Skip to main content

Espai de Llibertat - núm. 14

Page 1

espai de llibertaT l'evisLa d'esquerres per a la l'ol'rnació, la rellexió i l'agiLació políticA Srgon Il'illlrstl'l' IH99 :iOIl p('",,('I('s

14

Monogràfic: Palticipació .Juvrnil


cd ltorlalJ

Polítiques municipals

Després de 20 anys de governs progressistes municipals és hora de fer-ne balanç. És evident per qua lsevol observador mínimament imparcial que els governs d'esquerres als aj untaments catalans han fet una gran feina . Les nostres ciutats i pobles han canviat en aquest periode com en cap altre del nostre país. Unes ciutats i uns pobles completament destruïts per 50 anys de pillatge i especulació van haver de ser construïts de nou. No obstant això, sembla que en aquests 20 anys hagi estat molt més fàcil reconstruir físicament i materialment el país que no pas recuperar la tradició democràtica i progressista. Fa molt de temps que es parla que les ciutats s'han acabat i que ara hem de preocupar-no s per les persones - els ciutadansque hi viuen. Ca l aprofundir en la democràcia municipal. Ens agradaria que a partir d'a ra no sig ui tan important el que es fa sinó com es fa. És a dir, volem que els mecanismes de presa de decisions polítiques es democratitzin . La implicació de la ciu tadania en els afers comunitaris serà el que diferenciarà l'esquerra i la dreta en l'acció de govern quotidiana. El principi de subsidiarietat que invoca el municipalisme s'ha de portar fi ns a les últimes conseqüències : el ci utadà. Es curiós observar com hem importat aquest principi de subsidiarietat de Brussel·les quan aquí fa més de 100 anys els primers socialistes utòpics ja havien teoritzat de forma molt més acurada el federalisme. No es tracta tant que les competències públiques les gestioni l'administració més propera al ciutadà, sinó que siguin els ciutadans els qui decideixin com s'apliquen aquestes competències, i si pot ser que les gestionin di rectament. És el ciutadà qui dóna legitimitat o no a les institucions: la sobirania rau en el poble. Ca l que en les properes eleccions municipals guanyin les ca ndidatures d'esquerres. Per aquesta raó col·laborarem amb totes aquelles forces polítiqu es de progrés que treballin en aquesta línia. Ara bé volem que aquesta col ·la boració vagi més enllà de les eleccions , volem que durant els propers qua-

14 1


2

tre anys cada dia sigui hàbil per al diàleg i la participació democràtica . Sabem que hi ha gent que diu que és molt més pesat i difícil governar amb el ciutadà , però l'experiència ens ha demostrat que sense la implicació ciutadana i de les seves associacions, la democràcia no és possibl e i l'eficàcia desapareix. La propera etapa municipal ha de girar a l'entorn de la idea de la participació , el gran dèficit de la nostra jove democràcia. Cal eliminar les regidories de participació ciutadana. Totes les esferes del govem municipal han de ser objecte d'aquesta participació. Cal plantejar-se eliminar tots aquells consells ciutadans consu ltius i converti r-l os en conse ll s de participació democràtica com el Consell de la Joventut de Barcelona, que segueix el model dels països del nostre entorn amb més tradició democràtica . Els consells no han de servir per legitimar les decisions preses pels ajuntaments sinó que els ajuntaments es legitimen si els ciutadans poden participar-hi. El despotisme il ·lustrat sols serveix per amagar la manca d'il ·lustració d'aquells que no entenen la democràcia. Cal retornar el poder al poble i això es pot fer en cada acció de govern , per petita que sigui. No es pot continuar governant amb enquestes o amb NIP (Nuclis d'Intervenció Participativa) , cal estar entre el poble , escoltar-lo i portar a terme els projectes conjuntament. Només l'esquerra pot ser capaç de donar aquest salt qualitatiu . Cal que el ciutadà reclami amb força la necessitat d'ob rir una nova etapa on la democràcia arribi fin s a l'últim racó de les nostres ciutats i viles \


el I)unt de vista de ForgeS


la rcflcxiÓ

Cooperació Internacional . Justícia o caritat? Tona Albareda President de Cooperacció .

4

L'actual divisió det món entre països pobres i rics és et principal problema que enfronta la humanitat. En el món actual ens trobem amb 1.000 milions de persones que vi uen sota la linia de la pobresa, limit que està definit per les Nacions Unides en un dòlar per dia (4 .500 pessetes al mes) . Ens trobem amb 250 milions de nens, entre 5 i 12 anys que treballen , la meitat dels quals en condicions extraordinàriament dure s, de 10 i 12 hores al dia. En els últims 30 anys, un dels períodes de la història de la humanitat on la producció de riquesa mundial ha c rescut més, ens trobem també que aquesta riquesa està pitjor repartida. El 20% de la població més pobra ha passat de disposar el 2,3% del producte mundial brut el 1960 a 1'1,4% el 1990 (és a dir, aproxi madament 40.000 ptes. per persona i any). Mentre que el 20% més ric ha passat del 70% al 85% (és a dir 2,5 mi lions de ptes. per persona i any) . Això arriba a l'extrem si pensem que 358 persones en el món disposen d'actius superiors a 1.000 milions de S USA , xifra superior a l'ingrés anual combinat de països on viu el 45% de la població. En aquest període de temps, la diferencia entre pobres i rics ha passat de ser 30 vegades més rics els rics que els pobres a ser 6 1 vegades més rics. Aque stes dades reflecteixen que la distribució de la riquesa està arribant a un ve-

rita ble absurd i fan afirmar al PNUD (Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament) que : "El desenvolupament que perpetu a les desigualtats actu als no és sostenible ni val ia pena sostenir-lo". La crisi de Mèxic a finals del 94 , la de tot el sud-est asiàtic aquest any passat i la de Brasil ara, mostren fins a quin punt el desenvolupament de països que el Banc Mundial i el FMI han posat com a exemples de comportamen t econòmic correcte (producció dirigida a l'exportació, sous baixos i baixa protecció social , estalvi intern elevat , etc.) és quelcom totalment fràgil i depenent de l'especulació financera internacional. Els problemes ecològics , com a mínim una bona part, són deguts per una banda a l'afany d'enriqu iment de les grans multinacionals i, per una altra, a les so rtid es desesperades de poblacions empobrides. La situ ació de la selva Amazònica seria un bon exemple dels dos casos. La pretensió que els països pobres no puguin utilitzar tècniques con taminants que hem utilitzat nosaltres fins fa poc, i que això ho facin sense compensacions de cap mena , és una injustícia que els condemna explícitament a la dependència de tècniques que no estan al seu abast . La desaparició d'ètnies indígenes ens hauria de preocupar més que la desaparició d'espècies animals.


El creixement desconlrolal i lotalmenl desproporcionat de les ciutats als països del Sud (Mèxic 20 milions d'habitants igual que Sao Paulo, Istambul t 2, etc.) és conseqüència de l'em pobriment del ca mp i crea problemes ecològics i social s cada cop més incontrolables. La mullitud de pelites i no tan petites guerres i conflicles armats tenen una base en l'empobrimenl de la població. No podem pensa r que el conflicte de Ruanda (que encara no ha acabat) no té res a ve ure amb el fet que la població s'hagi doblat en els últims 20 anys i que al mateix temps en aq uest periode el cafè, el principal producte d'exportació, es vengui a la meitat de preu . El conflicte d'Algèria , té a veure amb que el 50% de la joventut no tingui feina i li sigui gairebé impossible trobar vivenda quan es casa? La situació de falta absoluta de respecte als drets hu mans a Colòmbia, té a veure amb que un

jove de 15 anys accepti 15 dòlars per matar qui sigui? ja que aix í ell i la seva família podran menjar aquella setmana? La feminitzaci ó de la pobresa és un fenomen que s'està produint de forma clara els úllims anys. Les dones rea litzen aproxi madament el 60% del treball mundial. reben el 10% dels ingressos i disposen de 1'1 % de la propieta t. Vistos amb aquesta perspectiva , els problemes de gènere adquireixen el seu veri table dramatisme. Davant d'aquesta situació, què correspon fer a les associacions de solidaritat internacional? Les associacions o ONG de solidarital i cooperació internacional hem de plantejar el problema globalment però hem d'actuar en el territori de forma parcial ja que d'altra form a s'escapa totalment a les nostres possibilitats. L'actuació sobre el territo ri pot basa r-se en dos principis diferents, o bé ens dediquem a ajudar les persones a fer

14 5


" Hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cad~,:~::,' "

Fidels a la nostra inq uiel ut i vocació de sl/pon a Ics diferents manifestacions culturals, FECSA-ENI-IEI-I.

patrocina la MOSTRA DE REVlSTE...1;) EN CATM.À, :1 la vcg:1&1 que Ics fe licita pe r la seva contrib\lció a la di vulg,lCió de b nostra llengua .

•••••

FECSA.fNHER , PATROCINADOR DE LA MOSTRA DE REVISTES EN CATALÀ

[}E

enher


que su perin un problema immediat o bé intentem que una com unitat, més o menys gran , s'o rganitzi de forma activa en la resolució dels seus problemes. Els grans mitjans de comunicació, al mostrar-nos les imatges dels desastres humanitaris remouen la consciència de l'opinió pública i aj uden a fer que es realitzin les grans campanyes de recollida de di ners per portar ajuda immediata a les poblacions afectades. Està bé, és necessa ri, es salven vides , però ens preguntem el perquè del desastre? ens preguntem què passarà després? L'huracà Mitch va posar de manifest la capacitat de solidaritat dels ciutadans espanyols (i la poca dels seus governant s) , però si l'huracà va fer tant de mal , va ser per la pobresa en què vivia una gran part de la població afectada. Després de l'ajuda immediata, ja ningú parta del tema, però les necessitats prossegueixen: les cases continuen desfetes, les terres no són productives, etc . Ouè farem ara? Ens oblidem? Reconstruïm la pobresa? La caritat ha fet el seu paper, però on és la Justícia? On , els Drets Humans? El dret a l'habitatge, a l'educació, a l'alimentació, a un treball digne , són tan importants com el dret d'expressió , d'associació o de vot i, a la Declaració Universal de la qual l'any passat vàrem celebrar el 50è aniversari , esta n igualment reconeguts. Ou in dret de vot té la dona que els seus fill s passen gana ? De quina educació podem parlar a qui no té habitatge? La globalització mundial ha de servir també perquè siguem conscients que un món dividit entre països ri cs i països empobrits (que no necessàri ament pobres) no és un món amb futur. No es tracta de fer caritat , ni de fer solament transferència de diners. Es tracta de donar suport a les iniciatives - productives, educatives , sanitàri es, etc. etc .- que

aquests pobles plantegen. Ningú millor que ell s coneix les seves necessitats i com superar-les. Es tracta , en defin itiva , d'enfortir el seu teixit productiu , associatiu , democràtic. Ja n'hi ha prou de fer colonialisme! Les Organitzacions No Governamentals han de treballar més per al desenvolupament sostenible que per a la caritat, més per la justícia que no solament con tra la pobresa , més per un futur comú de la humanitat que no per tranqu il·litzar la nostra consciència. La transferència de recursos, per tant, ha d'anar dirigida vers un desenvolupament sostenible i en conseqüència s'ha de fer responent a la in iciativa de les organitzacions dels països del Sud i ha de tenir com un component fonamental re forçar aquestes organitzacions . Solament si la població està organitzada serà capaç de defensar els seus drets politics i mantenir les seves conquestes econòm iques independentment de les flu ctuacion s de l merca t mundial i l'especulació financera. Els projectes de desenvolupament han d'anar di rigits a demostra r que una altra realitat és possi ble. Donar a conèixer les desigualtats actuals i actuar contra les pràctiques internacionals que les mantenen i incrementen, es converteix en la tasca principal de les ONG de solidaritat internacional. Sense un canvi de les lleis i norm es que dificulten les exportacions dels països del Sud , mentre el deute extern con tinuï ofegant les seves economies, mentre el capital financer es destin i a l'especulació com ara, no hi haurà canvi possible. Cada un de nosallres hem de ser capaços de fer un esforç per superar les desigualtats al món, per defensar tots els drets humans a tot arreu, en definitiva, per deixar a les properes generacions un món més habitable \

