La roda del relleu. Donem corda a l'esplai!

3

La roda del relleu.

Donant corda a l’esplai.

4

La roda del relleu

Coordinador: Arnau Goberna Cabanyes.

Redacció: Jou Garganté Serra i Rafa Cortés Arrieta.

Col·laboracions: March Enrich Capilla, Rafa Guillen Sánchez, Sergi Garcia Prat, Sandra Villa Serradell, Berta Mundó i Fontdeglòria, Raül López Cancho, Pere Vila Cassanyes, Àlex Unai Garcia, Esplai Boix, Esplai Can Parellada, Esplai La tribu, Esplai MOVI de Sarrià, Associació de Casals de Joves de Catalunya i Acció Escolta de Catalunya.

Coordinació de l’edició: Eva Sanahuja Mata Agraïments: volem donar les gràcies a tots i totes les participants de l’Escola de Dirigents de l’any 2008 i dels Sopars del relleu celebrats als diferents sectors geogràfics d’Esplac entre els mesos de maig i juliol del 2008. Gràcies també als esplais Lairet, Roques Albes, Vic Remei, Bruixes i Bruixots, Boix, Xiroc, Can Parellada, Drac Màgic, Piolet, Flor de maig, Garbí, Gatzara, GMM, Guaita’l, Kasperle, M.I.V., Movi, Olivera Rodona, Totikap i Xangó per les seves valuoses aportacions.

Primera edició: novembre de 2010.

Esplais Catalans, Esplac Sou lliures de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra La roda del relleu. Donant corda a l’esplai amb les condicions següents: −Sempre que utilitzeu aquest llibre n’heu de citar Esplais Catalans, Esplac com el seu autor i editor. −No podeu utilitzar aquesta obra per finalitats comercials. −No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.

Edita: Esplais Catalans, Esplac Avinyó, 44 – 2n 08002, Barcelona Telèfon: 93 302 61 03 / Fax: 93 302 00 89 esplac@esplac.cat / www.esplac.cat Revisió lingüística: Esmena Correccions Fotografies: Esplais Catalans, Esplac Disseny: Clic Traç, sccl Maquetació: Grafòmon Impressió: Cevagraf, sccl Imprès en paper ecològic ISBN: Dipòsit legal:

5 SUMARI PART TEÒRICA

0. Introducció: què volem?

1. Què és el relleu?

2. Perquè hem de treballar el relleu?

3. El relleu com a procés integral

4 Quin principis guien aquest procés?

4.1 Aspectes pedagògics 4.2 Aspectes psicològics

5. Qui esta implicat en el relleu?

5.1 Equips de monitors 5.2 Infants 5.3 Famílies:

6. On es dona el relleu?

6.1 L’esplai com a entitat: elements d’organització bàsics per a un bon relleu 6.2 Els documents 6.3 L’esplai com a grup

7. Com traspassar els coneixements?

7.1 Estratègies per traspassar coneixements

8. Conclusions

9. Annexes 9.1. Taules de psicologia evolutiva 9.2 L’hèlix del relleu 9.3 Com treballar per projectes 9.4 Com fer una formació interna 9.5 El treball als instituts 9.6 Fer reunions eficients PART PRÀCTICA 1.Jocs i dinàmiques pel relleu 2. Experiències que ens parlen del relleu 2.1 La Tribu: un esplai en expansió 2.2 Boix: la roda que no deixa mai de girar 2.3 Can Parellada: les rutes i el relleu 2.4 Movi: una manera d’organitzar-se

6

La roda del relleu

Introducció

0. Introducció: què volem?

El curs passat érem un equip de monitors de 10 persones. L’últim cop que ens vam veure va ser en acabar els campaments d’estiu, i en aquell moment ningú no va pensar en quin dia ens trobaríem altra vegada per tal d’organitzar el curs vinent. Tots érem conscients que dues persones marxaven d’Erasmus, que una altra començava la carrera i havia de treballar, que tres monitores veteranes també havien comentat que aquest era el seu últim any, i que la resta del grup no s’ha pronunciat. Tots sabíem que això era així, i de tant en tant havia sorgit algun comentari sobre aquesta qüestió, però tot quedava en això, en un comentari a l’aire, una certa preocupació i, després, un silenci per part de tots i totes.

Ara som a mitjan setembre. Tres monitores es troben tot fent un cafè.

Ja fa dies que alguna mare o algun pare els ha trucat per demanar informació sobre l’esplai per a aquest curs. Elles valoren que han de passar l’encàrrec a la resta de les monitores i els monitors, però... qui és la resta? Què n’ha quedat, de l’equip de monitores i monitors de l’any passat? És possible que a algunes o alguns de vosaltres aquesta situació no us sembli estranya. Any rere any els equips de monitores i monitors varien, i, si no sou previsors i no treballeu amb visió de futur, la continuació del projecte d’esplai pot veure’s en una situació complicada.

En el document que ara teniu a les mans parlem de la manera com evitar que arribi a produir-se la història que us acabem de mostrar.

7

8

La roda del relleu I és que teniu a les mans un recurs amb continguts teòrics i pràctics per facilitar el desenvolupament del vostre pla de relleu, tant per a infants i adolescents com per a monitors i monitores, perquè el relleu és un procés continu que comença quan la persona entra a l’esplai.

Per a la realització d’aquest document es van dur a terme tota una sèrie d’accions amb els esplais amb l’objectiu de treballar conjuntament aquest problema. El procés va començar a cada sector geogràfic amb una sèrie de sopars en els quals, a través d’un seguit de preguntes, els participants van explicar les seves vivències pel que fa als relleus que havien viscut i havien protagonitzat. Així es van copsar quins eren els problemes bàsics i quines estratègies s’havien desplegat.

Amb la informació obtinguda, vam decidir realitzar una sèrie d’enquestes a un gran nombre d’esplais per tal de tenir l’opinió i les pràctiques d’aquelles persones que no havien pogut participar als sopars.

A continuació, amb tot aquest seguit d’actuacions, es va dissenyar l’Escola de Dirigents del 2008.1 En aquest espai, els objectius principals van ser, d’una banda, aprofundir en la definició del que s’entén per relleu generacional i, de l’altra, recopilar suficient informació per tal de poder dissenyar el manual que ara us presentem.

Aquest manual, com ja hem dit, té continguts teòrics i pràctics. De fet, el manual progressa des de la teoria cap la pràctica.

D’aquesta manera, els primers capítols (de l’1 al 5), de caràcter més teòric, comencen definint què és el relleu, quines són les causes principals dels problemes associats a aquest procés, quins principis, tant pedagògics com psicològics, han de guiar-lo i, a l’últim, quins són i com són els protagonistes que intervenen al llarg d’aquest procés.

Per tant, els primers capítols us serveixen d’anàlisi i punt de partida per a un segon bloc de capítols (6 i 7) de caràcter més pràc1-Activitat de formació anual dirigida a tots els responsables i totes les responsables d’esplais, comissions, equips generals de sector i equip de direcció.

Introducció tic. Aquest segon bloc comença parlant d’on es dóna el relleu, centrant-se bàsicament en els documents que s’han de traspassar i les dinàmiques dels grups (atès que el relleu és un fenomen de grup), i finalitza amb propostes concretes d’estratègies per treballar el relleu.

Finalment hi ha els annexos, de caràcter purament pràctic. Hi trobareu activitats, experiències i guies per acabar de polir el vostre pla de relleu. Però, no satisfets amb tot aquest material, encara trobareu en aquest document un últim recurs: l’hèlix del relleu.

Aquesta hèlix és un mapa que cal tenir ben present, físicament i mentalment, al vostre esplai, ja que recull en forma de taules les estratègies que cal aplicar amb els diferents grups d’edat.

Potser la urgència amb què de vegades es treballa aquest tema us farà anar directament a les parts més pràctiques, però volem subratllar que, si bé la part pràctica va directa al gra, la part teòrica és molt útil per agafar perspectiva i repensar els fets concrets amb els quals ens trobem. Sovint la immediatesa del dia a dia impedeix veure les coses des d’una certa distància, i això pot acabar en un ofegament. Els continguts teòrics donen distància.

Aquest manual és només un punt de partida que podreu adaptar a les particularitats del vostre esplai. Cada esplai és una realitat, i, per molts manuals que fem, la realitat sempre els sobrepassarà.

Serà tot un èxit si en aquestes pàgines trobeu solucions concretes per a les vostres situacions; però, per sobre de tot, utilitzeu la creativitat i persevereu en el vostre objectiu: continuar millorant el projecte d’esplai.

9

10

La roda del relleu

1. Què és el relleu?

El primer que cal fer abans de posar-se a treballar sobre qualsevol tema és saber el significat d’allò de què volem tractar. Les paraules són polisèmiques i estan subjectes a moltes interpretacions. Per això considerem necessari per començar la casa pels fonaments, és a dir, definir clarament què volem dir quan parlem de relleu.

Una primera manera de trobar el significat d’un mot és consultar el diccionari. Així ho hem fet. La Gran Enciclopèdia Catalana defineix el relleu (entre d’altres accepcions) com l’acció d’“alliberar algú d’una obligació, d’un servei, etc., posant algú altre o posantse un mateix en el seu lloc”.

Què és el relleu?

Una segona manera de trobar el significat d’un mot o d’un concepte és preguntar als protagonistes que l’han de fer servir què significa per a ells. Això és el vam fer a l’Escola de Dirigents del 2008. D’aquella trobada van sorgir algunes conclusions que a continuació us exposem: • El relleu l’entenem com el procés que busca la continuïtat a través del traspàs d’informació i que genera cicles vitals personals dins de l’esplai.

• És un procés estratègic i constant que consisteix en un traspàs de coneixements entre persones (responsabilitats, tasques, valors, formes organitzatives, maneres de fer, costums...) que s’ha de treballar al llarg de tot el procés associatiu de la persona, des que entra a l’esplai fins que en surt, especialment amb els joves.

• És un procés estratègic de formació i traspàs de coneixements incorporat en les funcions pròpies de l’equip de monitors i monitores.

• És el fet d’assegurar el futur de l’entitat a través de persones amb experiència, que a poc a poc es van desvinculant de l’esplai traspassant les responsabilitats i les informacions a persones novelles, tenint una cura especial del treball i l’educació amb adolescents i joves.

• És el procés natural, progressiu i permanent en el temps de traspàs crític de coneixements, responsabilitats, informacions, etc., que implica diferents generacions i una estratègia clara encarada al bon funcionament i a la vida de l’entitat.

D’aquestes cinc definicions, podem extreure tres idees bàsiques: • El relleu és un procés que s’estén al llarg de la vida de l’esplai i afecta els seus protagonistes, generant cicles vitals personals dins l’esplai.

• El relleu afecta la continuïtat i el futur de l’esplai i, més concretament, la reproducció de l’equip de monitors • El relleu implica traspàs de coneixements i responsabilitats entre els vells que ho deixen i els nous que entren, amb el suport dels que es mantenen.

11

12

La roda del relleu

De totes aquestes accepcions que hem repassat, tant nostres com de la Gran Enciclopèdia Catalana, traiem com a conclusió la següent definició bàsica: Relleu: Procés d’entrada i sortida de persones i coneixements dins de l’equip de monitores i monitors de l’esplai que implica un doble sentit, un de buidatge/deslliurament i un altre de farciment del buit creat, que suposa la reproducció de l’esplai i, per tant, la continuïtat o la mort d’aquest esplai. El doble moviment de sortida i entrada afecta, directament o indirectament, els tres protagonistes de l’esplai (monitores i monitors, infants i famílies) i implica un traspàs continu de coneixements i responsabilitats.

Aquesta definició ens servirà per anar repassant, al llarg d’aquest document, les diferents variables que afecten el procés de relleu a l’esplai. Volem destacar, però, que estem parlant d’un procés i que, en aquest sentit, parlem d’un moviment. En dir que és un moviment estem posant l’èmfasi en l’aspecte dinàmic d’aquest fenomen, i, per tant, caldrà que reviseu i actualitzeu constantment totes les variables que l’afectin.

Per què hem de treballar el relleu?

13

2. Per què hem de treballar el relleu?

Per tal d’afrontar qualsevol situació que comporti un canvi, heu de ser conscients de les debilitats i les fortaleses que té la vostra entitat i, d’altra banda, de les oportunitats i les amenaces que rep de l’entorn.

L’experiència ens diu que l’entrada i la sortida de persones produeix canvis al si de les entitats. Aquests canvis poden repercutir en benefici de l’entitat, renovant les seves forces, o bé poden no ser tan beneficiosos i posar-ne en perill la continuïtat. En tot cas, aquest és un tema que preocupa els esplais.

A l’estudi sobre el Moviment Laic i Progressista, que va realitzar la Fundació Francesc Ferreri i Guàrdia l’any 2006, es feia la pregunta de quines eren les problemàtiques que més preocupaven els esplais.

En aquell moment, la resposta majoritària va ser la manca i la continuïtat dels monitors i les monitores, amb un 56,8% de les respostes.

En segon lloc va sortir la manca d’infants i la seva continuïtat, amb

14

La roda del relleu un 39,5% de les respostes.

No cal ser gaire llest o llesta per adonar-se que tots dos problemes afecten directament el relleu, ja que, si tenim problemes pel que fa a l’entrada i la permanència dels monitors i les monitores, i ens passa el mateix amb els infants, qui romandrà a l’equip de monitores i monitors per tirar endavant el projecte d’esplai?

Per tal d’afrontar qualsevol situació que comporti un canvi, heu de ser conscients de les debilitats i les fortaleses que té la vostra entitat i, d’altra banda, de les oportunitats i les amenaces que rep de l’entorn. Per fer aquesta anàlisi us recomanem que feu servir una eina anomenada DAFO,2 que, encara que el seu nom soni una mica marcià, és ben útil. De fet, a l’Escola de Dirigents de l’any 2008 la vam utilitzar per analitzar el relleu als esplais.

A continuació us oferim els resultats que van sortir d’aquella trobada, però només farem esment dels resultats de les amenaces i les debilitats. No volem portar malastrugança, ans al contrari, volem remarcar els aspectes dels quals cal tenir cura per poder posarhi, des d’ara mateix, la màxima atenció. No obstant això, sereu vosaltres els que haureu d’ajustar aquestes opinions a les vostres realitats.

Debilitats (fan referència a l’esplai) • Manca de grups de joves. Un dels principals problemes amb què es troben els esplais és la manca de grups de joves. Un cop els infants es van fent grans, arriben a una edat en què els grups comencen a trontollar. Generalment flaquegen els grups d’adolescents entre 14 i 18 anys. Per tant, haureu d’anar amb molt de compte amb aquestes edats per assegurar-vos un bon relleu.

• Entrada precoç i inexperiència. El fet que d’un any per l’altre un nombre elevat de monitores i monitors hagin de deixar de serho pot generar a l’equip de monitors un buit que hagin de cobrir joves d’edats entre 16 i 18 anys. Aquesta situació pot degenerar 2- L’anàlisi DAFO és una tècnica o eina usada per analitzar i identificar els factors interns (fortaleses i debilitats) i els factors externs (oportunitats i amenaces) d’una organització. Aquests factors en condicionen tant la situació actual com el desenvolupament futur. Es pot fer servir per analitzar l’entitat davant d’una situació concreta, com, per exemple, el relleu.

Per què hem de treballar el relleu? en un greu dèficit d’experiència en el nou equip, amb tots els desequilibris i les inseguretats que duu associats. Assegureu-vos un equilibri entre persones que tinguin experiència i persones que no en tinguin.

• Poca permanència de les monitores i els monitors. Recordeu que aquesta va ser la màxima preocupació manifestada pels esplais a l’estudi del qual us parlàvem abans. El mateix estudi indicava també que la vinculació mitjana dels monitors i les monitores als esplais és d’uns quatre anys. Aquest fet força els equips de monitores i monitors a haver de trobar constants estratègies d’adaptació per continuar el projecte. Això implica, entre d’altres coses, gastar moltes energies i pot minvar greument la motivació per continuar.

• Endogàmia. De vegades són tantes les tasques i les preocupacions que teniu en el dia a dia de l’esplai (a més de les vostres vides personals) que us oblideu de fer difusió cap a fora, més enllà dels vostres cercles familiars i d’amistats. Això provoca que a l’esplai sempre es mogui el “mateix” perfil de persones. Té de bo que l’ambient que es forma és força íntim, proper i fins i tot familiar, però correu el perill de tancar-vos a altres grups i col·lectius del vostre entorn. Per tant, aneu amb compte i treballeu per mantenir les portes obertes a altres que no siguin del vostre cercle.

• Lligat amb l’anterior punt, no sempre teniu un discurs i una estratègia clars per arribar a més persones i explicar qui sou i què feu. Això repercuteix en la captació de nous membres. Elaboreu un pla estratègic per arribar a nous col·lectius que contingui la població “diana” a la qual voleu arribar i quins passos voleu fer per arribar-hi. Per a aquesta tasca, us serà molt útil tenir un ideari i un projecte educatiu senzill i clar (per aprofundir sobre aquest tema, vegeu la pàgina 55).

• La manca de temps. Les monitores i els monitors afronteu estudis, feines, despeses econòmiques, relacions amoroses, l’arribada de la primavera... I, a més a més, esteu a l’esplai! Massa coses per a dies de 24 hores! Caldrà, doncs, que ho planifiqueu i que sigueu sincers a l’hora d’acceptar compromisos, deixant ben clar quin temps voleu dedicar i podeu dedicar a l’esplai. Això us facilitarà la feina per poder fer després unes coses o unes altres.

• Allò que oferim no és material i pot costar visualitzar-ne i valorar-ne la importància. Aquest és un greu problema en una

15

16

La roda del relleu societat materialista i de temps ràpids com la nostra. Però vivim en aquest món i no en un altre. Caldrà, doncs, prendre’s les coses amb paciència, doncs els resultats, les transformacions i els reconeixements poden trigar temps en visualitzar-se. Per això, confieu en la vostra tasca.

A més de viure en una societat materialista i ràpida, també vivim en l’anomenada societat de la informació. En aquest sentit, per donar-vos a conèixer i tenir presència al vostre entorn, feu ús de les noves tecnologies; blogs, web, xarxes virtuals, etc. A Esplac us podem donar un bon cop de mà.

Amenaces (fan referència a l’entorn de l’esplai) • Context de baix compromís. Aquesta opinió té a veure amb la cultura “passota” en què vivim, on predomina l’individualisme i on les qüestions de caire social no tenen gaire importància. Potser aquesta percepció té el seu vessant real, però potser és un mite o una excusa que posem des del món associatiu per no assumir les nostres mancances. En tot cas, la qüestió del compromís va lligada a les motivacions de la gent; indagueu quins motius (motius de fons) mouen la gent del vostre entorn. Una bona pista per esbrinar-los és recórrer a les necessitats. La gent es mou per necessitat.

Per exemple, pel que fa als adolescents, una necessitat que tenen és la d’obtenir espais propis per autorealitzar-se. En la mesura que l’esplai respongui a aquesta necessitat, estarà motivant aquestes persones a participar en el projecte.

• Endogàmia i poca obertura d’algunes entitats a la població o al barri. Abans hem assenyalat que a l’esplai sovint es mou el mateix perfil de persones i que això pot suposar tancar-se a altres col·lectius de l’entorn. Les persones nouvingudes són un d’aquests grups socials que formen part de l’entorn de molts esplais, i no els coneixen o no hi participen. Tenint en compte que vivim en un món cada dia més intercultural, els joves nouvinguts representen un públic potencial per regenerar els equips de monitores i monitors. Aquest és el present, i hem de viure en aquest present i des d’aquest present. Caldrà elaborar, doncs, estratègies d’apropament i integració d’aquests “nous” col·lectius. Si voleu llegir més sobre aquesta qüestió, vegeu la pàgina 44 d’aquest document.

Per què hem de treballar el relleu?

• Que ens vegin com a serveis socials. Com que els esplais oferiu de vegades serveis a la comunitat, i en alguns casos col·laboreu amb serveis socials, pot donar-se el cas que algunes persones o col·lectius us confonguin amb aquests serveis. Si passa això, el que cal fer és comunicar bé el que som, apropant-nos a aquells col·lectius o a aquelles persones que detectem que no ho tenen clar. És responsabilitat de l’esplai de fer-se valer. Novament, caldrà dissenyar una estratègia per donar-vos a conèixer, i aquesta tasca us la facilitarà molt el fet de tenir un ideari i un projecte educatiu viu.

• Gran oferta de lleure i molta competència. En el “mercat” del lleure hi ha molta competència. Hi ha una gran oferta d’activitats de lleure i moltes entitats i institucions implicades. Però entre les ofertes de lleure que avui trobem n’hi ha tres que són fortes, i no precisament gaire educatives: Internet, la televisió i els videojocs.

Així doncs, entre tots i totes hem de fer mans i mànigues per fer atractius els esplais. Una bona manera de ser atractiu consisteix a ser creatiu i utilitzar totes les eines possibles (adequant-les al nostre ideari) per fer-se un lloc original dins d’aquest gran “mercat”.

• Hiperxarxa. Aquesta gran oferta de lleure també afecta el món de l’associacionisme, de manera que la presència de moltes entitats en el vostre entorn us pot arribar a fer “invisibles” davant de la societat. Malgrat tot, l’existència de grans xarxes té dos grans avantatges: d’una banda, posa de manifest la fortalesa de la societat civil del lloc on ens trobem, i, de l’altra, i relacionat amb l’anterior avantatge, aquesta xarxa us pot ajudar a trobar persones per nodrir l’equip de monitores i monitors. Per tant, recolzeu-vos en les altres entitats i vegeu-les com a oportunitats, no com a competidores.

Novament, caldrà cooperar.

• Professionalització del lleure. Un dels fets diferencials del nostre model d’esplai és el voluntariat. Podem considerar que és un tret identitari de la nostra proposta. Això comporta dues coses: que les monitores i els monitors hageu de compatibilitzar la tasca voluntària amb els estudis i/o la feina, i que, com que no hi ha calés pel mig, molts candidats a monitores i monitors prioritzin opcions on cobrin un sou per la seva tasca. Davant d’aquesta situació, cal que remarqueu la idea de compromís amb el projecte d’esplai, deixant clara la vostra capacitat i la vostra voluntat d’implicació en la societat. Aquest compromís i la claredat amb què el manifesteu torna a passar per tenir un ideari i un projecte

17

18

La roda del relleu educatiu viu, que pugueu anar refrescant, actualitzant i projectant en l’entorn en el qual treballeu.

Bé, amb tota aquesta informació, extreta tant de l’estudi de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia com de l’Escola de Dirigents, hem conclòs que... és necessari fer mans i mànigues per la qüestió del relleu als esplais.

El relleu com a procés integral

3. El relleu com a procés integral

Gràcies a la reflexió i el treball que es va dur a terme a l’Escola de Dirigents, comptem amb uns quadres (vegeu als annexos L’Hèlix del relleu) on es defineixen les possibles estratègies de relleu que cal treballar en cada etapa de la vida de les persones a l’esplai, des dels infants que hi entren fins a les monitores i els monitors que en surten.

Primer trobareu, a les files, els diferents grups d’edat, que van des dels 3-5 anys fins als monitors veterans. Hem intentat seguir la divisió estàndard dels grups d’edat a un esplai, però haureu d’ajustar, d’acord amb la vostra realitat, aquesta classificació.

A les columnes, primer trobareu un gran bloc que parla dels inte-

19

20

La roda del relleu

Les propostes d’intervenció per al relleu estan enfocades a partir d’un dels principis pedagògics bàsics de l’esplai: la participació i la responsabilització progressives.

Aquest principi remarca la importància que té per al relleu fer-ne protagonistes els infants, els adolescents i els joves per tal que sentin seu el projecte i vulguin continuarlo quan es trobin en el moment de decidir si volen ser monitores o monitors.

ressos de la persona i de la manera com es relaciona amb l’entorn, concretament amb els agents educatius i de socialització principals: la família, les amistats, el món formatiu i laboral i l’esplai.

Aquest primer bloc esdevé una anàlisi útil per saber adequar les estratègies per al relleu, que estan al segon gran bloc.

Les propostes d’intervenció per al relleu estan enfocades a partir d’un dels principis pedagògics bàsics de l’esplai: la participació i la responsabilització progressives. Aquest principi remarca la importància que té per al relleu fer-ne protagonistes els infants, els adolescents i els joves per tal que sentin seu el projecte i vulguin continuar-lo quan es trobin en el moment de decidir si volen ser monitores o monitors. Així, atenent aquest principi, hem establert uns objectius i unes estratègies per a cada grup d’edat.

Dins de les estratègies, hem distingit les que són per traspassar coneixements, i que, per tant, repercuteixen directament en les persones que formen part de l’esplai, i les que són de captació i que busquen persones de fora de l’esplai, les quals afecten un públic molt més ampli.

Moments crítics del relleu Finalment, a cada quadre trobareu files que marquen els moments crítics des del punt de vista del relleu. Quan diem “moments crítics” ens referim a moments crucials, que impliquen que les persones afectades prenguin una decisió, i la decisió no és altra que la de continuar a l’esplai o separar-se’n. Hem dibuixat quatre moments: el primer de tots és l’entrada a l’esplai; el segon correspon a l’adolescència; el tercer, a l’entrada dels joves a l’equip de monitores i monitors, i l’últim, a la sortida de les monitores i els monitors de l’esplai.

L’entrada a l’esplai és, sens dubte, un moment delicat per a l’infant.

En general, i sobretot a les edats més petites, l’esplai és un medi desconegut on el nou membre no coneix les persones, ni les coses que fan, ni com les fan, etc. És fonamental, per tal que aquesta entrada no resulti traumàtica i l’infant no en vulgui marxar, acompanyar-lo amb una cura especial. És tasca dels monitors i les monitores de fer aquest acompanyament, però també és responsabilitat dels infants del grup d’edat corresponent d’acollir els membres nous. L’atenció personal i la delegació progressiva de responsabilitats facilitaran aquesta tasca d’introducció del nouvingut.

El relleu com a procés integral

21

La segona etapa crítica és el començament i el desenvolupament de l’adolescència. Treballar bé aquesta etapa implica una inversió a llarg termini, perquè assegurar-vos la continuïtat dels adolescents a l’esplai us facilitarà trobar una bona pedrera per fer el relleu. Per tant, cal destacar la importància que té treballar amb previsió les edats adolescents i joves.

Aquesta etapa es caracteritza per la necessitat dels adolescents “de tenir protagonisme social, de ser algú, de tenir un paper en aquest complex entorn” (Deltoro, 2005: 31) Per tant, l’esplai ha de respondre a aquesta necessitat de recerca d’autonomia personal i social. Aquesta necessitat condicionarà la seva participació a l’esplai.

En aquest sentit, les bones experiències de relleu tenen com a denominador comú el fet d’haver donat un espai als adolescents i als joves perquè puguin projectar-se com a grup i com a persones diferenciades de la resta. Però, d’altra banda, les monitores i els monitors han de procurar que aquesta necessitat d’autonomia no derivi en un aïllament, de manera que a la vegada que els adolescents troben el seu lloc, també ho vagin compartint amb la resta de les persones que formen l’esplai.

El tercer moment crític és l’entrada dels joves i les joves a l’equip de monitores i monitors. De fet, aquesta entrada representa, per al nou membre, veure’s en un escenari en què haurà de fer compatibles estudis, feines i qüestions personals amb la responsabilitat de ser monitor o monitora d’un esplai. Sens dubte, aquest joc d’equilibris pot espantar i s’ha de saber gestionar.

Els que porteu més temps als esplais ja sabeu què implica atendre tants fronts i, malgrat el desgast que implica aquest ritme de vida, teniu una experiència adquirida. Però els novells poden atabalarse quan vegin tantes coses per fer. En aquest sentit, és fonamental deixar clara la capacitat i la voluntat d’aportació al projecte per no crear falses expectatives i poder adequar millor els recursos.

També és molt important pensar en els temps de descans. Heu de saber descansar, trobar moments més lleugers. Per fer això, cal tenir ben repartides i equilibrades les tasques entre tots els membres del grup i ser sensibles per captar qui pot agafar més

Cal tenir ben repartides i equilibrades les tasques entre tots els membres del grup i ser sensibles per captar qui pot agafar més empenta per donar descans a altres de més esgotats.

22

La roda del relleu empenta per donar descans a altres de més esgotats. Per tant, per compatibilitzar l’esplai amb la vida personal, caldrà treballar sense ambigüitats i treballar tranquils.

Així mateix, pàgines enrere hem assenyalat com una debilitat de l’esplai l’entrada precoç de joves a l’equip de monitores i monitors. La manca d’experiència és la principal causa d’aquesta debilitat. A més, segons la proporció de monitores i monitors novells i veterans que es doni, la direcció de l’esplai pot veure’s seriosament afectada. Si hi ha més monitores i monitors novells que veterans, aquests darrers hauran de fer un doble esforç: d’una banda, formar i acomodar els nous membres i, de l’altra, continuar la tasca normal de monitoratge. Per això recomanem: • Fer pujades de monitores i monitors als equips de manera progressiva, mantenint un equilibri entre nous i veterans.

• Fer formacions per als candidats a pujar a l’equip de monitores i monitors (vegeu la pàg. 89 i el punt 9.4 dels annexos).

• Delegar responsabilitats de manera progressiva perquè els nous vagin agafant experiència.

A l’últim, el quart moment crític és la sortida de les monitores i els monitors veterans. Acabem d’assenyalar que una descompensació entre nous i veterans pot ser fatal per al projecte de l’esplai.

Per tant, així com heu de tenir cura de la manera com pugeu les premonitores i els premonitors, heu de ser igual de curosos amb la sortida dels que ja hi són. La premissa bàsica en tota sortida i en tot procés de relleu és que els que surtin traspassin la informació de la seva experiència als que es queden. Parlarem més endavant (pàgina 79) de la manera com fer aquest traspàs d’informació entre els veterans i els nous, però serà un criteri indispensable, per evitar “cremades”, que el traspàs sigui progressiu. És per això que des de ben petits hem d’anar treballant la participació i la responsabilització progressives.

Quins principis guien aquest procés?

4. Quins principis guien aquest procés?

Esplac i els esplais portem a terme una funció important en la nostra societat. Parlem de transmetre uns valors i de transformar la societat. És clar que qualsevol dia d’esplai, abans d’iniciar l’activitat, no penseu (necessàriament) en els canvis que aquella tarda produireu en la societat, sinó que segurament penseu en el material que us cal per fer l’activitat de la tarda, quin temps farà i, en cas de pluja, quina serà l’alternativa, etc. Però aquesta immediatesa del dia a dia de l’esplai pot portar-vos a perdre de vista les línies mestres que fan possible el projecte. En aquest sentit, els processos de relleu formen part d’aquestes línies mestres.

Per tal de guiar amb unes mínimes garanties d’èxit aquest doble moviment d’entrada i sortida de persones als equips de moni-

23

24

La roda del relleu tores i monitors, o sigui el relleu, calen uns criteris o punts de referència. Aquests criteris us els oferim des de dos terrenys: el de la pedagogia i el de la psicologia.

4.1 Aspectes pedagògics

Esplais Catalans ens definim com una associació d’esplais laica i progressista que treballa des del voluntariat per a la transformació social, mitjançant l’educació en drets dels infants.

Per tant, treballar pel relleu significa treballar per la vitalitat d’aquests drets.

El marc de referència a nivell pedagògic i polític, a Esplac, són els drets dels infants.3 Esplais Catalans ens definim com una associació d’esplais laica i progressista que treballa des del voluntariat per a la transformació social, mitjançant l’educació en drets dels infants. Per tant, treballar pel relleu significa treballar per la vitalitat d’aquests drets.

Dins dels drets dels infants, un dels aspectes que més hem destacat són els drets de participació dels infants i dels joves. Cal recordar que al Projecte Educatiu d’Esplac i a l’ideari del Moviment Laic i Progressista (MLP) té una gran importància la participació, entesa com a procés col·lectiu de transformació social en què les persones s’impliquen en l’acció, l’expressió d’opinions, la presa de decisions i l’assumpció de responsabilitats.

La participació dels infants i dels joves Com fer de l’esplai un espai participatiu tot pensat en el relleu? La resposta és clara i senzilla: fent protagonistes les persones que en formen part, donant-los capacitat de decisió i de responsabilització.

3-Per a més informació sobre aquests drets, consulteu la pàgina web d’Esplac i el darrer volum de l’Esmolet, Volem, podem, sabem: participem!

Quins principis guien aquest procés?

25

Tant pel que fa als processos participatius com pel que fa al relleu, el protagonisme de l’infant alimenta la seva motivació envers la seva educació i la permanència a l’esplai. Per exemple, en els grups d’adolescents i joves, afavorir projectes que treballin l’autogestió del grup ajudarà a l’adquisició de coneixements i habilitats que els serviran tant per al seu futur (tot incidint en qüestions com l’autoestima, la tolerància al fracàs, etc.) com per mantenir-los i motivar-los a continuar a l’esplai (pertinença a un grup d’iguals, socialització en el món adult, necessitat d’autorealització, etc).

Penseu que el relleu és un procés d’aprenentatge amb uns objectius que cal assolir. A nivell pedagògic, un dels objectius és aconseguir un grau d’autonomia que permeti a la jove monitora o al jove monitor poder prendre decisions i assumir responsabilitats, tant a nivell individual com a nivell de grup. Per tant, l’autonomia es presenta com a fita última tant en un procés participatiu com en un procés de relleu. La capacitat de decidir i la de responsabilitzar-se són els dos eixos concrets sobre els quals es pot treballar l’assoliment de l’autonomia de grup i individual. I tant el relleu com la participació també comparteixen el fet que són processos que s’allarguen en el temps i que han de ser graduals. Per això és important treballar amb els infants com més aviat millor.

Tant en el treball educatiu amb infants com en l’acompanyament de les noves monitores i els nous monitors, el lloc que ocupi el referent, la monitora o el monitor veterans, serà cabdal. Aquests darrers han de mantenir una certa distància en la relació, de manera que no estiguin ni tan lluny que l’altre no sàpiga on són, ni tan a prop que l’altre no tingui espai propi. La monitora i el monitor veterans han d’acompanyar des del darrere, és a dir, han de fer que l’altre vagi aprenent a decidir per ell mateix, però que mai no es trobi sol en aquest procés d’aprenentatge.

Per tal d’il·lustrar l’acompanyament, en aquest cas dels infants, us oferim la següent taula. En aquesta taula s’exposen alguns exemples d’accions, tant a nivell de responsabilització com de participació, que es poden posar en pràctica en diferents grups d’edat.

Notareu el caràcter progressiu de les accions al llarg del temps. Us pot il·lustrar i us pot donar idees per dur a terme la vostra tasca educativa i fomentar el procés de relleu.

Tant el relleu com la participació també comparteixen el fet que són processos que s’allarguen en el temps i que han de ser graduals.

Per això és important treballar amb els infants com més aviat millor.

26

La roda del relleu

PARTICIPACIÓ PROGRESSIVA

RESPONSABILITZACIÓ PROGRESSIVA

4-6 anys

Establir la normativa del grup.

Avaluar-ne les activitats.

Tenir cura i responsabilitzar-se del material propi (roba, motxilla, menjar...) i del material del grup cuidant també l’entorn. Respectar i assumir la responsabilitat sobre les normes preses pel grup. Ser proactius a l’hora d’avaluar les activitats. Eines que s’han d’introduir: informar sobre les tasques que cal fer i repartir-les en torns variables.

7-8 anys

Reforçar els aspectes anteriors.

Proposar i escollir activitats.

Reforçar els aspectes anteriors. Assumir la responsabilitat sobre els mitjans i l’execució de l’activitat (prendre consciència, veure com ho farem i quines conseqüències es deriven de la nostra acció). Eines que s’han d’introduir: donar l’oportunitat d’escollir responsabilitat.

9-11 anys

Reforçar els aspectes anteriors.

Proposar, escollir i preparar activitats.

Resoldre conflictes.

Reforçar els aspectes anteriors. Assumir la responsabilitat sobre la preparació de l’activitat i escollir responsables de tasques. Eines que s’han d’introduir: triar els representants més adients del grup per a determinades tasques.

12-14 anys

Reforçar els aspectes anteriors. Participar en el funcionament de l’esplai.

Participar en els projectes o en la vida del barri o poble.

Reforçar els aspectes anteriors. Prendre consciència de les pròpies limitacions i ser coherents. Prendre consciència social, atès que les responsabilitats adquirides repercuteixen en el grup i l’entorn.

15-18 anys

Reforçar els aspectes anteriors.

Preparar projectes de curs.

Reforçar els aspectes anteriors. Gestionar el grup i el pressupost.Tenir l’opció de fer d’ajudants de monitor.Assumir projectes conjunts amb altres entitats (casals de joves).”

En conjunt, el que pretenen aquests processos és: • Continuar el procés de formació integral dels infants fins que arriben a joves.

• Acompanyar-los en el procés de maduració personal.

• Motivar-los perquè sàpiguen fer del seu temps lliure un temps alliberador i formatiu, aprofitant les oportunitats que ofereix la societat.

• Fomentar que els infants i els adolescents tinguin voluntat d’incidir en la societat i facilitar-los que trobin l’espai a partir del qual puguin fer-ho (un equip de monitors d’un esplai, un casal de joves, una associació d’estudiants, un grup polític o sindical, una ONG, una associació de veïns, un casal de barri...).

Arribats a aquest punt, cal fer la següent reflexió. Si bé l’objectiu del relleu és nodrir l’equip de monitores i monitors de nous membres, així com permetre la sortida dels vells, l’objectiu de l’esplai és més ampli, ja que el que persegueix és educar persones.

Quins principis guien aquest procés?

27

Aquests dos objectius, tal com veurem a continuació, no sempre van lligats. És a dir, el fet d’educar persones amb uns valors concrets no sempre acaba amb la continuació d’aquestes persones en el projecte.

Quan treballeu, per exemple, l’autogestió i el compromís amb els adolescents, el primer que heu de pensar és que treballeu amb persones a les quals, independentment de si continuen a l’esplai o no, la seva experiència dins d’aquest esplai ha d’haver donat eines per ser, el dia de demà, ciutadans i ciutadanes actius, tant en la seva vida personal com en la seva comunitat. Això implica que han d’haver adquirit una sèrie de competències que els permetin desenvolupar-se com a éssers lliures, crítics i constructius.

Com a conseqüència (esperada i desitjada) d’aquesta feina educativa, es pot donar el cas que aquests adolescents, quan els arribi el moment, vulguin continuar a l’esplai com a monitores o monitors. Però també pot passar que marxin a altres indrets. Per tant, el vessant organitzatiu (reproduir l’equip de monitores i monitors) i el vessant educatiu (educar persones lliures i autònomes) no necessàriament coincidiran. No obstant això, l’estratègia més adequada per fer que els infants i els joves educats a l’esplai hi continuïn és, sens dubte, treballar per projectes.

El treball per projectes4 El treball per projectes és l’estratègia educativa en la qual la iniciativa, la responsabilitat i la gestió del projecte recauen en el grup.

Per tant, aquesta estratègia educativa està estretament vinculada amb la participació i la responsabilització progressives, i amb la psicologia evolutiva, i la considerem una estratègia òptima per treballar el relleu amb adolescents i joves. Des del punt de vista del relleu l’hem valorada perquè permet: • Un traspàs i un aprenentatge de coneixements des de l’acció.

• Assumir responsabilitats i prendre decisions de forma progressiva segons diferents edats, fins a arribar a l’últim estadi, que és l’equip de monitores i monitors.

4- Als annexos trobareu com fer un projecte. Aquesta informació us serà útil sobretot per als projectes que desenvolupeu dins de l’esplai, com són les rutes, les colònies, els campaments, els projectes internacionals o les formacions internes.

El treball per projectes és l’estratègia educativa en la qual la iniciativa, la responsabilitat i la gestió del projecte recauen en el grup. Aquesta estratègia educativa està estretament vinculada amb la participació i la responsabilització progressives, i amb la psicologia evolutiva, i la considerem una estratègia òptima per treballar el relleu amb adolescents i joves.

