Magazine - No hi cabem

Novembre 2018

NO HI CABEM!

Una altra visiรณ del turisme a les Illes Balears

Nยบ1

CONTI NGUTS

03 05 EDITORIAL

URBANÍSTICA

Breu introducció del tema tractat al llarg de la revista així com de les intencions reivindicatives d'aquesta.

Planejaments, projectes urbanístics i normes que afecten a l'ordenació del territori.

13 14

TRANSPORT I INFRAESTRUCTURES

IMPACTES

En aquesta secció es mostren algunes dades que indiquen la insostanibilitat del model turístic vigent a les Illes Balears.

Projectes relacionats amb la mobilitat i les infraestructures vinculades al transport que danyen el territori, el paisatge i el medi ambient.

18 COL·LECTIUS

2

3

A les Illes hi ha diversos col·lectius i associacions que lluiten cada dia pel benestar dels seus habitants i el territori.

No hi cabem nº1 // Editorial

EDITORIAL La massificació turística i l’excés de construcció devoren les Illes Balears cada dia. El ritme de destrucció del territori, del paisatge, de la nostra pròpia casa, és extraordinari. Molts dels ecosistemes que han sostingut la vida al llarg dels segles s’estan transformant en taques urbanes. Aquesta expansió converteix paisatges bells i llocs amb una història rica i antiga en llocs sense ànima. Aquest procés urbanitzador es fa sense tenir presents els recursos naturals, l’orografia, l’escala local, els nuclis històrics o la cultura preexistent.

Es calcula que a les Illes Balears s’ha urbanitzat més d’una hectàrea de terra al dia al llarg de les darreres 6 dècades. El procés continua implacable, empès per una economia de demanda infinita que no preveu límits. De fet, si les Illes Balears fóssim el planeta, hauríem de menester 7 planetes més per sostenir el nivell de consum actual. És per això que es pot dir que batem tots els rècords negatius: de massificació, de consum d’aigua i energia, de producció de residus, de cotxes de lloguer, d’emissions contaminants, etc. El 2016 patim la pressió humana més elevada de la història i es preveu que segueixi creixent els anys vinents, emparada per una planificació urbanística que permet superar els 3’7 milions de places. Aquest horitzó és senzillament inassumible.

Els rècords turístics però, no reverteixen actualment en una millora de les condicions de vida de la majoria de la gent. El preu dels habitatges, dels lloguers i certs productes bàsics pugen i pugen, mentre els sous, la renda familiar i els drets laborals baixen. La joventut no té futur aquí si no és per fer feina a l’hotel o a l’obra. El negoci es fa aquí, sí, però ens arruïna ecològicament i ens empobreix. A més a més, cada dia som més estrangers a la nostra terra.

"Si no hi ha límits, tampoc no hi ha futur."

Aquest model també afavoreix la corrupció, la dependència exterior i una escassetat d’aigua mai vista.

L’agricultura illenca, productora d’aliments de qualitat i que manté paisatges singulars, retrocedeix cada dia. A fora vila les piscines substitueixen els arbres, mentre la mar i la vorera de la mar es privatitza i s’embruta. Per altra part, els espais naturals que hem salvat pateixen la massificació i no disposen de recursos suficients per mantenir-se en bon estat.

I és per això que feim aquesta crida.

Reclamam una resposta a l’altura de la crisi social i ecològica que vivim. Exigim que es freni l’ocupació exagerada de territori que pretén únicament crear més i més places, i que es renunciï a construir

4

infraestructures que alimenten el creixement basat en el petroli. Volem conservar el paisatge, per això cal protegir el litoral i el camp de manera definitiva. Demanam frenar nous ports i aeroports, camps de golf i polo, abandonar els projectes per fer autopistes i grans esteses elèctriques i optar per un model de mobilitat racional.

Volem democràcia i benestar social, posar les institucions al servei dels interessos del 99% de les persones, que s’impulsin programes d’habitatge digne a preu raonable i que es doni suport a les alternatives econòmiques al marge del turisme. Estam indignats de sentir paraules buides mentre anam cap al col·lapse ecològic i social.

Demanam planificació, no volem

5

haver de córrer sempre a atendre emergències ambientals i situacions de sobreexplotació.

Volem avançar cap a la sostenibilitat, conscients que sols s’aconseguirà reduint els futurs creixements residencials i turístics.

