Issuu

espai

7 de revista d'esquerres llibert

la reflexi贸 i I'agitacio politicA Primer trimeslre 2008 3.50 euros

El monografic: La postmodernitat L'entrevista: Jorge Wagensberg

Número 49 Primer trimestre 2008 Director: Jord Serrano Subdirector: Vicenq Molina Concell de redaccio Xavier Bretones, Josep Sellares. Gemma Martin. Fabian Mohedano. Santi Castella, Ferran Escoda. Montse López, Antoni Castells, Jordi Miralles. Xavier Domhnech. Oriol Ilia. Joffre Villanueva. Espai de Llibertat. Avinyó, 44 primer. 08002 Barcelona e-mail ffg@laic.org w.laic.org Tel. 936 O i 1 644 Fax 936 O11 640 Edita: Fundació Ferrer i Guardia Impremta: Primera Impressio. S.L. Sabadell Disseny: Ferran Cartes 1 Montse Plass Maquetaclo: Fundació Ferrer i Guardia Assessorament iingüistic: Montse López. Vicenc Molina Revista trimestral. Preu: 3.50 euros. Subscripcions: 14 euroslany. Diposit legal: B. 33.262-1996 ISSN: 1136-1581 Espai de Llibertat es membre de I'Associacio de Publicacions Peribdiques en Catala. La linia editorial d'aauesta revista és ..reoensn.nt.nt pei iaiii e , O,) n ons 7~ C O ~ S C ue reodcc o. es :.ooarc.. A Eri lor d a ,esta o op n o r s seran únicament responsabilitat de qui les firmi. ~

'Esta levisa ha recibido una ayuda de a Direcclon General d e Libro. Archivos y BibloC . p I. r d e b ,

Ii(5 2 .

%o* Fsna"$ vcia ior? r i o n? o i i . . i i i ~ r . ~t :r.i"r: cr F ii,: 2236

.n c

espai de IlibertaT Surnari Editorial El punt de vista de Forges La reflexió Sobre la síndrome de Brad Pitt Txus Sanz

La consigna Cexernple polític de la laicitat Joan-Francesc Pont El rnonografic: La postrnodernitat De la rnodernitat líquida ... Vicenq Molina Lyotard. Marx i el camarot postmodern Joffre Villanueva Postmodernitat i antropologia Josep Sellares Cestetica de la postmodernitat Vicenq Molina Per que la postmodernitat ataca la idea de progrés Oriol //la L'entrevista Jorge Wagensberg Vicenq Molina. Joffre Villanueva El docurnent Bioetica laica Consulta Torinese perla Laicita delle lstituzioni La creació Entre la taula i el rnirall Joaquim Montserrat Les recornanacions Pel.lícules Llibres

Votar! Amb memoria, amb historia, amb ilglusió

N'hi ha que van fer tot el possible per cació. impedir que sorgís. a Catalunya, anar a la guerra de I'lraq, no només per un important grup energetic, demostrant, sortir a la foto. Els altres. en van sortir. una vegada mes. de que van aquests "liN'hi ha que. convenientment aliats amb beral~" ... i demostrant. tambe. que privaaquells que a Catalunya sempre estan titzar no equival a liberalitzar i que, finaldisposats a aliar-se amb qui sigui, van fer ment, el consumidor final no sempre en aprovar un Pla Hidrologic que es carrega- surt beneficiat. Són els mateixos, per cert, que més vinculats estan amb aqueva bona part dels recursos hidrics i. per tant, economics i socials de I'Ebre. Els al- lla Gescartera que es fonia els fons dels tres, van fer cas del orfes de la Guardia crit "lo riu és vida". Civil, amb la particiEls que neguen la memoria N'hi ha que volien fer historica pe,. no enfrontar-se pació d'algun bisbe, entrar la religió. per quan ells controlaven amb el seu passat feixista la porta del davant, Comissió del com a materia curriMercat de Valors. cular "normalitzada" en el sistema escolar N'hi ha que buscaven continuament el per mitia de la mal anomenada Llei de sotmetiment de la política europea als inQualitat. Volien -volen- també confessioteressos i a les decisions de I'lmperi. Els nalitzar. d'acord amb els bisbes i la seva altres. fan el que poden per afavorir el radio, la possible alternativa "no confesmultilateralisme en aquesta epoca de grisional". Els altres, malgrat la seva timidesor mediocre en els lideratges mundials. sa, han intentat impedir el retorn de I'enPero, en el sistema de Nacions Unides. senyament de la religio a I'esfera central col4aboren amb el Brasil de Lula. l'índia del fet educatiu i han proposat una del progressista -tambe fa el que potEducació p e r a la Ciutadania que podria Singh, el Xile de Bachelet, i proposen servir com a eina de foment de la conscanviar deute extern per inversions en ciencia critica, del raonament lliure i del educació, incrementant notoriament els compromis civic. N'hi ha que van privatitfons de la cooperacio exterior. N'hi ha zar les grans empreses del sector públic que obstrueixen el funcionament dels orempresarial -des d'Endesa a Tabacalera ganismes del poder judicial, per perpe(Altadis). de Telefonica a Argentaria tuar-hi majories conservadores, i que inscol.locant-hi al davant antics companys trumentalitzen els mateixos tribunals per d'escola. col.legues que. després, han fet mantenir la mentida, contra tota evidenel que han pogut per pagar el deute concia, després de la seva actuació irrespontret a base de favors de tota mena: intersable davant dels atemptats de 1'1 1-M. venir en determinats mitjans de comuniAmb el suport dels bisbes. els seus grups

el punt de vista de ForgeS

mediatics i la totalitat de I'extrema dreta. parametres homologables a Europa, Són els mateixos que van reduir notablei precaritzaven, encara mes, les relacions ment la concessió de beques, en els enlaborals a cops (inconstitucionals, tal com senyaments secundari i universitari, i que es va demostrar judicialment, després s'oposaven a la investigació científica per d'una vaga general) de Decretazo. Són millorar les expectatives i la qualitat de viels que converteixen en insult i crispació da de les persones amb alguna malaltia el dissens politic. Els que neguen la de caracter genetic. memoria historica per Són els que han insQue no votem 6s el que volen no enfrontar-se amb trumentalitzat la proels bisbes, e1.s dos banquers eis seus propis dimoblematica del terrorisnis d'un passat feixismés poderosos me amb la maxima ta. Els que, cada dia, vilesa, davant d'una i els emissors d'infamies llarg d'aquests proposta de dialeg quatre anys. s'han agosarada i amb prou carrega historica. dedicat a mentir. descaradament, sobre Són els que no accepten la igualtat de les seves responsabilitats i sobre el que les llibertats civils p e r a totes les persofan els altres. nes, al marge de la seva identitat o opció Amb memoria i amb historia, cal votar. sexual. Són els que qüestionen els drets No fer-ho és el que voldrien els bisbes, socials per a totes les persones i s'opoels dos banquers més poderosos, els sen, per aixo, a la Llei d'lgualtat. o a la emissors d'infamies de la COPE i &El regularització de prop d'un milió de perMundo, la totalitat de la dreta conservasones que, ara, poden tenir accés als dora. clerical i neofranquista. Votar, a serveis educatius o sanitaris. Son els més a més, amb il.lusió perla democraque es negaven a augcia, la laicitat i el progrés. és ammentar el salari rninim pliar i radicalitzar la majoria parlafins a situar-lo en mentaria d'esquerres

1 b

.. -

~.... . . ,

. .

, ,

.28,,"<,!.~..

.,z

S .

,',.>','.*

,.% ,',

.,,

'y,-,L<L..,/'

< ' ~

la reflexid

Sobre la síndrome de Brad Pitt

Txus Sanz Socioleg convivencia conyugal". A Catalunya I'any 2005 es Vivim, doncs, un temps en el van dura terme 31.140 matrimoqual les relacions de parella, nis i es van registrar 27.595 disquan s'inctitucionalitzen mitsolucions matrimonials (nul.litats, janqant la celebració del matriseparacions i divorcis). Al 2006 moni, són lluny de I'ideal canoel nombre de dissolucions es va nic de I'estabilitat. incrementar fins a 28.252. Tradicionalment. els amants de Mentre que el nombre anual de matrimonis s'ha mantingut estaI'statu quo es posaven les mans al cap quan s'anunciava un dible, en els darrers anys, al volvorci i asseguraven que I'incretant dels 30.000 casos, el nomment de les se~aracionsmatribre de se~aracionsi divorcis ha monials era un'indicador de la augmentat notablement (un 24% en els darrers cinc anys!). Si ens fixem decadencia moral de les nostres socieen dades del conjunt de I'Estat Espanyol, tats creixentment secularitzades. Jo tamI'any 2006 el nombre de dissolucions que poc no es que faci un elogi del divorci es produeixen durant el primer any de -no cal anar tan Iluny- pero reconec que matrimoni s'ha incrementat en un 330% tinc alguns dubtes sobre com interpretar respecte el 2005'. Si es mantenen aques- aquesta dada, si en positiu o en negatiu: tes tendendes, no estem lluny de I'any en positiu, com a expressió d'ufla mes gran autonomia en la incessant recerca en que el nombre de divorcis i separahumana de la felicitat i, en negatiu, com cions superara el de matrimonis. 1, és clar, quan de petits ens van dir allo que el I'evidencia de la contínua frustració en matrimoni era aquesta fita. Son " ~ ear tota la viEls homes heterosexuals tenim esoecialment ~da"... alguna coproblema: sempre ens fa ombra preocupants els casos en que els sa acaba grinyoen Brad Pitt. En el cas divorcis o separalant. Si em de les dones, es diu Julia Roberts invoiucren oerrneteu la aotambé nens pecadia, pode; dir que fins i tot a la casa reial espanyola, tits, els quals normalment viuen la separació dels pares més com un drama que que preten ser exemple de tradició i "bons costurns". accepten que I'hereu es no pas com una solució. Si be és cert que la pregunta sociologicament perticasi a la catedral de I'Almudena amb una dona divorciada, o que una de les filles nent no seria saber per que la gent es didel rei es permeti un "cese temporal de la vorcia sinó. més aviat, comprendre per ~

que la gent es casa (és a dir, saber per m6s n'hi ha un i les possibilitats que que donem per descomptat que les relas'enamori de mi són -per que enganyarnos- més aviat remotes. Llavors, em sencions familiars s'han de basar en la pareIla i que aquesta s'ha d'institucionalitzar to temptat a comparar totes les meves socialment mitjancant el ritual de matriparelles amb el meu ideal de parella i en aquest exercici, inevitablement, en moni). no em puc estar d'aventurar una possible explicasurten sempre ció a aquest fenoPOtSer les persones apliquen perdent. PosemUn exemPie. men: Jo cree que a les seves relacions sentirnentals De vegades pasla culpa de tot pautes i actituds propies sa que un, quan plegat la té en Brad Pitt. de la societat de consurn és un adolescent M'explico. Els barbamec, s'enahomes heterosexuals tenim un problema: mora per primer cop. Es tracta d'una sensempre ens fa ombra en Brad Pitt. De fet, sació desconeguda fins aleshores, una qui diu Brad Pitt diu George Clooney, barreja de plaer i dolor, una estranya necessitat d'estar a prop d'una persona, David Beckam, Rafa Nadal o qualsevol que pot acabar fins i tot generant dealtre que pugui ser considerat un ideal de pendencia física i emocional i que, sovint, parella. En el cas de les dones heterosexuals, el seu problema es diria Julia es barreja amb la natural curiositat per Roberts, Aitana Sanchez Gijón. Ana iniciar-se i experimentar en el fertil camp de la sexualitat. De vegades passa que el lvanovic o Shakira. El nostre problema practic és I'existencia d'un model de panostre amor é s correspost i llavors tot esrella "ideal", un model alimentat per la indevé fantastic: Tenim la intima sensació dustria cultural i les ingents i creixentment que hem trobat la persona amb la que edulcorades pel.licules de Disney serem sempre felicos. De vegades, no obstant, les coses no acaben de rutllar o Hollywood. Aixi, s'ha estes la idea que, com hom s'esperava i la relació s'acaba en algun lloc del món, existeix la nostra mitja-taronja, la persona que ens comple- trencant. Al cap d'un cert temps, és posmenta perfectament, el nostre princep sible que, fins i tot, ens tornem a enamoblau, que ens fara felicos i amb qui menrar. Aquesta vegada estern convencuts que I'amor no és fruit d'un caprici adolesjarem anissos; una persona atractiva, amable, carinyosa i alhora una mica "cacent. o de la curiositat, o de la pressió nalla", intel.ligent, que tingui molts diners, social (de I'expectativa d'allo que és soexit i reconeixement professional, sensibi- cialment esperable i correcte). Aquesta vegada ens sentim plenament satisfets litat social, que sigui "progre", que ens i tenim la sensació d'haver trobat la perompli espiritualment i sexualment i, es sona ideal: és més atractiva que I'anteclar, que sigui I'enveja de tots els qui ens envolten. Una persorior. practica esport habina que sigui, resutualment, sap cuinar, li agraden els autors de mint, corn en la generació Beat, el Brad Pitt. 1, és clar, malau; jazz i el cine "indie" i, radament, sobretot, de Brad ens ha -: Pitt noobert

. ... . . . .. .- . ..