28

La roda del relleu Així, l’objectiu final és que els grups d’infants i d’adolescents treballin progressivament en projectes de llarga durada i gran format, abans de començar a fer de monitores i monitors, de manera que el seu nivell d’autogestió sigui similar al que es trobaran quan siguin monitors o monitores.

4.2 Aspectes psicològics

L’altre marc de referència per guiar els processos de relleu ve de l’àmbit de la psicologia. Els infants i els joves, al llarg del seu procés vital dins l’esplai, van patint canvis. Saber quins canvis poden donar-se en elles i en ells us permetrà elaborar estratègies i anticipar-vos a les situacions o, si més no, estar preparats. La psicologia us oferirà pautes per poder fer aquesta tasca d’acompanyament. D’aquesta disciplina n’agafarem dues branques: la psicologia evolutiva i la psicologia grupal.

La psicologia evolutiva i la psicologia grupal La psicologia evolutiva proporciona els coneixements sobre els estadis o els moments en els quals l’individu desenvolupa les seves capacitats intel·lectuals, afectives, socials i físiques-psicomotrius (vegeu el punt 9.1 dels annexos). En aquest sentit, la vostra tasca consisteix a acompanyar i afavorir aquest procés de desenvolupament de les capacitats de l’infant perquè esdevingui

Quins principis guien aquest procés?

29

una persona autònoma. Però també la psicologia evolutiva us pot ajudar a comprendre el vostre moment vital i el dels vostres companys i companyes monitors, de manera que disposeu d’eines per gestionar les relacions personals i els moments particulars de cadascú.

La psicologia també aporta coneixements sobre el comportament dels grups. A l’esplai, el grup és un mitjà fonamental per educar, de manera que cal que gaudeixi de bona salut perquè les persones continuïn participant en l’esplai. Serà útil tenir informació sobre aquests grups per poder satisfer les necessitats dels seus membres i del mateix grup. La psicologia grupal us parlarà de les relacions entre els integrants del grup, les dinàmiques, el que aporten cadascú i cadascuna, la caracterització del grup, la formació de petits subgrups i quines relacions s’estableixen entre ells, etc. A l’apartat 6.3 d’aquest document trobareu desenvolupada tota una bateria d’informacions per poder pensar en els vostres grups.

Fixem-nos que, d’una manera o d’una altra, la raó de ser de la psicologia és que us conegueu vosaltres mateixos i els vostres infants i joves, en tots els nivells. Aconseguir-ho us facilitarà la tasca de motivació per continuar a l’esplai.

Interessos i necessitats per continuar a l’esplai Una de les claus de l’èxit o del fracàs del relleu passa per la motivació de les persones afectades per aquest procés. Les motivacions responen als interessos i les necessitats de les persones i dels grups. Per tant, la pregunta de com motivar els joves perquè continuïn participant en el projecte d’esplai l’haureu de respondre partint dels seus interessos i les seves necessitats (sobre aquest tema, trobareu més informació en la pàgina 31 del Projecte Educatiu d’Esplac).

Tenint en compte que els grups d’esplai més afectats pel relleu estan formats per persones adolescents i joves, la necessitat d’autorealització, la de reconeixement i la de socialització es presenten com tres de les grans qüestions que l’esplai ha de respondre satisfactòriament (i que l’adolescent i el jove busquen en l’esplai).

Una de les claus de l’èxit o del fracàs del relleu passa per la motivació de les persones afectades per aquest procés.

30

La roda del relleu Per exemple, vosaltres, com a monitores i monitors, esteu al capdavant d’entitats que tenen com a finalitat produir canvis socials. En aquest sentit, ocupeu un lloc específic dins de la societat, amb una capacitat d’incidència i, per tant, de reconeixement per part d’altres agents socials. D’altra banda, el fet de pertànyer a un esplai i de tenir una sèrie de responsabilitats satisfà la necessitat que teniu de sentir-vos part d’un grup i de ser reconeguts pel vostre entorn, a la vegada que alimenta el vostre interès per produir canvis adients als vostres ideals. Aquestes motivacions de caràcter personal i polític expliquen per què moltes i molts de vosaltres, malgrat que estudieu i/o treballeu, dediqueu moltes hores a l’esplai o us n’aneu 15 dies de campaments sense veure “un duro”.

Tenint en compte que els grups d’esplai més afectats pel relleu estan formats per persones adolescents i joves, la necessitat d’autorealització, la de reconeixement i la de socialització es presenten com tres de les grans qüestions que l’esplai ha de respondre satisfactòriament

Pel que fa als infants, què és el que els motiva a venir a l’esplai?

D’entrada, cal aclarir que això dependrà de quines edats parlem.

Així, els adolescents i els joves tenen motivacions més semblants a les dels monitors, en el sentit de trobar un espai propi on autorealitzar-se, ser reconegut i poder trobar amics i amors, que no pas els més petits, que troben a l’esplai un lloc de divertiment i joc on poder viure aventures diferents de les del dia a dia.

Aquesta realitat, però, té dues cares: d’una banda, els infants troben un espai privilegiat per desenvolupar-se lliurement i sense les coaccions ni les pressions que poden rebre en altres espais educatius, i, de l’altra, el fet de jugar per jugar pot convertir l’esplai en un lloc d’oci i fer minvar la seva tasca educadora. Per això cal no oblidar que el joc és una eina educativa, no pas un recurs per passar el temps. Mitjançant el joc, a més d’estimular positivament les diferents dimensions de l’infant (física, psíquica, interpersonal, afectiva), traspassem valors i formes de comportament. Aquest aspecte serà després fonamental per fer l’encaix de peces que suposa el relleu.

A continuació, us donem una sèrie de pistes per motivar els vostres infants i els vostres joves, com també per motivar-vos vosaltres quan esteu en hores baixes:

Principis que guien el relleu

Consells per treballar la motivació • Examinar l’escala de necessitats i prioritats de la persona o persones a les quals ens dirigim i treballar per la satisfacció d’aquestes necessitats.

• Proporcionar als infants i als joves activitats que portin a l’èxit i/o els resultin agradables.

• Potenciar les conductes positives i visualitzar les negatives per transformar-les a partir de la reflexió crítica i la presa d’hàbits saludables.

• Organitzar la feina per passos assequibles. Trobareu més informació sobre aquest punt a l’apartat 8.

• Fomentar la vida en grup i l’intercanvi de parers entre les persones per compartir objectius i creences comunes.

31

32

La roda del relleu

Els afectats pel relleu són molts, però en aquest moviment d’entrada i sortida de persones els grups més sensibles són les monitores i els monitors i els grups de joves i adolescents.

5. Qui està implicat en el relleu?

Els afectats pel relleu són molts, però en aquest moviment d’entrada i sortida de persones els grups més sensibles són les monitores i els monitors i els grups de joves i adolescents. Els primers, vosaltres, lectores i lectors àvids d’informació per fer funcionar l’esplai, sou la figura de màxima responsabilitat. Per tant, la vostra continuïtat implica directament i necessàriament la continuïtat de l’esplai. Hi pot haver esplais que no tinguin grup d’adolescents, de joves o de premonitors. Això serà un problema a curt i a mitjà termini, però el projecte podrà continuar. Ara, segur que no hi haurà marge de maniobra si els que manqueu a l’esplai sou vosaltres.

Respecte als joves i als adolescents, són la font principal de futurs monitors. Hem posat una atenció especial en ells per saber què

Qui està implicat en el relleu? caracteritza el seu moment vital i quins interessos i quines necessitats tenen. A partir d’aquí caldrà que us pregunteu si esteu en sintonia, o no, amb elles i ells.

Així, podem distingir els protagonistes del relleu de la següent manera: • Destinataris directes: monitores i monitors i grups de joves i adolescents.

• Destinataris indirectes: altres grups d’edat i les famílies.

Abans, però, de caracteritzar cadascun d’aquests protagonistes, volem donar una ullada a diferents grups de població infantil i juvenil que també poden formar part del projecte. És important pensar en els que hi són, però també en els que hi poden ser.

Com podem implicar més gent?

A més dels implicats directes i indirectes que acabem d’esmentar, hi ha tot un públic potencial que cal tenir present per nodrir l’esplai de persones que vulguin continuar el projecte. Aquest gran grup potencial està format per qualsevol persona entre 3 i 25 anys. Prenem aquestes edats com a referència, atès que són les que majoritàriament es troben a l’esplai, bé com a infants, bé com a monitores i monitors. Dins d’aquest públic potencial, podem distingir diferents subgrups especialment sensibles per entrar a l’esplai.

D’una banda, podem pensar en les amistats i els familiars dels infants i els joves, però tenint cura de no caure en una excessiva endogàmia (recordeu el que hem dit a la pàgina 15). Una estratègia per atreure’ls a l’esplai és realitzar el dia de l’amic, que consisteix a preparar una jornada en què els infants convidin els seus amics i familiars a l’esplai, on es farà un joc que els introdueixi en aquest món. És convenient crear anteriorment aquest joc amb els infants, ja que és molt interessant que siguin ells els que tirin endavant la dinàmica.

El joc pot ser molt variat. Per exemple, es pot fer un joc de preguntes, o de mímica, o de dibuix, on s’expliquin les activitats i els projectes de l’esplai, com ara les sortides, els campaments, els intercanvis internacionals, etc. En tot cas, el joc ha de servir per ex-

33

34

La roda del relleu plicar què és l’esplai i motivar els nous a participar-hi. De fet, un cop acabada la dinàmica, s’ha de valorar l’activitat i motivar els nous participants a participar-hi un dia més. Una manera de motivar-los és convidar-los a participar en les activitats de vacances de l’esplai, com els campaments, les colònies o les rutes, ja que són unes activitats on la convivència és molt propera i més intensa que a l’esplai diari.

Un altre subgrup són els joves dels instituts de la zona on estigui ubicat l’esplai. El treball des dels instituts us permet relacionarvos amb adolescents i joves i donar-los a conèixer el projecte de l’esplai per tal d’animar-los a participar-hi. El més normal és que treballeu amb els instituts situats prop de l’esplai. Per tant, donar a conèixer l’esplai als instituts també serveix per reforçar el projecte en l’entorn i engrandir la xarxa de relacions. En aquesta mateixa línia, la promoció de l’esplai als col·legis fa la mateixa funció de captació, però s’adreça a edats més petites. Dins dels col·legis, és important treballar amb les AMPAS perquè la família, per als infants més petits, serà l’agent que els introduirà i els mantindrà dins de l’esplai.

D’altra banda, per entrar als instituts i als col·legis, podeu fer servir cartells i tríptics. Però us recomanem que us reuniu amb algun professor per explicar-li el vostre projecte. També podeu recolzarvos en els infants, els adolescents i els joves de l’esplai, atès que segurament deuen estudiar en algun d’aquests centres. Fins i tot és una bona oportunitat perquè treballin conjuntament les monitores i els monitors amb els adolescents i/o els joves, cohesionant la relació entre els uns i els altres. A Esplac hem fet la campanya “Es lloga sofà”. Us pot mostrar la manera de fer una intervenció als instituts. Trobareu més informació als annexos.

Un tercer subgrup són els adolescents i els joves dels casals de joves. La relació fluida amb els casals es fa necessària per diverses raons. Primer, per poder oferir als joves i als adolescents de l’esplai camins dins de l’associacionisme que els permetin avançar en el seu procés d’aprenentatge i creixement personal. Segon, per mantenir contacte amb aquells que hagin decidit continuar la seva vida associativa als casals. I tercer, perquè, passat un quant temps, poden voler tornar a l’esplai com a monitor o monitora.

De fet, entre els esplais d’Esplac i els casals de l’Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya (ACJ), sovint es comparteix la

Qui està implicat en el relleu? mateixa estructura organitzativa, s’afavoreix enormement l’enllaç entre uns projectes i uns altres, i les persones mantenen estrets vincles, formant tots un gran grup.

Un quart subgrup és el que formen els joves que, en acabar la part teòrica del curs de monitores i monitors, busquen fer pràctiques en algun centre.

A l’últim, un cinquè subgrup són els joves del barri o del poble.

Per atreure’ls, es poden fer activitats obertes al barri o al poble, bé per iniciativa pròpia (dinars populars, jornades de portes obertes, esplai de carrer...), bé aprofitant festes locals (del barri, de la ciutat o del poble), festes generals (carnaval, castanyada, Nadal...), activitats d’altres entitats... Aprofiteu també aquests actes per penjar pancartes de l’esplai a llocs estratègics dels voltants a fi de tenir visibilitat i presència.

Així mateix, i a banda dels actes més festius, us podeu recolzar en els educadors de carrer, si n’hi ha, o en els serveis socials, si tenen educadors d’infants i joves, per saber quins grups d’infants i joves hi ha al barri o al poble, quin perfil tenen i com l’esplai pot encabir-los dins seu. D’altra banda, torna a sortir la població nouvinguda. Segons el context, els nous veïns representen un públic potencial. Reviseu el que hem dit a la pàgina 44.

Per tant, tenim tota una sèrie de públics que podem implicar en l’esplai i algunes estratègies per apropar-los-hi, tal com recull la següent taula: POBLACIÓ

PROPOSTA D’ESTRATÈGIA

Amistats i familiars dels infants i dels joves.

Dia de l’amic.

Joves dels instituts.

Treball des dels instituts, campanyes de captació com la d’“Es lloga sofà”.

Adolescents i joves dels casals de joves.

Relació fluida amb els casals.

Participants de cursos de monitors i monitores que busquin fer pràctiques.

Parlar amb les escoles de formació, en el nostre cas amb l’Escola Lliure el Sol.

Infants i joves del barri i/o del poble.

Festes i activitats obertes al barri.

Aquests són alguns suggeriments que us fem, però segur que vosaltres en podeu trobar molts més que s’adeqüen al públic al qual voleu arribar.

35

36

La roda del relleu 5.1 Equips de monitors

L’existència, o no, de l’equip de monitores i monitors implica la continuïtat, o no, de l’esplai.

L’existència, o no, de l’equip de monitores i monitors implica la continuïtat, o no, de l’esplai. Caldrà saber, doncs, què us caracteritza com a grup social per poder tenir una idea de fins a quin punt i de quina manera podeu respondre al compromís que demana la feina voluntària de l’esplai. És clar que les dades només són il·lustracions i que la realitat és molt més complexa que els percentatges, però les dades donen pistes de com la podem comprendre i de com interacccionar-hi de la manera més encertada.

Característiques sociològiques Edat i sexe L’any 2005, segons l’estudi sobre el Moviment Laic i Progressista fet per la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, el 61% de les educadores i els educadors dels esplais eren dones (Fundació, 2006: 122) Cinc anys després, aquest percentatge ha variat lleugerament i ha pujat al 64%.

Pel que fa a les edats, el mateix estudi indicava que el 71% de les monitores i els monitors tenen entre 18 i 25 anys, i és majoritari el grup que té entre 18 i 20 anys. Per tant, els monitors i les monitores són majoritàriament joves dins de la vintena i amb preponderància de dones. ¿Com afectarà al relleu el moment vital (psicològic i social) de persones que tenen, majoritàriament, edats compreses entre els 18 i els 25 anys? I com l’afectarà el fet que siguin més dones que no homes? Per què no hi ha paritat?

Què és el que fa que les dones continuïn a l’esplai en un major

Qui està implicat en el relleu? percentatge que els homes? A més, sobre la qüestió del gènere, ¿fins a quin punt la preponderància de les dones en els papers educadors no ens està fent retornar a la clàssica divisió de rols entre dona-reproducció i home-producció?

Compatibilitat dels estudis, la feina i l’esplai El fet de treballar, estudiar i dedicar una part del vostre temps lliure al món associatiu comporta un temps de què moltes vegades no disposeu. De fet, aquesta és una de les principals causes per les quals la monitora o el monitor han de deixar de participar directament en el projecte. Continuant amb l’estudi del Moviment Laic i Progressista, i centrant-nos en les dades, “gairebé la meitat de les monitores i els monitors han assolit el batxillerat, i un 15% té estudis superiors. En comparació de la població de 18-29 anys de la província de Barcelona i de Catalunya, mostren un nivell d’estudis més elevat” (pàg. 149).

D’altra banda, “el 85,6% vol arribar a superar estudis de diplomatura, llicenciatura, postgrau o doctorat. D’aquests estudis, els més desitjats són els de llicenciatura, amb un 38,5%, i els de postgrau o doctorat, amb un 26,8%. Per tant, les aspiracions dels monitors, pel que fa al nivell d’estudis, són molt altes” (Fundació, 2006: 139).

D’aquestes dades extraiem la idea que, en termes generals, dediqueu i continuareu dedicant moltes hores del vostre temps a l’estudi. Als estudis hem d’afegir, a més, el temps que dediqueu (i/o que dedicareu) a treballar. Tenint en compte aquests dos factors, estudis i feina, obtenim la següent taula, que confirma l’alternació estudis-feina-esplai, ja que el 97,8% està estudiant i/o treballant.

FREQÜÈNCIA

%

Estudiant

184

37,8

Estudia i treballa

163

33,5

Treballa

129

26,5

Altres

11

2,3

Total

487

100

OCUPACIÓ PRINCIPAL

* Font: Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia i Institut d’Anàlisi Social i Polítiques Públiques (2006).

37

38

La roda del relleu A l’horitzó dels estudis i la feina apareix l’emancipació. Com qualsevol persona, vosaltres voleu tenir un lloc a la societat en què viviu.

Aquesta recerca passa per l’obtenció d’una formació que us permeti aspirar a feines qualitativament altes i a un lloc digne per viure.

Sobre el lloc de residència, segons l’estudi sobre el Moviment Laic i Progressista, la majoria dels monitors viuen a la residència familiar, amb un percentatge del 83,1%. Dels que estan independitzats, el model més habitual és el dels que comparteixen pis amb altres persones que no són la parella, amb un percentatge del 7,5%. Aquells que viuen independitzats i sols només suposen el 2,9% del total de monitors. Per tant, encara sou molts les monitores i els monitors que heu de trobar casa, la qual cosa repercutirà, novament, en la vostra motivació per continuar a l’esplai.

Hores de dedicació a l’esplai Davant la situació formativa i laboral que acabem de presentar, la mitjana d’hores de dedicació està en 8 hores setmanals, i hi ha un 16,7% dels monitors que hi dediquen 5 hores a la setmana. Per tant, l’activitat dels monitors a l’esplai és, en termes generals, de dedicació parcial.

Quant als anys que porteu dedicant-vos a l’esplai els que sou monitores o monitors, tenim una mitjana de 10,5 anys de vinculació. A partir d’aquesta dada ja podem intuir que hi ha una estreta relació entre la vinculació com a infant a l’esplai i la continuïtat com a monitora o monitor.

La participació com a infants de l’esplai Seguint amb l’estudi sobre el Moviment Laic i Progressista, veiem que la majoria dels monitors enquestats, un 67,7%, han participat com a infants en algun esplai, i el 32,4% s’incorporen en aquest moviment associatiu sense haver estat implicats prèviament en les seves activitats.

També, a l’hora de parlar amb els esplais, sorgeix molt la idea que el qui ha estat en un esplai com a nen, i després en marxa, segur que d’una manera o d’una altra tornarà més tard a participar-hi i, si més no, es trobarà vinculat al món associatiu. Aquests resultats remarquen la importància de treballar el relleu des de la primera infància, atès que la font principal del relleu són, majoritàriament, els infants del centre.

Qui està implicat en el relleu?

Altres camins per arribar a l’equip de monitores i monitors Tal com acabem de veure, el gros de les monitores i els monitors sou persones que heu participat a l’esplai com a infants. Una enquesta de l’any 2010 corrobora aquestes dades, assenyalant que un 40% de tots vosaltres vau arribar a ser monitores i monitors perquè havíeu estat nenes o nens de l’esplai (dades extretes de l’Assac on-line).

No obstant això, en aquesta enquesta sortien dades reveladores, com per exemple el fet que un 39% de tots vosaltres hi havíeu arribat perquè un amic o una amiga ja era monitor o monitora. Aquesta dada us ha de fer pensar en estratègies per tal d’alimentar en el vostre entorn les ganes de participar en el projecte. Per tant, teniu un recurs molt a prop vostre que us pot ajudar: les vostres amistats.

Cal subratllar, però, que pàgines enrere hem assenyalat com una debilitat de l’esplai la seva endogàmia. En aquest sentit, tornem a recordar que és important mantenir certs equilibris dins de l’equip de monitores i monitors. És bo que aprofiteu les vostres xarxes socials per alimentar el projecte de l’esplai, però també és bo construir ponts de relació amb altres col·lectius de persones que ampliïn les vostres mires.

A l’últim, d’aquesta mateixa enquesta sortien dos camins més per arribar a l’equip de monitores i monitors. L’un era per mitjà de cursos de monitors, i l’altre, a través dels cartells de promoció de l’esplai. Si bé eren opcions minoritàries (un 5% en el primer cas i un 2% en el segon), cal no perdre-les de vista, ja que, quan hi ha vaques magres, tot compta.

39

40

La roda del relleu Característiques psicològiques: l’adult-jove

Heu de ser conscients que en els vostres equips de monitores i monitors podeu trobar persones amb una psicologia més adolescent que d’altres.

Tal com hem vist en les dades sociològiques, el gros de les monitores i els monitors sou joves. La joventut és una etapa que se situa entre l’adolescència i l’edat adulta. Aquest comentari pot semblar una obvietat, però és important tenir-lo present per ser conscients que en els vostres equips de monitores i monitors podeu trobar persones amb una psicologia més adolescent que d’altres.

La diferència en la maduració personal dins dels equips serà un ingredient més del procés de relleu i, en el pitjor dels casos, pot desembocar en conflictes per actituds o punts de vista diferents sobre les coses. En aquest sentit, una persona més adulta hauria de saber canalitzar les inquietuds dels més joves donant-los seguretat i confiança. La maduresa implica aquest sentit de responsabilitat doble: d’una banda, assegurar l’entrada i la instal·lació dels nous membres, i, de l’altra, saber deixar el càrrec quan un ja ha donat tot el que havia de donar.

Pel que fa a les monitores i els monitors novells, si bé les vostres fresques energies garantiran la revitalització de l’esplai, cal que sigueu humils i respectuosos amb el que hi porta més temps, ja que la vostra manca d’experiència pot dificultar-vos veure coses que els més grans ja han viscut. En tot cas, tornem a insistir en la necessitat que hi hagi equilibris i en l’excel·lència de les relacions entre tots els membres.

Qui està implicat en el relleu?

Tornant als aspectes de caire més psicològic, durant la joventut, la relació amb el món adult adquireix més pes. No obstant això, l’esplai apareix com un “territori juvenil”, un espai d’autorealització per a vosaltres, joves monitores i monitors. En aquest sentit, l’esplai és un espai on hi ha certa autonomia dels joves respecte al món adult.

Relacionat amb aquesta idea de l’espai d’autonomia, on preneu decisions i assumiu responsabilitats, l’esplai es presenta com un lloc íntim, entenent la intimitat com el fet d’estar prop dels altres. Aquest tret posa en relleu tota la dimensió socioafectiva que el jove necessita nodrir en aquesta etapa. Les primeres relacions sexuals ja han aparegut durant l’adolescència, així com la importància del grup d’amics, però ara aquestes relacions es fan més intenses, i els compromisos amorosos, més estables. L’esplai es presenta, doncs, com un escenari on es poden rebre respostes a aquesta necessitat.

Reflexió: Per tant, i amb tot el que hem vist fins ara, podeu fer-vos una idea de qui sou: sou joves en via d’emancipació, immersos en processos de formació, i en molts casos combinantlos amb feines i dedicant el vostre temps lliure a l’esplai. A la vegada, moltes i molts de vosaltres proveniu de l’esplai, si més no de l’entorn de l’esplai, i sovint aquest espai us dóna la possibilitat d’autorealitzar-vos, poder prendre decisions, assumir responsabilitats, incidir en l’entorn, posar en pràctica els vostres ideals... És a dir, de gaudir d’un projecte propi en el qual madureu. En conseqüència, l’esplai és un espai d’autonomia.

Aquest és l’escenari on entraran els nous membres. Aquest és el valor de ser monitora o monitor: poder ser protagonista d’una història col·lectiva ocupant un lloc específic. Aquest ha de ser el puntal per atreure i sostenir els nous i els vells participants.

41

42

La roda del relleu 5.2 Infants

Tal com hem dit, és fonamental treballar el relleu des de la primera infància, atès que la font principal de “provisió” de monitores i monitors són els mateixos infants del centre. Per això serà important saber amb quins infants treballem.

Característiques sociològiques Els grups d’edat i el relleu Seguint amb l’estudi de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia sobre l’MLP, i pel que fa a la distribució dels infants segons grups d’edat, “el grup d’edat majoritari [...] és el que comprèn els infants entre 6 i 11 anys” (Fundació, 2006: 52).

DISTRIBUCIÓ DELS INFANTS SEGONS GRUPS D’EDAT (%)* Xics (3-5)

17,9

Petits (6-8)

27,9

Mitjans (9-11)

24,4

Grans (12-14)

18,9

Adolescents (15-17)

8,8

Joves (18 o més)

1,7

* Font: Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia i Institut d’Anàlisi Social i Polítiques Públiques (2006).

Qui està implicat en el relleu?

Aquesta taula també ens dóna una altra dada no tan bona com l’anterior: els grups amb menys participants són els grups d’adolescents i joves, que tots dos junts sumen un 10,5% del total d’infants que participen en l’esplai. I, com hem dit, aquests són el grup “diana” per excel·lència, ja que hauran de substituir a curt termini els vells monitors. De fet, moltes de les accions que es fan als esplais respecte al relleu es realitzen amb aquests grups.

Caldrà preguntar-se, doncs, què és el que explica aquesta disminució d’infants a partir dels 12 anys i com se situa l’esplai davant d’aquesta situació. No oblideu que si desapareixen els grups d’adolescents i/o joves, l’esplai es trobarà en un greu forat per fer el seu relleu, forat que pot arribar a suposar el tancament de l’esplai.

Sexe i relleu Pel que fa a la distribució per sexes, en termes absoluts, predominen les dones, tal com ho indica la següent taula: ABSOLUTS

%

Nens

1718

47,5

Nenes

1898

52,5

Total

3616

100

INFANTS SEGONS EL SEXE*

* Font: Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia i Institut d’Anàlisi Social i Polítiques Públiques (2006).

Pel que fa a la relació edat-sexe, trobem paritat entre nenes i nens en els grups de menor edat (fins a 8 anys) i en els adolescents (encara que en aquest cas amb una presència lleugerament superior de nois), de tal manera que “en els grups de mitjans i grans trobem diferències significatives entre el percentatge de nois i noies a favor de les noies” (Fundació, 2006: 54).

43

44

La roda del relleu

DISTRIBUCIÓ DELS INFANTS SEGONS EDAT I SEXE EN GRANS GRUPS (PERCENTATGE)* Nois

Noies

Total

Xics (3-5)

19,0

17,1

18,0

Petits (6-8)

29,3

26,7

27,9

Mitjans (9-11)

22,8

26,0

24,4

Grans (12-14)

17,1

20,7

19,0

Adolescents (15-17)

9,5

8,3

8,9

Joves (18 o més)

2,3

1,3

1,8

Total

100

100

100

* Font: Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia i Institut d’Anàlisi Social i Polítiques Públiques (2006).

“Observem que als esplais d’Esplac hi ha una proporció molt inferior d’infants d’origen estranger en relació amb el conjunt de la població” (Fundació, 2006: 70). Estem perdent el tren de la realitat social del segle XXI?

És interessant observar que abans, quan hem parlat de les monitores i els monitors, hem vist com la presència de dones era majoritària (61%). Ara, però, observem que en els adolescents i els joves són majoria els nois. Llavors, ¿què és el que passa en aquesta transició entre els adolescents i joves i els equips de monitores i monitors perquè la presència dels gèneres s’inverteixi? I si, a més, hem constatat que la principal font del relleu és el mateix esplai, com podem explicar aquest canvi? A on van els nois? D’on surten les noies? Aquest debat adquireix rellevància si considerem que és important que hi hagi paritat de sexes als equips d’educadors per no caure en la dinàmica de la reproducció dels rols tradicionals de la dona i de l’home.

Relleu i nouvinguts Hi ha un altre aspecte que cal rumiar una mica i que sorgeix davant la nova realitat social del segle XXI al nostre país: el del relleu i la immigració. Segons l’estudi de l’MLP, “observem que als esplais d’Esplac hi ha una proporció molt inferior d’infants d’origen estranger en relació amb el conjunt de la població” (Fundació, 2006: 70). Estem perdent el tren de la realitat social del segle XXI? Pot suposar un problema per als esplais el fet de no incorporar els nouvinguts? Per què no hi arriben? L’esplai pot quedar reduït a un grup social tancat en si mateix? Com afectarà l’esplai la incorporació d’infants d’altres indrets? Quina informació i quina realitat nova portaran?

A més de reflexionar, cal actuar. A continuació us oferim la següent estratègia per si us pot inspirar en aquesta línia:

Qui està implicat en el relleu?

• Vincular-se amb equips d’educadors de carrer, serveis socials i altres entitats del lleure per fer pinya i plantejar accions conjuntes.

• Fer reunions amb les famílies per explicar que és l’esplai, aprofitant per fer festes amb elements propis de les seves cultures.

• Assistir a les seves festes o altres tipus d’actes organitzats per elles i ells . En aquests sentit, les celebracions dels dies nacionals són una bona oportunitat per fer-se veure, així com algunes festes religioses.

• Editar i utilitzar material audiovisual en les llengües dels col·lectius nouvinguts.

• Parlar amb entitats de nouvinguts del barri, ciutat o poble, per tal de donar-vos a conèixer.

• Vincular-se amb equips d’educadors de carrer, serveis socials i altres entitats del lleure per fer pinya i plantejar accions conjuntes.

Esperem que aquestes i altres qüestions motivin el debat dins dels vostres esplais per avaluar la necessitat d’incorporar nous membres tot pensant en el relleu.

Característiques psicològiques

L’adolescència Com ja hem anat dient, encara que tots els infants de l’esplai són importants per al relleu, els adolescents i els joves són els grups clau d’aquest procés. Per tant, us donem algunes referències

45

46

La roda del relleu d’aquesta etapa vital des del punt de vista psicològic per tal que pugueu consolidar el treball amb elles i ells.

L’adolescència es caracteritza, entre d’altres coses, per la necessitat d’ocupar un lloc a la societat, adquirir protagonisme social, de manera que aquesta etapa representa un trànsit de la vida d’infant a la vida adulta. Aquest trànsit pot generar inseguretat i ansietat entre les joves i els joves adolescents, alhora que un gran impuls per explorar tot allò que era reservat al món dels adults i que ara volen descobrir per ells mateixos.

L’adolescència es caracteritza, entre d’altres coses, per la necessitat d’ocupar un lloc a la societat, adquirir protagonisme social, de manera que aquesta etapa representa un trànsit de la vida d’infant a la vida adulta.

El fet d’estar en una etapa físicament molt forta i de tenir, psicològicament, una necessitat constant de reafirmació i de mostrar als altres que són els millors dóna als adolescents una aparença de fortalesa i immunitat, però en realitat són molt fràgils i influenciables. És per això que diem que necessiten un acompanyament, per prendre consciència dels riscos i per anar-se trobant ells mateixos.

D’altra banda, encara estan en la fase de desenvolupament i formació, i cal que les monitores i els monitors sapigueu facilitarlos oportunitats que els ofereixin aprenentatges que la seva etapa evolutiva necessita. Per exemple, explorar noves realitats i noves formes de veure les coses a través d’un intercanvi internacional, o fer un vídeo per analitzar la realitat del seu barri, són propostes a les quals difícilment arribaran per ells mateixos i que, no obstant això, els aportaran molta riquesa en continguts d’aprenentatge.

També cal estar molt alerta a les seves propostes pròpies i a les seves inquietuds per ajudar-los a donar-hi sortida de manera instructiva i edificant. Per exemple, en temes com el consum de drogues, la sexualitat (on podem treballar tot el que és l’autoconeixement, l’autoestima, la consciència dels riscos, el consum crític i responsable, etc.), o d’altres com la música, l’esport, el dibuix..., on se’ls pot acompanyar i ensenyar-los a saber organitzar-se, resoldre conflictes, saber expressar les seves opinions i els seus sentiments, entre moltes altres coses. És en aquest context que cal que penseu que l’esplai, i en concret la participació a l’equip de monitores i monitors, pot esdevenir a mitjà termini un escenari òptim perquè l’adolescent vagi endin-

Qui està implicat en el relleu? sant-se en el món adult. Això és així perquè els esplais són espais juvenils (i, per tant, propers a l’adolescent), a la vegada que els monitors i les monitores, pel seu rol de màxims responsables de l’esplai, es relacionen directament amb els adults d’igual a igual.

Però, fins que no arribin a l’equip de monitores i monitors, caldrà acompanyar-los i tenir-ne cura perquè es desenvolupin correctament i romanguin a l’esplai. De fet, l’acompanyament dels adolescents serà clau per al relleu. Com podeu fer-ho?

Acompanyament dels grups d’adolescents Cal facilitar espais i accions on elles i ells se sentin protagonistes i, alhora, no se sentin sols. Ho aconseguireu treballant la participació i la responsabilització progressives (per complementar la informació d’aquests dos processos, consulteu L’Esmolet Volem, podem, sabem: participem!). Per potenciar la responsabilització progressiva entre els membres de qualsevol grup, com a monitors i monitores heu de tenir present el següent: • S’ha de donar a tots els participants una informació accessible i clara.

• S’ha de donar una visió global i completa de la qüestió en la qual cal implicar-se i comprometre’s.

• Hem de permetre (sempre que no sigui perillós per a la salut o la integritat física dels participants) que el grup s’equivoqui, que se n’adoni i aprengui dels errors.

• Hem d’exigir al grup coherència entre els seus propòsits i les seves accions.

Per tal de facilitar la participació: • Hem de vetllar perquè hi hagi un clima de confiança amb l’objectiu que els membres del grup puguin parlar obertament i amb sinceritat sobre la possibilitat de responsabilitzar-se d’una tasca determinada (“vull fer i puc fer”), i que puguin reconèixer els propis límits, si cal.

• Cal establir un marc clar, en el qual els canals de comunicació, la normativa, les funcions i els rols dels implicats (infants, joves, monitors i monitores) estiguin ben delimitats. Això farà més operativa la participació de cadascú.

47

48

La roda del relleu • Cal definir les expectatives per evitar tant el desconcert com els malentesos en el si del grup. Hem de deixar clar que la participació no sorgeix d’un “feu el que vulgueu”. Els objectius que es marqui el grup s’han de mantenir dins del marc de l’entitat (ideari, objectius de l’esplai o del casal…).

• Cal crear les eines de participació que s’adaptin a les característiques i a les necessitats dels participants que tenim al grup, tant si es tracta de petits com d’adolescents. Pensem que, en aquest sentit, heu de trobar els instruments que facilitin la vostra tasca de receptors i amplificadors de les iniciatives dels infants i els adolescents.

Reflexió: Així doncs, ens trobem que a l’esplai els grups d’edat majoritaris són els que comprenen les edats de 8 a 11 anys, on es dóna certa paritat de sexes. D’altra banda, són pocs els infants nouvinguts que participen en l’esplai, i, pel que fa als que hi participen, siguin nouvinguts o no, l’esplai els dóna un espai de creixement personal a partir del joc i del fet de sentir-se part d’un grup.

Finalment, el grup “diana” amb el qual cal treballar el relleu són els adolescents i els joves. Ells estan entrant en el món adult, i, en la mesura que l’esplai doni resposta a aquesta necessitat, garantireu que romanguin en el projecte. La resposta a aquesta necessitat passarà per treballar conjuntament la delegació progressiva de responsabilitats i l’assumpció de quotes de decisió. Treballar per projectes facilitarà aquesta tasca (trobareu més informació a l’Hèlix del relleu).

5.3 Famílies

Quin paper tenen en aquest procés?

Si partim de la idea que els pares i les mares són els responsables de l’educació dels seus fills i les seves filles, i que deleguen a l’esplai una part d’aquesta educació, hem d’estar d’acord que és

Qui està implicat en el relleu?

49

molt important l’aportació que els adults puguin fer a la nostra tasca pedagògica. No obstant això, segons l’estudi de l’MLP: “Els pares participen a l’esplai de manera puntual en la majoria dels casos (56%). Els centres que disposen d’una comissió de pares autoorganitzada són el 8%; la mateixa proporció de centres compta amb els pares a l’equip dirigent” (Fundació, 2006: 77).

Llavors, el que es desprèn d’aquestes dades és que aquesta aportació és lluny dels esplais. Però què ens pot aportar la participació de les famílies en el relleu?

D’entrada, el suport de la família i la seva participació a l’esplai afavoreixen la motivació i la implicació de l’infant, tal com assenyalava un esplai quan afirmava: “Està molt clar que els nois i noies els pares dels quals estan a la comissió de famílies són molt més potents. Però és que aquests pares i mares els estan ensenyant a participar” (Esplais Catalans, 2009:81) Així, una família implicada afecta positivament la participació dels seus fills i les seves filles a l’esplai. D’altra banda, la participació de la família a l’esplai pot suposar una ajuda als equips de monitores i monitors quan aquests estan mancats de persones, recursos i/o recolzament moral. Sobre l’aspecte del recolzament moral, recordem el comentari d’una monitora que il·lustra prou bé el que volem significar: “Els pares i mares més veterans es preocupen per nosaltres. Tenen una bona relació amb nosaltres i això t’influeix i et motiva. És un reconeixement que a mi m’agrada...” (Esplais Catalans, 2009:90) Per tant, la família ens pot ajudar en tres sentits: • Com a altaveu de l’esplai entre la resta de les famílies.

• Com a motivació i transmissió de valors als infants.

• Com a suport a l’equip de monitores i monitors, tant afectivament com físicament.

La participació de la família a l’esplai pot suposar una ajuda als equips de monitores i monitors quan aquests estan mancats de persones, recursos i/o recolzament moral.

50

La roda del relleu Segurament us sorgiran dubtes i algunes vegades sereu reticents a obrir les portes a les famílies per por que fiscalitzin la vostra tasca.

Segur que la por no està tant en el que us poden aportar, sinó en fins a quin punt la seva participació repercutirà en l’autonomia de l’equip de monitors. Però, si valoreu positivament les aportacions que us poden fer, segur que tots hi sortireu guanyant.

On es dona el relleu?

6. On es dóna el relleu?

L’esplai es pot veure des de dos vessants: l’esplai com a entitat i l’esplai com a grup de persones. Quan parlem de l’esplai com a entitat posem l’èmfasi en l’esplai com un projecte educatiu que té uns objectius pedagògics, un mètode i un model organitzatiu. Tots tres temes estan recollits en una sèrie de documents orgànics que són l’ideari, el projecte educatiu de centre, el reglament de règim intern i els estatuts.

L’existència i la vitalitat d’aquests documents influirà en la motivació i la continuïtat del projecte, ajudant les noves incorporacions a tenir clar com s’han fet les coses fins ara. Per tant, quan parlem de l’esplai com a entitat, parlem dels documents orgànics.

Quan parlem de l’esplai com a grup parlem del seu vessant comunitari i grupal. Treballar el relleu requereix saber treballar en grup,

51

52

La roda del relleu ja que s’està treballant per la renovació de l’equip de monitores i monitors. D’una banda, hem considerat el treball per grups d’edat.

Saber com organitzar-los facilitarà la intervenció educativa i la possibilitat d’arribar amb grups d’infants que puguin substituir en el futur les monitores i els monitors vells. D’altra banda, cada grup té una sèrie de característiques que influeixen en el seu funcionament. Saber detectar aquestes característiques us permetrà elaborar estratègies per millorar les relacions del grup. Així, quan parlem de l’esplai com a grup, parlem de l’organització per grups d’edat i de les característiques que influeixen en el seu funcionament (vegeu també la pàgina 63).