Reclamam al Govern i als Consells mesures de veritat i un canvi de ritme en les polítiques que afecten el territori. Nosaltres, ciutadans i ciutadanes d’aquestes illes, exigim coratge als nostres governants, mesures concretes i compromís amb els interessos generals. Volem tenir l’esperança d’un futur millor i això sols serà possible amb decisió.

No volem esperar més, no podem esperar més. Sabem que és possible i que ara és l’hora, perquè si no hi ha límits, tampoc no hi ha futur.

URB ANÍS TICA URBANÍSTICA En aquesta secció, es presentaran diversos planejaments, projectes urbanístics i normes que afecten a l'ordenació del territori, i que es fonamenten en la incentivació del turisme a les Illes Balears.

L'objectiu és analitzar i difondre les repercussions que poden tenir sobre el territori i els recursos naturals.

A les Illes Balears, el nou ordre econòmic i especulatiu imposat a les darreres dècades, impulsa aquesta expansió urbanística sobre les Illes com mai s’havia fet, devorant ecosistemes naturals i zones agràries sense control.

Aquest nou ordre s’imposa i es “planifica” el territori sense tenir present el clima, els sistemes naturals, l’orografia, els nuclis històrics ni la cultura preexistent.

La "necessitat" dels nuclis de poder, de fomentar l'habitatge turístic a les Illes, fa que els habitants d'aquestes quedin en segon plà, sense importar les seves necessitats o estil de vida.

7

No hi cabem nº1 // Urbanística

PETIT DEIÀ

Deià, Mallorca

Simulació resultat projecte urbanístic.

L'empresa que realitza el projecte és Mar Capital, una societat patrimonial que es dedica a la inversió en béns immobles, la promoció immobiliària, la reforma hotelera i vivendes d’obra nova.

Al 2007 es va aconseguir la llicència per dur endavant les obres, que acabà caducant.

Va ser tornada a demanar i concedida el 2017. Fa un any i mig. El GOB demanà al desembre, tant a l’ajuntament com al Govern i al Consell, que es revisàs la seva concessió ja que, defensen, no s’havia tengut en compte la nova legislació, més proteccionista, aprovada aquests anys. L’ajuntament respongué que no, que no hi havia motius per revisar-la; Consell i Govern no s’han pronunciat al respecte.

projectes com aquest no es puguin fer realitat, “Volem un Deià petit” treballa per a “un poble viu i sostenible, al servei de la ciutadania i no de l’especulació”.

turística: en general, els joves amb famílies arrelades al poble des de generacions enrere resten a l’espera d’heretar una casa d’una padrina o d’un conco, i el problema el tenen tots els que hi van a fer feina i de qui depenen els serveis. Tota aquesta gent, amb nòmines de treballador de temporada o de funcionari, en el millor dels casos, no poden competir amb un lloguer turístic en el mercat lliure i, per tant, l’accés a l’habitatge s’ha de resoldre amb habitatge protegit.

Un complex de 22 habitatges d'alt estànding en un terreny urbà enmig del poble.

Al novembre es va crear un col·lectiu al poble que lluita per a que

A Deià hi ha gairebé les mateixes places turístiques que habitants i el 40% dels habitatges estan dedicats a segones residències. I la necessitat real d’habitatge? Quina és? La situació de Deià és semblant a la de la major part dels pobles de la part forana amb pressió

8

Per tant, Petit Deià no farà més que agreujar el problema.

Ja arribam tard per aturar aquest projecte; ara es tracta d’evitar que altres barbaritats urbanístiques similars es puguin dur a terme en altres pobles.

èNYER

No hi cabem nº1 // Urbanística

SON MOSSÈNYER

Valldemossa, Mallorca

Una zona de gran valor aferrada a la Cartoixa podria ser arrasada per construir 36 xalets de luxe.

"Catàleg d'Elements i Espais Protegits de Valldemossa" (2014).

Una nova urbanització amenaça l'entorn del nucli de Valldemossa, concretament al lloc conegut com a Son Mossènyer. Aquesta zona rural està classificada com a sòl urbà, tot i que mai s'ha desenvolupat i per això manté inalterats els seus valors paisatgístics, agraris, etnològics i històrics, que ara perillen si no es desclassifica aviat.

