Tercer Segona numero 14

Revista d’educació en el lleure

núm. 14 –1r quadrimestre de 2005

Tercer segona Esplais Catalans

Entrevista a Marta Bernabeu i a Cristina Dedeu Monogràfic: Agenda 21+

EDITORIAL El diccionari europeu CRÒNICA Una ciutadania intercultural: un nou repte per a l’esplai?

L’ENTREVISTA Entrevista a Marta Bernabeu i Cristina Dedeu LA POLÈMICA Alimentació transgènica?

MONOGRÀFIC L’Agenda 21 + EL REPORTATGE Un pas més cap a la millora de l’associacionisme educatiu I VOSALTRES QUÈ EN PENSEU? Què opineu sobre el Projecte Educatiu d’Esplac?

L’EXPERIÈNCIA III Escola de participació RECOMANACIONS

Amb la col·laboració de: Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Secretaria General de Joventut

P

roposem incloure un nou terme al diccionari europeu: la paraula que proposem és Euroinquiet. Adj. Que no pot estar tranquil, agitat per una temença d’origen europeu.

L’afegirem a un terme, que és el fonament de tot plegat: Europeista. Adj. Relatiu o pertanyent a l’europeisme. I a un altre que no fonamenta sinó que mira cap a l’altre costat del bassal: Euroescèptic. Adj. Incapaç de creure en Europa, perquè no l’entén.

El nou terme servirà per definir la ignorància que ens toca viure davant la votació d’una constitució que no en fa les funcions; per haver de votar una constitució que és la conseqüència d’uns tractats que mai s’expliquen, perquè els polítics que treballen a Europa són els desterrats de la política, encara que siguin els més bons; perquè la nostra ignorància no és prou atrevida per decidir ignorar que no tenim clar què passa.

La nostra euroinquietud té altres fonaments. Com el tremolor que ens agafa quan veiem els conservadors contents, perquè serà més fàcil privatitzar els serveis bàsics, com ells preconitzaven amb l’Acord General de Comerç i Serveis. Com veure que la UE aposta per una més gran liberalització, com demanaven els lobbistes de les multinacionals, especialment ara que ja no ens queda res per vendre i sovint pensem que el millor que podríem fer és socialitzar la telefònica. Com pensar el que significarà un article 51 que, contradient la mateixa carta de drets fonamentals, aposta perquè l’Església tingui dret a ingerència i consulta sobre els afers públics de la Unió.

Ara bé, el fonament de la nostra euroinquietud és el coneixement, record per als grans, que el fonament de la Unió és la voluntat de construir la pau al vell continent.

L’és també saber que Europa necessita més força per negociar amb Iran, davant de la progressiva amenaça que representen els EUA a la regió, quan aquests ja han dit que no negociaran fins que la seva amenaça militar sigui creïble. El món està boig, diuen? El món està desequilibrat i tampoc no podem renunciar a corregir aquesta situació.

També sabem que Europa està en un carreró sense sortida, que cal democratitzar-la facilitant els processos de presa de decisions. Que sense una mínima coherència institucional, sí que serà impossible que Catalunya participi en la presa de decisions.

Això sí, no podrem decidir per oposició a ningú ni a res, perquè mentre Aznar i Blair diuen sí, els tories britànics diuen no, com Le Pen. Que cadascú es construeixi els seus arguments i voti a consciència, perquè Europa ens fa falta si volem endreçar aquest planeta! No a l’abstenció! n

editorial

El diccionari europeu

La crònica El passat dia 11 de desembre Esplac va organitzar el seminari Una ciutadania intercultural: un nou repte per a l’esplai? del projecte de Ciutadania i Immigració. Pretenia ser un espai de trobada i diàleg entre tots els monitors i monitores dels centres d’esplai, els seus tècnics i qualsevol persona que volgués reflexionar sobre el fet migratori i el paper de l’associacionisme educatiu en la seva vessant socialitzadora.

Una ciutadania un nou repte pe Des de les deu del matí i fins a quarts de tres de la tarda els ponents es van encarregar d’exposar diversos temes relacionats amb la immigració. En primer lloc, la Dra. Sílvia Carrasco ens va parlar de la infància i la migració com també dels diferents discursos que sorgeixen sobre la població estrangera. Però, sobretot, ens va deixar clar que la integració és un esforç d’adaptació recíproc, és a dir, que s’ha de donar tant per part de la població immigrada com per part de la població d’acollida.

El segon a fer la seva ponència va ser en David Montejo, educador del Casal dels Infants del Raval. Ell va ser qui va parlar sobre el paper que pot tenir l’educació en el lleure en les situacions de desigualtat social en què es troben infants i joves immigrats. L’esplai és, doncs, un espai normalitzador, igual per a tots i totes.

En darrer lloc, l’escriptor i periodista Ignasi Álvarez ens va exposar el repte que suposa la cohesió social d’una ciutadania intercultural.

La gestió del pluralisme, amb immigració o sense, genera grans conflictes i, com va dir el ponent, hem d’aprendre a gestionar el pluralisme i a acceptar que la identitat cultural no és homogènia.

crec que les experiències explicades pels tres esplais van servir per apropar-nos a les diferents realitats que viuen en el seu dia a dia i també per agafar idees per als nostres centres.

a intercultural: er a l’esplai?

A banda d’això, representants de l’esplai L’Esquirol, de l’Espai de la Infància i del Totikap van explicar-nos les seves respectives experiències, dutes a terme amb el suport del projecte de Ciutadania i Immigració, cosa que va servir per veure la vessant pràctica, la realitat on poder aplicar les teories que acabaven d’exposar els ponents.

Pel que fa a les ponències he de dir que totes tres van ser força interessants, tanmateix, es van fer una mica llargues perquè eren massa teòriques i no comptaven amb cap suport visual. D’altra banda, crec que les experiències explicades pels tres esplais van servir per apropar-nos a les diferents realitats que viuen en el seu dia a dia i també per agafar idees per als nostres centres. Tot i el torn de precs i preguntes que hi va haver, vaig trobar a faltar un espai de debat, on tots poguéssim expressar les nostres opinions i dubtes i discutir-hi.

Vam tancar el seminari amb uns contes per a adults que ens van apropar a la reflexió d’una forma amena i entretinguda tractant temes com ara el fet migratori, l’enyorança (el dol migratori) o les desigualtats de gènere.

En general, tot el seminari va ser força enriquidor i va servir per animar-nos a continuar lluitant i treballant perquè la interculturalitat esdevingui una realitat sense prejudicis. Esperem, doncs, que el proper ens serveixi encara més i així poder-nos enfrontar a tots els nous reptes que l’esplai ens planteja!

Montse Solé Esplai l’Eixam n

En general, tot el seminari va ser força enriquidor i va servir per animar-nos a continuar lluitant i treballant perquè la interculturalitat esdevingui una realitat sense prejudicis.

Podrien ser l’estereotip de la happy family dels anuncis: són joves, tenen un fill i una filla, un gos, un cotxe monovolum, una segona residència i a més, s’estimen. Però tenen una particularitat, a la Marta i la Cristina encara no les deixen casar ni es reconeix legalment la seva doble maternitat. Són una de les tantes “noves famílies” que lluiten per normalitzar la seva situació i per ser ciutadanes de ple dret.

Entrevista a

Marta Bernabeu i Cristina Dedeu No només s’ha de normalitzar la situació de les famílies d’homosexuals sinó que ha d’evolucionar el concepte de família

n Com valoreu la iniciativa del Govern de legalitzar els matrimonis homosexuals?

Ja era hora que algú s’arrisqués a fer una proposta política! La legalització dels matrimonis de gais i lesbianes és un fet normalitzador dins la societat civil. Normalment et trobes més entrebancs legals que socials, que almenys a Barcelona no són gaires perquè ja està bastant assumit. Fins i tot el poble on estiuegem, de 600 habitats, ens anima perquè ens casem!

n L’Església s’hi ha posicionat totalment en contra. Creieu que en pot dificultar el procés?

Per molt que l’Església digui missa, mai millor dit, s’acabarà portant a terme. És la mateixa reacció que van tenir en el seu moment quan es va aprovar el divorci. El que està fent ara el Govern és posar-se en la mateixa línia que la societat, no podem estar regits per un codi de família de la Revolució Industrial.

n De què se us ha privat com a parella?

Quan vam tenir el nostre fill i la nostra filla bessons, vam demanar una subvenció per a menors de tres anys i sí que van acceptar que fóssim les dues qui aportàvem ingressos a la comunitat familiar. Ara bé, no en van voler deixar constància per escrit perquè no fos possible legalitzar la nostra situació.

n O sigui que teniu deures però no tots els drets.

En aquest cas, ens consideraven parella per estalviar-se de pagar tres anys més de subvenció. És increïble, si val per una cosa ha de valer també per a les altres.

n I si mai us passés alguna cosa a alguna de vosaltres…

En canvi, si alguna de nosaltres es morís hauríem de pagar aranzels com si fóssim unes desconegudes. Ens hem

hagut de nomenar tutores mútuament i inscriure-ho en el registre sota exprés desig nostre per si, per exemple, una es quedés en coma, que l’altra pogués decidir què es fa. Quan algú és marit i muller ja es dóna per descomptat el dret a decidir-ho. Nosaltres, però, hem hagut de regular la nostra situació pagant. A més, un jutge podria revocar els nostres desitjos.

fàcil, és d’una a una, tot i que quan vam anar a inscriure la nostra filla i el nostre fill al Registre Civil, la Cristina va haver de posar que era mare soltera, cosa que no és veritat, i inventar-se el nom d’un pare que no existia. Després també va haver de signar un document en què afirmava que deia mentides perquè posava el nom d’aquest pare fictici que li havien obligat a posar.

Portem un retard de molts anys.

Encara hi ha molts ciutadans i ciutadanes que paguem impostos i tenim la meitat de drets. n Per què s’ha trigat tant de temps a regular la vostra situació?

Estàvem en un govern de dretes i, tot i que en països del Nord ja fa temps que estan permesos aquests matrimonis, aquí encara som una mica retrògrads i portem un retard de molts anys.

Encara hi ha molts ciutadans i ciutadanes que paguem impostos i tenim la meitat de drets.

n Potser caldria redefinir el concepte de família fent-lo més dinàmic o parlar directament de famílies, en plural.

No només s’ha de normalitzar la situació de les famílies de gais o de lesbianes, sinó que ha d’evolucionar el concepte de família. Nosaltres ens considerem afortunades, estem vivint un moment dolç, perquè d’aquí quatre dies la nostra situació legal canviarà, però també hi ha un buit legal, per exemple, amb les reagrupacions familiars (persones divorciades que s’han tornat a ajuntar i han tingut fills amb la nova parella…). Moltes parelles immigrants també estan desprotegides legalment. La nostra situació encara és

n Fins ara, no s’havia obert un debat tan gran sobre el tema i per a molts no tractar-lo era com si no existís aquesta realitat. Creieu que és positiu que se’n parli?

Sí, és positiu. Tot i que han sortit els quatre ministres de l’Església dient barbaritats, darrerament fins i tot els mitjans de comunicació en fan broma i es pregunten amb què es ficaran ara.

El divorci, els homosexuals es poden casar, la gent es pot masturbar... han de recuperar temes i ja se’n fa conya.

n L’Església sempre va molt més endarrerida que els canvis socials, però ella també té homosexuals cristians.

Que se’n parli obertament ha fet que sortís molta gent de l’armari, persones vinculades laboralment a l’exèrcit o a l’Església, i és positiu que en aquests estaments també es pugui normalitzar la situació.

n Si decidiu casar-vos, en què us canviarà la vida?