6.1 L’esplai com a entitat: elements d’organització bàsics per a un bon relleu

Per fer un bon relleu hem de partir d’una bona organització i saber actuar amb previsió de futur. Els elements d’organització són l’ideari, el projecte educatiu, el reglament de règim intern i els estatuts. Si en feu un bon ús, us poden ajudar i molt, perquè en aquests documents trobem definida la ideologia, la metodologia i l’estructura del centre.

Els documents han d’estar vius La revisió constant d’aquests documents és important per recordarvos dels eixos clau del projecte d’esplai i anar actualitzant-los, fentlos tan fidels com sigui possible a la realitat amb la qual treballeu.

De fet, amb l’arribada de membres nous, allò que per a les monitores i els monitors veterans és obvi, per als nouvinguts no té per què ser-ho. I a l’inrevés: allò que per a les noves monitores i els nous monitors pot semblar obvi, els veterans no tenen per què saber-ho.

Per tant, s’haurà de contemplar fer una reactualització.

Podem trobar molts monitors i monitores que, per exemple, segueixen les seves línies pedagògiques sense que siguin escrites enlloc, fruit de l’experiència, de manera que funcionen sense cap projecte educatiu explícit. Fan el projecte, doncs, a partir de la rutina i la pràctica. D’altres, en canvi, el tenen, però com un document antic guardat en un armari i que no s’han llegit mai (o quasi mai).

Per tant, estan en la mateixa situació que els primers: es fan les coses per inèrcia. Ni la primera situació ni la segona són recomanables.

Tant en un cas com en l’altre, no hi haurà cap referència per poder

On es dóna el relleu?

53

donar continuïtat al que s’anava fent. Així, quan marxin monitors i monitores, és molt probable que se’n vagin també amb la informació i l’experiència dels anys que han invertit a l’esplai, provocant un buit de coneixement per als novells.

En el pitjor dels casos, si tot un grup de monitores i monitors veterans marxeu, i dins el nou equip no queda cap monitora o monitor veterà, els elements organitzatius bàsics seran aquells a partir dels quals els monitors i les monitores novells podran donar continuïtat al projecte del centre.

Cal saber transmetre’ls, treballar-los i obrir-los a la participació!

A més de tenir els documents que orientin i motivin la tasca educadora de la monitora i el monitor, és molt important saber transmetre’ls, tant als infants com a les noves monitores i els nous monitors. Primer de tot, que quedi clar que la millor manera de traspassar-los és fer-los vius en la vida quotidiana de l’esplai. I, així mateix, la vitalitat dels documents estarà en relació directa amb tres elements: • Quin document voleu transmetre (ideari, projecte educatiu, projecte de curs, reglament de regim intern).

• A qui el voleu transmetre.

• Com el voleu transmetre. És important plantejar-se aquestes tres qüestions perquè el què, el qui i el com s’afecten recíprocament. Per exemple, si el que voleu és transmetre l’ideari, heu de ser conscients que en aquest ideari hi ha les idees i els valors per als quals eduqueu, i que no serà el mateix donar-lo a conèixer a joves monitores i monitors que provenen de l’esplai, que a monitores i monitors que vinguin de fora, els quals sabran poca cosa o res del que vosaltres penseu.

Pel que fa a la manera com transmetre’ls a segons qui de l’esplai, tant l’ideari com el projecte educatiu poden treballar-se amb totes les edats. No obstant això, per a les edats més petites, caldrà transmetre’ls de forma lúdica, tangible i en processos de curta durada. A partir de l’adolescència, el traspàs pot esdevenir de més llarga durada i amb elements més abstractes (repasseu el que hem dit sobre psicologia evolutiva). D’altra banda, els documents els

És molt important saber transmetre els documents tant als infants com a les noves monitores i monitors.

Primer de tot, que quedi clar que la millor manera de traspassar-los és fer-los vius en la vida quotidiana de l’esplai.

54

La roda del relleu podeu traspassar o bé durant l’esplai diari, o bé aprofitant alguna sortida, especialment en els campaments i/o les colònies. Pel que fa al reglament de règim intern, pel seu caràcter organitzatiu, queda reservat a les monitores i els monitors.

En la transmissió dels documents, hi ha una qüestió fonamental: la participació dels infants i els adolescents en l’elaboració d’aquests mateixos documents.

En la transmissió dels documents, hi ha una qüestió fonamental: la participació dels infants i els adolescents en l’elaboració d’aquests mateixos documents. Fer-los partícips de l’elaboració és una estratègia perquè se sentin més protagonistes del centre, i, a més, fent això, ja estan transmetent el projecte. I fer-los protagonistes és treballar el relleu, garantint que alguns d’ells es quedin com a monitores i monitors. Així mateix, queda a elecció de l’equip de monitores i monitors en quines parts i en quines fases han de participar els infants i els joves. Sou vosaltres els que sabeu quin perfil tenen els vostres infants i joves, quin grau de maduresa i d’interès tenen per treballar segons què, i quines àrees cal que siguin domini exclusiu vostre pel grau de responsabilitat que teniu. Cal que us adapteu a les circumstàncies de cada moment.

En aquest sentit, el lideratge del treball dels documents recaurà sempre en l’equip de monitores i monitors, que hauran d’organitzar i centralitzar la feina aplegant totes les altres feines que s’hagin fet (si és que s’han fet) amb els diferents grups d’edat.

Les tancades són els espais ideals per poder condensar i elaborar conjuntament la feina a propòsit dels documents. En aquestes tancades es poden combinar activitats més reflexives i teòriques (formació, xerrades, debats) amb jocs i dinàmiques que fan més lúdica la feina. A més, el fet de conviure junts tot l’equip de monitores i monitors durant una sortida, ni que sigui un parell de dies, amb la nit inclosa, afavoreix la cohesió del grup.

Per tant: • Cal saber quins documents s’han de traspassar, i a qui i com traspassar-los.

• És important i estratègic fer participar els infants i els adolescents en l’elaboració d’aquests documents, concretament l’ideari i el projecte educatiu.

On es dóna el relleu?

• Les tancades de monitores i monitors són els espais òptims per cloure (o projectar) processos d’elaboració de documents, dels quals les monitores i els monitors sou els màxims responsables.

6.2 Els documents

A continuació, però, entrarem a detallar cadascun d’aquests documents per aprofundir en la primera qüestió: què cal transmetre. Al final de cada subapartat trobareu un petit qüestionari. És un joc perquè us pugueu fer una idea de com està el vostre esplai a nivell organitzatiu. Al final del tercer subapartat (“reglament de règim intern”), trobareu la solució del joc.

L’ideari Per què voleu fer esplai? Per què us reuniu un grup de persones per dedicar el vostre temps lliure a educar infants? Les respostes a aquestes preguntes donaran lloc a l’ideari.

Un dels objectius d’anar a l’esplai, tant per a les monitores i els monitors com per als infants, és passar-s’ho bé.5 Però, a més de passar-s’ho bé, als esplais s’educa en valors. Això implica que les monitores i els monitors compartiu unes idees en les quals creieu, i, per tant, tot allò que desenvolupeu ho feu amb una intenció educativa i política. En aquest sentit, viure i comportar-se segons el que un creu és una opció que no sempre és fàcil. Disposar d’un espai on això sigui possible i compartir-ho amb d’altres persones es converteix en un element altament motivador.

En aquesta tasca de compartir, és important que tingueu debats interns, perquè us ajudaran a aprofundir en els objectius de l’entitat i a ser més conscients d’aquests mateixos objectius. En aquestes reflexions internes heu de pensar també a afegir els diferents grups d’edat, des de les seves característiques i les seves possibilitats fins als espais de participació. En aquest sentit, la participació dels joves i els adolescents és estratègica, ja que són a prop dels equips de monitores i monitors i estan en una edat en 5-Podeu trobar més informació sobre el que significa l’esplai per a cadascun dels seus protagonistes a l’Esmolet Volem, podem, sabem: participem! (pàgs. 99-103).

55

56

La roda del relleu què poden entendre els continguts ideològics de l’esplai i participar-hi. Fomenteu debats amb elles i ells, tracteu temes polítics i recolliu la seva opinió.

La bona sintonia entre les monitores i els monitors passa en gran manera pel grau de convergència respecte als objectius del projecte. També, a l’hora de trobar monitores i monitors nous, el fet que entrin persones que coneguin els ideals del projecte i hi creguin incidirà positivament en la seva continuïtat.

A l’últim, l’ideari també fa de filtre a l’hora de trobar monitores i monitors de fora de l’esplai. L’ideari estableix les bases ideològiques del que es vol aconseguir, en virtut de les quals s’educa.

La bona sintonia entre les monitores i els monitors passa en gran manera pel grau de convergència respecte als objectius del projecte. També, a l’hora de trobar monitores i monitors nous, el fet que entrin persones que coneguin els ideals del projecte i hi creguin incidirà positivament en la seva continuïtat. Que una persona entri en una entitat per passar el temps o hi entri per treballar per un model de societat determinada condicionarà, sens dubte, la seva participació. Per tant, sorgeix una qüestió a l’hora de cercar monitores i monitors, sobretot si no vénen de l’esplai: ha d’entrar-hi tothom qui vulgui, independentment de si coneix o no els ideals de l’esplai? O, al contrari, cal filtrar des de bon començament l’entrada de nous membres en funció del grau de coincidència que tinguin amb els ideals del centre?

EL TEST DE L’IDEARI 1.Teniu ideari a l’esplai? a) No, però adoptem el de l’MLP. b) Sí, i ens basem en ell a l’hora de fer el nostre projecte. c) Encara no, però fa temps que volem fer-lo. d) No en tenim.

2. Qui el va crear? a) Nosaltres, arran d’un curs de directors/es. Nosaltres, per voluntat pròpia. b) Els fundadors. c) L’MLP. d) No en tenim; per tant, esperem crear-lo nosaltres.

3. Com treballeu l’ideari? a) El revisem cada curs perquè tothom tingui clar a on volem arribar i ens basem en ell a l’hora de plantejar-nos els objectius anuals. b) El tenim al projecte, però no ens el mirem gaire sovint. c) Com que no en tenim, no el treballem. d) El revisem sempre que hi ha un canvi important de monitors/es, tant si són nous com si són premonitors/es.

On es dóna el relleu?

57

4.Teniu en compte el traspàs del significat de l’ideari quan hi ha alguna incorporació nova o els joves fan només el relleu de monitors i monitores? a) Sí, solem treballar-lo més explícitament amb les persones noves perquè coneguin en què es basen els nostres ideals. b) Simplement els en donem una còpia perquè se’l llegeixin. c) El revisem tot el grup sense distincions. d) Com que no en tenim, no podem fer-ne el traspàs.

5.Treballeu l’ideari amb els joves de l’esplai? a) No, però sí que els en donem una còpia a totes les famílies, als joves i als infants quan s’apunten a l’esplai. b) No; si no són monitors/es, no tenen per què conèixer-lo. c) Sí, d’aquesta manera entenen millor el perquè de la tasca educativa i transformadora de l’esplai, i augmenta el nombre de joves que volen ser monitors/es. d) Sí, però sense posar-hi gaire èmfasi, ja que ho treballaran més endavant els que vulguin ser monitors.

Projecte educatiu (PEC) i projecte de curs Un cop sabeu cap a on us dirigiu, definir com ho fareu és el pas següent. Primer de tot, cal no confondre els projectes educatius de centre (PEC), els projectes de curs i el treball per projectes.

Els primers són de caràcter més general, de llarga durada, i marquen els trets identitaris de l’esplai, incloent-hi de vegades l’ideari (o parts d’aquest ideari). Així, al projecte educatiu de centre trobem els objectius, el mètode pedagògic, la forma com organitzarnos (que també està al reglament de règim intern), les activitats principals i els sistemes d’avaluació generals. Volem afegir un punt més que cal contemplar en el PEC: el pla de relleu del vostre centre. Aquest pla us ha de facilitar treballar amb previsió i us ha de servir de referència per pensar els aspectes que heu de contemplar en el vostre relleu, evitant “carreres” d’última hora, que tant angoixen i desmoralitzen.

Del PEC es deriven els projectes de curs. Són projectes determinats en el temps (el curs vigent), més concrets i ajustats a la realitat més immediata que no pas el PEC. Per tant, els objectius, les metodologies, les activitats i els sistemes d’avaluació estan pensats per al curs en el qual esteu treballant. El projecte de curs us ha de permetre ajustar i reactualitzar el pla de relleu contemplat al projecte de centre, i està en un nivell més proper a la realitat, atès que es renova cada any. En aquest sentit, treballar amb un pla de

El pla de relleu del vostre centre us ha de facilitar treballar amb previsió i us ha de servir de referència per pensar els aspectes que heu de contemplar en el vostre relleu, evitant “carreres” d’última hora, que tant angoixen i desmoralitzen.

58

La roda del relleu relleu, tant a nivell de projecte de centre —que estableix les bases del relleu a l’esplai— com a nivell de projecte de curs —que revisa anualment aquestes bases—, us ajudarà a treballar amb previsió. Penseu que tots dos projectes són eines per explicar qui sou i donar continuïtat al projecte sense que es perdi gaire informació pel camí. Tots dos recorden i projecten el que esteu fent, són una referència per a la vostra tasca, així que el fet de no tenir-lo us farà anar coixos.

Finalment, teniu el projecte educatiu com a estratègia educativa, també anomenada “treball per projectes”, de la qual hem parlat al punt 9.3 dels annexos.

EL TEST DEL PROJECTE EDUCATIU I DEL PROJECTE DE CURS 1.Teniu projecte educatiu de centre? a) Sí, però està fet de fa anys. b) No, però ho tenim pendent. c) Aquest any estem treballant per tenir-lo. d) Sí, i està actualitzat.

2. Reviseu el projecte educatiu? a) Sí, el revisem cada 2 o 3 anys per tal de ser conscients del que un dia vam decidir que seria la nostra manera d’educar i transformar els joves. b) No, fa molts anys que tenim el mateix. c) A cada tancada d’inici de curs en fem una revisió, juntament amb la revisió de l’ideari. d) No en tenim; per tant, no el revisem.

3. El PEC contempla el procés de traspàs d’informació i de càrrecs a l’hora de fer el relleu dins de l’esplai? a) No, perquè no en tenim. b) Sí, queda ben definit com volem fer aquest procés i com seria la manera ideal de fer-lo. c) Es dóna per entès que es farà un traspàs, però no s’especifica com. d) Paral·lelament al PEC, tenim un projecte de formació per a premonitors on es detallen i s’expliquen tots els càrrecs i les responsabilitats de l’esplai.

4. Com prepareu el projecte de curs? a) El responsable o algun monitor el redacta per demanar subvencions. b) Fem una tancada al setembre per elaborar-lo tot l’equip conjuntament. c) Cada grup de monitors prepara les seves activitats individualment. d) Preparem les activitats conjuntes, i la resta ho anem fent setmana a setmana.

On es dóna el relleu?

5. Us sentiu vostre el projecte educatiu? a) No, perquè no en tenim o perquè no l’hem fet nosaltres. b) Sí, perquè el vam fer tots junts de manera que recollís el màxim d’opinions i decisions de cada membre del grup d’esplai. c) Uns més que altres, ja que no tots vam poder participar en l’elaboració. d) Potser no tots de la mateixa manera; però, en revisar-lo tots conjuntament, acabes sentint-lo teu.

Reglament de règim intern Al reglament de règim intern han de quedar reflectides totes les relacions que s’estableixen dins del grup de persones que forma un esplai, tant des del punt de vista pedagògic com des del punt de vista organitzatiu. Així, aquest document reflecteix la manera d’organitzar-se dins l’esplai. Hi ha esplais la normativa dels quals recolza en la tradició, i les bases perduren perquè les persones, normalment veteranes, recorden haver-les llegides en un document que ha quedat oblidat en algun lloc. I hi ha altres esplais que, sense establir normes concretes entre l’equip de monitores i monitors, actuen dia a dia, amb unes normes implícites i no consensuades.

El nostre entorn canvia, l’equip de monitores i monitors es modifica, i, per tant, contínuament esteu exposats a canvis. Això implica la necessitat de revisar les normes establertes, ser crítics amb aquestes normes i modificar-les per tal d’adaptar-vos a les noves situacions. Si no ho feu, el reglament de règim intern perd la seva funcionalitat, i les normes que es van instaurar, de manera més o menys espontània i en un moment passat, ja no serveixen

59

60

La roda del relleu perquè no us representen. Parlar sobre les normes i definir-les evitarà maldecaps i malentesos. No hi ha dubte que cada esplai és diferent; per tant, el vostre reglament de règim intern ha d’anar d’acord amb la manera com sigui el vostre esplai. Però també s’ha de tenir en compte que, tot i que es revisi de tant en tant, fóra bo que el que hi hagi escrit tingués una certa vigència en el temps.

A tall d’exemple, en un reglament de règim intern és important que hi constin: • Organigrama del centre.

El vostre reglament de règim intern ha d’anar d’acord amb la manera com sigui el vostre esplai. Però també s’ha de tenir en compte que, tot i que es revisi de tant en tant, fóra bo que el que hi hagi escrit tingués una certa vigència en el temps.

• Càrrecs: cal definir el paper que té cadascú dins del grup. És important perquè la persona que l’adopti sàpiga què s’espera d’ella i quines tasques ha de fer.

• Drets i deures de les monitores i els monitors.

• Drets i deures dels infants.

• Com actuar en casos concrets (sortides, excursions, etc.).

• Funcionament de les reunions (programació, revisió d’activitats, avaluacions).

• Relació esplai-famílies.

• Normes d’utilització i manteniment del local.

• Altres: què cal fer amb la informació confidencial, quina documentació es demanarà cada curs a les famílies, etc.

Tenir un reglament de règim intern ens ajudarà a acollir monitores i monitors nous. Saber les normes, els càrrecs de cadascú, saber el que s’espera d’ells, ajudarà a reduir la incertesa, i es podran adaptar de forma més ràpida.

EL TEST DEL REGLAMENT DE RÈGIM INTERN 1.Teniu reglament de règim intern a l’esplai? a) Sí, amb els drets i els deures dels monitors i els infants. b) No, però tenim unes normes acordades verbalment. c) Sí, però no el mirem gaire sovint. d) No, no en tenim.

On es dóna el relleu?

2. Reviseu el reglament de règim intern? a) Sí, cada curs, i hi fem modificacions si cal. b) No, perquè no en tenim. c) No, tot i que sí que en tenim. d) Sí, molt de tant en tant.

3. Coneix tot l’equip de monitors i monitores el reglament de règim intern? a) No en tenim; per tant, no. b) Sí, però no el fem servir gaire. c) Sí, ja que el treballem conjuntament a les tancades i el consultem sovint durant el curs. d) No, tan sols el responsable.

4.Teniu en compte l’entrada i l’acollida de monitors nous i premonitors en el reglament de règim intern? a) Sí, hi ha unes bases escrites sobre la manera com ha de ser l’acollida. b) No tenim reglament de règim intern. c) No ho tenim contemplat de manera específica, però en el dia a dia sí que ho fem. d) Sí, tenim un protocol de rebuda i acollida de nous monitors a part de les normes del reglament de règim intern.

5. Com repartiu les tasques que es desprenen del reglament de règim intern? a) Cadascú mira de triar el que més li agrada. b) Mirem que quedin ben repartides, que com a mínim tothom tingui un càrrec. A més, si hi ha un canvi de persona, farem el traspàs i l’acompanyament durant un cert temps. c) Solem ser dues persones per a cada càrrec per tal que aquest càrrec estigui ben coordinat, i, si un falla, sempre n’hi ha un altre. d) Cadascú va fent sense que quedi clar quina tasca té cada persona de l’equip de monitors.

Els estatuts Els estatuts són un document necessari per constituir-vos com a entitat jurídica. Sovint queda com un document legal que no té gaire importància, però pel que fa al relleu adquireix una importància especial, sobretot per als que marxen i per als que es queden.

La idea fonamental, com tots els documents anteriors, és que també sigui un document viu. Això implica que els càrrecs bàsics que contenen els estatuts, i que formen el pal de paller de la junta directiva (president, secretari i tresorer), estiguin actualitzats per dues raons: la primera, legal, i la segona, política.

Posem per cas que els estatuts no s’han modificat des de la fundació de l’entitat, fa 20 anys. La presidenta o el president seguirà

61

62

La roda del relleu sent el que ho va ser fa 20 anys. És possible que aquesta persona ja no estigui vinculada a l’esplai i que, fins i tot, ni tan sols visqui a la mateixa ciutat. Per tant, si passés qualsevol cosa, estaríem implicant una persona que ja no té res a veure amb l’esplai.

D’altra banda, els criteris per constituir la junta directiva han de ser criteris de representativitat clars, és a dir, han de representar els membres actius de l’entitat. En el Projecte Educatiu d’Esplac diem que haurien de formar part d’aquesta junta representants dels monitors en actiu, monitors amb experiència que hagin deixat de portar nens, i famílies.

Per tant, cal que, quan els veterans marxin de l’esplai, es revisin els estatuts i s’ajustin a les persones que hi romanguin d’una manera o altra. Això us estalviarà maldecaps a nivell legal i us recordarà qui forma part de l’entitat.

Cal que, quan els veterans marxin de l’esplai, es revisin els estatuts i s’ajustin a les persones que hi romanguin d’una manera o altra.

Els tres qüestionaris Un cop hagueu realitzat les tres enquestes sobre els elements d’organització bàsics, mireu les respostes assenyalades i sumeu les puntuacions. A partir de la puntuació que hagueu obtingut, llegiu la resposta pertinent.

IDEARI

REGLAMENT DE RÈGIM INTERN

PROJECTE EDUCATIU

A

3

4

4

4

2

2

3

1

2

1

4

4

1

3

2

B

4

2

2

2

1

1

2

3

4

4

3

1

3

1

4

C

2

3

1

3

4

3

4

2

3

2

2

2

4

2

3

D

1

1

3

1

3

4

1

4

1

3

1

3

2

4

1

Respostes: Entre 60 i 45 punts – Ueke ueke! Cacahuete És evident que el vostre esplai està ben organitzat. Si traspasseu al vostre relleu tot el que feu de manera eficaç, podeu estar segurs que deixareu l’esplai en bones mans. No us oblideu de fer un seguiment del traspàs per tal que l’esplai segueixi la línia educativa que us heu plantejat.

On es dóna el relleu?

63

Entre 44 i 30 punts – Està prou bé, està prou bé, està prou bé.

D’aquesta idea participo jo també!

No us adormiu i mireu d’aconseguir tenir tots els elements al dia, sense oblidar-vos de treballar-los dintre de l’equip de monitores i monitors per tal que arribin a les monitores i els monitors nous i per tal que la tasca educativa que dugueu a terme sigui la que realment voleu fer i així arribi també als infants de manera clara.

Entre 31 i 15 punts – Es mou, es mou, es mou... com una palmera, com una palmera!

Cal que mireu de preguntar-vos des d’on voleu que el vostre esplai parteixi a l’hora d’educar. Aquests tres documents són importants per tal de començar a treballar. Al vostre relleu li serà més difícil continuar la línia educativa de la vostra entitat si no pot gaudir del traspàs d’aquests pilars. Sempre podeu ajudar-vos amb una formació sobre qualsevol dels tres temes.

6.3 L’esplai com a grup

L’aprenentatge als esplais es dóna en el grup. Passa el mateix amb el relleu: és un procés grupal. És dins del marc del grup on els infants i els monitors desenvolupen les seves capacitats i satisfan les seves necessitats. De fet, pertànyer a un grup proporciona: • Seguretat, reduint la inseguretat d’estar sols.

• Estatus, reconeixent les persones, donant-los una posició amb

L’aprenentatge als esplais es dóna en el grup.

Passa el mateix amb el relleu: és un procés grupal. És dins del marc del grup on els infants i els monitors desenvolupen les seves capacitats i satisfan les seves necessitats.

64

La roda del relleu responsabilitats específiques.

• Autoestima, donant valor a les persones.

• Afiliació, fent que la persona se senti part d’un tot integrat per altres persones.

• Poder, aconseguint tots junts el que un individu sol no podria aconseguir.

En la mesura que les necessitats i els interessos individuals siguin satisfets per la pertinença al grup, les persones voldran romandre i participar en aquest mateix grup.

L’organització dels grups d’edat

Acabem de veure que l’esplai és una entitat jurídica amb una sèrie de documents constitutius i de funcionament que sempre han d’estar vius per donar continuïtat al projecte. Però el projecte de l’esplai, del primer que es nodreix és de persones, persones que formen grups, grups que formen l’esplai. En parlar de l’esplai com a grup, primer parlem de la manera com s’organitzen els grups d’infants per tal de saber com pugen fins que arriben a l’equip de monitores i monitors.

Organització per grups d’edat L’esplai s’organitza per grups. Hi ha un gran grup, responsable de l’esplai, que és l’equip de monitores i monitors. Després, hi ha un altre gran grup que dóna sentit al projecte educatiu, i és format pels infants. A més, hi ha un tercer grup que dóna suport a la tasca de l’esplai, el de les famílies.

Cada esplai té la seva particular manera d’organitzar els infants.

La forma com els organitzeu condicionarà la pràctica pedagògica quotidiana i la manera com mogueu els infants d’un grup a un altre. Aquest moviment estarà condicionat per: • el nombre i la disponibilitat de les monitores i els monitors, • el nombre d’infants segons l’edat, • i el grau de maduresa de l’infant i/o el grup.

On es dóna el relleu?

Una manera de pujar els infants és pujant tot el grup d’edat sencer, i una altra és en funció de la generació. J. Villanueva, ex membre de l’equip de direcció d’Esplac, descriu aquests dos sistemes, anomenant el primer “sistema de grups nevera”, i el segon, “sistema de grups forn”. Ho explica de la següent manera: “Podríem dir que, a grans trets, hi ha dues formes d’organitzar els grups d’edat en un esplai. Hi ha grups que mantenen les mateixes cohorts (una cohort és la gent nascuda un mateix any) al llarg del temps. Els podríem anomenar ‘grups nevera’ [...]. I hi ha grups que van agafant la gent dels grups de sota i els llancen cap als grups de més grans. Els podem anomenar ‘grups forn’ (...) No obstant això, hi ha esplais que combinen un format i l’altre, començant amb ‘grups forn’ per als grups de petits i acabant amb ‘grups nevera’ per als adolescents”.

Si seguim aquesta classificació, sovint és més fàcil funcionar amb el “sistema forn” per als grups més petits i “amb el sistema nevera” per als més gran (a partir de 12 anys). D’una banda, els més petits tenen més facilitat d’adaptació a un grup nou, mentre que els més grans, si es troben en un grup nou, poden desmotivar-se i marxar amb major facilitat. Penseu en el que hem dit abans quan hem parlat de l’adolescència (pàgina 45). En aquesta etapa és molt important el grup d’iguals per a l’adolescent. Per tant, trencar aquests grups pot comportar la seva marxa.

Variables que caracteritzen un grup El grup serà, doncs, el context bàsic on es desenvoluparà la tasca educativa i la tasca de relleu. Tant per treballar amb grups d’infants i joves com per treballar amb el mateix equip de monitores i monitors, us caldrà poder identificar amb quin tipus de grup treballeu per tal de saber gestionar-lo, analitzant quins aspectes us poden suposar avantatges i quins poden comportar desavantatges.

Mides i trets dels grups Segons el nombre de participants que tingui un grup, les necessitats i les interaccions que es presentin seran unes o unes altres, i, per tant, la vostra actuació serà una o una altra. Hem esta-

65

66

La roda del relleu blert tres categories de grups en funció del nombre de membres.

Aquests tres tipus de grups són: Petit: 5 membres com a màxim.

Mitjà: de 6 fins a 15.

Gran: de 16 fins a 30.

De cada grup hem assenyalat alguns trets. No obstant això, la realitat és molt més rica que les caracteritzacions que ara farem, però aquestes caracteritzacions us poden guiar. Els trets que hem assenyalat són: Composició: homogeni – heterogeni.

Comunicació i afectivitat: relacions primàries – relacions secundaries.

Estructuració de càrrecs i feines: relacions formals – relacions informals.

Identificació i compromís: relacions de pertinença – relacions de referència.

Composició del grup: homogeni – heterogeni Grup homogeni: grup d’iguals que es caracteritza pel fet que els seus membres comparteixen diferents variables com poden ser l’edat, el gènere, la posició socioeconòmica i cultural, les creences i els valors, etc.

Grup heterogeni: grup que està format per persones amb diferències, ja siguin d’edat, de nivell socioeconòmic i cultural, de gènere, de valors, etc.

OPORTUNITATS

AMENACES

Homogeni

Cohesió més ràpida.

Major interès per la finalitat del grup.

Suport entre els seus membres.

Es generen menys conflictes.

Cohesió més ràpida.

Major interès per la finalitat del grup.

Suport entre els seus membres.

Es generen menys conflictes.

Heterogeni

Multiplica les oportunitats d’aprendre per l’existència de diferents maneres de pensar i de fer, i per la més que probable aparició de conflictes.

Alta capacitat creativa.

Multiplica les oportunitats d’aprendre per l’existència de diferents maneres de pensar i de fer, i per la més que probable aparició de conflictes.

Alta capacitat creativa.

On es dóna el relleu?

Comunicació i afectivitat: relacions primàries – secundàries Grup primari o grup natural: és aquell en el qual les relacions personals són intenses, directes, cara a cara, relativament estables i amb forts components afectivoemocionals.

Grup secundari o organització: grup instrumental (és a dir, que serveix d’instrument per fer o aconseguir alguna cosa). Acostuma a tenir una mida més gran que el primari. Es caracteritza per relacions menys intenses, indirectes, amb una estabilitat variable i menys components afectivoemocionals.

Primari

Secundari

OPORTUNITATS

AMENACES

Bona comunicació.

Vincle afectiu alt.

Els conflictes personals poden afectar la vida del grup i la tasca que realitza.

Oblidar-se de fer un traspàs de coneixements implícits.

La incorporació d’una persona dins el grup serà més fàcil, ja que trobarà una base sobre la qual s’estructuraran les relacions.

Centrar-se en la tasca i oblidar el factor humà.

Estructuració de càrrecs i feines: relacions formals – informals Grup formal: presenta un sistema d’interaccions fix. L’individu ja se’l troba quan hi entra. Els grups formals de vegades s’anomenen equips.

Grup informal: els membres tendeixen a establir interaccions de forma espontània, sense pautes explícites que les guiïn. Les expectatives que dominen el comportament dels seus membres no han estat prefixades i estan subjectes a canvis constants.

Formals

Informals

OPORTUNITATS

AMENACES

Patró de relacions fix, que dóna una continuïtat al projecte.

Poca flexibilitat.

Poca capacitat d’improvisació i d’adaptació als canvis.

Relacions espontànies i flexibilitat.

Confusió entre la dimensió personal i la professional: cal definir bé la diferència entre el vincle emocional i el vincle associatiu.

67

68

La roda del relleu Identificació i compromís: relacions de pertinença – referència Grup de pertinença: és el grup al qual pertany l’individu o del qual forma part, independentment de la seva voluntat. Per exemple, ningú no escull la família on ha nascut i crescut, però és el primer grup al qual pertany. O, en el cas dels esplais, els infants s’agrupen per edats, independentment de si volen o no volen fer-ho. Després es podran fer ajustaments, però difícilment un noi de 8 anys farà les activitats del curs amb el grup dels de 16 anys.

Grup de referència: és el grup que la persona pren com a model i, per tant, al qual aspira i vol pertànyer perquè s’identifica amb les seves opinions, valors, ideals, etc. Per exemple, per als joves, l’equip de monitors pot constituir el seu grup de referència, fet que condicionarà positivament la seva futura participació en aquest equip.

OPORTUNITATS

AMENACES

Pertinença Els membres se senten reconeguts i acceptats dins el grup.

S’estableix un vincle emocional fort.

Els integrants comparteixen uns trets comuns, que els donen identitat.

El fet de compartir criteris objectius (com l’edat), però no subjectius (com els ideals), pot donar lloc a conflictes i, a la vegada, pot provocar que el grup de pertinença s’estanqui.

Risc a l’hora de trobar-se amb un grup tancat.

Referència Compartir uns ideals comuns uneix.

A la vegada, l’esplai ajuda a fer-se propi un ideal i a aprendre a través d’aquest mateix ideal.

La transmissió dels valors de l’ideari té un valor tàcit, es fa per mitjà de l’experiència, en el dia a dia. Això pot dificultar la integració de la persona nouvinguda.

Un altre aspecte és que el monitor novell no cregui en aquests valors.

Encreuant les característiques dels grups i la seva mida, obtenim una sèrie d’informacions útils per ajustar el vostre treball a les vostres situacions concretes. La següent taula és una guia perquè pugueu obtenir aquesta informació d’acord amb la situació en què us trobeu. Si, per exemple, voleu saber més coses del vostre grup de monitores i monitors, que està format per 9 persones, i tres d’elles pensen molt diferent de la resta, haureu d’anar, doncs, a la pàgina 73, on trobareu informació sobre grups mitjans heterogenis. Igualment, al final d’aquest apartat, trobareu informació

On es dóna el relleu? sobre la manera de cohesionar els grups sobre la base de les característiques que tot seguit exposem.

GRUPS PETITS

GRUPS MITJANS

GRUPS GRANS

Homogeni Heterogeni

Pàg. 69

Pàg. 73

Pàg. 76

Primari Secundari

Pàg. 70

Pàg. 74

Pàg. 76

Formal Informal

Pàg. 71

Pàg. 74

Pàg. 77

Pertinença Referència

Pàg. 71

Pàg. 74

Pàg. 77

Grups petits

Composició del grup: homogeni – heterogeni • Trobareu pocs casos en què un grup estigui compost per membres amb diferències molt extremes. Normalment, els grups reduïts seran grups bastant homogenis.

• Tot i així, caldrà anar amb compte de no estancar-se. El fet de compartir característiques semblants pot tancar el grup en si mateix, fent sempre el mateix, disminuint la productivitat pel que fa a les activitats i, per tant, la motivació que això implica tant en els infants com a l’equip de monitors/es.

• Si és un grup homogeni, serà més fàcil donar atenció a les persones (monitors, monitores o infants) que es vulguin incorporar en el grup. Pel fet de ser pocs, hi ha menys probabilitats de passar desapercebut. Si aquestes persones comparteixen característiques amb els membres del grup, serà més senzilla la seva integració.

69

70

La roda del relleu

On es dóna el relleu?

Tot i així, heu d’anar amb compte, perquè també és possible que s’incorporin altres persones amb les quals no hi hagi afinitats.

Així doncs, heu d’estar oberts a noves idees i vetllar per la cohesió entre els nous i els vells.

• En tot cas, tot i que el més probable és que un grup petit sigui homogeni, us podeu trobar un grup petit heterogeni. En aquest cas, la cohesió del grup no es dóna de manera immediata, però el fet de ser pocs facilita que en poc temps el grau de vinculació dels uns amb els altres sigui major i se salvin les diferències. Les diferències poden aportar idees noves al grup i, per tant, multiplicar les oportunitats d’aprendre i d’establir objectius nous i atractius.

Si aconseguiu que el grup es cohesioni, i coincideixi en els objectius, aquest grup pot arribar a ser molt productiu. En el cas que el grup no acabi de cohesionar-se, es pot deure a problemes de rivalitats entre els membres que el componen.

Comunicació i afectivitat: relacions primàries – secundàries • El fet de ser un grup petit fa que es tinguin tots els números per ser un grup on les relacions es donin de forma intensa, directes, cara a cara i relativament estables, amb alts components afectivoemocionals. Per tant, el vincle que s’estableix entre els membres del grup és fort, i això potenciarà un bon clima de treball.

• El vincle afectiu que es genera pot ser fonamental si s’està obert a les noves incorporacions, atès que la persona nouvinguda trobarà un projecte a realitzar i, a més a més, un espai acollidor on se la tindrà en compte.

• Tot i així, el fet que sigui un grup petit primari o natural pot fer trontollar l’estructura si no es diferencia el “colegueo” de la feina que cal dur a terme. Aquesta observació és important sobretot per als grups amb un alt grau d’autogestió, com el grup de joves, i, per descomptat, per als equips de monitores i monitors. Així, els conflictes personals poden afectar la vida del grup i la tasca que es realitza. D’altra banda, el fet que siguin poques persones, i encara més si són un grup d’amics, pot fer que sigui més complicada l’entrada de nous membres.

• Si, tot i ser un grup petit, es manté una estructura regulada per uns codis i uns sistemes de funcionament, es poden fer molt bones acollides, ja que la persona que s’incorpori tindrà una estructura formal a la vegada que un bon ambient de convivència.

71 • En el grup petit primari s’ha de posar cura en el traspàs d’informació a les noves incorporacions. Pel fet de ser pocs i organitzar-se sense gaires problemes, es pot arribar a creure que no cal explicar l’estructura. Per tant, heu de ser conscients que hi ha un projecte i un ideari. No heu d’oblidar que sou una entitat i, per tant, us heu de regir per mitjà d’uns codis i uns sistemes de funcionament.

Estructuració de càrrecs i feines: relacions formals – informals • En un grup petit es donaran més les interaccions de forma espontània, perquè el fet de ser pocs membres facilita la comunicació directa i, per tant, una relació més informal.

• Tot i així, per poder realitzar bé la vostra tasca, heu d’actuar com a grup formal en certs moments. Per exemple, a l’hora de fer reunions, heu de seguir un ordre, prendre acta, establir punts...

I el mateix amb els grups d’infants i joves: establir uns objectius, unes activitats, uns criteris d’avaluació, etc.

• A l’hora d’incorporar nous membres, el fet de ser un grup més informal pot ajudar a establir relacions i vincles més pròxims, on la persona que vulgui entrar dins l’equip trobi un espai on passar-s’ho bé.

• Tot i així, heu de ser conscients que el que heu de transmetre no és només divertiment. És important animar i motivar fent que els nous membres s’ho passin bé, però sense oblidar que hi ha uns objectius i un ideari per al qual treballeu.

• Per tant, una certa estructura ajudarà a realitzar el traspàs del projecte educatiu que dueu a terme (ja sigui el projecte de centre o el projecte de curs; vegeu la pàgina 57). D’aquesta manera, la persona que vulgui entrar trobarà una base de referència i es reduirà la incertesa. Tots aquells documents que defineixen el nostre funcionament, que hem vist pàgines enrere, s’hauran de tenir presents.

Identificació i compromís: relacions de pertinença – referència • Un grup petit pot ser indistintament un grup de pertinença i de referència. Això dependrà de quines hagin estat les causes i els criteris que s’hagin aplicat en la formació del grup. Si la persona ha volgut entrar en el grup perquè l’atreia, és un grup de referència.

Si la persona ha entrat al grup perquè li tocava (per exemple, per raó de l’edat), és un grup de pertinença.

72

La roda del relleu • Amb el grup de pertinença podeu trobar alguns desavantatges. El primer és que, com que la persona no ha escollit voluntàriament formar part d’aquest grup, pot no identificar-s’hi i, en conseqüència, no integrar-s’hi. Heu de ser conscients que el fet de compartir característiques comunes no vol dir compartir les mateixes idees i les mateixes visions de les coses. Per tant, caldrà saber gestionar aquestes diferències evitant tancar-se.

• Per gestionar les diferències caldrà saber què és el que vol cadascú del grup. En aquest sentit, s’ha de procurar que el grup satisfaci els interessos i les necessitats de tots els seus membres.

Tindrem com a punt fort la proximitat dels seus membres i la intensitat del factor humà, però s’haurà de vetllar per no tancar-se a persones i idees noves, perquè l’estructura no es dissolgui en el “colegueo” i perquè les qüestions personals no derivin en conflictes ni els conflictes es personalitzin.

• Per tant, una de les situacions amb què us podeu trobar és que la persona nouvinguda no cregui en els valors del grup, o, si més no, no hi mostri gens d’interès. En aquest sentit, haureu de valorar fins a quin punt voleu obrir el grup, donant espai a la diferència, i quins punts són irrenunciables, establint un límit als nous membres. Les noves aportacions poden enriquir el grup, però també poden fer perdre el sentit de la seva acció. Caldrà, doncs, ser conscients del que es vol per tal d’establir amb claredat els límits del grup i facilitar així la participació dels altres.

