Espai de Llibertat - núm. 48

revisla d'esquerres per a la formaci贸, la reflexio i I'agitaci贸 pol铆ticA Quart trimestre 2007 3.50 euros

rafic: La immigraci贸 Ita: Jordi Farrerons

NUmero 48.

Quart trimestre 2007 Director: Jordi Serrano Subdirecfor: Vicenc Molina

Gemma Martin. Fabian Mohedano, Santi Castella. Ferran Escoda, Montse Lopez, Antoni Castells, Jordi Miralles. Xavier Domenech, Oriol Illa, Joffre Villanueva.

Espai de Llibertat.

Avinyó. 44 primer. 08002 Barcelona e-mail ffg@laic.org w.laic.org Tel. 936 O1 1 644 Fax 936 01 1 640 Edita: Fundactó Ferrer i Guardia Impremfa: Primera Impressib, S.L. Sabadell Disseny: Ferran Cartes 1 Montse Plass Maqueracio: Fundacio Ferrer i Guardia Assessoramenf Iingüisfic: Montse López. Vicenc Molina Revista trimestral.

Preu: 3.50 euros.

Subscripcions: 14 euroslany.

DipSsil legal: B. 33.262-1996 ISSN: 1136-1581 Espai de Llibertat es membre de I'Associaci6 de Publicacions PeriSdiques en Calala.

La linia editorial d'aquesta revista es el Iliurepensament, per tant. les opinions del consell de redacció, les trobareu a I'Editoriai. la resta d'opinions seran únicament responsabilitat de qui ¡es firmi.

"Esta revista ha recibido una subvencion de la

Dirección General del Libro. Archivos y Blbliotecas para su difusion en bibliotecas. centros culturales y universidades de Espaha. para la totalldad de los nUrneros edltados en el año 2007.

Dibuix de la coberta: Yamba Bissyende Tolerancia

espai de 1libertaT Editorial El punt de vista de Forges La reflexió Bornbolles, hipoteques i lleis Ricard Fernandez Ontiveros La consigna Pel rnaig cada dia un raig Vicenc Molina El monografic: La immigració Drets de les dones i imrnigració Josep Sellares Irnrnigració i policia Daniel Gimeno La nena o el mocador?

Vicenc Molina La col.laboració Nicaragua i la seva historia de participació María Teresa Blandón Gadea Centrevista Jordi Farrerons Vicenp Molina

El debat El regirn de la transició en I'atzucac Antoni Castells Defensant obvietats Jordi Serrano Capunt El CNJC i la cooperació europea Joan-Francesc Pont Post Frank (ismes) Ferran Escoda La creació Cándida Bracóns Immigració Les recomanacions Llibres

Enveja i vergonya

Sí. és clar. tota la seva familia ha pogut veure's enCenveja és un sentiment negatiu, fruit causada per delicte economic ... Per cert, d'un afany d'apropiacio d'algun be, d'alla dreta xilena només ha deixat de ser activament pinochetista per aquest Últim guna característica, d'alguna virtut que no tenim i que, per algun motiu, veiem en motiu. Ja se sap, els interessen molt més els diners que no pas els drets de les els altres.

I la vergonya sembla prou vinculada a persones i la dignitat dels ciutadans que van veure's represaliats, torturats o morts una incapacitat d'assumir allo que som, de totes totes, a una certa baixa autoestiper defensar la democracia. ma que ens proI ens fa vergonya dueix algun comI ens fa vergonya (aliena. obviaplex d'inferioritat., (aliena, obviarnent...) la barra ment...) la barra o que ens deixa immensa de la dreirnrnensa de la dreta espanyola amb mala consta espanyola que es nega a donar ciencia davant d'alsuport a la tímida mesura d'obrir tempoguna situació que ens sembla incorrecta, la causa de la qual ens incomoda, tant si ralment una antiga finca de la familia és per acció com per passivitat.. .

Franco a I'ús public. Segueixen sense Hem sentit enveja, darrerament, de la condemnar la dictadura feixista, sense capacitat d'alguns sistemes polítics i jurireconeixer els seus crims, i no son cadics, com és el cas de Xile. per encausar pacos. ni tan sols. de tenir algun petit els responsables de la dictadura i de les gest simbolic. Mes raons. encara. per impulsar una Llei de memoria historica que seves atrocitats. Si, d'acord: Pinochet no va morir a la presó, com hagués estat de- restitueixi la dignitat de la ciutadania i el valor de la democracia i dels que la van cent des d'una posició mínimament resdefensar. condemnant explícitament la pectuosa amb la dignitat ciutadana, pero, dictadura franquista i rebutjant-ne totes com a rnínim, se'l va poder encausar les mesures arbitraries i injustes del seu -gracies. en darrera instancia, a la iniciativa d'un famós jutge espanyol- i tan sols ordenament juridic.

Quan no hi ha justicia poetica, resten va poder Iliurar-se dels tribunals al.legant I'enveja i la vergonya. Quina enveja, incapacitat mental. Que més haguéssirn volgut nosaltres arnb Franco! Fins i tot, quanta vergonya! (

el punt de vista de ForgeS

A

-L

d " ,, " a

1

m

4

+ R

IhA] ENTORN, sccl 8s unaidciathbesplac. m l i i u i d a c m a maperalivamrla de treball esrooat i consumidors que reelitza serveis acmeducatus pa als EUS asocian im ao general.

Iniciativa d'esplac ENTORN mix en el si t รก p i a n Cataians. emb d nom d'ESPLASHI cap e I'any 1980. b l cap de 4 anyn es constitueii com a cooperalaa pw te1 & mlerenciar e(s %rveis protaslonels i d s volunteiis de I'Bsociacid. mantenint la vinculacid a partir dels socia consumidmi.

1. Arressoreu-vos.

Pef lotr aquellsprojectes profeuionals que puguem reelitzei amb voseltres.

2. Penicipau.

Feu.nos saber les vostres pnpostes de serveis. millores en d s que realitzem, oecessilats. ...

3, Faina

vasne<mlculi mr

E1 1993 es fuliona am+ AREC. cooperativa d e s h i l a n objectius fonade entre ssplair de B a d a h . adoptam delinitivmnt d nmi d'ENTORN. sccl.

DEMOCRATICL L i n m i n a r u i b mopamvii,pm#bmlritm n d i i r $un pk miinput BISbpai b n a r l t r r mb 1 w r t i c i ~ ~ded,013 ds sncis.

CATALANA Tmb3)8m pe< a l o l i ik riuodim d.Cmduy. da de I'analamml lecal ddr noibas i s i v i i i i Ii idantifirauacuhinl q u m b pbmpir

INNOVPiOORA Riiolsm r m r i i v m t *r - h # t % m i i mnir rmlola+ maqusn. actu&ml parmnsmmit alr 16CUlSill ~ ~ UI OQIIII1>81UI. CIUS

EXPERTA rlmbl'avalds&ds1Oa~rd'si~uidani liolucron$ c~nltaslad#$81 artiv~tsts0. ram ~ l i i f f l .

PAOCAESSISTA

Ponan 8 1s pirtica m~iarmdalun idud va n r identifica i m b i l Morimnt Liir i Pfogrsrdati.

EFICIENT En, dotam d'mi o m i t m i b snnwtlnda i pm,srawi* p, Q a a i t i18 roh8rui d.[* , , , , ,o" 8 ~ ~ 1 s

entom@entorn.org / ww.entorn.cr

la reflexió

Bombolles, hipoteques i Ileis

Ricard Fernández Ontiveros Secretari d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya entre 2004 i 2006

A la majoria dels lectors per les subprime nord-americad'aquest article els semblara innes confirmen dissortadament versemblant el que diré a contiels temors. Aquest any estan nuació. Durant els tres anys en coincidint una forta caiguda de que vaig tenir competencies en més del 50% de la venda d'hapolítica d'habitatge, al primer tribitatges, tant de primera ma partit, el primer esforq que havia com de mercat secundari, I'inde fer en moltes de les meves crement dels tipus d'interes fins múltiples intervencions publia nivells previs a I'euro i. com ques, unes 200 en tres anys, intentaré explicar a continuació, consistia a convencer I'auditori una crisi de liquiditat i de conque els preus de I'habitatge eren fianca en el sistema financer inassequibles p e r a moltes famique, aquest cop, no ens ve de lies i que determinats canvis en les condi- Mexic o Singapur sinó dels Estats Units. cions economiques i financeres podien Que és una subprime? És una hipoteconvertir el globus en bombolla i... fer-la ca de mala qualitat, en la qual o bé es petar. Sovint, em trobava respostes d'alpresta per sobre del valor del bé immobitres especialistes del sector (empresaris, liari que garanteix el credit, o bé el comprofessors i, fins i tot, polítics) que m'asprador-deutor no pot garantir correctaseguraven que I'esforq familiar en compra ment el retorn del deute..sobretot en cas d'habitatge no era tan alt, que el creixede pujades dels tipus. El sistema hipotement demografic seguiria impulsant la de- cari financer nord-america es, en aquest manda i que els interessos no podien torambit, més lax que, per exemple, I'espanar a tenir grans nyol. De fet, no és el pujades en I'ambit Una crisi de confianca mateix juridicament de la moneda única la hipoteca espanyo. en el sistema i el Banc Central la que el mortgage no ens ve de Mexic o Singapur, america, Europeu. És a dir, Dones bé, sinó dels Estats Units com en totes les tant als EUA com a grans eres especuaquesta banda de latives, des de la dels tulipans holandeI'Atlantic, els bancs prestamistes poden sos al 1637, quan estas sobre la cresta titulitzar els seus credits, és a dir, vende I'onada, just a punt de la caiguda, sedre'ls a altres entitats financeres amb els gueixes apostant cap amunt. seus drets i, bbviament, amb els seus risDoncs bé, les dades de 2007 i, especos. Doncs bé, la conjunció de la pujada cialment, la crisi financera desfermada dels tipus i de la caiguda dels preus de

48 5

financeriu

No m'atreveixo. per tant. a pronosticar I'habitatge als Estats Units ha fet que moltes families no puguin complir amb res, pero si a alertar sobre que aquests els terminis de retorn de les subprime i problemes poden acabar, a Espanya, perque els habitatges que serveixen de gajudicant els intents d'alguns governs autonomics i del propi govern central de rantia a aquests prestecs no sempre cobreixin el valor del deute. Aixo ha fet enprendre mesures estructurals contra I'extrar en crisi les entitats que més subprime clusió social generada pels preus de I'hahavien concedit, o que més subprime habitatge i per I'absencia d'un bon parc de vien adquirit a uns mercats financers no lloguer assequible. Tal com vaig escriure tan transparents a I'article "Las dos com semblen i més leyes del derecho El llocluer f 0 r ~ a dels t pisos globalitzats del que desocupats, iRterpretit a la vivienda", pucreiem. Tan globauna ofensa al dret a la propietat blicat a El Paislitzats que, dia rere de dia, sabem de 14 de setembre, bancs, caixes i fons d'inversió, arreu del cada cop que es dóna alguna d'aquestes món. contaminats per la possessió iniciatives. I'escepticisme i els interesd'aquests titols. Aixo ha implicat panic als sos s'alien en la critica descarnada mercats, crisis bancaries. caiguda dels i sense escrúpols. valors borsaris, especialment dels finanÉs el que ens va pascar a I'equip de cers, i de la promoció i la construcció. i Salvador Mila quan varem iniciar la tramiincrements dels tipus als quals els bancs tació de la Llei catalana, i el lloguer forqat es presten diners, com ara a la Unió dels pisos permanentment desocupats va Europea I'euribor Precisament. la pujada ser interpretat com una intolerable ofensa d'aquests tipus interbancaris retroalimenal dret a la propietat; el que va patir la mita la crisi. perjudicant la solvencia dels nistra Trujillo amb la Llei del Sol, també prestataris. jutjada com una intromissió pública en el Si aquesta ha estat la mala noticia negoci immobiliari per negar els valors d'aquest estiu, la bona noticia ha estat especulatius assignats al sol rústec per la I'actuació rapida. coordinada i. pel que es legislació dels governs populars; el queja veu, eficac (escric I'article el dia 16 de esta assaborint la ministra Chacón, que. setembre de 2007) dels bancs centrals. a penes s'ha atrevit a anunciar mesures La Reserva Federal ha prestat quantitats per al foment del lloguer, ja han estat titimportants als bancs a preus baixos. llades de malbaratament; i el que pot El mateix ha fet el Banc Central Europeu, comprovar amb cruesa aquests dies el que. per cert, tambe ha ajornat sine die president Chaves, per assumir per llei I'esperada pujada dels tipus d'intervenció.

I'exigibilitat del dret a I'habitatge.

