’espai en el que el presentem. En aquest cas és Banyoles, i per tant tota aquella gent que coneix l’espai s’ubicarà molt ràpidament gràcies a aquest pla general. A la resta del documental no s’utilitza cap pla general; sempre trobem des de plans mitjos fins a plans detall, però aquests seran objecte d’anàlisi en el següent apartat.

62

Imatge 19. Fotograma de Desenterrant el Negre. Pla general

Plans mitjos Aquest tipus de plans són els més utilitzats al documental. Es fan servir des de plans americans (PA) fins a arribar a plans mitjos curts (PMC), passant per plans mitjos oberts (PMO).

La seqüència interior del taller, on es realitza la primera entrevista, comença des de un PA on talla al personatge per l’alçada dels genolls i es tanca fins a un PMC, on queda en primer pla el bust del personatge, és a dir, cara i espatlles. Això és un recurs que es va decidir d’utilitzar per tal que l’espectador entrés més en el que s’explica. Un altre fet pel qual es va escollir aquest recurs és per captar millor les expressions del personatge que emfatitzen el diàleg.

Com més neguitosa és la conversa més expressions s’havien de mostrar perquè l’espectador captés la idea que el nostre protagonista no està còmode amb el que ens explica. Per altre banda, com més dramàtic és el diàleg més curts són els plans.

A la segona seqüència del taller, trobem un pla mig obert on s’enquadra el personatge fins a l’altura de la cintura, sempre deixant respirar el pla per la part superior. Aquest no va evolucionant a plans més tancats ja que el diàleg es comprèn en una sola presa i, per tant, no podíem falsejar ni utilitzar talls pel muntatge. Al ser un pla mig obert i no captar tant les expressions de 63

la cara del personatge vaig creure oportú jugar amb el clarobscur de la cara, és a dir, il·luminar una part de la cara mentre l’altre quedava més fosca.

Imatges 20 i 21. Fotogrames de Desenterrant el Negre. Plans mitjos

Plans detall Aquest plans s’utilitzen bàsicament pels crèdits inicials i per la seqüència final del documental, ja que són moments en què l’espectador ha de veure realment el que s’està fent i no podíem utilitzar qualsevol altre tipus de pla. Com que als crèdits inicials es realitza la rèplica petita del Negre, era una bona manera de fer que l’espectador ho entengués.

Per altre banda la seqüència final es realitza la rèplica del Negre a escala real. Tot i això vam decidir que es jugaria amb els plans detalls per donar més èmfasis a l’acció del protagonista. Tots els plans detall jugant amb la tensió i amb l’angulació de la càmera per dramatitzar el moment.

Els plans detall solen ser curts però intensos per donar més ritme al documental. Al ser el clímax final funcionen molt be perquè al no veure del tot el que s’està construint, l’espectador estarà a l’espera per veure què és o que passarà. Això farà captar molt més l’atenció d’aquest i ajudarà a que arribin al final del documental amb una gran expectativa.

64

Imatge 22. Fotograma de Desenterrant el Negre. Plans detall

Enfoc Com que moltes de les seqüencies es van gravar amb un 50mm fix1, l’enfoc era un dels elements que més perillava en les imatges. Sempre s’enfoca als punts d’interès i es deixa desenfocat el fons per tal de que l’espectador no centri l’atenció en el fons del quadre. Al ser càmera en mà s’havia de vigilar molt de no perdre enfoc, ja que hi ha la seqüencia d’exterior on hi ha moviment i era difícil mantenir el enfoc en el nostre personatge.

Imatge 23. Fotograma de Desenterrant el Negre. Plans detall 1 Fa referència a l’objectiu de la càmera, de 50mm i de focal fixa.

65

Imatges d’arxiu Tal com ja s’ha dit anteriorment, el documental barreja imatges d’arxiu i imatges reals gravades per nosaltres. En aquest apartat es farà una breu explicació de les imatges d’arxiu utilitzades pel documental. Primerament, el que teníem molt clar era que es necessitaven trobar imatges amb un to oníric i d’altres més realistes i impactants.

Per una banda es necessitaven imatges de l’Àfrica. Dins d’això s’inclou la seva manera de viure, les seves tradicions i tot el que estan patint pel colonialisme. Les d’estil més místic s’han volgut utilitzar per la part introductòria del documental, lloc on s’explica la maledicció generada pel xaman. Per això havíem de trobar imatges dels rituals de tribus de l’Àfrica.

Imatge 24. Fotograma de Desenterrant el Negre. Imatge d’arxiu

En una segona línia tenim les imatges de caire més social. Aquestes inclouen tot el fet de l’apartheid1, així com el moviment negre i tots els aldarulls que han causat el racisme en general, sobretot als Estats units. Hi ha imatges de revoltes del poble, incendis, baralles i manifestacions.

Totes aquestes imatges emfatitzaran el fet de la maledicció, és a dir, el que ha sigut culpa de la rèplica del Negre de Banyoles.

Finalment, en una tercera línia tenim les imatges de la Xina i de Yue Uang. Es buscaven imatges de producció en sèrie d’empreses de la Xina, per fer veure que era el Bushyman la joguina que 1 Va ser el sistema de segregació radial a Sudàfrica i Namíbia, en vigor fins el 1992, consistent en la creació de

llocs separats pels diferents grups racials per donar el poder exclusiu a la raça blanca.

66

s’estava produïnt dins d’aquestes. Per la part de Yue Uang vam fer recerca de grans empresaris o col·leccionistes d’art Xinesos. Vam utilitzar uns dels col·leccionistes d’art més famosos a la Xina, Zhang Rui.

Imatge 25. Fotograma de Desenterrant el Negre. Imatge d’arxiu

Imatge 26. Zhang Rui, en un fotograma de Desenterrant el Negre. Imatge d’arxiu

67

Guió tècnic

68

69

70

71

72

CÀSTING 9.3. CONVOCATÒRIA El projecte Desenterrant el Negre no requereix una convocatòria de càsting pròpiament dita, amb diferents actors que interpretin un paper i una posterior elecció segons les necessitats de la producció. En el nostre cas, es va haver de contactar directament amb les persones reals que havien de donar veu a la nostra història.

9.3.1. PROVES DE CÀSTING Xicu Cabanyes En un principi, el protagonista del relat era Xicu Cabanyes. La història de com l’Ajuntament de Banyoles havia creat un motlle del Negre havia arribat a les mans de l’equip, i vam creure que aquest podia ser un bon punt de partida de la nostra narració. Després de valorar-ho, es va contactar amb ell. Després d’una primera entrevista inicial, malgrat accedir a col·laborar amb nosaltres, el seu caràcter preveia que si ell acabava sent el protagonista, les jornades de rodatge serien complicades. Cabanyes és un home nerviós, tossut i no sembla tenir gaire paciència.

De manera que una jornada de rodatge diària hagués fet falta dividir-la en dues o tres, com a mínim, multiplicant el temps de producció i complicant el projecte, en general.

Després que el propi Cabanyes llegís la història, va contactar amb l’equip del projecte per explicar que coneixia una història similar, i que el protagonista no n’era ell, sinó un altre escultor de la comarca, Jordi Bosch (més conegut arreu com a “Barraca”). És aquí on ens vam plantejar un canvi de protagonista.

Barraca Barraca havia creat una petita figureta del Negre, tal i com la nostra història innocentment explicava. Per no tancar portes, direcció i producció va parlar amb Barraca, i després d’explicar-li el projecte, es va plantejar l’opció de fer un canvi de protagonista. Barraca semblava més pacient, més obert i amb més ganes de col·laborar amb el projecte. De manera que l’elecció va ser fàcil. Barraca va acabar sent el protagonista de Desenterrant el Negre.

73

Yu Kong Una altra necessitat de càsting que tenia el projecte era la de trobar una noia asiàtica que pogués interpretar el paper de noia que presentava el Bushy Man a la societat. Una vegada més, l’elecció va ser fàcil. L’equip va tenir la sort de conèixer la Yu Kong, estudiant d’Erasmus que, durant els mesos de realització del projecte, es trobava a l’Escola Universitària ERAM. Es va contactar amb ella i se li va explicar, amb les dificultats pròpies de l’idioma, el nostre projecte.

Va accedir amablement i se li va fer una prova.

Estèticament era exactament el que es buscava. Una noia asiàtica, de pell fina, jove i atractiva.

Però a la primera prova se li detectava una manca d’expressitivat però que, segurament, era provocada per la situació (l’idioma era una barrera) i per la falta de confiança cap a nosaltres.

Paral·lelament, l’equip va rebre el contacte de la Sònia Massuda, una actriu euroasiàtica que participava amb un curtmetratge d’un altre curs de l’Escola Universitària ERAM. A causa dels dubtes que teníem amb la Yu Kong, la primera opció, es va anar a parlar amb la Sònia. Després d’explicar-li el projecte, ella va reconèixer dificultats per assistir a les jornades proposades de rodatge. A més, el seu físic no encaixava tant com el de la Kong, de manera que la primera opció va acabar sent la definitiva.

Raquel Sans En una de les últimes versions de guió, va aparèixer un nou personatge: un corresponsal televisiu, enviat especial a Washington. Una opció era fer un petit càsting d’actors, gravar la breu seqüència en un chroma i posar-hi un fons de la ciutat de Washington. Era una opció i en cap moment va deixar de contemplar-se, però malgrat que inicialment semblava molt difícil, es va decidir contactar amb una periodista real. El temps encara jugava a favor i el contacte semblava prou a l’abast. Així doncs, l’equip va contactar, via Twitter, amb la Raquel Sans, periodista de TV3 que, actualment, és corresponsal a Washington.

Se li va explicar, de forma breu, en què consistia el projecte. De seguida va accedir a col·laborar amb Desenterrant el Negre. Se li va enviar el text que havia de llegir davant de la càmera i, dies més tard, va proposar de fer-hi uns petits canvis, per adaptar-ho al seu estil. El departament de direcció, òbviament, va accedir-hi sense cap problema. I en poques hores vam rebre el resultat 74

final.

Jordi Ferrando Des de les primeres versions de guió, es va fer palesa la necessitat d’una veu en off que complementés els protagonistes principals. Inicialment, es tractava gairebé com si fos un personatge més, una espècie de deïtat que coneixia tots els detalls de la maledicció i que, per tant, es dirigia a l’espectador amb una certa supèrbia. Feia falta una veu dura, seca, greu, amb molta presència, que pogués relatar les parts més fosques de la història.

Es va creure que la millor opció era provar sort buscant actors prou reconeguts, de manera que era l’equip qui podia seleccionar directament quina veu es volia, en lloc d’haver de fer un càsting pròpiament dit. Va ser així com es va contactar amb l’actor David Verdaguer. Malgrat que el primer contacte va ser satisfactori i va semblar que es tiraria endavant, l’actor va deixar de contactar amb l’equip i es va haver de buscar una nova opció.

Curiosament, l’Aida P. Fita, membre del nostre equip i justament del departament de so, tenia el contacte d’un membre del sector de la locució. Era en Jordi Ferrando, locutor professional amb més de 30 anys d’experiència, havent posat la seva veu a multitud d’anuncis i programes de televisió, com 30 minuts o Sense ficció.

Ferrando va enviar al departament de direcció una demostració del seu to de veu, llegint un fragment del guió que se li havia fet arribar prèviament. Paral·lelament, les darreres versions de muntatge requerien un nou registre de veu en off, que aquesta vegada rebaixava el seu to i deixava d’interpel·lar directament a l’espectador.

9.3.2. RESULTAT DE CÀSTING I JUSTIFICACIÓ Xicu Cabanyes Havent triat a Barraca com a protagonista principal, es va decidir que Xicu Cabanyes podia ser un bon complement pel documental, aportant nous punts de vista i tons diferents. És per això que es va escollir que aparegués al documental en format de conversa amb en Barraca. Aquest apartat és exclusiu del transmèdia.

75

Barraca Només podia ser ell. L’elecció de comptar amb un actor que, senzillament, interpretés un paper, no convencia a l’equip. Calia partir d’una història real. I Barraca ens ho proporcionava. A més, a nivell de producció, facilitava altres coses: per exemple, no caldria recrear el Negre de Banyoles en 3D, sinó que la pròpia rèplica feta per Barraca ens serviria pel rodatge.

Yu Kong Finalment, i abans de gravar, es va decidir fer una segona prova, per tal de millorar l’actitud i l’expressió de l’actriu. Va funcionar a la perfecció. Finalment, l’actriu tenia el perfil físic buscat i l’expressió també era l’adequada.

Raquel Sans Es va aconseguir una periodista prou reconeguda mediàticament, en l’escenari real (Washingon, i no cap chroma), i dient les frases exactes que es necessitaven. Així doncs, no va fer falta ni repetir ni tornar a demanar-li més coses. Era exactament el que es buscava.

Jordi Ferrando Tot i aquest canvi d’última hora, el seu to de veu encaixava perfectament amb allò que es buscava. Tenia el to de documental clàssic que requeria el muntatge, però també podia donar la intenció necessària que encara requerien certes parts del guió. Per tant, l’elecció va ser fàcil.

Ferrando era una veu molt millor del que podríem haver esperat.

76

LOCALITZACIONS 9.4. RECERCA DE LOCALITZACIONS Al tractar-se d’un documental que, més enllà del guionatge i de la preparació que comporta, havia de semblar totalment veraç, tambée es va considerar que ho havien de ser les localitzacions a utilitzar. En el primer estadi del projecte, quan el nom de Xicu Cabanyes encara estava com a nom principal i potencial del projecte, era el Bosc de Can Ginebreda el lloc idoni per a desenvolupar tota l’acció, tant pel bosc en sí, com pel taller, ja que era el seu hàbitat natural de treball. És per això, que quan el personatge de Xicu Cabanyes va agafar un rol més secundari a la història, i va sorgir el de Barraca per encapçalar el procés, la recerca de localitzacions va canviar. Tot i així, mantenint sempre el modus operandi de la recerca, no havia de ser dificil plantejar les localitzacions d’aquell nou personatge.

9.4.1. RESULTAT DE LA CERCA I JUSTIFICACIÓ Com que l’intenció de la recerca era principalment dotar el documental de la màxima naturalitat possible -per fer-lo així més versemblant-, les localitzacions seleccionades finalment van ser bàsiques: per una banda, el taller de Barraca, el seu espai natural de treball, amb tot de peces i obres seves al rerefons per dotar d’un segell propi com a artista i perquè a l’hora d’actuar ell se sentís el màxim còmode possible.

Imatges 25 i 26. Imatges de la localització del taller.

77

També el seu menjador, i part de casa seva. Un lloc més càlid on rodar escenes més reflexives i properes amb l’espectador.

Imatge 27. Imatge del menjador d’en Barraca

Finalment, per ubicar aquest últim al començament del documental i per presentar el personatge en el conjunt del seu lloc on habita normalment, vam sel·leccionar una de les parts més tranquil·les i boniques de l’estany de Banyoles, un dels màxims referents de la ciutat.

Imatge 28. Imatge de la zona del front d’estany, a Banyoles

78

ASSAJOS I PROVES DE CÀMERA 9.5. RAPORTS D’ASSAJOS I LECTURES DE GUIÓ Dies abans d’iniciar el rodatge, es van dur a terme algunes proves de càmera amb els diferents personatges que apareixerien al documental; escencialment, en Barraca i la Yu Kong. Aquest és el raport que es van fer de les diferents assajos.

Yu Kong

Barraca

Data

17/11/15

19/11/15

Observacions

-

- Pel to es nota que recita de memòria el que li acabo d’explicar, no ho té assumit - Aboca desordenadament tot el que recorda - Li falta naturalitat - Abús de coletilla “resulta que” - Té facilitat de dicció - També té capacitat d’adaptar el text a la seva expressió - No es creu prou la història, li fa falta impregnarse’n - A vegades l’expressió (somriure) no concorda amb el que diu - S’ha de seguir treballant

Data

26/11/15

24/11/15

Observacions

- Inicialment tímida, com l’últim dia - Poc a poc ens va coneixent i se la veu més còmode - Millora de l’expressivitat respecte l’última vegada

- Millor que l’última vegada, però encara cal polir - És més creïble - Tot i haver-li comentat, segueix utilitzant la fórmula “resulta que” - Certa millora de l’expressivitat (menys somriure)

Aparença encaixa perfectament Timidesa, segurament causada per l’entorn Expressivitat lleugerament inferior a la demanada Si se li insisteix amb el somriure, sembla que el potencia més

Data

30/11/15

Observacions

- Posat mŽs reßexiu (positiu) - Sembla posar-se nerviós, però és més natural

Taula 3. Raport d’assaig i lectura de guió

Per avaluar posteriorment els assajos fets amb ells dos, es va optar per enregistrar-les amb vídeo. Es pot trobar l’enllaç d’aquest vídeo a l’annex 02.

9.5.1. RAPORTS DE LES PROVES DE CÀMERA Després de superar els dies de prelight i de proves de càmera es començava a veure les coses, tal com havien d’anar. En primer lloc, es va decidir, juntament amb en direcció, de gravar el documental amb una càmera Reflex, en concret una Canon 7D, com ja s’ha esmentat en apartats anteriors.

Per aconseguir unitat quant a imatge es va decidir que es faria tot el documental càmera en 79

mà amb l’ajuda d’un suport estatitu, ja que primerament es va plantejar una sèrie de plans amb trípode i altres sense, però el canvi de ritme no era lògic ni coherent. Un cop decidida la manera de gravar el documental, es podia començar a pensar quin tipus d’òptiques es podrien fer servir.

Com que es disposava de dos kits d’òptiques de bona qualitat es va acordar que es gravaria amb aquelles ja que també s’adaptaven a la càmera que fèiem servir. Aquestes òptiques van ser les Samyang i les Zeiss. Majoritàriament vam gravar amb un objectiu de 35mm, un de 50mm i un de 85 mm.

El de 50mm servia per la majoria de seqüències ja que l’angulació de l’òptica és gairebé com la dels ulls humans i no deformava ni aplanava el pla, de tal manera que podia donar una perspectiva totalment real del que s’estava gravant. Amb aquesta òptica es van gravar les dos seqüències del taller i del menjador.

El de 85 mm bàsicament servia per a plans més detall. En el cas de l’entrevista del taller es va decidir utilitzar un 85mm per fer els plans més detall del taller, simplement per la distància focal. Amb l’objectiu de 50mm no es tenia prou espai per apropar-se a l’objecte en qüestió i es necessitava estar més lluny.

En el cas del 35mm només es va acordar utilitzar-lo en la seqüència de l’estany i en el cas del pla general, ja que el seguiment està gravat amb 50mm. En aquest cas del pla general es va dir que seria bona opció per emfatitzar el fet de veure el nostre protagonista molt petit dins d’un gran espai. Com més espai agafava més coses entraven a camp i més fàcil era que l’espectador se situés.

Quant a il·luminació, es va gravar tot el documental amb llums LED. Bàsicament per funcionalitat, ja que tenen molta potència i són fàcils de transportar i moure. A més, ja interessava jugar amb poca llum i molt de contrast, i per això els led’s eren una bona opció.

Les seqüències del taller estan il·luminades amb llum blanca igual que els crèdits d’entrada i la seqüència final del taller, on el nostre protagonista treballa sobre la figura del negre.

L’escena del menjadores va decidir que havia de tenir un to més càlid, ja que estava en un am80

bient més íntim. Tot i això quedava bastant constrastat amb la llum blanca de la televisió que esta mirant.

RAPORTS DE RODATGE 9.6. FULL D’SCRIPT IMATGE I SO

81

82

B) PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL PREPRODUCCIÓ 9.7. CALENDARITZACIÓ 9.7.1. PLA DE TREBALL SETEMBRE

21

28

OCTUBRE

5

12

19

NOVEMBRE

26

2

9

16

DESEMBRE

23

30

7

14

16.

3D model final llest per impr.

22.

Guió final (escaleta) 27.

Dossier transmèdia

29.

Referents visuals + imatges d’arxiu 2.

Anàlisi de so

13.

RPI guió + Desglós de guió 16.

Mapa sonor (treball)

20.

Desglós tècnic

28.

Proposta de logotip

3.

Definir càsting

21.

Càsting

1.

Definir estructura Wireframe

4 Logotip final + cartellisme + concepte + tagline + mockups

21.

Naming 25.

Definir transmèdia

Realització audiovisual Comunicació Multimèdia Disseny i creació de so digital Disseny i comunicació gràfica Rodatge

1.

Adaptar i tancar pressupost

4.

Recerca sponsor 4.

Mapa sonor 4.

Definir Parallax

16.

Primer 10. muntatge Fi de (estructura) recerca de Parallax localització 20.

3D model 11. final impr.

Branding i dir. art + cartellisme gràfic + GUI Disseny gràfic interficie

25.

Proposta inici rodatge Xicu

30.

Proposta inici rodatge anunci 30.

Segon muntatge de Parallax + inici estructura de la resta de web

11.

Inici campanya promoció - Anunci BushyMan 11.

Fi rodatge Xicu

10.

Inici estructura interficie

6. Entrevista

Gràfic2. Primera estructura de calendarització

L’inici del projecte al setembre es va plantejar com una planificació temporal, ja que la fase de guionatge no va estar tancada fins pràcticament a finals d’octubre (es pot comprovar en el gràfic anterior que es va anar pràcticament un mes més tard del que tocava). A partir d’aquest punt del calendari, i actualitzat amb última data a dia 20 de Novembre, es va passar a realitzar la calendarització compartida via online en temps directe amb tots els membres del grup, detallant cada tasca de cada membre en tot moment, per deixar el mínim de temps possible cap membre desocupat. Es pot consultar la versió a millor qualitat a l’annex 03.

83

21

Novembre 2015

Desembre 2015

84

Gener 2016

Febrer 2016

85

9.7.2. PLA I ORDRES DE RODATGE Mòbils de rodatge Roger: 687 502 928

Jornada: 14:00 - 19:30 Llestos rodatge: 16:00 Sortida del sol: 6:40

Lloc: Aula Plató P3 - EU ERAM Factoria Cultural Coma Cros

Previsió meteorològica: 14º-25º Ennuvolat Probabilitat de pluja: 10%

dimarts, 1/12/2015

Direcció Gerard H. Serra Producció Roger Bisbe Direcció fotografia Albert Garanger Art Madelaine López, Aida Pérez So Aida Pérez HORA

SEQ

PC

Nº PLA

16:00

INT/DIA

1

3-7-911-1213-14-16

Plans generals del chroma

“Té molts accessoris!” “Kxa, kxa” - “Descobreix la màgia del BushyMan”

17:15

INT/DIA

2

1-2-4-56-8-1015-17

Plans mig i mig-curt del chroma

“Compra’l ja!”