• L’esplai, per a molts, esdevé un punt de referència ideològic, una manera de fer les coses, una forma de pensar i estar en el món.

Això us ho podeu trobar sobretot amb els grups d’adolescents i joves. Cal aprofitar aquesta capacitat d’atracció que pot generar el grup envers els altres. Ajudarà en aquesta tasca tenir present l’ideari i saber transmetre’l a les persones interessades.

Per tant, trobem que els grups petits es caracteritzen majoritàriament pel fet de ser grups homogenis: coincidència de criteris com l’edat, la posició socioeconòmica i el nivell cultural; primaris: relacions directes, amb una forta càrrega afectiva i emocional; informals: interacció més espontània, on l’estructura no és tan important com la immediatesa de l’experiència;

On es dóna el relleu?

pertinença o referència: pot ser dels dos tipus, en funció de quina hagi estat la causa de la formació del grup.

Així doncs, en general, tindrem com a punt fort la proximitat dels seus membres i la intensitat del factor humà, però s’haurà de vetllar per no tancar-se a persones i idees noves, perquè l’estructura no es dissolgui en el “colegueo” i perquè les qüestions personals no derivin en conflictes ni els conflictes es personalitzin.

Grups mitjans

Composició del grup: homogeni – heterogeni • En un grup mitjà sorgiran subgrups, ja que hi haurà persones amb més vincles que no pas d’altres. Per tant, hi haurà més diversitat i s’incrementarà l’heterogeneïtat del grup.

• El fet de tenir una responsabilitat individual (que a la vegada és del grup), de consensuar les decisions que es prenen dins l’esplai i de participar en les reunions de manera activa (tant per resoldre problemes com per fer el treball col·lectiu) facilitarà el vincle entre les persones. La cooperació per a la realització d’una tasca comuna portarà a la multiplicació de les oportunitats d’aprenentatge i d’intercanvis interns.

• L’heterogeneïtat que hi pugui haver es pot convertir en un punt fort si es gestiona correctament. En aquest sentit, els objectius del grup han de ser acceptats per tots els membres, i tothom hi ha de tenir protagonisme.

• A l’hora d’incorporar gent nova, hi haurà més varietat perquè els nous membres s’identifiquin amb algú del grup. Les monitores i els monitors nous s’hauran d’encarregar de fer l’acollida dels nous membres, ja siguin monitores i monitors o infants.

• Ser un equip mitjà us permetrà tenir més capacitat per trobar nous infants i monitors, ja que la xarxa de relacions s’amplia.

• També, com que sou més persones, podeu abastar més projectes i repartir-vos les tasques, evitant sobrecàrregues.

73

74

La roda del relleu Comunicació i afectivitat: relacions primàries – secundàries • En un grup mitjà, les relacions continuaran sent directes, però no tant com en un grup petit. Per tant, es mantindrà el factor humà del grup.

• D’altra banda, la tasca organitzativa es farà més complexa i requerirà més temps. Així, trobar l’equilibri entre la part organitzativa i el factor humà afavorirà el bon funcionament.

• Es pot donar el cas que hi hagi persones que no se sentin integrades, o que els diferents subgrups no tinguin una comunicació fluida. S’ha de saber gestionar aquesta situació remarcant els punts d’unió entre tots els membres i recordant que l’esplai és més que un grup d’amigues i amics. L’esplai és un grup de persones que desenvolupen tota una sèrie d’accions i projectes amb uns objectius educatius i polítics comuns.

• A l’hora d’organitzar-se, la comunicació i el traspàs d’informació requerirà més esforç. Donar missatges concrets i aconseguir que aquests missatges representin tots els membres és un pas important per tal d’incorporar nous membres al grup.

Estructuració de càrrecs i feines: relacions formals i informals • Als grups mitjans es dóna un cert grau d’informalitat, ja que la comunicació sovint es fa de manera espontània. Aquesta característica requerirà, en alguns moments, una organització més formal en què els papers i els càrrecs estiguin definits i segueixin una dinàmica estable.

• Així, un grup mitjà ha de tendir a una estructuració més elaborada que la d’un grup petit. Aquesta estructura facilitarà que la persona nova tingui referències més clares i n’afavorirà la integració.

Identificació i compromís: relacions de pertinença i de referència • Un grup mitjà pot ser indistintament un grup de pertinença o un grup de referència. Tal com hem comentat en el cas del grup petit, dependrà de quins hagin estat els criteris i les causes en la formació del grup. Si la persona ha volgut entrar en aquell grup perquè l’atreia, serà un grup de referència. Si la persona ha entrat al grup perquè li tocava (per exemple, per l’edat), serà un grup de pertinença. En tot cas, s’ha de procurar que el grup satisfaci els interessos i les necessitats de tots els seus membres.

On es dóna el relleu?

75

• D’altra banda, per treballar la identificació i el compromís de totes les persones, serà fonamental que participin tant com sigui possible de l’entitat, sobretot com més gran sigui el grup.

Per exemple, la participació en l’elaboració de l’ideari afavorirà la identificació amb els objectius, augmentant el compromís de les persones per tal d’assolir-los.

• També, tal com hem dit quan hem parlat dels grups petits, amb els grups mitjans pot donar-se que les noves incorporacions no creguin en els valors del grup o, si més no, no hi mostrin gens d’interès. Així, haureu de valorar fins a quin punt obriu el grup, donant espai a la diferència, i quins aspectes són irrenunciables, establint un límit als nous membres.

• De nou, caldrà vetllar perquè no hi hagi «amiguismes» i evitar que les identificacions entre els membres només siguin degudes a qüestions d’amistat, oblidant el sentit educatiu de l’entitat, sobretot als equips de monitores i monitors.

Per tant, trobem que els grups mitjans es caracteritzen majoritàriament per ser grups: • Entre l’homogeneïtat i l’heterogeneïtat: apareixen subgrups.

• Primaris amb trets secundaris: relacions directes, però no tan intenses com als grups petits.

• Informals: interaccions espontànies, encara que l’aparició de subgrups suposa l’aparició de mecanismes formals de comunicació.

• Pertinença o referència: pot ser de tots dos tipus, en funció de quina hagi estat la causa de formació del grup.

En general, al grup continua existint un fort lligam afectiu, una alta espontaneïtat en la relació i una certa informalitat en la manera de fer. No obstant això, l’increment del nombre de persones que formen el grup farà que aquest grup hagi de vetllar per la seva cohesió, perquè ningú no se’n senti apartat, perquè tothom comparteixi els mateixos ideals i perquè l’augment de les diferències no acabi provocant ruptures.

Al grup continua existint un fort lligam afectiu, una alta espontaneïtat en la relació i una certa informalitat en la manera de fer.

No obstant això, l’increment del nombre de persones que formen el grup farà que aquest grup hagi de vetllar per la seva cohesió.

76

La roda del relleu Grups grans Composició del grup: homogeni – heterogeni • Els grups que es componen de 16 a 30 membres tendeixen més a la segmentació: com més integrants té el grup, més idees hi ha i més heterogeni és. La cohesió de l’equip serà un factor que caldrà treballar i tenir en compte.

• Els subgrups estaran formats normalment per grups petits homogenis, ja que les persones tendim a unir-nos amb els nostres iguals. Aprofitar els subgrups i fer que se sentin representats dins el grup col·lectiu serà un treball prioritari.

• Amb bona coordinació es poden fer grans projectes. El fet de compartir aspectes personals ajudarà a l’hora de dur a terme la tasca educativa. Si els integrants del grup saben escoltar-se i respectar-se entre ells, tindran molt a guanyar. D’altra banda, arribar a acords i consensos pot esdevenir una tasca més complexa que en els grups petits o mitjans, sobretot si les diferències entre els membres són molt extremes.

• En el cas d’un grup de 16 a 30 membres, la persona nova pot ser que passi més desapercebuda. En aquest cas, s’ha de tenir cura perquè se senti integrada. Una bona manera de gestionar l’arribada de nous membres dins el grup és disposar de monitors veterans que s’ocupin explícitament d’afavorir la incorporació d’aquests nous membres, ja sigui amb una reunió, organitzant jocs de coneixença per anar trencant el gel o fent un curs de formació interna en el cas de l’equip de monitores i monitors...

Comunicació i afectivitat: relacions primàries – secundàries • Pel fet de ser un grup gran, el més freqüent és que se segmenti per tal de dur a terme diferents tasques, formant grups més petits, comissions o càrrecs. Aquests grups petits estaran formats per persones amb uns interessos comuns o amb les mateixes destreses per desenvolupar una tasca concreta, etc. Per aquest motiu, la comunicació i el traspàs d’informació poden ser complicats si no es parteix d’una bona organització.

• És clar que com més membres hi hagi dins el grup, més haurà d’anar adoptant noves maneres de fer per tal de tenir un missatge comú i concret. Per això heu de ser conscients, a l’hora d’acollir una persona dins el grup, que doneu un missatge comú entre tots i totes.

On es dóna el relleu?

• Per treballar el manteniment del factor humà dins el grup s’haurà de donar una atenció més individualitzada, atès que en un grup tan gran és probable que algú passi desapercebut. El vincle afectiu que es generi dins el grup pot ser fonamental per integrar noves incorporacions. Tot i així, si no es diferencia el que és el grup de les amigues i els amics, l’estructura pot trontollar.

• Mantenir una estructura regulada per uns codis i uns sistemes de funcionament facilitarà la bona acollida, ja que la persona que s’incorpori tindrà una base i una idea de les relacions que es duen a terme dins el grup.

Estructuració de càrrecs i feines: relacions formals – informals • Com més gran és el grup, més gran serà la necessitat d’estructurar i coordinar els seus membres. Per tant, un grup gran haurà d’estar més estructurat per tal d’afavorir la continuïtat del projecte educatiu, així com per orientar la persona que s’incorpora. Amb això no volem dir que l’organització hagi de ser rígida, sinó definida.

• El nivell d’organització i coordinació tindrà un paper important a l’hora de gestionar les tasques dels integrants del grup. Per tant, hi haurà una part formal destacada. Tot i així, s’ha de tenir cura de la part informal, perquè no tot allò que s’ajusta a un patró ha de ser correcte, i es pot donar peu a l’espontaneïtat.

• L’esplai, a més de la seva organització bàsica, està basat en les relacions personals i els acords entre els seus membres amb uns rols definits. D’aquesta manera, la persona que entra, a part de trobar un projecte que ha de realitzar amb un conjunt de persones, trobarà un espai on es donaran vincles socioafectius.

• Els problemes que pot presentar un grup formal en la incorporació de nous membres són, d’una banda, l’establiment de rols adquirits inamovibles i, de l’altra, la rigidesa extrema de les estructures ja establertes. Perquè això no passi, és important que hi hagi rotació dels càrrecs, de manera que tothom tingui l’oportunitat d’experimentar i aportar idees noves des del seu càrrec.

Identificació i compromís: relacions de pertinença i de referència • En un grup gran serà important vetllar perquè totes i tots se sentin representats i es facin seu el projecte del centre. Torna a ser fonamental participar en el màxim nombre d’àmbits de l’esplai i aconseguir que tothom se senti protagonista del projecte.

77

78

La roda del relleu • Cal tenir en compte que, per més que es formin subgrups, el grup és un de sol i es mou amb un mateix missatge (si més no, hauria de ser així). Per tant, encara que hi hagi diferències d’afinitat entre els uns i els altres, tots i totes han de tenir els mateixos drets, i la veu de tothom haurà de ser escoltada.

Per tant, trobem que els grups mitjans es caracteritzen majoritàriament per ser grups: Heterogenis: tendència a formar-se petits subgrups, per amistat, interessos, conjuntura, etc.

El grup gran tindrà com a punt fort la força de ser un grup amb molts membres, podent aconseguir fites més ambicioses, però haurà de vetllar sobretot per la cohesió del grup, ja que l’existència de subgrups, si bé enriqueix el conjunt, és una font de possibles tensions.

De trets primaris i secundaris: és fàcil que, sobretot als subgrups, es donin relacions més directes, però, a nivell de grup gran, les relacions seran més instrumentals i menys directes.

De trets formals i informals: a nivell de subgrups, és més fàcil trobar interaccions més espontànies, i, a nivell de grup gran, l’estructura agafarà més pes.

De pertinença o referència: pot ser dels dos tipus, en funció de quina hagi estat la causa de la formació del grup. No obstant això, els subgrups seran grups de referència, ja que les persones s’hauran agrupat (o es voldran agrupar) per interessos i afinitats comuns. Per aquesta raó, pensant en la totalitat del grup, serà fonamental tenir i compartir un ideari que cohesioni totes les persones.

Així doncs, en general, el grup gran tindrà com a punt fort la força de ser un grup amb molts membres, podent aconseguir fites més ambicioses, però haurà de vetllar sobretot per la cohesió del grup, ja que l’existència de subgrups, si bé enriqueix el conjunt, és una font de possibles tensions.

Serà fonamental tenir elements que aglutinin el grup i una comunicació tan nítida com sigui possible.

On es dóna el relleu?

7. El traspàs de coneixements

Per realitzar un bon relleu dins l’esplai és necessari que les monitores i els monitors veterans traspassin el que ells i elles coneixen, tant a les monitores i als monitors que s’incorporen com als que es queden. Per tant, aquest traspàs d’informació afectarà directament: • les joves i els joves que pugen a l’equip; • les monitores i els monitors que es mantenen a l’equip; • les monitores i els monitors que surten.

Cadascun d’ells farà una funció determinada, amb responsabilitats diferenciades segons el lloc que s’ocupi. Així, els que entren

79

80

La roda del relleu • han d’escoltar, respectar i tenir confiança en les persones que porten més temps que ells, i • han de contagiar la seva motivació, frescor i energia als que porten més temps.

Els que es queden • han d’obrir-se, acollir i respectar els que entren, informant-los de tots els aspectes de l’esplai i fent-los sentir a gust, reconeixent les seves aportacions; • han de motivar els nous membres a assumir responsabilitats més grans, cedint gradualment les seves;

Els coneixements explícits són els que es fan patents, els que es poden veure.

Els coneixements implícits són aquells que es transmeten sense fer-los explícits.

• han d’assumir durant un quant temps el lideratge de l’entitat, i • han d’acomiadar els que surten i reconèixer la feina que han fet.

I els que surten • han de traspassar els seus coneixements als que es queden i als que entren; • han de deixar el lloc lliure ben preparat per a aquells que el rebin, i • han de quedar a la disposició del nou equip per si necessita assessorament puntual.

Coneixements que cal traspassar Els coneixements fan referència als continguts d’allò que treballem.

Hem distingit dos tipus de coneixements: els explícits i els implícits.

Els coneixements explícits són els que es fan patents, els que es poden veure. Per exemple, quan s’explica què és una assemblea, com es fa, quins criteris la regeixen, etc. Els coneixements implícits són aquells que es transmeten sense fer-los explícits. Per exemple, un espai ordenat potencia l’ordre dels infants; una entitat democràtica afavoreix la comprensió del concepte de democràcia; un monitor respectuós facilita la interiorització d’una actitud de respecte mutu. És important saber què hi ha en aquests dos nivells de coneixements per poder planificar bé el traspàs, per saber què volem traspassar i com ho volem traspassar. Tenir en compte els elements explícits i im-

El traspàs de coneixements plícits us permetrà fer més acurada la vostra intervenció i no oblidarvos dels petits detalls, que són, moltes vegades, la clau de les grans transformacions.

Els coneixements explícits Pel que fa als primers, els explícits, n’enumerem alguns de generals que han d’estar en els continguts del vostre relleu. No obstant això, cada cas específic s’haurà d’ajustar a la realitat concreta en què es mou. Així, a nivell general, cal traspassar: • La història de l’esplai • Informació sobre l’entorn on està ubicat l’esplai, • La informació continguda als documents bàsics: • ideari: valors de l’esplai, què enteneu per educar, per a quin model de societat treballeu, referents pedagògics i polítics de l’entitat (vegeu-ne més a la pàgina 55).

• projecte educatiu i projecte de curs: objectius generals i específics, metodologies, activitats, cronogrames, sistemes d’avaluació, etc. (vegeu-ne més a la pàgina 57).

• reglament de règim intern: normatives, organigrama, càrrecs, comissions, etc. (vegeu-ne més a la pàgina 59).

• Els infants: com són, quines característiques psicològiques i socials tenen, com han arribat a l’esplai, quins potencials i quines mancances heu detectat, etc. (vegeune més a la la pàgina 42).

• Les famílies: característiques socials, participació a l’esplai (vegeu-ne més a la pàgina 48).

Els coneixements implícits Pel que fa als coneixements implícits, sovint estan “amagats” darrere de les habilitats i les actituds de cada persona i del grup.

Això no vol dir que aquestes habilitats i aquestes actituds no es puguin fer explícites. De fet, en l’acte educatiu parlem d’habilitats i actituds, per exemple, en les reflexions després d’una dinàmica.

Però en el dia a dia, durant l’activitat quotidiana, les habilitats i les actituds treballen silenciosament. Per tant, cal que les tingueu

81

82

La roda del relleu presents, que sigueu conscients de les habilitats i les actituds que voleu traspassar, ja sigui explicitant-les o bé des dels quefers diaris.

D’altra banda, totes les habilitats i les actituds que a continuació enumerem també han de servir-vos per fer el relleu, tant per resoldre les diferents situacions que es poden presentar com per ser coherents entre la teoria i la pràctica. Seria contradictori dir de hem de ser empàtics amb els infants i no ser-ho amb l’equip de monitors i monitores durant el procés de relleu, procés que necessita comprensió i enteniment per acollir i acomiadar la quantitat de persones que entren i surten de l’esplai.

Les habilitats, les definim com les eines i els procediments que es fan servir per acomplir una certa tasca.

Pel que fa a les habilitats, les definim com les eines i els procediments que es fan servir per acomplir una certa tasca. Les habilitats es refereixen, doncs, al saber fer. Hi ha tota una sèrie d’habilitats bàsiques que cal assolir per educar i també per portar a terme el relleu: • Assertivitat: és l’habilitat per resoldre situacions sense perdre’s el respecte a un mateix ni esdevenir agressiu amb els altres; és la capacitat d’afirmar els drets propis sense manipular ni deixar-se manipular.

• Empatia: és l’habilitat de comprendre els sentiments dels altres. Consisteix a connectar amb els seus sentiments en cada moment i en cada situació. Us serà necessària per encaixar les noves peces a l’equip i acomiadar els que marxen.

• Escolta activa: és l’habilitat de saber comunicar-se amb l’altre de tal manera que l’emissor prengui consciència del que vol dir i que el receptor tingui un grau de silenci intern i d’obertura que li permetin rebre el missatge de l’altre.

Les actituds, es refereixen a la manera de comportar-nos davant d’una situació.

• Habilitats creatives i d’expressió: són les que ensenyen a expressar-se i a trobar solucions originals a les necessitats de la persona i/o el grup. En aquest sentit, cal saber expressar idees, experiències i sentiments amb diferents mitjans artístics.

Pel que fa a les actituds, es refereixen a la manera de comportar-nos davant d’una situació. Com en el cas de les habilitats, us presentem una sèrie d’actituds bàsiques que us seran de molta utilitat:

El traspàs de coneixements

83

• Respecte i estima per un mateix, pels altres, independentment de les diferències.

• Confiança en totes les parts implicades: • confiança dels que entren en les persones que ja hi són; • confiança dels que hi estan en les persones noves; • confiança dels que surten en la gent que es queda i en la gent que entra.

• Sentit de responsabilitat de les pròpies accions.

• Reconeixement de les persones que han marxat, dels que es mantenen i dels que entren.

• Compromís amb el desenvolupament personal i el canvi social.

• Curiositat, ment oberta i interès per les persones i les coses.

• Solidaritat amb els altres.

• Estar en acció.

• Afecte i bon humor.

• Actitud cooperadora perquè tothom hi surti guanyant.

Estratègies per traspassar coneixements

Bàsicament, parlem de dos grans tipus d’estratègies: les generals i les específiques. Les generals són les estratègies bàsiques de qualse-

Parlem de dos grans tipus d’estratègies: les generals i les específiques. Les generals són les estratègies bàsiques de qualsevol esplai, mentre que les específiques estan dissenyades amb finalitats concretes i tenen un ús limitat

84

La roda del relleu vol esplai, mentre que les específiques estan dissenyades amb finalitats concretes i tenen un ús limitat. No són excloents, de manera que dins de les estratègies específiques, com les rutes, es poden desenvolupar estratègies generals com les reunions o l’educació en el que és quotidià. Saber distingir les unes i les altres ens ha de servir per estimular la recerca de camins òptims per fer el relleu.

Generals Hem identificat les següents estratègies generals:

Els jocs i les activitats són l’estratègia educativa clàssica de l’esplai. Ofereix un marc “artificial”, un simulacre, per poder entrenarse, transmetent valors i formes de conducta, per a situacions que després es donaran en la realitat.

Jocs i activitats Els jocs i les activitats són l’estratègia educativa clàssica de l’esplai. El joc és el llenguatge idoni per aprendre. De fet, el joc ofereix un marc “artificial”, un simulacre, per poder entrenar-se, transmetent valors i formes de conducta, per a situacions que després es donaran en la realitat.

El fet que el joc esdevingui un entrenament el fa fonamental per al procés de relleu, ja que prepararà les noves generacions de monitores i monitors.

Per a grups de petits, mitjans o grans, sobretot seran jocs i activitats de curta durada, molt centrats en motius fantàstics, que estimulin la imaginació, que desenvolupin les capacitats psicomotrius, que els faciliti assumir petites responsabilitats i prendre decisions a nivells primerencs, etc., tal com ho trobareu detallat als quadres de psicologia evolutiva, que estan als annexos. Als grups d’adolescents i joves, aquestes activitats solen formar part de projectes i presenten continguts vinculats a les realitats socials.

Educar en la vida quotidiana Parlem de vida quotidiana quan ens referim a totes aquelles activitats, accions o conductes que es repeteixen amb freqüència durant el dia a dia. La repetició i la informalitat és el que la fa potencialment educativa. Tant si treballeu amb infants, adolescents i joves, com si ho feu amb monitores i monitors nous, l’adquisició d’hàbits i el fet de compartir els moments informals són fonamentals.

Adquirir uns hàbits, com saludar-se entre les persones, mostrar interès per elles fent-los preguntes subtils i respectuoses, mantenir el

El traspàs de coneixements local net, arribar sempre a l’hora, etc., són petits detalls que van donant informació sobre l’esplai. D’altra banda, aplicar aquests hàbits als moments informals, a les estones lliures, reforçarà les relacions i els donarà solidesa. Anar a parlar amb alguna persona quan detecteu que li està costant integrar-se o incloure el bon humor són petits detalls importants. En aquest sentit, la convivència del grup a la nit dóna molt de joc. La nit és un moment d’intimitat, d’entrada pel simple fet que tot és fosc. Cal que aprofiteu aquests espais informals per generar confiança i apropament entre tots els membres del grup.

Centres d’interès Sovint, les activitats, els jocs i els projectes es desenvolupen al voltant dels centres d’interès. Els centres d’interès són un mètode pedagògic, ideat pel francès Ovide Decroly, que consisteix a centrar els temes d’estudi d’acord amb els interessos dels nens en cada edat.

Per al relleu, aquesta estratègia facilita l’adaptació i l’organització dels continguts que es volen traspassar als infants i/o als joves. Per exemple, un centre d’interès per a les edats adolescents i joves pot ser el mateix esplai, de manera que estem treballant directament el relleu. El centre d’interès evita la dispersió i facilita la visió del conjunt i, per tant, la coordinació.

Les reunions Una altra estratègia de traspàs són les reunions. De fet, són l’espai per excel·lència de traspàs de coneixements dins l’equip de monitores i monitors. No es concep l’evolució d’un esplai sense reunions de coordinació, on es traspassen tasques, s’intercanvien informacions i opinions, es discuteixen les línies de treball... Per això les reunions poden ser de diferents tipus i per diferents motius, però per sobre de tot, han de ser útils (als annexos us donem algunes pautes per fer reunions eficaces).

Dins d’un pla de relleu hauríeu de preveure tota una sèrie de reunions de traspàs amb els nous membres, reunions on se’ls expliqui els diferents aspectes de l’esplai i també reunions per poder fer un seguiment de la seva incorporació. En aquest sentit, les reunions han de servir per traspassar informacions concretes, però també per anar generant un ambient de confiança, per anar apropant totes les persones que intervenen en el relleu: les que entren, les que es queden i les que marxen.

85

86

La roda del relleu Rituals Hi ha una mena de trobades que serveixen molt explícitament per cohesionar els grups: els rituals. Allò que els caracteritza és que impliquen un canvi d’estatus en les persones que hi participen. De fet, els rituals sovint estan vinculats a moments d’entrada, sortida o reafirmació d’alguna persona dins del grup, i n’hi ha de tres tipus: d’acollida, de sortida i de fidelització. Per tant, podem dir que després d’un ritual hi ha un abans i un després. Pensant en el relleu, els rituals afavoriran: • el traspàs de coneixements, ja siguin explícits o implícits, atès que es poden aprofitar per explicar els ideals i el funcionament de l’esplai;

Els rituals, per la seva riquesa simbòlica i la seva càrrega emocional i normativa, esdevenen experiències fortes per consolidar el projecte i el grup.

• la delegació de drets i responsabilitats per part dels que marxen, així com l’assumpció d’aquests drets i deures pels que entren; • i, com a resultat final de la suma dels dos punts anteriors, el ritual afavorirà la cohesió del mateix grup, així com la regeneració del projecte d’esplai.

La naturalesa simbòlica del ritual dóna a aquesta estratègia un caràcter especial. D’una banda, fa que el traspàs de coneixements, tal com passa amb el joc, sigui més amè i lúdic. D’altra banda, el ritual uneix les dimensions emocionals i normatives del grup, de forma que l’acció ritual carrega d’emocions la dimensió normativa (fent viure les normes), a la vegada que normativitza les emocions, donant-los estructura i ordre, tal com ho reflectim en el següent gràfic: RITUS

Dimensió emocional persona/grup Transfereix Ordre a l’emoció

Dimensió normativa persona/grup

Vitalitat a la norma Transfereix

El traspàs de coneixements Aquest procés no és tan llunyà de la vostra pràctica educativa. De fet, el que feu quan jugueu és transmetre valors, formes d’organització, pautes de comportament, etc., a la vegada que us divertiu, rieu, ploreu, us enfadeu... Així, més o menys conscientment, esteu vinculant normes amb emocions. Passa el mateix als rituals.

Per tant, els rituals, per la seva riquesa simbòlica i la seva càrrega emocional i normativa, esdevenen experiències fortes per consolidar el projecte i el grup. En aquest sentit, qualsevol ritual ha de ser quelcom viu, divertit i intens, és a dir, no s’han de convertir en rutines buides de significat. La creativitat serà necessària, sobretot pel que fa als símbols que s’utilitzaran. De fet, un ritual viu és un ritual creatiu, ric en detalls que responen a la realitat present.

Per exemple, en un esplai, durant la tancada d’inici de curs, donen una medalla als nous monitors i monitores. La medalla l’han de portar durant tot el cap de setmana. L’objectiu d’aquest ritual és donar la benvinguda i acollir els nous membres. Un altre esplai, també al començament de curs, reuneix tots els infants i els monitors, i una persona, amb un megàfon, va indicant quins seran els grups per a aquell curs cridant un per un els seus components. Aquesta reunió serveix per donar-se la benvinguda entre totes i tots i marcar un punt de partida del curs. D’altra banda, també s’aprofita per acomiadar les monitores i els monitors que marxen. Així, aquest acte, que marca l’inici del curs, serveix per formar grups i acomiadar els que marxen.

Un exemple de ritual de fidelització és el que trobem a un esplai que, a mitjan curs, i aprofitant alguna sortida, reparteix cordills de colors als diferents grups d’edat. Cada color correspon a un grup. En donar el cordill s’explica el que significa tenir-lo, amb l’objectiu de transmetre els valors del grup i de l’esplai, així com reforçar el sentiment de pertinença. A més dels cordills, durant el curs també porten samarretes del mateix color.

87

88

La roda del relleu

Específiques Hem diferenciat dos tipus d’estratègies específiques: aquelles en què predomina el traspàs de coneixements explícits i aquelles en què predominen els implícits. No volem dir amb això que en un tipus d’estratègies en les quals predomina un tipus de coneixement no es donin coneixements de l’altre tipus. Ans al contrari.

Tots dos tipus sempre hi són presents. Però unes estratègies estan pensades per traspassar coneixements explícits i de manera directa als futurs monitors i monitores i als que ja ho són, i, en les altres, els coneixements es transmeten a partir de la pràctica i la convivència, de manera indirecta, implícita en el marc de la quotidianitat.

En la següent taula detallem algunes estratègies classificades d’acord amb la tipologia esmentada (coneixements explícits – coneixements implícits), afegint el tipus de població a qui van dirigides (qualsevol infant o jove de l’esplai, només adolescents i joves, monitores i monitors). Volem advertir-vos, però, que totes aquestes propostes són suggeriments (així com la forma de classificar-les), de manera que us animem a ser creatius ique adapteu aquestes i altres propostes a les vostres realitats.

El traspàs de coneixements

PREDOMINI DELS CONEIXEMENTS EXPLÍCITS

PREDOMINI DELS CONEIXEMENTS IMPLÍCITS

Qualsevol infant i jove de l’esplai

Revisió/elaboració de l’ideari i del projecte educatiu i de curs de l’esplai.

Campaments i colònies.

Adolescents i joves (premonitors)

Formació interna, CIM.

Rutes, projectes internacionals, trobades del sector, casals d’estiu.

Cursos de monitores i directores.

Creació d’un fons documental.

Trobades de sector i d’Esplac.

Treballar conjuntament amb els futurs monitors una activitat o un projecte.

Monitores i monitors

La formació interna

Una manera de fer un bon relleu generacional i crear una base estable per a la continuació del vostre projecte educatiu és realitzar formacions internes. Aquestes formacions van dirigides a aquells adolescents i joves que vulguin ser monitores i monitors a l’esplai.

Tant poden ser els joves que es troben al seu últim any com els que s’hi volen incorporar per primer cop.

Per realitzar aquestes formacions, haureu de tenir en compte aspectes com els objectius generals de la formació, el lloc on es farà, els formadors, els destinataris, l’organització de les sessions i l’avaluació. Trobareu més dades per preparar una formació al vostre esplai al punt 9.4 dels annexos.

Curs d’Iniciació al Monitoratge (CIM) Seguint la línia de les formacions internes, al llarg del curs, l’Escola Lliure el Sol (www.escola.org) fa diversos CIM. Aquests

89

90

La roda del relleu cursos van dirigits a nois i noies, entre 16 i 18 anys, que volen conèixer l’experiència educativa de l’esplai i el seu funcionament.

Els temes principals que es treballen són: • l’esplai com a actitud, • l’equip de monitores i monitors, • el coneixement bàsic de la tasca que es fa a l’esplai, • els recursos metodològics i tècnics per organitzar activitats, • i el medi.

La legalització de la condició de monitora i monitor us permetrà dur a terme les activitats amb millors condicions. Per tant, és important, per consolidar l’equip de monitores i monitors, que obtinguin el títol.

El CIM dura un mínim de 16 hores i se celebra, generalment, al llarg d’un cap de setmana, en una casa de colònies. El CIM ha de servir principalment per motivar els joves a ser monitores i monitors, i ha de poder donar una visió global dels temes bàsics de l’esplai. En aquest sentit, la metodologia, igual que a les formacions internes, és molt dinàmica i es basa en els valors principals del món del lleure laic i progressista, seguint la manera de fer dels esplais.

Cursos de monitores i monitors i de directores i directors Els cursos de monitores i monitors han de servir-vos per formalitzar legalment la condició de monitora o monitor i per afermar els coneixements que adquiriu a la pràctica de l’esplai. La legalització de la condició de monitora i monitor us permetrà dur a terme les activitats amb millors condicions. Per tant, és important, per consolidar l’equip de monitores i monitors, que obtinguin el títol. D’altra banda, la presència de directores i directors al vostre equip li dóna un plus d’experiència i l’expertesa necessària per poder desenvolupar amb èxit el projecte educatiu del centre.

L’Escola Lliure el Sol ofereix cursos tant per a monitores i monitors com per a directores i directors al llarg de tot l’any. Podeu obtenir més informació al seu web: http://www.escolaelsol.org.

Creació d’un fons documental i carpetes de relleu La creació d’un arxiu amb els documents vigents i històrics de l’esplai us facilitarà trobar informació, repassar-la, modificar-la, traspassar-la, demanar subvencions, etc. És tan senzill com habilitar un espai per guardar els documents, i tan complicat com posar atenció a l’actualització i la vigència d’aquests documents. És a dir, un fons documental no és només per fer història, en

El traspàs de coneixements un moment donat, i recordar vells temps, sinó que ha de servir també per nodrir el present de l’esplai. Els documents bàsics que hi ha d’haver són els que hem esmentat pàgines enrere: ideari, projecte educatiu, reglament de règim intern i estatuts (vegeu la pàgina 55).

També, a més dels documents bàsics, és bo proveir-se d’altres eines, com blocs, àlbums fotogràfics, treballs universitaris o d’escola que hagi fet algun membre de l’esplai, cartells, etc. En aquest procés, encara que vosaltres, com a monitores i monitors, porteu la iniciativa i sigueu els responsables de l’actualització i l’ordenació, seria bo que hi féssiu participar els diferents grups d’edat de l’esplai, sobretot els adolescents i els joves, perquè es vagin familiaritzant amb el projecte i el sentin més seu.

D’altra banda, hi ha esplais que tenen “carpetes de relleu” amb la informació necessària per assumir un càrrec, incloent-hi les responsabilitats i les obligacions. Aquestes carpetes es poden preparar a les tancades de començament de curs i es poden revisar al final, facilitant el reajustament dels rols i les funcions de les monitores i els monitors de cara al proper curs.

Campaments, colònies i rutes

Són tres tipus d’estratègies molts similars, idònies per transmetre valors i actituds a partir de l’experiència directa. Totes tres se solen realitzar en l’època de vacances i impliquen una relació directa amb l’entorn natural (fora de l’ambient quotidià) i una

91

92

La roda del relleu convivència permanent (les 24 hores del dia) entre totes les persones de l’esplai (infants, joves i monitores i monitors). Aquests dos elements (naturalesa i grup) fan que aquestes activitats siguin idònies per treballar la cohesió i la motivació, així com la participació i les responsabilitzacions dels infants, implicant el grup d’una manera molt intensa.

Aquestes activitats caldria que es comencessin a treballar durant el curs com a projecte del grup de joves i/o adolescents. La preparació prèvia afavorirà la implicació del grup, ja que es faran seu el projecte, i a la seva manera. La responsabilitat, la motivació i la implicació dels joves en el projecte és molt important per a la seva realització (vegeu al punt 9.3 dels annexos, Com treballar per projectes).

Aquests dos elements (naturalesa i grup) fan que aquestes activitats siguin idònies per treballar la cohesió i la motivació, així com la participació i les responsabilitzacions dels infants, implicant el grup d’una manera molt intensa.

Durant l’activitat, la distribució de les tasques entre tots els participants (preparar àpats, anar a comprar o preparar algun joc per a la resta del grup) crea un clima d’iguals que cohesiona el grup. Per al relleu, és molt important que el monitor o la monitora sàpiga transmetre de manera adequada als joves que aquestes activitats són el pas previ a fer de monitor, ja que adquireixen nivells elevats de responsabilitat i participació. De fet, aquestes activitats són especialment indicades per treballar amb adolescents i joves (vegeu l’experiència de Can Parellada).

Projectes internacionals Són aquells projectes en què el grup participant està format per joves i adolescents catalans i d’altres països. Aquests projectes poden dur-se a terme a Catalunya o a l’estranger i poden ser de diversos tipus: intercanvis de joves i infants, projectes de formació, projectes de col·laboració de llarga durada, etc.

Un intercanvi internacional acostuma a tenir un format molt semblant a les activitats de vacances que es fan als esplais. Hi poden participar persones de qualsevol edat, però als esplais, majoritàriament, es fan servir per treballar amb grups d’edat a partir de 13 anys. L’activitat internacional, gràcies al contrast que provoca conviure amb persones de cultures diferents, us permetrà treballar la motivació i la cohesió del grup d’adolescents i/o joves.

De fet, en més d’una ocasió, la participació en activitats internacionals ha tingut un paper de motivació fonamental perquè els

El traspàs de coneixements joves s’animin a assumir la responsabilitat de ser monitors. La possibilitat de dur a terme una activitat educativa diferent, en un altre país, amb un grup multicultural i amb un partner internacional és un repte especialment motivador. És quan contrastem amb altres partners la nostra manera de treballar que ens adonem de la nostra originalitat i la nostra importància.

Formació interna CIM Cursos de monitors/es Cursos de directors/es Elaboració de fons...

Campaments i colònies Rutes Projectes internacionals Casals d’estiu ... l’ideari i projecte educatiu i de curs de l’esplai

Agost

Juliol

Juny

Maig

Abril

Març

Febrer

Gener

Desembre

Novembre

Octubre

Setembre

Per tal de facilitar la visualització dels diferents projectes que acabem de presentar, us els oferim en la següent taula recollits i ordenats cronològicament. En gris fosc hem marcat els períodes més intensos del projecte concret, mentre que el gris clar representa moments de ritme ordinari. Aquesta taula us pot ajudar a programar el vostre pla de relleu i a preveure les accions que heu de fer en funció del moment de l’any en què us trobeu.

La participació en activitats internacionals ha tingut un paper de motivació fonamental perquè els joves s’animin a assumir la responsabilitat de ser monitors.

93

94

La roda del relleu

8. Conclusions La roda del relleu roda I que rodi i rodi. Aquest és l’objectiu de totes i tots, que l’esplai mai no s’acabi, i no només això, sinó que vagi millorant amb el temps, com el vi bo. Per això, i arribats a aquest punt, és el moment de concloure, de recollir les principals ensenyances perquè després les pugueu projectar amb totes les ganes, la força i la il·lusió en la realitat concreta del vostre treball amb els infants, els adolescents, els joves, les famílies i els companys i companyes monitors.

D’entrada, com a idea clau, sabeu que el relleu és un procés continu, que comença amb l’entrada de la persona a l’esplai (independentment de la seva edat) i que acaba amb la desvinculació total del projecte (és a dir, quan la persona ja no és ni tan sols col·laboradora).

Perfilant aquesta idea clau, aquest procés d’entrada i sortida afecta molt especialment l’equip de monitores i monitors i els grups d’adolescents i joves. Sense els primers, directament no hi hauria esplai. Sense els segons, la continuïtat de l’esplai trontollaria a mitjà termini. De fet, són la font principal de què es nodreixen els equips de monitores i monitors.

Aquest procés d’entrada i sortida de persones ha de ser guiat per tal de treballar amb previsió, evitant perdre excessiva informació i generar situacions caòtiques (fruit de la improvisació). I les monitores i els monitors sou els responsables de guiar aquest procés.

Conclusions D’una banda, disposeu de coneixements en el terreny de la pedagogia i de la psicologia per poder donar forma a aquest procés. Sabeu que el relleu ha d’estar lligat al procés de participació i responsabilització progressives, i que aquest procés es treballa a partir d’una metodologia concreta que és el treball per projectes. En aquest sentit, els projectes amb els més petits han de ser de curta durada i de petit format, i, a mesura que van creixent, els projectes han de ser de més llarga durada i de gran format, de manera que els infants i els joves vagin assolint un nivell d’autogestió similar al que es trobaran quan siguin monitors i monitores. En definitiva, cal que se sentin protagonistes del projecte.

També sabeu que tota persona passa per diferents etapes psicològiques en la seva maduració, modelant les seves necessitats i els seus interessos. Això farà que les seves motivacions canviïn segons l’edat. I, com que el que interessa és que aquestes persones continuïn en el projecte, cal cercar en les seves necessitats, els seus interessos i les seves motivacions les claus per fer-los continuar, sense oblidar l’objectiu educatiu de formar persones íntegres, crítiques i compromeses amb si mateixes i amb l’entorn.