Aquestes mesures i altres, com ara la Alguns ens volen fer creure que la cripromesa del president Bush d'avalar cresi immobiliaria ve derivada de les exdits de les families, han frenat la crisi, pectatives que, des dels governs, pero les autoritats economiques, inclos es donen per posar en practica el el Secretari del Tresor dels EUA. assedret a un habitatge digne i adequat consagrat per I'article 47 de la guren que el risc continua, entre d'altres coses perque als Estats Units roConstitució espanyola. Són els mamanen de forma subjacent els deficits teixos que, quan jo feia les xerrabessons: I'exterior i el fiscal, prodes que he comentat al principi, pulsat aquest darrer pel pou sense deien que no hi havia bambolla. fons de I'aventura bel.lica a I'lraq.

Eppur si muove

4 b

-

Pel maig, cada dia un raig...

Vicenc Molina Professor d'Etica empresarial a la UB prop, també. Perque tenim Perque és un bell somni.

I'exemple d'algunes ciutats, d'alPerque, en el fons, malgrat totes guns pobles, d'algunes realitats les tandes de limitacions i conque s'han transformat sota trarietats d'aquesta vida, sota I'efecte d'alguna pretensió ideal les llambordes podem trobar la que es deriva d'aquell maig platja. Perque, de cop i volta, reIlunya que alguns volen considere la propera cantonada, aquells rar superat. periclitat, obsolet, ulls que sospitavem, a les fosmort i enterrat. Perque encara ques, un dia ens tornen la miran'hi ha alguns que se'n recorden da. I aquella és una mirada inde com era de dificil entendre tensa, sentida, capgiradora.

-érem tots ben petitets, cap alla trasbalsadora. I se'ns canvia la al 68!-les noticies que deien vida. Perque la vida no és semque, a Franca, el Partit comunista no dopre necessariament i inevitablement igual nava suport a les ocupacions d'alguns a ella mateixa. Perque el canvi i la transcentres de treball per part d'alguns trebaformació hi són, tot i que, de vegades, Iladors, a I'ocupació d'alguns centres puguin manifestar-se imperceptiblement d'estudis per part d'alguns estudiants... pera les expectatives de pobra racionaliCom era, que no promocionaven la perstat i d'escassa emocionalitat d'aquesta pectiva ideal d'una revolució? 1, en canvi, nostra petita, bruta. tan gastada especie. n'hi havia d'altres que sí que ho feien, Perque ho ens banyem dues vegades en el mateix riu, com deia aquel1 grec al qual des de més d'un color. des de les posicions heterodoxes de les esquerres més anomenaven I'obscur ... aviat virolades, més aviat arc-en-ciel.

Perque, si mirem ben bé d'on venim, sabrem copsar la gosadia d'alla on es pot Me'n record0 del que explicaven aquelles revistes que em arribar. I d'aauest - -~ deixava el Gabi, enca que hem Els burocrates mai han cregut el casi, anat construint. mestre i amic. que el més realista Sigui Perque hi ha hagut qui ha intentat demanar I'im~ossible Triunfo, sobretot, que tenia un esfer-se carrec de la te1 de cinc puntes gestió de la quotial damunt de la i... Alla hi havia un mes dianitat des d'una perspectiva alliberadora, impulsora de més drets, de més Iliber- de maig carregat d'il.lusió. Enfront de la miseria i de la inercia dels burocrates que tat. 1, de fet, no sempre han sabut fer-ho prou bé. Pero, de vegades, si. Els tenim a mai han cregut que el més realista sigui ~

7 - - - ~

emocions. Allo nornes era un comencademanar I'impossible. Que, si volem, ment, i els burgesos continuen sense haens podem trobar, de debo, amb la platja ver compres res. Hi ha rn茅s d'un raig en sota les pedres. Que no tenim cap moaquel1 maig que -ara tiu ~ e no r demanar la lima. ~i mes de que se? critica, arracona i condemna tant I que en tenim tot carregat d'il-lusi贸 des de la liquida freel dret. Aquella mena dor postmoderna- vull de dret que es desreivindicar. Perque m'agrada trobar la pren d'allo que I'amiga Estel va anomeplatja. I demanar la lluna nar, amb molt d'encert, la ra贸 de les

,,

I

el monogr5fiC

Drets de les dones i immigració

Josep Sellares Antropoleg més. ser immigrants. Cap recoPer comentar, voldria delimineixement social, carregant I'estar el problema. Són moltes les tigma de prendre la feina a gent dones immigrants? Segons tots que, de fet, no la volia. els estudis a tots els paisos on Davant d'aixo podem manifeshi ha fenomens d'immigració, tar-nos demanant la lluna o popodem dir que són o bé la majodem recolzar actituds practiria, o la gran majoria dels immigrants. ques. Perque, que siguin silencioses no vol dir que estiSorprenent? No, perque la guin indefenses: El mobil, el dia seva arribada no crea conflictes. de lleure setrnanal compartit És una irnmigració oculta (feineamb les companyes d'emigració res i cangurs tancades a les del mateix país o area geografiIlars benestants, cuidadores i ca, permet teixir xarxes socials on circula netejadores d'avis i malalts tancades a informació sobre les tarifes usuals per llars i residencies, prostitutes tancades a una feinera, el comportament esperat a bordells de carretera i barres americad'un patró, que cal fer en cas de problenes), fan feines de suport a les dones del pais que ho poden pagar, i es reparteixen mes, ofertes de feina, llocs d'allotjament, petits préstecs, etc. com pluja fina al llarg i ample de la socieAixi que organitzar casals de I'immitat i, a més, com al seu pais, són silengrant. on aquestes trobades no depencioses. guin només del clima o la casualitat,pot Són les dones de, les mares dels fills representar un canvi decisiu en el seu dels immigrants mascles que comencen benestar. A bana anar a I'escola. les que protagoPateixen la doble ex~lotacióde ser da que, ben ornitzen la immendones en feinec ,,ingú no vol, ganitzats, són llocs en els quals sa majoria dels i, a rnés, ser irnrnigrants serveis socials, conflictes, geneserveis d'informaralment pe; delegació... Són els homes lluitant per I'ocució i altres poden transmetre coses que, per a nosaltres, poden ser normals (mepació de I'espai públic els que todes anticonceptius, sanitat, ajuts soprotagonitzen la resta. c i a l ~llei , contra I'assetjament sexual o la Com que són invisibles i silencioses. pateixen la doble explotació de ser dones violencia domestica, etc.). i a les que en feines que ningú no vol, i, aixi, quedar rnolts cops tenen el dret o la possibilitat, al final de I'escala laboral i salarial i, a pero que ignoren.

que

48 9

vaig sentir els anys setanta. quan es va Algú argumentara que aixo pot ser un plantejar la mateixa qüestió. Al final no es fre cap a la seva integració... Doncs no. va fer res i milions, si, milions de dones La integració, a diferencia del que volen han viscut en la humiliacio, I'explotacio els nacionalistes, no és una especie d'abandó orgastic en la nostra superior i la por.

Comprenc que, si lluitem per I'equipacultura. Més que res perque aquestes persones ja en porten una, de cultura. ració entre els generes, potser no és el Sinó que és un dialeg entre els trets culmateix prostituir-se que fer de cambrer.

Pero estic cont u r a l ~i els valors venqut que les que porta la Crear espais on es puguin organitzar, hauriem de lemigrant i aquells coneixer i reclamar les lleis galitzar, ni que que troba, dels auals se'n creaque ja existeixen fos oer comptarra una síntesi les / saber ' que modificara qui arriba i qui I'acull. quantes n'hi ha i a quins Ilocs, a fi de proI per realitzar aquest dialeg es necestegir-les en cas d'agressions, perque els siten referents identitaris, similars a les seus patrons paguin impostos. cosa que Cases Regionals, que tan maldestrement ara no fan, i perque les assistents socials va gestionar el govern convergent. i els metges puguin perseguir els delinPerque si aquests referents els gestioqüents que les obliguen a treballar sense cap protecció, socialitzant malalties que nem, seran eines d'integració; si els marginem seran centres de resistencia. ja haurien d'estar eradicades.

No vull deixar passar I'ocasió per parFinalment, com diu una amiga, no em lar d'un grup important que estan sotmemolesta que les dones vagin amb vel. alses al doble estigma d'immigrant i de tremenys en un país on la quarta part dels ballar en el sexe. Tancades en locals nens van a escoles gestionades per dofoscos. on homes que parlen fort d'ells nes que van amb cofia i a les quals esta rnateixos les humilien per compensar les vedat I'accés al maxim nivel1 de poder propies limitacions. són les grans oblidadins de la seva organització. Si que em des. Per les nostres propies limitacions molesta que les mares, de la religió que i perque... Que fer? sigui, portin els nens a escola cada dia, Podem estar d'acord amb les i qui es presenti el dia de la reufeministes que en demanen la nió amb el mestre, o quan hi ha prohibició -com a Suecia-, afeun conflicte, sigui el mascle. geixen, oblidant els vaixells Crec que no és només amb Ileis que circulen pel Baltic carreque donarem drets a les dones gats de prostitutes. Podem immigrants, sinó creant espais dir que és una immoralitat, on es puguin organitzar, coneide fet podem dir moltes coxer i finalrnent reclamar les lleis ses, totes les quals ja les queja existeixen

1 b

Immigració i policia

Daniel Girneno Llicenciat en Ciencies politiques cial i política de primer ordre.

El repte que planteja -i planQuan a aquest fet hi afegeixes tejara- la immigració és un repte el factor immigració, et trobes global. ES un repte global peramb un cocktail explosiu. En que exigeix un replantejament una analisi global hi podem rede politiques públiques i, fins coneixer mil factors, que resuli tot, de maneres de concebre la ten de la combinació. que son societat molt consolidades a la molt cornplicats de gestionar. cultura occidental. Dia rere dia Vagi per endavant que la meva trobem noticies que evidencien opinió gira entorn de la idea que espurnes de desacord relaciovivim en una societat programanades amb el xoc cultural que da, col.lectivament, en base a irnposa el conviure amb ciutaestereotips i prejudicis que fan dans i ciutadanes que arriben que no partim d'una vició justa, equilibrad'altres parts del planeta i que, a la rnale. da i, sobretot, racional en quant a policia ta, entre d'altres coses, hi porten el seu i immigració es refereix. bagatge personal i cultural.

Busco informació i de 100 entrades a A les societats occidentals i, per cointernet que responen a les paraules "pomentar a ser una mica més concret, a la licia" i "immigracio, potser al voltant de societat catalana, I'ambit de la seguretat 80 diuen que els immigrants i la policia ciutadana o la seguretat pública és una no es porten gaire bé (delictes, furts, peca especialment sensible del trencaviolencia, banclosoues - -, ~ - ~de - la vida pública. des juvenils...).

D' Discriminació i xenofobia per la part potser 6s de- aloina ~~

-.S-

-

~~

~

-~ -

ra sempre m'ha indígena, i falta de recursos magogia, pero sorpres que la i marginalitat a la banda nouvinguda Si sé... "policia" sensació de sei "societat" apaguretat hagi esreixen més del doble de noticies relaciotat una de les més grans preocupacions nades amb la cara amable de la seguresocials reflectides en les enquestes de tat pública. i d'inquietuds i reptes. etc.

I'IEC o del CIS. Ern sorpren perque, fins Per fer esment d'un dels casos conque no ets víctima d'un delicte -i poques sultats a internet i que secunden les idevegades m'he trotiat en aquesta situacik es plantejades a la introducció, trobo un no pares atenció en i'eina que representen els cossos policials. Malgrat tot. la se- membre del PPC de Badalona recordant als ciutadans i ciutadanes d'aquesta poguretat ciutadana és una preocupacio so-

12

blació que la imrnigració equival a delinconeixer arnb profunditat les especials quencia. caracteristiques dels col.lectius estranServeixi aquesta introducció per fer gers més presents al país, desenvolupanotar quin és el punt de partida inicial. ment d'habilitats personals adreqades al Prejudicis i discriminació i xenofobia per tracte arnb ciutadans nouvinguts, gestio la part indígena. i falta de recursos i mardel canvi sobre la realitat social, etc ... Mil ginalitat a la banda nouvinguda. La preeines formatives que han d'estar enfocagunta és: "Corn es poden encarar els rep- des a poder actuar amb "coneixernent de tes que planteja la immigració en quant a causa" i, per tant, arnb mes probabilitat materia policial?" d'exit.

De mil propostes Fomentar el treEls cossos policials haurien de n'assenyalo les hall en xao<a,La quatre seqüents: representar la guardia pretoriana ,,icia no esta so. ' lntroduh als de la cohesió i la igualtat la. El teixit assocossos policials la ciatiu ofereix ferma determinamolts recursos ció d'adaptar-se a un entorn canviant, és que poden resultar utils, tant pel que fa a dir, que la policia reinterpreti quina és la a coneixer més els col.lectius, com per nova configuració de la societat de la entrar-ne directament en contacte i estaqual n'ha de garantir la seguretat i el blir-ne vincles de col.laboració que percomplirnent de I'ordenarnent jurídic. metin facilitar el desenvoluparnent de les Aquesta reconfiguració no deixa de ser tasques propies dels cossos policials. un gran repte i, malgrat tot, els cossos arnb la col.laboraciÓ de representants de policials haurien de ser els primers a enrninories i col.lectius. Es tracta de sumar tomar-lo, i fer-ho en positiu i. per tant, reesforqos cap a situacions de normalitat presentar ferrnarnent la guardia pretoriai harmonitzar el contacte estret arnb na de la cohesió i la igualtat. la societat.