18:45

INT/DIA

3

4-5-610-15

Primers plans del chroma

14:00

DESCRIPCIÓ

SO

Muntatge il·luminació - proves posicions 1, 2 i 3

19:15

Desmuntatge il·luminació

19:30

FI DE RODATGE

Il·luminació per plans Posició 1: General Posició 2: Mig/mig-curt

Poisició 3: Primer pla

Citació equip artístic: PERSONATGE

ACTOR/ACTRIU

CITATS A LES

MAQ/PERR/VEST

LLEST

1. Actor

Yu Kong

16:00h

16:05h

16:25h

Desglossament: Utillatge i attrezzo: BushyMan Vestuari: Camisa blanca, mono beige, perruca Maquillatge i perruqueria: Maquillatge d’estil asiàtic, ressaltant ulls, marcant pòmuls amb color i pintallavis Sons: Frases xineses promocionals del producte

Màxima puntualitat a les 7:50 Primer mini break opcional: 10:30h aprox

Citació equip:

Producció

13:50

Art

16:00

Direcció

14:00

Càmera

14:00

So

18:00

Cap de producció Roger Bisbe

86

Mòbils de rodatge Roger: 687 502 928

Jornada: 15:20 - 18:45 Llestos rodatge: 16:30 Posta del sol: 17:19

Lloc: Passeig de la Puda, 136 Banyoles, Girona

Previsió meteorològica: 13º-7º Poc ennuvolat Probabilitat de pluja: 10%

dimecres, 2/12/2015

Direcció Gerard H. Serra Producció Roger Bisbe Direcció fotografia Albert Garanger So Aida Pérez

HORA

SEQ

PC

Nº PLA

15:30 16:15

DESCRIPCIÓ

SO

Muntatge il·luminació - posicio 1 INT/NIT

9

1-2-3-45-6-7

17:20

arraca porta el egre, reflexiona, i el dona a en Gerard

Wildtrack + dialeg

Muntatge il·luminació - posicio 2

17:30

INT/NIT

4

4-5-6-7

Barraca assegut explica qui era Yue Uang, com descobreix i roba el negre. Demana apagar la camara

Wildtrack + dialeg

17:50

INT/NIT

4

1-2-3

Plans detall de la taula auxiliar de Barraca

Wildtrack

Desmuntatge il·luminació

18:35 18:45

FI DE RODATGE

Il·luminació per plans Posició 1: Sequencia 9 Posició 2: Sequencia 4 Citació equip artístic: PERSONATGE

ACTOR/ACTRIU

CITATS A LES

MAQ/PERR/VEST

LLEST

1. Barraca

Jordi Bosch - Barraca

16:00h

16:05h

16:15h

Desglossament: Utillatge i attrezzo: BushyMan, guants de latex Vestuari: Casual Maquillatge i perruqueria: -Sons: Veu i ambient

Màxima puntualitat a les 7:50 Primer mini break opcional: 10:30h aprox

Citació equip:

Producció

15:20

Direcció

15:20

Càmera

15:20

So

15:20

Cap de producció Roger Bisbe

87

Mòbils de rodatge Roger: 687 502 928

Jornada: 15:20 - 18:45 Llestos rodatge: 16:30 Posta del sol: 17:19

Lloc: Passeig de la Puda, 136 Banyoles, Girona

Previsió meteorològica: 13º-7º Poc ennuvolat Probabilitat de pluja: 10%

dijous, 3/12/2015

Direcció Gerard H. Serra Producció Roger Bisbe Direcció fotografia Albert Garanger So Aida Pérez

HORA

SEQ

PC

Nº PLA

15:30 16:00

DESCRIPCIÓ

SO

Muntatge il·luminació - posicio 1 INT/NIT

6

1-2

17:00

Barraca apaga la tele. Es veu Barraca parlar amb Xicu a traves de la porta entreoberta

Wildtrack + dialeg

Muntatge il·luminació - posicio 2

17:25

INT/NIT

10.2

1

Barraca assegut rep la noticia que Yue Uang ha mort i Gerard li dona Shangai Daily

Wildtrack + dialeg

18:00

INT/NIT

10.1

1

Plans detall de la taula auxiliar de Barraca

Wildtrack + dialeg

Desmuntatge il·luminació

18:35 18:45

FI DE RODATGE

Il·luminació per plans Posició 1: Sequencia 6 Posició 2: Sequencia 10.2

Posició 3: Sequencia 10.1

Citació equip artístic: PERSONATGE

ACTOR/ACTRIU

CITATS A LES

MAQ/PERR/VEST

LLEST

1. Barraca

Jordi Bosch - Barraca

16:00h

16:05h

16:15h

Desglossament: Utillatge i attrezzo: BushyMan, guants de latex Vestuari: Casual - dos indumentaries Maquillatge i perruqueria: -Sons: Veu i ambient

Màxima puntualitat a les 7:50 Primer mini break opcional: 10:30h aprox

Citació equip:

Producció

15:20

Direcció

15:20

Càmera

15:20

So

15:20

Cap de producció Roger Bisbe

88

Mòbils de rodatge Roger: 687 502 928

Jornada: 11:00 - 14:15 Llestos rodatge: 12:00 Posta del sol: 17:18

Lloc: Passeig Lluis Maria Vidal, al costat del Club Natació Banyoles

Previsió meteorològica: 16º-3º Serè Probabilitat de pluja: 10%

divendres, 4/12/2015

Direcció Gerard H. Serra Producció Roger Bisbe Direcció fotografia Albert Garanger So Aida Pérez

HORA

SEQ

PC

Nº PLA

11:00

DESCRIPCIÓ

SO

Proves - posició 1

12:00

EXT/DIA 3

1-2

arraca de llun , reflexiu. Pensa en veu alta i explica Wildtrack la situació en la que es troba + diàleg

12:25

EXT/DIA 3

3-3,1-3,2

Pensa en veu alta i explica la situació en la que es troba

13:15 13:25

Wildtrack + diàleg

Despla ament fins a posició 2 EXT/DIA 15

1-3-6

Barraca embogit

14:05

Desmuntatge so i càmera

14:15

FI DE RODATGE

Wildtrack

Il·luminació per plans Posició 1: Seqüència 3 Posició 2: Seqüència 15 - varis llocs propers Citació equip artístic: PERSONATGE

ACTOR/ACTRIU

CITATS A LES

MAQ/PERR/VEST

LLEST

1. Barraca

Jordi Bosch - Barraca

12:00h

12:05h

12:10h

Desglossament: Utillatge i attrezzo: Guants de latex Vestuari: Casual - dos indumentaries Maquillatge i perruqueria: -Sons: Veu i ambient

Màxima puntualitat a les 7:50 Primer mini break opcional: 10:30h aprox

Citació equip:

Producció

11:00

Direcció

11:00

Càmera

11:00

So

11:00

Cap de producció Roger Bisbe

89

Mòbils de rodatge Roger: 687 502 928

Jornada: 10:00 - 16:45 Llestos rodatge: 11:15 Posta del sol: 17:17

Lloc: Restaurant de Can Ginebreda, carretera de Mieres km25

Previsió meteorològica: 16º-4º Sol i núvol Probabilitat de pluja: 20%

dissabte, 5/12/2015

Direcció Gerard H. Serra Producció Roger Bisbe Direcció fotografia Albert Garanger So Aida Pérez

HORA

SEQ

PC

Nº PLA

10:15

DESCRIPCIÓ

SO

Muntatge il·luminació i multicam. - posicio 1

11:00

INT/DIA

7

4*

Trobada entre Xicu i Barraca

Wildtrack + dialeg

11:30

INT/DIA

7

Multicam

Barraca apaga la tele. Es veu Barraca parlar amb Xicu a traves de la porta entreoberta

Wildtrack + dialeg

13:00

DINAR

14:30

Muntatge il·luminació - posicio 2

15:00

INT/DIA

14

1

Barraca apareix en una sala de gom a gom enfurismat davant de gent. Diu que mai ha mentit

Wildtrack + dialeg

15:20

INT/DIA

14.2

1-2

Imatges del motlle a TV. B. camina neguitós davant

Wildtrack + dialeg

15:50

INT/DIA

14.3

1-2

Barraca diu que emplenarà Banyoles de negres.

Xicu bocabadat

Wildtrack + dialeg

16:15

INT/DIA

7

1-2-3

Plans detall del Restaurant

Wildtrack + dialeg

16:35

Desmuntatge il·luminació

16:45

FI DE RODATGE

Il·luminació per plans Posició 1: Sequencia 7 Posició 2: Sequencia 14 Citació equip artístic: PERSONATGE

ACTOR/ACTRIU

CITATS A LES

MAQ/PERR/VEST

LLEST

1. Barraca

Jordi Bosch - Barraca Xicu Cabanyes

11:00h

11:05h 11:05h

11:15h

2. Xicu

11:00h

11:15h

Desglossament: Utillatge i attrezzo: Guants de latex, tele amb DVD Vestuari: Casual - dos indumentaries Maquillatge i perruqueria: -Sons: Veu i ambient

Tall per dinar: 13:00h aprox.

Citació equip:

Producció

10:15

Direcció

10:15

Càmera

10:15

So

10:15

Cap de producció Roger Bisbe

90

Mòbils de rodatge Roger: 687 502 928

Jornada: 10:00 - 17:45 Llestos rodatge: 11:15 Posta del sol: 17:17

Lloc: Casa Barraca, carretera de Mieres

Previsió meteorològica: 1 4 Sol i n vol Probabilitat de pluja: 20%

dijous, 10/12/2015

Direcció Gerard H. Serra Producció Roger Bisbe Direcció fotografia Albert Garanger So Aida Pérez

HORA

SEQ

PC

Nº PLA

10:15

DESCRIPCIÓ

SO

Muntatge illuminació plans detall

11:00

INT/DIA

2

Plans detall crèdits

Wildtrack + dialeg

11:30

INT/DIA

-

Plans recurs varis

Wildtrack + dialeg

13:00

DINAR

13:30 14:00

Muntatge illuminació posicio 2 INT/DIA

15

-

16:35

arraca surt rascant una pe a enfurismadament

Wildtrack + dialeg

Desmuntatge illuminació

16:45

FI DE RODATGE

Citació equip artístic: PERSONATGE

ACTOR/ACTRIU

CITATS A LES

MAQ/PERR/VEST

LLEST

1. Barraca

Jordi Bosch - Barraca Xicu Cabanyes

11:00h

11:05h 11:05h

11:15h

2. Xicu

11:00h

11:15h

Desglossament: Utillatge i attrezzo: uants de latex, figura humana negra, eines vàries de taller Vestuari: Casual - dos indumentaries Maquillatge i perruqueria: -Sons: Veu i ambient

Tall per dinar: 13:00h aprox.

Citació equip:

Producció

10:15

Direcció

10:15

àmera

10:15

So

10:15

Cap de producció Roger Bisbe

91

EQUIP 9.8. DESGLÓS EN BASE A GUIÓ TÈCNIC 9.8.1. LLISTAT DE MATERIAL AUDIOVISUAL 1xPlató 1xSuport de pinça 1xPerxa gran 1xPara vent 2xCànon 5m 1xKit de so 2xSony UWP V1 UHF 1xCanó Rode NTG-2 1xGuants il·luminació 1xBobina cable 40m 1xFiltre CTB 1/1 1xKit Quars 800W 3xLED 3200-5600 1xSuport Benro 1xKit òptiques Samyang 1xKit òptiques ZEISS 1xSuport Sevenoak 1xFresnel 650W 2xKit Canon 7D 2xManfrotto 501HDV 1xTela verda chroma

9.8.2. LLISTAT NECESSITATS EQUIP DE TREBALL LOCALITZACIONS - Producció Front d’Estany - Club Natació Banyoles Taller Barraca Menjador Barraca 92

UTILLERIA I ATREZZO - Art 1x BushyMan 3xVestuari Barraca 1xVestuari Yu Kong 1xPerruca Yu Kong 20xParell de guants de làtex 2xPaquet de cigarrets 1xEncenedor 1xLlima 1xPaper de vidre 1xPinzell 1xPot de pintura negra 1xEscultura humana tamany real 1xComandament TV 1xSofà 1xTelèfon mòbil

9.8.3. LLISTAT EQUIP TÈCNIC DIRECCIÓ Gerard H. Serra PRODUCCIÓ Roger Bisbe DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA Albert Garanger DIRECCIÓ DE SO I ART Aida P. Fita ELÈCTRICS Roger Bisbe 93

Albert Garanger MUNTATGE Gerard H. Serra Daniel Álvarez POSTPRODUCCIÓ DE SO Aida P. Fita

9.8.4. LLISTAT EQUIP ARTÍSTIC PROTAGONITZAT PER Jordi Bosch, Barraca AMB L’APARICIÓ DE Yu Kong Raquel Sans Jordi Ferrando (veu en off) Xicu Cabanyes

94

9.9.CONTRACTRES DE COL·LABORACIÓ EQUIP TÈCNIC 9.9.1. CONTRACTRES DE COL·LABORACIÓ I CESSIÓ DE DRETS D’IMATGE INTÈRPRETS

95

96

97

98

9.9.2. CONTRACTES DE CESSIÓ DE MATERIAL I/O FULLS DE RESERVA DE MATERIAL

99

100

101

PRESSUPOST 9.9.5. ESTIMAT1

9.9.6. REAL2

1 Pressupost estimat complet adjuntat com a annex 04.

2 Pressupost real complet adjuntat com a annex 05.

102

10. DISSENY AUDIOVISUAL 10.1. ESTUDI I ANÀLISI DE REFERÈNCIES 10.1.1. SO El que es volia era donar un estil fred, fosc i sec al documental. És per això que es va buscar una música que s’adeqüés a aquestes característiques. També s’ha procurat que totes les músiques utilitzades fóssin lliure de drets, ja que així, més endavant, no hi hauria problemes si se’n volgués treure benefici econòmic.

La recerca s’ha centrat principalment en buscar músiques de tensió, fredes, fosques, amb poc ritme, amb notes que s’allarguen, sense veus, totalment instrumentals. També moltes d’elles s’han separat per instruments i només s’ha utilitzat un d’ells per treure-li ritme i que s’adeqüés més al que es buscava. La majoria de músiques s’han extret de la llibreria Epidemic Sound, la qual disposa d’un gran llistat de músiques sense drets. A part, també s’ha cercat a la pàgina de Freesound, entre d’altres.

Tanmateix, i paral·lelament a la música freda, fosca i seca, al parlar d’una tribu africana, també s’ha cercat música que representés aquest aspecte del documental. La recerca d’aquesta s’ha centrat en percussions i músiques típiques de tribus a les quals predominen els tambors i instruments de percussió.

Per últim, per acabar de donar aquest estil al documental s’ha buscat una veu en off que pogués transmetre aquests aspectes alhora de poder ser una veu reconeguda per així donar veracitat al documental.

103

10.1.2. FOTOGRAFIA Un cop finalitzat i tancat definitivament el guió es podia començar a imaginar totes aquelles pàgines plenes de paraules en imatges. El projecte es basa en un fals documental on es barregen imatges d’arxiu amb imatges gravades per nosaltres com a equip tècnic, per tant calia fer una prèvia selecció i desglós de totes les imatges que necessitaríem trobar per muntar-les amb les nostres gravacions i així poder obtenir el documental.

Un cop decidides les imatges necessàries es va procedir a començar a imaginar quina era l’estètica que es volia al documental. Al ser una historia de traïcions i canvis de personalitat, on es tocaven temes bastant foscos, es va decidir que tot el documental havia de tenir un to clarobscur. Es volia que tot fós bastant minimalista quant a il·luminació. Es pretenia jugar amb llums molt baixes i bastant difoses, sempre amb una temperatura de color freda per no donar gaire sensació de calidesa ni comoditat. El nostre protagonista havia d’explicar-nos tota la historia que volíem amb tal to que realment semblés que estava incòmode; per tant es va creure que donar poca llum a les imatges i bastant de contrast podia reforçar aquesta idea.

A nivell de càmera en un primer moment es va plantejar el documental bastant estàtic i sempre utilitzant trípode, excepte les escenes que eren en moviment que s’havien de gravar amb un estatiu. Els primers problemes van sortir a l’hora del prelight, on des de les primeres proves de llum i de càmera vam poder observar que si seguíem amb la idea d’utilitzar el trípode podia anar malament, ja que els salts de ritme que tindrien les imatges en muntatge no quadrarien.

Un cop presa aquesta decisió es va decidir juntament amb direcció que tot havia de ser càmera en mà. Aquest canvi va suposar noves confusions i nous dubtes. Es va debatre durant uns certs dies si utilitzar una càmera de vídeo com es la NX-70 o una càmera tipus reflex. El que se sabia del tot segur es que no es volia utilitzar Black Màgic, ni encarar el rodatge com un curt de ficció ja que perdia el to documental que nosaltres volíem.

Després de varies proves de càmera i de llum amb les diferents opcions es va seleccionar la Canon 7D com a eina base per el documental. Com a part bona té la seva estètica, ja que dona molta més qualitat a les imatges i la textura que obté no s’aconsegueix amb una de vídeo. Per altre banda la funcionalitat que donava la càmera de vídeo no la donava la reflex, però en aquest cas va tenir més importància l’estètica que la funcionalitat.

104

Tot el documental està ple de plans detall, recurs que s’utilitza per presentar els diferents escenaris on apareix el nostre protagonista. També es va decidir jugar molt amb el salt de plans des de plans americans fins a primers plans. Es considerava que era una bona opció el fet d’apropar la càmera a mesura que el diàleg s’anava fent més i més interesant.

105

10.1.3. MUNTATGE Les referències del muntatge han sigut poques. Si que s’han mirat molts documentals que juguen amb el recurs de la veu en off i les imatges d’arxiu, però el muntatge ha estat encarat segons demanava el propi guió i fil narratiu ajustant-se ja al material enregistrat.

Entre aquestes referències destaquen Zelig 1, on magistralment es munten imatges d’arxiu amb producció pròpia per aportar veracitat, d’una forma molt més immediata o irracional, a la resta de la narració. Sap aprofitar-se de moments sociopolítics de principis del s. XX molt rellevants per assentar les bases de la comèdia de Woody Allen. Un altre punt interessant que ofereix aquest film, és el ritme de les converses que Leonard Zelig (Woody Allen) manté amb la seva psicoanalista, la Doctora Fletcher (Mia Farrow). Ens agradaria poder mantenir un ritme similar en les escenes en que Barraca explica la seva desventura amb el Negre. Es saben utilitzar molt bé les imatges de forma narrativa i els recursos del gènere documental.

Imatge 29. Woody Allen i Mia Farrow a Zelig

Una referència també per al muntatge i l’ús d’imatges d’arxiu és Cacotopía2 . Aquesta peça de videoart, que reflexiona sobre la societat i l’estructura sociopolítica, també es pren la llibertat

1 Zelig. Dir: Woody Allen. Guió: Woody Allen. Actors: Woody Allen i Mia Farrow. Warner Bros Pictures, 1983.

2 Cacotopía. Dir: Daniel G. Andújar i Avelino Sala. Guió: Daniel G. Andújar i Avelino. 2012.

106

d’intercalar imatges d’arxiu de caire més documental amb imatges de la indústria del cinema que en aquest cas passen a actuar també com a arxiu. Aquest muntatge en paral·lel de diferents fonts juga de forma directa amb el nostre imaginari col·lectiu, fet que fa el missatge més clar i penetra en la ment de l’espectador. Utilitza, la majoria al tercer acte, nombroses imatges enregistrades per ciutadans en manifestacions públiques a un ritme elevat per preparar a l’espectador del final. Aquest final també ens ha servit de referència alhora de preparar el final obert que Desenterrant el Negre ofereix.

Imatge 30. Imatge d’un ciutadà del carrer, a Cacotopía

Les cintes de Chris Marker també varen ser una clara referencia al muntatge del documental.

L’artista i cineasta francès ha treballat bàsicament, a excepció de dues peces, dins el gènere documental. D’aquest director es podrien dir moltes produccions que servirien de referència a qualsevol persona que es proposes produir un documental, però ens quedem amb la cinta de Noche y Niebla1 , dirigit per Alain Resnais però ajudat per Chris Marker, que exercia com a assistent del director. En aquest film es amb imatges d’arxiu. N’extraiem punts forts en l’ús narratiu de la imatge, el ritme del muntatge en les imatges i el ritme, entonació i posada en escena de la veu en off.

Imatge 31. Ús de la fotografia fixa, a Noche y Niebla 1 Noche y Niebla. Dir: Alain Resnais. Guió: Jean Cayrol. Prod: Anatole Dauman, 1956.

107

Sans Soleil1 podria ser un altre exemple de curt documental més creatiu. Dirigit per Chris Marker, aquesta peça treballa un muntatge de tal manera que es planteja com una mena d’assaig que juga amb imatges de ficció y no ficció acompanyades per uns comentaris de caire filosòfic generant un to oníric i de ciència ficció. Una peça que no s’allunya gaire d’aquesta, i que gran part està produïda amb material de Chris Marker, és Las Variaciones Marker2 . Isaki Lacuesta fa un gran muntatge en aquesta peça creada bàsicament amb material d’arxiu d’altres documentals. Utilitza la repetició i la pantalla partida per intentar comunicar-se per doble via amb l’espectador oferint-li un joc de dualitat, contrastos, paral·lelismes i ambigüitats.

Imatge 32. Fotograma de Las Variaciones Marker (Chris Marker, 2007)

Els referents en quant al muntatge també són molt numerosos. Es podrien citar altres obres com I’m Still Here de Casey Affleck, Garbo3 o Searching for Sugar Man4 , clars exemple del joc amb la temporalitat per part del muntador, però ens quedem amb aquesta llista per extreure’n les idees de fins a quin punt es pot jugar amb imatges d’arxiu, quin us narratiu se li poden extreure, com jugar amb paral·lelismes, contraposicions i connotacions de la veu en off o altres eines de muntatge com la pantalla partida.