.. .*... .: : .., . ... ~-,,< . . . ~

,N,., -..-.

\ . -

49 7

la porta a sensacions fins ara desconegu- feliq i després he descobert que estava des, com ara I'orgasme múltiple o el sexe equivocat, qui em diu que, amb aquesta tantric, a les quals ja mai més no voldrem nova relació, ara que sento que he trobat renunciar. Un matí de diumenge ens diu una persona que em satisfa de debo, no que surt a comprar el diari i ja no torna m'acabi passant el mateix? Si ens plantemai més. Setmanes després una amiga gem aquesta pregunta. llavors és que ens confessa que I'han vist petonejar-se hem caigut sota la "síndrome de Brad en una discoteca de moda amb una perPitt": la creenya en I'existencia d'una pasona del seu marella ideal.,~la reteix sexe. cerca @una mes Només si som capacos de sortir D e s ~ r é sde la gran quota de felide I'espiral de consum esdevenim tempesta arriba la citat i I'angoixant persones realment Niures calma i, amb les sensació de la fidarreres aigües nitud de la vida, de maig, un dia, per casualitat. mentre acaba produint frustració. I tinc alguns passegem tranquil.lament per un parc dubtes que el camí de la frustració ens captivats per I'olor de I'herba encara huporti a la felicitat. Com a molt. ens pot mid&, coneixem a la persona que esdeportar a I'autoengany. Quin és el preu per vindra el nostre tercer gran amor. Una acceptar que la nostra vida és imperfecta, persona sensible, educada, amb el cap que existeix un cost d'oportunitat en camolt ben moblat. amb mirada franca i riudascuna de les nostres decisions i que, re alegre i desacomplexat; una persona potser, acabem assumint les nostres relaque transmet, només amb la seva comcions sentimentals amb una certa actitud panyia, la intensitat d'una abracada. que de renúncia o amb una certa sensació de t'acarona amb les paraules. que t'inspira resignació? confianca i a qui encanta jugar amb els La "síndrome de Brad Pitt" és una teus cabells, en les nits de llamps i trons, metafora per intentar explicar una intuició. quan tots dos cerTinc la sensació que, quem I'escalfor dels potser per primer cossos sota els cop, les persones Ilencols; una persona, ., apliquen a les seves en definitiva ... amb relacions sentimenqui t'imagines tenint tals pautes, mecanisfills. mes i actituds proDe vegades passa pies de la societat de que, com que les perconsum. Com sasones canvien, i tu bem, el motor de la .;S també ho fas. al cap societat de consum d'uns anys de conla continua insatis, ',' és vivencia, i de mutu facció: comprem acord. ho acabeu dei- : ' , quelcom seduits per la publicitat o pel seu xant. Quan t'enamores per quarta vegaeventual valor d'ús da, hi ha una pero. un cop I'obtepregunta que et conim, ens acaba intemenqa a neguitejar: si % . . ressant més una altra *-. . ... . amb les meves antecosa. Qui es compra riors parelles vaig teun cotxe, en desitja i nir la sensació que un de més potent; qui L em feien plenament ,. , es compra una casa, ' , , , , <L., . ,;: ,,,,', ~

en desitja una de més gran... Només si dístiques, pero imagino que, si poguéssom capacos de sortir de I'espiral de con- sim calcular la mitjana de parelles que sum esdevenim persones realment Iliuuna persona té durant la seva vida, nores; renunciar al consum irracional, arrisaltres n'acabariem tenint més que els nostres pares, bar a discernir el que és esseni els nostres fills Una societat que ens fa ostatges cial del que es més que nosalaccessori, es un rnitjancant la sacralització tres. En part aixo s'explica per la primer pas cap i la seducció dels objectes a I'emancipació més gran autonode la societatmia de les dones trampa. d'una societat que ens fa ostat(que no depenen tant dels seus marits ges i que ens aliena, paradoxalment, rniti poden decidir deixar-los cense que perijancant la sacralització de la propietat i la Ili la seva estabilitat) i en part també pel seducció dels objectes. repetit argument segons el qual ara les Com deia, potser per primera vegada, persones tenen menys capacitat de sacrila Iogica del consum s'imposa fins fici (una idea molt cristiana, d'altra i tot en les relacions de parella, banda) i al primer problema conquesóncadavegada jugal decideixen separar-se. més curtes i Jo. com us deia. no desmés freqüents. cartaria la influencia No disposo de del mal exemple d'en dades estaBrad Pin

! b

..,.

l . Sbn dades earetes de I'INE i de I'IDESCAT. En relació a Catalunya hi ha altres dades que són interessants, tot i que potser mereixerien un article a part. Per exemple, el 2005 és el primer any en la historia recent en el que. en els matrimonis entre espanyols. els rituals civils superen als catblics. Si comptem el conjunt dels matrirnonis. I'any 2005 un 42% es van realitzar segons el ritual catolic. un percentatge que era del 63% I'any 2001. Quan el matrimoni es fa entre persones @origenimmigrant, només el 15% trien el ritual catolic.

49 9

ENTORN. sccl 6s una miciativa t i ~ p l a c . c m l i t u Ă d a c m a ~ooperalivam i l a d e trebdl associat i consumidors que realilze serveis sncmeducatus p* alr e u s arsooats itemen en general. Iniciativa d'esplac ENTORN ceix en al si d'Espiais Cataianr. amb el nom d'â‚ŹSPLASH! cap a I'any 1988. A1 CaD da 4 envz as constitueix Com a coope;sika per tal de diferenciar els serWs profass~onabi sls volumafis de ~associscib. mantenint la rinculecib a partir dels socis consumidas.

1. Rssassoreuvos. Per l o l r apuellr projectes prolesrionalr qus puguem reelitzar amb vosellres.

2. Panicipau. Fau-nos saber les vostras propostas da serveir, millares en els que raalilom. m c ~ ~ i t a t...s ,

3. isum a r h r dr v o n m c u r r i c u l m

E1 1993 es fusiona mb AREC. cooomativa de s h i l a n ~ b j e ~ l t lormada us ~ n t r aesplais de B a d a h . adoptan1 definitivament el nmn

CATALANA T m b a l l m m I tm h rM&r d i C i l a l w i b de 1 arraiimant Iscll dalr n0stt.i r a i n l t i 11 idanfdic"u0 c v m 1 qia a.8s ~6p.i

INNOVADORA

Rasolem mariri~ manitnsmddicm % i ~ l d g ~ , m i g w imuahtint psmnnilmn iIs racuno~sdursiniiiaigniriatut

EXPERTA Rmb Vaval& mbrda 10 inp tarpanbnaa m o f n m IOIYCIORS ~ 0 n t r a s t ~ den8 ~acllvitals O" tom .~pllllrlt~.

PROCRESSISTP.

Portan a .1 rirtir8 mpnsiiiil ui idead mi ~domlilicmimb el Morimsnl L i i c i Propiiirirts

EFICIENT En. dolan 6uu apmhrd atncninh, t pmlnriond pi gnantk Ii mlvkcii dah naitri, Yneil.

5, IIU~J, !;CCI u,2 " o a o m a a - i ~ Tel. 93 302 6 1 62 - Fox 9 3 301 96 94 ' ",i. entorn@entorn.org / www.entom.org I

>.: T

,,,

.:,

..*, /

. >.

polític de la laicitat

Joan-Francesc Pont President de la Fundació Ferrer i Guardia Ilibertats de pensament i de Tractaré d'explicar la demanconsciencia. Només aixo, el pada dels sectors de la nostra soper del catolicisrne com a bancietat que, sota la bandera de la dera antiliberal ja justificaria polaicitat. hern dernanat, respecsar una certa distancia entre els tuosament, per segon any, a polítics democratics, de qualseI'Alcalde i als regidors de vol convicció, inclosos els catoBarcelona que deixin de particilics, i les cerimbnies de religió par com a autoritats públiques oficial. a la missa de la Merce. Alguns Allo que perrnet desenvolupar pensen que som uns intolerants un catolicisme-religió d'Estat, a o que el nostre combat és anticerts paisos, i un catolicisme-rereligiós. No és aixo! ligió-com-les-altres a Anglaterra Cornencem pel principi: la o als Estats Units, per exemple, és la vomissa de la Merce és un acte de culte d'una confessió particular, la catolico-rocació d'imperi de I'Església Romana sobre el territoris que considera propis. A mana, que va ser, practicament, I'única Nova York els catolics participen a la ceoficial i autoritzada a Espanya des de la rimbnia ecumenica pels morts de 1'11-5, conversió de Recaredo i les definitives i a Madrid monopolitzen una cerirnbnia decisions, en aquesta materia, d'lsabel de Castella i Ferran d'Aragó, aixi com del exclusivista pels rnorts de I'll-M. Exernples corn aquest ajuden a comprendre les seu nét. Carles, ferotge enemic de la reforma luterana. raons per les quals la repúbliLa veritat és La república ha de donar ca ha de donar que si haguésalgunes Ilicons de distancia algunes Iliqons sim estat cade distancia a la paqos de mana la vella religió d'Estat tenir I'exemplar vella religió convivencia de d'Estat. I'escola de traductors de Toledo i d'haver A Belgica els princeps es casen a apres una mica de la crítica de la religio I'Ajuntament de Brussel.les. d'acord amb romana de Luter avui seriem un país més la legislació civil, i després, com la resta modern, obert i tolerant. Pero no: AUSdels ciutadans, celebren o no un ritual retries i Borbons, i després tradicionalistes, ligiós. A Espanya els membres de la carlins, franquistes i "blancs", en general, Casa Reial (i la filla d'Aznar) només es han insistit a bastir una Espanya catolica, comprometen davant els ministres d'una religió... uniforme i avorrida, cense lloc pera les

49 11

Bisbe, haurien d'assistir I'11 de setembre a un ple municipal i escoltar les opinions sobre ells dels grups politics municipals. propies religions I'esfera de la vida públiLa Ciutat no ha de participar com a tal ca dels ciutadans i la de I'expressió de a la missa de la Merce, pero pot organitles creences dels fidels han de romandre zar un acte de caracter espiritual obert a separades. Que ningú em digui que la tradició jus- totes les religions, creences i conviccions i, fins i tot, fer-ho a un temple catolic amb tifica la celebració católico-romana de les festes majors! Quina tradició? La de la in- vocació ecumenica com Santa Maria del tolerancia religioMar. Em sembla que la diferencia sa que prohibia Si hi ha coses aue el cor coneix entre una cerimoels anomenats i la raó ignora: deixem al cor cultes diss~dents? nia com aquesta la maxima capacitat de sentiment! ara La tradició de la de patir a la missa a la festa Merce, amb els regidors prestant vassamajor, en clau 2007, només pot Ilegir-se llatge al Bisbe, seria abismal. En comencom la recuperació d'un espai espiritual, comú, compartit, no apropiat per cap con- cem a parlar? Perque, en realitat, som els militants fessió, ecumenic i obert. de la laicitat els que professem un resPero no veig cap afany de transpecte més gran per la religió de cada percendencia a la cerimonia de la Merce, sona, quan volem que sigui I'expressió marcada per la submissió del poder civil d'una consciencia lliure i no el resultat a I'eclesiastic, per la representació de la d'una imposició ideologica o política. Si. Ciutat que s'agenolla davant els idols i amb Pascal. hi ha coses que el cor coque ha d'escoltar reprovacions per la seneix i la raó ignora, deixem al cor la maxiva conducta. Quin escandol! Com a conma capacitat de sentiment! trapartida, els canonges. presidits pel El catolicisme ja no és la religió oficial,