14 7


la consignA

La formació i el lleure

Carme Donaire. Secretària Genera l de l'Escola Lliure el Sol

8

Ser monitor o monitora requereix d'un comprom ís personal i social molt elevat. AI voluntariat setmanal d'acció educativa amb els infants, de preparació prèvia i avaluació posterior o de gestió del centre d'esplai, s'hi afegeix un procés formatiu imprescindible per desenvolupar qualitativament totes aquestes tasques, especialment si hom ha optat per un compromis polític de transform ació social. El que comença sent per als monitors com una de les primeres form es, inconscient potser, de participació democràtica, esdevé amb el pas del temps un recorregut formatiu on es guanyen , a l'estil dels jocs infanti ls, "vides". Algune s d'elles tenen un diploma que les acredita, les altres n'hi ha prou amb saber que les hem aconseguit. En el moviment laic i progressista ens assemblen tan importants les unes com les altres, les trobem en els cursos de monito rs/ es i di rectors/es d'activitats de lleure infantil i juvenil , però també en els monogràfics, en els debats, en les trobades,

en les reunions i en la satisfacció col.lectiva després de l'èxit d'una trobada de cap de setmana amb 3.000 infants , joves, monitors, pares i mares. Són motiu de reflexió continua en el si del claustre de la nostra escola. No podem aïllar la formació de monitors de la realitat que els i les joves viuen , i hem de pensar en ells no només com a agents educatius dels infants, sinó com a persones que per mitjà de la formació i de l'experiència fan el seu camí cap a la vida adulta. Dels seus dubtes o certe ses, de la seva autonom ia personal , de les seves actituds o de les seves decisions dependran el projecte educatiu i els models que transmetran al centre d'esp lai. Com deia una noia en la seva memòria de pràctiques del curs de directors: "nosaltres , els laics i progressistes, sempre hem de triar la via més difícil". I això és així no només perquè ens agrada sentir el plaer del triomf davant dels reptes , sinó perquè el nostre objectiu final és fer dels nostres infants homes i dones lliures i, això , avui , gairebé és anar a con tra corrent.


Calen moltes dosis d'optimisme, de comprom is i de ri sc. Si un escolta els discursos en l'àmbit social i polític, i no exerceix la capacitat d'anàlisi, pot creure que anem per bon cami . De fet escoltem o llegim sovint paraules com solidaritat, progrés , cooperació, llibertat, justícia social, tolerància , igualtat d'oportunitals , treball digne, drets humans ... , llàstima que tinguem dificultats per lrobar tot això en la vida quotidiana. L'apren entatge, l'aplicació i l'exercici de tots aquests valors és el que forma la part més important de les vides de lliure elecció, de les quals cap monitor o monitora tindrà mai , so rtosament, un certificat acre-

ditatiu , perqu è forma part d'això que alguns anomenen formació no reglada . Malau radament al nostre voltant no tenim masses exemples de com dur a terme aquesta part de la formaci ó, així és que hem hagut d'inventar, i ho seguirem fent, sobre la base que cal transmetre models de comportament i actuació oberts, que s'han de treballar els valors i les actituds , els mitjans pedagògics i culturals i la seva transmissió, a partir de les nostres experiències personals , de les nostres incerteses i dels nostres moments de feli citat. Hem sortit al terreny de joc a jugarnos-la \

14 9


CD

UNIVERSITAT DE BARCELONA

@) Escola Universitària d'Estudis Empresarials Programació 1999-2000 Màsters -

Gestió i Tècniques Superiors de l'Empresa-Executive MBA Assessoria Fiscal -2 anysDret Empresarial Comunicació a l'Empresa Gestió i Administració de Personal a l'Empresa Economia Social i Direcció d'Entitats sense ànim de lucre Marketing, Distribució i Consum

Cursos de Postgrau - Gestió de l'Empresa Europea - Tècn iques de Gestió Empresarial

Cursos d'Especialització -

Comptabilitat per a Directiu s i Responsables d'Associacions i Entitats Comptabilitat per a Juri stes Direcci ó, Organització i Negociació Comercial Gestió Financera i de Tresoreria d'Empresa Gestió i Organització d'Organitzacions no Governamentals Informàtica Bàsica Informàtica Empresarial

Informació i Inscripcions: Esco la Universitària d'Estudis Empresarials Diagonal 696, despatx 11 9 (1a. planta) , 08034 Barce lon a Tel èfons : 93.402. 19.92 / 93. Fax: 93.403.59.06 E-mail : 3cicle @emp. d2.ub.es - http://www.ub .es/empresarials


ci monogràfi C

La participació en el lleure

Xavier Bretones. Secretari General d'esplac sEts moviments de tleu re actuats constituei xen un panorama associatiu comp tex en tes seves formes d'expressió i organització. Tots ells, però , comparteixen una dobte condició: ser una oferta associativa i educati va per a infant s i joves. La funci ó social i educativa ha anat canvi ant al llarg de la història per la qual cosa podem trobar diversos referents històrics, tots ells amb forte s ca rregues ideològiques pel que fa a l'educació i l'organització social. Podem trobar, a principis de segle, modets antagònics pel que fa a l'org anització d'activitats de ll eu re. Des d'una perspectiva laica i progressista de l'educació, l'Ajuntament de Barcelona , governat per la Unió Republ icana , en el període t 9051908, fa una primera experiència de colònies per a infants que continua durant la " República. El 1912, el Partit de la Unió Federal Nacionalista republicana, que tenia la seu al Centre Auton om ista de Dependents del Comerç i la Ind ústria (CA OCI), actual seu central de la UGT a les Rambl es de Barcelona , creà la seva pròpia organització anomenada Jovestels. A partir dels anys se ixanta comença a sorgir una nova forma d'associacion isme , conegut com esplais, en el si de parròquies i associacions de veïns. Resultat d'aquests diferents origens dels esplais es comencen a definir dos model s clarame nt diferenciats en el se u contingut educatiu , el laic i el confessiona l.

El món con fess ional s'organitza sota el paraigua del Servei de Colònies de Vacances i de l'Escola de l'Esplai. No és fins al 1982 que es funda Esplais Catalans (ESPLAC) se nse cap cobertura institucional com a organització laica per aplega r els nombrosos grup s d'esplai no confessionals que existien. La vessant escolta com a model educatiu en el lleure té les seves arrels també a principis de segle en els Exploradores de España . El màxim responsable és el rei Alfons XII I. El 1930 es constitueix el consell general de la Germanor Escoltes de Minyons de Muntanya , en el qual hi participen agrupaments laics i catòlics. A partir de 1945 Acció Catòlica dóna cobertura a la reorganització de l'escoltisme catòlic i trenca l'organitzac ió unitària el t956. El 1959 es crea l'Associació Catalana d'Escoltisme que coordinava els Boy Scouts de Catalunya , Minyons de Munta nya i les Delegacions Diocesanes d'Escoltisme . El 1965 es crea ren les branques femenines de l'escoltisme : la Germanor de Noies Guies (laica) i Guies Sant Jordi (catòlica) . A mitj an dels anys seta nta es produeix la unió de les associacions ca tòliques d'escoltes i guies (Mi nyons Escoltes i de les Guies de Sant Jordi) donant origen a l'actual Minyons Escoltes i Guies de Sant Jordi de Catalunya. El 1974 es fund a

14 11


12

Escoltes Catalans, recuperant la unió de l'escoltisme laic. A escala comarcal o ciutadana , parallelament, s'organitzen coordinadores d'entitats d'educació en el lleure a Sabadell i Badalona, o el Movibaix (1985) al Baix Llobregat, que coordinen entitats catòliques i laiques , i agrupaments escoltes i esplais. La complexitat del panorama dels moviments de lleure encara perdura avui en dia. Sobretot en les organitzacions catòliques , ja que són molts els moviments que existeixen tant en la vessant escolta com d'esplai. Les més importants, ordenades pel nombre de grups en el territori són: Coordinació Catalana de Colònies , Casals i Clubs d'Esplai (catò lics) , Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi (catòlics) , Esplais Catalans ESPLAC (laics), Federació Catalana de l'Esplai (unificació

del Movibaix i del moviment d'esplai del Vallès) i Escoltes Catalans (laics) . El conjun t d'aquests moviments ap lega aproximadament més de 700 esplais i agrupaments que poden ser uns 60.000 infants i uns 80 .000 joves que fan funcions de monitors i de caps. Queden aproximadament uns 300 esplais no federats a Catalunya per la qual cosa es pot dir que hi ha uns 1.000 grups d'esplai i d'agrupaments escoltes que apleguen 80 .000 infants i 10.000 joves monitors i caps. Part int d'aquestes dades els moviments d'educació en el lleure són el sector més gran quant a nomb re i presència territorial que hi ha a Catalunya , i que tenen un pes extraord inari sense comparació possible a Espanya.EI seu pes podria ser més gran tant econòmicament com en nombre de participants , si no hi hagués una visió de recel de les institucions envers aquests moviments. I, fins i tot, en molts casos


aquestes han tingut una actitud contrària. Massa sovint tes admin istracions han competit di rectament en t'oferta d'activitats i han volgut controlar les seves activi tats. Un exercici interessant és calcular què significa econòm ica ment el moviment d'educació en el lleure . Si establi m la mitjana en 2 milions de pessetes anuals per al pressupost d'un esplai o agrupament i els multipliquem per 1000 entitats existents, tenim un volum global de 2.000 milions de pessetes . L'aport ació de les administracions públiques en global no arriba al 40% o dit d'una altra manera l'ajut al funcionament i les activitats no arriba a les 8.000 pessetes per participant a l'any. Per altra banda , les administracions no contemplen el valor del treball voluntari que realitzen els monitors i els caps, que dediquen més de 9 hores a la setmana durant el curs, com a mitjana, i 125 hores a

l'estiu en fer una tasca vol untària que si la intentem quantificar en pessetes tindríem el resultat següent : més de 3.950.000 hores anuals a 2.000 ptes. l'hora (p reu mig d'hora treballada a Catalunya) ens dóna un resultat de 7.900.000.000 de ptes . Per tant , la quantificació global en termes econòmics ben bé està al voltant dels 10.000 milions dels quals el 80% són l'aportació dels més de 10.000 joves que fan una tasca altruista envers l'educació dels infants. L'objectiu de fer aquest exercici numèric no és altre que posar sobre la taula nous arguments per valorar la importància i el pes que tenen els moviments d'educació en el temps lliure a Catalunya. Valor econòmic que reforça l'arrelament d'un model de participació de milers d'infants i joves que , com hem vist, ve de ll uny i manté la seva vigència •

•

14 13


•

•

Projectes

•

E

•

N

ser l

-

ESCOLARS -

Menjadors escolars Menjadors d'instituts Serveis d'acompanyament Activitats extraescolars Colònies escolars Centres de barri

ENTORN sccl

el Avinyó , 44 2on. 08002 Barcelona Tel. 93 302 61 62 Fax: 93 30 1 96 94

el Sant Josep Oriol , 22 08302 Mataró Tel. 93 796 12 62 Fax : 93796 1403

e-mail : entorn @fonocom .es


ci monognifiC

Les organitzacions polítiques juvenils

Josep Rull. Diputat al Parlament de Catalunya Per a la majoria d'ells, Franco i la seva dictadura són ombres imprecises i llunyanes. Per als militants de les organitzacions polítíques juvenils (OPJ) , la llibertat i la democràcia formen part d'una quotidianitat desmitificadora. De fet, són la primera generació que ha pogut exercir activament la política des de la més absoluta normalitat. I justament per això no tenen cap referent immediatament anterior. La generació que els ha precedit va int rod uir-se en la política des de la clandestinitat o des de l'excepcionalitat de gestionar la mort del dictador i l'inici de la transició democràtica. La participació en les OPJ ha de ser analitzada , doncs, amb uns paràmetres nous i diferents. Ara és possible l'accés a la professionalització pol ítica sense haver tingut cap altra ocupació prèvia. Les OPJ , més en llà d'una aposta nítidament compromesa, esdevenen en molts casos una opció més d'associacionisme juvenil, més atractiva que les altres quant a dinamisme , capacitat d'interrelació personal i implantació. El mateix concepte de joventut adquireix una dimensió sociològica ben diferent i s'amplia com a període fins a ben superada la franja del s 30 anys. Són algu nes de les noves variables que impedeixen de fer valoracions con tinuistes en aquesta matèria. La gran dificultat amb què topen les OPJ apareix quan la seva eina bàsica de

treball , la pròpia acció política en el sentit més ampli, queda desvirtuada, si més no des d'una visió epidèrm ica . El desprestigi de la política és una constant assumida amb massa comoditat per amplis sectors socials i mediàtics. La inèrcia d'uns clixés fàcils sobre la perversió de la política , d'una banda, i el capteniment irregular d'alguns polítics amb actuacions aïllades però impactants, de l'a ltra, seg ur que hi ha ajudat. Com ta mbé hi ha con tribuït la pràctica reiterada d'un mal estil més proper al camp de les injúries que no pas al del debat de les idees . Els polítics joves esdevenen , així, subjectes passius d'uns prejudicis generats per uns altres . Estan estigmatitzats d'antuvi . Aque sta és la gran paradoxa. Les línies de treball per a l'enfortiment de les OPJ passen per l'estructua, el context i el contingut de llurs actuacions. En efecte, la independència , si bésempre relativa, de les OPJ és la principal garantia per a la seva consolidació. Independència ha de voler dir capacitat per poder dur a terme anàli sis pròpies en relació als diversos temes d'interès, al marge que, en la majoria dels casos, s'arribi a les mateixes conclusions a què ha arribat el partit mare. Independència també hau ria de comportar la possibilitat de poder bastir plantejaments pol ítics des d'una autènctica cosmovisió. No es pot li mitar l'àmbit d'actuació de les OPJ a temes marginals i excessiva-