Com en qualsevol col.lectiu professioDonar facilitats a la incorporació de nal, la formació és un element clau per professionals nouvinguts als cossos polirespondre a I'actualització de coneixecials. Facilitar i fomentar I'accés, atenció, ments i a la satisfacció de les neno vol dir exercir una discriminacessitats formatives que genera la ció positiva, ja que el principi nova dimensió social arnb I'arribad'igualtat en I'accés als cossos da de la immigració. policials en concret i a I'admiCursos d'idiomes nistració pública en general, (angles, arab...).

6s un principi que, en qualcursos per sevol cas, no

s'ha de violar. Malgrat queja s'han pres mesures en aquest sentit, a Catalunya. la veritat és que disposar de recursos humans de diferents origens suposa una eina de treball fantastica pera I'organització policial i, m'atreveixo a valorar, sequrament es tracti d'una manEs perdrien els

En definitiva, com en el camp de I'educació, la sanitat. el treball... Si s'és capa$ de pensar en positiu i entomar els reptes amb valentia i resolució, s'obren possibilitats que ajuden a la integració dels immigrants al nostre país. ¿Us imaqineu que arriba él dia en el que prejudicis dels les politiques de coI.Iectius immigrats respecte als seguretat pcbli-

actual que no es pot suplir de cap de les cossos policiak ca, en relació maneres. Arnb als immigrants, no són font de crispació, noticies de sucI'accés als cossos policials de persones immigrades també es perdrien pel cami cessos o altres fatalitats, i es converteiels handicaps i prejudicis dels col.lectius xen en una eina més en I'esforq immigrats respecte als cossos policials col.lectiu d'anar sumant esforqos....? Coses més estranyes i, perque no dir-ho, de la societat autoctona envers els cossos policials. s'han vist, dic jo ...

1 b

L---

48 13

: ESPAIS PER AL DESENVOLUPAMENTDE LESARTS .. . . . . .. . . . . . ... . . . . . . . .. . ~...,.

QRTS VlSUALS

seternbre.desembre

EXPOSlClONS I ACTlVlTATS A LA SALA D'EXPOSICIONS NAU SUD. L'ESTRUCH ~~~

) 1

INTEMPERIE Col.lectiu Intcmp¿ric Exporició: Del 5 al 28 d'octubre de 2001 Wwkrhop: 20 d'octubre de 9 a 18 h inaripcii qratuiia

i 1

RICARD FIGUERAS BONET Cinima. una maleta de cera Exposició: Del 16 de novembre al 9 de desembre de 2001 Or~nitiarlb:Ajuntamrnt de sabadell

Orqaniha<iB:Ajunlamenlde Sabadell

1

EBENTIO7 Encontre internacional de ietr performdtics Divendres 9 de novembre a les 19.30 h Pwt-es: Laia Bedos i Mari6 Molina, Rosa SuRer i Yan Duyvendak

SABINE FINKENAUER Exporkió: del 14 de desembreal6 de qener de 2008 t a l k de aeaci6: de lebreraabril de 200% OrganilIxit LsroiaMuniiipI d'Art IIIa i 1 1 u n t t

\cll>.

de sabddell

#I

i Ajuntam~ntdesabadel1

o m Nau Sud Carri!r de I'Aqricull 08201% Sabadell Tel.: 93 i17 25 71 estmch@ajsabadei http//www.sabadell.cat

Horari: de dijous a dlssabte de 18 a 21 h i diurnenqer i festius d'll a 14 h Visites comentades per a escolars i grups Cal concertar hora Entrada gratuita

B

II l

m

!a

• m..

O ~ I B aI ~

m.

A0

m..

I .

el monografiC

La nena o el mocador?

Vicen~ Molina Professor d'Etica empresarial a la UB

O sigui, que cadascú vagi o religiós. Perque la societat decom vulgui, si aixo el fa més femocratica ha de tenir ben clar liy, sempre que aixo no interfeque el dret dels infants q u e no reixi en els drets de les altres poden defensar-se per ells mapersones. Si ho tria amb llibertat teixos- a accedir a tota la fori és fruit d'una decisió madura, mació, i a tota la informació, és responsable... Pero, quan aixo el més sagrat dels drets a depassa amb els nens, infants fensar per les institucions públii adolescents, es planteja la ques. Sense aixo, no es pot forqüestió: han tingut els mitjans i jar una comunitat d'homes i les oportunitats per arribar a una dones Iliures, capacos d'autodetria Iliure, madura i responsable? terminar-se per ells mateixos.

Entre la nena i el mocador, I per aixo, fa falta que tots els nosaltres, és clar, preferim la nena... nens i nenes siguin tractats amb igualtat, ¿De veritat algú es creu 4 e debo, fotinguin les mateixes oportunitats d'accés, ra bromes- que la Shaima, una nena de i que s'eviti, en I'espai públic que és I'esvuit anys de les comarques gironines, de- cola, qualsevol mena de discriminació, sicideix ella coleta que vol dur un mocador gui quin sigui el possible motiu. Per tal de al cap. sempre, fins i tot en horari escolar defensar aquest dret, i per tal d'impedir i encara que aixo no sigui permes pel seu que alguns infants puguin ser marginats col.legi? Pero, de que anem? Ara resulta de la resta, o puguin veure retallada la que les autoritats educatives pretenen, no seva capacitat d'accés a tota la formació, dubtem que arnb una certa dosi de bona cal deixar ben clar que els nens son, preintenció (d'aquella de la qual I'infern cisament, el subjecte del dret a I'educan'esta ben empedrat), garantir el dret de ció, no tan SOISI'objecte. I que aquest la nena a rebre dret es situa educació 4 b molt per daEl dret de la nena a I'educació, viament-sense del dret abans que la preferencia familiar per defensar que de les families aauest dret la transmissió d'uns determinats valors a les sr~xpressi amb seves propies tota plenitud i amb la maxima coherencia. conviccions religioses, filosofiques o culSense fer prevaldre el dret evident de la t u r a l ~particulars. Dret que sempre, evinena a tota I'educació més que no pas la dentment, podran exercir en els seus espreferencia familiar per la transmissió pais privats, familiars o de culte. d'uns determinats valors de caire cultural Dissortadament, algunes d'aquestes

48 15

families sernpre podran imposar codis de totes les possibles fonts d'informació que s'obren a la diversa i rica pluralitat de la comportament de caracter masclista i patriarcal basats en una simple i antiquissicultura humana, sense passar per I'hegema relació de poder (aquesta és la causa rnonia de cap d'elles, siguin denunciats del mocador al cap de les nenes) que els privilegis i subvencions públiques que busca el permanent sotmetiment de la rep I'ensenyament concertat de caire relidona a I'horne, i I'autoacceptació d'un pagiós, que tarnbé, en bona mesura, segreper de submissió social i reclusió en les ga els infants en funció de creences dels tasques reproductores tradicionals que seus grups familiars d'origen -separantles velles relilos per sexes, gions del Llibre L'extensió universal dels drets tergiversant (totes) adjudicai la suprecció de tots els privilegis, continguts curriven a les dones. culars. en bona Iogica democratica Pero resulta La dreta conserque els nens no vadora que són pas propietat dels pares i que els sembla posicionar-se, de vegades, en seus drets, corn que no es poden defencontra de I'ús del mocador dins I'espai sar SOIS,han de ser defensats amb la escolar, no pot amagar un criteri que, en maxima energia, des de la perspectiva darrera instancia, s'intueix com a xenofob estrictament democratica: a I'escola, a si no admet, en tots els casos, el mateix I'espai públic, no s'ha de permetre cap tipus de concepció fonarnentada en I'exexclusió o diferencia per motius comunitensió universal dels drets i la supressió taristes. Tenim prou exemples que confirde tots els privilegis. Perque és impresmen que es comenca pel mocador i cindible. també, en bona Iogica democras'acaba demanant no assistir a classes tica, que els drets politics, socials, econode girnnastica, de música, de biologia ... mics, laborals i sindicals, el dret a una El mocador implica I'acceptació d'una vida digna de la població d'origen irnmipossible retallada en els drets de I'infant grant, sovint més desprotegida, tinguin el -cempre es tracta de nenes, en aquest reconeixement i el caracter universal que cas- que, de vegades, acaba en I'abanhan de tenir en democracia. Aleshores, donarnent escolar quan s'ha passat la els drets de les nenes com la Shaima popubertat. Les institucions públiques edudran ser molt rnés ben defensats. catives han de protegir la integritat del Quedara clar que no es tracta de cap medret de les nenes. I aixo, de vegades, vol na d'imposició cultural d'un grup domidir contradir les preferencies familiars. nant sobre una minoria ja prou afeblida Ara bé, per poder fer pedagogia ciutaper les seves condicions de vida. Ben al dana entre els sectors de la població contrari, es tracta, aixo si, de I'alliberaafectats per aquesta mena de problemati- ment de tots. I potser els seus propis paca cal deixar clar, també, que tot aixo no res arribin a entendre que, a I'escola, el afecta tan sols un grup deterrninat de mocador se I'han de treure. I aquestes la població, de característiques etnenes, corn a minim, ho tindran una niques, sociologiques o culturals mica més facil per sentir-se iguals especifiques. Ben al contrari. Cal als seus companys i companyes, que, per tal de defensar ben bé per formar-se arnb plenitud, per aquest dret dels infants a rebre arribar a ser allo que proposa el tota I'educació, sense restriccions projecte emancipador de I'educai amb el maxim de respecte p e r a ció: persones lliures i felices

la col.lahoraciÓ

Nicaragua i la seva historia de participació: Un recorregut apressat per la cultura autoritaria María Teresa Blandón Gadea Programa Regional Feminista La Corriente

Introducció

ció depen fonamentalment de la capacitat que desenvolupin els ciutadans de formular i reformular les seves aspiracions, sobre la base de necessitats individuals aue es neaocien tant en les relacions quotidianes com en I'ambit públic.

La participació ciutadana es materialitza quan els membres d'una societat es reconeixen, almenvs en alauna mesura. com " a su6jectes de drets, transcendint la condició de víctimes del sistema o receptors passius del mateix. No obstant aixo, per foAntecedents mentar una consciencia de drets i la disposició a mobilitzar-nos La societat nicaraqüenca ha reen defensa d e l ~ mateixos, cal corregut, al llarg de moltes decades, experiencies traumatiques de parcrear entorns institucionals legítims i pluralistes i aixo és una responsabilitat, prin- ticipació, primer restringides en un cipal pero no exclusiva, de I'Estat context de dictadura i després en un escenari de guerra que, inevitablement. vinSi bé les lleis regulen certes formes culava la participació amb veritables acde participació. no poden expresar, ni contenir les expectatives, aspiracions, tes d'heroisme, en el qual la privació de continguts i formes de participació, les llibertat i la mort van constituir possibiliquals es construeixen de manera permatats properes.

La revolució sandinista (1979-1990) va nent perla diversitat d'actors de la societat. A més, cal tenir clar que la definició, impregnar a amplis sectors de la societat reconeixement i respecte dels drets ciuta- de grandiloqüents ideals de transformació dans. representa social, que van un permanent La participació depen generar expectatives d'una sociecamp de conflicte de la capacitat ciutadana i tensió entre la tat amb justicia ciutadania i els per formular les seves aspiracions social, Aquestes poders públics. expectatives van La participació ciutadana, al meu paser canalitzades a través d'una complicarer, no depen de I'Estat, encara que da amalgama entre I'Estat-partit i les oraquest té I'obligació de fomentar una culganitzacions de "masses", creades i contura democratica que propicil i encoratgi trolades per aquest; creant les bases per aquesta participació, com a fonament de a la castració d'aquestes valuoses expela democracia. Malgrat aixo. la participariencies de participació.

48 17

0-1de I'A~u?tamentrstem e l a b a r i ~ el i ~ Pinerairii iini t.iai.i<l M u i c p . . IPAlrl: d e s propers qua:re ariyi.

Un Prngrania p e <le nover dees 21 qridl, d irici. vuerrl ilfegir les teves Per ~

Corn oartici~ar-hi:

X

etO d i ' w a n ~ .la~ feva ~ o I l a b o r a ~ i 6

i

d'interlocució amb I'Estat, generalment En la primera meitat de la decada dels ineficaces i retoriques.

