Chameleon

Joan Adrover Daniel Martos Aina Quintana JĂşlia Saura

!1

Objectiu El nostre objectiu és elaborar un projecte de disseny inclusiu mitjançant un joc de cartes que estimuli les habilitats de les persones amb poca visibilitat. Volem crear un joc que sigui molt atractiu i funcional, per estimular encara més a les persones que es poden sentir exclosos en aquest tipus de jocs.

Sinopsi Chameleon és un projecte de disseny inclusiu que pretén solucionar les dificultats de les persones amb deficiències visuals a l'hora de jugar a cartes per mitjà de l'amplificació del sentit del tacte i el contrast visual.

Target El target d’aquest projecte es defineix com un target molt ampli, ja que reformulem un joc força popular arribant a un sector de públic que fins ara no s’havia tingut tant en compte.

Estructura L’estructura del projecte es divideix en els tres apartats que es realitzaran:

- Disseny de les cartes - Logotip - Packaging

DAFO

DEBILITATS

Molts tipus de deficiències visuals diferents (càncer de retina, cataracta, ceguera, degeneració macular, distròfia corneal, distròfia retinal, glaucoma, uveïtis, etc).

Evolució contínua del disseny.

AMENACES Altres codis existents per solucionar problemes de visió.

FORTALESES

Fàcil accés a la informació.

Aportar valor a un sector exclòs per jugar a aquest joc.

Joc que actualment ja funciona.

OPORTUNITATS La consciència social i integradora actual !2

Documentació Deficiència visual La deficiència visual comporta, des d’una absència total de visió fins a les alteracions que suposen una dificultat per a certes activitats. Les causes de la deficiència visual són diverses, en funció del procés que es vegi implicat (la visió no és funció que depengui únicament de l’ull) i de l’origen de la lesió. Així podem agrupar-les en les que són d’origen hereditari, congènit o malalties adquirides que afecten la visió.

Actualment cada vegada adquireixen més importància les deficiències visuals associades de l’edat o a malalties adquirides, com la degeneració macular o la retinopatia diabètica.

La persona invident o amb algun tipus de discapacitat visual, queda privada d’experiències que una altra persona adquireix des del moment del seu naixement.

Entre les principals malalties podem diferenciar: la ceguesa, las cataractes, la degeneració macular, el càncer de retina, l’atròfia òptica, el glaucoma, la distròfia corneal, la distròfia retinal, la retinopatia diabètica, la retinopatia del prematur, el tumor de retina, la uveïtis, el retinoblastoma, etc.

Consells pel tractament dels colors 1. Canvi de to o brillantor dels colors:

- El vermell pur tendeix a aparèixer fosc i tèrbol; el vermell ataronjat, en canvi, és més fàcil de reconèixer.

- El verd blavós resulta menys confús que el verd groguenc.

- El gris es pot confondre amb el magenta, el rosa pàl·lid, el verd pàl·lid o el verd maragda.

- Sempre que sigui possible, evitar aquestes combinacions: vermell amb verd, groc amb verd brillant, blau clar amb rosa i blau fosc amb violeta.

- Evitar els elements vermells sobre fons de colors foscos, o els elements blancs sobre fons de color groc o vermell ataronjat.

- Utilitzar el color blanc i el negre per tal de contrastar la informació.

2. Aplicar motius o formes variats. !3

3. Afegir vores blanques, negres o de colors foscos als límits dels colors.

4. Usar estils o famílies de fonts diferents.

Aquestes proves en pantalla poden resultar una guia excel·lent i una eina molt útil si t'enfrontes a un projecte que hagi de ser visualment accessible.

Més enllà d'això, hi ha diversos ajustos que podem dur a terme de forma regular per millorar el nivell comunicatiu del nostre projecte amb persones de qualsevol tipus de dificultat visual. Per exemple, hem de tenir en compte sempre el nivell de contrast dels nostres dissenys i la mida de les tipografies, intentant augmentar-sempre que sigui possible. Això és molt important en projectes web, on és recomanable permetre i facilitar l'augment i disminució de la mida de les tipografies. També podem ajudar-nos de vores per separar entre diferents colors la percepció pot ser confusa o recolzar-nos en el canvi de formes i no només de color. En el cas de les tipografies, pot ser útil un canvi de gruix o família per fer més patent la diferència.

Identitat cromàtica Un cop feta la documentació sobre les diferents deficiències visuals i després d’haver entrevistat a diferents persones que tracten o pateixen deficiències visuals, hem conclòs que es necessita el màxim contrast perquè les formes es puguin distingir. Fent una recerca sobre els colors, veiem el blanc i el negre com a la màxima expressió de contrast.

“No, el negro y el blanco tienen su razón y su significado, y quien los suprime no tiene nada que hacer en la pintura”.

—Van Gogh— El color blanc representa l’oposat a tot allò que associem al negre. Les persones que fan servir el blanc transmeten una imatge de bondat, puresa i innocència, ja que aquest color simbolitza pau, humilitat i amor. L’assimilem a un color noble però també és feble, en aquest sentit té com colors contraris al negre i al vermell, colors del poder i la força. El començament de la bíblia és blanc i això es reflecteix en el simbolisme religiós: quan Déu va crear el món, el primer que va ordenar va ser 'feu-vos la llum'. En moltes llengües blanc i negre van ser les primeres paraules que designaven la diferència entre claredat i !4

