Espai de Llibertat - núm. 41

espai de

llibertaT isla rl'rSfjUl'I'ITS pel' ;:r la formació, la 1'('lk.\ió i l'agit.ació puIíLic!\

l'l'\

!'l'imel' ll' illll'~II ' (' ~OO() :1,:,11 (' III''''

El mOllogl'iII'i(': El eh i~I1l(' L'(,l1ll'(,\ isla : Lluís Cabl'(, l'a

41

Número 41 Primer trimestre 2006 Director. Jordi Serrana Subdlrector: Vicenç Molina Consell de redaccio Xavie r Bretones. Josep Sellarès. Gemma Martín. Sant I Castellà . Ferran Escoda, Montse López , Antoni Castells. Jordi Miralles. Xavier Domenech. Oriol Illa. Jaffre Villanueva . Espai de llibertat Avinyó. 44 primer. 08002 Barcelona e-mail ffg @l aic .org www.laic.org Tel. 936011 644 Fax 936011 640 Edita: FundacIó Ferrer I Guàrdia Impremta : Primera Impressió. S.L. Sabadell Disseny Ferran Cartes I Montse Plass Maquetaclo: Fundació Ferrer i Guàrd ia. Assessorament linguístiC: Montse López Vicenç Molina

Revista trimestral. Preu : 3,50 euros . Subscripcions: t 4 euros/any. Dipósit legal: B. 33.262·1996 ISSN: 1136-1581 Espa i de LlIbertat és membre de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Ca talà .

La linla edi tonal d'aquesta revista és el lIiurepensament, per tant. tes opi · nlons del consell de redaCCió , tes Irobareu a l'Editorial. la resta d'opinions seran úmcament responsabilitat de qlu les fi rmI.

espai de llibertaT Sumari Editorial

2

El punt de vista de Forges

3

El monogràfic: Civisme: ordre cívic vs. desordre social Qui esta en con tra de la república? 5 Oriol lI/a Civisme? Diguem-ne ... República 9 Vicenç Molina 11 Civisme a la república de Sabadell Jordi Serrana Ens han canviat la ciutat 21 Joan Andreanó- Weyland El civisme: algunes re fl exions 25 Antoni Castel/s L' art Josep Sub irats. La intensitat del dibu ix Ferran Escoda

27

L'entrevista Llu is Cabrera Jordi Serrana

29

La col-iaboració Violències inex plicables Sébastien Bauer

37

L'apunt Pensament laic i cientific de Cajal NicoJàs Brihuega

42

La creació L'art, un a finestra al pl aer Ricard Figueras Bonet

45

Les recomanacions Llibres i pel·lieu les

47

41 1

editorial,

Qui obliga qui a què?

2

blant el clau , una colla d'estats au toritaris Curiosament i, sobretot, matauradafortam ent imbuïts de totalitarisme -el toment, n'hi ha que es pensen que tots talitarisme es produeix quan una parcel 'la som gilipolles. Per exemple, un bisbe auxiliar de Madrid - un tal Herranz- que de la realitat. en aquest cas una creença continua dient que la llibertat religiosa religiosa, pretén invadir tota la resta del marc de les rel acions socials i ocupar per passa per considerar l'Església catòlica la força la totalitat de les consciències i com a més important que cap altra. Fan falta més collons? Uns quants rabins de la vida pú blica- volen jugar a distreure l'atenció de les seves mancances i injusesbojarrats ultraortodoxos que diuen que ticies casolanes con tribuint a l'extensió no s'ha d'anar a veure la darrera pel'lícudel fanatisme i a la de Spielberg , l'exacerbació de Munich. critica Ningú no obliga les passions més existencial ment contundent i psiels bisbes gais a casar-se, baixes. Que semcològicament fonapre condueixen a ni els rabins a anar al cinema, la vio lència, a l'odi mentada del terroni els mul'lahs a pintar cares ! i a la mort. risme d'estat i les seves últimes Alguns consideren que l'Islam prohibeix tota iconització gràfiraons : la venjança, és a dir, cap raó. Cal dir, però, que per molt de dretes que sigui ca dels seus elements de fe, de les seves figu res representatives -entre elles, l'actual govern d'Israel , no ha estat pas òbviament, la del profeta- i se sen ten prohibida l'estrena del film. Per si no en ofe sos quan algú altre en fa una caricatuteniem prou , ara resulta que una colla d'intransigents fanàtics de l'Islam consira en un diari. Generalment, aquestes deren que la seva consciència privada ha mateixes protestes no es detecten pas de poder més que no pas el dret a la lliquan es tracta de conculcacions de drets ali ens : matrimonis forçats, desigualtat abbertat d'expressió dels mitjans de comunicació de les societats democràtiques. soluta entre sexes , pressió sobre menors d'edat per impedir-los un desenvolupaEl principi contrari al de la laïcitat: les ment personal ll iure i autòno m, interve nconsciències privades se senten amb capaci tat de generar ocupació d'espai púcions quirúrgiques irreversibles sobre blic fin s al punt d'impedir que es publiquin cossos de nenes (e n això no hi ha una sola afinitat de caire religiós , sinó que unes qu antes caricatures d'un profeta! I, a més, demanen sancions i disculmés aviat hi ha components antropolòpes , i estenen la seva queixa cap al congics , perquè també ho practiquen alguns junt de la cultura lliure . I, per seguir regrups cri stians de l'Àfrica), El cas és que

el punt de vista de "'OI'geS

r:iVi5HO EN "LA5 Hil Y UNA NOCHE5'.' o

速

4

totalitària, unidireccional i univoca de la ningú obliga els bisbes gais a casar-se, per exemple, ni els rabins ultraortodoxos realitat no són fàcilment compatibles amb la llibertat. Ni amb la democràcia. Se'ls a anar al cinema, ni als fanàti cs islamistes a fer cap caricatura. Però que deixin ha d'ensenyar, doncs, que cadascú pot en pau la resta de la Humanitat! Ja n'hi fer ús de la seva llibertat -ningú no els ha prou . Des d'aquí, com sempre, òbviaimpedeix a ells opinar, criticar o ridiculitment , defensarem el dret absolut al reszar la consciència dels laics amb aquespecte a totes les creentes manifestacions, per ces, sempre que es exemple-. Si no és així , Llibertat d'esperit o vol dir que haurem de mostrin disposades a monoteismes : triem conviure i a no interferir triar entre democràcia en l'organització de l'eso monoteismes . La depai públic, a no invadir el dret a la llibertat mocràcia fomenta el pensament lliure i la de consciència dels altres. I que no conllibertat de l'esperit , l'autèntica vida de fonguin el dret a la critica i a l'expressió l'esperit, tan sovint ofegada pels sistemes amb cap ofensa contra ningú . Però hi ha religiosos monoteistes i les seves estrucun problema: les conviccions monoteistes tures clericals. Ens quedem amb la fortament arrelades en una cosmovisió democràcia ,

•

6kr Sverige

•• •• •• ---- .. ...• .

ci monogràriC

au i està en contra de la república?

Or;olllla Politòleg El debat politic que s'ha social , ni tan sols de prostitució , elements tots ells que transcenproduït a Barcelona, com a conseqüència de la campanya medeixen l'abast de la mesura amb diàtica que va iniciar La Vanescreix , sinó que ens referim guardia el darrer estiu al voltant únicament a la gestió i ús de la via pública i a com democratitdel civis me a la ciutat, ha zem aquest espai que, afortun apermès evid enciar algunes de les contradiccions que assumeix dament, la ciutadania ha la ciu tadania, en el conjunt de guanyat la darrera dècada. les aglomeracions urbanes dels Comencem pel marc general, països occidentals, en relació a per eliminar especulacions teóriun debat molt ve ll : la civi litat. Tot ques al vo ltant de la civilitat. A finals de la dècada dels 90 es i que , per vell , no menys important , perqu è de la convivè ncia en l'espai va viu re una explosió i expansió a nivell públic se 'n desprenen molts dels simptoglobal d'un fenomen que, tot i venir de mes que ens poden orientar sobre el lluny, va viure el seu màxim esplendor al grau de cohesió social de les ciutats. tombant de segle, i que mediàticament es Cal apuntar dues consideracions per va donar a conèixer com a moviments socials altermundistes. La denúncia d'una fer la sintesi d 'una qüestió que, possiblement. sigui menys inextricable del que globalització injusta provocada per l'absohagi pogut semblar a pri ori. La primera , la luta llibertat de moviments del gran capi conceptualització del tal fin ancer orqu estraproblema en un món da per la Reserva Parlar de civisme és parlar globalitzat , a partir del Federal , l'FMI i de conducta i tota actitud nostre objecte d'estul'OMC , con trasta amb comporta moral, fins i tot di, la ciu tat. La segouna estudiada restri cen cas de la seva negació na , què volem dir ció del moviment de quan parl em de civispersones a través de me i com enfoquem l'instrument de so lul'opció de recuperar els murs de l'aïllació. Parlar de civisme és parlar de conment , per evitar el trànsit no desitjat de ducta a l'espai públic, encara que pugui persones de sud a nord i d'est a oest. semblar moralista. però tota actitud comSeattle, Gènova i la nostrada Barceloporta moral , fins i tot l'actitud amoral o na , van ser a fina ls dels 90, escenaris on immoral. Parlar de civisme és parlar de s'exhibia el mosaic del que es podria assimilar al nou proletariat ideològic de normes i, per tant, de comportament. Per tant, no parlem de pobresa , ni de justícia classe mitja del segle XXI. Colors, ori-

41 5

6

gens i llengües d'arreu clamaven per un que tenen les onades d'individus arribats món diferent, un món mès humà, en defid 'arreu a la nostra comunitat , com a nitiva un altre món possible. Pensar glosímptoma d 'uns desequilibris que afecten balment i actuar localment passava a ser als nostres veïns del sud , les grans misèuna marca de referència per als alterries generades en ciu tats pròsperes i rimundistes i les plurals esquerres, igual ques que s'expressen en forma d'indivique el patró dòlar i l'inexpugnable Davos dus desarrelats del sistema , embriaguesa ho era pels neocapitalistes transnacioen forma humana i despulla sota mantes, nals. Un autèntic xoc, no de civilitzacions , són estocs sobrants que les societats sinó d'interessos materialistes rebutparticulars fets congen i amaguen en Negar l'existència de limitacions vergir a força de forma de serve is en la via pública és admetre'n cop borsari, d'excesocials - sempre un ús amb restriccions dents d'estocs i de ineficaços per a molts ciutadans generació de riquei insuficients- i que ses i pobreses com la resta de la pomai en la història de la humanitat no hablació els ignora per indesitjables, via succeït, i, tot plegat, en un espai coEn segon lloc, l'instrument. Sembla mú amb recursos limitats: el planeta . Per que hi ha una correlació directa entre maduresa democràtica i ús de la via pública , això, en un món global, els problemes de naturalesa social a resoldre precisen A mesura que un pais és realment democràtic, l'expressió al carrer es multiplid'una òptica o un gran angular mès gran del que ens en permet la solució. És conca i adopta infinitud d 'expressions. seqüència d'un món en xarxa que s'eviAfortunadament , Barcelona ès una ciu tat dencia en algunes de les patologies sode llibertat. Per tant , hauria de ser lògic , cials més profundes de la nostra societat des d 'un punt de vista de l'adminislració, però , també , del nostre món . Això és aixi que la dosificació d'usos es faci respectant l'interès generala col·lectiu , Molts fins al punt que , per a la majoria de problemes d'arrel social que opinadors i evangelistes de l'estalinisme teòric tenim a la ciutat de Barce lona, podem recóhan bramat en con tra de rrer a models d'altres la regulació de l'espai ciutats europees, perquè públic sense cap altra més opció que la critica els problemes de Barcelona no són gaire difei la manca de diagnosi , rents dels de Londres , Veus que clamen i titllen Berlín, París o Marsella , de dreta reaccionària qui De fet , algunes d'aquesgosa , amb menys o més tes ciutats ens han de fortuna posar sota l'imperi de la llei -autèntic permetre anticipar-nos a exèrcit de l'esquerra- la un futur no gaire llunyà res pública o espai per a nosaltres, col'lectiu , Perquè l'inci Aquest desequilibri visme de naturalesa posocioeconòmic afecta lièdrica, com és el cas també la cohesió local , que ens ocupa , com altant com les diferències tres fenòmens d'arrel soa nivell global. La manca cial que apareixen a les d'identificació amb la república d'acollida, la negrans ciutats de l'Europa cessitat de so breviure benestant i opulenta , no

política social, qüestió de molt més fons és només una conseqüència de les defii de difícil solució , per no dir utòpica, amb ciències en la política de la ciutat, com l'ús de l'espai públic. Diuen que cal regutampoc no ho és només, tot i que també , lar i legislar menys i atendre més les neper la suposada permissivitat o passivitat cessitats de les persones, però, un cop dels gestors públics o de les seves forces més , és un gest estètic i sofista en detride seg uretat i ordre . ment del discurs ètic , que és aquell que Potser l'error és parlar de valors, quan en realitat hauríem de parlar de quelcom respecta i es fa respectar. Com l'essència de la res publi ca que només té una arm a més abastable i delimita ble , com és l'esper defensar-se : la pai públic. llei , i amb ella Finalment, és el dia Per prosperar l'acompliment i el a dia , la quotidianis'han de vèncer les reticències re specte per part de tat i la necessitat de dels conservadors tothom : el ric i el potornar a l'aparent bre , l'autócton i el tranquil'litat en el forani , els de dretes i els d'esquerres. sistema el que s'ha de traduir en instruQuin pot ser millor exemple de democràments o accions que garante ixin el dret a cia que el respecte per la mateixa? Quina l'ús de l'espai públic. El dret universal a democràcia no tindríem el dia que l'espai gaudi r de l'espai comú és el dret a exigir, públic no fos l'espai de tothom? Negar per part dels ciu tad ans autistes o que no l'existència de limitacions en la via públis'expressen col'lectivament i que són la majoria , que l'abús i monopoli en l'ús de ca per part de molts ciutadans, avui , és admetre un ús de la via pública amb resla via pública que exerceixen determinatri ccions , amb dificultats i empesos a revides persones i que són objecte de l'ordesar el complex present amb instruments nança, permeti un ús més democràtic de caducs del passat. No admetre que la vela via pública per part d'aquesta majoria locitat de canvi és cada vegada més silenciosa. És el dret de tothom a passegran, ens evita avançar. Tot i que , per jar i gaudir de la ciutat sense veu re 's limi~_ prosperar, s'han de , ,' _ tat per l'activitat vèncer, i sempre ha d'altri. Res més estat així , les re que això. ticències dels conLa progressia estètica barreja la servadors ' . ;

.• •

"

'", . "

i .· · · ==l----j r ~

I ~' I

~ --+--

... . -.-r . --·- .. - ......