90, al desanim que va significar la derrota - Renúncia a la denúncia per actes de electoral del FSLN per als sectors afins a corrupció de funcionaris públics i acla revolucio, li van seguir setze anys de ceptació que els responsables, de tots governs liberals -tan sols de nom-, pero els bandols partidaris, quedessin en la amb una practica política profundament impunitat. conservadora que, com a tret comú, mira- Acceptar la participació privilegiada de va la participació ciutadana com un perill sectors retardataris de la democracia que posava en risc I'efectiva aplicació de (jerarquia de I'Església catolica). politiques de caire neoliberal, sens dubte - Confusió d'actors i de rols, gracies a la antipopulars. qual moltes organitzacions de la socieEls antics moviments socials tutelats tat civil, abans constructors de ciutadaper I'Estat-partit es van veure enfrontats nia, es van convera successius goEl "nou" govern, no té cap tiren subsidiaris verns que no van dubtar a reprimir-los relació amb les utopies de I'Estat. i desintegrar-los per del passat revolucionari - Suport privilegiat a mitjans de comumitja de la cooptanicació afins al goció. la utilització de vern i defensors actius de les seves pomesures coercitives, corn I'acomiadament lítiques. de dirigents sindicals, o el desconeixeA Nicaragua, la participació ciutadana ment d'aquests com interlocutors en les també s'ha vist desvirtuada per I'afeblitaules de negociació. Aquest procés de ment dels partits polítics, reduits a madesintegració de les anteriors formes de quinaries electorals que corrompen el participació va ser més efectiu com més sentit de la politica i de la funció pública. feble era la capacitat de reconstrucció Els partits hegemonitzen la participació d'agendes i formes propies de participaen la presa de decisions, alhora que atorció d'aquests actors. guen o neguen representativitat als grups La cooptació, com estrategia de dessocials organitzats, d'acord amb les semuntatge de la capacitat de mobilització ves conveniencies electorals. d'organitzacions gremials, es va donar a Per la seva banda, moltes organitzatravés d'un procés en el qual van intervecions de la societat civil es debaten entre nir de manera concertada tant les cupuI'atenció a necessitats peremptories de les partidAries i empresarials, com les les grans majories empobrides (a I'actuainstitucions financeres internacionals i litat, més del 80 per cent de la població les agencies de cooperació, incloent-hi nicaragüenca viu amb menys de dos doles del Sistema de Nacions Unides. Totes lars diaris) i la promoció de ciutadania acelles van reclamar. unanimement, altres tiva, que al4udeix a la consciencia de teformes de participació que obsewessin nir drets, aixi com a la creació de les següents normes pera I'assoliment capacitats per mobilitzar-se en defensa de la "governabilitat": dels mateixos.

- Renunciar a la protesta pública i privilegiar espais de "concertacio entorn de Que podern esperar de la tornada politiques socioeconomiques sens dubdel FSLN al govern? te antidemocratiques, ates que van contribuir a I'increment i aprofundiment Des duna postura optimista, el "nou" de la pobresa. govern, protegit per una vella i encarcara- Renúncia a discursos "radicals", adopda maquinaria partidaria, que no té cap tant postures conciliadores com a rerelació amb les utopies del passat revoluquisit per ser acceptats en instancies

48 19

rarquia de I'Església catolica. amb I'obcionari, sembla disposat a recuperar una certa capacitat administrativa de I'Estat jectiu d'aconseguir el suport d'aquesta a la gestió del nou govern ... A canvi del acompanyat d'una retorica de "sobirania". no reconeixement, per part de la direcAixo s'expressa, principalment, en les recents negociacions amb el Fons Monetari ció del FSLN, dels drets sexuals i drets Internacional (FMI), que donen certa prioreproductius que reclama el moviment de donesifeminista. Referent a aixb, ritat a la inversió de tipus social. Aixi, també, hi ha una preocupació, substanI'exemple mes rellevant es la penalitzacialment diferent ció de I'avortaa la dels anteL'aaenda d'ernanciriació de les ment terapeutic riors governs. dones estar2 en coktant tensió en eel Codi per atendre proPenal aprovat amb els poders públics blemes com la recentment oel desnutrició. poder legislatiu.

I'analfabetisme. la desprivatització del sis- - Informació pública esbiaixada i extretema públic de salut, entre els principals. madament centralitzada, acompanyada Tot fa indicar que el govern encapyalat de la censura economica contra alguns per Daniel Ortega pretén assajar un Estat mitjans de comunicació no afins al neoliberal amb certa sensibilitat social govern. que, encara que presenta més ambigüi- Selecció de funcionaris públics d'alt nitats que definicions estrategiques per revell, motivada mes per criteris d'obeduir la pobresa, esta generant expectatidiencia i fidelitat a la direcció del FSLN que no pas per competencia professioves en amplis sectors de la població nal i experiencia. empobrida.

L'altra cara de la moneda és que exisNous interrogants i reptes per teixen moltes raons per desconfiar de la concepció de democracia i de participaa la participació ciutadana? ció que promou la maquinaria del FSLN i Un dels principals interrogants que el govern d'ortega. Assenyalo. entre les principals, aquelles que, segons el parer hem de formular-nos des dels moviments de diversos actors i del meu propi, han socials és la possibilitat de construir un veritable "poder ciutada des de les cupuquedat clarament evidenciades en tan SOISnou mesos de gestió: les governants, o si precisament en aixo radica el més rotund contrasentit de la - El FSLN esta treballant per la construcció d'un esquema de poder "ciutada proposta del FSLN, que encobreix els deple de retorica i demagogia, el principal sitjos de cooptació ja assajats en el conobjectiu del qual és el de legitimar I'actext de la revolució. ció del poder executiu i reduir el prota¿Poden, els ja famosos consells de poder ciutada promoguts pel govern, congonisme d'organitzacions autonomes vertir-se en actors autonoms capaqos i critiques amb el mateix. d'establir limits al poder- generalment au- Una clara tendencia a I'exclusió de les instancies formals d'interlocució toritari- que les institucions públiques exerceixen sobre la ciutadania? ¿Estara d'aquells actors de la societat civil que reclamen una participació no tutelada el FSLN en disposició de permetre que el nou esquema de "poder ciutada exerceiper I'Estat. Aquest esforq ha estat acompanyat per I'oberta desqualificació. xi el seu legítim dret a la fiscalització i la per part dels Iiders del FSLN. de totes denuncia? LPodran avanqar els actors "privilegiats" pel FSLN en la transformaaquelles veus critiques que qüestionen I'evident autoritarisme del govern. ció de les seves necessitats basiques, en consciencia de drets?

- Retrobament del nou govern amb la je-

-

20

que certs drets reconeguts formalment Algunes respostes que aporta I'expea les dones després d'intenses Iluites no riencia del moviment feminista de estan assegurats d'una vegada i pera Nicaragua en la seva recerca de redefinisempre. Sempre hi haura conservadors ció del poder i de la política: i fonamentalistes dintre de I'Estat, dispoMalgrat que el moviment de doneslfesats a fer-nos retrocedir als temps de la minista, a I'origen (decada dels 80) esta"Santa Inquisició"; sempre hi haura grups bleix vincles estrets amb el FSLN, entorn polítics disposats a negociar sobre els d'objectius de justicia social compartits, cossos i la llibertat reconeix, des del comencament, que Els nostres COSSOS, de les dones.

Per aixo, la nostra lacOnstrucció d'una principal territori de la nostra proposta, en el nou agenda publica que contemoli els drets ciutadania escenari que presenta Nicaragua, és de les dones solaaprendre dels ensenyaments heretats per ment és possible rnitjancant la construcles feministes des de la Il.lustració fins ció d'un moviment social autonom i indeals nostres dies: pendent dels interessos clientelars de - Creure en nosaltres mateixes i en la qualsevol partit polític. nostra capacitat de transformació, inverAixí mateix, si be es poden compartir tint esforcos quotidians per a la alguns interessos amb el govern de torn, generació d'una nova consciencia no 6s menys cert que I'agenda d'emancide drets, des dels nostres cossos pació de les dones estara en constant com el principal territori de la nostra tensió amb els poders públics, que manciutadania. tenen el control sobre els cossos de les dones i perpetuen una organització social - Enfortir lideratges que encarnin nous significats i practiques de poder, debasada en la discriminació en contra de mostrant la possibilitat de deconstruir les dones. Sabem que des de I'Estat es Iogiques binaries i excloents del poder. continua exercint un poder impregnat de concepcions i practiques que reprodueiAvancar en la construcció d'aliances xen una Iogica patriarcal, que en el millor amb altres moviments socials, amb midels casos considera les dones com a rades estrategiques i voluntat de diapart d'un conglomerat homogeni leg, per la defensa de de beneficiaris de certes politiques de ciutadanies diverses i, no obstant aixo, amb caracter social. ~ 6 greu, s Adidentics drets, com a L...-\ íl,' 3 -+:y-: ;,. base per a la conshuc. és el fet, confirmat en el pi7t trucció de ciutada4 :: nles veritablement denostre país i en ! "r' \ I molts altres, 4

a

'' .-

f.

<

a.c.e 414

-

.d

-

.A?

r'

.

-

P '-

L..

'Ji

.

-"

1 I

48 21

El risc de I'asfalt La Diputacid de Barcelona pasa a disporii-i6 del5 ajuntamentr de la provincia de Harcelulia 'exparicib xEl rirc de I'ñrfalt~amh l'objectiu d'informai, ~ ~ ~ ~ i ib i i i t ~ javer ~ ~ del rirr. de 11 i de emfaíi e11 iei ptincipar caurer delr accidenti.

a m b l a gen1 ¡ore, f i m un bon equip

I'ent,revistA

Jordi Farrerons

V i c e n ~Molina Espai de Llibertat En Jordi és Gran ~ e s t r e - ~ r e s i d e nde t la Gran b g i a Simbblica Espanyola, viu a Centelles i és periodista grafic

- Com definiries que es la maconeria?

Penso que és un metode que et permet créixer personalment, promocionar allo que de bo podem tenir els éssers humans. allo aue ens fa caoacos de ser conscients del que sbm, i d'on som. La maqoneria promociona aquest creixement personal, vinculat als valors de Ilibertat, igualtat i fraternitat. Pretén ser una escola de formació d'individus Iliures que decideixen treballar conjuntament per un objectiu cornú, intentant aprofundir en allo que ens uneix i no pas en el que ens separa.

-

moral, i pel perfeccionament espiritual, intel4ectual i social de la humanitat. Una organització que defensa aquests principis mai no pot estar passada de moda i, per tant. aquests valors son atern~orals.

- Creus que pot interesar algun jove, o mes av~ates tracta d'un espai associatiu propi de la ':-qent gran"?

- Sincerament, crec que si que pot interessar als joves. Perque és una actitud, alguna cosa que t'acompanya, que et reforca la voluntat de tirar endavant, de compartir, d'observar. de tenir curiositat. Crec que, en el procés d'apreAixo de la maqoneria, no esta un pdl nentatge d'una persona jove, aquests vapassat de moda? No té una mica masca lors poden ajudar a tenir un enfocament de regust arqueologic? de la vida des d'una optica menys indivi- En absolut. No esta passada de moda. dualista, menys competitiva. I aixo et pot La rnaconeria és afavorir per aconuna institució Una escola de formació d'individus Seguir una certa essencialment filliures que decideixen treballar estabilitat emolantrbpica, filosocional... per un objectiu comú fica i oroaressis, ., ta, que té per - La maconeria objectiu la recerca de la veritat, I'estudi té components esoterics.. . ? de I'etica i la practica de la solidaritat, i - Aixo tan sols es pot afirmar si es mira que treballa pel rnillorarnent material i des de fora... Pera nosaltres, obviament

-

48 23

no. Perque es tracta d'un llenguatge que sat en la practica de la tolerancia i el respecte mutu entre tots els pobles només pot semblar esoteric p e r a qui no en coneix les claus, com passa, per i cultures. exemple. arnb el llenguatge rnaternatic que, si no hi estas avesat, et sona a un - A Catalunya ia Espanya se I'ha identiesoterisme total.. . Ara bé, la maconeria ficat amb la tradioó democratica irepues un rnetode actiu i aixo pot dificultar-ne. blicana, pero a altres paiSos sembla que de vegades, la percepció, quan un s'ho té un perfil mes aviat conservador, fins mira des de foitot, molt conPerque la Topar arnb les visions de la societat servador... Com rnaqoneria no és aixo? no dernocratiques, o que s'ensenya, es - ES ciar. els vaderivin cap a la restricció dels drets lors de Ilibertat, V~U. igualtat i fraterni- PerCi. es tracta d'una associació vincutat, s'identifiquen més arnb els valors de lada a algun pla conspiratiu d'abast munla II República, per exemple... Per tant, dial? arnb les idees democratiques avancades.

- Sens dubte que no. La rnaqoneria no Pero hi pot haver un altre tipus de macoesta vinculada a cap pla conspiratiu neria que depen del taranna de les perd'abast mundial. Aquest és un dels temes sones que hi estan vinculades i de les condicions socials i politiques dels seus que els detractors de la maconeria han fet servir per desqualificar I'organització. paisos, i aixo els pot fer tenir una visió La funcio de la rnaqoneria no es la de més conservadora, com passa en el món conspirar contra res ni ningu, total conanglosaxó. trari. Lobiectiu ~ r i n c i ~és al propiciar un mon - Quin és e l sentit de I'enorme repressió millor, baque ha patit per part del feixisme espaD'una banda, la repressió era Iogica, tenint en compte els ideals que defensava. 1, de I'altra, la dictadura I'ha fet servir corn a boc expiatori per acusar-la de qualsevol possible frustració dels seus esquemes ...

