Issuu

llibertaT

10è aniversari

l'evisLa d'esquet'l'es pCI' a la fOI'mació, la reflexió i l'agiLac ió políLicA ()Uélrl !,l'¡mcstre :1005 : ~.[)() ('IIl 'US

Numero 40 . Quart trimestre 2005 Director: Jordi Serrana Subdlf'ectof': Vicenç Molina Consell de redacc!ó Xavier Bretones, Josep Sellarès. Gemma Martin. Sant! Castella. Ferran Escoda. Montse Lopez, Antoni Castells. Jordi Miralles. Xavier Domènech, Oriol Illa. Joffre Villanueva. Espai de llibertat. AVlnyo. 44 primer. 08002 Barcelona e ~ ll1ai l ffg@lalc.org www.lalc.org Tel. 936011 644 Fax 9360 11 640 Ed!ta. Fundacio Ferrer I Guard l3 Impremta: Primera Impressió. S.L. Sabadell Disseny: Ferran Cartes / Montse Plass

Maquetació: Fundació Ferrer i Guàrdia.

Assessorament Imgüis tic: Montse López . Vicenç Molina

ReVista tmnestral. Preu: 3,50 euros. Subscripci ons : 14 euros/any. Dip6sl! lega l: B. 33.262 - 1996 ISSN: 1136- 1581 Espai de Llibertat es membre de l' Associac Ió de Publicac ions Periòdiques en Català.

La Imia ed itorial d'aquesta revista és el lIiurepensament. per tant, les opinions del consell de redacció. les Irobareu a I·Editonal. la resta d'opinions seran únicament responsabilitat de qui les firm i.

espai de llibertaT Sumari El punt de vista de Forges Editorial

La consigna Les utopies de cada dia Jordi Miralles

El poligràfic dels monogràfics Vicenç Molina

10 mlJs

Recull d 'entrevistes Gemma Martin

L'apunt El fi l de la història Jordi Serrana

El premi Fundación Lola Soler La creació 10 Tom Carr llibert at Paul Éluard Les recomanacions Llibres. Pel·lícules

J'ecris ton nom

Sur mes cahiers d 'ĂŠcolier Sur mon pupitre et les arbres Sur le sable de neige

editorial,

Espace de libertés

Quan érem joves i anàvem a veure què hi havia als altres països -n'hi ha que sempre han viatjat més que d'altres, no ens enganyem- sempre tornàvem molt acomplexats: tenien grans moviments d 'educació laics, escoles de formació , Comitès d'Acció Laica i revistes com Espace de Libertés. Quina enveja feien' De fet, com es pot veure, allò que es diu ',nventar, hem inventat poc. La qüestió és que moltes vegades hem hagut d'anar a buscar a fora el fil de la història que, a Catalunya, s'havia perdut.

Fa deu anys, quan vam iniciar aquesta aventura , el nom -Gom podeu imaginar- estava cantat: Espai de Llibertat. En aquell moment quasi tothom va fer el mateix comentari: durarà dos ntjmeros. De fet, com dirien els membres de l'Institut d 'Anàlisi Social i Polítiques Públiques de la Fundació , la mitjana de les revistes catalanes és de 2,37 , la mediana de 2,48 i la desviació estàndard de 0,003. Si us atreviu , pregunteu-los la diferència' La gent , però, es va equivocar: no comptaven amb un element fonamental de la manera de ser dels ferrerians: la constancia. 0, com va dir a un alt carrec en Romà Planas fa uns anys, "més val

10 i/n,!:';

que els facis cas , perquè no defalleixen, de tothom en qualsevol moment. La ressón molt pesats". posta virtual ha estat formidable. Si bé Espai de Llibertat ha estat durant n'editem 1.500 per número, les visites a la revista sumen 54.000 al trimestre. aquests 40 números l'instrument del moviment laic i progressista per aprenEn l'entrega del premi de la dre, discutir i elaborar una mena de corFundación Lola Soler de Saragossa el pus ideològic i, alhora, anar construint passat més de setembre a la Fundació consens sobre Ferrer i Guàrdia qüestions molt (vegeu pàgina 38), Espai de Llibertat diverses. un dels motius de la és un projecte altruista Hem tingut semconcessió era. prefet amb amics pre la preocupació cisament , el fet que la gent ens d 'editar Espai de enviï articles ... No és cosa fàcil , i. si Llibertat. La revista és, doncs, alhora aquests no ho fan , no compleixen els reflexió, aprenentatge, agitació , difusió, terminis, automàticament el consell de peró també i, sobretot, amistat. Un proredacció es posa en marxa. A voltes jecte altruista fet amb amics que commassa articles , a voltes massa pocs. partim un bagatge comú: promoure el Mirant ara en perspectiva veurem lIiurepensament, pel cam i de l' acció. com en les quasi 2.000 pàgines escrites i Ens ho hem agafat molt seriosament, els 500 articles s'hi pot trobar de tot. però alhora hem rigut com en poques lnternet ha servit per posar-ho a l'abast reunions hom pot riure. Ja se sap , si poses un advocat, un poeta, un historiador, un biòleg , una filòloga, un psicòleg. una farmacèutica, un antropòleg i un politòleg , pot passar de tot. Cal agrair, més concretament , la tasca d'alguns actors especials del projecte. AI

Sur les pages lues Sur toutes les pages blanches Pierre sang papi er ou cendre J 1écris ton nom

Ferran Cartes i la Montse Plass que, Fraguas , perquè ha aconseguit que, efecrevista rere revista, han aconseguit fer tivament , ens creiem que la revista és d'uns esborranys una revista de veritat important. En moments de defalliment hom pot pensar: el Forges dibuixa per a Quina diferència hi ha entre pocs mil·limetres amunt i avall quan es té El País i per a Espai de Llibertat! talent! Amb ells hem après a fer una I, per últim, els més importants: aquells que llegiu la revista. Ja se sap, revista blanca. A la Montse Lòpez i al una revista és la Vicenç Molina per gent que la llegeix. la feixuga tasca Reflexionar, promoure, I és clar, llegint-la de convertir actuar, des del lIiurepensament heu demostrat la escrits, a voltes i per tal de ser feliços vostra gran vàlua, semblants a la la vostra alçada pedra Rosella abans de Jean-François Champollion, en intel·lectual , la vostra enorme preparaciò, articles dignes. Una feina callada, consla vostra dimensió cívica i, molt especialment, la vostra amistat i comprensió de tant i poc valorada però que és un actiu en la qualitat d 'Espai de Llibertat. les limitacions del consell de redacció. A la Pepi Lòpez pel seu tenaç seguiment i En aquest 10è aniversari només ens persecuciò dels anunciants, peça clau en queda formular un desig: que ens envieu la viabilitat econòmica del projecte. AI articles, comentaris i crítiques i. sobretot, Quim Góngora , el nostre impressor prefesobretot, que sigueu feliços. I que en rit , que, tot i cobrar poc i tard , a més ens aquest espai de llibertat ho puguem ha brindat la col· laboració de 40 artistes, veure, llegir i viure! ~ donant a la revista un toc de creació necessari davant tanta lletra. I a Antonio

•

10 .1I1JS

, â€˘

10 anys publican idees

la con signA

Les utopies de cada dia

Jordi Miralles President de la Fundació Terra El temps inexorable és com la corda que ens suporta mentre ens despengem per un penyasegat. La consigna vital és que un bon descens és aquell que ens permet assolir la tranquil·litat d 'estar de peus a terra amb el minim risc. Però és evident que. si la vida és deixar-se anar per una cinglera de la qual en nèixer ens deixen a dalt del c'lm , potser cal propiciar que el descens sigui també el més ric possible. Estar viu significa que la corda vi tal resisteix al nostre descens.

Tanmateix, tenim l'oportunitat de vaguerejar per la paret escarpada i a la recerca d'altres detalls de l'ecosistema rupícola. Espai de Llibertal fa deu anys que desafia la força de la gravetat vital, per tal d 'animar-nos a passejar per altres aspectes capaços de transformar la nostra experiència quotidiana. El quart trimestre de 1997 va aparèixer la primera consigna i és evident que aquesta secció, amb

Sur les images dorées Sur les armes des guerriers Sur la couronne des rois

10 'I/l.lS 7

prop d'una trentena de col ·laboracions, es pot ja valorar com un manual in progress avançat de transformació activa de la societat , i que il·lustra les petites utopies possibles de cada dia. Rellegir i prendre alè per caminar

per als qui ens emociona l'ideari laic i progressista, que tan bé ressumeix l"'instruï-vos i sereu lliures ... estimeu-vos i sereu feliços ", és també una ocasió per repassar els diferents números editats. Aquesta és la consigna per aquest número: rellegiu i pregunteu-vos en què us sentiu satisfets d'allò que en el seu dia vàreu llegir i valoreu que era important.

