Issuu on Google+

espai de

llibertaT revista d'esquen'es per a la formació, la reflexió i l'agitació políticA Quart tl'imcstl'e 2006 3.50 ClI l'Oti

El monogriil'ic: Amè l'ica ll at in a L'cntn:vista: Montse Piñol

44


Número 44. Quart trimestre 2006 Director: Jordi Serrana $ubdirector: Vicenç Molina Conselfderedacció Xavier Bretones, Josep Sellarès, Gemma Martin, Fabian Mohedano. Santi Castellà . Ferran Escoda, Montse López. Antoni Castells. Jordi Miralles, Xavier Domenech, Oriol Illa. Joffre Villanueva .

Espai de Llibertat. Avinyó. 44 primer. 08002 Barcelona e· mai l ffg@ laic.org www.laic.org Tel. 93601 1 644 Fax 936 011 640 Edita : Fundació Ferrer i Guàrdia Impremta: Primera Impressió, SL Sabadell Disseny: Ferran Cartes f Montse Plass Maquetació: Fundació Ferrer i Guàrdia. AssessoramentlmgiiísfiC: Montse López. Vicenç Molina

Revista trimestral. Preu : 3,50 eu ros . Subscripcions: 14 euros/any. Dipòsit legal: B. 33.262-1996 ISSN: 11 36- 1581 Espai de Ll ibertat es membre de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català.

La línia ed itorial d'aquesta revista es el ll iure pensament, per tant, les opinions del consell de redacció, les trobareu a l'Editorial, la resta d'opinions seran únicament responsabi litat de qui les firmi.


espai de llibertaT Sumari Editorial

2

El punt de vista de Forges

3

La consigna Salvador i la justificació de la història Oriol/l/a

5

La reflexió La qüestió social en la globalització imposada Andrés Gascio

7

El monogràfic: Amèrica Llatina Canvis, tensions i continuïtats en la politica argentina Pedra Núñez Colòmbia, una aproximació a la seva realitat Manola Herrera El Xile de Michelle Bachelet Roberto Amaro Gastillo Mèxic entre "chingones" i "chingados" Xavier Ferrer Evo Morales no és un lider tradicional indígena Pablo Gutiérrez Vega Ja no se rà una illa Vicenç Molina L'entrevista Montse Piñol Vicenç Molina L'apunt L.:Escola Moderna de Sao Ca etano La creació Pura Vida Montserrat Pineda Les recomanacions Lli bres

44 1

11 15 19 23 27 33

35

41

45

47


El refugi de la indecència

2

Quan queden pocs arguments racioels mals coneguts i per haver. No pas al nals o, potser, quan mai no n'hi ha acabat sistema econòmic embogit del que continuen gaudint els poders econòmics de d'haver cap, resten les apel·lacions dirigi des estrictament a sotraguejar les més sempre , gràcies, també, als mateixos immigrants. O és que el mercat no és global baixes passions. Aquesta és l'actuació, i no és d'on surten els enormes marges coneguda per històrica , d'aquells que de benefici? De la neofòbia a la xenofòpretenen treure profit de les tensions suscitades per les vivències i les situacions bia. D'aquí al racisme i a l'exclusió ... És socials en crisi , en prol'estratègia de la instrucés de transició, de tras- Les eines de la democràcia mentalització de la por. I, balsament, de sorgiment en aquesta època, el seu per impedir el discurs ús depassa els límits de nous elements i d'irmal de la xenofòbia rupció de novetats no polítics del feixisme, per instal·lar-se -i de vegades desbordar- en sempre fàcils d'arrelar i d'integrar en un previ paisatge humà, polític o cultural la dreta clàssica - no sempre ben anomenada democràtica- i contaminar el disprou conegut. Els qui acaben d'arribar -on sigui, d'on sigui, mentre siguin més curs i alguns dels tics del llenguatge de les forces que han de ser les primeres en pobres que els que ja hi eren- són la víctima més apropiada per focalitzar la crisencapçalar la lluita per la llibertat, que és pació i per adreçar-ne el neguit produït la lluita per la solidaritat amb els més per la irrupció de novetats. Acostumen a desvalguts. Per aquests cal garantir, ordenadament. l'accés als drets civils, poliser més detectables personalment, també, per les seves característiques ètnitics i socials i. òbviament, exigir-los el ques o pels seus costums quotidians. compliment dels deures de ciutadania , indefugiblement units amb els primers, per Han estat el boc expiatori de sempre. tal de garantir la cohesió de la societat i Contra ells es dirigeix l'odi irracional i frenètic impulsat i propagat pels indecents la salut de la democràcia. No ha de valdre cap excusa d'aparença multiculturaque s'aprofiten de tots els qui tenen por lista que pugui servir per mantenir codis d'alguna cosa que no comprenen, i que cu lturals de caràcter autoritari i impositiu, els pertorba a bastament en les seves en els quals les relacions de poder s'emformes habituals de vida i de comportament social , o que han estat agredits per mascaren sota aparents perfils identitaris. La democrà cia ha de se r defensada amb la delinqüència. És el que han fet sempre totes les eines. Les mateixes que hem de els feixistes, d'altra banda . Ara, toca culpabilitzar els immigrants, els que s'atrefer servir per impedir el discurs xenòfob veixen a immigrar irregularment de tots dels indecents •


el punt de visl,a de F'ol'geS


CANÇÓ D'AMOR I GUERRA Sarsuela Divendres 24 de novembre

ORQUESTA NACIONAL CADUCADANOVECENTO Dimecres 29 de novembre

PROTOMEMBRANA Marcel.lí Antúnez Divendres 1 de desembre

JOAN MANUEL SERRAT Dimarts 5 de desembre

CAROLINA BRUCKSATFF SANTOS Dami;in Muñoz Danza KATHARINA LANDL Divendres 15 Dimecres 13 de desembre de desembre CABARET DÉCADANSE Divendres 18 de novembre ATLAS 2006 Diàlegs de Música i Dansa Dissabte 25 de novembre

FESTIVAL DE VALSOS I DANSES Divendres 29 de desembre i diumenge 31 de desembre

i moltes més propostes .•.


la consignA

Salvador i la justificació de la història Oriol Illa. Pofitòleg

Semblava que Salvador, la jove absolutament normal que pel ·lícula de Manuel Huerga, va morir als 25 anys per una crearia grans consensos en la dictadura decadent , capriciosa crítica cinematogràfica però tam- . i autoritària que va extirpar el fubé en els àmbits social i pol ític, tur de moltes generacions d'esal voltant d'una figura que, senpanyols i catalans. se buscar-ho, s'ha acabat conTota una lliçó de compromís, la vertint en un mite en aquesta del jove Puig Antich , que havent història dramàtica i decadent de comès com a únic delicte ser un l'Espanya contemporània que es idealista romàntic en temps de dictadura --com ho mostra el fet coneix com a franquisme i que que llegís Homer, Wilhem Reich suposa un exemple de la lluita o Barrow Dunham-, el sistema per la democràcia i la llibertat. El film relata , des d'un punt de vista que la sustenta decideix executar-lo injustament i fredament, executant també no estrictament historicista , els darrers mesos de vida d'un jove militant del les il·lusions d'una generació jove persoMovimienfa Ibèrica de Liberación (MIL) nificada en Puig Antich. i la seva injusta execució amb garrot vil, Les crítiques polítiques i culturals cap la darrera del règim feixista del general a la pel-Iícula avui , plouen excessivaFranco. Sense cap mena de llicència ciment. De forma concreta , de la banda nematogràlica, ni apel ·lant a cap relat sonostàlgica de l'anarquisme que considera brehumà, Salvador és tergiversada i adulterada una pel·lícula trepidant, la història dels grupusÉs una pel·lícula dura emocional , dura i angoii angoixant tant com ho cles de lluita anticapitaxant, tant com ho era el lista. Però la història del era el franquisme franquisme, una pel·líMIL, com segurament cula que transmet la d'altres exemples de la màxima expressió del record de la lluita antifranquista, ha estat malauradamemòria històrica més recent i fosca del ment una història sense història. nostre país. Ha estat la història d'uns militants antiSalvador no és l'episodi d'un màrtir al feixistes que van desaparèixer en l'oblit qual convé retre honors, és tan sols un de la transició, de la mateixa manera que film de més de dues hores que desperta es van oblidar o van fer oblidar moltes els sentiments més intims i emocionalcoses i molts fets d'un capital negre de ment més incontrolables i que explica recent record . És desaforat acusar un amb llenguatge modern la història d'un producte cinematogràfic i un dels pocs di-

44 5


6

rectors de cinema que ha tingut la gosafunci onaris de l'oblit que ens dibuixen amb traça inofensiva els perfil s foscos de dia de realitzar un film de la nostra històla dictadura. D'altres, com el nost rat esria més propera , quan fins fa poc temps cripto r JM Segarra, critiquen des d'una n'ha estat tabú. Molt pitjor que compta r la història de form a subjectiva, és el no exconfortabilitat a la que els seus col·legues plicar-la, com gran part de la generació de generació hauri en de denunciar. que va patir la dictadura ha fet, reciclant Massa prudència en parlar del franquisantics franqu istes en nous demòc rates al me i una transició que s'ha venut de servei de la funció modèlica quan en pública. realitat hi ha hagut Ja són massa els debats, Per això uso una condesles cròniques i els articles aquest petit exemcendència que la dels funcionaris de l'oblit ple de la dialèctica generació Huerga generada amb no es mereix . Sa lvador, pe r expressar una idea que S'ha dit sovint que el franq ui sme va se r gris. La re alitat és que va ser força m'inquieta profundament. A la nostra generació -concreta ment la nascuda a la més qu e això, va ser simplement en llum de la desapari ció de Carrero blanc i neg re. Una vida sense matisos ni Blanco- sembla que la història se'ns precon trastos ben reflectida per la TVE 1 i la sen ta, premeditadament , com un capítol UHF -ara que celebre n el 50è aniversari. de necessària resignació hegeliana , és a Una època tri sta i regressiva humanadir, calia l'estadi dictatorial perquè aix í sument que cal conde mnar i recuperar de peràvem el caos i l'anarquia dels anys 30 l'oblit , explicant sense embuts que hi va al nostre país, és a dir, la velada justificahave r vencedors i vençuts. Hi va haver ció del franquisme. perseguidors i perseguits. Víctimes i botM'inquieta perquè no em resigno a xins. Per això, criti ca r Salvador, és en pensar que amb el pas dels anys acabem certa forma, matar el missatger. En satolerant , fins i tot justifi cant, el Alzamiento bem poc , de la història del nostre país i Nacional i la desmemòria de la transició. la seva gent , i a sobre quan algú vol reJa són molts , massa, els debats televi construi r el que no sabem , ho critiquem si us, cròniques mediàtiques i arti cles dels des d'un fals progressisme •


la refl exiÓ

La qüestió social en la globalització imposada Andrés Cascio. Psicòleg. Adjunt a la direcció de l'IL3 (UB) El coneixement pot ser el Democ ràtica de Corea. Tres ciuprincipi de la rebel ·li a; convertirtadans nord-americans - Bill se en rebel contra la comoditat, Gates, Paul Alien i Warren en rebel contra la negligència BuHet- posseeïxen , junts, una que acompanya a la des idia. fortuna superior al PIB de 42 Cal fer alguna cosa. El rendinacions pobres, en les quals ment anual de l'economia munvíuen 600 milions d'habitants. dial va créi xe r de 31 mil milions Aqu esta és una dada que va ser de dòlars al 1990 a 42 mil mi calcu lada el 1998 , i també és lions al 2000 . Mai no s'havia just esmentar que Bill Gates ha produït tanta riquesa. Mai no hacreat una Fundació per combavia estat tan mal distribuïda. El tre la pob resa , donant-hi 24 mil PIB mundial, calculat avui en 25 milions de dòlars. La informació bilions de dòlars, és el retrat de l'acumues basa en un informe de la revista lació de riqueses en mans de pocs: Els Forbes del 12 d'octubre de 1998 , quan països del G-7 (Estats Units. Canadà, els actius econòmics de Bill Gates, Gran Bretanya, França, Itàlia, Alemanya Warren Bulfet i Paul Alien su mats arribai Japó) posseeixen 18 bilions. Els 7 biven als 11 0 mi l milions; A Espanya destalions restants han de ser repartit s entre quen fortunes verg onyants, vinculades a més de 180 països. Agrupant tots els païempreses com ZARA o Sogecable. sos del món en cinc grups iguals, segons Les 356 persones més riques del món la rique sa que disposen , es constata que posseeixen una riquesa que excedeix la el 20% dels països més rics posseeix renda anual del 40% de la humanitat. Hi una riquesa 150 ha 204 milions de vegades superior pobres i 90 miLa diferència d'ingressos al 20% de països li ons de persones entre països rics i pobres més pobres . El en la misèria total s'ha duplicat en els 40 darrers anys només terme mitjà d'ina l'Amègré s dels 20 païrica llatina i El sos més rics és 37 vegades més gran Carib. El Programa de les Nacions que el dels 20 més pobres; una diferènUnides per al Desenvolupament (PNUD ) cia que s'ha duplicat en els últims 40 en el seu Info rm e anual sobre Desenvoanys. El grup dels països més indigents lupament Humà, revela més dades sobre comprèn 24 nacions: 18 països african s, el tema. AI 1998, els actius de les 200 a més del Iemen , Afganistan , Bangla persones més riques superaven els inDesh , Haití, Mongòlia i República Popu lar gressos totals del 41 % (més pobre) de la