i en benefici de la democracia i de les

De la modernitat líquida als liquidadors de la modernitat... Vicenc Molina Professord'Etica empresarial de la UB N'hi ha que tenen molta barnostra realitat, és reconeixer la ra. I n'hi ha que, de tanta que en inevitable superació dels vells tenen, se la trepitgen. La barra, horitzons de la modernitat il.lusvull dir. trada, dels vells valors rnoSón analistes, comentaristes. derns ... Sí, si, dels vells valors assagistes, periodistes. profesrnoderns, pobrets! sors de diferents coses que to1 diuen que cal superar aquells tes acaben en "ia", ben vells valors moderns perque instal4ats en els seus trons de eren massa solids. És a dir, cbmoda superfluitat mediatica o massa durs, massa exigents, dogmatica, ben convencuts de massa vinculants, massa cornser els millors descriptors de la promesos. Eren, per tant, poc nostra ubicació en el món, ben aptes per contribuir a explicar el arrepenjats en els taulells des d'on "punmón després del canvi de paradigma que tualrnent" emeten opinió que explica el es produeix com a conseqüencia del pas raconet de realitat que -segons que a la societat postindustrial, globalitzada. diuen- observen. Un model que també ha estat definit com N'hi ha que, aprofitant que a I'actualia segona modernitat (deixar enrere el titat hi ha un debat conceptual sobre les pus de societat de producció industrial caracteristiques d'aixo que alguns anoclassica, i anar derivant cap al capitalismenen "modernitat liquida", no dubten me de consurn i d'espectacle, tot allo que a actuar com a veritables liquidadors de passa després de la convulsió energetica la mateixa moproduida pel dernitat. Perque crack petrolífer N'hi ha que no dubten a actuar el que volen és de 1973-1 974). com a veritables liquidadors carregar-se'n La nova moderde la mateixa modernitat I'esperit. .. nitat es fonaAra resulta mentaria en la que, en el debat sociologic, filosofic i 4 b - recurrent liquidesa dels principis i dels viament- politic, s'ha anat posant de rnosistemes, en la continua permeabilitat de da afirmar que allb que és veritablement les idees i de les mateixes realitats socontemporani, 6s a dir, allo que indica c i a l ~sotrneses , a un procés de perforació que s'esta autbnticament "a la moda", en i desgast continu. Desgast provocat per I'onada dels temps, al capdamunt de la I'imperi dels fluxos que s'interrelacionen gestació de les coordenades i parametres en xarxa i que canvien constantrnent, que ens poden permetre comprendre la sense tenir una forma previa definida,

que s'adapten, com els continguts Iíquids, mercats financers, qualsevol bestiesa que soni a idiosincrasia "cultural" de qualsevol als continents ... -potser aniria millor dirgrup- ... O bé, d'altra banda, corn la posne contenidors- que més convinguin. Són fluxos d'informació -més o rnenys sibilitat d'arribar a un acord rnadur i responsable de caire democratic, que vinculi buida, més o menys vacua- i de finances -especulatives, efimeres. és a dir, sense les accions dels individus i dels grups per mitja d'una etica "indolosolidesa, sense dedicar-se a cap inversió productiva en el món real.. ra", superadora de les fixacions de les Ens trobem instal.lats en la postmomorals del dolor i de la renuncia, proposidernitat postrnaterialista o, com ara afirtiva de I'accés humanista a la felicitat -pero a la de men amb contundencia, en Postmodernitat O modernitat líquida tots, és ciar, peruna modernitat caracteritzada per la inconsistencia que en tenirn els en líquida caracterit- del^ valors que fonamenten les idees zada per la incomptes del sotconsistencia dels metiment a un valors que fonamenten les idees, per la codi de veritats morals tancades que, insubstancialitat dels anhels que conforcom sempre. respongui a un o altre sistemen les pautes de I'acció, per la dilució ma de relacions de poder. En aquest sende les expectatives que podien engrescar tit, una etica postconvencional, basada una mica el camí del progrés cap a cotes en els valors de la solidaritat democratica més altes d'alliberament, d'emancipació ... i ciutadana, ens pot ser útil enfront del replegarnent comunitarista o del ressorgiValors. emancipació. progrés? Doncs no. resulta que no: tot aixo pertany al vell homent de les voluntats teocratiques. Aqui ritzó del somni il.lustrat. rnassa modern. pot haver-hi un pont entre el fonament Esborrat, doncs, per massa antic ... humanista de la primera modernitat i una I aixo pot tenir conseqüencies de difede les percepcions possibles d'un enfocarent signe. Per exemple. es pot viure com ment més "tou" que no abdiqui del comuna tendencia a la relaxació absoluta en promis amb els drets de les persones. el terreny de la moral pública. corn la reAra. és clar. aixo tan sols és possible si lativització de tots els comportaments fem servir un cert metode de raonament "crític" -tan modern!- no gaire apte per i I'acceptació de tota mena de pulsions. als qui s'estimen rnés quedar-se només com la falsa igualació de totes les opcions ... Perque pot semblar amb una sola versió de les coses ... que no hi ha cap valor "soPerque alguns l i d que pugui servir d'aquests s'atreveixen com instrument de mesura i, fonts d'autoritat del seu per tant, que discurslnarració (i mira que és antot ha de ser acceptat acriticament -1'augment de les desigualtats, la discriminació dels més dhbils, el sotmetiment JZygmunt de la política al : Bauman, -. per exemcaracter irra,~, ,A' ple. Com gaicional dels ,.' C

\,,'

L '--,-:

!l/

.9 ' '

rebé sempre, els generadors d'opinió són -i solids- que eren defensats per aquells interpretables, pero, la veritat, no penso que creien que es podia construir el futur que només vulguin dir aixo o, fins i tot, per mitia de la fidelitat als ideals, als vells que preferentment diguin el que es diu moderns valors il.lustrats. I que, per tant. que volen dir. Cesmentat Bauman. de per construir socialment la realitat resmoda actualment, malgrat ser fidel a la pectant aquells valors, calia prendre comseva vella formació marxista, certament promisos. I actuar. És a dir, fer política. tan moderna 4 e debo-, afirma, entre alEls que més defensen la liquidesa d'atres coses, que la liquiditat d'aquesta sequesta anomenada segona modernitat gona modercreuen que. nitat ha posat com que tot Pot semblar que no hi ha cap valor en perill tots "solid" que pugui servir és tan efímer. fluctuant i imhucorn instrument de mesura i, per tant, res a mans -persanals, íntims, que tot ha de ser acceptat acríticament dir, líquid) fraternals, lacom els fluborals, intel.lectuals- substituits per anoxos d'informació i de dígits financers, nimes, efimeres i, evidentment, fluctuants sense més solidesa, cal renunciar a adxarxes innominades. Liquidar els vincles quirir massa compromisos i, sobretot, a entre les persones -des de I'amor fins a intentar portar-los a I'agora pública. ES a la feina...'- serveix per contribuir a la indir, cal renunciar a la política, a I'acció certesa, la fragilitat, I'empetitiment i la inciutadana organitzada. Diuen que, ara, satisfacció. I aixo porta a I'afany de més corn que tot ha de ser líquid, cal liquidar consum, com a única "solidesa" supletoles velles fórmules d'articulació dels disria. I qui en surt beneficiat? Senzillament, cursos -de les narracions, per fer-ho més alguna cosa tan moderna -també de versemblantment postmodern ..o era modebo- com el capitalisme en els seus dern líquid?- que s'adeien amb la decomportaments menys efímers, mes dumocracia institucional. També diuen que radors, més abassegadors. el que cal és inspirar-se en les noCompreu, compreu, compreu, ves fórmules de particique, com més liquipació -liquides, per dem la modertant fluctuants i no gens solides-, al marge de la democracia de les institucions, al marge de les organitzacions, assuveureu mint la fluctuació episodica, efírneconsumir de ra. de les internou per tal d'obconnexions que, tenir alguna cosa [esporadicament, solida. serveixin per relaAra. aixo si. poc ducionar individus només al voltant radora... d'una "causa" concreta. Aixi, diuen alguns, aca\\ diuen, és indiba amb els vells ,,,\ V , ,, $ somnis moderns

49 15

exemple, votar o no: aixo de les eleccions Quan aixo succeeix, acaba per guanyar la dreta. és clar. Perque aquests si que i de la intervenció en les institucions, secreuen en alguna solidesa -la dels privigurament, és rnassa solid. És rnillor senlegis, la de les velles morals del dolor, la tir-se líquidament enganxat a alguna de d'alguns diners que, per molt liquids que les formes participatives que la liquidació sernblin, acaben per ser d'allo més solids. de les velles idees esta encunyant. Gairebé sernpre aquesta renuncia a Anem arnb cornpte, doncs, amb les inI'acció política organitzada és promoguda tencions -efirneres, rernotes, liquides?per privilegiats d'aquells enterraals quals tant Liquidar els vincles entre rnorts que, volent se'ls en refot . les persones serveix per contribuir liquidar la rnodernitat, el que estan quant i corn s'in'a la incertesa, la iragilitat verteixi en ensefent, en realitat. nyarnent públic, és liquidar les en sanitat, o com s'irnpulsi o s'aturi I'exnostres .perspectives d'acció per tal de . construir socialment alguna cosa. tensió de les llibertatscivils i dels drets socials. 1, a base de liquidació de valors En positiu. Perque la construcció necessita d'algun fonarnent rnés aviat i insistencia en la liquidesa. desvirtuen I'efecte de la participació electoral ... solid. O no?

...

e.-

1. Baurnan. Zygmunt. Amor liqiiido Acerca de la fraailidad de los vinculos humanosL ~ a d r i FCE. g 2005. Baurnan. 2. Vida liquida Barcelona: Paidds, :1006

el monografic

Lyotard, Marx i el camarot postmodern Joffre Villanueva Llicenciat en Ciencies polítiques combinaven conceptes topograHo admeto: sentia curiositat fics, filosofics, antropologics, i vaig llegir La condició postmoderna'. de Franqois Lyotard, que histbrics i estetics. Tipus "la implosión de los centros urbanos s'ha de ser masoquista. El reen el yo-todo produce una exfosum es que no s'entén res. liación (a)histórica de la dimenS'identifica la modernitat amb sión tribal que reducen las inuns papus que es diuen "grans relats". se'ls hi busca un error cógnitas a una sola: pit o ~ u i x a ? "Tenia ~. la sensació que argumenta1 de tipus lingüístic Foucault anava fent salts de traque els desconnecta de la realipeci i piruetes argumentals sentat i patapam! Ja hem mort el se solta ni volta i se'm va cansar papus! Ni el David, ni el la vista. A prendre pel sac, Manelic, ni Frodo Bolsón, posi doncs, si no I'entén ni el Chomsky! La un Lyotard a la seva vida i espolsi's els darrera lectura (després d'algun altre Ilifantasmes tronats de les golfes. i diversos números de la revista bre Un any abans, havia recollit de casa Archipiélago) va ser Impostures intel.lecd'un amic un llibre que es diu Problemas tua1s6, una resposta esclaridora a tanta de legitimación en el capitalismo tardíd. Vaig veure que era del Jürgen Habermas faramalla. De tanta incursió en territori postmoi vaig pensar que seria una cosa bona de dern, pero, algunes idees sí que n'he arriIlegir. pero va resultar ser infumable. bat a extreure. La primera, que la crítica Temps mes tard vaig veure que era una al projecte postmodern parteix de gent resposta a La condició postmoderna. O que no ha entes que és la modernitat. sigui, jo masoca per llegir i I'Habermas Bé. si la moderencara més ~ e r respondre i enChomsky deis que el1 no tenia cap nitat la reduim al marxisme-leninistrar en el joc. De desacord amb Foucault, tanta tribulació me, el colonialisme'n va salvar el basicament perque no I'entenia massives i la m i Chomsky, que en quina de vapor, doncs potser sóc jo que una entrevista deia que el1 no tenia cap no I'he enteca. No deixa de ser ironic que desacord amb Foucault, basicament peralgú consideri que la modernitat entra en que no I'entenia3.Em va tranquil.litzar crisi per la impossibilitat de les seves bamolt, perque també havia intentat llegir La genealogia del racism@i se'm feien ses teoriques, els grans relats de marres. molt feixucs aquells paragrafs en que es d'explicar-ho tot. És molt deshonest re-