A la quotidianitat en res, però

Que surtin de l’armari persones de l’exèrcit o l’Església és positiu per normalitzar la situació legalment, en tot. Passaríem a ser muller i muller i no ens caldria demostrar constantment que convivim juntes. Ens canviaria pel que fa als drets de successió i als nostres fills, tot i que la Marta igualment els haurà d’adoptar encara que ens casem. Ara bé, fins que no sigui possible, legalment ella no és res dels nens.

n Parlem de l’adopció. Si adoptàveu com a solteres teníeu poques possibilitats d’adoptar, però si dèieu que éreu una parella de lesbianes, no en teníeu cap. Vosaltres vau haver d’optar per la inseminació artificial, oi?

La fórmula legal que es va inventar la nostra advocada és que la Marta va autoritzar la meva inseminació i que el que sorgeixi d’aquesta inseminació la Marta ho considerarà fill o filla seu. No ens sembla bé que ens estiguem regint per un codi de fa dos segles i que, per exemple, sigui impossible que portin els cognoms de la Marta. Hi ha una fórmula, la d’ús, en què has de demostrar que aquella persona se la reconeix socialment per aquell nom i llavors pots fer una demanda legal però ho ha d’autoritzar el primogènit de la família, el cap de la família mascle! Per tant, ho hauria d’autoritzar el pare o el germà de la Marta.

n El vostre entorn va acceptar que volguéssiu ser mares?

Sí, no vam tenir cap problema. Som atípiques, nosaltres hem tingut un entorn molt normalitzat, ho hem tingut fàcil perquè no hem tingut problemes amb la feina ni amb la família, tot i que sovint es posa més traves la mateixa persona homosexual que els problemes que

realment es trobaria si ho acceptés. Però bé, cadascú puja les escales com pot o com vol i, de vegades, com li deixen. Avui en dia, no acostuma a passar que vingui un poca-solta i et digui alguna cosa, potser ho pensarà, però la gent ja no s’atreveix a dir-t’ho a la cara. Tot i que en el llenguatge hi ha moltes expressions homòfobes...

n A vegades s’utilitza com a argument en contra la falta d’un dels dos rols paterns en les famílies de pares o mares homosexuals.

Això no té sentit, a la Guerra Civil la meitat de nens i nenes van ser criats per dones exclusivament. O per les àvies, les tietes…

n També diuen que és més probable que surti un fill gai o lesbiana.

Nosaltres dues som filles d’heterosexuals i som lesbianes. En canvi, els nostres germans són heterosexuals. És una opció sexual, no és un fet cultural ni biològic, és una cosa que hem decidit triar. Hem tingut parelles homes i parelles dones i hem decidit que ens agraden més les dones. A la vida es viu un sol cop i ens quedem amb allò amb què estem millor.

n Com expliqueu als vostres fills això que tinguin dues mares?

Doncs així. El Jofre i l’Helena tenen tres anys i van a l’escola amb tota normalitat. Per ells l’atípic és que els altres tinguin un pare i una mare. No se’ls fa estrany perquè avui en dia hi ha moltes

Sovint es posa més traves la mateixa persona homosexual que els problemes que realment es trobaria si ho acceptés. Però bé, cadascú puja les escales com pot o com vol i, de vegades, com li deixen.

S’ha viscut la promiscuïtat dels anys 80 perquè si has patit una dictadura amagat en un armari amb pany i clau, quan surts fa molts anys que estàs oprimit… té el prejudici que el gai sempre és un home ric. És veritat que les despeses que poden generar respecte a una família són menys i també que el sou de dos homes és més alt que el de dues dones, però no sempre és cert.

relacions diferents a la família convencional (nens i nenes que viuen amb els avis, d’altres que el pare s’ha ajuntat amb una altra dona i té fills amb aquesta…). Existeixen moltes reagrupacions familiars, noves famílies, i per tant, en veuen de molts tipus.

n Com a col·lectiu, com lluiteu per canviar aquesta situació?

n No patiu perquè quan siguin més grans puguin patir l’homofòbia?

La meva neboda no ho ha patit pas i nosaltres hem exercit molt de tietes.

També depèn de la confiança que puguin tenir amb tu i de l’educació que hagin rebut. La nostra neboda quan vam sortir a la premsa ho va saber afrontar i a partir d’aquest moment ja no li van dir res més.

n Hi ha molts casos de famílies de gais i lesbianes?

Sí, per exemple, a l’escola del nostre fill i la nostra filla n’hi ha més. Però no anem amb un cartell anunciant-ho perquè és la nostra vida privada, tot i que si sorgeix algun dubte, la gent ens pregunta on poden trobar contes o d’altres materials per explicar-ho als nens. Hi ha per exemple, el de El príncipe enamorado. Però quasi sempre parlen de dos homes i quan hi ha dones, sempre són mares. Som també les que hem anat visualitzant-nos més, però no vol dir que siguem més perquè també hi ha molts pares gais o de famílies monoparentals. Ara bé, està clar que nosaltres ho tenim més fàcil a l’hora de tenir fills; un home, si vol ser pare, ha de trobar un úter, que és més difícil que comprar semen.

n Un dels estereotips és el del gai i lesbiana promiscus.

Creiem convenient sortir als mitjans de comunicació però no parlem mai de la nostra vida privada, parlem de les vides legals.

En la mesura del possible, creiem convenient sortir als mitjans de comunicació o participar en esdeveniments reivindicatius com el Dia de l’Orgull Gai. Ara bé, nosaltres fem aparicions però molt mesurades. Si per exemple la Marta adopta els nens i no aconseguim treure el full de la partida de naixement on hi ha escrit que jo vaig posar una mentida dient que tenien un pare, tornarem a sortir als mitjans per provocar el debat. Però no parlem mai de la nostra vida privada, parlem de les vides legals. Igual que tu no m’expliques la teva jo tampoc no he de donar explicacions sobre la meva intimitat.

n Una última pregunta. Us casareu?

Això no és veritat. Nosaltres fa tretze anys que som parella i ens coneixem des dels quinze anys, ens considerem una parella estable. S’ha viscut la promiscuïtat dels anys 80 perquè si tu has patit una dictadura amagat en un armari amb pany i clau, quan surts fa molts anys que estàs oprimit… Hi ha gent que avui en dia és feliç perquè pot sortir al carrer, però ara necessiten geriàtrics perquè els avis de la seva edat, que eren els joves de llavors, continuen sense entendre-ho. La sida també va fer molt de mal i va marcar molt, sobretot el discurs de “agafen la sida perquè són uns pervertits”. També es

No t’ho direm. La meitat dels que llegeixin això ja ho saben.

La Marta i la Cristina ens recomanen visitar www.inclou.org , el web de gais i lesbianes en l’educació per la llibertat sexual, la diversitat d’orientació sexual i la seva normalització, perquè “està molt bé i hi ha contes i recursos molt útils”.

Gemma Ustrell Ibarz n

Alimentció transgènica?

La polèmica

MENJAR BIOLÒGIC, TRANSGÈNICS & OTHER BEASTS

Ja fa temps que s’ha obert el debat sobre la manipulació genètica de la nostra alimentació alhora que començava a créixer el consum del menjar biològic. Cal lluitar contra l’alimentació transgènica?

Cal potenciar una dieta d’agricultura biològica a les colònies i als campaments dels esplais?

No em plantejo qüestionar el menjar biològic ni la gent que el prefereix, no tinc mentalitat de censor. El que sí m’agradaria és plantejar alguns dubtes sobre les estratègies de la gent que defensa i practica aquest estil de vida.

Començaré pel més polèmic, els transgènics. Sóc conscient dels perills que planteja la irrupció de noves espècies en un ecosistema, les alteracions que es poden produir i la magnitud de la tragèdia si la cosa se surt de mare. Ara bé, la meva pregunta és: Si coneixem la tendència que té la humanitat a utilitzar tots els mecanismes de transformació de l’entorn que té a l’abast, com ens plantegem posar límits a una evolució tan radical com la manipulació genètica? És a dir, la pregunta és: ho combatem o ho regulem? I com? Cap a la manipulació genètica s’hi aboquen crítiques de dos tipus, unes sobre les conseqüències per a la natura (i a la natura hi poso les persones) i unes altres crítiques basades en les reserves ètiques que genera aquest tema. Sobre les primeres diria que són raonables, que ens fa falta estar segurs de l’impacte d’un element nou en un ecosistema abans d’implantar-lo. Només objectaria que cap ecosistema és estable eternament, i encara menys es queda impertèrrit davant la intervenció de l’home, per prudent que aquesta sigui.

Sobre la crítica de base ètica, em pregunto: quina ètica? On està escrit que no es poden fer “trapicheos” amb els cromosomes? Si això tot just comença i per tant cada cop serà més fàcil i més segur, en virtut de quina ètica li dius a algú que no es remeni el codi genètic per fer-se un doble? Li fa mal a algú? Li

fa mal al doble? Podem apel·lar a uns dilemes que fins fa quatre dies la humanitat ni s’havia plantejat? Clonar un paio va contra l’ètica? En qualsevol cas haurem de forjar una nova ètica sobre aquests temes, però no sé fins a quin punt estem aproximant-nos al fenomen amb esquemes mentals antiquats. De tots els dubtes que planteja la manipulació genètica, per raonables que siguin, quin component racional i quin de superstició tenen? L’altre bloc de dubtes que se’m planteja és si avançarem gaire en la lluita per una alimentació de qualitat al ritme actual.

Tots sabem que hi ha cooperatives d’alimentació biològica. Uns col·legues compromesos, que s’han muntat un business amb això, i que m’ofereixen productes ecològics... un cop per setmana! “Casum-la!”, a raó d’un cop per setmana és molt poc! Fa tota la pinta que la revolució queda posposada, eh? Si a sobre pillen l’exprés de les escissions tan típic dels ecologistes, la cosa encara és més dramàtica. No estic dient que ara es converteixin tots en yuppies, però “conye!”, una mica de pragmatisme i visió empresarial no faria mal a ningú, més aviat al contrari. Penso que seria molt més radical plantejar alternatives serioses al consum alimentari de les classes populars d’aquest país que no pas mantenir aquest ritme de creixement limitat a una minoria convençuda.

El canvi social es fa sumant majories, no mantenint els postulats més purs.

Això sí que faria tremolar més d’un.

Joffre Villanueva n

ELS BENEFICIS DE L’AGRICULTURA BIOLÒGICA L’a g r i c u l t u r a biològica és un concepte diferent de l’actual agricultura industrial.

No és una nova tècnica agrícola ni és una cosa restrictiva, tampoc és una agricultura convencional, poc productiva i esgotadora per als sòls.

Si més no, és creativa, científica i avançada, permet la solució de greus problemes ambientals, sanitaris i socials, produïts pel desequilibri que suposa la desaparició de la veritable agricultura i dels agricultors.

Un dels trets principals d’aquesta agricultura consisteix a no utilitzar agroquímics, això fa que el productor s’estalviï diners ja que el que utilitza per a la fertilització són els subproductes de la finca, de manera que evita la contaminació. També hi ha un estalvi individual i col·lectiu, de maquinària pesant, de combustibles i dels recursos i, com a conseqüència, hi ha una reducció de la contaminació.

La no-utilització de pesticides i altres productes tòxics millora la salut dels productors i dels consumidors i sobretot el resultat és un augment de la qualitat alimentària. És ecològicament beneficiosa pel fet de respectar les espècies silvestres animals i vegetals que conviuen al voltant dels cultius.