Avui es parla molt del corrent "slow food" per potenciar la necessitat d'assaborir el menjar sense presses i amb Un manual d'estil de vida progressista ingredients fets amb amor, com una Si feu un repàs a les consignes publiforma de recuperar la pròpia essència cades, redescobrireu propostes per fer cultural, en alguns casos, de segles d 'experiència. En l'àmcamí en els ideals bit cultural també Som fills i filles del temps infinit, progressistes. des del dret a la mandra caldria reclamar el malgrat el nostre descens "slow book" per fins a l'opció per la inexorable per la cinglera vital... dieta vegetariana, evitar aquesta invapassant per sió inacabable de l'Europa sense constitució. Una de les lectures inabastables i pensades per primeres consignes ens proposava simdevorar de forma incessant. Cal fomentar, ni que sigui de tant en tant, la relectuplificar la nostra vida i ser més austers a ra d'allò que ens ha entrat pels ulls. Per casa. La bicicleta i moure's per la ciutat, ser lector caldria estar educat en saber sempre pensant que podem estalviar gaudir de les lletres. La fita dels deu anys contaminació i soroll anant a peu o amb d'Espai de Llibertat, a part de ser un goig transport col'lectiu, continua sent de rabiosa actualitat, tenint en compte que el transport suposa un 40 % de les emissions responsables de l'efecte hivernacle. Com fer les nostres oficines més ecològi-

Sur la jungle et le désert Sur les nids sur les ge néts Sur l'écho de mon enfance J'écris ton nom

ques i com introduir l'activisme ambiental d 'especulació socioeconòmica. Potser caldria pensar allò de: si la hipoteca et vol a casa, quedaven ben reflectides amb escanyar, hi ha la possibilitat d'associarpropostes com ara incorporar electrose per ser més forts. Cercar edificis en domèstics eficients, omplir les terrasses els quals un col·lectiu d'amics hi comparo balcons amb plantes comestibles, reciclar o separar selectivament la brossa teixen diferents habitatges podria permetre compartir algunes prestacions domèsi fer servir menys embalatges. Però, també , se'ns ha recordat no caure en les tiques bàsiques (rentadora, aparells de neteja , etc.). drogues de disLa utopia és saber aturar-se En definitiva, tenim seny, la importàna les nostres mans cia d'estar associat i assaborir amb joia una col·lecció de i pagar una o els moments viscuts, revistes a les que vàries quotes de llegits, sentits, riguts, plorats ... el pas del temps suport a projectes na ha fet perdre associatius , perquè ens permeten contribuir a la transformaactualitat en molts aspectes. Així, que rellegiu i assaboriu que sou fills i filles del ció social. Tot i que encara hi ha poca temps infinit, malgrat que el nostre desoferta, invertir els diners en fons ètics o tenir el compte en una banca ètica ens fa cens per la cinglera vital no ens permeti mai veure la utopia. La utopia o la immormés responsables dels nostres recursos econòmics, per escassos que siguin. talitat és, precisament, saber aturar-se i La invitació a compartir pis (no pas amb assaborir amb joia els moments viscuts, llegits , sentits, riguts o plorats: "slow life" animals domèstics o de companyia que, per als propers a ciutat, constitueixen una desencertada elecció) també constitueix una bona con10 anys, signa en un temps en què l'habitatge s'ha convertit en una de les principals eines

•

10 an,YS

a investigar-ho

coses de les que ens pensem Un mim ens ajudarĂ a descobnr

ci monogràfiC

El poligràfic dels monogràfics

Vicenç Molina Professor d'Ètica empresarial de la UB A partir del número 6 Espai de llibertat ha anat convidant tota mena d'amics, coneguts, saludats, desconeguts, experts, entesos, especialistes i comunicadors a fer una secció central que , d 'entrada , havia de tractar una determinada unitat temàtica. Unitat que podia, més o menys, reflectir el criteri que consisteix en l'eix central de la revista: fornir alguna eina per a la reflexió, l'opinió i. com a conseqüència,

Sur tous mes chiffons d'azur Sur l'étang soleil moisi Sur le Iac lune vivante JI eri OI ')1

també per a l'acció .. I fer-ho superant els límits de l'estricte emmagatzemament dins un sol tipus de camp de debat i, sobretot, transgredint les difoses fronteres (pràcticament oniriques) de l'anomenat Consell de Redacció ... Si sabéssiu com

10 8f1.lS

costa que aquests convidats escriguin alguna coseta -i, per damunt de tot, que ho facin a temps- entendrieu perquè els esforçats membres d 'aquest tan poc preuat Consell han hagut de mamar-se massa sovint la reiteració abusiva de les seves velles conegudes firmes! I el que s'ha fet, a grans trets, pot resultar indescriptible, com és lògic i natural. A petits trets, d'altra banda, podem fer-ne un repasset lleuger que ens situï en el nucli d'alguna de les nostres dèries:

al l'anàlisi de la realitat social i politica, des d'una òptica crítica i lIiurepensadora b/la defensa del mètode de la I,úcitat com a eina espiritual que fomenta l'accés al gaudi dels drets de les persones e/ la referència a les arrels dels valors republicans, en sentit ampli -i bastant francès. malgrat el nostre evident federalisme-

d/ I'acció pedagògica com a via de transformació d'individus i societats e/la reflexió general sobre les condicions de possibilitat d'una vida lliure, digna i feliç .. Què tal si en fem un petit seguiment, al llarg d'aquests deu anyets? Podria quedar d 'una manera semblant a això:

al "A vegades s 'empra utopia com a smónim d'una certa mena de folfia Ifeu. Peró em demano què pot ser més folf, resignar-se a acceptar tots els aspectes de la nostra realitat present que no ens agraden i considerar-los com inevitables, o tractar de canviar-los i millorar la nostra vida? (J. Serra). I, per això, "apostem per una República d 'homes i dones Ifiures, tractats amb igualtat i fraternalment solidaris entre elfs" (S. Castellà), fent servir "el federalisme universal, garantia de tota Ifibertat sense soldats ni clergues" (J.F. Pont) . Malgrat que "Hem perdut la principal arma politica del món il·lustrat:

Sur les champs sur l'horizon Sur les ailes des oiseaux Et sur le moulin des ombres J'écris ton nom

la pedagogia" (S. Castellà) perquè "la tirania del capital financer està portant a un desordre mundial cada cop mes profund i fora de control" (A. Castells). Però seguim afirmant que "abans de tot som essers humans bastant semblants" (J.V. Aguirre Gonzàlez) i que "els ciuta" dans no poden ser lliures si no poden ser Iguals en capacitat i poder de decisió" (A. Castells). Ens plantegem "les possibilitats de la democràcia interactiva enfront la crisi de la democràcia delegativa" (S. Castellà). I percebem que "els sistemes naturals han estat destarotats per la dèria de produir d'esquena a la natura" (J. Puig) , per tal com som "en la sindrome de la granota bullida" (J. Miralles) . I això acaba per cansar un pèl, no? Es aixl que "el dogma del treball es defensat pels qui controlen el capital" (A. Castells), i demanem "dret al treball per a les màquines, dret a la peresa per a les persones" 01. Molina) per tal d'evitar "que els nens aprenguin que, quan siguin grans, potser no hi haurà vacances!" (J. Serrana). Ara, una alegria important si que la vam tenir: "hem salvat la nostra dignitat i encara podem tenir-nos confiança " (X. Domènech) , vencent aquell "amb la seva mania d'uniformitzar el pensament i anatematitzar la dissidència, insultant a tothom" (Q. Toledo) , tot sabent

que l'la por és la cara i la creu d'una mateixa moneda" (X. Bretones) i que, a mès, "el pp ha reduilla despesa publica en protecció social i, per tant, ho ha fet malament, també, en economia; exemple Gescartera: 20. 000 milions fosos per bisbes i militars" (J. Serrano/G, Martin).

b/ Assumint que "el laïcisme é s un ideal universal d 'emancipació humana" (H. Pena-Ruiz), volem "una societat secularitzada, laica, l'única en què pot sorgir lliurement, in timament, la transcendència " (S. Pàniker) . Per ser-hi a gust, passar-ho bè: "l'humor és el simptoma d'aquesta bona salut laica " (S. Pàniker). "Ens correspon, doncs, unir els nostres esforços per reivindicar la grandesa i la dignitat de ser, simplement, homes i dones lliures" (J.F. Pont), afavorint "el reconeixement de l'altre, fins i tot potser per la seva diferència" (J. Otaola). Intuïm que "con tribuir a la laicització dels sistemes democràtics serà, també, indissociable de treballar per la pau" 01. Molina) i que, malauradament , "com deia el poeta Ala al Maari -mort el 1057-

10 all,I S

m 4D

\k< " , , "

els habitants de la terra es divideixen en dos, els que tenen cervell, i no religió, i els que tenen religió, però gens de cervell" (J. Serrana). I és que, "tal com expressava un indi lakota: la religió no es pot limitar a sermons i escriptures. És una força interior i exterior i exigeix la integració de territoris i pobles en harmoniosa unitat. La Mare Terra és comuna a tota la humanitat, els déus són una invenció del Poder" (J. Miralles). Fet i fet, com canta en Raimon "l'única seguretat, l'arrelament dels meus dubtes ... .. (P. Vila). Aixi, en l'espai públic "no s'han de construir mesquites amb diner públic. Ni sinagogues. Ni esglésies de cap confessió cristiana, incloent-hi, evidentment. la catòlica, ni de cap altra opció. Com tampoc no se n 'ha de finançar l'ensenyament" (v. Molina). "Només quan entenguem que en crear l'estranger com a diferent del nacional per defensar el que ara veiem com a privilegis, i en renunciar a l'universalisme de la ciutadania fem el joc a la dreta i als seus privilegis econòmics, podrem reaccionar i començar a construir una societat integradora i enriquidora " (J. Sellarès).

