Memòria àlexvicenteserra

Index

Resum, Resumen, Abstract............................................................................................................... 3 Paraules clau .......................................................................................................................................... 4 Objectius .................................................................................................................................................. 5 Objectius personals i/o del videoclip ........................................................................................... 6 La producció d’un clip promocional ........................................................................................ 6 Fase 1: La producció d’un videoclip ............................................................................................. 9 Música i audiovisual o audiovisual i música? ....................................................................... 9 Origen de la relació entre música i audiovisual .............................................................. 9 Origen del Videoclip ............................................................................................................... 10 Què és un videoclip? .......................................................................................................... 10 Antecedents .......................................................................................................................... 11 Inicis ........................................................................................................................................ 12 Actualitat ................................................................................................................................ 13 Motius per a fer un videoclip ......................................................................................... 14 Estils de videoclip.................................................................................................................... 15 Referents i estudi de casos .................................................................................................. 16 Pop............................................................................................................................................ 16 Reggaetton ............................................................................................................................ 17 Rap............................................................................................................................................ 18 Metal ........................................................................................................................................ 19 Conclusions inicials: funció actual del videoclip ......................................................... 20 La producció executiva del videoclip, de l’encàrrec a la distribució ............................. 21 Encàrrec ........................................................................................................................................... 21 Idea .................................................................................................................................................... 22 La producció: necessitats, equip i recursos. ...................................................................... 23 Desglossament.......................................................................................................................... 23 Pla de treball ............................................................................................................................. 23 Pressupost .................................................................................................................................. 24 Equips tècnics ........................................................................................................................... 25 Equip humà ................................................................................................................................ 26 Campanya de màrqueting .................................................................................................... 27 Finançament .............................................................................................................................. 27 Distribució ...................................................................................................................................... 28 Perquè produir un videoclip? Conclusions ........................................................................ 31 FASE 2: El meu videoclip (ERIO)................................................................................................. 33 Introducció ..................................................................................................................................... 33 Objectiu operatius........................................................................................................................ 34 1

Calendari ......................................................................................................................................... 35 Conceptualització i idea ............................................................................................................. 36 Càsting .............................................................................................................................................. 43 Localitzacions ................................................................................................................................ 45 Equip tècnic .................................................................................................................................... 49 Disseny d’Art .................................................................................................................................. 50 Atrezzo......................................................................................................................................... 50 Vestuari ....................................................................................................................................... 52 Maquillatge ................................................................................................................................ 53 Guió tècnic ...................................................................................................................................... 53 Pla de rodatge i citacions .......................................................................................................... 60 Localització tècnica ..................................................................................................................... 62 Postproducció ................................................................................................................................ 62 Distribució ...................................................................................................................................... 62 Pàgina web ................................................................................................................................. 63 Cartell ........................................................................................................................................... 65 Revista ......................................................................................................................................... 66 Pressupost ...................................................................................................................................... 67 Finançament................................................................................................................................... 68 FASE 3: Autoavaluació i prospectiva ......................................................................................... 70 Autoavaluació ................................................................................................................................ 70 Prospectiva ..................................................................................................................................... 72 Fonts d’informació ........................................................................................................................... 73

2

Resum, Resumen, Abstract Català El tema d’aquest projecte final de grau és el videoclip. La producció d’un videoclip m’aportarà una vessant acadèmica i pràctica que fins ara no he pogut dur a la pràctica. Pel que fa a la part acadèmica, em farà dur a terme tot allò estudiat i après durant els 4 anys d’estudi, fent així una experimentació pràctica del què he assolit i de les meves capacitats de resolució de conflictes que puguin sorgir. A la pràctica, podré aprendre formes de treball que no he dut a terme, com pot ser la direcció d’un projecte audiovisual.

Allò més important no és l’assoliment dels objectius acadèmics en quant a presentacions i notes, sinó que és més important l’aprenentatge d’un mateix i del coneixement que aporta dur a terme aquestes tasques. En resum, la meva motivació principal tracta de comprovar si sóc capaç de resoldre els problemes que es puguin plantejar i tirar endavant produint un projecte impactant i de qualitat professional.

Castellano El tema de este proyecto final de grado es el videoclip. La producción de un videoclip me aportará una parte académica y práctica que hasta ahora no he podido llevar a la practica. Por la parte académica, me hará llevar a cabo todo aquello estudiado e aprendido durante los 4 años de estudio, teniendo así una experimentación práctica de lo que he aprendido y de mis capacidades de resolución de conflictos que puedan acontecer. A la práctica, podré aprender nuevas formas de trabajo que no he llevado a cabo, como puede ser la dirección de un proyecto audiovisual.

Lo más importante no es el cumplimiento de los objetivos académicos en cuanto a presentaciones y notas, sino que es más importante el aprendizaje de uno mismo y del conocimiento que aporta llevar a cabo estas tareas. En resumen, mi motivación principal trata de comprobar si soy capaz de resolver los problemas que se puedan plantear y tirar adelante produciendo un proyecto impactante y de calidad profesional.

3

English This final project's subject is a videoclip. In the making of said videoclip, practical as well as academical notions wil be used, which is something I haven't been able to do until now. Concerning the academical part of the project, it will make everything I've studied and learned for 4 years come into practice, experimenting in the way everything I've achieved as well as my conflict solving skills. In practice, I'll be able to learn work schemes I haven't tried, such as the ones arising from directing an audiovisual project.

What's more important is getting to learn oneself and the knowledge this kinds of projects give you, rather than just achieving the academical goals through grades and presentations.

To sum it all up, my main motivation is finding out whether I'm able to tackle the problems that may arise, and to make it through this project delivering a thrilling, professional grade result

Paraules clau Producciรณ Audiovisual Videoclip Finanรงament

4

Objectius El desenvolupament del meu treball final de grau farà millorar les meves capacitats i habilitats, ja que al dur a terme la tasca específica que vull desenvolupar professionalment en un futur pròxim, em permetrà experimentar amb aquesta tasca i veure els problemes que em poden sorgir amb aquest projecte i aprendre dels encerts i errors comesos durant l’execució d’aquest. L’habilitat específica que vull millorar és la de la producció executiva d’un audiovisual i de tot allò que envolta aquest procés, des de la generació de la idea, fins a la distribució del producte final.

En segon terme, aquest projecte em permetrà posar a la pràctica tot allò après en l’àmbit acadèmic en format professional. Aquesta execució professional serà la meva primera experiència com a líder en el món professional, fet que em farà preveure molts problemes, moltes situacions límit que hauré de solucionar si vull tirar endavant el projecte.

Per altra banda, sempre que es produeix un projecte d’aquestes característiques, s’han d’identificar les necessitats del mercat. Sense aquesta identificació de necessitats no seré capaç de trobar el meu públic objectiu, i per tant, no seré capaç de trobar el meu forat dins del mercat i segurament no hi haurà la difusió proposada inicialment del meu projecte.

Com a objectiu final, es troba l’assoliment d’objectius comunicatius, aquests propòsits són l’eix vertebrador per a poder produir un projecte com aquest amb garanties d’èxit. Què vull transmetre? A quin públic vull arribar? Com vull dur a terme el projecte, reportatge fotogràfic, audiovisual, performance? El plantejament de tots aquests dubtes ajudarà a trobar la forma comunicativa més adient per al tema que tracto, i així poder tenir la màxima difusió, que al cap i a la fi, és el que vull aportar al món, donar-me a conèixer en el sector professional.

5

Objectius personals i/o del videoclip El meu objectiu principal i troncal és aconseguir assolir la producció executiva d’un videoclip des del moment que no tinc res, fins a la distribució d’aquest, passant per la generació de la idea, el finançament, la recerca d’equip humà, la realització i la post producció.

Un cop realitzat tot aquest procés serà necessari arribar al públic objectiu que em proposava, ja que si la realització del projecte no va adequat a les necessitats i desitjos d’aquest públic, no aconseguiré generar l’impacte visual desitjat.

Parlant de l’impacte visual, aquest és un terme remarcable. Un videoclip ha de ser impactant i he de demostrar que tinc la capacitat de generar impacte visual, ja que si aconsegueixo impactar al meu públic objectiu, i fins i tot impactar a un altre tipus de públic, podré aspirar a una difusió més extensa d’aquest projecte audiovisual.

La producció d’un clip promocional Perquè un videoclip?

El primer plantejament que em vaig fer alhora de fer el meu treball de grau va ser el d’escollir el tema a tractar. Jo mai m’he vist dirigint un curtmetratge, no em crida l’atenció, pel que tenia clar que aquesta no suposava una opció. El que si tenia clar era que volia fer un treball on la producció tingués un pes especial, però que alhora, em donés la oportunitat de poder crear un projecte des de 0, on jo pogués tenir el pes específic en quant a l’elecció de cap on es dirigia el projecte.

La decisió no va ser fruit d’un debat intern en moments concrets, sinó que analitzant totes les oportunitats que se'm presentaven, primer vaig optar per una.

Aquest era l’opció de fer el meu treball amb una altra persona, on ell dirigiria el

6

projecte i jo duria tota la part de la producció. Aquesta opció va quedar descartada per dos motius principals: El primer era que per temes acadèmics no era possible dur-ho a terme, davant l’impossibilitat de trobar una formula per a gestionar aquesta tipologia de treball.

La segona era que no em donava aquesta possibilitat de donar el toc creatiu al projecte i fer-me’l meu.

La segona opció que vaig plantejar va ser la de dur a terme un documental per el sud-est asiàtic, on jo volia anar a viatjar amb la motxilla a l’esquena, però ràpidament vaig decidir que era massa utòpic voler fer-ho, ja que ni per temps ni per diners em sortien els comptes. Tot i així sempre va ser una possibilitat real, sempre que fos posposant el treball per a l’any següent, però com que per mi no era un opció posposar-lo, va caure directament dels meus plans.

Després de descartar aquesta possibilitat, ràpidament vaig assistir a un “clic” com deia en Marc Plana, el meu professor de guió. Vaig anar al concert d’un grup anomenat ERIO, els quals són amics meus, i els he vist moltíssimes vegades, però mai havia pensat en que jo podria ser qui els fes un videoclip; però va ser en aquell moment quan vaig veure una oportunitat i vaig decidir que el meu treball final de grau havia de ser sobre aquell grup.

Els motius eren clars: Em permetrien fer i desfer com jo volgués, gràcies ala confiança adquirida.

Es podrien debatre totes les opinions sense caure en discòrdies.

Tindria diners del grup per a dur a terme el projecte.

Tenien un directe potent, contundent i unes coreografies ja preparades i estipulades per al seu tipus de música.

Només faltava el seu vist i plau, i el vaig tenir. El problema que em va sorgir va ser en el tema econòmic, ja que a l’hora de la veritat, no hi havia diners; però bé, forma part de la meva feina.

Tot aquest procés va començar a mitjans de tercer curs, i va continuar fins a l’actualitat fins i tot fent al 3r curs un primer índex del que podria ser el meu 7

treball amb el meu possible tutor, però entre mig hi va haver un impàs que va fer trontollar tot allò que tenia tant clar.

Durant la primera meitat de l’any 2015 un amic va obrir la seva pròpia empresa d’enginyeria mecànica. Va ser a l’estiu quan vaig visitar per primer cop el seu taller, i allà em va fer arribar a dubtar de si havia de fer el videoclip. Vaig pensar en la possibilitat de fer un documental sobre el seu dia a dia, sobre com creava les seves pròpies, com creava la seva vida a través de les màquines que fabricava, fent mobles, peces, gadgets,... Amb això no m’hagués cridat l’atenció, el fet va ser l’evolució que portava, que cada cop anava més cap a la vessant artística, creant escultures, quadres, relats,...

