Issuu on Google+

Núm.

7 març

La nova revista de l'IES Eugeni d'Ors

2009

La vida a l'insti Entrevista Poesia

Creació literària

Col.laboracions La Calçotada

DEU CONSELLS PER APROVAR EL TREC

Tema del mes

sumari Xips i hardware Joves Guia

Infojoves

Tema del mes 2 La vida a l'insti 4 Creació literària 8 Infojoves 10 Xips i hardware 12 Joves guia 13 Col·laboracions 14 Secció esportiva 16


2

Tema del mes La Calçotada La calçotada és la manera més tradicional de menjar els calçots, amb fortes connotacions de festa i trobada. I els calçots són una varietat de cebes tendres, que es fan grillar calçant-les a mida que creixen.

La versió més coneguda de l'origen del calçot és la d’un camperol, Xat de Benaiges, que vivia a Valls a finals del segle XIX. Un dia va posar un parell de brots de cebes al foc i va descobrir el que ara serien els calçots. Des de llavors el consum dels calçots ha esdevingut una festa coneguda arreu, especialment a Catalunya. Normalment es consumeixen durant els mesos de gener, febrer i març, es couen

La primera consisteix a trasplantar les cebetes a principis de primavera i arrencar el bulb a l'estiu. La segona és obtenir el calçot a partir de les cebes plantades al mes de setembre, quan ja han passat unes tres o quatre setmanes i els grills de la ceba ja han crescut. Però abans de plantar-la cal tallar la part superior per aconseguir que creixin més espaiats. A mesura que els brots de la ceba van sortint es va calçant, això vol dir colgar el brot amb substrat per tal que quedi més blanquejat. I justament de “calçar” és d’on prové el nom d'aquesta hortalissa. El cultiu del calçot és típic del Camp de Tarragona, a terres properes al mar i amb un hivern suau. Malgrat això, el calçot també es pot cultivar en zones d'interior on les glaçades no siguin gaire permanents. En aquests casos, però, la collita del calçot s'endarrerirà unes setmanes respecte a les zones de clima

amb llenya provinent de la vinya i es mengen acompanyats d'una salsa típica, anomenada salvitxada o bé amb romesco. El procés de cultiu dels calçots té dues fases diferents:


3 més suau. Tot i que a Valls i comarca la calçotada se celebra des de principis del segle XX, aquest àpat va començar a popularitzar-se a partir de mitjans del segle passat. Així, amb el pas dels anys, la calçotada ha esdevingut un menjar típic de la comarca de l'Alt Camp i s'ha estès també a les comarques veïnes.

s'emboliquen amb papers de diari per tal que acabin d'estovar-se i mantinguin la calor. S'acostumen a servir encara embolicats i posats sobre una teula. El menú tradicional és: calçots a la brasa, acompanyats d'una salsa original anomenada “salsa de calçots”, “salsa de romesco” o també” “salvitxada”, carn tendra de xai i llonganissa a la brasa i amb allioli; pa de pagès, vi negre de la terra, taronges, dolços o crema, cava, cafè i licors. L'època de menjar la calçotada és entre els mesos de novembre i abril. La salsa del calçot tradicional es fa així: s’escaliven els tomàquets sobre el foc i els alls pelats també. En el morter es piquen els alls, les avellanes, la menta, el julivert i el pa, prèviament sucat en vinagre. Després cal afegir-hi el pebre vermell i els tomàquets. Es pica tot una mica més fins que esdevé una pasta. Llavors s'hi afegeix oli a poc a poc. S'ha de tastar per veure si cal afegir-hi sal o pebre. La textura de la salsa ha de ser ben homogènia.

RECOMANACIONS A Valls, la ciutat d'on és originària la calçotada se celebra a finals de gener, des de l'any 1982 la calçotada popular de més renom. Les calçotades se solen fer des de finals de l'hivern fins al març o principis d'abril, segons la temporada. Abans de coure els calçots, se'ls escurcen les fulles més llargues i se'ls talla un tros d'arrel. A continuació, i sense rentar-los ni treure'ls la terra, es posen a la graella sobre flama viva, tradicionalment de sarments de ceps. Una vegada cuits

Es recomana posar-se un pitet o un tovalló per no tacar-se, ja que la particular forma de menjar els calçots és perillosa per quedar ben tacat de salsa o de la pell cremada que es treu perquè puguin ser menjats. Els calçots també es poden menjar arrebossats. Per fer-los d'aquesta manera és aconsellable que els calçots siguin més prims que els de la calçotada, ja que així queden més cruixents i més cuits.


4

La vida a l'insti Entrevista al servei de la neteja del nostre centre. Aquest divendres a la tarda, hem entrevistat les dones del servei de neteja de l’institut; elles són: la Francisca López (Paqui), que va néixer a Pacs del Penedès, Angústias Bueno i Consuelo Bueno nascudes a Màlaga, i Luci Trejo que va néixer a Càceres. En el moment de l'entrevista l'Encarnación Giralt estava de baixa. Actualment totes viuen a Vilafranca del Penedès. La Consuelo té tres fills, i tots tres han estat alumnes de l’Eugeni d'Ors. Els fills de l'Angústias són exalumnes del Milà i Fontanals. I la Luci i la Paqui coincideixen que tenen dos fills, però només un d'ells és exalumne de l’Eugeni d'Ors. La feina a l’institut Quants anys fa que treballeu a l'institut? La més veterana és la Paqui ja que porta 21 anys treballant al centre; l'Angústias en porta 15, la Luci 6 i la Consuelo, que és l’última incorporació, hi porta 3 anys. Ens han comentat que l'Encarna hi deu portar uns 10 anys. Actualment, quin horari feu? Totes elles treballen de dilluns a divendres en dues franges horàries: la Paqui i l'Angústias de 3 de la tarda a 9 del vespre. I la Consuelo i la Luci de 6 a 10 del matí i de 3 a 7 de la tarda. Totes elles fan les vacances el juliol i l'agost. Dediquen les vacances escolars de Nadal i Setmana Santa a fer neteja a fons.