i reconeixent-nos en les nostres arrels , reclamades en veu alta: "No anem contra ningú, que cadascú faci el que vulgui amb les creences mentre no les imposi als altres, però volem deixar constancia que nosaltres si que en som, d'anticlericals, mentre ens calgui reivindicar el dret a la memòria, a l'altra memòria" (J. SerranoN. Molina). I és que "encara no s 'ha fet justicia a l'entorn dels qui van lluitar contra el terror governamental" (D. Marin) i no volem continuar pensant que "no hem aprés la lliçó d'aquests homes d'esquerres, models élics de comportament i els deixem que restin en l'oblit" (D. Serrana). di I en l'acció formadora hem intentat ajudar "una nova metodologia educativa en el lleure adaptada a la nostra societat, tot potenciant la seva millora, una fita que ens permetra educar infants i joves en IIibertal i per a la lliberta I .. (Carlota Martin). Hi ha qui proposa que "l'única manera d'iniciar un canvi real és disminuir i sobretot delimitar el paper de l'escola, tot combinant-ho amb un cre¡)<ement de la democracia directa, via el reconeixement

el Pensem que "cal transmetre un missatge d 'esperança social i optimisme humanista " (J. Reixach) sent qui som

Sur chaque bouffée d'aurore Sur la mer sur les bateaux Sur la montagne démente

10 ,111,1S

del poder i de les competències de les institucions civils" (J . Sellarès). Doncs, "més enllà de Summerhill hi ha una veritat permanent que Neill va expressar amb absoluta c/aretat: A les noves generacions cal oferir-los l'oportunitat de créixer en llibertat. Donar llibertat és donar amor. I només l'amor pot salvar el món. Mirat fredament el missatge pedagògic de Neill no és pas gaire diferent del dels llibres de Confuci" (J. Miralles). Per fer-ho bé cal evitar que "preocupi més el Teatre Nacional que l'educació d'adults" (J. Sellarès) i afirmar que "una opció centrada en la transmissió d'un únic codi de valors i d'una única veritat espiritual, anul·la molt sovint el dret a la formació dels infants i dels joves. No podem organitzar la consciència de ningú imposant els nostres motlles, ningú no en té el dre t" 01. Molina). Un model adequat és l'esplai: "A l'esplai hi ha un veritable compromis amb la finalitat de la transformació socia/" (M. Llapis), superant "els sistemes de premis i càstigs que normalment desemmascaren els nostres valors" (T. Sanz).

Per això "haver estat en un esplai és ser conscient d'aquest tresor la resta de la vida" (D. Horts).

el Una proposta permanent de reflexiò, amb la llibertat i la felicitat de les persones com a finalitat. D'una manera que impliqui "deixar enrere el treball compulsiu, gaudir de la virtut d'aprofitar cada minut de la nostra energia vital" (J. Miralles) , perquè "a més dedicació laboral, menys capacitat de reflexió, d'imaginació ... " (J. Miralles). Sense defugir allò del que sovint no es parla: "la mort ens ensenya a viure ... " (M. Bueno) pensant que "de la certesa de la mort, tan sols se 'n pot derivar un compromis ètic radical amb la vida. I esdevé inú til l'in tent d'encasellar en els dogmes allò que és, en essència, momentani, fugis ser" (V. Molina) . La conclusió n'és una afirmació positi va de tots els viaranys i matisos d'aquesta mateixa vida: "Com deia Wilde: puc resistir qualsevol cosa menys la temptació" (J. F. Pont) . I dels

Sur la mousse des nuages Sur les sueurs de l'orage

seus signes: "hi ha melics que miren enfora, n 'hi ha d 'amagats ... " (J. Serrano). Perquè "hem de construir al/ò que som ... i com a resultat és lògic i necessari que l'angoixa sobre què som i l'horror del buit exterior formin part de la nostra vida diària ... " (J. Sellarès). Sense posar estranyes barreres: "apos to perquè visquem el desconcert sense buscar receptes i només reivindico l'honestedat" (E. Valenciana) , per tal com "el que permet ser feliç amb el que ens envolta només es pot donar quan un és autentic, quan pot tenir les seves pròpies respostes a la vida, sentir de forma pròpia i creativa" (A. Duran , M. Pla, E. Rosauro, R. Sendra). "Créixer com a éssers humans és una aventura, és estar oberts a la vida i al pensament" IE. Rosauro). Un dia -cal ser autocritics i no tenir manies- hi va haver un monogràfic en què s'esmentava Blair com un possible exponent d'una nova percepció de l'esquerra. Blufff' Ni la més remota idea , vaja , de tot el que vindria. Sort que la Gemma va escriure alió que, segons

sembla, l'evolució posterior dels fets ha confirmat. Era en Jospin! -com en aquell acudit sobre qui és el cu nyat de la dona del teu germà ... - No era en Blair! Era en Jospin. De fet. ho sabíem prou ja aleshores. I amb aquest missatge darrer podríem incloure l'esperit d'aquesta tirallonga dels monogràfics, aspirant a la vostra bonhomía, tolerància i complici tat , que per algun motiu llegiu Espai de l/ibertat. Salut i per molts anys! "Jospin: l'escola és el bressol de la República. A més de la missió d'instrucció, ha d 'assegurar l'aprenen tatge del civisme. Des de la infància cal fer néixer i viure un profund compromis amb els valors republicans, la laiCitat en primer l/oc, el respecte pel bé públic, l'adhesió a una ciutadania activa i responsable, conjunt indissociable de drets i deures" (G. Martín) •

10 a ll,I S

•

Sur la pluie épaisse et fade J1écris ton nom

rrt~EO~~::H~!" Estatut d 'Autonomia de 1979

La proposta de nou Estatut

Reconeix Catalunya com una nationalitat.

Calalunya es una nació.

Estableix un Ilnançament que avui

El nou l inançament ens aportarà més recursos

es Insulic:ien!.

per a educació, sanitat, carreteres ..

Ha permès treballar en lemes importants

Ara, a més, té en compte: la Immigració,

durllnt 26 anys.

los noves tecnologies, la gestió de ports ¡ aeroports ..

Fomenta rus del català.

El català s 'iguala al castellà : tots tonlm el dret de parlar·lo I el deure de conèi.er-Io.

Parla de la Generalitat, del Parlament. del Govern.

Per primera vegada parla de la gent: dels Infants, dels Joves, de les doncs. de la gent gran ...

Els temps canvien . Canvia l ' Estatut. At}<lrf, tll hMliIl;j pe~~e'.a Arc I eu'o Aoan~ rd;(~p, edrtes Ara corro. ,,11 '-:1'11111 :',

NO"I "a OJb:o (k~, quI' ".11""1 j¡.::ro~ar l'Estal ... ~ fa 26 lIf1y~, If!!; coses nan can~lat '1')( 11 E" per a .0 Que .'.';1 rac(>';~l l ur. lI" [s~alul que sadapl ;:¡ ~r. no','( "nt-"._t::~S :alS Un r';I.t!.' lll.t' le"pOl"g ... a a reallliJ~ de la "l',J Catal"'''ya la Catal,"r1~a tlpl"p\) t! XX :>¡:rqut' ,>\111 Il:JJt> ttll"'"1pS Nous reptc~ Nm.. [sn: ...:

llli www.gel1cat.neUnOU8slalut

General it at d e Catalu nva

l'cntl'cvisLA

Recull d'entrevistes

Gemma Martin Directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia En les entrevistes publicades hi ha hagut un eix vertebrador que ha pretès relligar el component humà dels personatges amb la seva trajectória social i cultural. També els hem fet una mena de pregunta permanent, referida a allò que podrien transmetre a una part del nostre públic lector -els protagonistes de l'educació en el lleure-. Aquest recull d'entrevistes vol traçar una perspectiva general.

Vi ctor Alba, periodista i escriptor - Com es canvien les coses? - A cops. a batzegades i per carambola. Les coses no es canvien amb plans. El pla és per dir: això ens agradaria que fos així. Com hi anem? Com pots, a peu coix, arrossegant-te, amb empentes. No

Sur les formes scintillantes Sur les cloches des couleurs Sur la vérité physique J'ècris ton nom

10 fm ,l'S

ho saps. El primer pas per canviar ara les coses és que la gent arribi a la conclusió que cal que canviïn . No que les han de canviar, sinò que les hem de canviar. - Tu quines canviaries? - Les que diguin els joves.

