Range - Editorial Photography

Creació de RANGE, projecte fotogràfic de fotografia de moda, publicat en forma de booklet i a plataformes digitals.

Sergi Jordan Mármol Treball final de grau 01/04/19 Escola Universitària ERAM.

1

2

ÍNDEX Abstract

6

Paraules clau

7

Justificació

Objectius

7

Metodologia

8

7

Fase I 1. Identificació del tema

8

2. Impacte del retoc fotogràfic en la moda i en la societat

2.1 Primeres manipulacions

11

2.2 L’edició en la moda i societat actual

12

2.3 Canvis desde dins de la indústria

14

2.3.1 Airbrushing

14

2.3.2 Modificacions corporals

15

2.3.3 Aparició de models curvys a les portades de revistes i agències

17

2.3.4 Diversitat

3. Aportant sentiment: Peter Lindbergh

11

18

19

4 Estratègies actuals de les marques

22

4.1 Mango

22

4.2 Ted Baker

23

4.3 Calvin Klein

24

5 Fotògrafs referents actuals

25

5.1 Mario Testino

25

5.2 Steven Meisel

26

5.3 Jean-Philippe Lebée

27

6 Màrqueting digital i fotografia

28

6.1 Estat actual de la fotografia i el màrqueting

6.2 Xarxes socials

6.2.1 Instagram

28

29

6.2.1.1 Estratègies de màrqueting per fotògrafs dins d’Instagram

29

30

6.2.1.1.1 Instagram stories

3

6.2.1.1.2 Perfil d’empresa

30

6.2.1.1.3 Feed atractiu

31

6.2.1.1.4 Publicitat in-display

31

6.2.2 Twitter

32

6.2.3 Facebook

33

6.3 Altres estratègies de màrqueting per fotògrafs

33

6.3.1 Pàgina web amb Google Ads

33

6.3.2 Youtube

34

7. Crear i comunicar noves idees i propostes

34

Fase II 8. Creació del projecte fotogràfic

36

8.1 Primers passos

36

8.2 Material

37

8.2.1 Càmera

38

8.2.2 Objectiu

8.3 Persones involucrades en la sessió

39

8.3.1 Estilista

39

8.3.2 Maquillador/Perruquer

40

8.3.3 Models

8.4 Localitzacions

41

42

8.5 Resultats (sense editar)

44

8.5.1 Sessió Cyrus

44

8.5.2 Sessió Ava

46

8.5.3 Sessió Benjamin

48

8.5.4 Sessió Charli

50

8.5.5 Sessió Jack

52

8.5.6 Sessió Khaliya

53

8.6 Procés d’edició

55

8.6.1 Selecció

55

8.6.2 Edició de color (Lightroom)

56

8.6.3 Modificacions (Photoshop)

57

8.6.4 Exportació

8.7 Resultats finals

59

60

9. Creació del booklet

68

9.1 Inspiració

68

9.2 Procés creatiu

70

9.3 Producte final

74

4

10. Estratègia de màrqueting digital

10.1 Instagram

77

77

10.1.1 Planificació del feed

77

10.1.2 Descripcions de les publicacions

78

10.1.3 Calendari: Dies de la setmana i hores més aptes

78

10.1.4 Hashtags que amplien el reach

78

10.1.5 Analítica i revisió de passos

79

10.2 Pàgina web

81

Fase III

82

Informació adicional

86

5

ABSTRACT Català: El món de la fotografia de moda està canviant a un ritme altíssim gràcies a una indústria que ha trobat el seu lloc en les plataformes digitals i està obrint moltes portes a tota mena d’artistes. Lamentablement, es segueixen arrastrant certs comportaments i estereotips relacionats amb l’imatge corporal que venen des de les primeres publicacions en paper i que repercuteixen en certa manera a la salut mental de la societat, i des d’un punt de vista personal, els fotògrafs a vegades som còmplices de la continuïtat d’aquestes pràctiques.

Amb RANGE, tinc la intenció de crear una sèrie d’imatges a partir del meu estil fotogràfic personal i basades en els dos principis que personalment per mi hauria de contar la moda: Diversitat i respecte. Un cop creades i editades, formaran part d’una estratègia de màrqueting digital i seran la base de la creació d’un booklet com a portfoli personal, amb l’intenció de que em serveixin per aconseguir trobar feina al sortir de la universitat.

Castellano: El mundo de la fotografía de moda está cambiando a un ritmo altísimo gracias a una industria que ha encontrado su lugar en las plataformas digitales y está abriendo muchas puertas a todo tipo de artistas. Lamentablemente, se siguen arrastrando ciertos comportamientos y estereotipos relacionados con la imagen corporal iniciados en las primeras publicaciones en papel y que repercuten en cierta forma en la salud mental de la sociedad, y desde un punto de vista personal, los fotógrafos a veces somos cómplices de la continuidad de este tipo de prácticas.

Con RANGE, tengo la intención de crear una serie de imágenes a partir de mi estilo fotográfico personal y basadas en dos principios que personalmente la moda tendría que contar: Diversidad y respeto. Una vez creadas y editadas, formaran parte de una estrategia de marketing digital y serán la base de la creación de un booklet como portfolio personal, con la intención de que me sirva para tener trabajo al salir de la universidad.

English: Fashion photography’s world is changing at a impressive rate thanks to an industry that has found it’s place in digital marketing platforms and it’s bringing a lot of opportunities to all kind of artists. Sadly, there’s some behaviors and stereotypes body related that started in the first paper publications that pass on society mental health, and from a personal standpoint, photographers sometimes are partners in crime of these types of practices.

With RANGE, I’m willing to create a series of images based on my personal photographic style and based in two principles that fashion should have: Diversity and respect. Once created and

6

edited, the photographies will take part in a digital marketing strategy and will be the foundation to the creation of a booklet as a personal portfolio, with the objective of finding a job after university.

PARAULES CLAU: Català: Moda, fotografia, edició digital, màrqueting digital, estètica, portfoli, diversitat, respecte.

Castellano: Moda, fotografía, retoque digital, marketing digital, estética, portfolio, diversidad, respeto.

English: Fashion, photography, digital retouch, marketing digital, aesthetics, portfolio, diversity, respect.

JUSTIFICACIÓ: RANGE és un projecte fotogràfic que juga amb el doble sentit de la pròpia paraula. Per una banda, fa al.lusió a la diversitat del projecte, contant amb models de ètnies diferents en espais variats i, per altre banda, mostra el rang d’habilitats que he adquirit com a fotògraf durant el meu pas pel grau.

El motiu de la realització de RANGE recau en que vull aportar el meu granet de sorra a una indústria que m’encanta a través de la meva forma d’expressió preferida, la fotografia.

Com que amb aquest treball clausuro el grau, vull demostrar que soc capaç d’entrar al món laboral encarregant-me de la pre-producció, producció i post-producció d’una forma professional i cuidant tots els detalls, tant estètics com de contingut, sense oblidar-me de fer-ne una gran difusió a través de les xarxes.

OBJECTIUS: . Aconseguir organitzar amb èxit les sessions de fotos. Organitzar tot el personal necessari (models, estilistes, maquillatge..) porta feina i quadrar els horaris sol ser una feina caòtica i amb canvis constants d’última hora, per això em vull obligar a portar un control exhaust de la preproducció perquè no se’m escapi res que pugui afectar a la qualitat final de les imatges.

. Trobar una forma d’editar les imatges que sigui potent, personal i dins de lo possible, innovadora. Vull desenvolupar un flux de treball que em permeti editar de forma no destructiva a través de diferents aplicacions. Modificar els colors per aconseguir una estètica moderna que realçi els tons de la pell i de la roba.

. Portar a terme una estratègia de marquèting digital multiplataforma, per augmentar al màxim possible les impressions de les imatges, i optimitzar-les en funció de la plataforma on estiguin publicades. Tinc previst penjar-les a Instagram (on hauré d’aplicar una compressió molt particular perquè no perdin qualitat) i a la meva pàgina web (on tindré més llibertat creativa a l’hora de

7

mostrar-les i hauré de trobar una forma de comprimir-les suficientment com perquè la pàgina no tardi a carregar-se). Un cop tot estigui publicat, faré una auditoria dels resultats per veure què ha funcionat i què es pot millorar.

En quant al format físic, vull crear un booklet que fagi destacar les imatges en paper amb l’objectiu de poder ser una mostra vàlida quan vagi a entrevistes de feina, ja que les fotografíes es disfruten d’una forma única en aquest format. A més, vull connectar el booklet a la meva pàgina web a través d’un codi QR.

METODOLOGIA: El treball es divideix en tres fases: En la primera faig una immersió en el món de la fotografia de moda. Com funciona, què funciona, quins fotògrafs han aportat i estan aportant més i com hi han arribat els estereotips. Seguidament, investigo la relació que hi ha entre fotografia i màrqueting digital, i faig un estudi rigurós de les diferents plataformes online que em serveix per a portar a terme una estratègia personal al final del projecte. Fent aquesta recerca he adquirit un rerefons molt valuós per passar a la fase II.

Després d’assimilar la informació adquirida a la primera fase, començo la segona fase detallant tots els processos relacionats amb la producció de les imatges. Com vaig decidir marxar cap a Londres a fer-les, quin material utilitzo, explicacions sobre les diferents localitzacions i desglòs de persones que van col.laborar a les sessions de fotos. Tot això acompanyat amb imatges de making of que contextualitzen la meva experiència al llarg del projecte.

Procedeixo mostrant els resultats que vaig aconseguir sortits de càmera, i detallant el procés d’edició pel que van passar posteriorment amb programes com Photoshop i Lightroom.

Un cop ensenyo els resultats finals, entren en joc l’elaboració del booklet com a portfoli físic i l’estratègia de màrqueting digital que tanca el projecte.

A la tercera i final faig balanç i autocrítica del projecte en tots els sentits, exposant el que per mi són els punts forts del treball, els punts a millorar i el futur del projecte.

8

INVESTIGACIÓ TEÒRICA - FASE I 1. Identificació del tema Fotografia de moda La fotografia de moda és un gènere dins la fotografia. Del propi nom, es dona a entendre que la fotografia de moda té a veure amb roba, sabates, accessoris i peçes simil.lars.