Els resultats més característics de l’agricultura biològica són: • Producció d’aliments saludables, rics en nutrients i saborosos • Protecció de la salut dels agricultors i dels consumidors • Fertilitza la terra i frena la desertificació

• Afavoreix la retenció de l’aigua i no contamina els aqüífers • Fomenta la biodiversitat • Manté els hàbits dels animals silvestres • Estalvia energia • Preserva la vida rural i la cultura camperola • Més seguretat alimentària • Torna al camperol la gestió de les seves terres, sense dependències.

Per aquests motius i molts altres més l’esplai Totikap des de fa dos anys estem treballant aquest tema amb els infants, els monitors i monitores i les mares i els pares. Vam començar a treballar-lo a les excursions i, per exemple, l’esplai posa el berenar i l’esmorzar, d’aquesta manera potenciem un consum responsable i de més qualitat. Una experiència molt positiva és la dels campaments passats on vam introduir a la nostra dieta productes procedents de l’agricultura biològica. Amb la reducció de carn, l’augment de verdures i sabors nous (si més no per a molts infants i monitors) no va ser fàcil. Però creiem que una de les bases més importants per tenir una bona salut física i anímica és tenir un bon hàbit alimentari. Per això de cara als pròxims campaments continuarem treballant i potenciant aquesta alternativa en la nostra dieta ja que som el que mengem.

Vicky D. Ruiz Esplai Totikap n

2 L’Agenda 21+ a la pràctica: exemples suggeridors

3 Entrevista a Jordi Miralles, President de la Fundació Terra

El monogràfic

1 Presentació

4 Per saber-ne més

L’agenda 21+ una iniciativa de participació i compromís sostenible

Esplais Catalans

Presentació 1

El monogràfic

Què és l’Agenda 21+ A principis dels anys 90, a la famosa Cimera de la Terra celebrada a Rio de Janeiro, s’aprovà el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament Sostenible (1992) conegut com a Agenda 21. Deu anys després, a la Cimera de Johannesburg, es constatava que ens quedava molt camí per recórrer amb l’objectiu d’un estil de vida més sostenible. Tanmateix, s’han fet coses i no tan lluny de casa nostra.

Si ens fixem en les accions dutes a terme pel municipi de Barcelona, ens trobarem que ja fa uns anys es va començar a coure el procés de l’Agenda 21 i ben aviat diferents entitats i associacions de diversos districtes de Barcelona s’hi van veure implicats. Per tant, des de la famosa Cimera de Rio fins ara, s’ha produït un efecte dominó que ha involucrat des de peces força grans, com pot ser l’àmbit internacional, fins a d’altres fitxes més petites i concretes, però no per això menys importants, com són els municipis, les ciutats i els seus ciuta-

“Els hàbits són importants, però ho són molt més els valors que els fan possible.” dans i ciutadanes mitjançant el moviment participatiu. En aquest últim sentit, l’entitat d’associacionisme educatiu Acció Escolta de Catalunya fou la primera federació a promoure un programa d’acció per incidir en els hàbits a fi d’avançar en el camí de la sostenibilitat. Ara aquesta experiència vol actualitzar-se en el marc del Moviment Laic i Progressista per fer un pas més. Els hàbits són importants, però ho són molt més els valors que els fan possible. Amb aquest esperit

es proposa renovar l’aposta de l’Agenda 21 per convertir-la en l’Agenda 21+ enfocada precisament a potenciar els valors.

El treball iniciat per Acció Escolta de Catalunya durant l’any 2002 es va traduir en l’elaboració de l’Agenda 21 o programa d’acció basat en 10 objectius. Els resultats obtinguts donen fe que les associacions tenen un gran potencial a l’hora d’assumir compromisos ambientals quan s’ho proposen. Una característica remarcable de l’Agenda 21 d’Acció Escolta de Catalunya és haver reflectit els reptes en uns indicadors que permetessin valorar el grau d’acompliment. També cal remarcar les campanyes organitzades per animar aquest procés.

Així doncs, l’Agenda 21+ s’ha de valorar com un programa de formació i acció, un procés amb una mínima metodologia, que detallem a continuació, i com una eina col·lectiva però de lliure utilització. Per això, les etapes que es proposen seguidament s’inicien amb la declaració voluntària de participar-hi i acaben amb la programació dels 10 objectius en el programa del col·lectiu: n Edició del document bàsic de treball. n Signatura del Compromís per la Terra i exposició en el local de l’entitat (declaració del grup per implicar-se en l’AGENDA 21+). n Aprenentatges bàsics o organització de sessions de formació participativa.

Aquestes sessions pretenen reunir experts sobre el tema i al llarg d’un programa de mòduls de 10 hores mínimes i ampliables segons la temàtica. L’objectiu és ajudar a crear un nivell bàsic de coneixements a

n

n

n

n

Preparem esqueixos i plantem arbres (tardor): Vol ser útil per estimar la natura i cooperar.

Guerrilla eficient contra les incandescents (hivern): Vol ser útil per

n

n

actuar donant exemple i ser alternatius amb imaginació.

Dutxa d’aigua calenta solar (estiu): Vol ser útil per progressar en la frugalitat i desinflar el consum.

Calcular la petjada ecològica de les activitats del grup.

Perquè l’Agenda 21+ ha de ser el resultat de valorar que realment

exemple) perquè les entitats que s’impliquin en l’adopció de l’Agenda 21+ la puguin inserir en el seu programa educatiu. Per això es poden organitzar amb els responsables de cada grup reunions de treball periòdiques que serveixin alhora per compartir les diferents experiències, visions o realitats.

L’objectiu final del procés és que l’Agenda 21+ es dissolgui i passi a formar part de la matriu educativa de l’entitat.

“L’Agenda 21+ ha de ser el resultat de valorar que realment el nostre estil de vida està destruint el planeta.”

n

el nostre estil de vida està destruint el planeta. El mètode de la petjada ecològica facilita adonarse d’aquesta realitat de forma numèrica i per unitat humana ja sigui personal, social, de país o planetària. També el mètode de la simplicitat radical de Jim Merkel es converteix en una eina molt interessant per fer conscienciar sobre la necessitat d’adoptar un estil de vida més simple. Es valora necessari que abans d’adoptar els indicadors de l’Agenda 21+, els interessats visualitzin la necessitat d’aplicar-los, no pas com qui persegueix una distinció sinó pel fet d’estar persuadits que és una sortida sensata i raonable: simplificar l’estil de vida. Al capdavall, el programa de l’Agenda 21 + té com a meta final la frugalitat.

Planificació de la implantació segons les necessitats i possibilitats Des del Moviment Laic i Progressista s’aportarà l’assessorament necessari (seminaris de treball, per

n

Adquisició de recursos per facilitar el treball pràctic de l’Agenda 21+.

Recursos bàsics que es poden emprar en algunes de les activitats, per exemple, un set de jocs cooperatius, guia de menús saludables per a campaments i colònies, kit de neteja ecològica, etc. En aquest sentit, seria interessant disposar d’una mediateca amb els títols de pel·lícules que poden ser útils per treballar alguns aspectes o un mínim de bibliografia i recursos lúdics. L’objectiu no és recopilar tot el que hi ha al mercat sobre medi ambient, sinó fer una selecció de recursos realment imprescindibles. Alguns d’aquests recursos poden ser elaborats específicament per a l’ocasió. n

El monogràfic

partir del diàleg amb els experts per tal de fer aflorar els tòpics que tenim sobre els temes ambientals i facilitar l’adquisició de noves visions com les inspirades per especialistes i pensadors ecològics com ara E. F. Schumacher, Warnackel & Rees, Herman Scheer, etc.

Campanyes d’animació.

L’objectiu d’aquestes campanyes és aprofitar l’incentiu d’alguna tecnologia ecològica per practicar-la i adonar-nos de la seva utilitat per a la millora ambiental o de la qualitat de vida mentre estalviem energia o recursos. Aquestes campanyes aporten de forma subvencionada la tecnologia, es facilita una programació per fer-ne el seguiment i acaben amb un acte col·lectiu de caire reivindicatiu en algun espai públic. Adoptar el programa de l’Agenda 21+ ha de ser el resultat d’un procés no només de diàleg i formació dels participants, sinó també de tastar la pràctica de canviar hàbits.

Exemples: Plantem un hort urbà i fem una amanida (primavera): Vol ser útil per desterrar el materialisme, invertir en treball.

El monogràfic

2

L’Agenda 21+ a la pràctica exemples suggeridors

A vegades, amb la millor de les intencions, es plantegen assecar bruts i es tornen inservibles, en definitiva, es pot algunes activitats als esplais amb l’objectiu de treballar dir que l’objectiu que es perseguia no s’ha assolit. aspectes relacionats amb el medi ambient, com és el cas de molts tallers de reciclatge, de fabricació de coses, Treballar l’educació ambiental ha de ser fruit del convende descoberta de la natura, etc. El cert és que sovint ciment que l’espai de lleure que emmarca l’esplai és un aquests tallers no s’han pogut provar abans de portar- moment únic per canviar hàbits i, sobretot, valors. Abans los a la pràctica amb els infants i és un misteri quin serà de poder començar a treballar amb els infants i joves, són el resultat final. Animats per una els monitors els que han d’interioritzar idea trobada en un llibre o per la “No es pot pensar que una sèrie de noves actituds que perrecomanació d’algun amic o amiga, amb una sola activitat metran pensar en clau verda tot allò es decideix anar a comprar tot de que facin. Si no és des d’aquesta rematerial i buscar-ne d’altre per pro- és suficient; aquesta flexió, les activitats ambientals quevar a veure què passa. no serveix de res si al den reduïdes a anècdotes puntuals que no tenen prou fonament per El més habitual en aquests casos és darrere no hi ha una convèncer els educadors. que l’organització no sigui gaire coherència amb bona, que el material necessari no Una vegada iniciat aquest canvi, les la resta d’accions s’hagi calculat bé i no se sàpiga activitats requereixen una estratèmanipular adequadament, que faci i rutines.” gia. És imprescindible una bona falta molta intervenció dels monitors planificació, i provar el taller o per evitar riscos, que el resultat no sigui gaire satisfactori l’activitat abans de presentar-lo als nois i noies per valorar i no es pugui fer servir per a la seva finalitat, que es llenci si seran capaços de seguir la dinàmica o com caldria força material que no quedi aprofitable i que quedi un organitzar les etapes de l’activitat. Està bé buscar matemal gust per no haver aconseguit l’objectiu i haver rials per a les activitats respectuosos amb el medi ammalbaratat energies i expectatives. bient i anar fent servir el necessari per evitar llençar material fet malbé. Cal imaginar quins poden ser els Per evitar tota aquesta sensació de fracàs cal tenir clar resultats creats pels nens i nenes i si realment tindrà un que no es pot funcionar a impulsos, i que s’ha de re- sentit i una utilitat aquell esforç. Si tot això s’ha valorat flexionar sobre el perquè és necessària una activitat que és adequat, toca portar-ho a la pràctica i s’ha de fer d’aquest tipus i què se’n vol treure. Si es té clar que cal entendre als nens i nenes el perquè de l’activitat i quins fer alguna cosa per tractar l’educació aspectes es milloren respecte d’altres ambiental, no es pot pensar que amb “Abans de poder comaneres de fer les coses. una sola activitat és suficient; mençar a treballar aquesta no serveix de res si al darrere no hi ha una coherència amb la resta amb els infants i joves, Hem analitzat algunes activitats d’accions i rutines. Si es fa un taller que es fan en els esplais per són els monitors els habituals de creació de màscares amb matemostrar com podrien adaptar-se a la rials reciclats però al final es llencen que han d’interiofilosofia plantejada a l’Agenda 21+: totes les restes sense separar, es ritzar una sèrie de nodeixa l’espai brut, les màscares Joc d’equips queden mal fetes i es trenquen de ves actituds que perEs pot imaginar el típic joc de tres seguida i pel desordre al final del metran pensar en equips amb condicions equivalents taller s’han perdut deu retoladors, que, per exemple, competeixen per clau verda.” s’han perdut tres taps més que faran fer el màxim de cubs de cartolina. que els retoladors s’assequin, s’han trencat unes tisores per no haver-les fet servir adequa- La versió que s’ajustaria més a l’Agenda 21+ seria que els dament i els pinzells no es netegen de seguida, es deixen tres equips fossin desiguals:

Tenen com a objectiu crear el màxim de cubs de cartolina de 6 x 6 x 6 cm en un temps determinat. Una vegada començat el joc, es pot entrar en un espai de negociació de materials i de gent. Habitualment els nois i noies acaben robant material i impedint la feina dels altres.