44 7


8

fins al 50%. Més de dos mil milions de població mundial. L'Informe observa que persones no tenen aigua potable o apta un insign ificant impost de 1'1% sobre la riper a la higiene. quesa d'aquestes 200 persones podria facilitar fons per a l'educació primària de L'expectativa de vida en els països rics és de 75 anys de mitj a - 17 anys més tots els nens del món sense escolarització (el 8% dels nens i el 14% de les neque al 1960- i, en alguns llocs, fins a 80 anys. D'altra banda, l'expectativa de vida nes d'edat escolar no assisteix a l'escoa Zàmbia és de 32 anys, a Sierra Leone la) . AI 1960 els països més rics ho eren de 39 i de 47 a Moçambic. Les dades es30 vegades més que els més pobres ... al 1990, ho eren 60 vegades més. La promentades anteriorment tenen un denominador comu : Totes remeten al fenomen jecció d'aquesta tendència pe r al 2025 fade la globalització ria preveure 2 mil i en són la consemilions de persones La globalització ha comportat en una condició Per tant, qüència. reducció del paper de l'Estat d'extrema pobresa és necessari defii especulació financera en el món. nir-la. La denominaDe les 100 més da "globalització" és la nova forma que assumeix l'ex pansió de grans economies del món tan sols 50 són estats, l'altra me itat són societats transles relacions cap italistes en temps de nacionals. Les qu inze més poderoses tetransnacionalització del capital, intern anen ingressos bruts més alts que els PI B cionalització de la producció i privilegis de 120 països. Les nord-americanes ocupe r a les transaccions financeres. Es una pen un lloc dominant: sis d'elles estan nova etapa d'un antic procés d'intern acioentre les deu més grans del món nalització del capital, detectat, exposat (General Electric, Ford , Exxon, General i analitzat des del segle passat per Marx Motors, IBM, Mobil). El control de l'econoi Engels en el Manifest Comunista de mia mundial es troba en mans de les 200 1848 . En el marc de la globalització es pri meres empreses mu ndials. produeixen certs processos clarament diHi ha un total de 826 milions de perferenciables. Un d'ells és la reducció del sones que pateixen fam en el planeta. paper de l'Estat, deixant que el mercat Cada 3,6 segons mor una persona per funcioni de form a més desre gulada. Els falta d'aliments. Quatre mil persones moestats dels països imperialistes mantenen ren de fam cada hora en tot el món , i un fort rol regulador en les seves econounes 100 mil cada dia. En els països rics, mies i, al mateix temps, exigeixen l'oberels nens que no arriben a complir cinc tu ra als estats dels països dependents. anys són menys d'un de cada 100, menUn altre dels eixos de la globalitzac ió és tre que en els països més pobres una l'espec ulació fin ancera, cinquena part dels nens és a dir, el predomi ni no arriba a aquesta edat del capital especulatiu , -s'esti ma que són sis sistema en el qual milions de nens els enormes masses de que mo ren cada any capitals - ajudats per per desnutrició. Aix i les comunicacions- gimateix, mentre qu e en ren en l'enorme ruleta els països rics menys mundi al en què s'ha del 5% de tots els convertit l'economia glonens menors de cinc balitzada, fent "caure" anys sofreix de malnutrieconomies poderoses ció, en les nacions poquan es reti ren. Es calbres la proporció és de cula que, per cada dòlar

o


sorgit de l'economia real , hi ha més de 50 productiu privat del món estan sota alguna forma de control de les multinacionals. dòlars sorgits de l'especulació financera. Un altre dels trets característics de la gloAixò significa que milions d'empreses, a balització, relacionat amb l'anterior, és la tot arreu, són merament tributàries de les multinacionals, a través de societats , massiva exportació de capitals. El fenoaliances, subcontractació, franquícies o men no és nou, es va conve rtir en un factor d'importància a la fi del segle XIX i co- altres formes. Es pot agregar també que mençaments del XX, quan el capitalisme les filials a l'estranger comptaven , el 1998, amb més de 35 milions d'empleats. va passar de la lliure competència al moAquestes dades ens permeten avança r nopoli. En uns quants països ri cs , en els una conclusió: Mai abans no havia trebaquals l'acumulació havia arribat a proporllat tanta gent per a tan cions gegantines, es pocs. Mai abans no va produir, sobre la Mai abans no havia havia estat tan cla r base de la concentratreballat tanta gent l'antagon isme entre la ció de la producció, un per a tan pocs producció social i eno rm e encara que rel'apropiació individual. latiu excedent de capi tal, que buscava invertir-se a l'estranger. També les institucions polítiques s'han globalitzat a la seva manera, construint Aquesta inversió es dóna a través de les un Estat xarxa en el qual els Estats naempreses multinacionals. cionals es troben amb institucions supraÉs tan gran el seu poder que una ternaciona ls, com la Unió Europea o clubs cera part del comerç mundial es realitza de decisió com el G-8, o institucions de en el seu si , l'anomenat comerç intrafirgestió com el Fons Monetari Internacional ma. El s defensors de l'obertura i de la lio el Banc Mundial , per prendre decisions beralització lloen el desenvolupament de l'intercanvi entre nacions, però, d'altra de fo rm a conjunta. D'aquí en surt un sentiment, un sentiment negre. vergonya per banda. també és cert que una bona part d'ell es porta a terme com a tràfic intern al planeta, que després d'haver matat els poetes, col·loca en els altars la injustícia, de gegantins consorcis. Això és el que una llibertat capturada en la misèria ; passa amb moltes de les exportacions és, per ventura l'home el rei i l'artífex als països del Tercer Món. Un terç dels actius del sector d'aquesta creació? •

44 9


el monogràfiC

Canvis, tensions i continuïtats en la política argentina Pedra Nuñez. Becari de doctorat FLACSO-Conicet (Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales) Tan sols tres anys enrere ho és que el president les va repocs haguessin pogut preveure collir i les va fer efectives, aprofila fortalesa politica que assoliria tant la conjuntura. La reivindical'actual president de l'Argentina , ció dels drets humans ha Néstor Kirchn er. En les elecadquirit un valor simbòlic i concions realitzades a l'abril d'aeret amb la definició, per part quest any, el peronisme va predels tribunals de justícia, del tersentar, sota diferents sigles, tres rorisme d'estat com a genocidi, candidats presidencials d'una dique supera àmpliament el que versitat de propostes tal que li ha passat en països considerats van assegurar erigir-se com més democràtics, i s'inscriu en l'únic partit en condicions de souna de les més noves i millors fit es que el retorn a la democràlucionar la crisi que travessava el pais. La història és coneguda: en recia ha produït: la recerca de justícia sonunciar Menem a participar en la segona bre el passat recent. volta electoral, el fins aleshores governaEn l'aspecte socio-econòmic, mentre que els índexs de pobresa i d'atur van a dor d'una provincia patagònica va assula baixa , la desigualtat s'incrementa en mir el poder amb escassa legitimitat d'origen , la qual, des dels un pais que creix inicis del seu govern, S'ha definit jurídicament el econòmicament , va procurar revertir terrorisme d'estat però on el 10% més ric de la societat té ocupant el centre de l'esfera politica. com a genocidi. I a Europa? ingressos 28 ,2 vegaA l'abril de 2006 , des més grans que el 10% més pobre . Els processos socials Néstor Kirchner podia mostrar diversos esdevinguts en aquests anys han augèxits en la seva gestió. D'una banda , la mentat l'escletxa entre rics i pobres o. Cort Suprema de Justícia no només ha incorporat dues dones, sinó que ha procom algun s han anomenat, els guanyadors i els perdedors. Límits reals i imagimulgat decisions vinculades a qüestions naris. Cada vegada més franges de la socia ls i ambientals que restitueixen una certa idea de drets. L'anul ·lació de les població transiten per senderes claralleis d'obediència deguda i punt final , enment marcades que impossibiliten la relacara que no es va avançar amb els inció intercla sses. Per la seva banda , la dults, va permetre jutjar diversos militars. discutida. i discutible, decisió de És cert que aquests punts eren demancancel· lar el deute amb el FMI i, a la vedes de molt de temps abans, però també gada , l'existència d'un superàvit fiscal po-

44 11


12

ques vegades vist troba alguns límits esde ració de pa rtits de centre, amb cert potructurals en preservar certs guanys exder local i interessos dispersos. que ostraordinaris. com passa en el cas de cil ·len entre acostar-se al caliu de l'oficiaRepsol i la fenomenal apropiació de les lisme i la seva generosa assignació de rique ses del petroli que porta a terme en fons per a obres públiques als aliats, i la el sud del país . Si bé no s'han autoritzat recerca d'un candidat en aliança amb increments en les tarifes dels serveis pusectors del peronisme desencantats amb el govern . Per la seva banda , el centreblics privatitzats, l'Estat ha subvencionat les telefòniques, Aerolíneas -en mans del esquerra troba dificilla construcció d'una Grup Marsans- i no ha assolit una polítialternativa. Hi conviuen partits els líders ca clara pel que fa al seu rol en altres dels quals ho acaparen tot: el partit sociase rveis i en la gelista, que també neralització de pova triar privilegiar La recuperació d'empreses lítiques publiques pels treballadors, les cooperatives, la construcció de d'habitatge i acpoder local" i les són canvis il·lusionants cés al crèdit. experiències sinSembla que dicals autònomes, travessem un moment de contradiccions com la Central de Treballadors Arg entin s, en què , al ritme de les polítiques de l'ofiim merses en el dilema de conformar un cialisme, passem de l'esperança que deimoviment po lític propi o donar suport al xen entreveure algunes mesures al neguit govern. També és cert que la recuperació d'unes altres. El president. en el seu d'empreses per part dels seus treballadors, la formació de cooperat ives en el afany per generar una nova correlació de forces per fer front a grups concentrats, cas d'algunes abandonades, tant com com ara l'església catòlica, els empresauna protesta social que va adquirir asris o els ramaders, recorre a barons feupecte de legitimitat, encara que amb un dals que controlen les províncies, i que constant temor per la seva crimin alització, són canvis que il·lusionen , però el són lluny de comportaments democràtics. Cabdills que avui poden acompanyar les sistema polític com un tot no acaba de mesures d'aquest govern , com abans, configurar-se . El sistema de partits semper aquella qüestió de la lleialtat de la bla anar cap a aliances que es produeiqual fa culte el peronisme, feien amb xen segons el context i les maneres de Menem , i en el futur aneu a saber amb fer política locals, però que mostra la seva debilitat i la qui. Contradiccions que falta d'imaginares no han ció pol ¡!ica. En d'envejar al les pròximes que passa eleccions per amb l'oposimodificar la ció. Constitució, a El radicala província lisme s'asde Misiones, sembla cada l'oposició ha vegada més hagut de real Partit del córrer a la fiMoviment gura d'un bisbe, nascut a Democràtic Catalunya, com Brasiler a cap de la llis(PMDB) , una ta que intenta mena de fe-


