La creació d'un personatge còmic "Nubes de azúcar"

(3"6 &/ "6%*07*46"- * .6-5*.µ%*" 5¶50- %&- 53&#"-- -B DSFBDJØ E VO QFSTPOBUHF DÛNJD EFM HVJØ B M BVEJPWJTVBM "-6./& %BWJE 3VJ[ +VBOPMB "44*(/"563" 5SFCBMM åOBM EF HSBV 56503 'SBODFTD 'POU "OESFV %"5"

(3"6 &/ "6%*07*46"- * .6-5*.µ%*" 5¶50- %&- 53&#"-- -B DSFBDJØ E VO QFSTPOBUHF DÛNJD EFM HVJØ B M BVEJPWJTVBM "-6./& %BWJE 3VJ[ +VBOPMB "44*(/"563" 5SFCBMM åOBM EF HSBV 56503 'SBODFTD 'POU "OESFV %"5"

RESUM La creació d’un personatge còmic és un Projecte Final de Grau que estudia els mecanismes de creació de personatges en el gènere de la comèdia i la tragicomèdia. La recerca documental s’ha focalitzat en l’àmbit del guionatge, per tal de no perdre’s en un mar de llibres s’ha focalitzat en les obres que estudiaven la creació de personatges i la comèdia com a gènere cinematogràfic. De tots els llibres, Cómo orquestrar una comedia de 1John Vorhaus ha estat la més rellevant, aquesta lectura ha servit per enriquir i ordenar tots els processos a seguir en la creació de personatges.

Per tal d’ajudar al lector, s’ha dividit el procés de creació de personatges en tres parts. A la primera s’ensenya a crear un personatge des del punt de vista intern, es la part on es crea la seva personalitat, s’estudien els defectes, la humanitat, la perspectiva còmica etc... La segona part és la que enfronta el personatge amb l’univers que l’envolta, per tant s’estudien mecanismes per crear conflictes entre el personatge i el seu entorn.

Finalment la tercera part aborda el personatge dins la història o trama narrativa. En aquest punt no s’hi aprofundeix en excés ja que el projecte es focalitza en la creació d’un personatge i no en l’escriptura de guió, tot i això s’ha volgut obrir la porta i explicar breument com crear una història pel personatge.

Finalment, per demostrar que el contingut de la recerca documental funciona i es pot portar a la pràctica a l’hora de crear personatges, se n’ha creat un fent servir les diverses tècniques que s’han estudiat, el seu nom és Lucas.

1

John Vorhaus és un novel· lista i autor de llibres de no ficció sobre l’escriptura de la comèdia.

1

INTRODUCCIÓ “Los guiones no tratan de otras películas, tratan de persones. Los guionistas no deberían estudiar cine, deben estudiarse a sí mismos”.

2

PAUL SCHRADER

L’expressió anglosaxona 3Blow mind s’utilitza per definir la sensació interior que genera una obra artística transcendent, es a dir, que el cap t’explota al veure una cosa que no entrava dins dels teus paràmetres. Tot jove guionista o director amb ambicions artístiques te entre cella i cella aconseguir que els futurs espectadors quedin fascinats pel que estan veient a la pantalla. Artistes del setè art com 4Martin Scorsese expliquen aquest fenomen com la capacitat d’un artista per traslladar el seu imaginari al món de la imatge, l’objectiu principal d’aquest projecte és aprendre els mecanismes per aconseguir-ho.

Aquest projecte es centra en treballar la figura del personatge ja que és l’element cinematogràfic més important a l’hora de transmetre emocions. Segons Paul Schrader, el que genera emocions d’una història no és la història en si, sinó les emocions dels personatges que l’estant vivint.

Per focalitzar l’estudi s’ha escollit un gènere dramàtic en concret, l’elecció de la comèdia ha estat una decisió basada en la motivació i el gust personal, a més, aquest és un gènere on no valen mitges tintes, segons Charles Chaplin l’objectiu de la comèdia és emocionar a l’espectador fins el punt de fer-lo riure o fracassar en l’intent.

2

Paul Schrader és un guionista i director de cinema estatunidenc, va saltar a la fama per escriure el guió del film dirigit per Martin Scorsese Taxi Driver 3 Segons el diccionari de Cambridge, Blow mind significa gran excitació o sorpresa produïda per quelcom 4 Martin Scorsese és un director, guionista i actor estatunidenc guanyador d’un Oscar.

2

ÍNDEX 1. Fase 1. Idea i elecció del tema ...............................................................

1.1 Identificació del tema

5 - 32

..............................................................

5

1.2 Creació i comunicació de noves idees i propostes .........................

6 - 37

1.2.1. Procés de creació .............................................................

6 - 24

1.2.1.1 Veritat i dolor .....................................................

7-9

1.2.1.2 La premissa còmica ...........................................

9 - 10

1.2.1.3 Els tres tipus de conflicte còmic ........................

10 - 12

1.2.1.4 La voluntat d’arriscar-se ....................................

12 - 13

1.2.1.5 Les característiques principals ...........................

13 - 19

La perspectiva còmica ............................

13 - 14

L’exageració ...........................................

14 - 15

Els defectes .............................................

15 - 17

La humanitat ...........................................

17 - 19

1.2.1.6 Instruments còmics del personatge ....................

19 - 22

El xoc de contextos .............................

19

La resposta inadequada .......................

20

Tensió i alliberament ..........................

21 - 22

1.2.1.7 La història i el personatge .................................

23 - 24

1.2.2 Factor de fluïdesa ..............................................................

25 - 29

1.2.3 Factor de flexibilitat ..........................................................

29 - 32

1.2.4. Factor de d’elaboració .....................................................

33 - 36

1.2.5. Factor d’innovació ..........................................................

37

3

2. Fase 2. Planificació i realització ......................................................

38 - 80

2.1 Establiment dels objectius que orientin l’operativa del treball ....

38 - 68

2.1.1. Preproducció ...............................................................

40 - 68

Dramatització ......................................

41 - 46

To i atmòsfera .....................................

46 – 48

Fotografia ...........................................

48 - 53

Vestuari .............................................

53 – 55

Disseny gràfic ......................................

56 – 65

Disseny web ........................................

66 – 68

.....................................................................

69

2.2.1. Producció .....................................................................

69 - 79

To i atmòsfera .....................................

70

Fotografia ............................................

71

Vestuari ..............................................

72

Disseny gràfic .......................................

73 - 77

Disseny web .........................................

78 - 79

2.2.2 Postproducció ...................................................................

80

3. Fase 3. Autoavaluació, millora i prospectiva ....................................

81 – 82

3.1. Autoavaluació i prospectiva ........................................................

81 – 82

Conclusions .......................................................................................

83 – 84

Bibliografia ......................................................................................

85 – 86

Annexos

......................................................................................

87 - 99

Manual d’identitat corporativa ...........

87 – 91

Cartell Nubes de azúcar .....................

92

Pressbook ..........................................

93

Guió literari ......................................

94 – 99

2.2 Desenvolupament

4

1. FASE 1. Idea i elecció del tema 1.1. Identificació del tema

Segons John Vorhaus, autor de Cómo orquestrar una comedia, és innegable que totes les persones tenen sentit de l’humor, el problema és que no tothom el te desenvolupat de la mateixa manera, per tant, el que resulta graciós per a uns, per els altres no ho és.

5

John Montgomery, autor de La comedia en el cine, diu que l’objectiu de tot guionista

còmic és fer riure els espectadors i per aconseguir-ho, aquests s’han de sentir identificats amb la història que s’està explicant. Tant John Vorhaus com John Montgomery afirmen rotundament que la única manera d’aconseguir que una història funcioni a nivell còmic és treballant el personatge.

Aquests mateixos autors parlen sobre el procés de creació de personatges com un treball per capes, es comença creant la personalitat i es continua per dissenyar l’univers que els envolta. Aquestes capes són tècniques creatives que s’apliquen per tal d’enriquir-los i quantes més se n’apliquen més consistència i coherència te el personatge. Les tècniques creatives que s’estudiaran a continuació també serveixen per aconseguir connectar les històries amb unes determinades audiències, per exemple, si es crea un personatge amb poques llums, amb tendències alcohòliques i immadur com és el cas del Peter Griffin de la sèrie 6Family Guy, l’espectador te clar que aquesta sèrie esta dirigida a un públic majoritàriament adolescent. A l’hora de crear un personatge tot guionista ha de tenir en ment a quin públic es dirigeix la seva història. En el cas de Homer Simpson de la sèrie 7

The Simpsons, tot i ser un personatge immadur, alcohòlic i aparentment simple, també

te la característica de ser irònic, aquest fet propicia que target del programa sigui molt més ample que el de la majoria de sèries animades.

5

John Montgomery és un guionista cinematogràfic i escriptor de llibres sobre la comèdia en el món del cine.

6 Sèrie de televisió estatunidenca d’animació per a adolescents creada per Seth MacFarlane l’any 1999.

La sèrie es centra en els Griffin, una família disfuncional que viu a Quahog, Rhode Island.

7 Sèrie de Televisió estatunidenca d’animació creada per Matt Groening, és una sàtira de la societat estatunidenca que narra el dia a dia d’una família de classe mitjana que viu a un poble fictici anomenat Springfield.

5

1.2.

Creació i comunicació de les noves idees i propostes

1.2.1. Procés de creació Des de 8El regador regado dels Germans Lumière fins a les pel·lícules que es troben actualment en cartellera, el gènere de la comèdia ha evolucionat i s’ha ramificat en diversos subgèneres. Entre els últims anys del segle XIX i els primers del XX el gènere tenia una base còmica coneguda com 9slapstick, la majoria d’aquests films eren americans i es caracteritzaven per la utilització de persecucions, cops i caigudes a càmera ràpida. Alguns dels noms més importants d’aquest cinema foren Charles Chaplin, Buster Keaton o Harold Lloyd. Finalment, amb l’arribada del cinema sonor el gènere va explotar creativament i van aparèixer multitud de subgèneres com per exemple la comèdia musical o el surrealisme còmic, des de llavors la comèdia ha tingut multitud de rostres, des dels Germans Marx fins a Woody Allen, passant pels Monty Pyton. Segons Lluis Bonet Mojica, el cinema sonor va acabar amb el ritme que tenia la comèdia del cine mut i es va transformar amb el que és actualment, una successió més o menys encertada de gags.

L’objectiu d’aquest treball és aprendre a crear personatges que entrin dins els cànons de la comèdia actual, gràcies a una extensa recerca documental s’han estudiat les diverses tècniques i processos que tot guionista ha de seguir si es vol crear un personatge còmic.

8

Pel·lícula francesa dels germans Lumière, es considerada la primera comèdia de la història del cinema.

Slapstick es pot traduir com bufonada o pallassada, és un subgènere de la comèdia que es caracteritza per presentar accions exagerades de violència física que no deriven en conseqüències de dolor autèntic.

9

6

1.2.1.1 Veritat i dolor La comèdia és un gènere difícil de catalogar, hi ha la comèdia d’embolic, la de costums, la surrealista, l’slapstick etc... A priori, tots aquests subgèneres sembla que tinguin la seva pròpia metodologia per fer riure a l’espectador i certament, la tenen, però segons Cómo orquestrar una comèdia de John Vorhaus també comparteixen les bases intrínseques de la comèdia i d’aquestes, una de les més importants és la veritat i el dolor.

Quan en una pel·lícula muda, en un circ o a la Tv un pallasso rep un pastís a la cara, l’espectador sense adonar-se’n, percep veritat i dolor, sent pena per el pobre pallasso amb la cara coberta de nata però alhora es dona compte que el pobre desgraciat amb el pastís a la cara podria haver estat ell, aquesta identificació per part de l’espectador amb el personatge, genera l’efecte còmic.

Adan pregunta a Déu: <<Déu, perquè vas fer a les dones tan toves?>> i Déu contesta: <<Perquè t’agradessin>> Adan pregunta: <<Déu, perquè vas fer a les dones tan càlides i suaus?>>, i Déu contesta <<Perquè t’agradessin>>. Adán li diu a Déu: <<Però Déu, perquè les vas fer tan tontes?>> i Déu contesta: <<Perquè t’agradessin>>. [10Woody Allen (1978)], Getting Even, traducció de Marcelo Covián.

Aquest acudit de Woody Allen ataca per igual les actituds dels homes i de les dones, fa que ells i elles quedin malament, però darrera de tot, hi ha una experiència compartida en comú: tots som humans, tots tenim gènere i tots estem en el ridícul circ de la vida.

Per la fase experimental d’aquest projecte s’ha creat un personatge còmic anomenat Lucas, perquè l’espectador es senti identificat amb els seus problemes i alhora el personatge compleixi la seva funció còmica, s’han creat diverses situacions tenint en compte el concepte de veritat i dolor. Lucas és un jove de 20 anys, de complexió forta i pell negre, aparentment dur i de mirada desafiant però interiorment, és una persona plena de complexes i inseguretats.

10 Allan Stewart Könisberg, altrament conegut com Woody Allen, és un director, guionista, actor, músic, dramaturg i humorista estatunidenc que ha guanyat el premi Oscar en quatre ocasions.

7

Una de les situacions a les que s’ha d’enfrontar Lucas és una ruptura sentimental, quan Marta, la que havia estat la seva parella des dels 16 anys el deixa, Lucas es deprimeix tant que s’intenta suïcidar afogant-se amb una bossa de plàstic. El problema és que Lucas te por de morir-se així que s’acaba traient la bossa, s’estira al llit i plora fins quedar-se adormit. La veritat d’aquesta situació és que a totes les persones, un dia o altre ens fan mal, el dolor és que la vida continua.

Tot i que més amunt s’ha dit que per aconseguir l’efecte còmic l’espectador s’ha de sentir identificat amb la situació o el tema que s’està tractant, segons John, l’humor funciona sobre un ampli espectre de grans veritats i grans dolors, però també a un nivell més íntim. El truc per aconseguir l’empatia amb l’espectador és tenir els mateixos punts de referència. Quan un guionista escriu un gag sobre la contaminació del riu Llobregat el que està fent és aplicar el concepte de veritat i dolor en l’imaginari col·lectiu. Tothom s’hi sent identificat, encara que mai s’hagin acostat al riu sabran que no es recomanable banyar-s’hi.