Com us repartiu la feina? Com que el centre és molt gran, el tenen dividit per zones, però no sempre han treballat en la mateixa. Així, l'Angústias i la Paqui treballen juntes i tenen la Sala d'Actes, a més del passadís on hi ha els laboratoris de física i química, el vestíbul, secretaria i biblioteca. També el gimnàs. La Luci la tenim a l'altre passadís de la planta baixa i a les aules d'informàtica. La planta de dalt queda repartida entre la Luci i la Consuelo. Actualment la Consuelo en substitució de l'Encarna fa la seva zona, les aules de cicles formatius. També els toca netejar la zona exterior: la Paqui i l'Angústias treballen al darrere, a les pistes. La Luci fa l'espai de l'entrada i la Consuelo l'espai de davant la peixera. Com és un dia de cada dia per a vosaltres a la feina? Són tots els dies iguals o depèn de si a la tarda hi ha classes o no? La Paqui i l'Angústias ens comenten que per a elles cada dia és diferent. En canvi, la Luci i la Consuelo ens diuen que no és el mateix els dies que hi ha classe a la tarda i els dies que no n'hi ha. Totes coincideixen que es neteja millor quan no hi ha l’alumnat. Què us agrada més i què us agrada menys de la vostra feina? Aquí les opinions són molt diverses. Així, a la Luci i la Consuelo el que els agrada


5 menys és netejar les taules, en canvi a l'Angústias el que li agrada menys és netejar l'exterior. Però a totes elles no els desagrada passar la mopa i fregar. En general, som molt bruts? Qui embruta més: els nois, les noies o els profes? Les aules, els passadissos o els lavabos? No és més net qui més neteja sinó qui menys embruta. Hem de dir que han estat molt diplomàtiques, ens diuen que hi ha de tot, com a tot arreu. Com també hi ha dies i cursos. Però que cal que busquem una paperera i no tirem papers a terra, que ens ho pensem abans d’escriure sobre les taules, i que ens oblidem del “tippex”; les noies es queixen que embruten els miralls. Abans, el que estava pitjor eren els vestuaris, i amb la reforma de l’institut s’ha millorat moltíssim. Si parlem de les esquerdes i les obres ... què ens podeu dir? Que sempre n'han vist i que encara en queden per reparar. Les obres les han patit molt en el tema de netejar, ja sabeu tots que els paletes fan molta pols i cal tenir les classes a punt per començar el curs. A la feina, i un lloc com a l’institut, segur que teniu alguna anècdota o alguna troballa interessant mentre netejàveu.

que a una d'elles la va sorprendre un “personatge” mentre treballava. El dia que va volar el sostre de l'institut, la Paqui i l'Angústias hi eren. Recorden que en un primer moment no hi van donar importància, però quan van veure el director corrent pel passadís... Què us ha semblat ser entrevistades per a la revista de l’institut? Els ha fet molta il·lusió perquè estan contentes de treballar al centre, elles són una part més de l’institut. De la seva feina en tenen molts records, de la gent que hi ha passat: “Nosaltres portem molts anys al centre, no en són 75 però durant tot el temps que hi portem treballant hem conegut molta gent. Per a nosaltres la persona que ens ha deixat millor record ha estat el Gabriel i des d’aquí volem dedicar-li aquestes paraules.”

Hem rigut, als lavabos hi ha gent que no té gens de punteria a l'hora de fer les seves necessitats. I l'última troballa han estat uns sostenidors. També ens comenten

Hem fet la revista: Àfrica Runsó, Roser Parellada, Aida Fortuny, Núria Gallego, Jordi Bausa, Teresa Jiménez, Noemí Collado, Foix Soler, Hanan Nouamani, Sara El Moussaoui, Aleix Hernández, i Marc Salinas. Amb la col·laboració de l'Eduard Barrobés, la Teresa Coll, l'AMPAilabibliotecade l'IESEugenid'Ors(SílviaGisbertiIsabelBoada).


6

La vida a l'insti IES Eugeni d'Ors. 75è aniversari d'estudis secundaris a Vilafranca Ens agradaria que tots els qui heu estat vinculats a l'IES Eugeni d'Ors participéssiu en aquesta celebració. Us animem a col·laborar-hi,

Aportant fotografies catalogades de la vostra època a l'institut per fer un fons documental i una exposició. (Cal portar-les fins a finals de març a la secretaria de l'IES )

Afegint material de la vostra època d'estudi, si us sembla que és prou antiga o curiosa, per a l'exposició: “Aprendre durant 75 anys”.