1 Sans Soleil. Dir: Chris Marker. Guió: Chris Marker. Prod: Chris Marker, 1983.

2 Las Variaciones Marker. Dir: Isaki Lacuesta. Guió: Isaki Lacuesta. Prodimag, 2007.

3 Garbo, el espía. Dir: Edmon Roch. Guió: Edmon Roch, Isaki Lacuesta i María Hervera. Prod: Televisió de Catalunya, 2009.

4 Searching for Sugar Man. Dir: Malik Bendjelloul. Guió: Malik Bendjelloul. Prod: Passion Pictures, 2012.

108

10.1.4 ANIMACIÓ GRÀFICA Per dur a terme l’animació gràfica ens hem guiat pels conceptes creatius que s’havien proposat des de l’inici: la màscara i el desencaix.

El desencaix s’utilitza a la careta del documental seguint el comportament del cartell fotogràfic del projecte. S’utilitzen barres, de diferents mides i imatges, amb un desencaix sense patró.

Aquestes barres estan formades per la imatge i una superposició d’un dels colors de la paleta seleccionada per al projecte.

També trobem el desencaix en l’animació del logotip, que es mostra d’una manera horitzontal.

Aquesta animació s’ha utilitzat com a outro1 de les càpsules transmèdia.

Per l’altre banda hem utilitzat la màscara per fer l’animació gràfica de l’anunci del Bushy Man. El fons conté el patró de la part superior de la màscara, i durant tot l’anunci es juga amb aquests elements per donar vida al fons.

1 En contraposició d’una intro, que és una introducció, l’outro denomina la part final, en aquest cas, de les càp-

sules transmèdia. S’acostuma a incorporar títols o animacions per seguir potenciant o promocionant el projecte, així com les xarxes socials o la pàgina web.

109

10.1.5. ETALONATGE Per a l’etalonatge del documental s’han agafat de referència tres frames de tres peces cinematogràfiques diferents, les quals respon cadascuna a cada tipus d’escena enregistrada amb el protagonista del curt documental.

La primera referència correspon a les escenes d’interior ubicades en el taller de Jordi Bosch Barraca. Per aquesta localització que actua com una mena de santuari per a Barraca, lloc on crea la majoria de les seves peces, es vol intentar plasmar un tipus de llum clara, molt blanca inclús amb matisos blavosos, per designar a aquest particular espai artístic com a lloc on regna la sinceritat, on no s’intenta guardar cap mena d’aparença, un espai on es despulla a l’espectador i explica les més vibrants veritats. En el film Anticristo1 , el lavabo de la casa dels protagonistes guarda aquesta mateixa llum, clara i bastant dura, que juga amb un negre absolut en part del quadre, per ubicar als personatges en una mena de buit i que ajuda a l’espectador a centrar la mirada en aquests.

Imatge 33. Willem Dafoe i Charlotter Gainsbourg a Anticristo

1 Anticristo. Dir: Lars Von Trier. Guió: Lars Von Trier i Anders Thomas Jensen. Actors: Willem Dafoe i Charlotte

Gainsbourg. Zetropa Entertainment, 2009.

110

El segon referent per als interiors del documental és el frame que es mostrarà a continuació, referent a la pel·lícula xinesa Black Coal1 .

Imatge 34. Liao Fan a Black Coal

Aquesta cinta xines, peça magistral de neo-cinema negre, és també un gran referent fruit del bany de colors i neons que ofereix el film. Gran ús de la càrrega connotativa del color i clar exemple de l’estudi previ de la cromàtica. D’aquest frame, en que veiem a un dels protagonistes, volem plasmar la seva tonalitat grogosa, inclús tirant a taronges en alguns punts, en el moment en que apareix Barraca al menjador. El nivell de contrast és alt, tot i que en comparació al film interior la llum actua d’una forma no tant dura, si més no amb les ombres de la cara del personatge. Volem aprofitar aquesta vivesa del groc, i els càlids, per a quan el protagonista parli en el seu ambient més familiar, intentant representar la indignació que té el protagonista, per exemple, amb els mitjans de comunicació.

Per últim, cal fer esment a l’escena d’exterior en que l’escultor camina prop de l’estany. En aquest punt es vol jugar amb una llum més natural, on deixa que els colors siguin per a ells mateixos. El blau de l’estany, el taronja de les filles a la tardó i el verd de les plantes aquàtiques brillen per si mateixos. Tot i això, no es busca una imatge saturada en excés, producte de les càmeres de vídeo convencionals, sinó que es vol guardar aquest punt poc saturat que mante-

1 Black Coal. Dir: Diao Yinan. Guió: Diao Yinan. Actors: Liao Fan i Kwai Lun-Mei. Boneyard Entertainment China, 2014.

111

nen les llums i les ombres en l’estètica cinematogràfica actual. Viaje a Sils Maria1 és un perfecte exemple de l’ús naturista del color en els plans d’exterior.

Imatge 34. Juliette Binoche a Viaje a Sils Maria

1 Viaje a Sils Maria. Dir: Olivier Assayas. Guió: Olivier Assayas. Actors: Juliette Binoche i Kristen Stewart. CG Cinéma i CAB Productions, 2014.

112

10.2. FLUX DE TREBALL Direcció i producció Al llarg dels mesos en què s’ha desenvolupat Desenterrant el Negre, direcció i producció han coordinat tots els altres departaments. Malgrat la divisió de tasques, sempre s’ha procurat que en totes les reunions i tutories corresponents hi hagués un dels dos departaments principals presents, per tal de prendre decisions, estar al cas de tots els canvis i gestionar qualsevol problema que sorgís.

Direcció i guió Com és natural, direcció i el departament de guió van treballar colze a colze sobretot en la fase de gestió ideacional, en què es va haver de construir, més d’un cop, el relat que vertebraria aquesta història. Es realitzaven sessions creatives conjuntes i també es delegava feina, que posteriorment es revisava. Durant aquesta llarga fase també es va comptar amb l’assessorament d’algun dels membres del professorat. Direcció també es va encarregar d’altres tasques, com crear una bíblia dels personatges.

Disseny El seguiment va ser similar pel que fa al disseny, en què direcció i producció van estar presents i actius en la fase de creació gràfica i en totes les altres reunions amb el tutor posteriors.

Direcció de fotografia i direcció de so Dos dels departaments que han treballat més independentment (sense estar, en cap moment, desemparats), han estat el de so i direcció de fotografia. Tant l’un com l’altre han fet propostes que, després de discutir-ho amb direcció, s’han aprovat. En el cas de so, cal destacar l’alta implicació del professor.

Programació multimèdia L’apartat transmèdia segurament ha estat un dels més difícils, segurament pel volum de feina 113

que comportava la programació de la pàgina web. És per això que, en una fase inicial, direcció i producció van crear ells mateixos contingut transmèdia per tal d’agilitzar les tasques que calia realitzar en un curt termini. En el moment ideacional, els departaments de disseny, transmèdia, direcció i producció van treballar conjuntament per decidir com havia de ser la part més multimèdia del projecte. Mentre que el disseny de la pàgina web ha anat a càrrec, precisament, del departament de disseny, ha estat el departament transmèdia qui s’ha encarregat de plasmar-ho en codi. Per tant, aquests dos departaments han estat treballant conjuntament durant tot el que ha durat el treball, amb la presència i el suport també dels departaments de producció i direcció. Algunes tasques que inicialment estaven destinades al departament de muntatge, com l’edició de les càpsules promocionals de les xarxes socials, també han estat creades pel departament de direcció.

Ja en una fase més avançada del projecte, direcció i el departament de muntatge també han treballat conjuntament, com s’explicarà més detalladament a continuació. Una primera versió d’aquest va estar editada pel muntador, seguint l’ordre establert per l’escaleta. Posteriorment, es va haver de fer una nova versió per tal de fer-la més entenedora, i va ser el departament de direcció qui va idear i muntar aquest nou muntatge. La versió final també va ser muntada per direcció.

Direcció i muntatge Aquest és el procés en que una peça cinematogràfica acaba essent. Aquí és on es tria, s’ordena, es desordena i s’encaixa el material amb el que es compta per a elaborar el documental final.

Els membres del grup que portaran a terme el procés són Daniel Álvarez com a muntador i Albert Garanger com a ajudant, sempre encapçalats pel director Gerard H. Serra.

Imatge 35. Captura de pantalla de la distribució per carpetes.

Finder

114

Albert Garanger, que en els dies, que durà el rodatge també va exercir com a DIT, va fer una bona feina d’organització dels arxius d’àudio i vídeo ordenant-los en un disc dur del projecte i fent dues còpies de seguretat. Aquesta tasca ha facilitat molt la importació i gestió dels arxius dins el software d’edició.

Tot seguit va encarregar-se de bolcar el material al software d’edició, triant el Final Cut com a millor opció, i fer una bona organització de les seqüencies, àudios, música, plans recurs, arxiu... en diferents events d’organització. També s’ha cregut adient crear un event1 per cada versió de muntatge, fet que farà més visual la recerca del material divers que importarem.

Imatge 36. Captura de pantalla de la distribució d’esdeveniments i projectes.

Final Cut Pro

El material que s’optimitza en Apple proress 4222 , va procedir a sincronitzar-se amb els arxius de so, procedents d’un micròfon de perxa i d’un de solapa, afegint a posteriori el wildtrack3 .

D’aquesta manera ja es disposava del material base per portar a terme el muntatge. També es va crear una event especial pel material base sincronitzat.

Imatge 37. Captura de pantalla de Final Cut Pro, amb totes les pistes d’audio 1 Subcarpetes que es troben dins una mateixa biblioteca del Final Cut. És la manera que ofereix el software per poder organitzar el divers material importat. És en aquest moment on també es pot optimitzar el material o genera una versió proxy (menys qualitat i pes).

2 Còdec de lectura de vídeo de molt baixa compressió.

3 Presa de so addicional efectuada en la localització independentment de l’acció amb la finalitat d’afegir-la en post producció (sincronització en muntatge o mescla) a la banda sonora de la peça.

115

Les imatges d’arxiu provenen de diferents fonts, una de les quals és archive.org. Aquesta web que serveix com a font de documentació, la gran majoria en vídeo, té una selecció fantàsticament variada d’audiovisual: films, cintes domèstiques, noticiaris, reportatges, etc. Són vídeos d’una qualitat narrativa excepcionals, material únic de totes les èpoques. El problema d’aquesta plataforma és la qualitat que ofereix per a descarrega. No s’ha pogut accedir a arxius de més de 480p1 . Tot i així, gràcies a altres plataformes com youtube o vimeo s’ha pogut disposar de vídeos de resolució 720p, la qual és considerada com a mesura adequada per a una visualització des d’un ordinador domèstic, o superiors com algun vídeo en 1080p. Degut a la destinació final del curt documental, via web, s’ha decidit treballar amb varis vídeos de baixa qualitat, afegint un lleu contrast a la imatge.

Ara que es tenen totes les peces i es troben al seu lloc, el muntatge podia començar. La primera versió ja anava encarada en intentar filtrar poc el material per calcar, o almenys intentar-ho, la estructura que proposa el tractament literari i el guió tècnic. Òbviament el material es va filtrar, identificant ja la qualitat de les escenes i quines parts de cadascuna es podia aprofitar a priori. Per aquest primer procés de filtratge, es va utilitzar una eina molt útil del programa d’edició, els keywords2 i la marcació de preferits 3. Els primers resultats però no varen ser gaire bons. Degut a les dificultats en el rodatge i el poc temps que es disposava per a produir el curt, no s’havia mantingut gaire l’aspecte de tempo i ritme de les gravacions i teníem una peça molt més llarga del que imaginàvem, inclús encara sense afegir la veu en off. Hi ha escenes com la del diàleg entre escultors que, degut als personatges, han deixat de aportar el valor narratiu que requerien i un cop muntades duraven massa. Per tant, la primera conclusió era que el documental requeria retallar tot allò que no s’entengués i començar a disposar del material realment valuós des d’un punt de vista estètic però sobretot narratiu.

En ple muntatge s’havia de refer el guió, ja que l’escena que funcionava com a nexe entre la part fictícia i la verídica no funcionava. Era llarga, l’acting fallava en varies ocasions, i el ritme de la conversa afavoria a que l’atenció de l’espectador es dissipés. Per tant, ja des d’aquest

1 Mesura de resolució de la imatge. Equival a 640x480 píxels de moviment progressiu.

2 Possibilitat que ofereix Final Cut de designar paraules claus a segments de vídeo per poder buscar-los ràpidament en un moment posterior. També crea en la barra d’events una nova finestra amb aquell keyword, per si vols afegir més moments en la mateixa descripció.

3 Amb la tecla cmd + F pots marcar una franja de vídeo seleccionada prèviament (I-input O-output). Es marcarà

la corresponent selecció amb una franja verda que podràs

116

punt, es va treballar en la re-elaboració de les veus en off, creient oportú que l’explicació del background històric, que el proporcionava segons el guió l’escena de Jordi Bosch dialogant amb Xicu Cabanyes, fos a hores d’ara mitjançant la veu omniscient. En la segona versió el muntador s’ha centrat sobretot en analitzar, retallar i extreure les imatges d’arxiu més ideals de cada peça documental de la que disposava l’equip de muntatge. Un cop creada aquesta biblioteca de font documental es va procedir a muntar aquestes imatges sobre les veus en off.

Aquesta feina va ser molt sacrificada, duradora i que requeria de molta paciència. Es varen arribar a importar hores i hores de material que contenien imatges d’interés per al documental, les quals s’havien de veure, analitzar, triar, extreure i per últim muntar. Com hem dit abans hi havia sempre l’impediment que degut als pocs recursos dels que disposa l’equip de producció, no s’han pogut assolir depèn quines imatges amb qualitats superiors de 480p o fins i tot 360p.

Per a la tercera versió del muntatge, seria on s’havia de reestructurar tota la part narrativa de la peça. Es va creure més convenient anar a cercar les escenes o fragments d’aquestes que expliquessin realment el que nosaltres volíem comunicar, i no buscar dins de cada escena allò bo que contingués amb l’esperança d’arribar a ser afins al guió literari. D’aquesta manera es va acabar seleccionant únicament quatre seqüències on Barraca guiava a la càmera. Es va creure convenient aprofitar tan sols aquestes perquè tenen el contingut narratiu necessari que l’obra demana i tenen un bon nivell de ritme, composició i qualitat lumínica. Amb la història B del relat funcionant només caldria reestructurar les veus en off, adaptant-les a nivell de tempo i contingut que en aquest moment mancava, per poder acabar d’encaixar l’estructura definitiva del documental.

Finalment es va tenir l’enregistrament de la veu en off. D’aquesta manera es va poder acabar de muntar els blocs d’imatges que complementen la trama de la història A. Pel que fa al final es va creure que la millor opció era optar per un final obert. El final enregistrat no funcionava i a falta de material el tercer acte quedaria reduït en quant a durada i funcionaria com a documental que deixa en mans de l’espectador la possibilitat que ell mateix es construeixi el final de la història i que pugui col·laborar amb el missatge de la peça. Es va haver de fer una segona recerca d’arxiu, ja que el guió demanava imatges més específiques. Finalment es va optar perquè els blocs de veu en off, a nivell d’imatge, tinguessin un bon ritme, ja que el que diu la veu suscita moltes coses i es pot arribar a jugar molt amb la seva connotació. També es va afegir la careta, i uns íntertítols simples a la part en que en Barraca pateix la maledicció per donar peu al final del documental.

117

Del documental es va anar extraient un XML1 per poder salvaguardar el muntatge. En aquest còdec s’exportarien també els fitxers que servirien per començar els processos de postproducció de so i etalonatge. Tot i això, aquests programes treballen, gràcies a aquest format de tant poc pes, amb el nom d’arxius originals. Per tant, hem hagut de separar tots els clips sincronitzats amb l’eina Desmuntar ítems del clip per tal que tornessin a obtenir el nom base, el que prové de càmera o de la gravadora d’àudio.

Direcció, direcció de fotografia i etalonatge Per poder començar la tasca d’etalonatge amb el Davinci Resolve 12, s’han de preparar un seguit de coses prèviament dins el programa d’edició de vídeo. Degut al funcionament del Davinci cal que el timeline del vídeo estigui completament net, deixant el màxim nombre de plans en la barra de temps base. També s’han de separar els clips sincronitzats perquè tinguin altre cop el seu nom original i així el Davinci pot fer en link amb la biblioteca de material base sense cap mena de problema. Un cop s’hagi efectuat aquest pre-procés ja es pot disposar a exportar l’xml que servirà al software de color com a referència de muntatge per a etalonar la peça.

El primer pas dins el Davinci és crear un nou projecte, és important mantenir alta la qualitat i sobretot els fotogrames per segon que té la peça original alhora d’importar l’xml. Un cop importat el material base, es revisarà el timeline per veure que tot s’ha importat sense dificultats.

Si, per exemple, ens hem deixat un text o un títol, el Davinci permet des del timeline desactivar aquest efecte per poder començar a etalonar sense necessitat de tornar al Final Cut.

Imatge 38. Captura de pantalla de Davinci, al Project Manager

El segon pas, un cop revisat que el material es troba en perfectes condicions, és realitzar els

1 Llenguatge de marques, les quals queden memoritzats els clips de vídeo i audio que formen un projecte i quin

minutatge és l’inclós en la peça final.

118

primaris. Aquest pas consisteix en igualar la quantitat de ombres, mitges llums i llums altes que té la imatge. En aquest pas també intenta plasmar-se la relació de contrast que tindrà l’escena. En el nostre cas, els plans del taller, s’ha volgut jugar amb unes altes llums no molt pujades ja que es volia guardar el look de càmera, on el color negre de les ombres era de gran importància pel valor narratiu de l’escena.

Imatge 39.

Formes d’ona i color, a Davinci

Un cop igualades les llums i la relació de contrast, en un nou node, es procedeix al retoc de color pròpiament dit. Cal dir que aquesta tasca, dins el nostre documental, es troba força limitada degut al rang de bits de la càmera utilitzada per al rodatge, la Canon 7D. Amb aquesta DSLR permet molt poc marge de retoc a l’etalonador, ja que no emmagatzema la informació enregistrada en un format d’imatge poc comprimit com podria ser el Raw.

Imatge 40. Nodes i clips, a Davinci

119

Tot i així, hem intentat jugar al màxim amb la cromàtica del documental, creant màscares per exemple a la cara del protagonista per treure la dominant taronja de la pell, o al llac i al cel per pujar uns punts la dominància de blau.

També s’han fet us dels Stills per guardar paràmetres de primeris en la biblioteca que ofereix aquesta eina. Aquest pas afavoreix molt en la rapidesa de l’etalonatge en processos on es juga amb una continuïtat amb l’estil de llum de les escenes.

Imatge 41. Captura de pantalla de Davinci, fent ús d’stills

Com be s’ha citat en l’apartat de referències, el que es busca és mantenir, tret de les dificultats de càmera, un estil cinematogràfic. Per a això s’han desaturat els colors guardats en les altes llums i en les ombres.

Imatge 42. Captura de pantalla de Davinci, corba de llum

120

Imatges 43 i 44. Fotogrames de Desenterrant el Negre, abans i després del procés d’etalonatge

121

10.3. PROGRAMARI. CRITERI DE SELECCIÓ EN CADA FASE Com que un projecte transmèdia es caracteritza per una utilització de múltiples plataformes, són també múltiples eines les que són emprades per els diferents equips de treball que configuren el conjunt global de la peça. Són departaments com direcció o producció qui s’han d’amotllar i conèixer la majoria de programari, per poder donar el màxim de sí mateixos un cop immersos en cada fase; i és per això que no acostumen a utilitzar majoritàriament programari propi -exclusiu per ells-.

El departament de guió, per exemple, ha utilitzat el programari CeltX, un programa molt complet i exclusiu per la redacció de textos, escaletes i guions. Malgrat que en un primer estadi del guionatge es va utilitzar un processador de textos més bàsic com és Word, de Microsoft, més endavant es va realitzar el canvi de plataforma per a millorar la forma i l’usabilitat del guió definitiu.

Pel que fa a direcció de fotografia no ha utilitzat pròpiament dit un programari, més enllà de la doble funció de director de fotografia i de DIT, que ha obligat a Albert Garanger a utilitzar programari base com és Finder, i un navegador per la recerca de les imatges d’arxiu.

So en canvi ha pogut lluir més de programari propi. Malgrat que per l’enregistrament no és necessari cap utilització de programes, per la postproducció si que s’ha treballat amb Logic Pro. Malgrat alguns punts de dificil complicitat entre muntatge i postproducció de so pel que fa a compatibilitats de format, aquest programa ha estat seleccionat per Aida P. Fita perquè continua essent el més apte per la tasca a desenvolupar.

El muntatge i l’etalonatge han tret màxim rendiment a l’ús de programari més professional.

Utilitzant Final Cut Pro en la seva versió X, per les versions de muntatge i el màster final, i DaVinci per l’edició i retoc de color -etalonatge-, aquest departament ha anat amb les espatlles cobertes per uns dels millors programes que trobem actualment.

L’apàrtat multimèdia i de disseny també han tret rendiment al programari disponible: pel que fa al disseny, per exemple, s’ha estat complementant constantment entre Photoshop i Illustrator, de la Suite d’Adobe. També pel que fa a les promocions de les xarxes socials s’ha treballat amb After Effects per l’animació dels gràfics.

122

Pel que fa a la programació multimèdia, s’ha treballat amb dos programes que tenen la mateixa funció i operen de la mateixa manera; no obstant això, per la metodologia de treball de cada una de les programadores. És per això que tant Dreamweaver -novament de la Suite d’Adobecom Coda han estat utilitzats per aquest procés, de la mateixa manera que algunes llibreries com jQuery, que opera amb Javascript.

Finalment, pel que fa a la producció i a l’elaboració d’aquesta memòria, s’ha treballat amb Adobe InDesign. Quant a la quantificació de guanys i despeses, generació de pressuposts, s’ha operat amb arxius XLS de Microsoft Excel, i amb diferents aplicacions de Google com Calendar, per la completa planificació del calendari de treball.