- I tu qué els dius als joves? - Els diria que pensin en com fan les coses -les coses que fan- i que reflexionessin cap a quina societat sospiten que ens porten. El que fan, canvia la societat? O només els canvia la consciència? I si pensen que canvien la societat, que considerin com ho fan i cap a on la fan anar. I com tots els grups poden convergir, com els afluents en un riu. Hi ha una frase de Jean Jaurès molt bonica (la busca en un llibre): "L'important de l'aigua d'un riu no és a on va, sinó d'on ve". Tona Albareda , president de Cooperacció -¿quin missatge donaries als nostres lectors, als monitors i monitores, a la gent que treballa en el món associa tiu juvenil?

- Que siguin conscients que els problemes internacionals els afecten i que, per tant, cal adoptar una posició activa . No n'hi ha prou amb anar a les manifestacions, cal organitzar-se per tal de donar una resposta positiva a l'actual situació del món. Josep Maria Àlvarez, secretari general de la UGT a Catalunya - Què diries als monitors dels grups d 'esplai? Quins referents t 'han marcat personalment? - Que estan fent un gran treball, un treball semblant al nostre en el Sindicat , que no té prou reconeixement social, però que al final un ha de sentir-se bé amb un mateix . Des d'aquest punt de vista no hi ha cap dubte que els monitors d'esplai fan una aportació extraordinària sobretot perquè els agrada fer-ho i perquè creuen ens uns valors determinats. L'Ètica de la igualtat d'oportunitats està tan de moda com ho estava a principis de segle, les coses no han canviat tant. Sóc un gran admirador de la societat francesa per la seva capacitat de relació i el seu fort moviment civic. Sempre són a l'avantguarda i ens donen lliçons. Per exemple, les grans manifestacions que van fer l'endemà de guanyar la dreta en defensa de

l'ensenyament laic. Estem en una època amb moltes dificultats de referents. Una època que és complicada i alhora divertida. Si tens molts referents sempre tens la temptació de copiar massa; si tu has de fer sol, hi ha mès connotacions pròpies, més actuals i innovadores. Ara és el moment de marcar el món en què ens mourem el proper segle, el proper mil·lenni. Lluïsa Bertran, metge psiquiatra

- ¿ Quin consell donaries als nostres joves del teixit associatiu de la pedagogia en el lleure, que pretenen formar els infants en valors laics i progressistes? - Els proposo la lectura d'un paràgraf escrit per George Bernard Shaw "Este es el verdadero goce de la vida: ser usado para un objetivo que tú mismo conoces como importante, estar totalmente agotado cuando te arrojen al cajón de los trastos; ser una fuerza de la naturaleza en lugar de un pequeño zoquete febril y egoista, lIeno de malestar y resentimiento, quejoso siempre de que el mundo no se dedique enteramente a hacerte feliz".

Salvador Cardús , sociòleg - Som un moviment educatiu, el Moviment Laic i Progressista. A què ens recomanaries que paréssim atenció en els propers anys? - Que aguanteu , perquè el món és vostre, però encara no. Ja vindrà el moment de glòria, probablement és un model que s'anticipa al que vindrà. Parar atenció al tema de la immigració i de la diversitat cultural. és un terreny especialment interessant. La laïcitat us dóna una clau de resposta en aquesta situació, unes mans netes per intervenir. - Qué els diries als joves inquiets d 'un esplai? - No m'agrada donar consells i ho dec fer sovint. Que la vida associativa entre ells mateixos no es men¡¡i els objectius ideològics de l'activitat. Es cert que un es fa monitor per tenir amics, per relacionar-se i per buscar parella, però que això no es mengi el gruix ideològic i polític -en el millor sentit de la paraula- que ha de tenir un compromis d'aquest tipus.

Sur les sentiers éveillés Sur les routes déployées Sur les places qui débordent J . en! ton nom

10 all,).';

Josep- Lluis Carod-Rovira . secretari general d 'ERC

- ¿Quin missatge donaries a la gent jove, que és activa en l'educació en el lleure? - Jo els donaria un missatge d'optimisme. Perquè allò que d istingeix l'esquerra de la dreta és el doble con venciment, des de l'esquerra, que les coses no sòn com estan , i que poden ser d 'una altra manera , si volem. La voluntat humana és l'únic que pot fer anar les coses de manera diferent, que pot modificar el rumb de la història. Si som conformistes , si desertem de la nostra capacitat d 'alterar el ritme de les coses, és com si fòssim morts . Després, amb el pas dels anys, de vegades constates que potser no l'has encertat del tot amb el mètode però no pas amb els objectius ... AI contrari del què alguns diuen, que es tornen més conservadors amb els anys, a mi, personalment, i a molta gent que jo conec , de setanta o vuitanta anys, ens passa que, amb el pas del temps, més d'esquerres ens tornem . No hem de deixar que ningú parli per nosaltres, no hem de deixar als altres la nostra pròpia capacitat de decisió ... - Aixó vol dir que les persones només ens autodeterminem des de l'esquerra .. . - Doncs jo crec que si. I no tan sols ... També, potser, des de plantejaments

progressistes en els terrenys cientific, cultural i i!-lustral. És l'afirmació que tu, com a persona, ets l'únic responsable de les teves decisions i que, si vols, pots rebel 'lar-te contra un estat de coses que no t'agraden . Jo crec que això és el que ens converteix, als homes i a les dones, en persones lliures. I això es troba, òbviament, molt més a l'esquerra que no pas a la dreta. Miquel Comes , alpinista - Creus que l'esport és positiu? En el pla educatiu, com li ho explicaries a un monitor o a una persona responsable d 'un esplai, qué és positiu? - Clar, per a mi és totalment positiu . L'esport m'ho ha donat tot, la manera de ser feliç, la manera de gaudir de petites coses de la vida, de la natura, de l'en torn , de fer un esforç i sentir que el teu cos està en forma i que et sents a gust corrent i sentint-te viu. Jo penso que l'esport és molt formatiu. Jugar és una manera d'evolucionar des del punt de vista fisic i, actualment, això es deixa totalment de banda. Penso que és molt greu. Tot el que no aprenguis quan ets jove, des del punt de vista fisic, mala-

ment. Cal cuidar la ment, però també el cos. I el més important és establir un equilibri entre les dues coses .

Ho trobaran extremadament emocionant. És un element de reconeixement de la pròpia personalitat. Trobaran en el paisatge que les pedres parlen.

Gorka Espiau , portaveu d'Elkarri Ramon Folch , doctor en biologia

- ¿ què els diries als monitors i monitores de temps lliure, als qui participen en el teixit associatiu, als joves en general? - El conflicte basc, o la guerra de l'Iraq, representen una pugna total entre els qui creiem en els drets humans, la no violència i el diàleg corn a forma de relació politica enfront dels qui defensen les estratègies de la força. El desenllaç d'aquesta confrontació depèn de cadascun de nosaltres. Miquel Faura , arqueóleg - Dóna un consell als monitors. - Nosaltres no sorn els primers. Que reconeguin en el paisatge, sigui urbà O rural , els vestigis de la gent que ha estat al territori abans que nosaltres.

- Digue 'ns com motivar la joventut a participar pel progrés sostenibilista - És divertit. Això és molt important. L'espècie humana té la capacitat de riure's de la paradoxa, crec que és una de les coses que la defineix , I és una llàstima que no exerceixi aquesta capacitat; en definitiva. l'humor. Per tant, les coses si no són divertides, malament. Crec que l'anàlisi de tots aquests fenómens, l'enfrontament amb totes aquestes realitats , és summament divertida, estimulant.

10 an,rs 23

Forges, humorista - ¿Qué les didas a los jóvenes? - Que les estàn engañando ; que sí hay Futura y que lo exijan ... y que si no se lo dan, que lo arranquen de las garras de los poderosos. Nada de movidas de fin

Sur la lampe qui s'allume Sur la lampe qui s'éteint Sur mes raisons réunies

J 'écris ton nom

de semana en plan alcohólico-pastillata, eso es lo que quieren los poderosos para que los jóvenes crean que son libres y así poderles seguir prostítuyendo laboralmente. Que lo arranquen , insisto, porque el Futura es suyo.

Oriol Illa, president d'Acció Escolta de Catalunya

Josep Fontana, historiador

mena de tasques, els opressors que pensen haver vençut , i han decretat pel seu compte la fi de la història i la inutil itat de les revolucions, continuaran sense poder dormir cap nit tranquils.