D’altra banda, disposeu d’una sèrie d’estratègies i dinàmiques per traspassar coneixements i treballar els grups, element bàsic del procés de relleu. De fet, el relleu és un procés grupal que afecta directament la vida d’un grup molt concret, les monitores i els monitors, i indirectament els altres grups de l’esplai, els grups d’infants distribuïts per edats. Cal saber gestionar les seves característiques i les seves dinàmiques per garantir-ne el bon funcionament.

Sobre les estratègies per traspassar coneixements, sabeu que les hem diferenciades en dos tipus: les dirigides a traspassar coneixements explícits i les dirigides a treballar els coneixements implícits. Això no vol dir que treballant un tipus de coneixements no es treballin els altres. Al contrari, qualsevol estratègia estarà traspassant coneixements de tots dos tipus, però unes són més idònies per treballar-ne un tipus, i unes altres, l’altre.

Pel que fa al traspàs de coneixements explícits, destaquem les formacions tant internes com externes, adreçades als adolescents i joves de l’esplai per motivar-los i donar-los una idea molt aproximada del que significa ser monitor i monitora, i de la responsabilitat que com-

95

96

La roda del relleu porta tirar endavant un projecte com l’esplai. A més, aquestes formacions tenen un important caràcter estructurador dels continguts que han d’omplir la tasca educativa. Per tant, les formacions i els cursos ordenen i alimenten la ment.

Pel que fa al traspàs de coneixements implícits, les rutes i els campaments són estratègies que, per tot el que comporta la seva preparació i la seva realització, resulten idònies per practicar l’autogestió, la participació i la responsabilització progressives amb adolescents i joves. A més, el clima de convivència que es genera durant la realització d’aquestes estratègies influeix enormement en la cohesió del grup i en la transmissió de l’estil educatiu de l’esplai.

Sobre l’estil educatiu (que ha de ser el de l’equip de monitores i monitors), serà fonamental l’educació en la vida quotidiana basada en les relacions del dia a dia. És a través d’aquestes relacions que les noves generacions s’aniran impregnant dels valors i les maneres de fer les coses a l’esplai.

Finalment, un element clau per a la bona organització d’aquest procés són els documents bàsics de l’esplai. Aquests documents els heu de tenir actualitzats i vius en el dia a dia de l’esplai. Són, d’una banda, com la caixa negra dels avions, i, de l’altra, una corretja de transmissió que ha de donar vida al projecte. Són com una caixa negra perquè, en el cas que el projecte pateixi una davallada dràstica de monitores i monitors, almenys els que quedin, o els nous que s’hi incorporin, tinguin un fil per on puguin continuar. I són una corretja de transmissió perquè la revisió i la reactualització d’aquests documents ha de marcar els límits i el sentit de l’acció educativa, imprimint força al projecte i millorant-lo.

Així mateix, en la línia esmentada abans de fer els infants i els adolescents protagonistes de l’esplai, cal que els documents siguin elaborats també per ells, encara que guiats i liderats per vosaltres, monitores i monitors, que heu d’intentar que hi participin tant com sigui possible.

Per tant, com a conclusió final, cal que el relleu sigui un procés organitzat i dirigit, pensat i previst, actual i mirant cap al futur.

I podeu fer-ho, aconseguint entre totes i tots que l’esplai rodi i rodi i que mai no pari de rodar... Endavant!

Annexes

9. Annexes 9.1.Taules de psicologia evolutiva CARACTERÍSTIQUES DESENVOLUPAMENT DE 3 A 5 ANYS CARACTERÍSTIQUES

INTERVENCIÓ

Desenvolupament fisic i psicomotriu

• Maduració neuromuscular que permet l’espontaneïtat de moviments.

• Elaboració de l’esquema corporal.

• Augment de l’habilitat per executar activitats psicomotores.

• Afavorir l’expressivitat a través del cos.

• Treballar la coordinació general i fina.

• Treballar l’orientació en l’espai.

• Millorar el sentit de l’equilibri.

Desenvolupament afectiu i emotiu

• Etapa marcada per l’egocentrisme.

• Afectivitat centrada en el cercle familiar.

• Dependència emocional i moral de l’adult.

• Aparició de la gelosia.

• Experimentació de sentiments cap als altres.

• Valorar les qualitats del nen o nena.

• Reforçar-ne l’autoestima.

• Plantejar una moralitat i unes normes coherents, que no siguin rígides o estrictes.

• Utilitzar el raonament, en comptes de la força i l’autoritat.

• Progressiva importància dels companys en el joc.

• Irrupció de disputes i baralles freqüents causades pel sentiment de propietat.

• Afavorir el contacte amb els iguals.

• Fer activitats que facilitin el fet de compartir.

• Estimular la fantasia.

• Proposar jocs materials poc estructurats.

Desenvolupament social i interpersonal

3-4 anys: joc paral·lel (jocs particulars en presència dels altres que també juguen) 4-5 anys: joc associatiu (interacció i inici de l’organització col·lectiva) 5-6 anys: joc simbòlic (jocs de representació i imitació del món adult) Desenvolupament intel·lectuial i cognitiu

• Importància del llenguatge com a estructurador del pensaments.

• Preponderància de les intuïcions i representacions simbòliques.

• Predomini del pensament concret i egocèntric.

• Potenciar els raonaments verbals.

• Donar models de llenguatge clars i correctes.

• Proporcionar experiències noves i estímuls intel·lectuals.

97

98

La roda del relleu

CARACTERÍSTIQUES DESENVOLUPAMENT DE 6 A 8 ANYS CARACTERÍSTIQUES

INTERVENCIÓ

Desenvolupament fisic i psicomotriu

• Intensa expansió motriu, activitat desbordant i gran necessitat de moure’s i d’utilitzar el cos.

• Moviment continu, cada cop mes fi, diferenciat, orientat i controlat.

• Augment de la força i de la resistència física.

• Progrés de la coordinació i del domini corporal.

• Proposar activitats curtes i variades, de moviment a l’aire lliure.

• Desenvolupar l’habilitat manual.

• Treballar l’adquisició de ritmes.

• Fer activitats d’expressió corporal.

Impulsar el joc dramàtic

Desenvolupament afectiu i emotiu

• Augment de l’autonomia en relació amb el cercle familiar.

• Ambivalència en les relacions afectives, que comporta reacció emotives extremes.

• control progressiu de les emocions interiorització de conductes socials.

• Interès per les diferències entre sexes.

Manifestació dels primers sentiments de cooperació.

• Repartir homogèniament l’afectivitat, perquè l’educador és un factor de seguretat.

• Iniciar els jocs cooperatius, mitjançant els quals es potencia l’autoestima i es facilita la interiorització de les normes.

• Treballar la coeducació.

Desenvolupament social i interpersonal

• Iniciació en la vida en grup i en les relacions amb els iguals.

• visió de l’adult com a àrbitre de les relacions en el grup.

Importància de la participació i la cooperació: joc de grup, comprensió de les normes i repressió de l’egocentrisme anterior.

• Interès per formar part del grup, malgrat els conflictes, per poder mostrar-se als altres, ser valorat i, així, afirmar la seva pròpia personalitat.

• Fer jocs de tipus cooperatiu, que facilitin l’adquisició d’hàbits socials.

• Donar seguretat al grup i a l’individu, afavorint les responsabilitats personals.

• Treballar el sentiment de pertinença al grup per impulsar la seguretat i afirmar la personalitat.

Desenvolupament intel·lectuial i cognitiu

• Possibilitat de realitzar operacions lògiques dins d’un marc concret.

• Capacitat per ordenar, classificar i raonar sobre el tot i les seves parts.

• Ampliació del camp d’interessos i descobriment de la causalitat.

• Avenç en l’objectivitat: distinció de punts de vista diferents als seus i capacitat de fer autocrítica.

• Fer activitats que potenciïn el raonament lògic, en què calgui classificar i ordenar.

• facilitar una canalització adequada dels seus múltiples interessos.

• afavorir la memòria, l’aprenentatge manual i tècnic, la reflexió i la crítica.

Annexes

CARACTERÍSTIQUES DESENVOLUPAMENT DE 9 A 11 ANYS CARACTERÍSTIQUES

INTERVENCIÓ

Desenvolupament fisic i psicomotriu

• Gran domini del cos • Futur desenvolupament de l’agilitat i d’habilitats i destreses diverses.

• Capacitat per mantenir l’atenció.

• Creixement prepuberal (inici canvis biològics) • Gran capacitat d’esforç físic

• Fer activitats de tipus físic (esportives) de resistència i agilitat física.

• Allargar el temps que es destina a cada activitat.

Desenvolupament afectiu i emotiu

• Emancipació del món familiar i afectivitat centrada en el grup.

• Equilibri afectiu, pau afectiva i identificació sexual.

• Progressiu autocontrol dels sentiments, que no s’exterioritzen però que es poden analitzar.

• Dissimulació des estats emocionals.

• Desenvolupar la critica del grup i l’autocrítica, fent valoració del que es fa i del posicionament i actituds personals.

• Treballar l’autonomia respecte dels adults.

• Possibilitar l’anàlisi dels propis sentiments, i el domini dels temors per tal d’assolir seguretat, domini i equilibri, es a dir, maduresa.

Desenvolupament social i interpersonal

• Ampliació del camp de relacions.

Tendència a pertànyer a grups cohesionats, estables i generalment d’un sol sexe. Ús de les normes establertes pel grup i formació d’una moral autònoma.

• Integració en un grup estable i jerarquitzat, on cada individu té la seva funció.

• Desenvolupament de la voluntat i de la responsabilitat.

• Cercar espais de participació, col·laboració i cooperació entre nois i noies dels grup.

• Repartir responsabilitats i tasques entre els membres del grup, amb la finalitat que s’organitzin entre ells.

• Treballar la coeducació i desmitificar les activitats d’un sol sexe.

• Crear espais de valoració pròpia i externa.

• Afavorir el descobriment de l’entorn social, natural, cultural...

Desenvolupament intel·lectuial i cognitiu

• Gran capacitat d’atenció i memòria.

• Progrés en les operacions concretes i inici dels raonaments abstractes.

• Superació de l’egocentrisme intel·lectual: realisme objectiu.

• Gran ampliació del camp d’interessos.

• Proposar activitats mitjançant les quals es poden descobrir i investigar coses noves.

• Començar a introduir l’organització d’activitats a llarg termini.

• Promoure l’autocrítica i la valoració dels fets i de situacions injustes.

99

100

La roda del relleu

CARACTERÍSTIQUES DESENVOLUPAMENT DE 12 A 14 ANYS CARACTERÍSTIQUES

INTERVENCIÓ

Desenvolupament fisic i psicomotriu

• Acceleració del creixement de forma poc harmònica: ruptura de l’equilibri físic i manca de coordinació i resistència.

• Aparició dels caràcters sexuals secundaris.

• Modificació de la pròpia imatge i interès exagerat per l’aspecte extern.

• Proposar activitats d’aventura, però no de resistència i treball físic.

• Desmitificar el culte al cos i els models que genera la societat consumista.

• Treballar l’acceptació dels canvis corporals

Desenvolupament afectiu i emotiu

• Descobriment del propi jo a través de la reflexió.

• Sensibilitat extrema i introversió, en el desig de trobar-se a si mateix.

• Poc control de les manifestacions afectives.

• Recerca d’acceptació i seguretat, i al mateix temps, rebuig de l’autoritat de l’adult com a mitjà per a aconseguir autonomia i autoafirmació.

• Preocupació per la pròpia sexualitat i interès per l’altre sexe.

• Promoure dinàmiques de simulació, de resolució de conflictes, de confiança, d’autoconeixement...

• Fer-se càrrec dels dubtes i les preocupacions que sorgeixen al voltant de la sexualitat.

• Potenciar les activitats de trobada amb els amics i intentar que no es facin perquè sí.

• Aportar seguretat i establir límits clars

Desenvolupament social i interpersonal

• Crisi de valors rebuts a la infància i rebuig a l’autoritat. Rebel·lió contra els pares.

• Importància del grup com a marc de referència, organitzat en cercles petits i reduïts d’amics íntims (del mateix sexe).

• Necessitat d’estar sol i tancar-se.

• Intent d’integració en el món dels adults.

• Forta necessitat d’identificació: aparició de mites socials.

• Potenciar les dinàmiques de grup, ejn les quals es treballi el coneixment d’un mateix i dels altres.

• Impulsar projectes a llarg termini i donar responsabilitats des del principi fins al fianl.

• Refelxionar sobre els avlors socials.

Desenvolupament intel·lectuial i cognitiu

• Possibilitat de raonar, plantejar hipòtesis i extreure’n les conseqüències.

• Pensament critic pel que fa a un mateix i a la societat.

• Concepció poc realista de l’entorn; expressió de judicis molt radicals • Dogmatisme, emotivitat i negativa a obrir-se a noves perspectives a causa de d’inseguretat i de la complexitat amb què es viu la realitat.

• Desenvolupar els hobbies personals.

• afavorir fòrums de reflexió al voltant de grans temes (pau, justícia social, llibertat, drogues...), amb l’ajuda de pel·licules, vídeos, etc.

• Fer activitats que requereixin plantejar hipòtesi, preveure conseqüències i treure conclusions.

Annexes

CARACTERÍSTIQUES DESENVOLUPAMENT DE 15 A ? ANYS

Desenvolupament fisic i psicomotriu

Desenvolupament afectiu i emotiu

Desenvolupament social i interpersonal

Desenvolupament intel·lectuial i cognitiu

CARACTERÍSTIQUES

INTERVENCIÓ

• Inici de la maduresa sexual, que s’acompanya del desig sexual.

• Canvis hormonals i anatòmics que produeixen desconcert.

• Dubtes respecte de la pròpia imatge.

• Identificació amb el rol sexual propi.

• Proposar xerrades que donin resposta als dubtes que provoquen els canvis corporals • Facilitar la creació de la pròpia imatge i desmitificar models culturals i estereotipats que poden provocar angoixa i preocupació.

• Aportar coneixements i reflexions respecte a l’orientació, la identificació o les pràctiques sexuals.

• Necessitat d’establir la pròpia personalitat.

• Oscil·lació entre la recerca d’un mateix (tancament i solitud) i l’obertura cap als altres (seguretat i identitat).

• Assoliment de la independència emocional en relació amb els pares i els altres adults.

• Sentiments ambivalents, canvis en l’estat d’ànim.

• Aportar recursos per a un millor coneixement personal.

• Possibilitar espais de relació entre iguals i oferir moments de reflexió individual.

• Establir una relació interactiva i gratificant, que possibiliti una identificació positiva amb l’adult com a model de conducta.

• Crisi dels antics valors i recerca de nous.

• Descobriment de l’amistat i l’amor.

• Importància del grup d’amics com element socialitzador (acceptació, seguretat, prestigi, autoestima, compromís, marc de referència). Es passa del grup “unisex” als grups d’ambdós sexes i, finalment, a les parelles.

• Potenciar la reflexió en relació amb l’activitat del grup, les normes que s’estableixen i els compromisos que assumeixen els seus membres.

• Oferir els recursos necessaris per facilitar el procés d’aprenentatge abans d’integrar-se al món dels adults i acceptar les responsabilitats que se’n deriven.

• Presència de judicis extrems, molt subjectius, i que poc a poc s’encaminen cap a una major objectivitat.

• Pensament abstracte: raonament hipotètic deductiu (capacitat de raonar amb hipòtesis, de relacionar, de tenir una visió del món, de saber el perquè de les normes, de qüestionar-se el que es fa, de tenir una actitud crítica).

• Desenvolupar projectes propis del grup, plantejats i endegats pels participants des del principi fins a la fi.

• Ampliar l’horitzó d’interessos possibles per tal que cadascú pugui trobar el seu camí • Donar suport a l’adquisició d’un sistema de valors que afavoreixi la independència intel·lectual i ètica

101

102

La roda del relleu

9.2. L’hèlix del relleu (trobareu l’explicació de la taula a la pàgina 19) PROCES INTEGRAL DE RELLEU Anàlisi població treball Moment crític: entra a l’esplai Individu Interessos personals

3a5

Entorn Família

Interessos: 1) egocèntrics, ja que és una etapa marcada pel descobriment de si mateix; 2) afectius, centrats en el cercle familiar i en la progressiva importància de les companyes i els companys; 3) fantàstics, al voltant de contes i mons màgics, perquè a nivell intel·lectual i cognitiu tenen una gran importància les representacions simbòliques.

Amistats

Els infants s’inicien en la vida en grup i en les relacions amb els seus iguals.

Educació obligatòria. Juntament amb la família, esdevé el principal espai d’educació i socialització de l’infant, on aquest fa les primeres amistats i desenvolupa patrons de relació amb els adult.

És el grup principal de socialització del nen. És l’agent que el farà entrar a l’esplai i el mantindrà a dins.

6a8 Interessos: 1) per les diferències de sexe; 2) per la vida de grup i la relació amb els iguals; 3) per afirmar la seva identitat; 4) al voltant dels jocs d’aventura i d’exploració.

Aquests interessos s’intensifiquen al grup de 9-11 anys.

9 a 11

Formació/treball

Els companys i les companyes adquireixen una progressiva importància, sobretot a partir del joc.

Ampliació del camp de relacions. Tendència a pertànyer a grups cohesionats, estables i, generalment, d’un sol sexe.

Annexes

Propostes intervenció pel relleu

Participació i responsabilització progressives L’esplai

Objectius Afavorir el contacte entre els iguals.

Estratègies De traspàs de coneixements

De captació

Generals Rituals d’entrada i tancament de curs, així com de fidelització.

Enfortir l’autoestima i valorar les qualitats del nen o la nena a partir de la convivència grupal.

Jocs: 1) curts i variats; 2) amb resultats fàcilment visibles; 3) materials poc estructurats; 4) que facilitin l’expressió corporal, el fet de compartir, l’adquisició d’hàbits socials, i que augmentin l’autoestima.

Utilitzar centres d’interès per treballar els interessos fantàstics i la imaginació.

L’esplai és un espai per conèixer amistats diferents de les de l’escola, i que, per la seva metodologia basada en el joc i la participació progressiva, fomenta l’autonomia de l’infant des d’una edat primerenca.

Fer-los protagonistes de l’esplai a partir de l’establiment de la normativa del grup, l’avaluació de les activitats i donant-los l’oportunitat d’escollir responsabilitats.

Paral·lelament, cercar espais de participació, col·laboració, cooperació entre nois i noies, amb la finalitat que s’organitzin entre ells.

Celebració del dia de l’amic, on cada infant i cada monitor/a porta un amic o una amiga, o algun familiar, perquè hi participi.

Activitats obertes al barri o al poble.

Educar en la vida quotidiana.

Campanyes de difusió a partir de cartells i/o tríptics en col·legis i entitats de l’entorn. També confecció de pancartes per penjar en llocs estratègics del barri i/o del poble.

Específics Treballar el sentiment de pertinença al grup afavorint les responsabilitats personals i repartint homogèniament l’afectivitat entre els seus membres.

Colònies i campaments.

9-11: Un cop arriben a aquesta edat millor no separar els grups.

Si ja són un grup establert anar pujant els mateixos.(grup natural)

9-11: Fer activitats físiques (esportives) de resistència i agilitat.

9-11: Iniciar el treballar d’emancipació respecte dels adults

9-11: Introduir la gestió del grup, comptant en tot moment amb un fort assessorament de les monitores i els monitors.

103

104

La roda del relleu

PROCES INTEGRAL DE RELLEU Anàlisi població treball Moment crític: entra a l’esplai Individu Interessos personals

Entorn Família

Amistats

Educació obligatòria. En aquest sentit, l’adolescent pot viure-la com un espai imposat, no propi i mancat de sentit.

Per altra banda, a l’escola, l’adolescent reforça els seus grups d’amistat establint certa independència respecte al mon adult representat per la família i pels mestres.

12 a 14

Crisi de valors rebuts a la infància i rebuig de l’autoritat, que pot desembocar en un rebuig de la família.

15 a 16

Interessos al voltant de 1. les relacions de grup, 2. les activitats que comporten un risc o una envergadura complexa, 3.el sexe, la imatge externa, les relacions amoroses, 4. els diners, la feina, els estudis. Intent d’integració en el mon dels adults 5. la societat i el món, la justícia, els problemes de barri

El grup d’amigues i amics és l’agent clau de socialització, dins del qual viu l’ acceptació, la seguretat, el prestigi, l’autoestima, el compromís....

Es passa del grup unisex als grups d’ambos sexes, i, finalment, a les parelles.

Assoliment de la independència emocional en relació amb els pares i altres adults.

17 – Pre-monitors

Formació/treball

A partir dels 16, fi de l’educació obligatòria i edat legal per començar a treballar.

Comença una etapa on l’adolescent ha de prendre decisions que el condicionaren el seu futur. Pot viure pressions des de diferents agents socials com família, escola, expectatives socials.

Fi de l’etapa escolar, elecció de carreres universitàries, altres vies de formació, inserció mercat laboral, etc.

Annexes

Propostes intervenció pel relleu

Participació i responsabilització progressives L’esplai

Objectius Treballar l’autonomia personal i grupal: 1. oferint recursos necessaris per facilitar el procés d’aprenentatge, 2. afavorint espais de decisió, acceptant les responsabilitats que se’n deriven, 3. prenent consciència de les pròpies limitacions i sent coherents.

4. potenciant la reflexió en relació a l’activitat del grup, 5.Treballant l’autogestió impulsant projectes a llarg termini i donant responsabilitats des del principi fins al final, 6. Ampliar l’horitzó d’interessos possibles per tal que cadascú pugui trobar el seu propi camí.

Estratègies De traspàs de coneixements Generals Jocs i dinàmiques vinculades a projectes de mitja o llarga durada, amb continguts de caràcter social.

Celebració del dia de l’amic, on cada infant i cada monitor/a porta un amic o amiga seva, o algun familiar, a participar-hi.

Rituals d’entrada i tancament de curs, així com e fidelització.

Activitats obertes al barri / poble,

Educar en la vida quotidiana L’esplai esdevé un espai d’autorealització personal i grupal, on l’adolescent gaudeix d’alts nivells d’autonomia a l’hora de prendre decisions i agafar responsabilitats, sobretot en l’àmbit de les activitats.

Motivar als adolescents i joves perquè vegin el fet de ser monitor/a com una etapa més de l’esplai i com la continuació del grup de grans.

15 a 16: Implicar els joves en la preparació d’activitats per a altres grups d’edat de l’esplai.

Pre-monitors: Donar suport a les monitores i monitors. Les i els monitors i ex monitors són els responsables de la formació dels pre-monitors/es.

De captació

Campanyes de difusió a partir de cartells i/o tríptics ) en col·legis, instituts i entitats de l’entorn. També confecció de pancartes per penjar en llocs estratègics del barri i/o poble.

Específics

Projectes internacionals Treballar conjuntament amb Casal de joves Rutes

CIM Treball des del col·legi i l’institut Formació interna

105

106

La roda del relleu

PROCES INTEGRAL DE RELLEU Anàlisi població treball Moment crític: entra a l’esplai Individu Interessos personals

Entorn Família

Novells Veterans

Formació/treball

Es busca la intimitat, entenent per intimitat la possibilitat d’estar a prop dels altres, com a amants, amics, com a participis de la societat.

Apareix la compatibilització de temps d’estudi i/o feina amb l’esplai, provocant un dels principals inconvenients per continuar en el projecte .

Recerca i assoliment de la independència emocional en relació amb els pares i altres adults .

Interessos al voltant de 1.les relacions de grup 2.el sexe, i les relacions amoroses 3. per establir relacions de parella estable 4.els diners, la feina, els estudis (Intent d’integració en el mon dels adults) 5.la societat i el món, la justícia, els problemes de barri.

Monitors i monitores

Amistats

La relació amb la família es produeix com adults.

Moment crític: sortida de l’esplai

107

Propostes intervenció pel relleu

Participació i responsabilització progressives L’esplai

Objectius

Estratègies De traspàs de coneixements

De captació

Generals

Assumir i desenvolupar el grau màxim de responsabilitat de l’esplai.

Reunió de presentació entre responsables de l’esplai i monitores/ors novells on se lis expliqui l’ideari, el projecte, què implica ser moni, què és Esplac, etc. I posteriorment, reunions periòdiques de seguiment Monitores i monitors que busquin centres per fer les pràctiques del curs de monitors Rituals d’entrada i sortida de nous i vells monitors.

Son els màxims responsables del centre i l’agent amb mes alt grau d’autonomia Per tant, són plens protagonistes d’aquest espai i del que en aquest succeeixi.

Específiques

Creació d’un fons documental i carpetes de relleu

Trobar persones entre amistats, familiars i persones d’altres entitats

Fer seguiment a les noves monitores i monitors.

Compartir càrrecs durant un any entre un monitor/a novell i un amb experiència, doncs el millor traspàs és l’experiència .

Ex-monitors: Donar suport puntual en activitats extraordinàries, com, per exemple, aniversari de l’esplai, dificultats en el local, etc.

Novells: Formació interna

Treballar conjuntament amb Casal de joves

108

La roda del relleu 9.3. Com treballar per projectes

Parlem de treball per projectes com l’estratègia educativa en la qual la iniciativa, la responsabilitat i la gestió del projecte recauen en el grup. Per tant, aquesta estratègia educativa està estretament vinculada amb la participació i la responsabilització progressives i amb la psicologia evolutiva, i la considerem una estratègia òptima per treballar el relleu amb adolescents i joves. Des del punt de vista del relleu l’hem valorada perquè permet • un traspàs i un aprenentatge de coneixements des de l’acció, i • donar poder progressvament i al llarg del temps als infants segons les edats, fins a arribar a l’últim estadi, que és l’equip de monitores i monitors.

Així, l’objectiu final és que els grups d’infants i d’adolescents treballin amb projectes de llarga durada i gran format de manera progressiva, abans de començar a fer de monitores i monitors, de manera que el seu nivell d’autogestió sigui similar al que es trobaran quan siguin monitors o monitores.

Les fases dels projectes Al Projecte Educatiu d’Esplac hem distingit quatre grans fases en l’elaboració d’un projecte: • 1a fase. Què volem fer com a grup? (objectius).

• 2a fase. Com ho fem? (metodologia).

• 3a fase. La realització del projecte (implementació).

• 4a fase. La valoració del projecte (valoració).

Aquestes quatre grans fases, però, contenen tota una sèrie de subfases: • La situació concreta: el punt de partida, la realitat que el grup o alguna persona ha detectat com a susceptible de ser treballada. Per exemple, la manca de grup d’adolescents és una situació concreta que afectarà el relleu de l’esplai. Una altra situació d’aquest tipus poden ser les ganes del grup d’adolescents de fer un viatge a l’estranger.

109 • La valoració de la situació concreta, si cal treballar-la o no.

• El posicionament que resulta de la deliberació prèvia sobre la valoració de la situació. Aquest posicionament serà el que doni llum verda o vermella a la possibilitat de desenvolupar una acció i/o un projecte per incidir en la situació concreta.

• La proposta concreta del que volem fer, un cop ens hem decidit a fer quelcom.

• La planificació de les accions, els mètodes, els recursos i tot allò que ens calgui per aconseguir incidir en la situació concreta a partir de la proposta que hem fet.

• L’organització de tots els elements per aconseguir la nostra fita.

• L’execució d’allò que s’ha planificat i organitzat.

• L’avaluació de la nostra execució i, si cal, de totes les fases prèvies que ens han portat a fer el que hem fet.

• Celebrar la realització de tot el procés, hagi sortit com hagi sortit. Si ha sortit bé, gaudirem de la celebració, i, si no, també en gaudirem per no oblidar-nos-en en properes ocasions. A més, les celebracions, si són honestes, el que fan és cohesionar el grup.

A cada fase hem identificat tota una sèrie d’accions que caldrà tenir en compte. Sobre les accions, ens referim a quatre accions bàsiques: • la informació, • l’opinió i la discussió, • les decisions, • i la responsabilització.

No obstant això, per a cada subfase hem distingit les accions dominants de la fase, és a dir, l’acció que tindrà més pes. Això no vol dir, però, que les altres accions no hi siguin presents i no siguin rellevants. Com passa amb tota tipologia, són simplificacions de la realitat que ens permeten fer-la més intel·ligible.

110

La roda del relleu

GRAN FASE

FASE CONCRETA

Què volem fer com a grup?

Situació concreta

Allò que el grup percep com a susceptible de ser treballat. Punt de partida.

Informació

Valoració

Anàlisi d’allò que ha cridat l’atenció del grup (o d’alguna persona).

Opinió / discussió

Posicionament

D’aquesta anàlisi, en sortirà un posicionament favorable o desfavorable a la situació analitzada.

Decisió

Proposta

Del posicionament, en sortirà una proposta d’intervenció (o no) sobre allò que és susceptible de ser treballat pel grup.

Responsabilitzacions

Planificació

Aquesta proposta necessita una planificació que doni una estratègia d’acció que ha de contemplar els factors necessaris per arribar a allò que ens proposem.

Informació Opinió / discussió Decisió

Organització

Una vegada planificada, caldrà treballar per disposar de les eines i de tot allò necessari per aconseguir el que ens hem proposat. A l’organització prepararem allò que hem dibuixat a la planificació.

Responsabilitzacions

La realització del projecte

Execució

Fer realitat allò que ens hem proposat.

Informació Opinió / discussió Decisió Responsabilitzacions

La valoració del projecte

Avaluació

Tot aquest procés ens dóna una altra realitat i ens fa retornar altra vegada a l’inici del procés per fer una nova lectura de la situació de la qual hem partit. L’anàlisi de l’assoliment dels objectius i del procés per tal d’assolirlos és l’avaluació.

Informació Opinió / discussió Decisió Responsabilitzacions

Celebració

Aquest és un aspecte força desenvolupat al moviment escolta, i nosaltres l’hem recuperat pel seu valor pedagògic, perquè és un mitjà didàctic que reforça l’aprenentatge progressiu.

Informació Opinió / discussió

Com ho fem?

ACCIÓ DOMINANT

Per realitzar aquest quadre hem fet servir el Dossier d’Autogestió de l’Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya

111 La progressivitat dels projectes D’altra banda, tal com hem reflectit al quadre, el treball per projectes es desenvolupa de manera progressiva en funció de • les característiques psicològiques i socials dels grup d’edat amb els quals treballem, • i l’experiència d’aquests grups.

A grans trets, podem establir que, a mesura que van creixent els grups d’edat i els infants van adquirint més experiència, els projectes seran de més llarga durada i de major complexitat. Dit d’una altra manera: en un primer moment caldrà proposar la participació en projectes de curta durada i poca complexitat, que permetin l’assoliment dels objectius. A mesura que els infants disposin de més coneixements i més habilitats es podran proposar projectes més complexos i de més llarga durada. + Grups Edat

Durada/complexitat

-

-

+

Experiència

Decisions i responsabilitats

Aquest és un procés d’aprenentatge en el qual el pes de les responsabilitats i la quota de gestió del projecte aniran canviant, així com els papers de les monitores i els monitors i dels infants, tal com ho mostra el següent dibuix.

Intensificació relleu Decisions i responsabilitats dels monitors/es

Decisions i responsabilitats dels infants segons l’edat

Petits

Mitjans

Grans

Adolescents

Joves

112

La roda del relleu

GRUP D’EDAT

FASE

FIGURA DOMINANT (aquella que porta el pes de la iniciativa i la guia de la relació educativa)

Petits / mitjans /grans

Valoració de la situació

Monitors i infants: el treball és compartit, però guiat per les monitores i els monitors.

Posicionament Proposta

Organització

Adolescents

Execució

Monitors i infants: el treball és compartit, però guiat per les monitores i els monitors.

Avaluació

Monitors i infants: el treball és compartit, però guiat per les monitores i els monitors.

Valoració de la situació

Adolescents: el treball és compartit per totes dues parts a parts iguals. Els adolescents van fent-se seu l’esplai, sense perdre de vista que el límit i la guia els posen les monitores i els monitors.

Posicionament Proposta Planificació Organització

Joves

Monitors: la planificació i l’organització recauen en l’equip de monitors i monitores.

Monitors i adolescents: els adolescents comencen a assumir responsabilitats i a prendre decisions en la planificació i l’organització del projecte.

Execució

Adolescents: el treball és compartit per totes dues parts a parts iguals. Els adolescents van fent-se seu l’esplai, sense perdre de vista que el límit i la guia els posen les monitores i els monitors.

Avaluació

Adolescents: el treball és compartit per totes dues parts a parts iguals. Els adolescents van fent-se seu l’esplai, sense perdre de vista que el límit i la guia els posen les monitores i els monitors.

Valoració de la situació

Joves: la valoració, el posicionament i les propostes recauen en el grup de joves, i l’equip de monitors i monitores els dóna suport.

Posicionament Proposta Planificació Organització

Joves: la planificació i l’organització recauen en el grup de joves, i l’equip de monitors i monitores els dóna suport.

Execució

Joves: l’execució recau en el grup de joves, i l’equip de monitors i monitores els dóna suport.

Avaluació

Joves: l’avaluació recau en el grup de joves, i l’equip de monitors i monitores els dóna suport.

DECISIONS I RESPONSABILITZACIONS PROGRESSIVES

Planificació

113 Així, les tasques que han de dur a terme els infants es concretaran també en una escala progressiva fins a arribar a l’autonomia del grup: 1r

Dur a terme tasques concretes en la realització de l’activitat.

2n

Dur a terme tasques d’organització i planificació.

3r

Participar en el procés de planificació.

4t

Dissenyar i elaborar activitats segons els seus interessos.

5è

Dur a terme activitats amb continuïtat en el temps.

6è

Consolidar projectes.

Per tant, a mesura que aneu avançant en el procés d’intervenció, la implicació del grup d’infants serà més gran, i la tipologia de les activitats anirà modificant-se: Petit format

Gran format

Caràcter lúdic

Caràcter reflexiu

Fàcil organització

Organització complexa

Poca vinculació

Molta vinculació

Curta durada

Llarga durada

9.4. Com fer una formació interna

Una manera de fer un bon relleu generacional i crear una base estable per a la continuació del nostre projecte educatiu és a través de la formació interna que pot oferir el nostre centre. Aquesta formació anirà dirigida a aquells adolescents i joves que vulguin ser monitores i monitors a l’esplai. Tant poden ser els joves que es troben al seu últim any com els que s’hi volen incorporar per primer cop. La realització d’un curs de formació interna és una manera d’integrar de forma gradual els nous monitors i monitores.

Hi ha esplais que no fan cap formació interna, però les seves monitores i els seus monitors novells assisteixen als CIM. Aquesta és una altra opció. Tot i així, els CIM són una formació més externa, on es tracten els conceptes més generals, mentre que la formació interna se centra en allò que caracteritza el nostre centre.

Així doncs, què ens pot aportar aquesta eina?

• Facilita el traspàs de coneixements que reforçaran la tasca educativa de la monitora o el monitor.

114

La roda del relleu • Planteja situacions reals que es pot trobar la monitora o el monitor.

• Reflexió i debat.

• Afavoreix la cohesió del grup.

• La creació d’un espai per reforçar els vincles afectius.

A continuació us proposem una sèrie de coses que cal que tingueu en compte per realitzar el vostre projecte de formació interna.

1-Objectius generals: l’objectiu de la formació interna ha de ser preparar els nous monitors i monitores per al seu nou càrrec. A partir d’aquí, cal desenvolupar els continguts i les metodologies. A nivell de continguts, podeu treballar, per exemple, què és l’esplai, els documents que formen l’esplai, el funcionament intern, els requisits per fer un bon monitoratge, els consells dels veterans, etc.

2-Ubicació: és important disposar d’un espai que us permeti realitzar les activitats. Seria bo que fos un espai tranquil i ben il·luminat que disposés del mobiliari suficient per desenvolupar la formació. Recomanem sortir fora de l’esplai i de l’entorn quotidià, ja que això reforça la convivència del grup i facilita la concentració en la feina que s’ha de fer. Si és possible, en entorns naturals.

3-Qui realitzarà el curs: ens hem de plantejar qui farà cada sessió. Establir un tutor o una tutora, o dos, pot estar bé per tal que els monitors i les monitores tinguin un referent. Pot ser l’encarregat de fer el seguiment dels participants per donar continuïtat a la formació i veure l’evolució d’aquests participants. No obstant això, creiem que les sessions es poden repartir entre diferents monitores i monitors. Hi ha altres figures que poden contribuir a la formació: • Antics monitors i monitores. Els monitors i les monitores que han anat passant per l’esplai són la veu de l’experiència i poden aportar idees que s’han anat perdent amb el canvi dels equips, recuperant així la història del nostre centre.

• Persones externes a l’esplai expertes en un tema.

4-Destinataris: la formació s’adreça als joves de l’esplai de 16 a 18 anys. Tenir en compte a qui dirigireu la formació us aju-

115 darà a fer una anàlisi de les necessitats formatives que haureu de cobrir, tant a nivell de continguts com a nivell de metodologies.

5-Organització de les sessions: • Durada: establiu un calendari amb els dies de les sessions.

Un cop inicieu el curs, és important que comenteu el calendari i consensueu els dies que s’han programat. També és important l’assistència, i per això s’han d’ajustar bé les dates. Amb l’assistència treballareu el compromís i la responsabilitat amb el grup. Tots formeu part del grup, i tothom, des de la seva posició, hi ha de participar.

• Metodologia: el que recomanem són metodologies basades en el joc i l’experimentació, combinades amb parts més textuals i teòriques. En tot cas, els participants i els formadors s’ho han de passar bé, perquè d’aquesta manera s’incideix positivament en la motivació i la cohesió del grup.

• Continguts: • Què és l’esplai.

• Principis ideològics i pedagògics.

• Funcionament intern (calendari d’activitats, comissions, tasques de les monitores i els monitors, relació amb Esplac, relació amb altres agents de l’entorn, etc.).

• Claus de la intervenció educativa de la monitora i el monitor: com ha de comportar-se un monitor davant l’infant, segons l’edat, i amb la resta dels seus companys.

• Economia.

• Relació amb les famílies i l’entorn.

• Metodologies i activitats de l’esplai: • El joc, el treball per projectes, el centre d’interès i l’aprenentatge vivencial.

• Tipus d’activitats: projectes (rutes, campaments, colònies...), jocs, tallers i dinàmiques.

• Coneixements específics: marc legal per fer activitats i/o projectes, primers auxilis.

6-Avaluació: l’avaluació és un aspecte essencial a l’hora d’educar. Per tal de potenciar l’esperit crític i establir un feedback entre el formador i els formats, és necessari demanar l’opinió d’aquests últims i tenir en compte les seves aportacions. Cada grup tindrà unes necessitats o unes altres, i

116

La roda del relleu l’avaluació us ajudarà a ser conscients d’aquestes necessitats i a adaptar la vostra tasca educativa al grup. Podeu realitzar dos tipus d’avaluació: • Avaluació després de cada sessió: deu minuts abans d’acabar la sessió, podeu proposar fer una valoració d’allò que ha passat aquell dia. Aquest tipus d’avaluació us anirà bé per adequar i anar rectificant segons avança el curs, i no deixar-ho per a l’últim moment, en què ja no sereu a temps de modificar l’actuació.

• Avaluació final: reflexionar i analitzar aquells aspectes que s’han donat durant el curs.

9.5.Treball des dels instituts

La dinàmica per a joves “Del sofà a l’esplai” És una dinàmica per a joves de 16 a 18 anys, ja que són els joves susceptibles de poder estar interessats a apropar-se als esplais i a voler ser monitors i monitores. La durada prevista és d’1,5 a 2 h.

En el cas dels IES es proposa poder utilitzar un espai de tutoria, tot i que és bastant adaptable.

Els objectius que persegueix són els següents: • Donar a conèixer als adolescents i als joves una visió global de què és un esplai i què és fer de monitor o monitora.

• Promoure l’aproximació dels adolescents i els joves a la realitat dels esplais.

• Despertar la motivació dels adolescents i els joves perquè siguin monitors o monitores d’esplai.