En conclusió, segons Cómo orquestrar una comèdia de John Vorhaus, qualsevol experiència humana, independentment de lo important o banal que sigui pot ser graciosa si la seva veritat i el seu dolor són identificables per el públic. Per exemple en les comèdies/sítcoms de televisió es fan més bromes sobre sexe i alcohol que sobre astrofísica perquè la majoria d’espectadors saben més sobre pits i cervesa que sobre Stephen Hawking.

Va un àtom caminant pel carrer amb cara de preocupació quan un àtom amic seu el veu i li pregunta: <<Que et passa? Perquè tens aquesta cara de preocupació?>> L’àtom respon: <<He perdut un electró>> <<Bueno no li donis importància s’ha de ser positiu.>> [11Guillermo Balmori (2011)], La Comedia.

Aquest acudit tan sols pot ser graciós dins l’àmbit científic, si es fa una broma com aquesta a un públic que no se l’espera, se l’obliga a pensar per entendre’n la veritat i el dolor i per quan ho han entès l’efecte còmic ja s’ha perdut.

11

Guillermo Balmori, editor de l’editorial Notorious i escriptor.

8

1.2.1.2 La Premissa còmica Segons John Montgomery a La comèdia en el cine, la premissa còmica és l’abisme que s’obre entre la realitat còmica d’un personatge i la realitat de veritat. Cada vegada que un personatge viu una situació des de la seva perspectiva esbiaixada i personal s’obre un abisme entre realitats, la del personatge i la dels espectadors, la comèdia es forma en aquesta intersecció.

Per exemple la premissa còmica de Back to the future és l’abisme que existeix entre la realitat còmica del món de la dècada dels anys cinquanta en aquesta pel·lícula i la realitat de veritat de Marty McFly. Per ell Ronald Reagan és el president dels Estats Units mentre que per la gent que viu en els cinquanta no és més que un actor de segona.

Tot personatge còmic te la seva premissa còmica, inclús un simple joc de paraules depèn de la verdadera realitat de com esperàvem que es comportés certa paraula i la realitat còmica de com s’acaba comportant en l’acudit.

Se me acercó un hombre y me dijo: <<Hace una semana que no me dan un bocado>>, así que le mordí. [12 Juan Campos (1997)], Comedia. Humor y satira en el cine.

L’espectador esperava que la paraula <<bocado>> es referís a menjar. Aquesta és la realitat de veritat però quan de cop el significat passa a referir-se a un comportament agressiu es mostra la realitat còmica.

La premissa còmica és un instrument per crear situacions còmiques, per fonamentar i avançar en la creació del personatge de Lucas, es va fer una pluja d’idees, aquesta pluja va consistir en fer dos columnes, a la part esquerra de la pàgina s’hi van escriure deu realitats de veritat i a la dreta deu realitats còmiques que entressin en conflicte amb les primeres. Per focalitzar correctament aquest exercici s’han de tenir en compte les principals característiques del personatge, en aquest cas,

12

Juan Campos, escriptor espanyol especialitzat en el món del cinema.

9

Lucas és un jove de 20 anys, de complexió forta i pell negre, aparentment dur i de mirada desafiant però interiorment és una persona plena de complexes i inseguretats. A continuació es pot veure una petita mostra d’aquesta pluja d’idees:

REALITATS DE VERITAT

REALITATS CÒMIQUES

Suïcidar-se

Per sobredosi de Nutella

Masturbar-se

Sense estar trempat

Anar a passejar

Disfressat de pollastre

Segons John Vorhaus aquest exercici ràpid serveix per donar forma i començar a conèixer el personatge que s’està creant, el més important és la fluïdesa, generar moltes idees i no parar-se en excés a perfeccionar-les, això és quelcom que ja es treballarà en el futur. En cas d’encallar-se en aquest procés, una forma de resoldre-ho consisteix en pensar que faria una persona normal davant d’una situació x i escriure exactament el contrari.

1.2.1.3 Els tres tipus de conflicte còmic Segons La comèdia en el cine de John Montgomery en l’estructura dramàtica clàssica hi ha tres tipus de conflicte còmic; l’home contra el seu món, l’home contra l’home i l’home contra si mateix.

Un personatge normal en un món còmic o viceversa també es coneix com a conflicte global. Quan es parla d’un personatge normal dins un món còmic aquest personifica a l’espectador i representa la verdadera realitat i la situació o l’entorn en el que es troba representa la realitat còmica. Marty McFly a Back to the future és un exemple de personatge normal dins d’un món còmic. Per altre banda, quan es parla d’un personatge còmic dins d’un món normal el personatge porta en si mateix la premissa còmica, el seu món no ha estat canviat.

En el cas de Lucas es pot dir que és un personatge còmic dins d’un món normal, la seva premissa còmica són les excentricitats i la neurosi que pateix, el seu entorn és completament normal.

10

Segons

13

Billy Wilder quan la comèdia es basa en el conflicte entre personatges hi ha

una regla totalment indispensable, el conflicte s’ha de produir entre persones que comparteixen algun llaç emocional. S’importen l’un a l’altre, això no significa que s’estimin, ni tan sols significa que s’agradin, tan sols que s’importen. La sèrie de televisió Two and a half men exemplifica a la perfecció aquest concepte, els dos germans no s’aguanten l’un a l’altre però per circumstàncies de la vida acaben vivint junts i tot i que discuteixen constantment sempre els acaba unint el fet de ser germans.

Si el que es vol és expressar la premissa còmica en termes de conflicte intern, es pot explorar la història d’un home que es transforma amb una dona o la d’un nen que de cop es converteix en adult. El conflicte intern es forma arrel de la transformació còmica que pateix un personatge, això s’aconsegueix escollint un personatge i convertint-lo en el seu oposat. En la pel·lícula Shrek un ogre pudent i vago s’acaba transformant en la figura clàssica del cavaller al rescat d’una princesa.

Segons John Vorhaus crear un personatge de zero no és quelcom senzill, tot i això a l’hora de donar-li matisos la feina resulta menys costosa si es plantegen preguntes precises a les que respondre. Si es parteix de la pregunta que és una premissa còmica?

No es treurà res en clar però si es comença amb: Que és un conflicte entre un personatge normal i un personatge còmic? S’haurà passat de lo general a lo específic i s’estarà avançant cap als detalls. En general és millor anar de lo general a lo específic. El principal motiu d’això és que el conflicte més ric d’una història és l’intern dels propis personatges, ja que tot i que l’espectador pot sentir curiositat per els esdeveniments d’un film, el que realment dona una embranzida dramàtica a la història són els personatges i veure’ls lluitar contra si mateixos.

A l’hora d’escriure la premissa còmica d’un personatge s’ha de ser molt breu, la premissa còmica de Lucas és la següent: Un noi segueix enamorat de la seva parella després d’haver-lo deixat 10 vegades

13

Billy Wilder és un director i productor de cinema estatunidenc d’origen austríac i guanyador del premi Oscar en sis ocasions.

11

1.2.1.4 La voluntat d’arriscar-se

Segons

14

Raúl Serrano Jiménez totes les persones són gracioses el que varia és la

sensibilitat i el sentit de l’humor de cadascú. Tot i això, certament hi ha gent que considera que no te sentit de l’humor o que li resultaria impossible ser graciós, aquest tipus de persones tenen manca dels següents dos atributs: el primer és comprendre el que és graciós i perquè, el segon i molt més important, és la voluntat d’arriscar-se. La voluntat d’arriscar-se és una eina de treball, igual que totes les altres serveix per generar un efecte còmic als personatges. La voluntat d’arriscar-se podria traduir-se com la voluntat de fracassar. Des de sempre a les persones se’ls i ensenya a témer el fracàs, però per estrany que sembli la voluntat de fracassar és vital dins d’una orquestra còmica.

El primer pas per treure’s la por al fracàs és eradicar les idees falses, quan una persona planeja explicar un acudit o escriure una escena concreta dins un guió, sempre passa per la seva ment la falsa suposició que el que es fa no funcionarà o no agradarà. Aquest pensament funciona com una barricada que impedeix a la persona mostrar el seu caràcter còmic a més, una vegada aquesta persona ha pensat que el seu acudit no funcionarà també arriba a la falsa conclusió que com a conseqüència d’això ell tampoc agradarà.

Per deslliurar-se de les cadenes interiors de cadascú, el que s’ha de fer és matar el productor. Històricament el productor de cinema és la figura que s’encarrega d’evitar que es cometin errors terribles però aquesta figura també te les seves pròpies falses suposicions. Se suposa que sap veure quan es comet un error i també creu actuar sempre pel propi bé, però també infravalora les pròpies possibilitats de triomfar alhora que sobreestima el càstig que es pot rebre per fracassar. Per poder triomfar cada persona ha de matar el seu productor interior.

14

Raúl Serrano Jiménez és un escriptor, autor de La creación de personajes cinematográficos.

12

La següent norma per potenciar la voluntat d’arriscar-se és la regla del nou, aquesta diu que nou de cada deu idees que es generin seran dolentes. En un principi aquesta afirmació pot resultar desesperançadora però en realitat no ho és, en realitat la regla del nou s’acaba convertint en quelcom alliberador, ja que serveix per perdre de manera instantània el somni de triomfar en cada cosa que es fa. Si s’aconsegueix eliminar aquest somni que intoxica permanentment el pensament s’elimina la por a fracassar.

1.2.1.5 Característiques principals La perspectiva còmica Segons John Vorhaus el cor i l’ànima de qualsevol personatge còmic sempre és la seva profunda perspectiva còmica. La perspectiva còmica es podria definir com la forma singular, personal i única que te un personatge de mirar al món i que difereix de la visió normal de la resta de persones en algun sentit fonamental. La perspectiva còmica és la premissa còmica individual de cada personatge. Per exemple la perspectiva còmica de Forrest Gump era la seva innocència o en el cas de Groucho Marx la de cínic maliciós.

Si per exemple es crea un personatge amb la perspectiva còmica de ser un rata i un tacany, una situació clàssica seria posar aquest personatge en l’escena d’un atracament.

El lladre li diria: <<La bossa o la vida>> i el personatge respondria: <<Espera, que m’ho estic pensant>>.

Segons John, la capacitat per crear un personatge memorable, recau en la capacitat del seu creador per convertir els detalls de la vida quotidiana del personatge en quelcom totalment nou i diferent. Normalment, quan més profunda sigui la perspectiva còmica més gracioses resultaran les escenes on es desenvolupi el personatge en qüestió.

La perspectiva còmica de Lucas, el personatge que s’ha creat expressament per aquest projecte, és la següent: Un jove robust però emocionalment delicat i sensible. Per arribar

13

a la conclusió que aquesta perspectiva era la més adequada es va fer una pluja d’idees, a continuació es mostren alguns de les idees generades.

Un jove robust i fornit acomplexat per portar ferros Un camell deprimit perquè no li agrada la feina Un jove d’ètnia negre acomplexat per ser diferent

Cada perspectiva còmica és una forma única de veure el món, mentre que per un hooligan un partit de futbol és un camp de batalla per un camell pot ser una oportunitat negoci, es pot filtrar gairebé qualsevol cosa a través d’una perspectiva còmica i gairebé qualsevol punt de vista es pot convertir en una perspectiva còmica.

L’exageració El protagonista de la sèrie Big Bang, Sheldon Cooper, no és una persona paranoica, és la paranoia personalitzada, ningú podria ser més paranoic o maniàtic que ell. Seguint aquesta regla de tres Charlie Harper de Two and a half men és el vividor i el faldiller per excel·lència. John Vorhaus explica que l’exageració es limita a agafar una perspectiva còmica i estirar-la i accelerar-la fins que s’allunyi suficientment d’una perspectiva normal per tal de resultar graciosa i extravagant. Necessàriament, la perspectiva còmica d’un polític no te perquè ser graciosa però si aquest te símptomes d’alcoholisme i és tartamut, el personatge comença a desplaçar-se en la direcció correcte.

En la clàssica pel·lícula Annie Hall el protagonista encarnat per Woody Allen resulta atractiu perquè es deixa arrastrar per els seus impulsos. No és que Nova York li agradi més o menys i Los Angeles li desagradi a mitges, més aviat és que estima Nova York per sobre de totes les coses i Los Angeles el fa posar literalment malalt. Per tant, la norma a seguir és la següent: portar la perspectiva còmica fins al límit. Quan Peter Sellers va interpretar al maldestre inspector Jacques Clouseau a The Pink Panther, va ser el maldestre més maldestre de l’univers. La majoria dels personatges còmics que

14

fracassen ho fan perquè la seva exageració és limitada. Ben Stiller a The Secret life of Walter Mitty no somia en poder sopar en un restaurant, somia que salva el món. Per dotar de comicitat totes les accions d’un personatge, les seves situacions s’han de portar al límit.

Per potenciar la comicitat de Lucas, s’ha treballat l’exageració, per exemple el personatge te tendències suïcides per culpa d’una depressió, però alhora li fa por morir, així que s’intenta suïcidar per sobredosis de Nutella.

Els defectes Segons

15

Pedro Sangro Colón i Miguel A. Huerta un personatge còmic és graciós en

funció dels seus defectes, els defectes són errors o qualitats negatives dins de la personalitat o l’aspecte físic d’una persona. Sheldon Cooper de la sèrie Big Bang te el defecte de l’egolatria al igual que ho és l’esnobisme de Ted Mosby a How I meet your mother.

Els defectes dels personatges còmics serveixen per establir una distància emocional entre el personatge còmic i els espectadors, de tal forma que aquests últims puguin riure amb comoditat quan per exemple, algú trepitja una pela de plàtan i cau. Sense aquesta distància emocional, la veritat i el dolor d’una situació farien massa mal al públic com per poder-se’n riure. Una situació resulta graciosa quan passa a un altre persona i els defectes és el que converteix aquest personatge en un altre persona en la ment de l’espectador.

Alhora, un defecte també pot ser un aspecte positiu portat a l’extrem. L’amabilitat, l’amor, una naturalesa generosa o confiada..., totes aquestes qualitats es transformen en defectes quan la exageració les converteix en anormals a causa de la seva amplificació.

