Càmera Límbica

Projecte de Fotografia Participativa Terapèutica

Postgrau ERAM Projecte Personal Fotogràfic

BY ESTHER ESTAÚN

Càmera:

Límbic:

Aparell d'impressió, d'enregistrament, de reproducció i de transmissió d'imatges.

S'aplica al sistema cerebral que regula les emocions, la memòria, la gana i els instints sexuals, està format pel tàlem, l'hipotàlem i l' amígdala cerebral. Aquí es troben els instints humans, la personalitat i la conducta addictiva.

CÀMERA LÍMBICA

La paraula és la meva eina.

Sóc psicòloga i treballo amb persones que pateixen. A vegades, la paraula no és suficient... Al llarg dels anys, en la meva tasca dins l'àmbit de la salut mental, he descobert que molts cops són imatges mentals les que condicionen l'estat psíquic de les persones. També sóc fotògrafa, i d’aquesta unió ha sorgit el meu interès per la fotografia com a eina d'expressió de les emocions i com a instrument per al canvi social i personal.

M'interessen els paisatges urbans amb l'alteritat com a subjecte, en la recerca del costat emocional de les escenes, i dels reflexes de paisatges interiors ocults.

La meva forma de treballar és senzilla: càmera digital, objectiu fixe de 35mm, processat just i necessari, dues cames, dos ulls, la meva mirada i el món... Amb això ja en tinc prou.

STATEMENT ARTÍSTA

Vull convertir l'exercici fotogràfic en un mitjà d'expressió per a persones que han patit o pateixen encara problemes de salut mental, facilitant l’expressió dels conflictes a través de la imatge, i convertint la fotografia en una nova eina comunicativa amb els altres i amb el propi “jo”. Vull també parlar amb imatges de la invisibilitat, d'allò que passa desapercebut; reflectir amb veladures allò que no es pot explicar amb paraules. Evocar els sentiments, les emocions, els conflictes interns i relacionals que generen dolor i també permetre projectar una realitat millor, ajudant a crear les imatges que puguin servir com a guia interior, com mantres on aferrar-se en moments de dubte. Que la imatge creada pugui convertir-se en un instrument de millora, d’enclavatge de sensacions i emocions que la persona pugui evocar quan sigui necessari.

La meva mirada es deté amb més interès en les diversitats culturals, l’edat, el gènere, l'estatus social, etc. com a fets diferencials i atraients, així com les emocions com a punt en comú; el lloc on tots i totes ens trobem, i allà on es perden les diferències.

BIOGRAFIA ARTÍSTA Esther Estaún neix a Barcelona a un barri obrer de l'extraradi. La fotografia ha estat present a la seva vida des de sempre. Els primers records es remunten a l’atracció per les velles fotografies en blanc i negre guardades en caixes de cartró o de llauna, testimonis d’esdeveniments familiars i d'avantpassats que no va arribar a conèixer, i que revisava una i una altra vegada, rememorant amb els pares temps passats.

A casa seva sempre hi va haver una càmera de fotos per l'enregistrament d’actes familiars i propis. El seu pare li va confiar ja des de ben petita, l'ús d'una petita Olympus Pen, i és aquí on es va sembrar la llavor de la passió per crear imatges. L'arribada d’una càmera Hasselblad a casa de forma totalment casual quan ella tenia uns 20 anys va marcar el seu definitiu enamorament per la fotografia.

De forma totalment autodidacta, va anar descobrint els misteris del funcionament d'aquell aparell màgic. Com que internet i els telèfons mòbils encara no existien, els llibres i les biblioteques van ser les seves fonts de formació en els conceptes fotogràfics bàsics. La lectura de revistes, llibres, xerrades amb amics fotògrafs, exposicions, van ser la seva escola.

Va fer estudis universitaris a la UB, llicenciant-se en Psicologia l'any 1985 i, des de llavors s'hi ha dedicat professionalment, dins el camp de la salut mental. Mai no es va plantejar dedicar-se professionalment a la fotografia, doncs sempre l'ha viscut com un plaer estètic, intel·lectual, físic i com a mitjà d'expressió.

El naixement de la seva filla, li va proporcionar un model i un motiu per aprofundir en l’elaboració d'imatges fotogràfiques amb una càmera reflex de 35mm, pel·lícula en blanc i negre, revelat a casa, ampliadora, i tardes senceres tancada en el "cuarto oscuro" improvisat a la cuina. El temps lliure que li deixaven les obligacions laborals i familiars, l'utilitzava fent fotos, bàsicament reportatges de viatges i retrats de familiars i amics. Es va convertir en la "fotògrafa oficial" de la família

.

