Espai de Llibertat - núm. 38

espaide llibertaT 1'('\'isLa (l'csqU('I'rCS p(,1' (l la rOI'Ill(lció, la l'el'l('\iü i l'agiLació polític '\ S('goll I rilll('~1 1'( ' :WO:ï :t:lO ¡'U!'O'"

38

1';1 IlIollogrMic: Trcballar menys, \. i ul'e m i 11M? L'(,IILrl'\ isLa: .Iim i\ k rkel. ¡\ulo!' cie 1~(J(/ic¿¡1 sillJfJliciLY La col·I"lloració: ¡';nzo Marzo, l';r!cly Bon Le

Numero 38 Segon trimestre 2005 Director Jordi Serrana $ubdlrectol Vicenç Molina

Consell de redacció David Sempere. Xav ier Brelones.

Josep Sella res Gemma Martm.

Santl Castellà. Ferran Escoda.

Montse López. Antoni Castells .

Jord i Miralles. Xavier Domènech.

Onol Illa. Joffre Villanueva.

Espai de Lllbenat.

AVlnyo . 44 primer. 08002 Barcelona e-mall ffg @lalc ,org www.lalc .org Tel. 93601164 " Fax 936011 640 Edita.

Fu ndaclo Ferrel

I

Guàrdia

Impremta.

Pnmera ImpreSSió, S.L. Sabadell

Disseny' Ferran Canes I Montse Plass MaquetaclO Fl.mdaclo Ferrer I Guardla AssessoramenlllngulstiC: Montse Lopez Vicenç Molina

ReVista trimestral.

Preu : 3.50 euros.

Subscripcions: 14 euros/any.

Dipòsit legal' B 33.262-1996 'SS N: 1136- 158 1 Espai de llibertat és membre de l' Assoclaclo de PublicaCions Periòdiques en Catal a

La Ilnia edltonal d'aquesta revista és ellllurepensarnent. per tant. les OPInions del canseU de redacció. les trQbareu a l'Edltonal. la resta d'opinions seran un Ica ment responsabilitat de qUi les firmI.

espai de llibertaT Sumari Editorial

2

El punt de vista de Forges

3

La consigna Santuaris per a pregàries orgà niques?

Jordi Miralles

5

La reflexió Dels símbols natu rals de la propietat Josep Sellarès

9

El monogràfic : Treballar menys, viure millor?

11 La fi de la centralitat social del treball Antoni Castells Duran 15 I nosa ltres que ens creiem les 35 hores l Orlo/fila De Lafargue a Ke ynes: dues raons per a una raó global 17 Vicenç Molina 21 Malgrat tot: ens fot Xavier Domènech 24 De la conciliació d'horaris Jordi Serrano L'entrevista Jim Merkel Jordi Miralles L'experiment El consell de redacció La col ·taboració Un òrg an consultiu necessari Enzo Marzo Islam i laïci tat Eddy Bonte

27

34 35

39

L'apunt Se lecció de textos d'Odón de Buen Joan-Francesc Pont

42

La creació ¿Nuevo orden ?

Barco

45

Les recomanacions Llibres

47

38 1

editorial,

.. .1 ara a qui haurem de donar les gràcies?

2

dri a no parlar-ne .. , Si aquest home ha Fins i tot a les televisions públiques contribuït a fer d'aquest món allò que és , (públiques!) cata lanes i espanyoles s' ha comen tat, a bastament , que el difunt movol di r que també se li ha d'alribuir resnarca absolut de l'Estat vaticà, darrera ponsabilitat en l'augment de les diferènremi niscència dels codis medievals d'orcies socials i econò miq ues, el sotmeti ga nització d'un espai polític -pe r petit ment a codis d'interpretació de la realilal que sigui ... no fa ltaria més l - havia deixat exclusivament mediàtics i buits de capaci tat de raonament (en això era un exen el món contemporani una herència inabastable de treball per la pau , la lliberpert), el retrocés de les llibertats civils i la tat, la solidaritat, la necessitat de defendign itat... És com si sar els minims esEl desaparegut monarca calg ués, a més a pais de lli bertat perdel Vaticà ha estat més , donar-ne les sonal i de dret al un aliat immillorable dissens que sem blagràcies ... Algú en dódels fonamentalismes na més? Tot i qu e els ven estab lerts cap nostres amics crisallà al final dels anys tians de base s'han encarregat de denun setanta, just quan ell va arribar al poder. ..