Aquesta zona és actualment sòl urbà i el Govern Municipal s'ha mostrat partidari de la protecció. És per això que impulsa una Modificació Puntual del seu plantejament amb la intenció de protegir aquest entorn. Per altra part la família propietària d'una de les 6 parcel·les edificables, i que té el 66% dels terrenys, ha mostrat sempre una gran sensibilitat i és partidària de conservar l'entorn i els usos rurals.

Dilluns 13 d'agost hi ha plenària i l'equip de govern municipal volia dur a aprovació inicial la modificació del planejament, una passa imprescindible per a la protecció de la zona. És un dia clau per saber si Valldemossa conserva o no aquesta zona privilegiada.

Aquesta urbanització amenaça un espai preciós de gran valor ecològic, paisatgístic i històric.

Una nova urbanització amenaça l'entorn natural i històric de Valldemossa.

De fet el Conjunt Històric de la Cartoixa, declarat BIC al 1971, fa partió amb Son Mossènyer. Dins la zona urbanitzable de fet, s'hi troben elements històrics de gran valor, com la Font de la Beata, la Caseta de Son Mossènyer, la Sínia de Son Mossènyer, el Molí de Son Salvat i Son Baptista, tots ells elements catalogats pel

Terreny on està plantejat edificar

11

son

No hi cabem nº1 // Urbanística

No hi cabem nº1 // Urbanística

Maqueta de la proposta de reforma de l'hotel.

HOTEL SON BOU Molta gent se'n fa creus que es poguessin autoritzar unes torres tan enormes en primera línia de mar com els hotels de Son Bou. A la mentalitat d'aquella època s'hi han d'afegir la curiosa manera de procedir que va tenir aquest cas.

Les dues torres que s'alçarien en 1973 duien originalment els noms de Tamo i Laguna i, a l'any 1971, van ser objecte d'un informe elaborat per l'arquitecte contractat per l'Ajuntament d'Alaior, que actuava com a Tècnic Superior Municipal i també com encarregat de la redacció del Pla General d'Ordenació del terme.

Aquest informe favorable mereix donar-se a conèixer.

Diu, entre d'altres coses: “La defensa del paisaje es total debido principalmente a que el emplazamiento de los volúmenes arquitectónicos se efectúa sobre un àrea premeditada y estudiada; la composición obtenida queda integrada con el espacio físico circundante e incluso se puede adelantar que los dos volúmenes verticales colocados en posición perpendicular a la linea de costa coadyuvan a la creación del paisaje preconizado; no interfieren las vistas desde la cornisa-mirador al mar ni las perspectivas mar montaña; la 12

Imatge aèria de l'hotel en l'actualitat.

Alaior, Menorca

solución adoptada rehuye por completo el concepto de edificación pantalla..."

Unes conclusions certament ben originals i complicades de comprendre quan s'ha vist l'efecte dels hotels en aquell indret.

Potser ajuda a comprendre aquests particulars valoracions quan es comprova a la documentació present dins l'expedient que aquesta mateixa persona actuava també davant altres instàncies com apoderat i en representació dels propietaris del lloc de Son Bou. Segurament que en 1971 no hi havia encara llei d'incompatibilitats.

Una macro estructura enmig d'una platja verge que vol crèixer. monstruosament.

Ara ja sabem com es van poder alçar aquests dos volums tan desproporcionats. En aquests moments s'està discutint si es modernitzen i es mantenen amb les 12 plantes per unes dècades més.

Recordem que la companyia pretén mantenir l’alçada dels hotels, escalonar l’edifici a la part que mira al mar i augmentar l’altura de les actuals construccions laterals amb el volum que elimini en l’escalonament de dalt.

Els responsables de la companyia han declarat que, si amb la revisió del Pla Territorial Insular se’ls permetés recuperar la possibilitat d’edificar a les parcel·les que té a cada costat dels hotels (que es van desclassificar en el PTI de 2003 per evitar més construccions en primera línia de mar), llavors estarien disposats a demolir algunes plantes de dalt, malgrat les acabessin de modernitzar. Tot i així, aquesta declaració no és el que es veu reflectit al seu pjecte.

Modernitzar els hotels amb les actuals alçades, com es vol fer, significaria donar 50 anys més de vida a unes pantalles que mai s’havien d’haver permès. Mentre hi hagi eines legals, es treballarà per intentar impedir-ho.