49 17

cordar-se'n d'un il.luminat com August doncs que potser no paguen la pena. I si Cornte o de la pitjor lectura marxista i a tu el que et rnola és la revolució de dalt oblidar-se de Hume, Locke, o Stuart Mill a baix i de dreta a esquerra (o de baix a (d'aquests s i que se'n pot recomanar la dalt i d'esquerra a dreta, no vull ser jo el lectura. perque se'ls entén quan esque imposi models), doncs que potser no criuen). Que no es pot explicar tot, és són tan importants, que arnb una mica de una premissa racionalista. nornés I'irrapaciencia i quatre teories ben sofisticacionalisrne religiós o filosofic poden pendes trobarem la contradicció definitiva del sar que hi ha respostes a totes les presistema de poder i tot saltara pels aires. guntes. Si cada De manera que no individu té conscienAl camarot ~ostmodern. cal dir que ets cia, no hi ha possid'esquerres, aixo 1, Internacional siha fet verb, bilitat d'establir una nornés és una concarn i serpentines veritat universal, venció. No cal oraacorn a rnínim pel nitzar-te, reflexiona que fa als principis morals. Del que es a casa teva i quan surtis al carrer ho tracta és de construir un ordre social que veuras tot més clar. No cal que t'indignis garanteixi que la consciencia d'un no amb la pobresa, la humiliació o la tortura, s'irnposi a la de la resta. La democracia, la dignitat és un concepte petitburges. en diuen, és un invent que no acaba de I tens al pobre Habermas buscant els convencer als postmoderns. Suposo que problemes de legitimació del tardo-capitaes perque la democracia s'ha de construir lisrne. Si Jürgen, uns problemones de cosobre un rninim cornu denominador de Ilons, el mur va caure cap a I'altre cantó valors i sobre la possibilitat de contrastari el que hern viscut és una al.lucinació los a partir d'un debat racional. I si la raó col.lectiva. ja se sap que aixo de la postés un altre papus ... modernitat consisteix a pensar que res és La segona conclusió és el que sembla sinó tot el conque si entres en territori trari. De fet, vivirn la utopia postrnodern pots sortir-ne socialista. el millor dels considerant que si els mons. Jürgen, no ho has Drets Humans són un entes. Al camarot postmoconstructe social d'una . dern. la Internacional s'ha fet epoca determinada, verb carn i serpentines

1 b

1. Lyotard. Jean-Francois. Angle Editorial 2. Habermas. Jürgen. Editorial Catedra 3. "Mai he conegut ningú que fos tan completament amoral. Generalment quan es parla amb algú, hom suposa que s'hi comparteix algun territori moral. Amb el1 em vaig sentir, no obstant. como si estigués parlant amb alqú que no habites el rnateix univers moral. Personalment em va resultar simpatic. Pero no el vaig poder entendre. como si fos duna altra especie o alguna cosa aixr 4. Foucault. Michel. Ed. La Piqueta 5. Els autor5 castellans hi afegeixen un toc de gastronomia o de tauromaquia. per allo de no ser menos 6. Bricrnont. Jean i Sokal, Alan. Ed. Ernpuries

Postmodernitat i antropologia

Josep Sellares Antropoleg És en Franz Boas qui va enlaire en Marx i la seva obsesdesmantellar el discurs pseudosió per la lluita i control de la incientific sobre I'evolucionisme fraestructura corn a motor sounilineal i el progrés indefinit, cial, en darrera instancia. de les societats: o la demostració, feta tan estimat pels pensadors del segle xix i tan útil als governs per May Douglas, que la unicitat colonials i les classes dirigents de I'ésser huma, com a individu dels paisos industrials, i que va moral en acció. és una creació introduir la intersubjectivitat que relativament moderna i profunva significar la fundació de I'andament fragil creada per raons tropologia com una practica jurídiques lligades a la propietat, científica moderna. són, entre d'altres, aportacions Caparició de I'Altre crea essencials de I'antropologia. I'axioma basic de I'Antropologia, el relatiLamentablement, la descoberta d'en visme cultural, base de tota I'epistemoloGodel de la impossibilitat de la comprensió global del nostre Univers en matemagia i deontologia de la disciplina i, amb aquesta, tot i que encara no es formulat. tiques, la formulació de la teoria del caos apareix el concepte de constructe cultuen física, i el fracas de la construcció de ral, és a dir, estructures socials que es I'home nou, tant en el camp feixista com consideren "naturals" i que, en realitat, en el comunista, que destrueixen els són simples creacions culturals basades grans mites de progrés de les societats en fets físics sense occidentals, dernacap relació. nen una fórmula Estructures socials que La feina posteque vesteixi I'home es consideren "naturals" rior va consistir en liberal, sense inla destrucció d'allo simples creacion~culturals teres a transcendir que es veia com a les seves limitabases indissolubles de I'home com a enti- cions i, ara, un cop demostrada la vacuitat, i que, en realitat, constituien parts del tat del concepte de progrés, sense objecconstructe occidental de I'Home Modern. tiu vital. És en aquest context que el Així, la feina d'en Malinowski, demostrant relativisme cultural explota demolint qualla inexistencia del complex d'idip freudia sevol altra consideració ideologica. en moltes societats d'estructures parenEn I'antropologia la postmodernitat tals diferents de la nostra; la feina dels arriba, no a explicar les realitats analitzaantropolegs marxistes en les societats de des en etnografia, sinó a interpretar-les. caqadors recol.lectors, deixant amb el cul I és d'aquesta manera quan, a banda de

49 19

gistes demanessin la reintroducció de\ visaber que iina rnateixa cultura o cornunirus de la verola. en nom de la defensa de tat genera interpretacions diferents dels la biodiversitat. rnateixos costurns, des del punt de vista Malgrat aquests problemes, les eines de les dones, dels pobres. dels rics o d'observaci6 de I'etnologia i les analitidels hornes, tarnbé es descobreix que en ques de I'antropologia, encara poden ajugenera de diferents depenent de la figura dar la cornprensió de I'antropoleg que de I'Altre i del seu fa l'estudi'i detotes Tot estudi és només funcionament com les seves cirun discurs sobre la realitat, a societat. En cancurnstancies ~ e r s o nals. El resuliat es sense forca explicativa vi. els discursos gasosos de rnultique tot estudi és nornés un discurs culturalitat, interculturalitat i altres mandangues, arnb que sobre la realitat. sense forqa explicativa sociolegs i polítics illetrats ens il,lustren ni, sobretot, comparativa arnb altres. continuarnent, no perrneten discernir la En aquest context, I'antropologia no diferencia entre el que es una constatació ha pogut generar un discurs, prou potent de la diversitat de constructes culturals i per clarificador, de I'error en la la seva utilitat per articular societats dirnanipulació i ús dels seus verses i les relacions entre diverses conceptes des d'un punt de societats, i el que és la manipulació vista politic, quan aquests de constructes culturals per irnpoeren simples categories sar o mantenir deterrninats privilecientifiques. Per entendregis enrnig d'un conflicte ho: és corn si els ecolo-

Cestetica de la postmodernitat

Vicen~ Molina Professor d'Etica empresarial de la UB d'assolir; tendencia a I'atomitzaNo. No n'hi ha prou arnb els ció i fragrnentació de la conscornentaris, reflexions i judicis ciencia ciutadana; renúncia a la critics al.lusius a I'etica postmomobilització, política o sindical, derna. D'aixo, directament o no, n'hem parlat -i, sobretot, escrit amb I'excusa de garantir I'ocupació d'algun lloc de treball que (perque resulta que tot ja és esencara cregui que pot competir crit...!)- a bastament. amb la Xina (on es fan cinc dies El paradigma de la postmodevacances percadadeu anys dernitat pot situar-se, entre altreballats, corn a maxim! -estres consideracions més o tranys miracles del "socialisme menys fugisseres, en el marc de de mercar quan és conduit pels les interpretacions culturals de hereus de I'estalinisrne...). És a I'actual etapa d'evolució (si no dir, campi qui pugui... és que es tracti d'involució) del capitalisCestetica postmoderna tarnbé respon me. Capitalisrne financer transnacional, a aquests plantejaments. Basada en el capitalisme de consurn i d'espectacle efípensarnent debil, la Ileugeresa, I'hiperinmerque ha anat substituint el classic cadividualisme i la fredor... Per tant, deixant pitalisrne industrial, de producció. seguint a part la tendencia postmoderna a enfoel ritme de la globalització. I aixo - ja ho havíem comentat- ha comportat serioses tre-se'n dels avenqos defensats, Iluitats i, amenaces per a la democracia: substituen alguns raconets de món. aconseguits cid dels referents polítics pels economics; pels compromisos dels comportaments inspirats en I'etica de I'humanisrne libeautonomia de I'especulació financera en relació arnb el conjunt de les estructures ral/socialista (podem intercanviar I'ordre dels dos adjectius o economiques i soAauella olor esvaida. substituir-ho per eticials: sotrnetiment. - en definitiva, dels queja no recorda de com ca civil republicana), tarnbé hi ha motius afers públics de la era Igectiuquan era jove ~ e sentir-se r amb consciencia ~ ú b l i dret al rebuig estetic ca- a ~'economia,i declivi i deteriorament de la política; limid'aquest paradigma postmodern... tació de les llibertats civils 4 perill que Perque, quins són els seus colors, i quina la seva Ilum, i quina la seva olor? aquesta limitació compti arnb possibles fonamentadors o argurnentadors- per la Aquests colors d'un mediocre gris metal.lic, aquesta llum inspirada en un por a la inseguretat; restricció dels drets neó que s'ha oblidat dels tons pastel, socials i laborals que tant havia costat ~

~~. ...

49 21

aquella olor esvaida, que ja no se'n regats, en comptes de la poesia. Les imatcorda de corn era I'estiu quan era jove ... ges petites i en solitari, en comptes de La fredor metal.lica ha anat substituint I'auditori públic. La cel.la, en comptes del I'escalfor de la fusta i dels tons vius. carrer. Mirern com són la rnajoria dels locals de 1, per acabar-ho d'adobar, alguns, moda. els edificis emblematics. els cenconfosos. entristits, seduits. no paren de tres comercials, on I'estetica brutalista consumir i consumir cada cop mes del (segons sembla. Ricard Bofill en va ser rnateix. ornplint-se de materials que neun dels primers executors, avant-la-lettre) cessiten ser endollats i que, amb tantes caracteritzada per voltes que fan els l'exposició directa, Cendoll permanent en comptes de cabiejats deis ensense cap embela improvisació, I'energia creativa, dolls, els acaben Iliment, dels mitencerclant, encala recerca dins d'un mateix jans constructius i denats, a la cadidels rnaterials i ra des d'on. arnb estructures de caracter tecnic, desplaca aspiracions universals, intenten veure (no tirnids intents d'harrnonia, o de caliu. La sé si entendre) el món ... fabrica, el despatx, la sauna o els box de l. aixi, ni acaben de convertir-se en tal1 hospitalari, amb mobiliari metal.lic, en éssers hurnans més Ilestets. rnés felicos comptes de I'arnuntegament acolorit i car- i més Iliures, ni. perque no els dóna nós de les vides vives. El plastic. els fertemps. no surten més al carrer. Recordeu ros... Cendoll permanent a qualsevol xarqui era que deia: "la calle es mía"! xa, en comptes de la improvisació, Esperem que la paradoxa postrnoderI'energia creativa, la recerca dins d'un na no acabi permetent que el vertigen immateix. la tertulia, la veu vinculada a les mediatista i desvinculat de persmirades i als gestos. La pretensió de copectiva historica ens dugui a neixement rnitjancant I'aillament, sota renunciar a sentir-nos. nod --> I'excusa d'una pantalla o d'un xat, saltres. els únics amos del 8. ' , en comptes del tast directe de la " , i . . carrer. I de les Ilurns, dels '+ev, ,,/ carn i del gust per correr el vents, dels colors i de > -2-% risc d'equivocar-se quan la flaire dels ternps. . : % ~.,, es vol aspirar al 6:. . ', Per aixo no m'acaba , , , , .,; descobriment. Els y8, \ de fer el pes la post: : . , . 1 , {&,A, .,,:.+ ,.L? i ,arxius descarre-, rnodernitat...

f.-

!*' 4

v,d .,' .. .