-

-

Té connotacions polítiques. a I'actualitat - Cal

remarcar que la maconeria, per definició. és apolítica. Els treballs maconics no admeten politica de partit, pero la maconeria es vertebra arnb els valors de Ilibertat, igualtat, fraternitat, i arnb la practica de la tolerancia, i aixo, inevitablement, et fa topar arnb les visions de la societat que no siguin dernocratiques o que derivin cap a la restricció dels drets de les persones.

- 1connotacions religioses ?

- En absolut. La rnaqoneria no té conno-

per qualsevol públic, i si algú esta interes. sat en compartir un espai de sociabilitat en que s'intenta proporcionar valors comuns, no té res rnés a fer que adreqar-se a nosaltres, per mitja del correu electronic, o visitar la nostra seu. al carrer Avinyó 27, de Barcelona. La nostra pagina, per exem~le. és: W ~ w . ~ ~ s e : o r ~ .

tacions religioses. ES un metode associatiu que intenta promocionar alguns dels valors que creiem que són irnportants en I'ésser huma, i que poden servir perque la humanitat evolucioni en un sentit positiu. Pero no és identificable arnb El llenguatge simbolic: caD reliaió. La ~ra~ n c ~ i a un full de ruta que ens guia en la - pots explicarel Simbolica trajectoria d'aprenentatge teu cas personal?

Espanyola s'idenCom vas contactifica amb els vatar-hi? Com vas lors de la maqoneria adogmatica, liberal arribar a l carrec que exerceixes actuali laica, i es pot formar par! de les seves ment?

Iogies sent ateu, sent agnbstic o sent - Per antecedents familiars vaig coneixer creient, sempre que es respecti la menta- la importancia que va tenir la maqoneria litat dels altres. espanyola en el desenvoluparnent de la societat i de les persones en temps de la - Que es fa en una logia maqonica?

II República...Aixo. juntament amb I'aspi- Basicament, treballar. Treballar per créiració de rnillorar personalment. enllaqat xer personalment i col.lectivament, tant a arnb el desig de lluitar per una societat nivel1 intel.lectual com moral. I ho fem mes Iliure, justa i tolerant. van ser els moaplicant el rnetode que ens permet incen- tius que em van portar a sol.licitar la metivar un clima de debat sincer i fraternal va iniciació en una Iogia de la Gran Logia sobre temes -socials, filosofics, humanis- Simbolica Espanyola. tes i sirnbolics- proposats pels mateixos D'altra banda, he arribat al carrec de rnembres de la logia.

Gran Mestre-Presiden! de la Gran Logia Simbolica Espanyola per votació directa - 1com s'hi arriba? de tots els membres de I'entitat.

- Per accedir-hi, s'ha de dernanar I'ingrBs. De vegades, aixo succeeix com - Perque cal fer servir un llenguatge a conseqüencia del contacte arnb simbolic? 1, en tot cas, que és aixo algun mernbre. Pero som una asdel llenguatge simbolic? sociació discreta, no som pas - El llenguatge sirnbolic, que deriuna associació secreta. La va de la tradició gremial arnostra adreqa surt a la guia quitectonica, municipal de Barcelona, hi corn és saha pagines web visitables but, és una eina que ens serveix per avanqar. És corn un ~ U I I de ruta que ens guia en la nostra trajectoria d'aprenentatge rnaqonic.

48 25

organitzacions maqoniques hi intel.lectual, alt poder economic o una forha? En que es diferencien? ta posició social. La francmaconeria és - Hi ha dues tendencies molt diferenciainterclassista i respecta totes les persodes. que són les anornenades regular i li- nes per igual, indistintament de quina siberal ... gui la seva aportació. Per formar part de A partir de la publicació, I'any 1723, de la francmaconeria només cal ser una perles Constitucions d'Anderson -que és el sona Iliure, rnajor d'edat, i de bons costret cornú que comparteixen totes les ortums dernocratics. ganitzacions maconiques que hi ha irnplantades arreu del món- s'han confor- Com viu la maconeria el procés actual rnat, al llarg del temps, dues de recuperació de la memoria historica? interpretacions rnolt - Amb esDeranca. , , diferents I'una de pero al La rnaqoneria no s'ensenya, I'altra de corn apliternps arnb preocues viu car aquest text. La pació. Esperanca de rnés rnajoritaria és que es reconegui I'anomenada maconeria "regular".

I'aportació de la maqoneria al progrés del Aquesta és regulada i controlada per la pensament social. a la causa de la IliberGran Logia Unida d'Anglaterra, que notat dels individus i a I'emancipació dels rnés adrnet hornes que creguin en déu pobles. I també arnb preocupació, perque i en la irnrnortalitat de I'anima ... D'altra el projecte -oficialrnent, "Proyecto de ley banda, hi ha la maconeria "liberal" +orn por la que se reconocen y amplían dereara nosaltres- que adrnet dones en les chos y se establecen medidas en favor seves Iogies i en la qual no és necessari de quienes padecieron persecución o vioo preceptiu creure en déu i en la irnmorlencia durante la guerra civil y la dictadutalitat de I'anima i, per tant, s'hi pot forra"- que el Govern espanyol ha presentat mar part tant si ets creient corn si ets a la consideració del Congrés de Diputats ateu o agnostic. no contempla aquesta aspiració de la rnaconeria espanyola.. .

- Pero la maqoneria és secreta o guarda Sigui corn sigui, la Gran Logia Simbolica algun secret.. . ?

Espanyola ha endegat un procés per afa- No és una associació secreta, sinó disvorir un front comú de tota la rnaconeria creta. Pero en alguna epoca historica liberal a Espanya per tal que el Govern -com, per exemple, en periodes dictatoreconegui la nostra aportació als valors rials- ha hagut de ser secreta per tal de de la llibertat i la democracia. deslliurar-se de les persecucions. A I'actualitat és una associació legalment regis- - Finalment, que recomanaries als nostrada, corn qualsevol altra, i els seus cartres lectors més joves? recs són públicament reconeguts.

-Que es fixin en els valors que defensa la rnaconeria, perque els servira per aju- La rnaconeria és elitista? ES anticleridar-los a créixer corn a persones, transcal? És una organització de I'entramat formar-los en éssers humans més justos, sociologic de la burgesia liberal? tolerants i respectuosos arnb ells rnatei- La maconeria no és elitista, ni anticleri- xos i arnb els altres. I aixo, sense restrincal i, per suposat, no és una organització gir cap potencialitat personal. sinó, mes de la burgesia liberal... Per accedir-hi no aviat, expandint-les, perque I'objectiu és és imprescindible tenir una alta formació ser felicos ...

- Quantes

26

el debaT

El regim de la transició en I'atzucac (1): el model economic Antoni Castells Duran Doctor en Economia Cetapa d'industrialització i tació de les noves tecnologies desenvoluparnent economic que als processos productius. va viure I'Estat espanyol a partir Aquest, pero, no fou el model dels anys 60 va entrar en crisi que es va adoptar a I'Estat durant els darrers anys de la espanyol. dictadura i els de la "transició", A I'Estat espanyol, el nou regim a conseqüencia, en part, de la politic nascut de la "transicio, al denominada crisi del petroli de servei dels vells poders econo1973. Crisi que, amb una o altra mics -els que provocaren la intensitat, afecta el conjunt dels guerra civil i van recolzar i prospaisos industrialitzats. perar arnb la dictadura franquisPosteriorment, amb la impota-, després de procedir al que sició del neoliberalisme i la seva va denominar "reconversió inglobalització -deslocalitzacions, privatitdustrial", en realitat una reducció signifizacions, progressiu deteriorarnent dels cativa de la capacitat productiva indusdrets que havien conquerit els treballatrial, va optar per un rnodel economic dors, prevalenca del capital financer-esbasat en els salaris baixos i en la despeculatiu internacional, etc.- dirigida a trucció salvatge del territori, tot mantenint rnolt baix el nivel1 d'inversió dedicat a inposar les bases per la recuperació i I'incrernent de la taxa de benefici del capital, crementar la productivitat del treball i la que les lluites dels creació d'infraestreballadors qüesUn model economic basat en els tructures productionaven, i el sorgitives. Model que baixos i en la destrucció ment de nous paiprioritza el desalvatge del territori sos industrialitzats senvolupament els "tigres asiatics" de determinats -Hongkong, Singapur, Taiwan, Corea, sectors de serveis -els relacionats arnb etc.- primer, i paisos de rnajors dirnenel turisrne, en primer Iloc- i el de la conssions -Brasil, Xina, india trucció. després, es va originar una nova situació.

Durant els darrers vint-i-cinc anys, la Davant d'aquesta situació, en els vells política economica desenvolupada pels paisos industrialitzats, els amos del capisuccessius governs, arnb independencia tal productiu. i els seus respectius estats, del partit que en cada moment I'hagi ocuvan reaccionar de diverses formes, pero, pat -PSOE o PP-. ha estat unívoca i en general. van optar per incrementar els sense variacions. seguint. fil per randa, recursos destinats a I+D i a la implemenels diktats dels "gurus" i propagandistes

48 27

del Pensament Unic Neoliberal i la seva briment de la població i als baixos nivells globalització, i, dins d'aquests paramede productivitat, qüestions que intenten tres, optant per I'esmentat model econbmantenir arnagades. mic. Aquesta opció ha agreujat els efectes negatius que comporta el neoliEls salaris beralisme: increment exponencial de les A partir de les dades oficials de f INE desigualtats socials. destrucció del medi (Institut Nacional d'Estadistica) sobre el ambient, retroces dels drets i Ilibertats SMI (Salari Mínim Interprofessional) i I'IPC (tndex de Preus al Consum), s'ha dels treballadors i dels ciutadans, etc.

Els principals rerealitzat un informe sobre I'evolució del sultats de tot plegat Cendeutarnent de les families . . poder adquisitiu de són: espanyoles és, actualrnent, I'SMI durant els - Cobtenció pel caun dels rnés elevats del rnón 1968-2001, ~ i t afinancer-esl Tenint en compte peculatiu d'enorque, histbricament, I'SMI ha experimentat mes beneficis, de la qual en fan una uns incrernents percentuals semblants als ostentació publica obscena. Beneficis que, ni tan SOISen una infima part, han dels salaris fixats per conveni, la seva evolució es pot considerar representativa invertit en incrementar la productivitat o en millorar les infraestructures producti- de la del conjunt dels salaris. Aquest informe mostra I'existencia, entre el 1968 ves, sinó que, tret del que directament malbaraten, la resta I'han destinat, basi- i el 2001, de dos períodes clarament diferenciats. Un primer periode, que va de cament, al saqueig del sector públic i a l'especulació -borsaria, de I'habitat1968 fins 1979, en el qual es produeix un constant i important increment del poder ge, en compres, absorcions i fusions adquisitiu de I'SMI, que I'any 1979 havia especulatives, etc. experimentat un increment del 68,71% - Cenriquiment corrupte -legal o norespecte el de 1967. 1 un segon període, d'uns pocs, i I'empobriment general de la població, incloses les classes mitjael compres entre 1980 i el 2001, de signe contrari, en que el poder adquisitiu dismines. Cevolució del poder adquisitiu de la població espanyola durant els darrers nueix, també de forma important i continuada. Aixi, I'increment del poder adquianys és una de les més negatives, sinó sitiu de I'any 2001 cau fins el 49,73%, la mes, dels paisos del seu entorn. gairebé 20 punts percentuals per sota del de I'any 1979.

- Un nivel1 de productivitat molt baix, esLa majoria de la població ha fet front pecialment en relació als altres mema aquest descens del poder adquisitiu bres de la U.E. - La rapida i salvatge destrucció del terri- dels salaris recorrent, principalment, per una part, a la incorporació massiva de la tori. La propia UE ha advertit Espanya, dona al treball remunerat, amb el que la en repetides ocasions, dels excessos llar es manté amb dos salaris enlloc d'un, que esta cometent i de les seves greus i, per una altra. als lligams familiars, que conseqüencies. han permes a rnolts fills viure -totalment Penso que no és necessari referir-se o parcialment- dels estalvis -inclos I'haals beneficis del capital financer ni a I'enriquiment d'uns pocs, doncs la seva fatbitatge i, en bastants casos, una segona residencia- aconseguits pels pares duxenderia ho posa a la vista de tothom. rant el periode anterior. i, per últim. mitTampoc no cal parlar de la destrucció del territori, ja que es pot comprovar arreu i janqant un fort endeutament -1'endeutano poden amagar-la. Em referiré, encara ment de les families espanyoles es. que sigui breument, al progressiu empoactualment, un dels més elevats del món.