13

No hi cabem nº1 // Transport i infraestructures

No hi cabem nº1 // Transport i infraestructures

TRANsPORT I INFRAESTRUCTURES TRANSPORT I INFRAESTRUCTURES

Aquesta secció preten mostrar projectes relacionats amb la mobilitat i les infraestructures vinculades al transport que danyen el territori, el paisatge i el medi ambient i que es basen en unes dades d'afluència que no corresponen a les necessitats dels habitants de les Illes.

Cada vegada que les eleccions ens prporcionen un nou govern, aquest comença projectes on s'hi destinen milers de doblers. Aquests projectes sovint no s'acaben i, quan es fa el canvi de govern, el nou els atura, deixant-los a mitges, i en comença de nous. Aquest sistema no fa més que danyar el territori.

14

15

Terrenys propers al presumpte recorregut de la nova carretera.

llucma

No hi cabem nº1 // Transport i infraestructures

El 6 de juliol del 2017, amb els vot favorable i unànime de tots els partits del Consell i l’oposició (Més, Podem, PSIBPSOE, PP, Ciutadans i El Pi), es donava llum verda a la construcció de la nova via.

AUTOPISTA LLUCMAJOR - CAMPOS

aquesta nova autopista».

safaretjos o l'antiga via del tren, entre unes altres.

El paisatge agrari, etnològic i ambiental que discorre al llarg dels nou quilòmetres que recorrerà la nova autopista entre Llucmajor i Campos serà història d'aquí a uns mesos si el Consell no fa marxa enrere en l'execució d'aquesta via. Per conscienciar sobre els efectes de la futura infraestructura la Plataforma Antiautopista (integrada per persones i entitats contràries a l'autopista de Llevant) ha documentat amb imatges aèries tot el traçat i l'entorn de la futura autopista de Llucmajor-Campos.

L'objectiu de la plataforma és el d'inventariar «un paisatge ric i divers conformat per zones agràries actives, acampos d'ametllers, zones d cereals, pastures, prats, coerturas i hàbitats naturals com a pinedes i garrigas i un ric mosaic mediterrani d'alt valor ecològic i paisatgístic», a més de tot un seguit de elements tradicionals «que seran arrasats, afectats o quedaran enmig d'un entorn farcit d'asfalt». Es refereixen així a les barraques, coves, basses, l'avenc de Son Muletó, els

«Després de la reforma prevista la carretera, que ara té entre 8 i 10 metres d'amplitud passarà a tenir 42 i fins a 100 a la zona de Son Sala (Campos) on s'ha projectat una superrotonda que ocuparà diverses hectàrees precisament en una de les oznas de més valor agroecológico de tot aquest entorn», adverteix la plataforma.

Els conservacionistes llancen una última trucada al Consell per «paralitzar el desastre, presentar una solució menys impactant, més econòmica i que respecti els acords del canvi».

El treball, que ha presentat aquest dissabte el col·lectiu, s'ha realitzat utilitzant un dron equipat amb òptica de gran qualitat que en diverses jornades ha capturat més de 350 imatges i vídeos de la zona que «serà arrasada per les màquines si no hi ha una decisió política immediata que rectifiqui la decisió de construir

16

Llucmajor - Campos, Mallorca

17

No hi cabem nº1 // Transport i infraestructures

No hi cabem nº1 // Transport i infraestructures

Projecte rondes En plena efervescència de la campanya contra l'Autopista Llucmajor-Campos, per ser un projecte que corromp el compromís del partit que lidera el Consell de Mallorca en relació a la necessitat d'abordar un canvi radical de la política d'infraestructures viàries del Consell de Mallorca, el Consell té a exposició pública projecte de rondes i variants de municipis que responen al mateix model, obsolet i caduc del model de Carreteres aprovat al 98 per PP-UM i que no s'han atrevit a qüestionar.

Col·lapse a l'autopista de Mallorca.

Mallorca

Ara mateix, es plantegen grans carreteres al sòl rústic, amb les que pretene solucionar-se problemes de mobilitat de diferents nuclis de població: Campanet, s'Alqueria Blanca o Artà han estat a exposició pública fins ahir.

Es tracta de pretendre abordar la mobilitat creant només noves infrastructures per al transport per carretera, incentivant així, més trànsit de cotxes, més consum i fragmentació del territori i més pèrdua de sòl.