Aquest darrer pontifi cat ha capgi rat els ciar tot el que és , de debò, i sense cap tímids intents d'obertura a una comprenpretensió falsament teòri ca , denunciable.

Si que és veritat que hi havia hagut una sió de la diversitat humana que, ma lgrat coi ncidència en la defensa de la pau en tot , havien protagonitzat els seus anteel moment de la guerra de l'Iraq, tot i cessors immediats, i ho ha fel renunciant que, co m sempre, el Vatica mai no havia a qualsevol mínima dosi d'humilitat humana o intel,lectual. Han torn at els gosat criticar les arre ls de fons de l'univers polític, mediàtic i cultu ral unilateralistemps, amb aquest mandat, de la Inquisició (Co ngregació per a la Doctri na ta que tan t havia contribuït a edificar, Perquè, si alguna cosa havia estat de la Fe) més intolerant i més fermamen l armada contra els uns (aquell s que interaquest desapareg ut cap de l'Esg lésia catòlica no és altra que un aliat immillorapreten un missatge evangèlic en clau de compromís amb la sort dels desvalguts, ble dels fonamentalismes repre se ntats com ara alguns capellans de l'Amèri ca per la Thatcher i en Reagan (no deu ser llatina) i els altres (és a di r, gent com nocasualitat que els tres són els herois explícits del primer video de la Fundació saltres) , Per no parlar dels editors del FAE S, llumeneres emblemàtiques de l'azCodi da Vinci , que tan contents deuen narisme més fosc) , De la llibertat , de la estar amb els darrers advertiments de la Cú ri a sobre la inconveniència de llegir solidaritat i de la dignitat, potser més va l-

j

el punt de visla de FOI'geS

4

segons qu ina mena de literatura. Aquesta de vista fos la clau de volta de la signifiés l'Església que santifica el fundador de cació última d'una realitat inefable. Vaja , l'Opus Dei , que ignora el sentit del terme tot plegat , pornografia dura , com diria el reconciliació (Ep!. .. que l'any 1991 van nostre benvolgut Salvador Pàniker. Això reconèixer l'error comès amb Galileu de llençar als morros del món la idea que Galilei!), que menysprea els qui gosen hem vingut aquí a patir, que cal assumir atrevir-se a pensar lliurement (encara que resignadament el dolor, que no podem siguin cri stians, com en Küng o en transformar les estructures, sinó limitarCasaldèliga, perquè de qui era amic era nos a obeir. que cal callar i que és bo d'en Pinochet), que vol oferir el patiment a la segu ir cobrant dels divinitat - com si ells Per la moral del dolor nostres diners - dels de ho sabessin!, com si han tornat a l'ostentació tots- per impartir la seen rebessin el fil directe des d'un explícit va doctrina, i que nega obscena del patiment el dret d'algunes permés en ll àl- no és més que obscenitat porsones a optar per les seves pròpies vies d'accés a la felicitat. nogràfica , renúncia al pensament, tergiI que defensa el bisbe Paul Marcinkus , versació del minim respecte a la dign itat dels esperits i dels cossos de les persoper tal que no pugui ser encausat per la justícia civi l, després de la seva implicanes. Moral del dolor... Per cert , potser seció en operacions financeres que acaben ria hora que algú de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió es planteamb un forat de 260 milions de dòlars i un banquer penjat sota el pont dels gés alguna possibilitat, també , renunciatiFrares Negres de Londres. va, al voltant d'aquesta qüestió , no?