Per exemple Charlie Brown el personatge de la sèrie

16

Peanuts, és de naturalesa

confiada, confia amb excés de les altres persones i això permet a l’espectador riure’s

15

Autors del llibre El personaje en el cine, del papel a la pantalla.

Sèrie de còmics escrits i dibuixats per Charles Schulz. Centrada en una colla de nens americans, els personatges més coneguts són Charlie Brown i Snoopy.

16

15

d’ell quan un altre personatge s’aprofita d’aquesta situació com per exemple robar-li l’esmorzar per mil·lèsima vegada.

Per trobar defectes i caracteritzar amb més profunditat el personatge de Lucas s’ha fet el següent exercici. A la columna de l’esquerra s’ha escrit un defecte que pot afectar al personatge i a la dreta com aquest defecte transforma el personatge.

DEFECTE

PERSONATGE CÒMIC

Temor

Gallina amb múltiples fòbies

Inseguretat

Dubitatiu i nerviós

Segons els autors de El personaje en el cine, sovint els defectes i la perspectiva còmica es complementen. Per exemple Ted Mosby de How I meet your mother te la perspectiva còmica d’un intel·lectual que li agrada fer-se notar i el defecte complementari de ser un esnob. Quan un personatge està en conflicte amb si mateix els defectes són el que acaba reflectint la seva verdadera naturalesa.

La premissa còmica és la imatge que els personatges tenen de si mateix en la seva fantasia, per tant, d’aquí es genera una altre premissa còmica explotable, la premissa còmica interna. La premissa còmica interna és l’abisme entre com un personatge es veu a si mateix i com és en realitat. Per exemple, en el cas de Lucas es van fer dos columnes, en la primera s’hi van posar adjectius amb els que el personatge es definiria a si mateix i en la segona com és en realitat. D’aquest exercici en van sortir múltiples idees.

FANTASIA

REALITAT

La parella ideal

Un neuròtic sense autoestima

16

Romàntic

Pesat insuportable

Els defectes tenen dos funcions molt importants dins la creació d’un personatge, creen un conflicte intern en els personatges i alhora generen una distància emocional entre el personatge i el públic.

Curiosament, una vegada es crea la distància emocional entre els espectadors i el personatge, el que s’ha de fer es carregar-se aquesta distància mitjançant la humanitat, que és la quarta i última faceta del personatge còmic.

La humanitat M’agrada, és com jo Segons John Vorhaus, autor de Cómo orquestar una comèdia, dotar els personatges amb defectes serveix per crear una distància emocional entre ells i el públic, de tal manera que aquests se’n puguin riure tranquil·lament. En aquest punt, s’utilitzarà la humanitat per construir un pont entre el personatge i el públic per tal d’aconseguir que aquests últims sentin que el personatge els i importa. En la ment de l’espectador el personatge principal de qualsevol història ha d’aconseguir generar tant simpatia com antipatia, es a dir, es suposa que el personatge central ha d’agradar i ha de ser com qualsevol persona normal, d’alguna manera l’espectador s’hi ha de sentir identificat.

Lucas, el personatge que s’ha creat, és un jove neuròtic, egoista, sentimental i depressiu, que per aconseguir els seus objectius no dubtaria en fer quelcom de moralitat discutible.

Trobar la humanitat en un personatge tant carregat de defectes no és senzill, però si donat el cas, en una situació concreta Lucas prengués la decisió correcte deixant de banda els seus propis interessos, aconseguiria connectar amb l’espectador. Lucas també te ànima de romàntic i això fa que els espectadors perdonin els seus defectes i defensin la seva causa, és un romàntic en secret i totes les persones en general, també ho són.

17

Segons Vorhaus, mitjançant la humanitat es pot aconseguir que qualsevol personatge, per dolent i malèvol que sigui, pugui connectar amb els espectadors, l’exemple més clar d’aquesta tesi és el sempre controvertit

17

Hannibal Lecter. La perspectiva còmica

d’Hannibal Lecter és la següent: Les persones són menjar. Entre els seus defectes s’hi troba l’arrogància, la maldat, un comportament de psicòpata, la immoralitat etc... Per tal d’aconseguir que els espectadors passin per alt aquesta muntanya d’aspectes negatius es necessita un altre muntanya d’aspectes positius. Entre les seves qualitats positives s’hi pot trobar la intel·ligència, l’ingeni, els modals, la lleialtat cap als seus amics, la confiança en si mateix, força de voluntat etc... Inclús quan l’espectador odia les qualitats negatives d’un personatge, el fet de veure’n la seva humanitat fa s’identifiqui amb ell i vulgui que aconsegueixi els seus objectius. Aquest exemple és molt important per entendre una de les lleis més importants a l’hora de crear un personatge còmic, per cada defecte que te un personatge hi ha d’haver una virtut oposada i equivalent. Una de les virtuts més característiques i utilitzades a l’hora de crear personatges és la perseverança.

No hi ha un personatge més atractiu i magnètic que el que no s’atura davant de cap dificultat per aconseguir els seus objectius.

La humanitat és la suma de les qualitats humanes positives d’un personatge que inspiren simpatia o empatia a els espectadors. Les qualitats humanes de Lucas són les següents: Romàntic, perseverant, afectuós, vulnerable, innocent, detallista i sentimental.

Una vegada completat l’estudi psicològic dels personatges on s’ha estudiat la perspectiva còmica, els defectes, la humanitat i l’exageració, ja es pot començar a crear lliurement. A continuació es mostra una breu sinopsi del personatge de Lucas.

PERSONATGE: Lucas PERSPECTIVA CÒMICA: És un desgraciat en l’amor DEFECTES: Dramatisme, inseguretat i violència

17

Personatge de ficció creat per Thomas Harris a la novel·la Red Dragon, és un assassí, un caníbal i un psiquiatre de prestigi.

18

HUMANITAT: Patidor, busca desesperadament l’amor i és adorable EXAGERACIÓ: Cada cop que el deixen s’intenta suïcidar per sobredosi de Nutella

Lucas és dramàtic, insegur i violent, la seva actitud repel·liria a l’espectador si no fos perquè és un romàntic que busca desesperadament l’amor i és un patidor patològic.

1.2.1.6 Instruments còmics del personatge El xoc de contextos Segons Raúl Serrano Jiménez, el xoc de contextos és la unió forçosa de dos oposats. El xoc de contextos consisteix en treure quelcom fora del seu hàbitat i el posar-lo allà on no encaixa. Lucas, el personatge que s’ha creat, és un jove que busca desesperadament l’amor, necessita a una persona al seu costat, algú amb qui abraçar-se una nit plujosa d’octubre. Per treure’l fora d’aquest ideal romàntic se l’ha emparellat amb una bala perduda, una noia en adolescència efervescent que juga amb els seus sentiments i l’enganya amb el primer que passa.

El xoc de contextos no sempre és una juxtaposició física, també pot ser-ho emocional.

A continuació es mostren alguns exemples més:

Un nen president d’Espanya Albert Einstein ensenyant matemàtiques a una escola de pàrvuls Un concurs Miss camiseta molla a la presó Johnny Rotten cantant òpera Una manifestació de gent milionària

19

La resposta inadequada

En el film 18Life of Brian hi ha una escena on el protagonista, Brian, està escapant de la guàrdia romana per salvar la vida. S’amaga dins d’una botiga de barbes postisses on el botiguer l’intimida perquè regategi el preu d’un dels seus productes. Aquesta situació, segons John Vorhaus, és un xoc de contextos expressat a través d’una resposta salvatgement inadequada. Per utilitzar aquest instrument de manera adequada s’ha d’enfrontar qualsevol tipus d’actitud amb una circumstància i que no siguin compatibles per naturalesa.

Aquest és un instrument semblant a l’exageració, el seu objectiu és aconseguir una resposta salvatgement inadequada, no mitjanament inadequada. Per no equivocar-se utilitzant aquesta tècnica s’ha de seguir la següent regla: Agafar una situació o un conflicte i preguntar-se quina seria la seva resposta lògica, llavors es busca lo oposat a aquesta resposta. Per exemple, en un funeral la resposta lògica és que tots els assistents estiguin quiets i callats per respecte al difunt, per tant la resposta salvatgement inadequada seria que els assistents toquessin la pandereta i ballessin mentre el capella diu la missa.

Per potenciar el personatge de Lucas, s’han creat diverses situacions a les que el personatge s’ha d’enfrontar i a continuació se n’ha donat una resposta inadequada. Per exemple, Lucas s’ha d’enfrontar a una ruptura sentimental i la resposta és per desena vegada aquest mes. El protagonista també pateix una depressió i la resposta inadequada ha estat fer-lo sortir al carrer vestit de pollastre.

18

Life of Brian o La vida de Brian és el tercer llargmetratge del grup còmic anglès Monty Pyton.

20

Tensió i alliberament

Cada vegada que un còmic comença un acudit o s’inicia l’escena d’un film es genera una certa tensió. Segons Raúl Serrano Jiménez, autor de La creación de personajes cinematográficos, aquesta tensió es pot traduir en forma de la següent pregunta: De que tracta? Si l’escena funciona tota aquesta tensió acumulada s’allibera al final en una riallada. En general, quanta més tensió major serà l’alliberació còmica final.

Per exemple hi ha una escena a

19

Butch Cassidy and the Sundacne Kid on Butch i

Sundance estan atrapats a causa d’una persecució i han de decidir si salten des d’un penya-segat al riu. Encara que les seves vides estan en joc, dediquen uns minuts a discutir els pros i contres fins que Sundance decideix que no saltarà, a continuació Butch li pregunta el perquè i aquest contesta que no sap nadar. Indignat, Butch li respon que el més segur és que la caiguda el mati. En aquest moment és quan esclata la rialla dels espectadors.

En síntesi, aquest instrument còmic diu que per generar una situació realment còmica s’ha de posposar tant com es pugui el cop de gràcia i alhora, aquesta situació s’ha d’emmarcar dins d’una situació de tensió màxima, quan més conflicte hi hagi dins l’escena més graciós resultarà aquest cop de gràcia. En addició, per potenciar el cop de gràcia prèviament s’ha d’haver presentat tota la informació del conflicte, d’aquesta manera l’espectador es prepara per la riallada final, per exemple:

19

Butch Cassidy and the Sundance Kid o Dos Hombres y un destino és un film dirigit per George Roy Hill l’any 1969. El film explica la història d’un grup de joves pistolers que es dediquen a assaltar bancs i trens a l’estat de Wyoming.

21

Si l’univers està en constant expansió, perquè hi ha lloc on aparcar [20 Tom Wood (1970)], The bright side of Billy Wilder.

En aquest acudit el cop de gràcia és la paraula aparcar. Si l’acudit es plantegés al revés: Perquè no hi ha lloc on aparcar si l’univers està en constant expansió? L’espectador estaria obligat a esperar a després de la paraula aparcar per disposar d’informació suficient per entendre l’acudit. Es com si es respongués la pregunta abans de formularse i donat que lo graciós de l’acudit és la resposta es desaprofita tot el potencial còmic.

En el cas de Lucas, el concepte de tensió i alliberament s’ha agut de treballar a fons, per exemple, en l’inici de la història s’observa com Marta, la seva novia, l’abandona. A continuació la veu en off de Lucas ens explica el següent: És la desena vegada que Marta em deixa i la desena vegada que m’intento suïcidar. En aquest cas, la paraula que fa que l’acudit funcioni és suïcidar i per aconseguir la rialla de l’espectador s’ha col·locat al final, després de conèixer la situació del protagonista i entendre la gravetat del que li està passant.

20

Tom Wood és un periodista i autor de diverses biografies, novel·les i articles.

22

1.2.1.7 La història i el personatge Independentment de si una història és dramàtica o còmica, ha de funcionar com a història. Segons 21Linda Seger, una història ben estructurada crea el context en el que es desenvolupen les situacions còmiques i els acudits. Una bona estructura narrativa explica al públic el tema de la història i els conflictes dels personatges, d’altre banda l’espectador deixaria de tenir interès pel que està veient. Per aconseguir saber si una història és sòlida i completa, resulta útil ajudar-se d’un esquelet narratiu per no treballar a cegues. A continuació es mostra un breu exemple.

Qui és el protagonista?

Que vol el protagonista?

S’obra la porta El protagonista es fa amb el control Al protagonista li fan la traveta Tot se’n va a la porra El protagonista toca fons El protagonista ho arrisca tot Que aconsegueix el protagonista?

Tota història tracta sobre algú, fins que el guionista no decideix sobre a quin personatge decidirà desenvolupar la història no pot avançar en la creació de trames, ja que seria com intentar construir la casa pel teulat. En el cas que la història requerís dos o més protagonistes s’ha de crear una biografia única i independent per a cada un d’ells. Igual que una persona, els personatges ficticis també tenen la seva pròpia història i per poder brillar dins d’una trama aquesta s’ha de conèixer amb pels i senyals. Una vegada s’ha

21

Linda Seger és una consultora estatunidenca en guió, autora del llibre Cómo convertir un buen guion en un guion excelente.

23

identificat al protagonista de la història, s’ha d’intentar entendre que és el que vol aconseguir, quins són els seus objectius o que necessita. Tot personatge còmic ben construït no te una sola necessitat, en te dos, una d’interna i una d’externa.

La necessitat externa és la que el protagonista creu que desitja i la necessitat interna és la que realment desitja. Per exemple un personatge pot creure que el seu objectiu és ferse ric apostant a la borsa quan en realitat el que vol es trobar l’amor i anar-se’n a viure al bosc. En el cas de Lucas, el personatge que s’ha creat en aquest projecte, te la necessitat externa d’aconseguir l’amor a tota costa, però la seva necessitat interna és aprendre a acceptar-se a si mateix. Una vegada s’han establert les necessitats del protagonista, és el moment d’enviar-lo a un nou mon, desafiant i lluny de la seva zona de confort, on tingui la oportunitat de perseguir allò que creu buscar.

24

1.2.2 Factor de fluïdesa Per escollir un tema es va recórrer al clàssic Brainstorming, òbviament, perquè aquesta tècnica sigui efectiva s’ha de marcar un perímetre per tal d’enfocar les idees, en el cas d’aquest projecte, ja es sabia que es volia fer un estudi sobre el món del guionatge i els processos de creació d’històries.