La imatge que dona de ser un àmbit de la fotografia glamuròs, lucratiu i divertit ha creat una indústria molt particular, liderada per gegants com Vogue1 o Harper’s Bazaar2 . Molts s’inicien en el camí de convertir-se en fotògrafs de moda per acabar treballant per aquestes empreses (entre els quals m’inclòc) de la mateixa manera que molts models intenten ser portada d’aquestes revistes perquè saben que això enlairarà les seves carreres i els obrirà moltes portes.

La feina del fotògraf de moda no es limita simplement a fer fotografies. Ha d’estar constantment pendent del cabell, el maquillatge i la roba, per poder comunicar errors a l’equip vistos per càmera. Aquest equip normalment està format per:

Fotògraf: S’encarrega de la conceptualizació d’una sessió de fotos, i de la realització d’aquesta, tant il.luminació i composició. Se li demanen coneixements de moda per una ràpida comunicació amb el seu equip.

Estilista: S’encarrega de l’elecció de les prendes o accessoris que portarà la model, creant un look amb cohesió segons l’empresa per la que s’estigui treballant. L’estilista ha de tenir en compte el color de la pell, del cabell, la fisonomia del model per crear un look que el complementi bé.

Maquillador/a: S’encarrega d’aplicar el maquillatge per millorar l’aparença i els atributs físics d’una model, en funció del que demani la feina. Si ho fa bé li estalvia hores de manipulació al retocador/a.

Retocador/a: Persona encarregada de l’edició de les imatges capturades pel fotògraf. Aquest s’encarrega d’editar colors, llum, i de fer modificacions a la pell en cas que sigui necessari.

Model: Persona que apareix a les imatges amb la roba o complements escollits per l’estilista.

Entre el fotògraf i el model s’han d’encarregar de transmetre facial o corporalment el que li estigui demanant la marca, ja sigui un sentiment o una expressió concreta.

1

Vogue: Revista de moda americana nascuda al 1892

2

Harper’s Bazaar: Revista de moda americana nascuda al 1867

9

No en totes les sessions es disposa d’un equip. Un sol fotògraf amb model poden encarregar-se de tot el procés, però en les que fan les revistes professionals, on s’inverteixen milers d’euros en localització, models i material, es treballa en equip sempre.

Dintre la fotografia de moda, hi ha quatre direccions diferents que es poden agafar, que son força diferents entre elles:

Fotografia editorial de moda: Intenta vendre un producte i algo més, ja sigui una història o un sentiment. El fotògraf ha d’emfatitzar aquest sentiment a través de la composició i il.luminació.

Per exemple, si en el conjunt d’imatges el que es vol plasmar és la felicitat d’una noia portant unes arracades, la il.luminació ha de ser molt brillant, sense gairebé l’aparició d’ombres.

Editorial de bellesa: Tipus de fotografia de moda centrada, com el seu nom indica, en la bellesa del model. Les fotos són primers plans que no baixen més de l’espatlla. Es potencien molt els trets facials, i és per això moltes marques de maquillatge s’interessen per seguir aquest camí.

Fotografja d’alta moda: Amb la fotografia d’alta moda s’aconsegueixen unes imatges d’un estil més creatiu i pensat, sovint surrealista. Es un tipus difícil de dominar perquè sol arriscar tant en l’estil, l’ambient, la localització i la roba, com per exemple en la següent:

10

TGIMAGE STUDIO (2019). The rules of game. Recuperada de: https://www.behance.net/gallery/ 77519413/The-Rules-of-Game

Fotografia de moda de carrer: Les imatges es realitzen principalment als carrers de grans ciutats urbanes, on carrer, model i roba es complementen entre ells.

2. L’impacte del retoc fotogràfic en la moda i en la societat Les alteracions als elements d’una imatge son una pràctica que per una banda és considerada un art que requereix molta tècnica i per altra és altament criticada quan el seu objectiu és millorar l’aspecte físic d’una persona o adaptar-lo al que es consideren els estàndards de bellesa de l’actualitat.

2.1 Primeres manipulacions Ja abans de l’arribada de la època digital es manipulaven imatges amb molta soltura. Sovint pensem que és una pràctica molt actual, pero els primers exemples venen des de finals del segle XIX. Amb tècniques com l’airbrushing, pintar o superposar imatges, s’aconseguien canvis molt creïbles. I qui necessitava més que ningú tenir opció a manipular en una època que encara no estava dominada per les pantalles? Els polítics.

11

Brady, Mathew (1980) Abraham Lincoln. Recuperada de: https://www.atlasobscura.com/articles/ abraham-lincoln-photos-edited

En aquella època naixia la fotografia i la única manera que tenien els ciutadans de saber com era un candidat polític era a través de descripcions textuals o trobant-lo en persona. Eren temps de campanya política i van començar a proliferar descripcions físiques d’Abraham Lincoln que el ridiculitzaven per tenir un físic lleig. La seva reacció per contrarrestar les crítiques va ser contractar un fotògraf per fer el seu primer retrat públic. Mathew Brady, el fotògraf, va seguir l’estratègia d’il.luminar molt la cara per allunyar el centre d’atenció del cos i li va fer tancar el puny perquè tenia els dits molt llargs i prims, i a post-producció, li va allargar el coll perquè el tenia molt curt.

Això només va ser l’inici d’una sèrie de pràctiques que molts polítics van anar incorporant per crear una falsa narrativa que els era favorable, especialment per motius propagandístics. El dictador Joseph Stalin va abusar de manipular imatges durant tota la seva vida. Va crear una versió falsa de la URSS a través d’un procés de censura fotogràfica. Un dels exemples més populars va ser quan va borrar a Nikolai Yezhov, un home que va ser la seva mà dreta fins que per certs motius el va executar i, esborrant-lo de la imatge, va intentar modificar la narrativa a favor seu.

Getty Images (1939) Nikolai Yezhov amb Stalin. Recuperada de: https://www.history.com/news/ josef-stalin-great-purge-photo-retouching

Aquestes pràctiques no van tardar gaire a arribar al món de la moda, i per tant, a la fotografia de moda.

2.2 L’edició en la moda i societat actual La edició fotogràfica en el món de la moda s’ha utilitzat extensivament per adaptar el cos o cara d’una persona als estàndards de bellesa del moment. Aquest estàndards, els quals no haurien de

12

ser presos en serio per ningú, ja que tothom té una percepció personal i per tant no s’haurien de seguir alimentant, han arribat a uns nivells que són de tot menys realistes.

Canvis de complexió física, de color de cabell i eliminació de la textura facial son les pràctiques més habituals. Però el problema no és tant la utilització d’aquestes eines sinò com afecten a la societat. Estem tant habituats a veure a les xarxes gent amb un físic fals que després ens mirem al mirall i ens sentim en certa manera desgraciats per no arribar al que ven l’altre gent, quan en realitat, el 80% és edició. I això ho fan tant homes, com dones.

Lifebuzz (2017) Instagram vs Reality. Recuperada de: http://www.lifebuzz.com/instagram-vsreality/

13

Moltes vegades a les publicacions es cometen errors d’edició importants que exposen clarament el problema. En aquesta on surten dos nois, està plovent però tenen el cabell sec. Tota la zona dels abdominals sembla falsament editada perquè destaquin a través de la samarreta.

Reddit (2019) Two influencers and zero pores. Recuperada de: https://www.reddit.com/r/ Instagramreality/

Aquí tenim dues noies que tenen la pell extremadament editada, sense cap mena d’imperfecció, ni pigues, ni porus. No només es ven la idea de tenir la pell perfecta, sinò que es porta a un extrem a través de Photoshop que es totalment inabastable.

Gràcies a l’accessibilitat d’eines com Photoshop3 per ordinador o Facetune4 per smartphone, hi ha hagut un descontrol i proliferació d’aquestes pràctiques que no fa cap bé a la salut mental de les persones.

3

Photoshop: Programa d’edició d’imatges disponible per Mac i Windows

4

Facetune: Programa d’edició de trets facials disponible per IOS i Android

14

2.3 Canvis desde dins de la indústria En la fotografía de moda actual estan començant a canviar certs comportaments que estaven estandaritzats. Ja es sap que generalment des de la moda es promouen unes normes que són un referent a seguir per les models quan no haurien de ser una norma.

2.3.1 Airbrushing: Tècnica que es basa en l’eliminació d’imperfeccions de la pell d’una forma molt artificial. Dins del món del retoc digital, l’airbrushing està considerada una pràctica poc professional, ja que destrueix tota la textura present en la imatge.

Hassan Portraiture (2017). Miniatura de video de Youtube ‘Photoshop Tutorial : Retouch And Airbrush Skin To Make Smooth Quickly In Photoshop’. Recuperada de: https://youtu.be/ c5TXKcEyCaI

Un dels casos més sonats sobre aquesta tècnica va ser quan es va publicar un anunci de Lancome protagonitzat per la Julia Roberts. En la imatge es veu a l’actriu amb la pell exageradament manipulada, i això va provocar un allau de crítiques a la marca i al final van acabar retirant l’anunci.

El que es fa servir actualment de forma professional és la tècnica del Dodge and Burn que es basa en modificar com afecta la llum de la imatge a la pell sense la necessitat d’eliminar les textures i trets personals com poden ser pigues, porus i arrugues. D’aquesta manera es pot plasmar la textura de la pell d’una forma real i elegant de la mateixa forma.

15

Empreses de venda online de roba com ASOS han estat de les primeres que tenen prohibida l’edició de la pell i que promouen la normalitat de signes d’envelliment del cos com les estries i les arrugues.

2.3.2 Modificacions corporals: Per tots és sabut que en la fotografia de moda es fan uns retocs a la cara i el cos que sovint s’allunyen de la realitat. Només cal veure portades com la següent:

GQ (2003). Portada de febrer de 2003. Recuperada de: https://www.cosmopolitan.com/ entertainment/news/a56561/celebrities-respond-retouching-magazine-covers-criticism/

16

A l’actriu Kate Winslet li varen aprimar les cames d’una forma exagerada, li van encongir la cintura i la distància entre les espatlles. Això va acabar fent que l’actriu i els lectors es queixéssin, com és normal.