Aquesta ha estat l'època en què s'ha Perquè, tant si les darreres re spostes potornat a l'ostentació obscena del dolor den ser o no alguna cosa més que un rai del patiment (cosa ben lliure, d'altra conet de dubte , interrogan t i recerca en banda, assum int els possibles comportala vida interior de cadascun de nosaltres, el que sí que volem deixar ben clar, com ments sadomasoquistes que rauen imp licits en una certa interpretació de la doca mínim, és que volem respectar prou la dignitat pròpia i aliena com per afirtrina religiosa) i a la difusió d'un missatge que inten ta abastar la "" I. ' mar que, almenys nosaltres, no resta de la societat, no tan sols hem vingut aquí a patir. Volem la comunitat dels propis deixar-los -i que ens deixin , per creients, com si aquest punt tant- en pau \

la consignA

Santuaris per a pregàries orgàniques?

Jordi Miralles.

President de la Fund ació Terra determinades pràctiques seNomés heu de fer una volta xuals o d'estimulació eròtica. per diferents cases i pisos i desEntenem per pu rificació interna cobri reu que. en un perce ntatge la d'evacuar els exc rem ents límolt elevat, l'espai més lluminós quids i sòlid s d'una complexa i en el qual el disseny és tot esactivitat metabòlica que , com topeterrant és el "bany complet".

Les activitats que s'hi duen a tes , depèn de ls ingredients que li donem. Val a dir que aquesta terme són elementals. encara activitat vital , la dig estiva, a la que bàsiques : saneja r el cos , qual li segueix l'excretora , no externament i internament. Per està exempta de patologies que al sanejame nt extern hom es compliquen l'acte físic d'evacuabanya , s'hidromassatja o es dutció i. per tant , origen de transfixa (el més ecològic) . També es guracions internes . L'experiència demospot fer un minisanejament per a les parts tra que , si bé en molts casos hom podria més castigades del cos: el cap. les mans està rient i seguint una conversa sense i els genitals. Per a cadascuna d'aquesproblemes mentre defeca, vaja com si fos tes activitats de neteja dèrmica el bany un acte socia l més , en molts d'altres es està conven ientment equ ipat. Per adquirir pot convertir en un calvari muscular o en aq uesta puresa epitel ial, la nostra socieuna tem pesta olorosa que pot destrossar tat ha generat un conjunt d'estàndards , ja el propi interessat. sigui en el dissolvent universal emprat (de L'ecologisme no té res a fer En definitiva, que ens trobem davant d'una moment l'aigua) , en si no cuidem els llocs activitat que ha de els productes com pleper al sanejament del cos se r considerada amb mentaris (sabo ns, un grau de pudor gels) i en els estètics o de conserva ció (c remes i altres). Val a molt més alt que el d'intercanvi de saliva en la coneguda morrejada , i del qua l en dir que, si bé aquesta és una pràctica en resulta un transvassa ment de líquids vigeneral intima , diguem que el nivell de tals entre els cossos sacsejats per les pudor és baix pe r a la majoria dels renhormones amoroses. Estarem d'acord tats parcials o totals. Tanmateix, els aspectes d'aquesta purificació no volen ser que buidar el treball dels budells afectats per algun trastorn que causi una diarrea objecte del motiu d'aquesta consigna.

Volem centrar-nos en la purificació interdescomunal, ben segur que exigirà el màxim nivell de pudor possible i l'espai na que es fa en un acte íntim i per al qual més polit i pur que paguem trobar perquè la pudor és , fins i tot , més alta que per a

38 5

Viladecans amq,la , diversitat

l'evacuació liquido-material acompanyada mes ambientals de totes les contaminacions que afebleixen el planeta, de les fà de gasos mercaptans i altres no alerti el briques , passant per la dels cotxes pripersonal. Per això. ens cal un espai reclòs, impol·lut. i inspirador, a banda vats i acabant per la de les piles botó (per no ser exhaustius í pesats) comend'airejat o perfumat convenien tment.

Finalment . necessita d'un eficaç sistema cen en els lavabos públics , o dit en altres paraules , en un concepte pervertit del d'a utoneteja perquè no en quedi el menor que és la purificació interna de l'evacuarastre de l'activitat excretora esmentada. ció intestinal (d'altra banda imprescindible En li, i per no allargar-nos. aquest espa i de purificació interna, autonetejat, es coper gaudir de bona salut). Costa de creuneix com a trona, tassa re que aquesta actitud del WC . comuna, o can de netedat. pulcritud.