frenar els esforços reeleccionistes d'un la tribuna enfront d'auditoris passius, de ls tants barons feudals que perduren apel·la a la cooptació, desconfia de tot aq uell que discrepi de les seves polítien el peroni sme. Ara bé, què hi ha de nou i quines són ques . Un president que es constitueix en les grans líni es de continuïtat? qui ho fa tot, alhora que resta capacitat . La so rtida de la cri si de 200 1 va se r d'acció als subjectes. D'aquesta manera , possible, en gran part, per l'ape l·lació a mentre que es produeix una certa reconstitució del lloc de la política, la nega. dues tradicions presents en la cultura política del país : la nacional-popular, que va La sè ri e de qüestions plantejades deicol·locar la necessitat com a problema xa dive rsos interrogants oberts sobre la forma en què es recompon l'exercici de la polític, i una visió cari tativa/benefactora de la pol ítica. La ciu tadania, especonfiguració d'ambcialment quan un Recuperar el lloc de la política dues tradicions legidels fen òmens polídesprés del predomini tima determinats retics més suggeride la tecnocràcia econòmica dors que han sorgit clams, generalment els basats en la nea l'Argentina als cessitat i el dolor familiar, i fa invisibles aldarrers temps, els grup s piqueteros - però tres demandes, especialment les assentambé la conversió de les diferències tad es en criteri s d'un ive rsalitat. amb l'Uruguai en problema ambiental, reL'apel·lació en termes de drets es restrinalitzada pels veïns de Gualeguaychú-, geix, passant a primer pla el reclam leg itisemblarien explicar una configuració de mat des del dolor, la figura de la "v íctila cultura política de l país al voltant de ma", el necessitat, el qui requereix ajut formes de pensar basades més en l'ús del cos que no de la paraula . La indústria i desllueix la figura del ciutadà. Per la seva banda, ambdu es lògiques duen a que turística sembla fora de perill davant el la intervenció de l'Estat adquireixi noves desmantellament de l'empresa espanyola maneres. Així , ens trobem amb un Estat ENCE , que va deixar aïll ada BOTNIA, però més ll içons ens deixa la manera més present en les necessi tats de les famíli es, especialparti cu lar d'enfocar les reclamacions. ment en els sectors popuL'apel ·lació a la queixa com a melars', però all unyat del seu rol esperat de ga rant de canisme d'acció política tendeix a la la igu altat davant la llei. des responsabi lització, rema rca la Un Estat que fa front a més cu lpa en l'altre, d'aquesta dificultats per sostenir la manera el recfam noconstrucció simbòlica d'una més es constitueix a comunitat que adquireixi un partir d'allò que afecta sentit universal per als seus de manera directa, la membres. qual cosa dificulta la Tal com remarcava abans, conformació d'una un dels grans èxits del kirchneparti cipació ci utadana risme ha estat re cuperar el lloc perdurable en el de la política després d'anys de temps. En aquest aspecte és necessari repreponderància dels tècnics econòmics . Aquesta recuperacordar que la política ció té els seus límits. D'una implica bastant més qu e no tan sols elecbanda, palesa la centralitat presidencial del sistema politic. cions cada dos anys , D'altra banda, Kirchner ocupa i això requereix d'una

44 13


14

ment, distribució de la paraula i de la ri ciutadania que deixi de costat el cinisme quesa , forces polítiques que discrepin , i reconegui el conflicte com constitutiu de la vida social. La negació de la política però també compromís dels diferents sectors socials, reconeixement de l'altre és, en realitat, la negació d'allò que la en lloc de sotmetiment , que moltes vegamateixa fa possible , és a dir, el processament dels conflictes, la presentació dels des vol imposar la majoria. La recent dedisensos i el respecte de les diferències , saparició, per causes encara no aclarides, d'un substancials per a la consolidació testimoni clau en El respecte a les diferències, d'una idea deels nous judicis substancial per consolidar una idea contra militars mocràtica vincudemocràtica vinculada a la justícia ens parla de l'enlada a la justicia. cara feble instituEl sistema pol ític cionalitat democràtica del país, de la perrequereix contendents que es reconeguin com adversaris i no com enemics, sistència de tradicions autoritàries. Ens cosa que oficialisme i oposició, malrecorda , també, la necessitat de prograt provenir de sensibilitats polítimoure la deliberació, d'entendre i practicar la ciutadania com un ques diferents , semblen insistir a perpetuar. Requereix , fonamentalaprenentatge quotidià \

1. El Partit Socialista governa la ciutat de Rosaria, a la provincia de Sa nta Fe. una de les més importants del país i compta amb prou pOSSibilitats d'assolir el govern a les eleccions del 2007 . 2. El lebrer de 2002 es va aprovar l'encara en vigor "Plan Jeies/as de Hogar", basat en una assignació de 150 pesos per als desocupats. En el moment de més incidència va arribar a prop de 2.000.000 de persones.


ci monogràfiC

Colòmbia, una aproximació a la seva realitat Manola Herrera. Gerent de la Fundación Caro lina n'hi ha. És senzill , comercialHau ria de comença r per les ment no ha de ser un país dades estadístiques bàsiques: atractiu per ser visitat. Tot el més de quaranta milions d'habicon trari que l'interès que mostants, alguna cosa més d" ,' mitren les nostres empreses per lions de km. quadrats, tres miimplantar-se en aquest país. lions d'emigrants, cen tenars de D'alguna manera fem conviu re mi lers de desplaçats i, sobretot, un país profundament desconeuna idea estereotipada del país que ens espanta, d'una banda , gut. Que és mostrat sistemàticaamb un alt interès pel seu poment com insegur, fins al punt tencial econòmic, per una altra. que "els dolents·' de les pel·lícules (nord-americanes) ens els Comencem per la primera, la fama que precedeix Colòmbia és identifiquen ja no amb un nom , sinó que és habitual definir-los com "els la de ser un dels països més insegurs d'Amèrica Llatina . No cauré en l'error colombians" . No vegin fins a quin pu nt causen indignació, entre els habitants d'intentar convèncer ningú que és un país segur, però el primer que entenc que d'aquest bell pais, algunes escenes de hem de destacar és superproduccions, que no és igual de seque igualen per deL'assetjament per part gur per a tothom , colecte tot el que és dels paramilitars provoca lombians o no. Fa uns hispà, i si defineixen constants migracions mesos Amnistia la maldat la situen a Internacional publicaColòmbia. Inj ust sí, va un informe sobre la inseguretat a però no menys cert que aquest és l'esteColòmbia amb una lectura del tema que, reotip que "comprem" també a Espanya. si més no, és nova. Situava els probleI és que la conclusió primera que em sembla que és convenient tenir en compmes de segu retat, també , en les classes te a l'hora de parlar d'aquest país i de la menys afavorides, especialment en seva situació política i social és que desaquells ci utadans que resideixen lora de les ciu tats i que són objecte d'assetjaconeixem completament Colòmbia i, no ment permanent pels paramilitars i els diés senzill , des d'Espanya, tenir una idea ferent s escamots, el que provoca , al seu aproximada de la situació a Colòmbia torn , un moviment migratori constant cap i de Colòmbia. Si algú té interès per inlormar-se sobre el país com a futur visi tant, a les grans ciutats, especialment cap a la capital , Bogotà. Tot això, com és lògic, ve que no es molesti a buscar una guia a la FNAC, o en llibreries a l'ús, perquè no a condicionar el desenvolupament econò-

44 15


16

IRPF. Aquesta estratificació està present mic del país. Les grans cíu tats han donat de form a permanent en la població coresposta a aquesta situació acollint amb lombiana , particularm ent a la capital. Per petites ajudes les fam��lies que transiten a l'urbs, però això no pot ser una solució fer-nos una idea de com es formula l'esen el llarg term ini. tratificació cito textualmen t un document de la capital Bogotà: "L'estratificació en el És, per tant, la seguretat un element que ve a condicionar-ho tot o ga irebé tot. Districte Capital s'e mpra per: realitzar la Des de l'opi nió que tenim els europeus o, facturació de les empreses de serveis públics domiciliaris, no diguem, els nord-americans. foca litzar prograLa resposta política al discurs fins a la percepció mes socia ls i, dede la seguretat ha provocat que els colomte rmina r tarifes de un suport que sembla massiu bians tenen de si l'impost predial a l'actual president mateixos i, per unificat dels habitant. del seu detatges, de la consenvolupament econòmic i social. tribució per valori tzació i de les procuraEl discurs de la segu retat s'ha imp landories urbanes. Els immobles tat de tal manera que la resposta política residencials als quals es proveeixin sera aquest discurs és la que ha provocat veis públics es classificaran en sis estrats aquest suport que sembla massiu a l'acsocioeconòmics així: 1) baix-baix, 2) baix, 3) mitjà-baix, 4) mig , tual president, Àlvaro Uribe. Li va permetre guanyar les eleccions el 2002 , va sot5) mitjà-alt, i 6) alt. La metodologia urbametre a una interpretació constitucional na per a l'estratificació socioeconòmica sense precedents a Colòmbia sobre la de Bogotà , D. de C. defineix com unitat reelecció, i això li va permetre reeditar el de con form ació d'estrat l'illa de cases .. :'. triomf fa tot just 4 mesos. Si bé en aquesOualsevol que li pregunti a un colomtes últimes eleccions ja comença a conbià quin és el seu estrat, és respost imsolidar-se una alternati va a l'esquerra a mediatament. Aquí, si ens pregunten el través del Pol Democràtic. mateix , a quina classe social pertanyem , podríem omplir llibres contestan t espeVist des de fora, des d'un estat com Espanya, on la societat no és aliena a cialment en les franges intermèdies. aquest tipus de debats , com el de la sePesa tant aquesta divisió que, fa uns dies, recaptant opinions per escriure guretat, se mbla que se'ns queda curt el contingut polític, falta alguna raó de ser aquest article, em contestaven dues perque ens permeti interpretar el perquè sones el següent " ... doncs la veritat no d'aquesta simplicitat, que, fins i tot, pot m'havia parat a pensar la raó de fons que denotar un nivell de conformisme que sustenta aquest sistema de classi ficano és possible ció..." (A.M .G. pertanyent a l'estrat pensar en pràcti4) , " ... realment el cament cap país que subjau en el europeu . sistema d'esLa societat tratificació és colombiana un sistema de està estrati fi cacastes a l'estil da forma lment en d'índia ... (M .V.W. sis estrats, i, si us estrat 5) . Atenent a l'esplau , no pensem que és equiparapai limitat ble als trams de d'aquest article, i deixant renda del nostre


moltes coses en el tinter, m'atreveixo, des cies, i aquest és un mal bastant general del meu coneixement limitat del país i de en la regió, aprofitant el clar impuls de la seva gent, a endevinar per on pot sil'economia i l'estabi litat institucional , amb tuar-se el seu futuL .. o per on hauria de polítiques socials redistributives , i bastint fer-ho. Amb permís. la societat amb massa crítica, estaran Hi ha un cert èxit de l'esquerra agruperdent la possibilitat de construir una sopada que pot permetre en el mig termini cietat que miri al futur sense por, amb reequilibrar la balança política. Ja govertots els seus ciutadans i ciutadanes integrats, que correrà nen dos dels principals municipis, el risc de tornar al A Bogota i Medellín s'hi fan passat insegur per Bogotà i Medell ín , polítiques socials i culturals insisteixo, amb a tots. a l'avantguarda de l'Amèrica llatina Des d'aquest cosèxit, amb polítiques socials i cultat de l'Atlàntic hem d'empènyer perquè els su rti bé i tura ls que les estan posant a l'ava ntguarda de l'Amèrica llatina . Si aquesta hem d'aprendre tots i totes que la segurealternança no arribés a donar-se, la solutat passa per nivells de benestar bàsics que, ara per ara , per a Europa són irreció dels conflictes de fon s entre FARC, nunciables i són la nostra millor carta de paramilitars i Govern no seria possible. Si socialment no s'escurcen les distànpresentació • •

00

44 17


MATERIALS DE JOVENTUT


el monogl'àfiC

El Xile de Michelle Bachelet

Raberta Amaro Castilla. Periodista . Màster en Comunicació Politica Els canvis culturals i el balanç del seu govern

Bachelet es pot explicar des de dos punts de vista: des del fruit -encara que prematur, per ser només set mesos- de l'acció de govern; i des dels canvis culturals que es poden percebre en el desenvolupament diari de milers de fam ílies.

