Anàlisis videogràfic de "Liberty Valance"

Títol de la pràctica: Anàlisi guió Alumne: Gerard Tarrats Costa Assignatura: Guió Videogràfic Data: 17 de Desembre de 2012

Gerard Tarrats Costa – Guió videogràfic

ANALISI -­‐ QUI VA MATAR LIBERTY VALANCE, de JOHN FORD

1. Tema La civilització nova que substitueix l’antiga llei del western. No obstant, existeix la conscienciació per part John Ford sobre la idea que l’aixecament d’una civilització en aquelles terres ha estat gràcies a l’home de la pistola, l’element clau per assentar els fonaments d’aquesta nova etapa.

2. Estructura És una estructura clàssica. Tot i així, existeix algun matís que fa variar les funcionalitats i la relació entre el segon i el tercer acte.

El primer acte comença amb la presentació de un dels protagonistes (Ransom Stoddard) que acompanyant de Hallie, explica a tres periodistes que li pregunten perquè ha vingut al poble de Shibone i perquè era important Tom Doniphon pel senador. Comença el flaixbac explicatiu. A través de les primeres seqüències de l’anacronisme s’assenten els posicionaments dels tres protagonistes i es deixa entreveure la pugna per Hallie. Arriba la fi del primer acte quan Ransom Stoddard ha estat humiliat per Liberty Valance i s’arriba al clímax del primer acte amb l’enfrontament originat pel bistec. En aquest moment, Ransom se n’adona que només a través de la llei podrà resoldre el conflicte que s’ha generat.

El segon acte es centra amb l’intent de conscienciació als habitants de Shibone per part de Ransom i la oposició de Doniphon i Valance. Aquesta és la dialèctica que es desenvolupa al llarg del segon acte i que té el seu clímax final en l’escena del duel.

Conté una estructura d’un tercer acte clàssic (anàlogament a Match point, de Woody Allen), d’aquí el matís anunciat anteriorment. Després de la vexació de Valance a l’editor (que seria el moment de crisis al final d’un segon acte corrent), Ransom pren la decisió d’enfrontar-­‐se en un cara a cara amb l’agressor, que acaba amb el clímax (duel) i el canvi final. L’última escena del segon acte es correspon amb la crema de la casa per part de Doniphon.

El tercer acte mostra l’evolució del protagonista en la política. Es proposa a Ransom Stoddard com a delegat al congrés dels Estats Units. El clímax final, que dóna el sentit a la pel·∙lícula, és la revelació de Doniphon a Stoddard. Acaba amb el retorn del flaixbac al present.

3. Trames La trama principal del film, que està protagonitzada per l’advocat Ransom Stoddard, ve plantejada pel dualisme llei – arma. El personatge encarnat per James Stewart té com a objectiu convèncer al poble, i més concretament als dos antagonistes d’aquest conflicte, Liberty Valance i Tom Doniphon, sobre la importància de la llei i l’odre per

Gerard Tarrats Costa – Teoria i anàlisi de la imatge

establir una democràcia (bastant embrionària) suportada pel poder atorgat a l’estat.

Els dos antagonistes s’oposen aquesta nova manera d’entendre la societat de manera diferent. Per això, el clímax d’aquesta trama és l’enfrontament directa en duel entre Ransom Stoddard i Liberty Valance (i no Tom Doniphon, que tot i estar en contra de les formes de l’advocat, entén el canvi i es situa en un segon pla resignat a la derrota ideològica). El canvi final de la trama és la victòria de la nova civilització entesa per Ransom Stoddard per sobre de l’antiga llei del western. El triomf queda representat pel seu èxit polític i la recompensa amorosa (Hallie).

La segona trama identificada en el film és la construcció d’una família amb Hallie protagonitzada per Tom Doniphon. Té un antagonista (Ransom Stoddard) casi involuntari que és diametralment oposat a l’hora de tractar amb Hallie.