L’arribada de la fotografia digital va suposar una aturada d’uns quants anys en la seva afició. Un canvi vital important va arribar quan es traslladà a viure a l'Empordà l'any 2006. El canvi d'estil de vida permet una serenor i un ritme més adequat per a la creació. Torna a sentir la necessitat de crear imatges, de formar-se en aquesta nova eina digital, i internet serà una fons inesgotable i, de vegades, aclaparadora de informació. Les seves imatges es tornen més personals, buscant els contrastos, les incongruències, intentant reflectir sensacions, emocions, allò intangible, de forma espontània, senzilla, amb una fotografia directa del dia a dia. El color pren més protagonisme a la seva obra gràcies al mitjà digital que li permet major control que amb la fotografia analògica.

La formació autodidacta ja no li és suficient, i necessita el contacte amb altres fotògrafs. És per això que decideix començar a fer tallers, primer de fotografia de carrer, amb Marcelo Caballero a Figueres. Aquest fet suposa un salt qualitatiu en la seva fotografia, que es fa més personal, centrant-se en la recerca d’escenes evocadores i suggeridores, on l'objectiu ja no és registrar sinó transmetre. Després ha seguit fent cursos i tallers de fotografia, i això li ha permès entrar en contacte amb altres fotògrafs i compartir les diferents visions, incloent un Curs de especialització en Fotografia Terapèutica i Participativa a l'Instituto 8, a Barcelona. Actualment està realitzant el curs de POSTGRAU EN FOTOGRAFIA “El projecte fotogràfic com pedra angular del fotògraf creatiu" a l'Escola Universitaria ERAM, a Salt La seva visió actual és directa, sense artificis, on la vida és l'immens tapís d'on extreu fragments plens de significats. Actualment es troba desenvolupant un projecte on conjuga la seva vessant professional com a psicòloga i la fotogràfica, introduint la creació d'imatges fotogràfiques com a eina terapèutica amb pacients amb trastorns addictius.

STATEMENT PROJECTE .

La fotografia ha tingut històricament molts punts de intersecció amb la salut mental. La relació entre ambdues àrees no ha estat fàcil al llarg del temps, doncs els aspectes relacionats amb la confidencialitat i la preservació de la intimitat dels pacients han generat, amb raó, molta prevenció i suspicacia respecte a la utilització de la fotografia en aquest àmbit de la salut. Als inicis de la fotografia, sent aquesta una tècnica novedosa que prometia objectivitat i imparcialitat, la fotografia es va utilitzar com a eina descriptiva i documental de l'aspecte extern dels subjectes, relacionant aquest amb els diagnòstics psiquiàtrics. Ja al segle XX, els treballs fotogràfics realitzats amb els malalts mentals com a subjectes se han centrat en documentar i denunciar les condicions en que es vivia dins les institucions psiquiàtriques.

Com a psicòloga, treballo amb persones que pateixen i veig com sovint, la paraula no és suficient... Al llarg dels anys, en la meva tasca dins l'àmbit de la salut mental, he descobert que molts cops són imatges mentals les que condicionen l'estat psíquic de les persones. També sóc fotògrafa, i d’aquesta unió ha sorgit el meu interès per la fotografia com a eina d'expressió de les emocions i com a instrument per al canvi social i personal. “Càmera Límbica” vol aprofundir en l'ús de la fotografia en una àrea de la salut mental concreta; les addiccions. La imatge social de l'addicte està plena de tòpics i estereotips que deixen a l'individu soterrat sota un munt de clixés. Descobrir aquest individu i recuperar una imatge pròpia reconeixible, crec que és una part fonamental del procés de sanació.

En aquest camí d'investigació de la fotografia com a experiència terapèutica, m'interessen referents com l'artista Jo Spence i el seu treball d'autoexploració i autodescobriment a través de la fotografia, i més concretament amb l'autoretrat, amb una visió crítica dels rols i estereotips atribuïts històricament a la dona.

Spence proposa, a través de la fototerapia, crear noves narratives de la nostra subjectivitat, per a ésser agents de la nostra representació i trencar estereotips. Una inspiració que encaixa amb la idea de crear una nova imatge que fugi de l'imaginari cultural associat a la addicció.

També Judy Weiser ha desenvolupat un mètode de Fototerapia amb el que aplica tècniques projectives a la fotografia permetent a l'usuari donar un significat personal i únic a la seva experiència i, des de aquesta comprensió, poder començar a plantejar-se diverses perspectives , comparar altres realitats i incorporar nous coneixements. Les fotografies esdevenen així estímuls mobilitzadors d'altres canals de percepció, així com d'activació de la memòria i la consciència per a donar diferent significat en el present a situacions del passat.

Cristina Nuñez, va utilitzar la fotografia com ajuda per superar els problemes emocionals i d'autoconcepte relacionats amb els seu consum de drogues a la adolescència, a dia d'avui té un important cos d'obra artística i un mètode “The Self Portrait Experience” ®, que ensenya en tallers d'autoretrat per tot el món.