1 b

Per que la postmodernitat ataca la idea de progrés? Oriol lila Politoleg Em proposo fer un paper peLa postmodernitat no reconeix dagogic, a risc que el resultat fia la raó. autoritat o legitimitat nal sigui criticat per simplista i per decidir com han de viure superficial, que traci un esborels individus i quins valors són millors que d'altres. rany que ens ajudi a entendre Cideari del Movirnent Laic per que ens diem "progressisi Progressista beu de la tradició tes" i per que s'ataca la idea de racionalista i de la defensa dels progrés i conseqüentment les persones i els partits politics valors universals. Creu en I'indique es defineixen com a providu i en la seva emancipació gressistes. Quina és I'arrel fien contraposició al dogmatisme d'una veritat suDrema. Creu. losofica o oolitica d'aauesta oos,~ tarnbé, que la liuita pels drets tura? La pbstmodernifat, que defensa la fi de la historia, del desti humans individuals i col~lectiusha estat, i de qualsevol idea que dibuixi un escena- historicament, la lluita per la Ilibertat, pero p e r a la postmodernitat no hi ha "relat" ri de futur més lliure o fraternal o qualsevol altre valor que se'n digui o intueixi historic que ho justifiqui, perque tot és un universal. escenari fals construit a partir del IlenA la nostra societat hi ha debat guatge que articula una falsa trama. d'idees perque hi ha idees contraposaQuan ens definim com a progressistes, estem defensant una filosofia concredes. Punts de vista diferents de com ta. No hem d'entendre la paraula "filosoi perque succeeixen les coses. pero el que és més irnDorfia" com a quelcom tant. de com haupostmodernitat no reconeix abstracte. cornplex rien de ser. A paro allunyat de la a la raó legitimitat per decidir tir de la nostra vida, Una fi. educació. configuquins valors són millors losofia és una forrem un "ideal" en ma d'entendre'ns a el nostre imaginar¡ -vol dir que som més nosaltres mateixos en el rnón que vivim. d'esquerres. o rnés de dretes, que creiem Historicament, les "filosofies" han defenmés en uns valors que en d'altres, que sat unes idees en contraposició a d'aldefensern més o menys I'extensió de tres. Quan ens definim com a progressisdrets. etc. La postmodernitat és un contes creiem que sota I'exercici de la raó i junt abstracte d'idees i teories, que rebutI'experiencia serern capacos de construir gen la base ideologica d'aquells que decomunitats habitables on I'individu sigui fensen que es pot transformar la societat. respectat pel simple fet que és individu.

Vingui d'on vingui, pensi el que pensi. derns com el terrorisme, perque entenen com a tal I'acte d'imposar a I'ésser una Cindividu ha de ser garantia de la seva mena de violencia. Els totalitarismes protecció, independentment de la seva i barbaries del segle xx posaran en entrecreenca, origen, ideologia, etc. dit la raó com a justificació de la pau Aquesta concepció neix amb I'individu modern, aquel1 que ha de definir i decidir perpetua entre homes i dones. El racionalisme entrara en crisi com a sobre la religió, la moral, les Ileis, I'Estat. conseqüencia de dos corrents que qüesÉs I'individu qui estableix les regles. No hi ha moral sota la qual I'home s'hagi de tionaran els fonaments de la modernitat: la filosofia analitidoblegar. - lqual que la moral, cap Des d'un punt de vista polític Ca 'enomenaforma d'Estat no lisme existencial. la postmodernitat pren forma El primer corrent ha de ser acceptada irremeiablede neoliberalisme oue triomfa a fi~.. . nals dels anys 70 menten nom i principis dels 80, I'analitic, defensa que d'una autoritat divina. D'altra banda, no la filosofia no ha d'argumentar valors moes fins I'arribada de la Modernitat que a I'individu se li reconeix la legitimitat per ral~ ni defensar opcions politiques, només s'ha de limitar a analitzar el Ilenguatexpressar lliurement les seves opinions ge moral. Aixb la fa una filosofia aseptica i que, gracies a unes regles establertes i gens compromesa amb la realitat. Un i acceptades, es pot governar i finalment dels seus referents és Wittgenstein. comportar-se. A partir d'aqui, es validen El segon corrent, el fenomenalisme uns sentiments que nosaltres anomenem existencial, de qui Heidegger en formaria progressistes i que articulen un determipart, penca en principis d'identitat i de no nat model de ciutat -polis o comunitat. Només aixi, diu el subjecte modern o uni- contradicció. Proposa no pensar I"'ésser", versal, I'home podra viure en pau. El mani el seu "futur" Aquest plantejament és perillós perque podria acabar justificant el xim exponent d'aquesta tesi és Kant. Per nazisme -que és del que s'acusa a ell, els individus son capacos d'autodeHeidegger- perque acaba dient "a I'ésser terminar-se i de construir un futur. no li podem imposar ideals, ni destins", Defensa que el futur no esta escrit enlloc així doncs, no podem prometre un futur i que esta per fer. Potser sona massa pretensiós pensar-ho. pero sera justade més Ilibertat. Aquests corrents de pensament, que critiquen la raó, son el ment contra aquest home que sorgira la terreny abonat a la postmodernitat, que postmodernitat. pretendra aparcar la "historia" i amb ella, Fichte, deixeble i continuador de Kant, defensa que la historia és un espai obert I'individu en la historia. Afirma que la filocofia no pot defensar opcions politiques. per definir i només I'home és capac de fer-ho. Tot ho fan els homes. I en aquesta No vol dir a la gent el que ha de fer. La fiempresa tenen dues opcions: o ser-ne losofia només es una activitat, no pas conscients i, sabent el que volen, lluitar una doctrina que no vol prescriure res, ni proposar, ni aconsellar, només descriure per aconseguir-ho, o deixar que d'altres el que passa. En el fons, critiquen que no ho facin per un mateix. Contra el que representen Kant i Fitche Iluitara el postmo- estem pensant la realitat perque. en certa forma, I'estem falsificant. Heidegger diu dernisme. De Fichte diran que el seu que a 1'ésser no li podem imposar desplantejament condueix al terrorisme perque afirma que I'individu s'imposi a la cotins, perque fer-ho seria violent. Només sa, a les coses -sigui la societat o la nahem de fer que es manifesti com és, senturalesa. Que les idees s'imposin a la se limits, fins i tot en les seves pervervoluntat de I'individu és per als postmosions!. I ho hem d'acceptar perque la rea~

49 25

de la postrnodernitat, que hauriern de saplanteja i treure'n les propies conclusions ber explotar: si aquest home ha mort, per cense apriorisrnes ni dogrnatismes. que haurien de preocupar-se per ell? Nornés caldra tenir present un aspecte: Perque finalment, voldrien que aquest I'irnrnobilisrne rnai no ha estat un aliat per home no pensés, que no actués. que no aquells que pensern una societat rn8s resistis. Iliure. més autosuficient, més emancipaNo gosaria defensar hermeticament da. Per aixo, corn defensava un professor cap conclusio sobre que és I'ideal a sede I'escola de Frankfurt, posern a prova guir en un rnoviles nostres idees, rnent corn el nosL'immobilisme mai no ha estat interpei.iern-les tre, que pretén i 00 les dogrnatitun aliat per aquells que pensem canviar el rnón zern. Fer-ho seria en una societat rnés lliure des d'una realitat corn rnantenir aquel1 vell bati de de la qual en som critics. Fer-ho seria contradir-me casa, -que conservem hivern a hivern amb la mateixa naturalesa perque és confortable i comode-, de I'MLP i que ens tanqués I'oportunitat de renovar-lo, perque rnalgrat tot. per Cadascú haura d'analitzar, consmolt que I'aprecientment i Iliure, ciern, és vell allo que hom li

49 27

Jorge Wagensberg

Vicenq Molina. Joffre Villanueva Espai de Llibertat Jorge Wagensberg és doctor en Física per la Universitat de Barcelona. b s director de IPrea de C i h c i a i Hedi Ambient de la Fundació .la Caixa". Autor, entre altres, d'obres com Nosotros y la ciencia i Ideas sobre la complejidad del mundo, ha impulsat la divulgació d'una vició rigorosa i amable de la ciencia.

-En el context d'una deterrniI'autoritat de qui les proposa, i la nada poshodernitat s'hi pot trociencia, en canvi, es basa en el bar una certa crisi de confianca dret que tenirn a revisar-ho aben la idea de progrés -propia solutarnent tot. La idea del ciendels valors de la Il~lustracio-. .. tific és. fins i tot, faltar al respecLa ciencia, e l pensament ciente als seus mestres, dubtar de tífic, el metode cientific, n'han tot principi d'autoritat. Per aixo patit alguna rnena de conseels cientifics no tenirn fotografies qüencia? dels grans rnestres... (al4udeix - Entenent el pensarnent cientia la sobria decoració de la safic corn a rnetode. jo penso que la) ... perque ens els hern de no. El rnetode cientific sorgeix, carregar... 1, després. també fa tal com avui I'entenern, amb el falta un minim de sentit de I'huRenaixernent. Abans no es pot parlar de mor, perque no sigui que la veritat que metode cientific perque era més irnpordescobreixes es converteixi en dogma... tant I'autoritat "que deia la veritat" que no Per aixo penso que la ciencia esta baspas la realitat en si mateixa. tant protegida davant les creences i les El metode científic no esta influit per ideologies pel seu propi metode. ideologies perque, en esencia, es caracteritza per construir coneixement arnb la - Aixo sembla una resposta prou contunmínima ideologia possible. Jo tinc un afodent a les tesis creacionistes que, en teorisrne que ve a dir: Ha, volen utilitzar les esquerdes del Tjnc un aforisme: les esquerdes un llenguatge vinconeixernent cienticulata aparences del coneixement científic fic s'omplen arnb cientificistes.. . s'omplen amb pasta d'ideologia - En aquest cas hi pasta d'ideologla. La manera de fer ha una cosa irnperciencia és independitzar el coneixement donable, i és que fan servir el prestigi de de les creences. Creences serien aquela paraula ciencia, dissimulant el fet que Iles veritats que tu acceptes en funció de ells no utilitzen el rnetode cientific. En

49 29

realitat, tant el creacionisme com la vermés cert del món es que és incert. En el sió moderna de I'anomenat "disseny incas dels creacionistes fins i tot dubto de tel.ligent" és un intent de salvar la literalila seva bona fe: tenim registres fossils de milers de milions d'anys ... Interpretar que tat d'uns textos sagrats. I aquí hi ha el problema. perque els textos sagrats son aixo són les restes d'una gran paella o contradictoris, tots en general: si hi ha la que els ha posat aquí déu, a veure si ens veritat A. tarnbé hi ha la veritat no-A, i equivoquern i ens agafa amb una falta de fe ... El que puc dir, clarament, es que no sempre pots tirar ma de la que més et convé. El fonamentalisme creu tenir la ca- són cientifics perque no accepten els tres pacitat exclusiva principis fonamend'interpretar En el cas del dissenv intel.liqent tals de la ciencia, aquests textos volen salvar ~ i t e r a ~ i e un n t fext que són I'objectivisagrats. Fa poc tat, la intel.ligibilitat escrit fa rnilers d'anys vaig fer un coi el sentit dialectic mentari al de la realitat. Pera Genesi... A la Biblia, els primers dos caells és més important la veritat que depitols parlen de la creació del món, i aixo fensen que no pas la veritat "veritable". es va escriure fa tres mil, quatre mil En ciencia tenim corn a prioritat la veritat anys ... Mentrestant. ha evolucionat la i ells només fan servir els arguments que ciencia i ens trobem arnb contradiccions els poden afavorir, menyspreant els alentre el que diu la ciencia -la cosmolotres. Un advocat defensor, per exemple, pot contractar detectius per buscar. nogia, per exemple- i afirmacions dels textos sagrats ... Si entenem els textos com més, arguments en favor del seu cas. El "disseny intel.ligent" només busca arguuna forma poetica d'interpretar la realitat, doncs es una cosa. fins i tot els creients ments en favor d'una "veritat". No és el més convenquts estan d'acord en que el cas del metode cientific. En I'evolució món no es va crear en set dies, en qué el biologica, si algun dia trobem exemples que ens diuen que Darwin no té raó, temps no és rnés que un parametre d'adoncs Darwin no té rao. proximació a la idea de déu. perque les coses no estan ordenades: primer surten les plantes, i després el sol, i aixo no pot - És clar, aleshores, tot i que sembli ser perque les plantes fan la fotosintesi ... massa simple, quan trobem algú -geneEn el cas del disseny intel.ligent hi ha ralment nordamerica- que s'atreveix a dir una voluntat de persones que. indepencoses d'aquestes, ¿ é s una qüestió de dentment dels coneixements que puguin pura ideologia? Es manipulació per ~ n adquirir pel metode cientific. volen salvar teres politic o economic? literalment un text escrit fa milers - No ho sé, perque mai no he tingut cond'anys ... I aixo que hi ha coses en les tacte amb aquestes persones, pero. corn quals podem estar d'acord ... Per exema minim, és que estan interessats nornés en "una veritat". Pot haver-hi interessos ple, Ronald Reagan va dir: "el darwinisme ... bah!, només és una teoria cientifiprivats, pero sospito rnés aviat que hi ha unes ganes de defensar una ideologia ca ...". Excepte el "bah!..:', nosaltres hi determinada. estariem completament d'acord. ES clar que és una teoria científica. i que s'ha anat refinant, en molts aspectes, i potser - ¿Serien actituds paral.leles a les d'ald'aqui a un temps la veritat vigent pot ser guns sectors politics i eclesiastics d'aqui, una altra.. en relació amb la investigació científica La ciencia serveix per incitar a la incerteamb cel.lules mare, amb embrions.. . ? sa. El que no pot ser és que la realitat si- Si. Jo vaig participar -en el seu mogui canviant i la veritat no ho sigui: el menten aquest debat. Ara ja no és un