Justament ara, està a punt d'aprovar-se el Pla de Mobilitat del Govern. Un pla que ha de qüestionar necessàriament aquestes noves infrastructures plantejades al 98 (obsoletes) i que òbviament van en contra del primer dels objectius del Pla: minvar la presència de vehicles a les carreterers, generar opcions de transport públic i apostar per la gestió de la mobilitat de manera integral.

Aquestes noves carreteres de 20 metres amb velocitats de 80km/hora no es justifiquen en absolut si es té en compte aquesta visió integral i sobretot no es justifiquen per l'impacte crític que tenen sobre el territori (intrusió visual, ocupació sòls fèrtils, impermeabilització del sòl, fragmentació territorial...)

Tots són noves carreteres de grans dimensions dins sòl rústic, allunyades del nucli urbà, que responen a un model obsolet (PP-UM 1998) que condiciona les millores de mobilitat.

r u b

No hi cabem nº1 // Transport i infraestructures

Maó - Alaior, Menorca

PONT RAFAL RUBÍ funeràries prehistòriques que es troben a 80 metres de la carretera general és "greu" i no contempla cap mesura correctora per a l'estructura a mitjà construir. La recomanació, que es tiri a baix el pont i es busqui una altra solució que no interfereixi visualment.

El conseller de Cultura i Patrimoni, Miquel Àngel Maria, i el de Mobilitat, Miquel Preto, van assumir aquest dijous les conclusions d'aquest informe encarregat a l'abril de 2017 als geògrafs paisatgistes Rafael Mata i Daniel Ferrer, en el qual s'especifica que la solució podria ser a doble nivell sempre que el pont no s'alcés sobre el plànol, és a dir, que el pas fos soterrat, una opció que Preto va assegurar que ha estat descartada pels enginyers.

Pont Rafal Rubí en contrucció.

El Consell de Menorca va presentar un informe extern encarregat per determinar l'impacte visual de construir una rotonda a doble nivell a l'enllaç de Rafal Rubí, el projecte que s'havia començat a executar durant l'anterior mandat. Aquest conclou que l'afectació paisajísitca per a l'entorn de les navetes

20

21

L'informe no fa ni un retret des del punt de vista legal al que van emetre en 2012 els tècnics de Patrimoni del Consell, i que va servir de respatller al projecte de l'anterior equip de govern; no obstant això, assegura que existeixen nous elements legals i de context que permeten fer un pas més en la protecció paisatgística, un pas que es vol consolidar normativament amb la revisió del Pla Territorial Insular (PTI).

IM PAC TES

No hi cabem nº1 // Impactes

No hi cabem nº1 // Impactes

IMPACTES En aquesta secció es mostren algunes dades que indiquen la insostanibilitat del model turístic vigent a les Illes Balears.

A partir de dues infografies, es presentaràn estadístiques que mostren l’evolució negativa de diversos aspectes que afecten el día a día de les persones que viuen a les illes.

22

23

AVIONS

CREUERS En una dècada, a Balears, aquesta modalitat de turisme a crescut un 93,6%, i ja representa el 12.73% del total de visitants.

En un sol dia, a Palma, poden arribar fins a 8 creuers, és a dir, uns 22.000 turistes.

Les operacions aèries han augmentat un 24,13% en la darrera dècada.

Any 2010 259.981 avions

#AquestEstiuHoPetam

2010

2016

Any 2016 342.645 avions

TURISTES

Del 2010 al 2016, el nombre de turistes que van arribar a les Illes Balears va augmentar un 23%. És a dir, hi va haver 3’5 milions de turistes més.

+23% 24

* Cada icona representa 240.000 turistes

El 9 d’Agost del 2016, es va registrar quasi un turista per cada resident.

25

=

HABITATGE

AIGUA I RESIDUS

El darrer any, s’han otorgat 500 noves autoritzacions per habitatges unifamiliars a sòl rústic, la majoria de les quals es destinen a habitatges vacacionals.

És molt complicat creuar totes aquestes dades per determinar quantes places turístiques hi han, tant legalitzades com no, a les nostres illes.

No obstant això, creiem poc arriscat afirmar que el nombre de places turístiques que hi han actualment a les Balears supera, de llarg, el mig milió.

S’ha produït un augment del 11,25% en el consum d’aigua a les Balears en la darrera dècada.

De l’any 2010 al 2016 el volum dels residus generats a les nostres illes ha augmentat un 13,61%.