Concursos de Sant Jordi Concurs literari en català i en castellà Contes matemàtics “Una frase dice mucho” Punts de llibre Maquetes musicals Escenari obert Assaig filosòfic breu

Participant al sopar commemoratiu del 75è aniversari, que tindrà lloc el dia 24 d'abril. Hauríeu d'indicar nom, cognoms i en quin àmbit voleu estar inscrits: alumnes, exalumnes, pares/mares, professors...). El resguard de pagament us servirà d'entrada al sopar. Data límit: 31 de MARÇ. Preu: 33 euros. Compte corrent núm. 2013-0415-620201785004 (CAIXA CATALUNYA) Dubtes i/o suggeriments al telèfon 93 890 38 33 o al correu electrònic 75aniversari@ies-eugeni.cat Facebook En el facebook existeix el grup Ex-alumnes IES Eugeni d’Ors amb més de 500 membres. Si has d’entrar-hi, cal que et registris a www.facebook.com

Olimpíada nacional de Química La nostra alumna María Jesús García Blázquez de 2n Batxillerat B va participar el passat 23 de febrer en les proves selectives celebrades a la UB. En aquestes proves va obtenir la qualificació de 95,6 sobre 100 i ha quedat classificada entre les 21 millors de Catalunya. De les set universitats catalanes s'han triat els tres millors qualificats, i la María Jesús és la segona per la UAB. El Ministerio de Educación li ha concedit un premi de 285 euros i l'estada a Àvila on tindrà lloc la fase nacional de la olimpíada del 17 al 19 d'abril. Des d'aquí li desitgem molta sort i endavant!


7 Tornem a publicar aquests dos textos que en la darrera revista van sortir amb errades. Disculpeu-nos.

Concurs Contes matemàtics PREMI DEL JURAT Karen Solorzano (1r ESO D) El Sueño de Luna Bueno, me toca a mí, no os lo vais a creer; chicas, he soñado con la profe de mates, ya sabéis, ésa que se parece tanto a una bruja. - ¿Estás hablando en serio? Bueno, no te interrumpo. - Vale, allí voy: era un día de clase, nos tocaba mates y, como ya sabéis que no soy una crac en las mates y la profe nos ponía cosas difíciles... pues, de repente me señaló con el dedo y me dijo: “¡Señorita Luna, sí, tú, la que nunca presta atención a las clases de matemáticas, ¿Sabrías calcular mentalmente 15+18:9?” -¿Qué pasó? Cuenta, cuenta, ¿qué hiciste? -Vale ¿Por dónde íbamos? Ah sí, ya me acuerdo; cuando me dijo eso la profe no sabía qué responder, me quedé helada, para mí era muy difícil, si se lo hubiera preguntado al cerebrito de la clase, a Óscar, otra cosa sería... Pues bien, la profesora se me quedó mirando fíjamente y me dijo:” ¡Venga responde, que no tenemos todo el día! ” De repente vi en la ventana, un uno, un cinco, un más, otro uno, un ocho, los puntitos de la

división y un nueve, y todos me decían: “¿No sabes calcular esto? ¡Nosotros te enseñaremos! Mira, primero tienes que ver si hay un paréntesis, ¿ves alguno?” Yo les dije que no, después me preguntaron si había una potencia o una raíz cuadrada, ellos me dijeron que no, ¿ves alguna multiplicación o división? Yo les dije que sólo había una división. - Bueno -me dijeron- si has visto una división, primero tienes que dividir, ¿me podrías decir por cuál divides? Yo les respondí que dividiría 18 : 9 = 2 -Sí, exacto -me respondieron- vale, ¿ves alguna resta o suma? -Sí, las veo -respondí-Pues… -Vale, vale, ya lo sé -dije- se tiene que sumar; bueno, sumar el resultado de la división con el 15, a ver… 15+2= 7. ¿No? ¡Qué fácil es! -¿Lo ves? Todo es fácil si te aplicas y te esfuerzas- me dijo el número 5. La profe me dijo: “Pensaba que no pensabas. Muy bien, te pondré un excelente, espero que sigas así”. Desde ese momento dejé de ver a la profesora como a una bruja y, desde que tuve ese sueño, las matemáticas se han convertido en mi asignatura favorita.

Recordem a Oriol Sellarès Oriol, como todos los que estamos aquí, vinimos a despedirte. Te adelantaste en el camino que algún día realizaremos todos. En el tiempo que compartimos, nos dejaste sabias enseñanzas que son las que guardaremos en nuestro corazón junto con tu recuerdo. Nos enseñaste que la palabra “esperanza” es mucho más profunda que la confianza que se puede tener de lograr algo.

Nos enseñaste que “esperanza” más que una palabra es una actitud ante la vida: “haig d'estudiar”, “haig d'estar preparat”... decías. Los más próximos a tí, sabíamos de tu esfuerzo para enfrentar las asignaturas, sin embargo tu espíritu de lucha no se amilanaba ante los obstáculos. Gracias Oriol, tu actitud esperanzadora es un ejemplo de vida. De les teves vetlladores: Paqui, Mar i Laura.


8

Creació literària L’alumnat de 2n ESO A i D han estat treballant la poesia. Aquests són alguns dels seus poemes. 29 anys 29, 29 són els anys que fas, i 13 són els que has estat al meu costat. 13 anys durant els que no ens hem separat, 13 anys per adonar-me'n que t'has convertit en la germana gran que tothom hauria desitjat.