• Donar a conèixer els esplais pròxims geogràficament.

La dinàmica consisteix en la realització d’un joc de simulació a través del qual s’introdueixen i s’interrelacionen els aspectes més rellevants de l’esplai. Aquests aspectes són: •Funcionament (dissabtes, reunions, grups d’edat, programacions, treball per objectius, avaluacions, centre d’interès, treball amb les famílies, treball amb d’altres entitats...).

•Tipus d’activitats (jocs, tallers, dinàmiques, excursions, colònies, campaments, intercanvis internacionals, rutes...).

•Aspectes pedagògics: valors, actituds, hàbits, habilitats.

117 • Motivacions necessàries per ser monitor o monitora: • Voler educar infants, adolescents i/o joves, • Voler assumir responsabilitats associades al lideratge d’un projecte col·lectiu i d’un grup d’infants.

• Voler aprendre en un llarg procés d’aprenentatge que comprèn treball d’equip, presa de decisions i consens, organització d’activitats, competències com a educador/a, habilitats socials, gestió de projectes, implicació en l’entorn, transformació social...

L’exposició “Es lloga sofà” Es tracta d’un recurs que complementa l’anterior dinàmica o d’altres accions de difusió (distribució de cartells i postals). La idea és poder-la deixar muntada en algun espai de l’IES, del centre cívic, etc., aproximadament una setmana abans de realitzar la dinàmica “Del sofà a l’esplai”.

9.6. Fer reunions eficients

Les reunions són una de les estratègies generals de traspàs i intercanvi de coneixements. Sense reunions, el relleu és, literalment, impossible. Alhora, amb reunions ineficients el relleu es complica, i, fins i tot, pot minvar molt la moral de les persones implicades. Per això és fonamental saber fer reunions. A continuació, us donem algunes pautes molt bàsiques per poder fer reunions eficients: • Hora de començament i d’acabament: cal posar un temps de començament i d’acabament per preparar psicològicament i anímicament els participants. La incertesa cansa, i el cansament fa perdre atenció i desperta el mal humor. Si la gent no és puntual, els que sí que ho són s’enfadaran i es desmotivaran amb raó, de manera que l’ambient general del grup pot veure’s enrarit o es poden generar dinàmiques paral·leles que no facilitin la cohesió. Algunes idees per treballar la puntualitat són, per exemple: • Quan arribi l’hora, començar hi hagi qui hi hagi.

• Establir la convocatòria a hores no tan rodones, com, per exemple, a les 20:17 o a les 10:35.

• Convidar a alguna cosa només durant cinc minuts

118

La roda del relleu (sucs, fruits secs, cafè, croissants, etc.).

• Fer pagar penyora.

• Començar pel tema més polèmic.

• Fer que el qui arribi tard hagi de trucar per dir que arriba tard.

• Fer que el qui arribi tard prengui acta.

• Que consti en acta qui arriba tard.

• Etc. • Duració de la reunió: no feu reunions més llargues d’una hora i mitja i, si ha de ser més llarga, pareu vint minuts quan porteu aquest temps i continueu una hora més i una pausa, una hora més i una pausa... Així fins a acabar la reunió. No obstant això, sigueu realistes i honestos i tingueu ben present que per més llarga que sigui la reunió, no necessàriament resoldreu més qüestions.

• Informació igual per a totes i tots: tothom ha d’estar assabentat del que es parlarà a la reunió. Aclariu els continguts i els objectius de la reunió. Les convocatòries o els ordres del dia són eines que faciliten aquesta tasca, així com una figura de secretari o secretària que s’encarregui de convocar i traspassar la informació necessària per a la reunió. D’altra banda, els participants s’han de comprometre a estar al dia del que es parlarà.

• Incentivar la participació de tothom: és important que tothom se senti vinculat a la reunió, que tothom senti el seu lloc.

En reunions amb força gent, si costa que algunes persones participin, cal dividir durant una estona el grup en subgrups de 3 o 4 persones i després tornar al plenari per veure què s’ha dit en cada grup. En una reunió de 3 persones és molt fàcil que tothom parli.

• Convocatòries o ordres del dia: us recomanem que els confeccioneu de manera que els punts més difícils o conflictius els poseu al principi, quan la gent encara té energia, i els més fàcils, al final. Igualment, si en un punt el grup està estancat, passeu a altres punts i accepteu amb humilitat la vostra, que com a mínim en aquella reunió hagueu avançant en alguna cosa.

• Que l’espai sigui l’adequat, és a dir, amb bona oxigenació, olor, il·luminació i sonoritat, i amb mobiliari escaient. No és

119 un aspecte trivial, ans al contrari: els contextos condicionen moltíssim les accions que s’hi desenvolupen. Si no teniu un bon entorn, feu mans i mànigues per millorar-lo.

• Tracteu-vos com a iguals: eviteu els amiguismes i els “corrillos”. Tot pensant en el relleu, les persones veteranes heu de tenir una cura especial dels novells; tingueu-los en compte a l’hora de prendre decisions, evitant deixar-vos emportar només per criteris d’experiència, i assegureu-vos que van seguint els temes tractats. També demaneu-los l’opinió si no us la donen, fent-los sentir còmodes en el seu nou càrrec de monitora o monitor.

D’altra banda, els novells heu de ser respectuosos amb les persones veteranes, respectant les seves opinions, ja que tenen més experiència (això no vol dir que necessàriament tinguin la raó).

També heu de ser actius i heu de posar el doble d’atenció, voluntat i intenció, perquè sobre vosaltres caurà el pes de l’esplai quan s’hagi acabat el relleu. En tots dos casos, feu que l’altre sigui significatiu, doneu-li llum, ja que tots formeu part del mateix projecte i tots sou importants.

• Relaxeu-vos; és important en les reunions, perquè la informació flueixi, que no hi hagi tensions, ni per conflictes amagats, ni per la pressa o la urgència de les coses de què s’ha de parlar.

Per aquesta raó, una bona manera de començar és tancar els ulls durant 10 minuts, estar en silenci i concentrar-se en la pròpia respiració. Passat aquest temps, el cos i la ment es troben en un estat molt més relaxat, i allò que s’ha de fer s’encara amb més tranquil·litat. Quan detecteu que l’ambient torna a estar massa agitat, dens, gastat, torneu a fer aquest exercici de relaxació. No cal fer-lo sempre de 10 minuts. De fet, quan ja porteu una estona reunint-vos, amb 5 minuts en tindreu prou.

• Una reunió és un acte de comunicació, i la comunicació és un acte que implica emissors i receptors. Pel que fa als emissors: • Sigueu senzills a l’hora de parlar, és a dir, no feu frases gaire llargues ni elaborades.

• Utilitzeu un llenguatge entenedor.

• Deixeu ben clars els punts o les idees centrals de la

120

La roda del relleu vostra intervenció, no divagueu, no parleu sense pensar el que esteu dient.

Pel que fa als receptors: • Escolteu amb atenció els altres. Així podreu fer aportacions concretes, evitant generalitzacions i, per tant, centrant-vos en qui està parlant i de què està parlant.

• No creeu converses paral·leles ni parleu tots a l’hora.

I pel que fa a totes dues parts: • Cenyiu-vos al tema del qual s’està parlant.

• No canvieu de tema sense acabar el que s’està discutint.

• Quan acabeu, avalueu la reunió, ni que sigui en 2 minuts.

Alguns aspectes que cal tenir en compte per fer l’avaluació són la puntualitat, la durada, l’ambient, com ho ha fet la persona que moderava, si hi ha hagut un tracte respectuós entre els assistents, si tothom estava assabentat dels punts de què s’ha parlat, etc. Prioritzeu vosaltres aquells que us resultin de major interès per millorar les reunions futures.

• Figures bàsiques. Hi ha tres papers habituals i necessaris per al bon desenvolupament d’una reunió: • La persona que dirigeix la reunió.

• La persona que pren acta, el secretari o la secretària.

• La persona que modera, el moderador o la moderadora.

Així com la secretària o el secretari tenen bastant clara la seva funció, entre la persona que dirigeix i la que modera poden sorgir dubtes. Per això remarquem les diferències entre l’una i l’altra: La persona que dirigeix

La persona que modera

Se centra en continguts

Se centra en les formes

S’implica en la reunió

És una figura una mica externa

Aprofundint una mica més en la figura del moderador o de la moderadora: • Consensua els objectius i l’ordre del dia.

• Controla el temps, la puntualitat i la duració de la reunió, i talla les intervencions llargues.

121 • Vetlla per la participació de tothom (sense pressionar, només animant, ja que partim de la base que la participació és voluntària).

• Aclareix si una aportació és un simple comentari o una proposta. I si és una proposta, cal que sigui concreta i orientada al futur.

• Organitza el torn de paraula.

• Vetlla perquè l’ambient no sigui massa tens ni distès (pot fer servir l’eina de relaxació).

• Vetlla perquè se segueixi la línia discursiva de la reunió.

• Ajuda a avaluar el debat-reunió.

Finalment, el càrrec de moderador o moderadora ha de ser rotatiu.

D’aquesta manera, tothom sentirà què se sent fent aquesta tasca i comprovarà que, de vegades, sobretot si la gent no col·labora, no és gens fàcil moderar. Així, quan tothom sàpiga per experiència pròpia què comporta, hi haurà més solidaritat.

En aquest breu document teniu, doncs, unes bases senzilles per poder organitzar bé les vostres reunions. Però si voleu aprofundir més en aquest tema, podeu trobar més informació a l’Esmolet Coordinem-nos. El treball en equip als esplais.

122

La roda del relleu

PART PRÀCTICA: LA CAIXA D’EINES PER AL RELLEU

La caixa d’eines per al relleu

SUMARI PART PRÀCTICA

1. Jocs i dinàmiques pel relleu Totes les activitats Llegir la mà Adéu, cap Massatge en cercle Pigall El jardiner Mossegades tendres Danses d’activació Explorant les possibilitats Adhesius emocionals Siluetes Qui parla i a qui?

Telegrames

Distància variable Identificació amb la pròpia veu Xerrar sense parar Sostenir el mur Dictar dibuixos D’entrada, d’acord Sense punts ni comes Superior, inferior La butaca del cap No puc, no vull Els que s’autolesionen Sabatograma

Activitats segons el moment vital del grup i l’element que es treballa

ELEMENT QUE ES TREBALLA MOMENT VITAL

Confiança

Comunicació

Conflicte

Inici

Llegir la mà Massatge en cercle Pigall El jardiner Danses d’activació

Telegrames Dictar dibuixos

D’entrada, d’acord

Explorant les possibilitats Adhesius emocionals Siluetes Qui parla i a qui?

Distància variable Identificació amb la pròpia veu Xerrar sense parar

Sostenir el mur Sense punts ni comes Superior, inferior No puc, no vull Els que s’autolesionen

Sabatograma

Adéu, cap Sabatograma La butaca del cap

Maduresa

Final

Mossegades tendres

2. Experiències que ens parlen del relleu 2.1 La Tribu: un esplai en expansió 2.2 Boix: la roda que no deixa mai de girar 2.3 Can Parellada: les rutes i el relleu 2.4 Movi: una manera d’organitzar-se

123

124

La roda del relleu

1. Jocs i dinàmiques pel relleu Tal com hem dit a l’apartat teòric d’aquest document, el joc és l’estratègia educativa bàsica de l’esplai. Mitjançant el joc, eduqueu i us eduqueu amb l’objectiu de transformar la societat. Jugant transmeteu valors, actituds, models de conducta i informacions sobre temes específics, provocant canvis en les persones i els grups. Abans de jugar, però, cal tenir en compte dues coses bàsiques: 1. Quina utilitat té el joc per treballar amb el grup. En aquest sentit, cal establir clarament l’objectiu del joc, per a què serveix.

2. Amb qui jugueu, fixant-vos, tant a nivell de persones com de grup, en les característiques socials i psicològiques, les necessitats, els interessos, les problemàtiques i el moment vital.

Penseu que el relleu és un procés i que totes aquestes informacions aniran canviant. Per tant, caldrà revisar la utilitat i els objectius dels jocs a mesura que el temps passi i els grups canviïn.

D’altra banda, el joc té dues funcions que ens interessen especialment per al relleu: • Traspassa coneixements, ja siguin explícits o implícits (vegeu la pàg. 80).

• Incideix en el desenvolupament de les persones i els grups.

La caixa d’eines per al relleu A partir d’aquí, el que cal fer és planificar el desenvolupament del joc tenint en compte: • L’objectiu o els objectius ben clars. Els objectius han de contemplar quina temàtica i quines competències volem treballar (vegeu la pàg. 82).

• La complexitat del joc, pensant tant en el públic com en les fases del joc.

• El nombre de participants.

• L’espai que es requereix, generant un context apropiat per jugar (dependrà del joc que es faci).

• El material que es necessita.

• Quants dinamitzadors calen i quin paper farà cadascú.

Fins a quin punt serà diferent la planificació del desenvolupament del joc i la seva funció. Vegem-ho!

D’altra banda, us proposem que utilitzeu la metodologia Aprenentatge vivencial perquè dóna al joc una dimensió reflexiva i pràctica que fa que esdevingui una potent estratègia educativa. Així, l’experiència que genera el joc va més enllà de ser només una experiència, i esdevé un material per reflexionar i aprendre, la qual cosa porta a una millor comprensió d’allò que s’ha viscut. L’aprenentatge del joc el podeu extrapolar a altres situacions de la vida quotidiana o de l’esplai, posant un èmfasi especial en el relleu.

Sobre la base d’aquesta metodologia, trobem 4 fases que us serviran de pauta per jugar i aprendre: 1. Experiència/vivència: és el moment en què el participant està immers en l’activitat o joc específic; és l’experiència en brut.

2. Reflexió: en aquest segon nivell la simple experiència es converteix en aprenentatge. En aquest moment del cicle, els participants fan marxa enrere i examinen l’activitat que s’ha dut a terme (el que han vist, han sentit i han pensat). Aquest exercici introspectiu permet a la persona que està en procés d’aprenentatge d’integrar ella mateixa la nova experiència i adquireix sentit en la mateixa discussió del grup, ja que és la retroalimentació dels altres participants el que pot ajudar a veure i a sentir millor aquestes experiències i emocions.

125

126

La roda del relleu 3. Conceptualització o generalització: en aquest tercer nivell es tracta d’interpretar com ha tingut lloc una experiència i la reflexió que se’n fa. És important analitzar les relacions que s’han produït durant l’activitat ajudant-se de perspectives teòriques per lligar la teoria i la pràctica. És així com es vincula una experiència específica amb el dia a dia, i com s’aconsegueix dibuixar quin és el model que encaixa amb l’experiència aïllada. Aquest exercici ens permet observar com influeixen les emocions, els pensaments, els comportaments o les observacions que se succeeixen, i ens permet vincular la situació amb experiències viscudes en altres contextos.

4. Aplicació o planificació: en aquest quart i últim nivell, després d’haver viscut una experiència i d’haver reflexionat i enllaçat aquest procés amb perspectives teòriques, entrem en un punt en què vinculem l’aprenentatge obtingut amb el món exterior. Es tracta, doncs, de posar en pràctica les generalitzacions fetes pels participants en el nivell anterior, donant a l’aprenentatge vivencial un sentit pràctic i un significat, ja que s’entra en el terreny de la planificació i en la predicció de com s’han de plantejar les activitats.

El següent dibuix il·lustra com es relacionen les 4 fases: 1. Experència

4.Aplicació

Aprenentatge vivencial

2.Reflexió

3.Generalització

Quins jocs trobareu?

D’entrada, els jocs que trobareu a continuació tenen com a objectiu comú la cohesió del grup, i especialment estan pensats per a les monitores i els monitors, ja que és aquest grup el més afectat pels canvis del relleu. D’aquesta manera, els jocs que trobareu pretenen que les persones que els visquin puguin reflexionar sobre les coses que els han passat i que això les ajudi a ser conscients d’aspectes propis o d’aspectes del comportament del grup que fins ara estaven ocults, amb la voluntat que això les faci créixer i les ajudi a estar millor amb els companys i les companyes.

La caixa d’eines per al relleu D’altra banda, els jocs que us presentem posen molt d’èmfasi en l’expressió no verbal de sentiments i emocions, de manera que s’incideix en la dimensió més subjectiva de la persona i el grup. En aquest sentit, els jocs persegueixen, com a objectius secundaris, • millorar la comunicació, • generar confiança, • i prevenir conflictes.

De fet, a mesura que en el grup creixen els lligams afectius positius, disminueixen les possibilitats que esclatin conflictes. Per això considerem que és fonamental que el grup pugui expressar els seus sentiments i els seus pensaments, que els pugui compartir i que es generi solidaritat entre els seus membres per poder construir conjuntament el nou espai de convivència.

Hem classificat els jocs a partir de dos criteris. Aquests criteris són: 1. Moment vital del grup, que, d’acord amb la proposta que vam fer a L’Esmolet Coordinem-nos, hem dividit en: a) Etapa inicial: en el grup hi ha membres nous, i, per tant, cal fer activitats per anar cohesionant-lo. b) Etapa mitjana: els membres del grup es coneixen, i, per tant, els jocs serveixen per treballar sobre dinàmiques establertes. c) Etapa final: el grup i les persones que el formen es relaxen perquè veuen el final a prop. És el moment d’avaluar el procés i celebrar-ne el final.

2. Elements que es treballen, que es poden dividir en: a) Jocs per millorar la comunicació. b) Jocs per generar confiança. c) Jocs per prevenir conflictes.

No obstant això, el fet que un joc estigui classificat d’una manera no vol dir que no contingui elements de les altres categories.

127

128

La roda del relleu

MOMENT VITAL DEL GRUP Inici

Mitjà

Final

Llegir la mà Massatge en cercle Pigall El jardiner Danses d’activació Telegrames Dictar dibuixos D’entrada, d’acord

Explorant les possibilitats Adhesius emocionals Siluetes Qui parla i a qui?

Distància variable Identificació amb la pròpia veu Xerrar sense parar Sostenir el mur Sense punts ni comes Superior, inferior No puc, no vull Els que s’autolesionen

Mossegades tendres Adéu, cap Sabatograma La butaca del cap

ELEMENTS QUE ES TREBALLEN Confiança

Comunicació

Conflicte

Llegir la mà Massatge en cercle Pigall El jardiner Danses d’activació Mossegades tendres Adhesius emocionals Siluetes

Telegrames Dictar dibuixos Explorant les possibilitats Qui parla i a qui?

Distància variable Identificació amb la pròpia veu Xerrar sense parar Sabatograma

D’entrada, d’acord Adéu, cap Sostenir el mur Sense punts ni comes Superior, inferior La butaca del cap No puc, no vull Els que s’autolesionen

De les dues taules anteriors, n’obtenim aquesta tercera que encreua el moment vital i els elements que cal treballar. Com es pot observar, els primers moments han d’estar dedicats a generar confiança i cohesió en el grup, i, a mesura que el grup va establint les seves pròpies dinàmiques, caldrà treballar la comunicació i la resolució de conflictes.

Comunicació

Conflicte

Inici

Llegir la mà Massatge en cercle Pigall El jardiner Danses d’activació

Telegrames

D’entrada, d’acord

Mossegades tendres

Dictar dibuixos Explorant les possibilitats Adhesius emocionals Siluetes Qui parla i a qui?

Distància variable Identificació amb la pròpia veu Xerrar sense parar

Sostenir el mur Sense punts ni comes Superior, inferior No puc, no vull Els que s’autolesionen

Sabatograma

Adéu, cap Sabatograma La butaca del cap

Final

Confiança

Maduresa

La caixa d’eines per al relleu

Finalment, us donem una sèrie de consells per al bon ús dels jocs. Primer de tot, els jocs són estratègies que sovint estan emmarcades en d’altres estratègies de caràcter més general, com, per exemple, els projectes o l’educació en la vida quotidiana. Per tant, cal emmarcar-los en contextos més generals per reforçar-ne el sentit. En aquesta línia, sigueu creatius a l’hora de reinterpretar les activitats i feu les vostres adaptacions, incloent altres elements, variant les dinàmiques, etc.

Incorporeu també aquestes activitats als vostres plans de relleu.

A l’apartat «Reflexió, avaluació final i suggeriments per al seguiment» de cada joc, trobareu algunes connexions entre l’activitat i certs aspectes del relleu. Però no oblideu que sereu vosaltres, des de la vostra realitat, els que veureu la relació més directa.

Un últim consell: tal com hem dit més amunt, valoreu les activitats, ja que el sentit d’aquestes activitats és suscitar una reflexió de la qual pugueu aprendre quelcom. També podeu traslladar les vostres reflexions al pla quotidià: de quines coses del vostre dia a dia a l’esplai us parlen aquestes activitats?

129

130

La roda del relleu Activitats 1.Llegir la mà Objectius

• Generar confiança i emotivitat a través del contacte corporal.

• Desenvolupar la capacitat perceptiva visual i tàctil.

Edat recomanada

12 anys o més

Complexitat

fàcil

Nombre de participants

4 o més. Nombres parells

Durada

15 minuts

Espai recomanat

interior o exterior (variació en interior)

Materials

-

Competències

Coneixements: companys i companyes del grup a partir del cos.

Habilitat: empatia.

Actitud: eespecte i estima per un mateix i pels altres, confiança.

Desenvolupament: L’activitat s’inicia formant parelles, i és preferible que els membres de la parella no es coneguin gaire. A continuació, heu de distribuir les parelles per l’espai i fer que s’asseguin l’un davant de l’altre, en silenci i en una posició còmoda.

Un membre de la parella començarà a examinar les mans de l’altre, que tancarà els ulls. Li oferirà les mans de la manera més passiva possible. La persona que les examina ho ha de fer amb cura, amb atenció, tocant i observant cadascun dels dits, sentint els tous del dits, la palma, el dors... Es pot prendre el temps que calgui... El dinamitzador introdueix qüestions com: en què es distingeix la mà dreta de l’esquerra? Hi ha trets característics en les mans? Estan tenses o relaxades? Són dures o toves? Noteu alguna palpitació?... Aquestes preguntes han d’ajudar a l’exploració.

Quan finalitzi l’exploració, han de deixar la mà del company o la companya lentament (90 segons) i han de romandre asseguts amb els ulls tancats i processant el que han sentit (60 segons). A continuació, canvieu els papers i repetiu l’exercici.

La caixa d’eines per al relleu

Variacions: Primer, poseu una música relaxant que ompli l’ambient, i que els participants es col·loquin, en silenci, per parelles, l’un davant de l’altre. Passats alguns minuts, fins que s’hagi creat un ambient íntim, heu de dir als participants que es mirin fixament als ulls i els heu de donar la següent consigna: “Entra en els ulls de l’altre i deixa que els ulls de l’altre entrin en tu”.

Després, encara per parelles, que continuïn mirant-se als ulls i, si volen i/o senten la necessitat, que toquin amb els tous dels dits el cos de l’altre.

A l’últim, per parelles i amb els ulls tapats, que l’un toqui l’altre, i, després, que es canviïn els papers, de manera que sempre l’un rebi i l’altre doni.

Reflexió, avaluació final i suggeriments per al seguiment: Com us heu sentit? Us heu sentit molestos en algun moment?

Quan us heu trobat millor? Quin paper ha resultat més agradable?

Heu descobert coses noves en el company o la companya? Quines?

Habitualment, de quina manera apreneu a conèixer la gent? Què signifiquen per a vosaltres les mans o els ulls de les altres persones?

En quins moments utilitzeu les mans o els ulls per relacionar-vos?

Quines conseqüències traieu d’aquesta experiència?

Hi ha individus que tenen més dificultats que altres en l’expressió amb el cos i, en aquest cas concret, amb el contacte tàctil i/o visual. És important poder expressar aquestes dificultats sense censura ni rebuig, i, amb l’ajuda dels altres, poder obrir aquest mitjà de comunicació que ens apropa a tots. Les mans són una eina molt útil per apropar-nos a les persones i transmetre confiança.

A més, es pot fer de manera subtil, no invasiva, desenvolupant aquesta confiança sense quasi adonar-nos-en.

Podeu fer aquesta activitat tantes vegades com vulgueu, ja que cada vegada és diferent. És molt útil per crear proximitat entre les persones. Pot servir tant per integrar nous membres com per cohesionar el grup que ja es coneix. Amb persones noves, recomanem fer l’activitat quan coneguin una mica la resta dels companys i les companyes. Si no, els pot resultar una mica violenta.

131

132

La roda del relleu

2. Adéu, cap Objectius

• Conèixer més humanament les persones investides d’autoritat en les seves debilitats i en les seves facetes còmiques.

• Prevenir els conflictes mitjançant un apropament afectiu.

Edat recomanada

a partir de 14 anys

Complexitat

fàcil

Nombre de participants

4 o més

Durada

20 minuts

Espai recomanat

interior o exterior

Materials

-

Competències

Coneixements: responsables i caps del grup.

Habilitats: empatia.

Actituds: respecte per un mateix i pels altres, confiança, reconeixement dels altres, solidaritat, afecte i bon humor.

Desenvolupament: El grup ha d’asseure’s o tombar-se còmodament a terra, i tancar els ulls. A continuació, el dinamitzador o la dinamitzadora guiarà la sessió a partir del següent text: Imagineu-vos que el vostre cap/superior/monitor està davant vostre.

L’esteu mirant. Com va vestit? Quina cara té? De sobte, el vostre cap porta un barret de copa, un vestit negre, amb una camisa blanca, una corbata negra i unes sabates negres de xarol. Li dieu que s’inclini i que us digui “bon dia”. Traieu-li ara tota aquesta roba i imagineu-vos-el davant vostre vestint una toga romana i sostenint a la mà un rotllo de papir. Feu que us digui solemnement “salve”.

Traieu-li el vestit romà i poseu-li un “taparrabos”, poseu-li a la mà alguns fruits i algunes arrels de la selva que ha buscat per menjar, i deixeu que us ofereixi una peça de fruita i us digui “kolukalu”.

Imagineu-vos ara que el vostre cap vesteix una armadura de cavaller medieval. Feu que se la tregui i us la regali. Feu que el cap vesteixi una pell d’ós com un neandertal. A la mà té una pota de porc senglar, que es menja amb afany. Amb les dents arrenca el millor tros de carn i us l’ofereix.

La caixa d’eines per al relleu

Ara el vostre cap porta vestit de bany i comença a fer el pi. De sobte es troba en una pista de circ, cavalcant un cavall andalús. El cavall es converteix en un ruc. El vostre cap cavalca damunt un ruc, que de sobte es converteix en un elefant. El vostre cap cavalca sobre un elefant que ara es converteix en un tigre de Sibèria, i, sobre el tigre de Sibèria, el vostre cap salta pel mig d’un cercle de foc, caient novament a la pista de circ, on es troba vestit de pallasso fent riure la gent.

La pista de circ es converteix en un ring de boxa, i ell s’està enfrontant amb un campió mundial... Vegeu-lo ara jugant un set amb el campió de Roland Garros... ara vestit de cambrer servint en la terrassa d’un hotel, on tu estàs amb els teus amics, i li demaneu el dinar. Feu que us porti una sopa i que se l’endugui perquè és freda, i feu el mateix amb cada plat. A l’hora de pagar, doneu una bona propina al vostre cap i agraïu-li el bon servei que us ha donat. Acomiadeu-vos d’ell.

Obriu els ulls i torneu tranquil·lament al grup.

Reflexió, avaluació final i suggeriments per al seguiment: Com us heu sentit? Què és el que més us ha divertit? Quins són ara els vostres sentiments en relació amb el vostre cap? Què podeu fer per apropar-vos de manera profitosa a ell? Quines coses generen distància en la relació amb ell i com podem superar aquesta distància? Com creieu que se sent el vostre cap respecte a vosaltres?

Sovint, amb persones que ocupen càrrecs d’autoritat, es pot generar distància en la relació. Aquest joc serveix per apropar-nos a aquestes persones, relativitzant el seu poder i sentint-les com un ésser humà proper. És una activitat que genera confiança i prevé conflictes. En apropar afectivament les persones, facilita la comunicació i la disposició entre elles. No obstant això, no és una activitat per fer quan ha esclatat un conflicte, atès que l’humor pot resultar ofensiu. Es pot fer tantes vegades com es vulgui, fent rotació dels càrrecs i variant les imatges.

El cap o el responsable també pot participar en l’activitat. Cal anar amb compte que aquest joc no li suposi una molèstia. En aquest sentit, apel·lem al seu sentit de l’humor i li demanem que relativitzi el seu càrrec i s’apropi al grup.

133

134

La roda del relleu

3. Massatge en cercle Objectius

• Generar confiança i escalfar per treballar en grup.

•Treballar la comunicació no verbal generant i transmetent bones sensacions a partir del cos.

Edat recomanada

6 anys o més

Complexitat

fàcil

Nombre de participants

3 o més

Durada

de 5 a 10 minuts

Espai recomanat

interior o exterior

Materials

-

Competències

Coneixements: companys i companyes del grup a partir del cos.

Habilitats: empatia.

Actituds: confiança, solidaritat i autoestima.

Desenvolupament: Col·loqueu-vos drets en una rotllana i feu un massatge a l’esquena del que teniu al davant durant uns cinc minuts. Canvieu el sentit del cercle i feu-li ara el massatge al company que abans us l’ha fet a vosaltres. Amb aquesta proposta tothom dóna i rep el massatge a la vegada.

Variacions: Busqueu un company a qui us agradaria conèixer més profundament i que us resulti agradable. Seieu l’un davant de l’altre. Un dels dos tancarà els ulls i es quedarà en aquesta posició fins que se li digui.

L’altre farà un massatge a la cara del company, detenint-se en la part superior, és a dir, al front i les temples. Si cal, es retiraran amb cura els cabells de la cara. Lentament, comenceu a eliminar del front i de les temples del company, amb les puntes dels dits, tot el cansament, la tensió i les arrugues presents. Poseu-vos a la seva disposició i deixeu que les vostres mans ofereixin a aquesta persona tot allò que li proporciona plaer.

Deixeu ara el front i les temples del company i preneu-li delicadament la cara entre les mans un moment. Deixeu-lo anar lentament. Ara obriu els ulls i invertiu els papers. Compartiu amb el company el que heu experimentat i com us heu sentit junts.

La caixa d’eines per al relleu

Reflexió, avaluació final i suggeriments per al seguiment: Com us heu sentit? Com heu sentit l’altre? Heu notat una certa duresa en l’altre? I algun punt de dolor al vostre cos quan us han fet el massatge? Què heu sentit envers l’altre quan rebíeu el massatge? I quan el fèieu? Us sentiu més propers a ell o a ella?

Feu aquesta activitat tantes vegades com calgui cada cop que aneu a començar un treball en equip. És molt útil per crear proximitat entre les persones. És una activitat per anar integrant nous membres, així com per cohesionar el grup que ja es coneix. Amb persones noves, recomanem fer l’activitat quan coneixen una mica la resta dels companys i les companyes. Si no, pot resultar una mica violenta.

4. Pigall Objectius

• Generar confiança entre els membres de l’equip, conscienciant de la responsabilitat individual envers l’altre per tal de generar aquesta confiança.

Edat recomanada

14 anys o més

Complexitat

mitjana

Nombre de participants

més de 4, i parells

Durada

20 minuts

Espai recomanat

interior o exterior

Materials

cintes per tapar-se els ulls; tots aquells que estimulin l’experiència de l’altre

Competències

Coneixements: responsables del grup; companys i companyes del grup.

Habilitats: empatia.

Actituds: confiança, solidaritat, sentit de la responsabilitat.

Desenvolupament: Es demana que facin parelles i que guardin silenci durant tot l’exercici.

L’un portarà els ulls embenats i l’altre farà de guia. El guia és plenament responsable del cec i, per tant, ha de guiar-lo i permetre que tingui una experiència d’aprenentatge. En aquest sentit, es demana també creativitat per part del guia. Per exemple, es pot jugar amb olors, sons, deixar-lo sol una estona, fer-li reconèixer objectes, etc.

135

136

La roda del relleu

Durant 10 minuts, el guia condueix el cec i, després, es fa un canvi de papers.

Variacions: Guiar amb els dits Es fan parelles, i una de les dues persones tanca els ulls. L’altra ha de guiar-la només amb l’ajuda del dit índex i evitar que topi o caigui. Al cap d’una estona es canvien els papers de les dues persones, i la que estava guiant tanca els ulls i es deixa guiar de la mateixa manera.

Guiar amb la veu El mateix, però utilitzant la veu.

Guiar amb l’alè Per parelles, a una distància d’un metre aproximadament. Un membre de cada parella es tapa els ulls. Només pot guiar la seva parella bufant suaument en qualsevol part del cos per indicar la seva posició. Després s’intercanvien els papers.

Reflexió, avaluació final i suggeriments per al seguiment: Com us heu sentit cadascú en cada un dels diferents papers? Com heu sentit la presència de l’altre? Quin paper ha resultat més agradable? Quines dificultats heu trobat tant en un paper com en l’altre? Quines oportunitats o quines coses noves heu sentit?

Aquesta activitat dóna peu a parlar de la manera com ens sentim davant de la incertesa (quan som cecs), com reacciona el nostre cos i quins sentiments vénen. Davant d’aquesta incertesa, l’ajuda dels altres és clau per sortir-nos-en. En aquest sentit, la figura del guia us ha de fer reflexionar sobre la figura del monitor o la monitora i sobre la manera com ells han de saber generar confiança i han de conduir l’educand. Passa el mateix en el grup de monitors respecte dels monitors veterans i novells. Els primers han de saber generar confiança en els novells, ja que el relleu és un procés carregat d’incerteses per als que encara no tenen rodatge.

Aquesta activitat la podeu fer tantes vegades com vulgueu perquè les experiències sempre són diferents (per exemple, es pot provar de variar les parelles, les ambientacions, etc.).

La caixa d’eines per al relleu

5. El jardiner Objectius

• Desenvolupar la confiança en un mateix i en el grup.

• Descobrir la necessitat del treball en equip.

Edat recomanada

4 anys o més

Complexitat

fàcil

Nombre de participants

12 o més

Durada

20 minuts

Espai recomanat

interior o exterior

Materials

cintes per tapar-se els ulls i un pot Coneixements: les dinàmiques dels grups; companys i

Competències

companyes del grup.

Habilitats: empatia.

Actituds: sentit de la responsabilitat, confiança, solidaritat.

Desenvolupament: Els participants se situen en dues fileres, l’una davant de l’altra, i a dos metres de distància aproximadament, excepte una persona que farà de jardiner. Les fileres representen els arbres d’una avinguda. La primera persona que fa de jardiner ha de situar-se en un extrem de l’avinguda (passadís) amb els ulls embenats. A l’altre extrem hi ha un objecte (un pot, per exemple). El jardiner o la jardinera ha d’anar a recollir l’objecte. Aquest trajecte s’ha de fer sense tocar els arbres. Successivament van sortint nous jardiners i jardineres fins que passi tot el grup. A mesura que vagi avançant el joc, es pot complicar l’itinerari fent que el passadís tingui corbes, etc.

Reflexió, avaluació final i suggeriments per al seguiment: Com us heu sentit? Com heu sentit la presència del grup? Quines dificultats heu trobat? Quines coses noves us ha aportat? Quines situacions de la vida quotidiana i de l’esplai us recorda aquesta activitat?

Aquesta activitat permet reflexionar sobre la importància que té el grup per guiar la persona i per donar-li suport en el seu procés d’aprenentatge. Penseu que en tot procés de relleu, una o diverses persones s’endinsen en la vida d’un grup, i moltes coses seran noves per a ells o elles. En aquest sentit, en el procés de relleu, les monitores i els monitors veterans han de saber guiar els novells i ensenyar-los la nova realitat en la qual s’estan introduint. El fet de

137

138

La roda del relleu

variar de figures geomètriques (que les fileres siguin rectes o corbes) també alimenta la reflexió sobre les facilitats o les dificultats que pot trobar una persona si el grup és clar (forma recta) o no ho és (forma corba).

6. Mossegades tendres Objectius

• Afavorir la confiança en el grup creant un ambient de distensió.

Edat recomanada

8 anys o més

Complexitat

fàcil

Nombre de participants

8 o més

Durada

20 minuts

Espai recomanat

interior

Materials

cintes per tapar-se els ulls

Competències

Coneixements: companys i companyes del grup.

Habilitats: empatia.

Actituds: afecte i bon humor, confiança, sentit de la responsabilitat de les pròpies accions.

Desenvolupament: Primer de tot, cal delimitar una àrea de joc en la qual no hi hagi obstacles físics. Tot el grup, amb els ulls tancats (o embenats), es passeja per l’àrea de joc. La monitora o el monitor assigna a una o dues persones el paper de mossegadors. Quan qualsevol persona xoca amb una altra li pregunta si és el mossegador. Si no l’és, contestarà negativament dient-li el seu nom, i totes dues continuaran passejant. Si és el mossegador, no contesta amb el seu nom, sinó donant-li una mossegada tendra al coll a la vegada que crida. A partir d’aquell moment, com que la mossegada és contagiosa, es converteix en un nou mossegador.

El joc continua fins que tots i totes siguin mossegats.

Reflexió, avaluació final i suggeriments per al seguiment: Com us heu sentit en els diferents papers? Us ha estat difícil mossegar l’altre? I ser mossegats? Com heu percebut l’altre quan heu estat mossegats i/o quan mossegàveu?

Aquesta és una activitat per generar proximitat entre els membres de l’equip i/o del grup. La proximitat física genera proxi-

La caixa d’eines per al relleu

mitat afectiva, afavorint un bon clima per a la comunicació i la cooperació, i prevenint conflictes. Amb persones que hagin entrat recentment al grup, pot resultar una mica violenta una activitat d’aquest tipus. Per això convé fer-la quan les persones ja es coneixen una mica. Es pot fer tantes vegades com es vulgui, atès que cada vegada és diferent.

Sobretot, tingueu cura que ningú no faci mal a l’altre, recordant en tot moment que són mossegades tendres.

7. Danses d’activació Objectius

• Escalfar i mobilitzar el grup.

Edat recomanada

8 anys o més

Complexitat

fàcil

Nombre de participants

4 o més

Durada

20 minuts

Espai recomanat

interior o exterior

Materials

reproductor de música i música per ballar, llençols

Competències

Coneixements: companys i companyes del grup.

Habilitats: empatia, habilitats creatives i d’expressió.

Actituds: afecte i bon humor.

Desenvolupament: L’activitat que us presentem és un conjunt de diverses danses curtes pensades per iniciar una activitat, per escalfar els motors... La tasca del monitor o de la monitora ha de ser la de guiar els exercicis introduint les consignes pertinents.

Ballar sota un llençol Per a aquesta proposta necessitem un llençol i música per ballar.

Col·loqueu-vos drets fent rotllana, i un voluntari entre vosaltres es posa al mig del cercle i es cobreix amb el llençol. Quan comença a sonar la música els participants comenceu a ballar: un sota el llençol, la resta al seu voltant. Al cap d’una estoneta, el participant del mig li passa el llençol a un company del cercle que sortirà al mig a ballar.

139

140

La roda del relleu

La piràmide Imagineu que per cada metre quadrat de superfície cal pagar un preu molt elevat. Durant dos minuts, i en silenci, haureu de pensar la manera com el grup ocuparà el mínim espai possible. Sense parlar col·loqueu-vos en la posició pensada.

Mil veus, mil mons Passegeu per la sala i dieu-vos els uns als altres “bon dia” de mil formes diferents. Per exemple, un “bon dia” afectuós, automàtic, fals, enfadat, etc. Feu el mateix amb la paraula “adéu”. Un “adéu” que vulgui dir “em vull quedar amb tu”, un de presumit, sec, de mare, de nen, etc. Podeu anar afegint més paraules per buscar les mil formes de dirles. Per exemple, “sí” o “no” poden ser dites amb un sí de seguretat, de timidesa, fals, honest, discret, etc. O expressions com “no vull”, “hola”, “digue’m”, etc.

L’esprint final Col·loqueu-vos els uns al costat dels altres i correu gairebé sense moure-us del lloc, simulant que disputeu l’esprint final d’uns 100 metres llisos. Podeu expressar sons.