48 29

El periode en el qual s'incrementa el transport públic, les despeses que compoder adquisitiu (1968-1979), es corresporta un fill, etc.- i poder aixi distorsionar pon quasi exactament amb els anys a la baixa la perdua real del poder adqui1967-1976, durant els quals la lluita dels sitiu dels salaris. segons el "Euroindice treballadors i altres sectors de la població Laboral IESE-Adecco", el salari real (el contra la dictadura i per la transformació que queda un cop descomptat I'IPC) a de la societat experimenta un gran increEspanya. practicament, s'ha estancat enrnent -el 1975, Espanya fou I'estat eurotre el marq del 2000 i el del 2005. peu en que hi va haver rnés vagues.

Segons el "Euroíndice" referit al Pel que resRegne Unit. ~ e c t aal ~ e r i o d e E s ~ a n v acontinua liderant Franca. Italia. en que disminueix la taxa de temporalitat a Europa, ~ l e k n y a , (1980-2001), cal Espanya, Portugal amb una xifra del 33'3% assenyalar que i Polonia, a part els "pactes de la que el salari mig Moncloa". en els quals s'establiren les a Espanya és un 15,2% mes baix que el bases del pacte laboral de la 'Transicio, del promig d'aquests 7 paisos. I'evolució es signaren el novembre de 1977. 1 que del seu salari mig real entre el 2000 i el la disminució del poder adquisitiu s'ac2005 ha estat la més negativa. amb un centua durant la decada dels 80 -1'increincrement practicament nul del 0,1%, enment del poder adquisitiu respecte el front d'un creixement del 5.5% del salari 1967 va baixar del 60,56% el 1981 al real peral conjunt d'aquests paisos, du52,34% el 1989-, amb I'arribada del rant el mateix periode.

PSOE al poder -1982: primer govern de A mes, sempre segons el "EuroindiF. Gonzalez. Sobren els comentaris. ce", des de la fi d'aquest periode fins avui Durant els primers anys del s. xxi no -primer trimestre del 2007- el salari mig sembla que, pel que fa al poder adquisitiu real a Espanya ha disminuit de forma continuada durant 8 trimestres seguits. dels salaris, les coses hagin millorat, tot i tractar-se d'uns anys en que I'economia I pel que fa a la precarietat del treball, Espanya continua liderant la taxa de temespanyola ha experimentat un important creixement economic, amb poralitat a Europa, amb una increments del PIB xifra del 33,3%.

(Producte Interior Brut) Aquest model econoper sornic per desenvoluparbre de la rnitjana se -incrementar el PIE de la UE. global i els beneficis Malgrat els canvis del capital- ha precique han introduit en sat, i continua neel calcul de I'IPC cessitant. a més de mantenir la tendencia a la baixa del salari real. la creació cessitat -els de nous llocs de treball -Espanya és el país daEuropaon, en els darrers anys, s'han creat més Ilocs de treball- i

. .

30

sentava el 95,1% de la mitjana dels paila corresponent incorporació de més m& d'obra al mercat laboral. Primer, va recósos que avui formen part de la zona euro. rrer al jaciment de les dones, amb la seva El 2006, segons les dades del Banc incorporació massiva al mercat i, un cop d'Espanya, aquest percentatge ha baixat fins el 91,1%, el nivel1 més baix des de esgotat aquest, ha recorregut al jaciment dels immigrants, afavorint la politica d'imprincipis dels anys 70.

La baixa productivitat és deguda a un portació en massa dels mateixos', que alconjunt de factors, com la insuficiencia de hora els utilitza per mantenir i reforcar la recursos dedicats pressió a la baixa Cocupació de les segones a la investigació del salari real, que i a la formació, i el constitueix la base residencies és, en forqa casos, desaprofitament en que es sustenta dgunasetmana o menys a I ' ~ ~ ~ o ús ineficient de el model. Un altre possible jacirnent la capacitat existent; el deficit en I'ús productiu de les TIC és el treball de la gent vella i dels nens que, fins ara, es considerava eradicat per i la manca d'adaptació de I'organització per adequar la seva funcionalitat, etc. sempre, pero....

La persistencia en el manteniment de la baixa productivitat s'ha vist afavorida La productivitat per la politica de baixos salaris i la creaCEstat espanyol, segons les dades de ció de nous llocs de treball de baixa quala "Conference Board Europe", és I'estat de la UE on, durant els darrers quinze lificació, factors en els quals s'ha basat I'expansió de I'economia i I'obtenció anys, I'evolució de la productivitat ha esd'elevats beneficis empresarials i que, al tat més negativa. El 2005, va ser I'únic mateix temps, han desincentivat la motipaís de la zona euro, juntament amb Italia, en que baixa la productivitat, amb vació per destinar els recursos i esforqos necessaris a incrementar la productivitat. un descens de 1'1.3%. A més. en els UItirns 5 anys, la seva productivitat ha em*.* pitjorat un 0,6%, i durant el periode compres entre els anys 1995 i 2000 es va reduir en un 0,4%. t ú s intensiu de treball barat com a motor del creixement del PIE i dels benePer contra, la productivitat mitjana de la UE -deis vint-i-cinc-, tot i créixer ficis, comporta greus conseqüencies per a la sostenibilitat economica del creixernenys que la d'altres economies, com la ment, i peral nivel1 de vida de la pobladels EUA, es va incrementar en un 1% ció. Cendeutarnent familiar ha arribat a I'any 2005. En els últims cinc anys, ha augmentat un 1,4%, i entre 1995 i el maxirns historics. Si es segueix amb aquest model, 2000 va millorar perque I'econoun 1,7%, inclomia espanyola sos els 10 palcontinui creixent cos de I'última com ho ha fet arnpliació. aquests darrers Les dades anys, cal que els són clares. El salaris reals con1975, I'any de la tinuin baixant i mort del dictaque es mantingui dor, la productila creació d'un vitat del treball elevat nombre de de I'economia nous Ilocs de treespanyola repre-

48 31

32

ball cada any. Fet que tan sols es pot marc de la globalització neoliberal, el que aconseguir important ma d'obra, o eleno fa més que agreujar fins el limit els vant I'edat de la jubilació, o recorrent al efectes negatius que aquesta comporta. treball infantil, perspectiva gens afalagaCertament, amb I'ajut dels fons procedora i poc viable. dents de la UE, de proxima desaparició.

A rnés. tot i els baixos salaris, el fet s'ha millorat la xarxa de carreteres per d'anar acompanyats d'una baixa producti- tal. basicament, d'afavorir el turisme, com vitat ha donat lloc a que I'economia en un altre país tercermundista es pot fer espanyola anés per rnillorar I'exploperdent cornpetitivitació i exportació tat, el que ha portat S'han trams del TGV, del cafk oosem com aparador i caprici luxós a una balanya coper cas.I's'han mercial amb númeper als amos construit trams del ros vermells des de TGV, com aparador fa temps, i que i caprici luxós per aquests creixin a un ritme espectacular. als amos. pero d'escassa efectivitat Actualment el deficit equival al 7,5% del economica. Tot plegat, en definitiva, no PIK modifica la deriva tercermundista de I'ePel que fa a I'altre factor del creixeconornia espanyola ni la manca de persrnent d'aquest rnodel. I'explotació salvatpectives de futur del seu model. ge del territori amb finalitats residencials.

Esta forqa de moda dir que Espanya d'oci i turístiques. arnb un aprofitament s'ha modernitzat. pero aixo no és més rnínim i un gran malbaratament -el temps que un rnite construit pels mitjans de termig d'ocupació de les segones residengiversació i manipulació -mal anomenats cies és molt petit, sent en forya casos d'informació i comunicació-, tal com aquí d'una setrnana o menys a I'any, i una cos'ha posat en evidencia, pel que fa a la sa semblant es pot dir respecte als comrealitat economica. La rnodernització de plexos hotelers i les instal.lacions d'oci, I'Estat espanyol va ser estroncada per la com els carnps de golf- s'ha arribat tamsublevació militar promoguda per les forbé a un carreró sense sortida, per la ces reaccionaries el 18 de juliol de 1936 manca de sostenibilitat, tant econornica, i la posterior dictadura. En I'aspecte pel malbaratament que representa i pereconomic, pero, es va reprendre una cerque no es pot destruir un territori sense ta modernització durant els anys 60, enque aquest perdi valor, corn ecologica o cara sota la dictadura, represa que mediambiental. pels desequilibris que aquesta vegada fou estroncada pel nou provoca i pels enormes recursos hídrics. regim sorgit de la "transicio. 1, pel que es energetics, de mobilitat. etc. que precisa. refereix als canvis que s'han produit en la En definitiva després de més de 25 relació entre Catalunya i Espanya, anys d'aplicació d'aquest model, I'econoaquests no es deuen a que Espanya mia de I'Estat espanyol ha passat de ser s'hagi modernitzat, tal com s'afirma en la novena potencia industrial a convertirocasions, sinó a que Catalunya s'ha "desse en una economia tercermundista en el modernitzat"

1

1. Em refereixo als milionc oue arriben oer aui8 o al. o amb "cayucos". que represenlen una intima minoria.

el debaT

Defensant obvietats, resposta a I'amic Toni Castells Jordi Serrano Director d'Espai de llibertat Carticle d'en Castells parla di clar: si fos per mi, els augde I'evolució entre el poder admentaria fins almenys 1000 qusitiu i el salari mínim interproeuros. fessional(SM1) i treu la conclusió Ara bé utilitzar I'evolució del SMI que "després de mes de 25 per extreure'n conclusions és anys d'aplicació d'aquest model, un error corn a minim per quatre I'econornia de I'Estat espanyol raons. ha passat de ser la novena En primer Iloc, perque no es diu potencia industrial a convertirquanta gent I'esta cobrant. se en una economia tercermunProbablement a I'inici del períodista". de estudiat hi havia milions d'esUn cop llegides aquestes panyols que cobraven el SMI, el afirmacions ens veiem arnb la que sabem és que ara el cobren obligació de respondre. estavern connomés 130.000 espanyols. venquts que aquest article no caldria ferEn segon Iloc, hi havia molts treballalo mai més. Pero, amb mandra, I'hem dors que treballaven sense contracte escrit. i que segur que cobraven molt menys.

Si el que es vol criticar és que entre En tercer Iloc, hi havia entre tres i 1999 i el 2006 els beneficis de les empre- quatre milions de persones treballadors ses espanyoles han augrnentat un 73% del camp drAndalusia i Extremadura, que mentre que els costos laborals nornés un no cobraven res. En la democracia, i per 3,7%, llavors només cal dir-ho i ho firmo. tal que no ernigrin, s'inventa el PER. És un escanCany 1975, el do1 que cal 21% de la poQue els executius cobrin rnilers corregir d'arrel. blació activa esEs més, trobo de milions sembla més propi del tava al sector immorai que feudalisme que no pas del capitalisrne agrícola. els executius En quart Iloc, de les grans no comptem els empreses cobrin a I'any milers de milions 3 milions i mig d'espanyols que vivien a d'euros i que a mala gent com Suissa, Alernanya o Franca, mentre els Corcostegui del Banc Santander Central governs protesten al govern d'Espanya Hispano se I'hi regalin 108 milions d'eudient que atia I'emigració fomentant maros. Em sembla rnés de feudalisme que fies per tal d'aconseguir divises. I que no de capitalisme. Sí que considero baix el acompleixen cap cupo. Us cona? No SMI i molt baixes les pensions. Que quecornptern aquí les emigracions internes

48 33

edicions

equivalents a uns altres tres o quatre micació era del 1,78% del PIB -d'un PIB rilions d'espanyols, dels quals un rnilió i dicul-a la UE era del 5.4%. Ara és el rnig a Catalunya.

4,4% i d'un PIB important.El PIB de 2000 Pero a més, no recordern en quines és en pessetes constants tres vegades condicions vivien els irnmigrats a superior al de 1975. 1 el PIB per capita Catalunya? Recordem-ho. Una part en pi- del doble de 1975. sos pastera, en aquells moments consiPero per si fos poc, a I'index de dederats norrnals, vuit persones vivint en un senvoluparnent huma de 1975 -un index considerat més fiable que el PIB per capipis de 45 m2.Per cert, pisos que ara s'han hagut de reta- Espanya estaconstruir per la va al 0,791 i el El 1960 la despesa militar era baixa qualitat dels el 126% de la des~esa~ública 2000 del 0,913. materials i I'alumiLa jornada laboral en sanitat i educacio nosi. Pero una dels sectors no agricoles ha paspart d'ells no tesat de més de 42 hores i'any 1976 a nien ni aixo, vivien en "estades" o en coves -a Sabadell a Sant Oleguer. I molts menys de 36 el 2000.

Cany 1991 i després de la reforma fismilers en barris de barraques. Per exemple. quant les riuades del 1962 al Valles cal de Fernández Ordóñez i de quasi deu es va morir rnolta gent a Rubí que s'haanys de polítiques socialdemocrates, la vien fet una barraca a la llera del riu. Es despesa militar només significa el 18% va morir tanta gent que ni se sap el nomd'educació i sanitat. Del 126 al 18%! Aixo bre ja que no hi havia ni cens. Podeu permet escolaritzar a tothom per primera pensar que aixo passava als anys seixan- vegada a Espanya i fer universal I'asta pero als setanta no. Aneu errats. els sistencia sanitaria a finals dels barris de barraques només es van elimivuitanta.En termes de salari social -es a nar a cuitacorrents arrel dels jocs olimdir de sou ocult- quant significa?