123

10.4 FORMAT FINAL D’EXHIBICIÓ I/O DISTRIBUCIÓ Desenterrant el Negre és un projecte escencialment transmèdia, de manera que qualsevol intent d’entendre de manera independent l’audiovisual de la resta, és incorrecte.

La pàgina web de Desenterrant el Negre (www.desenterrantelnegre.cat) és el producte en si.

Tot el que envolta al producte pot trobar-se en aquesta URL. D’aquesta manera, s’utilitzaran també les xarxes socials (Twitter i Facebook, principalment) per fer publicitat del projecte i fer arribar a l’espectador al punt d’inici d’aquesta història.

En cas que es volgués adequar-lo al format més tradicional, caldria fer-ne una versió reduïda, de 2-3 minuts de durada com a molt, i que fos només un incentiu per portar nous espectadors a la pàgina web, on podran viure l’experiència completa. Aquesta versió reduïda podria penjar-se en altres plataformes digitals, com YouTube o Vimeo.

El format de Desenterrant el Negre és idoni (i està preparat) per ser presentat en festivals de temàtica transmèdia o d’interactius.

124

11. DISSENY I CREACIÓ DE SO DIGITAL PREPRODUCCIÓ

11.1. MAPA SONOR I LLISTA DE SONS

125

126

11.2. REDACCIÓ DE LES NECESSITATS ESPECIALS ABANS DE RODATGE Al tractar-se d’un documental, era important que la veu del protagonista, al ser el fil conductor d’aquest, quedés ben enregistrada i fos entenedora. Per això es va decidir captar la veu amb el màxim de micròfons possibles per si sorgia algun problema i finalment es va utilitzar micròfon de perxa i de solapa. A l’hora, com que hi havia alguna localització exterior que ens podria arribar a portar problemes, al enregistrar amb dos micròfons anàvem més segurs per si algun fallava o captava sons que no ens interessaven.

Per comoditat es va prescindir de personal els dies de rodatge i de cada departament només se n’encarregava una persona. Per això es necessitava una gravadora amb la qual es pogués controlar més d’un micròfon a la vegada.

11.3. SELECCIÓ DEL MATERIAL Al ser un documental el que es gravava, tot i ser fictici, era amb format d’entrevista i només hi havia un sol personatge. Per tant, el material per so era relativament reduït. Només es va haver de necessitar dos micròfons, amb els seus respectius complements, una gravadora i uns cascos.

El llistat del material va ser el següent: - Canó Rode NTG-2 - Suport de Pinça - Perxa Gran - Para vent - Kit de so - Sony UWP V1 UHF (2) Per altra banda, també es va haver d’enregistrar la veu en off, però l’actor ja tenia el seu estudi de doblatge propi on disposava de tot el material necessari i vam ser nosaltres qui es va moure fins allà per poder-ho enregistrar i donar-li les pautes necessàries per fer-ho com es volia.

127

11.4. ASSAJOS I PROVES Abans de començar amb el rodatge, es va anar durant uns dies a les diferents localitzacions escollides per fer varies proves, principalment per veure l’acting del nostre actor. En el nostre cas no es tracta d’un actor professional ja que, al fer un documental fictici però que té part de cert, volíem que el protagonista fos algú real de la historia que explicàvem, per això era tant important veure com actuava davant de càmera per si seria creïble, i ja que estàvem allà, aprofitar per fer proves de càmera, llum i so.

Una de les nostres localitzacions era l’estany de Banyoles, en el qual sovint hi passa gent i això era un dels aspectes que ens preocupava. Es va fer proves amb micròfon de perxa i de solapa i llavors al passar els àudios enregistrats al logic pro, vam veure que no ens causaria molt problemes ja que amb el micròfon de solapa els sons que no ens interessaven no se sentien pràcticament. Respecte les localitzacions interiors, no vam tenir cap problema a l’hora d’enregistrar àudio.

11.5. PROVES DE SOFTWARE Abans de començar amb el rodatge final i l’edició de so es van fer varies proves per veure si hi havia problemes i a l’hora de rodar poder solucionar-los. Aquestes proves es van utilitzar per portar-les al programa Logic Pro X i començar a fer una simulació d’edició.

El que es va fer principalment va ser retocs de veu, equalitzacions per netejar-les i intentar treure tots aquell sons que molestessin. A part dels sorolls que poden produir els micròfons si hi ha algun error o algun altre soroll molest, no ens vam trobar amb cap problema suficientment gros com per haver de fer canvis bruscos a l’hora d’enregistrar els sons durant els rodatges. Per tant, es podria dir que a les proves de software no ens vam trobar amb gairebé cap problema.

POSTPRODUCCIÓ

11.6. PROBLEMES I CANVIS EN EL RODATGE Els principals problemes que vam tenir durant els rodatges van sorgir a causa del material 128

reservat.

Per una banda, un dels micròfons inalàmbrics no funcionava i l’altre tenia l’antena defectuosa i feia que, si es movia durant la gravació, fallés i perdés la senyal. Però es va poder solucionar i si es col·locava de certa manera l’antena no es movia i no fallava. Tot i això, hi havia un dia de rodatge en el que es gravava un diàleg entre dos personatges i com que no disposàvem de dos micròfons inalàmbrics que funcionessin, es van haver de llogar a BTM Sound.

Per altra banda, tots els cables Canon dels que disposàvem, si es movien també fallaven i això suposava un problema, sobretot per una seqüència on el personatge caminava i se l’havia de seguir amb el micròfon. Però amb molta cura es va poder fer sense gaires problemes.

11.7. ENREGISTRAMENT DE SONS COMPLEMENTARIS I FOLEY En el nostre cas, al tractar-se d’un documental, no era necessari l’enregistrament de sons complementaris i foley, però, hi havia una escena on el personatge principal treballava amb una escultura i allà ens interessava que s’escoltessin els sons que produïa. Tot i això, al ser sons amb força, no va ser necessari l’enregistrament posterior ja que, gravant-los al moment, se sentien perfectament i ens encaixaven amb el que volíem transmetre.

Per altra banda, també teníem una simulació d’espot publicitari, en el qual la veu de la noia protagonista es va haver de gravar posteriorment ja que, a la sala on es va rodar, hi havia massa reverberació i el so no es podia aprofitar. Vam utilitzar la sala d’edició que disposa l’ERAM i vam aprofitar el micròfon d’aquesta, el qual ja és adequat per enregistrar veus.

11.8. ÚS DE LLIBRERIES I CREACIÓ SONORA (SOUND-DESIGN) Tota la música que apareix al documental prové de llibreries sonores de músiques lliures de drets.

La llibreria principal en la que s’ha centrat per buscar la música ha sigut l’anomenada Epidemic Sound, on hi ha un gran llistat de músiques de qualsevol tipus amb molt bona qualitat i total129

ment lliure de drets. També s’ha fet ús d’altres llibreries com la coneguda Freesound.

La principal cerca ha sigut de músiques amb un to de misteri, tensió, fredes, fosques, instrumentals i amb poc ritme, el to que se li volia donar al documental, i és per això que aquestes son les que acompanyen la major part de les imatges del documental, incloent la careta. Per altra banda, també s’ha utilitzat músiques de percussió, per tal de fer referència a la tribu africana de la que es parla al llarg del documental.

11.9. POSTPRODUCCIÓ I MESCLA A l’hora de la postproducció s’ha treballat íntegrament amb el programa Logic Pro X. Es va exportar el projecte del Final Cut Pro amb un document XML, després, a partir d’un pugin, es va passar aquest arxiu a Logic Pro X. Aquest va ser el punt que més va tardar ja que, al llarg de l’exportació, van sorgir alguns problemes però ràpidament es van solucionar. Després es va passar directament al Logic Pro X, un cop allà es va ordenar tots els arxius d’àudio i un cop ordenats es va començar amb l’edició de so.

Al ser un documental d’una durada de deu minuts i la major part d’aquests compostos per imatges d’arxiu, la postproducció de so no era tant complexa com en altres casos. Tot i això, alguns dels talls d’entrevistes van donar problemes ja que, per culpa dels problemes a l’hora de llogar material, no disposàvem de micròfons amb bona qualitat i això ha afectat al resultat d’aquestes. Per solucionar-ho el que s’ha fet és, bàsicament, treballar amb compressors i equalitzacions i s’ha pogut arribar a millorar considerablement, tot i que no s’ha pogut arribar a netejar del tot, però al tractar-se d’un documental el grau de gravetat no és tant elevat.

Per altra banda ens trobem amb la veu en off, amb la qual vam tenir la sort de poder-la gravar en un estudi amb un micròfon de qualitat i, per això, el retoc d’aquesta ha sigut gairebé inexistent.

Finalment, la resta de postproducció s’ha basat en anivellar tots els sons (músiques, veu en off, entrevistes, sons ambient...) i que no passessin mai per sobre de -12 i en procurar que els sons entressin i sortissin gradualment, a través de la utilització de fades.

130

12. REALITZACIÓ I PRODUCCIÓ MULTIMÈDIA/TRANSMÈDIA MULTIMÈDIA 12.1. ARQUITECTURA DE LA INFORMACIÓ 12.1.1. ARBRE DE NAVEGACIÓ Pàgina web Bushy Man (joguina) Web oficial (gamificació)

Merxandatge

DOCUMENTAL

Comptes a les XXSS

Pàgina web sobre rituals africans

Notícies reals de l’època (enllaços a diaris digitals, escannejos, vídeos)

Gràfic 3. Arbre de navegació plantejat per Desenterrant el Negre

131

12.1.2. DIAGRAMA DE FLUXE

Gràfic 4. Diagrama de fluxe segons el sistema de pistes

12.1.3. MAPA WEB

Gràfic 5. Mapa web bàsic de Desenterrant el Negre

132

12.2. DISSENY DE LA INTERFÍCIE 12.2.1. ESBOSSOS DE LA INTERFÍCIE

133

134

135

136

137

ESTRUCTURA WIREFRAME Tràiler El primer que trobem a la web és el tràiler del documental en pantalla completa. L’espectador podrà saltar-lo per poder veure la resta de la web.

Presentació del projecte Al finalitzar el tràiler es podrà llegir una petita presentació/introducció del projecte Desenterrant el Negre.

Hi haurà un botó per ometre i passar al següent.

Tutorial El rectangle anterior es dividirà en dos parts, en una hi haurà una imatge on s’explicarà amb imatges el funcionament de les pistes al llarg del documental. Per poder entendre-ho millor estarà també escrit a l’altre meitat del rectangle.

El documental El documental es visualitzarà en pantalla completa.

El documental hover Al moure el ratolí mentre es reprodueix el vídeo sortiran dos barres verticals a cada extrem de la finestra. La barra de a dalt serà el menú de navegació on es podrà anar a qualsevol altra banda de la web. La barra de baix serà on es veurà el progrés del vídeo, es podrà clicar play/pause i veure els punts calents que estaran situats a la barra de progrés, en el punt exacte.

Grafics 7-10. Desenvolupament de l’estructura Wireframe

138

El documental pistes Les pistes apareixeran a la cantonada superior esquerra. Serà un compte enrere i es tindran poc segons per actuar. Hi haurà dues opcions: “Veure ara” o “Veure-ho després”

Arxiu A l’apartat de la web “Arxiu”, trobarem imatges quadrades representatives al material que hi hagi a l’interior. Indicarem amb cercles el número de pàgines i es podrà navegar en elles per els mateixos cercles o per els botons laterals. Trobarem també un botó un podrem filtrar per documents, vídeos o imatges.

Arxiu Quan es vulgui obrir el document, apareixerà aquest en primer pla i es tancarà amb una creu situada a la cantonada superior dreta.

Equip En aquest apartat trobarem un rectangle, a primeres vuit però és on apareixerà la informació de les persones de l’equip que estaran situades amb fotografies a sota del rectangle quan es faci click. Quan el ratolí passi per una imatge aquesta pujarà per destacar-se sobre de les altres.

Grafics 11-15. Desenvolupament de l’estructura Wireframe

139

Xarxes socials En aquesta pàgina es veuran diferents requadres amb les últimes actualitzacions de les xarxes socials.

Formulari de contacte Si algú vol dir-nos alguna cosa ho podrà fer a l’apartat de Contacte, on hi haurà un formulari per enviar-nos directament un missatge.

Grafics 16 i 17. Desenvolupament de l’estructura Wireframe

140

12.2.3 IMATGE CORPORATIVA Per parlar de la imatge corporativa hem d’entendre els dos conceptes que acompanyen al projecte des de el principi: El desencaix i La màscara.

Per un costat tenim el desencaix que trobem en l’isotip. El desencaix s’anirà repetint en diferents parts del procés gràfic del projecte. Per nosaltres el desencaix representa un toc d’atenció, com si obríssim una caixa que porta temps tancada per tornar a veure que hi ha a l’interior. La paraula que està desencaixada és “Desenterrant”, ja que aixequem pols, obrim la caixa on era el negre i intentem que la gent tingui una reflexió davant una cosa que no encaixa als ulls de tothom, però que fins ara ningú ha volgut tocar.

Grafic 18. Logotip de Desenterrant el Negre

Dins del desencaix també podem ubicar el “copy” del projecte, una frase que reforça el missatge que volem transmetre. El que vam seleccionar és “Obre els ulls”. Aquesta frase pretén alertar a l’espectador que estigui atent a el que expliquem, a que s’endinsi en el projecte i que no el miri només superficialment. Hi ha un missatge ocult en aquest documental i l’espectador ha de trobar-lo, identificar-lo i entendre quin és el missatge que vol transmetre.

A més, aquest missatge reforça la part transmèdia del projecte, en la que l’espectador ha d’investigar i desbloquejar pistes per seguir un recorregut i extreure conclusions del projecte.

Grafic 19. Tagline de Desenterrant el Negre

Hi ha altres elements del projecte que es regeixen per el concepte creatiu del desencaix, com per exemple el cartell, la careta, els crèdits,...

Per altre banda tenim el concepte de la màscara, l’imagotip del projecte. La màscara repre141

senta tot el que oculta aquest projecte, tot el que ningú coneix, la veritat oculta. Les màscares serveixen per ocultar el rostre, per evitar conèixer la veritable persona que hi ha darrere d’aquesta faceta. Moltes cultures diferents la utilitzen per diversos motius.

Nosaltres ens hem centrat amb les màscares africanes, que es relacionen amb els xamans i els rituals. Per nosaltres la màscara representa la maledicció que acompanya el Negre, aquesta maledicció que s’apodera de la gent que envolta el cas.

Grafic 20. Màscara de Desenterrant el Negre

Hi ha molts personatges darrera aquesta màscara, i molta veritat oculta que esperem que algun dia surti a la llum.

Tot el projecte es regeix per aquests dos conceptes creatius i es complementa amb la paleta cromàtica escollida per a l’ocasio. El color dominant és el negre, però també formen part de la cromàtica els colors marró i vermell (relacionats amb la terra i el fet de desenterrar) i el color verd i groc (juntament amb el vermell, són els tres colors més comuns a l’Àfrica).

Grafic 21-23. A l’esquerre, el cartell fotogràfic de Desenterrant el Negre; a la dreta, el cartell gràfic; i al centre, la paleta cromàtica utilitzada pel projecte

142

12.2.4. NIVELLS I SUBNIVELLS El primer nivell que trobem al entrar a la web és un nivell provisional, que només veurem al entrar per primera vegada. És un nivell on es mostra el tràiler al usuari, se li fa un resum del projecte i se li dona instruccions per seguir-lo de manera adequada.

Un cop passem aquesta part inicial, ens endinsem en el documental. És la pantalla d’inici de la web, on es pot visualitzar el documental en pantalla completa. Aquesta és la part més important del projecte, però al voltant d’aquesta gran part girarà altre informació.

La web esta formada per els següents apartats: - Documental Ja ha estat explicat amb anterioritat en aquest mateix apartat. La part més important del treball i en la que trobarem la reflexió que proposem.

- Tauler Totes les pistes que anem descobrint durant el transcurs del projecte s’aniran guardant en aquest apartat. Aquí es podrà fer un seguiment del que hem descobert i anar ajuntant peces per tal d’arribar a una conclusió final.

- Arxiu Els documents, imatges, articles, vídeos... que puguem relacionar amb el projecte s’aniran penjant en aquesta secció. Cal tenir consciencia de la importància del tema que tractem i els diferents punts de vista que s’exposen.

- Equip En aquest apartat coneixeran cada membre del equip, la seva funció dins del projecte i la seva valoració i opinió al respecte del tema.

- Xarxes Socials És un punt de contacte entre els usuaris i l’equip del projecte. Les nostres xarxes socials estan actives i des d’aquí podran seguir-nos i interactuar amb nosaltres.

- Contacte Per qualsevol dubte o petició tindran la possibilitat de contactar amb nosaltres des de un nivell més seriós i confidencial.

Tots aquests apartats és troben de forma lineal horitzontal . No obstant, l’estructura de la web te forma de T. Tots els apartats es poden trobar a la part superior, però sempre que tirem cap a 143

baix podrem trobar l’apartat de pistes que, pel que fa a nivell transmèdia, és el més important per seguir el fil de la investigació que proposem.

Dins de la web, trobem dos subnivells molt amagats en forma de webs falses. En podem identificar dues: - La web del Bushyman Producte que anunciem al documental. Es crea aquesta web per donar més veracitat a la existència del producte.

- La web de Malediccions Simulació de web 1.0, una web molt més antiga, on s’expliquen algunes malediccions de diferents continents.

144

12.3. DEFINICIÓ DEL CONTINGUT 12.3.1. AUDIOVISUAL L’apartat audiovisual d’aquest projecte té dos recursos principals molt destacats. El primer, i segurament el cos del documental, són les declaracions d’en Barraca, que serveixen per explicar de primera mà la història viscuda amb el Negre de Banyoles i l’empresari xinès, Yue Uang.

Des de diferents escenaris (l’estany o el seu taller) l’escultor narrarà la seva versió dels fets.

Per altra banda, és la veu en off que, amb l’ajuda de les imatges d’arxiu, complementa aquesta primera història i explica una versió més objectiva dels fets. Imatges de tribus africanes, de fàbriques xineses i de la polèmica original del Negre de Banyoles són només algunes de les que es veuen al llarg dels 12 minuts que dura l’audiovisual.

145

12.3.2. MULTIMÈDIA La web no és convencional tot i que és intuïtiva no segueix exactament l’ordre habitual d’una web. La primera experiència és diferent a les següents ja que no es veuran les mateixes coses per tal de no fer-la repetitiva.

Quan s’hi entri per primera vegada es veurà el tràiler del documental de forma completa a la finestra. A la part superior dreta de la pantalla hi haurà un “salta el vídeo” que serà evidentment per saltar el vídeo i passar a la següent pàgina. Un cop clicat el “botó” del tràiler apareixerà una petita explicació del projecte amb un altre botó per continuar, aquest durà a una breu explicació de l’interactiu del documental que també contindrà un botó, aquest servirà per poder accedir al documental. Fins aquí serà el que l’espectador veurà la primera vegada que accedeixi a la web.

Imatge 45. Captures de pantalla de les pàgines inicials de la pàgina web

El documental es reproduirà a finestra completa. Al moure el ratolí mentre aquest es reprodueix sortiran dels extrems horitzontals dos barres. La barra superior serà el menú de navegació de la web amb els botons corresponents per a cada secció i la inferior serà la barra de progrés del documental amb els botons de reproducció i so.

Imatge 46. C

La barra superior hi hauran tots els aparts de la web. En primer lloc a la cantonada esquerra hi haurà el logo del projecte i a la cantonada dreta hi hauran els icones de les diferents seccions.

La primera serà la del documental, seguida d’arxiu, equip, xarxes socials i contacte, sent aquesta la més propera a la cantonada dreta. Al passar per sobre de les icones sortirà el nom de la secció de l’icona.

Imatge 47. Barra de menú

146

La barra inferior hi haurà a l’esquerre el botó play i pause alternant-se segons l’estat del vídeo, seguit hi haurà la barra de progrés ocupant un 90% de l’espai juntament amb els punts d’interacció i per últim a la dreta hi haurà el botó de volum i silenci alternant-se també segons l’estat del so.

Imatge 48. B

Quan la barra de progrés arribi al punt visible en aquesta sortirà en pantalla una barra de progres radial amb temps limitat i a l’interior hi hauran dos botons. Aquets botons serviran per “veure ara la pista” o “veure-la després”. En el cas de voler-la veure ara, el documental es pararà i lliscarà la pantalla cap amunt deixant veure la pista desbloquejada al “tauler”. En el cas de voler veure-la desprès, la pista es desbloquejarà del “tauler” i al acabar el documental és podran visualitzar. En el cas de que no es faci la interacció les pistes no seran desbloquejades i s’haurà de tornar a veure el documental per poder desbloquejar.

Imatge 49. B

Un cop s’acaba de visualitzar al documental s’accedeix al tauler. Seguint una línia conductora que fa de guia, l’usuari pot navegar entre diversos elements clau que el poden ajudar a aprofundir en la història i descobrir l’enigma que n’amaga l’entrellat.

Per facilitar-ne la usabilitat, s’ha dividit en sis apartats que segueixen un ordre prèviament pactat: - El primer fa la funció d’introducció. S’hi presenta la maledicció de diverses maneres.

La primera, a través d’un enllaç que condueix a una web externa que en parla de manera exclusiva; la segona es tracta de frases o cites dels personatges del documental i, per últim, es pot accedir a un document on es parla del preu de l’entrada al museu on està exposat el Negre de Banyoles.

- El segon comença a introduir l’usuari al documental en sí, de manera que és un reforç important a l’hora d’aclarir petits dubtes. Es pot accedir a la careta del documental i a documents reals de la història usats com a reforç per a poder descobrir l’enigma. També es poden 147

llegir frases introduïdes a l’apartat per generar interrogants en l’espectador, com ara “Obrim els ulls...” o “Què amaga el negre?”, entre d’altres.

- Al tercer segment els protagonistes són els personatges. S’hi pot veure una entrevista entre dos dels creadors del motlle, una petita galeria d’imatges de com es va generar i alguna cita que forma part de la informació que complementa la base de la història.

- El quart i cinquè apartat continuen seguint la línia de la resta, tot i que formen part de la vessant externa de la història.