El problema d’aquest tipus de modificacions és que creen uns ideals de bellesa poc realistics i poc sans d’aconseguir, que sovint deriven en problemes mentals i d’alimentació, i això es un problema greu de la indústria que encara s’està lluitant per erradicar.

2.3.3 Aparició de models ‘curvys’ a les portades de revistes i agències: Des de fa molt poc les agències de models han començat a incorporar categories de models ‘plus size’, culturalment també anomenades ‘curvy’. És un pas endavant a la unidimensionalitat de les models primes i un clam a estimar-te tal i com ets, possibilitant la opció de treballar en el món de la moda.

Aquest fet no deixa de banda la controvèrsia, ja que molts critiquen que promou la obesitat.

17

Cosmopolitan (2018). Portada d’octubre de 2018. Recuperada de: https:// www.cosmopolitan.com/uk/body/a22993945/stephanie-yeboah-double-standard-tess-hollidaycosmopolitan-cover-criticism/

2.3.4 Diversitat: El món de la moda ha estat fent progressos en quant a diversitat aquests últims anys. Ara hi ha més presència de models de color i de gèneres no binaris. És important perquè genera oportunitats a persones que ho tenien complicat per fer de models degut als estàndards d’una indústria sovint racista, que sol buscar nois i noies de pell blanca.

Alguns veuen aquest moviment per part de les màrques com una tècnica de màrqueting per demostrar un fals compromís a ser real i a no jutjar pel físic.

Dues empreses pioneres en defensar la diversitat son ‘Benetton’ i ‘H/M’.

Toscani, Oliveiro (1991). Imatge de la campanya “Blanket” Recuperada de: https:// www.vogue.co.uk/gallery/benettons-best-advertising-campaigns

En aquesta imatge, veien un matrimoni interracial i homosexual en un moment en que la indústria no apostava per donar visibilitat a aquestes parelles (1991).

18

3. Aportant sentiment: Peter Lindbergh

Rakete, Jim (1990) Behind the scenes of British Vogue January 1990 cover shooting Recuperada de: https://www.vogue.co.uk/gallery/peter-lindbergh-book-preview

És innegable que Peter Lindbergh ha marcat un abans i un després en la fotografia de moda.

Lindbergh no creu en un sol estàndard de bellesa, i a empoderat sempre a la dona a través dels seus treballs. Ell trenca amb la tendència de manipular el cos i la cara de la model, i en comptes utiliza els trets físics de cada una per destacar-los al màxim possible. Al llibre Peter Lindbergh: A different vision on fashion photography, cita: “L’edició sense cor no hauria de ser l’eina triada per representar a la dona en el començament d’aquest segle. No és una bogeria i una idea poc real esborrar totes les teves experiències de la teva cara? (p.18)

19

A ell sempre li han inspirat les històries de cada persona, les faccions, formes, arrugues… La seva feina no s’ha vist mai condicionada per gent popular o tendències del moment, i això es nota molt, ja que té un estil molt reconeixible, i això implica que ha posat personalitat i no s’ha deixat emportar per altres corrents.

Lindbergh, Peter (1990) Vogue Us. Recuperada de: https://www.vogue.co.uk/gallery/peterlindbergh-book-preview

La seva imatge més popular, que son models a la platja passant-ho bé, va trencar tant amb l’estil que es portava fins ara la moda que fins i tot Vogue en el seu moment no la va voler publicar, ja que xocava molt amb la visió que portava la revista. Gràcies a aquesta sèrie de imatges, es va generar un nou concepte de supermodels, protagonitzat per exemple per Linda Evangelista, Kate Moss o la Naomi Cambell.

Ell fa firmar a les empreses amb les que treballa una clàusula que no permet editar les imatges.

Ha tingut sovint problemes amb algunes que li comenten: “I si està cansada? I si te una part de la pell vermella?” I defensa que això forma part de la seva bellesa.

20

La seva forma de treballar és utilitzar una Lumix, i configurar-la per treure imatges directament en blanc i negre. El seu control sobre la llum és molt gran, i utilitza focus de llum contínua de molta potència per il.luminar els sets.

Molt sovint utiliza ventiladors grans per generar moviment de cabells o de la roba. Generalment es pot dir que ell intenta que el 80% del producte final surti directament de la càmera, per no dependre de Photoshop.

En quant a edició, només juga amb el contrast i el soroll, ja que amb les càmeres digitals no obtè de sèrie el gra que obtenia quan disparava en analògic.

Lindbergh, Peter (2013). Street of dreams de Dolce and Gabbana. Recuperada de: https:// www.vogue.es/belleza/articulos/las-primeras-imagenes-del-spot-de-scorsese-para-dolcegabbana/18459

S’ha de considerar Peter Lindbergh un dels referents més importants en la fotografia de moda actuals. Les seves imatges son icòniques, allunyades de l’artificialitat de l’època, i no han envellit amb el pas del temps. El seu estil no s’ha vist compromès pels diners que li hagin pogut oferir, cosa que fa que el seu repetori d’imatges sigui tant consistent, personal i espectacular.

21

4 Estratègies actuals de les marques 4.1 Mango: Mango és una de les empreses més potents i que més inverteix creativament i visualment en la seva imatge, i sempre nodreix les seves campanyes amb una història al darrere que enriqueix el producte final. En la seva nova campanya anomenada ‘New Voices’, s’escull a quatre personalitats reconegudes en el món de la moda i es destaca que tenen un rang d’aptituds creatives que estan inspirant la cultura actual, senyalant que no només son cares maques. O per exemple la campanya ‘New Roles, New Essentials’, on es llança una nova colecció de roba a partir de sis personalitats que estan reinventant el seu àmbit artístic.

Mango (2019). Imatge de la campanya ‘New Voices’ Recuperada de: https:// devilwearszara.vogue.es/2019/03/colecciones-ss19-mango-new-voices/

Considero ‘Mango’ un bon referent a tenir en compte a l’hora de donar-li una volta al missatge d’un projecte, ja que no tot té perquè ser estètic i ja està. Les imatges poden agafar força si hi ha alguna cosa més al darrere.

22

4.2 Ted Baker: Amb un estil molt més desenfadat, tenim la marca Ted Baker. Ells aposten per un missatge composat per fotografia moderna amb un toc d’humor, molt en la línia de la personalitat del creador.

Ted Baker (2016). Imatge de la campanya Welcome to the strawberry islands [Fig] Recuperada

de: https://www.tedbaker.com/uk/Editorial/The-Campaigns

Ted Baker (2018). Imatge de la campanya ’30 anniversary’ Recuperada de: https:// www.campaignlive.co.uk/article/ted-baker-launches-first-ever-ad-campaign/1498006

23

4.3 Calvin Klein: Les imatges amb les que es va presentar Calvin Klein com a marca avui en dia segueixen sent molt actuals. Sempre s’han caracteritzat per ser creatius i també una mica provocatius.

Una de les últimes campanyes que va tenir molt d’èxit va ser la de ‘In my Calvins’, que agafava diferents personalitats creatives i definien en una frase què solen fer quan tenen una peça de Calvin Klein posada, deixant un espai per al consumidor per afegir les seves pròpies paraules, reforçant així la relació que té la marca amb el seus clients.

Boo, George (2016). Imatge de la campanya #inmycalvins Recuperada de: https:// priscillasmodels.wordpress.com/2016/04/06/maud-welzen-calvin-klein-ss16-campaign/

24

5 Fotògrafs referents actuals: 5.1 Mario Testino: Mario Testino és un dels fotògrafs de moda que més influeix en el panorama actualment. Les seves imatges han estat publicades internacionalment en revistes com Vogue, V Magazine i Vanity Fair. Ha creat imatges emblemàtiques per Gucci, Burberry, Versace i Michael Kors.

La seva metodologia és capturar l’energia de la persona i crear-ne un moment íntim, i apostar per la sensualitat en contes de la sexualitat. Busca l’espontaneïtat i noves perspectives tant en models masculins com femenins.

Va començar la seva carrera fent una prova per Vogue fotografiant un pentinat. Va anar escalant i la sessió que més portes li va obrir va ser la que va fer per la princesa Diana de Gal.les.

Testino, Mario (1996). Imatge d’una sessió per Harper’s Bazaar. Recuperada de: https:// www.mariotestino.com/biography/

25

5.2 Steven Meisel: Steven Meisel és una de les figures més enigmàtiques de l’univers de la fotografia de moda. Va començar com a il.lustrador, i els caps de setmana aprofitava per fer fotos a dues models. Una d’elles va decidir enviar les imatges a la revista Seventeen, i van contractar a l’Steve com a fotògraf principal. Va ser quan va fer una sessió de fotos per la Madonna que la seva carrera es va disparar, i a dia d’avui porta 25 anys treballant per Vogue Italia. A més, ha treballat per Prada, Dolce and Gabbana, Versace i Calvin Klein. A dia d’avui se li ha fet només una entrevista, i per telèfon.

Li agrada comunicar el que sent a través de les seves fotografies, i sovint utilitza la controvèrsia com a un dels pilars de la seva conceptualització. Va realitzar una campanya molt popular per Calvin Klein que va haver de ser retirada, ja que plasmava la realitat de la cirurgia estètica en el món dels models, representant una societat obsessionada per l’aspecte físic.

Meisel, Steven (2005). Imatge de la campanya Makeover Madness per Calvin Klein. Recuperada de: https://www.vogue.it/en/people-are-talking-about/obsession-of-the-day/2010/12/plasticsurgery?refresh_ce=#ad-image50228

26

5.3 Jean-Philippe Lebée: Jean-Philippe Lebée és un fotògraf francès que intenta capturar la bellesa de la persona que està davant la càmera en unes imatges que intenten explicar una història. Detecta allò que és bonic del que té al davant i ho millora, però mai fa grans manipulacions digitals. El seu estil té matisos cinemàtics, i treballa sempre principalment amb llum natural i afegeix llum artificial per suplir zones que queden a l’ombra.

Lebée, Jean-Philippe (2017). Imatge promocional per Profoto. Recuperada de: https:// www.jeanphilippelebee.com

El seu estil fotogràfic m’agrada molt com a referent del meu projecte. La composició cinemàtica i la forma natural en que queden els models son dos aspectes que vull presents en les meves imatges.