S IENCE f

. . . -.'-"

.... ~

~ r . ·

.,..

•

ON

41 7

IL3

:::::ยก:~:~~IIF!;~~.~~~f~~;g

Illstl !~to d~ forlT\lc on CD~tlrkJa Unl ..nll.t dtlllrt.lon.

() Ur- IVI::RSITAT DE BARCELONA

G

el monogl'àl'iC

Civisme? Diguem-ne ... República

Vicenç Molina. Professor d'Ètica empresarial de la UB meti meni , de su peditació envers No. No es Iracta de l'aplicaaltres persones, grups o enlitas. ció de cap manual d 'urbanilal. No es tracta que calgui assumir La igualtal en els drets al gaudi un sislema normatiu que vingui de l'espai públic no és , però , més que una tesi beninlenciode fora de les consciè ncies de cadascun de nosaltres. No ès nada de caràcte r bonhomiós si no és acompanyada per la posveritat que les virtuts civiques sibi litat lactual , real , viscuda , de puguin incorporar-se com si fosconvertir els drets en realitzasin matèries reglades d'un encions , de passar de les oporlusenyamenl avaluable per part del tribunal de la Ciutal. No hi nitats a l'acció. De desenvolupar la nostra vida autodeterminantha pedagogia del civisme si no arrela en el rerefons dels maleinos . I això vol dir capacilat de xos ci utadan s que li poden donar fer aquelles coses que, sense pertorbar ni interferir en els drets dels altres, ens susbtància en la mesura en què viuen , permetin esdevenir éssers plenament dequotidianamenl, el seu compromis amb la senvolupats, lliures i, si pot ser, leliços. Ciutal. Amb la Ciutal que és seva. Amb la seva Ciutal , doncs. Amb la Ciutat que No hi pOdrà haver consciència d'exercici són totes les comuni tats democràtiques de la ciutadania activa sense la garantia on les persones saben que aquell és el d'aquests drets , que van més enllà dels seu lloc , que aquell és el lloc seu . La parde reconeixement de la participació pOlililicipació ciu tadana ca en l'estru cturació en la config uració de l'espai públic. Les virtuts cíviques de l'espai públic, en Cal que siguin , no poden assumir-se com a el dret d'intervenció també . garantils matèries avaluables els drels socials i i de protagonisme per part del tribunal de la Ciutat econòmics a poder que et con fereix la accedir a tota la forcondició de ciutadà - sigui quin sigui l'origen territorial o cu ltumació amb plenitud, a l'educació , a la saral , sigui quina sigui la condició personal nilat, a l'habitalge . a la cultura i a la poso social- conslitueix la clau de volta del sibilital de vincular-nos amb un horitzó de futur en què poguem aspirar a veure 'ns respecle envers allò que és teu -i meurealitzats en la mesura en la que els nosperquè és de tots. La pedagogia del civistre s projectes personals siguin racionalme no és altra que la pràctica dels valors republicans d'alliberament de les persoment i emocionalment compalibles amb els de la resta dels membres de la comunes re specte a qualsevol fórmula de sot-

41 9

10

pedir l'emancipació de les persones amb nital. Sabent que sempre hi haurà excepcions. I patologies restrictives. Quan l'esmenys condicions o capaci tats per accepai públic és viscu t com la casa comuna dir al gaudi d'aquest espai que es vol reclamar de tots i pretendre apagar els dede la ciutadan ia i quan els drets de participació generen deures de re sponsabilitat sajustaments a base de prohibicions. O és quan no cal dir-li a ningú --que ja sigui d'intervencions policials . No. No és qüestió de manuals d'urbanitat, ni d'un pretès un pèl grandet- què és el que es pot i què és el que no es pot fe r. El que passa civisme com a consigna municipal. És la és que , per tal que inversió pública , és els drets de particila redistribució fiscal Ofegar el futur: pació esdevinguin dels béns econòm ics , així, no es veu més alternativa deures de respon és la garantia de la que la que es beu sa bilitat, òbviame nt , qualitat de l'ensenyacal que sentim la ment públic , és la incasa com a pròpia. La casa pròpia és clusió social dels més desafavorits, és a sentida com a tal si ens resul ta còmoda, dir, són els valors de la República (de la acollidora. útil i generadora d'un minim República en el cor de les ciutats, més caliu. El món té recursos fin ancers sufique no pas de cap república en particucients per poder oferir caliu als que hi lar) els que ens conduiran a un comportahabiten . És hora de fer servir aquests re ment civic possiblement compartit per la cursos per oferir aquest caliu . No és comimmensa majoria dels éssers humans. Perqu è la immensa majoria dels éssers patible continuar desmantellant el minim estat de benestar que s'ha pogut conshumans tenen bones intencions, d'entratruir. ofegar el futur improbable de moltes da, si poden i si la República - les Repúpersones - no és cobliques- els permeten sa únicament d'alexercir amb dignitat guns grup s de jovetots els seus drets. nets- que no veuen I, per tant, exigir-los tots els deures. El cimés alternativa qu e la que beuen algun visme en serà la concap de setmana, imSeqüència,

• ,m ::l

a. W

a:".""HII ....

."

ci monogràfiC

Civisme a la república de Sabadell Jordi Serrana Pres ident de l'àmbit: la ciutat i civisme. Cong rés de Sabadell ciu tat 22 abril 1781 Se feia del temps de la pesta i per los molts llamps que queien sobre esta ciu ta t, irri-

tada la divina justícia per los mals que cometien i causaven dones dolen tes'

Qué passa ara a Barcelona ? Cauen també llamps i trons? No hi ha civisme? Als darrers mesos a Barcelona s'ha desenvolupat un am ple debat sob re el civisme, iniciat d'entrada per una àmplia campanya a l'estiu del diari La Vanguardia. Aquest debat ha volat per damunt de les poblacions veïn es i les ha empès a desenvolupar debats paral·lels. En aquests mesos he pres idit l'àmb it: "La ciu tat i civisme" del Congrés de Sabadel l ciutat. Fruit de les reflexions de les darreres setm anes he decidit escriure les ratlles que seg ueixen. Hi ha problemes? Fem-ne un diagnòstic 1. Actituds incíviques Si fem una llista d'actituds incíviqu es caldrien moltes pàgi nes, però fem-ne una inicial : embrutar el carrer, pintar les parets dels ed ificis, tirar full etons , penjar cartells a llocs no apropiats, malmetre les zones verdes , fer so roll , orinar al carrer, escopir, trencar el mobiliari urbà: rètols, papereres, contenidors, bancs per seure, el top manta, patins monopatins , etc. Norm alment quan hom es refereix a l'incivisme, pensa en aquest tipus d'activi-

tats i la societat acostuma a donar les cu lpes als "sospitosos habituals": joves , immigrants, tu ri stes, pobres , sense pensar que només és un este reotip. Però hi ha moltes menes d'actituds inciviques : agredi r de parau la o de fet a fu ncionaris públics : mestres, metges , infermers ; la violència domèstica, el so roll a les habitacions de l'hospital Tauli. Aqui ja és més difíci l establi r que la cu lpa és dels de sempre, ja començaríem a acceptar que les actituds incíviques són més extenses. Una part de ciutadans exemplars genere n un altre incivisme : deixar les caques dels gossos a les voreres dels carrers. Un problema que sembla que ve de lluny: 26 novembre 1786. Ha eixit un ordre superior que 10/S los gossos que hi ha a Barcelona se 'ls posas collar. per saber de quins amos són'

Però no ens quedem només en aquest àmbit, eixamplem el camp de visió: saltar-se semàfors en vermell , no respectar els passos zebra, aparcar en llocs prohibits , no tirar les escombrari es a les hores adequades , no triar les escombraries, tapar una terrassa, posa r un aparell d'ai re condi cionat a la façana . Aqui ja inclouríem a la quasi totalitat de la població. Però aquest tipu s d'anàlisi té un problema : els culpables sempre sòn

41 11

els ciutadans normals i corrents. Ens esaltre problema que ve de lluny i que ara hi ha gent que pretén tenir la vareta màtem deixant actituds cíviqu es molt més gica de les solucions : peri lloses i greus per a la societat: defraud ar a hisenda, negar-se a pagar els 23 febrer 1787 En lo carrer de Sant Pau. impostos. Però, si els incívics som quasi a l'entrar-se al carrer d 'en Robador, quede un gran tros de terrena vàcua i fels tots, per una raò o una altra, se'ns amalos fonaments per una altra, casa de la ga un tret fonamental, en realitat el que Galera, per dones dolentes fem és culpabil itzar la ciutadania , i això En aquest cas, es tracta de veure com és una mostra d'incivisme institucional. es resol la qüestió fonamen tal de la digniRepassem les actituds incíviques de les institucions i de l'estat de les dones. I, per tant , caldria en tat : tracta r els ciutaCulpabilitzar la ciutadania dans com a clients una primera fase fer és una mostra i no com a propietacom durant la d'incivisme institucional ris de la ciutat; no 11 República: protegir les dones i legalitzar desenvolupar un Estat del benestar raonable o tenir un mouna activitat que omple diàriament nument a la ciutat a Sallarès i Pla , diputat d'anuncis les pàgines dels diaris més seriosos . Però això es fa al Parlament de per la ciu tat que es va oposar al primer intent de legislació sobre el treball infantil. Catalunya. Diuen que un bon diagnòstic és el cinquanta per cent del remei . Arribat s en 2. Abans i ara, d 'on venim aquest punt, sembla que no queda altra Quan a Sabadell i a Catalunya hom possibi litat que fer lleis i ordenances muparla de que "abans" hi havia alguna conicipals i plantejar-se posar multes per sa millor que ara, cal ser molt acurat. És cadascuna de les coses que no rutllen . possible que trobem en el nostre passat En aquest pa is, quan tenim un problema, algun a cosa que funcionés millor que ara, en comptes d 'arreg lar-lo, el qu e fem són però deuen se r molt poq ues coses. En s lleis. De tal forma que som un dels païtraeix en els records . Un repàs al ll ibre sos amb més lleis i, COm que n'hi ha tanSabadell del meu record de Mari an tes, llavors, és clar, no es poden complir Burgu ès, pot ser, a banda d'un bon entreteniment , un bon punt de partida per a totes . Posem tres exemple de fari seisme institucional. En primer lloc, la llei sobre una avaluació aj ustada. Abans la gent no embrutava tant. Era gossos del Parlament de Catalunya. Sabadell l'any 1950 més net que ara? Quant de temps fa que hi hauria d'haver a la ciutat un cens de gossos? Quants Cal recordar que els serveis de neteja eren pràcticament inexistents? A més, la acompleixen les obligacions legals? Un 15%? Algú ha pogut dedicar-se a persemajor part dels carrers no estaven ni asguir els infractors? En segon lloc, en el faltats , ni tenien voreres. Parlament de Catalunya fa 15 anys es va Abans a l'escola no hi havia conflictes . fer la llei de reform a de l'assistència Cal recordar que la major part de nens i primària. i es van concedir 10 anys de nenes de la ciutat estaven sense escolaritzar? És clar que no hi havia conflictes! marge per aplicar- la ... A Catalunya encara hi ha més del 20% de CAPS sense reAbans a la familia no hi havia els proform ar, pe r cu lpa d'un miler de metges inblemes d 'avui . No hi havia viol ència cívics que volen cobrar per trebal lar dues domèstica? No amb aquest nom , en hores el mateix que els que en treballen deien crims passionals i als homes mai sis. No és possible que aquesta sigui la no els passava res . (Podeu veure el cas causa que els pacients deixin de ser "pade Magdalena Fages , dona maltractada cients"? En tercer lloc, la prostitució, un l'any 1602)' .