Poema d'agraïment Gràcies per estar sempre al meu costat, m'has fet veure la vida d'un altre color, del color de la felicitat. Felicitat, paraula molt curta però significat molt gran. M'he fet gran i la meva vida ha canviat, ara ja no és de color rosa i ara sé el gran que és un amic. Gràcies per estar sempre al meu costat. 2n ESO A L'arc de Sant Martí, m'ha somrigut aquest matí.

13 anys en els que ens han passat coses, siguin dolentes o bones, però cap d'aquestes coses ens han pogut separar, i això demostra que som germanes, germanes de veritat. No sé com agrair-te tot el que has fet per mi, no sé com donar-te les gràcies per tots els consells que m'has donat ni per tot el que m'has ajudat. Felicitats per aquests 29 anys, que facis molts anys més, i que durant aquests anys seguim igual d'unides, o fins i tot, molt més. 2n ESO D

La Soler És blanca i suau, és la gata de l'ull verd, verd de gripau i el que us dic és cert. Li agrada el peix i el pernil, sempre miola quan té gana, i ho fa amb tant d'estil, que al final s'ho guanya.

Al meu germà El Bernat és un bon germà però li agrada molt endrapar. I quan necessito diners el meu germà sempre hi és. Quan tinc deures d'anglès ell m'ajuda com si res.

2n ESO A

L'avi Quan tenia 5 anys estava a casa, de cop sonà el telèfon, era la meva àvia. El meu avi havia tingut un accident. Jo plorava sense parar demanant que no li arribés la mort però la mort li va arribar en aquell moment. Vaig pensar que un record s'havia trencat. Me l'estimava molt, però res tornarà a ser com abans. 2n ESO D

2n ESO A

Aquells ulls que un dia em van mirar m'han donat forces per lluitar. Si no fos per tu, avui ja no seria aquí. Gràcies per tot això, gràcies per tot allò.

Ets tu qui em fa tirar endavant ets una espina que no em puc treure, moments bons i moments dolents vas passant al meu costat. Si jo crido, tu calles Si jo corro, tu bategues Si no respirés m'avisaries de què tot s'està acabant.

2n ESO A

2n ESO A

2n ESO D

Dia blanc M'he despertat amb el cel emboirat. Trossos de neu a la teulada que la van deixar colgada. 2n ESO A

Estimat cor

Gràcies


Perletes brillants Aquest matí mig badallant he sortit al jardí per collir romaní. La sorpresa ha estat perletes blanques i brillants que decoraven la ciutat. La gossa jugant treu el cap de la neu, tremolant, el gat sense deixar de miolar els flocs de neu vol atrapar. Torno a la vora del foc congelada i a poc a poc per escalfar-me intentant així oblidar que demà a l'insti haig d'anar. 2n ESO D No sé si pensar no sé si dir què faria sense tu en els moments tristos. Estaria sola, sola i trista sabent que no hi ha ningú que m'alegri la vista. Llàgrimes caurien com aigua en un got però aquestes no anirien a parar a cap lloc. Però sé que tu estaràs amb mi no només en els moments tristos. Per això, no fa falta dir que sempre tu Seràs el meu AMIC. 2n ESO A

Matí de neu Avui m'he despertat, he sortit al terrat i m'ha enlluernat un paisatge tot nevat. 2n ESO D

9

La Neu La neu, la neu és blanca com els núvols del cel; la neu m'agrada, perquè té gust de mel. La neu planeja quina enveja! M'agradaria volar com la neu ho fa. 2n ESO D

Dia blanc L'altre dia va nevar flocs de neu, per aquí i per allà terres blancs i enfarinats com marbres de palaus ben emblanquinats. 2n ESO D

Caminant i caminat La tardor ha passat, l'hivern ha arribat deixant blanques llàgrimes per tota la ciutat. Cauen a poc a poc omplint lentament cada lloc, deixant-ho tot blanc en un instant. 2n ESO A

Laura Tens els ulls com un paisatge nevat aquest blau grisós et caracteritza, amb aquest somriure eixelebrat, el que sempre m'avisa. Tants moments hem viscut, que mai ningú no ha sabut. Te'n recordes d'aquell estiu? Te'n recordes d'aquella tarda, d'aquell nit que encara viu? Aquell consell que et vaig donar, aquell que tu em vas retornar. Espero que ens tornem a trobar, i que pugui continuar estimant-te. Per això les gràcies et vull donar, perquè no sé quan ens tornarem a trobar. Tot això que hem experimentat, i el que encara no hem intentat. Et dedicaria una cançó com una il·lusió i també com una part del que amb tu sóc jo. 2n ESO D

Caminant i caminant aniré caminant fins la matinada. Caminant i caminant em trobaré la platja, a l'aigua de la platja em trobaré reflectida la lluna com si fos el més gran formatge. Caminant i caminant sortirà el sol de l'alba i els ocells despertaran amb el seu alegre cant. Tot i que sé el que em trobaré. Caminaré i caminaré... 2n ESO D

És el meu amic És el meu amic, amb ell sempre ric. Jugant, bé ens ho passem, però sempre depèn a què juguem. Al meu costat sempre està, I l'enemistat mai no ens separarà. 2n ESO A

La màgia de la neu Un cim tot nevat com un pessebre enfarinat de davant es veu més bonic Que no pas quan hi ets dins. Vas relliscant i vas patinant en un terra tot blanc. (...) 2n ESO D