14 15


16

ment acotats o abocar-les a fer el discurs (perfectament "dirigit") que al partit mare, per qüestions de caràcter formal o materi al, no li interessi assumir directament. Aqu estes temptacions, força generalitzades, són les que ll even credibilitat a la seva actuació. Però més enllà de les relacions amb el partit de referència, cal fer esment al discurs i a l'estil. Les OP J han de ser capaces de connectar amb el seu propi entorn, força allunyat de disc ursos monolitics. La societat de la informació dibuixa un nou terreny de joc. Tot és extraordin àriament canviant. Deter-m inats plantejaments poden quedar desfasats en periodes força breus. Aquest nou escenari demana respostes bastides des de posicionaments ideològicament sòlids, però amb una concreció fl exible i adaptable. Els dicursos bu its, conjunturals i volàti ls só n tan nefastos com l'immoblilisme. Les OPJ , doncs, han de tenir la capacitat d'anticipar-se. De preveure les noves circumstàncies i descriure'n les alternatives . D'altra banda, els mitjans de transmissió de les idees prenen una major rellevància. L'estil en el llenguatge ha de ser l'altre gran senyal d'identitat de les OPJ. La pol ítica feta des dels partits i les institucions usa uns registres que la fan ser molt distant per a una àmplia majoria de gent jove. Les OPJ han d'emprar uns codis que generin complicitats, que digu in coses per si mateixos.

En qualsevol cas , la conclusió sobre les OPJ ha de ser optim ista. La qualitat d'aquest tipus d'associacionisme és bona si es compara amb altres organit zacions juvenils catalanes i, especialment, amb les mal anomenades ONG. Les OPJ tenen una estructura estable (humana i material) d'un cert gruix , una correcta capacitat d'enquadrament dels seus afil iats i una intensitat i durabilitat de l'activitat associativa molt acceptable. En aquest sentit, les OPJ no haurien d'estar gens acomplexades en relació a d'altres ofertes associatives que quantitativament tenen menys estabilitat, per bé que s'hagin beneficiat de l'impuls de diverses campanyes mediàtiques . El treball elaborat per la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia ajuda a superar tòpics que tendeixen a infravalorar la validesa del model assoc iatiu mal anomentat "tradicional", del qual form en part les OPJ . Per contra , la definició d'un model idit ·lic de voluntariat que respon a la premissa "treball concret, resultat ràpidament contrastable", perjudica les mateixes ONG que hi han estat encabides. La reflexió fin al ha de passar per valorar necessàriament el paper que han jugat i juguen les OPJ com a peces bàsiques en el sistema de democràcia fo rmal. Des de la renovació, però amb la generositat de permetre que una nova generació de polítics joves basteixi la seva xarxa de complici tats i el seu imaginari col ·lectiu . Aque sta és la principal garantia per al futur \


ci monogrà fi C

Joves i treball De víctimes a protagonistes

Cesc Poch. Coordinador de l'AVALOT-Joves UGT de Catalunya Les dues darreres vagues generals, les dues viscudes en democràc ia , han tingut com a temes centra ls els problemes laborals de la joventut: el "Pla d'Ocupació juvenil" el 1988 i "els con tractes escombraria" el 1994 . Tot i així factors ll igats a la realitat laboral juvenil (precarietat, atur, temporaIitaL) , i les transformacions i convulsions del món del treball, i la lenta adaptació de les estructures sindicals a aquestes realitats laborals dels joves , dificulten la trobada. Avui però, tenim obert el procés de canvi, posant l'accent en la creació d'espais de participació dels joves en el sindica lisme. A Catalu nya entre els dos sindicats majoritaris , la UGT de Catalunya i la CONC hi ha 28.271 joves de menys de 30 anys amb afi liació sindical. Comparem percentualment el nombre de joves associats, els sindicats són de les associac ions catalanes on n'hi ha més. L'AVALOT (Joves de la UGT de Catalu nya) és una primera i recent experiència a Catalu nya i a tot l'estat d'associacionisme sindical estrictament juvenil que agrupa a més de 13.000 joves. És un model que comença a imp lantar-se als països del sud d'Europa. L'Avalot és per tant una de les associacions juvenils importants en nombre de membres. Ara bé , i contin uant amb les comparacions, la taxa d'afil iació sindical i juvenil a Catalunya es troba a la cua d'Eu ropa. Per darrera sols hi trobem la resta de l'Estat

espanyol i l'Estat fran cès. A Catalu nya la població activa juvenil era el 1996 de 839.471 joves treballadors , segons dades del cens, i amb tendència a la baixa ja que al llarg dels anys noranta s' han perdut 10 punts d'ocupació juvenil. Per tant l'afili ació sindical del jovent se ria aproximadament del 3'5% de la totalitat de la població activa juvenil (comptant els joves ocupats, els que diuen estar en atur i els que cerquen la primera feina) . Ai xò ens situ a molt lluny del 70% d'afiliació juveni l de Dinamarca i molt per sota del 10% de Grècia i Itàlia. A més, un estudi recent , La participació dels joves a Catalunya de la Fundació Ferrer i Guàrdia (1999) , analitza la participació dels afiliats i afiliades joves en les estructures de ls si ndicats i en la representació en l'empresa, i sense estar molt per sota del nivell d'afiliació juveni l, és clar que l'acció sindical no la protagonitzen els joves , Cal en primer lloc obse rvar quines són les causes de la baixa afiliació sindical dels joves a Catalunya . Es poden si ntetitza r en les seg üents: a) Una incorporació cada cop més tardana en el món del treball. Ai xò ve produït per l'allargament del període de formació, fet positiu en principi per la bona qualificació dels treballadors, però que va lligat també a les dificultats d'inserció laboral , de trobar una primera fe ina amb dignitat, i a

14 17


18

l'allunyament , i fallida , de la proposta educativa de les necessitats del món laboral. b) La pè rdua d'ocu pació juvenil els darre rs anys. Del t 990 al t 998, a Catalunya , la taxa de Joves entre t 6 i 29 anys que treball en ha passat del 51 % al 41%, produintse una pèrdua de més de 10 punts. c) L'a ugment de la precarietat i la temporalitat en el treball juvenil, amb uns importants i força desconeguts i analitzats espais de des regularització i economia inform al (treball sense con tracte, feines ja no temporals sinó esporàd iques). També cal tenir en compte , en aquest se ntit, el fo rt augment - una crescuda de l 400%entre el 1996 i 1998 de les En (empreses de treball temporal) on la major part d'aquesta modalitat de pseudo-contractació és juvenil. d) La importància del treball juvenil en la petita i mitjana empresa i l'augment d'aquestes en el conj unt de l'economi a catalana , àmb its on l'organització dels treballadors és més dificultosa. e) La poca adaptació de l'estructura sindical tradicional (per federacion s de sector econòmic) a la realitat laboral juvenil. Aque sta és molt fl ex ible i la temporalitat i subocupació (ocupació per sota o gens lligada a la formació i als estudis) fan que un jove no tingu i clar a quin sector econòm ic pertany. Abans quan s'entrava en una empresa era per a tota la vida , quasi. Avu i una persona al llarg de la seva etapa com a jove pot realitza r entre 5 i 10 feines diferents. La inestabilitat laboral esdevé fins i tot un element defin itori del ser jove. A tots aquests elements especifics de la realitat laboral juvenil , poc treball i situacions i llocs que dificulten l'afil iació, estructurals en part i endògens del sindicalisme el darrer, cal afegir-h i la legislació sindical de l' Estat espanyol que no incentiva, en general , l'afili ació sindical. Els beneficis de l'acció sindical (negociació , conveni s, conquestes socials) afecten, tal i com ha de ser, a tots els treballadors i treballadores, globalment o de cada sector, i provoquen una cu ltu ra sindical passiva , més d'esperar

a ser se rvi t que no de servir, de què pot fer el sindicat per mi , que no pas d'una organ ització solidària i responsab le des del lloc de treball . La nostra societat està abso lutament convulsada i les transformacions i canvis són molt ràpid s i afecten de manera molt important el treball. I sobretot, el paper de cada grup social, els joves, les dones , els més grans de 45 anys __ . dins i am b relació al treball . La fragmentació i flexibilitat de la producció , els nous hàbits de consum , els canvis tecnològics, la revolució de les comunicacions , el boom de l'oci, la globalització econòmica, la revolució cibernètica , el "teletreball". __ El sindica lisme té grans reptes davant seu. Tot plegat ha transformat també la sociologia del treball : al llarg de l'època industrial , el treball era un element d'identitat de les persones. Avui pe r al jovent el treball no crea identitat. Aprofitant la reiteració, la identitat dels joves és, en un espectre molt am pli , la no identitat en el treball. Això fa que molt sovint el jove no es vegi no ja com un obrer, sinó que la seva identi tat no sigu i ni la d'un treballador. Max imitzant , podem afirmar que la mateixa precarietat ha fet perdre al jove la identitat de treballador. Intentar ser assalariat és una part important però canviant, i per tant ci rcumstancial en la seva vida , no l'eix definidor. A més en el darrer gran període històric, el sindicalisme com a moviment ha hagut de lluitar contra uns valors hegemònics en la joventut que no n'afavorien el cre ixement. Els anys vu itanta foren els de la postmodernitat, amb una greu cri si del compromís social i de la responsabilitat , la crisi de les grans ideologies transformad ores i de canvi social. L'individuali sme, la moral de l'èxit, l'hedon isme , el boom de les marques i el consumisme eren el valors dominants del jovent. Els moviments socials juvenils quasi desaparegueren . Els revoluciona ris del 68 transformats en els nous gestors , els coneguts yuppies, l'època de dubtes i renúncies, tampoc afavorien el compromis juvenil. Els sindicats ho patiren .