- En el Moviment Laic i Progressista hi ha molta gent jove que fa tasques altruistes en els barris i pobles de Catalunya. Dóna 'ns algunes raons per continuar. - Els que no acceptem que estem vivint en el millor dels móns possibles, o no ens resignem a pensar que no es pugui esmenar res del que no ens agrada, no necessitem raons per a contínuar revoltant-nos i tractar de millorar el poc que es pugui. Fa uns mesos va morir una professora d'história que feia la tesi amb mi i ens va deixar un testi moni molt lúcid i conscient de la seva manera d'enfrontar la mort, partint de la idea que, si ella no era mes que una anella en una llarga cadena de gent que lluitaven per una societat mes justa, el que importava es que el combat continuava. Ella mateixa, ensenyant els seus estudiants a veure amb ulls critics l'explotació i la marginació que es produïa al seu entorn, havia creat les cond icions perquè continues. Parlant a professors d 'història al Brasil, fa un parell de mesos, els explicava que això m'havia ajudat a entendre que mentre hi hagi algú que continuï fent aquesta

- Ouin consell donaries a la gent jove que fa esplai o que fa escoltisme? - Mes que un consell , una demanda: que continuïn i que insisteixein en la tasca transformadora i educativa, perquè crec que és una de les potes fonamentals de la cohesió de les nostres societats. Cal una mica de paciència, perquè la tasca que es fa és importantíssima, per molt que es qüestioni, per interès , el fet edu catiu. Qui dóna sentit a aquesta tasca, qui la fa possible, qui la vertebra, no és l'Administració, ni l'escola, ni les grans federacions, són els monitors i els caps escoltes. Dolors Marín, historiadora

- ¿ Ouin missatge transmetries als lectors vinculats als moviments juvenils d 'educació en el lleure? - Hi ha una tasca necessària a fer: lligar la memòria al territori. Cal que els nois

Sur le fruit coupé en deux Du miroir et de ma chambre Sur mon lit coquille vi de J 'écris ton nom ci:

i noies de Catalunya reconeguin la geografia a partir d'aquells homes i dones que van ser protagonistes de la història col'lectiva. I hem de fer aparèixer els personatges anònims com a exercici de convivència cívica. Com dirien els antics excursionistes del CEC, cal reconèixer i observar per estimar el país, aquesta tasca la farien els anarco-naturistes als anys vint. I es pot fer ara a partir d'itineraris que segueixin les passes d 'aquells que van resistir en els anys més cruels de la postguerra. És una bona tasca educativa treballar en aquest sentit, fer sentir més propers els nostres avis i allò que els va tocar viure. Penso que cal treballar en l'educaciò intergeneracional, això fa valoritzar els altres, que prenguin importància dins les nostres vides.

li ha proporcionat una experiència en el seu si li serà més fàcil que adopti comportaments ecològics que un altre que no ho ha tingut. Potencieu-ho perquè la Mare Natura necessita molts humans enamorats disposats a canviar per fer-li menys mal que el que li estem inflingint ara. Crec que el Moviment Laic i Progressista està de sort de comptar amb una entitat atrevida, radical i compromesa com la Fundació Terra. L'esforç d'aquest viatge ha valgut la pena. Per altra banda, en la presentació que vàrem fer a casa vostra, 25 persones del vostre moviment es van comprometre a reduir 0,5 litres de gasolina cada més, és a dir, una quarta part de les 100 persones que es necessiten estalviant combustibles fòssils per eixugar la petjada ecològica del meu viatge. Gràcies i gràcies.

Jim M erkel, autor de Simplicidad radical - AI Moviment Laic i Progressista potenciem els campaments a la natura. Com ho valores? - Fantàstic. La mainada és molt receptiva als misteris de la natura i tal com passa amb els idiomes sòn més fàcils d 'aprendre de menut que de gran . L'impacte que causa la natura en un adolescent que se

Jordi Mirall es , president de la Fundació Terra - Qué en penses de l 'educació en el temps l/iure infantil i juvenil?

10 ¡¡n,rs 25

- És un espai únic per educar d'una forma diferent els infants i joves. Diferent en el sentit de qüestionar alguns dels valors conservadors que es perpetuen en la nostra societat a través de l'escola , la família i els mitjans de comunicació. Diferent en el sentit de donar experiència en la llibertat i oportunitats per prendre decisions. Diferent en el sentit d'instruirlos en la participació. la col·laboració i la solidaritat.

- Tradicionalment els esplais han realitzat co/ónies. Les cases de colònies en aquests moments funcionen com hotels on t'ho fan tot. El llibre Compartir amb la natura és una reivindicacIó de l'acampada. Per qué? - La major part dels esplais treballen en l'àmbit urbà. Per relacionar-nos amb la natura, que viu a fora de la ciutat, primer ens cal despullar-nos de forma que els nostres sentits s'aguditzin. L'acampada és fer front a un medi nou amb humilitat. Només amb una actitud no prepotent podem copsar en tot el seu esplendor els valors de la natura. La natura , tanmateix , no és un espai per sobreviure sinó un espai per aprendre , un espai per excitar els nostres sentits. Essent més sensibles

Sur mon chien gourmand et tendre Sur ses orei ll es dressées Sur sa patte maladroite J 'ècris ton nom

també serem més capaços de resituar el nostre lloc a la biosfera. De fet , Crec que no hi pot haver ecologisme sense un sentit profund de sentir-se part del planeta. Les colònies s'apropen massa a la idea de seguir castigant la biosfera. Isidre Molas, senador

- ¿ qué els diries a la gent jove, als monitors amb els quals treballem? - Sigues tu. No deixis mai que els altres siguin per tu. I sigues generós amb els altres: procura no trepitjar. Vicenç Navarro, catedràtic i director del programa de polítiques públiques , UPF - Què aconsellaria a la joventut? - Que participi activament en la politica, i no només en les ONG. Em frustra aquest apoliticisme que detecto en la joventut. que cau en el passotisme i/o en l'apoliticisme, la qual cosa té idèntiques conseqüències. - Però, com contesta a aquells joves que no estan d 'acord amb els plantejaments i projectes polítics existents?

- Que no es pot confondre política amb religió. La religió és un proiecte totalitzador en el qual has de tenir fe i estar d'acord amb la majoria del dogma. No és així amb la política. Jo, quan miro retrospectivament la meva vida, crec que he estat d 'acord només amb un 50 % del que recolzaven els partits polítics o governs als quals he assessorat. Amb el Partit Demócrata dels EUA estic d 'acord només en un 40 %. Amb el Partit Socialdemòcrata Suec, amb el qual també col·laboro, en canvi , estic d'acord en un 80 %. Si hagués esperat a estar d'acord al 100% amb els partits abans d'intervenir en política, mai no hagués fet res. Sempre m'incomoda el llenguatge utòpic d'algunes opcions politiques per ser un llenguatge gairebé religiós. Durant molts anys he viscut a La Sagrera, el barri obrer per excel·léncia de Barcelona, on els meus pares van viure i morir. Aquella experiència, i l'enorme respecte i estima que tinc pels meus veïns , homes i dones normals i corrents, és el que em motiva a desitjar un canvi , ràpid i ara, dins del possible , per millorar la seva qualitat de vida. La gent normal i corrent , la majoria

de la nostra població, gent que encara té greus problemes en la seva vida quotidiana, requereix que es resolguin els problemes amb què s'enfronta. El discurs utòpic no ajuda a resoldre aquests problemes. En realitat, és important i urgent intervenir avui i ara per ajudar a resoldre aquests problemes de la quotidianitat. pressionant per aconseguir-ho dins d'un projecte de canvi guiat per principis tan bàsics i elementals com: distribuir els recursos per a cada persona segons la seva necessitat i aconseguir aquests recursos de cada persona segons la seva habilitat. Aquest principi continua sent un principi clar, concís i realitzable, no només en un futur sinó ara. Salvador Pàniker. filòsof i enginyer - Quin consell donaria a /a gent jove sobre com afrontar l'espiritualitat en una vida viscuda com una aventura irrepetib/e? - Es tractaria d'aprendre a viure aquí i ara, valorar el present , prendre-li gust al que és difícil, que vol dir conciliar l'esforç creatiu amb l'espontaneïtat. Les coses profundes sempre són , per a mi , l'articulació de conceptes contraris. Una perso-

10 (llIys 27

La informaci贸 juvenil Una aposta per la qualitat i el treball en xarxa

na molt enèrgica, per exemple, però que sigui molt bèstia, no m'interessa, ha de ser capaç , també , de ser suau i dolça. I a l'inrevés, només suavitat però sense personalitat, tampoc no m'interessa. Ara, donar consells no m'agrada. A qui demana el sentit de la vida, no se li ha de respondre. Això ja ho deien els mestres zen. Quan a un li van demanar pel sentit de la vida, va respondre clavant -li una bufetada a qui preguntava: "per preguntar sobre el sentit de la vida; i si no m'ho haguessis preguntat, també te l'hagués donat... per considerar-me mestre".

fórmules per suprimir aquest període de la vida, en què no ets ni home ni infant (riu), ets en una edat intermèdia monstruosa, ets en un buit que pot ser creatiu si tens curiositat , però això no hi és sempre. Mantenir la curiositat em sembla importantissim. La joventut d'una persona es mesura per la curiositat que té. Si has perdut la curiositat ets un vell, tinguis l' edat que tinguis. Si aconseguíssim mantenir la curiositat, prendre-li gust al difícil, viure l'aquí i l'ara i ser creatius sense interrupció, ho tindríem bastant més bé.