Any 2010 904.678 tones

Any 2010 98.771 milers de m3

Any 2016 1.195.661 tones

Any 2016 111.288 milers de m3

#AquestEstiuHoPetam

COTXES

A l’agost del 2017, es van comptabilitzar 85.700 vehicles de lloguer.

Places legals Lloguer turístic

S’ha estimat que els cotxes de lloguer que circulen en un dia tipus d’estiu són aproximadament 75.000.

* Cada icona representa 25.000 places turístiques.

Al 2015, es van comptabilitzar 424.112 places turístiques repartides en 2.756 establiments. A més a més, Terraferida va comptabilitzar les places que ofereixen dues de les principals comercialitzadores online: Airbnb, amb 119.059 places; i HomeAway, amb 160.016 places.

26

Segons la Conselleria, la mobilitat de turistes en cotxe augmenta el tràfic un 25%.

27

col. lec tius

No hi cabem nº1 // Col·lectius

col.lectius A les Illes hi ha diversos col·lectius i associacions que lluiten cada dia pel benestar dels seus habitants i el territori.

Són organitzacions que es dediquen a analitzar i criticar el model turístic. Són pioners en la lluita pels drets naturals de les illes.

En els darrers anys, s’han tornat imprescindibles en la defensa del territori i l’estil de vida dels illencs i les illenques.

28

No hi cabem nº1 // Col·lectius

Palma, Mallorca

CIUTAT PER QUI L'HABITA Ciutat per qui l'habita és una assemblea de veïns i veïnes de Palma que es troben per donar resposta a la turistització de Ciutat. Volen crear una xarxa de suport mutu entre els diferents barris i col·lectius i realitzar accions que contribueixin a trencar la pau social entorn del turisme per tal de demostrar els seus efectes devastadors sobre el territori i el teixit social, tot generant una comunitat que pugui posar-li fre i revertir la situació.

Al maig de l'any passat, van inaugurar el que ells anomenàren Carril Guiri, en una manifestació on 200 persones van recòrrer carrers i places de Palma demanant polítiques que evitin convertir els habitatges en mercaderia turística.

A part de les nombroses accions, el col·lectiu segueix la lluita també a nivell polític, on estan al dia de tot allò relacionat amb noves polítiques que afectin al turisme o al nivell de vida dels habitants de Palma.

Des de l'octubre del 2016, el col·lectiu ha anat creixent i creixent fins a convertir-se en un referent de la lluita contra la massificació turística de Palma.

Han duit a terme nombroses accions. Per exemple, el Dia Mundial del Turisme, 27 de setembre, van canviar el noms d’alguns dels carrers i places més significatius i més afectats per la turistització a Palma, rebaptiant-los amb noms com “Carrer d’Air Bnb”, “Plaça de Passa per On Puguis”, “Carrer dels Creuers”, “Carrer d’Aptur” o “Carrer dels Hotels Boutique”, entre d’altres.

Fotografia inauguració Carril Guiri, 20 maig del 2017.

31

No hi cabem nº1 // Col·lectius

TOT INCLÒS Al 2014 neixia l'assemblea del Tot Inclòs, amb l'objectiu de dur a terme un monogràfic en paper anual mostrant els danys i conseqüències del turisme a les Illes Balears.

Bernat Amorós, membre del Tot Inclòs, en una entrevista al programa La Vila del Pingüí d’Ona Mediterrània presentava el projecte com una “curolla”, “curolla” present als inicis del col·lectiu al 2014. Desprès de quatre monogràfics que han encetat i aprofunditzat a la crítica del turisme es van començar a plantejar seriosament la realització del documental.

Es van trobar amb la situació: “sabem fer un diari, però no un documental”. Per això, es posaren en contacte amb professionals del sector audiovisual. El col·lectiu tenia clar que per aconseguir els seus objectius havien d’apostar per la

qualitat i s’hi havien d’invertir molts doblers, cosa “a la que un col·lectiu autogestionat no hi està acostumat”. Mitjançant una campanya de micromecenatge s’aconseguiren els fons per poder fer realitat el projecte, si no, les despeses de sous, imatges d’arxiu, muntatge i sales de gravació no haurien estat possibles. Les finançadores i tota la gent que hi ha participat -amb sous més baixos en comparació al mercat-, “han convertit aquesta obra en col·lectiva”.