- Per una banda es troba el Bushyman, la figureta representativa del motlle real del Negre i l’element que ha desencadenat tota la problemàtica. L’usuari reconeix l’apartat per les frases en xinès que hi apareixen i que contenen el nom del producte. Se’l presenta, resumidament, de manera comercial com una joguina amb les respectives instruccions i accessoris per ampliar-ne la col·lecció. Tot i això i per saber-ne més, s’ofereix l’accés a l’enllaç de la web original, on suposadament es pot adquirir –ja que tot és fictici–.

- Per altra banda, es presenta el marxandatge real del projecte, que principalment es tracta de dessuadores i samarretes de diversos dissenys i colors centrats sobretot en la paleta utilitzada a Desenterrant el Negre. Al ser un sector que s’aparta del contingut audiovisual, la línia de les pistes s’amaga darrere les samarretes per deixar protagonisme al títol i preus dels productes.

- Finalment, a l’última secció apareix un últim audiovisual, on es poden veure les víctimes de la maledicció, un document on s’explica la retirada del Negre, unes declaracions de la Veu en off del documental i frases de fons. Si arribat a aquest punt, l’usuari ha descobert l’enigma, podrà introduir la resposta a un requadre on arriba la guia que ha unit tota la paret de pistes.

Cada una de les seccions també consta d’un àudio o banda sonora que s’activa o es desactiva segons la secció que apareix a pantalla.

Quant a l’estètica, es segueix la línia del documental: colors foscos de la família dels terrosos pels fons escollits –lligats amb la temàtica de cada apartat– i colors de la bandera africana – verd, groc i vermell– pel relleu dels elements flotants, a més d’usar la mateixa tipografia Raleway.

Cal destacar que tot aquest seguit de pistes segueix un entramat de gamificació –a través de cookies–, de manera que tenen dues aparences: una “activa” per a quan l’usuari ha explorat 148

prou i desbloquejat la pista, i una per quan resta “desactivada”.

D’altra banda, es busca dinamisme per augmentar l’entreteniment de l’usuari i evitar la monotonia. Per això s’utilitza el format de web amb parallax, un mètode que permet navegar per la interfície donant una sensació de bidimensionalitat –el fons es mou en una velocitat més lenta que la resta d’elements–.

Per evitar excés de contingut visual i per millorar el funcionament de la pàgina pel que fa a la càrrega d’informació, s’ha optat per utilitzar miniatures dels documents que formen part de les pistes mitjançant un plugin –Fancybox–. D’aquesta manera, si es vol accedir al contingut útil, s’ha de fer clic a la imatge que es vol visualitzar a mida real. També s’ha utilitzat un plugin de jQuery per generar les galeries d’imatges.

Si continuem amb la navegació la següent secció és la de documents. Es veuran vuit quadrats amb imatges representatives dels documents que hi han a l’interior, al deixar el ratolí per sobre es podrà llegir el titular de la noticia sense la necessitat d’entrar dins d’aquesta. Al prémer la imatge el fons s’enfosqueix i es veu la imatge en gran. Per tal de no sortir de la imatge i tornar a entrar, hi hauran botons de endavant i enrere per millorar la visualització del documents.

També hi haurà un boto per tancar la imatge i tornar a visualitzar les vuit. Per passar de pàgina hi hauran uns botons de navegació en forma de cercles amb el número de pàgines que hi hagi, prement-los podrem canviar de pàgina i seguir mirant documents.

Imatges 50 i 51. Funcionament de l’apartat d’Arxiu, amb Fancybox

El següent apartat és l’equip, en aquest sortiran representats amb fotografies tots el membres del grup i al prémer sobre cada un sortirà el nom de l’alumne amb una petita descripció fictícia.

També hi ha un més “+” a dins d’un cercle a la part inferior dreta. Aquest més es un botó per 149

visualitzar els crèdits, els noms del autors del projecte, col·laboracions, etc..

Imatges 52 i 53. Captures de pantalla de l’apartat equip i amb crèdits desplegats

Seguidament en la navegació dels apartats trobem les xarxes socials. En aquest apartat hi haurà uns pulguins que ens permetran veure el que es diu sobre el projecte en twitter i facebook. Per la part de twitter es veuran les publicacions pròpies de la conta del projecte a més dun boto per seguir-la. També es podrà escriure un missatge directe a la conta del projecte o escriure un missatge amb el hastac #desenterrantelnegre. Per la part de facebook es podran veure les publicacions del mur de la pagina del projecte i hauran dos botons, un per fer “m’agrada” a la pàgina i un altre per compartir-la.

Imatge 54. Captura de pantalla de la secció de xarxes socials

I per últim en el menú de navegació trobem el formulari de contacte per si algú volgués contactar per qualsevol cosa emplenant els requadres i enviant ho rebríem immediatament. Aquesta pàgina web serà desenvolupada amb HTML5, CCS i Javascript.

Imatge 55. Captura de pantalla de l’apartat de Contacte

150

TRANSMÈDIA 12.4. NARRATIVA Desenterrant el Negre és un fals documental que explica la història del conflicte que desencadena la joguina Bushy Man, una reproducció a escala del conegut i polèmic Negre de Banyoles.

Una maledicció inherent a la figura provocarà un egoisme elevat i unes ànsies de poder brutals a tots aquells que, d’una manera o una altra, hagin estat en contacte amb el Negre.

Jordi Bosch, Barraca, és l’escultor que, a partir d’uns motllos del Negre dissecat, va crear- ne una primera rèplica. Un amic de l’artista i empresari, el xinès Yue Uang, serà l’encarregat de comercialitzar arreu aquesta figura, expandint així la maledicció a tot el món.

L’escenari central d’aquesta narració és Banyoles i el seu entorn. Des del taller d’en Baraca se’ns explica la història principal del documental. Paral·lelament, i encara que en menor mesura, la Xina i els Estats Units ocupen una part important de la història.

El documental s’ubicarà en l’actualitat; és a dir, a finals de l’any 2015. El que s’hi explicarà, però, és una llarga història que va començar a finals del segle XIX, amb el desenterrament del cadàver del Negre. Aquesta última, és l’origen de tot i és real, a diferència de la resta del que es narra al documental.

La història de la rèplica del Negre i les seves repercussions és la principal, i conforma el cos del documental lineal. Partint d’aquí, el transmèdia respon preguntes que el documental omet, com perquè Barraca –l’escultor que va crear la rèplica del Negre– no sembla estar maleït fins al final de la història, si ha estat en contacte permanent amb l’escultura. A més, aprofundirà en altres temes que al documental només s’han esmentat, com l’origen del Negre dissecat o la polèmica que va generar fa més de 20 anys.

12.4.1.EXPERIÈNCIA La part transmèdia del fals documental pretén engrescar a l’espectador a trobar la resposta a un dels enigmes que el documental no explica: perquè Barraca, si ha estat constantment en 151

contacte amb el Negre, no està maleït fins al final del documental?

Un seguit de pistes que aniran apareixent al llarg del documental serviran per obrir el dubte a l’espectador. Després, en un apartat on es recopilaran totes, l’usuari podrà tornar-les a visualitzar, buscant el fil conductor comú per arribar així a la solució final. Qui encerti l’enigma, tindrà accés a una part exclusiva del documental.

Per altra banda, l’experiència transmèdia es completa amb la visualització de l’apartat “Arxiu”, que aporta informació extra que al documental lineal no ha tingut cabuda.

12.4.2.AUDIÈNCIES L’usuari potencial del projecte és tant home com dona, internacional (ja que tant el documental com tota la interfície web estarà en català, castellà i anglès). D’entre 18 i 35 anys, i d’un nivell cultural mitjà-alt. Interessat en l’actualitat i la història catalana. Per tant doncs, estem parlant d’un grup força heterogeni.

Tot i això, encaixa en el projecte qualsevol persona interessada en la història de Catalunya i, a la vegada, amb inquietud per participar en un documental que s’allunya del format televisiu tradicional. Tot aquell qui busqui mirades i opinions alternatives per generar-se una pròpia reflexió de la situació de la societat a nivell global, pot sentir-se atret per aquesta història.

Durant la pròpia visualització del documental, l’aparició de pistes en determinats moments engrescarà a l’espectador a no quedar-se només amb el que està veient, sinó a anar més enllà.

El compromís que es busca amb l’espectador és breu (i per tant, de termini immediat), durant només el que dura la visualització del nostre projecte. L’experiència completa (documental lineal i l’experiència transmèdia) té una durada aproximada de 45 minuts. El que sí s’espera d’ell, però, és que se senti suficientment satisfet amb aquesta vivència com per compartir-la amb els seus contactes a les xarxes socials.

152

12.4.3.MITJANS I PLATAFORMES Com que Desenterrant el Negre pretén ser un documental interactiu transmèdia, és evident que haurà d’abastar dos o més plataformes per poder ser concebut com a tal. Si ens centrem en l’element principal del projecte, veurem que és un documental (audiovisual) totalment lineal, d’uns 12 minuts aproximadament, situat a la pàgina web del projecte (per tant, en forma de webdoc). Aquest mitjà ens permet ubicar l’espectador, donar-li la benvinguda però més enllà d’introduir-lo al tema, també li permet tancar una part de la història. Seran aquells més curiosos els qui necessitaran viatjar per la resta de plataformes per tancar-ne totes les parts, i per tant, aquells qui amb el documental hagin quedat satisfets també hauran rebut la seva part corresponent del missatge que volem transmetre.

El que es pretén realitzar a nivell de plataformes no és res més que la metàfora d’un arbre: començar per un tronc principal, és a dir, un mitjà prou massiu apte per a tothom i de fàcil lectura (depenent de l’agudesa del lector, evidentment) per acabar estenent-se al llarg de les branques i diferents camins dels que es disposa. És per això que la segona plataforma és la que fa referència a la interactivitat de l’usuari amb el documental audiovisual. En forma de web, l’espectador haurà d’interactuar i explorar una segona trama narrativa emergent del propi documental. A través de pistes que podrà trobar tant a l’audiovisual com a la resta d’apartats de la pàgina web, l’usuari anirà emplenant el seu propi tauler per acabar descobrint l’enigma.

Aquesta és una experiència creada especialment per als qui necessitin saber més sobre el que han vist al documental, i que de manera gamificada explica la història des d’altres punts de vista. És també aquí on cal comentar que a més a més, contribuint amb el finançament del projecte i/o descobrint l’enigma final que es proposa, l’usuari tindrà accés a contingut extra que el permetrà adquirir una nova visió del projecte i veure el seu esforç recompensat.

Les xarxes socials també jugaran un paper important a la narrativa transmèdia, on els usuaris podran compartir el projecte o intercanviar opinions i reflexions.

12.4.4.MODEL DE NEGOCI Els mètodes de finançament i de model de negoci de Desenterrant el Negre són difícils de plantejar. Per una banda, cada cop més aquests tipus de projectes funcionen gràcies al mi153

cromecenatge en plataformes com Verkami, i per tant seria una bona manera de finançar el projecte; per altra banda, però, aquest micromecenatge no es pot dur a terme de manera prèvia al llançament final del webdoc. El perquè és molt senzill: el micromecenatge es correspon a petites donacions (sovint de particulars) interessats en el projecte i en rebre una recompensa a canvi de dipositar la seva confiança en aquest. Desenterrant el Negre és un webdoc que tracta una història de ficció, totalment inventada, però que no es pot vendre com a tal. Ha de ser el propi espectador qui se n’adoni i reflexioni sobre el nivell de ficció que se li ha donat i el que es correspon amb la seva realitat. És per aquest fet que no seria èticament correcte enganyar fins aquest punt els mecenes que, amb la voluntat de destapar una nova veritat amagada o descobrir proves reals, han dipositat els seus diners en el projecte. No obstant això, si que es pot plantejar un micromecenatge per recuperar el capital invertit en el projecte a posteriori, sempre tenint en ment les dificultats afegides que això suposa.

Altres modalitats que s’han plantejat són les del patrocini. La recerca de marques o empreses que puguin estar interessades en el projecte i que puguin col·laborar a nivell econòmic o no. És a dir, no només és factible funcionar amb diners sinó que també és possible fer-ho amb productes. Contactar amb una empresa en concret que, per exemple, elabori productes artesanals i que pugui oferir-nos-en un lot a canvi de la promoció corresponent que es faria a través de les xarxes socials.

Una tercera modalitat, en un estadi posterior, seria l’explotació a nivell comercial de la figura protagonista de la història, el Bushy Man. La petita escultura recreada del Negre de Banyoles permetria la creació i comercialització d’una nova joguina pròpiament dita que, tot i que probablement agafaria una postura més de figureta decorativa, podria ser utilitzada de la mateixa manera que al documental. A més a més, tindria un valor afegit quant a la moralitat de l’espectador, en què per una banda se sentiria atret per adquirir el Bushy Man, i per l’altra xocaria amb els valors i les reflexions a les quals ha arribat al llarg del projecte.

Finalment, una altra bona via de finançament és la creació de marxandatge oficial del projecte de Desenterrant el Negre. Tot tipus de creacions a un ventall de preus molt variats per aconseguir el màxim benefici possible. Samarretes, dessuadores... Tot el possible per aconseguir recuperar una inversió que, encara que no sigui exageradament elevada, existeix i s’ha de cobrir.

154

12.4.5.EXECUCIÓ La major part de Desenterrant el Negre, per no dir gairebé la seva totalitat, es tracta de contingut totalment gratuït. Juntament amb això, un concret ordre de llançament dels continguts ajudarà a potenciar les visualitzacions del projecte. La campanya de Desenterrant el Negre comença aproximadament un mes i mig abans del seu llançament definitiu. A mitjans del mes de desembre, quan la campanya nadalenca està en el seu punt de màxima esplendor, apareix a la xarxa l’espot promocional d’una nova joguina: el Bushy Man. Juntament amb aquest vídeo hi trobarem altres càpsules relacionades amb el projecte i amb el contacte amb en Barraca. Molt breus, d’entre 15 i 25 segons, que puguin començar a ubicar a l’espectador i a explicar- li amb petits flaixos perquè pot ser el que es trobi quan Desenterrant el Negre vegi la llum. El que si que és prou indiferent és, segurament, l’ordre en què les petites càpsules (al voltant d’entre 3 i 5) són llançades a la xarxa. És en aquest punt on començarà a conèixer el projecte la nostra audiència principal, els apassionats als documentals interactius. És evident que no s’està creant una nova audiència sinó que se’n vol aprofitar una que ja existeix. El que si que és cert, però, és que aquesta audiència en concret continua sent minoritària i el que es vol aconseguir és que cada vegada els espectadors deixin de ser-ho per convertir-se en usuaris. Per tant, no es pretén crear una nova audiència sinó fer-ne créixer una que, malgrat que encara és minoritària, té molt potencial.

155

13. CONCLUSIONS GENERALS Direcció És difícil valorar l’experiència de dirigir aquest treball, quan encara aquest no ha finalitzat i queden alguns dies per fer-ho. M’agradaria poder agafar distància i parlar-ne amb la perspectiva òptima, però malauradament no serà possible.

Ha sigut interessant treballar amb personatges que no són actors, sinó ells mateixos. Això provoca que, en determinades ocasions, el protagonista es negui a voler dir una frase en concret, encara que anteriorment se li hagués explicat amb el màxim detall i el receptor l’hagués acceptat sense problemes. Amb en Barraca (i amb en Xicu Cabanyes sobretot, encara que l’experiència va ser més breu) s’ha fet palesa la dificultat de saber fer entendre bé un projecte, de motivar-lo per embarcar-s’hi i procurar que no vulgui tornar a terra ferma en cap moment. És el que va passar en una de les últimes (i precipitades) jornades de rodatge amb ell: després de rodar una escena en que ell no es va sentir còmode (i que no es va poder aprofitar degut al seu resultat a càmera), va comentar-me personalment que, si ho hagués pensat millor, no hauria acceptat treballar amb nosaltres. Òbviament, no em sento orgullós d’aquell moment. Com a director va ser difícil gestionar-lo. Estic més o menys content, però, que s’hagi trobat una bona alternativa al muntatge i l’audiovisual no coixegi per cap banda. En aquell moment no tenia la certesa que pogués ser així.

Per altra banda, una altra novetat personal ha estat treballar amb un equip que era, en bona part, nou per mi. Imagino que la falta d’amistat i de confiança entre alguns dels membres ha dificultat la manca d’entesa i la comunicació entre nosaltres. En aquest sentit, és error de tots.

Però tot i ser un treball en equip (se’ns ha repetit infinites vegades), en determinades ocasions m’he sentit l’objectiu individual de moltes dianes. Entenc que sempre s’assenyali la figura representativa del projecte –en aquest cas, jo–, però cal deixar clar que, per molt que la metodologia de treball a GAM4 intenti simular un ambient de treball laboral, no es gaudeixen de les mateixes llibertats que en una feina remunerada. És a dir: com a director, no tinc cap mena de legimitat per expulsar a cap membre de l’equip, encara que en repetides ocasions hagués demostrat que el seu rendiment no era l’esperat. Considero extremadament superficial doncs, que es culpi només al cap del projecte, sense voler mirar quin és el problema d’arrel que veritablement hi ha.

156

Amb Desenterrant el Negre m’he estrenat oficialment com a director. I he descobert tots els avantatges –i inconvenients– que això comporta. He après moltes coses. Una d’elles, segurament, que cal iniciar un projecte quan es té una idea molt sòlida sobre la qual treballar. Pot semblar una obvietat, però a vegades l’impuls i les ganes de fer altres coses porta a avançar-se als esdeveniments. Com més gran i formada sigui una idea, menys vulnerable a ser influenciada per tothom podrà ser. I això és el que ha passat en aquest projecte.

Aquest fals documental va resorgir d’una idea anterior que ja s’havia donat per tancada. Inicialment, es pretenia fer un projecte humorístic, molt més distès. Algú pot pensar que fer humor d’un tema així pot ser frívol o irresponsable. Entenc que hi ha persones amb una sensibilitat més elevada que la resta i, això, òbviament, sempre s’ha de respectar. Però malgrat que aquest projecte no ha acabat sent humorístic –que potser sí, irònic i cínic–, segueixo defensant que es pot fer humor d’absolutament tot. D’un cas com el Negre de Banyoles, també. Fins i tot diria que és necessari.

Crec, sincerament, que la divergència d’opinions s’ha confós amb una manca de presa de decisions en si. En un escenari ideal, possiblement el projecte que tant en Roger Bisbe com jo anhelàvem hauria sigut diferent. Possiblement el to hauria sigut completament difererent, i possiblement hauria tingut un públic totalment diferent; més reduït. Vist així, en cru, pot semblar ridícul que el director d’un projecte exposi que ell hauria fet anar el producte cap a una altra banda. Les lleis del món diuen (i fins ara jo també ho creia així) que el director era el responsable màxim de totes les decisions que es prenien en el si d’un projecte. Imagino que en treballs independents (o utòpics) deu ser aquesta la metodologia de treball predominant, però normalment, per desgràcia, hi ha condicionants externs (i per suposat, superiors) que no permeten treballar amb la llibertat que tothom desitjaria.

En definitiva: Desenterrant el Negre ha estat l’experiència més complexa durant la meva estada a aquesta universitat. Normal, suposo, pel sol fet de ser el treball més important d’aquests quatre anys. D’ell m’emporto una experiència molt diferent a les viscudes fins ara, i també unes quantes lliçons de vida que, sincerament, espero no oblidar mai.

Producció Com bé s’ha comentat des de direcció, no és la millor de les perspectives per poder fer un pas 157

enrere i generar un balanç general del procés, tot i que sí que, pel que fa a la producció hi ha coses a millorar.

Més enllà del que es volia fer i com finalment ha acabat sortint a causa d’incidències internes i externes, i com que això ja s’ha comentat des de direcció, centraré les debilitats i els punts forts que s’han tingut més enfocats a la producció.

Els punts forts són simples: hem aconseguit coordinar un equip de treball gran en totes les seves àrees, des de la fase del guionatge fins a la peça final, passant òbviament per tota l’estructura transmèdia. Per conseqüent, la peça resultat me’n fa estar degudament orgullós d’haver assolit aquest objectiu i haver creat un projecte transmèdia d’aquestes característiques, després de tot l’esforç i implicació dedicat.

Malauradament, però, les debilitats sempre deixen una petjada més profunda que els avantatges o punts forts, i és per això que aquesta llista serà notòriament superior, ja que es considera que hi ha moltes més coses a remarcar en aquest aspecte. Primer de tot, m’agradaria recalcar el desacord que personalment em suposa l’intenció de l’escola de fer semblar aquest projecte a una entrada al món laboral real. No és això el que em genera un profund desacord, sinó la manera en com realment es du a terme. Considero que és important recalcar el fet que, com a productor, em senti impotent davant de la falta d’autoritat per exigir terminis o presències a reunions, ja que en un projecte real no tindria treballadors que subestiméssin les peticions que faig i que, si ho féssin, haurien d’assumir possibles conseqüències. Sí, la meva queixa principal és la possible falta de motivació d’alguns integrants de l’equip o la seva falta de responsabilitat pel que fa a terminis. Com a equip, des de la fase de guionatge s’han imposat terminis i s’ha proposat una calendarització per tal d’anar a contrarrellotge en els procediments. Sempre he intentat donar suport a tots els qui podien tenir un flux de treball més gran i, en tot cas, la calendarització ha estat sempre aprovada per tothom; però posteriorment incomplerta. De la mateixa manera succeeix en les reunions grupals que s’han planificat, que després d’un seguit de conflictes interns, hi ha hagut membres que s’han arribat a no presentar o a arribar més de 30 minuts tard en un moment que, l’estat de la situació, es podia considerar crític. Com he comentat, són fets que possiblement, no hi hauria hagut temps per a què passessin al món laboral real.

Altres conflictes ocasionats i que em veig obligat a esmentar són relatius al material. Malgrat 158

que com a productor hagués mogut cel i terra per aconseguir materials que ja estaven reservats, perquè el guió arribava tard i, per conseqüent, la planificació del rodatge també, personalment ha quedat una espina clavada en aquest aspecte. Suposo que en aquests casos, al món real on es té una percepció més palpable del pagament d’un lloguer de material no hi apareixen aquests conflictes. Tot i així, m’agradaria remarcar la meva insatisfacció en la manera en què alguns professors han coordinat el material impedint-ho i bloquejant-lo, fins i tot sense fer-lo servir, cosa que en dates de rodatge va ser el meu maldecap principal, més enllà dels patiments que podia ocasionar-nos a diari l’actor.