27

6. Màrqueting digital i fotografia 6.1 Estat actual de la fotografia i el marquèting Amb l’arribada d’internet la forma i lloc de compartir imatges ha anat cambiant. Fins fa 10 anys, el marquèting girava entorn comunitats com Flickr i 500px, que permetien penjar fotos i mantenir conversacions amb altres fotògrafs. La majoria de gent que s’interessava per començar es comprava una càmera digital, i gràcies al feedback que rebien d’altres companys, anaven creixent i donant a conèixer la seva feina i obres.

Però el canvi radical pel que ha passat la fotografia es la popularització dels smartphones5 . Per una banda, el fet de portar una càmera sempre a sobre ha obert la oportunitat a gairebé tot el món de ser fotògrafs, i si menys no, provar de ser-ho. Jo m’hi vaig iniciar gràcies al primer iPhone que vaig tenir.

No va ser un procés del tot inmediat, ja que hi havien molt escèptics que no contemplaven la fotografia de mòbils un tema seriós pel fet de la pobre qualitat de les òptiques i el tamany reduït del sensor, però amb el pas dels anys i la millora d’aquests dispositius, on les empreses van veure a temps que els consumidors s’estaven interessant per l’inclusió de millors components fotogràfics en els smartphones, van acabar assentant un nou mercat que a dia d’avui mou molts diners.

Per altre, el naixement d’Instagram, ha permès compartir aquests moments amb una senzillesa brillant. En tres moviments de dit pots seleccionar una imatge, editar-la, posar-hi títol i compartirla. Més endavant en el treball entraré molt més en detall de totes les estratègies de màrqueting que es pot fer un fotògraf dins de l’aplicació, però crec que s’ha de remarcar l’abans i després que ha suposat aquesta aplicació, tant a nivell de funcionalitat com els llocs de treball que ha generat.

Aquesta combinació amb els anys ha donat forma a vies totalment noves de màrqueting. Les persones que volen promocionar les seves imatges han de conèixer quines son les plataformes més importants, i quines son les estratègies més adequades segons el tipus de persona que les visita. És per això que com a fotògraf no em comunicaré de la mateixa manera a Facebook, que Instagram o en la meva pàgina web. En la majoria de casos, a cada una hi accedirà un tipus diferent d’usuari, amb una finalitat diferent.

5

Smartphone: Dispositiu que serveix per realitzar trucades i per tenir accès a internet

28

6.2 Xarxes socials Si ets fotògraf, pràcticament un 80% del temps dedicat al màrqueting personal, es mou dins les xarxes socials. S’han tornat crucials pels fotògrafs, ja que són el lloc ideal per publicar imatges i fer-les arribar a els altres usuaris.

Per mi, les més importants a tenir en compte són: Instagram, Twitter i Facebook.

6.2.1 Instagram Instagram, com he mencionat abans, és la plataforma que principalment ha propiciat tot un canvi social, potser el més gran de la dècada. No és una plataforma originalment creada per fotògrafs, però com que està basada en penjar fotos (i actualment també vídeos) doncs s’ha convertit en el lloc principal on guanyar seguidors i compartir imatges.

L’aplicació es divideix en 4 apartats molt ben diferenciats. El feed6 d’inici, la secció de descobriments, la de notificacions i el perfil personal. Quan entres, directament el primer que et surt per pantalla és el feed d’inici, on apareixen tots els continguts que han penjat les persones a les que segueixes. És un dels apartats més importants a tenir en compte ja que quan un fotògraf penja algo al seu perfil, aquí és on els hi surt a la resta de persones, i d’aquí tenen accès a posar m’agrada o a comentar. Com més m’agrada i comentaris tingui una publicació, amb més possibilitats sortirà publicada a la secció de descobriments. Aquesta secció és una galeria de fotos relevants de persones a les que no estas seguint. Si apareixem aquí, aconseguirem un creixement orgànic7 ja que la gent descobrirà la nostra feina. Des d’aquest apartat també podem accedir als hashtags, que son etiquetes creades pels usuaris que serveixen per enviar publicacions a categories adients. Si penjo una foto d’una posta de sol, li puc posar el hashtag sunset, i això farà que al gent que entri a aquest hashtag8 pugui veure la meva publicació.

El següent apartat és el de notificacions. Bàsicament, qui comenti o posi m’agrada a una foto, ens sortirà aquí. No té més secret. L’última pantalla és la del perfil. És una galeria de fileres de tres imatges, on també s’especifica els seguidors que tens.

6.2.1.1 Estratègies de màrqueting per fotògrafs dins d’Instagram Dintre d’Instagram, hi ha moltes maneres d’atraure més seguidors i d’impulsar l’abast de les nostres publicacions. S’han de fer servir totes les armes possibles per augmentar les possibilitats de que les marques i possibles clients arribin al nostre perfil.

6

Feed: Publicacions d’Instagram (allò que alimenta l’aplicació)

7

Creixement orgànic: Creixement sense necessitat de pagar per obtenir-lo

8

Hashtag: Etiqueta, categoría

29

6.2.1.1.1 Instagram Stories Els stories son un apartat que permet als usuaris penjar contingut que desapareix al cap de 24h.

Normalment solen ser utilitzats per compartir petits moments de la teva vida, selfies amb els amics o compartir publicacions d’altres usuaris. És un concepte copiat de la famosa aplicació Snapchat.

Com a fotògraf, s’han de penjar stories d’una forma regular, intentant no ser excessius perquè podem cansar si ens passem amb la quantitat de contingut. Per exemple, és important anunciar a través dels stories cada cop que penjem una imatge al perfil. Així tenim una via extra per assegurar-nos de que la gent vegi les nostres publicacions. També és interessant compartir imatges d’altres fotògrafs que ens agraden, perquè la gent pugui veure contingut que ens inspira.

Els stories són també una bona manera d’ensenyar making of9 i tot el que envolta una sessió de fotos, així mostrem la nostra forma de treballar.

Lo bo és que hi ha moltes formes creatives de mostrar allò que volem mostrar, ja que podem combinar fotografies amb vídeo, música i gifs.

6.2.1.1.2 Perfil d’empresa El perfil d’empresa és una aproximació per part d’Instagram a que els usuaris tinguin una sèrie d’eines relacionades amb el màrqueting que permeten saber com estan funcionant les teves publicacions a nivell d’abast.

Pots tenir informació desglossada en contingut, activitat i audiència, i les més relevants pels fotògrafs són:

-

De quines ciutats i països son els teus seguidors.

Quina edat tenen els teus seguidors.

Quin % dels teus seguidors son homes o dones.

A quina hora es conecten majoritàriament els teus seguidors en funció del dia de la setmana.

Quantes impressions10, m’agrada i comentaris han aconseguit tant les publicacions com els stories.

Totes aquestes dades s’han de tenir presents per conèixer bé la teva audiència, saber quin és el millor moment per publicar imatges i per portar un control de l’evolució d’ interaccions d’altres usuaris amb el teu perfil al pas del temps.

9

Making of: El que hi ha darrere d’una producció

10

Impressions: Cada vegada que una publicació apareix per pantalla, conta com una impressió

30

6.2.1.1.3 Feed atractiu Tenir un feed atractiu és importantíssim per causar una bona primera impressió a través de les teves imatges. A molts usuaris no només els hi interessa que les pròpies fotos siguin bones, sinò que entre totes les que tinguis penjades, hi hagi una estètica pensada, amb una gamma de colors i composicions que siguin potents i coherents entre elles. És per això que hem de mirar de cuidar l’ordre i colors per intentar crear un estil personal per a la plataforma en concret.

En la següent imatge, podem veure un exemple d’un feed atractiu i treballat.

@presetworldco (2017). Feed d’Instagram. Recuperada de: https://www.pinterest.es/pin/ 771452611149238060/

6.2.1.1.4 Publicitat in-display: La publicitat in-display és un dels mètodes tradicionals de la publicitat per permetre a les empreses mostrar contingut pagant al target11 que ens interessi. L’aplicació permet fer aparèixer publicitat al feed principal com als stories. Només val la pena gastar diners si realment sabem a qui ens dirigim i amb quina estratègia visual ho fem, sinò són diners probablement tirats.

11

Target: Grup, sector

31

6.2.2 Twitter Twitter no és considerada principalment com una plataforma per a fotògrafs, però la forma en la que està dissenyada de per sí posa fàcil la compartibilitat de les publicacions, ja que amb un ‘Retweet’ pots ensenyar als teus seguidors el contingut que t’interessa.

El fet de que tinguis un límit de 320 caràcters per tweet fa que hagis de sintetizar el missatge, per tant no hi ha la possibilitat d’escriure texts llargs que puguin aburrir o ser pesats de digerir. Tot funciona de manera simple, des de la redacció fins a la compartició del material.

Algo curiós pel qual els fotògrafs cada cop consideren Twitter com una plataforma més interessant és que es la xarxa social que permet penjar imatges amb més resolució. De fet, és amb diferència el lloc on les imatges destaquen més, i això deixa a Instagram, plataforma pensada al 100% per imatges una mica malament, i molts usuaris porten temps reclamant un augment de la resolució de les publicacions, que porta des de l’estiu de 2015 sense ser actualitzat per la pròpia empresa.

Un aspecte psicològic de la plataforma és que allà les conversacions aparenten ser més reals, i per això es considera Twitter un bon lloc per rebre feedback d’altres fotògrafs. Instagram sempre s’ha vist com un lloc molt ‘endolçat’, a on tothom li agrada tot i hi ha poc espai per la discussió crítica. Twitter en aquest sentit és menys artificial.

Una bona estratègia a seguir a Twitter és publicar imatges i demanar la teva opinió d’alguna manera o altre als teus seguidors. Per exemple, si penjo tres imatges diferents dins d’un mateix tweet, li puc preguntar a la meva audiència: Quina de les tres us agrada més, i perquè? Això atraurà una sèrie d’opinions i crítiques que poden servir tant per detectar quin contingut és més interessant per generar com perquè noves persones arribin al teu perfil gràcies al comentari d’un dels teus seguidors. Al veure que estàs preguntant quina de les tres és millor, pot fer que desconeguts que utilitzin la plataforma donguin la seva opinió, i si els agrada el que veuen, possiblement es converteixin en seguidors nous.