La productivitat espanyola als setanta pics. Que curta és la memoria!

En Castells afirma que "En I'aspecte era baixissima, la logica d'un pais del tereconornic, pero, es va reprendre una cercer món que és el que érem, degut a que I'economia es fonamentava en sous rnolt ta rnodernització durant els anys 60, enbaixos. Estaven prohibits els sindicats i cara sota la Dictadura, represa que aquesta vegada fou estroncada pel nou del dret de vaga! Els bens d'equip eren regim sorgit de la "transició". l. pel que es tan obsolets que quan s'obren les fronterefereix als canvis que s'han produit en la res amb la democracia i s'acaba definitirelació entre Catalunya i Espanya, varnent I'autarquia, s'ha de fer un pla de reconversió ja que hi ha els sectors fonaaquests no es deuen a que Espanya s'hagi modernitzat, tal com s'afirma en mentals de I'economia que s'han de tanocasions, sinó a que Catalunya s'ha "des- car. Conec mes de prop la reconversió del textil que es fa una mica abans, a inimodernitzat".

L'any 1960 no hi havia Estat del becis dels setanta, i els telers que s'havien de cremar davant del jutge eren rnolts nestar i la despesa militar era el 126% de d'ells de 1900! El rnés fotut és que cap la despesa publica en sanitat i educació.

Aquesta és la raó que hi hagués més es va cremar i van continuar funcionant. d'una tercera part de nens sense escolaEn els anys setanta el brutal atur que ritzar i que I'assistencia sanitaria fos de es va crear significava que la gent era pais de tercer món. Encara record0 les acomiadada de qualsevol manera, no cocues a I'únic ambulatori de Sabadell i les brava el subsidi i a més es quedava senepidemies de colera de finals dels setanse metge de la seguretat social! El nomta. Cany 1975 la despesa publica en edubre de treballadors públics ha passat

48 35

36

potser no cal cap dada per dir que quan d'1.300.000 el 1976 a 2.500.000 el 2001, existia el "nodo" el país era en blanc i neel creixement es deu basicament al personal de sanitat i als mestres. Cany 1971 gre i que gracies a I'esforq militant de rnolta gent vam aconseguir treure'ns de els universitaris eren 28.000, ara mes de sobre la dictadura i comencar a construir 200.000! en democracia un sistema que permet la Durant el franquisme practicament no hi havia pensions dignes d'aquest nom, defensa dels drets dels treballadors. i sobretot un sistema en canvi ara hi ha 8 milions Després de quasi deu anys de d'Estat de benesde pensionispolítiques socialdemocrates, tar que tot i que insuficient és mil tes. Tot i que la despesa militar només significa vegades superior les pensions el 18% d'educació i sanitat que el dels setanconsidero que són baixes, ta. Soc dels que Vicenq Navarro considera que són el mecreuen que lluitar ha estat útil i que canisme de redistribució de la riquesa aquest país és immillorablement millor més important i de reducció de les desique fa 30 anys. guaitats i de la pobresa. No ha d'estraA Sabadell els carrers no estaven asíaltat i no tenien voreres. no hi havia arnyar doncs que la despesa pública d'un país del tercer món era del 20% del PIB bres, ni parcs públics, ni CAP, ni escoles, el 1970, ara és del 40% ara, el doble! ni hospital, la bruticia era per tot -no hi En fi abans els espanyols fotien el havia servei de neteja- els transports púcamp. ara tothom vol viure a Espanya, blics eren escassos i bruts... deu ser per alguna cosa. Si el que escriu Bé, no cal mes. estic defensant coses I'amic Toni fos cert, no vindria ningú. Pero massa obvies

1 b

El CNJC i la cooperació europea Joan-Francesc Pont Clemente Catedratic de Dret financer i tributari de la UB capay de donar una resposta reCingrés del Consell Nacional gular a aquestes demandes. de la Joventut de Catalunya als El CNJC no va presentar mai la dos organismes de cooperació seva política internacional com juvenil va ser el resultat d'un treuna agressió contra els consells ball diplomatic rnolt pacient read'altres Cornunitats Autonomes, litzat entre 1981 i 1985. Va ser sino com el precedent de la fuuna tasca en la que sovint ern "regionalitzaciC>" de les estura vaig trobar rnolt sol, doncs no tructures europees no governaera considerada corn prioritaria rnentals de cooperació juvenil. per molts dels companys. alguns dels quals fins i tot criticaAixi, el CNJC va organitzar el primer encontre dels consells de ven el cost dels viatges, com si joventut de les nacionalitats i reels responsables del tema estigions els dies 6 i 7 d'octubre de 1984 guéssim sernpre de vacances. (on, per cert, I'activitat més celebrada va Poc a poc, el Consell va acceptar que ser la visita nocturna a "El Molino"). En una de les seves Iínies d'actuació politica aquesta reunió, el CNJC va proposar una consistia en assolir el maxirn nivell de representació a nivell internacional. Corn el configuració futura del CJE amb paritat entre els consells i les entitats, va trasllaCJE no existia encara, el CNJC va poder dar tot el seu know how sobre els conornplir aquest buit, bo i deixant de banda I'estricta reivindicació per esdevenir mern- sells corn entitats de dret públic i de dret privat... És alliyonador fixar-se en la Ilista bre, per tal de prioritzar la presencia a les activitats principals, sota qualsevol forma d'assistents, en la que els catalans apareixen sota tots els barrets possibles...! jurídica (invitats, presents a través de les Arreu d'Europa varn poder explicar que internacionals, conferenciants, assesel CNJC no desitsors...). Es tractajava crear cap va de crear una xarxa de vincles el CNJC va organitzar el primer conflicte, personais, earnis- encontre dels consells de joventut EI CNJC no es va presentar sol datat, per damunt de de les nacionalitats i regions vant les instanla rigidesa dels cies europees de Estatuts. Espanya estava de moda des de la mort del genecooperació juvenil. Va cercar cornplicitats ral Franco i a I'espera del seu ingrés a la entre la gent més sensible de tots els paiCEE: tothorn volia participants, socis. sos i, en especial, va aprofitar les conneamics espanyols. Només el CNJC va ser xions entre federalistes, socialistes,

48 37

E L C1*L.,i

d-

lurciiZud

? L a r i a p1-tiri"nri6n *L

J,,.cnt"*

s16r fin.

S,"

d.

de EiOlhS nrniri.sta

~ 9"' "

i 1" p r c w n r c o r a -

E"

50

LitablLzcar niros i r * . r d o s .

P r i n e ? ~ . El C ~ n s - ) o d r 1s d ~ v e n f u dde Esprfia !en aor;ani.v. ?"S

dc

*.s.bol

B

-

9 d-

d : c i r i n h ~ . C o 1.9Rn. y e,

caraluna rcn anrinnrr. c a l c ) . l a ronstiturión 6-1

~i

:O

eltablecido en

:i-e,indr.C,::a",,,>'

CJII. r l n r i l i u i l m

,'.ri":ial

Consejo

dc l a l u u e n r i l d

e c u ~ r d a n cooperar en

iihirii

i r i f r . r n a i l o r a L , s5eCm

wresenr* C o n r E n i o .

ii

d..nrra,lrr

r * l a r i o n r s 6 % anilr-i r i n

a, rat."l.cinirnlo

E l CIJC re:anac.

bC

una

paz

0Lie:iVl

f;dr=

.>

*a Juvsntvd Europ.or

dr "i1.0

:.,

Ti*-?-

di,

>u-

113 O i O " n : , . * i i r i i - a

CJE.

er

O u i n r a - E I C I F y r l CM-IC soliclterin r o n l u n t a n e n t c - 1 I,jr.%a n'cinailaa

r r l i i

1 " - i, - > > - i r3.

dlrr,ria.

que e, p r i n r l p r l nir,,""r

u r i i i l s r e r p o f i v l r i en el i i a b a ~ rinrrrnsciansl

de con..>oo

ha rciabcradn

rgndado en a b r l ~de 1.479 y

E l C J E y -1 C N J : n i a n l f i e r f n r olir r r n r i i r r l e

<o,.il rontriburi*n

T.rr.~~.-

CJE.

r ,rop>-

C r l i s Cr?.s^,?r

Consejo Nacional de In J i i r r n t u d dc C r t a : u l r ,

rl f u t u r a

d e riui .r

iiroi't!r

orc.r.ir.

~

Nscianilidrecr y ñrpionis. .D

In.

r s t c Cnnuinin can cl

..r)l,ioiO

s., pn.:iir.

e n si, p r o y " r c i i n

TF*>"05abL..

,CFIi"C),

6"

OCYCTd"

CT

e! C n m i i i

riir

l.>

riouirn-

rae bases:

b i En 1. l a a n b l l a 6.

l o s n.l.ga*"s

Cene-al del CFVIC. 81 CJC r o s i r i i erpeñule*

J

r l CIIJC.

" 1 75%

ion .!25%.

La d i s t r i i i c c i i - n dc :os votos s e a l u 6 t a r A a d i r l i c po~,:si::alc.

En sn#balir r 4 o s .

di

r i e i q u i r r <rnrrión

E" :a, sctiuiladen + , i b i r " i i F . d., peci.5"

*m

,a.

CEIIYS 5 1 asrgiirlrii I i

Cuando el nlvcl

Brfn sc o d o c ~ r r sa 1-S psirrnf.,.s

E"

al <:E.

partic>-

vinos ConsLJos. de acuerdo con l a * r e r p e c l i r . r

Iidedre eronóiii'is.

r,

ilvoirserd

rr"7rrr".<sc:an".

d.

Citiaea

InfEr-.*trTaies

CCNYC. 1& F e p r e ~ e v r a r i i 3 0.1

i--'.dn

F"'"'1"5"">

>"l;Li-

la "crmltl.

l a > c t r a b,

rrorni7an.-

rsplii~il s r itr'tily-

.:, al

rii

sexta.-

E L CJE

c n ~ csoiicitirrn conjunranrnte

y

iIuucni, de la.

Ir" adr,."l..

Cuiapcie

CmuniOadra

r i i n a r c s o en e l r 6 r v -

1'

de arurrdc r n n

'6ru.i.

,as nlpYlCnfFa bases:

CJE 2 11 CNJC serAn eansidersdae

a ; EI

En Is

b;

General de1 F6rum. e l CJE contar6 con r l 7%

Al#nb:ei

saoanale~iy el CnJc con e1 251.

dr l o a d c i a p i d o .

L.

mlembror del l i i r i i m

,os

d i i i r i b u c i d n d.

"m03

r dicho pcccenl.,.

sc .J"'t.'*

I r a c c l d n r.vorercrb

E" smboi c i s o r , cualquier

ii CJL.

En las artlvldadaa habltualcs del F6run se a 3 c s u n r i i n PIrtl-

dl

r i p a c l 6 n de ambos ConseJos. dc ecuereo ron lss r c r o e c t l u r ~noalaili6ades eranbnlcas. mando e1 nluel d. mita,

adecuar5 a 10s Porce"t.Jcr

est..e

ConarJo..da

6sla

IJ En las relirercntaciones

los n o i i r n f a j . .

n

inrer-e.tarrl-s

En el *bita

d.

~ l f a d c sen l a I % f r a b;

~ ~ ~ ; d ~por ~ sr l dFbrum ~ =

ntribuYr al CJZ.

Id r c p r C l i L n t i c i b n del Estado 6rp.501

8)

LI.

can l a r respectivas posibilldadeo rrn-

"rusid.

n 贸 n i s i n . ad*cubndonr

en la l e t r a

r e rseguriir& ? a *.irlcip.cibi

e1 E" l a r dLlcpacl0ncr del F6-m .b o a

p a i t i c l p a c i 6 n 10 0.r-

cliado.

del Tbrum. el CJL y al C N J C manrrndrbn una e n i ~ e c h i

SPlabordei6n en lo eoneernienta a 11 p n i m n t a c i i n de iniristivar Y dC C Y i d l d B t U T I I I .

consFJosrirnanzLr r c r l ~ z n r dcon inaepEnaencie ccan6mici.

s ~ y i t i n r . . ~1 t r a b a j o ~nternactnnrlde l ~ eor r cavo a

BUS ~ ~ S P C C ~ ~ p V~ O eI s ~ ~ u e s tYo n con

I I Pago de ruofar a o r g u i l s n o r intcrnlrlonalcs 75 1

tile

N6Vlna.-

La

c.le

25 r;

C O r n i ~ i < Permaninre ~

r o m o miniin".

vez al

un.

d ~ CJE l I '1

CualQulir c u e s t i b n v,c CUWLlmiintO

norma8

El

convento

leaales d e l

CJE y

mInto

.,cntc5

% ? r r r t a r t r n nd r l CNJC rr F e u r i i i i n .