A partir dels anys 89 i 90 apareix amb lorça la insubmissió com a moviment juvenil ; el 93 i 94 foren els de les acampades del 0'7% i l' "esclat" solidari , i a la segona meitat del s noranta apareix el moviment okupa . Els joves retrobe n un cert protagonisme social. Aqu ests movime nts que defineixen els moviments juvenils de la dècada dels noranta, recuperen un important esperit crític trencador amb la postmodernitat. Però és un esperit crític substa ncialment diferent de les velles ideol ogies que podem englobar en el "pos\ma\erialisme": no es pretén transformar globalment la societat, han desaparegut els models alternatius, i a més es mostra un allunyament , per diversos motius i maneres, de les realitats materials concretes. D'una banda la solidaritat amb el 3er món no implica ni comporta canvis en la nostra quotidianitat immedi ata , de l'altra el moviment okupa

mostra una certa fractura de la societat amb els joves. Un sig nificatiu segment de la joventut decideix, davant les dificultats d'inserir-se socialment amb normalitat (treball , habitatge... ), situ ar-se al marge de la societat i el seu funcionament. Els podem engl obar en l'anomenat "postmateriali sme" com a valor ascendent. Tot això ho explico perquè el sin dicalisme casa poc amb això del postmaterialisme. Tot i la voluntat de transform ar realitats socials concre tes de l'acció sindical , el sindicalisme es ca racteritza per la preocupació pel materialisme proper, per les situacions quotidianes en les empreses , la preocupació pel salari, les ca tegories laborals , els horari s, les vaca nces , les formes de contractació ... la quotidianitat material és la nostra principal preocupació. Som del parer que fin s a l'estiu del 1997 , els joves portàvem una dècada de pèrdues en les batalles laborals. La jo-

14 19


ventut no té accés a la majoria de conquestes socials històriques , la temporalitat impedeix l'accés a les vacances pagades , els salari s són al llindar de la pobresa, sinó fos per l'ajut i l'habitatge familiar que fa de conteció, per posar alguns exemples. Amb el "pla Jospin-Aubry" al ve í Estat francès , els "Acords per a l'estabilitat" del 1998 aquí i els Pactes Locals per a l'Ocupació, els nous jaciments d'ocupació juvenil no guanyem encara, però hem invertit la tendència. Sembla que ja no perdem , si és que podíem perdre alguna cosa més. Aquest nou context ha reforçat els sindicats i els espais d'interlocució social. La participació ajuda a articular una economia més humanitzada i democràtica. A tot això

20

s'hi ha d'afegir les noves propostes sindicals per a la joventut basades en la participació i en models associatius oberts , tant per als joves amb treball estable, com per a aquells que el tenen precari, estudien i treballen parcialment o en l'economia informal o són a l'atur. Cal con tinuar potenciant aquests àmbits donant el protagonisme als joves, també en les formes i els continguts de la nova acció sindical. Cal posar fi a la paradoxa que aquells que tenien una posició més dèbil i desfavorida en el món del treball , sigu in aque ll s que es troben menys organitzats. Tenim els elements perquè els joves deixem de ser les victimes del món del treball , i això passa , quasi per força per ser-ne protagonistes •

•


ci lIIonogl'i'll'iC

Les organitzacions de coordinació associativa Eduard Val/ory. President del CNJC Remenant les herències de la història recent. hom es pregunta on van quedar les voluntats de treball conjunt de l'Assemblea de Catalunya. Sembla que un cop aconseguida la llibertat politica que es va poder, una amnistia prou digna i l'Estatut d'Autonomia , ja es va donar tot per acabat. Però com als mapes d'Astèrix , una mirada atenta fa aparèixer en el marc del moviment juvenil una mena de construcció extravagant que diu aplegar de tot i força: el Consel l Naciona l de la Joventut de Catalunya (CNJC). La verit at és que el CNJC sorprèn pel seu potencial i, paradoxalment, per la forma com ha autolimitat al llarg dels anys la seva capacitat d·acció. Quin altre àmbit ciutadà té en el seu si des de sindicats a organitzacions ecologistes , organitzacions polítiques de tots els colors , escoltes i esplais i empresa ri s, estudiants i pagesos? La setantena d'organitzacions juvenils del Consell comprenen un ventall ideològic impressionant i proporcionen un marc irrepetible de societat a escala . El CNJC , però , no és una excepció a nivell internacional. A la majoria de països europeus existeixen plataformes similars, i el Fòrum Europeu de la Joventut mateix - avui presidit per en Pau Sola ni lla , del CNJC-, amb un cen tenar d'internacionals juvenils i de consells nacionals de joventut, esdevé el seu referent a nivell con tinental.

De tota manera , la paradoxa ca tala na és que l'antiguitat del seu consell -aquest 1999 fa vin t anys, més tenint en compte que el seu precedent , la Taula de Joves , és del 76- contrasta amb els cíclics alts i baixos que ha tingut,i que han frenat la seva capacitat de dialogar, amb força , amb els poders públics . Els organismes coordinadors del teixit associatiu són el resultat d'una maduresa política de la ciutadania. I a l'inrevés, la fa lta de coordinació denota una societat amb manca de cultura democràtica . Per això , hauria de ser un motiu de preocupació les limitacions d'actuació que ha tingut al llarg dels anys el CNJC i la recança amb què les organitzacions més grans s'han mirat , tradicionalment , les plataformes de naturalesa similar. Ara que el CNJC ja torna a estar en plena forma , s'ha pogut copsar que , en els darrers anys i coincidint amb la crisi del CNJC, molts ajuntaments han aprofit at per acabar amb els consells locals de joventut - "sempre molestos, estridents, amb aquesta manera fo ra de lloc que té la gent jove de dir les coses", deurien pensar- i crear un invent estètic i molt més dòcil: els consells municipals de joventut. Uns consells que depenen de l'ajuntament . on les entitats només es reuneixen quan els convoca el regidor O regidora, i que sols debaten els temes que l'administració els posa

14 21


Cursos d'Estiu Cursos de monitors Estiu I (intensiu): DATES : del 28 de juny al 10 de juliol. H ORARI : de 1D,DO a 14 ,00 h. i de 16,00 a 20,00 h Estiu 11 (tardes de dilluns a divendres): DATES : del 5 al 30 de juliol. HORARI: 16 ,00 a 2 1,00 h Estiu IV (intensiu): DATES : del 12 al 23 de setembre. HORARI : de 10,00 a 14,00 h i de 16,00 a 20,00 h LLOC: Avinyó 44 (Barcelona) PREU: 25.000 ptes. (socis i monitors d 'esplac: 19.000 ptes.) Estiu III (intensiu): D ATES : del 16 al 28 d'agost LL OC: Casa de colònies Mas Pujolar (Viladrau) PREU: 55.000 ptes. (socis i monitors d'esplac: 39.000 ptes.)

Curs de directors Directors de temps lliure (intensiu): DATES: del 16 al 28 d'agost LLOC : Casa de colònies Mas Pujolar (Viladrau) PREU: 55.000 ptes. (socis i monitors d 'esplac: 39.000 ptes. ) Més informació Escola Lliure El Sol. Tel. 934 126 1 44


a l'ordre del dia. Doncs bé , potser ha arribat l'hora de proclamar que aquestes iniciatives són simples aparadors de la incapacitat dels pode rs públics d'a rticular espais autònoms que facin participar la ciutadania, Un s poders públics que tutelen l'associacionisme i enfonsen el que és crític són el prim er pas per al défi cit de la democràcia, La manca de tradició democràtica del nostre país promou la capelleta - associacions que principalment vetll en només pels seus interessos corporatius- i la gelosia - preferir no tenir res mentre l'altre tampoc en tingui , que no pas compartir els dos- , Dos elements essencials per enfonsar qualsevol intent de promoure un nou associacionisme i el creixement de l'existent. I justament com la tasca de les plataformes de coordinació és ve tllar pels interessos del grup -i , en conseqüència , bandejar la capelleta- i promoure el benefici de tothom - més recursos per a més entitats- , el seu treball passa necessàriament, en un moment o un altre, per enfrontar-se a dinàmiques endogàmiques i privilegiades i promoure relacions transparents amb l'administració pública, Fa tres anys, els presidents de les federacions catalanes d'ONG pels Drets Humans (Angelina Hurios) i per al Desenvolupament (Rafael Grasa) i de la Federació d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (Fèlix Martí) es van reun ir per buscar vies de coordinació de les accions que du ien a terme les tres plataformes, D'aquella trobada en va sortir el projecte del que avui és la Tau la de Federacions d'ONG de Catalun ya, que aplega els presidents de vuit organismes de coordinació: a banda dels tres esmentats, també la Federació Catalana d'ONG per la Pau , la Federació Catalana de Voluntariat Social, la Coordinadora Catalana de Fundacions, el Comitè Olímpic

de Catalunya i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Evid entm ent, la dinàmica de la Taula és encara fràgi l, però respon a la lòg ica de promoure interrelacions entre el teixit associatiu de participació,La Taula busca, en definitiva, enfortir la democràcia i promoure una ciutadania conscient , crítica i activa, I també és important no oblidar que la capac itat d'enfortir el treball de la taula també passa perquè les federacions i coordinadores que en formen part sig uin encara més participatives , Però en definitiva , l'esforç d'aquest treball conjunt té sentit en tant que desemmascara els lobbies corporatius d'associacions que es fan passar per representants d"'amp lis sectors" quan en realitat, fruit del seu joc d'intere ssos , no representen ningú més que a si mateixos , Esport força concorregu t, al nostre país , aquest de disfressar-se d'organització oberta de coordinació quan s'és un lobby corporatiu! Les organitzacions de coordinació associativa són , per definició, molestes i confl ictives, Conflictives perquè vetllen -o haurien de ve tllar- pel conjunt d'entitats que en formen part, i per tant busquen un equilibri entre els interessos de les grans i els de les petites , tenint com a direcció (.1tima enfortir i fer créixe r l'associacionisme, I molestes perquè també han de cond uir les sinergies d'actuació social de les entitats que en formen part; i als poders públics , poc acostumats a dialogar amb la ciutadania, no els fa gràcia que un col,lectiu nombrós els dugui la contrària , Però justament per això, són del tot necessàries, Perq uè són l'antídot d'un associacionisme ador-

mit, perquè uneixen forces, perquè promouen el pluralisme , el cone ixement de l'altre i el treball conjunt, i perquè són una peça clau per a una democràcia que vulgui anar més enllà de les urnes cada quatre anys ,

•

14 23


ci monogràfi C

Els joves, la pobresa i la criminalització Antoni Castells Duran. Doctor en Ciències Econòmiques

24

Les dades facilitades pels organismes intern acionals així com les provinents d'estudis realitzats per les universitats o per entitats de diversa naturalesa afirmen , cada vegada amb més contundència i rotunditat, el que nosaltres mateixos veiem cada dia: que la riquesa es concentra cada cop més en unes poques mans i que la pobresa , a més d'estendre's entre capes més àmplies de la població, es fa més greu i profunda , que la diferència entre els rics i els pobres és cada vegada més gran , tant entre els diversos països com dins de cada país entre les diferents classes o capes socials. Així, en una estimació realitzada pel Banc Mundial , s'arriba a la conclusió que mentre que el 1870 l'ingrés mitjà per persona , en el països més rics, era 11 vegades superior al dels països més pobres, l'any 1960 era 38 vegades més gran i el 1985 s'elevava a 52 vegades, tendència que ha continuat augmentant. Al s EUA, el pa ís hegemònic del món capi talista i que està imposant el seu propi model social a tot el món, segons un estudi de l'any 1996 fet per la Universitat de Michigan , l'any 1989 el 10% de les famílies més riq ues disposaven del 61% de la riquesa nacional, percentatge que el 1994 es va elevar al 66,86% i en un estudi del Massachussets Institute of Technology (MIT) es constata que el salari mitjà per treballador mas-

culí a temps complert ha baixat de 34.048 dòlars l'any 1973 a 30.407 dòlars l'any 1993 . També a Catalunya i al conjunt de l'Estat espanyol es constata la mateixa tendència a la concentració de riquesa junt a l'extensió i l'aprofundiment de la pobresa . Un estudi de la Fundació Foessa/ Càrites del 1998 assenyala que en el conjunt de l'Estat espanyol un 19,4% de famílies, que repre senten el 22 ,14% de la població, són pobres i que a Catalunya es troben en aquesta situació el 14% de les famílies i el 16,1% de la població, és a dir 960.300 persones. I en un treball de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IEC) es refl ecteix que el 1997, 54 .600 llars de Catalunya no rebien cap tipu s d'ingrés i que en 664.700 llars no constava registrat cap membre ocupat. L'increm ent del nivel l i extensió de la pobresa va acompanyat de la seva cri minalització des del poder. D'una banda s'afirma que són els mateixos pobres els culpables de la seva situació , de la seva pobresa , ja que el mercat ofereix oportunitats a tothom , el que succeeix, però , és que els pobres no s'esforcen prou, D'acord amb aquesta visió, que prové dels EUA , passa per l'Anglaterra de la Thatcher i de Tony Blair, i ara s'estén també pel nostre país, s'han d'eliminar els sistemes de suport material als necessitats i substituir-los pel que anomenen sosteniment moral, que