Crear publicacions que vagin acompanyades d’un text que intenti conectar amb la gent sol ser una estratègia molt vàlida també. Per exemple, si publico una fotografia d’una estació de trens de nit, i l’acompanyo amb un text aleatori o poc interessant, la publicació es queda en això, una imatge. En canvi, si aquesta mateixa foto l’acompanyo amb el text: Sóc l’únic al que li encanta sortir de nit a fer fotos? Es poden tornar a generar una sèrie de comentaris amb la mateixa finalitat d’abans. Si els teus seguidors es senten reconeguts en les teves publicacions, des d’un punt de vista de màrqueting segurament tinguis un perfil més exitòs.

32

6.2.3 Facebook Facebook, fins fa pocs anys, era una xarxa social molt sòlida per ensenyar les teves fotografies tant a amics com a altres usuaris de la plataforma. Però amb l’arribada d’Instagram, la majoria del públic adolescent ha migrat cap a Instagram, i gran part del públic adult també. Això, sumat amb la decadència de la pròpia plataforma, que cada cop està més pensada per fer pagar als usuaris per tenir possibilitats d’augmentar l’abast del teu contingut, i per les recents polèmiques que està tenint amb la venda d’informació privada de milions d’usuaris a empreses externes, ha deixat Facebook com una opció menys fiable per tenir èxit com a fotògraf.

El públic que ha quedat a Facebook son persones de la franja d’edat de 30-60 anys, que la utilitzen per mantenir contacte amb els seus familiars i amics, i un públic més jove d’entre 15-25 anys que entra per entretenir-se, ja que últimament han proliferat els vídeos de riure i virals entre el contingut que més es comparteix i més accions12 reben.

Les millors opcions que té un fotògraf dins de Facebook és compartir les imatges i publicacions per dues bandes. Primer publicant des del propi perfil personal, perquè els contactes estiguin al cas del que penjes, i l’altre creant una pàgina d’empresa com a fotògraf, per tenir tot el contigut relacionat amb la teva marca personal allà. A la pàgina d’empresa hi ha la possibilitat de fer servir Facebook Ads13, que funciona de la mateixa manera que els anuncis a Instagram.

6.3 Altres estratègies de màrqueting per fotògrafs: Abans he mencionat que no tot el 100% del màrqueting per fotògrafs succeeix a les xarxes socials. Hi ha un parell d’opcions menys convencionals a considerar que poden funcionar si es saben utilitzar bé.

6.3.1 Pàgina web amb Google Ads Tenir una pàgina web és una part essencial, ja que tens una forma de presentar la teva feina allunyada de les limitacions que es puguin tenir a les xarxes socials. El disseny de la pàgina pot ser molt variat, i es pot jugar amb la navegació. A més, sempre va bé tenir-ne una ja que si l’hem de presentar a alguna empresa, d’alguna manera o altre és una forma més ‘professional’ ja que les xarxes per a algunes empreses no son considerades importants.

Hi ha una forma clàssica en el mon del màrqueting digital que és la promoció d’una pàgina web a través del buscador de Google i de la plataforma Google Ads. Aquesta et permet crear una

12

Accions: Interaccions

13

Facebook Ads: Plataforma d’anuncis de Facebook

33

campanya amb anuncis dirigits al públic que estiguis buscant per a què, un cop es fagi una recerca a través de Google, la web surti com a primer resultat.

Per exemple, si ets un fotògraf de moda a Barcelona, i tens una web que així ho demostri, pots

crear una campanya dirigida a marques de roba de Barcelona. Es defineix el target, el pressupost. el text de la campanya i als pocs minuts pots tenir la promoció en actiu. És un mètode que a dia d’avui segueix sent utilitzat per milions d’empreses i particulars per fer arribar continguts a través d’internet.

6.3.2 Youtube Youtube és coneguda com una plataforma per compartir vídeos, i amb el pas del temps, s’ha convertit en una opció molt interessant pels fotògrafs, ja que n’han proliferat una sèrie que penjen contingut relacionat amb aquest àmbit, que els permet mostrar a través del vídeo com treballen, o expliquen consells per aquells que busquen aprendre més, i en general és una bona estratègia de màrqueting per fer-te conèixer.

La part complexa de publicitar-te a través de Youtube és la producció que requereix cada vídeo (si es vol fer de qualitat), ja que produir i editar porta molta feina, i demana saber uns coneixements específics que amb la fotografia de per si no s’aprenen.

7. Crear i comunicar noves idees i propostes Amb RANGE, tinc la intenció de crear una sèrie d’imatges a partir del meu estil fotogràfic personal i basades en els dos principis que personalment per mi hauria de contar la moda: Diversitat i respecte. Un cop creades i editades, formaran part d’una estratègia de màrqueting digital i seran la base de la creació d’un booklet com a portfoli personal, amb l’intenció de que em serveixin per aconseguir trobar feina al sortir de la universitat.

El nom del projecte juga amb el doble sentit de la pròpia paraula. Per una banda, fa al.lusió a la diversitat que vull que mostri el projecte, contant amb models de ètnies diferents en espais variats i, per altre banda, mostrar el rang d’habilitats que he adquirit com a fotògraf durant el meu pas pel grau.

El motiu de la realització de RANGE recau en que vull aportar el meu granet de sorra a una indústria que m’encanta a través de la meva forma d’expressió preferida, la fotografia.

La fase I m’ha servit per informar-me, orientar-me i inspirar-me a través de tota la informació possible del món de la fotografia de moda, tant amb els fotògrafs que més funcionen com saber les estratègies visuals que segueixen les marques. El fet d’investigar extensament sobre el màrqueting digital m’ha preparat per ser capaç de tirar endavant una bona promoció digital.

34

El planning final del projecte ĂŠs aquest:

35

PLANIFICACIÓ I REALITZACIÓ - FASE II 8. Creació del projecte fotográfic 8.1 Primers passos Per crear i completar el projecte, els primers passos a seguir eren:

- A quines localitzacions faig les fotos?

- Quins models agafo?

- Amb quins estilistes/perruquers compto?

La idea era anar a una agència de models, comentar el projecte i esperar a que em donessin permís. En quant a localitzacions, tenia un llistat de 20 llocs de Catalunya que volia contactar, però eren difícils de convençer sense cap mena de pressupost.

Al final, com que a l’abril tenia previst anar a Londres per motius turístics, vaig pensar que d’alguna manera podria aprofitar el viatge per completar aquesta part del treball. Al principi la idea va quedar descartada, ja que no sabia el funcionament de les agències allà, i tampoc en coneixia cap, i com que volia fer alguna sessió d’interior em podia imaginar que a Londres em cobrarien un ull de la cara per tenir aquesta oportunitat.

Buscant per internet finalment vaig trobar una formació a una escola molt prestigiosa d’art de Londres que tractava sobre fotografia de moda. El curs era un intensiu d’una setmana on l’alumne tenia l’oportunitat de fer sis sessions de fotos amb models d’agencia i a treballar amb estilistes/perruquers. A més, donaven l’oportunitat de fer servir les seves instal.lacions (amb estudis i material de fotografia). No m’ho vaig pensar dues vegades i em vaig inscriure. El curs em donava l’oportunitat de crear el projecte que volia d’una manera centralitzada, sense haver de dependre de diferents contactes ni de permisos externs.

Quan va arribar la setmana del 6 al 13 d’abril, vaig fer la maleta amb tot el material necessari, i vaig marxar cap a Londres.

36

8.2 Material El meu estil fotogràfic està basat en utilitzar una càmara digital (concretament, una ‘mirrorless14 ’) combinada amb un 35mm.

8.2.1 Càmera Sony A7III

Aquest model sense mirall de Sony és la meva càmera de preferència actualment. El rang dinàmic, el visor electrònic i l’enfocament automàtic als ulls la fan una opció molt útil pels que fem fotografia de moda, ja que facilita molt el procés d’execució de les fotos i la posterior edició. A més, és una càmera extremadament lleugera i versàtil.

Els colors de sèrie que aconsegueix el sensor son molt treballables a la post-producció, cosa que agraeixo ja que em permet una experimentació cromàtica que amb altres models no puc tenir.

El fet de que sigui sense mirall em dona l’oportunitat de veure en temps real com queda la foto sense haver de fer proves, guanyant temps i agilitzant la implementació de canvis visuals de la sessió.

14

Mirrorless: Càmera que funciona tot i l’absència del mirall

37

8.2.2 Objectiu SIGMA 35MM 1.4

El 35 és un objectiu molt especial. Com a fotògraf em permet captar que està passant en situacions on necessito certa amplitud i alhora puc fer retrats sense que quedin distorsionats com si que passaria amb un 24mm. Aquesta distància focal és òptima per la fotografia de moda ja que a pla entra perfectament la roba. M’agrada per a xarxes socials ja que en format vertical puc retallar la imatge perquè quedi molt bé a les publicacions.

El Sigma en concret te una apertura 1.4 que desenfoca dràsticament el fons, deixant en un clar protagonisme al model. Aquest desenfocament sol venir acompanyat d’un bokeh15 que visualment és molt bonic.

A més, al ser un objectiu de focal fixa, treu unes imatges molt nítides. La construcció és robusta, i l’únic inconvenient que li he pogut trobar amb el temps és que es un objectiu pesat en comparació amb altres que he utilitzat.

15

Bokeh: Desenfoc

38

8.3 Persones involucrades en la sessió 8.3.1 Estilista:

Nom: Trudie Le Marie L’estilista es va encarregar de portar tot una sèrie de prendes en funció a les mides corporals dels models. Un cop va arribar, va organitzar la roba i ràpidament ens vam comunicar per crear els ‘looks’ per a la sessió. Va ser essencial ja que tenia molt bona vista per veure que funcionava i que no funcionava a nivell de peçes, i combinava els colors i formes amb molt bon gust.

Un cop vestits els models, durant la sessió s’encarregava de controlar com quedava la roba, ja que com a fotògraf jo estava pendent de la direcció i composició i no sempre pensava en els detalls de la forma de la roba. Amb ella m’he pogut estalviar la part de la post-producció de corregir errors de la roba, i per això considero clau el comptar amb una estilista amb bon gust i amb qui et puguis entendre amb facilitat.