L'objectiu de “Càmera Límbica” és aportar l'eina fotogràfica als integrants del projecte com un mètode diferent d'expressió emocional, de revisió del passat, de projecció cap al futur, de creació d' obra artística de forma individual i participativa en un projecte comú. La creació d' obra pròpia com a manifestació d' un canvi vital important, com apertura cap a una nova etapa vital, on el consum de drogues no hi sigui present i on la fotografia pugui compartir amb altres activitats l'espai que abans ocupava la autodestrucció consumidora.

L' autoria del projecte serà compartida de forma participativa però també hi ha una part personal on vull expressar a través de la meva visió fotogràfica com és aquest trànsit des de l' autodestrucció cap a l' acceptació i la creació d' un nou autoconcepte. És aquí on cal ser molt curosa, com compaginar el treball de facilitació terapèutica amb el de creació pròpia, en com respectar la intimitat dels integrants, trobar quin tipus de treball fotogràfic pot expressar tot aquest trànsit i , al mateix temps, preservar la identitat dels participants. La resposta a tots aquests interrogants és esquiva... Des de la possibilitat de realitzar retrats amb desenfoc i deformacions, passant per la realització de retrats no facials ( mans, peus, ulls...), arribant a la possible realització de reportatges fotogràfics de l'entorn i de la vida dels participants.

La fotografia terapèutica participativa permet el treball en grup i en equip, desenvolupant les capacitats artístiques dels usuaris, descobrint i/o recuperant habilitats comunicatives i relacionals noves, compartint l' experiència de la creació de la obra artística, i trobar en la mirada de l'altre un punt de vista nou, enriquidor i compassiu. En aquest sentit, l' experiència de Photovoice al Regne Unit, el projecte Andana i el treball de David Viñuales a l'estat espanyol, recolzen l' estratègia de la creació participativa com a eina d'empoderament en col.lectius en risc d'exclusió.

La creació i obtenció de noves imatges pot obrir el camí a crear-se una nova realitat, projectant els desitjos de futur, exorcitzant els malsons del passat i acceptant el present, tot trascendint la linia del temps a través de la imatge creada. El treball en grup, combinat amb l'individual, ha de permetre treballar des de el retrat i l'autoretrat, la creació d'imatges evocadores d'estats mentals, l'anàlisi de les imatges en grup, l'apertura a la mirada de l'altre, les màscares...

Per poder-ho explorar, pretenc facilitar coneixements bàsics en fotografia, per tal de posar-los en pràctica en combinació amb l'ús dels mòbils o càmeres fotogràfiques digitals per crear un discurs fotogràfic propi.

METODOLOGIA ▪ Selecció grup participants entre els pacients del CAS Alt Empordà ▪ Establiment d'horaris i freqüència de les sessions grupals ▪ Signatura autorització i cessió drets d' imatge ▪ Plantejament objectius ▪ Ús del correu electrònic com a mitjà comunicació intersessions i enviament imatges ▪ Material: Ús dels mòbils i prestec càmeres propies en sessions de pràctica fotogràfica ▪ Sessions teòriques i d'anàlisi dels treballs a les instal.lacions del CAS ▪ Sessions pràctiques a l'exterior

▪ Avaluació resultats ▪ Exposició amb els resultats del taller

PLA DE SESSIONS

SESSIÓ

CONTINGUT

TASQUES PER A CASA

1

Presentació i full informatiu Setting Pasi diapositives selecció Assistents: Elisa, Alexandra, Manel, Jordi i Alberto

2

Nocions bàsiques en fotografia ( entrega dossier en paper) Maneig càmera . Entrega full autorització Creació grup de correu electrònic Assistents: Eva, Josep i Marc

Portar 3 fotos cadascun ( sense indicació)

3

Anàlisi 3 fotos aportades pels participants.

Pràctica: us de càmera, triangle exposició

Triptic amb autoretrat

4

Anàlisi triptic Pràctiques amb càmera fora de l'edifici: Profunditat de camp

Crear 1 fotografies vinculades a la emoció triada.

5

Emoció i fotografia I Escollir la foto de cada participant.

Exercici autodefinició i hª compartida amb el grup.

Introduir relació emoció i imatge, teoria del color, expressivitat...

Pràctiques: Velocitat obturació

Crear una altra imatge,amb criteri diferent.

Repetir exercici amb la emoció amb le que tenen més dificultats per expressar-se

6

Emoció i fotografia II Anàlisi fotografies generades pels participants.