Tot i així, la decisió de fer el videoclip va ser ferma, ja que crec que el compromís verbal és important, i quan et compromets a quelcom, has de fer-ho, intentant salvar tots els impediments que et sorgeixin, i en aquest cas, l’impediment era jo mateix pel que vaig decidir aplaçar aquest projecte documental per a una altra oportunitat.

8

Fase 1: La producció d’un videoclip Música i audiovisual o audiovisual i música?

Origen de la relació entre música i audiovisual L’origen de la relació entre la música i l’audiovisual es troba en el cinema mut.

Aquest cinema només utilitzava la narrativa visual per a impactar a l’espectador.

Més endavant, ja al voltant del 1930, el cinema sonor ja era un fet, i estava relegant al cinema mut. Què aportava de més aquest cinema sonor en vers del cinema mut?

Una nova forma de comunicació.

L’origen de la música en el cinema es remunta als anys 20 amb l’aparició del cine sonor. Aquest tipus de cinema, només tenia música, bé fos de forma preparada o aleatòria. Aquesta música servia única i exclusivament per a reforçar allò que es podia observar en pantalla.

En el cas dels audiovisuals, “ la combinació contrastada de la narrativa visual i la narrativa sonora té, generalment, un poder evocador i expressiu més fort” 1 Aquesta combinació contrastada és deguda a que l’audiovisual té certes característiques que no té el cinema mut1: Valor afegit Què veig del que sento, i què sento del que veig?1 El so per si sol evoca uns sentiments, la imatge, per si sola, n’evoca uns altres; però junts es complementen.

Funció unificadora del flux d’imatges per el so Enllaçar les imatges pot realitzar-se mitjançant efectes d’encavalcament en el nivell del temps, fent així sentir ambients globals (paisatge sonor) en el nivell de l’espai, o per la presencia d’una música orquestral que desborda el marc espai-temporal real2 .

Funció puntuadora del so

1

Font: http://www.swingalia.com/cine/historia-del-cine-mudo.php

2 1 Extret del llibre “La

audiovisión: introducción a un análisis conjunto de la imagen y el sonido” de Micheal Chion, 1993

9

En aquesta funció, hi trobem el Leimotiv. Aquest leitmotiv és un recurs molt utilitzat en la composició musical, i es tracta en un tema o motiu musical que s’associa a una personatge, pensament, idea, etc.

Funció de l’anticipació El so s’avança a la imatge, i ens prepara per allò que vindrà.

Formes d’expressar el silenci L’absència de so no és la única forma per a expressar el silenci en el cinema.

També s’usen recursos com posar ambients tènues, sons lleugers, reverberacions, etc.

Localització de la font sonora So diegètic o no diegètic. Pel que fa al so diegètic, és aquell que trobem fora de la imatge, és a dir, que els protagonistes de l’escena no estan escoltant, sinó només l’espectador és qui ho sent.

Per altra banda, trobem el so no diegètic, que és aquell que està dins la imatge, és a dir, que els protagonistes de l’escena ho escolten a l’igual que l’espectador. Un exemple podria ser un bar on hi hagi un pianista tocant.3 La relació entre la música i el visual es remunta a molt temps enrere. Abans va aparèixer el cinema amb música, que no pas amb diàlegs, per tant, la música és un aspecte molt important dins de l’audiovisual i permet emfatitzar tot allò que apareix en pantalla com a forma simple d’expressió, o fer aparèixer nous mons i sensacions com a forma complexa d’expressió.

Origen del Videoclip Què és un videoclip?

RAE4: Cortometraje en que se registra, generalment con fines promocionales, una única canción o pieza musical.

IEC5: Curtmetratge filmat en vídeo que il·lustra una composició musical.

Font: http://www.swingalia.com/cine/historia-del-cine-mudo.php Real Academia Española 5 Institut d’Estudis Catalans 3 4

10

Un videoclip és un format audiovisual sotmès al ritme i tempo d’una peça musical, el qual marcarà la seva duració. El tema pot ser lineal, és a dir, anar acord amb el que expressa la cançó; o pot ser metafòric.

Un videoclip és un curtmetratge en base a una peça musical, que pot mostrar als músics interpretant la cançó i/o imatges representatives del tema.

Antecedents Tot comença al segle XIX quan a les sales de ball la música s’acompanya amb diapositives i amb la creació del fonògraf (Thomas Edison6). A partir d’aquest instant comencen a aparèixer les primeres gravacions musicals, així com les primeres discogràfiques.

Després del naixement del cinema l’any 1985, al 1920, apareix el cinema d’avantguarda y de la mà de Oskar Fischinger7 la música visual. Aquest director dels anys 20 realitzava films avantguardistes que buscaven la mimetització de les imatges amb la música clàssica i el jazz. Posteriorment, als anys 30 s’acaba culminant la sincronització entre la imatge i el so, és a dir, el naixement del cinema sonor.

Als anys 40, apareix el panorama i als 60 l’scopitone8, els quals permeten projectar imatges prèviament escollides per a ser reproduïdes mentre s’interpreten peces musicals. Tot i aquest avanç, ràpidament queden en un segons pla per l’aparició de la televisió. És a partir del naixement de la televisió on comença l’auge de les imatges en la música. Es veu la televisió com una oportunitat, i artistes com Elvis Presley van a la televisió a promocionar els seus discs, aprofitant el ràpid creixement mediàtic del qual gaudia aquesta plataforma. En aquest moment, el músics arriben a la pantalla gran, i juguen a ser actors. Elvis Presley torna a ser un dels pioners en aquest Inventor entre d’altres del fonògraf, la bombeta, o la làmpada d’incandescència.

Pintor, animador i realitzador de cine alemany nascut al 1900 i mort al 1967.

8 Panorama i Scopitone són uns aparells semblants al Jukebox, però incolent imatges cinematogràfiques 6 7

11

aspecte, tot i que, no és fins al 1964 i 1965 quan queda palès la importància del audiovisual quan The Beatles fa un pas endavant i realitza A Hard day’s night i Help respectivament, on els mateixos membres del grup, són els protagonistes del film.

En aquestes produccions cinematogràfiques, s’utilitzen recursos com l’efecte cortina, el foto collage, la inversió de valors tonals, la mescla entre ficció i documental, fragmentació i dinamisme...fet que remarca la importància que té dins la història del videoclip. Tots aquests aspectes, mesclats amb el naixement del videoart durant la mateixa dècada provoquen el naixement imminent del videoclip.9

Inicis El primer videoclip com a tal apareix l’any 1975 de la mà del grup Queen i el director Bruce Gower10. Es tracta de la famosa cançó “Bohemian Raphsody”.

Aquest videoclip tenia l’objectiu de promocionar l’àlbum que havia llançat el grup, i va sorgir efecte.

A partir d’aquest moment apareixen programes de televisió orientats a mostrar vídeos musicals. És a la dècada dels 80, concretament, l’1 d’agost del 1981, neix un element que canviaria totalment la història de la música, la indústria discogràfica i la forma de transmetre la música: neix la MTV (Music TeleVision). La MTV ofereix 24 hores al dia dedicades única i exclusivament a la transmissió de videoclips. Aquest canal s’estrena amb el videoclip del grup The Bangles “Video kill the radio stars” 11 i 9

Font:

http://www.hispasonic.com/reportajes/mirada-historia-videoclip-1-

parte/39290 Director i productor de televisió conegut per la producció d’event musical en directe a gran escala i que va debutar com a director en el videoclip de Bohemian Raphsody de Queen.

11 https://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Primeros_v%C3%ADdeos_musicales_emiti 10

dos_por_MTV 12

aconsegueix ser un referent per a tots als artistes. La MTV ha impulsat les carreres de molt músics actualment mundialment coneguts com Madonna, Lady Gaga, Beyonce, Kylie Minogue, Pink, i un llarg etcètera. 12 En els seus inicis la MTV només retransmetia vídeos d’artistes blancs fins l’arribada de Micheal Jackson i les reivindicacions dels seus fans per a poder veure els seus vídeos per aquest canal.

Amb l’arribada de Micheal Jackson al canal de la mà del videoclip de la cançó “Billy Jean”, es prepara un dels punt d’inflexió més importants per a la història del videoclip. Al cap de 2 anys d’aquest videoclip, apareix el videoclip que canviaria la història d’aquests: “Thriller” de Micheal Jackson13. Aquest videoclip del director John Landis14 suposa una revolució del concepte narratiu, estètic i promocional del videoclip ja que ofereix una nova forma de narrar mai vista fins el moment. Aquest videoclip va separar la idea única i exclusiva que es tenia fins aleshores de que la peça audiovisual havia de durar el mateix que la cançó, introduint així el concepte de curtmetratge15 dins del mateix videoclip. Gràcies a la inversió feta per a aquest vídeo, al voltant de mig milió de dòlars, va quedar palès la importància del vídeo dins la indústria musical, i va ajudar a que la industria discogràfica rebrotés després d’uns anys foscos, esdevenint el disc “Thriller” com al disc més venut fins a l’actualitat amb una quantitat total aproximada de 65 milions d’exemplars.

Actualitat En l’actualitat la gran majoria de grups tenen videoclips. La indústria musical ha canviat, i ja no es concep la música com un element sonor únicament, sinó que, si el que vols és promocionar-te i portar la teva música més enllà, necessites promocionar-la a través d’un videoclip, a més de donar-li un caire diferent i poder expressar encara més.

12

Font: http://tutupash.com/articulo/la-historia-completa-de-mtv/

13

http://www.thecult.es/Television/historia-de-la-mtv.html

Director, guionista, actor i productor conegut per les seves comèdies i els videos de Micheal Jackson.

15 Font: https://www.guioteca.com/los-80/historia-de%E2%80%9Cthriller%E2%80%9D-el-mejor-videoclip-de-michael-jackson/ 14

13

Aquest indústria ha patit una globalització, degut a la reducció de preus de la tecnologia, fet que permet que tingui més abast entre la població mitjana. El gran canvi que ha patit el videoclip és que ja no va destinat a un canal com la MTV o la televisió, sinó que va destinat a internet i a les plataformes com Youtube o Vimeo.

En l’actualitat, el videoclip, és una altra forma d’escoltar música.

Hi han plataformes dins aquestes plataformes especialitzades en el llançament i promoció de videoclips, com per exemple VEVO, la qual distribueix per internet els vídeos dels artistes més reconeguts tant actualment, com de passats.16 Motius per a fer un videoclip El motiu per a fer un videoclip és clar: la promoció. Un videoclip suposa arribar a un públic objectiu més ampli del que t’ofereix la cançó en si. Els continguts audiovisuals suposen el 80% del que es consumeix a internet17, per tant hi ha un mercat molt ampli on endinsar-se.

Fer un videoclip suposa una promoció per al grup de música, no només de la cançó en qüestió, sinó que després hi ha una resposta de qui el veu, com pot ser entrant a la pàgina web, escoltant la resta de cançons, comprant CD’s, compartint el clip i/o la seva música ajudant així a créixer el públic potencial. Un altre fet és que aquests audiovisuals són fàcils de consumir gràcies sobretot a internet, ja que hi ha plataformes especialitzades. Una imatge val més que mil paraules, pel que pots expressar més enllà.

També cal esmentar que avui dia ja no es reben pràcticament ingressos de la venta de CD’s, ja que els costos que reporta fer-los, en vers els ingressos sobre vendes no són ni molt menys comparables degut a la música online i les plataformes com

Youtube, Vimeo o VEVO són plataformes digitals que promocionen els videos en general.

17 Font: Videoclip musical: desarrollo industrial y últimas tendencias internacionales; Ana Maria 16

Sedeño Valdellós, Universidad de Málaga, revista electrónica Ciencias Sociales Online. • Estética del videoclip musi

14

youtube o spotify.18 És per aquest motiu, que els concerts s’han convertit en una de les úniques formes d’ingressos dels músics.

En conclusió, per a potenciar aquests directes, s’ha de potenciar els videoclips, ja que són els que mostren a la banda més enllà de la seva música, sinó també la seva imatge.