Del Brainstorming en van sortir moltes idees interessants, per exemple treballar el guionatge dins l’àmbit del documental social o l’estudi de l’estructura narrativa del curtmetratge de ficció. Totes aquestes idees eren factibles de realitzar però des d’un punt de vista personal no acabaven de ser suficientment inspiradores. A continuació i tenint com a única certesa que es volia estudiar el món de guionatge, es va anar més enllà, es va anar a la biblioteca pública.

Finalment, per focalitzar i escollir un tema concret, es va fer una primera recerca documental, aquesta recerca va consistir agafar diversos llibres relacionats amb el món del guionatge i fer-ne una lectura en diagonal. D’aquesta manera, es va descobrir una perla anomenada Cómo orquestrar una comèdia, de

22

John Vorhaus. Aquest llibre, a

diferència de la gran majoria, enfoca l’escriptura del guió des de la perspectiva del personatge, es a dir, supedita el desenvolupament de la trama i la història a la creació d’un personatge principal. La lectura de Cómo orquestrar una comèdia fou un punt d’inflexió, a partir d’aquell moment es decidí estudiar el personatge, més concretament, la creació del personatge còmic, ja que com diu John:

<<Una bona història sempre neix a partir d’un bon personatge, no al revés>>.

[John Vorhaus (1994)], Cómo orquestrar una comèdia, traducció de Jessica Lockhart.

Alguns dels llibres que es van estudiar són: -

La creación de personajes cinematográficos de Raul Jiménez.

-

El personaje en el cine, del papel a la pantalla de Pedro Sangro Colón.

-

Como acabar de una vez por todas con la cultura de Woody Allen

22

John Vorhaus és un novel·lista i autor de llibres de no ficció sobre l’escriptura de la comèdia.

25

-

Comedia, humor y satira en el cine de Juan Campos

Per altre banda, el factor de fluïdesa també ha estat molt important a l’hora de crear i donar personalitat a Lucas. Les diverses tècniques de guionatge exposades anteriorment s’han portat a terme realitzant pluges d’idees per potenciar la capacitat còmica del personatge. Aquests brainstorming són exercicis que recomana John Vrohaus a la seva obra Cómo orquestrar una comèdia.

La primera activitat serveix per treballar la premissa còmica, aquesta consisteix en fer dos columnes, a la part esquerra de la pàgina s’hi escriuen diverses realitats de veritat i a la dreta les seves corresponents realitats còmiques.

REALITATS DE VERITAT

REALITATS CÒMIQUES

Suïcidar-se

Per sobredosi de Nutella

Masturbar-se

Sense estar trempat

Anar a passejar

Disfressat de pollastre

No assistir a una cita

Per veure’s massa negre al mirall

Ser d’ètnia negre

Odiar el hip hop

La novia el deixa

Per desena vegada

Enamorar-se d’una repartidora de pizza

Perquè el mira “de manera especial”

Auto lesionar-se

Per fer pena i tenir relacions sexuals

Sentir-se sol després d’una ruptura

Fer-se amic d’una pinya

Veure’s lleig

Plorar als vestidors de les botigues

Ser Hippie

Però alhora violent

Mirar la tele

per veure els anuncis

Demanar pizza

I nomes menjar-se les vores

Depressiu

Cada nit plora fins adormir-se

Te por a la soledat

Es fa amic d’una pinya

26

Portar ferros a les dents

Rentar-se les dents a la tassa del Water per evitar veure’s al mirall.

Per potenciar la característica de l’exageració, inherent a tot personatge còmic també s’ha realitzat un brainstorming.

PERSPECTIVA CÒMICA

EXAGERACIÓ

Temorós

Saltar amb una ombra

Ploraner

Plorar amb un episodi de Big Bang

Depressiu

Intentar-se suïcidar depenent de com s’aixeca

Col·leccionista excèntric

Col·lecciona pels del nas

Sincer

No entén el concepte d’excusa

Ordenat

Extremament maniàtic

Sentimental

Es deprimeix quan es mor una planta

Sense autoestima

No li importa que la seva novia li posi les banyes

Addicte a la masturbació

Es masturba 10 vegades abans d’aixecar-se pel matí

Enamoradís

S’enamora de cada noia que el mira

Com ja s’ha dit anteriorment, el defecte també és una qualitat molt important en la creació d’un personatge amb efecte còmic. A continuació es mostra el següent exercici:

DEFECTE

PERSONATGE CÒMIC

Temor

Gallina amb múltiples fòbies

Inseguretat

Dubitatiu i nerviós

Tendència a engreixar-se

Ser un icona sexual en somnis

Depressiu

Suïcida reincident

27

Tímid

S’avergonyeix al veure’s al mirall

Drogoaddicte

Enganxat fins la medul·la

Símptomes de calvície

Sex símbol en somnis

A continuació es fa un exercici per potenciar la premissa còmica de Lucas.

FANTASIA La parella ideal

REALITAT Un neuròtic sense autoestima

Romàntic

Pesat insuportable

Somiador

Idealista fracassat

Melancòlic i poeta

Depressiu

Futura promesa de la pintura

Caricaturista a les rambles

Sentimental

Infantil i ploraner

Heroi de guerra

Poruc

Sex Simbol

Un altre del piló

Geni

Il·lús

Estimat per tothom

Solitari

Gran manipulador

Ruc enganyat

Finalment, l’últim exercici realitzat per potenciar la comicitat de Lucas ha estat el que treballa la resposta inadequada.

28

ESCENA

RESPOSTA INADEQUADA

Ruptura sentimental

Per desena vegada aquest mes

Estar deprimit

Sortir al carrer vestit de pollastre

No tenir amics

Fer-se amic d’una pinya

Relació sentimental

Sense sentiments

Masturbar-se

I plorar a la vegada

Barbacoa al jardí

Cuinar menjar per vegans

Partit de tennis

Jugar sol

1.2.3 Factor de flexibilitat En la part documental s’han estudiat els mecanismes de creació de personatges còmics i en l’apartat de fluïdesa s’han realitzat exercicis per entendre i potenciar els coneixements adquirits. A continuació, en l’apartat de flexibilitat s’han agafat totes les idees de l’activitat anterior, s’han modelat, reinterpretat i adaptat amb l’objectiu de crear un personatge propi. D’aquesta feina n’ha sortit un primer aproximament al personatge de Lucas.

29

BIOGRAFIA DEL PERSONATGE

Lucas és un jove d’aproximadament 22 anys, de pell negre i constitució forta. Als dos anys el va adoptar una família espanyola i pràcticament, des del seu naixement havia viscut a l’orfenat.

Lucas va passar la major part de l’ensenyament primari sense pena ni gloria, no era un estudiant destacable però sempre havia assolit els objectius necessaris per passar de curs. A l’últim any, van canviar-li la tutora que havia tingut des de sempre i el nou tutor el va influir negativament. Aquest últim any de primària Lucas va repetir curs i el seu caràcter dòcil i alegre va degenerar en una actitud passiva i desconfiada.

A l’institut, Lucas era un més de la classe, no destacava absolutament amb res i tot i que no va tornar a repetir va decidir posar-se a treballar el més aviat possible. Gràcies als seus pares va trobar feina a la cuina d’un restaurant, la feina era desagraïda i mal pagada per això va prendre la decisió de tornar a estudiar i es va matricular al curs pont.

Després d’haver experimentat el que significa treballar, Lucas es pren el retrobament amb els estudis com una oportunitat de fer tot allò que no havia fet fins ara. Aquesta vegada no vol ser un d’aquells alumnes que tan sols van a classe per esperar que sigui hora de plegar, vol aprendre, vol fer nous amics i comença a pensar en la possibilitat

30

d’accedir a la universitat. Durant el curs escolar coneix a molta gent però sobretot es fa amic de l’Anna, en Dani i l’Eva. Amb ells, Lucas fa coses que no havia fet fins ara, coses tan simples com anar a pujar una muntanya per diversió o quedar per jugar un partit de tennis els dissabtes al matí. Fins ara els seus amics eren el que es coneix col·loquialment com a “males influències”, això no significa que els seus amics fossin males persones però si s’hi ajuntava era perquè compartia amb ells una espècie de sensació autodestructiva i això va convertir a Lucas en una persona apàtica i amb una constant sensació de no pertànyer en el món que vivia.

Ràpidament, sense que gairebé se’n doni compte, Lucas s’enamora d’Eva. El que li agrada d’ella es la seva proximitat, des del primer moment es va sentir acceptat al seu costat a més, fins aquell moment mai havia tingut el que es coneix com “una millor amiga”. Del grup de 4 que són, l’Anna ja te parella estable i Dani és de sexualitat ambigua, això deixa a Lucas i Eva com la única parella possible dins del grup.

Lucas no es verge però ho ha fet en contades ocasions, sempre amb alcohol pel mig, mai ha tingut parella i degut a que es tímid tampoc ha tingut masses amistats del sexe femení. Tot i que la majoria dels nois prenen la iniciativa a l’hora d’anar a parlar amb una noia (amb intencions sexuals o no), Lucas és al contrari, no perquè li faci vergonya, sinó perquè pensa que a cap noia no li importa el més mínim, per culpa d’aquesta manera de pensar tòxica, s’aïlla.

31

MANERA DE VESTIR A Lucas el vestuari no és quelcom que el preocupi en excés, normalment es posa una samarreta bàsica i una jaqueta al damunt. Es podria catalogar com a “grungy” perquè va una mica deixat, tot i això, sap combinar la roba de tal forma que acaba desprenent certa elegància.

32

1.2.4 Factor d’elaboració En l’apartat d’elaboració s’ha treballat amb la intenció de perfeccionar la feina de l’apartat anterior, a més, també s’ha arribat a nivells més alts de complexitat i detall ja que en aquest punt del projecte és quan s’ha realitzat el guió. En aquesta fase s’han detectat diversos problemes de coherència referents a la personalitat de Lucas descrita en el tractament i la que es plasma en el guió. Per solucionar els problemes i mantenir la coherència s’ha hagut de reescriure el guió 7 vegades.

CARACTERÍSTIQUES PERSONALS I FÍSIQUES

NOM: Lucas SEXE: Masculí ÈTNIA: Negra EDAT: 22 anys COLOR I ESTIL DE CABELL: El color del cabell és negre, el porta curt i descuidat.

COMPLEXIÓ: Mitjana /gran 1,80cm, és prim amb un pes d’aproximadament 75kg i una musculatura definida.

PECULIARITATS FÍSIQUES: Una mandíbula prominent i barba de tres dies.

SALUT: El seu estat físic és normal, el psicològic no. Es una persona depressiva i això li provoca episodis d’estrès i al·lucinacions.

ADICCIONS: Fuma tabac i marihuana amb regularitat però la seva autèntica addicció és la Nutella, cada nit es posa una pel·lícula i se’n menja un pot a cullerades.

MANERA DE VESTIR: 23Grunge, samarreta i texans.

23

Subcultura juvenil de principis dels anys 90. Els “Grungy” destaquen per vestir camises escoceses o franel·les, texans generalment esparracats o gastats i sabates de la marca Converse.

33

CARACTERÍSTIQUES SOCIOLÒGIQUES ESTAT CIVIL: Solter, la seva novia l’ha deixat recentment ANTECEDENTS FAMILIARS: Dolors i Josep volien ser pares però després d’intentarho durant molt temps van decidir adoptar un nen d’Etiòpia, de nom li van posar Lucas.

4 anys més tard quan la família ja estava formada i Lucas tenia 6 anys, Dolors es va quedar prenyada de bessones. A partir d’aquell moment i durant la resta de la seva vida Lucas es va sentir fora de lloc, les nenes acaparaven tota l’atenció familiar i ell no podia evitar sentir-se exclòs, aquesta sensació es va agreujar al saber que la seva mare de sang va morir poc després del part i no es coneixia la identitat del seu pare o d’algun familiar proper.

Lucas sempre es va portar bé amb les seves germanes, tenia por de ser rebutjat si no ho feia. Aquesta por al rebuig no venia per part dels pares, sino dels avis materns, els quals sempre havien vist a Lucas com una decisió precipitada, ell ho sabia per converses familiars en les que havia posat l’orella d’amagat. Els pares de Josep havien mort quan ell era jove, així que Lucas no tenia uns altres avis de qui rebre reforços positius.

Actualment Lucas viu a 50 km de la seva família, està a la universitat i comparteix pis amb altres estudiants. Un cap de setmana al mes torna a casa per veure’ls, els estima però com més gran es fa més lluny es sent de la seva família.

CLASSE SOCIAL: La família de Lucas es de classe mitjana/alta, el seu pare te una petita empresa de depuradores destinades a empreses que treballen en el sector del vidre. La seva mare dona classes de piano a una prestigiosa escola de música.

EDUCACIÓ: Lucas va estudiar a una escola concertada, aquesta feia vestir els alumnes amb uniforme. De petit, Lucas no va destacar com a líder ni com a gran estudiant, era el clàssic alumne que aparentava estar atent, seguia el professor amb la mirada però en realitat estava immers en el seu món.

En l’adolescència l’actitud de Lucas va continuar sent passiva, a la classe es passava la major part dibuixant en els marges dels llibres i a més, va descobrir la marihuana, cosa que el va refugiar més. Tot i que Lucas tenia un físic perfecte per les baralles d’institut, sempre fou bastant pacífic, les seves amistats no foren problemàtiques i va seguir estudiant fins arribar a la universitat, on actualment hi estudia belles arts.

34

Actualment, des de que Marta l’ha deixat no va a classe, esta deprimit i gairebé no surt de casa.

ECONOMIA: Els seus pares li paguen els estudis i el lloguer del pis, a més li donen uns 200 euros al mes per l’alimentació i el transport públic. Lucas destina una part d’aquests diners al que més li agrada, Nutella i marihuana.

Ocupació actual: Estudiant de belles arts INTERESSOS: Li interessa el dibuix i la il·lustració, també li agrada el rock dels anys 90 per la seva passió i autenticitat. En una conversa sol passar desapercebut, tendeix a guardar-se les opinions i te una actitud complaent, sol donar la raó amb el qui conversa per evitar el confrontament, no es discuteix amb ningú per evitar un possible rebuig.