10

Infojoves PÀGINES WEB PER A JOVES Sovint des de casa, per internet, també podem intentar buscar la informació que necessitem, tot i que no sempre la informació que trobem a internet és una informació fiable, hem d'anar en compte. Per això us recomanem algunes pàgines web de referència adreçades a joves, classificades en diferents àmbits temàtics. Tot i això, no dubteu que també teniu serveis i persones al vostre abast per atendre els vostres dubtes: SERVEI D'INFORMACIÓ PER A JOVES DE VILAFRANCA: www.siaj.net PORTAL JUVENIL CATALÀ AMB INFORMACIÓ DE TOT TIPUS: www.jove.cat Portal de participació jove: www.xarxajove.cat Diari digital: www.lamalla.cat/joves

LLEURE I CULTURA Al portal www.jove.cat dins l'apartat de cultura Ajuntament de Vilafranca del Penedès (teatre, cinema, música... a Vilafranca): www.vilafranca.org Festivals (estat): www.festivales.com Festivals (internacional): www.festivals.com Teatre, espectacles, cinema...: www.tresc.cat

TREBALL I HABITATGE A les seccions corresponents de: www.siaj.net i www.jove.cat

EDUCACIÓ Departament d'Educació de la Generalitat: www.gencat.cat/educacio Xarxa telemàtica educativa de Catalunya: www.xtec.cat Portal d'educació per a joves i professorat: www.edu365.cat Centre d'Informació i Serveis de l'estudiant de Catalunya: www.cisec.org Revista on-line sobre joves i estudis: www.qestudio.cat TÈCNIQUES D'ESTUDI: www.educaweb.com www.elrincondelvago.com www.universia.net www.estudiantes.info

VACANCES I CAMPS DE TREBALL Agència catalana de la Joventut: www.acjoventut.cat Coordinadora d'organitzadors de camps de treball internacionals de Catalunya: www.cocat.org Albergs de Catalunya: www.xanascat.cat La viatgeteca de la Generalitat de Catalunya: www.gencat.cat Carnets útils per viatjar: Carnet Jove: www.carnetjove.cat Carnet Internacional d'Estudiant i Jove Internacional: www.istc.org Llicència Federació Excursionista: www.feec.org

Algunes agències de viatge econòmiques: www.atrapalo.com www.edreams.es www.conocemundo.com www.comoviajar.com www.muchoviaje.com

PIDCES Punts d’Informació i Dinamització Centres d’Ensenyament Secundari

ESPORTS www.elsesports.cat www.esportcatala.com Agenda esportiva de la UFEC: www.ufec.cat Complex aquàtic de Vilafranca: www.complexaquatic.com

MEDI AMBIENT http://portalsostenibilidad.upc.edu www.grupambient.net/blog/ www.aquireciclem.cat www.nosaltres.cat

SOLIDARITAT I VOLUNTARIAT www.pangea.org www.canalsolidari.org www.vilaentitats.info (associacions i voluntariat a Vilafranca)

NOVES TECNOLOGIES www.puntbarra.cat www.vilaweb.cat/www/tecnologia www.xataka.com www.gizmodo.es

SALUT Departament de salut de la Generalitat de Catalunya: www.gencat.net/salut Informació sanitària: www.saludalia.com Informació sobre drogues, sexualitat, alimentació i socioaddiccions: http://elpep.info / http://laclara.info Robot virtual que resol els dubtes més habituals sobre sexualitat i alcohol, s'ha d'afegir al messenger (Ministeri Sanitat i Consum): robin@msc.es SEXUALITAT I INFECCIONS DE TRANSMISSIÓ SEXUAL: Portals d'informació sexual per a joves www.sexejoves.gencat.net www.informaciosexual.net http://educalia.educared.net Coordinadora gai-lesbiana: www.cogailes.org DROGUES: Assessoria virtual sobre el consum de drogues: www.siaj.net/drogues Informació sobre el consum de drogues: www.kolokon.com Respostes sobre el consum de drogues: www.pdsweb.org/agafaelteupunt NUTRICIÓ I TRASTORNS ALIMENTARIS: Associació contra l'anorèxia i la bulímia: www.acab.org Societat espanyola de dietètica i ciències de l'alimentació: www.nutricion.org Unió de consumidors de Catalunya: www.consumidors.org Campanya contra l'anorèxia, bulímia i obsessió per la imatge: www.stop-obsesion.com


11

VOLS FER BATXILLERAT, UN CICLE FORMATIU, ANAR A LA UNIVERSITAT? APUNTA'T AQUESTES DATES Si el curs vinent vols fer el batxillerat, un cicle formatiu de FP o d'Arts Plàstiques, o vols anar a la Universitat, les dates d'inscripció són les següents: -Per a batxillerat i cicles formatius de grau mitjà de Formació Professional: la preinscripció és de l’11 al 22 de maig i la matrícula de l'1 al 7 de juliol. -Per a cicles formatius de grau superior de Formació Professional: la preinscripció és del 25 de maig al 5 de juny i la matrícula de l'1 al 7 de juliol. -Per a ensenyaments d'Arts Plàstiques i Disseny, la preinscripció és de l’11 al 22 de maig i la matrícula de l'1 al 7 de juliol. I per a ensenyaments universitaris, les dates encara no estan publicades, però normalment són de finals de maig fins a la primera setmana de juliol. Al SIAJ, en trobaràs més informació, dels estudis, dels centres on es pot estudiar, del procés de preinscripció...