espais de debat, espais creibles de detema actual, perque ja no cal treure les bat ... Si és una església, no sera creible cel.lules mare de I'ernbrió, pero en aquell per als cientifics, si ho es una Universitat, moment era I'única possibilitat i si que hi potser no ho sera per als religiosos. Una havia resistencia que venia de I'Església, bona idea, per exernple, és utilitzar la xari d'altres creients d'altres idees. que texa de rnuseus de ciencia, sense connotanen por que es pugui intervenir, modifició ideologica previa. Els problemes de car, alterar tot el que es pugui anomenar I'etica cientifica, com els del dret i la cienun ésser huma. El problema és que en la realitat els limits cia, són problemes nous, i no n'estem enno són nitids, pero en I'etica sí. En I'etica, trenats. Per exemple, arnb el dret, durant segles, la veritat la frontera és nitida. Les normes L, n o r m e ~&tiques fruit d'un jurídica i la veritat científica no s'han etiques són fruit pacte i, en un Estat de dret,tothom trobat, Perque una d'un pacte i, en ha d'entrar en aquest pacte cosa és la veritat una societat ded'un robatori o la mocratica, en un disputa d'una herencia, i una altra és la Estat de dret, com el nostre, tothom ha veritat d'un metabolisme cel.lular o de la d'entrar en aquest pacte, també trajectoria d'un planeta... Amb els I'Església, per descomptat, i els altres col.lectius. Es tracta que aquesta frontera transgenics, amb I'eutanasia, amb els experiments de clonació, amb el ciberespai, no la trepitgem. Quan I'ovul no esta feens trobem amb problemes que afecten a cundat, aixo, clarament, no és un ésser huma. Pero és arriscat definir que un em- les creences, al dret, a la ciencia ... brió es, potencialment. un ésser huma. - Fins ara no era possible i,per tant, no Perque també ho és, potencialrnent, un calia. Pero ara que sembla possible cloespermatozou... I si un horne perd, en nar una persona, ¿com forgem el pacte una pol.lució nocturna, quatre-cents mil per aclarir si aixo és o no és lícit? ¿Oui espermatozous, no podem dir que és un posa la mesura de la Ilei? genocida... En aquell rnoment, la ciencia - La llei I'hem de fer nosaltres. Sempre va pactar: un ovul fecundat que encara que hi ha una nova tecnologia, una nova , té encefalograma, doncs no té c e ~ e l lno no és un ésser huma. Si I'encefalograma pla serveix per identificar la instal4ar els prirners sisternes mort, doncs per que no també de gas natural a les cases, al comencarnent? ES una hi va haver panic: tenir a discussió en la que s'ha de casa un combustible que pot explotar! Pero el benefici era enorme: no I'Església tingui una opinió, anar a buscar Ilenya, tenir sernpre energia a casa ... De fet, no és que, ja ara. es ció EsglésiaIEstat. És pugui clonar una persona, pero quan hi ha I'alternativa, hi ha també la possibilitat d'un de-

49 -. 31

Ileis d'abans, perque abans no existia - '1 no hi ha tambe el perill, com va pasaquesta possibilitat. Com passa, per sar, per exemple, amb les prirneres ulleexemple. amb els delictes per Internet, res, que alguns avencos científics corrin que abans no existien. Clonar una persoe l risc de ser condemnats sense coneixena sera un delicte per a molts, i potser ment de causa? per a molts altres no. Pera mi ho seria. - Aixo passa sempre que hi ha algun Primer, perque hauriem de tenir la tecnoavenq cientific. Fins i tot, gent molt culta, loqia suficient per no fer un monstre. com Hans Maanus Enzensberoer. fa una " o ber no patir el critica de la targeta mateix tipus de de credit, dient que La solució més raonable és tenir seriacom la malaltia, o alguna cosa encara pittotes les alternatives possibles Gestapo electronijor, que la PerSoperque, en cada moment, puguem ca. perque et POna clonada. den seguir els pasutilitzar la més sostenible Segon: ¿quina sos ~ e mitia r de la utilitat te;n clon? targeta de bredit, ¿tenir un fill igual a un altre que s'ha on has anat, on has estat allotjat ... mort ...? EI risc és moit gran, perque es Després de trenta anys s'ha demostrat poden predeterminar caracteristiques. Un que aixo no era veritat i que la targeta de dictador. per exemple, pot decidir: bé, vull credit et dóna Ilibertat: si no tens diners, tenir clonics que rnengin poc, que trebaet dóna com un credit per uns dies ... llin molt, que siguin obedients ... I aixo es Aixo vol dir que sempre que hi ha una inpodria dissenyar geneticament. Aixo haunovació -i aixo és bo- s'han de valorar ria de ser un delicte. No veig quina utilitat els riscos i els beneficis ... Les centrals pot tenir ... Amb perdó, el sexe és molt nuclears, per exemple, ens han fet molta més divertit! I funciona millor i amb més por, pero ara ens en fa molta més el garanties, perque portem molts milers C02. I aixo que vol dir? Que hem d'inverd'anys d'evolució. tir molts més diners en la seguretat de En una societat democratica moderna és les centrals nuclears perque el risc sigui important que tots els governs puguin sapracticament zero, perque I'altre sistema ber que aixo és possible. Si ara surt un convencional és pitjor: I'augment del C 0 2 "doctor No" que fa una cosa d'aquestes, i de les temperatures pot provocar uns la gent culpabilitzaria la ciencia. I aixo és cataclismes terribles. S'ha calculat que. si injust. Perque, per exemple, si hi ha un aixo va malament. podem tenir cinc-cents assassi que porta un ganivet d'una ferremilions de persones que siguin refugiats teria, a ningú no se li acut culpar el ferreclimatics, persones que fugen desesperater, perque tothorn comparteix aquest dament de Ilocs on ja no s'hi pot viure, risc. Si passes per davant d'una ferreteria amb catastrofes enormes, guerres cii veus un ganivet amb el que se li pot tavils ... Si abans deiem no a les centrals llar el col1 a una persona. assumeixes nuclears, ara haurem de dir que es millor aquest risc i en prens la responsabilitat. garantir-ne bé la seguretat i la protecció. El que no es pot fer en ciencia son invesEl que no es pot fer és deixar de convertigacions secretes. Jo crec que Los Álasar sobre tot aixo i que el ciutada no tinmos, quan es va dissenyar la bomba atogui el coneixement com una prioritat. mica en secret, va representar una ruptura clara. La comunitat científica té - ¿ Hi ha temps material per a les enerclar, i els paisos democratics també, que gies alternatives? no hi pot haver investigació secreta. El - Ceolica ja és una realitat important. i perill, crec jo, són els paisos no democra- forma part del paisatge. Hi ha una cosa tics, on aixo pot no tenir cap control. segura: els combustibles fossils tenen da-

els altres ... Aquesta és una generositat ta de caducitat ... És un problema d'escaen la qual els polítics arribara un moment la de temps. La solució més raonable és que hi hauran d'entrar. Per exemple. I'atenir dins la cistella totes les alternatives pagada que vam tenir I'estiu passat aquí, possibles perque, en cada moment, pujo penso que es veia venir ... S'ha de tenir guem utilitzar la més sostenible. Fa mela generositat d'invertir en projectes invisos hi va haver, a tota Espanya, grans sibles, de moment. Aixo passa també ventades: aquel1 dia, I'eolica va pascar al amb els projectes culturals, quan, per primer Iloc... També es poden aprofitar exemple, en un Ajuntament hi ha un canles marees, i en aquests casos tancar les vi de govern i es termiques... El aue s'ha de Els - . millors moments de la historia de la pensa que no fer, de cara al cultura mai no han estat ocasionats a projectes dels futur, és tenir per la política d'un Ministeri aue ara son a una 9oran -~ diversitat d'alterl;oposició. És una petita mala notícia, és clar ... Perque natives i utilitzar la més eficac i la més en una dictadura tot son males noticies... sostenible en cada moment. El que és Som nosaltres que hem d'educar els poliuna tragedia és que hi hagi un huraca i tics, en comptes de queixar-nos sempre: que aquesta energia serveixi per destruir si fem opinió. si tenim opinió pública, els ciutats, en comptes d'utilitzar-la pera nopolítics es preocuparan de fer-ne cas. saltres ... És un problema d'escala de temps, s'ha accelerat tant la historia que - Voste ha encap~alatprojectes que son ens hem de preocupar ja no dels nostres un exemple de la dimensió públ~caque fills, sinó dels nostres néts. Hem de fer pot tenir, en el camp educatiu. científic, la les coses a un segle vista. tasca d'una fundació privada. ¿ Creu que h i ha equilibri, o que h i ha aspectes a - 1 fer-ho bé, en aquest sentit, ¿és més corregir en la relació entre els projectes aviat un problema de voluntat politica? públics iels privats en aquests ambits? Perque els recursos financers ila capaci- De vegades penso una cosa que potser tat tecnica sembla que h i són.. . sorprengui: un Ministeri de - Aquesta és la mala noticia... Cultura potser no té massa La mala noticia, en el sistema raó d'existir ... Si hi ha un democratic, es que els políMinisteri de la Fam, per tics estan preocupats pels exemple, és perque hi ha terminis del seu període un problema de menjar... de govern, del que han de Si mirem els millors modonar compte d ments de la historia de la tats immediats perque els vocultura mai no han estat tin ... Si inverteixen diners en ocasionats per la política infraestructures que tindran una utilitat d'aqui a deu anys, aixo no ho poden rendibilitzar en vots. Economicament, a llarg termini, si que es pot rendibilitzar, pero aixo potser sigui ja quan governin ~

49 33

Coiirulteu la web:

www.diba.catlplajovelpidces.asp

Programa d'informaci贸 i dinaniitzaci贸 a 242 centres de secundaria de 82 municipis de la provincia de Barcelona.

amb l a g e n t jove, f e m un b o n equip

Jo crec molt en I'impuls privat. tot i que hi persones concretes que escullen. com els ha moltíssimes excepcions, com, per caps de recerca científica d'algunes entitats vinculades a empreses: ho faran seexemple, el cinema... El cinema val tants gons I'interes del seu producte. Després diners que. si no hi ha un recolzament hi ha els amateurs, que tarnbé són imporpúblic, potser nornés tindriem pel.lícules tants, que fan una mena d'investigació tipus fast-food. i no productes de qualitat. Pero fixem-nos: hi ha iniciativa i resultats. horitzontal, com, per exernple, en el cas dels astrbnoms, que van descobrint Hi pot haver iniciativa pública i benefici meteorits i transmetent les imatges... Els public, que seria una mica la idea del socialisme en genenaturalistes, que van cacant paparal. aue té el oroHi ha la iniciativa ~rivada . . b l i m i que la' amb benefici públic, i aix6 éc una I1onesjfent iniciativa pública col.leccions i fent mica la idea de les Fundacions recerca, Després no és que sigui hi ha la recerca molt forta ... Hi ha universitaria, arnb la gran idea de la Iliberla iniciativa privada, molt forta. arnb el problema que el benefici és només privat, tat de catedra, que perrnet seguir una recerca, més enlla del pla, que no podria que seria una mica el liberalisme... Hi ha la iniciativa pública amb benefici privat, dur-se a terme en una empresa. I en els museus, que tarnbé fan recerca i encara que seria, directament, la corrupció. Pero després hi ha la iniciativa privada amb tenen més Ilibertat. També hi ha els Instituts de recerca. I I'Adrninistració mabenefici públic, i aixo és una mica la idea teixa. Penso que un pais dóna el salt a la de les Fundacions. Fins i tot quan són rnodernitat quan se n'adona que ha de fer privades no hi ha una persona o un petit la seva propia recerca. A I'Amazonia, vecol.lectiu que se'n beneficiin. Aixo és una idea molt d'aqui, que va comencar a prin- nien els de Texas. tallant i plantant blat de moro, sense adonar-se que alla aixo no cipis del segle XIX, i que és dificil d'explicar, de vegades, fora. Explicar les Caixes, servia pera res, que tot era diferent. Després venien els del Max Planck i infora d'Espanya, és tan dificil com explicar tentaven fer alguna coseta. Pero fins que la Diputació... Jo penso que és una gran idea, aquesta no es crea I'lnstitut Brasiler de I'Arnazonia, també amb alguns científics vinguts de la Fundació privada arnb benefici púde fora. no s'interessen en la recerca que blic. La més gran del rnón és la de Bill els afecta directament. Si hi ha un probleGates, que pot ser tot el discutible que es vulgui pero dedica mil rnilions de dolars a ma concret, aixo no pot dependre d'una recerca que es faci des de Iluny: aquesta I'any per als nens. Aixo té un valor increiés la part que han de decidir els governs. ble. Les Fundacions com la nostra. que Per tant, la resposta és una enorme plués la sisena o la setena del món, en ralitat de maneres de trobar i de decidir aquest rnoment, i la segona d'Europa, temes. Els més importants han de tenir penso que tenen un gran valor i que, fins influencia governamental. Pero sernpre i tot, tindria sentit fer-ho en el rnón politic. han de quedar els museus i les una mica com a Suissa, sense politics Universitats en que hi hagi la bogeria sufimedihtics, bastant desconeguts... cient per canviar de direcció en qualsevol moment. Afortunadament la ment hurna- 1 aleshores, en el món de les Fundana, individualment, és Iliure, i aixo és molt cions privades, ¿les decisions qui les important de conservar. pren. una mena de consell de savis, o el mercat.. .? - Aixo és interessant, perque la cornunitat - ¿ I que en pensa del nivel1actual de la recerca a Catalunya i a Espanya? científica té arees molt diferents... Hi ha