Hem progressat molt Felip Vè (la denominaespiritualitat. .. que terespecte a la seguretat nim en el lavabo de cació ha variat al llarg de en l'art de cagar la història). L'habilitació sa es converteixi en molts casos en el cond'aquest espai de transfiguració personal ha evolucional perquè frari quan el procés excretor ens so rprèn fos cada vegada mes asèptic, còmode , fora de casa , ja sigui per la purificació líquida anomenada orina o de la més o agradable . Recordem que. no fa ni un semenys sòlida. coneguda tècnicament gle, hom anava tranquil·lament a evacuar a la comuna i podia ser que fos la darrera com a femta .

Fa temps que qui signa aquest article vegada, per causa de la irrupció d'un esser insignifi cant com era l'aranya del gèestudia a fons l'activitat humana en els lavabos públics . La tècnica és senzilla nere Latrodectus sp . (v ídua negra, en termes populars). Però , vaja. hem i no vulnera els principis d'intimital i respecte per a les persones. Es tracta . simprogressat molt respecte a la seguretat en l'art de cagar. En canvi. no ho hem fet plement , de fer visites periòdiques i espegens en el fet que aquesta activitat artístirar que algú abandoni la capella per, ca de cagar fos més profitosa i convertís immediatament. introduir-s'hi i observar la femta en un valuós fertilitzant per adocom ha estat la purificació del fidel pels bar les collites. Malauradament, la poc rastres que n'han quedat. En aquest sentit , caldria aclarir que. si bé en un percenmés d'un seg le vàrem escollir que els excrements humans es conve rti ssin en un tatge alt hom no descobreix cap alteració problema de salubritat per causa de la i simplement s'adona per la fla ire del grau maleïda tecnologia del Water closed , que de purificació sofert. en un percentatge es va imposa r sobre la beneficiosa i més encara més alt hom descobreix rastres saludable de l'Earth Closed o vàter comque posen en evidència que , tot i la visita amb actitud religiosa , el feligrè s té un postador (però això és també una altra història que queda fora de l'abast grau patològic de manca de respecte per d'aquesta consigna). la vida pura dels seus congèneres. Un En fi , anem a l'arrel del que aquesta dels estudis més sorprenents demostra consigna vol aportar. Es de tots conegut que un lavabo d'empresa amb 7 capelles i a més , de fa seg les, que si bé el lavabo individuals per a homes i 7 capelles per a privat és un temple sag rat. el lavabo púdones (separades) emprat per un centenar de persones d'adscripció social ben blic en realitat és un autèntic fastic del estant , en un 60 % els WC en els quals qual no se'n salva gairebé cap. De fet , si hom es fica a partir de mig matí presenhom invités un alienígen a fer un tour ten rastres diversos de l'activitat defepels lavabos públics treuria la conclusió que l'espècie humana és merdosa com catòria, tot i que les trones (en el cas que ella sola i que. precisament , els problecomentem) estan equipades amb descar-