Paradoxalment, Doniphon salva a Ransom Stoddard, que serà qui es quedarà amb la recompensa (Hallie). Aquest fet generarà el moment en què finalitza l’evolució en la trama del personatge de John Wayne (el canvi queda representat en l’escena de la crema de la casa, una potent forma visual, profundament pessimista, de trencar amb el passat1).

L’evolució que pateix el poble respecte el tema és la tercera trama del film. Existeix un canvi en la manera de pensar i de fer del poble abans de l’arribada de l’advocat i després de la mort de Liberty Valance. El conflicte existeix en el moment en que no tothom és afí aquest canvi i apareixen antagonistes defensors de la llibertat individual recolzada en la llei del més fort. A través de nombroses escenes (eleccions de candidats, la premsa donant importància o les classes del senyor Stoddard) es denota la voluntat d’evolució cap a la nova forma de civilització. Passen de ser súbdits ignorants a ciutadans electors (no sabien que tenien aquest poder) i il·∙lustrats.

La relació entre les dues primeres trames està classificada de causal o successiva. La fi de la trama amorosa s’assoleix com a recompensa (Hallie) de l’èxit de la trama principal (Ransom Stoddard). En canvi, la similitud o el reforç serien el mètode de relació més proper entre la primera trama i la tercera, ja que reforça l’acceptació de la principal.

4. Personatges Els tres personatges principals estan ideats per contrast i amb l’objectiu de representar cadascun un pensament ideològic que genera el conflicte de la trama principal.

Ransom Stoddard (James Stewart) és l’home de la llei. Ha estudiat dret i arriba al poble amb un únic objectiu que és el d’assentar les bases de la nova civilització.

Intenta il·∙lustrar als habitants perquè no siguin súbdits del poder i els converteix en electors. Finalment, traeix als seus ideals, al complir l’objectiu d’aturar Liberty Valance

1

La llavor immortal, de Jordi Balló i Xavier Pérez.

Gerard Tarrats Costa – Teoria i anàlisi de la imatge

amb les armes i no la llei. Viurà amb èxit la seva carrera política però turmentat pel favor que li va concedir Tom Doniphon (John Wayne). Aquest és el personatge proper al director i qui encarna el posicionament en el tema. És l’home de la pistola, que no creu en les formes de Ransom, però que és conscient de la necessitat del canvi i se’n dóna conta que allò que li agradaria ja no té cap sentit. Tot i esser un defensor pur de la llibertat individual i estar fet de la mateixa matèria humana que Liberty Valance, Tom té sentit de la comunitat; viu al poble i es construeix una casa per viure amb Hallie i crear una família. Liberty Valance (Lee Marvin) és un iconoclasta que viu ‘on penja el seu barret’. Encarna els valors de la llei del més fort i es veu apartat del poble, que escull la opció de Ransom.

Un cop vist els tres pilars de la pel·∙lícula en matèria de personatges, existeixen dos secundaris que ajuden a relacionar les trames del film. Hallie Stoddard (Vera Miles) és la recompensa. Es veu immersa en el triangle amorós amb Ransom i Tom. És el motor de les accions salvadores de Doniphon que, tot i estar-­‐hi segurament enamorada, acaba casant-­‐se amb l’advocat. L’altre secundari destacat és Dutton Peabody (Edmond O’Brien). Periodista i bevedor al mateix nivell, acompanya en tot moment a Ransom Stoddard recolzant la idea substitutiva i necessària del model civil. Representa la llibertat de premsa, important per a la democràcia plantejada. Acaba essent la gota que fa vessar el got per què Ransom prengui la decisió d’actuar contra Liberty Valance.

5. Recursos narratius El primer recurs visible que serveix d’obertura i tancament de la pel·∙lícula és el flaixbac. És el recurs utilitzat per Ford per fer una retrospectiva que explica d’on ve i gràcies a què es va poder establir la democràcia tal i com es coneixia en aquells temps.