41 13

14

Abans les actituds al carrer eren més ris van ser els alcohòlics, i la proporció és cíviques . La gent no escu pia al carrer la mateixa fins ara, per molt que els ti tucom una cosa normal? Fin s i tot hi havia lars siguin sempre uns altres. rè tols als tramvies i autobusos "prohibido Abans es ten ia més respecte ambienescupir en el suelo" ! tal. Cal recordar els colors del riu Ripoll Abans es cuidaven les zones verdes . i la impossibil itat de viure de ls peixos , reÉs veritat que la ciutadania no malmetia cuperats des de fa molt poc temps? Fins les zones verdes ni robava plantes acai tot un dels trets d'identitat i simbol sababades de plantar, senzillament, no hi hadellencs més representa tius, les xemevia pràcticament zones verdes. neies fumejant , no deixen de ser un esAbans els joves espectacle d'incivisme tudiaven de valent. i d'insalubritat brutal Abans no malmetíem Abans els joves no que , si ara es repetis, les zones verdes perquè, podie n estud iar i els provocaria un autèntic senzillament, no n'hi havia escàndol col ·lectiu. que arribaven a la Abans la gent ten ia universitat "la mayor valors i ara no. Mai no hi ha hagut tan parte de ellos eran incalificables ; sin ortopoca violència a la ciutat com ara. grafia, sintaxis ni nada parecido, en unas letras ininteligibles ; revelando que lIegaRecordem que no fa tant de temps les ban a las aulas universitari as, después condicions laborals eren espantoses, els de seis años de bachi llerato, sin la prepanens a pa rtir dels set anys treballaven en ración màs elemental de la escue la prifeines a voltes molt perilloses i quan els maria. " Ho escriu fa mès de cent anys treballadors volien crear un sindicat per defensar llurs interessos, eren detinguts, Odón de Buen' , ca tedràtic de la exiliats o empresonats . Universitat de Barcelona. Ara hi ha crisi de valors. No, els valors Abans es tenia cura dels vells i ara no. Si preguntem als historiadors sobre el no estan en crisi , pot ser que determinats tracte als vells d'abans ens di ran : "La vivalors -o con travalors- com el diner i la duïtat s'assimi lava a la pobresa en dret compe titivitat tinguin massa èxit. Hem vist civil"' . O bé "las viudas fueron , de hecho, com l'exaltació de l'individualisme fins al paroxisme. a Nova Orleans, acaba comuno de los grupos sociales màs próximos a la miseria y la indigencia .'" Abans la portant que , quan hom s'està ofegant gent es moria al limit de l'edat de jubilaamb l'aigua al coll , es manté aferrat a ció i, per tant , és avui quan una pistola remullada que millor es mima la gent gran. no li servirà per dissipar la A més , les generacions anpluja. De let, ens pod em re teriors no pagaven impostos gir encara pels valors de la i, per tant, no podien donar modernitat : Llibertat , pensions als vells. Quina geIguaitat i Fraternitat. nerositat! La idea que s'ha acabat la Abans la gent no es drohistòria i que vivim la postgava . Abans les tavernes modernitat , és a dir, el no res , no deixa de ser una eren plenes de gent que , abans d'entrar a treballar, cortina de fum per tal que bevien barreges per poder els valors neoliberals de suportar jornades de treball l'egoisme salvatge arrelin . brutals per sous miserables, Qualsevol element de civisa tal punt que quan la ciutat me que agafem no té punt va obrir un servei de toxicode comparació amb l'actual situació de la ciutat després manies la major part d'usua-

de 25 anys de democràcia. Per tant, mai la ciutat no ha estat més neta , amb més espais verds, amb més cultura , més escoles, amb més solidaritat. amb més associacions, amb més civisme. Es pot interpretar aq uesta visió com la defensa tancada de la tasca feta pels repre sentats populars d'una majoria d'esq uerres a l'ajuntamen t des de 1979. I és aixi com s'hauria d'entendre. Que hi ha coses a fer és evident, no hem arribat a la fi de la història.

la democràcia, és a dir, democratitzant el poder, i fent evident que l'espai públ ic és de tots. No del rei , el President o l'Alcalde , sinó de tots, de cadascun de nosaltres. Que això no ha estat així al llarg de la nostra hi stò ria és evid ent. Exi steix a la nostra ci utat un a llarga història de llu ita pel civisme . Ja al seg le XIV, l'any 1356 , es parl a ja de Jurats, Prohoms i Unive rsitat i, 10 anys més tard , Sabadell va lluitar per passar de vila baronial a vila del El culte al diner i a la competitivitat rei. AI 1370 3. Una proposta : Sabadell va ofeguen els valors de cooperació l'ètica civil repuaco nseg uir el i de respecte envers l'espai públic dret d'assistir blicana Si les persoi votar en Corts. AI seg le XIX es va llu itar per aconseguir nes es comporten a casa seva de forma adequada, la gent té cu ra dels mobles , que la jurisdicció de Sabade ll pertanyés pinta la casa de tant en tant , neteja co nal Procurador reial i no a la casa dels venientment... Llavors, per què embruten , Meca. AI 1553 es constituí el Trentanari , maltracten , destrossen , roben en l'espai equivalent al Consel l de Cent a Barcelopúblic? Probablement perquè l'espai púna". Fem un salt en el temps . Fins que bic no se 'l senten se u. Ens hauríem de s'aconsegui la ciutadania plena va caldre preguntar : no se'l senten seu perquè potmolt d'esforç. Passem pel trienni constituser no és prou seu! Saben , per exempl e, cional, fins l'any 1833 quan s'aconsegui els sabadellencs que són propietaris de definitivament acabar amb la dècada omi1.400 euros -230 .000 de les antigues nosa i l'antic règim , el dret senyorial i la inquisició. Es va trigar molt a tenir el su pessetes- en ed ificis i equ ipaments de la ciutat? fragi universal i ajuntaments democràtics És una altra rèmora del franqui sme. al segle XIX , procés que cu lmin à en arribar a l'esplèndida etapa de la Durant el franqu isme no hi havia ciutadans , hi havia súbdits sota un règ im de 11 República. Però aquest fil de la història, terror. Per tant, si no hi ha ciutadan ia , de llu ita per la civilitat, s'estroncà. no hi pot haver civisme. José Maria Marcet, l'alcalde franquista És un lloc comú dir que als ajuntade la ciutat, va escriure les seves memòments del nord d'Europa. ries que portaven el revelaquan planten plantes en dor titol de Mi ciudad y yo. un a zo na verda, en molts Veinle años de alcaldia llocs , els ciutadans surten 1940-1969. És evident que a regar-les. Aqui , molts les durant el franquisme no hi roben . No serà potser perhavia civisme , perquè no què als països més cívics, hi havia ciutadans i els franels ciutadans senten que quistes consideraven l'espai l'espai púb lic és seu perquè pú blic com a seu : "Mi ciuen realitat és seu? dad". També és revelador el que deia l'inefable Manuel Per tant, la pregunta de com poder augmentar el Fraga Iribarne sobre el grau de civi sme de Sabacaràcter de la ciu tat de de ll es respon augmentant Sabadell :

41 15

La informaci贸 juvenil Una aposta per la qualitat i el treball en xarxa

..

"Aún falta un anàlisis serio de lo ocuse 'n orgull ós, Si no, es corre el peri ll de considerar la pobresa com a incivisme. rrido en Vitoria; y que se intentó también En tercer lloc, tot el que afecta l'educació en Sabadell : una ocupación de la ci udad , popular, la intel'ligència, la cu ltura i l'art, como la de Pet rog rada en 1917 . Los que Amb el conreu d'aquests valors es pot creaban un ambiente de presión sobre el gobierno para que perdida la calle (la faaconseguir la fe civil necessària per bastir un gran cull e a la llibertat. d'amor a la mosa calle, cuya seguridad debe garanlidemocràcia entesa com la participació els zar toda gobiern o digno de este nombre) 365 dies de l'any, I en diera paso a un goaquest deler de perfecbierno provisional, coSentir-se propietaris ció ciu tadana es pot mo en 193 1... "" de la ciutat, estendre la civilitat a Venim d'una ci utat protegits per la comunitat molts àmbits del nostre qu e estava seg restada espai públic" , i quan vam encelar la democràcia els flamants ajuntaments teLa major part de pobles que nosaltres conside rem com a abanderats i exemples nien una necessitat impe riosa de leg itimar-se davant la ciutadani a, i van haver de civisme tenen un denominador comú : tenen una pressió fiscal més elevada i, de fer front a molts dèficits, pel qu e van com a con trapartida, un major grau de apostar decididament per l'eficàcia, en serveis públics i, entre ells , una dedicació com ptes del debat sobre els mecanismes especial envers els nens i nenes. Sense de presa de decisions col'lectives , pagar impostos no hi ha solidaritat, perQuins nous mecanismes podem establi r per fer possible un major grau de dequè és impossible el repartiment de la ri quesa , A més , a menys diferències somocràcia local? Fent possible que el cials acostuma a have r-hi menys delictes, nombre de ciutadans, és a dir, d'habitants Civisme és , també , dissenyar un espai de la ciutat que són conscients que la públic en què les zones de vianants vagin ciutat és de to ts, augmenti , I què podem creixent i on el transport públic tingui prefer? Moltes coses, Potser un bon exercici seria localitzar correctament quins só n ferència , És trist haver de recordar que el 70% dels desplaçaments es fan a peu o els models socials de ciutadans exemen transport públic, Donar l'espai públic plars , En general , podríem dir que són al transport privat és una altra forma d'inaquells ciutada ns que dediquen una part de l se u temps a estar informats í a particivisme institucional. Idees com el "cami escolar" són una bona síntesi de civisme cipar en afers col'lectiu s de la ciutat, no pel seu bé, sinó pel bé comú , Requereix 'I de prioritzaciò dels infants, alg un element de partida? No, Poden ser 4, Retornar el poder al poble ciutadans de veritat totes les persones de "El poder mismo es ilegitimo. El mejor qualsevol condi ció social i cultural , que Gobiern o no tiene mas titulos para él que estimin la ciutat. el peor", John Stuart Mill " Qué podem fer per tal que augmenti el civisme? Caldria analitzar què ho fa que uns ciutadans eslimin la ciutat i altres Existeix avui molt poca tradició deno, Estimar la ci utat pot ser el resultat de mocràtica en la nostra ciutat. Tot el civismoltes coses, a prim er cop d'ull molt di sme republicà de Sabade ll , creat entre l'albada de la revolució liberal i 1939, va ser tants del tema qu e ens afecta avui. Sentir-se propietaris de la ciutat pot ser exterminat , i els millors models de ciutaun primer esg laó, Sentir-se protegits per dans, empresonats i exiliats. Ara quasi la co munitat en pot se r un a segona raó, hem de començar de zero. El llibre editat per l'Ajuntament Això vol dir complar amb un estaI de bede Barce lona l'any 1993 , Civisme i nestar sòlid , del que hom pugui sentir-

41 17

18

Urbanitat, és un bon exemple del que entendre la critica com una actitud, encertada o no, d'estima a la ciu tat. diem i, en part , les actuals ordenances Cal apropar els cen tres de decisió i de fisca ls de la ciu tat veïna en són el seu fill poder als ciutadans. Per exemple , muniideològic. El llibre està dividit transversalcipalitzar l'ensenyament bressol, infantil ment entre obligacions de l'ajuntament, i primari , i establir sistemes de tutela ciu- sempre menys que les dels ciu tadansi obligacions dels ciu tadans. Això denota tadana en pot se r bona prova. I també la municipalització dels CAP 's, amb sistela pròpia mentalitat dels responsables mes de tutela i participació ciu tadana municipals quan entenen que l'espai públic és de l'ajuntament com a les escoles. Els directors de les escoi els ciutadans són , en Cedir espais a la gestió les i dels Cap's haurealitat , clients dels dels ciutadans rien de tenir un estatus seus serveis. No, i les seves associacions ciutadà especial. Se'ls l'Ajuntament representa ha d'exigir professionaperò no substitueix la voluntat popular i, per tant, és inseparalitat i entrega més enllà del con tracte , però se 'ls hauria de tractar com el que ble l'Ajuntament de la ciutat. són : els formadors dels futurs ciutadans , Com s'exerceix la ciutadania? Hi ha i els aliats fonamentals quan estem mamoltes formes: la més tradicional és anar lalts, és a dir, la més alta missió de la a votar -o abstenir-se conseqüen tment, ciutat. no per mandra- , però és evident que noPodem donar l'espai públic de la ciutat més votant cada quatre anys no n'hi ha als seus habitants? Una bona part sí. Per prou. Pensar que la democràcia és això exemple, tot el roda l es pot donar a la és un error que s'ha produït als darrers gestió dels ciutadans i les seves organit30 anys de democràcia i que està en la gènesi dels problemes de civisme. Calen zacions. En part ja es fa, però es podria generalitzar. Es podrien establir també moltes més coses. contractes entre l'ajuntament i les escoHom diu que un dels pobles més civies del món és Suïssa. Quants referènles , de tal manera que cada escola sigui la propietària i la conservadora d'una dums en aquests 30 anys hem fet a la plaça del seu entorn . L'escola com a nostra ciutat sobre aspectes de la nostra bressol de la república pol jugar un paper vida quotidiana? Cap. El civisme i la defonamental en l'educació de ciutadans mocràcia , no tenen res a veure? Per què actiu s, però no pot fer la encara avui no hi ha elecseva feina si les families ció directa dels regidors de i les institucions, al mabarri per part dels ciutanVOArO'EION teix temps , no fan la sedans? Per què no hi ha Ofn'HMi. va . No podem exigir a llistes obertes? l'escola que arregli alió L'associacionisme és que desarregla la resta potser l'element clau de de la societat. com s'expressa la ciutadaProposem , doncs, un nia avui. Es necessita tamsi stema per enlrantar bé espai per a la dissidènaquells aspectes que no cia , (per a la dissidència, ens agraden de la nostra no el gamberrisme) . ciutat , des d'aquesta Aquesta és la garant de la perspectiva : la ciutat democràcia i, a voltes, ansom tots aquells que hi ticipa els canvis que han vivim. Cal reinventar-se de venir, com ens escrivia un concepte d'autoritat Henry David Thoreau . Cal