Es van trobar amb la situació: “sabem fer un diari, però no un documental”.

tot incl Llucmajor - Campos, Mallorca

No hi cabem nº1 // Col·lectius

LA MAR ÉS UNA RESPONSABILITAT COMPARTIDA

No hi cabem nº1 // Col·lectius

Eivissa

La Mar, una responsabilitat compartida és un projecte del GEN-GOB Eivissa, iniciat al maig del 2013 i que compta amb el suport de la Fundació per la Conservació d'Eivissa i Formentera i ADESSIUM FOUNDATION, i té com a principals objectius: la millora de la qualitat ambiental de la mar i dels recursos marins.

D'altra banda, la Directiva Marco sobre l'Estratègia marina (2008) creada per establir un marc d'acció comunitària per al mitjà marí, estableix l'obligació d'aconseguir un bon estat ambiental de les aigües marines d'Europa mitjançant l'elaboració d'estratègies capaces de mantenir la biodiversitat i preservar la diversitat i el dinamisme dels mars i oceans perquè estiguin nets, sans i puguin ser aprofitats de forma sostenible.

Aquesta normativa s'ha traslladat, a l'estat espanyol, mitjançant la llei 41/2010 de protecció del mitjà marí, tenint presents, no solament l'activitat pesquera, també l'impacte d'altres activitats humanes (navegació, turisme, biotecnologia, residus agrícoles i urbans, etc.). En referència a la pesca, aquesta llei és de gran importància, ja que crea la Xarxa de Areas Marines Protegides (RAMPE).

Efectivament, la nova Polítiva Pesquera Comuna (PPC) afavoreix i impulsa les iniciatives de les flotes artesanals: assignant possibilitats de pesca segons criteris ambientals, socials, històrics i de pesca responsable; incentivant vaixells amb arts més selectives; i impulsant models de cogestió. En definitiva, les pesqueres artesanals o de petita escala passen a convertir-se en objecte preferent d'atenció política per afavorir la consecució d'objectius de sostenibilitat en sentit ampli (ecològica, econòmica, soci-cultural i polític-institucional).

Fotografia portada National Geographic, de l'artista mexicà Jorge Gamboa.

Actualment a Europa, present i futur de les activitats en el Mar, s'inscriuen en un marc de transformació de la perspectiva, expectativa i estratègies respecte a les polítiques aplicades en els últims anys.

D'una part, la Política Marítima Integrada (2007) s'ha convertit en la plataforma més ambiciosa de la UE respecte del mar i les possibilitats d'aprofitament econòmic del territori i dels recursos marítims, englobant activitats i recursos com l'energia, l'aqüicultura, el turisme marítim i costaner, els recursos minerals marins o la biotecnologia blava.

m a

Acció Greenpeace en aigües de Balears envers la contaminació.

Illes Balears

GRUP ORNITOLÒGIC BALEAR (GOB) El 1973, un grup d'amants de la naturalesa, sobretot de les aus, va decidir crear una associació a les Balears per a fomentar el seu coneixement i conservació. Amb el temps, aquells entusiastes van adonar-se que per a preservar les aus calia cuidar també el seu entorn.

Eren els anys del boom turístic, i es feia necessària una resposta per evitar que l'enlluernament pel negoci ràpid pogués posar en perill valors naturals únics.

Des d'ençà, i al llarg de més de 4 dècades, el GOB 36

g o b

tal, en una estratègia combinada per a respondre a la cada vegada més complexa realitat, sense deixar de servir als fins originals: assegurar la conservació del patrimoni natural.

No hi cabem nº1 // Col·lectius

paisatge, els recursos naturals com a eix del futur desenvolupament econòmic sostenible de les Illes i la sensibilització i educació ambiental de la societat sobre els valors naturals de les Illes Balears, la seva fragilitat, i sobre els models sostenibles de desenvolupament.

Actuen com a portaveus de la societat civil per conservar els valors ambientals de les Illes.

Realitzen projectes i iniciatives de conservació d’espais naturals i de la biodiversitat.

Treballen al costat de les persones amb l’educació, sensibilització i informació ambientals.

Mobilitzen la societat i actuem per evitar la destrucció del territori balear i contribuir al creixement sostenible.

Faciliten la participació de la societat i actuem per exercir el dret dels ciutadans a conèixer, opinar i participar en les decisions amb efectes ambientals i territorials.