Voldria esmentar també, que hauria estat bé que aquest apartat no fós l’últim de concloure aquesta memòria, però després de demanar les parts corresponents a cada membre de l’equip, amb unes conclusions personals incloses, aquestes últimes no han arribat mai des de cap departament, excepte el de direcció.

M’agradaria poder esmentar i agraïr a tots i a cada un dels professors que ha estat enmig d’aquest projecte i hi ha col·laborat, però desafortunadament, i encara que sí que agraeixo a tots aquells qui han dipositat el seu granet de sorra i la seva confiança en nosaltres, hi ha hagut alguna part del professorat que m’ha posat les coses difícils i he rebut, durant 4 mesos, l’impressió d’una falta de confiança en el nostre equip, després de tot un pas de 3 anys complets per l’escola amb resultats que s’han vist elogiats en múltiples ocasions. És per això que el meu balanç probablement és un punt més negatiu que positiu, ja que, basant-nos en la premisa d’intentar aparentar un món laboral real, la confiança en l’equip i en les capacitats d’aquest també ha de ser-hi present per a què les coses funcionin. Malgrat tot, cal dir que és un resultat vàlid de molts possibles, i que segurament, si es tornés a iniciar el procés, aconseguiriem avançar cap a la línia on es volia anar evitant molts dels errors comesos. No hi ha error que no ens faci aprendre.

159

ANNEX 01 - BÍBLIA DE FOTOGRAFIA

161

LED 3200 - 4500 K

Gelatina Blava INT (CTB)

LED llum Blanca Gelatina taronja INT (CTO) 650

Fresnel 650 W

White difussion 2000

300

Fresnel 2000 W

Quars 300 W

Tela negre

Finestres casa

Barraca

Fluorecesent taller (Diegétic)

Sol

Lampada menjador (Diegétic)

Enquadrament

Xicu Cabanyes Moviment càmera Gerard Càmera Noia Xinesa 162

SEC. 2

DIA : HORA :

PLA 1

OPTICA :

mm

INCLINACIÓ :

º

ALÇADA :

m

TEMP. :

k

ISO : OBT :

KEYLIGTH : RELLENO : CONTRA : FONDO : CENITAL : DIEGETICA :

163

SEC. 2

DIA : HORA :

PLA 2

OPTICA :

mm

INCLINACIÓ :

º

ALÇADA :

m

TEMP. :

k

ISO : OBT :

KEYLIGTH : RELLENO : CONTRA : FONDO : CENITAL : DIEGETICA :

164

SEC. 2

DIA : HORA :

PLA 3

OPTICA :

mm

INCLINACIÓ :

º

ALÇADA :

m

TEMP. :

k

ISO : OBT :

KEYLIGTH : RELLENO : CONTRA : FONDO : CENITAL : DIEGETICA :

165

SEC. 2

DIA : HORA :

PLA 4

OPTICA :

mm

INCLINACIÓ :

º

ALÇADA :

m

TEMP. :

k

ISO : OBT :

KEYLIGTH : RELLENO : CONTRA : FONDO : CENITAL : DIEGETICA :

166

SEC. 2

DIA : HORA :

PLA 5

OPTICA :

mm

INCLINACIÓ :

º

ALÇADA :

m

TEMP. :

k

ISO : OBT :

KEYLIGTH : RELLENO : CONTRA : FONDO : CENITAL : DIEGETICA :

167

SEC. 3

DIA : HORA :

PLA 1

OPTICA :

mm

INCLINACIÓ :

º

ALÇADA :

m

TEMP. :

k

ISO : OBT :

KEYLIGTH : RELLENO : CONTRA : FONDO : CENITAL : DIEGETICA :

168

SEC. 3

DIA : HORA :

PLA 2

OPTICA :

mm

INCLINACIÓ :

º

ALÇADA :

m

TEMP. :

k

ISO : OBT :

KEYLIGTH : RELLENO : CONTRA : FONDO : CENITAL : DIEGETICA :

169

SEC. 4

DIA : HORA :

PLA 1

OPTICA :

mm

INCLINACIÓ :

º

ALÇADA :

m

TEMP. :

k

ISO : OBT :

KEYLIGTH : RELLENO : CONTRA : FONDO : CENITAL : DIEGETICA :

170

SEC. 4

DIA : HORA :

PLA 2

OPTICA :

mm

INCLINACIÓ :

º

ALÇADA :

m

TEMP. :

k

ISO : OBT :

KEYLIGTH : RELLENO : CONTRA : FONDO : CENITAL : DIEGETICA :

171

SEC. 4

DIA : HORA :

PLA 3

OPTICA :

mm

INCLINACIÓ :

º

ALÇADA :

m

TEMP. :

k

ISO : OBT :

KEYLIGTH : RELLENO : CONTRA : FONDO : CENITAL : DIEGETICA :

172

SEC. 4

DIA : HORA :

PLA 4

OPTICA :

mm

INCLINACIÓ :

º

ALÇADA :

m

TEMP. :

k

ISO : OBT :

KEYLIGTH : RELLENO : CONTRA : FONDO : CENITAL : DIEGETICA :

173

SEC. 4

DIA : HORA :

PLA 5

OPTICA :

mm

INCLINACIÓ :

º

ALÇADA :

m

TEMP. :

k

ISO : OBT :

KEYLIGTH : RELLENO : CONTRA : FONDO : CENITAL : DIEGETICA :

174

SEC. 4

DIA : HORA :

PLA 6

OPTICA :

mm

INCLINACIÓ :

º

ALÇADA :

m

TEMP. :

k

ISO : OBT :

KEYLIGTH : RELLENO : CONTRA : FONDO : CENITAL : DIEGETICA :

175

SEC. 6

DIA : HORA :

PLA 1

OPTICA :

mm

INCLINACIÓ :

º

ALÇADA :

m

TEMP. :

k

ISO : OBT :

KEYLIGTH : RELLENO : CONTRA : FONDO : CENITAL : DIEGETICA :

176

SEC. 6

DIA : HORA :

PLA 2

OPTICA :

mm

INCLINACIÓ :

º

ALÇADA :

m

TEMP. :

k

ISO : OBT :

KEYLIGTH : RELLENO : CONTRA : FONDO : CENITAL : DIEGETICA :

177

SEC. 7

DIA : HORA :

PLA 1

OPTICA :

mm

INCLINACIÓ :

º

ALÇADA :

m

TEMP. :

k

ISO : OBT :

KEYLIGTH : RELLENO : CONTRA : FONDO : CENITAL : DIEGETICA :

178

SEC. 7

DIA : HORA :

PLA 2

OPTICA :

mm

INCLINACIÓ :

º

ALÇADA :

m

TEMP. :

k

ISO : OBT :

KEYLIGTH : RELLENO : CONTRA : FONDO : CENITAL : DIEGETICA :

179

SEC. 7

DIA : HORA :

PLA 3

OPTICA :

mm

INCLINACIÓ :

º

ALÇADA :

m

TEMP. :

k

ISO : OBT :

KEYLIGTH : RELLENO : CONTRA : FONDO : CENITAL : DIEGETICA :

180

SEC. 7

DIA : HORA :

PLA 4

OPTICA :

mm

INCLINACIÓ :

º

ALÇADA :

m

TEMP. :

k

ISO : OBT :

KEYLIGTH : RELLENO : CONTRA : FONDO : CENITAL : DIEGETICA :

181

SEC. 7

DIA : HORA :

PLA 5

OPTICA :

mm

INCLINACIÓ :

º

ALÇADA :

m

TEMP. :

k

ISO : OBT :

KEYLIGTH : RELLENO : CONTRA : FONDO : CENITAL : DIEGETICA :

182

SEC. 7

DIA : HORA :

PLA 6

OPTICA :

mm

INCLINACIÓ :

º

ALÇADA :

m

TEMP. :

k

ISO : OBT :

KEYLIGTH : RELLENO : CONTRA : FONDO : CENITAL : DIEGETICA :

183

SEC. 9

DIA : HORA :

PLA 1

OPTICA :

mm

INCLINACIÓ :

º

ALÇADA :

m

TEMP. :

k

ISO : OBT :

KEYLIGTH : RELLENO : CONTRA : FONDO : CENITAL : DIEGETICA :

184

SEC. 9

DIA : HORA :

PLA 2

OPTICA :

mm

INCLINACIÓ :

º

ALÇADA :

m

TEMP. :

k

ISO : OBT :

KEYLIGTH : RELLENO : CONTRA : FONDO : CENITAL : DIEGETICA :

185

SEC. 9

DIA : HORA :

PLA 3

OPTICA :

mm

INCLINACIÓ :

º

ALÇADA :

m

TEMP. :

k

ISO : OBT :

KEYLIGTH : RELLENO : CONTRA : FONDO : CENITAL : DIEGETICA :

186

SEC. 9

DIA : HORA :

PLA 4

OPTICA :

mm

INCLINACIÓ :

º

ALÇADA :

m

TEMP. :

k

ISO : OBT :

KEYLIGTH : RELLENO : CONTRA : FONDO : CENITAL : DIEGETICA :

187

SEC. 9

DIA : HORA :

PLA 5

OPTICA :

mm

INCLINACIÓ :

º

ALÇADA :

m

TEMP. :

k

ISO : OBT :

KEYLIGTH : RELLENO : CONTRA : FONDO : CENITAL : DIEGETICA :

188

SEC. 9

DIA : HORA :

PLA 6

OPTICA :

mm

INCLINACIÓ :

º

ALÇADA :

m

TEMP. :

k

ISO : OBT :

KEYLIGTH : RELLENO : CONTRA : FONDO : CENITAL : DIEGETICA :

189

SEC. 9

DIA : HORA :

PLA 4

OPTICA :

mm

INCLINACIÓ :

º

ALÇADA :

m

TEMP. :

k

ISO : OBT :

KEYLIGTH : RELLENO : CONTRA : FONDO : CENITAL : DIEGETICA :

190

SEC. 12

DIA : HORA :

PLA 1

OPTICA :

mm

INCLINACIÓ :

º

ALÇADA :

m

TEMP. :

k

ISO : OBT :

KEYLIGTH : RELLENO : CONTRA : FONDO : CENITAL : DIEGETICA :

650

191

SEC. 12

DIA : HORA :

PLA 2

OPTICA :

mm

INCLINACIÓ :

º

ALÇADA :

m

TEMP. :

k

ISO : OBT :

KEYLIGTH : RELLENO : CONTRA : FONDO : CENITAL : DIEGETICA :

650

192

SEC. 12

DIA : HORA :

PLA 3

OPTICA :

mm

INCLINACIÓ :

º

ALÇADA :

m

TEMP. :

k

ISO : OBT :

KEYLIGTH : RELLENO : CONTRA : FONDO : CENITAL : DIEGETICA :

650

193

SEC. 12

DIA : HORA :

PLA 4

OPTICA :

mm

INCLINACIÓ :

º

ALÇADA :

m

TEMP. :

k

ISO : OBT :

KEYLIGTH : RELLENO : CONTRA : FONDO : CENITAL : DIEGETICA :

650

194

SEC. 12

DIA : HORA :

PLA 5

OPTICA :

mm

INCLINACIÓ :

º

ALÇADA :

m

TEMP. :

k

ISO : OBT :

KEYLIGTH : RELLENO : CONTRA : FONDO : CENITAL : DIEGETICA :

650

195

SEC. 10.2

DIA : HORA :

PLA 1

OPTICA :

mm

INCLINACIÓ :

º

ALÇADA :

m

TEMP. :

k

ISO : OBT :

KEYLIGTH : RELLENO : CONTRA : FONDO : CENITAL : DIEGETICA :

196

SEC. 13

DIA : HORA :

PLA 1

OPTICA :

mm

INCLINACIÓ :

º

ALÇADA :

m

TEMP. :

k

ISO : OBT :

KEYLIGTH : RELLENO : CONTRA : FONDO : CENITAL : DIEGETICA :

197

SEC. 13

DIA : HORA :

PLA 2

OPTICA :

mm

INCLINACIÓ :

º

ALÇADA :

m

TEMP. :

k

ISO : OBT :

KEYLIGTH : RELLENO : CONTRA : FONDO : CENITAL : DIEGETICA :

198

SEC. 13

DIA : HORA :

PLA 3

OPTICA :

mm

INCLINACIÓ :

º

ALÇADA :

m

TEMP. :

k

ISO : OBT :

KEYLIGTH : RELLENO : CONTRA : FONDO : CENITAL : DIEGETICA :

199

SEC. 13

DIA : HORA :

PLA 4

OPTICA :

mm

INCLINACIÓ :

º

ALÇADA :

m

TEMP. :

k

ISO : OBT :

KEYLIGTH : RELLENO : CONTRA : FONDO : CENITAL : DIEGETICA :

200

SEC. 13

DIA : HORA :

PLA 5

OPTICA :

mm

INCLINACIÓ :

º

ALÇADA :

m

TEMP. :

k

ISO : OBT :

KEYLIGTH : RELLENO : CONTRA : FONDO : CENITAL : DIEGETICA :

201

SEC. 13

DIA : HORA :

PLA 6

OPTICA :

mm

INCLINACIÓ :

º

ALÇADA :

m

TEMP. :

k

ISO : OBT :

KEYLIGTH : RELLENO : CONTRA : FONDO : CENITAL : DIEGETICA :

202

SEC. 13

DIA : HORA :

PLA 7

OPTICA :

mm

INCLINACIÓ :

º

ALÇADA :

m

TEMP. :

k

ISO : OBT :

KEYLIGTH : RELLENO : CONTRA : FONDO : CENITAL : DIEGETICA :

203

ANNEX 02 - ASSAJOS I LECTURES DE GUIÓ

204

Documental: www.desenterrantelnegre.cat

Proves de càmera i lectures de guió. Barraca i Yu Kong: https://www.youtube.com/watch?v=TO11HYooMT4

205

ANNEX 03 - CALENDARITZACIÓ

206

Nov de 2015 (Madrid) 29

6

30

14

7

31

22

15

8

1

dom

28

5

13

21

sáb

27

4

12

20

vie

26

3

11

19

jue

2

10

18

mié

9

17

29

mar

A i d a, A l b e r t, D a n i, D a v i d, G e r a r d, M o n i, R o g e r, T o n y i lun

16

28

Proves acting Xicu+Barraca

27

Proves acting - Yu Kong

26

Packaging i art BushyMan Llançament XXSS

6

Disseny (PSD) web falses

Muntatge BushyMan

5

ROD. Plans recurs Banyoles

ROD. Barraca (13) tarda-nit

4

25

Proves acting - Barraca

Logotip i disseny BushyMan Reserva Material sencer

3

Plans recurs

24

Contactar Barraca

Pro v e s c à m e ra - m e nja dor

2

Confirmar dia 10

ROD. Barraca (3-15)

23

Contactar Club Natació

Proves so

1

Disseny Merchandising

ROD. Barraca (6-10-10.2) tarda-nit

Barraca

Contactar Xicu

30 ROD. BushyMan (11)

Contactar Yu Kong

Disseny d'interfície fet Línia amb Scroll i assemblatge amb Parallax

ROD. Barraca (4-9) tardanit

207

mar

15

8

1

A i d a, A l b e r t, D a n i, D a v i d, G e r a r d, M o n i, R o g e r, T o n y i lun 30 ROD. BushyMan (11)

Muntatge BushyMan

7

Crèdits ROD. Extra Entrevistes

Disseny (PSD) web falses

Estils (Parallax 75%) +Fancybox ROD. Crèdits (2)

14

mié 2

jue 3

Confirmar dia 10

Barraca Disseny Merchandising

10

24

17

ROD. Presentació escultura (14)

Presentació escultura - Sala actes R O D . D ià le g Xic u+ B a r r a c a ( 7 )

Diàleg Xicu+Barraca

ROD. Barraca (6-10-10.2) tardanit

9

16

ROD. Barraca (4-9) tarda-nit

Verificació disseny merchandising

Sincronització i tria Cerca imatges d'arxiu

Preparació Memòria - Guió Grafisme BushyMan

Inici merchandising

HTML, CSS, JS fet

Feedback Terenci i David G Últ. revisió merchandising

23

So BushyMan

22

Grafisme BushyMan

21

Muntatge BushyMan

Muntatge càpsules

vie

ROD. Barraca (3-15)

Preparació Memòria - Guió

Muntatge càpsules Muntatge càpsules

sáb

5

6

dic de 2015 (Madrid)

dom

Disseny (PSD) web falses

Muntatge BushyMan

13

4

Plans recurs

ROD. Barraca (13) tarda-nit

12

ROD. Plans recurs Banyoles

11

20

LLANÇAMENT BUSHYMAN

3

27

ROD. TV3 Raquel Sans rebut (6)

19

26

18

25

Muntatge Documental

Muntatge càpsules

Preparar Memòria

Preparació documents falsos

Webs falses - Jordi Márquez

Preparar Memòria

2

Sincronització i tria

Muntatge Documental

Preparar Memòria

1

Recollir iMac ERAM

31

Sortida MERCHANDISING

30

Cerca imatges d'arxiu

29

Supervisió Muntatge Documental

Muntatge Documental

LLANÇAMENT CÀPSULA 1

Parallax incrustat a la web

Preparar Memòria

Preparar Memòria

Reproductor fet

Preparar Memòria

28

Recordatori Merchandising

208

28

mar 29

A i d a, A l b e r t, D a n i, D a v i d, G e r a r d, M o n i, R o g e r, T o n y i lun

Muntatge Documental

mié 30

jue 31

7

SALA EDICIÓ

Reproductor fet

SALA EDICIÓ

vie

Memòria maquetació

Exportació Subtítols

1

8

29

22

15

sáb

Muntatge Documental

Videos transmèdia

ROD. Veu en off

Inclusió documental al web

2

3

ene de 2016 (Madrid)

dom

10

Preparació documents falsos

9

Preparar Memòria

31

24

17

30

Preparació Memòria - Muntatge

23

16

Supervisió Muntatge Documental

Parallax incrustat a la web

6

LLANÇAMENT CÀPSULA 2 Tornar iMac a primera hora

So Careta transmèdia LLANÇAMENT CÀPSULA 3

28

21

14

LLANÇAMENT CÀPSULA 1

Recordatori Merchandising

5

XML Careta tancada

20

13

Preparar Memòria

4

Recordatori Merchandising

12

19

27

Preparació presentació

LLANÇAMENT CÀPSULA 5

Vídeos transmèdia

Preparar Memòria Preparar Memòria

Muntatge Documental Supervisió Muntatge Documental Connexions video-parallax i emmagatzematge de pistes

11

Connexions video-parallax i emmagatzematge de pistes Memòria maquetació Traducció web - anglès Preparació memòria Preparació documents falsos Contactar Barraca

Supervisió Muntatge Documental Connexions video-parallax i emmagatzematge de pistes

Recordatori merchandising

Connexions video-parallax i emmagatzematge de pistes Grafisme Documental Muntatge Documental Memòria maquetació Videos transmèdia Càlcul beneficis-despeses 18

Duplicat web - anglès

Preparar Memòria

LLANÇAMENT CÀPSULA 4

Etalonatge - SALA EDICIÓ

Traducció

Supervisió So i etalonatge Documental

So Documental

Connexions video-parallax i emmagatzematge de pistes

26

Connexions video-parallax i emmagatzematge de pistes Vídeos transmèdia

Preparar Memòria

MOSTRA MUNTATGE SALA EDICIÓ

Recordatori merchandising

25

Selecció definitiva Frases fons Webs falses acabades (2n)

So Documental

Càlcul beneficis-despeses

Supervisió So i etalonatge Documental Memòria maquetació Etalonatge - SALA EDICIÓ

Recordatori merchandising Transcripció

209

sáb

feb de 2016 (Madrid)

dom

7

vie

6

jue

5

mié

Preparació presentació

4

mar 3

14

ENTREGA FINAL

13

21

2

12

20

28

Recordatori merchandising

11

19

27

6

PRESENTACIÓ

18

26

5

10

17

25

4

9

16

24

3

8

15

23

2

PRESENTACIÓ

PRESENTACIÓ

PRESENTACIÓ

PRESENTACIÓ

PRESENTACIÓ

PRESENTACIÓ

PRESENTACIÓ

22

1

1

A i d a, A l b e r t, D a n i, D a v i d, G e r a r d, M o n i, R o g e r, T o n y i lun

Preparació presentació

29

210

ANNEX 04 - PRESSUPOST ESTIMAT

211

K025-V01-06

Desenterrant el Negre

Pressupost o cost del llargmetratge / curtmetratge

Títol:

Televisiu HD 16:9

Gerard H. Serra

Format:

Empresa productora:

Director/a:

Països coproductors:

Instruccions per emplenar aquest document

Coproducció internacional - Annex 5 642/K641 N-CI/

Pàg. 1 “RESUM APORTACIONS”, s’utilitzarà la primera columna per incorporar-hi els imports corresponents a la productora espanyola (o productores). A la resta de columnes s’hi faran constar els imports de les aportacions dels països estrangers coproductors.

Pàg. 2 "RESUM DE DESPESA EN TERRITORI", s'utilitzarà la primera columna per incorporar-hi el nivell de despesa que s'hagi efectuat en bens i serveis espanyols. A la resta de columnes s'hi faran constar els nivells de despesa efectuats en bens i serveis dels països coproductors i d'altres territoris.

Les pàgines de resum, s'hauran de datar, segellar i signar per la productora o productores.

En els capítols 1, 2 i 3: A la casella "REMUNERACIONS BRUTES" s'hi inclouran les hores extres (si s'escau) i les retencions per IRPF i Seguretat Social, malgrat que aquestes dues últimes constin com a caselles indicades.

212

La participació estrangera es resumirà a la columna de la dreta i ha de recollir els imports que corresponen als països coproductors.

CAP. 04 AL 12: A la primera columna cal detallar els imports corresponents a la productora espanyola (o productores). A la resta de columnes s’hi faran constar els imports de conceptes i partides aportats pels coproductors estrangers (una columna per a cada país).

En les caselles editables es recomana posar el nom de la persona responsable del concepte en qüestió o altra informació que l’usuari consideri rellevant al respecte (nombre de persones que conformen l’equip, nom de l’empresa subministradora del bé o servei en qüestió, etc.)