EAAAr -àPX.3.1fl

nar a cada cosa aquell sentit humà intrín -

democràtica a tot arreu, a l'ajuntament, a sec que la fa perdurable. Llavors us troles escoles, als Cap·s. a l'hospital , al carbareu en una sintesi puixant de patriotisrer, a les empreses , a tot arreu. t. per me, que és com dir l'arrelament per això, cal més democràcia . Cal ser clars : atracció de la terra" . poques normes però que els ciutadans les puguin complir i que els poders púUna ciutat amb civisme no vol dir una blics estiguin en disposició de fer-le s ciu tat sense con fl ictes, vol dir una ciutat compli r. Cal ser pedagògics, cal que la on els conflictes s'intenten conduir per la ciutadania vegi clarament que quan la via democràtica o, si es fracassa, s'intenciutat acorda alguta conviure en el na mesura , aquesta marc del dissens. No hi haurà norma cívica es compli rà. Ens En aquest sentit, és sense inversió en allò que és el podem emmira llar molt més civica una bé comú _ Això vol dir fiscalitat ciutat amb con fl ictes en els països amb més tradició deque una ciutat dormocràtica. En el proper desplegament mitori on els seus ciutadans han renundels mossos d'esquadra existeix la possiciat a opinar i criticar la seva ciu tat. bilitat de refer un mal que arrosseguem Cal entendre doncs, la critica com una actitud , encertada o no, d'estima a des de la transició i és que , davant la manca d'efectius de la policia nacional. la la ciutat. policia municipal ha assumit un rol que Un dels perills d'incivisme és que, en no li pertoca . Cal retornar a la idea que la l'espai públic, no hi hagi un minim comú policia munici pal té com a primer objectiu denominador que permeti la convivència pacifica entre ciu tadans que tenen resfer acomplir les ordenances municipals .. Per estimar la ciu tat és necessari l'arpostes diferents a les preguntes que no relament i per aconseguir l'arrelament tenen resposta des de la raó. Ens referim a l'existència d'una societat plural en què son necessàries moltes coses , però una en són el signes d'identitat. Calen, els ciu tadans tenen unes idees diferents doncs, en l'espai públic, elements que des del punt de vis ta religiós o filosòfic. ens identifiquin, que ens dife renciïn , que Per tant , recomanen debatre a la ciutat siguin el producte de la participació en el què vol dir la laïcitat i quins canvis institudisseny de la ciu tat. cionals i cultu rals ens plantegem davant l'evident pluralitat de Sabadell des Però, encara. sense fer transcendir les d'aquest punt de vista. Cal el màxim res nostres vocacions a tan recula ts temps. pecte per les diferents opcions religioses avui venerem els vestigis del que fou ; i fil osòfiques i. per tant. cal establir regles i una finestra. un capitell, una façana amde joc com unitàries que ho facin possible. pla i matussera. l'ull obscur d 'un pou. un La nostra recomanació és que , si es portal de ferradura. una xifra posada al din tell d'una portalada. un escut .... elevol aconseguir un major grau de civisme. ments que el camical fer-ne un gran nant distret no desdebat a la ciutat, cobriria, a nosaltres però el seu marc no ens parlen d'un és el debat sobre les pretén'( que té la sàordenances municivia virtut d'estimular- ..: pals, com es fa equinos en el patriotisme local. I encara, al vocadament en aldamunt i per damunt tres ciu tats dels

CORRElo8RASIL

de tot això. poseu-hi la història. poseu-hi els homes que ho animaren fins a do-

nostre entorn , sinó

sobre les prioritats pol itiques munici-

41 19

20

pals , els pressupostos , l'augment de l'esnos en el que no ens agradem , i ho projectem cap als "all res". De fet, pOdríem Iai de benestar i especialment els se rvei s públics adreçats als infants, educació, saentendre l'actual estat de critica al civisme de la ciu tat amb una autocrítica. No lut i urbanisme , i a les formes de relació entre l'ajuntament i els seus propietari s: ens ag radem i ens emmirall em en aque ll s els ciu tadans, és a di r, els mecanismes que ens semblen més llunyans, però és el reflex del mirall. de presa de decisions. Si no és com si, Però cal acabar dient que la major per constitu ir un pais , es discutis el codi penal abans que la cons titució . part dels ciu tadans de Sabadell , en general, tenen co mportaRecomanaríem no fer campanyes de Com més cívics, més exigents ments força cívics, sensibilització: creuals darrers 30 anys amb les institucions re que la gent no té la ciutat ha anat i amb els altres ciutadans comprenent que la actituds cíviques perciutat és seva i cada què no les coneix és dia hi ha més persones que, quan algú d'una ingenuïtat abassegadora . De fet, ataca l'espai públic, senten que s'ataca hom té la se nsació que cada campanya una part del seu patrimoni . Potser aquest pel civisme l'únic que aconsegueix és és el missatge que donen els ciutadans més incivisme. Ens decantariem pe r fer programes d'actuació sobre aspectes amb les seves queixes . No és que l'incivisme avanci, sinó -com en tantes altres concrets que cal millorar - dos o tres cada any- i que ja es contemp len a les actuals coses- que ara som més exigents , som normes municipals . Cal, això si, plantejarmés ciutadans i exigim més de les institucions i dels altres ci utadans. I aquest és se objectius i després avaluar-los. Als humans ens costa moll reconèixerun missatge d'optimisme \

1. Baró de Maldà: Calaix de sastre 1769-1791 I, Curial , Barcelona 1988. p 93 2. Op. Cit. p 165 3. Op, Cit. p 169 4. Anton io Gil "Mujeres ante la justicia eclesiastica: un caso de separación matrimonial en la Barcelona de 1602" A VVAA Las mujeres en el antlguo régimen, Icari a, Barcelona, 1994 , p. 179 5 . Odón de Su en : Mis memorias, Instiluci ón Fernand o el Católico, Zaragoza , 2003 6. Sobreviure a Barcelona. Dones. pobresa i assistència al segle XVIII , Montserrat Carbonell i Esleller, Eumo Editorial, Vic 1997. Pròleg Eva Serra i Puig p. 14 7. Marta Vicen te Valentin: "Mujeres artesanas en la barce lona moderna" A VVAA Las mujeres en el antiguo régimen, Ica ria , Barcelona, 1994 , p. 72 8. Miquel Carreras i Costajllssà: Elements d 'història de Sabadell. Ajuntament de Sabadell , Sabadell 1989. 9. Manuel Fraga Ir¡barne: "En Busca del liempo servida" a Xavier Damènech: Quan el carrer va deixar de ser seu, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barce lona 2002, p. 6. 10. Idees extretes del magnífic pròleg de la comissió de cultura de l'Ajuntament de Sabadell a Miquel Carreras i Costajussà : Elements d 'història de Sabadell Ajuntamen t de Sabadell , Sabadell 1989. 11 . John Stuart Mill Sobre la líber/ad. Prólogo Isaiah Berlin . Alianza ed. Madrid 1992, 76. 12. Joan Sallarès a Miquel Carreras i Costajussà: Elements d'historia de Sabadell Ajunlamen t

de Sabadell , Sabadell 1989 ,

el monogl'à ri C

Ens han canviat la ciutat

Joan Andreanó-Weyland Periodista Em diu el Paca que m'he En reali tat, el pitjor de tot va vepassat, que sóc un punki, que hi nir al ple extraordinari. Un ple ha una campanya mediàtica que va tenir moments d'alerta con tra el Govern Municipal. roja, com escoltar l'Alberto Ostres, és possible I Vull dir, tot. Fernàndez Díaz ficant en el maTot això. El Paca és un paio teix sac els vàndal s de Gràcia molt sensat, no pas com jo, que i la Ruta Cu ltural Anarqui sta. sóc un arrauxat i un bèstia per a De ben segu r, la dreta aplaudeix l'actuació policial, trets inclosos, segons quines coses. De manera que, trencant un costum molt al metro de Sants i, fins i tot, es sà, torno a llegir els diaris i, hopregunta si els graffiters no són me, sí, és cert: hi ha una camuna branca de Jarrai o d'AI Qaeda. Però això no sorprèn . panya. Hi va haver moments d'hilaritat continA mi m'agradaria explica r-li al Paca que vaig escriure enrabiat l'article que ell guda , quan CiU va presentar les seves va llegir, perquè , per tercer cop consecupropostes : una ciutat sense drogues , alcohol ni soroll nocturn. Hilaritat contingutiu , vaig veure rates campan t pel barri. Tornava amb la meva xicota, giron ina da perquè , ja posats, podem demanar ella, en moto, i baixant pel carrer Bolívia també viatges a Port Aventura per a lotvaig haver d'esquivar tres rates, dues de hom , i un ou bu llit. El provincianisme de la dreta catalana sembla que li dificulta mortes -bé, una i mitja, per ser exactesi una de ben viva. I és reconèixer que una situació en què té gairebé Barcelona La causa de tot plegat : m'he trobat més d'una tre s milions d'habil'especulació immobiliària tants , xifra que creix vegada , la d'avergonyir-me de la meva espectacularment duciutat davant d'algú : els meus pares , la rant l'estiu . Una mica de pena també em noia, algun amic estranger. va fer, perquè una ciutat com la que deEl pitjor de tot no és la defensa tancamanaven ja hi és, a Montjuïc. Tothom es da que fa l'esquerra, ni la furibunda cammor per anar-hi . panya mediàtica de la dreta, ni les absu rTanmateix , la tristesa de debò va venir des i feixi stoides mesures que proposa la quan el ple va acabar sense que ningú dreta. El pitjor de to t és que el ciu tadà no fes cap esment a l'única causa de tot barceloni , anònim patidor, sap que tota plegat. Es diu " especulació immobiliàri a". I jo si que vull parlar d'especulació aquesta ventada passarà i que les rates con tinuaran allà. immobiliària. Paca , és que m'han canviat

41 21

22

Barcelona' Me l'han canviada a pitjor. table , incloent-hi les famoses rates del parc Gaudí. La qüestió és que calers n' hi Aquesta no és pas la ciu tat que jo m'estimava, no sé si m'explico, ha , però és més bonic i fashion gastar-los en monuments a les multinacionals que Mira, des que es van gastar aquella pasta en el Fòrum (un esdeven iment no pas en el poble . .. bonrollista ", el·laborat des d'una òptica I l'especulació immobiliària , gran paradís dels evasors fiscals i la usura legal , etnocèntrica, gairebé una mostra de curiositats indígenes) em vaig adonar que és la causant dels ghettos de Ciutat Vella els colors polítics s'esvaeixen quan i La Mina , cada dia més enquistats. I en els ghettos el que es desenvolupa no són s'apropen als calers . I això passa aqui, parelles de disseny i a Madrid i a Java. Jo ciu tadans cívics. Als no dubto pas que les El que em fot és que, a més, ghettos es cria més instal'lacions del Fòrum seran útils alse'ns vulgui vendre el disseny, marginació i criminalitat. Home! entenc gun dia. els barris supermoderns ... que a la gent del Mentrestant, faig prou intentant dormir ghetto no els interessa el Dia de la Bicicleta, que no vesteixen a l'estiu gràcies als concerts del samarretes Custo i que Labanda per a Carlinh os Brown , que sembla Déu perquè ells és el perfum del desodorant, però no és omnipresent i beu Schweppes. Tots aquests terrenys requalificats, aquesta estaria malament que els nostres polítics .. millora urbana ", tenen l'avantatge in(almenys els que no els volen caçar i fer dubtable d'aixecar el preu del sòl. Això no fo ra) hi fessin un cop d'ull de tant en tant , sembla pas importar ningú , però al costat i intentessin aturar la ghettització de la ciutat. Només una idea, eh? De res . mateix hi ha La Mina, un lloc on uns pocs Però Paca, amic, germà , no és només han fet del barri el centre delictiu de la aquest estat de coses el que em treu de zona, i els veïns fa temps que han donat polleguera . Tant de bo. El que em fot, la batalla per perduda. No gaire lluny, al costa t de les rates i perdona el meu llenguatge barroer, és que , a més , se'ns vulgui vendre aquest del meu carrer, s'aixeca la imponent tita -minga, pito, com en ." _.r - - bon rotllo del disseny, "'- .. . ~ .... .J vu lgueu dir: l'opinió del locals fashion i els '. ,,;r~~ " ~J;,,, >l"<'¡;O barris supermoderns , veïnal es divideix ende les cadires de vuittre els que en diuen El ., 4' OT i<Ii?Ià'R centes mil peles i les supositori i els que en , : diuen El consolador• pel'lis del Lars Von <, Trier. Vull dir que em d'Aigües de " fot la gauche divine. Barcelona, que, mèrits o demèrits arquitectòJo sóc ingenu , potser, però crec en l'esquernics a banda. és un '¡''¡''¡'oi ra per al poble. I veig magnific monument a • • • • \ que un carrer abans la nova fal'locràcia es- " ~ interessant, com pecu lativa catalana, I~ Avinyó, pàtria petita colors del Barça inclosos. I la darrera vegad'artistes , putes , mariners i gent collonuda, da que vaig anar al 41S l SESSIOPl¡ NTERNATIONA .. S""AT s'" CA~ ... ST "VTE. el van deixar perdre meu antic barri , fins que va expulsar Sag rada Família , el , els seus antics amos vaig veure en un estat ¡ el van convertir en de degradació lamen-

· . . .... ·.. ....

·.. ......

.... ........ .¡..¡. .¡. .¡. .¡. •

·... ..

.

A la meva xicota, venir a veure 'm cada un poti-poti de botigues cool , de nois amb cap de setmana li so rtirà ara encara més serrell i clons d 'Audrey Hepburn, de múcar, per si no tingués prou amb els peatsica de Bjòrk i de moda retro. Alguna vegada l'he explicat que vaig preguntar ges que assetgen la ciutat. I digue 'm exaquan costava una camisa , un dia de calor gerat, però si jo visqués als barris alts de la ciutat , a Pedralbes, Sarrià o Sant en què la meva estava xopa i tenia una Gervasi, aquest sobrepreu no el pagaria, reunió urgent ? Em demanaven 350 euros, Paca. Veus què et vul t dir? Vaig haperquè , hòstia! , alia no n'hi ha , de zona ver d'anar al carrer del Call per trobar verda! Es veu que alguns espais públics tenen preferència souna camisa de les de tota la vida, al preu de Una quarta part del sou per bre d 'altres , perqu è crec recordar que els tota la vida. O'acord , uns pantalons? Aquesta no carrers són públics sóc un punki. Fins i tot és la ciutat que estimava i els paguem amb vaig portar cres ta , durant l'adolescència. impostos, tot i que l'economia no és la meva assignatura Però no em faran pagar una quarta part més forta. del meu sou per uns pantalons. Vull dir-te , amic, col'lega, que aquesta Que no , Paco , que t'ho dic de debò. ja no és la ciutat que jo m'estimava. Ara Que ens han canviat la ci utat. Aix ó si has de pagar per aparcar el teu cotxe al que ha estat una invasió subtil , i no teu barri , i compte que no siguis de fora! la de Calders •

•

41 23

ENTORN, sccl és una cooperativa d'Iniciativa social,

sense afany de lucre dedicada a la gestió de serveis socloeducatius I de lleure des de fa més de 20 anys,

Per les activitats de l'ESTIU 2006 posa't en co ntact e amb nosa ltres, t'assessorarem i et farem una proposa a m ida de les teves necessitats, ¡NTOAN,_d