*E

roisbiriii贸i,

.Yfur.

s u r j a entre i r a p s r r c s SDLiF l a infc;preirirbn

6-1 m n s e n t e Conurnlo. ncrS eomcilde a un Arbltra>r d e

dad con irrarlo s..1

.'sp

B 1 PoTirn-

r o n j u n t a de ambos Canselos rn l a r I D r E E

int"inaciona?ci I "ara Inrremcntor 10% canipos

o iI

dlSTribYir6 en t a s e

ano para Fvalvar el cunpllnionro Gel oresinre Con"i.in.

para e s t u d i a r e l dcnarroll" de1 *rsb.jo

OCc2.i.-

5-

cn.rc.

a*.

regul.n

firmar6 snt.

del CNJC.

COI0

gus pueda l v r t l r S .,

=vi.-

ea%* tipode pr.rsdlnirnr~n.

Notarlo can

1 0 5 r.prcarnf"nl.r

Flpre9L6n r e D ~ r i e n t ed r r a f e

compro-

c<cctoa oport"nor. sr Ti-m LEtC diiC*.

-1 7 de Cebrcro de 1.985, sn dupiicido r j r n p l s ~por 105 Frrside ambas r n t l d i d a i .

Reproducci贸 del Conveni entre el Consejo de la Juventud de Espatia i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya sobre cooperaci6 juvenil internacional (arxiu Ferrer i Guardia)

liberal-radicals, escoltes. dernocrata-crissionalitat de la Generalitat restaurada. tians i, fins i tot, francmaqons.

Com és sabut, els organismes autonoms Es tractava de construir una xarxa esno tenen mernbres. treta comprornesa personalment amb les b)Tanmateix, calia preservar la natura. aspiracions del CNJC, explicades sernpre leca pública del CNJC per garantir, o al com una forma de progrés continental rnenys defensar, el seu paper en el si de vers una rnillor forma de representació la Generalitat de Catalunya. dels interessos no governarnentals i mai c) El CNJC corn part de I'Adrniniscorn una reivindicació nacionalista. tració institucional. arnb funcions d'inforUna de les rnació. d'iniproves de la Va aprofitar les connexions entre ciativa i de federalistes. socialistes. liberal-radicals. consulta clasinceritat d'aquesta poescoltes, dembcrata-cristians res, forrnat litica del per entitats i, fins i tot, francmaqons CNJC va ser afiliades vola seva forta luntariament implicació en la creació del CJE. i dotat d'un funcionarnent democratic Respecte a I'estatus jurídic del CNJC, era, per la seva propia naturalesa, una I'Oriol Balaguer i jo haviem estat els articorporació. fexs de la consideració del Consell corn d) Que rnoltes corporacions fossin criuna corporació. No eren bons temps ticables, no significava que aquest instruaquells per les corporacions, és a dir les ment jurídic no fos útil per altres finalitats. entitats de Dret públic de base associatie) Que la Llei de reforma del CNJC va, com les carnbres de comer$ o les de havia de ser breu i havia de deixar que la propietat o els col.legis professionals, el Consell es dotés dels seus propis incompatibles Ilavors amb el pensarnent Estatuts. politic del Partit Socialista en el poder. f) Aquest darrer punt constituia una Tanmateix, teniem algunes idees clares: diferencia radical amb el CJE'. a) La solució provisional de considerar Ens va costar convencer als serveis el CNJC com un organisme autonom de jurídics de la Generalitat, pero ens vam base associativa era una barbaritat que sortir prou bé, joves i inexperts corn només tenia sentit en la situació de provi-

1. La Llei 1811983. de 16 de novembre incorreix en I'error de titular-se "de creación del organismo autbnomo Conseio de la iuventud de Espana". malarat

el seu reglament Oo viig escriure I'esborrany de la primera norma vigent] es aprovat pel Govern I no constitueix, propiament. uns Estatuts.

Post Frank (ismes)

Ferran Escoda Periodista una normalitat impossible, la Ha estat fastiguejadora la normalitat que pateixen els idiocantarella dels qui han reclamat mes que tenen un Estat com la quota castellana en la repre~ é mana; u eis qui escriuen en sentació catalana de la passada catala, ai, ai, que facin versos i fira del llibre de Frankfurt, dels rondalles i signin roces de paper qui han recriminat amb to burleper sant Jordi. A mes a més, ta que el seu govern regional els -un ocellet ens ho recorda- tots fes cas, que ells paguen imposaquests escriptorets aspirants a tos en santa terra catalana, ara escriptorassos, també són ben presa per una trepa tripartita de bilingües i escriuen en castella monolingües dolentots i estrets - e n espanyol, cojones!- els de mires. Escriptors de gran seus articlets a La Vanguardia o elegancia castellana no s'han a El Pais, ah si, que quan volen estat de perdonar-nos la vida i calés bé que baixen del ruc catala, la pedir que aixo de Frankfurt, al final, no val la es la pela, que ho expliquin aixo als la pena, que és molt avorrit, que ells si senyors alemanys que han tingut I'exotica que hi han anat moltes vegades. i que teamabilitat de convidar-los, que ho diguin nen els peus cremats de tant trepitjar la a tothom. Ai aquests catalans amb el seu moqueta de la fira, i que només hi van pancatalanisrne, el seu imperialisme de els editors a fer els seus negocis, i que els catalans fireta. que no on volen anar conviden els a emprenyar Els qui escriuen en'catala, ai, ai, veinets de que facin versos i rondalles i signin rescala i se'n tots aquests van amb varoses de paper per Sant Jordi senyors amb lencians i mael seu idioma de curta difullorquins a molestar en Günter Grass, quina fantasia sió, amb la seva Ilengüeta d'estar percasa... Total, els pobres i oprimits escriptors vergonyosa aixo dels paisos catalans, no en saben administrar ni un, de pais, que castellans de la Catalunya intolerant, ja ja en volen mes. Total, que els escriptors tenen el seu agent literari que els porta castellano-catalans han pagat, amb els tots aquests negocis tan enutjosos de seus diners de bons ciutadans, el viatge gestionar -drets d'autor, contractes de de tota aquesta trepa encara més perifeuns afers que els escriptors traducció rica. I després aixo del discurs inaugural, catalans es podrien estalviar si fossin molt graciós aquest Monzó, molt tipic dels més purs i no s'encaparressin a buscar

48 41

Biblioteca Fundació Ferrer i Guardia Nou Centre de Documentació Juvenil de I'MLP

www. laic.org

Ja pots consultar el cataleg, on-line.

E l Centre de Documentació Juvenil és una eina especialitzada en temes de joventut i polltiques públiques.

1 1

els senyors de Frankfurt i les autoritats catalanets localistes, fer la rnitja rialleta del govern autonornic, haurien de fer farisaica, amb una ma t'ensenyo el geneI'any dels escriptors castellans a re i amb I'altra et clavo la punyalada tra'iCataluña i "que con su pan se lo coman", dora, ai, ai, botiguers de curta volada. pero, sobretot, que no el suquin arnb Quin avorrirnent tot plegat. la cantaretomaquet. que és menja provinciana i esIla de sempre. la del nacionalismo bilincapva la difugüe. Des de Joan Bosca Quina fantasia veraonvosa aixo dels si0 de les fins a paisos catalans, no en saben administrar idees, aqueEduardo Iles grans ni un, de país, queja en volen més idees que Mendoza. el rnillor de canornés uns quants poden tenir i, sobretot, nornés uns da casa ha escrit en rornan paladino, quiquants escollits poden difondre en la Ilenna joia, quin arxiu de cortesia i quin rogua que rnés els plau. Au! manco de gelosies constitucionals. Ara

- .

1 L

48 43

Immigraci贸 C谩ndida Bracons

les recomanacionS

L'Anticrist :malediccio sobre el cristianisme Friedrich Nietzsche. Llibres de I'lndex, Barcelona, 2004 El Vicenc va veure que m'estava llegint dos llibres -El crepúsculo del deber de Gilles Lipovetsky, i Amor liquido de Zygmunt Baumani em va dir que m'avorriria molt. Com sempre. tenia raó.

Per compensar tant d'avorriment em va dir que m'havia de llegir de Friedrich Nietzsche. Li vaig dir que no tenia nivel1 intel.lectual per aquest tipus de lectura. i em va contestar que no, que m'equivocava. que era facil de llegir i que riuria molt.

1, com sempre, tenia raó.

Sempre he pensat que si Ilegeixes un classic. mes o menys el pots entendre. en canvi si llegeixes un llibre que ha escrit alqú sobre un classlc. lavors no entens res.

M'na sorpres nio i a frescor cultural de Nietzsche. en aquests temps plens de Ilen-

guatge correcte i eufemismes a dojo. En Vicenc diu sempre -especialment quan li dius que escrigui un article- que tot esta escrit. Quan llegeixes aquest llibre te n'adones de com de profund i quant d a vancat era I'home que el va escriure ara fa 120 anys!

Els agnostics estem molt acostumats a argumentar la tolerancia i en poques ocasions, realment, se'ns pregunta sobre les nostres conviccions, les nostres pors.

I en aquest llibre podem trobar molts arguments per criticar la que sembla I'única manera catalana d'afrontar les preguntes basiques de la vida -fins al punt que quan algú I'hi planteja objeccions 6s titllat directament d'heretge. d'antisistema i, en general, de mala persona.

Ara mes que mai cal llegir L'anticrist i discutir-lo. Si féssim aquestes coses, en comptes de parlar d'ideologies liquides o gasoses. potser les coses anirien millor.

Quanta raó té. sempre. en Vicenq.

(J.S.6)

La petita historia dels tractors en ucraines Marina Lewycka. La Campana, Barcelona. 2006 La historia d'un vell de setanta i pico d'anys, que s'enamora d'una rossa explosiva de trenta i pocs, pot semblar més prbpia dels programes del cor Pero Marina Lewycka aprofita I'estripada situació per dibuixar un fresc intel.ligent i acid sobre la immigració de primera generació, sempre vivint en el paradis perdut (el protagonista. que viu a la Gran Bretanya des de fa trenta anys, decideix redactar una breu historia dels tractors a Ucraina). mentre que els de la segona generació intenten ser més britanics que els originaris. Aquest joc s'entreteixeix amb una narració. a voltes cruel i d'altres tendra, sobre la vellesa, el corrent inaturable de la vida, dels que se'n van i dels que es queden, i la recerca de la felicitat.

(J.S.C)

48 47

La música de los números primos

48

Marcus du Sautoy. El Acantilado, Barcelona, 2007 Potser heu vist aquest Ilibre, exit editorial a mig món. Us recomano d'obrir-lo i qaudir.

Arrencant de la recia classica i el sedas d'Eratostenes, primer intent d'entendre els números prirners, I'autor ens guia per la historia apassionant de la comprensió dels números prirners i dels gegants intel.lectuals que els van anar descobrint.

En aquesta cerca d'una demostració absoluta de la finitud o infinitud dels núrneros primers, i dels números naturals en conseqüencia, anem trobant els nivells energetics estables, en que es rnouen els electrons al voltant dels atoms. els processos d'encriptació i seguretat a lnternet i les fórmules associades a les ones de les notes musicals.

Un passeig fresc i apassionant pel coneixement i els reptes que encara tenim davant nostre.

(J.S.C)

Los 70 a destajo Pepe Ribas, RBA Libros, Barcelona, 2007 Amb una prosa lúcida i rapida, que converteix la lectura en un autentic plaer, en Pepe Ribas ens presenta la seva personal vició dels anys de la transicio politica a Barcelona.

Pepe Ribas, activista cultural i director d'Aloblanco, seguint el seu dietari fa un recorregut d'iniciació des de I'adolescencia fins a la fi de la joventut. que coincideix amb els anys d'excessos, imaginació, desitjos i frustració de la Barcelona que passava de la dictadura a la democracia.

La Universitat polititzada, les traicions i fractures entre les "extremes esquerres oficials" i els independents -com deia Gil de Biedma "el rigor de las

ideologíasn-, el descobrirnent de la sexualitat, de I'hornosexualitat. del travestisme de la ma d'Ocaña. del comic de Nazario, el teatre ... les primeres drogues que parlaven encara de Ilibertat, els viatges per Europa en cotxes desbaratats per trobar-se arnb un mateix, el retorn a la terra, I'ecologia, el redescobriment del món rural ... els bars de la Ribera, Placa Reial, Bocaccio, les possibilitats d'un incipient moviment llibertari -el dels centenar5 de rnilers a Montjuic amb la Frederica Montseny- que va ser enfonsat per les dretes, que manaven (i rnolt). les presurnptes esquerres, que volien manar (i rnolt). i la propia desorganitzada inexperiencia dels espais on hi ha mes cor que mala fe.

Aprenentatge i nostalgia...

Instruiu-vos i sereu Iliures, associeu-vos i sereu forts, estirneu-vos i sercu ft!Iiยก,~s

/

moviment IaIc I progresslsta