Una vegada esgotat el temps s’entra en una reflexió conjunta fent paral·lelismes a escala mundial dels països actuals i quines han estat les actituds que s’han generat.

Si es diu que els cubs es faran servir per construir una escola i que del que es tracta és que entre tots es col·labori per produir al màxim sense competències, els nois i noies s’adonen que la seva actitud ha estat molt poc solidària. Això és l’essència del joc cooperatiu.

Fer sabó amb oli brut de campaments A vegades surt la idea de fer sabó a campaments amb oli reutilitzat. Els nens i nenes porten ampolles de plàstic i es decideix provar amb una recepta que algú ha facilitat i que encara no s’ha provat. Quan ja s’ha recollit prou oli queden pocs dies de campaments, i la majoria d’ampolles estan trencades. Si els nens i nenes són molt petits s’ha d’anar amb compte perquè la barreja és relativament perillosa. I al final la majoria, nens i monitors, no volen fer servir el sabó fet perquè no és com el sabó al qual estan acostumats.

Si es volen fer uns campaments més ecològics i es veu convenient fer servir sabó natural, és millor que uns dies abans de campaments es prepari el sabó en condicions i es guardi de manera segura i higiènica per portar-lo a

la muntanya. Durant el taller es fa entendre als nens i nenes les propietats d’aquest sabó i que ha de quedar bé perquè serà l’únic que es farà servir. Abans de fer el taller, cal haver provat de fer el sabó i es buscarà la manera que sigui atractiu tant a la vista com al tacte i a l’olfacte perquè no creï rebuig.

Gimcana pel bosc En tot campament o excursió es fa una gimcana o joc de pistes pel bosc. Són habituals les proves de: digues el nom de cinc arbres, on és el nord, de quins colors són les flors que hi ha aquí… i amb la voluntat de conèixer l’entorn on s’està, s’acaben deixant rastres indesitjats a la zona (cartolines caigudes, cel·lo i cordill als arbres, fulles de plantes arrencades, pedres aixecades que deixen al descobert caus de formigues i altres insectes…).

Anar a la muntanya és ficar-se a casa d’altres éssers que hi eren abans que nosaltres, i que hauran de seguir vivint allà quan marxem. Per això és fonamental que les activitats de l’esplai no deixin la petjada física per on passen.

Es buscarà la manera de no malversar recursos, com ara aprofitar paper reutilitzat, fer servir cordill per aguantar els cartells i després recollir-lo per poder tornar a fer-lo servir, proposar proves que no malmetin l’entorn i que en canvi facin observar-lo…

En definitiva, seguir la línia de l’Agenda 21+ no té altre secret que aplicar sentit comú a la nostra vida i considerar-nos més humils, viure com uns habitants per un temps d’un planeta que s’ha de compartir amb molta gent ara i en el futur.

Thaïs Borri Fundació Terra n

El monogràfic

Grup 1: poca gent, moltes eines (regle, tisores, llapis…) i poques cartolines Grup 2: una mica més de gent, algunes eines i més cartolines Grup 3: molta gent, cap eina i moltes cartolines

El monogràfic

Experiència:

AE Lola Anglada

Segurament tots vosaltres ja heu sentit a parlar de l’Agenda 21, gràcies als mitjans de comunicació, i potser ja teniu una idea sobre el que vol transmetre i de com podeu ajudar-hi vosaltres. O potser no, i us agradaria saber-ne alguna cosa més. L’Agenda 21 va ser el resultat principal de la Conferència sobre el medi ambient i desenvolupament de l’ONU que es va fer a Rio de Janeiro el 1992. És el pla d’acció més complet adoptat per la comunitat internacional que representa un conjunt d’estratègies integrades i de programes detallats per aturar els efectes de la degradació mediambiental i promoure el desenvolupament sostenible a tots els països del món. Buf! Això és una senyora definició! No us preocupeu, que no serà així tot l’article…

Ara que ja hem encetat el tema, seria interessant que us expliqués què té a veure tot això amb el nostre Agrupament. La resposta és ben senzilla: un dels punts inclosos dintre de l’Agenda 21 de l’ONU era promoure la creació d’agendes locals per poder enfocar els problemes des d’una perspectiva més propera.

Així, teòricament, cada govern, ajuntament o institució hauria de crear la seva Agenda 21, després de reflexionar sobre les possibles formes de millorar el seu entorn proper des de la seva competència.

Ràpidament, moltes ONG, associacions i entitats van començar a crear les seves per contribuir al projecte.

Hi ha, doncs, una Agenda 21 de l’Ajuntament de l’Hospitalet i també una Agenda 21 d’Acció Escolta de Catalunya i, a partir d’aquestes dues agendes, vam crear l’agenda del nostre Agrupament.

Des de l’Agrupament volem adherir-nos-hi amb la nostra activitat diària, sent respectuosos amb el nostre entorn, i esdevenir un agrupament verd com estableix l’Agenda 21 de l’associació. És més, ja hem aconseguit tenir el certificat d’Agrupament Verd que atorga Acció Escolta de Catalunya. Però volem anar més enllà i conscienciar els ciutadans i ciutadanes del nostre barri sobre els hàbits no sostenibles i de quines alternatives disposem, a més de donar a conèixer el projecte. Tenir una Agenda 21 és el tema de moda, però nosaltres volem que, una vegada ja no sigui un tema de portada, la gent del nostre voltant s’hagi fet seva la nostra Agenda 21.

Per aconseguir tot això, estem portant a terme tota una sèrie d’activitats i accions. A nivell del nostre agrupament, vam crear un document de bones pràctiques que engloba les següents accions: Predicar amb l’exemple Saber triar pensant abans de fer qualsevol activitat Què fem amb els residus?

Consum solidari i responsable Campaments i sortides sostenibles Educar per un món saludable Cadascuna d’aquestes accions té una sèrie de pràctiques que s’han de dur a terme per aconseguir que es converteixin en hàbits. Un exemple seria utilitzar paper reciclat per a tota la documentació de l’agrupament, comprar productes de neteja que respectin el medi ambient o fer recollida selectiva de les escombreries als caus de les unitats.

Pel que fa a activitats que hem fet pel nostre barri, vam crear una exposició sobre aquest tema amb la intenció que qualsevol entitat o associació la pugui utilitzar. La primera vegada que es va utilitzar va ser a la Festa Major de Sant Josep, on l’activitat per a infants i joves girava entorn d’aquest tema, mitjançant l’exposició interactiva sobre els grans problemes mediambientals del món i tallers on s’ensenyaven formes per col·laborar des de casa.

Finalment, només dir-vos una cosa: potser pot semblar que portar a terme una Agenda 21 o tenir un comportament respectuós amb el medi ambient és una mica feixuc, però heu de tenir en compte que qualsevol cosa que feu, per molt petita que sigui, ens ajudarà a tots i a totes. Realment és molt important pensar globalment i actuar localment!

Consell d’Agrupament de l’AE Lola Anglada n

El monogràfic

3 Entrevista a

Jordi Miralles

President de la Fundació Terra

El monogràfic

Entrem en matèria. Ara estem embarcats en com els esplais han d’aplicar l’Agenda 21, si ho tinc ben entès. D’on va sortir aquest propòsit i com ho hem de fer?

L’Agenda 21, que es va aprovar a la Cimera de la Terra el 1992 i que era un totxo, és un document dels primers que la Fundació Terra va publicar en una versió que hi havia en paraules senzilles. De fet, sempre hem pensat que no calia inventar gaire res de filosofia ecològica, sinó atendre el que molts humans ja pensen i reflexionar i millorar el que tenim. Per això des dels seus inicis el 1994 la Fundació Terra va establir aquest document com un referent.

Una altra cosa és com aquest document es pot traduir a la vida comunitària. En aquest cas hi ha altres eines complementàries i més entenedores com és per exemple l’eficiència energètica o les energies renovables. En aquests camps durant força temps hem estat practicant-hi. I hem deixat nombrosos exemples en el nostre local i en la manera de fer de la mateixa Fundació. Com per exemple, que hem practicat més la cooperació que no pas el fer les coses per nosaltres mateixos. Potser ens calia disposar d’algun efecte sinèrgic per imaginar d’implicar-nos a propiciar que el nostre esperit ecològic es traslladés a la gent de l’edifici (Moviment Laic i Progressista, MLP). Aquest efecte va arribar amb la incorporació d’Acció Escolta al moviment perquè era un col·lectiu que ja havia fet la seva Agenda 21 i, com es diu vulgarment, val més una imatge que mil paraules. n

I ara heu constituït una comissió que treballa l’Agenda 21. Qui hi ha?

Què feu?

Bé, la comissió sorgeix d’una crida feta des de la Fundació Terra a cada una de les entitats per exposar-los la idea. I espontàniament s’hi va apuntar un representant de cada una d’elles. Ara mateix hi ha el Joffre (secretari general de l’MLP), el Ferran Alzina (Eixam, de Rubí), la Yolanda (Totikap, de Barcelona), la Marta Romo, la Thaïs Borri (Acció Escolta i n

Coordinadora de la Fundació Terra), el Jaume d’Acció, la Núria d’Entorn, i el Lluís Ferrer dels Casals de Joves. La comissió es va començar a reunir abans de l’estiu del 2004 i fins ara ha generat un document marc del que hauria de ser l’Agenda 21 i un resum dels deu punts principals en forma de compromís per la Terra, per tal que les entitats no només diguin què els sembla sinó que puguin recordar que això és important. També hi ha un pla del que vol ser. La primera idea és precisament anar a explicar-ho als sectors geogràfics d’Esplac i a la resta d’entitats.

Quan ens hi haurem d’arremangar?

Essencialment l’Agenda 21 que proposem no és tant un decàleg de cosetes per fer en la línia d’alguns llibres que hi ha al mercat com ara Salvar el planeta, sinó més aviat un procés que exigirà aprendre i també exercitar. Per això l’Agenda 21 és un procés de formació i de pràctica. La idea és que no es tracta d’imaginar una història que comença i acaba sinó que reclama un canvi de valors més que no pas d’hàbits i això, doncs, com en la vida mateixa, no té data de caducitat, tot i que sí d’inici. L’inici ha de ser la signatura d’aquest Compromís per la Terra i ja ens ho anirem pelant. Ara mateix, però, ja hi ha un col·lectiu animat en el tema, que això és clau, i algunes entitats, no només d’Acció Escolta, que tenen un primer procés més institucionalitzat, com altres esplais que fa temps que s’hi dediquen de forma intuïtiva. n

Suposo que això té una doble vessant: l’assumpció de l’Agenda 21 per cada esplai i, d’altra banda, com han de transmetre els educadors aquests valors.