39

8.3.2 Maquillador/ perruquer:

Nom: Paul Rodgers El maquillador, d’una forma semblant a l’estilista, portava un pack de maquillatge en funció del tipus de pell dels models. Si el model era de pell blanca, el tipus de material a utilitzar era un, i si era de pell fosca, un altre.

Es va encarregar de disminuir al màxim la presència d’acne als models i d’il.luminar i ombrejar certes parts de la cara en benefici del conjunt. En alguns casos en concret, com més endavant ensenyaré, li vaig demanar que pintés de forma concreta línies a les galtes o els ulls amb colors.

Ell tenia també formació en perruqueria i es va encarregar d’arreglar també els cabells i de fer-los lluir. Durant la sessió s’encarregava de repassar el cabell i el maquillatge en moments concrets on fessin falta petits canvis, ja que amb el temps perden consistència.

40

8.3.3 Models Com és obvi, la presència de models era 100% necessària per a fer les fotos. Vaig disposar de models de l’agencia ‘Oxygen Agency’, establerts a Londres. Van fer una feina excepcional.

Els noms dels sis eren:

- Cyrus - Jack - Benjamin - Ava - Charli - Khaliya

41

8.4 Localitzacions En quant a possibles localitzacions, el lloc on vaig estar fent la formació contava amb varis estudis i sales disponibles on hi entrava moltíssima llum natural. La llum natural és la meva preferida, així que no vaig dubtar en fer servir aquestes sales.

En quant al material que disposavem per realitzar la direcció artística, al ser una escola de moda, contava amb maniquins, llençols, miralls i diferents objectes relacionats amb aquest món. També

hi havia diferents fons portàtils de colors.

En quant a localitzacions exteriors, estàvem a una zona que tenia molta varietat de racons interessants. Carrerons, fires, fàbriques, parcs… A les fotografies m’interessava destacar al model i desenfocar el fons, però tot i així l’espai juga una gran importància a l’hora de contextualitzar la sessió i li dona un estil i una lectura a les imatges. Per això va ser clau dedicar una tarda sencera a trobar els millors punts. És una de les parts més feixugues de la pre-producció, però val molt la pena si es fa una bona recerca.

42

43

8.5 Resultats (sense editar) 8.5.1 Sessió Cyrus La sessió amb en Cyrus va girar entorn el concepte de ‘gènere fluid’16. La idea era que amb el vestuari i maquillatge no s’acabés de saber si el model era noi o noia. En quant a localització, vaig escollir estudi, amb fons groc, ja que jugava molt bé amb els tons de la roba que havia escollit amb l’estilista. Tot i ser estudi, la llum era 100% natural.

16

Gènere fluid: Quan un individu no s’identifica amb una sola identitat de gènere

44

45

8.5.2 Sessió Ava La sessió amb l’Ava va girar més entorn a interactuar amb el fons. La localització escollida era un camió vermell llampant que hi havia en una fira aprop de l’escola. Aquests colors i llum em van donar molt de joc per aconseguir resultats amb molt de contrast. Les ombres eren duríssimes i es repartien pel fons del camió d’una forma molt irregular.

46

47

8.5.3 Sessió Benjamin

La sessió amb en Benjamin va estar centrada en el moviment. Com que l’estilisme era urbà, i la localització era l’exterior d’una fàbrica, vaig aconseguir uns resultats molt enèrgics.

48

49

8.5.4 Sessió Charli La sessió amb la Charli va estar més centrada en fer lluir la roba a través de composicions una mica més obertes. L’estilisme combinat amb el seu color de pell feia destacar molt les prendes.

Aquest cop la tonalitat del fons era una mica més saturada en comparació amb la sessió d’en Cyrus.

50

51

8.5.5 Sessió Jack La sessió amb en Jack va girar entorn a fer destacar els accessoris que portava posats, i no tant la roba en si. Això va fer que el meu enfocament de com encarar la sessió fos acostar-me molt més al model i anar a buscar primers plans on destaquessin les ulleres/arracades. Amb la llum que entrava dels finestrals vaig aconseguir uns resultats molt llisos.

52

8.5.6 Sessió Khaliya La sessió amb la Khaliya vaig buscar dues coses: Diferents gesticulacions facials i que la camisa que portava lluís bé amb la llum d’estudi.

53

54

8.6 Procés d’edició Un cop vaig tenir totes les fotos i vaig tornar a Girona, el meu primer pas va ser ordenar tots els fitxers i encarar una post-producció que duraria gairebé un mes.

8.6.1 Selecció La selecció de les imatges és, en principi, un pas ben senzill, pero alhora pot ser dels més complicats. De totes les imatges, saber detectar quines son les més potents és una cosa que es va aprenent amb el temps, i que és crucial per a un fotògraf.

Aquesta selecció la vaig basar en escollir les fotografíes que trobava més potents, tant a nivell de expressió facial per part del model, d’acció i l’aspecte i posició de la roba. Si la foto complia aquests requisits i funcionava a nivell de composició, per mi es senyal de que és bona.

Per fer la tria de les imatges faig servir el programa Lightroom, que ràpidament em permet desplaçar-me per la sessió de fotos i puntuar les meves preferides per destacar-les de la resta.

55

8.6.2 Edició de color (Lightroom) Un cop triades les imatges al Lightroom, em vaig encarregar de la correció de color. El procés que segueixo en general és aquest:

1. Compensar la composició (rotar-la si hi ha elements que cauen per un cantó)

2. Modificar la temperatura de color per si el propi balanç de blancs de la càmara no ha estat prou acurat.

3. Augmentar o disminuir la llum general de la imatge en funció de si la imatge m’ha quedat subexposada o sobre-exposada.

3. Regular el contrast a través de les curves.

4. Controlar el nivell dels negres i blancs.

5. Amb el panell HSL, canviar el to, saturació i luminància dels colors en funció de l’estil que estigui buscant i de la cromàtica base de la imatge.

6. Fer adjustos de saturació i micro-contrast globals en la imatge.

7. Afegir un lleuger vinyetejat a l’imatge per centrar l’atenció en el subjecte.

8. Afegir gra o restar-ne.

9. Aplicar enfocament per aconseguir que la fotografia sigui més nítida.

Totes i cada una de les imatges passen per aquest procés, que varia en funció de la pròpia imatge.

En quant a color, el meu estil personal és:

- Refredar lleugerament la imatge i tenyir els negres amb matiços blaus.

- Mantenir els taronges bastant fidels a la originals perquè son els responsables del color de la pell dels models, i amb això no hi ha gaire marge d’experimentació perquè m’agrada que s’assemblin als reals. A vegades redueixo la lluminositat dels taronges, fent que la persona aparegui més morena del que realment és, però sense abusar de l’efecte perquè fàcilment pot quedar fals.

- Apretar els blancs i tenyir-los també amb matiços blaus.

- Enfosquir els vermells aconseguint un aspecte més metàl.lic.

- Il.luminar els blaus i dessaturar-los lleugerament.

Aquest es el ‘look’ que intento aconseguir per cada imatge. Bé es veritat que depèn de la foto, és possible que aquest procés no funcioni degut als colors de base que hi hagi anteriorment. Per exemple, vaig seguir aquest procés en totes les imatges menys en les d’en Cyrus, on hi havia molts de grocs i altres tons que editats d’aquesta manera els trobava poc estètics. En el seu cas, vaig agafar una via més suau, sense tenyir els negres, aconseguint imatges més planes però igualment funcionals.

56

8.6.3 Modificacions (Photoshop) Al tenir els colors enllestits, toca la part que consumeix més temps del retoc fotogràfic, l’edició de les pells.

Com expresso en la part teòrica del projecte, l’edició de les pells actual per mi ha de ser respectuosa amb la persona que tinc al davant. Al 2019 no es poden modificar de manera que pràcticament no quedi res de textura original, donant una sensació falsa que l’únic que fa es tergiversar la realitat i posar de precedent una pràctica que pot jugar amb l’autoestima d’una persona. Per tant, el meu procediment ètic és:

- Mantenir tots els trets facials característics del model (pigues per exemple).

- Eliminar granets. Penso que no hi ha res dolent en fer-ho, a ningú li agraden, i molts d’ells apareixen de la nit al dia sense avisar. A més, canvien la lectura que es fa de la imatge, ja que depèn del tamany es poden convertir en el centre d’atenció.

- Mai fer modificacions en el sentit d’aprimar o engreixar cap zona de la cara o altres parts dels cos.

- Il.luminar parts de la pell que hagin quedat més fosques i ensombrar les que estiguin massa il.luminades.

57

La tècnica que faig servir per il.luminar i ensombrar la pell s’anomena ‘Dodge and Burn’. Em permet aconseguir una sensació d’igualar els tons lumínics de la cara sense que quedi un resultat fals i mal editat. Amb el pinzell del Photoshop m’encarrego de fer reduir la intensitat de les àrees amb més llum i d’augmentar aquelles que per la il.luminació de l’escena hagin quedat massa fosques. Per exemple:

58

Com es pot veure en l’abans i després, l’edició és respectuosa amb la pell de la persona. En cap moment se li allisa de forma falsa ni es crea aquesta sensació artificial tant nefasta. Amb el ‘Dodge and Burn’ puc mantenir tota la textura facial. Com a contrapunt, és un procés que requereix molta estona (entre mitja hora i hora i mitja per imatge, en funció de la complexitat) tot i fer-ho amb una tauleta gràfica.

8.6.4 Exportació La part més senzilla de totes. Un cop cada imatge té l’edició de pells acabada, ja només queda exportar en funció de la destinació final de la imatge en si. Per exemple, els valors de qualitat no seran els mateixos si penjo una foto a una web (on ha de primar la velocitat de càrrega) que a una xarxa social (poden pesar una mica més). El format final sempre es un JPG convertit a SRGB per a que tingui compatiblitat amb el màxim de pantalles possibles.

59

8.7 Resultats finals:

60

61

62

63

64

65

66

67

9. Creació del booklet Per tal de tenir un mitjà físic on mostrar el meu treball, de manera que em pogués servir com a portfoli i per a aconseguir una experiencia més única i especial de cares a les persones que veuen les meves fotografies, vaig decidir crear un Booklet on mostro tot el projecte fotogràfic que he dut a terme en aquest treball.