Des de petit Lucas sempre ha somiat en tenir una relació de parella.

CONTACTES SOCIALS: El cercle social de Lucas és bastant reduït, sempre surt amb la mateixa gent. La majoria d’ells no tenen estudis superiors, són persones senzilles i poc populars. Amb algun d’ells comparteix l’afició pel dibuix i amb la resta l’afició per la marihuana. Ètica moral: Per Lucas la única

CARACTERÍSTIQUES PSICOLÒGIQUES FANTASIA PREFERIDA: Voldria ser adorat com una estrella de rock, quan dibuixa somia en fer-se famós, no pels diners, sinó per l’acceptació social que això comporta.

Lucas desitja poder ser arrogant i una mica mala persona de tan en tan sense que això l’exclogui socialment.

PARADOXA: Lucas te la necessitat patològica de complaure a les persones del seu voltant per por a quedar-se sol.

PROBLEMES: A Lucas l’ha deixat la novia, portaven dos anys junts, Marta ha estat l’única persona amb qui ha tingut una relació. L’actitud ja de per si depressiva de Lucas ha augmentat, actualment viu amb un sentiment d’apatia constant i ha desconnectat del món que l’envolta.

35

FÒBIES: Lucas te pànic al rebuig.

PREFERENCIES SEXUALS: És heterosexual, li agradaria provar totes les postures sexuals que existeixen però quan es troba fent l’acte no s’atreveix a fer una cosa que no sigui el clàssic missioner.

AMB QUI VOLDRIA SORTIR: La model britànica

24

Twiggy, a més de ser guapa la

seva mirada li desperta tendresa i pensa que ella no li faria mal.

VALORS: Lucas somia en tenir prestigi i ser adorat però alhora és una persona molt empàtica i si algú del seu entorn pateix una injustícia ell també ho passa malament. Sol oferir la seva ajuda abans que li demanin.

QUALITATS: És una persona tendre i que reparteix amor.

HABILITATS: Te molta imaginació i dibuixa molt bé.

DEFECTES: Li costa enfrontar-se als problemes Conducta antisocial: Quan Lucas es troba en una situació tensa i no sap com abordar-la, fa servir un mecanisme de defensa basat en tancar els ulls i esperar que el temps solucioni el problema.

LI AGRADA: El que més li agradava a Lucas era asseure’s al sofà amb la seva novia i menjar-se a cullerades un pot familiar de Nutella mentre miraven una pel·lícula romàntica un dia plujós de primavera.

NO LI AGRADA: No suporta les situacions en que algú s’aprofita de la seva bona voluntat.

A QUI RECORDA EL PERSONATGE: És una barreja entre

25

James Dean i Woody

Allen. De James Dean agafa el físic imponent i l’aura de misteri, de Woody la personalitat, la indecisió i la neurosis.

24

Leslie Lawson, coneguda popularment com Twiggy, és una supermodel, actriu i cantant anglesa que es va convertir en un icona durant la segona meitat dels anys ’60.

25 James Byron Dean és un actor estatunidenc de cinema, teatre i televisió. Famós per ser un icona cultural de la desil·lusió adolescent.

36

1.2.5 Factor d’innovació La innovació en aquest projecte consisteix en crear una història que defugi dels esquemes clàssics que existeixen en el món del guionatge. S’ha trencat amb la teoria dels 263 actes impulsada per escriptors com Robert Mckee o Syd Field. Alhora, per tal de supeditar la trama al personatge, s’ha innovat en el to i l’estil la història, en comptes d’intentar captar l’atenció de l’espectador mitjançant una trama enrevessada el que s’ha fet és eliminar-la. La història te un únic conflicte, aquest es coneix des del primer moment i aleshores la comicitat de història es centra en mostrar la personalitat excèntrica de Lucas.

Per altre banda també s’ha volgut innovar i crear un personatge divergent dels actuals en el gènere de la comèdia espanyola. Actualment i particularment en el cinema espanyol, les persones d’ètnia negre tenen un paper testimonial, pràcticament no existeixen i quan tenen algun paper són encasellats en personatges de traficants i desfets socials. En contraposició, Lucas és un jove de classe mitjana, totalment integrat en la societat que parla constantment dels seus sentiments i busca desesperadament l’acceptació de la seva parella, una jove de pell blanca que li posa les banyes amb el primer que passa.

26

Segons escriptors com Robert Mckee o Syd Field tota història i més concretament tot guió cinematogràfic ha d’estar dividit en tres actes, el plantejament, la confrontació i la resolució.

37

Fase. 2. Planificació i realització 2.1 Establiment dels objectius que orientin l’operativa del treball Per planificar el procés de creació del projecte des del principi es va realitzar un 27

organigrama, al llarg de les setmanes aquest ha estat un full de ruta i s’ha intentat

respectar en la mesura del que ha estat possible.

Per ordenar i dividir en parts la magnitud del projecte s’han creat tres categories: preproducció, producció i postproducció. En l’apartat de preproducció s’hi pot trobar el documentalisme realitzat per cercar referents en dramatització, to i atmosfera. Mes enllà del documentalisme en aquest apartat també s’hi troba tota la feina prèvia al rodatge, guió, proves de vestuari, recerca de localitzacions etc... La recerca documental també s’ha centrat en els apartats de disseny gràfic i disseny web.

En la producció s’ha parlat de l’equip de treball, el rodatge i com aquest s’ha portat a terme tenint en compte el documentalisme de l’apartat anterior. En aquest punt també s’hi inclouen tota la feina gràfica del projecte. Finalment, en la postproducció es parla de l’edició, 28l’etalonatge i el so del curtmetratge.

27

Sinopsi o esquema de la organització d’una entitat, empresa o projecte.

Procés cinematogràfic que consisteix en igualar el color, la llum i el contrast entre els diferents plans que formen la seqüencia d’una pel·lícula.

28

38

39

2.1.1 Preproducció “Nuestro mundo está tan saturado de información inútil, las imágenes, las imágenes inútiles, los sonidos, todo ese tipo de coses. Es una cacofonía, es como una locura que creo que ha estado sucediendo en los últimos veinticinco años. Y creo que cualquier cosa que pueda ayudar a una persona a sentarse en un cuarto solo y dejar de preocuparse es bueno.” [Martin Scorsese (2003)].

Hi ha un llibre escrit per William Strunk i E. B. White anomenat

29

The Elements of

Style, aquesta és considerada una obra seminal, ofereix una gran quantitat d’informació molt útil sobre el llenguatge i la redacció en un nombre reduït de pàgines. Strunk i White defensen les regles a capa i espasa sense por d’adoptar una postura ferma, per exemple estan totalment en contra de la veu passiva i insisteixen en que utilitzar-la acaba produint una redacció de mala qualitat. The Elements of Style fou un llibre publicat el 1920 i les seves teories han estat refermades per altres autors de renom com per exemple Robert Mckee, durant dècades el món del cinema ha estat presoner d’aquestes regles que suposadament eren el patró per aconseguir un èxit segur. Segons John Vorhaus i altres autors contemporanis com per exemple Raúl Serrano Jiménez, autor de La creación de personajes cinematográficos, totes aquestes idees s’han d’agafar amb guants de seda ja que l’èxit és impossible d’assegurar i l’actual panorama de les xarxes socials i el viralisme audiovisual estan canviant el panorama de forma radical. Segons

30

Charlie Kaufman, guionista guanyador del premi Òscar, a l’hora

d’escriure un guió la primera norma és que no hi ha normes.

Per innovar en realització audiovisual d’aquest projecte s’ha fet un documentalisme on s’ha prioritzat investigar productes audiovisuals realitzats a partir de l’any 2005. La majoria dels vídeos estudiats han estat realitzats amb la intenció de difondre’s en xarxes socials com per exemple youtube, vimeo o facebook. La característica principal d’aquests audiovisuals és que són frescos, t’expliquen una història en menys de 5

29

Los elementos del estilo es una obra escrita per William Strunk i EB White, és una guia prescriptiva de l’estil d’escriptura en anglès americà, compren vuit regles elementals d’us, els principis fonamentals de la composició.

30 Charlie Kaufman és un guionista, productor i director de cinema estatunidenc. Va guanyar l’oscar al millor guió original pel film Eternal Sunshine of the Spotless Mind.

40

minuts i són terriblement dinàmics. Segons 31Spike Jonze el món del cinema necessita reinventar-se i adaptar-se a les noves tecnologies, als nous formats i a la creixent demanda de noves formes narratives. Tot i focalitzar en la narrativa dels audiovisuals enfocats a xarxes socials també s’han estudiat curtmetratges i films d’estructura més clàssica amb l’objectiu de lligar ponts entre les diverses formes narratives.

Dramatització

Per crear una narració atractiva que mostri a l’espectador l’univers excèntric de Lucas s’han investigat diverses formes narratives que escapin de la predicibilitat imperant al món del cinema, per fer-ho, s’ha investigat el món del videoclip. Grans directors de cinema en actiu van començar la seva carrera en el món del videoclip, alguns d’ells són Spike Jonze, 32David Fincher, o 33Michael Gondry. Segons Jonze el més interessant del videoclip és la capacitat per narrar històries sense utilitzar el diàleg i com mitjançant imatges hipnòtiques s’aconsegueix captar l’atenció de l’espectador.

34

MOURN – Your Brain is Made of Candy

Your brain is made of candy és un videoclip realitzat l’any 2015 per la productora audiovisual CANADA. La virtut més important d’aquest audiovisual és que tot i el seu

31

Spike Jonze és un director de videoclips, també és productor i director de films estatunidenc.

Guanyador de l’Òscar al millor guió original l’any 2014 per Her. 32 David Fincher és un director de cinema estatunidenc, productor de televisió i director de videoclips. És conegut per haver dirigit Se7ven, Fight Club, Gone Girl o Zodiac.

33 Michael Gondry és un director de cine, anuncis de televisió i videoclips musicals d’origen francès.

Destaca pel seu estil innovador i la manipulació de la posada en escena.

34 Canada. (Prod.), Guàrdia, Roger. (Dir). (2015). Mourn – Your brain is made of candy

41

baix pressupost te una gran capacitat hipnòtica. Per explicar la història d’un jove que està fent el pas a l’edat adulta, es barregen situacions quotidianes amb escenes surrealistes del seu univers personal, aquests dos mons avancen paral·lelament fins explotar en un èxtasi final.

35

TAME IMPALA – The less you know the better

Aquest és un videoclip dirigit per l’any 2014 per la productora audiovisual catalana 36

CANADA. El que destaca d’aquest audiovisual és que mostra el desig mitjançant una

successió d’imatges esperpèntiques en forma d’el·lipsi que responen a l’imaginari personal de la protagonista.

37

VANCE JOY – Riptide

Riptide és un videoclip dirigit per Dimitri Basil l’any 2013. Riptide és una successió d’imatges sense sentit narratiu, el que les uneix és la lletra de la cançó.

38

THE KILLERS – Bones

35

Canada, (Prod.), Canada (Dir.). (2013). Tame impala – The less i know the better.

Canada és una productora audiovisual amb seu a Barcelona fundada a finals de l’any 2008.

37 Liberation, (Prod.), Dimitri Basil (Dir.). (2013). Vance Joy – Riptide.

38 Island Def Jam, (Prod.), Tim Burton (Dir.). (2006). The killers – Bones.

36

42

Bones és un videoclip dirigit l’any 2006 per Tim Burton. Mitjançant salts temporals i el·lipsis s’explica una relació d’amor 39bizzarro entre dos personatges adolescents.

40

LOVE OF LESBIAN – Allí donde solíamos gritar

Aquest és un videoclip realitzat l’any 2009 per Roger Amigó. Aquest clip de 5:40 minuts narra la història d’una parella, les seves vivències del passat explicades 10 anys després de coneixes. El flashback, l’el·lipsi i la pèrdua constant del temps narratiu són elements que s’utilitzen per explicar aquesta història d’amor adolescent.

41

LAMU – Rivver

Rivver és un videoclip dirigit per Mathieu Grimard l’any 2013. La principal virtut d’aquest audiovisual és que aconsegueix explicar 15 històries en 15 plans, tot el dinamisme del vídeo recau en la força narrativa de les imatges.

42

MALAJUBE - Luna

David Valiquette realitza un videoclip amb una fina línia narrativa que es barreja amb salts temporals constants i imatges surrealistes que donen ritme i dinamisme a la història d’una noia deprimida.

39

Extravagant, estrany o diferent.

WMG, (Prod.), Pau Solés (Dir.). (2009). Love of lesbian – allí dónde solíamos gritar.

41 Candy Land, (Prod.), Matt Grimard (Dir.). (2014). Rivver – Lamu.

42 Dare To Care Records, (Prod.), David Valiquette (Dir.). (2009). Malajube – Luna.

40

43

Mes enllà del món del videoclip també s’han cercat curtmetratges de referència, la documentació s’ha focalitzat en films de molt ritme i una narrativa fragmentada, ja que la història de Lucas requereix d’aquests elements.

43

MI AMIGO INVISIBLE

Mi amigo invisible és un curtmetratge produït per l’ESCAC i dirigit per Sergio Huguet l’any 2012. La virtut més important d’aquesta història és la seqüencia inicial que serveix per presentar la personalitat excèntrica del protagonista. Aquesta seqüència ha servit d’inspiració per escriure la part inicial del guió Nubes de Azúcar.

44

THE BLACK HOLE

The Black Hole és un curtmetratge dirigit per Diamond Dogs i produït per HSI London.

Aquest film te una durada de 2:50 minuts i amb aquest temps és capaç de explicar una història simple però efectiva i molt creativa. El director ha guanyat multitud de premis en diversos festivals d’àmbit internacional.

45

NOTHING SPECIAL

43

Escándalo Films, (Prod.), Pablo Larcuen (Dir.). (2010). MI AMIGO INVISIBLE. HSI London, (Prod.), Diamond dogs (Dir.). (2007). THE BLACK HOLE. 45 Tropez Films, (Prod.), Helena Brooks (Dir.). (2012). NOTHING SPECIAL. 44

44

Nothing special és un film dirigit per Helena Brooks que ha estat nominat al Festival de Cannes. El més interessant d’aquest curtmetratge és la capacitat per retratar les idiosincràsies d’un personatge molt semblant a Lucas. La major part del temps el ritme es constant però varia quan el protagonista pateix atacs de nervis.