- I com superar el dolor i les frustracions davant les expectatives que no sempre podem complir? .. tot i que això potser és massa occidental.. - Si un és creatiu sempre, si un té autoestima sense interrupció, si realment li prenem gust al que és difícil, aleshores

Abel Paz, escriptor.

tenim confiança en nosaltres mateixos en

tota situació. L'adolescència és una edat molt difícil, terrible ... Se 'ls ha de donar confiança, que és el que no tenen quan comencen a imitar. Moltes cultures passaven directament de la infantesa a l'edat adulta mitjançant un ritu d'iniciació, i aquí aquest pas dura 15 o 20 anys. Vostès que es dediquen a això haurien de buscar

- Què diries als joves? - Els diria que s'asseguin a reflexionar i que deixin les discoteques tranquil· les. Que reflexionin. I que aprenguin a fer l'amor, que no en saben. Que agafin ll ibres i estudiïn i que facin més poesia. Es un moment de reflexió i aprenentatge. Que es preguntin què volen fer en aquesta vida. Estem aqui per dir sí a tot , o hem de canviar les coses?

Sur le tremplin de ma porte Sur les objets familiers Sur le flat du feu béni J'écris tOll nom

10 an)'s 29

Tinc molta esperança en els joves , penso que van comprenent poc a poc. Anem sortint del túnel.

ria, i que vegin què pot donar la vida de si. En lloc de fugir de la realitat, com fan, que es posin a dins i la coneguin.

- Cap a on? - Cap a la vida. No podem viure com vivim. El capitalisme està en crisi i no sap com sortir-se'n. Estic content per una cosa, per primera vegada anem tots al mateix barco. El multimilionari està tan fotut com jo que no tinc un duro. Perquè el planeta se'n va a la merda. La tècnica ha creat un món que no sap on va . Ara han fabricat una ovella. Acabaran per fabricar tios i ties, no perquè siguin millors que nosaltres sinó pitjors.

Jordi Petit , secretari general de la ILGA

Conxa Pérez , dona treballadora i llibertària - Què diries a la gent jove? - Jo els diria que aprenguin , que coneguin i estudiïn bé la història, i que vegin què pot donar la vida de si. En lloc de fugir de la realitat, com fan , que es posin a dins i la coneguin i estudi,n bé la histò-

- Si un monitor s 'adona que hi ha un adolescent que està descobrint la seva sexualitat i pateix, què li recomanaries fer? - Aquests temes no es poden tractar només de manera global , sinó que el monitor o el mestre ha de saber trobar un marc de relació amb aquell nen o amb aquella nena compensatori de la descompensació -si és que n'hi ha. Aquesta situació es pot manifestar de maneres molt variades, amb el rebuig dels altres o amb la introspecció i l'a'11Iament del nen. En cada diagnòstic caldrà una intervenció diferenciada, perquè crec que hi ha d 'haver una intervenció individualitzada. Gonzalo Puente Ojea , ambaixador d 'Espanya - Què recomanaries als joves compromesos amb el treball de formació en el

temps lliure des d'una perspectiva laica i progressista? - No serveixen de res els bons desitjos que es quedin en discursos buits de filantropia social. Cal combatre amb profundes reformes institucionals dirigides a la progressiva, però urgent, eliminació de l'explotació econòmica, la corrupció moral, la intolerància ideològica i política, i el racisme creixent. Parlant clar, el preu d'aquestes dràstiques reformes hauran de pagar-lo , sobretot, les classes dominants i els poders opressius de tot tipus. per mitjà d'audaces politiques fiscals redistributives i de decisions expropiatòries que corregeixin les inhumanes lleis de ferro del mercat lliure i la violència institucional. Hi ha recursos materials suficients per vèncer la fam i protegir la salut. I el preu de tot això, repeteixo, hauran de satisfer-lo les classes i grups que "en tenen" en favor dels que "no en tenen", És escandalós i repugnant presenciar en el món el creixent abisme entre l'opulència i la misèria,

Ascensión Tejerina , Gran Mestra de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola - Qué hi trobaria un -o una- jove laic i progressista en una lógia maçónica? - Davant el retrocés de les religions tradicionals, el revifament d'alguns fonamentalismes amenaçadors, la desconfiança en el progrés, segurament pels riscos econòmics, socials i ecològics, n'hi ha que es refugien en el nihilisme i en el sentiment de l'absurd de la vida, però també els qui plantegen noves exigènc'les ètiques. Les institucions docents es preocupen per formar en una sola dimensió , sense implicar cap compromís existencial. La maçoneria pot oferir als joves una metodologia per fer front a aquestes grans qüestions, per assumir el seu propi projecte de vida i per inscriure les seves dimensions espirituals en una pràctica que en podriem dir d 'espiritualitat laica,

10 ¿/I1,I'S

Sur toute chair accordée Sur le front de mes amis Sur chaque main qui se tend J1écris ton nom

Joan Tugores, rector de la Universitat de Barcelona - Què aconsellarieu als joves associats? - Els diria que s'associïn especialment quan són joves. quan tenen força i energia, perquè quan siguin mès vells i vulguin viure més sols i tranquils ho podran fer només en funció d'alió que quan , de forma associada i enèrgica, hauran aconseguit mentre eren joves. Per tant, associeu-vos, per fruir de joves i també, a més, com una inversió per tenir un futur en el qual sigueu lliures de continuar associats o no.

Elena Valenciano , eurodiputada - Des de la teva experiència, qué dius als joves que participen de la vida associativa? - Doncs que hem d 'aprendre a jugar en el nostre camp, que és més gran, que és el de la Unió, el de tots els seus pobles. La cooperació farà possible una Europa dels ciutadans i no dels mercats. I no ens hem de deixar enganyar pels governs que no tenen cap interès en afavorir la

connexió, l'intercanvi, el coneixement i la participació dels ciutadans i de les organitzacions. Marc-Aureli Vila , advocat

- I a la gent jove d'avui que els diries? - A la gent jove d 'avui els diria que són com la joventut de sempre, i que no facin massa cas dels vells, que no vol dir no respectar-los. Avui dia l'experiència té un valor relatiu, el que ha d'interessar és l'experimentació , que ès ciència, investigació , perquè l'experiència canvia segons el temps i la dinàmica social. Quan jo estudiava física teniem un professor que ens deia que la diferència entre la física i la quimica ès que la fisica tracta de la matèria fins a la particula , i la química això ho divideix en molècules i àtoms , i acabava solemne dient i l'àtom és indivisible. Després he hagut d'aprendre, al llarg de la meva vida. que l'àtom és divisible completament, és una font d'energia. Sí, l'experiència és cosa de la vida viscuda, pot servir; però els joves que

Sur la vitre des surprises Sur les lèvres attendries Bien au-dessus du silence J'écns ton nom

mirin de guanyar-se el futur, que vol dir formar-se, i avui dia , aquesta és la gran diferència amb altres èpoques en què l'experiència tenia més valor, hem de mirar d'estar, com diuen els francesos a la page constantment. La geografia que ensenyava el meu pare, per exemple, és molt diferent a la geografia d 'ara. Si jo porto ulleres per veure millor. penseu quanta gent quedava inútil per al treball perquè ja no hi veia, i no hi havia ulleres encara. És això el que s'ha d'explicar als joves, pot estar bé això del rock and roll , que a mi em mareja completament, però quan Xenofont va escriure la retirada dels deu mil, explicava a l'Àgora d 'Atenes hi havia uns vells que deien: "aquests joves d 'avui dia no serveixen per a res", quan estaven fent la millor retirada que s'ha fet mai al món.

Joffre Villanueva , secretari general de l'MLP

- Dóna un consell: quin missatge donaries a la gent jove de l'MLP? - En primer lloc, que facin les coses amb cura, perquè si no tindran problemes i els seus problemes són els meus, i jo no vull tenir-ne. Imagina't els maldecaps de totes les entitats de l'MLP (més de cent!) concentrades en un pobre secretari general. Parlant seriosament, com a bon secretari general recordaré que l'MLP té un lema, que apareix a la contraportada d'aquesta revista. Són paraules sàvies

••

10 a".,, , 33

ENTORN, S( ci ês una InletaUVa d·esplac. constrlulda com a cooperallva nula de tJebafl associa I I consumidors que realma serveis soclOeducallJS pet als seus assotJals I tercen ell general Iniciativa d'esplac ENTORN neu en el SI d'EsplaIs Calalans. amb Eri nom d ESPlASH! cap a l'any 1988. AI cap de 4 anys es conslltuelx com a cooperativa per Iai de diferenciar els serveis profeSSIOnals i els volllllans de l'assocIacIó. manlenml la vinCulacIó a parttr dels socis

1 Assessoreu vas. Per tolS aquells prolecles professIOnals que puguem realitllr amb wosaltres

2. Participeu feu nas saber les vostres prapos les do serveiS, millores en els que reahllem. necessitats•. ,.

consumidors. El 199J es fUSIOna amb AREC. cooperatIva de sllmlars ab/ecllus fo rmada entre esplais de Badalona. adoptant defimllvamenl el nom

d'ENTORN. sccl. OEMOCRATICA l ....tl' "Gtto¡; toOJ)tf.lJ"a es post" mn1l!lle:n clot .. d'un ple con'.1III IItlllnl ,*,*fitc.s .mb

I. PIf1ltlpHlé ClI! 'alS III sotll. CATALANA

Treb.llem 110' I Im lis clUladans d, C.,.lunYI du d. 1'11f,IIIMnt IClc.1 d.l, nUlrU UlUli I I. Id.,Ilhua6 tultlAallf\IIlI'tS Ib lII'ilpII.