OItrtrA\>nyO, 4.4, 2n -08002 Baalore - 'W. Q3 302 fi t &2 -Fax s;e 90t lò6 94 wwwAf*)m,CQop- .nlaT"li3ertom.cocp

el monogl'àfiC

El civisme: algunes reflexions

Antoni Castells Dura n Doctor en Economia L'ordenan ça municipal de tres i el reconeixement que tots l'Ajun tament de Barcelona contenim re sponsabi litats i drets, citra l'incivisme s'inscriu en la movisme i bones maneres", da prohibicionista que s'ha imBoniques paraules , però que en posat arreu , inclosos els països boca de T. Blair, o de qualsevol qu e havien gaudit de certe s llialtre dirigent d'aquests tan "corbertats, com França, EUA , rectes", no són més que ciniAnglaterra ... ques mentides. L'anomenada llu ita contra En prim er lloc , cal preguntar si l'incivisme s'ha convertit en la "fomentar la co nvivència" o "resgermana petita de la lluita conpectar els altres i els seus tra el terrorisme . Ambdue s emdrets", vol di r que uns pocs expren la mateixa "Iógica": res de plotin a la imme nsa majoria de detectar i analitzar les causes per intentar la població, que s'estengui el treball presolucionar o, com a minim , minimitzar el cari i mal pagat, que els preus de l'ha biproblema , si nó, simpl emen t, recórrer a litatg e augmentin desorbitadament any remitar la llibertat de la ciutadania i a increre any, que els preus dels productes de mentar les prohibicions , els càs tigs i la primera necessitat siguin abusius i del tot repressió , en especial con tra els ci utainjustificats, el mobbing immobiliari , el dans més cri t ics i els més desvalguts. mobbing laboral cada vegada més practiD'aquesta manera no es soluciona res, cat, fin s i tot per la pròpia ad mini stració, però es té la gent més con trolada, atemol'exclusió social d'una part cada vegada rida i sotmesa. més nombrosa de L'Ajuntament de Cridòria, trencaments , pixarades la pob lació ... Barce lona diu que La resposta , evial carrer: són els valors socials dentment, és que cal "fomentar i gadel neoliberalisme ___ rantir la convivènno . L'actual empocia"; d'acord , res a briment i desobjectar. Tany Blair, en presentar l'últim estructuració social en què la globalitzapaquet de mesu res contra l'incivisme ció neoliberal ha enfonsat la soc ietat té - RespecI-, també diu una cosa semgreus i extenses conseqüències en tots blant: "el que hi ha en el fo ns dels comels àmbits de la vida , No hi pot haver orportaments antisocials és la manca de dre civic enmig del desordre social. respecte pels va lors que compartim la També , es pot preguntar a Blair com majoria de ciutadans d'aquest pais , que entén ell "el respecte i la consideració pels altres", quan és ell el responsable són el respecte i la consideració pels al-

41 25

26

de la participació de la Gran Bretanya pels altres, són tot el contrari dels valors en l'atac i la invasió de Iraq , amb la que s'identifiq uen amb la justícia, la llibercorresponent destrucció de llars, hospitat i la solidaritat en els que es fonamenta tals, mu se us, biblioteques , la mort de la convivència i el civisme . milers d'iraq ui ans, etc. Quan és ell el re sLa prepotència i la busca exclusiva de l ponsable de la po lítica antiterrorista que. propi benefici, de que fan gala els goveralhora que és incapaç d'evitar atemptats, nants, sense que els importin les conseassassin a un ciutadà desa rm at al mig qüències negatives que aixó té per als de Londres . govern ats, són els vaI preg untar als lors oposats al respecNo hi pot haver ordre civic "responsables" de te mutu i el ci visme. enmig del desordre social , l'Ajuntament de Amb tot plegat, no té l'especulació, les mentides ... res d'estrany que hi Barcelona si, per a ells, "fomentar i gahagi qui , si li ve de rantir la convivència" , consisteix en resgust posar la mú sica molt alta , ho faci, tringir i mutil ar cada vegada més la raquíi els altres que es fotin, que es pixin o es tica parti cipació dels veïn s en els consells cag uin al mig del carrer, que trenquin amde districte, en afavorir l'especulació impoll es i ompli n el te rra de vid res ... No fan mobi liària en no utilitza r els potents mitres més que posa r en pràctica , d'acord jans dels que di sposa per impedir-la o, al amb les seves possibilitats, els valors menys frenar-la , en protegir o com a mique el pro pi règ im econòmicosocial i els nim permetre la proliferac ió del mo bbing diri gents pol itics prediquen i practiquen, im mobili ari, en exe rcir el mobbing labo ral i seg uir el seu exemple. co ntra els seus propis treballadors, tal Dictar noves ordenances i di sposicom denuncia un del sindicats "ofi cials" cions té, com a única finalitat, aprofitar el -CCOO '- , en les freqüents actituds precansament de molts veïns per les molèspotents i actuacions brutals de la seva ties que d'altres provoqu en (jo també policia, en especial envers el s joves. n'estic tip, tot i que hi ha moltes altres coL'incivisme que mostra l'actuació dels ses que m'emprenyen molt més), per fer govern ants, l'exemple qu e donen , és la veure que defensen uns valors en els millor propaganda per a l'exten sió de l'inque no creuen ni molt menys practiquen, civisme entre la ci utadania. Aque sts goi poder així incrementar legalment la seva vernants no tenen cap autoritat ètica pe r capacitat repressora. omplir-se la boca amb boniq ues paraules Tan sols un procés educati u que porti contra l'incivisme. un canvi total de va lors al si de la socieA més, els "valors", avui predo mitat, junt amb una profunda transformació nants , que ha imposat el neoliberali sme, de les condicions polítiques i econòm icoels de la competiti vitat, el d'aconseguir el socials pot condui r a una convivència triomf individual emprant els mitjans que digna i a una societat en la que imperi sigui i sense cap tipus de consid eració el civisme,

•

1 . "Des de fa uns quants anys, i cada vegada

de manera més insistent, les queixes per "mobbing", atac a l'autoestima, maltractament i descrèdit professional. produïdes a l'admini stració i en concret a l'Ajun tament de Barcelona i els seu s organ ismes autònoms, s'han convertit en una cosa quotidiana" (Manifest per la dignitat professional, nove mbre 2005) .

Josep Subirats

l'arI'

La intensitat del dibuix

Ferran Escoda Peri odista La il 'lu sió de molts ciutadans republicans va concloure en la cruel desorganització dels camps de conce ntració francesos i en els batallons de càstig del franqui sme de la primera postguerra. Això últim per als qui van poder i van voler retornar. Aquest fou el cas del pintor Josep Subirats (Barcelona, 1914-1997) , dibu ixant de poca difusió , però d'un treball continu at i honest, posseidor de la bellesa d'un mestre format als anys vint i trenta del seg le xx. Subirats fou un alumne brillant de Llotja , segons el seu amic Antoni Clavé era el més dotat de tot el grup. Subirats va fer cartells i murals i es féu membre de l'Associació de Cartel listes de Catalunya. La seva vida va patir la interrupció de la Guerra Civil , s'incorporà al Sindicat de Dibuix ants i passà a formar part del grup de dibuixants del PSUC, també col'laborà com a ninotaire a l'Esquella de la Torratxa, on entrà en contacte amb artistes com Calders i Tisner, entre d'altres. Abans que l'env iessin al front va publicar diversos cartells. La modernitat no ha estat amable amb el realisme aplicat de pintors com Subirats, fi ll s del Noucen ti sme . Ha hag ut de passar la fog uerada abstraccionista i conceptual pe r re cuperar tants artistes

bandejats , ob lidats durants dècades per causa d'un fals progrés arti stic, i abocats a un mercat secu ndari sense atenció criti ca . Després de la Guerra, Subi rats es concentra en la feina a la Societat Anònima d 'Arts Gràfiques i es refugia en el dibuix sense concessions. treballa per encàrrec en l'àmbit de la publicitat i el ram editorial. Gairebé no fa exposicions: una l'any 1951 i una altra d'homenatge l'any 1993 ; un parell més, una d 'elles a Madrid , tanqu en la seva nòmina expositiva a Europa. Un viatge a Mèxic l'any 90 donà peu a un parell de mostres més . Malgrat donar a conèixer la seva obra no vol atendre les demandes del mercat. Subirats es concentra en el dibuix i l'obsessió per aquesta tècnica el caracteritza. La seva obra , ll iure dels condicionants del mercat, creix al voltant del dibuix amb un tremp personal. Els seus temes es mantenen al llarg dels anys: la marginalita t urbana, els paisatges rurals, tot des de la simplicitat i la força del traç. Avui la seva obra és apreciada pel que sign ifi ca de coherència i mestratge , de puresa i habilitat. La galeria Francesc Mestre de Barcelona ha aplegat en una exposició un bon nombre d 'obres i manté l'interès pel treball d'aquest pintor \

41 27

28

Cartell de Josep Subirats

l'entl'evistA

Lluís Cabrera

Jordi Serrana. Vicenç Molina Espai de Llibertat Dirigent de moviments populars a Nou Barris (Barcelon a). Fundador del Taller de Músi cs. Coautor d'Els altres andalusos

41 29

- Potser convindria que ens definissis una mica el concepte de cvllura andalusa que, de vegades, des del franquisme . ens ha arribat deformat ... - Bé, jo parl o per oposició : sé què és el que no ajuda a que les persones es coneguin ... Però, de vegades , és molt difícil saber allò que fa que les persones s'entengui n. Fet i fet , si a And alusia hi ha un tret diferencial penso que és el flamenco. Òbviament, no engloba tota la cu ltura andalusa , però si que és un tret import antíssi m. Arrenca a partir de 1860, a la baixa And alusia - n 'hi ha que diuen que a Cadis, altres a Sevi lla- però també n'hi ha que pensem que no era impossible que es desenvolupés de la mà d'altres cultures mediterrànies. La interrelació no és només cosa d'ara, d'Internet i de la societat de la comunicació. Hem trobat ton ades, ton as, cantes a les Balears, a València i a l'Aragó que són exactament ig uals que alguns palos fl amencos. Totes les músiqu es tenen alguna cosa a veure . Aqu esta era una idea que , abans de la transició, alguns van defensar des d 'algunes penyes fl amenques , com la nostra, la penya Enrique Morente, de Nou Barris,

fund ada l'any 1970 i autodissolta el 1977. Pensàvem que hauria estat més útil apropar Andalusia i Catalunya per mitja del flamenco que no pas traslladar nostàlgicament una Andalu sia que ja no existeix, que podia have r estat la de la postguerra però que ha anat evolucionan t al mateix temps qu e la resta dels pobles ibèrics .. .

- Aquesta és una idea semblant a allò que ha fet la Maria del Mar Bonet, per exemple, en relació amb el Magreb? - Si, s'ha basat també en cants de feina, si milars als anomenats cantes de Levante, de Cartagena, de La Unión , de les antigues zones mineres, d'Almeria .. Hi ha moltes línies melòdiques que són iguals aqui que a And alusia. Vam arribar, entre els anys 1950 i 1970, gairebé un milió de persones procedents d'And alusia - jo sóc d'Arbuni el, provincia de Jaén i vaig aterrar als nou anys, al 1964 , a Nou Barris ... Però no podem quedar-nos, només, a la part folcklòri ca, a la part més superficial. S'ha oblidat tot el que era la poesia , la literatura , la pintura en la cultura andalusa ...

- I hi havia una Andalusia anarquista .. . - Home! No és un element estrany el fet que els llocs on més arrelen les idees llibertàries a Espanya siguin Andalusia i Catalunya ... a part de València i Aragó. El Iliurepensament és un punt en comú entre el poble andalús i el poble català. Per aquesta via trobaríem eines que ens haguessin fet entendre millor tot el fet de la immigració , amb més comprensió entre els pobles.

30

Aqui hi havia una diferència, evidentment l'explotaven també -treballava al carrer Zamora, a la Metal'lúrgica dels Gonzalvo, que havien estat jugadors del Barçaperò era el senyor Manuel, arribava a casa els dissabtes amb vuit-centes pessetes i no era el "Manolillo"l

- També n 'hi havia que fugien de la repressió, que estaven compromesos amb l'esquerra andaluHi ha una versió nostàlgica, sa ... superficial, d'una Andalusia - Sí , n'hi ha -com el - Per què va marxar que ja no existeix la gent? meu sogre- que ha- Pel condicionament vien de sortir de l'estructura econòmica i social , pel d'Andalusia perquè si no els haguessin fracàs de la República, per la rebel'lió pelat o empresonat. Però la gran majoria venien per buscar feina , per necessitat franquista, per no poder fer-se la reforma agrària. En no disposar d'eines de treball , econòmica i, sobretot, per poder oferir un mantenint en una societat burgesa unes futur diferent als fills. També una part relacions pràcticament feudals , un milió molt ínfima s'hi va traslladar abans de la de persones es van autoexiliar, sobretot guerra. per anar a la Universitat, a determinades empreses . Però són molt pocs . a Catalunya, Madrid , al Pa is Basc i altres a diferents països europeus. Era un sisteDesprés, el franquisme , per mitjà del parma molt caciquil. Jo me'n recordo d'haver tit únic, el Movimiento Nacional, munta les Casas Regionales, una per provincia, vist el meu pare, a la plaza de los hombres , on s'asseien els jornaamb tots els membres de les Juntes directives que eren gent del Movimiento. lers per veure si els señoritos -n'hi havia cinc Jo, tot i que era jovenet, en vaig al meu poble- els lloconèixer alguns quan vam voler gaven per un plat muntar la penya Enrique de llenties o mig Morente ... quilo de cigrons ... Allà, el meu pare - I d 'abans. hi ha algun movimeni de recuperació de la era "Manolillo. el memòria histórica? Perquè la de la Noguera".