Estils de videoclip Els videoclips tenen 3 estils principals19: -

Videoclip musical

-

Curtmetratge musical

-

Mescla entre videoclip musical i curtmetratge

Pel que fa al primer cas, el videoclip musical, es tracta d’un tipus d’audiovisual on el que s’escolta es plasma en les imatges del grup tocant, és a dir, podríem parlar que es tracta de la gravació d’un concert però de forma pensada i estructurada, amb una il·luminació concreta i moviments preparats per a transmetre el que la cançó aporta.

En segon terme trobem el curtmetratge musical. Aquest consisteix en plasmar en imatges allò que la cançó transmet; en resum la cançó és el guió que permet fer el curtmetratge així com el fil conductor.

Per últim, hi ha la mescla entre els dos casos anteriors. Aquest format aporta el millor de cada un dels punts anteriors. La inclusió de la ficció i plasmació de la cançó com a guió, permet anar més enllà del que la pròpia cançó transmet i donar un valor afegit a la cançó; en canvi, la plasmació en imatges del propi grup, aporta una dosi de ritme i energia del què transmet el grup en si.

http://www.enter.co/cultura-digital/negocios/ingresos-por-streaming-fueronmayores-que-los-ingresos-por-cd/ 19 http://www.editando.cl/2008/10/tipos-de-videoclip.html/ 18

15

Referents i estudi de casos Estils seleccionats: Pop Reggaetton Rap/ Hip hop Metal

Pop La música pop és un estil que engloba molts estils, ja que música pop significa música popular, i aquest és el que els regeix; si que tenen elements en comú, però tenen variants molt personals. Pel que fa els videoclips trobem molts tipus de videoclips, però el que hi ha en comú és que cadascú s’adequa a la lletra de la cançó, acostumen a ser bastant expressius. En aquest cas, com a exemples, tenim al rei i la reina del Pop: Michael Jackson i Madonna.20 https://www.youtube.com/watch?v=sOnqjkJTMaA /// Thriller – Michael Jackson Aquest videoclip narra estrictament el que diu la lletra de la cançó, amb els “zombies”, la foscor, les tenebres. Té una estètica obscura, de llum de la lluna.

20

http://musicapop95.galeon.com/hstoria.html

16

https://www.youtube.com/watch?v=79fzeNUqQbQ /// Madonna – Like a prayer És una cançó que es titula: Com un predicador; i com es pot observar el videoclip mostra això en imatges.

Reggaetton El reggeatton és un estil de música molt popular entre els nois i noies joves, que combina un ritme energètic, juntament amb balls sensuals i habitualment lletres amb molts tocs masclistes. Els videoclips d’aquest estil segueixen uns elements característics com poden ser l’aparició de cotxes i/o motos, de nois en actitud predominant, noies amb poca roba i sensuals.21 https://www.youtube.com/watch?v=OxxggwHFj7M /// Travesuras – Nicky Jam

21

http://www.reggaeton-in-cuba.com/esp/historia.html

17

https://www.youtube.com/watch?v=2CxpgQ7oh3A /// Ella Es Sensual – SofLa Vega

https://www.youtube.com/watch?v=NpHnLIMt4Sw /// Kris Ferrer – Matemos La Curiosidad

També podem observar com predominen els colors vius i cridaners, sobretot càlids, en representació de la “música” que interpreten. En conclusió, els videoclips d’aquest estil de música s’adeqüen perfectament a l’estil que proposen.

Rap Aquest és un estil on les lletres són primordials, i juntament amb unes bases musicals expressen els seus sentiments a través d’aquestes. Els videoclips es caracteritzen per què no tenen cap fil narratiu pràcticament. La majoria de videoclips es limiten a gravar els seu intèrprets cantant i fent gestos de forma vehement mirant a càmera en diferents localitzacions que poden o no tenir a veure amb el que es diu a la cançó, i intercalat (poques vegades) amb plans de llocs i ambients relacionats amb les lletres.22

22

http://www.raperos.com/historia-del-rap/

18

https://www.youtube.com/watch?v=kWh5aGMXByM /// Rapper School – Pase lo que pase

https://www.youtube.com/watch?v=9rJ1iy-MGmo&nohtml5=False /// Toteking, Dhemformer – I’m so high

Metal L’estil metal, que és sobre el qual tracta el meu projecte, es tracta d’un estil enèrgic, amb lletres dures i contundents i amb ritmes i melodies tant o més contundents. És per aquest motiu que l’estètica que segueixen els videoclips tracta sobre plans molt curts, amb molts de ritme que no et permet assimilar tota la informació.

Es solen intercalar plans de músics amb actors, donant molt de pes a la història de la cançó i a la narració. També es donen videoclip on només hi ha història, és a dir, és un curtmetratge al ritme de la música; com per exemple a molts videoclips de Rammstein.

Una característica distintiva és que s’utilitza sovint el contrallum en els plans dels músics.23

23

http://blog.espol.edu.ec/cjbernal/el-metal-historia-generos-y-controversias/

19

https://www.youtube.com/watch?v=0MHTy_dcSKE /// Architects - Naysayer

https://www.youtube.com/watch?v=mIodjhm5KOk&nohtml5=False /// Solution .45 - Alter

Conclusions inicials: funció actual del videoclip Avui dia tots els referents musicals fan videoclips; perquè és així? Això és degut a que un videoclip aporta un valor afegit a la cançó, tant estètic, com narratiu, com comercial.

Tot i així, la funció més important del videoclip actualment és la de difusió i comercialització del grup de música per tal de simplement donar-se a conèixer per a grups iniciàtics, o generar més ingressos per a grups consagrats dins del panorama musical.

Perquè avui dia la funció del videoclip es tracta des de un punt de vista tant comercial? La resposta és senzilla: la indústria discogràfica ha perdut valor, ja no es generen ingressos a partir de la venda de discs, sinó que es generen per els concerts, merchandising, etc. Si la màxima forma d’ingressos és els concerts, s’ha de potenciar la imatge del grup, i no hi ha millor forma que fent un audiovisual que demostri qui és aquest grup i què proposa als seus concerts.

20

La producció executiva del videoclip, de l’encàrrec a la distribució Encàrrec L’encàrrec de la producció d’un videoclip pot provenir per tres casos principals: Encàrrec del grup Encàrrec de la discogràfica Proposa del director Pel que fa l’encàrrec del grup, prové d’una necessitat on aquests volen promocionar-se d’una forma diferent a la música en si. En aquest cas, és el mateix grup qui busca qui els faci el videoclip, i qui s’encarrega del finançament del videoclip.24 Per altra banda, es troba el cas de l’encàrrec de la discogràfica. En aquesta cas, la discogràfica és qui vol fer el videoclip i és qui cerca al director adequat per al projecte. L’objectiu de la discogràfica és augmentar la popularitat del grup, principalment, per a augmentar les vendes, i en conseqüència, els ingressos.

Finalment, hi ha el cas en el qual és el director que busca fer un videoclip (aquest és el cas on recau el meu projecte). Aquest director pot buscar fer un videoclip per tal de promocionar-se, per a canviar de la ficció com pot ser un curtmetratge o llargmetratge, i provar una nova forma de comunicar com és un videoclip. També pot ser el cas que cregui molt en un grup i cregui que aportant les seves idees i plasmant el grup en un videoclip, aconseguint així una major difusió del grup i en conseqüència, del seu treball com a director.

24

EL VIDEOCLIP COMO MERCANARRATIVA de Ana María SEDEÑO VALDELLÓS

21

Idea Pel que fa la idea, va lligada habitualment amb qui fa l’encàrrec. Si l’encarrega el grup, normalment serà el mateix grup qui proposi les idees, tot i que habitualment també es deixen influenciar pel director, ja que és qui verdaderament entén sobre això.

Si és la discogràfica encarregarà una idea al director contractat, però sempre sota la seva supervisió, ja que en aquest àmbit professional, qui paga sempre té la última paraula.25 El cas més clar, succeeix quan el director és qui proposa de fer el videoclip, ja que aquí sempre és segur que serà ell qui faci i desfaci al seu gust. Tot i així un bon director ha de saber-se deixar impregnar per les propostes del grup, ja que coneixen molt bé els seus temes, i poden ajudar a les composicions.

La idea del contingut d’un videoclip es pot construir a través de diferents inputs; aquest inputs poden ser la lletra de la cançó , l’estil o les tendències, entre altres.

El fet que la lletra defineixi el contingut en si, és una tècnica que es duia a terme sobretot durant els 80 i 90, ja que s’intentava plasmar estrictament el que la lletra especificava. Avui dia s’utilitza un llenguatge que difereix del que diu la lletra, tot i que respecte en la majoria dels casos el que tracta.26 L’estil també marca l’estètica del videoclip; sobretot es tracta de buscar referents i veure quin caire volen que tingui el videoclip.

Igual que l’estil, les tendències marquen molt a l’hora de fer un videoclip, sobretot quan l’encàrrec prové d’una discogràfica, ja que es busca la major difusió en el menor temps possible. La forma d’aconseguir-ho consisteix en fer el que marca la tendència actual, explotar-ho al màxim, i tenir una xarxa de distribució potent.

Actualment, podríem dir que a l’hora de preparar la idea d’un videoclip tot influeix, tant la lletra, com l’estil com les tendències. S’intenta, entre totes les parts, i entre

25

GRUPO ENTREVERNES (1982). Análisis semiótico de los textos: Introducción, Teoría, Práctica.

Madrid: Ediciones Cristiandad.

26 MORENO, I. (2003). Narrativa audiovisual publicitaria. Barcelona: Paidós Ibérica.

22

totes les idees, fer un producte equilibrat que vagi acord amb el mercat, però sigui trencador alhora.

En conclusió; el que he de fer per al meu projecte és aconseguir l’equilibri òptim entre lletra, estil i to i així aconseguir obtenir un videoclip de qualitat professional.

En el meu cas concret, pel que fa a l’encàrrec, ens trobem en l’espai que és el director qui proposa de fer el videoclip, tot i que sempre em mantinc assessorat per els músics ja que són els creador de la cançó, és a dir, els veritables artistes.

La producció: necessitats, equip i recursos.

Desglossament El desglossament és el primer pas en la preproducció d’un videoclip. És important fer-lo per a poder observar totes les necessitats que el guió planteja, ja que sense aquestes necessitats no podríem fer un pressupost ajustat a les necessitats ni a les localitzacions, ni al pla de treball.

La forma de dur-lo a terme consisteix en llegir el guió i apuntar tot allò que hi apareix que pot tenir un cost aparent, i anotar-ho segons els departaments (art, producció, maquillatge, etc) on recau cada un.27 28 Pla de treball El pla de treball també és estrictament necessari per a poder produir el posterior treball, i juntament amb el desglossament, son els passos iniciàtics d’una preproducció. S’ha de determinar amb exactitud els temps del rodatge, així com les dates i localitzacions, ja que l’augment de despeses és directament proporcional al temps necessari per a enregistrar tot allò que escaigui.27 Els costos es

Font: https://narracionaudiovisual.wordpress.com/2011/07/30/6-desglosede-produccion/ 27

https://es.scribd.com/doc/32516473/Produccion-1-Guion-Desglose-y-GuionTecnico 28

23

multipliquen, allò que puguis rodar amb garanties de realitzar-ho en un dia, no ho facis en dos, ja que el cost que suposa això no és abastable.

Font: Jaume Ripoll

Pressupost El pressupost en qualsevol producció audiovisual és un pilar per a poder començar la preproducció. És important ja que és necessari fer el cost aproximat del que serà el projecte, per tal de cobrir totes les necessitats en funció dels diners dels quals es disposen, els diners que es volen aconseguir o el que ens volem gastar.