49 35

- ¿ I aixó es corregira per efecte de la llei No és el mateix. A Espanya estem a la del pendul o caldra crear un determinat cua d'Europa, i hi ha tres comunitats. clima cultural? Catalunya, Madrid i el Pais Basc, que tenen un nivel1 millor. Barcelona, en parti- Aquesta és una de les tasques dels museus de ciencia mundials. A mi m'han cular, esta bastant bé. Aquí, per exemple, convidat els japonesos per discutir aquest arrelen els Parcs Cientifics. Tot i que s'inventen a California, és aqui on s'han con- tema, i la conclusió que vaig defensar -i que molts sagrat. El Parc Biomedic, per El coneixement, el que et dóna, van defensar exemple, ha esde veritat. és Ilibertat. també- va ser tat un exit rocrear. precisaNo deixar que ningú pensi per tu tund. És una rement, museus cerca puntera, de ciencia que, que tenim també a la Universitat de avui. són espais de trobada, eines, instruBarcelona. Aquest any hem tingut diverments de canvi social, no són una cosa ses portades de Nature, que no és facil. per anar a veure, sino que s'hi fa un treball continu. ES el que estem fent també Ara. si agafem I'index de la part del PIB aqui. Quan va ser I'any Einstein. en que que s'hi inverteix. continuem a la cua, vam fer moltes activitats, com també amb Grecia i Portugal ... És a dir, estem molt bé en derivada, en tendencia, pero I'Ajuntament i la Generalitat, van pujar en situació real i absoluta estem encara molt les vocacions de Fisica... molt enrere. Ara tirarem endavant un proNecessitem un heroi mediatic, també. perque aquestes coses influeixen moltisjecte, conjuntament amb la Generalitat, sim, a I'estil del Dr. House amb la per fer un espai de reflexió comuna amb Medicina, o del Perry Mason amb el els millors científics del món, perque es Dret ... tanquin a pensar, a conversar. i perque es divulgui després la reflexió ... De vegades els cientifics tenen tanta pressió per - ¿Quin consell donaria a l nostre públic publicar queja no reflexionen ... lector jove? - Posar el coneixement per davant de tot. - ¿Continua sent actual la idea del cienPerque el coneixement. el que et dóna. tífic humanista, amb múltiples inquietuds, de veritat, és independencia, Ilibertat. No més enlla del seu segment de coneixedeixar que ningú pensi per tu, en cap tement concret? ma. Estem fets de manera que podem accedir a I'essencia de qualsevol conei- La veritat és que no. En aquest rnoment la joventut esta molt interessada a xement. Tenim dret a revisar qualsevol guanyar diners com rnés aviat millor. norma ... Aixo pot sonar una mica anarquista ... El més cientific de tot és trencar I aixo és un fenomen general, de tot arreu, no només d'aqui ... No hi ha vocael prejudici. que es per on comenta la ciencia mateixa. ES el mateix que hem de cions cientifiques. El desti vocacional de molta joventut, ara, sembla ser només fer amb I'ajuda: no serveix de res donar I'administració d'empreses ... I és bo tenir rnenjar. ni tarnpoc una canya de pescar vocació d'ernpresa, pero no tanta! Aixo -potser alla no hi ha mar L'únic que serveix és la capacitat d'aprendre : fer esta clararnent per darnunt d'una estadistica normal ... Els japonesos estan esgaescoles, universitats. perque busquin quin rrifats, perque tots volen fer business, i a es el seu futur... De fet. no m'agrada doFísica, a Matematiques, no hi va ningú. nar consells, pero es tractaria de ser sempre una ment independent, Iliure, i I és un gran malentes, perque, justament, jo no he vist rnai un matematic o un fisic posar el coneixement com a prioritat... a I'atur, mai.. . Pensem que quan es vol dominar un

col4ectiu s'intenta que la gent no tinguin gaire coneixements... I tots aquests rnoviments repetitius, mecanics, de I'estament militar. o les oracions, de qualsevol mena i confessió, que es van repetint, repetint, són per deixar la ment sense capacitat, per facilitar la dominació.

si acabessin sent un parc tematic. I hem de tendir a aixecar el nivel1 de coneixement de les persones. no a rebaixar-lo.

- Posats a demanar, ¿quin aforisrne faria sobre la lakital? - En tinc un: la religió es un placebo Hem d'evitar una situació e,istencial,,, Pera que fa que I'ésser huma sigui molts. és una manera - .i Quines d8~questes tecniindividualment intel-ligent de morir-se millor. 1, des del punt de visques no religioses i col.lectivament imbecil h i hauria, a I'actuata públic, penso que litat? no pensa ni mitja - Tot el que sigui crear habits rutinaris... ment ni ment i mitja. el que pensa es una ment i. per tant, hem d'evitar una situació Series de televisió q u e són totes iguals, actual en la humanitat que fa que I'ésser van repetint sempre les mateixes coEs fer que el cervell no tingui rephuma sigui individualment intel4igent i ses tes: la música Ileugera, tot el que sigui col.lectivament imbecil. Les creences són fast-food, aixo de captar tan facilment la veritats eternes, i una veritat eterna no melodia i anar-la repetint... En canvi, pot donar compte del que esta passant en aquest moment. Ara podem veure Beethoven és mes indigest. És tot allo que resulta tan comercial, com els bestcom una veritat escrita fa quatre mil anys sellers, que són un altre gran problema. a I'Orient rnitja pot influir la vida de qualBarreges una mica de rnisteri, de religió, sevol executiu de Nova York ... No té de morbositat, una catedral ... El primer massa sentit... de tots era bo, El nom de la rosa, Ara, pensem que aquí, rnalgrat tot, estem d'umberto Eco, pero, després, la repetibastant be, després de Franca, que són ció, la repetició... Ara, millor que hi sigui, els rnés laics de tots, a Espanya hi ha malgrat tot, perque potprou Ilibertat. Perque si comparem amb altres paisos. societats i ser captin algun lector contextos. tot és bastant que, d'aqui. pot passar a Joyce, a ple d'intolerancia:.. Al Cervantes, a rnón anglosaxo hi ha uritanisme, en alMachado... Amb la divulgació científica, amb els museus rnón encara no rnateixos, també s'ha passat pel pot haver-hi Renaixement ni la aquest problema

1 b

49 37

edicions

el documenT

Nou manifest de bioetica laica

Consulta Torinese per la Laicita delle lsfifuzioni Nou manifest de bioetica laica Al llarg de la Trobada nacional "Manifest de Bioetica laica", organitzada per la Consulta En la nostra societat, tant ciutaTorinese perla laicita delle dans particulars corn grups rnaIstituzioni, duta a terme el propnifesten, cada cop més intensapassat 25 de novembre de ment. la intenció d'experimentar 2007, ha estat presentat per formes de vida noves i s'organitpart d'alguns dels més qualifizen per obtenir-ne el reconeixecats exponents de la bioetica rnent, alhora que la recerca laica italiana el Nou Manifest de cientifica i la tecnologia medica Bioetica Laica. ofereixen noves opcions en els Ens sembla de prou inter&s desafiarnents dels aspectes fopublicar un text (promogut i renamentals de I'existencia. colzat, entre altres. per autors prestigioProfundament implicada en aquests sos com Maurizio Mor;, Patrizia processos, la bioetica suscita gran interes Borsellino, Tullio Monti o Gianni Vattimo) en I'opinió pública i assurneix un consideque, a més a més de ser una eina per convidar a la reflexió, ens situa clarament rable pes politic. Pot ser entesa, de vegaen les coordenades d'un debat conterndes. com un instrurnent de defensa de les innovacions científiques i tecniques, porani. capaq de sostreure la medicina del conCal observar que, en les referencies trol de creences consolidades per les tracontextuals a la situació italiana, s'al.1~dicions. deix a algunes llibertats i drets que -oh! sorpresa- s'han assolit darrerament al Qui es mou en una perspectiva laica nostre país, com a conseqüencia d'oppreten prornoure les noves Ilibertats. proposant, alla on cions de I'actual majoria governa- Qui es mou en una perspectiva laica sigui possible, reEsperem pretén promoure les noves Ilibertats des que permetin la coexistenque per molts cia de persones anys. i desitgem que segueixin orientacions diverses. senel mateix als nostres amics italians. se cap mena de perjudicis reciprocs. Un altre motiu. doncs, pera la reflexió.

perspectiva, rebutgem la imposició a la Avui ens trobem, des de diferents vessants, amb temptatives de sufocar o de li- recerca biomedica de límits i barreres que no siguin motivats per possibles mitar greument els esforqos innovadors danys. provats clarament, causats direcen aquest sentit, particularment per part d'organitzacions religioses que, més enlla tament o indirectament als altres. Els limits a la recerca de coneixed'expressar-se i actuar lliurement i públiments i a I'adopció de practiques no pocament, deixant als altres la llibertat de den venir imposats sota I'excusa d'eticomportar-se segons les propies convicques d'un o altre cions profundes El respecte a la llibertat individual tipus, O de conque no perjudii a I'autodeterminació. viccions filosofiquin a tercers. per tal d'obtenir el queS personals, I'atenció a la qualitat de vida consens dels procom les que afiri a la disminució dels sofriments 19existencia ~ i fidels s i de la ciutadania (com d'un ordre natural intrinsecament benefic, perque és aixi és periectament legítim dins el ple respecte del principi de la llibertat religiosa), com es corre el risc d'impedir el desenvopretenen imposar les propies orientacions lupament de tecniques capaces de correatots els ciutadans, creients i no gir els danys naturals previsibles, ampliar creients, amb la forca de les lleis de el ventall de les opcions humanes i fer possibles nous estils de vida. I'Estat. Considerem que la bioetica laica ha de El respecte per la llibertat aliena ens porta a afirmar que I'etica laica, tot i asprevenir, també, el risc que, al tradicional sumir formes prou diverses, constitueix paternalisme medic, s'hi afegeixin o el un horitzó ampli. que informa els comporsubstitueixin altres formes de paternalistaments d'un nombre creixent de ciutame, com, per exemple, el que atribueix valor absolut a la natura. dans. No representa un Corpus monolític Convenquts que cada nova descoberbasat en un sistema de dogmes, sinó una ta en el coneixement o en la tecnica pot tendencia que reforca la individuació generar conseqüencies tant positives d'una amplia gamma de sensibilitats mocom negatives, considerem que cal vigilar rals (compreses aquelles d'inspiració reliper aturar d'immediat els mals que se'n giosa que respectin I'autonomia indivipuguin derivar, pero que és injustificat podual) que col.loquin en el centre de I'existencia alguns valors clau, com el sar Iímits basats en prejudicis a la recerrespecte a la llibertat individual i a I'autoca científica. en nom d'un generic i difícilment quantificable principi de precaució, determinació, I'atenció a la qualitat de vio tractar-la com una activitat purament da i a la disminució dels sofriments. instrumental. Reconeixem que la recerca cientifica té el valor intrinsec que es deri-