Michelle Bachelet duu set mesos com a "mestressa" al Palau de La Moneda, la residència de treball dels presidents de Xile, en ple cor de la sorollosa i de contaminada atmosfera ciutat El balanç d 'una breu gestió de Santiago. Set mesos, i ja es pot assegurar que el país viu una important - encara que siEl Xil e que va dur a Bachelet a lenciosa- revol ució cultural, més la primera magistratura de la naenllà de l'equilibri real o fictici en l'àmbit ció és molt diferent al de 1989, quan l'exdel gènere, la qual va començar a gestarpresident Patricio Aylwin va comença r a navegar en les agitades aigües de la se ja abans que aquesta filla d'un general d'Aviació, mort a conseqüència de les tortransició, amb Pinochet cuirassat en la tures rebudes pels seus companys d'arcoma ndància en cap de l'Exèrcit. Són , mes el 1974 , fos escollida i proclamada des d'aquesta data, 17 anys d'èxits i fracassos, d'avenços i reculades, més dels com a cap d'Estat i de govern . Michelle Bachelet Jeria, l'actual presiprimers que dels últims, els quals han denta de Xile, no només és una dona de anat modelant un model relativament reeixit de democràcia i lliure mercat. El país fortes conviccions, que impressiona tothom que té l'oporés un altre des de tunitat de compartir qualsevol punt de Es pot percebre una silenciosa amb ella una activista que es vulgui revolució cultural, més enllà prendre per a vitat ofi cial o una de l'àmbit del gènere l'anàlisi: des de les reuni ó de treball Qove rname ntal. xi fres de pobresa, Es, a més, per ella mateixa, un símbol la in se rció econòmica en mercats ex dels ca nvis de la cultura democràtica que te rns, accés i permanència en el sistema s' han vingut acumulant des que l'exdictaeducatiu , accés a salut de qualitat, un dor Au gusto Pinochet deixés el govern el ròssec que només té com "ove lla negra" 1989: canvis que va n arribar a Xile per d'aquest balanç dels governs concertacionistes el fet de no haver assolit modifiquedar-s'hi i que s'estan aprofundint. Es podria dir que el Xile de la presidenta car el sistema electoral , que és gairebé el

44 19


20

instàncies on els ciutadans, organitzats o mateix que van deixar encadenat Pinochet i els seus "constitucionalistes" al no, podrien abocar les seves opinions i començament dels anys 80 . experiència. "El fet de governar escoltant AI març d'aquest any, Bachelet assua tots és l'única forma en què entenc que mia el poder sabent que els seus antees pot governar", va dir categòricament al cessors havien avançat molt , però que, començamen t del seu mandat, mostrant al hora, li havien traspassat molts deutes de passada un temperament que ja havia socials, ja no les urgències socials que deixat clar durant la campanya electoral , va llegar la dictadura, sinó noves urgènforjat en el sofriment que va experimentar cies associades als avenços. La ciutadaen transitar des d'un món de vida militar, nia exigeix inclusió, ple de seguretats , a una democràcia de La ciutadania exigeix inclusió, un on les inseguremajor qualitat, un tats van tenir prou drets socials garantits , Estat que garanteixi ressò en la mort , democràcia de qualitat drets socials als després de la tortuseus ciutadans. ra, del seu pare, el Fa uns dies es va donar a conèixer el general d'Aviació Alberto Bachelet; haver balanç dels primers sis mesos de govern : estat detinguda i torturada al costat de la seva mare en un dels bastions de més més de 116 mil ocupacions creades amb trist record de la policia secreta de la dicfinançament públic; reajustament del t 0% per a un milió de pensionistes; altres 15 tadura militar; i després l'exili. Un tempepatologies cobertes pel pla Auge; 69 rament que parla d'una dona, mare soltenous centres comunitaris de salut fam ira, amb fi lls de dues parelles, i que avui liar; 160 mil alumnes beneficiats amb assumeix una solteria oficial, encara que ajuts estudiantils en l'educació superior; no privada, que els mitjans de comunicauna nova polit ica d'habitatge que implica ció no s'han atrevit a revelar. habitatges més grans i de millor qualitat; Per bé que la presidenta de Xi le té major dotació en policies i tractats de lliuaquesta experiència de vida , que va pore comerç amb la Xina, el Perú i Panamà. der situar-la en les posicions més extreAquestes són les xifres fredes, pe rò el mes de l'odi i la venjança, o almenys en que és fonamental ha estat la instal· lació el no perdó, a Bachelet -{Je la mà del d'un estil de governa r, escolpaís- la situa com el simbol del tant a la gent i les seves orretrobament entre els xilens. ganitzacions, deliberant, Aquesta dona va sofrir la mari prenent després ràpides ginació social i sap que a sideterminacions per tuacions d'aquesta mena no només s'hi arriba per tragèavançar. dies politiques. Governar escoltant Créixer i incloure AI come nçament del seu Bac helet ha administrat un govern , al març, Bac helet va ser criticada per la creació de nou consens sobre la manera dive rses comissions assessoen què els xilens volem consres presidencials en temes truir la nostra societat: una com la re form a de l sistema societat que vol créixer, que de pensions, la defensa de la vol vibrar i sortir al món , i infància , la modificació del que, al mateix temps, és una sistema electoral, que societat que demana més Bachelet va defensar com les grans oportunitats. Es tracta


d'incloure per créixer, créixer per incloure, ma de protecció social és una de les seho ha dit ella. S'ha impulsat un estil franc ves polítiques de creixement sostingut més important. La igualtat en el Xile de i directe, en el qual hi ha obres més que Bachelet no és un subproducte de la polídiscursos, participació més que impositica econòmica, ja no és el que queda en ció. El de Bachelet és un Govern amb el plat després que regal ima la tassa. "Jo prioritats en quatre àrees, com ho va asho he dit moltes vegades, fins i tot en senyalar la pròpia presidenta el passat 21 aquesta mateixa sala , he dit que un Estat de dret sense la suficient protecció social , de Maig en donar compte de l'estat de la acaba sent un Estat de dretes", va expoNació davant el plenari del Congrés: la creació d'una sar la presidenta , provocant la ira de Xarxa de Protecció "Un Estat de Dret Social, educació l'oposició aquest sense prou protecció social mateix 5 d'octubre. de major cobertura acaba sent un Estat de dretes" Per això no és esi qualitat, innovació trany que els aci iniciatives, i ciucents de Bachelet estiguin en la reforma tats amb millor qualitat de vida. de l'educació, el sistema de protecció de Bachelet està convençuda que, com a la infància i l'esforç en educació pre-escocap de govern , pot fer una diferència en lar, la nova política de ciu tat i habitatge, la vida dels xilens i xilenes. "Volem un amb cases més grans, millors barris Xile pròsper i just, un Xile que cre ix i que i major seg uretat en els carrers, la refortots participin d'aquest creixement. No es tracta d'agendes contradictòries. Xile serà ma del sistema de pensions per teni r una vellesa digna , un sistema de salut que més pròsper, perquè es fa més just; i es garanteixi drets a les persones, l'esforç farà més just, perquè es fa més pròsper. per acabar amb tot tipus de discriminaAix í de senzill", va dir, resumint els seus cions , per la igualtat de la dona , pel recoan hels, fa només una setmana, per a la celebració dels 18 anys del triomf deneixement dels pobles originaris. Però no tot és social per a Bachelet. mocràtic del No en el Plebiscit del 5 d'ocSap que té l'oportunitat de ser recordada tubre de 1988. com la que va modificar el sistema elecPer això una de les joies del seu protoral pinochetista , i és possible que, en grama de govern és la creació d'aquesta un curt termini , es produeixin aquests Xarxa de Protecció Social, alguna cosa canvis com a fruit de negociacions amb molt semblant al que existeix en els essectors de l'oposició de dretes, que potats de benestar de segona generació eudrien permetre alguns avenços en els criropeus, però molt més centrat en la garantia de mínims socials en diversos teris de proporcionalitat i inclusió de les minories polítiques al sistema. àmbits. Bachelet ha dit que aquest siste-

0 00

44 21


dels seus drets i que està cansat de topar una vegada i una altra con tra el mur Però, amb tota certesa , la gran revolu de la burocràcia . Un ciutadà que s'inlorció de Bachelet probablement s'està proma , que ha estat impactat per l'alta peneduint a l'interior de les llars, on ja es viu tració d'Internet, i que exigeix ser tingut un reequilibri en la relació entre l'home en compte pel seu valor real. Un ciutadà i la dona, i un que s'observa major comproen Bachelet Que a Xile els mèrits puguin més mís domèstic com en un mique la història d'un cognom dels homes, rall , una dona o que els diners compromís que soferta, mare a Xile és partisoltera , filla de cularment baix . L'actual taxa d'incorporaclasse miljana , que amb el seu esforç va ció de la dona al treball ha anat pujant en poder forjar-se un futur. I això és justaels últims anys, tot i que encara és modement el principal reclam de la gent, el fet rada. Les xifres econòmiques mostren un que a Xile els mèrits puguin més que la explosiu augment de la força de treball història d'un cognom o que els diners. femenina en els últims mesos. I això es Bachelet presideix un pais en procés veurà incrementat quan es doni la posside canvi , silenciós generalment, sorollós bilitat , a tots els nens , de la cobertura quan són els joves estudiants els que preescolar de dia complet , gratuïta, que duen les seves demandes als carrers per fara que més i més dones surtin al món millorar els estàndards educatius. És la del treball per aportar la seva part al propresidenta del govern ciutadà, que escolgrés familiar. Però en Bachelet no només ta i que sap bé que té només una mica el canvi cultural té clau de gènere. més de tres anys per deixar la seva L'aprofundiment de les lliberpetjada i fer córrer l'empremta tats democràtiques ha format progressista una mica més un ciutadà exigent, conscient enllà, Els canvis culturals

22


el monogl'à fi C

Mèxic entre "chingones" i "chingados" Xavier Ferrer i Sandoval. Empresari S'ha parlat i escrit molt sobre fisticat i molt piramidal imperi Asteca . la realitat política mexicana, i Podriem dir que el Mèx ic actual moltes són les icones polítiques és aquest fill traumatitzat, fruit que l'esquerra europea ha enald'aquesta inopo rtuna violació, tit , sacralitzat i mitificat al llarg hereu d'una peculiar, conflictiva de la seva història , des dels Insurgentes (criolls) a Andrés i contradictòria càrrega genètica Manuel López Obrador, passant que defineix la seva personaliper Juàrez, Villa, Zapata , els tat. A aquesta realitat hi hem d'afegir el també traumàtic proCàrdenas, i Marcos. La història , cés d'autodeterminació política la política i la societat mexicana de la classe culta i dirigent, els no poden ni han d'analitzar-se des d'una visió "eurocèntrica"; la criolls (fills d'espanyols nascuts realitat mexicana és una mica més comen terres asteques) influïts pels principis plexa que tot això i han de tenir-se en del liberalisme íl·lustrat i les revolucions compte altres paràmetres , moltes vegafrancesa i nord-ame ricana, enfront de la des oblidats o desconeguts per les ments metròpoli impe rial espanyola, però hereus també d'una estructu ra social oligàr"benpensants" de la progressia europea . quica i no burgesa, a l'inrevés que les llaPer fer-se una idea mes objectiva de la polièdrica realitat mexicana cal tenir en vors emergents classes dirigents europees. compte una realiOligarquia que tat molt diferent L'oligarquia criolla mai controla totes les que sorgeix de no ha estat disposada a compartir riqueses d'una terl'exp losiva i amb mestissos i indis ra que ells mateitraumàtica topada xos denominen "el entre dues potents cuerno de la abundancia", que s'apropia cultures i imperis molt antagònics. La prifermamemt i subtilment dels símbols. llemera "nació" mestissa de la hi stòria de la gendes i costums nacionals definitoris de humanitat, la nació mexicana , podria defiles nacions índies , però que actua i viu nir-se com el fill no desitjat, fruit de la com a conqueridors amos de vides i hiinesperada violació per part de la més sendes, i que no està disposada a combàrbara Castella imperial , catòlica , expartir amb la legitima i autèntica població pansionista , dogmàtica, ava riciosa i intonadiua -els mestissos i indis- els benefilerant sobre la més gran , orgullosa, policis d'aquesta autodeterminació. Des del teista , caciquil, cruel i influent metròpoli procés d'independència la classe dirigent de la meso-Amèrica precolombina, el so-