D’aquesta manera, per tal de donar-li unitat a la serie fotogràfica, vaig decidir denominar-la Range, mot en anglès que significa rang, i que defineix el treball com a la meva trajectòria fotogràfica, ja que les imatges dutes a terme en aquest treball són la culminació de molts anys d’aprenentatge i pràctica.

9.1. Inspiració Per aquest treball, el que volia era crear una revista de fotografia editorial on les fotografies lluïssin. És per això, que per a començar a plantejar el disseny de la revista, vaig fer una recerca d’algunes de les revistes de fotografia editorial de moda més importants en el sector així com també de projectes editorials interessants. Així doncs, a través d’aquesta recerca, vaig escollir centrar-me en tres revistes i projectes editorials principalment: Lula Magazine, Holiday i un projecte editorial de Nayan Grief Quartier anomenat Les Fichiers.

Per començar, a nivell de format, mides, material i gramatges, vaig agafar com a referent el projecte fotogràfic Les Fichiers de Nayan Grief Quartier, ja que es una revista una mica més gran que les altres i per tant les imatges es poden apreciar molt millor, a més de donar-li un punt més de qualitat a la revista. A més a més la presentació de la revista dins d’un plàstic amb una petita postal amb informació del projecte fotogràfic em van donar la idea per a crear una experiencia més interessant. D’aquesta manera, vaig decidir crear sis postals diferents, on apareixerien una fotografia de cada un dels models del projecte, amb la informació bàsica del projecte i un enllaç directe a la meva web, per tal d’utilitzar-les com a reclam i fins i tot com a targeta de visita.

68

Pel que fa al disseny tant de la portada, com dels diferents plecs, vaig prendre de referent tant a la revista Lula Magazine com la revista Holiday, ja que ambdues consten de dissenys moderns i minimalistes, pero a la vegada trencadors, que li donen protagonisme a les imatges, fent que el disseny sumi a l’experiencia i aporti qualitat visual a aquestes. Així dons, prenent de mostrea diferents paginacions utilitzades en aquestes revistes i els recursos gràfics que utilitzen, vaig iniciar el procés creatiu del meu booklet.

69

9.2 Procés creatiu Les tipografies

Per tal de marcar l’estil i to del booklet, amb l’ajut d’una dissenyadora gràfica, vaig decidir establir les tipografies principals que s’utilitzarien al portfoli, ja que era important per a poder transmetre una sensació moderna però a l’hora minimalista. Així doncs, des d’un primer moment volíem utilitzar una tipografia principal Serifa combinada amb una secundària de Pal Sec, ja que la contraposició dels dos estils permet jugar més amb el disseny i obre un ventall més gran de possibilitats.

Conseqüentment, després de provar diverses tipografies, per a veure quines ens funcionaven millor, vam decidir utilitzar la tipografia principal Lyon Regular, tipografia serifa elegant, amb un to més conservador, i com a tipografia secundària, la Brandon Grotesque, de pal sec, amb un to més modern.

Portada Un cop decidides les tipografies, vam proseguir dissenyant la portada per tal de començar a donar-li forma a la revista. Les mides d’aquesta, al igual que de la revista tancada, són 235x320 mm, i la informació bàsica que volíem que aparegués era el títol del projecte, Range, el tipus de publicació, es a dir, fotografia editorial, un breu resum del projecte i detallar que es tracta del meu portfoli.

Així doncs, a l’hora de distribuir la informació, el pes principal havia de recaure en el títol, i es per això que és un títol centrat a la composició, en caixa alta i amb cos de text de 100 pt. Pel que fa a la resta de la informació es va repartir de manera equilibrada dins la composició, per tal de que els pesos de la informació quedessin en harmonia i la jerarquia de la informació no es perdés.

70

Finalment, vam fer proves amb diferents imatges del projecte, combinant colors i fins i tot modificant una mica la composició, per tal de trobar la millor portada possible per al projecte, que mostrés realment l’essència d’aquest i del contingut de la revista.

En el primer cas, la imatge quedava massa agresiva per a ser la primera impressió que li arriba a la persona que rep el booklet i és per això que es va descartar. En segon lloc es va descartar la opció de la fotografia de Benjamin, ja que, tot i que funcionava molt bé a nivell estètic, l’expressió freda del model i la mirada directe no produïen l’efecte més càlid que voliem donar al lector d’entrada. És per això, que finalment, ens vam quedar amb la fotografia d’Ava, ja que es tracta d’una imatge càlida, que crida l’atenció, pero sense desvetllar tot el que pots trobar dins de la revista.

71

Estructura Des d’un primer moment voliem una estructura i una composició que tot i que hi predominés la fotografia, deixés a aquesta respirar, i per tant, havia de tenir un molt bon equilibri entre la imatge i l’aire de la composició. D’aquesta manera, després de provar diferents dissenys i paginacions vam crear una estructura de composició bàsica a partir de la qual, amb diferents variants, vam anar construint el disseny de la revista. A continuació la mostra de les composicions principals:

Per altre banda, també vam concloure que la revista estaria dividida en sis parts, corresponents a cada un dels models que formen part del projecte, i per tant, dins de la revista hi haurien sis càpsules diferents amb la informació principal de cada una de les sessions, com serien el nom del model, l’artista de maquillatge, l’estilista, la localització, i fins i tot els paràmetres de la càmera i xarxes socials de l’equip que va fer possible la realització de les fotografies. A més a més per a donar dinamisme a la composició també hi haurien unes petites càpsules de text amb informació adicional de le sessions, així com impressions del fotògraf.

72

Postals Pel que fa a les postals, voliem que el disseny fos senzill, ja que per un costat la protagonista seria únicament la fotografia, i per l’altre simplement hi hauria un petit acompanyament de la fotografia, amb informació sobre el projecte fotogràfic i sobre mi, així com el codi QR, que redirigeix a la persona a la meva pàgina web, ja que es tracta d’un recurs molt modern i funcional, i es un mitjà molt senzill per a portar a l’usuari a visitar la teva pàgina web.

D’aquesta manera, les sis fotografies escollides varen ser les millors de cada sessió, i el disseny del dors de les postals anava alineat amb el de la revista, fent ús de les mateixes tipografies i recursos gràfics.

73

9.3 Producte final

74

75

76

10 Estratègia de màrqueting digital 10.1 Instagram Vaig seguir aquesta estratègia a Instagram per maximitzar el nº d’impressions digitals i les interaccions que rebien les imatges del projecte:

10.1.1 Planificació del feed:

Com explico prèviament en el treball, no només s’han de penjar imatges que funcionin per si soles, sinò que s’ha de cuidar el com es relacionen entre elles a través de les fileres del perfil. Un bon feed atrapa la mirada del que entra per primera vegada a veure les nostres fotografies. Un mal feed pot donar una sensació de desordre/caos que ens pot fer perdre visites.

L’ edició de les imatges és la mateixa, així que no em va ser difícil mantenir una estètica. En quant a composició, vaig ordenar-ho a partir de les mirades, tot i que a vegades no quedava del tot bé i vaig acabar amb altres variacions.

77

10.1.2 Descripcions de les publicacions

Les descripcions van jugar un paper important a l’hora d’ atraure l’atenció. Mencionava a tothom qui estava involucrat en la sessió i això generava una sèrie de comentaris que afavorien el rànquing de la publicació. A més, a través de les descripcions, feia preguntes als meus seguidors de l’estil: Quina de les dues us agrada més? Això sovint generava comentaris. Al final, el que m’interessava era aconseguir el màxim d’interaccions possibles, i amb les descripcions en vaig aconseguir forces.

10.1.3 Calendari: Dies de la setmana i hores més aptes Els dies i hores de la setmana per publicar son un dels factors més essencials per dominar Instagram. Varien en funció de la franja d’edat i de l’època de l’any. No és el mateix publicar si la majoria dels teus seguidors tenen entre 18-24 anys o 30-45 anys. En el primer cas, és important penjar a la nit, perquè a aquestes hores la gent ja ha completat la jornada a la universitat i ja han arribat a casa. En el segon cas, és més interessant penjar sobre les 18:00, hora on la gent surt de treballar i agafen el mòbil per desconectar de la feina.

Com he dit abans, també s’ha de valorar l’epoca de l’any. Hi ha una devallada d’interaccions en temporades festives, com Setmana Santa, Nadal o l’estiu. La gent està de vacances o fora de casa i no presta tanta atenció a Instagram.

La meva estratègia inicial va ser penjar a les 21:00, ja que el 60% del meu públic és jove, però a mesura que anava publicant em vaig adonar que era més efectiu penjar a les 18:00 per maximitzar impressions i interaccions. Per això va bé anar fent canvis sobre la marxa. Amb les xarxes socials son molt irregulars i moltes vegades no es compleixen les prediccions.

10.1.4 Hashtags que amplien el reach Els hashtags son una eina molt senzilla que categoritza la teva imatge perquè gent de fora del teu cercle pugui tenir un contacte amb la teva publicació. Per això és molt important escollir els adequats. Sinò, l’impacte pot ser baix i serveixen de poc. Hi ha un límit de 30 per publicació.

Vaig escollir aquests, que son per gent aficionada al món de la fotografia de moda:

#bealpha #portrait #retouching #magazine35mm #35mm #oftheafternoon

78

#myfeatureshoot #lensculture #portbox #thinkverylittle #ifyouleave #ig_onstandby #somewheremagazine #sonyframez #nowherediary #artofvisuals #portraitphotography #portraitvision_ #fashionphotographyeditorial #fashionphotographychannel #fashionphotographyoftheday #brandonwoelfel #global_portraits #featureacreature #freezemytime #woelfpack #feeature #pursuitofportraits #quietthechaos #moodyports 10.1.5. Analítica i revisió de passos Un cop publicat tot el material, les meves conclusions van ser:

- Les imatges que més van agradar van ser les de la sessió d’en Cyrus, segurament per l’estil suau del fons groc, que és un estil que no havia publicat mai fins al moment, i gràcies també a que és un model estèticament molt interessant.

- Definitivament la millor hora per penjar és a partir de les 18:00 de la tarda, moment on la gent sol agafar el mòbil al sortir de treballar. El moment àlgid de la visibilitat de la publicació dura unes 3h, creant una franja entre les 18:00 i les 21:00 bastant efectiva a nivell d’interaccions.