46

THE LAUNDROMAT

The Laundromat és un film dirigit per Timothy Melville l’any 2009. La característica principal d’aquest curtmetratge és com mitjançant un ritme inicial lent, es va augmentant progressivament la velocitat dels esdeveniments fins que s’arriba a un inesperat gir dels esdeveniments.

47

COCKATOO

Cockatoo és un curtmetratge dirigit l’any 2012 per Chris Bland. La particularitat que més va cridar l’atenció d’aquest film és la capacitat per generar expectació davant del problema inicial del protagonista. El ritme inicial és lent però te constants pujades i baixades degut als conflictes entre els dos protagonistes.

46

47

Scarab Studio, (Prod.), Timothy Melville (Dir.). (2009). THE LAUNDROMAT.

Ninja Milk, (Prod.), Matthew Jenkin (Dir.). (2012). COCKATOO. 45

To i atmosfera

Per dirigir Nubes de Azúcar s’ha de tenir en compte el seu elevat ritme narratiu, per poder focalitzar aquest procés de documentació s’han investigat formes de direcció que ajudin a potenciar aquesta velocitat amb imatges.

48

GREENDAY – Warning

En aquest videoclip del famós grup americà Green Day es mostra mitjançant molt poques imatges la degradació personal d’un personatge que no estudia ni treballa. Per crear una atmosfera desassossegant s’utilitzen primers plans i plans generals molt tancats que ajuden a crear una atmosfera hermètica.

49

THE MOPED DIARIES

The Moped Diaries és un film dirigit per John Bush l’any 2015. Aquesta història està composta únicament de plans fixes que flueixen al ritme d’una veu en off. Tot el curtmetratge juga amb els plans generals i els primers plans, no hi ha moviments de càmera i tot i això no hi ha falta de ritme.

50

THE CUB

48

Suffocate films, (Prod.), Francis Lawrence (Dir.). (2000). Green Day – Warning.

Tree house, (Prod.), Jake Sinclair (Dir.). (2007). THE MOPED DIARIES. 50 Sugar wolves, (Prod.), Riley Stearns (Dir.). (2013). THE CUB. 49

46

The cub és un curtmetratge dirigit per Jessica Smith l’any 2011. La virtut més important d’aquest film és explicar una història utilitzant únicament 10 posicions de càmera i sense cambiar de localització. El ritme de la història es manté constant durant els 4 minuts que dura l’audiovisual, en aquest temps la tensió i l’atmosfera complementa les poques posicions de càmera.

51

SPARKS

Spars és un film dirigit per Tom Huges l’any 2013. El més interessant d’aquest curtmetratge és l’ús del travelling per expressar emocions. El director fa us del travelling per entrar dins la ment del protagonista, per exemple, quan aquest esta sorprés la càmera avança per potenciar l’efecte de sorpresa en el protagonista.

52

FROM 1994

From 1994 és un film dirigit per Peter Joyce l’any 2009. En termes de direcció el més interessant d’aquesta història és com per mitjà de primers plans el director crea una atmòsfera al comàs d’una veu en off. A grans trets, les imatges están al servei del narrador, no tenen conexió i únicament tenen la funció d’amplificar i embellir el missatge.

53

VANCE JOY – Riptide

Tokyo apparel, (Prod.), Jason Ho(Dir.). (2014). SPARKS. Mel cafe, (Prod.), Casey Warren (Dir.). (2006). FROM 1994.

53 Liberation, (Prod.), Dimitri Basil (Dir.). (2013). Vance Joy – Riptide.

51 52

47

Riptide és un videoclip dirigit per Dimitri Basil l’any 2013. La direcció d’aquest videoclip es basa en lligar imatges molt estètiques amb una narració senzilla i la utilització de primers plans. Una altre característica d’aquest videoclip funciona gràcies a la repetició d’imatges i als flashback.

FOTOGRAFIA En termes de fotografia s’ha realitzat un documentalisme focalitzat en videoclips i audiovisuals d’actualitat. Aquesta decisió respon a que es busca una imatge fresca i actual, poc carregada i sense necessitat d’una gran producció. Segons Dimitri Basil, director del videoclip Riptide del grup Nord Americà Vance Joy, en l’actualitat, una gran qualitat d’imatge ja no és un factor diferencial, qualsevol persona es pot comprar una càmera d’alta qualitat, avui dia la diferenciació s’aconsegueix per mitjà de la creativitat. Molts videoclips i curtmetratges que triomfen actualment han estat enregistrats amb la intenció d’aconseguir una imatge austera i un punt “retro”. Per la realització del curtmetratge Nubes de azúcar s’ha decidit, per temàtica i gust personal del director, focalitzar l’apartat de fotografia en els següents tres apartats.

1. Estètica “vintage” Una tendència molt actual al món de l’audiovisual és talonar les imatges amb una estètica de càmera super 8. Les característiques d’aquesta tendència és utilitzar o simular llum natural, la no eliminació d’ombres, aplicació de gra en postproducció, utilització d’imatges lleugerament cremades i moltes vegades el format d’imatge és el 4:3.

48

54

GIRLS – Lust for life

55

ME AND THE BEES – The bags

56

MI AMIGO INVISIBLE

54

Happy bunny, (Prod.), Aaron Brown (Dir.). (2014). Girls – Lust for life.

La Castanya, (Prod.), Roger García (Dir.). (2010). Me and the Bees – The Bags.

56 Escándalo Films, (Prod.), Pablo Larcuen (Dir.). (2010). MI AMIGO INVISIBLE. 55

49

57

LANA DEL REY – Video games

58

MOURN – Your Brain is Made of Candy

2. Estètica urbana

L’estètica urbana es sol utilitzar en cinema de temàtica social o en el gènere adolescent.

Visualment aquesta estètica es tradueix en imatges de zones perifèriques poc cuidades, combinació de llum natural i d’estudi i un talonatge molt treballat. En moltes ocasions l’estètica urbana s’assimila a l’anteriorment citada “vintage”, la diferència entre l’una i l’altre és que la segona te una aparença molt més professional i treballada en post producció. Aquesta temàtica també utilitza tècniques creatives poc convencionals en el cinema comercial com la càmera en mà, càmeres de seguiment, el contrallum molt marcat o desenfocs artístics.

57 58

Honeymoon. (Prod.), Kim Deal. (Dir). (2011). Lana Del Rey – Video games.

Canada. (Prod.), Guàrdia, Roger. (Dir). (2015). Mourn – Your brain is made of candy.

50

59

TOVE LO – Habits

60

BLOOD PULLS A GUN

61

SKINS

59

Canada. (Prod.), Canada. (Dir). (2013). Tove Lo – Habits.

Moonwalk films. (Prod.), Ben Briand. (Dir). (2014). BLOOD PULLS A GUN. 61 Channel 4. (Prod.), Bryan Elsey. (Dir). (2007). SKINS. 60

51

62

THE ELLINGTON KID

63

WILKINSON – Half light ft. Tom Cane

3. Estètica contemporània L’estètica contemporània es podria definir com l’estètica clàssica de les comèdies familiars aplicades al cinema digital actual. La imatge d’aquesta categoria sol ser molt treballada, s’intenten eliminar les ombres, les localitzacions solen solen pertànyer a famílies benestants i l’estètica de l’escena sol ser minimalista. Actualment.

64

WEEZER – Thank god for girls

62

More is more. (Prod.), Dan Sully. (Dir). (2011). THE ELLINGTON KID. Whit Light. (Prod.), Roger Butch. (Dir). (2014). Wilkinson – Half Light.

64 Pumped up. (Prod.), Scantron. (Dir). (2015). Weezer – Thank god for girls.

63

52

65

MODERN FAMILY

66

WILKINSON – Afterglow

Vestuari Nubes de Azúcar és un curtmetratge on tots els personatges que i apareixen tenen una mitjana d’edat d’entre 18 a 24 anys. Per vestir-los s’han cercat referents de les tendències actuals, concretament s’ha focalitzat en roba de caràcter urbà i amb reminiscències dels 70 i 90 americans. En aquest apartat s’ha decidit fer una recerca molt centrada en aquest concepte ja que el director tenia claríssim l’enfoc que es volia donar en el vestuari dels personatges.

65 66

ABC Channel. (Prod.), Steven Levitan. (Dir). (2009). MODERN FAMILY. Ram films. (Prod.), Becky Hill. (Dir). (2013). Wilkinson - Afterglow.

53

Lucas

54

Marta i altres personatges femenins

55

2.1.1 Disseny gràfic

En tot projecte el disseny gràfic n’és una part fonamental, és la primera impressió que s’emporta un client, un inversor o un espectador de la idea que es vol transmetre.

“El diseño es el pensamiento echo visual”. [Saul Bass (1963)].

LOGOTIP

A l’hora de cercar referents el primer pas que s’ha fet és anar a plataformes d’exposició per a dissenyadors gràfics, algunes d’aquestes han estat 67Desingspiration o 68Pinterest.

En aquestes pàgines s’hi pot trobar tot tipus de material però es troba barrejat i sense catalogar. Després d’observar les tendències actuals la documentació s’ha focalitzat en cercar referents de logotips clàssics actualitzats i 69lettering.

Logotips clàssics

67

Desingspiration és una pàgina web on es comparteixen fotografies i idees, creatives i culturals.

Pàgina on es comparteixen fotografies entre els diversos usuaris 69 “Lletres dibuixades a mà”, Lettering es pot traduir com un treball gràfic on les lletres no han estat escrites sinó dibuixades.

68

56

57

Lettering

58

59

CARTELLISME

Per dissenyar una línia estètica aplicable a un futur cartell o a plataformes de difusió, s’han estudiat les diverses tendències estètiques aplicades en el cartellisme de curtmetratges i films destinats a les sales d’exhibició.

Clàssica: Aquesta, explotada fins la sacietat, tendeix a plasmar en primera instància el protagonista o artífex que permet que es desenvolupi la història. Molts dels cartells són retrats pintats a mà (també poden ser fotografies) acompanyats d’un destacat i cridaner títol anunciant del film.

Creatius/expressius: Aquesta categoria destaca per la capacitat creativa de sintetitzar el concepte del film en una imatge. Aquesta tendència en els cartells de cinema és poc habitual degut al poc risc que volen assumir les productores i distribuïdores.

60

Actual: Tot i que actualment gràcies a les noves tecnologies el món del disseny s’ha modernitzat i s’ha portat a noves cotes la creació de cartellisme cinematogràfic, en la majoria de films (siguin o no encarats a l’adolescència) es continua posant com a

màxim reclam una fotografia que intenti definir la temàtica del film i un títol cridaner.

70

Minimalista:

Aquest és un estil de cartellisme particularment interessant ja que esta dotat d’una forta càrrega creativa. Per aconseguir un bon resultat creatiu és molt important aconseguir sintetitzar l’ànima del film en una imatge icònica.

70

Es refereix a obres d’art en què predomina la idea sobre la seva manufactura.

61

Tòpics, esquemes o arquetips a evitar: Esquenes: És mes que recurrent l’ús que es fa de les esquenes amb cossos a contrallum, es sol utilitzar en pel·lícules d’acció. Els personatges estan amb una actitud burleta i denoten superioritat, normalment aquests, ensenyen una arma o quelcom que els identifica d’alguna manera.

62

Caps flotants: Aquest és un dels tòpics més freqüents en les pel·lícules de gènere dramàtic o cintes on es vol transmetre una idea de sensibilitat a l’espectador. Majoritàriament es caracteritzen per col·locar els caps dels protagonistes en un paisatge lleugerament degradat.

63

Esquena contra esquena: El més utilitzat en comèdies romàntiques, normalment ens mostra una cara desenfadada, descarada i divertida dels protagonistes.

Llits i escenes post-coitals: Aquest és un altre recurs molt utilitzat en les comèdies romàntiques. Quan més descabellat és l’emparellament més divertida volen fer creure que és la pel·lícula.

64

Cames obertes: Tòpic utilitzat sobretot en comèdies comà ntiques on els seus protagonistes poden tenir qualsevol edat.

65

DISSENY WEB A continuació es mostraran les tendències actuals en el món del disseny web.

Imatges grans

Una imatge val més que mil paraules per tant, la tendència actual és substituir el contingut per imatges grans. Les imatges a pantalla entera tenen molta força a l’hora de comunicar un missatge i mostren amb tot luxe de detalls el que s’està oferint.

Vídeos a tota pantalla

66

Utilitzar el recurs del vídeo en l’apartat de Home d’una pàgina web és un molt bon recurs per cridar l’atenció i potenciar la idea del que es vol vendre. Aquests vídeos solen ser curts i reproduir-se en bucle.

Menús de mòbil per pàgina web

Els menús han patit canvis al llarg del temps, degut al tràfic a pàgines web des de dispositius mòbils la forma com es mostren aquests ha canviat i els usuaris ja han interioritzat que les ratlletes a la part superior dreta significa que quan s’hi prem les diferents seccions de la web es despleguen.

Desordre ordenat

67

Una de les tendències actuals en el món del disseny web és crear una aparença de desordre caòtic però que alhora en el fons, estigui ordenat. Imatges de diferents mides, textos damunt de les imatges etc... És una manera de donar personalitat a la web.

71

Flat design

Aquest estil gràfic consisteix en dotar els diversos elements gràfics amb efectes de profunditat, ombres, animacions i transicions.

Tipografia expressiva

Un altre tendència en el disseny web que es veu cada vegada més és l’ús expressiu de la tipografia. S’utilitza com a forma i no com a medi per comunicar.

71

Disseny industrial minimalista, majoritàriament s’utilitza en interfícies gràfiques.

68

2.2 Desenvolupament 2.2.1 Producció Nubes de azúcar és una història molt simple però treballada a partir del ritme i la 72

posada en escena. Per garantir un producte de qualitat s’ha cercat multitud de referents

on el ritme n’és un valor indiscutible, per això la recerca s’ha focalitzat en el món del videoclip, perquè aquestes breu peses audiovisuals estan dotades de les característiques que es volen fer ressaltar en el curtmetratge.