NOVA SELECTIVITAT PER AL 2010 El juny del 2010 s'estrenarà un nou format de Selectivitat, que serà fruit de l'adaptació a l'Espai Europeu de l'Educació Superior (EEES), és a dir, al procés de Bolonya. Hi haurà dues fases: una d'obligatòria i una d'específica, voluntària, per millorar nota. La fase obligatòria tindrà cinc proves: quatre que corresponen a assignatures comunes (català, castellà, idioma estranger i història o filosofia) i una de modalitat del batxillerat. A la fase optativa, t'examinaràs de matèries específiques, encara que està per perfilar; però els estudiants hauran d'examinar-se

d'assignatures relacionades amb la carrera que vulguin estudiar. Les universitats hauran de fer públiques properament quines són les matèries especialment idònies per una carrera o per una branca del coneixement, com marca el nou Espai Europeu d'Educació Superior (Arts i humanitats, Ciències socials i jurídiques, Ciències, Ciències de la Salut i Enginyeria i Arquitectura). I també, entre altres novetats, destaca la caducitat al cap de dos anys de les notes obtingudes a les proves de modalitat, a diferència dels resultats que s'obtinguin als exàmens obligatoris, que tindran una durada indefinida.

ASSESSORIA EN EL CONSUM DE DROGUES Aquesta és una assessoria en línia sobre el consum de drogues creada pel SIAJ i el CAS, el Centre d'Atenció i Seguiment de les Drogodependències de l'Alt Penedès i el Garraf. Per utilitzar l'Assessoria només cal entrar a la web www.siaj.net/drogues i omplir un formulari amb el nom o nick, correu electrònic i la consulta que ens vulguis fer arribar. En el menor temps possible, les teves inquietuds seran resoltes via telemàtica per un membre de l'equip de professionals del CAS, garantint en tot moment l'atenció personalitzada i la confidencialitat de la consulta. Així que si tens dubtes, no ho dubtis!! fes arribar les teves preguntes i informar-t’en a l’Assessoria en el consum de Drogues. PER A MÉS INFORMACIÓ ENS TROBAREU: SIAJ VILAFRANCA DEL PENEDÈS. C/ Font, 43, baixos. Tel. 93 892 20 20. Www.siaj.net De dilluns a divendres, matins d'11 a 2 . Dilluns i dimecres, tardes de 5 a 8.


12

Xips i hardware Com configurar l'aparença de l'ordinador. L'aparença de l'ordinador pot variar en parts diferents i explicaré com configurar les coses més bàsiques de l'aparença de la pantalla:

2. El salvapantalles. Per canviar el salvapantalles primer hem de prémer el botó dret del ratolí sobre el fons de la pantalla, després ens sortirà una finestra de diàleg: (imatge 1) Anirem a l'apartat de Salvapantallas, ens tornarà a sortir una finestra de diàleg, i seleccionem el salvapantalles desitjat.

1. La barra del menú d'inici. Per canviar la barra d'inici primer hem de prémer amb el botó dret del ratolí al fons de la pantalla, i surt una finestra de diàleg: (imatge 1)

Després anem a l'apartat aparença i ens torna a sortir una finestra de diàleg:

Després anem a la barra corredora següent, i seleccionem el color desitjat d'entre les opcions.

3. Canviar el tema de l’ordinador, incloses les icones. Per començar hem d’obrir el navegador d'Internet i buscar temes per a Windows. Aquí us deixo unes quantes adreces per descarregar temes gratuïts: http://universal-vista-inspiratbricopack.programas-gratis.net/ http://vistamizer.programasgratis.net/ http://flyakiteosx.programasgratis.net/ Un cop descarregats els arxius, els executeu i es guardaran; després premem el botó dret del ratolí al fons de la pantalla i ens sortirà, de nou, una finestra de diàleg: (imatge 1) I seleccionem el tema desitjat. Si no és a la llista el tema que haguéssiu descarregat, surt una opció que és examinar ---Anem a Mi PC--- Disc local --- WINDOWS --- Temas--- i dins la carpeta trobarem el tema descarregat anteriorment.


13

Joves Guia Entre tots els qui hem assistit al curs de formació per a Joves Guia hem elaborat les següents orientacions.

QUÈ PODEM FER ELS JOVES GUIA PER ACOLLIR ELS NOUS COMPANYS I COMPANYES Donar confiança, amistat i companyia Acollir-lo bé, estar per ell/a integrant-lo en el grup perquè se senti més bé, que no se senti estrany. Guiar per l'institut Ensenyar on són les classes on ha d'anar, explicar l'horari i donar-li un cop de mà en les feines escolars.

CONCLUSIONS: Un cop rebudes les orientacions i formació de Joves Guia com a alumnes que participem en el Pla d'Acollida de l'Institut, el més difícil és dur-ho a la pràctica: ja hi ha alumnes al Centre que no fa gaire que han arribat i que encara no estan completament integrats dins el nostre sistema educatiu; també n’aniran arribant d’altres al llarg del curs. Tots ells vénen amb els seus problemes i el desconeixement de com serà el nou institut. Ara bé, és feina nostra acollir-los, fer-los un lloc al nostre Institut perquè aviat puguin participar plenament de la vida acadèmica amb tota normalitat.

Ajudar-lo a entendre i parlar el català Explicar les cartes que es donen a tutoria, explicar les coses importants del centre perquè hi pugui participar. Fer que se senti bé al Centre Parlar amb ell, no deixar-lo sol a les classes, ajudar a conèixer la nostra cultura i llengua. Intentar que tots els companys el respectin i que tingui company per fer les activitats.