CAP. 10: Als subcapítols de Seguretat Social (Règim General i Especial) només es fixaran les quotes empresarials, ja que les quotes dels treballadors es declaren als capítols 01, 02 i 03.

Totes les pàgines es presentaran segellades.

El present document només permet accés a les caselles que han de ser completades per l'empresa productora.

213

CAP. 04.- Escenografia

CAP. 03.- Equip tècnic

CAP. 02.- Personal artístic

CAP. 01.- Guió i música

260

2.350

3.155

490

11.100

1.500

1.700

0

260

2.350

3.155

490

11.100

1.500

1.700

Total

CAP. 05.- Est. rodatge/Sonorització i varis producció

0

2.500

Espanya

CAP. 06.- Maquinària, rodatge i transports

2.500

3.000

Resum d'aportacions (*)

CAP. 09.- Laboratori

3.000

0

CAP. 08.- Pel·lícula verge

CAP. 07.- Viatges, hotels i àpats

CAP. 10.- Assegurances

0

CAP. 11.- Despeses generals

28.155,00

2.100

0,00

2.100

0,00

CAP. 12.- Despeses explotació, comerç i finançament

0,00

28.155,00

(ídem en pàgines següents)

Barcelona, a ....... de ....................................... de 20….

Total

Signatura i segell,

(*) En coproduccions internacionals Primera columna: Espanya Resta columnes: Països coproductors

214

01.01.

01.01.01.

01.01.02.

01.01.03.

01.01.04.

01.01.05.

Música Drets d' autor de les músiques Drets d' autor de les cançons Compositor de la música de fons Arranjaments Direcció de l'orquestra Professors enregistrament de les cançons Ídem de la música de fons Cantants Cors Copisteria musical

Guió Drets d'autor Argument original Guió Diàlegs addicionals Traduccions

Capítol 01.- Guió i Música

01.02.

01.02.01.

01.02.02.

01.02.03.

01.02.04.

01.02.05.

01.02.06.

01.02.07.

01.02.08.

01.02.09.

01.02.10.

Total Capítol 01

Remuneracions brutes (*)

800,00 400,00

500,00

1.700,00

Retencions (**) IRPF Seg. Social

En Cap. 01, 02 y 03: (*) Incloent-hi "hores extres" (si s'escau) i retencions per IRPF i Seguretat Social. (**) Cal emplenar encara que s' inclogui a la casella anterior. (***) En els projectes de coproduccions

Dietes

Participació estrangera (***)

215

02.01.

02.01.01 02.01.02.

02.01.03.

02.01.04.

02.01.05.

02.01.06 02.02.

02.02.01.

02.02.02.

02.02.03.

02.02.04.

02.02.05.

02.02.06.

02.02.07.

02.02.08.

02.03.

02.03.01.

02.03.02.

02.03.03.

02.03.04.

02.03.05.

02.03.06.

02.03.07.

02.03.08.

02.03.09.

Capítol 02.- Personal artístic

Barraca

Protagonistes (Personatge / Actor-Actriu)

Principals (Personatge / Actor-Actriu)

Secundaris (Personatge / Actor-Actriu)

Ròssec Capítol 02

Remuneracions brutes (*)

1.500,00

1.500,00

0,00

Retencions (**) IRPF Seg. Social

0,00

Dietes

0,00

Participació estrangera (***)

0,00

3

216

02.03.

02.03.10.

02.03.11.

02.03.12.

Continuació Capítol 02

02.06.01.

02.06.

02.05.05.

02.05.06.

02.05.04.

02.05.03.

02.05.02.

02.05.01.

02.05.

02.04.

02.04.01.

Mestre d' armes

Dobles en acció

Especialistes

Dobles de llums

Local a

Local a

Local

Agrupacions

Figuració

Petites parts

Secundaris (Continuació)

02.06.02.

Especialistes Caballistes

02.03.13.

02.06.03.

02.06.04

Ròssec Capítol 02

Suma anterior

Remuneracions brutes (*) 1.500,00

1.500,00

0,00

0,00

Retencions (**) IRPF Seg. Social 0,00

0,00

Dietes

0,00

Participació estrangera (***)

0,00

0,00

0,00

4

217

02.07.03.

02.07.02.

02.07.

02.07.01.

Orquestres

Cos de ball

Ballarins

Ballet i Orquestres Coreògraf/a

02.08.03

02.08.01.

02.08.

Doblador/a per a Doblador/a per a

Doblador/a per a

Director/a doblatge

Doblatge

Suma anterior

Continuació Capítol 02

02.07.04.

02.07.05.

02.07.06.

02.08.04.

02.08.05.

Doblador/a per a

02.07.07.

02.08.06.

Total Capítol 02

Remuneracions brutes (*) 1.500,00

1.500,00

0,00

0,00

Retencions (**) IRPF Seg. Social 0,00

0,00

Dietes

0,00

Participació estrangera (***)

0,00

0,00

0,00

5

218

03.02.06.

03.02.04.

03.02.05.

03.02.02.

03.02.03.

03.02.01.

03.02.

03.01.06.

03.01.04.

03.01.05.

03.01.03.

03.01.02.

03.01.01.

03.01.

Secretari/ària producció

Caixer/a-pagador/a

Auxiliars producció

Primer/a ajudant/a producció Regidor/a

Director/a producció Cap de producció

Productor/a executiu/va

Producció

Segon/a ajudant/a direcció

Auxiliar de direcció Director/a de repartiment

Secretari/ària de rodatge

Primer/a ajudant/a direcció

Director/a

Direcció

Capítol 03.- Equip tècnic

03.02.07.

Productor/a associat/da

Ajudant/a del/de la regidor/a

Ajudants producció oficina Ajudants producció

03.02.08.

03.02.09.

Product manager

Director/a producció Coordinador/a Producció Coordinador/a d'especialistes Assist.coordinador/a producció Localitzador/a

Ròssec Capítol 03

Gerard H. Serra

2.500,00

2.500,00

Remuneracions brutes (*)

Roger Bisbe

5.000,00

0,00

Retencions (**) IRPF Seg. Social

0,00

Dietes

0,00

Participació estrangera (***)

0,00

6

219

03.04.10.

03.04.11.

03.04.08.

03.04.09.

03.04.06.

03.04.07.

03.04.04.

03.04.05.

03.04.03.

03.04.02.

03.04.

03.04.01.

03.03.05.

03.03.04.

03.03.03.

03.03.01.

03.03.02.

03.03.

Ajudant/a decoració Coordinador/a decoració

Fuster Ajudants d'atrecista

Pintor/a Fuster

Constructor/a cap Pintor/a

Atrecistes Tapisser/a

Ambientador/a

Ajudant/a decoració

Decoració Decorador/a

Fotògraf/a d' escenes Operador/a Steadicam

Auxiliar de càmara

Ajudant/a (foquista)

Director/a fotografia Segon/a operador/a

Fotografia.

Continuació Capítol 03

03.04.12.

03.04.13.

Ròssec Capítol 03

Albert Garanger

Suma anterior ............................

350,00

1.750,00

5.000

Remuneracions brutes (*)

Madelaine López

7.100,00

0

0,00

0

Participació estrangera (***)

0

0,00

Dietes 0

0,00

Retencions (**) IRPF Seg. Social

0,00

7

220

03.06.03.

03.06.01 03.06.02.

03.06.

03.05.04

03.05.03.

03.05.02.

03.05.01.

03.05.

Perruquer/a

Perruqueria

Auxiliar

Maquillador/a Ajudant/a

Maquillatge

Ajudants de vestuari

Sastre/sastressa

Cap Sastrería

Figurinista

Sastreria

Continuació Capítol 03

03.07.

Remuneracions brutes (*) 7.100

03.07.01.

Ajudant/a Auxiliar

Suma anterior ............................

03.07.02.

03.07.03.

Efectes especials i efectes sonors Cap efectes especials

150,00

03.08.

03.08.01.

Ajudant/a Armer/a

7.250,00

Madelaine López

03.08.02.

03.08.03.

Ròssec Capítol 03

0

0,00

Retencions (**) IRPF Seg. Social 0

0,00

0

Participació estrangera (***)

0

0,00

Dietes

0,00

8

221

03.09.01.

03.09.

03.08.06.

03.08.05.

03.08.04.

Cap

So

Efectes sala

Ambients

Cap efectes sonors

Continuació Capítol 03

03.09.02.

Ajudant/a Post-producció

03.10.02.

03.10.01.

03.10.

Auxiliars

Ajudant/a

Muntador/a

Muntatge

Ajudant/a

03.10.03.

Ròssec Capítol 03

Suma anterior...........................

1.600,00

7.250

Remuneracions brutes (*)

Aida P. Fita

Gerard H. Serra

650,00

800,00

800,00

Dani Álvarez

11.100,00

0

0,00

Retencions (**) IRPF Seg. Social 0

0,00

0

Participació estrangera (***)

0

0,00

Dietes

0,00

9

222

Electricistes i maquinistes Cap electricistes

Continuació Capítol 03

03.11.

03.11.01.

Electricistes Maquinistes

03.13.05.

03.13.06.

03.13.03.

03.13.04.

03.13.01.

03.13.02.

03.13.

03.12.04

03.12.02.

03.12.03.

03.12.

03.12.01.

Ajudant/a càmara

Ajudant/a direcció Ajudant/a producció

Primer/a operador/a Segon/a operador/a

Director/a Cap producció

Segona unitat

Managers

Guardes Peons

Personal complementari Assistència sanitària

Ajudants

03.11.02.

03.11.03.

03.13.07.

Total Capítol 03

Suma anterior ...........................

0

0,00

0

Participació extrangera (***)

0

0,00

Dietes 0

0,00

Retencions (**) IRPF Seg. Social

11.100

0,00

Remuneracions brutes (*)

11.100,00

10

223

Capítol 04.- Escenografia

04.02.08.

04.02.09.

04.02.07.

04.02.06.

04.02.04.

04.02.05.

04.02.03.

04.02.02.

04.02.

04.02.01.

04.01.08.

04.01.06.

04.01.07.

04.01.05.

04.01.03.

04.01.04.

04.01.02.

04.01.01.

04.01.

Material fungible

Àpats en escena Material efectes especials

Vehicles en escena

Armeria

Atrezzo adquirit Jardineria

Mobiliari adquirit

Atrezzo llogat

Ambientació Mobiliari llogat

Lloguer d' interiors naturals

Telonets Lloguer decorats

Maquetes

Construcció en exteriors Construcció en interiors naturals

Enderroc decorats

Construcció i muntatge de decorats

Decorats i escenaris

Espanya (*)

420,00

70,00

350,00

(*) En coproduccions internacionals Primera columna: Espanya Resta columnes: Països coproductors

04.02.10.

Ròssec Capítol 04

0,00

(ídem en pàgines següents)

0,00

0,00

11

224

04.03.03.

Complements

Sabateria

04.04.06.

Material maquillatge

Varis Material perruqueria

Carruatges

Suma anterior

Continuació Capítol 04

Vestuari

04.03.04.

Complements Materials sastreria

Vestuari adquirit

04.03.05.

04.03.06.

Semovents i carruatges

Vestuari llogat

04.04.

Animals

04.03.02.

04.04.01.

04.04.02.

Quadres i pinsos

04.03.

04.03.01.

04.04.03.

04.05.

04.05.01.

04.04.04.

04.04.05.

04.05.02.

04.05.03.

Total Capítol 04

Espanya (*) 420,00

70,00

490,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

12

225

05.01.01.

05.01.02.

05.01.

Flux elèctric de l'estudi

Lloguer de platós Rodatge en exteriors estudi

Estudis de rodatge

Capítol 05.- Estudis rodatge / sonorització i varis producció

05.01.03.

05.02.07.

05.02.05.

05.02.06.

05.02.03.

05.02.04.

05.02.02.

05.02.01.

05.02.

05.01.05 05.01.06.

Repicat a òptic de DAT 5'' tot inclòs

Transcripcions magnètiques

Enregistrament barreges Enregistrament banda sonora

Sala de doblatge Sala d'efectes sonors sala

Sala de projecció

Sala de muntatge

Muntatge i sonorització

Instal·lacions complementàries

05.01.04.

05.02.08.

Drets discogràfics música Drets discogràfics cançons

Sala enregistrament cançons Sala enregistrament música fons

Transcripcions a video per muntatge

05.02.09.

05.02.10.

05.02.12 05.02.13.

05.02.14.

Sala de post-producció

Lloguer instruments musicals Efectes sonors arxiu

05.02.15.

05.02.11.

05.02.16.

Ròssec Capítol 05

Espanya (*)

300,00

1.250,00

300,00 1.000,00

2.850,00

0,00

0,00

0,00

13

226

Continuació Capítol 05 Espanya (*)

05.03.10.

05.03.09.

05.03.08.

05.03.07.

05.03.05.

05.03.06.

05.03.04.

05.03.03.

05.03.01.

05.03.02.

05.03.

Contingències

Comunicacions en rodatge Gasolina, Reparacions, etc

Neteja, etc., llocs de rodatge

Gratificacions

Garatges en dates de rodatge

Magatzems varis

Lloguer de caravanes Lloguer d'oficines en exteriors

Lloguer de camerinos exteriors

Telèfon en dates de rodatge

Còpies del guió Fotocòpies en rodatge

Varis producció

180,00

40,00

20,00

20,00 15,00

2.850

05.03.11.

05.03.12

Suma anterior

05.03.13

Despeses vàries Walkies

3.155,00

30,00

05.03.14 05.03.15

Total Capítol 05

0,00

0

0,00

0

0,00

0

14

227

06.01.15.

06.01.16.

06.01.14.

06.01.12.

06.01.13.

06.01.11.

06.01.09.

06.01.10.

06.01.08.

06.01.07.

06.01.05.

06.01.06.

06.01.04.

06.01.03.

06.01.01.

06.01.02.

06.01.

Helicòpters, avions, etc

Grup electrògen Carburant grup

Plataforma

Càmera mòbil

Altres materials il·luminació maquinistes

Grues

Material il·luminació adquirit Material maquinistes adquirit

Material maquinistes llogat

Material il·luminació llogat

Combo

Accessoris

Objectius especials i complementaris

Cámera principal Cámeres secundàries

Maquinària i elements de rodatge

Capítol 06.- Maquinaria de rodatge i transports

06.01.17.

06.01.18.

06.01.19.

06.01.21.

06.01.22.

Flux elèctric (escomesa)

Equip de so principal Equip de so complementari

06.01.20.

06.01.23.

Ròssec Capítol 06

Espanya (*)

750,00 1.000,00

250,00

350,00

2.350,00

0,00

0,00

0,00

15

228

06.02.

06.02.01.

06.02.02.

06.02.03.

06.02.04.

Continuació Capítol 06

06.02.15.

06.02.14.

06.02.12.

06.02.13.

06.02.11.

06.02.09.

06.02.10.

06.02.08.

06.02.06.

06.02.07.

Duanes i nòlits

Taxis en dates de rodatge Facturacions

Autobusos

Camió de

Camió de vestuari Camió de maquillatge

Camió de material elèctric

Furgoneta de decoració Furgoneta d'àpats en rodatge

Furgonetes de càmeres

Furgonetes vàries Lloguer cotxes sense conductor

Suma anterior

06.02.16.

06.02.17.

Furgonetes d'actors

Transports Cotxes de producció

06.02.18.

06.02.05.

06.02.19.

06.02.20.

06.02.21.

06.02.22.

Total Capítol 06

2.350

0,00

0

0,00

0

0,00

0

Espanya (*)

2.350,00

16

229

07.01.04.

07.01.03.

07.01.02.

07.01.01.

07.01.

Despeses localitzacions

Despeses localitzacions

Viatge a:

Viatge a:

Viatge a:

Localitzacions

Data:

Figueres Data:

Banyoles Data: a concretar

a concretar

Capítol 07.- Viatges, hotels i àpats

07.01.05.

Viatges

Girona

30,00

Espanya (*)

persones a

30,00

persones a avions

07.02.

07.02.01.

07.02.02.

Banyoles

Hotels i àpats

persones a

07.03.

Facturació hotel

260,00

200,00

persones a

07.03.01.

Menjars en dates de rodatge

07.02.03.

07.03.02.

07.03.03.

Hotels

07.02.04.

07.03.04.

07.03.05.

Total Capítol 07

0,00

0,00

0,00

17

230

Capítol 08.- Pel·lícula verge

08.02.05.

08.02.04.

08.02.02.

08.02.03.

08.02.01.

08.02.

08.01.06.

08.01.05.

08.01.04.

08.01.03.

08.01.02.

08.01.01.

Lavender

Interpositiu

Positiu segona còpia estàndard

Positiu imatge blanc i negre Positiu primera còpia estàndard

Positiu imatge color

Positiu

Duplicating

Internegatiu

Negatiu de so

Negatiu de blanc/negre

Negatiu de color ASA

Negatiu de color ASA

Negatiu

08.02.06.

08.01.

08.03.

Magnètic i varis Magnètic 35/16 mm (nou)

08.03.05.

08.03.03.

08.03.04.

Altres materials Varis

Material fotografies escenes

Magnètic 1/4 polzada

Magnètic 35/16 mm (usat)

08.03.06.

08.03.07.

Cintes DAT 45'

08.03.01.

08.03.02.

08.03.08.

Total Capítol 08

Espanya (*)

0,00

0,00

0,00

0,00

18

231

09.01.01.

09.01.02.

09.01.03.

09.01.04.

09.01.05.

09.01.

Positivat D' imatge a color

De so

Revelat

Capítol 09.- Laboratori

09.02.

09.02.01.

09.03.08.

09.03.07.

09.03.05.

09.03.06.

09.03.04.

09.03.03.

09.03.

09.03.01.

09.03.02.

09.02.04.

09.02.05.

09.02.06.

Animació Imatges d' arxiu

Laboratori fotografies

Titols de crèdit

Altres treballs Trucatges

Sincronització negatius

Classificació i arxiu

Varis Tall de negatius Descartament

De primera còpia estàndard De segona còpia estàndard

D'internegatiu De duplicating

D'imatge a color D'imagen en blanc i negre

09.02.02.

09.02.03.

D' imatge en blanc i negre D' interpositiu De Lavender

09.03.09.

09.03.10.

Varis

Telecinemes Fosos

09.03.11.

09.03.12.

Total Capítol 09

Espanya (*)

2.500,00

2.500,00

0,00

0,00

0,00

19

232

10.01.05.

10.01.03.

10.01.04.

10.01.01.

10.01.02.

10.01.

Assegurança de bona fi

Assegurança d' interrupció de rodatge

Assegurança de responsabilitat civil Assegurança d'accidents

Assegurança de negatiu Assegurança de materials de rodatge

Assegurances

Capítol 10.- Assegurances

10.01.06.

10.01.09.

10.01.08.

Impost EEUU 8,25% VAT

Seguretat Social (Règ. General) (Quotes d' empresa)

Seguretat Social (Règ. Artistes) (Quotes d' empresa)

10.01.07.

10.01.10.

Total Capítol 10

Espanya (*)

1.500,00 1.500,00

3.000,00

0,00

0,00

0,00

20

233

11.01.04.

11.01.03.

11.01.01.

11.01.02.

11.01.

Correu i telègrafs

Missatgeria

Lloguer d'oficina Personal administratiu

Generals

Capítol 11.- Despeses generals

11.01.05.

Telèfons Taxis i despeses de locomoció fora de dates de rodatge

11.01.11.

11.01.09.

11.01.10.

11.01.07.

11.01.08.

Varis

Fotocòpies

Àpats pre i post rodatge Gestoria assegurances socials

Llum, aigua, neteja Material d' oficina

11.01.06.

11.01.12.

Total Capítol 11

Espanya (*)

0,00

0,00

0,00

0,00

21

234

12.02.

12.01.02.

12.01.03.

12.01.01.

12.01.

Material publicitari

Publicitat

Còpies

CRI o Internegatiu

CRI i còpies

400,00

Espanya (*)

12.02.01.

Lloguer sala de projecció

300,00

CAPÍTOL 12.- Despeses d'explotació, comercial i financers

12.02.02.

12.02.03.

Tràiler (Laboratori, còpies, difusió)

400,00

2.100,00

1.000,00

12.02.04.

Making off Varis

Interessos passius.

Interessos pasius i despeses de negociació de prèstams oficials

12.02.05.

12.02.06.

12.02.07.

12.02.08.

12.02.09.

12.03.

12.03.01.

Total Capítol 12

0,00

0,00

0,00

22

235

Resum Complementari Totals

490

Observacions 1.700

Cap. 04 ............................................................................

3.155

Cap. 01 ...........................................................................

-

Cap. 05 ............................................................................

2.350

1.500

Cap. 06 ............................................................................

260

Cap. 02 ............................................................................

Cap. 07 ............................................................................

0

8.600 Sense incloure-hi productor executiu

Cap. 08 ............................................................................

2.500

Cap. 03 ............................................................................

Cap. 09 ............................................................................

3.000

Subtotal

0 Límit màxim: 5% del subtotal

2.500 Límit màxim: 10% del subtotal

23.555

Cap. 10 ............................................................................

Cost de realització Productor executiu .........................................

Despeses generals (Cap. 11) .............................

-

0 Límit màxim: 10% del subtotal

2.100 Límit màxim: 30% del subtotal

Interessos passius (Cap. 12.03.) ......................

-

0

Publicitat (Cap. 12.02.) .................................

-

Còpies (Cap. 12.01.) ........................................

-

0 A qualsevol idioma de l'Estat espanyol

28.155

0,00

Doblatge/subtitulat ..........................................

-

-

Informe econòmic, auditoria ......................................

-

Cost Total ..............................

23

236

ANNEX 05 - PRESSUPOST REAL

237

K025-V01-06

Desenterrant el Negre

Pressupost o cost del llargmetratge / curtmetratge

Títol:

Televisiu HD 16:9

Gerard H. Serra

Format:

Empresa productora:

Director/a:

Països coproductors:

Instruccions per emplenar aquest document

Coproducció internacional - Annex 5 642/K641 N-CI/

Pàg. 1 “RESUM APORTACIONS”, s’utilitzarà la primera columna per incorporar-hi els imports corresponents a la productora espanyola (o productores). A la resta de columnes s’hi faran constar els imports de les aportacions dels països estrangers coproductors.