Els seus objectius són: la conservació dels espais naturals i les espècies de fauna i flora emblemàtics i amenaçats; la preservació del territori, el Cartell campanya Salvar Mallorca és #Araomai GOB

ha jugat un paper fonamental en la defensa d'espais naturals amenaçats i que afortunadament avui estan protegits (S'Albufera, Cabrera, Mondragó, Sa Dragonera, la Serra de Tramuntana, Son Bosc, ...), en la batalla jurídica contra urbanitzacions il·legals (Ses Covetes, Llucalcari, Cala Llamp, ...) i ha duit a terme incomptables campanyes de pressió pública i política dels diferents àmbits defensa ambiental. A més a més paral·lelament hem impulsat les nostres línies d'estudi científic, conservació aplicada i educació ambien37

terraferida Mallorca

terraferida Fa devers 4.000 anys que els humans arribàrem a Mallorca. De llavors ençà hem construït nuclis de població, hem llaurat la terra i hem modificat els paisatges per extreure’n els aliments i els recursos que necessitàvem per viure.

rant ecosistemes naturals i zones agràries sense control. Aquest nou ordre s’imposa i es “planifica” el territori sense tenir present el clima, els sistemes naturals, l’orografia, els nuclis històrics ni la cultura preexistent.

Ha estat als darrers 50 anys emperò, que el territori ha sofert una transformació mai vista. Molts dels sistemes naturals i agraris que havien sostingut la vida durant segles ara són taques urbanes que no aturen d’estendre’s com a taques d’oli.

Els grups de poder impulsen aquest model d’escala internacional per treure’n profit personal i enriquir-se, imposant-nos el “creixement o mort”. Gran part dels recursos públics que generam entre tots, es dediquen a construir infraestructures caríssimes, que cerquen l’expansió urbana i el consum de recursos sense límit.

Per altra banda, el resultat és la corrupció, pilotades, acaparament de recursos públics per part d’una

El nou ordre econòmic i especulatiu imposat a les darreres dècades, impulsa aquesta expansió sobre les Illes com mai s’havia fet, devo-

38

casta dominant, contaminació, degradació de l’entorn, pèrdua d’espècies i ecosistemes, precarietat en constant augment…

A finals dels anys 50, les zones urbanes ocupaven a Mallorca manco de 50 km2. Avui ja superen els 250 km2. El ritme de transformació del territori ha estat proper a 1,5 hectàrees al dia.

Conscients d’això, milers d’illencs s’han mobilitzat durant dècades per frenar aquesta destrossa sense control, preservar els paisatges més valuosos i reivindicar una manera de viure digna que no impliqui acabar amb el territori.

Terraferida és una associació que qüestiona aquest consum de terri-

tori i es rebel·la contra el model econòmic basat en ocupar terra fèrtil i valuosa. D’ençà del gener de 2015 ens podeu trobar a Twitter, a Facebook i al canal de Telegram, denunciant les agressions al paisatge i el model urbanístic depredador.

Aquest blog vol ser una veu més en defensa de Mallorca, la gent que l’estima i que creu que és possible viure dignament sense destrossar ca nostra. Terraferida aporta un àmbit de reflexió, de difusió de les problemàtiques territorials i de promoció d’un discurs crític amb aquest model depredador i dominador.

Terraferida qüestiona aquest consum de territori i es rebel·la contra el model econòmic basat en ocupar terra fèrtil i valuosa.

Fotografia assistència al Ple del Consell Insular

Menorca

SOS MENORCA SOS Menorca és una campanya del Gob Menorca, que es centra en la reivindicació de les obres a les carreteres.

El principal motiu de la polèmica és la inclusió entre Maó i Alaior de quatre grans rotondes de dos pisos, quan el projecte inicial, escollit a partir d'una convocatòria oberta, no en previa cap.

Aquestes macro rotondes de dos pisos obliguen a alçar la carretera entre 5 i 6 metres, i impliquen un consum molt gran de territori perquè duen implícita una sèrie d'elements afegits.

Per accedir o per sortir de la rotonda que quedarà per sota, cal fer vials d'accés i sortida a cada banda. I abans i després d'aquests vials, la carretera es dotarà amb 4 carrils. Tot junt, les 4 rotondes a doble nivell impliquen un consum de territori equivalent a 21 camps de futbol.

40