guerra civil va acabar molt ràpid a Alguns eren andalusos o fills d'andalusos Andalusia. Fins i tot n'hi ha que expliquen que , aixi , deixaven de ser treballadors del que, per a ells, Gibraltar era una mena camp ... Si tenies una mica de sensibilitat d 'oasi perquè s 'hi podien refugiar". - no estrictament politica, sinó simple- Si que n'hi ha. S'està recuperant la ment sensibilitat. .. - veies que t'havies fomemòria de la repressiò, les canonades tut en un lloc que repetia el que hi havia al teu poble : un capellà, el maestro de brutals d'Arias Navarro contra Màlaga, escuela de la Falange, els afectes o conles proclames incendiàries per la ràdio de versos del règim , els mateixos que manaQueipo de Ll ano, a Sevilla . A Andalusia va haver-hi molts ven al poble. El premort s. El caciquisme sident i la Junta Les Casas regionales volien actuava represa liant directiva d'aquestes molt els jornalers, dividir la gent pel lloc d'origen , Casas regionales a través del sistema eren com els señorisota control del règim dels capataços . Per tos a Andalusia : vestien , sentien i tractaaixò , potser, no hi hauria l'oposic ió d'altres llocs, perquè en ven la gent igual. Es a dir, gent del règim , van matar moltissims, a molts pobles. militars, policies, clergat, que bàsicament Aixó queda desvirtuat pel fenomen de les el que rememoraven eren sevillanes i trajes de faralae s. A partir de 1964, amb la Casas Regionales, que tractaven de divi dir la gent pel lloc d 'origen . S'hi associallei d'associacions, neixen les penyes flava poca gent. però tenien cert poder menques com alternativa a aquesta sueconòmic i pod ien servir per col·locar-se perficialitat. No tenien res a veure amb a determinades empreses. Sota el control les Casas Regionales, voli en defensar de gent de l Movim iento es vo lia rememol'art flamenca , en sentit artistic, i van tenir rar la part més folcklòrica de la cultura molta acceptació entre els anys 70 i 80. andalu sa, la més banal. La mateix a que Tampoc no s'ha de dir que fossin integras'ha potenciat aqui amb el pujolisme . des per antifranquistes, tot i que alguna en va haver, sobretot la penya Enrique - Però hi ha una part raonable, amb això Morente, de caire més O menys anarquisd 'agrupar-se per l'origen. Per exemple, ta. Perquè hi ha un flamenco llibertari: els Casals catalans de l'exili." Morente, An gelillo" . - Es evident, però aqui es tractava que la gent que havien perdut i que havien de - I qué pretenien aquestes penyes? marxar del seu pob le. més per repressió - Bàsicament això , però nosaltres voliem econòmica - impossibilitat de guanyar-se vincular-l es amb el moviment veïnal. Les la vida- en molts casos , que no pas per penyes sorgides a Cornellà , l'Hospita let , repressió directament politica, anessin a la Verneda, tenien els mateixos probleagrupar-se a una "Casa" regida pels mes de precarietat urbanistica, educativa , guanyadors de la guerra. I això crea una sanitària, que la resta dels barris . Però la ce rta contradicció. Quan jo era jovenet Federació de penyes sostenia la seva - ja estava connectat amb els ambients apoliticitat ". A veure , a més a més, resulantifranquistes- me 'n recordo que, si anata que , a Nou Barris , per exemple, ser va a alguna d'aquestes Casas , t'havies del PSUC era de dretes. perquè eren els de vestir diferent. Allà et trobaves amb la que manaven a la clandestinitat, els que foto de Franco, la de la Virgen que fos aglutinaven ". La resta , Moviment - l'Església va beneir el franquisme, reComunista . PCE(i), Bandera Roja, ORT, cord em-ho-, la bandera espanyola, la foPOR E ". estaven al Centre Social to del comissari de policia , que era andaRoquetes. AI moviment veïnal confluïen lú s o era afiliat , com molts mi litars. la gent dels barris que volien lluitar per

41 31

millorar les condicions socials i els que hi els sistemes de lluita alternatius i horitvenien a fer feina politica . I a la penya zontals. A partir de 1980 les penyes Enrique Morente ens vam trobar amb aldesapareixen , només queden algunes bastant endogàmiques i comence n a revigun s avis anarquistes que veien en nosaltres una gent jove "no contaminada" far un munt de Cases regionals per tota l'àrea metropolitana. El fracàs de l'opció -com deien- pel marxisme-leninisme en la seva versió stalinista , perquè se'n relerrouxista del PSA - que només va treure cordaven del ma ig de 1937 i aquestes dos diputats en les primeres autonòmiques-, la desfeta coses . Vam aprendre molt, d'ells. del PSUC, deixen En algunes penyes flamenques Eren gent que tedescol 'locada molhi havia un component llibertari, ta gent ... Les prinien encara aquest record de la guerra meres mesures del vinculat a les lluites populars i per això no partigovern de Felipe del barri cipaven en les asGonzàlez -quan a sociacions de un govern socialdemòcrata li toca enfrontar la reconversió veïns, per no ser manipulats. A les veladas flamencas del dissabte , a la penya , industrial- fan que molta gent es mostri desencisada. I això es nota molt als llocs van trobar un lloc on poder fer feina cultural , des del qual poder interven ir en la on hi ha un fort component migratori . Ai xí s'arriba al 1982 amb la fundació de la lluita general. Des de la penya proposàFECAC - Federación de Entidades vem mètodes assemblearis a l'hora de les llu ites popu lars , com va ser, per Culturales Andaluzas en Cataluña- que exemple, la de l'Ateneu popular de Nou pacta amb en Pujol , que veia aquest teixit Barris. de Cases fragmentades --cada poble , no tan sols cada província, té la seva casa- I d'on sortien aquests avis? com una substitució del fracassat PSA . - Doncs del barri . Eren andalu sos que no La FECAC juga a política sense passar havien tingut canals de participació en les per les urnes i això fa por a la classe poassociacions de veïns, gent represaliada, lítica catalana. Ho explica el llibre d'en que havien estat amagats. En dic avis, Pere Cullell : Pujol hi pacta per potenciar però devien tenir seixanta anys - jo en tela part folcklòrica de la cultura andalusa, nia qu inze l - que ens parlaven de naturisper posar-nos a tots els que hem nascut me, de l'avortament, del paper de la a Andalu sia o tenim antecedents andalusos a ballar sevíl lanes. Com si la majoria Frederica Montseny com a ministra de Sanitat , que ens fei en llegir Kropotkin, de la gent a Catalunya ballés sardanes! Doncs tampoc no ballen sevillanes la maBakunin ... Van connectar amb gent com Pasqual Maragall, que ens feia classes joria dels andalusos! - És un fet cultural d'Economia, en Balcel ls que feia classes i social molt especific de Sevilla capital. de català. Una penya fl amenca que fes Aquest pacte s'explica perquè CiU , per classes de català als anys 1970- 1971 1 mitjà de Benestar Social - l'Antoni Ara seria inviable, a part que les penyes Comas- troba que, per aquestes Cases regionals, poden tenir una certa presènja no hi són, però si ho proposessis a les cia en determinades zones. La qual cosa Cases regionals, et dirien vés-a-saber què! Ens vam au lod isso ldre als anys és lògica, des d'una perspectiva de la dreta nacionalista catalana , com a forma 1977-1978, perquè vam patir transversald'infiltració en sectors que ells en diuen ment les conseqüències del cas Scala . Tota la gent que van enxampar eren so"immigrants". Sobretot després de la descis de la penya ... Vam arribar, però, als feta del PSUC, que hagués pogut jugar la cinc-cents socis i vam participar en tots carta nacional en clau d'esquerres , i d'un

41 33

PSC , la direcció catalanista del qual estava molt separada del que era la base d'aquests barris . El que no van calcu lar bé és la força d'aquestes Cases regionals, que és minima. En Josep Ma. Violant, que era el segon de l'Antoni Comas en aquells moments - i que ara és gerent de la UGT-va fer un treball extraordinari en aquest àmbit, perquè procedia del món obrer i estava acostumat a tractar-hi.

34

augmenta la subvenció del Departament de Cultura per por a que Garcia Prieto sigui capaç de recollir un milió de signatures en contra. Si això hagués passat, voldria dir que el pais estava desestructurat, descohesionat, evidentment. Crec que aquesta crisi es va resoldre amb diners. Jo penso que la FECAC no tenia força ni per recollir un miler de signature s. La classe politica dominant, segons el meu parer, es va equivocar.

- Tu creus que La Feria de Abril que es fa aquí això els dóna resultat ? és una gran mentida que beneficia - Des d'un punt - Jo crec que no. de vista IIiurepennomés els organitzadors Que és un error sador, la cultura i una perversió catalana és la fusió de moltes coses, de tot allò de bo que que podia portar conseqüències greus per a Catalunya. A veure, el 99% de les ens arriba, per tant si anéssim a les persones d'origen andalús no som en arrels pràcticament no hi hauria res ... cap Casa regional. La FECAC ha organitI ens havíem pensat que fenòmens com zat, bàsicament, la Feria de Abril , donant la Feria de Abril passarien a formar-hi la imatge que qui hi va és el component part en aquest sentit .. - Però el problema ve amb l'ús de diner andalús, amb l'adjectiu andalús com a públic per donar rang politic, amb l'excufórmula de disgregació. de resta més que no pas de suma. Es en Josep Ma. Sala el sa de defensar la diversitat. a qüestions qui alerta d'aquesta infiltració de CiU a estrictament vinculades als sentiments o les Cases regionals andaluses i aleshonostàlgies dels grups comunitaris . res s'opta per crear una altra federació Cadascú hauria de fer front a les seves davant del pacte Garcia Prieto-Pujol, una despeses amb els seus propis mitjans .. La Feri a és l'únic esdeveniment cultural federació més progressista, propera al PSC, a través de l'anlic diputat del PSA que està més que subvencionat a Paco Hidalgo. Es va arribar a organitzar Catalunya -està arxisubvencionat l- perdues Ferias de Abril diferents , fins que es què hi ha el component andalús. l'adjecva veure que no es podia superar la pritiu andalús. Si no hi fos aquest adjectiu , mera. I el problema fonamental, per a mi , no estaria tan subvencionada. Els és que aquesta gent estan segregats culAjuntaments cedeixen el terreny, però el turalment i socialment. Hi han contribuït propietari de tot el que es consumeix a els mitjans de comunicació, amb la falsa les casetes o s'exposa en els stands és creença - mitica!- que allà hi van tres miel Garcia-Prieto. Això no passa a l'aplec lions de persones, qüestió que és imposdel cargol, ni a la Patum , ni a les festes sible, fins i tot físicament! Es una mentida de Gràcia, encara que estiguin subvencionades. La Mercè l'organitza el mateix que va quallant, de tant repetir-la, i que aprofiten els politics per fer bany de masAjuntament, peró no t'obliguen a consuses "amb el poble" (amb la part "pobra" mir en un bar determinat. Els firaires i els del poble). I s'hi aprofita el mateix Garciare stau radors també en pateixen l'extorPrieto quan , a l'any 1998, amb la llei sió , pagant en negre un munt de diners. Pujals, posa el crit al cel i amenaça amb Tota la publicitat la paga Imatge i Comurecollir un milió de signatures contra la nicació de l'Ajuntament de Barcelona - l'Enric Casas-, Transports Municipals normativa lingüistica. A la FECAC se li

col'loca autobusos per anar-hi de franc. Durant deu dies hi ha una quarantena de casetes-bars, exempts d'impostos, on tot el que es consumeix és propietat del president de la FECAC . És que el negoci és tan lort que no caldrien les subvencions! A més , a la Feria no hi ha cap vida andalusa de debò, tot és en 'playback' i de músiques que poc tenen a veu re amb la música nascuda a Andalusia.

ven el que vol i és regentada per un restaurant, i la música és en directe. També hi ha una norma --<fe l'any 1980- sobre l'estètica de les casetes. La de Barcelona és bastant cutre! Només quan es feia a Barberà del Vallès tenia prou nivell. Ara , per no haver-hi cap control , qualsevol any hi haurà una infecció massiva per l'estat dels aliments, la música és enllaunada i el component social que s'hi veu és una barreja de lumpenproletariat i pijeria - En Manuel Delgada La cohesió social passa diu que a la Feria hi ha barcelonina. Per què , per la cultura , també la elements positius, com a part, aqui ha de durumba i el flamenco una manera d 'importar rar 10 dies i allà 6? alió que està bé de la Perquè aixi es fa coincultura andalusa, "deixant el guàrdia civil, cidir amb més festius . Els dies laborables la creu i el señorito" i no limitant el dret no hi va ningú! d'admissió ... S'hauria d'haver començat per identificar - Això és fals. És demagògia. A veure , la cultura andalusa amb les identitats la Feria de Abril de Sevilla, l'original. se compartides de les cultures del la va inventar el Narcis Bonaplata, amb Mediterrani. Ho hauriem pogut fer millor, un industrial basc, la 157 o 158 anys, identificant-nos, per exemple, amb i era una fira de ramat , de compra-venda aquesta cultura urbana -que no és ni la i, a la nit , feien foc i cantaven . Ara, és sardana ni les sevillanes- que podria red'una dimensió enorme, amb una superfipresentar la rumba catalana. Tenint això, cie com a trenta camps del Barça , no cal imitar els espectacles a la amb entitats tan lortes que poden brasilera. I això és aixi perquè pagar a l'Ajuntament el terreny n'hi ha hagu t uns quants que que ocupen per disposar de cas'han pensat que Catalunya setes privades , però coneixent és seva i que l'ús del patrimoni i del lerritori és exclusiu algú , s'hi pot entrar. A més, hi ha casetes públiques , d'institud'uns quants cognoms, cions i organismes socials. A i n 'han volgu t obviar el comSevilla tothom paga a ponent mestis, gitano, flal'Ajuntament en funció menco i tan autènticadel terreny, l'erari ment català que , públic no hi posa per tant , és tan res, cada caseta universal!

41 35

- I tu, amb la Feria què hi faries? La suprimiries? - No, la convertiria en una Festa de benvinguda de la primavera, de caràcter mediterrani. Ja n'hi ha prou , a més , d'identificar tots els andalusos amb Sevi lla! Per alguns --{je Jaén, Còrdoba , Granada , Malaga, Cadis" ,- és el mateix que si a Catalunya algú proposés imitar Madrid! L'Ajun tament de Barcelona hauria de treure la Feria a concurs públic, o bé formalitzar un consorci.