Un segon recurs molt utilitzat és la metàfora que reforça el tema del film. El tren com a símbol de progrés a la primera i a la darrera escena (tot i que amb una quantitat de fum negre sospitosa a l’escena inicial) o el pla d’alliberació dels cavalls (simbolització del l’antic western) per part de Pompey, a petició exprés de Tom Doniphon. Fins i tot la explicitació de la diligència, en estat catatònic, com a element clau en la clàssica pel·∙lícula de Ford, que representava una dels films punters del western més genuí.

Un darrer recurs destacable, encara que poc narratiu i més aviat extradiegètic, és el contrast entre els dos actors protagonistes de la pel·∙lícula (James Stewart i John Wayne) que alhora, estan caracteritzats a través de dos personatges d’igual contrast.

James Stewart amb un caire més urbà i amb papers a altres pel·∙lícules on ja representava aquesta figura més progressista i John Wayne, icona de la masculinitat individualista i figura representativa de l’ordre imposat a través de l’arma.

6a. Gènere i to És un western. I més concretament un western crepuscular. Un subgènere del western

Gerard Tarrats Costa – Teoria i anàlisi de la imatge

clàssic, sorgit als anys 60, que denota la decadència de la figura idealitzada de l’heroi i una visió menys maniquea de la moral. En aquest subgènere del western, ni els bons són grans vaquers, ni els indis són els dolents, sinó que es deixa pas a conflictes més contemporanis a l’època (progrés, guerra freda, comunisme...).

6b. Model narratiu El model narratiu és clàssic. Tot i no tenir una estructura del tot exacte amb el paradigma del guió clàssic, manté la causalitat necessària entre les escenes. S’expressa amb la claredat expositiva del model narratiu clàssic i el centre de la causalitat és un personatge.

7. Selecció d'una escena Escena en què Ransom Stoddard es bat en duel amb Liberty Valance. Comença al minut 87’02’’ i acaba al minut 92’20’’. Té una duració total de 5’18’’.

CARRER PRINCIPAL, EXT Ransom Stoddard pren la decisió de batre’s en duel amb Liberty Valance després de veure l’estat de Peabody, apallissat per Valance. Ransom surt vencedor i el metge declara la mort de Liberty.

El conflicte de l’escena s’origina pel fet que Liberty Valance i la seva banda entren a la oficina del periodista Peabody per apallissar-­‐lo. Quan Ransom Stoddard veu aquella escena, on el seu company ha estat a punt de morir, pren la decisió d’enfrontar-­‐se cara a cara a Valance. El canvi final és haver alliberat al poble de les amenaces de Liberty Valance. El clímax de l’objectiu de Ransom Stoddard és el moment del tret que fa caure mort a Liberty Valance.

8. Conclusió John Ford fa una forta reflexió sobre el tema del que vol parlar a través d’una història tramada, amb sentit i que troba l’equilibri constantment entre la premissa argumental i la premissa temàtica. A més, el director es posiciona a través d’un dels personatges que li dóna una mirada més personal a la pel·∙lícula (al pla final del flaixbac, post-­‐ revelació de l’acte clau, Ransom Stoddard entra a la convenció a celebrar la seva candidatura. Aquest és el moment on la càmera es queda a fora acompanyant Tom Doniphon, un moment de reflexió i subjectivitat per part de Ford).

Destacar també les dues contradiccions que pateixen els dos protagonistes i que esdevenen claus en el tema de la pel·∙lícula. Per un costat, Tom Doniphon acaba matant a Liberty Valance des de l’ombra, en un segon pla (quan durant tot el film s’enfronta cara a cara amb Liberty Valance) i per altre costat, Ransom Stoddard, que resolt el conflicte amb una arma. I és que possiblement, d’aquest últim fet paradoxal se’n desprèn una de les conclusions més important (que es materialitza a l’últim minut, al tren): Ransom Stoddard no és valorat per esser un home de lleis sinó per haver matat a Liberty Valance.