79

- Els millors dies de la setmana per penjar son dilluns, dimarts i diumenge. Les publicacions en dies que no fossin aquests tenien menys repercussió, especialment les del divendres i dissabte, on la gent no està tant pendent de les xarxes.

- És essencial publicitar que s’acaba de penjar a través d’Instagram Stories. Una gran part del tràfic es mou en les històries que penja la gent, així que és importantíssim que la gent s’enteri a través d’aquest canal.

- L’elecció correcta dels hashtags ajuda molt. En un parell de publicacions del projecte, vaig provar amb hashtags diferents i vaig notar una lleugera devallada en interaccions. És molt important l’efecte que tenen en els 10 primers minuts en que s’ha publicat una imatge.

- És molt important parar atenció a les analítiques d’Instagram, ja que ens donen informació que parla de l’impacte que ha tingut cada fotografia. En aquesta per exemple, puc saber que hi ha hagut un nº d’impressions notable, i que 4 persones s’han guardat la publicació (senyal de que els hi ha semblat inspiradora d’alguna manera).

80

10.2 Pàgina web Si Instagram és el lloc per rebre interaccions inmediates i reaccions a les teves publicacions, la web és tot el contrari. El contingut allà, a no ser que tinguis un trànsit diari alt, no té la mateixa inmediatesa ni impacte. De fet, si amb Instagram l’objectiu és donar a conèixer la meva marca personal, la funció de la web és més per organitzar amb més llibertat el projecte i per reafirmar la meva marca personal. La web està pensada com a portfoli però constantment intento dirigir al visitant a l’apartat de contacte, on a través d’un senzill formulari poden contactar-me. Tenir una web per molts clients és percebuda com una forma més professional tant d’ensenyar fotos com de fer negocis.

La idea aquí va ser mostrar les imatges del projecte al entrar, i mitjançant l’scroll17 puguis veure una selecció de les millors barrejades amb fotos antigues meves. Així es veu una progressió a nivell personal, tant a nivell fotogràfic com d’edició. Pel que vulgui veure totes les imatges del projecte, ha de dirigir-se a ‘caras’ on poden veure les imatges separades per cada sessió.

La web continua amb altres pàgines com bodas on mostro el meu portfoli de fotògraf de casament, youtube on presento el meu canal de Youtube que actualment està abandonat, sobre mi on em presento com a fotògraf, i la més important de totes, contacto, que és la landing page18 on es donen a lloc les conversions19 i on capto clients gràcies a un formulari.

17

Scroll: Desplaçament per una pantalla mitjançant un ratolí o els propis dits.

18

Landing page: Pàgina de la web on s’aconsegueixen les conversions.

19

Conversions: Accions de màrqueting (realitzar una venda, aconseguir info. contacte…)

81

FASE III Estic molt satisfet amb el que he pogut completar amb aquest projecte. En el procés creatiu vaig tenir molts de dubtes amb varies idees que em rondaven el cap, algunes ja una mica desenvolupades però que al final, per una cosa o altre, no els hi vaig veure viabilitat, almenys en aquell moment. Reconec que em vaig espantar una mica al principi perquè no veia res gaire clar.

Però al final, el fet de marxar a Londres per aconseguir aquestes imatges ha compensat de sobres aquest inici.

Treballar amb els models que he treballat ha estat un privilegi. He adquirit molta experiència, no només fent fotografies, sinò a l’hora de comunicar-me amb un idioma que no acostumo a parlar en situacions on vaig haver d’actuar amb molta rapidesa. Això, sumat a que mai havia estat a Londres i que no em coneixia cap localització. Per això considero que ha estat enriquidor en molts de sentits. I a més he tingut la sort de que la ciutat m’ha agradat molt, i en guardo un bon record.

Sobre els objectius que proposo al principi del treball, puc dir que els he complert tots. Ho he lligat tot per realitzar les sessions d’una manera centralitzada, estalviant-me molts diners pel camí i molts mal de caps també. En quant a l’edició, he trobat un estil que crec que funciona per a la fotografia de moda, i que a nivell de colors he intentat que sigui el més personal i original possible. He après a dominar la tècnica del Dodge and burn amb molta soltura, ja que cada cop que feia el procés tardava aproximadament una hora i mitja en tenir la imatge completada. Ara ja tardo una mica menys, al voltant d’una hora per imatge. I també domino més l’utilització de la tauleta gràfica, que ja la considero essencial per a agilitzar aquesta pràctica.

Plasmar el treball en format físic ha estat molt divertit i m’agradaria pensar que algun dia em servirà per trobar feina. En el booklet, les fotografies es veuen grans, lluieixen i el tacte és molt agradable. He hagut d’aprendre a escollir tipus de papers i gramatges, ja que psicològicament tenen un impacte molt més gran del que em pensava. Crear una estratègia amb les cartes i el plàstic al embalar m’ha agradat molt, i acaben arrodonint l’experiència del projecte. Crec que aquest format té potencial per si mai haig de convèncer a algú de recursos humans de que les fotos llueixen bé en paper!

I finalment, preparar una estratègia de màrqueting digital m’ha servit per conèixer encara més les plataformes amb les que treballo. Hi ha tants factors que s’han de tenir en consideració a l’hora de publicar una simple imatge, que a vegades em resulta abrumador. Però si s’encara amb una bona planificació (cuidar el feed, saber a quines hores i dies penjar, quins títols posar…) els resultats son clarament millors. Monitoritzar aquests resultats i anar fent canvis sobre la marxa ho he trobat clau.

82

En quant a la valoració creativa del treball, jo mateix considero que el punt fort de la meva idea i del projecte era fer una proposta estilística personal que em servís de portfoli personal. Per tant he intentat aportar el màxim de creativitat sobretot a les composicions de les imatges, a la creació del meu estil d’edició, a la materialització del booklet i a la estretègia de màrqueting.

La intenció era fer les coses de la forma més original i personal possible dintre dels límits de la fotografia en si.

Tot i haver complert tots els objectius que m’he proposat, m’hagués agradat disposar de més temps per aportar més al projecte. El vaig començar al febrer i venia de fer una marató amb el treball final de grau grupal, i com que em vaig obligar a principi de curs a tenir-ho tot finalitzat per aquest any, no he pogut dilatar la experiència tot el que he volgut. M’hagués agradat tenir la oportunitat de fer encara més sessions amb perfils diferents per acabar conformant un portfoli més extens.

El projecte està finalitzat, però considero que ara continua d’una forma diferent. És el meu torn per entrar al món laboral i aportar la meva visió de la fotografia de moda. M’agradaria canviar les coses des de dins, ja què fent la recerca del treball m’he adonat dels problemes que arrastra aquesta indústria, però el que més mal em fa es veure l’impacte que té en la societat. He revisat centenars de casos de persones que editen el seu cos d’una forma exagerada, i això presenta una societat amb molts problemes d’autoestima, que en molts casos generen inseguretats que deriven en dismòrfia corporal20 i en hàbits negatius per a la salut mental de la persona.

M’agradaria treballar en un lloc que no donés peu a aquestes pràctiques per reduir aquest efecte que els fotògrafs sense adonar-nos, podem tenir en la societat.

En el futur molt possiblement faré una segona versió de RANGE, ja que m’agrada molt variar d’estil, i em pot anar bé seguir aquest model de generació de portfoli que he seguit amb RANGE.

Estic tranquil també perquè les imatges han tingut una bona recepció, tant a les xarxes com a casa.

Estic content de clausurar el grau amb aquest treball. Durant aquests 4 anys he après moltíssimes coses que han aportat moltíssim al treball, tant les més teòriques del primer i segon any com les més pràctiques del tercer i quart. Per una banda crec que he pogut nodrir el projecte d’una bona base teòrica, ben argumentada i citada, trobant informació de pàgines web fiables.

Per altre, fer treballs de disseny gràfic, classes de màrqueting, maquetació de revistes i les classes de Wordpress21 m’han acabat servint molt.

20

Dismòrfia corporal: Trastorn relacionat amb la percepció física d’una persona amb ella mateixa.

21

Wordpress: Gestor de continguts web

83

M’agradaria agrair a l’Helena tota l’experiència editorial que ha aportat al projecte. Sense ella, difícilment el booklet hagués quedat tant bé. Segurament hagués acabat fent algo molt més pobre si no fos per ella.

També li vull agrair a en Terenci que m’hagi ajudat a monitoritzar el projecte i a desencallar-me en els moments més complicats.

Finalment, vull agrair a la meva família que m’hagi donat una empenta a tirar endavant aquest projecte. El seu suport moral ha estat una peça clau per a mi.

84

Informació adicional: Bibliografia Loriot, Thierry-Maxime (2016), <<Peter Lindbergh, A different vision on Fashion Photography>>, Taschen

Webgrafia Blakemore, Erin (29 abril 2019), <<How Photos Became a Weapon in Stalin’s Great Purge>>, History

https://www.history.com/news/josef-stalin-great-purge-photo-retouching

Waters, Michael (12 juliol 2017), <<The Great Lengths Taken to Make Abraham Lincoln Look Good in Portraits>>, Atlas Obscura

https://www.atlasobscura.com/articles/abraham-lincoln-photos-edited

Blanchard, Tamsin (7 agost 2016), <<Peter Lindbergh: ‘I don’t retouch anything’>>, The Guardian

https://www.theguardian.com/fashion/2016/aug/07/peter-lindbergh-i-dont-retouch-anything-adifferent-vision-on-fashion-photography

Prensa (21 febrer 2019), <<“NEW VOICES”, La campaña PV19 de Mango, apuesta por destacar el poder de la cultura en la comunidad>>, Mango

https://press.mango.com/es/-new-voices-la-campaña-pv19-de-mango-apuesta-por-destacar-elpoder-de-la-cultura-en-comunidad_67181

De Looz, Pierre Alexandre (1 desembre 2008), <<Who is Steven Meisel?>>, 032c

https://032c.com/who-is-steven-meisel/

Lago, Alexa (1 octubre 2013), <<The negative impacts of Photoshop>>, The Buchtelite

https://buchtelite.com/18294/opinion/negative-impacts-of-photoshop/

Testino, Mario (Data no aclarada), <<My biography>>, Mario Testino

https://www.mariotestino.com/biography/

85

86