en síntesi consisteix en imposar als pobres, quan no troben treba ll en el mercat, l'ob ligació de treballar amb un sou miserable i desproveïts de qualsevol dret, doncs així, diuen , es dign ifiquen. D'altra banda , la criminalització de la pobresa es completa amb la idea que els pobres són els cu lpables de la inseguretat als carrers i a les llars, i que l'única manera de fer fron t a la insegure tat és augmentar el con trol i la repressió sobre la població; castigar durament els petits delictes per all ò de: qui roba un ou, roba un bou ; construir noves presons que a més, també poden convertir-se en un negoci privat tal com ja succeeix als EUA, incrementar extraordinàriament el nombre de policies i vigi lants privats fins al punt que cons titueixin ja una de les principals fonts de creació de "llocs de treball", etc. Els nens i els joves formen un dels col·lectius que més pateixen l'actual increment de la pobresa i de la crimin alització. Al s EUA. país capdavanter entre els industrialitzats pel que fa a la injustícia i la desigualtat social , segons el Denver Post hi ha sis milions de nens pobres i la xifra continua creixent. A la ciutat de Nova York un 40% dels nens estan per sota del nivell de pobresa, i els percentatges de desnutrició i mortalitat infantil són increïblement elevats, si mila rs als d'alguns països pobres del tercer món . A l'Estat espanyol , segons l'informe Foessa/ Càrites abans esmentat, la població pobre té una mitjana d'edat de 32 ,82 anys que es red ueix

a 21,58 anys quan ens referim a la pobresa extrema amb una gran proporció de nens i adolesce nts menors de 15 anys. Quant a la criminali tzació, els joves pateixen de forma aguda . En els mitjans de comunicació es parla amb força freqüència de la 'violència juvenil" o de la "violència dels joves" referin t-se en especia l als joves immigrants, gitanos. pobres , drogoaddictes,... però tendint al mateix temps a generali tzar-ho , el simple fet de ser jove comporta ja ser sospitós . Per això , quan la policia o els vigi lants privats del Metro atu ren indiscriminadament algú , sense que hagi comès cap delicte, per exigir-li algun paper o documentació, aquest algú acostuma a ser jove, i per això també el percentatge de detinguts i empresonats joves és molt elevat, representant més del 27% del total. el nombre de presos de 16 a 25 anys . Sempre s'havia dit que els joves eren l'esperança del fu tur i, efectivament, en tota societat mínimament cohesionada en ta qual els vincles socials, tot i les tensions que sempre existeixen , func ionen , els joves constitueixen un potencial de transform ació i millora present i futur. Una societat que desconfi a dels joves, els criminalitza i una part important els submergeix en la pobresa , és una societat malalta que es di rigeix cap a un futur pitjor que el present. Un símptoma significatiu d'això és que. en l'actuali tzat, el nombre de persones amb depressió és 10 vegades superior al de fa dues generacions, i l'índex segueix augmentant i es don en

14 25


26

fi ns i tot casos entre els nens i els adolescen ts. Aix i, un s 340 milions de persones de tot el món pateixen depress ió i a l'Estat espanyol aquesta malaltia afecta una ci nquena part dels seus habitants. I en l'Encon tre Científic d'Experts en Psiquiatria celebrat recentment a Montecarlo s'ha arribat a la conclusió que en els propers vint anys la depressió es convertirà en el segon problema de salut mundial, tan sols , per darrera de les alteracions cardi ovasculars Si volem un present més habitable i un futur millor, ca l tran sformar la situació en què es troba la societat: la de submissió a la tirania privada dels actuals amos del món , és a di r dels qui controlen el capital finance r-especulatiu i les grans empreses transnacionals. Tirania que, amb el recolzament i la co l·laboració dels estats, exerceixen en nom d'unes preteses lleis cient ifiques de l'economia que en realitat no són res més que l'expressió dels seus interessos privats. Obligu en la societat a sotmetre-s'hi elimi nant

tota la seva autonomia , la seva capacitat de decidi r sobre el present i de di ssenyar el futur. I així retornen els homes i les dones a èpoques anteriors, prerracionals, en què estaven sotmesos a forces exteriors que els terro ritzaven i a la sacralització de les pròpies imatges i creacions. La imposició d'aquesta tirani a privada que actua exclusivament en funció d'un afany irracional d'incrementar sense límits els propis beneficis que cada vegada més obté amb la pura especu lació, ha fet que d'una banda es debilités el cre ixement de la producció, que a nivell mundial ha passat de ser gai rebé d'un 4% entre 1960 i 1973 a caure al 2,4% entre 1973 i 1980 i al 1,2% entre 1980 i 1993, i que d'altra banda la diferència entre rics i pobres s'incrementés extrao rdinàriament amb la corresponent extensió i augment de la pobre sa que amb una cabriola de cinisme extrem volen criminalitza r, culpant de la seva existència els mateixos pobres •

•


ci

11IOIIOg l'àriC

Posar obstacles a la participació Gemma Martín. Vicepresidenta de la Fundació Ferrer i Guàrdia "Els poders públics promouran les condicions per a la participació lliure i eficaç de la joventut en el desenvolupament polític, social, econòmic i cultural" és l'article 48 de la Constitució del qual s' han derivat les polítiques juvenils i el suport a les associacions. El formul ari de sol· licitud de subvenció és el primer entrebanc que una associació pot trobar a l'hora de requerir suport econòmic d'una adm inistrac ió. Algun es administracions posen a la disposició de les entitats un di squet qu e conté el formulari , cosa que s'agraeix, encara que sempre hi ha les casell es "impossi bles", és a dir, aquel les que per l'espai disponible o per la pregunta formulada són impossibles d'omplir. Altres administracions tenen un formul ari enquadernat que només es pot omplir a mà ... Els mecanismes de suport estan més basats en la necess itat de control des de l'Estat de les iniciatives ci utadanes que no en la confiança en les associacions. Hi ha un allunyament progressiu entre l'administració i els ciutadans actius que porta al fet qu e els requisit s siguin cada cop més complexos i la pape rassa a omplir, més abundant. Per això, les norm atives de subvencions són cada vegada més específiques i detallades : no és l'associació que proposa un programa i l'administració hi dóna suport, és aquesta que diu què han de fer les associacions. Així les maquinà-

ries administratives acaben convertin t les subvencions en concursos i contractacions per la qual cosa moltes associacions no poden accedir-hi i altres es troben fent projectes que tenen poc a veure amb les seves finalitats. Per altra banda , rebutgen la possibilitat d'acords de ca ràcter plurianual amb les associacions, via conve nis, la qual cosa impedeix la planificació a més llarg termini. Tam poc es té en compte el finançament de l'estructura de les associacions: locals, personal , etc. Per això, es priorit zen les subvencions als "projectes", i s'a rgumenta que altrament les associacions "es burocratitzen" i que "no poden dependre de l'Admin istració". Els gestors públics confonen dependència amb cooperació: és positiu que les assoc iacions, com a expressió de la vida democràtica , es relac ionin i cooperin amb l'Administració . El problema és que les associacions s'han anat doblegant a aq uestes exigències i a d'altres més burocràtiques per por de ser represaliades i quedar-se sense subvenci ó. No és ali è a aquest fet la manca de cultura democ ràtica i participati va i, per tant, el poc reconeixement social que tenen les associacions . Com s'e ntén si nó que s' hagin d'omplir ce rtificats d'estar al corrent del pagament d'Hi se nda i de la Seguretat Socia l al presentar la sol·licitud i al rebre els di ners (amb un mínim de sis mesos d'interval) quan hi ha una Llei que

14 27


ETAPA

Una aproximació a la participació juvenil en les ONGD

MATERIALS DE

JO VEN TUT

Col·lecció Materials de Joventut Una bona eina per conèixer aspectes nous o poc estudiats de la condició juvenil. Darrers titols publicats 9. El gust juvenil en joc Distribució social del gust específicament juvenil entre els estudiants de Terrassa 10. Cultura viva Una recerca sobre les activitats culturals dels joves

Trobareu aquests llibres a qualsevol llibreria o bé a la Llibreria de la Diputació. carrer de Londres, 57 • 08036 Barcelona · Tel. 93402 25 00 a/ e: lIibreria@dlba.es • web: h!tp://www.diba.es


diu que l'Administració pública no pot demanar aque lla informació que ja té? Com pot ser que les associacions entreguin les facture s origi nals per justificar la subvenció i es quedin sense aquest suport comptable? Sovint, semb la que l'Administració més que donar suport a les associacions busqui totes les possibilitats per posar-hi traves . Hi ha una desconfiança molt gran i fa l'efecte que totes les associacions són defraudadores fins que no demostrin el con trari. Per a l'Administració que un programa subvencionat estigui ben fet, que s'hagin assolit els objecti us plantejats, que la gent estigui satisfeta del seu treball, no importa. El que és important és la gestió burocràtica , com per exemple aqu esta demanda que va fer un funcionari a una associació: "haurien d'expli ca r quina relació té amb el programa subvencionat cada trucada de la factura de telèfon que han presentat". No és una boutade, és un cas real' A tot això s'h i afegeix que passa molt de temps des que l'Administració aprova una subvenció i el seu pagament. Les em-

preses que contracten amb l'Administració ja carreguen en els seus pressupostos les despeses de finançament ; en canvi , les associacions no ho fan i, a més, tenen moltes dificultats si han de sol ·licitar un crèdit perquè bancs i caixes els rec lamen moltes més garanties que a una empresa . Si les institucions europees aporten abans del començamen t de l'activitat el 75% de la subvenció concedida , per què les administracions públiques d'aquest pais no poden fer-ho? Potser és que les institucion s europees, que són les més allunyades dels ciutadans , són les que tenen més confiança en la societat civil, i les que són més favorables a la participació democràtica . Es posen molts obstacles a la participació. Els que hem presentat són bàsicament burocràtics , conseqüència d'una admini stració pública que no s'ha adaptat a les necessitats de la participació popu lar. Però tots corresponen a una menta litat poc democràtica que perviu en la nostra societat • •

Fórmu la de càlcul, usada per una ad min istració pública, de la subvenció per a una associació juvenil SxTxFxU=BxV = P s : Subvenció any anterior T: Tipu s d'entitat. - Entitats per al foment de l'ocupació. con tra la marginació/drogodependències: 1.5 - Entitats per la promoció de l'associacionisme i la participació: 1,2 - Entitats de temps lliure in fantil i altres : 1,1 F: Factors addicionals (entre 0.8 i 1.4) - CoI·laboració amb iniciatives pÚbliques: 1.05 - Pes socia l/incidència : O.g - Equilibri pressupostari/austeritat: O,g - Col·laboració inlerassociativa : 0.95 U : Usuaris

- Mitjana sector: 1 - Inferior: 0,8 - Molt infe rior: 0.5 - Superior: 1,2 - Molt superior: 1,5 B: Base inicial V: Valoració any anterior - Satisfactòria : 1 - No sati sfactòria: 0,8 - Molt insatisfactòria: 0,70 P: Proposta

14 29


l'en \'J'c\'isIJl

,

Josep Maria Alvarez Secretari General de la UGT de Catalunya

Jordi Serrana, David Sempere. Espa i de Llibertat

30

Àtvarez ens rep al seu despatx. Seiem al sofà i ens parla pausadament, amb afabilitat. Ens sorprèn que en aquest món d 'estrès i presses, sàpiga asseure 's i parlar-nos amb tanta claredat, amb convicció i, sobretot, sense disparar-nos consignes repetitives.