La forma per a fer un pressupost és senzilla, ja que avui dia hi ha moltes plantilles que ajuden a realitzar-los sense oblidar cap aspecte. En concret, jo utilitzo una plantilla facilitada a l’assignatura de Producció audiovisual del segon curs del Grau en Audiovisuals i multimèdia, que prové de l’Institut català de les indústries culturals, és a dir, que es tracta d’un document oficial. Aquesta plantilla disposa de tots els elements necessaris per a fer un pressupost: Guió i música, personal artístic, equip tècnic, escenografia, estudis de rodatge, sonorització, varis producció, maquinaria de rodatge, transports, viatges, hotels, àpats, assegurances, despeses generals i despeses d’explotació comercials i financeres. Antigament també incloïa un apartat de pel·lícula verge on hi havia apartats com el revelament dels negatius entre altres. Avui dia ja no s’usa pràcticament, ja que la tecnologia digital ha passat per sobre de l’analògica i ja no són necessaris aquest tipus de processos.

24

En el pressupost s’ha de tenir en compte la totalitat de les despeses, ja que així aconseguirem preveure de forma més acurada les despeses que tindrem en funció de cada projecte i necessitats.

Equips tècnics Per a la producció d’un videoclip és necessari disposar d’un equip tècnic per a poder realitzar el projecte. És transcendental tenir tot allò necessari remarcat al desglossament per així poder dur a terme tot allò que nombra el guió. El que és més necessari tècnicament parlant és, per molt obvi que sembli, una càmera, ja que sense aquest element no es pot dur a terme qualsevol altra cosa.

Fa falta que tot allò que necessita el departament artístic, maquillatge i il·luminació. En el cas dels videoclips, habitualment no és necessari disposar d’un equip tècnic per a so, ja que no es sol utilitzar so en rodatge als videoclips, ja que la cançó en si és qui aporta aquest. Val a dir però, que també hi ha videoclips que mesclen la cançó amb sons per a emfatitzar allò que es pot observar a la pantalla.

25

Equip humà L’equip humà és l’element principal d’un rodatge, sense equip humà, senzillament, no hi ha producte audiovisual. Per a un rodatge de un videoclip (on no hi ha so en rodatge i no es tracta d’un videoclip en “Motion graphics”, és a dir, que no està creat únicament de forma digital) són necessaris varis rols: Director El director és qui dona tot el context al projecte, és a dir, plasma l que ell vol transmetre en imatges.

En certes produccions pot ser una codirecció entre dues o més persones.

Ajudant de direcció Aquest és un rol transcendental en un rodatge i és qui controla a tots els departaments i ha de vetllar per a què tot esdevingui. S’encarrega de tot allò que passa dins el set de rodatge.

L’ajudant de direcció pot tenir diversos ajudants i auxiliars en funció de les necessitats de cada projecte.

Direcció d’art S’encarrega de l’escenografia i ambientació dels espais.

Aquest departament pot disposar d’ajudants i auxiliars en funció de les necessitats de cada projecte.

Direcció de producció El departament de producció s’encarrega de tot allò que està fora el set de rodatge com pot ser la gestió dels contractes, permisos, àpats,... També en rodatge gestiona els transports d’equip tècnic, humà i actors i tot allò que pugui sorgir. Aquest departament sol ser extens i disposa d’un director de producció i un cap de producció, que en petites produccions sol ser el mateix, i de diversos ajudants i auxiliars en funció de les necessitats de cada projecte.

Direcció de fotografia És qui té la càmera entre els dits. Graven tot allò que és necessari. Aquest departament té el director de fotografia i un operador de càmera, que sol ser el mateix director de fotografia, un ajudant de càmera, un foquista, i diversos auxiliars de càmera.

26

Maquillatge, vestuari i perruqueria.

Actors i músics (si s’escau) Campanya de màrqueting Un videoclip és en si una campanya de màrqueting d’un grup de música. La campanya de màrqueting d’un videoclip és el propi videoclip. Aquest es complementa amb altres formules, com pot ser la creació de xarxes socials, petites càpsules de vídeo, fotos, blogs, ...29 Avui dia la major plataforma utilitzada alhora de promoure un videoclip és a través d’internet, en canvi fa uns anys, la plataforma era la televisió.

Finançament El finançament, sigui major o menor, és necessari per a poder fer un videoclip, ja que tot té un cost. També hi ha casos que no es gasten ni un euro, i només treballen amb col·laboracions, però aquests casos no són ni de bon tros significatius.

Formes de producció: Encàrrec d’una discogràfic o autoproducció Si es tracta d’un encàrrec discogràfic, podem dir que probablement es tracti d’un grup ja amb una trajectòria dilatada. Aquest tipus d’encàrrecs són perquè és la discogràfica la que busca promocionar el grup per a tenir més beneficis.

La discogràfica contracta una productora i es duu a terme el projecte, i és la discogràfica qui aporta els diners.

L’autoproducció es tracta de que son els músics qui volen promocionar-se, o bé per simplement donar-se a conèixer dins del seu públic potencial o per altres motius com pot ser presentar el seu grup a una discogràfica aportant material audiovisual

29

Font: http://www.40defiebre.com/por-que-video-marketing/

27

i promocional. Les formes de finançament poden ser pagant directament de la butxaca, trobant un mecenes, campanyes de micro-mecenatge,...30 La producció d’un videoclip de baix pressupost En un videoclip de baix pressupost sempre hi trobarem la paraula “col·laboració”.

Això és perquè tot es busca en aquest format, per tal de reduir les despeses al màxim. Col·laboració de l’equip humà, que treballa cobrant quelcom simbòlic o sense cobrar, per el lloguer de la càmera, que es busquin formes alternatives al lloguer, com pot ser que ens la deixi un conegut o que una empresa faci una col·laboració i ens ofereixi un preu assumible, buscant localitzacions que surtin a cost zero o molt baix o obtenir col·laboracions d’establiments del món de la restauració.

Distribució En el món de la distribució d’audiovisuals hi ha dos tipus: El model clàssic El model modern Les diferències entre aquests dos models son la forma en qui ostenta el control, el model de vendes, el control sobre l’obra, el model de comunicació i màrqueting, el repartiment dels beneficis i les despeses de llançament de l’obra.31 En el model clàssic la distribuïdora és qui té l’absolut control sobre l’obra, i per tant l’explota tant com pot, per tal d’allargar la vida útil de l’audiovisual tant com sigui possible. També en aquest model l’audiovisual es distribueix de forma acord amb el mercat, i seguint els patrons territorials, és a dir, es ven als llocs on provocarà més vendes; alhora, pel que fa al repartiment de beneficis, ens trobem Font: https://bernimenchon.wordpress.com/2011/04/24/la-financiacion-deun-proyecto-audiovisual/ 31Font:http://www.dosdoce.com/upload/ficheros/noticias/201409/modelos_de_ negocio_pdf.pdf 30

28

en que les distribuïdores s’emporten la major part del benefici, menystenint així al creador autor de l’obra, el verdader autor i qui ha fet tot l’esforç per a fer una bona peça.

En el model modern és l’autor qui té el control absolut sobre el producte, per tant, pot distribuir-lo com ell vulgui, pugui i sàpiga. L’autor pot distribuir el producte com vulgui, i al contrari de fer-ho com fan les distribuïdores, fer-ho mundialment, sense filtres territorials. Al contrari del model clàssic, si l’autor ho distribueix pel seu compte, el cent per cent dels beneficis repercutiran en la seva persona; aquesta formula també té inconvenients, ja que pots perdre molts diners ja que potser no tens els coneixement necessaris per a dur-ho a la pràctica.

Tal i com estableix el document “El nuevo mundo de la distribución audiovisual” dels autors Judtih Clares Gavilán, Jaume Ripoll Vaquer i Alberto Tognazzi Drake, en el model modern, s’han creat 4 arquetips32: David Lynch Robert Greenwald Movie-on-demand Do it yourself Pel que fa al model de David Lynch, s’anomena així simplement perquè ell va ser qui el va dur a terme per primer cop. Com a director renunciava i fins i tot, menystenia en un primer moment la xarxa i tot allò que es podia fer en formes de distribució a través d’ella i acaba finalment utilitzant-la com la seva pròpia plataforma de distribució, és a dir, posa a la venda les seves obres a través d’una pròpia pàgina sense passar per cap filtre i deixant enrere el model dels DVD’s i les sales de cinema.

En el segon model, trobem aquest director fracassat, que deixa de fer cine durant anys, però troba una oportunitat amb internet, fent un documental finançat a “El nuevo mundo de la distribución audiovisual” dels autors Judtih Clares Gavilán, Jaume Ripoll Vaquer i Alberto Tognazzi Drake 32

29

través de crowdfounding que li permet fer un projecte amb el qual obté molts beneficis, que li permeten fer nous projectes. Un d’aquests projectes: “Rethink Afghanistan” , el porta novament a triomfar a través d’un model, com és que youtube li paga part del projecte, i el llança a la seva plataforma.

Un altre model que podem trobar en l’actualitat és el “Movie-on-demand” (Pel·lícula en demanda). Aquest és un model que neix del moviment “Mumblecore” (Art de balbucejar) i que es caracteritza perquè està creat per joves d’entre 20 i 35 anys, que parlen sobre temes de la seva mateixa edat, i que no utilitzen grans elements tecnològics, ni grans plans, ni grans recursos cinematogràfics, ni grans pressupostos.

El model en si, tracta sobre que els autors van ells mateixos als pobles o ciutats amb un equip per projectar

l’audiovisual,

amb una sola condició; un mínim d’assistents a la projecció.

Font: Jaume Ripoll Vaquer

L’últim model és el do it yourself, que simplement, i tal com la mateixa frase, és fert’ho tu mateix.

En el cas del meu videoclip, la forma de promocionar-lo, serà en un primer moment a través de les xarxes socials. Vimeo, youtube, facebook i twitter són les plataformes que més s’ajusten; tant per qualitat de les plataformes, com pel nombre d’espectadors fet que augmenta les possibilitats d’èxit.

Això està clar que ho farem així, la pregunta rau en; com ho farem? A través dels nostres propis canals o amb plataformes expertes en això? Ho publicarem directament, o generarem una expectativa per finalment penjar el videoclip? Ho penjarem en diferents plataformes, o només n’usarem una i a partir d’aquesta la compartirem a la resta de plataformes?

30

La resposta la trobaré en el procés de generació de l’audiovisual, ja que farà veure les millors vies. En un primer plantejament, el que voldria és poder contactar amb una plataforma digital dedicada a aquest tema (RGBsuports, Vevo,...), ens pengés el vídeo des de el seu portal, així seria més probable que fos vist per més públic, i així donés més voltes.

Tot i així aquest procés és llarg i difícil, ja que normalment no hi ha diners, com és el meu cas com ve explica al primer punt, que és un videoclip de baix pressupost.

Per altra banda, la proposta de llançament del videoclip, és genera una expectativa, penjant diferents avenços, per tal de fomentar la circulació de la publicació del videoclip. Aquest és un tema que s’ha de fer amb delicadesa, sense deixar passar massa temps entre l’inici de la campanya i la presentació oficial del producte.

Pel que fa en quines plataformes compartir-lo, em decanto per la distribució en un sol canal i compartir-lo posteriorment en les diferents xarxes socials i pàgines web especialitzades. Per altra banda, hi ha un tema en concret que em fa discrepar sobre les meves pròpies conviccions, ja que el fet de només penjar-lo a Youtube per exemple, i no fer-ho a Facebook potser és un error; aquest error és perquè Facebook reprodueix els vídeos automàticament, i fa que cridi encara més l’atenció.

Probablement la formula final serà compartir-lo a Youtube i Facebook, tot i que es separin les dades de visualitzacions i demés, penso que és un cost d’oportunitat menor.

Perquè produir un videoclip? Conclusions Fer un videoclip és una forma de narrar diferent a la que acostumem a treballar.