foscor, entre el dia i la nit, que és la diferència més fonamental en el món del color. L'ou blanc també és un símbol de començament. En el cristianisme és símbol de la resurrecció: Crist ressuscita per Pasqua —ous de Pasqua—. Un altre element és la llet, el primer aliment que rep l'ésser humà després de néixer, és de color blanc: la història de la creació de l'hinduisme, el món neix d'un mar de llet. La Hòstia, que representa el cos de Crist, és blanca. Els nens solen vestir-se de blanc quan són batejats, moment en què comença la seva vida cristiana. El significat polític més rellevant del blanc és com a color de la pau i senyal de rendició. Qui no vol o no pot seguir lluitant oneja una bandera blanca, que vol dir que es rendeix buscant el diàleg i la pau. Un fet que corrobora el significat polític és quant el 29 d'abril de 1945 es va demanar als habitants de Munic per ràdio que col·loquessin llençols blancs en les finestres, perquè la ciutat pogués esperar en pau als soldats americans sense oposar resistència. El blanc simbolitza la puresa i virginitat —d’acord amb l’Església—. Algunes curiositats sobre el color blanc és que a l'Índia les vaques blanques són encarnacions de la llum. A la Xina, la garsa blanca i l'ibis són aus sagrades que simbolitzen la immortalitat. Les grans aus blanques són també missatgers de la felicitat enviades pel cel, per això es diu que als nens els porta la cigonya.

Per altra banda, el color negre s’associa a tots els sentiments negatius. Aquest és tan egoista que absorbeix a tots els altres i no en reflecteix cap. Tot allò dolent és negre.

Amb castellà, qui parla malament d'un altre el “de-nigra”, el posa negre, embruta la seva reputació. També parlem d'ovelles negres o que veiem una cosa molt negre quan pressentim que passarà el pitjor. La sensualitat també va lligada al negre ja que aquest va de la mà amb allò misteriós. Tant els homes com les dones senten desitjosos de desvetllar aquest misteri, amb l'esperança de descobrir grans passions. A Anglaterra i als Estats Units, un black ball —bola negra— és símbol de rebuig social. Per contra a l'Àfrica és el color de la bellesa. Transmet poder, elegància, sofisticació, estil, prestigi, modernitat i força però alhora depressió, mort, suspens i amenaça.

Conèixer aquests significats fan que l’ús d’aquests no sigui erroni. Ja que el color és una eina indispensable per captar l’atenció. Depenent del color podem crear una jerarquia o una altra. Els colors ens provoquen diferents sensacions de les que normalment no som conscients, ens afecta ja que vivim rodejats d’ells i culturalment els identifiquem a les coses que ens rodegen afectant també al nostre estat d’ànim.

Cal agafar-ho en positiu, en el sentit de conèixer com afecten aquest colors i tenir així la oportunitat d’arribar al nostre client de la manera desitjada. Cal saber també, en quina !5

cultura ens refermin, ja que la recerca anterior ha estat enfocada a la cultura occidental — en altres cultures els mateixos colors poden expressar el contrari—.

Durant la recerca d’exemples m’he adonat que existixen una serie d’elements que es repeteixen en el meu criteri —com he mostrat anteriorment amb el blanc i el negre—.

Adoptaria per a la meva metodologia l’ús de les transparències —qualitat de ser transparent—. Atorgant en aquest element una sèrie de qualitats que, magnifiquen les qualitats del producte. La gran informació que hi ha actualment ens fa decidir allò que ens interessa i separem tot el que no ens crida l’atenció, per aquest motiu considero que la transparència mostra el producte de la manera més sincera possible.

Un altre element que des del meu punt de vista és indispensable a l’hora de crear és fer referència al nom, el naming ha estat pensat per que el producte tingui un significat, per tant, el joc amb el nom del producte pot ser un recurs interessant. Afegint així professionalitat al resultat.

Disseny Inclusiu El disseny universal o disseny inclusiu és un paradigma del disseny que dirigeix les seves accions al desenvolupament de productes i entorns de fàcil accés per al major nombre de persones possible, sense la necessitat d'adaptar-los o redissenyar-los d'una forma especial. El concepte sorgeix del disseny sense barreres, del disseny accessible i de la tecnologia assistida de suport. A diferència d'aquests conceptes, el disseny universal aconsegueix tots els aspectes de l'accessibilitat i es dirigeix a totes les persones, incloses les persones amb discapacitat. Resol el problema amb una visió holista, partint de la idea de la diversitat humana; a més, té en compte la manera com es ven el producte i la imatge de producte perquè aquests, a més de ser accessibles, puguin vendre's i captar tot el rang de consumidors.

El propòsit del disseny universal és simplificar la realització de les tasques quotidianes mitjançant la construcció de productes, serveis i entorns més senzills d'usar per totes les persones i sense cap esforç. El disseny universal, doncs, beneficia a totes les persones de totes les edats i habilitats.

Quan dissenyem, massa sovint pensem en “fer-ho bonic”, però també és important “ferho inclusiu”. Un exemple de re-disseny inclusiu és el nou pictograma per persones amb discapacitat motriu que ha liderat Nova York, fruit del projecte The Accessible Icon !6

Project que abandona l’antic pictograma del 1968. El nou disseny, més dinàmic i actiu, abandona l’anterior paradigma de “handicap” per “accessible”, fet que permet dirigirnos a totes les persones de manera una mica més igualitària.

Som conscients de la dificultat per realitzar dissenys que tinguin en compte totes les capacitats cognitives, sensorials o motrius, però quan realitzem dissenys dirigits a tots els públics, cal tenir en compte edat, gènere, capacitats i cultures per no excloure a ningú.

A vegades ho buscarem precisament per provocar i trencar estereotips, ja que el disseny gràfic ha de posar la creativitat al servei de les persones, i no al servei dels egos dels propis dissenyadors.

!7