Guia d’acollida IES Eugeni d’Ors curs 2008/09


14

Col.laboracions Cada any, a començaments de desembre, s'encenen els llums de Nadal... i s'encenen totes les alarmes en els caps de l'alumnat de segon de batxillerat. Un llum intermitent vermell, persistent: Trec, Trec, Trec... que augmenta

DEU CONSELLS PER APROVAR EL TREC SENSE MORIR EN L'INTENT

1. Trieu un bon tema Durant els primers anys de batxillerat LOGSE, a finals dels noranta, s'acceptaven temes tan genèrics com L'home i els virus, L'aviació, Ciència ficció o El gos (tots del 1998), en els quals l'alumne invertia la major part del temps en condensar, en cinquanta pàgines, una matèria sobre la qual s'havien escrit centenars de volums. Actualment es recomana acotar molt més l'àmbit de la recerca, i es valoren especialment els temes en què se segueix un mètode científic basat en una hipòtesi, una comprovació documental i/o experimental, i unes conclusions o un petit projecte basat en el que s'ha descobert. Mirant les diferents àrees, on trobem els millors exemples d'això és en el terreny de les ciències experimentals, com era d'esperar. Entre d'altres, podem esmentar els Trecs: Aplicació d'un herbicida. experimentació de Round Up Plus amb Brassica campestris (1999), Les lleis de Mendel aplicades als llevats (2003), Efectes de la tiroxina sobre el desenvolupament dels capsgrossos (2005), o Factors relacionats amb la fotosíntesi de l'Elodea canadiensis (2003). Però també es poden triar temes d'altres àrees amb un criteri científic i que impliquin obtenció d'informació de primera mà. En serien exemples: L'energia solar. Instal·lació a l'edifici de la Peixera de l'IES Eugeni d'Ors (2000), Fragments de la història d'una família antifranquista (2002), PC SD Mecanismes lèxics de manipulació lingüística amb base eufemística (2002) o Montaje de una red local en Linux con un servidor Samba (2004). Una altra cosa recomanable és que demaneu orientació sobre possibles temes directament als departaments. És probable que, després de portar els treballs Lesions musculars en el futbol (2003), El futbol total (2004) i L'entrenament de futbol (2005), el seminari d'educació física mirés amb més simpatia propostes sobre altres esports.

d'intensitat a mesura que s'acosta la data fatídica del lliurament. Però tranquils, futurs elaboradors de treballs de recerca, perquè, gràcies a aquest article, podreu evitar moltes angoixes. Amb tots vosaltres...

2. Penseu bé el títol Hi ha diferents estratègies per posar títol a un treball, i no totes són igual de bones. Sovint la millor opció és posar un títol descriptiu: La reproducció dels eriçons de mar (2000) o Disseny d'un habitatge bioclimàtic amb energies renovables (2002) desafien qualsevol alternativa. En canvi, és molt suggerent que un treball sobre el problema de l'habitatge es digui Em vull emancipar però... on vaig a viure? (2004), i molt poètic que el seguiment d'un embaràs porti per títol Benvingut a la vida (1999). Alguns noms són enigmàtics per falta de concreció. Amb Experiment amb plantes ràpides (2003) sorgeix ràpidament en el lector la pregunta “quines?”, i Tothom (2001) desconcerta fins que es descobreix que parla d'un setmanari vilafranquí que es deia així. I alguns títols són directament desencertats, com ara La contaminació de l'aigua. Cosa de tots (2001), que sembla una incitació a l'incivisme.

3. Si podeu, escolliu el tutor o tutora del treball El professorat, com sabeu, és un col·lectiu integrat per gent molt culta i amb múltiples interessos, però no tothom és expert en tot. Si voleu fer un tema molt tècnic i us cal orientació, busqueu vosaltres mateixos un especialista de la matèria, encara que no sigui la persona més simpàtica del món. I viceversa, si trieu un tema bastant específic d'una àrea és probable que us assignin un tutor de l'especialitat. Per posar dos exemples de ciències, segur que el Desenvolupament embrionari de la gallina en funció de la temperatura (2004) el portava algú de naturals, mentre que Los carnívoros del zoo va acabar sota la tutoria d'una professora de llengua. Sempre hi ha el risc de trobar-se amb un profe al qual interessi exageradament el vostre tema: en sabem d'un que fins i tot es presentava a casa de l'alumne en hores intempestives per portar-li llibres. Sense arribar a aquest extrem, no obstant, és clar que la complicitat amb el tutor o tutora


15 serà imprescindible si s'ha optat per temes com La nostalgia del vampiro (2000) o El misteri de la carta astral (2005).