Acostumem a crear uns guions, amb els quals creem les imatges i sons posteriors que plasmaran aquesta història. En el cas del videoclip és al revés, i el guió ja ve donat per una sonoritat i cançó que et limiten en certs aspectes.

La producció d’un videoclip no tracta de crear un món nou que passi per sobre de la cançó, al contrari, la cançó és sempre l’eix vertebrador de l’audiovisual en aquest cas, ja que el videoclip no és més que una forma de promoció per al grup de música en qüestió.

31

El videoclip permet narrar d’una forma més lliure que no pas la ficció en si, ja que ens permet fer el·lipsis, salt temporals, i fins i tot, canvis estètics i de personatges, sense que pugui suposar una pèrdua de fil conductor per a l’espectador, ja que aquest fil, és la cançó.

32

FASE 2: El meu videoclip (ERIO) Introducció El meu videoclip tracta sobre el grup de música ERIO. ERIO és un grup de Girona.

El seu estil és el metal i es caracteritzen per l’ús de les guitarres greus i els ritmes enèrgics. La cançó en qüestió, de la qual es farà el videoclip, tracta sobre una història real que va ocórrer el 1981. Aquest relat tracta sobre aquest japonès que va assassinar una noia holandesa amb la qual compartia classe. Posteriorment se la va menjar i va ser condemnat per aquest motiu a França tot i que va ser repatriat a Japó per acabar amb la seva vida ja que tenia una malaltia terminal. Avui dia, aquest home encara viu i és una persona molt coneguda a Japó. Deixo l’enllaç de una entrevista a Issei Sagawa per a conèixer més a fons la seva història: http://www.vice.com/es/read/whos-hungry-502-v3n1/page/0 La

cançó

es

diu

“Mi

Realidad”

i

adjunto

l’enllaç:

http://www.youtube.com/watch?v=S7RvXXkZdI4 El motiu pel qual vaig decidir fer aquest videoclip sobre aquest grup en concret és perquè crec que son un grup amb potencial i amb ganes per donar un pas endavant. A part, son amics meus, i això facilita la feina ja que confien plenament en mi. L’elecció del tema va ser un acord entre la banda i els directors del projecte.

Vam escollir aquest tema ja que creiem les dues parts que té un potencial per a fer un videoclip, ja que es tracta d’una història real, i perquè la cançó és enèrgica i potent.

Pel que fa a la preproducció d’aquest videoclip, hi ha una sèrie d’elements indispensables que hauré de tenir en compte: el desglossament, pla de treball, pressupost, les formes de finançament, el material, les localitzacions, els actors, els àpats, les col·laboracions,...

En un principi es preveu rodar a Girona o rodalies, ja que és d’on sóc i podré tenir més accés a tot de forma gratuïta, i també podré tenir equip humà de forma gratuïta. D’aquesta forma també, tindré més opcions d’aconseguir col·laboracions

33

per a tenir les localitzacions, ja que el fet de ser universitari planteja les coses d’una forma més fàcil, ja que tothom sap que no hi ha diners.

Objectiu operatius Aquest projecte vol complir 3 objectius principals: Qualitat final de la peça audiovisual Gestió de la producció en la fase de preproducció, producció i postproducció.

Formes de finançament del projecte i recaptació.

34

35

Presentació

Entrega

Disseny

Etalonatge

Muntatge

Rodatge

Pla de rodatge

Localització tècnica

Guió tècnic

Localitzacions

Guió

Fase 1

1

2

3

Febrer 4

1

2

3

Març 4

1

2

3

Abril 4

1

2

3

Maig 4

1

2

3

Juny 4

1

2

3

Juliol 4 1

Setembre

Calendari

Conceptualització i idea La cançó de la qual tracta aquest videoclip és Mi Realidad d’ERIO (https://www.youtube.com/watch?v=S7RvXXkZdI4).

Aquesta cançó tracta sobre una història real succeïda als anys 80, on un home japonès va assassinar i menjar una noia holandesa a França.

El primer punt de partida per a elaborar el primer guió va ser estudiar tant el documental

sobre

aquesta

història

com

una

entrevista

personal

(http://www.vice.com/es/read/whos-hungry-502-v3n1/page/0) A partir d’aquest punt es va fer un desglossament del que és el documental, per tal de trobar els punts d’inflexió de la història.

Issei Sagawa (Documental: El caníbal Japonés) Estructura del cas de canibalisme real 1. Convida a casa seva la noia amb el pretext de que li llegeixi un poema en veu alta per enregistrar-lo.

2. L’assassina covardament per l’esquena amb un fusell disparant-li al clatell.

3. L’estira a terra i li fa petons. Li diu que l’estima en francès per primer cop.

4. La despulla.

5. Comença tallant amb el ganivet però nota que li costa. Acaba fent-ho amb les mans i menjant-se-la directament.

En paral·lel a aquest procés també es va realitzar el procés d’adaptació d’aquests punts a la lletra de la cançó: “Cuando te vi por primera vez el tiempo se detuvo y sentí que algo despertaba en

mí

corazón

latía

furioso

y

mis

pupilas

dilataban

sin

control.

Tu cuello es tan frágil en mis manos... cierra tus párpados, duerme.

Siento un extraño placer al desgarrar tu cuerpo, morder tu carne, por fin sentirte Mi 36

dentro

hambre

y crece

penetrarte sin

cesar

una al

y verte

otra

vez

desaparecer.

Estás

dentro

de

mí!!

Mi realidad te asusta y no me puedo resistir al sabor de tu carne, yo quiero que

formes

parte

de

mí.

Nunca sabrás cómo me excita descuartizar tu bello cuerpo; sentir por fuera, sentir

por

dentro,

tu

calor.

Aún estás ardiendo... ¿Cuál será el primer trozo tuyo que me meta dentro?

La tierna carne de tu rostro se funde en mi boca, acariciando mi paladar A

partir

de

ahora

somos

uno,

hasta

la

eternidad.

Mi realidad te asusta y no me puedo resistir al sabor de tu carne, yo quiero que

formes

parte

de

mí.

Tú siempre estarás dentro de mí, tú siempre serás mi fantasía delirante hecha realidad Siempre estarás dentro de mí. Estás para saciar el hambre que engulle mi identidad.

Mi realidad te asusta y no me puedo resistir al sabor de tu carne.”

Amb la lletra i aquests punts del documental es van crear els punts claus del que constaria el videoclip, fent així el que seria la primera versió del guió del videoclip: 1. Adoració a la bellesa.

Ella llegeix mentre ell l’observa. Preparació pel que succeirà posteriorment.

L’espectador ha d’estimar-la també, voler protegir-la. (Drive) Habitació simple: taula baixa, asseguda de genolls sobre un coixí, llegeix un llibre, gravadora sobre la taula, lleixes baixes al darrere. (Inspiració japonesa) * Al llibre que en teoria llegeix el poema, surt la cançó del videoclip.

Foto: referència habitació – Curtmetratge Adoration (1987), Olivier Smolders 2. Impuls que el corroeix per dins i que ha de satisfer El noi està darrere seu sense que ella s’hagi adonat amb un martell a la mà. En un inici la mira amb admiració però desprès li entra l’impuls de matar-la i menjarse-la. la, les pupil·les es dilaten. S’apropa a ella en poques passes i li dona un primer cop que el “tranquil·litza”, respiració alterada. Al cap d’un segon s’ajup i comença a donar-li més cops i la sang li salta a la cara. Es calma definitivament quan veu que

37

està morta.

3. Declaració i romanticisme Té el cos sobre els seus genolls, veiem la sensualitat de la noia. Acaricia el seu rostre i li treu els cabells de la cara. L’acaricia el coll i els llavis. Ella té els ulls oberts, s’acosta a la seva orella i li diu que l’estima. Li fa petons al rostre i al coll. Es queda uns instants mirant-la i li tanca els ulls.

4. Preparació La comença a despullar i la deixa en roba interior. Li treu les sabates i els mitjons.

Li olora el cos i agafa un ganivet que té sobre la taula.

5. Clímax Comença a tallar. Al principi normal però tot seguit nota que li costa. Continua una estona així fins que decideix fer-ho directament amb les mans i menjar-s’ho directament. Està acomplint el desig que tant de temps portava reprimint. Ritme molt frenètic al estar menjant.

Aquest procés va ser realitzat mitjançant uns referents per tal de poder dur-ho a terme. Aquests referents són tant de videoclips com curtmetratges per a tenir un punt de vista obert: Referents Selecció videoclips citats pel grup

38

-

Die Anwork – Ugly Boy

-

Suicide Silence – You only live once

-

SOLUTION.45 – Alter

-

Architects – Naysayer

-

Curtmetratge Adoration (1987), Olivier Smolders

Finalment, el guió que es duria a terme, i que va estar en constant evolució, introduït diferents elements i fent desaparèixer altres és aquest: 00:00 – 00:19 Introducció musical Es veu la noia sola llegint assentada al coixí. Pla general de l’habitació durant tot aquest temps. Adoració de l’espectador cap a ella. S’intercala amb pla general dels músics tocant a la mateixa habitació sense mobles.

39

00:19 – 00:37 Molt rítmic/enèrgic/música igual que a la intro Cuando te vi por primera vez el tiempo se detuvo y sentí que algo despertaba en mí corazón latía furioso y mis pupilas dilataban sin control.

Adoració a la bellesa. Ell al seu costat mirant-la. Comença a sentir l’anhel de prendre-la, fer-la seva. S’acosta al seu coll i li fa un petó, aixeca el cap i les pupil·les se li dilaten. Ell l’agafa amb suavitat i....

00:38 – 00:54 Canvi de tessitura/ens prepara per a alguna cosa/ impàs per al que vindrà Tu cuello es tan frágil en mis manos... cierra tus párpados, duerme. ...i l’estira al terra. Primer pla de les cares, veiem els seus perfils, ella està a sota i ell a dalt mirant-la. L’acaricia, estan enamorats, ell li fa un petó i ella tenca els ulls i es relaxa.

00:55 – 01:17 Baixa el ritme/tot més fosc Siento un extraño placer al desgarrar tu cuerpo, morder tu carne, por fin sentirte dentro y penetrarte una y otra vez. Mi hambre crece sin cesar al verte desaparecer. Estás dentro de mí!!

Veiem a la noia amb els ulls tancats, i ell acariciant-la, fent-li petons, mossegant-la...

Quan diu “y penetrarte una y otra vez” agafa el ganivet que té sota el coixí on estava assentat (primer pla de com agafa el ganivet). Es prepara, primer pla com li posa el ganivet al costat. Es torna a veure els perfils de les cares mentres ell li segueix fent petons, olorant, etc i quan diu “estas dentro de mi”, al “mi”, ella obra els

ulls;

li

ha

clavat

el

ganivet.

01:18 – 01:35 Tornada Mi realidad te asusta y no me puedo resistir al sabor de tu carne, yo quiero que formes parte de mí.

40

A la tònica veiem com li gira el ganivet. La acaricia mentre la va rematant, a cops de puny a càmera lenta. Intercalat molt ràpid amb els músics, no tenim temps de veure tot bé.

01:36 – 01:52 Instrumental/igual que introducció Està sobre seu, l’observa, està morta, sense reaccionar. Soledat. No sent ni fred ni calor, impassiu.

01:53

–

02:10

Molt

rítmic/enèrgic/música

igual

que

a

la

intro

Nunca sabrás cómo me excita descuartizar tu bello cuerpo; sentir por fuera, sentir por dentro, tu calor. Aún estás ardiendo... ¿Cuál será el primer trozo tuyo que me meta dentro?

Comença a despullar-la suaument (una sabata, l’altra, el mitjó, treu el jersei, “erotisme”), i aparta els cabells de la cara, acarona,... preparació al cannibalisme.