Sí, com et deia, això de l’Agenda 21 no és tant un problema d’assumpció perquè no és senzill canviar la condició que ha presidit la teva vida sinó que exigeix el propòsit de voler fer el canvi. Aquesta és la primera condició. La segona lògicament és que evidentment l’Agenda 21 està pensan

da per transmetre valors, i aquests, insisteixo, necessiten una formació.

Perquè el que no ens hauríem d’imaginar és que això de l’Agenda 21 ha de ser dit i fet. Transmetre aquests valors, estem segurs que no serà senzill. Sense anar més lluny només hem de pensar què passa quan anem a un curset, per exemple, a les aules de baix del carrer Avinyó. Doncs que quan acaba tothom té clar que s’ha de sortir per cames i que alguna senyora, perquè fins i tots les senyores no hi imaginarien un senyor, doncs ja ho netejarà, perquè per això algú li deu pagar…

Protesto.

Doncs bé, la realitat és que del que som usuaris n’hauríem de ser igualment responsables, i imaginar que la neteja és cosa d’un altre és una idea burgesa i de poca cura de la condició humana. Al capdavall el cul ens el rentem nosaltres mateixos (mentre podem és clar!). n

Quina creus que és ara mateix la implicació dels monitors i monitores, dels esplais, dels infants i d’Esplac amb el medi ambient?

Suposo que mai ningú és profeta a la seva terra i amb això està tot dit.

Tanmateix, cal pensar que a vegades hi ha canvis i moments històrics que poden donar la volta a la història.

Potser per això no em preocupa tant la implicació que hi pugui haver hagut com la que estic segur que es produirà, com ho palesa el fet que no hauria donat un duro per aquesta Comissió abans de començar i, en canvi, des del primer moment em van sorprendre les ganes i la qualitat de la gent que s’hi ha apuntat. n

Quins obstacles preveus per fer esplais més sostenibles?

No crec que hi hagi obstacles en un espai de progrés com suposa l’Agenda 21 + (per cert és diu així) dins d’un moviment educatiu que vol canviar la societat. Tanmateix, més que d’obstacles hem de parlar de resistències perquè en realitat el que pretenen els valors de l’Agenda n

Un petit canvi que tu demanaries als monitors i monitores?

El petit canvi és voler fer un gran canvi i això en altres paraules vol dir que assumim que aquest planeta ja no pot suportar la càrrega ambiental que li hem imposat. Per dir-ho en termes senzills, amb l’estil de vida que portem, necessitaríem tres planetes i mig, cosa que, com que no els tenim, vol dir que estem manllevantlo del futur. És a dir, que a aquests fillets que amb tant de carinyo ara ja no es fan darrere del quatre llaunes sinó en un còmode llit, els estem donant tant amor que abans de parirn

los ja ens hem menjat tres vegades més del que els tocaria a ells.

Algun canvi de conducta a partir d’aquest raonament?

Per conducta entenem un conjunt de patrons d’estils i de maneres de fer, i ens oblidem que no és tant un problema de conducta com d’interiorització d’una determinada essència. Dit d’una altra manera, al final els humans no assassinem pel broc gros perquè tinguem una conducta apresa, sinó que (no tots, és clar) sentim molt endins un respecte per la vida de l’altre perquè l’assimilem a la nostra. Avui, per exemple el maltractament de les dones algú podria pensar que és quelcom que cal ensenyar a les escoles quan en realitat la condició de maltractament s’inicia des del propi naixement en la mesura que ens separen com a sexes. n

...buscareu algun element didàctic de l’estil del Capità Enciam?

Se’n pot recuperar algun element atès que, pobret, està ben oblidat. n

En qualsevol cas, sí que hi ha eslògans que s’han de mantenir vius com aquest que els petits canvis són poderosos. Però potser el més interessant de tot això és que comptem amb un col·lectiu de mil monitors/es i escaig que és un potencial intel·lectual i creatiu molt gran, tan gran que dubto que hi hagi gaires organitzacions amb aquesta capacitat. El que s’ha de fer ja és estimular aquesta creativitat per aconseguir que un món més sostenible (i per tant, més auster) es posi en dansa.

La Fundació Terra en sortirà beneficiada i reforçada amb la possibilitat de difondre el seu missatge?

M’agrada que em faci aquest pregunta, estimada periodista… En realitat l’objectiu pel qual la Fundació Terra es va posar a l’MLP és perquè compartíem la laïcitat (havíem inventat el terme ecologia laica com la forma no tant de voler salvar el món pel mal que li hem fet sinó per la pròpia convicció d’éssers humans), n

El monogràfic

21 + és que hem de ser i hem de portar una vida més austera. I l’austeritat té un greu problema per als éssers vius que només tenen un aparell per copular i és que s’ha de decidir sempre o un forat o un altre. I escollir entre dues coses meravelloses per quedar-se amb una i ser igualment feliç doncs no sempre es veu com una cosa bona.

El monogràfic

però sobretot perquè pensàvem i pensem que tot canvi necessita agents actius i l’MLP en tenia (en aquells moments i en el futur segur que més). Té unes 10.000 persones joves al seu redós. Aquest és el millor benefici no tant per a la Fundació, perquè bàsicament fa de transmissora de pensaments, sinó per a un futur millor, com el que preconitza l’economia solar, el factor 10 o l’ecointel·ligència.

Fes una breu història de la Fundació Terra i de la dimensió que va prenent, si et plau.

La Fundació neix l’abril del 1994, és a dir, ara fa deu anys. La inicien tres persones que vénen del moviment ecologista, i, cansats de batalles, no tant cansats sinó persuadits, pensen que només propiciant actituds positives i proactives es podrà vèncer en la batalla final, perquè de batalletes n’havíem de perdre i ben segur en perdrem encara d’altres. Però la idea és que si no donem opcions per al canvi, darrere de cada batalla perduda queda un sentiment de frustració important. Vam començar com una petita iniciativa a la qual dues persones es van comprometre a dedicar-hi tot el temps perquè estaven en allò que es diu Los lunes al sol. Ens vam instal·lar en un localet (sempre a les altures) del carrer Lledó, a quatre passes d’aquí. Tanmateix, en els estatuts ja va constar com a seu oficial Avinyó 44, però ni per recursos ni per l’estat de l’edifici i del projecte hi teníem fàcil cabuda. Així que la relació amb les entitats de l’MLP i en concret amb la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, doncs, ja hi va ser des del principi. El canvi més important es produeix el 1998 quan ens ubiquem definitivament en una part de la quarta planta.

El segon gran canvi es produeix el 2001 amb l’acord de patrocini amb Terra Networks, que ens va permetre iniciar el projecte del portal terra.org.

Fins llavors la Fundació havia fet publicacions i alguna moguda social com ara la campanya Fem una Muntanya de Paper, però no havia pogut n

aconseguir tenir la dimensió que té ara amb més de 50.000 visites al més, un important reconeixement en l’àmbit de l’energia solar i de l’ecologia pràctica, amb una botiga virtual inclosa com és Biohabitat.

A través d’aquest portal, en què us heu convertit?

El tema no és en què es converteix un ésser viu sinó en la baba que deixa al seu voltant. En qualsevol cas ara a terra.org hi ha més de 1.200 pàgines de continguts. Quan tothom ens deia que Internet havia de ser xats (participació) i molt visual, nosaltres pensàvem que quan ens cansem de tanta imatge el que volem és trobar una mica de llum, i ara per ara és la paraula escrita on els humans tenim el més gran potencial per transmetre les idees. n

Com es tradueix la Fundació Terra en recursos humans i econòmics?

La direcció de la Fundació consta de cinc persones una de les quals és representant de la Fundació Ferrer i Guàrdia. Ara mateix hi ha una plantilla de cinc persones d’una mitjana d’edat de 27 anys. Terra compta amb un club d’admiradors d’unes 150 persones. El pressupost volta els 130.000 euros i escaig…en altres paraules, tot i la dimensió social és un dels més n

local en propietat que sempre vol dir que podem animar el voluntariat i això és el que estem fent ara, especialment ajudant a formar els futurs llicenciats en ciències ambientals, que són per nosaltres la nostra millor deu.

Com valoreu el paper dels ajuntaments?

Nosaltres vam escriure el primer llibre que explicava el que podia fer un regidor de Medi Ambient aprofitant les eines legals que hi havia als municipis l’any 1996, és a dir, quan en aquells moments van aparèixer les regidories ambientals de forma força massiva.

Continuem pensant que hi tenen un gran paper perquè és allò que és més proper a la persona. Però, potser el que els manca, no tant als ajuntaments com al país en general, és pensar que el territori ecològicament parlant no és una divisió de termes municipals que es van forjar a l’edat mitjana. Que el que se’n diu autonomia municipal a vegades és llibertinatge municipal i que el segle XXI reclama un nova concepció dels ajuntaments. Al capdavall imagina’t què passa quan tu treballes, estires la cadena del vàter, menges i fins i tot et poses malalta a Granollers quan en realitat somies en un altre llogarret del Vallès al qual pagues els impostos però no n’uses gairebé cap servei. En canvi pels de Granollers podrien dir que tu ets un paràsit, però també és clar que la renda del teu treball és una empresa d’allà que hi deixa els seus impostos…

En fi, que és una relació que potser s’ha d’imaginar amb un nou paradigma. I en aquest la sostenibilitat hi té a molt a aportar més enllà d’elaborar una simple Agenda 21. n

Hi ha molts debats oberts sobre el medi ambient. Un dels més importants segurament és què hem de fer amb les escombraries. La solució passa per les plantes integrals de tractament de residus conegudes com a ecoparcs?

Per reduir el volum de deixalles hem de consumir menys, que els productes que usem siguin el més duradors n

baixets de l’MLP. També val a dir que l’entitat necessita consolidar-se econòmicament perquè ara mateix potser no tenim el reconeixement social que tocaria per la dimensió del treball. En qualsevol cas, tenim un

El nostre entranyable Capità Enciam

Què me’n dius dels acords de Kioto i altres tipus de pactes que es prenen en grans cimeres?

Kioto és un protocol de mínims per reduir les emissions a l’atmosfera, però és un punt de partida i cal celebrar que el 2004 s’hagi convertit finalment en una llei internacional.

Tot i que afecta essencialment les empreses com a principals fonts d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Però no hem d’oblidar que tots hi fem emissions tòxiques cada vegada que obrim un llum, fem un desplaçament o ens dutxem. Per cada una d’aquestes vivències podem fer menys emissions: contractant electricitat verda a casa nostra d’un proveïdor legal com és Electranorte, escollint el transport col·lectiu enlloc del privat o que l’aigua calenta sigui escalfada amb energia solar. Kioto som tots, tots som ciutadans i ciutadanes amb efectes hivernacle. A nosaltres ens toca decidir com podem contribuir a reduir les emissions. Les entitats de lleure podrien calcular n

cada any la seva quota d’emissions i establir programes per ser més eficients i així reduir els gasos d’efecte hivernacle.

Alguna resposta més que no t’haguem donat l’oportunitat de dir?

Estima el teu entorn amb la mateixa força que els fills i filles que parim. n

Algun aclariment?