4. Penseu en quin tipus de tasques us motiven Podeu acabar de decidir-vos per un treball en concret pensant, no tant en temes que us agradin, sinó en què esteu més predisposats a fer. Si no us agrada gaire llegir, no trieu un tema de cultura clàssica, per exemple. Si no us agrada dibuixar, el vostre estudi sobre futurs dissenys de moda pot quedar una mica més pobre. Segurament, els autors de treballs com Els fongs: incidència de les micosis superficials en els alumnes de Batxillerat de l'IES Eugeni d'Ors (2000) o Influència de la nostra alimentació en la composició de l'orina (2002) tenien clar des del principi que, per obtenir informació de primera mà, no podien tenir gaires manies. 5. Mentalitzeu-vos amb temps, i que no sigui un trauma... És dur. Ho sabem. Però és inevitable. Mentalitzeuvos per fer algunes coses que, a molts, us resultaran traumàtiques: a)Haureu de llegir. Fins i tot algun llibre!!! b)Haureu d'escriure... i sense faltes d'ortografia. c)Haureu de fer un índex. L'índex haurà d'incloure els números de pàgina. I hauran de coincidir amb els de veritat! En aquest sentit, us podem donar una notícia bona i una de dolenta. La bona és que la indexació la pot arribar a generar, automàticament, el programa de tractament de text (fins i tot s'hi poden posar hipervincles que portin des de l'índex a cada capítol). La mala notícia és que acaba essent més ràpid fer l'índex manualment.

6. Eviteu els entrebancs típics d'última hora Quan el treball es presentava en paper, sempre s'acabava la tinta la nit abans, i els alumnes explicaven memorables expedicions per les botigues de les benzineres, a veure si tenien cartutxos. Ara que es presenta en CD, segur que s'espatlla la gravadora, o s'esborra accidentalment el disc dur. Feu sempre còpies de seguretat i guardeu-les en aparells diferents. Justificar les faltes d'ortografia del treball dient que “no he pogut instal·lar el corrector”, quan s'han tingut sis mesos per fer-ho, no és gaire convincent. Com no ho és, pel mateix motiu, argumentar que l'associació X o l'empresa Y, on havíeu d'anar a fer una entrevista, tanca durant les vacances de Nadal.

7. No feu cas de les llegendes urbanes. No és cert que un amic de la germana gran d'un de l'altra classe va fer tot el Trec en un cap de setmana i va aprovar. No és cert que siguem l'únic institut del món on el Trec és individual i no en grup. No és cert que el Trec, en realitat, no compti gens per a la nota final de batxillerat. I no és cert que els treballs de recerca dels alumnes de l'antic BUP i COU fossin molt millors que els d'ara (bàsicament perquè el Trec és un invent de la LOGSE). 8. Ajusteu-vos a l'extensió que us proposen Penseu que un treball excessivament llarg, sobretot si el tema és molt especialitzat, no predisposa a favor els membres del tribunal que l'han de llegir. D'altra banda, no és cert que, com més extens sigui un Trec, més nota mereixi. Com a exemple, hem buscat, entre els treballs històrics que es guarden a la biblioteca, els dos que més pesaven. Ens hem trobat, d'una banda, El malson de Kafka. Exposició, anàlisi i crítica de cinc mites universals del cinema i la literatura de terror (2000), de 176 pàgines, un assaig extraordinari que va merèixer un 10, i, de l'altra, un totxo anomenat El mundo de las drogas (2004), de 171 pàgines, probablement afusellades en la seva majoria, que es va quedar amb un sufi pelat, perquè segurament el tribunal tenia un dia generós.

9. Si copieu, feu-ho amb gràcia No comenceu un treball anomenat El tabaco y la salud amb la frase “Cuando, en 1492, Cristóbal Colón fondeó frente a las costas americanas...”. A aquest no li va valer ni la benevolència del tribunal. Va suspendre, sense excuses i, significativament, no es va queixar. Era com un futbolista que es tira a la piscina dins l'àrea amb tan poca gràcia que ni s'atreveix a protestar a l'àrbitre.

10. No escriviu “Trek”, amb “k” Com la majoria ja sabeu, la paraula Trec és una enginyosa contracció de Treball i Recerca. No ve de Star Trek, ni de Trekking, (tot i que, en certa manera, també és un esport d'aventura). Si ho escriviu en castellà, recordeu que recerca és “investigación”, no hi poseu “trabajo de búsqueda”, que queda fatal (de debò que ens ho hem trobat). I, sobretot, per molt ràpid que hagueu anat al final, no comenceu el treball amb una falta a la primera paraula de la pàgina 2: us assegurem que n'hi ha un del 2004 que comença amb un “INICE”. Eduard Barrobés i Teresa Coll


Secció esportiva Sortida a la neu Del 16 al 20 de febrer, l’alumnat de quart d'ESO del nostre centre ha anat a esquiar a l'estació de Cerler. El Departament d'Educació Física, com cada any, ha proposat aquesta

Estació de Cerler L'estació de Cerler es troba al Pirineu d'Osca (Aragó). Té 65 km de pistes d'esquí alpí, que estan a una altitud de 1.500 a 2.630 m. Aquestes pistes ofereixen el desnivell esquiable més gran i les baixades més llargues de totes les estacions d'esquí dels Pirineus. Gràcies a la seva orientació, Cerler disposa d'un bon gruix de neu

sortida. És com un viatge de final de curs, i alhora serveix per a l'assignatura d'educació física, perquè així es fa esport al medi natural. S’aprofundeix en les habilitats pròpies de l'esquí alpí i l'snowboard i a més es gaudeix d’uns dies de convivència.

natural durant tota la temporada d'esquí, i és especialment apreciat pels esquiadors més experimentats. Però a part d'això, també hi ha espais d'iniciació o de perfeccionament situats a una altura de més de 2.000 m, on els esquiadors amb menys experiència poden millorar el seu nivell. Recentment, amb l'objectiu d'ampliar les pistes fins als 100 km, s'hi ha inclòs un espai fora pista per als fanàtics del freestyle.


Esquerda d'Or núm.7 (març 2009)