02:11 – 02:29 Canvi de tessitura/ens prepara per a alguna cosa/ impàs per al que vindrà La tierna carne de tu rostro se funde en mi boca, acariciando mi paladar A partir de ahora somos uno, hasta la eternidad.

Li estripa la camiseta, li observa la cara, li fa petites mossegades (és tot més salvatge que abans, més impulsiu) i l’abraça quan diu “ahora somos uno”, i li diu a l’orella “ hasta la eternidad”.

02:30 – 02:47 Tornada Mi realidad te asusta y no me puedo resistir al sabor de tu carne, yo quiero que formes parte de mí.

Veiem com treu el ganivet que la noia té clavat i comença a tallar (en off, és a dir, sense veure com talla directament, veiem els seus moviments de tallar,

41

sensualment) com si li estigués donant plaer a la noia. Li costa, cara furiosa perquè no pot tallar bé.

02:48 – 02:57 Instrumental/ens prepara per a alguna cosa diferent que passarà Està de peu, es queda observant-la, admirant-la, la respiració és molt forta, està posseït. Té el ganivet a la mà i el deixa caure.

02:58 – 03:21 Paranoia/reafirmació Tú siempre estarás dentro de mí, tú siempre serás mi fantasía delirante hecha realidad Siempre estarás dentro de mí. Estás para saciar el hambre que engulle mi identidad.

Se la menja directament amb les mans, disfruta. Cannibalisme. Aquí ens hi recreem, 22 segons de canibalisme. No es veu explícitament com se la menga, sinó que juguem amb els moviments, no volem mostrar més del necessari.

03:22 – 03:38 Tornada Mi realidad te asusta y no me puedo resistir al sabor de tu carne Veiem només als músics, que han vist davant seu tot el que ha passat. A partir de “resistir” veiem el pla general del caníbal, des de el punt de vista dels músics. Ell se sent observat i puja la mirada cap a ells, mira a càmera.

Pla general subjectiu des del punt de vista del grup. El grup l’està mirant com se la menja. Se sent observat i gira la mirada a càmera, veient així un primer pla de la seva cara embogida i plena de sang.

03:38 – 04:00 Final/rítmic/ com l’inici Pla de la cara del caníbal, ens aixequem amb ell i l’acompanyem en direcció al grup.

Saltem als músics tocant, intercalat amb plans del cantat impassiu amb mirada desafiant a l’assassí. Passem al pla final lateral, on veiem al cantant impasiu mirant

42

endavant i apareix l’assassí. Es tracta d’un PP de les dues cares enfrontades i segueix un travelling out i veiem a la resta del grup: com s’afegeix al cantant a intimidar l’assassí/ com apareixen de sobte darrere l’assassí.

Càsting Per al càsting d’aquest videoclip eren necessaris un actor i una actriu. Per la part musical, ja teníem als propis del grup.

L’elecció de l’actor i actriu va ser senzilla; tenia clar qui volia i perquè. Pel que fa l’actriu volíem una noia molt fina, una princesa, que només amb la seva mirada ja et transmetés la seva puresa.

Aquest guió va ser tot projectat amb la imatge d’una actriu: la Natalia K. Un cop es va fer la proposta i es va parlar sobre el videoclip es va decidir per acord mutu que ella no seria qui fos l’actriu per varis motius. Aquests motius eren complicacions de dates, i desavinences amb l’estructura i guionatge.

Ràpidament es va tenir clar qui era la nostra musa, i aquesta va ser la Mariona Rodriguez. És la representació de tot el que volíem, expressió simpàtica, adorable, fràgil,... El fet d’haver treballat amb ella en ocasions anteriors obria molt el camí, ja que sabíem la forma de treballar d’ambdues parts i sabíem com de bé encaixava en el perfil.

El motiu perquè ella no fos la primera opció eren per qüestions de producció, ja que al viure a barcelona suposava un cost addicional al projecte; tot i així aquesta va ser la decisió.

43

Pel que fa a l’actor, es buscava un perfil totalment contrari a l’actriu. Era necessari una persona sofrida, amb una expressió facial ruda. La decisió va ser fàcil. Tant jo, Àlex Vicente (productor executiu), com el director de fotografia (Marc Surià), havíem estat treballant en un projecte anterior amb un actor que ens va deixar bocabadats. Aquest era Damian Esteve Villegas.

Després d’un primer contacte tot va ser molt fluït i al veure que la proposta li agradava doncs ja vam tenir l’actor, i per tant, a tot l’elenc complert per a poder anar el videoclip.

El problema va sorgir quan a 10 dies de la gravació en Damian va haver de dir que no podia tirar endavant el projecte per motius personals. Va ser a partir d’aquest moment on va començar la recerca exhaustiva d’actor.

Ens trobàvem a 10 dies de la gravació sense actor. Es va crear un perfil de Yatecasting, però tots els aspirants no van ser del nostre gust. Es van estendre veus a tothom, sense filtres, per tal de trobar algú que encaixés al perfil. Van haver-hi molts actors que van passar per les nostres mans, però cap complia les característiques d’en Damian.

Finalment, ens vam trobar a 3 dies de rodar que no teníem actor. Però en qüestió d’hores tot va canviar. Van sortir 2 noms a la llista:

Pel que fa al primer, va sortir de mans de la Yolanda Fuster, representant

d’actors

de

LAFARANDULA. Va ser de gran ajuda ja que ho va fer sense

cap

tipus

de

remuneració a canvi, per el que estem molt agraïts.

Joan Scufesis i Edu Roig.

44

En Joan Scufesis és un actor contrastat de l’escena catalana, que després de veure tota la informació es va interessar en el projecte.

Per que fa a l’Edu, provenia com a recomanació d’una actriu molt propera, Ángela Tortajada, a la meva persona, la qual va fer una difusió per tal d’ajudar a trobar la persona indicada per a produir el projecte.

Tant l’Edu com en Joan tenien pros i contres. Pel que fa a en Joan, tot estava de cara perquè era un actor contrastat que sabíem que faria el paper amb totes les garanties, però no acabàvem de veure encaixat el seu perfil (un noi molt alt i amb unes característiques físiques que no encaixaven massa amb la Mariona).

Per altra banda, l’Edu encaixava perfectament amb el perfil físic, però no teníem cap mena de referent sobre ell, perquè no havia fet moltes gravacions cinematogràfiques sinó que provenia del teatre.

Finalment la decisió va ser anar a l’aventura i prendre el risc i seguir el pressentiment de que era ell l’escollit.

La decisió no va ser un error ni molt menys, va resultar ser l’actor adient per al paper, ja que va aconseguir transmetre tot allò que ens havíem proposat.

Per tant, finalment, els dos actors

encarregats

de

representar la nostra obra van ser la Mariona Rodriguez i l’Edu Roig Gené.

Localitzacions La recerca de la localització ideal per a fer el projecte, va ser en un primer moment, molt senzilla. Coneixia d’un espai que s’adaptava a les característiques específiques del que buscàvem: un espai abandonat, gran per a poder treballar de forma

45

Espai abandonat de la fàbrica burés (Anglès).

còmode, i amb un espai adequat per a la interpretació del grup i un altre per a la part ficcionada. Aquesta localització es tractava de la fàbrica Burés d’Anglès (Girona).

Aquesta localització va ser la definitiva fins a 12 dies abans del rodatge, però degut a una problemes burocràtics aquesta va caure, fet que va fer començar una recerca exhaustiva per a trobar l’espai adequat.

El motiu pel qual no es podia rodar en aquest espai era perquè no tenia en regla tots els permisos per a poder fer-hi un projecte d’aquestes característiques, però com que no es va informar fins a l’últim moment, va resultar un entrebanc.

La recerca va constar en veure diversos espais que podien quadrar amb el que es buscava. Seguidament es poden veure uns quants dels espais que es van localitzar per a dur a terme el projecte.

De tota la recerca feta durant els dies 16,17 i 18 no es va trobar una que funcionés de la forma adequada; la localització que més s’aproximava a això era aquesta última que es pot observar, ja que estèticament funcionava i logísticament era molt correcte. El problema requeia en que era una espai no massa gran, i que el sostre tampoc era alt, fet que limitava molt l’aplicació del guió tècnic, i que va provocar

46

que es proposés de nou una nova proposta per a poder rodar a la fàbrica Burés d’Anglès.

Degut a que en l’espai escollit dins de la fàbrica, no hi havia possibilitat de rodar, vam fer una recerca de més espais dins la mateixa fàbrica i se’n va trobar un que funcionava per a la producció del projecte.

Espai en remodelació de la fàbrica burés (Anglès). Localització músics.

Espai en remodelació de la fàbrica burés (Anglès). Localització actors.

El procediment primer, per a evitar problemes, va ser consultar si en aquest espai hi havia els permisos pertinents per a poder rodar, i la resposta va ser taxativa: si.

Davant d’aquesta resposta a la legalitat de fer el projecte en aquest espai, i a l’acceptació de fer-ho aquí per part dels responsables de la fàbrica, ja teníem localització.

47

Semblava que tot estava en marxa, i que es podria tirar endavant, ja que ens trobàvem a 5 dies de rodar i finalment després de molts problemes, havíem aconseguit un espai per a realitzar el projecte. El mateix dia de la confirmació, en qüestió d’hores, vam passar de tenir localització confirmada i pendent de firmar permisos, a caure aquesta per motius administratius (coses d’ajuntament que a vegades no es fan de la forma més correcte).

En resum, ens trobàvem a 5 dies de rodar i no teníem localització. Va ser en aquest punt, on es va recórrer a una localització vista temps enrere, que semblava que encaixava en el perfil, i vam decidir l’endemà mateix anar a veure-la de nou.

Aquest espai es troba a la Factoria Cultural Coma Cros de Salt.

Factoria Cultural Coma Cros a Salt (Girona).

Factoria Cultural Coma Cros a Salt (Girona).

48

Aquesta localització, en el primer moment ja ens havia semblat perfectament adient per a l’espai dels actors, és a dir, d’una habitació d’una casa. El problema requeia que l’espai destinat als músics no acabava de fer el pes. Amb una nova visita a l’espai, ja amb el guió tècnic tancat, i amb les coses més clares, vam veure que ens equivocàvem, i que l’espai era adient.

Aquest espai no era tan sols l’espai adient per a temes visuals i d’altura de sostres per a col·locar llums, sinó que ho era també logísticament parlant des de el tema de producció.

Es tracta d’un espai que forma part del mateix complexa de l’Escola Universitària ERAM, i disposàvem d’un accés relativament senzill com per a poder aconseguir el permís oficial en tan sols un parell de dies. A part, disposàvem de l’espai durant tota la setmana per poder anar preparant tot l’art, i fins i tot deixar el material, ja que l’espai disposa d’alarma i vigilància 24 hores.

Equip tècnic La recerca de l’equip tècnic, era per a mi, com a productor executiu, un dels pilars del projecte. He intentat rodejarme dels millors, és per això, que el 75% de l’equip es va formar per persones que ja fa dos anys que van acabar a l’ERAM, que ja estan treballant activament dins el mon audiovisual i persones externes a l’ERAM que han treballat i que tenen un ampli ventall d’experiència. Un clar exemple n’és la directora d’art d’aquest projecte, la Laura, procedent de Madrid, amb 10 anys d’experiència dins del sector audiovisual.

Un dels meus reptes personals era no estancar-me amb els meus companys de classe, sinó que anar més enllà i tenir companys d’equip amb la suficient experiència i dedicació per a què sortís de la forma més professional possible.

El projecte el vaig iniciar jo com a productor executiu, i poc després ja es va incorporar el qui codirigiria el projecte juntament amb mi (Francesc Rosado). El director de fotografia (Marc Surià) es va incorporar també mesos abans de rodar i direcció d’art (Laura Salcedo), ho va fer dues setmanes abans del rodatge.