INNOVADORA R.soIIm crullVlI!lIIfIt _ /llUSSlIIIS que Ib cant'1S IOCIOI¡'~ fI1I~ KIII.tlllll ~II1'1IIl1 lis fltUflOS lducalaJ' I lItoanr1l1 ' lI.S

EXPERTA Arill',,,¡j de mt3

la anys

solucioni tOn!f8llldn

d·~l pe'*-olllS

en Itlmuu

olnn

Dn sam

~lhJ1U

PROGRESSISTA POffllt1 I

¡.

pr'cuel

l4I.nllllel .mb EFICIENT

Wl1jlrluflll

Ii MavI""n!

un ldelfl qui 8111

Llit

I P,ourluIIII

Ens dollm d'Uf\I DI'UI"I!11tl6 UllUClutlll, I prvllSJlontl pII g.lnlA' la sfllvinel' dtls nostJl!S

....'"

ENTORN, sccl Avinyo, 44 , 2n . 08002 Barcelona Tel 9330261 62 . Fox 93 301 9694 entorn@entom .org I www.enfom ,org

""fii((,/;h.J.

J'alllln'f

El fil de la història

Jordi Serrana Director d'Espai de Llibertat Tot i que les construccions sempre han de ser noves, cal que es construeixi sobre els fonaments del passat (Eric Hobsbawm) ... 0 , dit a la manera de Pi i Margall: tradició passada pel tamís de la raó. Una potent organització com la nostra. el Moviment Laic i Progressista. no es pot fo namentar sobre quatre idees creades del no res per persones ben intencionades, que creuen haver descobert la sopa d 'all a cada pas. El problema que te niem -i que, en certa mesura. encara tenimels ciutadans repub licans i d'esquerres, és que ens pensem que podem basar la nostra acció sense recórrer al fil de la história, que ens relaciona amb aquelles

persones i organitzacions que ens han precedit. Una penyora més del franquisme que no solament va esborrar de la memòria la 11 República, sinó que ens ha deixat en blanc de tota la tradició lIiurepensadora catalana des dels inicis de la revolució liberal. En aquest apartat de la revista hem intentat descobrir el que sabien (Max Aub) o, almenys, unes petites pistes d'aquest IiI. Ara s'ha posat de moda la recuperació de la memòria històrica. Quan ningu no en parlava, nosaltres vàrem dedicar-hi molta atenció, fin s i tot hi ha tres entrevistes a vells lluitadors:

Sur mes reluges détruits Sur mes phares écroulés Sur les murs de mon ennui J'ecns ton nom

10 i/II,IS

Conxa Perez, Victor Alba i Abel Paz. bració d 'un espai catalanista, republicà I potser en els propers temps hom i d 'esquerres com Josep Llunas i Pujals, un magnific periodista -tan contemporas'adonarà que cal anar encara més enrere: els vells lluitadors de la guerra ni!- impulsor de la I Internacional, Eudald i la postguerra no van sortir del no res, Canibell, un impressor il·lustrat, ànima de sinó que, alhora, eren hereus d'altres ... bona part del teixit associatiu barceloni, I ens hi hem dedicat a fons. i Gabriel Alomar, precursor desconegut Tot comença d 'una de les fonts sempre abans del de l'humanisme Els vells lluitadors de la guerra que hom imagina. liberal i socialista, i la postguerra En el nostre periple, amb l'eina d 'una no van sortir del no res hem començat amb cultura poèticament transformadora com Abdó Terradas , la primera generació de lIiurepensadors a clau. I en Francesc Layret, l'advocat catalans. El segueixen els federalistes dels obrers de Catalunya, el defensor de Francesc Pi i Margall i Narcís Roca sindicalistes perseguits, l'amic de Lluís Companys. I Buenaventura Durruti , l'hoFarreras, les aportacions del qual són , me d'acció , l'heroi de bona part de les avui , d 'una completa actualitat en el nostre debat polític. El ventall de les esquerclasses populars catalanes que s'ho van res s'amplia amb el moviment obrer i el jugar tot per lluitar contra el feixisme. Pel feminisme de Teresa Claramunt i Angeles camí, ens hem apropat a debats històrics López de Ayala. sobre l'urbanisme amb Cebrià de Montoliu i Ildefons Cerdà. I, per la lògica I les diverses expressions de la lluita de les fidelitats, hem recalat al sempre per l'emancipació de la classe treballadora: els publicistes, agitadors de consciènimprescindible Ferrer i Guàrdia -que vam cies i homes compromesos amb la vertereivindicar, també , quan això no era gens fàcil en aquest pais i en aquests temps' No ens hem tancat fronteres, com no podia ser d'una altra manera en una revista fraternal com aquesta, i hem trac-

'~~~~"'.,/"

~ -~."".~"

tat de la Institución Libre de Enseñanza, nent fidelitat al poble i a la democràcia .. . La seva mort, un onze de setembre de d'Hermenegildo Giner de los Rios, peda~ 1973, és un baptisme de foc per a molts gog humanista, lliurat als seus alumnes companys de la generació de resistents i a la tasca general de renovació educatidel tardofranquisme. va, i Fernando de los Rios, una de les Queda molt per "descobrir" , redescofigures més emblemàtiques de l'opció brir: Robrenyo, Xauradó, Puigblanch Iliurepensadora en el socialisme espani tants d'altres que, en els propers númeyol. ros, anirem rescaI Manuel Azaña, tant de l'oblit. de vegades poc Retem homenatge als que en Continuarem valorat ens han precedit en la lluita per i poc reconegut, aquesta tasca , no una societat més lliure i més justa com a intel·lectual per ser esclaus i com a politic, del passat, sinó bon exemple dels valors de tolerància i per fer-ne una lectura Iliurepensadora, és a dir, per valorar alió de positiu pluralitat en una possible Espanya de i de negatiu que ens ensenya la història. tots ... I més enllà hi ha hagut espai per a Piotr Per traçar futurs que, encara que imperKropotkin, el princep anarquista i fectes, apuntin a noves maneres de Aleksandra Mikhajlovna Kollontaj, critica construir-nos les utopies quotidianes i les de primera hora de les deformacions del utopies col· lectives. Unes i altres indissoleninisme. Per a James E. Lovelock ciablement unides. i Rachel Carson, pioners de la consciènRecuperant el fil de la història, però, cia ecològica, Cario Rosselli , ànima del retem homenatge a aquells que ens han socialisme liberal italià , Victor Serge, miliprecedit en la lluita per aconseguir una tant llibertari i escriptor, i l'inoblidable societat més lliure i més justa • Salvador Allende, testimoni de perma-

•

Sur l'absence sans désir Sur la solitude nue Sur les marches de la mort J'écris ton nom

10 an,\'S

ci pre mi

Fundación Lola Soler Blanquez

La Fundació Ferrer i Guàrdia ha rebut el I Premi Lola Soler Blànquez, en la seva primera edició 2005 i en la categoria "d'Entitat associativa" . També han rebut el guardó : "Trajectòria vital" , Santiago Carrillo " Dona progressista", Maria Teresa Fernàndez de la Vega "Lluita social" , Pedro Zero lo "Educador juvenil" , Enrique del Toro "Administració pública", Oficina de Cooperació al desenvolupament del Govern d 'Aragó.

El premis Lola Soler Blànquez han estat atorgats per la Fundació Lola Soler Blànquez de Saragossa, que pretén mantenir viva la memòria i l'exemple militant de la Lola. La Lola Soler, militant social, sindical i politica, va promoure desenes de projectes associatius, des de l'esquerra i la laïcitat, fins a la seva mort, per accident, als 33 anys. La Fundació Lola Soler Blànquez ha instaurat aquests premis per tal de projectar els valors que van formar part de la seva acció personal i associativa.