38 7

8

rega d'aigua d'alta pressió i amb les coentre aixecar-se i eixugar-se , especialnegudes escombretes , ment les que prefereixen na posa r en Observant el comportament dels contacte la seva pell amb el protector de usuaris, hom també descobreix que , la trona i s'hi posen de peLlS fent equ iliquan un fidel entra en una capella que no bris perillosos , però, com tots els exerci està no prou polida , se'n va a una altra cis espirituals, sembla que reconfortants. de refulgent (tot i que , al final del mati, Tothom en un bar, restaurant, escola, això comença a ser una epopeia). El cuoficina , aeroport o estació, pot queixar-se riós és que l'estudi ha revelat que el que de que no estiguin prou nets, però la veriha fugit de les restes de la cagada aliena , tat és que una educació no adequada fa després , en sortir, en que la majoria tingui un 40 % la deixarà por a enfrontar-se Si no som capaços de deixar també bruta com a rela pròpia femta o amb un vàter net, com podem orina no pas per mensultat de la seva actieliminar carències socials? jar-se-Ia o convertir-la vitat purificadora . En definitiva, aquesta sien adob, sinó per elituació insostenible compta , com a sort, minar només les restes perquè el que amb que , al llarg de les 7 hores d'horari vingui al darrera ho trobi net. En resum, matinal , una "senyora" (aquesta activitat l'ecologisme no té res a fer perquè el plano l'he vista fer mai a cap "senyor", en 20 neta sigui més saludable si els temples anys de treball a l'empresa estudiada) facol·lectius per a la purificació interior són ci una primera neteja cap a la fi del mati, un cau de merda . Potse r aquest tema esper sobre. A la tarda es repurifica per tal catològic hauria de ser un objectiu educaque al matí següent es pugui tornar a tiu de primer ord re . Hem d'aprendre a acemmerdar, ceptar que qui caga malament és que Hom podria pensar que és una excepmenja malament (llevat de trastorns mèdics) i que els WC estan periectament ció, però , fins i tot àmbits menys religiosos , però igualment habitats per una equipats perquè les petites restes que s'hi puguin quedar siguin eliminades pel col,lectivitat humana amb la necessitat de purificar-se interiorment, també estan propi usuari. Si no som capaços de deiafectats per aquesta dolència espiritual xar un vàter public net , imagineu com pode deixar el WC amb restes de cagada o dem pretendre eliminar altres carències gotetes d'orina , Potser no és tan aparent socials més complexes , com la discriminació sexual , racial o la con taminació plaquan hi ha menys gent pel que fa a les restes d'excrements, però molt habitual netària. La propera vegada que entreu en en la manca de punteria en l'orina per un vàter penseu que la purificació que part dels mascles , o en les gotes fi perseguim s'ha de fer amb total pulnals que els cauen a les femelles critud ... .

•

la l'cllcxiÓ

Dels símbols naturals de la propietat

Josep Sellarès.

Antropòleg "Private property nat trespass'ajuden en la construcció de sing ", darrera aquest ca rt ell . a les cases i graners i, si cal , aniran a la guerra junts per defenmés d'un lloc de ls Estats Units hi ha un rifle a punt de disparar sar aquest accés, ja que els pagesos molts cops s'han de impunement.

Sense anar tan lluny la casemoure pel territori a la recerca ta i l'h ortet de propietat, ha estat de camps accessibles, que a la durant molts anys el gran prollarga cal abandonar per esgotajecte polític cata là. si és que no ment. ho ha deixat de ser.

Entre aquestes poblacions enAra bé , no se mpre ha estat ca ra es posseeix allò que es així; entre els caçadors re coleccul tiva , però en la guerra pertors, un és propietari del que pot manent. les dones, defensades transporta r, les eines, la roba, algun anipels homes , comencen a ser objecte de possessió i tra nsacció ja que molts cops mal domesticat i no gaire cosa més. El territori és propietat del clan que , per lín ia són un dels pocs mitjans de producció famil iar directa , pot reconstruir la geneaacumu lables .

Les tensions tan ben descrites per en logia fins l'ésser mític que els el va cedir.

Mervin Harris a Porcs. Oéus. Guerres i L'accés està ll igat a vi ncles familia rs, Bruixes, maximitzen les tendencies distriprou explícits com per estar en peri ll de mort si es caça en butives per minimitun territori on no hi zar les enveges i la La propietat és la capacitat tenim cap parent. bruixeri a (origen de d'exercir uns drets i no un La recolecció de tot mal i malaltia) . fruite s i fulles es conpe rò, al mateix símbol heretat del passat sumeix sobre la martemps , delimiten caxa ; les arrels i la peda cop més els tita caça es consumeixen amb el grup camps de la propietat , origen de con flicfami liar directe. La caça gra n es divideix tes vio lents.