L’equip d’aquest projecte, i gràcies al qual s’ha pogut dur a terme és:

49

EQUIP TÈCNIC VIDEOCLIP ERIO CÀRREC

Direcció Producció/Direcció Ajudant de producció Director de Fotografía Foquista Aux. de Càmera Director d'Art Maquillatge Maquillatge Gaffer Elèctric Foto fixe/Elèctric

NOM

Francesc Rosado Àlex Vicente Serra Jaume Duran Marc Surià Gerard Tarrats Mariona Boada Laura Salcedo Núria Palomera Ana Sánchez Martí Palazón Prieto Xavier Guillén Albert Garanger

Disseny d’Art Atrezzo El rodatge d’aquest videoclip constava de dos espais on es rodaria: músics i habitació actors.

Pel que fa al primer, d’art no hi havia una feina massa exhaustiva, ja que tot l’art que apareix en escena són els instruments i amplificadors dels músics, que portaven els mateixos. Únicament, es van haver de muntar unes làmpades vermelles a les parets per tal que quan entres l’equip de fotografia poguessin començar a treballar de forma més ràpida.

Pel que fa al segon espai, s’havia de muntar una habitació de zero. Com a referent principal teníem aquesta habitació del curtmetratge “Adoration (1987) – Oliver Smolders”

50

L’estètica cercada era molt semblant a aquesta, per això es van utilitzar mobles baixos, coixins amples, quadres a les parets i llibres. Tot aquest mobiliari i atrezzo es va aconseguir a cost 0, degut a una recerca exhaustiva de l’equip d’art i l’equip de producció.

51

Vestuari El vestuari dels músics, es volia seguir estrictament les condicions en què els músics acostumen a fer els seu directes, ja que coincidia perfectament amb la localització i llum del videoclip. Per tant, després de veure fotografies de com vestien durant els seu concerts, els músics van vestir exactament com es proposa en les següents fotografies.

Per altra banda, els actors, a l’estar a casa recollits, a la nit, i amb perspectives d’anar a dormir, estarien amb roba còmode.

El noi amb uns pantalons de xandall modern i samarreta base de tirants blanca.

La noia uns shorts negres amb una samarreta blanca del noi.

52

Maquillatge Pel que fa al maquillatge, els músics només disposaven d’una base per a evitar els reflexos, ja que l’objectiu era tenir-los el més natural possible.

Els actors, també portaven simplement una base ja que a l’estar a casa a la nit abans d’anar a dormir, simplement feia falta matar els “brillos”. La noia, portava la ratlla d’ulls per a emfatitzar la seva expressió visual.

Pel que fa els efectes especials de la sang, les textures de carn i ferides, també van ser prèviament estipulades amb l’equip de maquillatge per tal que res fallés al seu moment.

Guió tècnic El guió tècnic, al ser un videoclip/curtmetratge musical, es va fer d’una forma especial.

En primer lloc, hi ha el bloc dels músics, que en aquest cas es va fer un llistat de plans que es volien fer sobre els músics, per tal de tenir idees clares a l’hora de la gravació, però no es va fer un guió tècnic en concret ja que es buscava el punt d’improvisació en els moviments. El que si que estava prèviament definit és el fet de fer-ho tot càmera en mà, i buscant els moviments en tot moment. A continuació es mostren el llistat de plans del bloc musical.

Bateria: - Zenital. 1 - PM Bateria Frontal i Lateral. Afegir moviments i zooms. 2 - 3 - PM Lateral part baixa bateria. 4 - PPP peu bateria. 5 - PPP bombo. 6 - PPP Caixa. 7 - PPP Plat (amb sang). 8

53

- PP Plats. Frontal i Lateral. 9 – 10.

- PMC Escorç cap a la caixa o timbals. 11 - PM del bateria. 12 * PPP Càmera dins bombo. * PG Lateral moviment ràpid

Guitarres + Baix: - PM de cada un. Frontal i Lateral. 1-2 - PP rostre. Frontal i Lateral. 3-4 - PP cordes part baixa guitarres i baix. 5 - PM baixista, baix aixecat. Frontal i Lateral. 6 – 7 - PP cordes part alta, màstil. 8 - PM Contrapicat dels 3. 9 - PM guitarra Max es tira enrere. 10

Cantant: - PP Cantant. 1 - PM Cantant. Zooms en algun moment. 2 - PP Contrapicat. 3 - PPP Boca cantant i micròfon. 4 - PMC Cantant Lateral canta endavant. 5 - PP Zenital si en algun moment canta cap a dalt. 6 - PM Frontal cap al grup deixa caure el micròfon. Historia. 7 - PM Cames saltant. 8

Generals: - PG grup primers 40 segons toquen sense moure’s gaire. 1 54

- PG Toquen normal. 2 - PG Una mica alçat. 3 - PP perfil cantant apareix assassí i resta del grup. 4 * PMG Moviment ràpid.

En aquest cas, molts dels plans quedaven ajuntats en preses per músic, ja que no era possible fer tots els plans concrets en tots els moments pensats, per manca de temps. L’opció va ser fer un llistat de plans que es volien fer per a cada músic i ferlos per a després amb muntatge poder jugar amb els moviments i posicions de càmera. Tot gravat a 25 frames per segon.

En segon lloc es troba el bloc dels actors, i es mostra a continuació.

Guió Tècnic 1. Introducció musical: - PG Noia asseguda sola llegint.

- PPP ulls (passant la vista pel llibre).

- PPL rostre noia es passa cabells per l’orella.

- PG Lateral ella asseguda llegint.

- PP Picat del llibre al rostre de la noia.

2. “Cuando te vi por primera vez el tiempo se detuvo y sentí que algo despertaba en mí corazón latía furioso y mis pupilas dilataban sin control.”

- PPP ulls noia desvia mirada llibre per mirar al noi.

- PPP llavis noia somriu.

- PP noi la mira.

- PPP llavis noi somriu tímid. HO PODEM FER AL PLA ANTERIOR (PP NOI) - PPP mans al lateral del noi nervioses.

55

- PP noi final del petó aixeca el cap cap a ella.

- PPP ulls noi.

- PM-G noi estira a noia.

3. “Tu cuello es tan frágil en mis manos... cierra tus párpados, duerme.”

- PM-G l’acaba d’estirar a terra.

- PP dels dos de perfil, es miren.

- PPP llavis s’uneixen.

- PR mans noia al cap del noi.

- PP de perfil dels dos ulls tancats fent-se el petó.

- PR mans noi rostre de la noia que acaben al coll d’ella.

4. “Siento un extraño placer al desgarrar tu cuerpo, morder tu carne, por fin sentirte dentro y penetrarte una y otra vez. / Mi hambre crece sin cesar al verte desaparecer. / ¡Estás dentro de mí!”

- PP Cenital noia ulls tancats. Noi al voltant del seu coll fent-li petons, es deixa fer.

- PP mans d’ella passant pels cabells d’ell.

- PP (PR) ell la mira als ulls mentre ella marxa - PP Lateral obre els ulls.

- PM Cenital l’afoga.

5. “Mi realidad te asusta y no me puedo resistir al sabor de tu carne, yo quiero que formes parte de mí.”

- PG ell està de genolls sobre el seu cos.

- PP rostre noi des del terra on està la noia, picat.

56

6. Part instrumental.

- PM ell respiració alterada intenta calmar-se.

- PM d’ella no es mou al terra. Subjectiu noi.

- PR es mira les mans plenes de sang. Subjectiu noi.

- PR es llepa la sang.

- PM esquena noi moviments estiraments.

- PR pit hiperventilant.

- PR peu espasme. (Càmera lenta?)

- PR ferida noia cau sang.

7. “Nunca sabrás cómo me excita descuartizar tu bello cuerpo; sentir por fuera, sentir por dentro, tu calor. Aún estás ardiendo... ¿Cuál será el primer trozo tuyo que me meta dentro?”

- PP li aparta els cabells de la cara per veure-la.

- PM ell de genolls mirant-se-la.

- PR mans recorrent cintura.

- PR mans tocant les mans de la noia.

8. “La tierna carne de tu rostro se funde en mi boca, acariciando mi paladar. A partir de ahora somos uno, hasta la eternidad.”

- PM noi li treu la samarreta, escorç noi.

- PPP llavis noi orella noia diu “hasta la eternidad”.

- PP noia entra a càmera noi.

- PPP acaricia galta.

9. Tornada.

- PM noi tallant en off. Cara li costa.

57

- PP noia immòbil.

- PM peus noia immòbils.

10. Instrumental.

-PG noi de peu mirant el cos de la noia.

- PP noi mirant noia.

- PPP mà d’ell amb ganivet deixa caure ganivet al terra (120 f/s).

- PR ganivet cau al terra.

11. “Mi Tú siempre estarás dentro de mí, tú siempre serás mi fantasía delirante hecha realidad. Siempre estarás dentro de mí. Estás para saciar el hambre que engulle mi identidad.”

- PM d’esquenes.

- PPP ulls menjant.

- PP bassa de sang i ell treu un tros.

- PP mastegant.

- PP amorrat.

-PPP li cau sang, s’eixuga amb el braç.

12. Tornada. *** Músics fins resistir.

- PG noi al terra menjant noia.

- P subjectiu (músics) noi al terra menjant.

- PP aixeca la mirada.

13. Final rítmic com l’inici.

-PM escorç noi s’aixeca .

58

- PP perfil cantant i apareix assassí davant seu + Travelling out apareix resta de grup.

Pel que fa al bloc d’actors, tot és gravat a 60 frames, per donar aquesta sensació més intima i així poder marcar més els moviments.

Pel que fa a l’storyboard es pot veure a l’apartat annexos.

59

Pla de rodatge i citacions

60

61

Localització tècnica Es va fer una localització tècnica amb els 4 caps d’equip (art, producció, fotografia i direcció). En aquesta localització es va posar a la pràctica tot allò pensat a la teoria, com la possibilitat de dur a terme la il·luminació estipulada en un primer moment, els espais, la col·locació dels personatges i totes les necessitats de producció i la gestió dels espais per a cada departament.

Pel que fa a la producció, que és el meu departament específic juntament amb la direcció, disposàvem (a part dels 2 sets de rodatges) de 5 espais per a processos, material de càmera, material de llums, manteniment i una sala per a dinar.

En temes logístics de producció tot va ser perfecte per tal de dur a terme la producció amb les condicions òptimes de producció.

Postproducció La postproducció d’aquest videoclip s’ha dut a terme des de el primer dia que es va finalitzar el rodatge, és a dir, a partir del dia 30 de maig i aquesta ha durat fins al 10 de juliol quan s’ha tancat tot el procés de post producció.

Inicialment es va començar fent la sincronització de tots els plans dels músics per tal de quadrar amb la música. A posteriori s’han fet 5 versions del projecte, fins a arribar a la versió definitiva.

L’etalonatge s’ha dut a terme per part d’en Marc Surià, i es duu a terme durant els dies 4,5,6,7,8 de juliol.

Distribució Pel que fa a la distribució d’aquest videoclip, es farà a través de les plataformes digitals com Youtube, Vimeo i Facebook. Es farà una estrena física a finals de setembre per tal de que la premsa pugui acudir i hi hagi un ressò diferent al d’internet.

62

També s’han establert contactes amb la distribuïdora online VEVO per a distribuir el videoclip des de una plataforma reconeguda com aquesta.

Per altra banda, es preveu una alternativa comunicativa al Japó. Al tractar-se d’una història real, el qual el personatge és molt conegut a Japó, es vol subtitular el videoclip al japonès i enviar-ho a mitjans japonesos que hagin mencionat algun cop a Issei Sagawa, per provar de promocionar el videoclip per Japó, i conseqüentment, al grup ERIO. En tot cas, aquest procés, es durà a terme com a molt aviat a finals d’any ja que fa falta recaptar més fons per a invertir en aquesta opció, degut a que ja no es disposa de més diners per a dur-ho a terme.