Sur la santé revenue Sur le risque disparu Sur l'espair sans souvenir J'ecris ton nom

10 'lIlys 39

••

En l'emotiu acte que va tenir lloc al Palau de Sastago de la Diputació de Saragossa, el 16 de setembre de 2005, per tal de presentar la Fundació, es va llegir el següent:

"Si usted coge un folleto de la Fundación Ferrer i Guàrdia leera: Aprended y seréis libres; asociaos y seré is fuertes, amaos y seréis felices. Que en el año 2005 una entidad asociativa recupere y asuma semejante declaración de principios merece un respeto evidente. Que esos postulados se hayan convertido, ad emas, en una acción de años. fructifera, capaz de impulsar y aglutinar en su entorno un entramado de proyectos que son referencia en el conjunto del Estado español merece recompensa pública. Y es que los gestores de la Fundación han sabido aglutinar esfuerzos, creando el movimiento lalco y progresista catalan; publicitar los principios laicos, editando la revista Espai de Llibertat; publicar

Jibros y manuales esenciales para la acción colectiva; dar soporte a movimientos infantiles y juveniles; o reflexIonar sobre los principios éticos y politicos de una izquierda desorientada. Premlando a la Fundación Ferrer i Guàrdia premiamos una acción política que recupera a los librepensadores de finales del siglo XIX. Que hace suya la tradición de una izquierda que lleva mas de un siglo tratando de fortalecer redes sociales que permitan la dignificación humana. Se premia el esfuerzo diario. cotidiano , de aquellos que conciben la política como la acción colectiva para la transformación , para la mejora de la calidad de vida" \

10 un,l S

Et par te pouvoir d'un mot Je recommence ma vie Je suis ne pour te connaitre Pour te nommer

~:~

~iK~~ 路 '~

10 an.rs 43

路 libert茅

10 Tom Carr

la el'caciĂ“ )V

r I

o /

Llibertat

Paul Éluard Traducció: Marc Granell

En els meus quaderns de classe En el meu pupitre i els arbres En l'arena en la neu Escric el teu nom En totes les pagines llegides En totes les pagines blanques Pedra sang paper o cendra Escric el teu nom En les estampes dau rades En les armes dels guerrers En la corona dels reis Escric el teu nom

En la jungla i el desert En els nius en les ginestes En l'eco de la meua infantesa Escric el teu nom En les meravelles de les nits En el pa blanc de les jornades En les estacions núvies Escri c el teu nom En tots els meus bocins de cel En l'estany sol florit

En el llac lluna viva Escric el teu nom En els camps en l' horitzó En les ales dels ocells I en el molí de les ombres Escric el teu nom

En cada glop d 'aurora En el mar en els vaixell s En la muntanya enfollida Escric el teu nom En la molsa dels núvols En les suors de la tempesta En la pluja espessa i fada Escric el teu nom En les formes fulgurants En les campanes dels colors En la veritat física Escric el teu nom

En les En les En les Escric

senderes despertes carreteres obertes places que desborden el teu nom

En el llum que s'encén En el llum que s'apaga En les meues cases reunides Escric el teu nom En el fruit trencat en dos De l'espill i de la meua cambra En el meu llit conquilla lliure Escric el teu nom En el meu gos llépol il tendre En les seues orelles alçad es En la seua pota desmanyotada Escric el teu nom

En el trampoli de la meua porta En els objectes fami liars En el foc glorificat Escri c el teu nom En tota carn que es brinda En el front dels meus amics En cada ma que s'allarg a Escric el teu nom En el vidre de les sorpreses En els llavis atents Per damunt del silenci Escric el teu nom En els En els En els Escric

meus refugis caiguts meus fars enderroca ts murs del meu tedi el teu nom

En l'absència sense desig En la soledat nua En els marges de la mort Escric el teu nom En la salut recobrada En el perill esfumat En l'espera sense memòria Escric el teu nom I pel poder d'una parau la Torne a començar la meua vida Només he nascut per conéixer-te Per anomenar-te Llibertat

les recomanacionS

lli bl'eS El aventurera c uerdo M em o rias (1 977- 1981) Maria Onaindia Espasa, Pozuelo de Alarcón,

2004. Mirando atnís D e las lila s de ETA a las li st as del PSE Tea Uriarte Edlciones B. Barcelona,

2005. El segon volum de les memòries de Maria Onai ndía i les memòries del seu amic Teo Uriarte venen a con tribuir al co neixement (tan d ificil!) de l'Eu skadi més actual, des del discurs palitic de dues persones extraord inariament honestes que descobreixen el significat de la trad ició liberal en la construcció d 'una societa t democràtIca. Ona\ndia i Uriarte. militants an tifran quistes, con demnats a mort a Burgos co m a membres d 'ETA l'any 1970. amenaçats pels assassin s de la banda fins al darrer d ia d 'Onain dia (amb escolta a l'hospital on va morir de càncer) i havent vist la mort de tants amics seus. eliminats per les seves co nviccions democràtiques. El lector català laic i progressista farà bé de llegir

l'experiència vi tal d'aquests dos homes d'esquerres, que beuen de joves en les fonts del nacionalisrne, del catolicisme i del marxisme-leninisme, per militar en la seva maduresa en la socialdemocràcia, i condemnar rad icalment el nacionalisme foral ista i segregador del PNB i dels seus companys de viatge. L'habitual d istància dels ca talans respecte al que succeeix a Euskadi, una certa sim patia per tots els colors del verd que cantava Raimon i, fins ¡ tot. la recent dèria de reivi ndicar el concert econòmic fora l com la darrera innovació pol¡tica. es posen seriosament en qüest ió després de llegir la diffcj l vi da quot idiana de dos demòcrates en un entorn hostil. De dos homes que, el dia de la m ort del seu amic Fernando Buesa, van haver de patir amb indignació no c ontinguda c om els militants del PN B sortien al ca rrer a defensar Ibarretxe, en com ptes de plorar la mort del seu co nciutadà. o de guardar un silenci respectuós . Onaindía i Uriarte den un cien la tradició anti-jl·lustrada del nacionalisme basc i la seva im permeabilitat a la

revolu ció francesa i a les seves conseqüènc ies en la construcció d 'un món basat en l'humanisme i no en la raça o en la religió . Tenen raó . L'herència de Sabina Arana és una forma terribl e de feixisme i de terror, de neteja ètnica per la mort o per la por, de fo ment -des del bressol - de l'odi a l'estranger, que co nstitueix et pitjor enemic de la república i de la pau . El d iàleg. el famós diàleg del que parlava Ernest Lluch -mort per la gent amb la que volia dialog ar-, el diàleg que, sovi nt, reclamem des de Catalun ya com un ins trument de mediació, només prosperarà el dia en què una majoria de ciu tadans d 'Euskadi no solament abandoni qualsevol temptació de segregació entre "ciutadans" i " nacionals" (la proposta balcanitzadora del pla Ibarretxe). sinó que es congregui en el si d'una república d'iguals. 0, dit d' una altra manera. el d ia en què els conciutadans d 'Onaindia i de Uriarte segueixin els passos del cami inteHectual proposat amb la seva vida ¡ el seu exemple per aquests dos homes bon s. (J -F. P)

10 anys 47

Ics rccomanacionS

llei ·HeuieS Arcadia

Cons tantin Costa-Gavras. Coproducció hispano-fran co-belga, 2005.

La darrera pel·licula de Costa -Gavras, mestre del ci nema polític no re nyit amb la direcció d'actors ni amb la cap acitat creativa, ens torna a situar enmig de l'angoixa contemporània: Competir, compet ir, compe tir ... ! Competir fins a la mort .. . I és ben bé així, en aquest cas. Aquest és el mIssatge clau d e l'amo del món , déu de l'univers: el mercat. al qual cal adaptar tots els recursos -incloent-hi. òbviament, les persones- i totes les possibles maneres de vincu lar-se amb la realitat. Competir, com petir i com petir, sempre, quan ets al damunt de la piràmide i et tro-

bes en el cen tre de la vida laboral i professional. per tal de cont inuar-hi . I també quan el monstre t'expu lsa, mitjançant una bonica reconversió, una lògica deslocalització o una ben primmirada reestruc turació: al carrer, busca't la Vi da i, si vols trobar fein a un altre cop , emmerd a't fins al coll maximitzant la competitivitat amb tots els teus possibles rivals que, afectats del mateix mal. també en volen trobar una. Així, ni parlar de soli daritzarse amb aquells que pa teixen el mateix efecte de la globalització embogida I del capi talisme salvatge, ni parlar-ne de cooperar amb algú per fer algun inve nt més oportú i captivador. Res de res, competir fins a la fi, exterm inant i arrabassant tot el gue calgui . Tot. ho en teneu? Es a dir, tot ! José Garcia fa una interpretació mo lt eloqüen t, en una trama que arri -

ba a ser d 'intriga policíaca, d'aquest paroxisme de la societat occidental - i oriental , i d'aqui, i d'alla ... - amb tocs de comicitat que desvetllen la lúcida ironia dels qui ja sa bien quina és l'arma amb la qual in tentar com b atre aquesta fira de les merave lles. És la ma teixa d'abans, i, per tant. ens en contin uem entoten!. Què faran els alts executius, els depredadors de persones i de béns, els cam pions del campi qUI pu gui ? Doncs això mateix que explica Costa-Gavras: mantenir-se com petitius fins a la mort ... Què farem els altres? Pensar que la vida és moU rnés important que no pas el triomf professional, l'èxit laboral o l'enriq uimen t, i riure. Combatre'ls, i riure . Intenta r ser més aviat soli daris i cooperadors. i riure , I veure-hi més enllà, sense renunciar al somriure. Òbviament! (VMO)

( \

li"

II/"Uv誰u-\ i s,'/" 'l/ /lil/f'('.'. assIIl'il'I/-\ liS i ,,('l'l'U In/'I". ('slil/l('u-\ u,

i S('/,CII {dims

moviment laic i progressista