36

- Per acabar, quin missatge donaries al nostre públic jove? - Penso que s'ha de deixar clar que un dels elements claus de la cohesiò social passa per la cultura , En aquest sentit, reivindico la rumba catalana i la flamenqui tud "del Nord", aquest moviment que ha arrelat molt a l'àrea metropolitana , un tipus de flamenco hondo, amb molt rigor, amb gent com Miguel Poveda , Mayte Martin, Ginesa Ortega, Chiquelo, Cañizares, Duquende , Sara Flores." La via de la música fa de gresol de tot això, lligant les tonades anti-

gues amb els cants de feina de les Balears, de València , els cants lliures del flamenca que venen del fandango , les alegries de Cadis - que, de fet, són jotes!- Aqui hi ha una enorme via de trobada de la gent, d'integració de la pluralitat i la diversitat. Als joves d'aquestes zones metropolitanes els agrada molt Estopa o Ojos de Brujo, perquè, hi ha una part d'aquest component de flamenqu itud "del Nord". Vull aprofitar, també, per denunciar un pacte - hi ha documentació que ho prova- entre la FECAC i els arquebisbats de Sevilla - Carlos Amigo- i Barcelona -Marti nez Sistach- per revifar a Catalunya les processons! Deixant de banda l'aspecte estètic, pensem què significa això en uns barris en els quals alguns regidors públics -escollits en nom de tots i no d'una confessió religiosa determinada- presideixin aquestes manifestacions, al mateix temps que es nega a la població musulmana la possibilitat de comptar amb mesquites en edificis dignes. Això atempta contra la laïcitat i posa en perill la convivència a mig termini! \

la col·laboradl:

Violències inexpl icables

Sébastien Bauer Director adjunt de l'Aliança Francesa de Sabadell treballadors" (Lutte Ouvrière, desembre 2005) . Vet aqui el panorama francès , sis setmanes deprés dels esdevenimen ts. D'una banda, el govern de dretes i la seva administració , totalment convertits a les polítiques neoliberals de tractament de la violència i de la delinqüència, proclamen una "tolerància zero" de cara als electors , mentre estableixen , de fet, un llindar de tolerància de 450 a 500 cotxes cremats en una nit. De l'altra , una esquerra massivament guanyada per allò que els alemanys anomenen la Geselfschaltspolilik, és a dir per una lectura "marl'organització de la xisti tzant" de les societat en funció Sembla inconcebible que violències del node les re gles libeels responsables de la violència rals del mercat , vembre : per als inurbana siguin elements d'una tel 'lectuals orgàque ha perdut, al mateix temps que nics encarregats classe popular en revolta dels editorial s de la els seus instruprem sa francesa , és fa ls, ridícul i, fin s i ments teòrics , la seva capacitat de comtot, inconceb ible , pretendre que els joves prendre la societat. Aquesta esquerra responsables de les violències urbanes que es queda reduïda a comentar la polísón elements radicals d'una classe poputica govern amental, a reclamar més ferlar en revolta . Més sorp renen t encara: mesa , més policia , i a mostrar-se més l'extrema esquerra, que a França inten ta alarmista que el Ministre de l'Interior, ocupar el lloc deixat pel Partit Comu ni sta , aquesta esquerra critica amb més duresa que el Sr. Sarkozy les poques veus que i, per tant , intenta aparèixer com una reclamen una altra anàlisi pública dels força política "sèria" i "creïbl e", denuncia "alguns esquerranosos que presenten el esdeveniments, més enllà de la simplista que anomenen el radicalisme dels joves "la xusma ha cremat els seus propis cotde suburbi com un exemple a seguir pels xes, autobusos i escoles , l'ordre republicà L'1 de gener de 2006 , el telenotícies de les 20 h de TFl (el TN més vis t a França) fa un balanç de la nit de Cap d 'Any : 450 a 500 co txes cremats durant la nit, que vol dir "tan sols un centenar més que l'any passat" i això significa , segons la periodista, "un retorn a la normalitat", de la qual cosa el Ministeri de l'Interior se n'alegra. Per la seva banda , el Partit Socialista , que no comparteix aquesta interpretació, assenyala la seva inqu ietud respecte a la violència urbana. El Partit Comunista (o el que en queda) rep una bronca de la premsa per haver proposat

41 37

Concert al TM la Farandula Oivendres 3 de febrer

ISMAEL SERRANO Música a l'Estruch Dijous 16 de febrer

CURTMETRATGES Programa Za Sessió Womart

VIII CONCURS INTERNACIONAL DE CANT JAUME ARAGALL TM la Faràndula Organització: fundac ió Jaum! Aragall ¡ 4junhment de Sabadell

Divendres 24 de març

DESPACITO Andrés Corchero Dansa a l'Estruch

Divendres 31 de març

Imatge a l'Estruch Dissabte 25 de febrer

RE sa QUI EM canta Mozart

Concert al TM la Faràndula

CRIS JUANICO Presenta Jocs d'amagat Música a l' Estruch Dijous 2 de març

VELOCIDAD PERSONAL Helena lizari Dansa a l'Estru ch Oivendres 3 de març

TENIM UN PROBLEMA Direcció d'Ànqelllàcer Teatre al TM la Farandula Olumenge 12 de març

Organitzadó: Orquestra Slmfbnlca del Vallès I A¡untament de Sabadell

Divendres 7 d'abril

LA HISTORIA DE M' ENGRACIA MORALES I MARIPOSAS Serql Fiiustino I Nico Bai .. as Teatre i videoinstal ,lació a l' Estruch

Divendres 21 d'abril

LA flAUTA MÀGICA De W. A. Mozart TM la Faràndula Orc¡anització: Amits cie l'Òpera ci! Sabadell

Oimecres 3, divendres 5 j diumenge 7 de maiq

i moltes més propostes •••

esta en perill , cal prendre mesures definiaquests aldarulls han evidenciat i que és, tives contra la inseguretat". sens dubte , encara més impo rtant a mig No proposaré aqui una explicació del termini : per què l'esquerra no ha entès que s'ha produït en els suburbis de diverres, no ha proposat res , no ha indicat ses grans ciutats franceses al novembre: res? ¿Com s'ha pogut arrib ar al punt que caldria, per això , reprendre la història de una revolta popu lar, encara que sigui tan la creació d 'aquest lumpenpro letariat imviolentament absurda (ja que no podem migrat des dels anys 60 , mostrar com els oblidar que és una violència popular que pares dels amotinats d'avui han construit va contra el poble , en lloc d'anar contra la França dels el poder, o contra trenta gloriosos ' els rics) , no susciFracassos de vides que sense pensar realno poden adaptar-se al model de ta res més , per ment que s'hi insl'individu "empresari d'ell mateix " part de l'esquerra , tal'larien definitivaque una condemment, i com els na moral i una crige rmans grans han vist frustrades les seda a més repressió policial? O, per dir-ho ves temptatives d'apropiar-se de la cul tu d'una altra manera : què és una esquerra ra dels francesos mitjans. Caldria explicar que no té mitjans intel'lectuals per comles dificultats econòmiques, socials , escoprendre les revoltes populars? Què ha lars , les vexacions i el racisme en el mopassat des del 1968 perquè l'única expliment d'un contracte de treballo de buscació una mica seriosa sigui aquesta vecar habitatge , i més en general els lla antiga pseudomarxista proposada pel fracassos de vides que no s'aconsegueiPartit Comunista que no arriba a repre xen adaptar al model liberal de l'individu sentar ni al 4% dels electors? "empresari d'ell mateix", que gestiona els Evidentment , els fets són complexos seus estudis, la seva carrera, la seva fai la novetat és desconcertant: és cert , milia , i es veu recompensat pel poder de és difícil comprendre una revolta popular comprar tots aquells béns de consum quan crema els seus propis barris. I és pels quals la publicitat suscita saviament més difícil encara proposar una explicael desig. Caldria explicar, finalment, l'exció simple , accessible al públic en geneplotació cínica de la immigració a França ral. En poques paraules o en poc temps . En sóc testimoni . Però existeixen teories des de fa 30 anys, responsable de tots els mals segons el Front Nacional i una explicatives. A la dreta , les politiques i els periodistes que les serveixen han sabut part cada cop més gran de la dreta, eterna carrega d'una esquerra dividida entre recolzar-se en cinquanta anys de recerques liberals en polítiques socials un humanisme cosmopolita i el seu deure (G. Stiegler, G. Becker, etc .) i treure 'n alde defensar els treballadors amenaçats per la immigració d'un "exèrcit de reserva guns eslogans i principis explicatius prodel capitalisme". Entendre què ha passat pis per adornar els diaris. reclama un llarg i just estudi que pot canA l'esquerra, existeix l'arsenal viar completamen t moltes idees rebudes, intel'lectual a la disposició de les politii un informe exhaustiu que exposi tots els ques, i està ben fornit. L'esquerra france components del fenomen (econòmics, sa no tindria ni necessitat d'aprendre llencu lturals, socials, educatius , estètics - sogües per llegir alguns autors que li bretot, s'hauria d'analitzar el rol de la tepermetrien comprendre, més enlla dels levisió i del cinema en la construcció aldarulls de novembre, quines transford'una imatge , d'un model de comportamacions brutals estan vivint les nostres ment de la "xusma"). societats: podria trobar en alguns autors Però ¿és possible , en aquest curt esfrancesos (i , a sobre , no marxistes) molt pai intentar aclarir una altra qüestió , que material. Per exemple , si llegís Bourdieu ,

41 39

40

pod ria veure fins a quin punt la cu ltura i construcció d'una industria nacional no els seus cri teris de gust reforcen les divipoden ser objecte d'una política econòmisions de classe . Aprendria que les elecca digna d 'aquest nom . És aixi que es facions en matèria d'estudis, però també brica, des dels inicis dels anys 70 , una de lleure i de diversions, no sòn lliures , societat en la qual l'especulació financera sinó que estan socialment determinades, ès l'únic mitjà per mantenir o augmentar i la determinació respon a estratègies insel seu poder adquisitiu i en què, per tant , conscients de classe, gràcies a les quals el treball perd una gran part del seu valor. les diferències de capital econòmic es reHe fet classes al Mirail , en aquest suforcen mitjançant les burbi de Toulouse on diferències de capital les nits han estat partiHe vist com els joves social i cultural. En els cularment violentes : he menyspreen una vida que llibres de Deleuze , vist fins a quin punt els els porta a l'atur descobriria com el cajoves estudiants, fills d 'immigrats algerians , pitalisme és, per naturalesa, destructor de territoris i de llimenyspreaven la vida laboriosa dels seus gams , i produeix desarrelament i pares, que només els havia permès soviolència. En Foucau lt, trobaria una històbreviure abans de trobar-se a l'atur per la ria del poder i dels seus mecanismes i, resta de la seva vid a activa. He vist que les polítiques econòmiques tenen un imparticu larm ent, de la manera en què el neoliberalisme ha planificat una revolució pacte directe sobre el teixit social : renunsocial destinada a permetre l'adveniment cieu a la plena ocupació, suprimiu , per d'un món d'emprenedors individuals , les als pares més vu lnerables, la possibilitat accions dels quals seri en regulades pel material de fer viure la seva família. enmercat i la lli ure competència. Hi trobaria senyeu als fi ll s que el treball no aporta explicades les polítiques econòmiques i res i que la virtut consisteix a posseir (un socials fundades en una veritab le "fòbia Mercedes, un ROlex , la noia més bonica) , d'Estat" que es desenvolupen a i obtind reu una contra-societat en què els Alemanya des de 1948, a França des de nois de 14 anys fan la llei a casa seva, 1969 (excepte potser el breu parèntesi perquè amb els seus tràfics fan viure mi1981 -1983) , i a Europa des que ex isteix llor la familia que amb els subsidis d'atur el projecte d 'Unió. del pare. Per què , aleshores, no haurien Ara bé, és aquesta politica , són de cremar els autobusos que porten els seus pares a la feina? aquests mecanismes que han conduït a l'explosió de novembre de 2005 (sense D'altra banda, l'escola que , després oblidar el bosc que s'amaga darrere l'ard'haver constatat que havia fraca ssat en bre: el desmembrament del teixit social fer entrar els fills dels immigrats africans francès i europeu). D'una banda, des de en el motlle "els nostres avantpassats els fa 30 anys les polítiques econòmiques gals", ha decidit abandonar aquest mosegueixen el dogma neoliberal segons del , en lloc de reformar-lo, i doblegar-se el qual el mantenia les ordres terminants de les polítiment de la moneda ques escolars neolii dels preus són l'únic objectiu conberals: es tracta , cebible per un godes d'ara , d'oferir, vern : ni la plena a aquells que en teocupació , ni el benen els mitjans , nestar, ni la redistriunes "carreres" que bució de les riqueels asseguraran un ses, ni la lloc escollit en la so-