Per dissenyar un film de narrativa fluïda i moderna s’ha decidit implementar diverses tècniques com per exemple la veu en off, el sal temporal o 73l’el·lipsi. Nubes de azúcar explica una història molt simple però en diversos punts ho fa de manera surrealista, per exemple, en un moment del film el protagonista diu que es troba melancòlic i se’l veu amb el cap recobert de nata, en aquest cas la veu en off serveix de vehicle per connectar l’espectador amb les emocions del personatge. Durant tota la història s’ha intentat marxar de la monotonia i convenció alhora d’explicar diverses situacions quotidianes.

Tal i com es parla en la cerca de referents anterior, concretament en el videoclip de 74

Tame Impala, per exemplificar la depressió del protagonista s’han utilitzat diverses

el·lipsis que porten a imatges esperpèntiques i expressives per entendre el conflicte del personatge. També s’ha treballat per explotar al màxim la posada en escena, la referència que més ha ajudat ha estat la de 75River-Lamu.

Nubes de azúcar és un exercici de ritme, per això l’escriptura ha fugit de la convenció, s’ha deixat de banda l’escriptura focalitzada en cercar trames enrevessades i s’ha centrat en les emocions i l’expressivitat per tal d’aconseguir un personatge potent i empàtic amb l’espectador.

72

Tot allò que surt abans de la càmera i el seu arranjament – els escenaris, utilleria, actors , vestuari i il·luminació.

73 Tècnica cinematogràfica que consisteix en la omissió de diverses situacions.

74 Grup de rock psicodèlic i space rock originària de Perth, Austràlia.

75 Grup nord americà de música electrònica, fundat l’any 2001.

69

To i atmosfera Degut al baix pressupost del film, s’ha apostat per fer una direcció austera i molt controlable, la gran majoria de les imatges estan rodades en pla fix, fet que reduït i potenciat la feina del director artístic. Per aconseguir tensió i empatia amb el patiment del protagonista s’ha utilitzat molt el primer pla, concretament el primer pla 76

contrapicat, aquest s’ha combinat amb plans generals i mitjos.

Per dotar de personalitat la direcció del curt s’ha apostat per plans poc convencionals, plans

77

subjectius i moviments de càmera en situacions concretes. Per aconseguir una

atmosfera depressiva i desassossegada s’han rodat molts plans recurs els quals també han servit per introduir l’acció.

76

Tipus d’enquadrament característic on la càmera enfoca des de dalt.

Tipus d’enquadrament on la càmera mostra el mateix que veu el personatge, com si la càmera fossin els seus propis ulls.

77

70

Fotografia

La fotografia de Nubes de azúcar és una barreja entre l’estètica contemporània i la urbana citada en l’apartat de referents. En totes les imatges hi ha un ús molt important de la llum natural, la qual també s’ha combinat amb llum d’estudi. En la majoria de plans s’ha intentat eliminar les ombres, crear una estètica

78

minimalista traient tots els

elements superflus i utilitzar el contrallum tan sols com a element expressiu, mai de forma estètica.

A grans trets la llum de Nubes de azúcar es pot definir com plana on es combina llum natural i d’estudi i amb poca utilització de contrallums .

78

Tipus d’estètica que es caracteritza per eliminar els elements superflus a la narració.

71

Vestuari

A Nubes de azúcar el vestuari hi juga un paper molt important, des del primer moment es va apostar per una estètica on hi predominessin colors vius, vermells, blaus, grocs, verds etc... Per complir aquests objectius Èlia Sais, encarregada de vestuari, va fer una recerca per aconseguir peces de roba que més enllà del color transmetessin la idea de que els personatges “estaven a la moda” sense perdre l’esperit rebel propi de l’adolescència. En diverses ocasions a Lucas se’l veu amb una samarreta blava del famós grup 79Oasis, també amb una jaqueta vermella de ralles blanques, la mateixa que porta Brad Pitt al film 80El club de la lucha. En aquests casos la roba porta implícit un missatge de rebel·lió i contradicció amb el que està establert.

A grans trets es pot dir que el vestuari està vinculat a l’entorn, es a dir, tota de peça roba combina amb la localització en la que es troba el personatge, aconseguint així que la imatge sigui harmònica i més digerible per l’espectador.

79

Banda anglesa de rock en l’estil de britpop, originàriament formada a Manchester, Anglaterra.

Pel·lícula de l’any 1999 basada en la novel·la de Chuck Palahnluk, Fight Club. Dirigida per David Fincher i protagonitzada per Brad Pitt i Edward Norton.

80

72

2.2.2 Disseny gràfic

A l’apartat de documentalisme la recerca es focalitzà entre logotip corporatiu clàssic i 81

lettering. Des del primer moment el director de Nubes de azúcar s’imaginà el títol del

curtmetratge com un lettering, aquesta decisió respon en primer lloc al fort impacte visual d’aquesta modalitat gràfica i en segon, a que és una tendència molt actual en el món del disseny gràfic.

Per trobar una tipografia que s’adeqüés a l’imaginari del film es realitzà una extensa recerca tipogràfica, finalment s’escollí GreatVibes-Regular ja que els contorns arrodonits i l’estètica 82naif s’assimila a l’imaginari de Lucas, el protagonista del film.

81

Lletres dibuixades a mà”, Lettering es pot traduir com un treball gràfic on les lletres no han estat escrites sinó dibuixades.

82 Corrent artístic caracteritzat per la ingenuïtat i l’espontaneïtat.

73

El següent pas fou treballar la tipografia per trobar la manera més estètica de presentar el títol del curtmetratge. A continuació es pot observar l’evolució.

74

A continuaciĂł es pot observar lâ&#x20AC;&#x2122;aplicaciĂł del logotip definitiu en diversos formats.

75

76

Cartellisme

Per crear un cartell promocional creatiu i fugir de la clàssica convenció exposada en la fase documental, des del primer moment s’ha treballat el concepte. Lucas, el protagonista del curt, és un personatge indecís, depressiu i amb falta d’autoestima, el seu principal problema és que no ha aconseguit fer el pas definitiu cap a la maduresa i per tant, es troba en un període d’incertesa on no es reconeix com individu, està “emboirat”. A continuació es mostra la proposta de cartell definitiva: La decisió de mostrar en el cartell promocional del curtmetratge una persona amb la cara plena d’espuma respon a la idea d’ensenyar una persona sense identitat. Aquesta decisió te la intenció de fer reflexionar a l’espectador i que aquest arribi a la conclusió que el personatge de la història pateix una crisi d’identitat,

77

Disseny web La pàgina web que s’ha creat per promocionar el curtmetratge Nubes de azúcar no és un portal dedicat exclusivament a aquest audiovisual, sinó un portfoli de David Ruiz Juanola sota el nom de Suc de kiwi on el curtmetratge hi ocupa un lloc important però on també s’hi mostren molts altres projectes. Aquesta decisió s’ha pres amb la intenció de donar un valor afegit al projecte i reconduir el potencial espectador a interessar-se també per altres projectes de Suc de kiwi.

Tal i com es mostra en l’esquema Suc de kiwi també s’ha reproduït per les xarxes socials creant una infraestructura que conflueix amb entitat pròpia i on el nucli que ho unifica és la pàgina web, www.sucdekiwi.net.

Per crear una pàgina web on el navegant tingui una experiència immersiva s’ha evitat posar un menú de navegació en la pagina d’inici o home. En la pàgina de benvinguda s’han substituït les paraules per fotografies, d’aquesta manera el navegant pot

78

interaccionar per la pàgina de manera més visual. Per accedir als diversos menús de la pàgina inicial es fa mitjançant

83

l’scroll, a continuació es mostra un exemple de com

accedir a l’apartat de Qui sóc?.

Un cop el navegant es decideix per l’apartat web que vol visitar, la web es torna convencional, amb un menú superior i la possibilitat constant de tornar a l’inici si es desitja.

83

Desplaçament o moviment 2D en els continguts que conformen una pàgina o aplicació web.

79

2.2.2 Post Producció Edició Nubes de azúcar és un film on la càmera te una funció merament narrativa sinó que expressa posant-se dins la mentalitat dispersa del protagonista. Aquest concepte s’ha portat a terme transformant accions quotidianes del dia a dia en accions impossibles i irracionals mitjançant tècniques de muntatge com per exemple la càmera ràpida, la càmera enrere, la superposició d’imatges etc... L’objectiu d’aquesta manipulació és potenciar la funció expressiva de la història a més de la fascinació dels espectadors.

Etalonatge Des del primer moment s’ha tingut clar que l’estètica del curtmetratge s’havia de definir pels colors vius i el minimalisme. Una vegada el material ha estat gravat en la localització correcte la correcció de color es torna una feina agraïda ja que tan sols s’han de tocar les corbes de la llum, jugar amb el contrast i pujar la saturació de determinats colors. Durant la filmació del curt s’ha donat una importància capital a la localització ja que el baix pressupost no permetia grans floritures en postproducció.

Mostra frame de Nubes de azúcar etalonat

So El so de Nubes de azúcar es resumeix en efectes sonors que acompanyin l’acció de la imatge o en efectes sonors que busquin aconseguir l’efecte contrari, crear una contraposició entre el que l’espectador esta observant i el que escolta. En alguns moments també s’ha posat una melodia per acompanyar les imatges, tot i això la major part del treball sonor consisteix en combinar la veu en off del protagonista amb els sons de les seves accions.

80

Fase. 3. Autoavaluació, millora i prospectiva 3.1 Autoavaluació i prospectiva La creació d’un personatge còmic és un projecte que estudia i posa en pràctica un procés creatiu per dissenyar un personatge còmic de ficció. El projecte avarca des de la documentació i l’escriptura de guió fins a la materialització d'un audiovisual.

La materialització del guió literari i el curtmetratge ha estat el que més hores de feina ha requerit, tot i la teoria estudiada en la primera fase s’ha hagut d’aprofundir en el to i l’atmosfera que havia de transmetre la història, per cercar-la, durant la preproducció es van fer multitud de proves de càmera i mitjançant assaig error es va aconseguir dotar les imatges de certa personalitat.

Un altre dificultat afegida ha estat la de rodar el curtmetratge sense un equip tècnic o creatiu darrera. El 100% de les imatges es van enregistrar amb la única ajuda d’Atzar Lopez, el mateix protagonista del film. En primer lloc es va apostar per aquesta metodologia per una qüestió pressupostaria, no es podia alimentar ni transportar un equip de rodatge. La segona raó fou la intenció d’afavorir la creativitat i el flux d’idees en el set de rodatge i finalment la tercera fou per trencar amb el model de rodatge provinent de Hollywood, el qual acaba reduint la gran majoria de produccions a una visió estereotipada i amb ànima de

84

TV Movie. El flux de treball durant la

materialització de l’audiovisual ha estat l’ideal, la flexibilitat en el rodatge ha permès un seguiment constant del tutor (el rodatge durà dos mesos), això ha permès repetir moltes escenes i millorar setmana rere setmana, a grans trets es pot dir que treballar segons aquesta metodologia ha estat una decisió encertada.

84

Tv movie o telefilm és una pel·lícula realitzada per ser retransmesa en televisió. Aquests films solen tenir un pressupost molt ajustat i la seva qualitat sol ser menor en comparació als films que es passen en cinemes.

81

La vesant més comunicativa i promocional del projecte també s’ha realitzat sense rebre cap ajuda externa, el cartell, el 85pressbook o la pàgina web han estat realitzades seguint la línia estètica del projecte. En el cas de la pàgina web i degut a limitacions personals s’ha deixat de banda la part de programació i s’ha comprat una subscripció a la pàgina web

86

wix.com, gràcies a això s’ha pogut invertir el temps en treballar el disseny i

potenciar-ne la part visual mitjançant multitud de fotografies i vídeos.

De cares al futur hi ha la intenció de presentar el curtmetratge en diversos festivals d’àmbit nacional i si s’escau, estudiar la possibilitat de presentar-lo a nivell internacional. Tot i això, la vida de Nubes de azúcar no es limita al circuit de festivals, també servirà com a targeta de presentació de cares a cercar una feina dins el sector audiovisual, el treball en la direcció d’art i la possibilitat de generar material de qualitat a baix pressupost s’espera que sigui quelcom que pugui facilitar l’entrada al mercat laboral. Per altre banda la pàgina web servirà com a portfoli i s’actualitzarà constantment per mostrar els projectes que es van realitzant sota el segell Suc de kiwi.

85

Material promocional imprès que distribueixen les productores cinematogràfiques amb l’objectiu de presentar un film. Aquest conté informació tècnica i algunes fotografies per acostar la proposta cinematogràfica a l’espectador.

86 Plataforma online que permet crear webs amb tecnologia HTML5 de manera gratuïta o de pagament, utilitzant plantilles predissenyades modificables relacionades amb un ventall molt ampli de sectors.

82

Conclusions La creació d’un personatge còmic és un Projecte Final de Grau que ha estudiat els mecanismes de creació de personatges en el gènere de la comèdia i la tragicomèdia. La recerca documental s'ha focalitzat en l'àmbit del guionatge i l'aplicació pràctica ha materialitzat els coneixements adquirits per mitjà d'un curtmetratge.

En síntesi, els resultats i coneixements adquirits de les fases primera i segona han estat satisfactoris. Al llarg del projecte es pot observar una coherència entre l'apartat teòric i el pràctic, la gran majoria de mecanismes còmics estudiats, després s'han aplicat en la realització del curtmetratge. En l’àmbit teòric s'està molt satisfet amb la feina feta, ja que el punt de partida no era massa esperançador, el tema escollit era relativament concret i va requerir un extens documentalisme per arribar a construir un discurs referenciat. En l'apartat audiovisual les sensacions també han estat positives, la culpa és de la corba de l'aprenentatge. Des del començament es va decidir fer el rodatge pas a pas, setmana rere setmana amb la intenció d'aconseguir millorar i perfeccionar el material per mitjà d'esforç i tutories amb Francesc Font. Gràcies a això s'ha construït un audiovisual amb una estètica definida i personal superant així, les pròpies expectatives.

Estèticament, a tots els àmbits on s'ha desenvolupat l'apartat pràctic (disseny gràfic, disseny web i audiovisual) s'ha seguit la mateixa línia estètica amb la intenció de generar unitat i idea de projecte.