La paret que cau Feu com si la paret de la sala us caigués al damunt. Cal sostenir-la, empenyent amb totes les forces, recolzant la palma en la paret. Desenvolupeu la dansa amb moviments lents.

Danses boges Col·loqueu-vos al costat d’una paret de la sala. D’allà, voluntàriament, sortiu d’un en un corrent, ballant o caminant de la forma més curiosa o estrambòtica possible. Els altres imiteu el que ha sortit.

Cap al davant Formeu parella amb algú de la mateixa talla o la mateixa força que vosaltres. Recolzeu les mans en les espatlles del company i empenyeu-lo, intentant arrossegar-lo cap enrere. Podeu utilitzar rugits i sons per impressionar-lo.

Reflexió, avaluació final i suggeriments per al seguiment: Com us sentiu? Quina dansa us ha agradat més? Quina menys? Quina us ha resultat més còmoda? Quina més incòmoda? Us costa ballar?

La caixa d’eines per al relleu

Per què? Algun d’aquests balls us recorda alguna situació de la vida quotidiana a l’esplai? Per exemple, la darrera dansa, “cap al davant”, pot evocar una situació en què un infant o un jove no vulgui obeir el monitor o la monitora, o en què contínuament se li hagi de cridar l’atenció, de manera que el monitor o la monitora es vegin obligats a arrossegar l’altre.

Aquestes danses serveixen per escalfar abans d’un treball en equip.

Fan perdre la vergonya i apropen afectivament les persones, a més de tonificar i desentumir el cos. Fer perdre la vergonya és important perquè la comunicació entre els membres del grup flueixi i s’evitin conflictes a llarg termini. Penseu que l’equip de monitores i monitors haurà de comunicar-se amb fluïdesa, ja que es trobarà amb moltes situacions variades, i caldrà que tots aneu a l’una en la mesura que pugueu. Si hi ha vergonya a parlar, les informacions es poden estancar i generar problemes.

8. Explorant les possibilitats Objectius

• Reconeixement del propi cos.

• Agafar confiança en un mateix, augmentant l’autoestima.

• Entrenar-se en comunicació no verbal.

Edat recomanada

a partir de 12 anys

Complexitat

mitjana

Nombre de participants

4 o més

Durada

30 minuts

Espai recomanat

interior o exterior

Materials

-

Competències

Coneixements: el propi cos, companys i companyes del grup.

Habilitats: empatia, habilitats creatives i d’expressió.

Actituds: afecte i bon humor, respecte i estima per un mateix, reconeixement dels altres, curiositat i ment oberta per a les coses noves.

Desenvolupament: Poseu-vos drets en un lloc on tingueu suficient espai lliure al voltant i tanqueu els ulls. Exploreu les possibilitats de moviment en diferents parts del cos. Comenceu amb les mans i els dits, i exploreu de quantes maneres diferents poden moure’s.

141

142

La roda del relleu

Ara incorporeu els avantbraços al moviment.

Ara permeteu que el moviment flueixi també en els braços.

Ara permeteu que el moviment flueixi en les espatlles, el coll i el cap.

Continueu movent els braços i les mans.

Gradualment, el moviment fluirà en tot el cos.

Deixeu que el moviment flueixi en el pit i el tors, i descobriu totes les possibilitats de moviment en aquesta zona.

Deixeu que el moviment flueixi en els malucs, les cuixes i els genolls, i finalment en les cames, els turmells i els peus.

Descobriu totes les maneres que teniu per moure els peus i les cames.

Ara continueu deixant que es mogui tot el cos de qualsevol manera, com us resulti més còmode...

Continueu movent el cos. Obriu els ulls i exploreu diferents tipus de moviments. Primer, exploreu tot el que sigui doblegar. Doblegueu les parts del cos de totes les maneres que pugueu. Exploreu les accions de balancejar-se, girar, ondular-se, bressolar-se, donar voltes, moure’s fluidament. Continueu movent-vos durant una estona de la manera que us resulti còmoda...

Fent aquests moviments, camineu per la sala i proferiu diferents sons.

Deixeu que us vagi sorgint a cadascun de vosaltres una melodia o un so que acompanyi el vostre moviment. Augmenteu el volum de la veu sense deixar de caminar. Uniu-vos amb algú durant un moment i mantingueu un diàleg de moviments i sons. Adoneu-vos de com es mou l’altra persona.

A poc a poc aneu parant els moviments fins a aturar-vos totalment.

Reflexió, avaluació final i suggeriments per al seguiment: Com us heu sentit el cos? Quines emocions heu identificat en els moviments corporals? Com us comuniqueu corporalment en el dia a dia de l’esplai? Us adoneu del vostre cos? Què us agrada i què no us agrada de la gestualitat dels altres?

En qualsevol relació, el cos és una eina de comunicació. Ser conscients d’aquest cos us permetrà gestionar-lo de manera adequada, facilitant la relació. Aquesta activitat té una forta càrrega desinhibidora i d’autoconeixement. Acostumar-se a fer-la aporta fluïdesa a les relacions, ja que moltes vergonyes són superades.

La caixa d’eines per al relleu

Pot resultar una mica violenta per a les persones noves que no coneixen el grup. Fins i tot pot resultar incòmoda al principi per a les persones que ja es coneixen, perquè canvia els paràmetres d’expressió i relació. Per això és important que el dinamitzador o la dinamitzadora tinguin empenta i sàpiguen trencar les barreres de la vergonya a partir del propi exemple.

9. Adhesius emocionals Objectius

• Autoconeixença.

• Expressió i reconeixement de les pròpies emocions, posant especial atenció en el relleu.

• Generar confiança.

Edat recomanada

a partir de 12 anys

Complexitat

mitjana

Nombre de participants

6 o més

Durada

20 minuts

Espai recomanat

interior

Materials

post-its, retoladors.

Competències

Coneixements: emocions dels companys i les companyes del grup; el procés de relleu.

Habilitats: empatia, habilitats creatives i d’expressió.

Actituds: respecte, estima i reconeixement d’un mateix i dels altres, solidaritat.

Desenvolupament: Preneu un adhesiu cadascun i escriviu el següent: • En l’angle superior esquerre de l’adhesiu escriu quelcom que hagis perdut i que era important per a tu quan vas passar a ser monitor (una persona, un objecte, una experiència...).

• En l’angle superior dret escriu alguna cosa que et sembli perillosa en la teva nova condició de monitor/a.

• En l’angle inferior dret escriu quelcom que t’impedeixi desenvolupar la teva nova funció de monitor/a.

• En l’angle inferior esquerre escriu quelcom que et doni alegria o felicitat de la teva nova condició de monitor/a.

143

144

La roda del relleu

Nota per al dinamitzador. Cada cantó representa les següents emocions: Pèrdua: tristesa Perill: por Impediment: ràbia Alegria Un cop omplerts els adhesius, recolliu-los. A continuació repartiu-los de nou sense que li correspongui a ningú el seu. Posteriorment inicieu la tasca de trobar el propietari de l’adhesiu que us ha tocat sense mostrar la targeta a ningú. Això sí, podeu fer les preguntes que vulgueu.

Una vegada que tots hagueu trobat el propietari corresponent, enganxeu-li l’adhesiu en un lloc visible i compartiu els resultats en grup.

Reflexió, avaluació final i suggeriments per al seguiment: Com us sentiu ara que heu expressat les vostres emocions? Com heu sentit la resta dels companys i les companyes? Us ha estat fàcil o difícil escriure les situacions presentades per a cada cantó? I compartir-ho amb el grup? Quin cantó us ha costat més? Per què? És molt important en aquesta dinàmica crear un clima de confiança i respecte que permeti a les persones poder deixar-se anar i expressar-se sincerament. Si és així, es poden detectar punts forts i punts febles del procés de relleu i de les relacions entre el grup, prevenint possibles problemes. Recomanem fer-la amb grups que ja es coneguin i en situacions no conflictives, amb el compromís de respectar-se els uns i els altres.

D’altra banda, no s’ha de forçar a ningú a expressar les seves emocions, i el dinamitzador ha d’estar atent a qualsevol manifestació emocional que pugui ser problemàtica. Aquesta activitat ha de donar transparència a les relacions del grup, fonamentals en el relleu. Per això cal delimitar bé l’activitat i procurar que no quedin coses pendents per dir ni sensacions dolentes. Recomanem a la dinamitzadora o el dinamitzador que, un cop acabada l’activitat, observin que realment ningú no n’ha sortit amb coses pendents.

La caixa d’eines per al relleu

10. Siluetes Objectius

• Afavorir la cohesió del grup a partir de la imatge que un projecta de si mateix, així com la projecció que en fan els altres.

• Agafar confiança en un mateix augmentant l’autoestima.

Edat recomanada

11 anys o més

Complexitat

fàcil

Nombre de participants

3 o més

Durada

30 minuts

Espai recomanat

interior

Materials

paper, retoladors i bolis.

Competències

Coneixements: companys i companyes del grup.

Habilitats: empatia, habilitats creatives i d’expressió.

Actituds: respecte, estima i reconeixement d’un mateix i dels altres, solidaritat.

Desenvolupament: Primer, cada persona dibuixarà la seva silueta per a ella mateixa, sense que les altres la hi vegin. Aquesta silueta haurà de reflectir, en la mesura que sigui possible, com se sent cadascú en aquell moment i en aquella situació. No es tracta de dibuixar una silueta bonica, sinó sincera.

A continuació es faran grups de tres, i dos companys faran la silueta de l’altre, fins que tothom tingui la silueta dels altres. Aquestes siluetes haurien de reflectir amb la major claredat possible com és vista cada persona per la resta dels companys.

Reflexió, avaluació final i suggeriments per al seguiment: Com et sents ara? Com t’has sentit dibuixant la teva silueta? I quan els altres dibuixaven la teva? I tu dibuixant la dels altres? T’ha sorprès la imatge que els altres han reflectit de tu? Per què? Creus que t’han aportat quelcom nou? I quines coses no et resultaven noves? Vols millorar algun aspecte dels que has descobert o has reconegut en tu? És molt important en aquesta dinàmica crear un clima de confiança i respecte que permeti a les persones deixar-se anar i expressar-se sincerament. Les persones s’estan obrint a si mateixes i als altres, i, per tant, és fonamental el respecte. Obrir-se als altres ajuda a crear confiança i a fer més fluides les relacions, però té l’inconvenient que pot causar

145

146

La roda del relleu

ferides si no es gestiona bé el respecte. Recomanem fer-la amb grups que ja es coneguin i en situacions no conflictives, amb el compromís de respectar-se entre els uns i els altres. De fet, és una de les activitats que serveixen per preveure conflictes en el futur i consolidar el grup.

11. Qui parla i a qui?

Objectius

• Prendre consciència dels processos de comunicació en un grup.

• Analitzar el funcionament de les reunions.

Edat recomanada

des de 12 anys

Complexitat

mitjana

Nombre de participants

fins a 20 participants

Durada

1 hora

Espai recomanat

espai tancat

Materials

Paper DIN A-3, retoladors.

Competències

Coneixements: la reunió, companys i companyes del grup.

Habilitats: empatia i escolta activa.

Actituds: estar en acció, reconeixement de les persones del grup, actitud cooperadora.

Desenvolupament: Primer de tot, escolliu dues persones que facin el paper d’observadors del grup. Doneu-los un full de paper i retoladors. Dibuixaran en el full un gran cercle i hi escriuran al voltant els noms dels participants en l’ordre en què estiguin asseguts (per tant, el grup estarà assegut en cercle). Els observadors se situaran fora del cercle i registraran les interaccions que es produeixen entre els membres del grup, que discutiran de qualsevol tema. Si l’un parla a l’altre, ho assenyalaran amb una fletxa que partirà del nom de qui parla i es dirigirà al nom de qui rep el missatge. Si el que parla ho diu a tot el grup, s’assenyalarà amb una fletxa dirigida al centre del cercle.

Les fletxes indicaran qui ha emès més missatges i a qui ho ha fet, etc. En el dibuix apareixeran quins participants s’han quedat en silenci durant la discussió, atès que tot el desenvolupament de la discussió ha quedat anotat. Per concloure es mostra el dibuix a tot el grup per començar la reflexió.

La caixa d’eines per al relleu

FRAN

LLUÍS

NEUS

MAGDA

JUDITH

JOAN

Reflexió: Com us heu sentit durant la discussió? Heu parlat totes les vegades que heu volgut? Tothom ha estat a gust? A qui us heu dirigit més cops i a qui menys? I per què? S’ha monopolitzat la conversació en algun moment? Per part de qui? Per què? Què podem fer per poder parlar més tots?

Les reunions són una eina bàsica per traspassar informacions, coordinar-vos, conviure, etc. I, en el relleu, aquesta estratègia no és menys important. Per tant, cal saber detectar quines són les dinàmiques que es donen a les reunions per fer una bona gestió. Aquesta activitat reflecteix d’una manera molt visual aquestes dinàmiques, facilitant el debat i donant la informació de forma molt directa. Us permetrà reflexionar també sobre els papers que cadascú adquireix, i si són útils o no per als propòsits de la reunió. Pot sortir informació que incomodi alguna persona; per això heu de ser sensibles i portar sempre les reflexions a punts constructius. Cadascú és com és, i tothom aporta des del seu lloc.

El que és interessant és aprendre a complementar-nos entre totes i tots.

D’altra banda, traureu més profit d’aquesta activitat amb grups que estiguin rodats, en els quals hi hagi dinàmiques consolidades (això no vol dir que no es pugui fer amb grups nous), per detectar en quins punts està aturat el grup i en quines coses hi ha riquesa i potencial.

147

148

La roda del relleu

12.Telegrames Objectius

• Aprofundir en la presa de consciència dels elements no verbals de la comunicació.

• Afavorir l’expressió no verbal.

• Mesurar i crear confiança entre els membres del grup.

Edat recomanada

a partir de 12 anys

Complexitat

fàcil

Nombre de participants

20 persones com a màxim

Durada

45 minuts

Espai recomanat

interior o exterior

Materials

-

Competències

Coneixements: formes de comunicació, companys i companyes del grup.

Habilitats: empatia, escolta activa, habilitats creatives i d’expressió.

Actituds: estar en acció, reconeixement de les persones del grup, afecte i bon humor, curiositat i ment oberta.

Desenvolupament: Amb aquest joc teniu l’oportunitat d’experimentar diferents formes de comunicació. Els participants han d’agrupar-se per parelles i distribuir-se per l’espai, col·locant-se l’un davant de l’altre. A continuació, han de començar a parlar normalment de qualsevol tema. Tenen 2 minuts de temps.

Ara han d’aturar-se i començar a parlar formant només frases breus de quatre paraules (2 minuts).

A continuació, només frases d’una sola paraula (2 minuts).

Ara s’han d’aturar i deixar de pronunciar paraules normals per començar amb els rumors, és a dir, cantar amb la boca tancada, modular el to de veu... (2 minuts).

A continuació s’ha de fer utilitzant un llenguatge exòtic, d’un país fantasiós (2 minuts).

Ara en el llenguatge sordmut (2 minuts).

Ara han de tancar els ulls i donar-se les mans, i només poden parlar amb les mans.

Ara nomes en llenguatge sordmut...

Ara en llenguatge fantasiós...

Ara només rumors...

Ara una sola paraula...

Ara han d’escollir el llenguatge que vulguin.

La caixa d’eines per al relleu

Reflexió: Com us heu sentit? Quin tipus de comunicació ha estat el més difícil?

I el més fàcil? Per què? Quines formes de comunicació us han permès expressar millor els sentiments? Quins sentiments o estats anímics heu estat capaços d’expressar? Quins estats anímics o sentiments ha expressat el vostre company? Sempre us heu entès bé? En quines formes de comunicació voleu seguir comunicant-vos?

L’experiència diu que la major part de les persones troben molt més fàcil la comunicació verbal normal i la comunicació amb les mans que no les formes de comunicació que requereixen un grau d’intimitat, com la llengua fantàstica. Aquesta dada parla del grau de confiança que existeix entre les persones: com més confiança, més fàcil resulta comunicar-se amb formes insòlites i íntimes. Amb aquesta dinàmica, a més del grau de confiança i l’exploració de noves formes d’expressió, també podeu advertir qui té més por del ridícul i qui en té menys, qui és més extravertit, qui és més creatiu, etc., i conèixer-vos millor.

Per tal de millorar el procés de relleu, heu d’intentar treballar diferents nivells de llenguatge, ja sigui per comunicar coses als altres, ja sigui per copsar-les en els altres. Penseu que el relleu és un procés on la comunicació és la peça clau. Com més riquesa hi hagi en aquest terreny, més eines tindreu per fer les coses bé. Aquesta activitat requereix que les persones es coneguin mínimament. Per a una persona nova pot resultar incòmoda. També cal que les dinamitzadores o els dinamitzadors donin empenta a l’activitat i la liderin per eliminar les vergonyes que poden aparèixer al principi.

149

150

La roda del relleu

13. Distància variable Objectius

•Treballar l’atenció i la intensitat en la comunicació.

Edat recomanada

a partir de 14 anys

Complexitat

fàcil

Nombre de participants

4 o més

Durada

10 minuts

Espai recomanat

interior o exterior

Materials

-

Competències

Coneixements: formes de comunicació i estratègies de captació de l’atenció, companys i companyes del grup.

Habilitats: empatia, escolta activa, habilitats creatives i d’expressió.

Actituds: estar en acció, reconeixement de les persones del grup, curiositat i ment oberta.

Desenvolupament: Un membre del grup es col·loca al centre d’un cercle format per la resta dels companys. Mentre duri el joc, ell o ella serà l’emissor. Escollirà alguna persona del cercle a la qual voldrà dirigir-se, que farà de receptor. El receptor es col·locarà a un metre i mig de l’emissor. L’emissor comença a comunicar-se amb el receptor. Li comunica el que vulgui. L’objectiu de l’emissor és mantenir desperta l’atenció del receptor durant 5 minuts. El receptor no pot parlar, però pot reaccionar a les paraules de l’emissor de la següent manera: cada cop que se senti atret pel missatge del receptor, s’apropa a ell. Quan el seu interès baixa, se n’allunya. És important que el receptor observi les pròpies reaccions emotives.

Reflexió, avaluació final i suggeriments per al seguiment: Com us heu sentit emetent i rebent els missatges? Què us ha costat més?

Per a l’emissor: com ha entrat en contacte amb el company o la companya?

Quins llenguatges ha utilitzat (verbals i no verbals, com ara la mirada, el to de veu, la postura corporal, etc.? Com s’ha sentit quan se li apropava el receptor? I com s’ha sentit quan s’allunyava? Quines estratègies ha fet servir per atreure? Quines persones del grup us atreuen pel que comuniquen i quines no? Quins temes són els que us causen atracció i quins els que us provoquen rebuig? Us apropeu als que us atreuen? Com? Per al receptor: com se sentia quan la comunicació l’atreia? I com se sentia quan perdia l’interès? Li costava allunyar-se? Per què?

La caixa d’eines per al relleu

Quan parlem amb els altres, generalment volem fer-nos escoltar amb atenció i que entenguin el que volem dir. A vegades tenim la sensació que el qui ens escolta no és present, no ens presta prou atenció, malgrat que el nostre interlocutor sigui educat i sembli estar atent. En el relleu, és important no només traspassar la informació, sinó fer que aquesta informació arribi veritablement a l’altre. Per tant, hem de suscitar l’atenció sobre allò que estem transmetent. Aquest joc permet reviure aquestes situacions i reflexionar sobre estratègies per captar l’atenció de l’altre. Feu aquest joc tantes vegades com vulgueu, ja que cada cop serà diferent.

14. Identificació amb la pròpia veu Objectius

• Sensibilitzar de la importància de la comunicació.

Edat recomanada

a partir de 14 anys

Complexitat

fàcil

Nombre de participants

indiferent

Durada

15 minuts

Espai recomanat

interior

Materials

-

Competències

Coneixements: formes de comunicació, la veu, companys i companyes del grup.

Habilitats: empatia, escolta activa, habilitats creatives i d’expressió.

Actituds: estar en acció, reconeixement de les persones del grup, curiositat i ment oberta.

Desenvolupament: El grup es col·loca per parelles. Cada parella s’asseu i es posa l’un davant de l’altre. L’un és A, i l’altre, B. Tots dos tanquen els ulls. A comença a parlar.

El tema de que parlarà serà la seva veu. Quan parli, haurà de prestar molta atenció a la pròpia veu. S’ha d’identificar amb ella, descriure-la i dir el que expressa, com se sent. Per tant, A ha de presentar-se com si fos la seva veu la que s’està presentant. Quan es produeixi un bloqueig, o se li travi la llengua, es repeteix la frase.

Mentre A es concentra en la seva pròpia veu i s’identifica amb ella, B es queda escoltant en silenci i amb els ulls tancats, prestant atenció a la veu de A. Ha de registrar totes les característiques de la veu que escolta i prestar atenció a allò que li provoca. Després de 5 minuts, es canvien els papers.

151

152

La roda del relleu

En acabat, tots dos intercanvien el que han sentit escoltant la veu de l’altre.

Reflexió, avaluació final i suggeriments per al seguiment: Com us heu sentit? Quins sentiments heu tingut sentint la pròpia veu?

Ha estat fàcil? Heu notat canvis en la veu? Es corresponien amb canvis de l’ànim? Com parleu en el dia a dia? En sou conscients? Com és la vostra veu quan us enfadeu? Quan esteu contents, tranquils, o quan esteu enrabiats?

Com influeix la pròpia veu en els altres? Com s’ha sentit el que escoltava?

Coincideix amb la visió de la pròpia veu que tenia el que parlava?

La veu pot donar indicacions sobre els sentiments que torben en un determinat moment, ja sigui per la personalitat del que parla, pel context, etc.

Aquest joc sensibilitza respecte a la pròpia veu, els estats d’ànim i la seva expressió. Advertir la pròpia veu i la seva força expressiva ajuda a valorar millor la influència en els altres i com reaccionen davant d’aquesta veu.

Aquesta activitat complementa el joc “Distància variable”. Una manera de captar l’atenció és a partir de la veu. Diferents tons, intensitats o textures provoquen en l’altre reaccions diverses. Feu-la tantes vegades com vulgueu, perquè cada cop serà diferent. De fet, com més vegades feu el joc, més anireu aprofundint en aquesta eina tan bàsica i propera com és la veu.

15. Xerrar sense parar Objectius

• Aprendre a deixar-se anar i a improvisar.

• Escoltar activament.

• Treballar l’atenció i la confiança.

Edat recomanada

14 anys o més

Complexitat

mitjana

Nombre de participants

8 o més

Durada

20 minuts

Espai recomanat

interior

Materials

reproductor de música i música.

Competències

Coneixements: formes de comunicació, la improvisació i l’atenció, companys i companyes del grup.

Habilitats: empatia, escolta activa, habilitats creatives i d’expressió.

Actituds: estar en acció, reconeixement de les persones del grup, curiositat i ment oberta.

La caixa d’eines per al relleu

Desenvolupament: Primer es demana que es formin parelles i que cada membre de la parella s’assegui l’un enfront de l’altra, a una distància de mig metre.

Entre les parelles, cal que hi hagi també una distància d’un parell de metres.

Es demana un silenci absolut i se’ls indica que, quan sentin el senyal, un membre de la parella ha de començar a parlar sense aturar-se durant 5 minuts. Encara que pugui semblar massa temps, és necessari perquè la persona que parli pugui deixar-se anar progressivament.

L’altre membre de la parella l’escolta, sense fer cap gest, només prestant atenció a allò que escolta. Després s’intercanvien els papers.

Segurament us preguntareu de què podeu parlar. El tema anirà en funció de l’objectiu que busqueu. Però és important que sigui suficientment ampli per poder esplaiar-se. En el nostre cas, hauríeu de parlar sobre l’esplai o sobre el relleu. Durant la xerrada, el dinamitzador pot jugar amb la música ambient i anar apujant el volum per sobreestimular els que parlen, que necessàriament hauran de parlar més alt.

Reflexió, avaluació final i suggeriments per al seguiment: Com us heu sentit? Amb quines dificultats us heu trobat? Com heu sentit la companyia de l’altre? Recordeu el que heu dit? Us heu repetit molt? En quines situacions de l’esplai penseu que parleu sense adonar-vos del que dieu?

Sovint, les relacions entre les persones estan carregades d’automatismes, de discursos i actituds “prefabricades”. Aquesta és una activitat per aprendre a improvisar, a la vegada que es practica l’atenció i es descobreixen aquests automatismes. El que parla ha d’estar atent al que diu, sense aturar-se, i el que escolta ha d’estar atent a allò que l’altre li diu, afavorint que s’expressi. Treballant l’atenció, el que parla es pot adonar dels seus automatismes en els pensaments i en els discursos, així com de la seva resistència al canvi. En aquest cas, com que no es pot aturar, haurà de repetir-se o bé haurà de crear noves idees i/o associacions que li permetin continuar parlant. La devolució que ens faci l’altre d’allò que ha escoltat atentament en nosaltres ens ajudarà a detectar aquests automatismes.

153

154

La roda del relleu

Aquesta activitat la podeu fer tantes vegades com vulgueu. De fet, com més vegades la feu, més fácil resultarà per als participants, ja que estaran familiaritzats amb l’activitat i més profit en trauran. Penseu que els automatismes estan ficats dins nostre en nivells profunds. Per tant, la repetició del joc els va destapant i va fent sortir informació nova.

16. Sostenir el mur Objectius

• Treballar la resistència a la manipulació.

• Desenvolupar la capacitat col·lectiva de presa de decisions i resolució de conflictes.

Edat recomanada

11 anys o més

Complexitat

mitjana

Nombre de participants

4 o més

Durada

20 minuts

Espai recomanat

indiferent

Materials

una paret, un mur...

Competències

Coneixements: obediència i desobediència, companys i companyes del grup.

Habilitats: empatia, escolta activa, assertivitat.

Actituds: estar en acció, reconeixement de les persones del grup, solidaritat, respecte i estima per un mateix i pels altres, sentit de la responsabilitat.

Desenvolupament: Es convida a tot el grup a col·locar-se davant una paret a poca distància.

Només una persona queda fora del grup. Al grup que mira la paret se’ls indica que aquesta paret se sosté gràcies a la seva força, i que, si n’aparten la vista, caurà. El que ha quedat fora intentarà convèncer els altres perquè deixin de mirar la paret. Els que vagin retirant-se poden ajudar-lo. El joc finalitzarà quan totes i tots deixin de mirar la paret o estiguin d’acord a acabar-lo.

Reflexió, avaluació final i suggeriments per al seguiment: Com s’han sentit? Què significava la paret per als que han arribat al final?

A qui s’ha d’obeir i a qui no? Per què? Quines situacions de l’esplai i/o del relleu ens recorda aquesta dinàmica? Quines dificultats comporta mantenir una actitud de desobediència?

La caixa d’eines per al relleu

No importa quant de temps duri el joc, el que és important és observar com es produeix el procés de seducció i resistència entre els participants. Es pot començar parlant dels conceptes d’obediència i desobediència. De fet, en el relleu, aquests dos conceptes estan presents quasi contínuament en la relació entre monitores i monitors veterans i monitores i monitors novells. Per exemple, l’experiència justifica sovint haver de fer cas als més grans.

D’altra banda, els nous han de cometre errors, precisament per anar agafant experiència, tal com va passar amb els veterans quan van entrar a l’equip de monitores i monitors. Per tant, és fonamental per al relleu saber gestionar aquestes dinàmiques d’obediència i desobediència, trobant un equilibri entre el que aporten uns i altres. Cal que totes les parts es respectin i entenguin el lloc que ocupa cadascú.

La dinamitzadora o el dinamitzador ha de tenir cura que en el joc no aflorin actituds irrespectuoses. Normalment, hi ha un punt en què el joc cobra significat propi i els participants hi estan molt ficats. És el punt de màxim interès, però si en aquest punt hi hagués una tensió excessiva, caldria tallar el joc i donar un quant temps fins que es faci l’avaluació, refredant els sentiments sorgits durant la dinàmica.

Aquesta dinàmica funciona molt bé per a grups amb un cert rodatge, perquè ja han viscut situacions que els permeten reflexionar sobre aquest tema.

155

156

La roda del relleu

17. Dictar dibuixos Objectius

• Afavorir la comunicació i l’escolta.

• Analitzar les limitacions de la comunicació unidireccional.

Edat recomanada

8 anys o més

Complexitat

mitjana

Nombre de participants

4 o més. Nombre parell.

Durada

1 hora

Espai recomanat

interior o exterior.

Materials

paper i bolis/llapis, pissarra.

Competències

Coneixements: els límits de la comunicació, companys i companyes del grup.

Habilitats: empatia, escolta activa, habilitats creatives i d’expressió.

Actituds: estar en acció, reconeixement de les persones del grup, actitud cooperadora.

Desenvolupament: Primer de tot, cal remarcar la consigna que fins al final de tot l’exercici no es poden mirar els dibuixos, ni de la pròpia parella ni de les altres. Precisament, l’avaluació es farà a partir de la comparació dels dos dibuixos realitzats amb diferents regles.

Després, el grup es divideix per parelles, i els membres de cada parella s’asseuen espatlla contra espatlla, sense tocar-se. Un membre de la parella estarà encarat a la pissarra, i l’altre, no.

SITUACIÓ 1 Dibuixant/a

El/la que dicta

La caixa d’eines per al relleu

La dinamitzadora o el dinamitzador dibuixarà a la pissarra el dibuix següent (tot es farà en silenci):

Quan acabi de dibuixar-lo, les persones que l’estan veient poden començar a dictar-lo a la seva parella. El que no veu el dibuix no pot fer cap pregunta ni cap comentari, i encara menys girar el cap. Tampoc no pot girar el cap la persona que l’està dictant.

Un cop totes les parelles han acabat de dictar i dibuixar el dibuix, el que l’ha dibuixat ha de posar nota al seu dibuix sense dir res a la seva parella. El criteri de la nota és quin grau de fidelitat té el seu dibuix respecte al que està a la pissarra (i que, òbviament, encara no ha vist). Les puntuacions volen dir: 0: el dibuix que he fet no s’assembla en res al de la pissarra.

1: el dibuix que he fet s’hi assembla una mica.

2: el dibuix que he fet s’hi assembla bastant.

3: el dibuix que he fet és idèntic.

Un cop s’han posat la nota, sense mirar els respectius dibuixos, tornen a començar, però ara canviant les regles. Aquesta vegada, qui dicta es col·loca davant de la persona que dibuixa i comença a dictar sense fer gestos ni res.

SITUACIÓ 2

El/la que dicat

Dibuixant/a No mostra el seu dibuix

157

158

La roda del relleu

La parella que dibuixa pot fer qualsevol pregunta, però en cap moment no pot mostrar el dibuix. I al final també ha de posar-se nota, sense que l’altre sàpiga quina és.

Podem repetir tot l’exercici canviant els papers dins la parella i amb un nou dibuix, que pot ser aquest, un dibuix més abstracte:

Reflexió, avaluació final i suggeriments per al seguiment: Primer de tot, fem una ronda apuntant les notes que han sortit del dibuix 1 (fet d’esquena) i del dibuix 2 (encarats). La suma de les notes de cada dibuix (en principi, la de l’1 és inferior a la del 2) ens dóna informació sobre la dificultat que comporta la comunicació unidireccional, que és la que s’ha produït al dibuix 1. A la primera situació, només teniu la veu per comunicar-vos, mentre que a la segona també intervé el cos, amb tota la seva àmplia varietat de gestos; per tant, introduïm altres elements a la comunicació que ajuden a la comprensió del dibuix. Aquesta informació us dóna peu a fer les següents preguntes i reflexions: Com us heu sentit escoltant? I dictant? Com us heu sentit en la primera situació, d’esquena? I en la segona? A l’esplai, com ens comuniquem? Quins elements afavoreixen la comunicació (el cos, el vocabulari o la riquesa lingüística, el to de veu, la visibilitat del qui comunica i del que comunica, etc.)? Quines emocions heu sentit en cada situació? Quines estratègies feu servir per fer-vos entendre i per entendre l’altre?

La caixa d’eines per al relleu

En el relleu hi ha moltes persones implicades. És fonamental saber amb qui ens estem comunicant per ajustar-nos a l’altre, evitant la comunicació unidireccional. Molts conflictes provenen d’aquesta manca d’empatia i de percepció de l’altre. Com més recursos comunicatius tinguem, més fàcil serà poder comunicar i traspassar els coneixements. Amb aquesta activitat ho podreu comprovar. En aquest sentit, hi ha diferents llenguatges i estratègies, però tot ha de partir de l’observació i de l’atenció a l’altre.

18. D’entrada, d’acord Objectius

• Millorar la discussió en el grup, incidint en l’exposició i l’escolta de les idees pròpies.

Edat recomanada

a partir de 12 anys

Complexitat

mitjana

Nombre de participants

4 o més

Durada

15 minuts

Espai recomanat

interior o exterior

Materials

-

Competències

Coneixements: companys i companyes del grup, l a discussió i el diàleg.

Habilitats: escolta activa, assertivitat.

Actituds: estar en acció, reconeixement de les persones del grup, actitud cooperadora, sentit de la responsabilitat.

Desenvolupament: Primer de tot, el grup escull un tema que els resulti atractiu. A continuació, una persona comença la discussió manifestant les seves idees. Quan acaba, un altre pot reaccionar a allò que el primer ha dit, però amb les següents regles: 1a: repetint les seves paraules.

2a: indicant fins a quin punt hi està d’acord.

3a: exposant les seves idees, remarcant les divergències i les similituds. Quan remarqui les divergències, cal que intenti exposar idees alternatives.

159

160

La roda del relleu

Variacions: Primer els dinamitzadors escullen un tema conflictiu i després es formen petits grups que representaran posicions diferents. A continuació se segueix el següent esquema: 1) Presentació de les posicions.

2) Uns i altres es formulen preguntes entre ells. Cada grup pren nota de les preguntes.

3) Cada pregunta es respon ordenadament.

4) Cadascú intenta exposar la postura de “l’altre” amb tanta precisió com li sigui possible.

5) Cada persona o cada grup que sosté una opinió presenta una llista d’acords entre la seva postura i la de “l’altre”.

6) Presentació per part d’ambdues persones o ambdós grups de les qüestions pendents que poden explorar, conjuntament o separadament, per resoldre algunes de les seves diferències.

7) Es tanca el debat amb una llista d’acords a què s’ha arribat i de diferències encara presents.

Reflexió, avaluació final i suggeriments per al seguiment: Què heu experimentat durant aquest joc? Heu tingut dificultats per repetir les paraules de l’altre? Com us comporteu generalment en les discussions del grup? Com es discuteix en el grup?

Aquest joc ajuda a millorar les discussions i fer-les més constructives, valorant les opinions dels altres i exposant les pròpies. Sovint passa que cadascú es tanca en la seva posició i es nega a escoltar l’altre. Per això cal desenvolupar actituds i tenir estratègies per obrir-se al grup. En el relleu, cultivar el diàleg constructiu serà fonamental, perquè és un procés en el qual fàcilment apareixen desacords. Aquests desacords no són dolents, el que és dolent i perjudicial és la mala gestió que en pugueu fer.

Aquesta dinàmica i d’altres de similars es poden practicar tantes vegades com sigui necessari. El que és important és adquirir les habilitats que ens ensenyin a dialogar. D’altra banda, cal que en les situacions quotidianes ens recordem d’allò que hem après al joc. Fins i tot podem incorporar en les reunions de l’esplai o del relleu aquests mecanismes de torn de paraules, exposicions d’idees, etc.

La caixa d’eines per al relleu

19. Sense punts ni comes Objectius

• Reflexionar sobre la incomunicació.

Edat recomanada

a partir de 14 anys

Complexitat

mitjana

Nombre de participants

3 o més

Durada

60 minuts

Espai recomanat

interior i exterior

Materials

-

Competències

Coneixements: companys i companyes del grup, l a discussió i el diàleg.

Habilitats: escolta activa, assertivitat, empatia.

Actituds: estar en acció, reconeixement de les persones del grup, respecte.

Desenvolupament: Primer s’han de formar grups de tres. Dos seran els contendents, i l’altre, el jutge. Els dos contendents hauran d’escollir un tema que els atregui. A continuació hauran de començar una discussió amb les següents regles: 1. Tots dos jugadors han de parlar al mateix temps, sense pauses, sense punts ni comes.

2. S’han de limitar al tema pactat.

3. Cadascun exposa i desenvolupa els seus propis punts de vista.

Cada jugador ha d’evitar atendre al que diu el seu adversari, però tots dos han d’esforçar-se perquè l’altre copsi el que estan dient. És a dir, cada contendent ha d’ignorar el que l’altre aporta a la conversació i al mateix temps procurar interessar a l’altre en allò que diu.

El jutge controlarà el temps i qualificarà ambdós jugadors. Per posar la nota haurà de tenir en compte les vegades que un dels companys ha aconseguit interessar a l’altre en el que estava dient. Un jugador serà penalitzat amb la pèrdua de punts si titubeja, si fa una pausa no natural (per agafar aire) o si repeteix contínuament els arguments sense desenvolupar-los.

161

162

La roda del relleu

Reflexió, avaluació final i suggeriments per al seguiment: Com us heu sentit? Heu estat capaços de parlar i no escoltar l’altre? Quina sensació et provocava el fet de voler fer arribar el teu discurs a l’altre i veure que l’altre tampoc no callava per fer arribar el seu discurs a tu? Heu aconseguit interessar al company o la companya? Identifiqueu aquesta situació amb algun moment de l’esplai? En quines situacions us heu comportat així o s’han comportat així amb vosaltres?

Durant el procés de relleu, tenint en compte que la comunicació és un element fonamental, saber escoltar obertament i activament, així com saber ser escoltat, serà un element clau. Tal com hem vist a l’activitat “Dictar dibuixos”, cal evitar la comunicació unidireccional perquè és una font de conflictes. Aquest joc posa de manifest aquesta forma de comunicar-se, ja que els emissors no tenen en compte l’altre, amb l’agreujant que no només no escoltem, sinó que volem imposar el nostre discurs. Aquesta és una altra manera de negar l’altre. En el relleu cal ser sensible amb totes les parts implicades i donar els espais en què cadascú es trobi més a gust i sigui més útil.

Aquest joc és divertit i requereix una gran quantitat d’energia. El clima de després del joc és quasi sempre més distés. El podeu fer tantes vegades com vulgueu, perquè cada vegada és diferent i s’aprofundeix una mica més.

20. Superior, inferior Objectius

• Aprendre a afrontar els sentiments de superioritat i inferioritat propis i els dels altres.

Edat recomanada

a partir de 10 anys

Complexitat

fàcil

Nombre de participants

indiferent

Durada

60 minuts

Espai recomanat

interior o exterior

Materials

-

Competències

Coneixements: companys i companyes del grup, les desigualtats.

Habilitats: escolta activa, assertivitat, empatia.

Actituds: estar en acció, reconeixement de les persones del grup, respecte.

La caixa d’eines per al relleu

Desenvolupament: El grup haurà de seguir les indicacions que doni el dinamitzador. El dinamitzador pot ajudar-se de la següent pauta: Comenceu a moure-us lentament per la sala (15 segons)...

Ara imagineu-vos que sou superiors a tots els presents. Com us moveu? Quins gestos feu? Com teniu el cap i què expressa la vostra mirada? (30 segons).

Ara atureu-vos. Imagineu-vos que sou inferiors a totes les persones que estem aquí. Moveu-vos novament per la sala. Com camineu ara? Com us sentiu?

Com moveu els braços? Com teniu el cap i què diu la vostra cara?

Atureu-vos i busqueu un company.

Quan l’hagueu trobat, poseu-vos l’un davant de l’altre i comenceu una conversació amb gestos i mímica. El més gran d’edat farà el paper de superior, i el més petit, el d’inferior (90 segons).

Ara atureu-vos i comenteu com us heu sentit. El superior ha de dir al seu company o a la seva companya quines possibilitats li dóna el fet de ser superior, què pot fer en aquesta posició, com ha sentit i com ha vist les coses, quins sentiments ha tingut respecte a l’inferior (90 segons).