44 23


24

des d'Echeverría, amb la inestimable ajumexicana ha estat molt hàbil i capaç de sobreviure en el poder, adaptant-se als da de Carlos Salinas de Gortari i del millor i més fals producte del màrqueting corrents ideològics imperants. Els seus polític modern: el subcomandant Marcos, camaleònics canvis ideològics han respost a simples processos d'adaptació per que va ser i contin ua sent utilitzat pel poder per deslegitimar davant el món l'esa la seva supervivència . La seva capacitat de control de l'economia, dels mitjans querra democràtica mexicana, i atemorir les classes mitjanes amb l'amenaça d'un de producció i, sobretot , la seva supremacia per a l'accés a una millor educaconflicte bèl·lic intern , sembla més una nova adaptació forció, han estat les eines que fins ara la Amb suposats valors d'esquerra mal a la nova realimantenen fèrriatat geopolítica interi laics es va legitimar ment en el poder. nacional que no un una dictadura dretana, catòlica Analitzant la procés real de i conservadora breu història del transformació deMèxic modern , pomocràtica. Les estructures polítiques mexicanes són les dem concloure que la capacitat de resistència del "mexicanito" dura aproximamateixes que van mantenir el PR I en el dament cent anys: 1810 guerra de la poder durant setanta anys , la riquesa del independència- 1910 revolució. Però tam país roman en les mateixes mans, els bé observem que aquestes interrupcions mitjans de comunicació (ara només priviolentes i sagnants de l'estabilitat política vats) són controlats per les mateixes famexicana sempre han estat neutralitzamílies que gaudeixen d'una homologació des per les classes poderoses. Sembla internacional que abans no tenien . com si els canvis a Mèxic fossin retocs Dels cent milions de mexicans, deu estètics perquè res no canviï. Després de d'ells indis, vint persones es troben entre la revolució de 1910 Mèxic es va veure els cent homes més rics d'Amèrica, i quaimmiscuït en un llarguíssim procés postranta milions se situen per sota del llindar revolucionari , que va enfortir aquesta olide la pobresa. El president és gairebé un garquia , i que va legitimar formalment, monarca absolut, el poder legislatiu és amb suposats valors d'esquerra i laics, corrupte i mancat de figures rellevants, el una dictadura dretana, catòlica i conserpoder judicial és sospitosament submís al vadora. poder polític o econòmic, la La incipient i dubtosa corrupció està generalitzatransició democràtica da en tots els àmbits de mexicana avalada esla societat (les lleis pecialment pels només existeixen EUA i Espanya , per ser complertes iniciada després per la mal anode la caiguda del menada societat Partit de les PPP : puRevolucionari tes, pobres i Institucional pendejos) , la im(PRI) l'any 2000 punitat dels poamb l'elecció de derosos davant Vicen te Fox com la llei és absolua primer president ta, les organitzano priista. però un cions sindicals de més dels presidents tipus vertical , controneoliberals de Mèxic lades per autèntics ma-


fiosos, són capaces de decantar procesen el passat, i incapaç, també , d'elaborar sos electorals a favor de qui més pagui un discurs atractiu per a la incipient clas(fet que va afavorir en gran mesura el se mitjana insegura, voluble i manipulada, triomf electoral de Calderón) , el narcotràque suporta estoicament amb els seus fic conviu amb les més altes instàncies de impostos el pes tots aquests despropòla nació, la societat civil és poruga i dessits. Aquest més que incert panorama deorganitzada, mancada d'una mínima culfineix la realitat actual d'un país riquíssim tura democràtica, la classe intel·lectual se on dues societats antagòniques conviuen situa en la marginalitat, o defalleix molt fàen un mateix territori : una , situada en el cilment davant la primer món, preparafernàlia i els potent, superba Una dreta integrista, orn aments del i confi ada, enfront una esquerra populista, poder, la dreta d'una altra, al serpaternalista, ancorada en el passat vei de l'anterior, omnipotent i omnipresent, molt inancorada en l'inframón , submissa però cabrejada, mantolerant, immobilista i, moltes vegades, íntimament relacionada amb els sectors cada de drets reals, permanentment més integristes de l'Església catòlica , enganyada, manipulada per líders sense controla amb mà de ferro els mitjans de escrúpols que defensen malament els producció i de comunicació, enfront d'una seus interessos, desconfiada d'un més esque rra incapaç de respectar les regles que sospitós i poc garantista sistema electoral que mai no els permetrà accedir del joc democràtic que ella mateixa va pactar, populista, paternalista i ancorada per via pacífica i democràtica al poder.

44 25


m 'agrades

V!

Teatre. dansa. concerts. òpera. jazz. titelles i els millors espectacles. Vine a Atrium. C321sortJda50- ViadecaISl Bl.6 l80 L8\~. utS. Ul8.l96. NW I VilthJs Ra!,lIllú1..oOO Vladac<nsI Se\ud~..,....

.,.

delil\8l)&de~,3I, '00

W\\W~"1I,~

AJUNTAMENT DE V1LADECANS


el monogrànC

Evo Morales no és un líder tradicional indígena Pablo Gutiérrez Vega. Professor Associa t de Dre t (Un iv. Sevilla) No ho és, en el sentit habiSens dubte, l'anàlisi del què ha tualment atribuït, dintre de la passat a Bolívia en els dos úlcultura indígena a la qual pertims anys apunta bé a la primetany í en la qual es reconeix i el ra de les hipòtesis proposades: reconeixen , als diferents graus és a dir, les autoritats tradiciod'autoritat tradicional aymara: nals indígenes no tindrien a l'actualitat els recursos simbòlics Evo no és un mallku. I, en el seu per postular-se més enlla dels descarrec, cabria adduir que estrets marges de l'ayllu o la s'absté de presentar-se (privadament i) públicament com a tal. marka , per utilitzar dues de les més conegudes unitats territoSense ànim d'aturar-nos en sàvies anàlisis de comportament rial s aymaras. O, per ventura, a electoral , qualsevol, mínimament la primera variant de la segona familiaritzat amb la situació a Bolívia o, d'aquestes hipòtesis: a saber, Evo potser, aclaparat per l'al·luvió informatiu Morales s'imposa ria, en un combat associat a les profecies d'un nou indiged'iguals, i aclaparadorament, en la batalla nisme revolucionari mil·lenarista en el cor per l'accés a les més altes magistratures dels Andes, podria coincidir en alguna o de l'Estat. Cap d'aquestes dues lectures converteixen Evo totes d'entre les següents especulaMoral es en una auEvo Morales ha desactivat cions. O bé les autotoritat tradicional inuna possible projecció electoral ritats tradicionals dígena. Però l'haude les autoritats indígenes rien encastellat indígenes (assumint (temporalment?) en que aquestes hagin efectivament concorregut, en condició de el lideratge carismàtic de la població indítals, a les últimes convocatòries electogena , quechua o aymara, majoritària deral s de 2005 i 2006) han perdut la seva mogràficament en la molt densament pocapacitat de mobilització politica, o bé blada àrea se rrana. Evo Morales ha encertat a capitalitzar la M'agradaria fixar-me en la , fins a la seva deriva electoral, desbancant-les a data, menys apreciada d'entre les conjecpit descobert en els últims comicis o, més tures exposades: Evo Morales hauria aviat, desactivant qualsevol projecció aconseguit descartar, a priori , l'eventual electoral que aquestes haguessin pogut concurrència d'autoritats tradicionals en tenir fora de, al marge, o en detriment del l'assalt als òrgans de representació no inMAS, el Moviment al Socialisme, del que dígenes de la voluntat popular boliviana . Evo Morales és cap visible. Vegem com.

44 27


28

En l'última dècada els governs bolipobles indígenes en la vida de l'Estat. vians encarregats de traduir politicament Així concebuda , la participació política dels pobles indígenes, en tant que dret el mandat de la constitució encara vigent, col·lectiu, venia a ser inevitablement diluïla de 1994 , van arbitrar fórmules molt heterogènies de canalització de la participada (i, per derivació, cancel·lada) en el sució política dels pobles indígenes . Es matori dels drets individuals de tots tractava de fórmules a aplicar en un Estat aquells que, considerant-se indígenes, en el qual l'últim cens posava sobre la eren ni més ni menys que forçats a partitaula una dada secularment obviada , cipar en la vida pública de l'Estat, o en qualsevol dels seus però no per això múltiples subnivells menys rellevant en L'administració estatal expel'enèsima hora de administratius. La ja deix certificats oficials de la l'emergència indigecitada llei de particicondició de "poble" indígena pació popular de nista en el con sud : el 62% de la pobla2004 reconeixia, en ció boliviana s'autoidentificava com a perel seu article 222, que la representació tanyent a un poble indígena. popular s'exercia a través de partits polítics, agrupacions ciutadanes i pobles indíLes lleis de descentralització administrativa, d'agrupacions ciutadanes i pobles genes. En aquest últim cas és l'adminisindígenes, de reforma agrària i, especialtració estatal la que expedeix , ment , la de participació popular, de 2004 , discrecionalment , una certificació oficial van crear un vast arxipèlag de noves cirde la seva condició de poble (sic) . És des cumscripcions administratives, jurisdicciode llavors que la condició de poble esdenals i territorials, l'única finalitat de les vé certificable per un procediment admiquals era desvirtuar i suplantar les unitats nistratiu comú de caracter, insisteixo. distradicionals de govern i administració dels crecional. pobles indigenes. Aquestes són fàcilment Podem donar per bona aquesta interidentificables, per a l'observador poc avepretació en clau de drets de la participasat , a l'occident (les ja esmentades marció política dels pobles indígenes? Els kas i ayllus) . més difícilment a l'orient . pobles indígenes de Bolívia no ho fan . Com a conseqüència d'aquest i altres Ni ho han fet durant. almenys, els dos úlfactors concorrents, a principis de la dètims anys. I bona prova d'això és l'aportacada en curs es va encendre a Bolivia ció de les organitzacions indígenes al debat sobre la participació indígena en l'anomenada guerra de l'ayllu. lles seves brases encara fumegen en els Iu rons. l'assemblea constituent. El propòsit poc dissimulat de les últiPerò permeti'm el lector que repromes legislatures ha consistit, a més, a dueixi dos articles de la - recentment identificar participació política dels pobles aprovada pel consell de Drets Humans indígenes amb participació política dels després d'exactament dotze anys de de-


bat en el si de Nacions Unideshumans, del que Bolívia forma part , han trobat trasllat a l'escena electoral boliviaDeclaració dels Drets dels Pobles Indigenes: na en els dos últims anys: no hi ha cabut 'Els pobles indígenes tenen el dret l'encaix del dret a determinar autònomaa mantenir i enfortir les seves institucions ment les condicions de participació en la polítiques, jurídiques, econòmiq ues, sovida política. La llei de participació popucials i culturals, així com a mantenir els lar (dels pobles indígenes) resulta inoperant. I la més evident paradoxa és que seus drets a participar integrament, si així ho decideixen, en la vida política , les regles del joc de l'última convocatò ria electoral , a econòmica, socia l l'Assemblea i cu ltural de l'Estat' La llei de participació popular Constituent i per al (arti cle 5). dels pobles ind ígenes referèndum sobre És a dir, es tracta resulta inoperant l'autonom ia, celede la facultat dels pobrats ambdós el 2 bles indígenes de: a) no participar en la gestió de la cosa públide juliol de 2006 , han estat negociades i propiciades pel govern (indigenista?) ca (estatal) si així ho decideixen; i, b) verd'Evo Morales, i, molt personalitzadaba litzar les seves opcions polítiques a ment, pel seu vicepresident , Àlvaro l'interior de les seves pròpies circumscripGarcía-Linera. cions, conforme a les seves pròpies pauHi havia, a la llei especial de convotes d'organització i sense ingerències excatòria a Assemblea Constituent, indicis ternes en aquesta manera d'ordenació suficients sobre la volun tat política de social. Aque sta segona opció resulta més modificar l'estat de la situació: per primevisible en l'article 18 del mateix text: ra vegada a Bolívia , i potser en tota 'Els pobles indígenes tenen el dret a Amèrica Llatina , es preveien tres (inparticipar en la presa de decisions sobre cloent la concu rrència ine ludible dels parassumptes que poden afectar els seus tits polítics) subjectes legitimats per posdrets, a través dels representants triats tular llistes de candidats en unes per ells mateixos d'acord amb els seus eleccions constituents (el sistema ja hapropis procediments, així com a mantenir i desenvolupar les seves pròpies instituvia operat en les municipals de 2004 i les presidencial s de 2005). L'urgent desmuncions indígenes de presa de decisions' tatge del caduc sistema de partits, ingre(article 18). dient ineludible de qualsevol recepta rupCap d'aquestes dues opcions, que es turista vàlida a l'Amèrica del Sud , i línia van imposant , per cert, en l'agenda intermestra del programa ideològic del MAS nacional dels drets humans dels pobles (que protagonitza malabarismes idiomàindígenes, no només a escala de tics sense precedents per desprendre's Nacions Unides sinó, molt particularment, d'aquesta incòmoda indumentària que és en el si del sistema interamericà de drets