Pàg. 2 "RESUM DE DESPESA EN TERRITORI", s'utilitzarà la primera columna per incorporar-hi el nivell de despesa que s'hagi efectuat en bens i serveis espanyols. A la resta de columnes s'hi faran constar els nivells de despesa efectuats en bens i serveis dels països coproductors i d'altres territoris.

Les pàgines de resum, s'hauran de datar, segellar i signar per la productora o productores.

En els capítols 1, 2 i 3: A la casella "REMUNERACIONS BRUTES" s'hi inclouran les hores extres (si s'escau) i les retencions per IRPF i Seguretat Social, malgrat que aquestes dues últimes constin com a caselles indicades.

238

La participació estrangera es resumirà a la columna de la dreta i ha de recollir els imports que corresponen als països coproductors.

CAP. 04 AL 12: A la primera columna cal detallar els imports corresponents a la productora espanyola (o productores). A la resta de columnes s’hi faran constar els imports de conceptes i partides aportats pels coproductors estrangers (una columna per a cada país).

En les caselles editables es recomana posar el nom de la persona responsable del concepte en qüestió o altra informació que l’usuari consideri rellevant al respecte (nombre de persones que conformen l’equip, nom de l’empresa subministradora del bé o servei en qüestió, etc.)

CAP. 10: Als subcapítols de Seguretat Social (Règim General i Especial) només es fixaran les quotes empresarials, ja que les quotes dels treballadors es declaren als capítols 01, 02 i 03.

Totes les pàgines es presentaran segellades.

El present document només permet accés a les caselles que han de ser completades per l'empresa productora.

239

CAP. 07.- Viatges, hotels i àpats

CAP. 06.- Maquinària, rodatge i transports

CAP. 04.- Escenografia

CAP. 03.- Equip tècnic

CAP. 02.- Personal artístic

CAP. 01.- Guió i música

0

33

70

162

15

0

0

0

0

0

33

70

162

15

0

0

0

Total

CAP. 08.- Pel·lícula verge

0

0

Espanya

CAP. 09.- Laboratori

0

0

Resum d'aportacions (*)

CAP. 10.- Assegurances

0

CAP. 05.- Est. rodatge/Sonorització i varis producció

CAP. 11.- Despeses generals

280,00

0

0,00

0

0,00

CAP. 12.- Despeses explotació, comerç i finançament

0,00

280,00

(ídem en pàgines següents)

Barcelona, a ....... de ....................................... de 20….

Total

Signatura i segell,

(*) En coproduccions internacionals Primera columna: Espanya Resta columnes: Països coproductors

240

01.01.

01.01.01.

01.01.02.

01.01.03.

01.01.04.

01.01.05.

Música Drets d' autor de les músiques Drets d' autor de les cançons Compositor de la música de fons Arranjaments Direcció de l'orquestra Professors enregistrament de les cançons Ídem de la música de fons Cantants Cors Copisteria musical

Guió Drets d'autor Argument original Guió Diàlegs addicionals Traduccions

Capítol 01.- Guió i Música

01.02.

01.02.01.

01.02.02.

01.02.03.

01.02.04.

01.02.05.

01.02.06.

01.02.07.

01.02.08.

01.02.09.

01.02.10.

Total Capítol 01

Remuneracions brutes (*)

Retencions (**) IRPF Seg. Social

En Cap. 01, 02 y 03: (*) Incloent-hi "hores extres" (si s'escau) i retencions per IRPF i Seguretat Social. (**) Cal emplenar encara que s' inclogui a la casella anterior. (***) En els projectes de coproduccions

Dietes

Participació estrangera (***)

241

02.01.

02.01.01 02.01.02.

02.01.03.

02.01.04.

02.01.05.

02.01.06 02.02.

02.02.01.

02.02.02.

02.02.03.

02.02.04.

02.02.05.

02.02.06.

02.02.07.

02.02.08.

02.03.

02.03.01.

02.03.02.

02.03.03.

02.03.04.

02.03.05.

02.03.06.

02.03.07.

02.03.08.

02.03.09.

Capítol 02.- Personal artístic Protagonistes (Personatge / Actor-Actriu)

Barraca

Principals (Personatge / Actor-Actriu)

Secundaris (Personatge / Actor-Actriu)

Ròssec Capítol 02

Remuneracions brutes (*)

0,00

0,00

Retencions (**) IRPF Seg. Social

0,00

Dietes

0,00

Participació estrangera (***)

0,00

3

242

02.03.

02.03.10.

02.03.11.

02.03.12.

Continuació Capítol 02

02.06.01.

02.06.

02.05.05.

02.05.06.

02.05.04.

02.05.03.

02.05.02.

02.05.01.

02.05.

02.04.

02.04.01.

Mestre d' armes

Dobles en acció

Especialistes

Dobles de llums

Local a

Local a

Local

Agrupacions

Figuració

Petites parts

Secundaris (Continuació)

02.06.02.

Especialistes Caballistes

02.03.13.

02.06.03.

02.06.04

Ròssec Capítol 02

Suma anterior

Remuneracions brutes (*) 0,00

0,00

0,00

0,00

Retencions (**) IRPF Seg. Social 0,00

0,00

Dietes

0,00

Participació estrangera (***)

0,00

0,00

0,00

4

243

02.07.03.

02.07.02.

02.07.

02.07.01.

Orquestres

Cos de ball

Ballarins

Ballet i Orquestres Coreògraf/a

02.08.03

02.08.01.

02.08.

Doblador/a per a Doblador/a per a

Doblador/a per a

Director/a doblatge

Doblatge

Suma anterior

Continuació Capítol 02

02.07.04.

02.07.05.

02.07.06.

02.08.04.

02.08.05.

Doblador/a per a

02.07.07.

02.08.06.

Total Capítol 02

Remuneracions brutes (*) 0,00

0,00

0,00

0,00

Retencions (**) IRPF Seg. Social 0,00

0,00

Dietes

0,00

Participació estrangera (***)

0,00

0,00

0,00

5

244

03.02.04.

03.02.05.

03.02.03.

03.02.01.

03.02.02.

03.02.

03.01.06.

03.01.04.

03.01.05.

03.01.03.

03.01.02.

03.01.01.

03.01.

Auxiliars producció

Primer/a ajudant/a producció Regidor/a

Cap de producció

Productor/a executiu/va Director/a producció

Producció

Segon/a ajudant/a direcció

Auxiliar de direcció Director/a de repartiment

Secretari/ària de rodatge

Primer/a ajudant/a direcció

Director/a

Direcció

Capítol 03.- Equip tècnic

03.02.06.

Caixer/a-pagador/a Secretari/ària producció Ajudants producció Ajudant/a del/de la regidor/a

Ajudants producció oficina

03.02.07.

03.02.08.

03.02.09.

Productor/a associat/da Product manager Director/a producció Coordinador/a Producció Coordinador/a d'especialistes Assist.coordinador/a producció Localitzador/a

Ròssec Capítol 03

Gerard H. Serra

Roger Bisbe

Remuneracions brutes (*)

0,00

0,00

Retencions (**) IRPF Seg. Social

0,00

Dietes

0,00

Participació estrangera (***)

0,00

6

245

03.03.03.

03.03.02.

03.03.01.

03.03.

Auxiliar de càmara Fotògraf/a d' escenes

Ajudant/a (foquista)

Segon/a operador/a

Director/a fotografia

Fotografia.

Continuació Capítol 03

03.03.04.

03.03.05.

03.04.11.

03.04.10.

03.04.09.

03.04.08.

03.04.07.

03.04.06.

03.04.04.

03.04.05.

03.04.03.

03.04.02.

03.04.

03.04.01.

Ajudant/a decoració Coordinador/a decoració

Ajudants d'atrecista

Fuster

Fuster

Pintor/a

Pintor/a

Constructor/a cap

Atrecistes Tapisser/a

Ambientador/a

Ajudant/a decoració

Decoració Decorador/a

Operador/a Steadicam

03.04.12.

03.04.13.

Ròssec Capítol 03

Suma anterior ............................

Albert Garanger

Madelaine López

0

Remuneracions brutes (*)

0,00

0

0,00

0

Dietes 0

0,00

Retencions (**) IRPF Seg. Social

0,00

0

Participació estrangera (***)

0,00

7

246

03.08.

03.08.01.

03.07.03.

03.07.02.

03.07.

03.07.01.

03.06.03.

03.06.02.

03.06.01

03.06.

03.05.04

03.05.03.

03.05.02.

03.05.01.

03.05.

Ajudant/a

Efectes especials i efectes sonors Cap efectes especials

Auxiliar

Ajudant/a

Perruqueria Perruquer/a

Auxiliar

Ajudant/a

Maquillador/a

Maquillatge

Ajudants de vestuari

Sastre/sastressa

Cap Sastrería

Figurinista

Sastreria

Madelaine López

Suma anterior ............................

03.08.02.

Armer/a

Continuació Capítol 03

03.08.03.

Ròssec Capítol 03

0

Remuneracions brutes (*)

0,00

0

0

0,00

Retencions (**) IRPF Seg. Social

0,00

Dietes

0

0,00

0

Participació estrangera (***)

0,00

8

247

03.08.06.

03.08.05.

03.08.04.

So

Efectes sala

Ambients

Cap efectes sonors

Continuació Capítol 03

03.09.

Cap Ajudant/a Post-producció

03.09.01.

03.09.02.

03.10.01.

03.10.02.

03.10.

Auxiliars

Muntador/a Ajudant/a

Muntatge

Ajudant/a

03.10.03.

Ròssec Capítol 03

Suma anterior...........................

Aida P. Fita

Gerard H. Serra Dani Álvarez

Remuneracions brutes (*) 0

0,00

0

0,00

Retencions (**) IRPF Seg. Social 0

0,00

0

Participació estrangera (***)

0

0,00

Dietes

0,00

9

248

03.11.

Cap electricistes

Electricistes i maquinistes

Continuació Capítol 03

03.11.01.

Electricistes Maquinistes

03.13.05.

03.13.06.

03.13.03.

03.13.04.

03.13.01.

03.13.02.

03.13.

03.12.04

03.12.02.

03.12.03.

03.12.

03.12.01.

Ajudant/a càmara

Ajudant/a direcció Ajudant/a producció

Primer/a operador/a Segon/a operador/a

Director/a Cap producció

Segona unitat

Managers

Guardes Peons

Personal complementari Assistència sanitària

Ajudants

03.11.02.

03.11.03.

03.13.07.

Total Capítol 03

Suma anterior ...........................

0

0,00

0

Participació extrangera (***)

0

0,00

Dietes 0

0,00

Retencions (**) IRPF Seg. Social

0

0,00

Remuneracions brutes (*)

0,00

10

249

Capítol 04.- Escenografia

Espanya (*)

04.02.08.

04.02.09.

04.02.07.

04.02.06.

04.02.04.

04.02.05.

04.02.03.

04.02.02.

04.02.

04.02.01.

04.01.08.

04.01.06.

04.01.07.

04.01.05.

04.01.03.

04.01.04.

04.01.02.

04.01.01.

04.01.

Material fungible

Àpats en escena Material efectes especials

Vehicles en escena

Armeria

Atrezzo adquirit Jardineria

Mobiliari adquirit

Atrezzo llogat

Ambientació Mobiliari llogat

Lloguer d' interiors naturals

Telonets Lloguer decorats

Maquetes

Construcció en exteriors Construcció en interiors naturals

Enderroc decorats

Construcció i muntatge de decorats

Decorats i escenaris

8,00

8,00

(*) En coproduccions internacionals Primera columna: Espanya Resta columnes: Països coproductors

04.02.10.

Ròssec Capítol 04

0,00

(ídem en pàgines següents)

0,00

0,00

11

250

04.04.

04.03.05.

04.03.06.

04.03.04.

04.03.03.

04.03.02.

04.03.

04.03.01.

Quadres i pinsos

Animals

Semovents i carruatges

Complements Materials sastreria

Complements

Sabateria

Vestuari adquirit

Vestuari llogat

04.04.06.

Varis Material perruqueria

Carruatges

Suma anterior

Continuació Capítol 04

04.04.01.

04.04.02.

Vestuari

04.04.03.

04.05.

04.05.01.

Material maquillatge

04.04.04.

04.04.05.

04.05.02.

04.05.03.

Total Capítol 04

Espanya (*) 8,00

7,00

15,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

12

251

05.01.01.

05.01.02.

05.01.

Flux elèctric de l'estudi

Lloguer de platós Rodatge en exteriors estudi

Estudis de rodatge

Capítol 05.- Estudis rodatge / sonorització i varis producció

05.01.03.

05.02.09.

05.02.10.

05.02.08.

05.02.07.

05.02.05.

05.02.06.

05.02.03.

05.02.04.

05.02.02.

05.02.01.

05.02.

05.01.05 05.01.06.

Sala enregistrament cançons Sala enregistrament música fons

Repicat a òptic de DAT 5'' tot inclòs

Transcripcions magnètiques

Enregistrament barreges Enregistrament banda sonora

Sala de doblatge Sala d'efectes sonors sala

Sala de projecció

Sala de muntatge

Muntatge i sonorització

Instal·lacions complementàries

05.01.04.

05.02.11.

05.02.14.

Transcripcions a video per muntatge

Drets discogràfics cançons

Drets discogràfics música

Lloguer instruments musicals Efectes sonors arxiu

05.02.15.

Sala de post-producció

05.02.12 05.02.13.

05.02.16.

Ròssec Capítol 05

Espanya (*)

0,00

0,00

0,00

0,00

13

252

Continuació Capítol 05

05.03.11.

05.03.12

05.03.09.

05.03.10.

05.03.08.

05.03.05.

05.03.06.

05.03.07.

05.03.03.

05.03.04.

05.03.01.

05.03.02.

05.03.

Contingències Despeses vàries Walkies

Comunicacions en rodatge Gasolina, Reparacions, etc

Gratificacions Neteja, etc., llocs de rodatge

Garatges en dates de rodatge

Lloguer de caravanes Lloguer d'oficines en exteriors Magatzems varis

Telèfon en dates de rodatge Lloguer de camerinos exteriors

Còpies del guió Fotocòpies en rodatge

Varis producció

Suma anterior

05.03.13 05.03.14 05.03.15

Total Capítol 05

Espanya (*) 0

132,00 30,00

162,00

0,00

0

0,00

0

0,00

0

14

253

06.01.15.

06.01.16.

06.01.14.

06.01.12.

06.01.13.

06.01.11.

06.01.09.

06.01.10.

06.01.08.

06.01.07.

06.01.05.

06.01.06.

06.01.04.

06.01.03.

06.01.01.

06.01.02.

06.01.

Helicòpters, avions, etc

Grup electrògen Carburant grup

Plataforma

Càmera mòbil

Altres materials il·luminació maquinistes

Grues

Material il·luminació adquirit Material maquinistes adquirit

Material maquinistes llogat

Material il·luminació llogat

Combo

Accessoris

Objectius especials i complementaris

Cámera principal Cámeres secundàries

Maquinària i elements de rodatge

Capítol 06.- Maquinaria de rodatge i transports

06.01.17.

06.01.18.

06.01.19.

06.01.21.

06.01.22.

Flux elèctric (escomesa)

Equip de so principal Equip de so complementari

06.01.20.

06.01.23.

Ròssec Capítol 06

Espanya (*)

70,00

70,00

0,00

0,00

0,00

15

254

06.02.

06.02.01.

06.02.02.

06.02.03.

06.02.04.

Continuació Capítol 06

06.02.15.

06.02.14.

06.02.12.

06.02.13.

06.02.11.

06.02.09.

06.02.10.

06.02.08.

06.02.06.

06.02.07.

Duanes i nòlits

Taxis en dates de rodatge Facturacions

Autobusos

Camió de

Camió de vestuari Camió de maquillatge

Camió de material elèctric

Furgoneta de decoració Furgoneta d'àpats en rodatge

Furgonetes de càmeres

Furgonetes vàries Lloguer cotxes sense conductor

Suma anterior

06.02.16.

06.02.17.

Furgonetes d'actors

Transports Cotxes de producció

06.02.18.

06.02.05.

06.02.19.

06.02.20.

06.02.21.

06.02.22.

Total Capítol 06

70

0,00

0

0,00

0

0,00

0

Espanya (*)

70,00

16

255

07.02.02.

07.02.

07.02.01.

07.01.05.

07.01.04.

07.01.03.

07.01.02.

07.01.01.

07.01.

Viatges

Viatge a:

persones a avions

Despeses localitzacions

Viatge a:

persones a

Despeses localitzacions

Viatge a:

persones a

Localitzacions Figueres Data:

Banyoles Data:

Banyoles

Girona

a concretar

a concretar

Capítol 07.- Viatges, hotels i àpats

07.02.03. persones a

07.03.02.

07.03.03.

07.03.01.

07.03.

Hotels

Menjars en dates de rodatge

Facturació hotel

Hotels i àpats

Data:

07.02.04.

07.03.04.

07.03.05.

Total Capítol 07

Espanya (*)

33,00

33,00

0,00

0,00

0,00

17

256

Capítol 08.- Pel·lícula verge

08.02.05.

08.02.04.

08.02.02.

08.02.03.

08.02.01.

08.02.

08.01.06.

08.01.05.

08.01.04.

08.01.03.

08.01.02.

Lavender

Interpositiu

Positiu segona còpia estàndard

Positiu imatge blanc i negre Positiu primera còpia estàndard

Positiu imatge color

Positiu

Duplicating

Internegatiu

Negatiu de so

Negatiu de blanc/negre

Negatiu de color ASA

08.01. Negatiu 08.01.01. Negatiu de color ASA

08.02.06.

Magnètic i varis Magnètic 35/16 mm (nou)

08.03.05.

Altres materials Varis

Material fotografies escenes

Magnètic 35/16 mm (usat) Magnètic 1/4 polzada

08.03.

08.03.01.

08.03.02.

08.03.03.

08.03.06.

08.03.07.

Cintes DAT 45'

08.03.04.

08.03.08.

Total Capítol 08

Espanya (*)

0,00

0,00

0,00

0,00

18

257

Capítol 09.- Laboratori Revelat

De so

09.01.

09.01.02.

09.01.03.

09.01.04.

09.01.05.

Positivat

09.01.01.

09.02.

D' imatge a color

D'imatge a color D'imagen en blanc i negre

09.02.01.

D' imatge en blanc i negre D' interpositiu De Lavender

09.03.09.

09.03.10.

09.03.08.

09.03.07.

09.03.06.

09.03.05.

09.03.04.

09.03.03.

09.03.01.

09.03.02.

09.03.

09.02.04.

09.02.05.

09.02.06.

Varis

Animació Imatges d' arxiu

Laboratori fotografies

Titols de crèdit

Trucatges

Altres treballs

Sincronització negatius

Classificació i arxiu

Tall de negatius Descartament

Varis

Fosos

Telecinemes

De primera còpia estàndard De segona còpia estàndard

D'internegatiu De duplicating

09.02.02.

09.02.03.

09.03.11.

09.03.12.

Total Capítol 09

Espanya (*)

0,00

0,00

0,00

0,00

19

258

10.01.05.

10.01.03.

10.01.04.

10.01.01.

10.01.02.

10.01.

Assegurança de bona fi

Assegurança d' interrupció de rodatge

Assegurança de responsabilitat civil Assegurança d'accidents

Assegurança de negatiu Assegurança de materials de rodatge

Assegurances

Capítol 10.- Assegurances

10.01.06.

10.01.09.

10.01.08.

Impost EEUU 8,25% VAT

Seguretat Social (Règ. General) (Quotes d' empresa)

Seguretat Social (Règ. Artistes) (Quotes d' empresa)

10.01.07.

10.01.10.

Total Capítol 10

Espanya (*)

0,00

0,00

0,00

0,00

20

259

11.01.04.

11.01.03.

11.01.01.

11.01.02.

11.01.

Correu i telègrafs

Missatgeria

Lloguer d'oficina Personal administratiu

Generals

Capítol 11.- Despeses generals

11.01.05.

Telèfons Taxis i despeses de locomoció fora de dates de rodatge

11.01.11.

11.01.09.

11.01.10.

11.01.07.

11.01.08.

Varis

Fotocòpies

Àpats pre i post rodatge Gestoria assegurances socials

Llum, aigua, neteja Material d' oficina

11.01.06.

11.01.12.

Total Capítol 11

Espanya (*)

0,00

0,00

0,00

0,00

21

260

12.02.02.

12.02.03.

12.02.01.

12.02.

12.01.02.

12.01.03.

12.01.01.

12.01.

Tràiler (Laboratori, còpies, difusió)

Lloguer sala de projecció

Material publicitari

Publicitat

Còpies

CRI o Internegatiu

CRI i còpies

CAPÍTOL 12.- Despeses d'explotació, comercial i financers

12.02.04.

Making off Varis

Interessos passius.

Interessos pasius i despeses de negociació de prèstams oficials

12.02.05.

12.02.06.

12.02.07.

12.02.08.

12.02.09.

12.03.

12.03.01.

Total Capítol 12

Espanya (*)

0,00

0,00

0,00

0,00

22

261

Resum Complementari Totals

Cap. 04 ............................................................................

162

15

Observacions 0

Cap. 05 ............................................................................

70

Cap. 01 ...........................................................................

-

Cap. 06 ............................................................................

33

0

Cap. 07 ............................................................................

0

Cap. 02 ............................................................................

Cap. 08 ............................................................................

0

0 Sense incloure-hi productor executiu

Cap. 09 ............................................................................

0

Cap. 03 ............................................................................

Cap. 10 ............................................................................

Despeses generals (Cap. 11) .............................

-

Productor executiu .........................................

-

0 Límit màxim: 30% del subtotal

0 Límit màxim: 5% del subtotal

0 Límit màxim: 10% del subtotal

Subtotal

Publicitat (Cap. 12.02.) .................................

-

0 Límit màxim: 10% del subtotal

280

Interessos passius (Cap. 12.03.) ......................

-

0

Cost de realització

Còpies (Cap. 12.01.) ........................................

-

0 A qualsevol idioma de l'Estat espanyol

280

0,00

Doblatge/subtitulat ..........................................

-

-

Informe econòmic, auditoria ......................................

-

Cost Total ..............................

23

262

ANNEX 06 - CARTELLISME

263

264

265