societat de manera que un mercat de lliu cietat de demà. Per als altres, els de les re competència pugui esdevenir el regu Zones d'Educació Prioritàri es (ZEP), els lador del conjunt de relacions socials, es que se sap que no en treuran res , una renu ncia a qualsevo l prog rama "d 'esquerespècie de guard eria fins als 16 anys: el temps d'escola es co ncep com una "in ra ", al mateix temps que es destru eixen els fonam ents històrics de la vida en cove rsió" de la qual l'individu en treu rà una certa renda en el futur que beneficiarà el mú . I, si al mateix temps, es manté un discurs tradicional d'esquerra, potser s'arpais . Com per a tota inversió, es tolera ribarà a enganyar els electors uns vin t un cert marge de pèrdues : però els estuanys, però es diants de les condemna a una ZEP no són idioL'absència de pensament politic esquizofrènia potes i saben mo lt d'esquerra condemna les revoltes lítica de la qual bé que fo rme n a ser insurreccions sense objectiu avui constatem part de la "pèrels efectes en dua seca" de la tots els partits d'esquerres europeus. societat. Per què no haurien de crem ar El primer d'aquests efectes , i el que les seves pròpies escoles? aq ui ens interessa , és la ceguesa proJa que han cremat les escoles dels pobres i els co txes dels pobres, els aldagressiva per a tots els fenòmens de marrull s de novembre no constitueixen un feginació , de pobresa, d'augment de les nomen de lluita de classes : d'acord . desigualtats que són conseqüència de les Però, encara que sigui així , l'esquerra no polítiques neoliberal s. Ceguesa també per a les reaccion s populars, amb aquest té res a dir? No caldria que algú expliefecte devastador : no essent ja capaç de qués, per exemple, que hi ha encara una explotació econòmica , i que , si la lluita de reflexionar sobre aquestes reaccions (ni teòricament, col·locant-Ies en categories, classes ha desaparegut , no és perquè ja ni pol iticament, incorporant-les en esno hi hagi desigu altats sinó perqu è els tratèg ies) no se'ls pot fe r costat , ni portarmecanismes i els simbols d 'identificació Ies a la consc iència de si mateixes . que feien que els antics explotats tinguessin consciència de formar una classe Privades de consciè ncia, aquestes reaccions cegues només poden ser violentes han desapareg ut ? La tasca històri ca de l'esquerra, des i mal dirigides, i és així com hem viscut al 2005 un aldarull bàrbar com el que desque existeix. ha estat sempre pensar en criu Émile Zola a Germinal : una còlera el fenomen de la dominació i proposar bruta de la multitud, en un estat pre-poliuna organització social susceptible de tic. Un cop acomiadat el marxisme, que disminuir-ne els efectes. En un tem ps, no ha estat reemplaçat, l'a bsència de l'esquerra ha estat marxi sta i la dominació s'ha pensat aleshore s en termes d 'expensament polític d'esquerra condemna plotació . El fet que l'esquerra francesa les revoltes populars a ser només insurreccions estúpides i sense objectiu • hagi deixat de ser marxista potser és bo, peró convertir-se al neoliberalisme, com ho han fet totes les esq uerres europees, implica deixar, en el mateix moment , de ser l'esquerra. En efecte, des del moment 1. "Els Trenta gloriosos" (1945- 1973) és una que es subsc riuen les polítiqu es educatiexpressió de Jean Fouraslié que designa. per ves , socials, econòmiques , fonamentades a alguns països, com França, uns anys d'exen una verit able fòbia a l'Estat. i que tepansió econòmica i d 'un cert benestar, fins al nen com a finalitat declarada modelar la crack petrolifer i la crisi energètica.

•

41 41

l'apunT

Pensament laic i científic en Cajal

Nicolas Brihuega Historiador

42

Les biografies del nostre històleg més universal , Santiago Ramón i Cajal (1852-1934) , donen escassa importància al paper jugat per la filosofia en la formació del seu pensament. Malgrat aixó, per a l'investigador aragonés, el coneixement i exercici de la filosofia enriqueix intel'lectualment al científic, en enfortir el que , molt gràficament, definia com la "musculatura" del cervell. Cajal va reaccionar ben aviat contra el pla d'estudis de filosofia pel qual es regien les institucions acadèmiques a les quals va assistir. Com en plena Edat Mitjana, l'assig natura s'estudiava com un simple apèndix de la teologia. Del rebuig a aquest model caduc va derivar l'aproximació de Cajal als lliurepensadors europeus que el clergat havia titllat d'enemics de la religi ó, la moral i els bons costums , com Cond ilac, Rousseau , Voltaire, Diderot , D'Holbach, Locke ... Com més irracionals i irreflexius eren els atacs als pensadors il ·lustrats , més gran era la curiositat que es despertava en el futur premi Nobel. Fill del seu temps, Cajal va créixer intel 'lectualment en l'entusiasta atmosfera científica del XIX , declarava la seva fe en el progrés i dignificava l'aventura del coneixement. L'idealisme filosòfic, consideraven els positivistes - i Cajal amb ell s-, havia donat eminents pensadors i encu-

nyat regles morals , però ni un sol invent pràctic que millorés les condicions de vida de la majoria . El segle XIX , segle de grans invencions, d'hipòtesis i teories re volucionàries , va modifi ca r profundament la vida quotidiana dels europeus, en enfrontar-los a un al' luvió de novetats que expressaven a la perfecció aquesta fe en la ciència que el co l· lectiu científic dels països més desenvolupats havia erigit en bandera. Confiança en la ciència i el progrés emanat de la seva pràctica, però també rebuig de l'idealisme filosòfic i de la seva pretensió de tutelar el coneixement i interferir indegudament en el seu desenvolupament. Solidari amb aquest esperit, Cajal va abraçar critica ment l'evolucionisme darwinià ("els principis del qual -escriu- em van seduir") i el positivisme, exigint, com ja aconsellés Kant , "més anatomia del cervell". "Què em proposo? -es preguntava Cajal- rebutjar qüestions inabastables i atacar la filosofia per la ciència . No més filosofia ni més psicologia que la basada en la ciència" . " ... explorar el nostre propi esperit per descobrir en ell les lleis de la naturalesa , ja només inspira sentiments de commiseració i disgust" (Records). La resposta de l'intel 'lectual i investigador compromès amb el seu temps - reflexionava Cajal- havia de recolzar-se en

questes cientifiqu es són creacio ns de la la ju sta combinació d'una voluntat fora del comú amb l'autodidactisme i, fin s i tot, voluntat i ofrenes de la passió". Sumades les seves potències a la raó , la volu ntat i l'autofinançament. En absoluta cohe rènla passió emmarquen el caràcte r d'un cia amb aquesta afirmació , els microscopensador obsessionat per la realitat, que pi s emprats a l'inic i de la seva carrera , igual que els Unamuno, Machado, els va pagar Gajal amb el seu modest saMaeztu , Ganivet o Ortega , sentia en el lari , i gràcies a que les seves habilitats en seu fur intern la necessi tat de despertar la fabr icació de plaques fotogràfique s li el seu pais d'una letargia de segles, van proporcionar una font d'ingressos traient el màxim partit d'unes energi es complementàri a amb la qua l sufragar les malgastades que seves investigacions. sem pre han estat Gaja l va desplegar "Es creuen triats per Déu latents, però ni aprofila seva obra sense i reserven els seus dons tades ni reconegud es ometre la denúncia a qui els garanteix el ceL .. " per generacions de pública del desinterès governants incapaços per la ciència i la cu ltura , presenl històri cament en totes les i temorosos de qualsevol producte intel·lectual capaç de remoure els classes socials del pa is. Especialment, fonamen ts de la seva existència com entre els seus governants, que (denuna classe ociosa, ciava en una co lumn a d ' El lmparcia~ : El titol, Els tónics de la volun lal, no és " ... es creuen triats per Déu i rese rven els seus dons no als qui prometen cultura, si- casual; la volu ntat intervé com catalitzador imprescind ible en la reacció del savi nó a qui els garanteix el cel". contra els dèficits de l seu temps en un Gajal va reivindicar un model d'investipais "on la mandra és més que un vici , gador cientific la pràctica quotidiana de l una relig ió i pueril s vanitats i preocupaqual estig ués reg ida per un conjunt de regies metodològiques recollide s en un text cions ... ens allunyen de la tasca principal : el cu lte a la veritat i la passió per la glòcabdal de l seu llegat teòri c: Els tónics de ria". El cientific (un heroi filantròpic que la voluntat. Regles i consells sobre invesconverteix la humanitat sence ra en destitigació cientifica. Còpia corregida i amnatàri a de la seva ob ra) té molt de rebel ; pli ada del seu discurs d 'ingrés en l'Acai, com tot geni , està obligat a nedar condèmia de Ciències Exactes , Fisiques i tracorrent i alterar aixi "el medi moral". La Naturals, les Regles .. . van ser editades seva comesa no és l'adaptació de les seen l'emb lemàtic 1898. ves idees a la societat "sinó l'adaptació de Es tracta d 'un a fidel expre ssió teòrica la societat a les seves idees" (Regles ... ). de les conviccions més sòlides , tant cienManifesta el seu compromis tifiqu es, com hum anes i fi amb el món i els seus semlosòfiqu es , del nostre blants per mitjà de la invesNobel , i fruit de dècades tigació científica : "el rumb d'obstinat esforç al serv ei d'una idea que rendi ri a òpque pot conduir-nos a una tim s resultats : " ... només en explicació racional i positiva els tenaços que la senten de l'home i de la natu ralesa que l'envolta", I prosseamb vehemència i en la virgueix: "saber, però transfortualitat de la qual posen tomar, conèixer, però obrar" . ta la seva fe i tot el seu És a aquesta norma a la amor". Sota aquest aspecte qual ha d'adaptar-se el veri - prossegueix Gajal- : "Bé pot afirm ar-se que les contable home de ciència \

41 43

44

L'art, una finestra al plaer Ricard Figueras Bonet

la creaciĂ&#x201C;

41 45

Ics rccomanacionS

llibreS La guerra Antonio Machado Denes, València, 2005 Recull d'articles i poemes escrits enmig de la Guerra Civil. publicat per EspasaCalpe l'any 1937, i desaparegut de totes les recopilac ions posteriors, Jaume Pont recupera, en una pulcra edició de Denes, les paraules d'Antonio Machado als seus conciutadans defensors de la Republica. El poela, ja vell i malall. es mantindrà fidel a l'Espanya que anomena cervantina. la genuïnament popular, gens catòlica, en el sentit sectari de la paraula, sinó humana i universalment cri stiana; al mateix temps

que combat l'Espanya que titlla de ca lderoniana, barroca

¡ eclesiàstica. L'humanisme d'Antoni o Machado és com el de molts dels seus con tem poranis d'inspiració simbòlica erística - paraula que no fig ura al diccionari , però que es refereix al Crist com a

home i no com a Déu , a la llegenda cristiana- i al mateix temps rad icalment anticlerical. Trobem aquesta opció filosòfica entre una part dels iniciats en la francmaço neria

a finals del XIX i co mençaments del XX , com un altre del homes fidels a la Republica fin s al darrer dia, Odón de Buen, Critica Machado el senyoritisme que es complau a ignorar la insuperable dignitat de l'ésser humà. I ens dóna una clau per a debats d'extraordinària aClualilal, com el d'al guns conceptes continguts al projecte de nou Estatut : "un pueblo es siempre una empresa futura. un arco tendido hacia el mañana". doncs vivim cap al futur. davant una inesgotable caixa de sorpreses, "que el mas hondo y veraz sentimiento del hombre es su inquietud ante la infinita imprevisibilidad del mañana". Humanista demòcrata, el combat antifeixista el porta a adreçar un discurs a les

joventuts socialistes unificades l'u de maig de 1937. Critica els joves vells que alimenten el feixisme en parlar dels "jóvenes pervertidos por la vejez: ra tas de sacristía , flores de patinillo, repugnantes lombrices de caño sucio". Humanista demòcrata, com deia, saluda amb respecte els joves socialistes unificats i. alhora que afirma no ser ni haver estat mai marxista, veu amb claredat que el socialisme, com a forma de convivència humana basada en el treball , en la igualtal dels mitjans concedi ts a tot s per realitzar-lo i en l'abolició dels privilegis de classe, és una fase inexcusable en el carni de la justícia. Un altre llibre que es llegeix amb rapidesa i amb delectació , completat per un munt de dibuixos de José Machado, una lliçó per a l'eternitat d'un home que veu darrere de totes les grans traïcions l'estupidesa de l'Iscariot. (JFP)

41 47

les l'ecomanacionS

Pcl ·HeuleS Lutero

48

Eric Till Alemanya. 2003 [121 'J (eslrenada a Catalunya desembre 2005J En Ull pais com el nostre, fill i hereu de la Contrareforma ca tòlica li sorprendrà una pel 'l ícula com Lutero desttnada a glossar amb un gran desplegament de mitjans i una acurada descripció

d'aquell temps la Reforma i la vida de Martin Luther (1483'1 546), paper interpre· ta t amb convicció per Joseph Fiennes. En tre els altres

actors, crec que l'espectador su rt especialment impressionat per Sir Peter Ustinov com

el príncep elector Frederic de Saxònia , protector entranya-

ble del Dr. Luther, i de la for· talesa de Claire Cox com Kalharina van Bora , l'esposa del teòleg alemany. La pel 'licula és plena de moments emotius per a un

lIiurepensador, com la declarac ió de Luther davant [a Dieta de Worm s l'any 152 1: Només si sóc convençut per l'Escriptura o per la raó pura i no per Papes i Conci lis que sovint s'han contradit entre ells, la meva consciència es captiva de la paraula de Déu . Anar contra la consciència no és ni correcte ni segur. No puc i no vu ll revocar [les meves teories] . M'hi mantinc. No puc fer una altra cosa. Que Déu m'ajudi. La pel·lícula resulta moU instructiva sobre la corrupció simoníaca de l'Església Catòlica Romana d'aquell temps (la venda d'indulgèn· cies , que encara es practicava a l'Espanya dels anys sei· xanta del segle xx!). sobre els absurds teològics com la reducció de penes al purga· tori explotats pel Vaticà per finançar la construcció de Sant Pere. i sobre l'heteronomia moral dels creients. subjectes aixi al poder de papes.

reis i emperadors. La traducció de la Biblia a l'alemany - prohibida i temuda per Roma- no només converteix a Luther en pare d'aquesta llengua , sinó en el simbol del comba t contra tots els fonamentalismes que ahir i avui volen conservar els textos sagrats (la Biblia, l'Alcorà) en versions inaccessibles per a la gent, a la que es vol impedir així tenir un criteri diferent al del clergat opressor. La revolució de Luther és un pas històricamen t molt rellevant en la lluita per la lli· bertat i l'emancipació del génere humà, se nse amagar que les revo lucions tenen també el seu costat fosc, el moment en que l'alliberament de l'esclavatge pot conduir a la violència i a la venjança fin s que la majoria d'edat conquerida permet restablir un nou ordre de les coses. (J .F.P.)

( \

/lIs1 l'uïu-\ (JS i S('I'('U lIiu{'( 's. "'S(¡Cit'/HIJ,"; i SCI'I'II {¡/l'Is, ('slill/('tH IJS i S('{'('U fdi('os

J: mO'i~

laic i progressista