En últim lloc, també es presentarà el videoclip a festivals tant de nivell nacional com internacional per a tal de difondre la feina feta. Aquesta distribució la faré jo personalment, enviant directament als festivals el projecte.

Tot i ser molt complicat, s’està intentant per tots els medis, d’aquí el motiu de voler presentar el vídeo a finals de setembre, per a donar marge per a poder aconseguir aquestes formes de distribució, promoció i com escau, més finançament per a poder dur-ho a terme.

A part d’aquest audiovisual, hi ha diversos elements en concordança amb el videoclip que donen un caire transmèdia al projecte, i un valor afegit a aquest.

S’ha dut a terme la creació d’una pàgina web, d’un cartell per a la presentació del clip i una revista: Pàgina web La pàgina web ja es troba disponible al mercat: www.eriometal.com

63

64

Cartell

65

Revista

66

Tant la pàgina web, com el cartell com la revista segueix una cromàtica que va en comunió amb la del videoclip, ressaltant els colors vermellosos i negres, amb una foscor present en certs punts.

L’objectiu d’aquestes tres plataformes a més del videoclip, no és més que aconseguir una distribució més amplia, i arribar a molta més gent.

Pressupost Aquest projecte ha disposat de 2 referents pressupostaris a l’hora de tirar endavant: Pressupost real (el que costaria el projecte si tothom cobrés)

Pressupost fictici (el cost aproximat que es vol dur a terme)

67

Pressupost dia a dia (el que ha costat realment)

Es pot observar que sense la col·laboració de l’equip tècnic el cost del projecte ascendiria a uns 16000 euros, tot i que la previsió estava feta en uns 15000 euros.

Finalment, el projecte ha costat 920 euros. A aquests 920 s’ha de sumar 500 euros del lloguer de tot el material associat a càmera el qual faria que tot ascendeixi a 1420. Com es pot veure no difereix massa del pressupost inicialment pensat.

Aquest 500 euros de càmera no s’hi afegeixen ja que s’ha aconseguit poder-ho pagar a 4 mesos, és a dir, a l’octubre. Ara mateix es disposen d’aquests 500 euros per a pagar la càmera, però com es disposa d’aquest temps de marge, seguiré buscant més finançament i així part d’aquest diners pot anar invertida en la distribució del projecte.

Pel que fa al cost del disseny web, cartellisme i revista, no ha suposat cap cost addicional ja que s’ha trobat una col·laboració amb un dissenyador experimentat per tal de poder-ho dur a terme, ja que no hi havia la possibilitat d’invertir més diners.

Finançament Aquest projecte s’ha finançat mitjançant el micromecenatge. No s’ha utilitzat la forma habitual avui dia de l’ús de plataformes com Verkami o Indiegogo, sinó que s’ha fet de forma personal.

El primer bloc de diners del qual es va disposar va ser de 150 euros del grup que es van aportar. A part, cada membre del grup, va posar 50 euros, per tant 250 euros

68

més. En total, es va començar a treballar amb 400 euros. Degut a que el projecte va anar creixent, es van buscar formes alternatives per a poder finançar aquest projecte, i es va organitzar un concert a la Mirona de Salt, amb el qual es van recaptar 280 euros nets.

A part d’aquesta recaptació hi va haver donacions anònimes per a ajudar a tirar endavant el projecte (familiars, amics, coneguts, etc). Es van aconseguir 100 euros més. En total es disposaven de 780 euros.

Per a incrementar aquesta xifra, es va fer un mail a tots els proveïdors del meus restaurant informant sobre el projecte que anava a produir i que si volien col·laborar amb diners, amb espècies o amb promoció seria benvingut. La formula utilitzada va ser que aquells proveïdors que aportaven espècie sense cost, el restaurant m’ho pagava a mi, com a col·laborador del projecte. D’aquesta forma es van aconseguir 650 euros més.

69

FASE 3: Autoavaluació i prospectiva Autoavaluació El meu treball final de grau s’ha centrat en la producció executiva d’un videoclip, degut a que és el departament cinematogràfic en el qual vull desenvolupar-me professionalment, i degut a que he volgut posar en pràctica una sèrie de coneixements o desconeixements que encara no havia tingut la oportunitat de dur a terme.

Pel que fa a la producció executiva del projecte, crec que he assolit un nivell molt alt, ja que la meva feina era aconseguir finançament, talent i idea.

En primer lloc, el talent; l’equip tècnic que ha treballat en aquest projecte considero que ha estat el millor que podria tenir, persones amb experiència, acostumades a treballar al sector, amb ganes de fer una bona feina i amb talent.

Sempre vaig pensar que els caps de cada departament havien de ser molt forts, i crec que així va ser.

Per altra banda, també creia necessari no tenir un grup de música qualsevol, sinó que necessitava aquest talent que pogués esdevenir en una bona idea degut a la seva música i posada en escena.

Pel que fa a la idea, va venir donada degut al talent. Sense aquest talent prèviament aconseguit no hagués sigut possible la idea. El concepte de mesclar una història real amb un videoclip, el qual la cançó descriu aquesta història verídica, vaig considerar que era la millor opció per a tirar endavant. Juntament amb en Francesc Rosado i el grup vam decidir que la cançó “Mi Realidad” era la que havíem de dur a terme per aquest motius anteriorment esmentats. Considero que la idea és una història sòlida, potent i justificada.

Per acabar, el finançament; aquest, ha estat assolit, ja que s’han aconseguit uns 1450 euros, sense posar ni un euro de la meva butxaca. Perquè s’ha aconseguit això? Degut a la bona idea i el talent de l’equip tècnic i artístic. Sense aquests dos elements no hagués estat possible.

70

Penso que hem fet una bona feina. Com a aspectes a millorar, m’hauria agradat tenir més temps per a preparar tot el projecte, ja que no he disposat de tot el que hagués volgut, però considero que la qualitat assolida és molt alta, i tot això és gràcies a tots aquells que s’han involucrat en el projecte, des de el que m’ha donat un euro per a la creació del projecte, com, i en especial, a en Francesc Rosado, i en Marc Surià.

Punts a favor: Idea potent Talent tècnic i artístic assolits Finançament aconseguit Contingut extra ( pàgina web, cartell, revista) Capacitat de delegar tasques i processos Resolució de problemes amb èxit ( localitzacions que cauen, òptiques que no arriben...)

Punts en contra: Poc temps per a dur a terme el projecte Manca de temps per a fer el muntatge.

Problemes per a compaginar feina, estudis i treball.

En resum, crec que els punts a favor són moltíssims ja que tots hem fet una feina excel·lent, i que els punts en contra, es pot resumir en una paraula: Temps; i aquest temps fa referència per part meva a les ganes de voler absorbir massa, no dins el projecte en si, sinó a la meva vida en general (pel·lícules, restaurants, estudis, etc) i crec que he d’aprendre a no abastar tant, tot i que no canviaria per res tot el que he fet, ja que considero que he après molt.

71

Prospectiva Aquest projecte no acaba aquí. El videoclip es preveu presentar el 22 de setembre, i posteriorment fer públic a través de totes les xarxes socials el 23 del mateix mes.

Fins ara, el muntatge de l’audiovisual és un muntatge aproximat al que serà, ja que per qüestions de temps i de necessitats econòmiques no ha estat possible acabar-lo tal com es desitjaria, per tant, a partir del 20 d’agost es tornarà a reprendre la marxa i s’acabarà de finalitzar aquest muntatge i retoc de color per tal de poder fer la presentació del projecte amb el vídeo finalitzat i la preparar la presentació davant del jurat i del públic de forma correcte.

Un cop fetes aquestes presentacions, el projecte tindrà un recorregut per festivals de tot el món, degut a que hi ha una partida pressupostària que així ho contempla, per tal de que es doni a conèixer el grup.

Finalment, tal com s’esmenta a l’apartat de la distribució, es vol enfocar el projecte al Japó, on Issei Sagawa és un personatge reconegut; però per a dur a terme aquesta tasca es necessita una altra injecció de capital, pel que de moment, aquesta opció queda en standby.

72

Fonts d’informació Breve historia del videoclip, apartado introductorio del estudio: Inentio Videoclip: Cambridge University Press, 1988.

Chión, Barcelona, Ed. Paidós, 1993.

Colectivo Andaluz para la Educación en Medios de Comunicación, 1993, PP 94Comunicación Social, FELAFACS, Pontificia Universidad Javeriana, Bogotá Definiciones de videoclip, apartado inicial del estudio: Inentio Video-clip: El discurso televisivo: el espectáculo de la posmodernidad; J. Gonzalez El imperio de lo efímero: la moda y su destino en las sociedades modernas; G. El papel del videoclip musical en la creación de la identidad juvenil; Ana María El video-clip musical; Manuel Fandós Igado, Comunicar, octubre, número 1, El videoclip como formato o género h; J.A. Leguizamón, 2001, Tesis Doctoral El videoclip como mercanarrativa; Ana María Sedeño Valdellós, UNED, en laVideoesfera; Ricardo Duque, 2002.

Estética del videoclip musical: el formato neobarroco; Ana María Sedeño estudio: Inentio Video-clip: lecturas en la búsqueda del lector modelo de la Fernández, Mexico D.F., 2003.

73

http://catarina.udlap.mx/u_dl_a/tales/documentos/ldf/hernandez_d_ra/capitulo2 .pdf http://cv.uoc.edu/UOC/a/moduls/90/90_574b/web/main/m6/c3/22.html http://dlc.iec.cat/ http://kandykills.jimdo.com/ http://tutupash.com/articulo/la-historia-completa-de-mtv/ http://www.40defiebre.com/por-que-video-marketing/ http://www.agifreu.com/v_angles/docencia/seminario_videoclip.pdf http://www.hispasonic.com/reportajes/mirada-historia-videoclip-1-parte/39290 http://www.swingalia.com/cine/historia-del-cine-mudo.php http://www.thecult.es/Television/historia-de-la-mtv.html http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/cinesonoro.htm https://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Primeros_v%C3%ADdeos_musicales_emitid os_por_MTV https://es.wikipedia.org/wiki/MTV https://es.wikipedia.org/wiki/Videoclip https://www.exabyteinformatica.com/uoc/Audiovisual/Actores_y_nuevos_model os_de_negocio/Actores_y_nuevos_modelos_de_negocio_(Modulo_1).pdf

74

Il videoclip; Paolo Peverini, Meltemi, Roma.

La audiovisión: Introducción a un análisis conjunto de la imagen y el sonido; M. La creatividad en otros formatos audiovisuales: el videoclip musical; Ana María lecturas en la búsqueda del lector modelo de la videomúsica; Mario Villagrán lecturas en la búsqueda del lector modelo de la videomúsica; Mario Lenguaje del videoclip, textos mínimos; Ana María Sedeño Valdellós, Lipovetsky, Anagrama, Barcelona, 1990.

Llibre: La audiovisión: introducción a un análisis conjunto de la imagen y el sonido Micheal Chion 1993 Music for Pleasure. Essays in the sociology of Pop, S. Frith, Cambridge, Politécnica de Valencia, 1988, Valencia.

Publicitaria, pp 391-398.

Requena, Madrid, Cátedra, 1992.

Revista Comunicar 11, 1998 pàg 101 a 105 Revista Signa 16, 2007, pp 493-504.

Sedeño Valdellós, en el marco del XII Encuentro de Facultades de Sedeño Valdellós, III Simposium de Profesores Universitarios de Creatividad Video musical: precedentes, orígenes y características, R. Durà, Universidad videomúsica; Mario Villagrán Fernández, Mexico D.F., 2003.

Videosfera: Fragmentación, Simultaneidad, Choque o Contraste y Modularidad

75

Villagrán Fernández, Mexico D.F., 2003.

Visualizando la música: la imagen en la canción, apartado introductorio del

76