Amb l'aparició d'una agricultura més segons no rmes estrictes lligades a la responsabilitat en la mort de l'animal. sedentà ria . la terra i en ge neral tot el que Amb l'aparició de l'agricultura això no se 'n deriva es privatitza i al mateix temps canvia d'entrada . L'accés a la terra depèn apareix l'estat que, per definició , monopode la pertin ença al clan i aquest en marlitza tota la violència . ca els límits per mitjà de la cerimònia d'iEs mantenen , certament , pastures , niciació. Els iniciats en un mateix període boscos o llocs de pesca comunals que no

38 9

deixen de ser espais marginals, pe rò fin s i tot l'accés és privat , així una casa am b cent vaques i una altra amb dues tenen el mateix dret d'ús, tot i que els consums d'herba siguin diferents.

Però , malg rat el mite , fins i tot a la nostra societat la propietat privada no és tan absoluta com sembla. Si la defin im com la possessió d'alguna cosa que dóna dret , si ens vaga , de destrui r-la o abandonar-la , veurem que la propietat no és , a la nostra societat, tan extrema

com semb la. Així, si algú té prou diners per comprar una empresa i decideix castigar els hereus tancant-la , podria fer-ho?

No. Abans acabaria davant d'un psiquiatre o d'un jutge que davant d'un liquidador.

Com veiem, la propietat és un conjunt de drets i, sobretot, la capacitat d'exercirlos. Tot i que la dreta l'hagi convertit en un dels grans símbols naturals. Com si fos inscrita en els nostres cromosomes, he rència d'un avantpassat remot. ,

• 10

el monogl'àl'iC

La fi de la centralitat social del treball

Antoni Castells Duran Doctor en Economia Existeixen diverses versions sobre el concepte de treball : unes valora tives, altres despreciatives , unes més productivistes, altres menys, unes més àmplies altres més restrictives,...

Cal, per tant, en primer lloc, aclarir què s'entén per treball.

El treball (el que jo entenc per trebal l i el que es considera en aquest escrit) és aquella activi tat que l'home realitza de forma obligada , sense poder o capacitat de decisió pròpia, dirigida a produir o obtenir (cas del petrol i, carb ó. peixos , etc.) béns i serveis en sentit ampli. Es tracta d'una relació social oposada a l'acti vitat humana autònoma. Concepció que està en concordança amb l'etimologia o sentit origina l de la pròpia paraula treball que prové de la paraula llatina tripalium : el jou que posaven els romans als presoners i als es-

ferent , quina finalitat té -fe r cases . canons , botifarres, presons , escoles, ... - només importa el treball per si mateix. El treball es converteix en una finalitat absoluta , en ser el portador de l'explotació del capital-diner que té per objectiu la multiplicació del diner fins l'infin it. El treball produeix les mercaderies , que es converteixen en diner, una part del qual es torna a invertir en treball , i així success ivament.

El treball consti tueix. per tant , la base del capital i de la propietat privada, que no es podran suprimir fins que no es suprimeixi el treball.

El pas a la societat capitalista representà la imposic ió generalitzada del treball assalariat. Cosa que s'aconsegui per mitjà de múltiples formes de coacció. Pri mer en els propis països europeus on nasqué el capitalisme : claus com instrument cercant els camps per El dogma del treball de tortura. privar els campero ls de és defensat tot mitjà de vida, dictant pels qui controlen el capital lleis com la de "vagos y Treball i capitalisme En la societat capimaleantes ", que no deitalista, la dependència serv il que implica xaven altre opció que la fàbrica o la preel treball es convertí, sota la forma de tresó. Després, amb el colonialisme. es va ball assalariat, en la re lació social central, estendre per tot el món. La violència que fonament del conjunt de la vida social i a s'exercí sobre els pobladors d'extenses la que s'han de sotmetre les altres relai riques regions d'Africa per aconseguircions socials. ho és paradigmàtica . i de la resistència El dogma del treball entès com a destí que provocà entre els seus habitants pronatural de l'home, no considera , li és indivé la fam a de ganduls que se' ls imputà.