- En primer lloc, voldriem anar a les teves arrels com a secretari general de la UGT de Catalunya. Com comences aquesta aventura de la preocupació per la causa comuna? - Bé , jo crec que hi ha dues arrels. Una d'origen, jo començo a treballar als 14 anys com la majoria de gent que no té ofici . Sóc d'una zona rural d'Astúries, i en acaba r els estudis prima ris tinc l'opció de quedar-me a casa a treballar o de buscar feina . No aconsegueixo entrar en una escola laboral , no sé si per no aprovar l'examen o per no portar la carta adequada (un nombre important dels que s'examinaven lliuraven una carta al capellà) . La meva primera feina és de cambrer, amb moltes dificultats perquè als 14 anys tothom es pensa que et pot explotar. Després faig form ació professional i treballo, i als 19 anys arribo a Barce lona. Aq uests antecedents i el fet d'entrar a treballar a La Maquinista determinen la meva dedicació al món sindical. La Maquinista era un empresa amb un a gran tradició si ndical , amb un gran espe rit solidari i amb

gent que tenia un sentit de l'ètica i de la companyonia extraord inari. Tot això m'ha marcat i suposo que, com a tanta gent d'aquest pajs , ens ha ajudat a viure el procés de transició i a sentir la necessi tat de fer la nostra petita aport ació a una etapa tan engrescadora com va ser la transició democràtica . - Però, tens arrels familiars d'esquerres ? - Sí. sí que en tinc . No tant degut a les vagues mineres que es feien aleshores , perquè jo sóc de la zona més camperola. A Astúries hi ha una divisió persistent que marca molt les famílie s que són d'esquerres i les de dretes , al mig hi ha poca gent. La família del meu pare era, i encara és , d'esquerres. La de la meva mare era més aviat de dretes, ells en diuen "neutrals". Però a casa sempre segu íem les tesis del pare. El pare sempre havia tingut problemes amb la guàrdia civil i escoltava sempre la radio Pirenaica . Encara record o el dia que va anar a votar en el referèndum aquell de Franco , portava dos vots a la


butxaca , el sí i el no . Deia que si li demanaven el vot trau ria el sí, i si no votaria que no. Erem sis germans, no teníem massa recursos i la situ ac ió era molt complicada . Tot plegat ha influït bastant a l'hora de dedicar-me al sindicali sme i a l'esquerra - des d'u na perspectiva molt àmplia- perquè treballar en un sindicat és practica r l'esqu erra de debò, no només teoritzar.

- Quan véns d'Astúries a Barcelona, véns amb la família? - No, vinc sol. Es ba rregen vàries coses en la meva vinguda. La primera i més determinant és que jo sóc del Barça des de petit, i ana r a la ciutat del teu equ ip és molt engrescador. La segona és que feia 4 anys que era cambrer i tenia poca llibertat personal ja que treballava quan la gent tenia festa. Desitjava trencar una dinàmica , i més quan la gent del bar on treballava volien que em quedés perqu è ja era gairebé de la fam ília. Això em va decidir, crec, perquè tampoc ho tinc gaire clar. A Astúries la gent no emigrava gaire i la meva mare era molt contràri a al fet que jo marxés a Barcelona. Per a ella era com si ara me'n anés a la Xina. A l'escola professional va venir un senyor, de qui no vu ll parlar, i ens va dir si volíem anar a treballar en una empresa de Barcelona. Vàrem venir 20 , en autobús . El viatge va ser molt divertit . - Voldríem que ens parlessis dels joves. A la Fundació Ferrer i Guàrdia hem fet un estudi sobre els joves i la participació. Malgrat que els joves participen poc, hem observat que és en els sindica ts on, en nombres absoluts, hi ha més joves. Això respon només a la seva preocupació per la situació material i individual o hi ha quelcom més? - Jo estic bastant en la tesi que els joves participen molt més del qu e la gent pensa i potse r tant com sempre . Estem acostumats a fer una anàlisi d'una època molt concreta de la nostra història, la transició , que podia tenir més atractiu s i enganxava

més els joves . En una situació de més normalitat, la gent jove participa també amb més normalitat. Però pel qu e fa al sindicat, crec que és bastant sorprenent, tenim més gent jove que gent gran i de mitjana edat. Un 18% dels afi liats té menys de 30 anys. No crec que hi hagi aquesta proporció en la població activa : això vol dir que hi ha molts més joves a la UGT que en el mercat laboral. Per què s'afili a la gent jove al sindicat? Perqu è pensen que han de fer la seva con tribució, és la gent que milita. En empreses importants, com la Nissan de la Zona Franca . el secretari general i el d'organització de la direcció de la secció si ndical tenen menys de 30 anys . També hi ha gent que s'afil ia per tenir un suport . Però la joventut d'avui és sana i té preocupacions, a la seva manera.

- Veien t estudis dels sindicats de Catalunya , ens ha sembla t que els quadres intermedis de les direccions estan bastant envellits. És així a la UGT? - Envellit o no és relatiu . Què vol dir envellit? Que la mitjana d'edat de la Secretari a Nacional de la UGT de Catalunya no arriba als 40 anys? - No, envellit. seria més de 50 anys. - Ale shores no estem envell its. Jo vaig arrib ar a secretari general als 34 anys. La mitjana de la direcció no arriba a 40 anys . estem gairebé tots entre els 35 i els 45 anys i no hi ha ningú que passi dels 50 anys. Comparat am b Eu ropa som una direcció molt jove . - Hi ha hagut un relleu generacional. - Crec que el relleu generac ional que hi ha hagut és més gran de l que seria raonable, fru it de la situació política de la qual veníem , i seg urament no es tornarà a donar en un futur. Personalment, penso que no és bo. És més raonable que la ge nt jove adquireixi expe riènci a abans d'arribar als llocs de direcció. En general, la nostra org anització té molta ge nt jove, i més en els últims anys en què hem tingut un crei-

14 31


xement molt espectacular de gent jove , concretament en les darreres eleccions sindicals. Tenim una estructura bastant complexa on la gent pot anar agafant experiència en la pròpia organització.

32

- Com veus el projecte innovador d'incorporar joves en el món sindical que ha dut a terme Avalot (Joves de la UGT)? - Ho veiem de manera positiva. Tots els sindicats fa molt de temps que estem treballant en el que en diem un Departament de Joventut però no érem capaços de consolidar-lo perquè teníem uns límits molt marcats. Hi havia moltes traves de caràcter organitzatiu, el responsable del Departament no era elegit sinó nomenat. I si no hi havia traves - jo mai n'hi vaig posar- els mateixos joves del Departament de Joventut se les posaven . Per això vam veure la necessitat d'establir una organització juvenil independent, dins el sindicat , però amb personalitat pròpia. I d'aquí surt Avalot. Crec que pot convertir-se en una organització de masses o tenir una gran influència en el sindicat i ser una escola de formació de quadres. Té un avantatge molt gran respecte a l'antic Departament ja que aquest només actuava amb els militants i. en canvi , Avalot està present en les escoles de formació professiona l. Aixi els joves poden estar en contacte amb el sind icat abans d'entrar en el món laboral. - Des del punt de vista de les tradicions culturals amb Avalot també sïncorpora un input nou en el sindicat .... s a dir. un sector més nacionalista (independentis ta) entra a formar part d'un sindicat que tenia fama - no sé si és cert- de ser espanyolista. Després d'uns anys d'experiència, com s 'ha viscut aquesta pluralitat en el sindicat? - Bé , ten ia fama , només fama . Nosaltres també som internacionalistes . Tot sindicat ho ha de ser. Les fronteres polítiques - no les culturals , dels sentiments de la terra, que són molt nobles- són un invent que serveixen sempre per explotar els mateixos. Els aristòcrates de l'edat mitjana no

anaven mai a la guerra, a la guerra hi ha anat sempre el poble . Des d'aquest punt de vista , el sindicat no era nacionalista ni ho és, però Aval ot ha incorporat al sindicat una cosa molt important: el reflex de la societat catalana que és molt oberta i molt plural. Això s'ha visualitzat en les resolucions adoptades en els ultims anys i en la voluntat del sindicat de ser molt obert i plural. Avalot també ha demostrat que en una mateixa organització poden conviure des de persones que pensen que el futur de Catalunya passa per la independència fins a les que pensen que la Generalitat ja té prou competències. Hem fet palès que , a més , es poden plantejar reivindicacions comunes, Seria estupid per la meva part dir que Avalot ha tingut una gran rebuda per part de tothom dins la UGT ja que quan es fa una innovació organitzativa sempre hi ha resistències. Hi ha hagut dificultats però fi nalment crec que hi ha una acceptació i una consolidació molt important en el conjunt del sindicat. - Creus que hi ha un I[mit en aquesta transversalitat de la UGT? Hi caben totes les ideologies ? - En tot cas el límit l'ha de posar la persona que s'afilia, no nosaltres . Avui dia les coses han canvia t, i hi ha persones d'ideologia democratacristiana que tenen una militància social. M'agradaria que un socialdemòcrata. que està fent la mateixa feina , m'expliquès les diferències entre ambdues ideologies. Potser l'única és la religió , però en el dia a dia no n'hi ha tantes . Els democratacristians poden tenir cabuda dins la UGT i dins l'Avalot. Actualment hi ha militants cristian s a l'Avalot. En el sindicat no defensem un partit polític, defensem la gent que estem representant. els treballadors i les treballadores. Si és així no hi ha diferències per raons nacionals.

- Què diries a la gent que pensa que els sindicats no es preocupen dels aturats, dels exclosos ... ?


- Que això és propaganda preparada per desacreditar els sindica ts, perquè aquestes persones no tinguin cap organització que els pugui defensar amb autoritat. El si ndica lisme sempre ha estat l'element clau per avançar en les reivindicacions dels més febles : els atu rats , els no aturats, els jubilats, etc., i con tinuarem en aquesta línia. Es diu que a Catalunya no hi ha atur, però n'hi ha molt. La UGT de Catalunya estem plantejant la necessitat d'incorporar al món laboral la gent que té més dificul tats: els joves que no han acabat la formació professional, els joves de famíl ies desestructurades que no han pogut form ar-se, la gent de més de 45 anys , i un col·lectiu del qual es parla poc i qu e està en situació dramàtica , com són les persones amb algun tipus de disminució física o psíquica . - A Europa hi ha un debat sobre l'esquerra? Quin discurs prefereixes, el de Jospin o el de Blair? - La veritat és que el de Blai r no m'agrada

gaire . Jospin ha fet una gran aportació a l'esquerra europea . - Per què ? - Primer perquè és capaç , amb molt poc temps . d'il·lusionar la gent amb les reivindicacions de sempre. Ha estat capaç de treu re del calaix els plantejaments socialdemòcrates més tradicionals i engrescar tota una societat. més enllà del Partit Socialista Francès. Jospin ha fet una nova revolució, és una manera nova de fer revolucions. Ja no farem revolu cions amb llambordes, sinó am b el vot. I en segon lloc perquè està compl int, malgrat que totes les recomanacions diuen que no, perquè la reivindicació de les 35 hores sigui un èxit. - I en Blair, per què no t'agrada tant? - Perquè en Blair és un socialdemòcrata molt light que s'està aprofitant de la desestructuració social que va provocar la Thatcher per descafeïnar l'esquerra . La societat anglesa, després de tants anys de

14 33


Parc de la Torre Roja

14, 15 i 16 de maig de 1999

VILA DECANS


governs conservadors, no està prou estructurada, no hi ha una societat civil forta que obligui el laborisme a mantenir unes posicions d'esquerres , més radicals . Està fent un nou labori sme , di uen centri sta, però penso que fracassarà perqu è la gent d'esque rra espera que el govern sigui d'esque rres, socialdemòcrata . Ara bé , potser cal dir que estem influïts per l'opin ió, no pública, publicada al nostre país que està marcada per la doctrina imperant que és clarament de dretes ,

- Tomant a Catalunya , per qué creus que l'esquerra no ha estat capaç, en vint anys, d'assolir el govern de la Generalitat ? Què creus que s'hauria de fer? - Potser ja hem fet alguna cosa. Per què l'esquerra no ha guanyat? Hi ha molts motius. Un seria com ho ha fet en Pujol , que també té el seu mèrit. Un altre motiu se ria l'actuació de l'esque rra en general qu e ha fet una aposta per la unió civil del país , per la cohesió social, perquè Catalu nya fos un sol poble . Això li ha restat possibilitats de caràcter electoral ja que ha posat per damunt dels interessos partida ris l'interès col·lectiu de no fracturar la societat catalana . Aquest fet ha provocat incomprensions, dificultats i que una part de la societat hagi sentit menys pròpia la Generalitat , l'autogovern . Què ha de fer per guanyar? Fonamentalment dues coses. Primer parlar el llenguatge de la gent , que la gent entengui que es vol guanyar a Catalunya , no en termes abstractes, sinó per governar, per adm inistrar el govern , per fer polítiques diferents que és el que ha portat , històricament , a quotes més altes d'autogovern . En la història de Cata lunya , els moments importants d'autogovern no es donen amb una idea abstracta de Catal unya, sinó lligats a una reivindicació social concreta, com la revolta dels segadors o la de 1936. Crec si ncerament que l'esq uerra ha de plantejar-se el país en aquests termes i tant l'esquerra més nacionalista com la

menys nacionalista poden trobar punts en comú .