La creació d'un personatge còmic és un projecte que s'ha realitzat sense ajuda externa, ni equip de rodatge ni ajudants gràfics per les tasques de difusió. Aquesta decisió ha portat diversos contratemps, el primer és que el rodatge s'ha allargat degut als intents per millorar el material enregistrat, en aquest aspecte les tutories amb Francesc Font han estat fonamentals. Per resoldre aquest problema s'ha anat muntant el curtmetratge a mesura que s'anaven enregistrant les imatges, d'aquesta manera el fet d'afegir o treure un pla no ha resultat un problema, ja que la resta del curt ja estava muntat. Es va rodar sense ajuda externa perquè no es volia dependre d'un gran equip, es volia afavorir la creativitat en el set i es volia lluitar contra la tendència que tenen molts estudiants a imitar els rodatges de Hollywood. Des de l'inici es va detectar que aquesta decisió podia ser contraproduent però gràcies a l'esforç i el treball conjunt amb Atzar, el protagonista del film que va ajudar en tasques tècniques i creatives, es va aconseguir el resultat

83

esperat. En la realització del projecte també es va patir un problema inesperat, Daura, l'actor que es va escollir inicialment per interpretar a Lucas va patir un greu problema de salut i va resultar impossible comptar amb ell pel rodatge, per resoldre-ho es va realitzar un “càsting express” i es va escollir un actor que s'adeqüés al paper.

Inicialment el personatge de Lucas havia de tenir la pell negra i una vegada ens va fallar el primer actor ens va ser impossible trobar-ne un altre amb les mateixes característiques. Tot i això Atzar va ser una decisió encertada i ha realitzat una interpretació solvent i sense excessos. Un problema latent durant el transcurs del projecte ha estat la realització d'una pàgina web, en tot moment s'ha vist com una èina indispensable per la difusió del curtmetratge però no es tenien els coneixements suficients per programar-ne una amb garanties. Davant d'aquesta situació es va haver de prendre una decisió, o bé pagar a un programador perquè passés a html 5 el disseny realitzat o bé comprar una subscripció a la pàgina 87wix.com, la qual permetia aplicar el disseny prèviament realitzat amb garanties. Finalment, per coherència amb la resta de decisions preses en el transcurs del treball es va optar per la subscripció a la página web wix.com L’aplicació pràctica de La creació d’un personatge còmic és ampliar horitzons i crèixer com artista i creador de continguts. La materialització de la fase teòrica (audiovisual i disseny gràfic) també servirà com a targeta de presentació de cara a cercar una feina dins el sector audiovisual, el treball en la direcció d’art i la possibilitat de generar material de qualitat a baix pressupost s’espera que sigui quelcom que pugui facilitar l’entrada al mercat laboral. Per altra banda la pàgina web servirà com a portfoli i s’actualitzarà constantment per mostrar els projectes que es van realitzant sota el segell Suc de kiwi.

La realització d’aquest treball final de grau ha estat un pas significatiu de cara a donar una major importància a la part teòrica en futurs projectes, treballar el concepte i no engegar la càmera fins que es tigui clar el missatge que es vol transmetre. De cares al futur es vol seguir ampliant el coneixement en l’àmbit de l’escriptura, estudiar la visió clàssica del guió, el secret d’una bona posada en escena o aprofundir en el personatge, ara des d’una vessant dramàtica.

87

Wix.com és una plataforma online que permet crear webs amb tecnlologia HTML5 de manera gratuïta o de pagament, utilitzant plantilles predissenyades modificables relacionades amb un ventall molt ampli de sectors.

84

Bibliografia FONTS PRIMÀRIES: -

Vorhaus, John. Fuera de campo (2005). Cómo orquestar una comèdia. Los recursos más seriós para crear los gags, monólogos y narracions cómicas más desternillantes. Barcelona: Publicacions i edicions Alba

-

Serrano Jiménez, Raúl. T&B Editores (2003). La creación de personajes cinematográficos El espejo del celuloide.

-

Sangro Colón, Pedro. Calamar Ediciones (2009). El personaje en el cine. Del papel a la pantalla.

-

Allen, Woody. Tusquets Editores (1996). Como acabar de una vez por todas con la cultura.

-

Balmori, Guillermo. Notorious Ediciones, S.L. (2011). La Comedia.

-

Campos, Juan. Editorial. La Mascara (1997). Comedia. Humor y satira en el cine.

-

Montgomery, John. A.H.R. (1955). La comedia en el cine.

FONTS SECUNDÀRIES: -

Martin, Marcel. Gedisa Editorial (1995). El del cine.

-

Wood, Tom. Doubleday (1970). The bright side of Billy Wilder, primarly.

-

Seger, Linda. RIALP Editorial (2001). Cómo convertir un buen guión en un guión excelente.

85

-

Sanchez-Escalonilla, Antonio. ARIEL (2014). Estrategias de un guión cinematográfico.

-

Ballo, Jordi; Perez, Xavier. Anagrama (1997). La semilla inmortal: Los argumentos universales en el cine.

-

Bonet Mojica, Lluís. T&B Editores (2003). El cine cómico mudo. Un caso poco hablado.

-

McKee, Robert. Alba Editorial (2009). El guión. Sustancia, estructura, estilo y principios de la escritura de guiones.

-

Annie Hall. Dir: Woody Allen. Guió: Woody Allen. Actors: Woody Allen, Diane Keaton, Tony Roberts. United Artist, 1977.

-

The Big Bang Theory. Dir: Chuck Lorre. Actors: Johnny Galecki, Jim Parsons, Kaley Cuoco. CBS. 2007-actualitat

-

Two and a half men. Dir: Chuck Lorre. Actors: Charlie Sheen, Jon Cryer. CBS. 2003-2015.

-

Forrest Gump. Dir: Robert Zemeckis. Guió: Eric Roth. Actors: Tom Hanks, Robin Wright. Paramount Pictures. 1994.

86

Annexos Manual dâ&#x20AC;&#x2122;identitat corporativa

87

88

89

90

91

Cartell Nubes de azĂşcar

92

Pressbook El pressbook és una peça de promoció cinematogràfica creada i distribuïda per productores cinematogràfiques amb la intenció de presentar un projecte al públic.

Generalment, el pressbook conté informació sobre el film, els actors i diverses il·lustracions i fotografies relacionades amb la pel·lícula.

93

Guió literari

1. int. HABITACIÓN LUCAS - mañana Encima de la cama hay una bandeja con leche y galletas.

LUCAS (OFF) Me ha dejado, otra vez...

Lucas es un chico de 19 años de metro ochenta, delgado que se esta intentando suicidar con una bolsa de plastico transparente en la cabeza. Tiene la mirada perdida y esta sentado delante de una ventana.

LUCAS (OFF) Cada lunes por la mañana tomo leche con galletas y me intento suicidar 2. int. sala de estar - mañana Lucas esta sentado en la mesa, tiene la cabeza dentro de un bol de agua. La mesa está empotrada delante de una ventana.

LUCAS (OFF) He intentado ahogarme en un vaso de agua 3. ext. TEJADO, casa lucas - tarde Lucas esta de pié en el tejado, delante del abismo con los brazos abiertos y tambaleándose.

LUCAS (OFF) Tirarme por el tejado 4. ext. terraza, casa lucas - tarde Lucas esta en su terraza bañándose en una piscina inflable para niños con forma de jirafa. Hay una manguera llenándola y a su alrededor hay cajas vacías del "McDonalds".

LUCAS (OFF) Y bañarme despues de una comida copiosa 5. int. baño - mañana El baño esta sucio, hay ropa y un par de toallas en el suelo. Lucas se esta dando una ducha y SE LE ESCUCHA GIMOTEAR.

94

LUCAS (OFF) Pero haga lo que haga al final siempre termino llorando en la ducha Lucas esta llorando mientras el agua le care en la cara, en la mano derecha tiene un patito de goma al que de vez en cuando estruja.

TITULO, Nubes de azúcar 6. ext. barrio con casas adosadas - mañana El sol sale por detrás de un grupo de casas adosadas 1B. int. Habitación, casa lucas - mañana Lucas esta tumbado en la cama, con los ojos abiertos y la mirada perdida LUCAS (OFF) Los martes por la mañana no me pudeo levantar, estoy melancólico y me da vueltas la cabeza 7. ext. calle con farolas - mañana Lucas dá una vuelta sobre si mismo agarrándose en una farola 1C. int. Habitación, casa lucas - mañana La habitación está vacía, Lucas ya no está en la cama.

En una estanteria hay un par de fotos Lucas y Marta sonrientes y besándose.

LUCAS (OFF) Lo peor de estar sin ella no es echarla de menos, es no poder hacer las mismas cosas que antes me gustaban 5B. int. BAÑO - mañana Lucas se prueba una camiseta de Los Angeles Lakers delante del espejo, su cara es triste.

LUCAS (OFF) Esta es mi camiseta favorita, antes me la ponia siempre pero ahora me recuerda a Marta y me deprimo cada vez que la veo 1D. int. Habitación, casa lucas - mañana Lucas se deja caer en la cama

95

LUCAS (OFF) Ahora me acurrucaré en la cama, me haré un par de pajas y lloraré hasta quedarme dormido 8. ext. pista de tenis - tarde Lucas esta caminando tranquilamente, lleva una maleta de la que sobresale una raqueta de tenis.

LUCAS (OFF) Los miércoles cuando terminan las clases voy a entrenar Lucas está jugando a tenis, lleva un polo rosa y se preparando para hacer un saque cuando levanta la mirada y la fija al otro extremo de la pista.

LUCAS (OFF) Antes salir a la calle en primavera me gustaba pero ya no Entra en la pista una chica con una minifalda rosa, un polo ajustado que le deja al descubierto el ombligo y gafas de sol.

LUCAS (OFF) Cada vez que veo una chica con minifalda pienso en Marta y me deprimo Lucas está mirado a la chica paralizado LUCAS (OFF) Me deprimo tanto que de vez en cuando me viene un derrame cerebral en la cabeza 9. int. fondo rosa - tarde Hay la parte inferior del cuerpo de una chica delante de un fodo rosa, lleva unas bragas a conjunto con el fondo.

8B. ext. pista de tenis - tarde Lucas está tumbado y enredado en la red de una pista de tennis, hay muchas pelotas a su alrededor y su raqueta esta rota, tiene la cabeza enmedio. Detrás suyo hay un chico 10. INT. cocina - tarde Lucas esta tumbado encima de la encimera y tiene la cabeza dentro del fregadero. Con la mano derecha sujeta una cacerola llena de espagettis.

96

LUCAS (OFF) Lo peor de repetir curso no es hacer lo mismo dos veces, es tener que hacerlo solo 11. ext. calle CONCURRIDA - tarde Lucas está tumbado en la calle mientras sujeta su perro. La gente pasa a su alrededor LUCAS (OFF) Todos mis amigos se han ido a la universidad, es como si el mundo se hubiera echo mayor y yo siguiera soñando en nubes de azucar 1E. int. habitación lucas - mañana Lucas está sentado en la cama, tiene la cabeza ligeramente decaida y la mirada perdida.

LUCAS (OFF) El jueves es el peor dia de la semana, todo me recuerda a Marta, los peluches, las fotos, los condones sin usar.

Encima de un armario hay multitud de peluches, tambien hay fotos en las estanterias y condones sin usar en un cajón 12. int. entrada casa lucas - tarde Una bolsa de basura rebota confuerza contra la puerta.

LUCAS (OFF) Así que lo cojo todo y lo meto en una bolsa de basura 5C. int. baño - TARDE Lucas esta mirándose las manos delante del espejo del baño.

Lucas se hace pasar entre los dedos una navaja de afeitar LUCAS (OFF) Aveces pienso en suicidarme pero la verdad es que me da miedo morir Lucas se está mirando al espejo Lucas se hunde en una bañera llena de espuma LUCAS (OFF) Al final siempre termino hundiéndome para no pensar en nada.

97

Lucas esta hundido en una bañera de espuma 12B. Ext. entrada exterior casa lucas - TARDE Unos dedos con las uñas rosas llaman un timbre.

Unos pies de chica que llevan puestos unos zapatos valentino y unas maletas de viaje se estan esperando.

Se abre la puerta de la casa de Lucas y al otro lado está marta con una sonrisa en la cara LUCAS (OFF) Afortunadamente cada viernes Marta vuelve de la universidad Lucas abraza a Marta efusivamente, va en calconcillos, mojado y con espuma en la cabeza.

1F. int. habitación lucas - TARDE Lucas y Marta estan tumbados en la cama, durmiendo con las cabezas apoyadas la una al lado de otra.

LUCAS (OFF) Cuando estamos juntos nos pasamos el día en la cama además puedo volver a poner los peluches y las fotos en su sitio 5d. int. BAÑO - mañana Lucas se esta poniendo la camiseta de Los Angeles Lakers delante de un espejo LUCAS (OFF) Incluso me puedo poner mi camiseta favorita 13. ext. parque - TARDE Lucas y Marta pasean cojidos de la mano, Lucas lleva la camiseta de Los Angeles Lakers.

LUCAS (OFF) Para la mayoria de la gente estar deprimido es algo malo, para mi no, siempre estoy deprimido, incluso cuando soy feliz estoy deprimido porque se que en algún momento dejaré de estarlo y eso me deprime Lucas y Marta estan sentados en un banco compartiendo un helado, juegan y se ensucian el uno al otro.

98

10B. int. cocina - TARDE Encima de la mesa de la cocina hay una bandeja rosa con un bric de leche, un vaso de agua y un pack de galletas María.

LUCAS (OFF) Así que ayer compré leche con galletas porqué el lunes cuando Marta se vaya me voy a suicidar

99

(3"6 &/ "6%*07*46"- * .6-5*.µ%*" 5¶50- %&- 53&#"-- -B DSFBDJÃ&#x2DC; E VO QFSTPOBUHF DÃ&#x203A;NJD EFM HVJÃ&#x2DC; B M BVEJPWJTVBM "-6./& %BWJE 3VJ[ +VBOPMB "44*(/"563" 5SFCBMM Ã¥OBM EF HSBV 56503 'SBODFTD 'POU "OESFV %"5"