Pràctica: Sensibilitat ISO

Registre rutina setmanal

7

Analisi registre setmanal Pràctica: Focals d'objectiu

Retrat persona significativa

8

Retrats en grup Anàlisi fotografies generades entre sessions Pràctica: Retrats dels participants realitzats pels companys, cercant expressió emocional.

Autoretrats amb col.laboració

Com veus el teu futur?

9

Porfolio Taller Anàlisi retrats realitzats pels participants Introducció al porfolio. Plantejar la elaboració d'un porfolio personal dels participants Pràctica: edició imatges generades

Porfolio

10

Final Taller

Projecte exposició

▪ Full registre sessions grupals ▪ Full registre sessions individuals ▪ Quadern nocions bàsiques fotografia ▪ Autorització ús d'imatges ▪ Qüestionari avaluació

DOCUMENTACIÓ GENERADA

1ER. EXERCICI: 3 IMATGES SENSE MÉS INDICACIONS

MANEL

“La silueta del cavall em va agradar, la seva força m'inspira”

“La gent menysprea als cargols, els diuen arrossegats, van pel terra, babós...en canvi, són molt d'aquí i tenen molt valor per a mi”

“La meva feina no és feina...m’agrada molt i disfruto”

ELISA

“La meva vida avui en dia...metges... ”

“La platja i les dunes de S. Pere, sempre em relaxa anar-hi�

“La plana de l'Empordà en primavera, m'agrada pasejar pels camps”

JORDI

“Cap de Creus, energia positiva”

“El pantà de Darnius sempre ha estat un lloc especial per a mi, aquí vinc a trobar la calma”

“Evident, no? El camí que he de recòrrer, amb llum i ombres.”

ALEXANDRA

“ A partir d'ara, tot per escriure”

“Com a la vida, un camí ple de esquerdes i forats però també de color i la llum blanca al final”

“Aquest dia estava malament, em trobava sola. És el bosc on vaig quan vull calma”

2ON EXERCICI: TRIPTIC AUTORETRAT

MANEL “El meu passat fosc”

“Els meus orígens, la família.”

“El futur és una incògnita”

ELISA

“M'agrada cuinar pels altres”

“Quan llegeixo estic en el meu món”

“No puc estar lluny del mar”

ALEXANDRA

ALEXANDRA

“Per fí he deixat endarrera una llosa”

“Vull agafar avions, viatjar lluny...�

JORDI "La primera representa el bloqueig, la desesperaciรณ, confusiรณ en la meva primera etapa."

„La segona és quan vaig començar a fugir, a córrer cap a ningú destí, només sentia que havia d'escapar, necessitava deixar enrere la por, la culpabilitat, la incertesa i l'angoixa..

La tercera simbolitza el salt al canvi, a rebre el que m'ofereix l'univers, alliberament, a viure, a sentir, a emocionar-me, però sobretot a connectar amb el meu jo interior.“

3ER. EXERCICI EMOCIÓ

ELISA

“Aquest indret el tinc associat a la QUIETUT, a la calma”

JORDI

“ L' AGRAÏMENT, és la emoció que em surt al contemplar la natura, per molt malament que vagin les coses, sempre s'ha d'estar agraït”

ALEXANDRA “ALEGRIA, els colors de l'arc de S. Martí, sempre m'inspiren alegria”

REFLEX La meva visiรณ

ELISA

“Primer van ser les malalties, l’alcohol llavors semblava que m’ajudava a evadir-me. Però vaig deixar de fer moltes coses; no podia venir aquí a veure el mar, tenia por d’agafar el cotxe i tenir un accident, així que em vaig privar de un gran plaer”

“Ara ja fa un any que no bec, al principi pensava que no ho aconseguiria, però m’ha costat menys del que creia”

“Vaig estudiar Belles Arts i , al final, he treballat tot la vida amb les mans. He fet art a la meva manera�

“ Quan soc aquí sempre penso en els grecs, que van arribar a aquesta badia i van decidir que aquest fos el seu lloc i ara també és el meu”

MANEL

“Encara ara, no tinc confiança en mi, sempre em veig en negatiu”

“Deixo endarrere un túnel fosc, però no és gens fàcil sortir”

“Encara he de descobrir què és el que vull”

“Tinc les mans plenes de ferides, no són massa boniques”

⚫

Bourneville et Régnard. Iconographie Photographique de La Salpetriere (1876-1880)

⚫

Petersen, A. No one has seen it all, 1995

⚫

www.jospence.org

⚫

Weiser, J., Photo Therapy Techniques

⚫

https://cristinanunez.com/

⚫

https://photovoice.org/

⚫

https://andanafoto.com/

⚫

https://www.instituto8.org/

⚫

Muñoz Morellà, A. Fotografía para crecer, 2017

⚫

Viñuales Lera, D. El camino de la fotologia, 2015

BIBLIOGRAFIA