Quan em vas preguntar, per elaborar el meu perfil, si tenia o havia tingut algun mestre, més aviat podríem parlar d’algun personatge que m’ha semblat revelador. En Piort Kroproktin és l’autor de l’obra El apoyo mutuo, que demostra que la cooperació és una estratègia evolutiva més exitosa que la competència proposada per Charles Darwin (n’hi ha una ressenya a l’Espai de Llibertat, número 6). També hauria d’haver esmentat Hermann Scheer, autor d’Economia solar, perquè demostra que podem viure amb fonts d’energies renovables.n n

El capità Enciam –aquell entranyable personatge ecologista que apareixia els migdies a TV3– va ser obra seva. I el lema “Els petits canvis són poderosos”, també. El dia que el vaig conèixer, ara farà gairebé un any, quan vaig submergir-me en l’Àrea de Comunicació d’Esplac, no sabia tot això, i descobrir-ho ha estat un plaer, encara que en el primer moment Jordi Miralles em va remoure l’estómac –involuntàriament i instructivament– amb una explicació de la pressió que exercien els seients de les bicis a la vulva, arran d’una de les meves preguntes. Tot venia perquè em vaig presentar, li vaig demanar un editorial per al Full Informatiu, i em va atendre a l’habitació dels invents de la Terra (la Fundació Terra), on hi havia un seient que fa que el pes no caigui sobre les parts íntimes quan anem sobre dues rodes. El cas és que després li vaig seguir el rastre llegint les galeries que escriu a El Punt una vegada a la setmana.

“Per què sempre parla de sexe?”, es pregunta el Ramon Ribas, quan li demano si té cap qüestió per al Jordi.

El Jordi em respon que no és que parli de sexe, sinó que posa exemples relacionats amb el sexe perquè és una cosa que tothom entén: “Imagina’t que et diuen –m’explica– que et posis al llit amb un home... i tu tota la vida has estat lesbiana. Com et sents? Doncs això és el que li passa a la gent amb l’ecologisme”.

L’entrevista d’aquestes planes està picada pel mateix entrevistat a l’ordinador, tot perquè no haguéssim de transcriure més de dues hores de discurs. És pràctic fins i tot més enllà de l’ecologia. Va omplir la pantalla d’un llenguatge ric, però auster, una paraula, austeritat, que ens recomana com una forma de vida.

Ell és lleó, segons l’horòscop, i potser per això una se sent protegida al seu costat, encara que mai pots abaixar la guàrdia. A més a més, sempre aprens alguna cosa nova i descobreixes alguna part oculta de la seva personalitat, com ara que no té sentit del ridícul. I és que per retratar-lo, es disfressa amb una gorra d’Inspector Gadget que s’afegeix a la ronyonera que ja duia, entre d’altres accessoris penjats al cinturó, i fa un petó molt fort, sense perdre el somriure sorneguer, a una pilota plena d’aire que representa la Terra. En aquest moment, es converteix en un nen i tot seguit agafa més invents i es posa a ballar samba. El capità Enciam d'Avinyó 44 té salsa per liderar uns petits canvis poderosos als esplais perquè siguin més... austers. Ara falta que li deixem portar el timó i que tots pugem al barco per explotar el potencial d’un anarquista avançat al seu temps.

Mireia Sabartés n

El monogràfic

possible i que ens fem responsables del que rebutgem. Després disposem de diversos mecanismes per valorar allò que ja no ens és útil: els mercats d’intercanvi de segona mà, el reciclatge i la reparació. Ser gasius amb els embalatges i sobretot fer l’esforç per utilitzar les infraestructures per facilitar la recollida selectiva. Pensem que només la matèria orgànica i el paper sumen gairebé un 70% del pes de les deixalles. La matèria orgànica es podria compostar a casa de la mateixa manera que també ara rentem la roba a casa. El paper, sense comentaris, perquè tot és material per fabricar més paper. Els ecoparcs o altres instal·lacions finalistes del rebuig final haurien de ser per a una fracció mínima. El problema no són els ecoparcs sinó els nostres hàbits. L’Administració inverteix massa en infraestructura i massa poc en educació dels hàbits. Tampoc és lògic que per fer desaparèixer les deixalles paguem a l’any menys del que costa prendre un cafè cada dia de l’any.

El monogràfic

4 per saber-ne més…

Adreces i contactes d’interès

Materials bàsics per ambientalitzar festes

Informacions bàsiques sobre medi ambient.

Gots de plàstic reutilitzables

Deixalleries de Catalunya

(s’han d’adquirir en grans quantitats):

- Web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya <www.mediambient.gencat.net>

- Fabricant: Mensa <www.men-sa.com>

- Agència de Residus de Catalunya <www.arc-cat.net/home.asp>

Pintures ecològiques per a locals - Web del programa Agenda 21 de l’Ajuntament de Barcelona amb recursos diversos <www.bcn.es/agenda21/> - Portal de l’ecologia pràctica amb més de mil pàgines amb recursos i productes ecològics, “ecoproductes”, online <www.terra.org> - Cercador d’empreses i serveis ecològics diversos <www.terra.org/servicios/>

Vaixella i bosses compostables - eCrac Tel/Fax. 93 318 77 94 <www.eCRAC.8m.com>

<www.terra.org/articulos/art011 12.html>

Espectacles, jocs, teatre, música amb missatges ambientals Lloguer de vaixelles de vidre - Gargot de Joc per Guixot de 8 - Taller Geroni Moragas Tel. 93 674 50 48

(muntatge de jocs construïts amb materials reciclats)

Tel. 93 812 40 89 - Taller Alba Tel. 93 668 22 39

- Pallassos Perillassos (espectacles d’educació ambiental)

- Web de la Fundació Terra on es troben les monografies d’educació ambiental Perspectiva Ambiental per descarregar <www.ecoterra.org> - Web dels quaderns d’educació ambiental digitals Tots <www.tots.net> - Tot sobre recursos relacionats amb entitats solidàries i comerç just <www.canalsolidari.org/web/>

Tel. 93 731 77 11 Productes amb energies renovables - Elektron <www.elektron.org>

Productes ecològics diversos - Biohabitat <www.biohabitat.net>

- Scena Difusió (narració de contes, teatre, cercaviles… sobre el tema del reciclatge)

Tel/Fax. 93 555 31 31

el reportatge

El passat mes de novembre diferents entitats d’educació en el lleure, entre elles Esplac, vàrem comparèixer al Parlament de Catalunya per fer un pas més en el debat al voltant de la necessària millora de l’associacionisme educatiu.

Un pas més cap a la millora de l’associacionisme educatiu Aquesta convocatòria és un èxit per a Esplac, ja que representa un reconeixement de la nostra tasca per part del Parlament i dels diferents grups. Aquest ha estat un objectiu important per nosaltres els darrers anys i, per tant, ens hem de felicitar del resultat aconseguit. El Parlament és la casa del poble on els nostres representats debaten allò que és d’interès públic. Sovint experts o afectats en els temes a tractar són convidats als debats. Això que sembla de sentit comú, per a Esplac era, fins ara, una utopia. Mai en els més de vint anys de la nostra existència havíem estat convocats i esperem que no sigui la darrera vegada.

Des de fa uns anys, i en el marc del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, hi ha un debat obert al voltant de la necessària millora de la situació i les condicions en què es troben les entitats d’associacionisme educatiu (les associacions d’esplais i d’agrupaments escoltes). Aquest debat consisteix principalment a demanar un marc on poder desenvolupar les nostres activitats més favorable que l’actual.

Així doncs, Esplac va comparèixer al Parlament per fer un repàs del que representa el nostre

Mai en els més de vint anys de la nostra existència havíem estat convocats i esperem que no sigui la darrera vegada. projecte i de tot allò en què necessitaríem suport.

Vam explicar que els esplais són espais de llibertat, espais per a la militància on joves i infants practiquen la Democràcia. Que el Projecte Educatiu d’Esplac vol la transformació, per ser millorada, de la societat. Partim de la laïcitat, el progrés i el lliurepensament, a favor de la llibertat, la justícia social, la cooperació, la sostenibilitat i el respecte entre ciutadans i ciutadanes. I que és aquesta la principal aportació que fem a la societat, contribuir a la construcció democràtica.

Vam refermar la nostra defensa de l’associacionisme i el treball en xarxa, explicant que participem d’espais de trobada i diàleg amb entitats diverses i amb principis diferents, perquè són enriquidors per a la Democràcia. Espais que són doncs representants del consens fruit del diàleg entre diferents opinions i opcions. Participem, els reconeixem i assumim les responsabilitats que calguin perquè vagin endavant.

Vam recordar que el nostre compromís per una transformació radical i l’exercici de la solidaritat activa ens porta a la pràctica de l’internacionalisme. Som internacionalistes per convicció i

Els centres d’esplai d’Esplac són independents de qualsevol institució i això els ha suposat un greuge comparatiu pel que fa a disposar de locals on desenvolupar les seves activitats.

també per vocació, sabem que la construcció de nous models de convivència i de noves solidaritats entre els pobles passa, necessàriament, per una intensa vivència internacional de les persones, i particularment dels infants i joves. La construcció d’Europa i la reconstrucció de la Mediterrània així ho reclamen.

Vam exposar que l’esplai és una a s s o c i a c i ó q u e p re n co m a mètode per a la transformació social l’educació. La conjunció del fet associatiu i el fet educatiu, el que ens defineix i dóna un sentit específic a les nostres entitats. Eduquem infants perquè esdevinguin ciutadans i ciutadanes responsables i com a mostra hi ha els 1.500 joves que fan de monitors i monitores als centres d’esplai i els més de 80 joves que dirigim l’entitat.

Dur endavant tota aquesta feina no és fàcil i per això, aprofitant que teníem la paraula, vàrem també donar a conèixer al Parlament quines són les nostres principals necessitats.

Necessitem suport per a la formació dels monitors i monitores perquè puguin exercir d ’e d u c a d o r s . N o d i s p o s e m d’espais adequats (i en algun cas ni tan sols inadequats) on desenvolupar les nostres activitats. Els centres d’esplai d’Esplac

són independents de qualsevol institució i això els ha suposat un greuge comparatiu pel que fa a disposar de locals on desenvolupar les seves activitats. Trobem dificultats per accedir al medi natural tot i que aquest representa una part molt important del nostre Projecte Educatiu. No tenim facilitats per accedir als equipaments o serveis públics, com per exemple sí que tenen les escoles. No gaudim de convenis plurianuals amb les administracions que ens donarien estabilitat, bàsica en un Projecte Educatiu. Patim com tants d’altres les dificultats de no tenir una finestreta única per als tràmits burocràtics. No veiem sovint reconeguda la nostra tasca a nivell internacional. Treballem en els barris amb més dificultats econòmiques però no rebem cap suport per l’esforç que suposa poder donar accés a totes les famílies a les activitats dels esplais.

També vam fer un repàs de la manca de reconeixement de la nostra tasca. Sovint se’ns menysté a l’hora de dissenyar polítiques educatives. La nostra relació amb el món de l’educació formal és poca tot i que tindríem moltes coses a aprendre i a aportar entre tots. El tracte als mitjans de comunicació és anecdòtic i sovint desconfiat. Tot això es tradueix en una manca de reconeixement social que no facilita el desenvolupament del projecte.

Els darrers anys hi ha hagut un clar augment dels serveis educatius (casals, ludoteques, extraescolars, etc). Aquests serveis, que acompleixen una interessant i important tasca complementària en l’educació dels infants, no han de créixer a costa de l’associacionisme educatiu, ja que tot i que tenen característiques comunes (metodologia educativa, recursos pedagògics), no provenen dels mateixos objectius. Cal doncs establir polítiques de suport i reconeixement diferenciades i així ho vàrem explicar a la comissió.