Ara canvieu els papers i comenceu de nou a parlar amb mímica i diàlegs, i després atureu-vos i intercanvieu com s’ha sentit cadascú en la seva nova posició.

Finalment, comenceu novament un diàleg amb gestos, però que us permetin sentir-vos amb els mateixos drets que els altres. Com us moveu? Què arribeu a veure? Què sou capaços de fer? Com us sentiu? Quins sentiments sorgeixen respecte al vostre company?

Reflexió, avaluació final i suggeriments per al seguiment: Quins avantatges heu tret quan éreu superiors? Quins desavantatges?

Quins avantatges heu tret quan éreu inferiors? Quins desavantatges? Quan us heu sentit més bé, quan éreu superiors o quan éreu inferiors? En quines situacions de la vida quotidiana us identifiqueu com a superiors i en quines com a inferiors? Com us sentiu i què traieu de profit i de desavantatge en cadascuna d’aquestes situacions?

163

164

La roda del relleu

Aquest joc serveix per reflexionar sobre les dinàmiques de poder, sobre els sentiments que provoquen les nostres actituds i les dels altres quan hi ha desigualtats, siguin explícites o no, estiguin jerarquitzades o no.

En el relleu, es vulgui o no, es produeixen desigualtats i existeixen jerarquies.

Les monitores i els monitors novells i les monitores i els monitors veterans no ocupen el mateix lloc, encara que tots siguin monitors. Heu d’aprendre a gestionar aquestes desigualtats amb l’objectiu doble que ningú no se senti menyspreat i que de les desigualtats en pugueu treure profit. Per al cas del relleu, us interessa treballar els papers d’infant- monitor, premonitor-monitor, monitor novell-monitor veterà...

Per tal de saber gestionar les desigualtats, aquest joc us ajudarà a sentir-les i expressar-les. Aquests són dos passos inicials per poder utilitzar-les després segons el nostre objectiu, que, en el cas del relleu, és millorar l’esplai consolidant l’equip de monitores i monitors. Així mateix, el fet de sentir i expressar ajuda a generar empatia i solidaritat entre els membres del grup, ja que, si ho fan de manera honesta, s’estan obrint a la resta i comprenent-se una mica millor.

Podeu fer aquest joc tantes vegades com vulgueu, perquè cada cop que es fa aporta sensacions diferents. A més, a mesura que es practica, s’aprofundeix en el tema i s’agafa més consciència.

La caixa d’eines per al relleu

21. La butaca del cap Objectius

• Enfocar i discutir els problemes de poder i rivalitat que es donen als grups.

Edat recomanada

a partir de 12 anys

Complexitat

mitjana

Nombre de participants

a partir de 3 i no més de 20

Durada

60 minuts

Espai recomanat

interior o exterior

Materials

cadira

Competències

Coneixements: companys i companyes del grup, el poder i les seves dinàmiques.

Habilitats: assertivitat i empatia.

Actituds: respecte per un mateix i pels altres, sentit de responsabilitat de les pròpies accions, compromís amb el desenvolupament del grup, reconeixement de les persones del grup.

Desenvolupament: Primer el grup ha de fer un cercle i posar al mig una cadira. A continuació, el dinamitzador dóna la següent consigna: El nostre grup ha de fer un viatge a un lloc molt llunyà. Per fer aquest viatge, heu d’agafar provisions i organitzar la travessia. A més, quan arribeu, heu d’organitzar la vostra permanència en aquell lloc i la vostra vida interna com a grup (la vida social). Hi anireu vosaltres sense mi (o sense nosaltres, els caps). Per tant, el primer que heu de fer és escollir un nou cap (o nous caps). Per fer aquesta elecció, teniu aquesta “butaca” al mig. El nou cap serà aquella persona que pugui seure-hi tranquil·lament durant un minut o bé aconsegueixi estar-s’hi 5 minuts.

Les regles del joc són: • Ningú no pot parlar durant el procés electoral.

• Qualsevol pot seure-hi.

• Qualsevol pot fer-li deixar la butaca si no el vol tenir com a cap de grup.

• Podeu utilitzar el vostre cos i la vostra força, però sense fer mal a ningú.

• També podeu fer servir la veu, però no podeu parlar.

165

166

La roda del relleu

Reflexió, avaluació final i suggeriments per al seguiment: Com us sentiu ara? Què i qui us ha impressionat més? Com hi heu participat, activament o us heu quedat al marge? Per què? Com heu arribat a escollir el cap? S’ha imposat als altres o l’hi heu posat consensuadament?

Què heu intentat fer durant les “eleccions”? Hi havia alguna persona que no volguéssiu en absolut com a “cap”? Qui no accepta el cap? Aquest joc us recorda alguna situació quotidiana de l’esplai?

En qualsevol grup es produeixen rivalitats. El procés de relleu, com a procés grupal, també es veu afectat per les rivalitats. El fet de trobar un nou lloc a l’equip, fruit dels canvis produïts per l’entrada de nous membres i la sortida dels veterans, pot fer aparèixer dinàmiques que enfrontin algunes persones o alguns subgrups de persones.

En el fons, hi ha qüestions de poder i de protagonisme. Tothom vol ocupar un lloc i ser reconegut. El problema no és que tothom vulgui tenir el seu lloc i ser reconegut, sinó com arribem a ocupar aquest lloc. Per tant, les dinàmiques de poder s’han de treballar i resoldre per no posar en dificultats la vida del grup.

Aquest joc ajuda els participants a experimentar físicament, emotivament i intel·lectualment els problemes derivats del poder, i de vegades adquireix tons dramàtics, fent sorgir amb tota la seva força les dinàmiques de poders latents. El dinamitzador haurà d’aturar el joc si sorgeixen tensions i aquestes van en augment. Expliqueu que l’objectiu del joc no és fer un procés de selecció mitjançant la força, sinó viure els sentiments que provoca el poder i les rivalitats per obtenir-lo.

Es pot fer tantes vegades com es consideri necessari, perquè cada vegada sortirà informació nova que permetrà anar aprofundint en el tema. També cal que els dinamitzadors o les dinamitzadores siguin sensibles a les actituds que hi ha en el grup i que en detectin les dinàmiques. És un joc per reflexionar, no pas per obrir ferides. Per tant, cal que sigueu molt curosos a l’hora de proposar-lo.

La caixa d’eines per al relleu

22. No puc, no vull Objectius

• Conèixer els propis límits.

• Compartir les dificultats amb el grup.

• Fomentar la confiança en el grup i en un mateix.

• Fomentar el pensament constructiu.

Edat recomanada

a partir de 12 anys

Complexitat

mitjana

Nombre de participants

2 o més

Durada

20 minuts

Espai recomanat

interior

Materials

papers i bolis.

Competències

Coneixements: companys i companyes del grup, dificultats que ens impedeixen avançar.

Habilitats: empatia i escolta activa.

Actituds: respecte per un mateix i pels altres, sentit de responsabilitat de les pròpies accions, compromís amb el desenvolupament del grup, reconeixement de les persones del grup.

Desenvolupament: Formeu parella amb algú i seieu davant d’aquesta persona. Aneu dient alternativament frases que comencin amb les paraules “no puc...”.

Entre tots dos, feu una llarga llista de coses que no podeu fer (per exemple, en el context de l’equip de monitors o del procés de relleu). Limiteu-vos a dir les frases sense comentar el que l’altre diu. No pregunteu res. Teniu 5 minuts de temps. En acabat, torneu a dir les frases que heu dit reemplaçant el “no puc” per “no vull...”.

Digueu exactament el que heu dit abans excepte les esmentades paraules.

Preneu temps per sentir cada frase.

Variacions: Seieu en silenci l’un davant de l’altre. Digueu alternativament frases que comencin per “tinc por de...”.

Feu entre tots dos una llarga llista de les coses que us fan por o que es relacionen amb les vostres pors, per exemple, en el context de l’equip de monitors.

Limiteu-vos a dir les frases sense comentar el que l’altre diu. No pregunteu

167

168

La roda del relleu

res. Teniu 5 minuts de temps. Ara pareu i repetiu una altra vegada les frases que abans heu dit, però, en lloc de començar amb “tinc por de...”, digueu “jo voldria...”.

Repetiu exactament el que abans heu esmentat al company, canviant només la primera part. Després de cada frase transformada, atureu-vos per escoltar les vostres reaccions internes.

Reflexió: Per a la proposta “no puc...”

Com us sentiu? Us ha costat trobar coses per a la llista del “no puc”? I quines frases d’aquesta llista us han costat més? Heu sentit alguna sensació de força en assumir la responsabilitat de la vostra negativa quan heu dit “no vull...”? És quelcom realment impossible o és quelcom possible que vosaltres us negueu a fer? I per què us negueu a fer-ho?

Per a la proposta “tinc por de...”

Com us sentiu? Us ha costat trobar coses de què tingueu por? I quines frases d’aquesta llista us han costat més? Heu vist que algunes de les vostres pors us impedeixen satisfer importants desitjos? Quines pors i quins desitjos?

Què més heu descobert? Heu notat alguna reacció física en vosaltres o en el vostre company?

Els canvis comporten oportunitats i reptes. Tots estan associats a dificultats que, en cas de ser superades, obren nous espais i noves perspectives en els grups. Aquest joc permet reflexionar sobre aquestes dificultats, des de coses que no podem fer encara que vulguem fins a coses que ens fan por i no ens permeten satisfer les nostres necessitats.

Aquest joc, fet de manera honesta i respectuosa, obre molt els membres del grup i genera solidaritat i empatia. Compartir les dificultats en el grup ajuda a resoldre-les; si més no, ajuda a poder expressar-les i a no deixar que ens quedin a dins. A més, en compartir les dificultats, la persona i el grup prenen consciència d’aquestes dificultats i es fa més fàcil trobar solucions, sobretot quan aquestes dificultats són compartides per dues persones o més. És un joc que requereix molta atenció per part del dinamitzador o la dinamitzadora i li demana que estigui actiu i sigui sensible a les dinàmiques

169

que es donin en les persones en el seu procés d’obertura. És molt important marcar els límits sobre la base del respecte i l’estima pel que s’està fent. En cas contrari, una activitat amb un fort potencial humà pot produir ferides en els participants. Per tant, cal treballar-la bé. En concloure l’activitat és necessari assegurar-se que tothom està satisfet i que ningú no marxa amb males sensacions. Si es dóna el cas, caldrà que la dinamitzadora o el dinamitzador parlin i resolguin aquestes males sensacions, acompanyant la persona amb estimació i opinions madures sobre aquelles coses que la preocupin.

23. Els que s’autolesionen Objectius

• Autoconeixement.

• Detecció i prevenció de problemes personals i grupals.

• Generar confiança.

Edat recomanada

12 anys o més

Complexitat

mitjana

Nombre de participants

4 o més

Durada

30 minuts

Espai recomanat

interior o exterior, un lloc tranquil

Materials

fitxa de presentació de cada actitud, paper, llapis.

Competències

Coneixements: companys i companyes del grup, dificultats que ens impedeixen avançar.

Habilitats: empatia i escolta activa.

Actituds: respecte per un mateix i pels altres, sentit de responsabilitat de les pròpies accions, compromís amb el desenvolupament del grup, reconeixement de les persones del grup.

Desenvolupament: A continuació trobareu una llista d’actituds interiors amb les quals ens torturem i ens angoixem sovint. Llegiu-les i reflexioneu sobre les actituds que assumim amb més freqüència. També, en comptes de llegir-les, podeu representar-les de manera exagerada per tal que els altres membres del grup endevinin de quina es tracta. Així, en petits grups de 3 o 4 membres, repartiu una actitud (o dues) perquè les representin.

Durant l’exposició de les actituds (ja siguin llegides o representades), cada participant ha d’anar marcant-les amb una creu i pensant un cas concret en

170

La roda del relleu

què hagi tingut alguna d’aquestes actituds. Després compartiu-les en grup.

1. Què diran els altres?

Em represento totes les coses dolentes que puguin passar-me i depenc de les reaccions dels altres, que suposo que sempre seran negatives. Per exemple: “què diran els meus amics si vaig amb aquest noi?”, “què diran si renuncio a aquest càrrec?”, “què pensarà aquell pare si li dic o faig això?”, etc.

2. Fantasies catastrofistes Em lamento, però sense fer res. Per exemple: “si hagués parlat amb aquest o amb aquella”, “si hagués dit a la reunió allò que pensava”, etc.

3. Donar la culpa als altres Recrimino exageradament els altres i els dono la culpa de tots els meus mals.

Em queixo que no tenen consideració amb mi, que no són prou amables, que són autoritaris i companys dolents, etc., però no assumeixo responsabilitats pel que fa als meus problemes.

4. La fantasia del “pollet” lleig No li agrado a ningú perquè em consideren gras, prim, lleig, estúpid, petit, vell, etc. Jo mateix decideixo el que els altres pensen de mi i si m’aprecien o no.

5. Explicar les incapacitats No m’esforço per reconèixer les meves incapacitats, o les dels altres, i sempre trobo un culpable.

6. Fer comparacions Aquesta actitud es basa en la pretensió d’estar sempre en primer pla i m’acaba fent sentir poc valuós. Sempre, quan es compara, el que compara hi surt perdent. Es diuen coses com ara: “el coordinador prefereix X abans que a mi”, “els homes troben Y més atractiva que jo”, “ell té més sort que jo”, etc.

7. Tirar per la cara Amb aquesta actitud faig l’altra persona responsable de les dificultats de la nostra relació i, en lloc de modificar la meva, intento canviar la seva. Per exemple, dic: “Si per una vegada fossis un poc més amable, ens entendríem estupendament”, etc.

La caixa d’eines per al relleu

8. “No serveix per a res!”

Penso que els meus esforços no serviran per a res, de manera que no afronto les meves responsabilitats i em sento com un “fracassat”. Per exemple: “Encara que m’esforci, no sortirà bé l’activitat”.

9. Records sentimentals Em refugio en el record dels “bons temps passats”. Idealitzo el passat i intento trobar una excusa per la meva passivitat present.

10. El geni incomprès Dic, per exemple: “Aquí només sóc un simple peó, però en realitat sóc jo qui hauria de dirigir l’equip”, etc.

Reflexió, avaluació final i suggeriments per al seguiment: Com us heu sentit? Quines actituds són les més freqüents en vosaltres? I, a nivell grupal, quines actituds són les dominants? Per què? En què estan afectant la vida de l’esplai? Què podeu fer vosaltres per millorar? I què pot fer el grup?

Aquest joc permet reflexionar sobre les dinàmiques personals que afecten negativament el grup. En un procés de relleu, en el qual la vida del grup ha de ser tan sana com sigui possible, cal detectar i rectificar aquestes dinàmiques. El fet de fer el joc conjuntament és un primer pas per trobar solucions, ja que es genera solidaritat i complicitat entre els membres. També ens fa sentir més humils, perquè tothom té dificultats i comet errors. Per tant, cal prendre consciència d’on són els límits i avaluar com superar-los.

Aquest joc es pot fer tantes vegades com es cregui oportú, atès que cada cop produirà sensacions diferents i permetrà aprofundir en el tema. Cal, però, que cada vegada que es faci el joc, es generi un ambient de compromís, estimació i respecte, ja que tothom s’està obrint a la resta.

171

172

La roda del relleu

24. Sabatograma Objectius

• Avaluar el procés de treball i la convivència del grup.

• Expressar sentiments.

• Detectar i resoldre conflictes.

Edat recomanada

11 anys o més

Complexitat

fàcil

Nombre de participants

4 o més

Durada

20 minuts

Espai recomanat

interior o exterior

Materials

cinta adhesiva o cordill.

Competències

Coneixements: companys i companyes del grup, dificultats que ens impedeixen avançar.

Habilitats: empatia i escolta activa.

Actituds: respecte per un mateix i pels altres, sentit de responsabilitat de les pròpies accions, compromís amb el desenvolupament del grup, reconeixement de les persones del grup.

Desenvolupament: Primer es marquen a terra dos cercles amb una corda o una cinta. S’explica que el cercle interior representa com ens sentim respecte al grup. L’expressió d’aquest sentiment s’ha de fer mitjançant la sabata dreta i en un silenci absolut. Per exemple, una persona que se senti tancada respecte al grup pot cordar-se tota la sabatilla i fer diversos nusos, o una persona que se senti oberta pot obrir-la completament i fins i tot treure-li els cordons.

Un cop tothom ha col·locat la sabata dreta expressant com se sent, s’indica que es faci el mateix al segon cercle, l’exterior, però en aquest cercle hem de representar com ens sentim respecte al projecte. I el mateix: un pot obrirla molt, deslligar-la i jugar amb els cordons, cordar-la, posar-la de cap per avall, inclinar-la.

Reflexió, avaluació final i suggeriments per al seguiment: Com us sentiu? Heu expressat els vostres sentiments? Ha estat útil? Ha millorat la relació amb el grup i/o el projecte? Què podeu fer per millorar les dificultats que han sorgit? És una tècnica molt bona per aturar-se i avaluar com està anant un procés de treball com, per exemple, el relleu, tant pel que fa a les relacions interper-

La caixa d’eines per al relleu

sonals com pel que fa al contingut o les fases del projecte. A mesura que el grup conegui la tècnica, l’expressió mitjançant les sabates s’enriquirà. És una dinàmica que demana creativitat, confiança i respecte envers un mateix i envers els companys. És molt important saber conduir la dinàmica perquè es puguin abordar amb calma els possibles conflictes que puguin aparèixer. Serveix per detectar i treballar punts forts i febles del procés en què ens trobem.

1. . Experiències que ens parlen del relleu

La Tribu: un esplai en expansió No ens enganyem, estimats lectors, els esplais, com tota mena d’associacions, tenen cicles vitals molt variables. Neixen plens d’il·lusió i compromisos, creixen, es relacionen, passen bones i males èpoques, i n’hi ha que malauradament desapareixen temporalment o definitivament. Algunes de les variables que afecten el desenvolupament de l’esplai escapen al control dels seus monitors, però n’hi ha una que es pot promoure i treballar per tal de reforçar el futur dels nostres esplais: el relleu.

Tal com hem exposat abans, La Tribu ha passat per moltes èpoques, però en l’últim any ha arribat a un rècord sense precedents en la història de l’entitat pel que fa al nombre de premonitors: actualment comptem amb 6 monitors joves.

Val a dir que una de les diferències entre La Tribu i altres esplais és que no teníem grup per als majors de 16 anys, ja que, quan arribaven a aquesta edat, la majoria dels joves no volien seguir implicats en les

173

174

La roda del relleu activitats de l’esplai. No obstant això, vam fer d’aquesta manca un avantatge en donar l’oportunitat de convertir-se en premonitor a un dels nostres joves quan va fer 16 anys. Al cap del temps hem vist que aquesta va ser una decisió encertada, ja que els seus excompanys de grup de 15 anys estan molt engrescats per poder convertir-se en monitors de cara a l’any vinent i reunir-se tots altra vegada.

Un altre dels aspectes favorables del nostre esplai és l’estreta col·laboració que mantenim amb altres entitats del barri, principalment l’associació de veïns. Aquest tipus de col·laboració fa que s’ampliï la difusió de les activitats conjuntes, la qual cosa ens permet donar-nos a conèixer i projectar-nos com un grup de gent jove que s’ho passa bé i que alhora fa una tasca educativa al barri. Aquesta mena d’activitats, generalment, resulten més engrescadores per als adolescents que no pas les típiques activitats de dissabte a la tarda, que normalment no atreuen els majors de 12 anys.

A través d’una campanya realitzada conjuntament amb Esplac (emmarcada en el projecte “Es lloga sofà”), també vam aconseguir enrolar tres nous monitors. Es tractava de posar-nos en contacte amb els instituts de la nostra zona d’influència demanant de fer una dinàmica de dues hores als alumnes de batxillerat, tot aprofitant l’horari de tutoria. Vam rebre respostes de dos instituts, que ens van donar l’oportunitat de realitzar tres dinàmiques. A més de donar a conèixer el nostre esplai i la resta dels esplais de Mataró, el contingut de la dinàmica era essencialment lúdic per tal de mostrar que la col·laboració amb un esplai és una experiència extremament divertida i enriquidora.

Pel que fa a la formació d’aquests nous monitors i monitores, de cara al relleu vam preferir prendre’ns-ho amb molta calma. D’entrada, només vam fer-los col·laborar en les activitats del dissabte a la tarda per no espantar-los amb tota la feina que hi ha abans i després de l’activitat. Al cap d’un cert temps, vam anar incorporant-los a la rutina de reunions generals de programació. Finalment, per tal de preparar-los millor per al relleu, a cada premonitor li vam assignar, juntament amb un monitor amb experiència, una tasca específica (economia, comunicació, etc). En aquest punt, la clau és no saturar de responsabilitats les noves incorporacions per tal que se sentin més a gust en l’àmbit de l’esplai.

La caixa d’eines per al relleu Tant els monitors com les associacions, i encara més si són joves, experimenten un gran nombre de canvis. És possible que alguns dels vostres companys monitors abandonin l’esplai, ja sigui de forma temporal o definitiva, però sempre cal pensar en positiu: l’essència del relleu és que els monitors van i vénen, però que l’esplai perduri.

Monitors i monitores de La Tribu Boix: la roda que no deixa mai de girar

Des d’un quant temps ençà, entre les monitores i els monitors de l’Esplai Boix vam veure que era necessari crear un document que reflectís l’evolució i la continuïtat dels grups d’edat a l’entitat, ja que es tenia plena consciència del que es feia i de què suposava “ser” monitor d’un grup en concret, però no hi havia una base d’actuació conjunta i continuada.

Aquest document el vam anomenar Línia temporal de creixement, que és una eina on consten uns objectius en funció del grup d’edat, facilitant així el compliment de tot allò que es considera adient per als infants, així com el seu progrés dins l’esplai.

Aquest recorregut comença a Cantallops (els infants de 5 i 6 anys), on es treballa què és l’esplai i sentir-se part d’ell, així com l’existència d’altres grups d’edat i els hàbits de base que han de tenir adquirits. A més, es fa especial èmfasi en tot allò que afecta l’organització de les seves pertinences i s’inicia els infants en algunes responsabilitats bàsiques.

Després d’aquest primer contacte es passa a Engrillons (el grup de 7 i 8 anys), on es dóna importància a aspectes primordials com l’autonomia de cadascú, els valors de l’esplai i l’inici a l’excursionisme, sense deixar de banda, però, els objectius del grup anterior, ja que s’entén que aquests objectius es van adquirint i que se’n van sumant de nous en el procés de creixement.

175

176

La roda del relleu A continuació arribem a Cabirols (els infants de 9, 10 i 11 anys), etapa que ja comprèn infants de tres franges d’edat que coneixen bastant bé el funcionament i la dinàmica de l’esplai, ja que els infants d’aquest grup porten un cert temps familiaritzant-s’hi. Aquí es continuen treballant tots els aspectes pedagògics bàsics assolits als grups anteriors i se n’incorporen de nous, atès que, com que són infants més grans, poden començar a treballar temes socials de repercussió, així com fer petits tastets de dinàmiques de reflexió, sense abandonar, però, els jocs moguts i els tallers.

En arribar a l’etapa secundària, els infants que tenen de 12 a 14 anys formen el grup d’Inferns. Aquest grup es caracteritza pel fet de ser un grup que té la dinàmica d’esplai ja assolida, que ja té apresos uns hàbits bàsics de convivència i que és més autònom. La feina a Inferns se centra a potenciar l’opinió pròpia de l’adolescent, fent que tingui esperit crític per saber escollir per ell/a mateix/a. És un grup fronterer entre l’adolescència i la joventut, i això implica tenir una major autonomia, sobretot personal, i una assumpció de responsabilitats més gran.

L’última etapa com a infant-jove de l’esplai s’anomena Bessiberris, aquells que tenen 15, 16 i 17 anys. Com que és l’última etapa, es donen per assolits tots els objectius de l’esplai treballats anteriorment i es potencia l’autonomia total del grup, tant pel que fa a l’autogestió del grup a l’hora de preparar-se les activitats com pel que fa al preludi de la vida adulta i de la feina que comporta ser monitor. Ser “bessiberri” vol dir entendre el perquè de l’esplai, implicar-s’hi i participar-hi.

Durant l’últim any d’aquesta etapa s’ofereix la possibilitat als joves de participar en comissions i càrrecs de l’esplai, per tal que, quan siguin monitors, tinguin unes nocions i un coneixement més amplis i el traspàs de responsabilitats sigui progressiu.

L’equip de monitors i monitores vetlla pel compliment dels objectius de cada edat tenint en compte les capacitats de cadascun d’ells i predicant sempre amb l’exemple. Tot i així, per a un major compliment d’aquesta línia educativa, cada any, quan arriba el moment de compondre nous subequips de monitors, es proposa que una persona que hagi estat l’any anterior dins l’equip s’hi quedi com a continuïtat del projecte, per tal de poder traspassar coneixements als monitors nouvinguts i perquè així els infants no perdin de cop els seus punts de referència.

La caixa d’eines per al relleu Ara per ara, l’esplai compta amb més de 60 infants i joves i 17 monitors. Les expectatives de futur són bones, i és per això que creiem que estem completant el cicle de creixement tal com ens el vam proposar a l’inici. Hem vist, ara que ha passat un quant temps, que tot aquest cicle ens ha servit per veure un progrés continuat dels infants dia a dia, any rere any, i, alhora, els monitors hem pogut observar d’una manera més clara i concisa la feina dels uns i dels altres, i fins tot la d’un mateix.

Esperem, amb molta il·lusió, que, en un futur no gaire llunyà, els que ara són infants de l’esplai trobin aquest document en algun apartat de la nostra secretaria i se’ls dibuixi un somriure d’orella a orella quan s’adonin que els seus monitors i monitores no apareixien cada dissabte perquè sí, i que tampoc no s’inventaven els jocs a mesura que passava la tarda. Si passa això, entendran el que tots portem a dins quan s’és monitor i, molt probablement, estaran completant el cicle.

Els monitors i les monitores del Boix Can Parellada: les rutes i el relleu

Si en el nostre esplai parlem de relleu generacional, podem dir que estem molt satisfets del procés fet com a centre i del treball fet pels monitors en relació amb el grup de joves. Aquest curs 2009-2010, l’antic grup de joves de l’esplai ha passat a ser grup de premonitors amb ganes d’aprendre i de continuar la tasca feta fins ara. Cal dir que aquest no ha estat un procés fàcil, i requereix un sobreesforç important a l’equip mateix de monitors. Tot i així, considerem que és imprescindible, i a la vegada reconfortant, poder treballar per al relleu al centre. Per tal de dur-lo a terme, i partint de la necessitat de proporcionar als joves una alternativa d’oci atraient, vam considerar que les rutes d’estiu eren una bona opció.

177

178

La roda del relleu Per començar, cal dir que, en el moment en què ens vam plantejar fer la primera ruta d’estiu amb els joves de l’espai, el grup comptava amb un número de membres estable que participaven activament en la rutina setmanal del centre. A partir d’aquí, el grup de monitors que treballava en aquell moment amb ells va detectar que la necessitat més important era procurar la continuïtat dels joves a l’esplai, treballant alhora aspectes com la cohesió de grup, la interacció amb l’equip de monitors i el sempre repetit sentiment de pertinença a l’esplai.

El primer curs en què es va plantejar la possibilitat de fer una ruta d’estiu va ser el 2007-2008. Atès que com a monitors mai no havíem dut a terme una activitat d’aquestes característiques, vam decidir fer ús de materials que tinguessin altres esplais o caus escoltes per guiarnos. Cal dir que aquest material ens va ajudar molt, ja que ens va proporcionar informació per iniciar el procés de preparació que més tard es va anar establint sobre la marxa. Finalment, vam fer una ruta per la costa del País Basc. Un dels objectius prefixats amb aquesta activitat era procurar la participació dels joves en el procés previ, fomentant el treball en equip amb vista a afavorir la descoberta de recursos d’interès, així com el fonament de processos de treball comuns i enriquidors.

Pel que fa a la valoració d’aquesta ruta, hem de dir que va ser tot un èxit. Com a equip de monitors, pensem que, tot i que la preparació prèvia a l’activitat requereix molt d’esforç, aquest esforç es veu compensat amb la valoració que fan els joves un cop duta a terme la ruta.

Creiem que l’espai de convivència que es dóna en una ruta d’aquestes característiques és difícil trobar-lo en altres activitats. D’una banda, el fet de sortir de l’entorn més conegut crea un clima de confiança i de necessitat de sentir el grup que no es dóna en altres activitats, i, d’altra banda, el fet de tenir una fita en comú, aconseguir fer tota la ruta en el temps prefixat, fomenta la cohesió del mateix grup.

Vista la bona experiència i la valoració positiva d’aquesta ruta, vam decidir tornar a fer-ne una altra l’estiu següent, el curs 2008-2009.

Aquest cop, el destí escollit pel grup va ser Menorca. Tant per a nosaltres, l’equip de monitors, com per als mateixos joves, aquesta ruta simbolitzava un petit comiat per a aquest grup, perquè el curs següent ja serien premonitors. Partint d’això, la ruta proposada tenia com a objectiu continuar treballant la cohesió del grup, així com la importància que té la planificació en qualsevol activitat, fent-los par-

La caixa d’eines per al relleu tícips i una part imprescindible de la preparació de la ruta.

Per a nosaltres és important destacar que, tot i que no va ser prefixat com a objectiu, ambdues rutes ens van proporcionar, com a monitors, la millora de la relació interpersonal amb els joves. Creiem que aquest és un aspecte que a vegades s’obvia i que no es treballa tant com es mereix. Aquestes activitats ens han permès, com a grup de monitores i monitors, anar afermant la relació entre el monitor i el jove per afavorir el futur treball en comú com a grup de monitors.

Realment, valorem molt positivament aquest aspecte i considerem que hem obtingut un bon resultat.

Aquest curs 2009-2010, com a tancament simbòlic del transcurs d’aquesta etapa de joves a monitors, tornarem a fer activitat d’estiu.

Aquest curs, però, hem volgut fer-ho més gran i hem decidit fer una activitat internacional. Marxarem 15 dies al “Train for Change”, a Àustria i a la República Txeca. Un cop més, estem segurs que els esforços que requereix la preparació es veuran recompensats amb la gran experiència que viurem al campament. D’altra banda, aquesta activitat, com les anteriors rutes, també respon a la necessitat de procurar la continuïtat dels joves a l’esplai. Actualment, estem vivint una situació un xic delicada, ja que els joves han pogut experimentar i conèixer què significa ser monitor. Ens trobem que a molts d’ells els espanta la responsabilitat que això implica. Amb aquesta activitat, per tant, pretenem també mostrar-los la part més enriquidora i fins a on pot arribar l’esplai si ells volen.

Finalment, ens agradaria encoratjar-vos a fer activitats d’aquest tipus.

Som conscients que a vegades les circumstàncies dels nostres centres i el cansament dels mateixos monitors no faciliten que les nostres ments vegin que és possible fer realitat una iniciativa d’aquesta mena.

Però, tot i així, creiem que és important tenir en compte que aquestes activitats, a més de ser una bona forma de transmetre el nostre model d’esplai als joves, proporcionen als monitors experiències i aprenentatges absolutament enriquidors a nivell personal. També és important destacar que el fet que altres esplais ja hagin dut a terme rutes d’aquest tipus o altres alternatives crea un precedent. Per tant, crea també material per compartir i posar a la disposició de tots aquells que decideixin fer una ruta d’estiu com a eina per fomentar el relleu generacional a l’esplai, facilitant així la feina que els esplais vulguin fer en el futur.

179

180

La roda del relleu Testimonis: Amanda Salvador Cabrerizo (16 anys, premonitora de l’Esplai Can Parellada): A mi, les rutes m’han animat a seguir a l’esplai i pujar al càrrec de monitora. En elles, he après com sobreviure durant una setmana a base d’un únic pressupost amb el qual havíem de menjar 16 persones diàriament. D’altra banda, m’han servit per relacionar-me més amb els meus companys del grup, a compenetrar-nos i a arribar a acords per fer les diferents activitats (fer el dinar, netejar, muntar tendes...), així com per millorar la convivència. El fet de poder aconseguir un bon clima i una bona convivència et motiva a quedar-te a l’esplai amb l’equip de monitors que han fet amb tu aquestes rutes.

Yaiza Pérez Romera (16 anys, premonitora de l’Esplai Can Parellada): Crec que cada monitor sap el que motiva el seu grup i el que no el motiva. Jo, com a adolescent del grup de joves, hi va haver un any en què vaig començar a dubtar si volia continuar en l’esplai, si no preferia fer altres coses que els adolescents de la meva edat estaven fent. És en aquest moment quan els monitors han d’actuar i motivar-te per continuar a l’esplai. Els meus monitors van decidir fer rutes, entre altres coses. Crec que va ser molt encertat, ja que avui en dia sóc monitora a l’esplai. Però la ruta va servir per formar-me com a monitora, per conèixer millor els joves, els monitors i a mi mateixa, i sobretot per viure experiències increïbles i passar-m’ho molt bé! És una bona manera de motivar els joves!

ESPLAI CAN PARELLADA Movi: una manera d’organitzar-se

El Movi de Sarrià és un esplai molt gran, amb un equip d’uns 25 monitors i monitores i uns 150 infants, amb un alt grau de participació de les famílies i amb una forta presència al barri, justificada per quaranta-set anys d’història al darrere. Tots aquests elements fan que al Movi de Sarrià es treballi amb molta cura el relleu, ja que amb tantes persones involucrades és molt fàcil que es perdi informació o que costi traspassar les maneres de fer pròpies de l’esplai.

La caixa d’eines per al relleu L’òrgan de relleu: «Iniciació» Des de fa molts anys, a l’esplai Movi de Sarrià hi ha un òrgan, anomenat «Iniciació», que vetlla per la formació interna i pel relleu dels monitors a l’esplai. No hem trobat l’inici d’aquesta figura, però podem afirmar que existeix des dels inicis (si no des dels anys seixanta, sí que la trobem a principis dels setanta).

Aleshores, el Movi de Sarrià estava estretament lligat a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià. «Iniciació», a més d’encarregar-se del relleu, feia un paper de vincle entre la parròquia i l’equip de monitors i monitores en temes religiosos.

L’any 2000, l’esplai es va desvincular de la parròquia i va deixar de considerar-se un esplai cristià. No obstant això, aquest òrgan de formació interna s’ha mantingut al llarg dels anys.

La tasca principal d’«Iniciació» és, com bé diu el seu nom, la d’iniciar els monitors i monitores nous que entren a l’esplai, ja sigui encarregant-se de gestionar-ne l’entrada o de fer l’acompanyament durant les primeres passes com a monitores i monitors de l’esplai.

D’adolescents a monitores i monitors El pas dels adolescents de l’esplai a futurs monitors i monitores és, com bé sabem, dels més delicats de l’esplai, i segurament és on cal buscar més solucions originals per a cada cas. Al Movi, històricament, no s’acabava de donar resposta a les franges d’edat entre 15 i 16 anys (edat de finalització de l’etapa com a nois i noies de l’esplai) i entre 17 i 18 (edat d’entrada a l’equip de monitores i monitors), ja que el grup es quedava sense monitors i es feia un lleu seguiment des d’«Iniciació».

Tot se salvava amb l’anada dels joves com a intendents a les activitats d’estiu, formant part d’un equip d’intendències amb exmonitors.

Aquest era i segueix sent un pilar fonamental del relleu de l’esplai, ja que permet involucrar els joves en el dia a dia durant el període d’activitats d’estiu, tastar què vol dir treballar amb infants, conèixer com treballem i engrescar-los a entrar a l’equip de «monis» al curs següent. Però, tret de l’estiu, els joves quedaven molt penjats.

181

182

La roda del relleu Ha sigut al llarg dels últims tres o quatre anys que s’ha impulsat un projecte per als joves, allargant la seva etapa com a nois (fins a 16-17 anys) i omplint de contingut els diferents anys fins que esdevenen monitors i monitores o es desvinculen de l’esplai. En aquest cas, el seguiment que fa «Iniciació» a aquests grups s’ha incrementat molt, ja sigui en forma d’acompanyament o de sessions de formació explicant què vol dir ser monitor i monitora, què és l’educació en el lleure, què és el voluntariat, etc... A més a més, és el mateix equip d’«Iniciació» el que acompanya els nous monitors i monitores durant el primer i segon any, i els són propers per al que faci falta tot garantint-los una entrada progressiva i acollidora.

Normalment, els encarregats d’assumir aquesta tasca són monitors i monitores veterans que ja porten anys a l’esplai (com a nenes i nens o com a monitors i monitores) i que han interioritzat i han assumit el projecte que duem a terme. Per tant, són persones de les quals s’espera que siguin un model per als nous monitors i monitores, així com per a l’equip en general, en tant que són de les més experimentats.

Val a dir que el nou projecte de joves l’estem començant a implantar i, com sempre, ens trobem amb situacions no previstes, amb dificultats a l’hora d’animar els joves a entrar a fer de monitors, a l’hora d’anticipar metodologies pròpies de les etapes de grans i adolescents, etc. Però el que sí que tenim clar és que cal treballar a consciència amb totes les etapes (des de petits fins a monitors i monitores) per garantir el relleu, un relleu entès com a continuïtat del projecte en què els valors de fons perdurin i passin de generació en generació, així com la metodología, i alhora es permeti que en cada moment infants, adolescents, monitors i famílies se sentin seu el projecte de l’esplai.

Formació interna «Iniciació» també s’encarrega de la formació permanent de l’equip de monitores i monitors, sobretot d’organitzar un cap de setmana de tancada de tot l’equip de monitors dedicat exclusivament a formació i debats interns. També busca cursos que permetin fer aportacions a la tasca educativa de l’esplai, com els cursos de monitors i directors en el lleure, etc. I és que, malgrat que existeixin nombroses escoles de formació per a esplais i d’educació en el lleure en general, creiem que és necessari tenir persones encarregades d’aquesta tasca dins del

La caixa d’eines per al relleu mateix esplai, perquè cada esplai és un món i perquè, per a la continuïtat de cada projecte en concret, cal saber explicar-lo, treballar-hi i fer-lo evolucionar des de la mateixa entitat (sense deixar de banda la possibilitat de manllevar materials i idees dels altres!).

Les comissions de treball El relleu també el tenim en compte dins del mateix equip de monitors pel que fa a les comissions i els equips. Si bé els equips dels grups d’edat es formen mantenint monitors d’un any a l’altre amb el mateix grup per tal de garantir-ne la continuïtat, també creiem que és important treballar-ho a les comissions. I ho fem de la següent manera: un monitor participa en una comissió uns dos anys. D’aquesta manera, el primer any n’aprèn i el segon any n’és el responsable i en fa el traspàs. En algun cas, evidentment, hi ha hagut monitors i monitores que han allargat la seva presència en una comissió, i aleshores s’ha hagut de tenir en compte. Però, a grans trets, veiem que, malgrat que permanentment s’està aprenent i traspassant informació, és un bon sistema que garanteix una mica que no es perdi molta feina feta.

Problemes i solucions Tot i que ho treballem, no us penseu que no ens trobem amb problemes pel que fa al traspàs d’informació, l’entrada de nous monitors, el fet de saber explicar el projecte a noves famílies, de saber per què es fan les coses d’una determinada manera, etc., etc. Però el fet de tenir estipulats una sèrie de mecanismes que vetllen pel relleu facilita les coses i ajuda a trobar solucions.

Tot i que comptem amb un òrgan específic a l’esplai, una de les màximes que tenim és que «la millor iniciació és la que es fa des del mateix equip de monitors». És a dir, que, malgrat totes les sessions de formació que es puguin fer, malgrat que es treballi amb materials diversos, s’expliqui el projecte i s’acompanyi els nous, el relleu es garanteix amb una implicació explícita de tots i cadascun dels membres de l’equip de monitors i monitores de l’esplai. I, per tant, és en el dia a dia de l’esplai on els monitors i les monitores actuen segons el projecte educatiu i són coherents amb el que transmeten als infants.

Monitors i monitores del Movi

183