44 29


TOTHOMSUMA www.terrassa.org


la fi liació partidista), va haver de ser, cuser algú sap quants pobles indígenes van rio sam ent, pactat amb el mateix caduc concórrer en les primeres eleccions conssistema de partits que dom ina, encara tituents que van ser convocades en la avui, l'escena parlamentària boliviana . hi stòria recent d'Amèrica o, si més no, La llei , negociada en última instància s'ha detingut a esbrinar quins van se r els seus resultats electoral s? Van concórrer exclusivament amb un dels subjectes cridats a repre sentar la voluntat política dels els chiquitanos , els guaranís o aquells pobles encara menys nomb rosos de bolivians, preveia la possibilitat que no l'Am azònia boliviana? Va concórrer, ponomés partits polítics presentessin els seus candidats, sident-ho fer, el vast nó que, també, univers aymara en Un discurs indigenista convidava a agruuna candidatu ra difícilment compatible amb pacions ciutadanes conjunta? Amb el relat ideològic del socialisme quins candidats i ... pobles indígenes (sic) a batre's (tendiriem , potser en els co micis amb els seus propis candien la nostra ignorància, a suposar que dats. La llei reiterava, a més, amb un deles autoritats tra dicionals copa ri en les capçaleres de les llistes plurinomina ls) i tall potser impropi del gènere de norma al que pertanyia , les cond icions i requeriamb quin programa de refundació constiments ex igibles per concórrer a les electuent? cions. La llei descartava, en fi , una de les Les diverses missions internacionals principals reivindi cacions de ls pobles ind'observació electoral presents en la ci ta dígenes de Bolívia i les seves organitza(d'un a de les quals vaig formar part com cions: no hi hauria. co ntràriament al prea observador) no van ser en absolut parvist en l'avantprojecte i en el projecte de tícips d'aquesta natural curiositat, prefellei , ci rcumsc ripcion s especials ind ígenes. rint preparar les seves ei nes clàssiques Ni tan sols, i en aquest punt podria rede monitoratge en previsió - o com a causultar determinant la ide ntitat i perfil del tela, dirien- davant possibles maniobres principal negociador govern amental , irregulars. prosperaria la iniciativa del propi Evo Doncs bé, el 3 d'abril de 2006 , data líMorales en la seva condició de diputat. mit fixada per a la inscripció dels candidats, entre els concurrents no hi havia La seva iniciativa consistia en la proposta de tres llocs a cobrir per cadascuna de pobl es indígenes. Ni una sola candidatules circum scripcion s pluri nominals, hara. Ni un sol poble indígena no va prevent de pertànyer el segon a un poble insenta r la seva candidatura, podent-ho fer ... 'podent-ho fer'? dígena i ser el tercer de sexe femen í. En la formulació final de la llei , com és sabut, Una anàlisi menys superficial de la llei es va mantenir el pri ncipi d'equitat de gèespecial de convocatòria a l'Assemblea nere, però no aixi el de representació cons tituent (adoptada per unanimitat en dels pobles indígenes. el Congrés Nacional) pot explicar-nos alEn aquestes circumstàncies, i davant guns dels obstacles insalvables que, per al pobles indígenes, van suposar el rosari d'aqu esta novetat, interessari a de bo de bo conèixer no només quants pobles indide requeriments i condicions per concórgenes van sol· licitar figurar en la grael la rer a una crida constituent en la qual , el de sortida, sinó esbrinar quin va ser el propi govern anunciava, ocuparien un paseu comportament efectiu en els comicis per protagoni sta. constituents per, d'aquesta manera, deEl registre de les eventuals candidatucantar-nos final ment per alguna de lE)s res dels pobles ind ígenes, que inclou , enhipòtesis proposades a l'inici d'aquest estre altres, el requeriment d'un determi nat crit. La curiositat sem bla raonable ¿potnomb re de sig natures, aixi com la desig-

44 31


32

nació de representants legals, no difereix en res de l'exigit a partits o agrupacions ciutadanes: no hi ha , en definitiva, cap respecte a l'especificitat dels mecanismes de presa de decisió dels pobles indigenes, i si una eixorca equiparació amb el sistema de partits que es pretén superar La proposta de llei de convocatòri a a l'Assemblea constituent de les organitzacions indigenes es referia , sense embuts, a setze constituents triats directament per usos i costums. Indigenes, els usos i costums , s'entén . El cisma entre el govern i les principals organitzacions ind igenes (especialment CONAMAQ) , que havien apostat per circumscripcions indigenes que mostressin la singularitat de la participació indigena en la reformulació de les estructures de l'Estat, va esclatar just abans de les eleccions constituents. Evo Morales no és un líder tradicional indigena. El seu encert

més gran, mesurat estrictament per èxit electoral , radica a haver esdevingut líder dels indígenes fent ús d'un discurs inequivocament indigenista. Un discurs que l'actual president de la República sembla haver conjugat, sense grans fisures, amb un altre relat ideològic dificilment emparentable amb el primer. I que no és cap altre, les sigles no menteixen, que el socialisme. No obstant això, la major fragilitat del seu plantejament (pretesament indigenista) rad ica , al meu entendre, en què és desbordable des del propi indigenisme tradicional , que s'ha vist (hàbilment, per què no dir-ho) desbancat del debat assembleari constituent en la mateixa línia de sortida, i que podria requerir un concurs substancial, si no una conva lidació, en la redefinició del model d'Estat. En detriment, arribat el cas, del propi resultat assembleari •


el monogl'à fi C

Ja no serà una illa ...

Vicenç Molina Professor d'Ètica empresarial (UB) Cap allà l'any 1962 Joan model d'organització política , sense més alternativa. Cuba ha Oliver - Pere Quart- , el poeta de Sabadell , una de les veus més continuat sent una illa, per intensament humanistes, lúciaquestes raons, i no tan sols per des, critiques, iròniques i liricu lpa del bloqueig americà . El ques de la poesia catalana consomni de la revolució ha pogut perdre's en una deriva de maltemporània, va fer servir aquest encapçalament com a titol d'u n sons exageradament naciona li spoema dedicat al so mni de la tes que - aquest cop si- han rerevolució cubana ... Ja no serà but un immens impuls per part dels feixistes esbojarrats de una ifla." I no ha estat així. Miami i dels seus aliats de la dreta nordamericana més curta L.:alliberam ent que hauria d'hade gambals . Com més ha pog ut augmenver comportat la revo lució hauria hag ut tar la pressió exterior, com més s'accend'expressar-se en un profund canvi en la tuava el caràcter rea cc ionari de les supocu ltura social i en el rerefons de les relacions humanes, en la compre nsió oberta sades alternatives de l'exili , més fàcil ho de la vida i del món , en la capacitat de tenien els sectors co ntinuïstes per evitar critica i d'irreverènci a, en tot allò que era i impedir qualsevol intent d'evolució depossible enfrontar, al marge de les difi culmocràtica de la revoluci ó. També per tats econòm iques i de l'ofec polític impoaixò, Cuba ha con tinuat sent un a illa. Però el somni de la sat pel bloqueig imperialista L'alliberament ha d'expressar-se revo lució s'ha connordamericà. cretat en algunes també en profunds canvis Perquè no és atridades irrebatibles de la cultura social buïble al bloqueig des del punt de visel fet de trobar-te ta social, sobretot si amb un a co ncepci ó dels vincles entre les ens situem - si fem , malgrat tot, l'esforç persones que continua se nt tan masclista de situar-nos- en el context de l'Amèrica i sexista com abans de la revolució, amb llatina: el pais amb més metges per habiuna actitud de repressió i d'intents "reetant, amb més prestacions sanitàries per al conjunt de la població, i per a bona ducadors" de l'homosexualitat, amb el culte a la personalitat, amb la pena de part d'afectats per malalties greus d'altres mort, amb la imposs ibilitat de ge nerar crillocs d'Amèri ca, amb un índex més alt tica politica i cu ltural des de fora del pard'escolarització, d'alfabetit zac ió, d'accés tit, amb la mateixa existència d'un únic als estudi s superiors. Si et passeges per

44 33


34

van patir cap bloqueig per part dels amel'interior de l'illa - no tan sols per ricans? L.:Havana- te n'assabentes d'allò que la Aquell somni de la revolució no va gent t'explica, contínuament, espontàniaacabar de produir el resultat esperat. ment: les mares no han de preocu par-se Vam haver-nos de despertar, amb desende les vacu nes dels nanos, perquè és el cís i mal re gust... Però, indefugiblement, cen tre de salut de cada població el que semp re hi ha un temps per somiar. .. Ja s'encarrega de recordar-ho; l'escola és no sera una illa hauria pogut ten ir, però, l'edifici més ben conservat, respectat i una clara plasmaciÓ en la real itat consmimat de cada poble, per molt que hi pucient, enllà del gui haver condisomni poètic, si els cions de relati va El somni de la revolució dirigents del Partit preca rietat en la hagués hagut de mirar-se comunista de Cuba resta de construcen la primavera de Praga de 1968 haguessin provat cions - mai compade mirar-se, una rables, ni de llarg, mica, en el somni de la primavera de a les de la majoria del món rural Praga l'any 1968, quan encara hi eren d'Amèrica central- i, amb la boca petita , de tant en tant trobes algú que reconeix prou a temps. Si haguessin entès que hi podia haver ~ue hi ha- una via al sociaque no hi ha massa ànims per treballar gaire, per implicar-se en la producció, per li sme en llibertat. Si Fidel Castro s' hala manca d'estímuls, òbviament , però gués fixat en Alexander Dubcek, amb també perquè amb el racionament n'hi ha l'avantatge de no tenir fronteres amb la prou per tirar durant mig mes, Després, ja URSS, si hagués tastat el gust del risc de ens espavilarem trapicheando. T' ho poperdre possible suport econòmic soviètic, den dir arreu , a Cienfuegos, a Trinidad, a a canvi de guanyar-ne , i molt, a Europa . Pinar del Río, a les cooperatives del Segurament, hauria guanyat totes les camp ... de vegades, tocant-se la barbeta eleccions lliures a les que s'hagués presentat. La revolució cubana no hauria essimulant una llarga barba, de vegades tat cap somni perdut. Hi seguiríem socagant-se en Fidel Castro (i és que són molts anysl) , però sense aturar-se a mimiant. Posats a fer-ho, podria ser que, ra r si algú els escolta , sense parar atenara , els membres de l'actual dirigència, ció a una inexistent ocupació militar o poamb la inevitable substitució del coman dante, miressin més enllà , fent l'esforç de licial del ca rrer, incomparablement menor que en qualsevol altre règim autoritari donar a les seves mirades una mica d'amplitud vital i de netedat política , que que hàgim pogut patir, directament o no. miressin de no tenir po r, com diu aquell Res a veure amb el franquisme, amb la Rússia soviètica o amb el Xile de cartell del malecón, Señores imperialistas, no les tenemos ningún miedo, que Pinochet. I per què Franco o Pinochet (amb una incommensu rablement més no fessin cas de la Xina, que se'n recordessin de la Praga del 68. Potser, gran quantitat de mort i de repressió a les seves esquenes) mai no aleshores, ja no seria un illa •


l'entl'evistA

Montse Piñol

Espai de Llibertat

Diplomada en Educació Social, Secretària general d 'Esplais Catalans.

44 35

- ¿ Quina ha estat la teva tradels esplais al llarg de cinc jec/ària personal fins arribar a la anys. Uns anys de treball direcSecretaria General d'Esplac? te amb els monitors i monitores - En faré cinc cèntims amb aldels esplais més propers i més guns trets característics dels onallunyats d'Esplac, tan t per la ze anys que fa que estic vinculaseva participació, és a dir, més da a Esplac, però així en actius als Sectors i comissions, general diria que ha estat assucom pel territori. Una dada signimint progressivament responsaficativa que sovint em fa rumiar bilitats amb molta il·lusió i comés que només conec quatre seus-locals d'esplais de promis. La primera referència comença Barcelona, en canvi de la resta amb la implicació en el meu esde ciutats i pobles m'atreviria a plai , l'esplai Bolet de SI. Joan de dir que gairebé tots. Ara bé, dels ets i uts Mediona (com us podeu imaginar el prodels esplais d'Esplac n'he après moltisjecte d'aquest esplai fuig de la realitat sim a partir del coneixement i treball en el genèrica dels esplais d'Esplac de les ciu dia a dia de cadascun d'ells. tats de l'à rea metropolitana) , i al Sector I la tercera referència són les persones amb les que he treballat al llarg d'aquests Penedès-Garraf, on vaig participar al llarg anys, tan t a l'equip de quatre o cinc cursos constru int L'esplai és un espai de formació tècnic com en els un model de càrrecs polítics que d 'infants i joves Sector propi que, a m'han ajudat i posper a la transformació social dia d'avui, és re fesibilitat un espai rent a l'entital. per poder treballar Un altre tret va ser la meva inco rporació en aquest projecte. Uns espais d'aprea la Secretaria Tècnica al juny del 97, asnentatge constant a partir de la confiança su mint tasques concretes de seguiment i el respecte pel projecte comú. ,i suport als esplais i, més endavant , inaugurant el lloc de treball de tècnica de - ¿ Com definiries l'associacionisme educatiu? centres, on vaig nodrir-me de la realitat


ENTORN. sccl és una .iciatNa d'"plac, constituida com a cooperativa nil:ta de treball associat i consumidors Que realilla serveis $ociQeducatÏtJs per als seus assooals i lercers

en general.

Iniciativa d'esplac ENTORN neix en el si d'Esplais Catalans, amb el nom d'ESPlASHt cap CI l'any 1988. AI cap de 4 anys es co nstitueix com CI

cooperativa per Iai de difl!l8nciar els serveis p!olentonals i els voluntaris de l'associaci6. mantenint la vinculació a partir dels socis

consumidors.

1. Assessoreu·yos. Per 1015 aquells ~r ojectes professionals que puguem realitzat amb vosalt res,

2. Participeu . Feu·nos saber les vostres propostes da ser~eis , millores en els que realillem, necessitats,... 3. Feu-nos arribar ets vostres cutrrctJlums per poder·vos oferir treball.