Volem un compromís clar, un suport directe i recursos econòmics suficients per a l’associacionisme educatiu en un futur proper.

Finalment vàrem acabar demanant un compromís clar per part del Parlament i sobretot un suport directe i recursos econòmics suficients per a l’associacionisme educatiu en un futur proper.

L’acollida de la nostra intervenció per part dels grups parlamentaris va ser positiva. I tot i que hi va haver un clar reconeixement per la tasca que fem, el que seguim trobant a faltar és un compromís polític clar amb la nostra causa, que no és més que la causa democràtica. Catalunya ha estat sempre un país amb una societat civil forta, organitzada i militant.

L’associacionisme educatiu n’és un clar exemple, un model amb una llarga història i amb una varietat típica d’una societat plural i oberta. Ens agradaria, doncs, que de les paraules passéssim als fets i que de les intencions passéssim a la definició de projectes i propostes que facin que el futur dels esplais sigui més còmode, de manera que ens permeti fer créixer el projecte i arribar així a més infants i joves i contribuir, per tant, a fer aquesta nostra societat una mica més democràtica i, per tant, feliç i lliure.

Mar Llopis n

Ens agradaria que de les paraules passéssim als fets i que de les intencions passéssim a la definició de projectes i propostes.

i vosaltres què en penseu?

Cinc polítics dels partits representats al Parlament reflexionen sobre el Projecte Educatiu d’Esplais Catalans i ens expliquen la seva opinió sobre la nostra pràctica educativa laica i progressista.

Què opineu sobre el Projecte Educatiu d’Esplac?

En un país com el nostre, en el qual la força del capital humà és un element fonamental en el procés de construcció d’una nació més lliure, més solidària i més avançada socialment, educar en valors no és només una exigència, sinó també una necessitat i una inversió de futur.

L’educació com a formació integral de l’individu, entesa no només com a transmissió i assumpció de coneixements, sinó com una educació que humanitza, que fa créixer la persona en tots els àmbits –físic, intel·lectual, afectiu, espiritual, creatiu, relacional, etc.–, que promou els valors de la persona per ella mateixa i no en tant que subjecte consumidor, contribuent o capaç de respondre a unes directrius, és necessària per al desenvolupament global dels infants, per a la creació de bons ciutadans i, en definitiva, de persones més responsables i comunitats més cohesionades. El Projecte Educatiu d’Esplac s’adiu força, sinó plenament, amb aquesta línia que comparteixo absolutament i que el Grup Parlamentari de CiU té en compte en totes les iniciatives que impulsa.

L’educació integral de la persona o, dit d’una altra manera, la visió personalista de l’educació, ha estat i segueix essent un dels pilars i una de les parets mestra del programa polític i de l’acció política de CiU. De vegades les exigències i la complexitat de les decisions públiques obliguen a trobar un equilibri entre visions i demandes molt diverses. La pressió de la nova economia i del mercat, per exemple, obliga de vegades a prendre decisions –també en l’àmbit educatiu– més centrades en el curt termini que en una visió del llarg termini.

Tanmateix, sempre hem maldat perquè el personalisme impregnés al màxim els nostre projecte global de construcció nacional.

Els governs, l’Administració, les institucions, en definitiva, tenen un paper cabdal en la creació, planificació i ordenació d’instruments que eduquin els seus ciutadans –petits i grans– en llibertat, en responsabilitat, en drets i deures, en consciència crítica, en l’ètica del compromís social, comunitari, etc. Tanmateix, la iniciativa i l’actuació de la societat civil en tot aquest camp és, sense cap mena de dubte, d’un riquesa de la qual no només no es pot prescindir sinó que cal donar-hi tot el suport possible. En aquesta línia, el paper d’Esplais Catalans, per la seva feina i per iniciatives com la d’aquest projecte de mètode pedagògic i de model de centre, ha estat i segueix sent un paper fonamental en la nostra societat.

Per tant, des de CiU veiem amb bons ulls i amb interès i agraïment aquesta iniciativa, que tindrem present i estudiarem amb més deteniment i profunditat.

Felip Puig Portaveu del Grup Parlamentari de Convergència i Unió

Una societat civil forta és una societat civil plural on conviuen formes diferents i contradictòries d’entendre les coses. La contradicció forma part de la democràcia i cap democràcia no pot existir sense la natural contraposició entre el pensament dels ciutadans i les entitats que conformen la societat civil. Com a Partit Popular podem discrepar dels Esplais Catalans en algunes coses. Tenim un concepte diferent del que significa un Estat sense religió oficial o aconfessional.

Tenim diferències notables sobre el sentit de l’educació, sobre els valors que han de conformar l’acció educativa.

Tenim diferències sobre el que som els catalans i sobre la nostra identitat com a comunitat política i cultural.

Tenim diferències, però aquestes diferències són les que fan que Catalunya sigui una societat lliure i plural.

Més enllà d’aquestes diferències, que ens defineixen a tots com allò que som, allò en què creiem, compartim

una voluntat cívica de reconeixement del dret de l’altre a pensar com pensa, a exercir el seu compromís cívic en favor de les seves idees. Catalunya la fem tots i tots som Catalunya. I en aquesta Catalunya nova que avança en el nou mil·lenni tots hem d’aprendre a reconèixer en els altres, en els que no pensen com nosaltres, no només el dret a pensar diferent, sinó també el fet que els que pensen diferent exerceixen amb el mateix patriotisme que nosaltres el seu compromís cívic amb Catalunya.

Eva Garcia Diputada del Partit Popular al Parlament de Catalunya

L’educació en el lleure, una inversió per a la humanitat Un país es transforma i canvia socialment de manera tan lenta, que fins que un no s'atura i mira enrere, no se n'adona. Possiblement, és el que m'ha succeït amb la lectura del projecte educatiu d'Esplac. Segurament també influenciada per altres qüestions educatives que he viscut aquests dies, m’he adonat que el concepte de l'educació s'està ampliant en la nostra societat, i que avui som molts més els que compartim allò que vosaltres dieu en el vostre projecte: "l’educació és el veritable eix vertebrador de qualsevol projecte de canvi, de millora social."

També som molts els que sabem que l'educació no és un concepte en exclusivitat de l'escola, ni tan sols de la família, sinó que l'educació, com a utopia necessària que tan bé ens va definir Jacques Delors, s'ha d'organitzar al voltant de quatre pilars bàsics d’aprenentatge: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a viure junts i aprendre a ser. Sabem que per avançar en aquesta educació integral, necessitem, també, l'educació més formal que transmet l'escola.

Però no tan sols això, sinó que necessitem primordialment la família perquè actuï com a agent catalitzador del concepte ampli de l'educació de l'infant, a més de les institucions i persones que es plantegen

l'educació del temps lliure des del valor educatiu d'aprendre a viure junts, d'aprendre a viure amb els altres, d'aprendre des de la diversitat d'aquest altre i de donar sentit a conceptes com ara igualtat, solidaritat i fraternitat per aprendre a ser, cada dia, una persona amb pensament autònom i crític, amb criteri propi davant les circumstàncies de la vida diària. És en aquest marc educatiu que m'agrada compartir amb vosaltres que "la formació en el lleure no és una alternativa única a la transmissió de valors socialment dominants, però sí que n'és una part insubstituïble", i m'agradaria que en el segle XXI fóssim molts més els que compartíssim la necessitat de l'educació i el valor educatiu en el temps del lleure de l'infant com una inversió per a la humanitat.

Assumpta Baig i Torras Diputada del Grup Socialistes-Ciutadans pel Canvi al Parlament de Catalunya i Senadora

i vosaltres què en penseu D’algú molt savi i molt llest vaig sentir una vegada que quan algú li deia que havia tingut una idea que li volia explicar, ell sempre demanava que li fes arribar per escrit. El resultat era una tria natural, perquè a l’hora de la veritat poques idees superaven el repte de ser transcrites a paper.

Tenir el vostre projecte educatiu entre mans m’ho ha recordat perquè, efectivament, quan treballem en un projecte col·lectiu podem caure en el perill de creure massa en les evidències i treballar a partir de certeses compatides que a vegades no ho són tant. Pensem que hi ha temes dels quals ja no cal ni parlar-ne perquè és obvi que tots ho veiem igual, processos que no cal repassar perquè ja els tenim apresos, o valors que ja no cal tornar a debatre perquè segur que tots i totes hi estem d’acord. Els esforços els posem en allò que és nou, en el que no hem fet encara, en el que acabem de descobrir o aprendre.

L’experiència, però, ens diu que val la pena fer l’esforç de pensar en allò que compartim, parlar-ne i escriurehi perquè a vegades no és tan evident com ens sembla.

Aquest és l’exercici que heu fet des d’Esplac, una inversió en anàlisi, debat i propostes que us permetrà créixer i per tant afrontar amb més solidesa nous debats i noves idees. Que és fruit de la reflexió però també de la pràctica i l’experiència i sobretot, com molt bé dieu, que no és tancat sinó que per esdevenir realment útil ha d’estar permanentment obert.

Ara toca per tant felicitar-vos per la feina que heu fet.

Deixeu que a més a més us feliciti per una altra cosa, pel vostre combat a la neutralitat.

Jo no crec que l’educació pugui ser neutral. Com tampoc ho pot ser la ciència. De fet no crec que pugui ser-ho però tampoc crec que ho hagi de ser.

L’actitud que em sembla valenta i honesta és aquella en què es demana rigor i en el vostre cas hi és com a conseqüència de la professionalitat de la gent que hi heu treballat, però també pel coneixement i

l’experiència del que feu; però a més a més de rigor, també cal exigir transparència, perquè la transmissió de valors i valoracions, de judicis i prejudicis és permanent en les relacions humanes i de conseqüències enormes quan es produeix amb nens, nenes i joves.

Per tant l’única actitud possible és la que garanteix transparència en la transmissió de valors. I finalment crec que és valent demanar-se co m p r o m í s, vo l u n t a t d e transformar i aposta per contribuirhi, ja que només aquesta actitud és realment emancipadora.

En tots aquests sentits el vostre document és valent i honest i per això també se us ha de felicitar.

Endavant i bona feina perquè els països, especialment els que són petits com el nostre, necessiten ciutadans i ciutadanes més lliures, més crítics i més compromesos i vosaltres contribuïu a fer-ho possible.

Dolors Camats Diputada d’Iniciativa Verds al Parlament de Catalunya

i vosaltres què en penseu Educar i formar ciutadans El concepte d’educació en el lleure, en una vida tan programada com és actualment la dels infants i joves, pot sonar a concepte contradictori, però crec que certament té molt sentit. Educar és un acte de generositat i més quan s’està contribuint al creixement de la personalitat dels infants i adolescents amb l’objectiu de viure millor en una societat més justa i formar l’esperit crític d’aquests ciutadans del demà.

S’ofereix a més un ventall molt ampli de possibilitats davant la fàcil alternativa, avui dia massa estesa, de col·locar-se davant del televisor o la videoconsola que aboca a l’aïllament els més joves i els nega l’experiència, sovint difícil, però sempre formativa de compartir i d’aprendre dels altres i del propi entorn.

Infància i joventut són el moment de viure l’amistat, descobrir coses noves, compartir i aprendre a conviure en grup i sobretot el fet de qüestionar determinats esquemes de comportament, triar i tenir un esperit crític. Els esplais són l’espai de la llibertat de consciència i de pensament, la solidaritat i el camí cap al compromís que construeixi una societat d’homes i dones més lliures i feliços. En aquest context la laïcitat es perfila en oposició a tota idea dogmàtica assumida sense raonar, ni restriccions ni barreres mentals imposades.