- Aquest és l'enfocament de Pasqual Maragall? - Si voleu que us digui la veritat, amb la meva tasca al Sindicat ja tinc prou feina , En Maragall és un gran candidat, no sé si després d'un temps govern ant hauré de criticar-lo i fin s i tot pensaré que s'assembla a Tony Blair. Però és segur que és un candidat capaç d'il·lusionar. Falta que a aq uestes il·lusions se'ls posi lletra i que els ciutadans d'aquest país puguem gaudir d'un programa agosarat però , alhora, possible de dur a terme . - Què diries als monitors dels grups d'esplai? Quins referents t'han marcat personalment ? - Que estan fent un gran treball , un treball semblant al nostre en el Sindicat, que no té prou reconeixemen t social , però que al final un ha de sentir-se bé amb un mateix . Des d'aquest punt de vista no hi ha cap dubte que els monitors d'esplai fan una aportació extraordin ària sobretot perquè els agrada fer-ho i perquè creuen ens uns valors determinats. L'Etica de la igua ltat d'oportunitats està tan de moda com ho estava a principis de segle , les coses no han canviat tant. Sóc un gran admirador de la societat francesa per la seva capacitat de relació i el seu fort moviment cívic . Sempre són a l'avantguarda i ens donen lliçons. Per exemple , les grans manifestacions que van fer l'endemà de guanyar la dreta en defensa de l'ensenyament laic. Estem en una època amb moltes dificultats de referents . Una època que és complicada i alhora divertida. Si tens molts referents sempre tens la temptació de copiar massa; si tu has de fer sol , hi ha més connotacions pròpies , més actuals i innovadores. Ara és el moment de marcar el món en què ens mourem el proper segle, el proper mil ·lenni \

14 35


l' a pun T

Aleksandra Mikhajlovna Kollontaj

Antoni Castells . Doctor en Ciències Econòmiques

36

Filla d'un general ru s d'origen ucraïnès que pertanyia a la noblesa terratinent i d'una finlandesa d'origen camperol , va passar la infantesa i joventut a Pet rog rad i Fin là ndia envoltada d'atencions per part de la seva família . Es va casar molt jove amb l'enginyer V. Kollontaj de qui es separà al cap de tre s anys , però conservà el cognom amb el qual substitu í el que tenia de soltera : Domontovitch . A mitjan anys noranta treballà en societats de difusió cultu ral que serviran de tapadora per a activitats clandestines. Durant aquests anys va començar a definir-se políticament, inclinant-se en un primer moment cap al "populisme" i el terrorisme. El 1896 durant la seva estada a Narva, a la important fàbrica Kremgolskaïa, va quedar molt impressionada per les condicion s de servitud en què vivie n les 12.000 treballadores tèxtils d'aquesta fàbrica. Es a partir d'aquí que es va posar a estudiar econom ia i marxisme , i va se r influïda per les re vistes marxistes legals Nalchalo i Novoe Slovo. La vaga dels obrers del tèxtil de Petrograd el 1896, en la qual hi participaren 36.000 treballadors i treballadores, posant de manifest l'augment de co nsciència del proletariat, la va fer inclin ar definitivament cap a posicions marxistes. al mateix temps que participà en l'organització de col·lectes per ajudar els vaguistes.

Per l'agost de 1898 se'n va anar a Zuric , per estudiar Ciències Econòmiques i Socials, on a més de segui r les classes a la Universitat es dedicà intensament a ll egir escrits i articles marxistes, i es posicionà clarament a favor de l'ala esquerra del marxisme i en particular de Karl Kautsky i Rosa Luxemburg. El 1899 es trasl ladà a Anglaterra per estudiar el moviment obrer anglès. El contacte amb la realitat d'aquest moviment no va fer re s més que referm ar-l a en les seves conviccions al comprovar els pobres resultats assolits pel reformisme de les Trade-Unions ang leses. A la tardor del mateix any tornà a Rú ssia on en arti cles i reunions defensà el marxisme "ortodox" enfront del revisionime reformi sta de Bern stein i els seus seguidors, també participà en activitats clandestines i es dedicà a l'estudi de la realitat fin landesa en la qual destacava la lluita del poble finlandès contra l'autocràcia russa i l'ascens d'un moviment obrer fort. Com a fruit d'aquest estudi publicà el ll ibre Vida dels obrers finlandesos. El 1901 i el 1903 realitzà curtes estad es a l'estranger: París, Ginebra , etc .. i al tornar a Rússia col ·labo rà com a agitadora amb les dues fraccions del Partit Socialdemòcrata, la menxevic i la bolxevic, sense decantar-se a favor de cap d'elles . El 1905, arrel de la massacre dels obrers desarmats que es dirigien en mani-


festació pacifica al Palau d'Hivern , l'anomenat "diumenge sagna nt", col·laborà amb els bolxevics , fin s el 1906 que se' n separà degut a dues qü estions, la de la pa rticipació dels obrers a la primera Duma (una espècie de Parlament) de l'Estat i la del paper dels sindica ts. Entre 1906 i 1915 formà part de la fracció menxevic i a partir d'aquesta data va se r membre del partit bolxevic.Durant tots aquests anys treballà intensa ment en l'educació per a l'alliberament de les dones i en l'organització de les dones treballadores . El 1908 fugi de Rú ssia amb dos processos pend ents, l'un per l'organ ització de les ob reres del tèxtil i l'altre per una crida a la insurrecció dels fin landesos. Entre 1908 i 1917 actuà com a propagandista i agitadora a Alemanya , França , Anglaterra , Suïssa , Bèlgica , Itàlia, Dinamarca, Noruega i els Estats Units. AI tornar a Rússia el 1917, va ser la primera dona eleg ida per formar part del Soviet de Petrograd i poc després fou escollida membre del Comitè executiu panru s. Detinguda junt amb altres dirigents bolxevics pel govern de Keren skij va ser alliberada poc abans de la Revol ució d'Octubre que encapçalà el partit bolxevic , el qual, en el seu sisè congrés , estant A. Kollontaj empresonada , l'havia eleg it membre del Comitè Central. Formà part del primer govern bolxevic com a comissària del poble per a l'assistència pública , i a parti r de 1920 fou la responsable del sector femeni del partit per a l'organ ització de les obreres. Com a comissària del poble per a la seguretat social promulgà diversos decrets per a la protecció i la seguretat de la maternitat i de la infància. Prova del prestigi de què gaudia entre els bolxevics és que el 1917 va ser elegida pel Comitè Central per formar part de la comissió que havia d'actualitzar el programa del partit , i que figurà en el tercer lloc dels candidats bo lxevics a l'Assemblea Constituent. Poc temps després , va prendre posició amb els comunistes d'esquerra en contra de sign ar la pau de Brest-Litovsk amb l'Imperi Al emany, la qual cosa li repre sentà se r exclosa del Comitè Central en el setè co ngrés.

El 1919 impulsà la creació de "L'Oposició Obrera" (1919-1922) , grup que , format bàsicament per sind icalistes d'esquerres, es cons tit ui per oposar-se a la burocràcia que acabà controla nt el Partit Comunista i apropiant-se de la victòri a que el poble ru s havia aconseg uit enderrocant l'autocràcia tsa rista. La mateixa A. Kollontaj a principis de 1921 en un opuscle d'aquest grup di u: "El punt ca rdin al de la controvèrsia entre els dirigents del Partit i L'Oposició Ob rera és el següent: A qui confiarà el Partit la construcció de la economia comunis ta? AI Consel l Superior de l'Economia Nacional amb tots els seus departaments burocràtics o als sindicats industrials?" i, més endavant, situant la problemàtica en un nive ll més general , afi rmà: "Per expulsar la burocràcia incrustada en les institucions soviètiques. és necessari en primer lloc, desempallegar-se de la burocràcia que hi ha en el propi Partit". Arrel de la seva activi tat al si de "L'Oposició Obrera", el Comitè Central intentà expulsar-la du rant la celebració de l'onzè congrés del Partit Comunista el març de 1922 . I Stalin utilitzà una tàctica per apartar-la de la seva activitat , que li donà resu ltat. la d'enviar- la com a diplomàtica a l'estranger. A partir d'aquest mom ent, A. Kollontaj es dedicà a l'acti vitat diplomàtica: de 1923 a 1925 dirigi la Delegació Soviètica a Noru ega , de 1925 a 1927 a Mèx ic, de 1927 a 1930 una altra vegada a Noruega i de 1930 a 1945 a Suècia. El 1930 va donar suport públicament a Stalin i el 1935 va ser ella qui transmeté al govern suec, disposat a concedir un visat a Trotski , un ultimàtum de Stalin per tal d'impedir-ho. El 1945 es retirà i visqué tranquil·lament fin s a la seva mort a Moscou el 9 de març de 1952. Va ser l'única dirigent que , havent format part d'alguna oposició , Stalin no va fer matar. A. Kollontaj, a més de ser una gran llui tadora, org anitzadora i agitado ra politica en favor de l'alliberament del proletariat i de les dones fou també una prolifica articulis ta i escriptora .

14 37


Alguns dels títols més coneguts dels seus llibres són: La situació de la classe obrera a Finlàndia, La lluita de classes, Primer calendari obrer, Bases socials de la

qüestió feme nina, Finlàndia i el Socialisme, Societat i Maternitat, Per a qui és necessària la guerra?, La classe obrera i la nova moral ~

• De los libros de notas de los últimos años (1946-1951)

38

¿ Cual considero yo mi aportación mas valiosa a lo largo de sesenta años de actividad revoluciona ria y estatal? Mi primera aportación, naturalmente , es lo que he dado en la lucha por la emancipaci ón de las mujeres trabajadoras y por el afianzam iento de su igualdad en todas las esferas del trabajo, de la acti vidad estatal, la ciencia y demas. Con la particularidad de que yo en lazaba indisolublemente la lucha por la emancipación y la igualdad con la doble mi sión de la mujer: la de ciudadana y la de madre . (... ) Mi segunda aportación a la lucha por la edificación de una sociedad nueva es mi labor internacional , la agitación y la propaganda rea lizadas en muchos paises y, esencialmente, en los Estados Unidos de Norteamérica durante la prim era guerra imperiali sta. La labor realizada , por indicación de Lenin , para apartar de la II Internacional a los elementos de izquie rd a y sentar los fundamentos de la III Internacional. ( .. .) Mi tercera aportación a la política de fortale cimiento de la Unión Soviética es mi actuación en la di plomacia, desde el año 1922 hasta marzo de 1945 ... (... ) ( ... ) En realidad puede deci rse que he vivido varias vidas y no una so la, por haber pasado a través de etapas tan distintas. No ha sido una vida facil ni "un camino de rosas", como dicen los suecos. En mi vida ha habido de todo : logros, un trabajo tremendo, reconocimiento , popularidad entre las amplias masas, persecuciones, odio, carceles, reve ses e incomprensión de mi idea fund amental (en la cues tión femenina y el planteamiento del problema del matrimonio) , muchas rupturas dolorosas con camaradas y divergencias con ellos, pero también ha habido largos años de labor unida y compenetrada en el partido (bajo la dirección de Lenin). ( .. .) He tenido siempre a muchos amigos a mi alrededor. Pero también ha habido mucho odio, envidia y celos. A mi vez he conocido los grandes sentimiento de amor, asi como la amargura de los celos ... ( ... ) He poseido, y continúo poseyendo , el talento de "vivi r". He co nseg uido mucho, he luchado mucho, he trabajado mucho, pero también he sabido gozar de la vida en todas sus manifestaciones ~