El 1993 es lusiona amb AREC, cooperativa de similars objectius lormada enlre esplais de Badalona, adoptant definiti'lamen1 el nom d'ENTORN, sccl. DEMOCRÀTI CA li nostrl vouri6 coopetauYI el pou de m.niltsl en IIGIII d'lJfIllle conlifI:Qlll als b,gw demottilits ,,"b la p. rtÏ(j¡u!ció de tols els socis.

CATALANA Treballam 1* a lats ,b dUI.d.ns d. C.t.luny. ties de l'llnl.menl local del. nOltres urv,is I II IderlllfiuCIÓ cultural 110' &ns és prl!pl. ,

INNOVADORA RUQlem tfl"uvaman¡ !es neta!Sltals lIuem t anW IS sotlolò~ mafqllllll. Icrua!ñlant pel'ln&nanlnall fils rec:Uf5OS edLltlW3 I

GrgaruII"llS.

EXPERTA Amtr rIVal de mês de 10 anys d'f!lPenlrnrur ut Gfl!nm solutlons tllnulSude! en atllVnau on um CJpKl.utu .

PRO GRES SISTA Pallllfl. I. Pfictru Impresarial un lIlun que ans ,d.nltl,ta 1mb ui MowllTlIInl llit I Prollleulsla.

EfICIENT

ENTORN, sccl Avi nyó, 44 , 2n . 0800 2 Barcelona

~~;z:~

Ens dotam d'unl o~lnillilci6 ullucllarlMlal pro!usion. 1pel gillantir Iii solY!nti. dels noslru

T.I. 93 302 61 62 . Fa, 93 301 9694

serveis.

onl orn@ ento rn .o r g

I

www.e nlorn .o rg


- Aixi, en genèric, diria que les organitza- ¿ Quines relacions teniu amb l'escoltiscions d'associacionisme educatiu estan me -si és que n'hi ha-? formades per un conjunt de persones, - Quan dius relacions, et refereixes a elemajoritàriament joves, implicades i comments que conflueixen com a model d'aspromeses altruistament en un projecte sociacionisme educatiu? Sí? basat en l'educació dels infants i joves en Aclarit això, crec que tenen moltes coses el seu temps ll iure. És, per tant, un espai en comú i que ambdós models tenen elede formació dels infants i joves per a la ments que conflueixen, i altres que es transformació social, en què els joves indistingeixen i els hem de teni r de referènte rvenen en els cia uns i altres. processos de deciM'explico amb un Els monitors i monitores sió i realització dels exemple. El model d'Esplac són militants! la seva d'esplai ens possiprojectes educatius implicació no és laboral de caràcter contibilita aquesta flexibilitat i adaptabilitat nuat. Ara, per complementar-ho, afegeixo que que he comentat abans en cadascu na de a l'associacionisme educati u li cal un clar les realitats del territori i en cadascun reconeixement institucional per considedels moments. El model escolta possibilirar-se públicament un agent educatiu de ta una identificació ferma de tots els primer ordre, per poder desvincular-se membres de l'entitat en un projecte codels serveis educatius que desenvolupen mú , que fin s i tot va més en llà del propi entitats amb un interès econòmic, sovint cau o barri. confós. En definitiva, no són models oposats sinó diferents, i la diferència fa créixer parti nt de la realitat de cadascú i aprofitant el - L'esplai, ¿ continua sent el model preferent per a aquesta formació? ¿ Per què? millor de l'altra. - Jo crec que sí, tot i que hem de fer l'esforç d'adaptar-nos a les necess itats ac- ¿ És millor que els monitors facin la setuals de la societat , i no em refereixo nova tasca de manera remunerada o almés a la debatuda conciliació de la vida truista ? - Home!!! -disculpeu l' expressió, però ailaboral i familiar, sinó al projecte en si del model d'esplai. xí m'ha sortit...- La resposta és clara: al Un model amb capacitat d'adaptació i truista , si ens referim als centres d'esplai. d'innovació que fa que, periòdicament , Una altra cosa són els projectes ilo serveis de ll eure, però és evide nt que els ens proposem noves fites i que incorporem en el propi projecte nous elements. monitors i monitores dels esplai s d'Esplac El projecte és flexible i obert a la realitat són militants, tenen una implicació que de cada barri o poble i ens possibilita fu ig de l'estrictament laboral. aquesta adequació a les necessitats presents. Ai xò no vol dir que permanentment - ¿Per què ? estem canviant , però sí innovant i encai- Doncs és clar que la implicació i el xant el què volem amb el com ho podem compromís personal en un projecte assofer. Per això, després de quatre anys de ciatiu no tenen res a veu re amb un prola cloenda del 1er Congrés d'Esplac, ens jecte laboral , pel que significa com a formació personal , un projecte vivencial i proposem fer-n e el 20n com a iniciativa dels monitors i monitores que són ara proper amb implicació volu ntaria i sense actius als equips i que tenen aquesta cap remuneració econòmica a canvi. necessitat. Hem de fer front a les noves - ¿ És fàcil la relació amb pares i mares ? tecnologies, promou re espais d'aprenentatge alternatius ... ¿ Hi ha algun tipus de repte específic en

44 37


38

xement que ens cal des del propi sistema la in teracció entre esplais i fami/ies ? educatiu , un reconeixement que hem d'a- Des dels esplais fa molts anys que es treballa amb els pares i mares. Ja és conseguir també sent propositius, amb accions a treballar amb les escoles. Per sentida l'afirmació que és un sacrifici per això, ens caldrà suport i espai s per poa les fam ílies portar els fil ls a l'esplai els dissabtes a la tarda , a quarts de quatre , der-ho fer: participar als consells escolars, en els princi pals espais de debat tot just amb el dinar a la boca. Doncs crec que cal que continuem explicant a i forma ció (escoles d'estiu , projectes educatius , fòrum s crits aquesta idea , en contraeducatius ... ) La laïcitat permet forjar marcs posició al que soUn feinada , això de convivènc ia per a totes vint sentim que sí, però no poles persones, és eina d'integració dem despistarl'esplai és un nos!!! "pàrking". Hem de fer accions per positivitzar l'esforç i el que significa la participació a l'esp lai de - ¿ Hi ha hagut algun tipus de canvi perceptible, amb el govern d'esquerres? cara a les famílies, a les que tenim a prop (les que porten el seu fill a l'esplai) , i - Com a valoraci ó general diria que els a les que tenim al voltant (les que porten canvis han estat lleugers. Dic això com a el fill a l'escola del barri , les que particiresu ltat dels tres anys que ens han fet repen a les alt res entitats del poble ... ). alment patir. Sí que hi ha hagut molt bona disposició i volun tat política , amb posTocant de peus a terra. crec, però. que les famílies estan "bloquejades en l'edusibil itat de diàleg i proximitat que, fins ara , cació dels seus fills" i que, des de l'assonosaltres no havíem tingut... ciacioni sme educatiu. tenim un paper Però, anant més a la pràctica , no ha estat molt important per la nostra capac itat de fàcil i han sorgit molts ent reb ancs de gesdiàleg , reflexió i proximitat. Crec que amb tió que han perjudicat el treball de les enel comp romís de les famíli es als esplais titats. ens tocarà ser la primera escola de pares - ¿ Quin és el rol d'Esplac en el conjunt i mares en temes que , realment , preocupen les famíli es i que. des del nostre esdel moviment associatiu juvenil? ¿ I en el pai privilegiat , en som referents. Un espai si del Moviment Laic i Progressista? de debat i reflexió en el qual també podrí- Jo crec que a Esplac som referents en em inclou re l'educació formal , els profesel moviment associatiu juvenil , som prosors i professores de l'escola primàpositius i conciliadors en ria i, fins i tot , de secundà ri a. certs moments. Som molt actius als consel ls - Des dels esplais, ¿ com de joventut, després s'observa la situació general d'assumir responsabilidel sistema educatiu a tats directes als secreCatalunya? ¿Quina és la ta riats, treballem en relació entre escola els diferents àmi esplai? bits i espais de - Doncs ja he codebat i decisió. mençat a parlarPel que fa a la ne ... La realitat és configu ració de complexa , però l'MLP, el paper amb moltes possibid'Esplac ha estat litats per endavant. actiu amb la voluntat de consa partir del recone i-


truir un projecte cohesionat i ferm des de la base.

- ¿Per què una opció decidida per la laïcitat? - Es evident: davant l'o portunitat educativa que sorgeix arran de l'arribada de les persones d'origen immigrant , les entitats d'associacionisme educatiu podem desenvolupar un important paper per facilitarne la integració, especialment dels infants i joves, però també de tota la familia. I el marc de la laïcitat és el més adequat per poder situar uns acords de convivència aptes per a totes les persones.

- ¿ Com es gestiona la integració d'infants de diverses procedències i origens culturals? ¿El fet religiós suposa algun tipus de repte en particular? - Aquest és un dels reptes de les propere s dècades al nostre país , i com comentava anteriorment, des de les entitats d'associacionisme educatiu tenim un espai privilegiat, amb moltes possibilitats, ja que el propi projecte ho permet.

- ¿ Ouin creus que és el futur de les associacions educatives? - El futur ès bo, sempre que tinguem capaci tat d'adaptarnos a les noves realitats esmentades , i un reconeixement institucional suficient

com per poder-ho fe r.

- ¿ Ouines recomanacions faries als nostres lectors més joves? - Als més joves, que s'impliquin, que s'esforcin , que proposin , que es responsabilitzin en el que més els apassioni , que a Esplac i a l'MLP hi tenen aquest espai per comprometre's i transformar el que més els preocupa. I també vold ria fer-ho per als més grans: que donin recolzament a les iniciatives dels més joves que estan participant a les entitats de base del MLP, i que de ben segur que entre tots en podem aprendre més

- Ja està anunciat el relleu a la Secretaria General d'Esplac, ¿quin és el leu futur? - Ostres , això és una pregunta que fa mesos que em faig i la veritat és que no tinc un resposta ferma . Si que tinc clar que la meva etapa a Esplac he après unes habilitats i una manera de treballar que vull exportar en altres àmbits. Tinc ganes de treballar en un projecte on pugui aportar el que he après aquest anys i alhora recolli r noves maneres de fer-ho, un enriquiment mutu tant personal com de la propia organització. Un concepte que he fet servir aquest dies per explicar-ho és airejar-me, crec que és molt simbòlic perquè significa renovar. Airejarme a mi , a Esplac i a l'MLP. Fins a la propera!! \

44 39


lvIOZ.AfC CHOpIN DEBUSSY AI8ENIZ BACH ~EETHOV~~

Aula Magna de l'Escola Unlversitària d'Estudis Empresarials

II CICLE CONCERTS DE PIANO mmoJine ub edu

1. 93 402 44 61

+ INFO Morto Maline wwwubedu em reosoriols

HAY'lN GRIEG SCHCBER':' BlJSON :;HOST!\KOV'CH I:NESCU L1SZT RACHlv1i\:~1 \)OV HAUTAVAi\R!\ 'v10MI'OL:


l'apunT

L'Escola Moderna de Sao Caetano

Antonio José Marques Histo riador i Arxi ver. Coordinador del Centro de Documentaçao e Memória Sindical da Central Única dos Trabalhadores - CUT Brasil L:Escola Moderna de Sao Caetano va ser fundada el desembre de 191 8 i va començar les seves activitats a principis de 1919. Però abans d'entrar en el tema , cal apuntar alguns antecedenls sobre la presència del mètode , la seva difusió i sobre els conceptes de l'ensenyament de Francesc Ferrer i Guàrdia .

d'estudis socials destinats a la instrucció dels adults, ai xi com escoles llibertàries per a l'educació de la infància i la joventul. A Ria de Janeiro es funda, el 1904, la Universitat Popular de l'Ensenyament Lliure ; el 1909 l'Escola Lliure Primer de Maig que funcionà a Vila Izabel; el mateix any s'instal·là al barri Do Encan tada la Lliga Obrera Educació proletàri a d'Instrucció Escolar; i el1910 la Les idees del movimenl Com issió Pro-Escola Moderna a obrer europeu comencen a tenir expresRio de Janei ro. A l'Estat de Sao Paulo la situació no sió al Brasil durant la segona meitat del fou diferent. El 1907 es fundava l'Escola segle X IX. A pa rtir de 1890, el socialisme Social ; el 1909 funcionava una escola i l'anarquisme tenen un impuls a partir de obrera mantinguda pels vidriers de la les primeres indústries, del creixement dels fluxos migratoris i, per tant , de l'augIndústria Santa Maria ; el novembre del ment del nombre de treballadors. mateix any es creava el Comitè Organitzador de l'Escola Moderna de Sao Paulo. Socialistes i anarquistes tenen com un dels seus objectius l'educació dels obrers El judici i l'afusellament de Ferrer i i dels seus fills, com a mitjà per aconseGuàrdia, a Barcelona l'any 1909 , causà gui r la llibertat proletària en front d'una sicommoció en molts ind rets del món. AI Brasil , hi hagué desenes tuació d'explotació que de manifestacions contra augmenta cada dia. Els anarquistes el govern espanyol , princiLa primera experiència impulsaren centres palment a Sao Paulo d'educació racionalista és d'instrucció d'adults l'Escola Racionalista i a Ria de Janeiro. Malgrat no disposar de Libertà ri a creada pel Circulo Educativo Libert àri o Germinal al dades és possible suposa r que l'ensebarri del Bom Retiro a Sao Paulo. A partir nyament racionalista estig ués present en altres regions brasileres, ja que l'afusellad'aqui. i sobretot després del I Congrés Obrer Brasiler el 1906, els anarquistes ment de Francesc Ferrer i Guàrdia fou assumiran l'hegemonia del moviment sinsegu it de manifestacions con tra el govern dical i es desenvoluparan grups o cen tres espanyol en els Estats de Bahia, Cearà ,