Esplac entén l’educació, concretament l’educació en el lleure, com el veritable eix vertebrador de qualsevol projecte de canvi, de millora social i respon parlant en termes ideològics a una pedagogia activa i progressista que vol potenciar les capacitats de les persones educades des de la implicació en allò que s’ha d’aprendre, el fet que els educadors s’han d’adaptar a l’heterogeneïtat del grup i atendre’n específicament cadascun les membres del grup concret respectant els seus ritmes personals, la pedagogia en llibertat i per la llibertat a partir del respecte als drets i les obligacions de cada persona, la coeducació conjunta de nens i

nenes sense discriminació ni diferenciació per motiu de sexe, la normalització en el fet d’estendre a persones amb disminucions de tipus físic, psíquic i sensorial les oportunitats del conjunt de la societat, i finalment, la integració com a procés pel qual tota persona és inclosa, respectada i acceptada dins d’un grup.

Amb aquests valors i amb la participació entesa no només com a presa de decisions sinó com un compromís que s’assumeix davant dels altres estem formant els ciutadans del demà amb valors democràtics. Per tant, formant ciutadans que tindran esperit crític, seran capaços de prendre decisions meditades i estaran formats en els valors de la convivència i tolerància molt necessaris en una societat plural i diversificada, a més de conservar els seus trets identitaris en una societat que tendeix a la globalització en tots els aspectes.

Joan Ridao Portaveu d’ERC al Parlament de Catalunya

Campaments, Col貌nies, Rutes, Casals i Activitats Internacionals de juny a agost Esplac, Esplais Catalans Informaci贸: de dilluns a dijous de 10 a 14h i de 16 a 19h. divendres de 10 a 14h. c. Aviny贸 44, 2n pis Tel. 93 302 61 03 esplac@esplac.org www.esplac.org

l’experiència

III ESCOLA DE PARTICIPACIÓ El passat cap de setmana del 19, 20 i 21 de novembre de 2004 a l'Alberg de Can Soleret de Mataró es va portar a terme la III Escola de Participació, una activitat organitzada conjuntament entre l’Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya i la Generalitat de Catalunya per fomentar un espai de trobada i d’aprenentatge per a tota la joventut que s’organitza per participar en els seus municipis i comarques.

Aprendre fent, l’aprenentatge en l’acció: el principi metodològic de l’Escola de Participació és l’aprenentatge a través de la mateixa pràctica de la participació, posant en joc les habilitats individuals i col·lectives necessàries per a aquesta i desenvolupant tècniques i mètodes que la facilitin.

I és que la participació s’ha d’entendre com el fruit d’un procés d’aprenentatge i no com una manifestació espontània. A participar, se n’ha d’aprendre i, de fet, és molt probable que els joves més actius socialment siguin aquells que han tingut experiències prèvies de socialització en la participació (als centres escolars, en associacions d’educació en el lleure, en l’entorn familiar).

A participar se n’ha d’aprendre participant.

D’altra banda, la qualitat d’aquesta no depèn exclusivament de si existeix o no una actitud favorable entre els individus. Per poder participar d’una forma adequada hi ha d’haver, d’una banda, estructures que ho facilitin i, de l’altra, les habilitats i els coneixements suficients que ho garanteixin amb les mínimes condicions per a la recollida d’informació, l’estructuració de propostes o les habilitats per portar a terme accions, entre d’altres.

I l’Escola de Participació vol ajudar els joves per tal que adquireixin els coneixements i les habilitats que els facilitin la seva incorporació a la societat mitjançant la implicació en els afers col·lectius, a través d’associacions o processos participatius diversos, ja que el nivell de maduresa democràtica es pot mesurar segons el volum del teixit associatiu i una xarxa articulada de societat civil forta com una clara mostra de fortalesa democràtica.

L’Escola de Participació és un espai de trobada i d’aprenentatge per a tota la joventut que s’organitza per participar en els seus municipis i comarques; una caixa d’eines, habilitats i mètodes.

Aquest any hi hem incorporat una novetat: se n’han proposar dos nivells, el d'iniciació i el d'aprofundiment.

Així, mentre que el nivell d'iniciació va dirigit a la gent amb poca experiència associativa (adolescents o joves que acaben d’incorporar-se a associacions), el nivell d'aprofundiment està pensat per als joves que ja fa uns anys que participen en entitats.

Durant tot el cap de setmana hem pogut aprendre i intercanviar experiències sobre temes com és el mateix significat de la participació; s’han treballat tècniques i dinàmiques d'habilitats i relació (resolució de conflictes, escolta activa, habilitats de negociació i comunicació, cooperació i confiança); tècniques i mètodes de participació (com organitzar-se, prendre decisions i fer reunions de forma igualitària, democràtica i participativa, com fer projectes, dinàmiques d'anàlisi i planificació, i coordinació i organització d'equips de treball); i com a proposta final en la qual aplicar tots aquests continguts, vam assajar la participació mitjançant un joc de rol on se simulaven els diversos agents locals de joventut (associacions, col·lectius informals i administració) implicats en un procés participatiu per al disseny de les polítiques locals de joventut.

En definitiva, un projecte interessant que pot ajudar a millorar la nostra capacitat d’acció i interlocució social, que ha tingut un gran èxit tant en el nombre de participants (ja n’hem fet tres edicions), com en el nivell de participació i la posterior valoració. I no només en la intuïció de la projecció del projecte, sinó per la comprovació de la repercussió que posteriorment ha tingut en l’increment i millora en la capacitat dels participants d’incorporar-se als diferents espais participatius.

Fidel González Secretari general Casals de Joves de Catalunya n

Llibre Títol: Compartir amb la natura.

Com organitzar un campament ecològic.

Autors: Jordi Miralles, Mireia Mena Edita: Fundació Terra i Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia.

Pàgines: 176 Preu: 11 euros

RUTA On: Les vies verdes a Girona

Compartir amb la natura es presenta com un manual per facilitar l’organització d’un campament segons nous criteris que permetin convertir la nostra estada a la natura en una experiència única. No és un receptari, però aporta moltes idees per muntar un veritable bufet que sadolli la fam d’explorar el nostre entorn amb més sensibilitat. Un manual indispensable per descobrir la vida en tots els sentits que segur que aportarà molt bones idees a aquells esplais que s’animin a fer un campament en plena natura.

Sovint preparem les nostres sortides de cap de setmana partint de la idea que hem de trobar una casa de colònies i un autocar que ens hi dugui i ens torni a casa. Altres es plantegen la possibilitat de preparar una sortida de cap de setmana itinerant, sovint a peu, i rarament en bicicleta. Aquest últim cas és el que vam dur a terme el grup d’12-13 anys del Centre d’Esplai l’Eixam ara farà uns 5 anys, quan això de les vies verdes encara sonava a xinès.

Tot i que si busqueu més informació veureu que, de vies verdes, n’hi ha més d’una, nosaltres, per qüestions de transport, vam decidir que començaríem a Ripoll i acabaríem a Girona, ja que eren les dues ciutats que disposaven de línia directa de tren amb Barcelona, és a dir, l’opció més econòmica. Això també ens permetia dividir la ruta en dues parts més o menys iguals i dormir a Olot, concretament a l’alberg de la ciutat (penseu en la possibilitat de treure-us el carnet col·lectiu d’alberguista!).

Si us decidiu a fer la mateixa ruta que nosaltres, el primer dia fareu uns 10 quilòmetres entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses amb un pendent molt suau, d’un total de només 100 metres. A partir d’aquí, però, comença un tram de 35 quilòmetres que possiblement sigui el més complicat de tota la ruta, pel pendent, ja que s’ha de creuar la collada de Capsacosta (després és tot baixada), i per la via en si, ja que la via verda encara no està del tot acabada i possiblement en alguns trams ens veurem obligats a seguir la carretera, això sí, amb molt poc trànsit ja que per als cotxes hi ha dues vies més que uneixen els dos pobles pel sud i que són molt més utilitzades.

Quan arribeu a Olot podeu anar a deixar les bicicletes i les motxilles a l’alberg (assegureu-vos que hi haurà espai per a vosaltres i les bicicletes per telèfon!) i anar a fer una volta, per exemple, fins al proper Parc Nou, on podreu realitzar tot tipus de jocs. El sopar, igual que el dinar, és recomanable que l’hàgiu portat preparat

des de casa, i tant l’esmorzar com el dinar de l’endemà és recomanable que el compreu al gran supermercat que hi ha a prop de l’alberg.

El segon dia comença amb una mica de pujada durant els primers 10 quilòmetres fins al coll d’en Bas, però de seguida es converteix en una baixada ràpida i còmoda fins a l’arribada a Girona, 44 quilòmetres més enllà, on agafareu el tren i tornareu cap a casa!

Com a recomanació dir-vos que són imprescindibles els cascos, una farmaciola bàsica (les caigudes estan assegurades…), recanvis bàsics (càmeres d’aire, claus Allen, manxa, material de cadenat i frens, etc.) i paciència a les pujades: no passa res si heu de baixar tots de la bicicleta i pujar a peu tot xino-xano… teniu temps de sobres!

Ja per acabar, si finalment us decidiu a fer aquesta excursió, val més que truqueu uns quants dies abans a la Renfe per demanar un bitllet col·lectiu i fer-los saber el nombre de persones que pujareu al tren i que portareu les respectives bicicletes, i així us faran lloc en algun vagó. Penseu que si no ho feu pot ser que no us deixin pujar… Quin mal rotllo, no?!

Més informació a: http://www.ffe.es/viasverdes/

Esplais Catalans, l’Escola Lliure El Sol, la cooperativa Entorn, La Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, la Fundació Terra, l’Associació de Casals de Joves de Catalunya i Acció Escolta de Catalunya* formen el Moviment Laic i Progressista. En el terreny de l’acció política i social, el Moviment Laic i Progressista reivindica la salvaguarda de la dignitat humana i l’autodeterminació de les persones contra qualsevol limitació o pressió injusta. El Moviment Laic i Progressista està compromès en un impuls de canvi de la societat a favor del lliure pensament, la tolerèancia, la diferència, els drets humans i la ciutadania.

La Fundació Ferrer i Guàrdia, amb quinze anys d’experiència, treballa per la recuperació de la tradició lliurepensadora i la difusió de la pedagogia de l’Escola Moderna.

Esplais Catalans, Esplac, és l’associació d’educació en el lleure infantil i juvenil que agrupa 112 centres d’esplai d’arreu de Catalunya. Treballa per la renovació profunda dels centres d’esplai fins a convertir-los en un autèntic espai dels infants.

L’Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya promociona, fomenta i coordina iniciatives i projectes juvenils basats en l’autogestió i la democràcia participativa dels joves. Té 31 grups i casals associats que agrupen 2.600 socis i 5.000 usuaris.

L’Escola Lliure El Sol és l’eina de formació per convertir els joves en ciutadans lliures. Realitza cursos diversos de formació d’educadors i dirigents associatius per més de 1.000 alumnes cada any.

ENTORN, sccl és la coooperativa de serveis socioeducatius que gestiona des de l’economia social projectes i equipaments. Actualment desenvolupa més de 150 serveis en 50 poblacions per a més de 50.000 usuaris.

La Fundació Terra és un instrument social per estendre el missatge que totes les persones podem i hem de fer petites coses per contribuir a salvaguardar el medi ambient.

Acció Escolta de Catalunya constitueix una proposta d'educació en la llibertat des de l'escoltisme; una escola de ciutadans actius, democràtica, oberta, progressista i catalana. *membre observador de l’MLP