va de la seva contribució a la millora de sos terapeutics que se'n poden derivar les condicions de la vida humana. (per exemple, per mitia de I'anomenada En particular, els coneixernents i les "clonació terapeutica" o la que té per obtecniques rnediques han fet possible conjectiu la producció d'organs per a transcebre el naixement i la mort sota noves plantaments). Considerem que els emperspectives, transformant en un conjunt brions humans han de ser tractats arnb una gran atenció. també perque en la sed'eleccions possibles allo que en un va producció hi són sempre implicades altre temps es presentava com un desti ineluctable. les dones. Pero, Considerem La recerca científica té el valor per aixo mateix, intrínsec que es deriva refusem les posique la procreació s'ha d'entendre cions ideologide laseva contribució a la ,,,illora ques o dogrnaticom un acte resde les condicions de la vida ques aue voldrien ~onsable.en el considerar-los inqual els progenitors han de ser conscients del propi patri- tocables des de la concepció i indepenmoni genetic per tutelar la salut del nasci- dentment de la causa, aixi corn rebutgem la pretensió d'imposar per llei I'equiparaturus, que la gestació pot ser cid dels embrions als ciutadans. El tabú interrompuda per tutelar la llibertat reprode I'embrió, protegit des de la concepció, ductiva de la dona i la salut del nascituincorporat a la llei 4012004 sobre procrearus, que sexualitat i procreació poden ser ció assistida, impedeix el lliure accés diverses, i que a la procreació s'hi pot arribar per part d'individus SOIS o de pare- a aquesta practica procreativa, obligant Iles, en les diverses maneres de les quals a qui té possibilitats econorniques a anar a I'estranger i prohibint la salvaguarda disposa la practica medica. de la salut del nasciturus amb la diagnosi Considerem que hem de poder acceprevia. dir a les diverses formes de control de la Tarnbé les rnodalitats i els temps de la natalitat, a partir de la contracepció o esterilització voluntaria per arribar a les nomort han esdevingut possibles motius ves formes amb les quals pot bloquejard'elecció. Reivindiquem la possibilitat de triar, se el procés reproductiu, des de la per rnitja d'instruments com el testament contracepció d'emergencia a les noves biologic, les modalitats de la mort, exermodalitats d'avortament. Veiem, en els cint el dret d'acceptar. de refusar o obstacles contraposats a la contracepció d'emergencia ("píndola del dia després"), d'interrompre les terapies. encara queja veritables atemptats al dret a I'autodeterhagin estat iniciades, el dret de rebutjar totes les intervencions mediques no volrninacio de les dones, i un dany per al gudes, fins i tot el perllongament de la país. respiració, la hidratació i alimentació artiDenunciem una situació analoga en el ficial~.Refusem tarnbé els sofrirnents inretard en aplicar les noves rnodalitats d'avortarnent terapeutic (píndola RU486). fligits sense necessitat, la sublimació del dolor com experiencia significativa per Refusem la ternptativa d'imposar púella mateixa, el perllongament de la mera blicament la protecció de materials biolovida biologica. quan hagi disminuit la gics, com la sang o les cel.lules, amb referencia a regles etiques no compartides perspectiva de curació o de retorn a la vida conscient. Pero reivindiquem també el universalment. La prohibició imposada a dret a I'eutanasia voluntaria, es a dir. a la la recerca amb c&l.lules estaminals empetició de posar f i a la propia vida, per tal brionaries pot fer ai'llar el nostre país de la recerca científica internacional, i pot di- d'evitar formes d'existencia doloroses o ficultar o fer més onerós I'accés als recur- considerades no dignes.

49 41

Fuodscid Franm6c ~ c r r c ri Guardia

www.espaciodelibertad.net

~ , ~ \ ~ ~ s l i i ~(l,, ~ ~lil)crlail ~i(~ m.,-

Despres de més de 10 anys editant Espai de Llibertat, neix aquest nou projecte que. en format web i en castella, preten ampliar el debat de progressisme. laic.itat i Iliurepensament més enlla de les nostres fronteres. Un projecte que arrenca amb la voluntat de donar molt a parlar.

. "+

,,.".

.""-m"?,~*-*

.. .. .

.--

http://biblioteca.laic.org "

El Centre de Documentació Juvenil vol esdevenir un espai de referentia pera I'ampliacio del coneixement en temes de joventut i politiques públiques, mitjancant la possibilitat de difondre. consultar, estudiar i investigar-los. L'Arxiu i Biblioteca Ferrer i Guardia preten recuperar la memoria de Ferrer, de I'Escola Moderna i la seva epoca. Un fons especialitzat vers la historia política. social i educativa d'entre segles.

Refusant una idea sacra1 de la natura, que la relació parental implica I'assurnprecolzern I'anhel de reconeixer noves ma- ció de responsabilitats respecte al nou neres d'entendre la sexualitat i la familia. nat. Les responsabilitats parentals, que Les diferencies de genere i I'evolució de imposen als progenitors I'obligació de proveir a la salut i al benestar dels fills, les seves percepcions ]a no són tan rigino han de donar-los el dret de condiciodes com en el passat, i cal assumir que nar-ne rígidarnent I'educació: per aixo deI'orientació sexual pot adoptar diferents fensern una societat que sapiga oferir fordireccions, Considerem que I'orientació mes plurals d'educació, capaces de sexual, sigui quina sigui, representa una superar el tancaforma de realitzar la propia personaUna societat lliure i laica ment representat Per certes tradilitat i que pot ser afavoreix el desenvolupament cions familiars viscuda Iliurement, de les diferencies i cornunitaries. mentre que no faci entre els seus membres La bioetica laica mal a ningú, tam6s part del combé perque una soprornís amb una societat en la qual. mes cietat lliure i laica afavoreix el desenvoluparnent de les diferencies entre els seus enlla del desenvolupament de I'accés al coneixement (i, en particular, al coneixemembres. La familia és, pera nosaltres, sobrement científic) entes com un dels nous drets de ciutadania, creixi el marc de les tot, el lloc dels afectes, que poden rnanimodalitats de vida possibles i disrninueifestar-se també de rnaneres diferents a xin els sofriments causats per la imposiles tradicionals, com ara les unions civils ció d'una determinada manera de pensar de les parelles de fet heterosexuals i homosexuals, i ulteriors possibles formes ju- i, sobretot. amb una societat en la qual ningú no pugui imposar prohibicions o ridiques d'unió entre persones del mateix sexe, que cal situar al mateix nivel1 que la obligacions en nom d'una autoritat que familia tradicional basada en el matrimoni no te el consens de les persones sobre les quals pretén ser exercida. entre horne i dona. La filiació i I'adopció Torino, 25 novembre 2007 estan adoptant una nova fisonomia, per-

1 b

49 43

Entre la taula i el rnirafl Joaquim Montserrat

les recomanadons

Caramel

Una pel.licula franco-libanesa, de 2007, dirigida per Nadine Labaki. Nadine Labaki es tambe una de les actrius protagonistes d'aquest petiVgran himne a la bellesa d'algunes quotidianitats. Resulta que la depilacio pot fer-se amb caramel, no tan sols amb la classica cera. entre altres rnetodes. També fa mal. pero és més dolcet. tot plegat ... I resulta que, des de la metafora d'un saló de bellesa, sota una perspectiva més dolca, pero no ensucrada ni sensiblera, pot obtenir-se un retaule de

llums interiors i de presencies sensibles en el dia a dia de les olors, els colors. els sentiments i les relacions. I aixo en una ciutat com Beirut, malgrat els sotracs continus als quals I'ha sotmes la seva situacio geografica i el seu context historic. Es aquel1 ConegUt drama de I'Orient mitja: massa historia per a tan poca geografia... Pero mes enlla de les divisions interessades de les estrategies de les potencies militars. mes enlla dels fonamentalismes integristes, mes enlla dels odis interetnics, tambe hi ha la llum en els ulls dels qui es tornen la mirada amb amabilitat. i aquella bellesa com-

pleta que. enmig de les seqüeles del desencis personal i de les dificultats col.lectives. omple el gest i el tacte de cadascun dels personatges. Una pel-lícula jove i fresca sobre la possibilitat de la vida bona. sobre la bellesa que impregna els raconets rnés humils, si es fa I'esforc de fixar-se en les persones i no en els seus codis culturals comunitaris, no per aixo menys ridiculi!zats quan retallen drets. Es a dir. la bellesa de la vida Iliure. simbolitzada en el tal1 de cabell d'una de les escenes finals. Malgrat tot. ratreviment.

(VMO)

les recomanacions

Josep Roca iGales Gabriel Plana i Gabernet Cossetania, Valls. 2007 Un ciutada de Gracia i un lluitador perla trilogia República, Democracia i Federalisme, així es considerava Josep Roca i Gales (1828-1891), de qui finalment acaba de publicar-se una biografia, a carrec de Gabriel Plana i Gabernet. a la col.lecció cooperativistes Catalans de la fundació oue porta el seu nom. Una excel.lent contribució a la recuperació de la memoria historica, en el millor sentit del concepte. El 26 d'octubre de 2007, a la seu de I'entitat, presenta el llibre Joan-Francesc Pont Clemente. catedratic de Dret financer i tributari de la Universitat de Barcelona. Al seu parlament, destaca I'esti1 investigador de Plana que, com havia fet al seu impres-

cindible tractat sobre El cooperativisme catala o I'economia de la fraternitat (Fund. Roca GalesIFund. Ferrer i Guardialuniversitat de Barcelona, 1998), viu i dialoga amb els protagonistes i, en aquest cas. ens acosta prodigiosament als afanys quotidians de Roca, un home a qui tots els seus contemporanis consideraven honrat. Destaca el presentador que Roca, en pensar en I'herencia que volia deixar als seus néts, es referís a tres coses: una educació digna, una bona biblioteca d'estudis seriosos. i bones relacions, degudes a una honrada vida pública i privada. Roca i Gales beu en les fonts del federalisme de Pi i Margall, un dels ciutadans més il-lustres del nostre país, mereixedor de recuperar el rnonument que: al cinc d'oros. li va dedicar la Generalitat republicana, avui

injustament desdibuixat com un element decoratiu sense significat. Pera Roca, I'associació preconitzada pel federalisme troba una expressió natural en la cooperativa. camí d'emancipació de la classe obrera catalana. De nou, ciutadania i emancipació caminen de la ma com un binomi indestriable. Roca defuig les crítiques contemporanies a i'Estat. perque es tractava d'un Estat dels privilegis, i defensa un Estat democratic. amb una admirable claredat d'idees. La Historia. un segle després de la seva mort, vindria a donar-li la raó quan preconitzava formules cle mediació, arbitratge i conciliació en la resolució dels conflictes. quan sostenia que I'acció etica del cooperativisme tenia la potencialitat d'estendre's al conjunt de la societat. (J-FP)

49 47

les rccomanacionS

IlibreS Servitude et simulacre

Jordi Vidal. Éditions Allia. Paris, 2007 El títol complet apareix a I'interior: Servitude et simulacre en temps reel et flux constant Réfutation des theses réactionnaires et révisionnisles du postmodernisme. Lautor critica els discursos i les practiques dels corrents que funden el postmodernisme. Alguns exemples: "Una de les victories del postmodernisme es ser considerat com un moviment profundament d'esquerres, progressista i fins i tot contestatari." (p.56) "Es en nom del dret a la diferencia, de la igualtat de totes les cultures, que el postmodernisme ha transformat qualsevol crítica contra la religió en crim racista. Ha aconseguit així fer creure a una part de I'esquerra i de

I'extrema esquerra que el rebuig del ve1 islamic era assimilable a la xenofobia o a una nostalgia colonial. i no a una critica de la religió que oprimeix les dones" (p.71). "El postfeminisme ha estat pensat per liquidar les lluites feministes i els seus avenqos, tant des del punt de vista de la llibertat sexual com de la igualtat economica i politica. Jutjant que el temps del feminisme esta superat, que la igualtat de sexes és practicament un fet i que les diferencies entre homes i dones desapareixeran sota I'efecte d'una evolució del món molt natural, el postfeminisme intenta fer acceptar a les dones la precarització dels seus llocs de treball i les empeny. de fet. a aillar-se al seu rol de mares. Per maquillar el caracter essencialment conservador cl'aquesta empresa, el postfeminisme s'autoproclama

defensor de les 'minories etniques' i de les 'noves sexualitats' en lluita contra les 'feministes historiques' que les haurien deliberadament ignorat, fins i tot menyspreat." (p. 88) "Els postmodernistes acusen la ciencia occidental d'haver esdevingut colonialista, heterosexual i intrínsicament dolenta. (...) la ciencia ha imposat la seva dictadura mitjancant biaixos culturals, racials i sexistes. (...) Segons la ideologia postmoderna, el projecte de les Llurns esta ben mort i és necessari abandonar les il.lusions Iligades a la ciencia i al racionalisme'. (p.131) "El programa polític preliminar del postmodernisme és la reescriptura de la historia: la supressió del passat passa per la seva reinvencio." íp.133) (GM)

moviment 1 laic i progressista