44 41


42

a Candida Rodrigues, a l' interior de l'EsEspírito Santa, Maranhao i Santa Catatat de Sao Paulo. I.:any 1915 fou cread a, rina.Des de la fundació del Comitè Protambé a Sao Pau lo, l'Escola Nova, i el Escola Moderna de Sao Paulo al 1909 1918 fou oberta l'Escola Moderna n.2 al fins a la inauguració de l'Escola , el 13 de barri obrer de Bras. Aquest mateix any es maig de 1912, s'organitza ren diverses acfunda l'Escola Moderna n.3 de Sao tivitats de recaptació de fons, encara que Caetano que va tenir José Alves com a no va ser només la manca de diners el director. De totes aquestes escoles la n.1 que retardà la creació de l'Escota. La inva ser la menys efímera: de 1912 a 1919. tenció inicial de fer de l'Escola de Sao Pels butlletins de Paulo el centre im pu ll' Escola Moderna se sor del moviment al " Apropiar-se d'un record , sap quins eren els Brasil , com l'Escola tal i com llampega seus ajuts financers Moderna de Barceloen un moment de perill" i en destacava el na, era un gran repte Sindicat de Resistència per a un moviment que s'estava forman\. A més de la manca dels Laminadors de Sao Caetano. Aquest sindica t reunia els obrers de la Compade diners, no hi havia professors capacinyia Mecànica, una indústria metal.lúrgitats i per això es va convidar Edmundo ca localitzada a Sao Caetano on treballaRossi perquè vi ngués d'Itàlia a dirigir ven molts immigrants espanyols. A més l'Escola. Però aquest professo r no va estar gaire temps al Brasil , en va ser expu ld'aportar ajuts econòmics a l'escola sat a finals de 1909 per la seva participaModerna n.1, el Sindicat fundara , a finals ció a la vaga dels obrers de la fàbrica de 191 8, l'Escola Moderna n.3. Es l'únic Santa Marina. Quan el moviment obrer Sindicat que apareix en els altres números del Butl leti i això demostra la relació i sindical es comença a reorg anitzar, després d'un periode de declivi , a mitjans de intensa que es deu , molt probablement , a 1912 fou inaugurada l'Escola Moderna la nacionalitat espanyola dels sindica lisn.1 de Sao Paulo. Les re lacions de les tes i, per això mateix , coneixedors de escoles racionalistes amb el moviment l'obra de Ferrer i Guàrdia. sindical sempre van ser molt estretes: L'Escola Moderna de Sao Caetano i la quan aquest era fort, les escoles també insu rrecció anarqu ista ho eren, i a l'inrevés. I.:òrgan de direcció de l'associació L'Escola Moderna i el Sindicat de repromotora de l'Escola n.3 estava format sistència dets laminadors de Sao per: Ramón Alvarez i Joào Vamondes, 1er i 20n secretaris, Antonio Garcia Caetano i Theodoro Garcia , 1er i 20n tresorers, I.: Escola Moderna de Sao Paulo, que Francisco Infiesta, Antonio Ramos i portava l'afegit n. t perquè els seus funLeandro Marlins, vocals. El professor dadors tenien el propòsit que fos la priJoao Penteado, director de l'Escola mera de moltes altres, va ser el cen tre de Moderna n.1 va deixar els mobles per a convergència de l'ensenyament raciona la instal·lació de l'Escola i va suggeri r que lista. Militants del moviment obrer i sindiJosé Alves en fos el di rector. Inicialment cal comp romesos amb l'ensenyament raes trobava en un petit immoble, es descionalista sempre van mantenir estrets coneix on , i després fou traslladada al contactes amb l'Escola . Per tant , ja hi havia algunes condicions perqu è l'Escola carre r Virgilio de Rezende. Durant el primer trimestre de funcionament, de gener acomplís una de les seves tasques in ia març de 1919, hi hagueren 59 dies leccials: ser el cen tre de l'expansió de l'edutius i la freqüència mitjana fou de 57 cació racionalista. El 1914 funcionava alumnes. Es pot suposar que va tenir un una escola a la ciutat de Bauru i una altra


func ionament força regular durant la seva existència entre desembre de 1918 i octubre de 1919. De 1917 a 1919 hi van haver intenses mobilitzacions del moviment obrer i sindical brasiler. Des de l'inici de la Primera Guerra Mundial els preus dels aliments pujaven terriblement. La insatisfacció dels obrers era creixent i va culminar amb la vaga general de juny-juliol de 1917, que va paralitzar Sao Pau lo. Altres paralitzacions van tenir lloc aqu ell any i també el següent , amb la temptativa insurreccional de Rio de Janeiro influenciada per la Revolució Ru ssa. L:any 1919 no va ser diferent , es van produir reivindicacions i vagues a Rio de Janeiro i Sao Paulo després de les commemoracions del primer de maig . La repressió no es va fer esperar: persecucions, presó, exilis interns, deportacions dels militants obres i registres i tancaments dels sindicats i de les associacions obreres. L:octubre de 1919, un esdeveniment va influir decisivament en l'anarquisme i el desenvolupament de les escoles modernes del Brasil. Algunes fonts insinuen que s'estava preparant una insurrecció anarquista . Una bomba va explotar i va matar quatre persones, entre elles José Alves, director de l'Escola Modern a n.3. Alves era portuguès, tenia 30 anys i era militant anarquista. Els altres morts eren: l'espanyol José Prol, de 3 1 anys, que ja havia estat empresonat per repartir fulletons del Partit Comunista de Sao Paulo; Joaquim dos Santos Silva, portuguès, de 26 anys , que treba llava

com a tipògraf i estava fitxat per la policia per anarquista des de 19 14; Belarm ino Fernandes, també portuguès, de 23 anys, que havia arribat feia poc de Rio de Janeiro, on ja havia estat pres per pa rticipar en acti vi tats ana rq uistes. La repressió va afectar l'educació racionalista. Un mes després de l'explosió, el director de la Instrucció Pública de Sao Pau lo donava l'ordre de tancament de les escoles modernes. Els motius eren que les escoles tenien com a objectiu la propaganda de les idees anarquistes i subversives. Enxampar un record En la història oficial de Sao Caetano algunes institucions han estat totalment oblidades. Aquest història que no incorpora la pobresa i la fam dels antics immigrants, les lluites dels obrers, les reivindicacions, l'organ ització sindical , els esforços per una educació racional , científica i llibertària . A Sao Caetano cap dada sobre el Sindicat de Resistència dels Laminadors i sobre l'Escola Moderna n.3 no va resistir la selecció ideològica . Les dades obtingudes per escriure aquest article estan fora de la realitat social de la ciutat i, encara que són certes , fan inevitable, involuntàriament , una deformació. Com afirma el filòsof alemany Walter Benjamin: "Articular el passat històricament no significa reconèixer-lo "tal i com realment va succeir". Significa apropiar- se d'un record tal i com llampega en un moment de peri ll"

Escola Moderna de Sao Caetano

l'any 1913.

44 43


44

Pura Vida Montserrat Pineda


la creaciĂ&#x201C;


Més oportunitats per treballar en el que t'agrada . • l'any 2005 Barcelona va créixer en 39.000 nous llocs de treball. o Una de cada 3 persones treballa en un nou sector emergent • Cada any l'Ajuntament de Barce,ona, a través de Barcelona Acli ...il, dóna suport a mes de 1000 nous projectes empresarials

B4 AMil El TREBALL

BARCELONA

BATEGA !


Ics recomanacionS

Ilibl'eS La econom ia de opción Joan-Francesc Pont Clemente Madrid-Barce lona: Marcial Pons Edi ciones Juridicas y Sociales, 2006 Per mitjà d'una refle:xió especialitzada sobre la gestió de le s condicions i dels paràmetres personals de la tr ibutació i la seva relació amb allò que s'espera obtenir de l'Adm inistració, ; allò que aquesta espera que facin -Q no- els ciutadans contribuents, ¿es pot arribar a delensar la tesi il·lustrada d'una actuació racional , lliure , conscient i fruit de la bona voluntat? Doncs la veritat és que si. L:autor expressa en aquest llibre la seva prou coneguda capacitat per interrelacionar la seva tasca professional -en aquest cas, com a catedràtic de Dret financer i tributari- amb les més profundes conviccion s d'un somni no perdut, sinó més guanyat ara que abans, almenys en aquest pa is. El somni que és possible actuar amb bona voluntat, amb

autonomia d'aquesta voluntat. per tal de prioritzar els interessos individuals en pro de l'estalvi fiscal just. sense contradi r els interessos co l·lectius d'un Estat democràtic i socialment avança t que sap que la millor lluita contra el frau fiscal no és el recurs persecutori fruit de la desconfiança envers els ciutadans , sin ó la lliure con fiança d'aquests en el bon us dels recursos i en la correcta. amable i transparent comunicació de l'Administració amb els seus representats . La economia de opción en les relacions tri butàries en tre ciutadà i Admini stració no tan sols serà legítima , sinó justa, en la mesura en què s'inscrigui en aquest marc de relacions socials, jurídiques i polítiques on quedi clara la bona voluntat de les parts. I això només es pot aconseguir si aquestes relacions tendeixen a republicanitzar-se, a basar-se en el principi de no sotmeti ment. de no dominació, de vincle lliure dels ciutadans amb el seu espai públic - tal i com en Joan-Francesc

reconeix que avui pot propiciar la voluntat decididament reformista i sòlidament republicana del president JoséLuis Rodriguez Zapatero. Serà així que podran confluir, fructíferament, els interessos individuals amb el benestar col·lectiu , serà així també com l'autor cont ribui ra , una vegada més, a establir el pont (sic!) entre l'opció de la lliure voluntat dels individus i l'anhel d'inscriure's en un marc ciutadà de ju sta redis tribució de ta riquesa, en l'horitzó d'aquell somni de la nostra joventut que continua en la nostra maduresa ( ... o potser a les portes de la vellesa?) , en el carni de la comprovació que liberalisme - en el sentit generós, obert i ce rvantino- i socialisme no són antitetics, sinó perfectament comple mentari s. (VMO)

44 47


Ics l'ccomanacionS

Economia freaky : la cara amagada de la quotidianitat.

48

Sleven Levitt. Edicions La Campana. Barcelona, 2006 Lautor Steven LevitI s'endinsa en l'estud i del que és la politica d'incentius com a poderosa eina de canvi social, demostrant que les grans modificacions socials provenen de peti ts canvis legislatius o econòmics, més que no de grans declaracions o lleis. Aixi, a partir de preguntar-se fets com per què els traficants de droga continuen vivi nt amb les seves mares, o de quina manera el Ku-

Klux-Klan s'assembla a un grup d'agents immobiliaris, o, també, com és que ha caigut la criminalitat als Estats Units els darrers deu anys i què hi té a veure la legalització de l'avortament, planteja vies d'acció policial que estarien a anys llum de la repressió i que podrien ser infinitament més efectives. D'altra banda , analitzant què tenen en comú els mestres d'escola i els lluitadors de sumo, o quins són els components del pare perfecte, o per què ens preocupem tant de l'efecte dels airbags en nens menors de tres anys i tan poc de la perillositat de les piscines particulars, va desgranant respostes tan

reveladores com que l'ésse r humà no reacciona davant de drets o obligacions, sinó davant d'incentius, o davant la facilitat de pressionar l'altra part quan aquesta està molt conce ntrada . Això és fàcil ment identificable: és millor queixar-nos de Madrid que no pas d'un model de gestió de país totalment en bancarrota . Recomanable per activar les neurones i descobrir que les estadístiques ben llegides diuen molt més del què ens pensem . (JSC)


( \


IIISll'uïll-1 liS i S("'('II lIiul'(,s.

assol'il'u-I liS i Sl'l'l'U forts. l'sUmeu-l 'Os i sel'l'U feliços

l: m.,,~

laic i progressista


Espai de Llibertat - núm. 44