•


la coHaboraciÚ

Premi a l'actuació per l'estalvi energètic Jordi Mira lles. President de la Fundació Terra El 22 de gener de 1999 l'Excm Sr. Clos, alcalde de Barcelona, va inaugurar els locals de la Fundació Terra i en concret es va posar en marxa la central elèctrica d'energia fotov ol taica de 2.2 kW situada al terrat d'Avinyó, 44 que mira al carrer Carabassa. La Fundació Terra ha rehabilitat la seva seu emprant tecnologies en eficiència energètica , energies renovables i productes ecològics perquè serveixi d'exemple de les possibilitats que tenim per conservar l'entorn . La Fundació Terra , dedicada a la sensibilització ambiental i a la re stauració de petits espais natu ral s periurbans, ha instal ·lat una central d'energia fotovoltaica amb l'objectiu d'obtenir dades reals i fiables per animar les persones, empreses i entitats a inve rtir en energia fotovoltaica. Amb aquesta iniciativa es participa d'una forma rea l en la reducció de les emissions a l'atmosfera i en l'aplicació del Protocol de Kyoto. Per a dur a term e aquesta actuació s' ha comptat amb la col ·laboració del Servei d'Acció Territorial de la Diputació de Barcelona i de l'Institut Municipal de Paisatge Urba i la Qualitat de Vida de l'Ajuntament de Barcelona. El Sol com a foni d 'energia

La Central Fotovoltaica de la Fundació Terra esta formada per 21 pannells amb una capaci tat de potència elèctrica de 2.3

kWh generada per cèl·lules de silici monocrista l·1i que ocupen una superfície de 18 m2. Amb la ra diació mitjana del sol a la latitud de Barcelona, la Central Fotovo ltaica de la Fundació Terra espera poder generar uns 4.025 kWh/any. Aix ò significara un estalvi d'uns 916 ,6 Kg de diòxid de carboni a l'atmosfera . Atès que l'energia fotovoltaica es genera en les hores punta de demanda elèctrica , aquesta energia renovable pot ser una bona estratègia per a reduir l' impacte ambi ental dels combusti bles fòssils. Aquesta és la primera iniciativa que s'aculi al recent Real Decreto 28 18/1998 de 23 de desembre (publicat al BOE del 3012-98) en el qual es preveu un incentiu econòmic de 66 Ptes pels kilowatts generats amb instal ·lacions fotovolta iques de menys de 5 kWh . L'incentiu econòmic recentment ap rovat pel Decret 28 18/98 no esta pensat perquè aquesta mena d'instal·lacions siguin rendi bles si nó per afavorir que l'elevada inversió que requereixen es pugui amortitzar en uns 15 anys . La central d'energia fotovoltaica inaugurad a esta ubicada en el terrat de les oficines de la fundació i connectada a la xarxa elèctrica gracies a dos inversors de 1500 W. Amb aquests aparells s'aconsegueix que l'electricitat generada es pugui introdu ir a la xarxa elèctrica general. La installació ha estat realitzada per ACYCSA!T-

14 39


SOL que disposa d'una di Iaia da experiència en instal·lacions d'energi a solar. El 1995 la Fundació Terra ja va promoure la creació dels aiguamolls de Molins de Rei amb bombeig solar directe de 7 kWh per bombejar 500.000 litres d'aigua diaris dins la llacuna. Un aparador de tecnologia ecològica

40

Un edifici tot i ser un espai alimentat per energia i aigua és , essencialment, una estructura arqu itectònica . Els sistemes de construcció no sempre han estat respectuosos amb l'entorn i molt menys són eficients en la utilització dels recursos. Per això, la seu de la Fundació Terra , a banda d'incorporar una font d'energia renovable ha aplicat tecnologia per a minimitzar la despesa energètica i la malversació de re cursos naturals .

Per aconseguir el màxim aprofitament tèrmic s'han instal·lat finestrals bioclimàtics SAV (Sistema acústic ven tilat). Les parets s' han folrat de Tectan, un material fabrica t amb envasos tetrabriks usats, i el sostre s'ha fet amb pl aques de fibrociment fetes amb residus de fu sta i ciment. El terra s'ha entapissat d'una moqueta de polipropilè que es podrà reciclar quan s'esgoti la seva funcionalitat. Per reduir el consum d'energia , la il ·luminació s'ha dissenyat amb lluminàrie s equipades amb fluorescents TL-5 de Philips que con tenen el mínim percentatge de mercuri possible i estan activades per balasts electrònics que permeten fins a un 35% d'estalvi d'energia respecte a la il ·luminació habitual. Per evitar usa r productes tòxics per al medi ambient tota la instal ·lació elèctrica s' ha fet amb tubs de polietilè cablejats per


fils sense revestiment de PVC. Igua lment, les ca nonades sanitàries són de polipropilè en substitució de l'habitual PVC . Finalment , per minimitzar el consum d'a igua i evitar la contami nació de les aigües dolces , el WC és de tipus compostador que no reque reix aigua i permet fabricar adob natural a partir de ls excrements humans. Un premi meresc ut

Aque sta intervenció arqui tectònica modèlica i d'avantguarda en la protecció ambienta l va se r premiada en la convoca tòri a de Premis Barcelona Posa't Guapa al Mèrit Paisatgístic 1999 de l'Institut de l Paisatge Urbà de l'Ajuntament de Barcelona que es van atorgar en un acte públic a l'Auditori de Barcelona el passat 25 de març. Per això es va rebre de mans

de l'alcalde de Barcelona un guardó consistent en una placa commemorativa . Amb aquesta actuació de la Fundació Terra l'edifici d'Avinyó , 44 afegeix als seus valors pat rimon ials i històrics el de comptar amb una in tervenció arquitectònica i ecològica única en el seu gènere . El fet de comptar amb la primera instal ·lació fotovoltaica privada con nectada a la xa rxa elèctrica converteix aquesta in iciativa en un exemple de respecte ambiental per a la resta de ciu tadans. La incorporació de la Fundació Terra al moviment laic i progressista afegeix la componen t ambienta l no nom és en l'à mbit de la formació , amb elements co m la prestigiosa monografia Perspectiva Ambiental, si nó també en l'à mbit pràctic i demostratiu . L'expe riència i el bagatge en sostenibi litat aplicada ben segu r amararan , en un futur proper, tot el moviment • •

14 41


Cefal贸podo meditem铆neo Jorge Ducet Gouache ( 16 x 12 cm)

42


la cl'cafiÓ


la cl'eaclÓ

Converses i contes de B. Viterbo

44

L'home de qui us vu ll parlar va ésser el meu heroi durant la infància . No va guanyar cap guerra ni va inventar cap aparell. No, ni tan sols volava com el Superman , ni va fer cap pel·lícula, ni sempre guanyava . De fet em va amargar força l'existència amb les seves extravagàncies . El pare sempre en feia alguna ... Recordo que intentava fer aprendre La Internacional a la Gertrudis , la cotorra , tancada en una cambra fosca . El pitjor però va ser quan en Franco va dinyar-la , crec que tots els veïns van tenir l'oportun itat d'escoltar El s Segadors. Em ve a la memòria el seat cent vint-i-quatre atrotinat... Fou una tortu ra, portava tot de cartell s enganxats en els quals es podia llegir Llibertat i autonomia . Vaig ser la riota de l'escola i el punt de mira d'un mestre franquista. Van passar els anys i vaig créixer, l'heroi va esdevenir el que sempre havia estat, un pare. Un dia, ara fa cinc anys, li van diagnosticar un càncer.

La malaltia va envair cadascun dels racons de la casa , les parets semblaven més velles, la Gertrudis va morir, la llum havia deixat d'entrar per les finestres i per primer cop el pare no podia resoldre un problema . Vaig conèixer aquests altres passadissos de la mort esperant que li injectessin la dosi diària de medicina nuclear. Vomitava fins a l'última gota d'esperan ça. Va perdre fins i tot el pèl de les celles ... Però no va deixar de riure ni un instant, no tenia por. Bé, això no és un conte, és millor, és una realitat amb un final feliç.També és un homenatge a totes aquelles persones que es veuen obligades a lluitar contra una malaltia . Sé com és de du ra la soledat dels malalts i la poca solidaritat que es té vers ells. Ens és més fàcil donar diners a condició que no ens haguem de moure de la cadira, que anar a compartir un minut del nostre temps amb algun parent o amic malalt •

•


la cl'eaciÓ

El tiempo rara

Jordi Brotons. Donde se abren los silencios, en los arrabales de tu sue rte , ahora que he ap rendido, cocino el pasar de los días cotidianos - los lunes son lunes y los martes marteslos viernes tranquilos y los amigos lo demàs.

Simplemente humea el sol cada mañana en la ca fetera.

Os recuerdo Ilegados por batalla con tra los arañazos de la soledad injusta , cua ndo se tiene por no querer y el alma se cansa en nada. Me parece mentira haber pasado estos años , encon tramos justo ahora entregados a dar consejo ahora que he aprendido de como deben ser mis lentos lalidos de soledad .

Tú me has dicho: las palabras son silencios que se abren. Menos mal , as i voy salvando mi banalidad nacida del lúcido duermevela.

Llueve ceniza de recuerdos (en cada cena) y también el vino va abriendo silencios. Es el tiempo de las primeras obras y las obras van anclando nuestro tiempo.

El tiempo raro de felicidad triangular lo he lIamado - no sé qué os parececeniza de la felicidad quieta.

14 45


Exitus, fin del movimiento Ilegados al manso lago del rio de pensamientos explorados . Fruir de la co rdura hedonista del ave loca que aliña nuestras vidas .

No recuerdo ot ros años donde el imaginar la vida fuera màs intenso que el suceder de la vida misma , donde el escribir el destino presidiera el azar parado.

No pasa nada , mientras, oís el quejido de mí sombra que se resquebraja al trotar del deseo en los arrabales de tu suerte .

46

Simplemente, humea el sol cada mañana en la cafetera .


rccomanacionS

llibl'c.'! Oiario priv ada de la guerra vasea

Vigilar y Castigar, nacimiento de la prisión

Antoni Batista. Pl aza y Janés Editores. Barcelona , 1999.

Michel Foucau l!. Siglo XX I Editores. Madrid , 1998.

Mai s'havia parlat tant d'Euskal Herria com ara, pre ~ cisament quan es viuen uns dels moments mes esperançadors dels últims 30 anys. Batista és periodista i ha seguit el conflicte basc des de fa 20 anys . Primer des de l' Avui i després des de La Vanguardia. En aques t llibre podrem trobar un acostament al conflicte , molt intere ssant, per una persona que s' ho coneix com ningú. Fa bo llegir un llibre que trenca amb tantes anàlisis interessades de

A traves de la reflex ió sobre el naixement de la presó i la desaparició de la tortura corn a element de càstig de la desviació sociaL Foucault basteix una anàlisi excel.lent i perturbadora de la tran sició d'una societat estarnental a una d'''igualitària''. Aban s el poder era brillant , llunyà, indiferent a la vida del súbdit, fora d'esclats de repressió bru tal, que estaven més dirigits a l'exemple general que a la solució de fets concrets. Ara el poder és opac, proper, regula cada cop més cadascun dels aspectes de la vida d'un ciutadà que creu ser lliure, però que cada cop està més predeterminat per les institucions (l 'hospital, l'escola , l'empresa , la llar d'avis o la pròpia TV). Ara bé, aquesta regulació del temps, de les habilitats útils i inútils , de la fun ció. de l'espai, aq uesta "creació" de la "normalitaf, és

persones poc informades que pontifiquen a tort i a dret sobre una qüestió tan complexa . Moll recomanable per a tots

aquells que vulguin formar-se una opinió personal sobre el que està passan!. J.S.B.

l'aparició del poder positiu. ja que quan hi ha una norma , classificació de malalts, d'habilitats, d'accions , etc. , apareix un coneixement. i els qui se n'apropien tenen el poder, siguin metges, empresari s o jutges. Dins d'aques t complex esquema que dibuixa Foucault, quin paper juga la presó? (i la resta d'institucions de gestió de la marginació), la de reintegrar el ciutadà al sistema? Mai de la vida! L'autor demostra. per reducció a l'absurd , que la fun ció de presons, manicomis , llars d'acollida i d'altres, és la de gestionar la marginació, creant un circuit vital paral ·lel que permet al marginat circular-hi al llarg de tota la vida i. sobre tot. classificar-lo i marcar-lo culturalment.Aixi es manté. amb una brillant economia de mitjans i de violència, la majoria de la població dins dels límits estric tes de la societat disciplinària. J.S.C.

14 47


( \


InSll'uiu-m, i S(,I'CII /lil/I'I'';. assol 11'1/-\ os i SI '1'('11 (01'1 ,' . ('sl i/llCII-I os i scn'l/ (l'fi('os

Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Espai de Llibertat - núm. 14 by Espai de Llibertat - Issuu