38 11

12

A l'actualitat el procés de domesticata con fusió va servir la burocràcia per ció de l'individ u perquè accepti el treball emmascarar la seva opressió i explotació s'inicia a l'escola o, fins i tot, abans, a la com a classe dominant. guarde ria, on s' inculca l'obediència al suKarl Marx , quan es va referir al treball perior jeràrquic i la competitivitat entre els en un sentit similar al que aquí s'ha defique es troben al mateix nivell, amb els nit, va escriure : "El Irebat' és, per la seva corresponents premis i càstigs. Fins fa essència, una activitat no lliure, inhumana pocs anys, quan una part important de la i insocial, condicionada per la propietat població vivia al camp, el procés contiprivada i creadora de propietat privada. nuava amb la "mili ", però avui amb l'inL'abolició de la propietat privada no es tens procés d'urbanitzafarà realitat fins que no ció aquesta ha perdut Els avenços tecnològics sigui concebuda com inte rès. Procés que cu labolició de l lreball'. (') permeten superar mina a l'edat adulta amb l'innecessari patiment la coacció exercida pel Treball i riqu esa consumisme-endeutaActualment. cada vegament, o per la simple supervivència , seda cal menys quantitat de treball per progons la capacitat econòmica de que disduir els béns i serveis que precisem . Això posa cadascú . es degut als successius avanços tecnolòEl moviment obrer i l'esquerra, en gegics aplicats a la producció i en especial a la darrera revolució tecnològica , la de la neral, no han fet una crítica de la transformació de l'energia humana en diner microelectrònica , amb les tecnologies de la informació i la comunicació, que ha mitjançant el treball , sinó que han assumit el punt de vista de la positivitat del comporta t que la innovació de processos treball : "l'orgull del treball ", "el dret al tre-que estalvien treball- hagi superat àmball ", "el deure del treball". Han criticat la pliament la innovació de productes. burgesia no per imposar el sotmetiment Quan degut als avenços tecnològics al treba ll , sinó per gandula. cada vegada es necessita dedicar menys Així, l'esquerra, majoritàriatemps de la nostra vida al treball , amb el ment, ha honorat el treball com que aquest perd la importància que havia tingut. és quan, paradoxalment. ens trol'essència de l'ésser humà. bem més que mai en la societat del trecom la seva capacitat carac terística i com a prinball, en la societat que més idolatra el cipi oposat al capi tal , sitreball. El treball ha passat de ser consituant el problema en derat una maledicció divina o una disul'explotació del treball. tilitat - segons la teoria econòmica marginalista. ju stificado ra del capitaAI meu entend re aquí s'ha prod uït una greu lisme- a ser considerat un bé, i a , més un bé escàs i per tant molt confusió entre el que és el treball i l'activitat ,'~) ~,,,, . desitja t (visca l'absurd! , humana autònoma ~. ~ visca la confusió', viscom a font de creativiquin les cadenes'). tat i de producció de ri• 'I. !

Aquesta paradoxa és quesa. Confusió políti- :. t causada per l'actuació cament important i no I - ..// política del capitalisme , . dirigida a restituir i. li ns sempre innocent, tal com s'ha pogut comi tot , augmentar artificioprovar en els països sament el paper cenmal anomenats sociatral del treball en la listes en els que aquessocietat. la seva im-

\

_·i

J

t -:

fi

"

- r: ("

:

¡

I

tories, auditories , del no res ; els fòrums , portància social, en el moment en què precisament els avenços tecnològics i congressos, presentacions de productes productius l'hi estan fent perdre . El debiliper a metges , assessors , consultors, quítament del paper i la importància social mics , amb les corresponents hostesses, àpats, diversions, hotels de cinc estrelles, del treball comporta el debilitament de la propietat privada i del capi tal , cosa que etc . aquest no pot permetre de cap de les Avui , per aconseguir un lloc de treball maneres. o per no perdre'l , té molt poca importànEn lloc de reconèixer el fet que es cia o cap la capaci tat per desenvolupar la precisa menys trebal l per satisfe r les nosfe ina, ja que amb l'escreix de productivitres necessitats i que, tat existent , la major o per tant, tots podem dismenor habilitat i interès Substituir la relació minuir aquesta pesada del treballador per la feide treball per les de na és poc rellevant. càrrega que se'ns impollibertat i cooperació sa , el que es fa és amaL'i mportant és ser subgar aquest fet i culpabil itmis i saber- se vendre , saber simu lar competència. La feina i reza r i excloure de la soc ietat els qui no muneració depèn d'aquestes dues "qua lipoden vendre la seva capacitat de treballar. D'aquesta manera es reconverteix tats" i qui no les té és ll ançat a l'infern de l'esmentat fet en un problema subjectiu la precarietat i del trebal l negre amb redels exclosos, llençant-los al treball submuneració ínfima. Avui , per molts la mamergit, precari i sobreexplotat o a la pura ledicció bíbl ica de "Menjaràs (guanyaràs indigència. el pa) am b la suor del teu front" , s'ha En l'actual situació s'estan produint transform at en "No menjaràs , perqu è la dos fenòmens de signe oposat. Per una teva suor no és necessàri a, es invendible" . part hi ha nombrosos mitjan s, co neixements i capacitats per produir riquesa Tot plegat porta , també, --.... que no es mobilitzen, en considerar a exacerbar la lluita entre els amos del capital - que són els els propis treballadors qui poden mobilitzar-los en el per aconsegu ir treba ll , marc del sistema en què vitant individualment - tre!-- ~~~ ;. '/j. vim- que no els és rendible ballador con tra treballa-,/~ ' . ~~ ~"-'ff fer-ho. I, per altra part , molts i~ , '11'; - ~ '~ . iJ!¡' dor- com col·lectivament de ls llocs de treball que es 'J~ ' jL ~ - fàbri ca con tra fàbrica, 10creen , entre els quals, a més, :', ~ ; :,l'f ' </¡ calitat contra localitat- per n'hi ha bastants que són dels ~.

• ~ "'" la creença que si el com/}' ". ~ , " .1 V ' panyes queda sense tremillors remun erats, són treballs que no aporten res a la creació lj ball , jo tinc més probabili l' \ í' .\~;. '" de riquesa : llocs de treball re> ,;'1'" '. ,~ tats de conserva r-lo , si la . ,,1"\:1' , d " fàb rica del costat tanca, hi lacionats amb el màrketing ; el control i la vigilància dels al'l', " _." ha més possibilitats de que tres treballadors, dels consu~ la meva no ho faci, etc. midors, dels ciutadans, exercits 11¡ El fet que es precisi poca quanen nom de la seg uretat -de titat de treball per produir la qui?-; l'e nginyeria financera i la \ ,<p -... riquesa que es necessita cre ac ió de productes financers; 'I, per viu re en l'abundànla denomi nada formació ocu) ~\;" cia , el sistema ho conpacional amb l'embrolla bu...... 0" \" • ~ ve r1ei x en escassetat rocràtica que l'e nvolta; ......:.., ~, J:; , de treball i aquest . ,r .. .~ i_I :..=.. .~~ _. en un bé escàs i les assessories , consul-

, iJ~\;~~:~~11~' i"" .¡( .\ i. Q

'(:f!.t.:'

""'

, (J:" '" ,'I

11 · §, I, A . . ',:7' ,;,,_

. fi 'I·

\ ..:.

-

38 13

valuós. Aquesta bajanada que el propi sistema s'encarrega de convertir en "veritat", impedint poder sobreviure sense sotmetre's al treball en les condicions que ell mateix crea i imposa, fa que avui no quedi altra alternativa que agafar el toro per les banyes encara que no se'n sàpiga .

Les coses s'aprenen fent-les.

Cal "descobrir" , dir clarament el que molts fa temps que intueixen, que la societat basada i cen trada en el treball ha arribat al seu final, per més que el sistema intenti perllongar la seva agonia . Que vivim en una societat que sobreviu intubada, alimentant-se amb l'innecessari patiment de milers de milions de persones.

14

Final que constitueix per a l'home una molt bona noticia. Tenim davant nostre una esplèndida aventura , un repte excitant, el de construir un nou món que vagi més enl là de la societat en què el treball és el centre, un món en què el lloc del treball sigui ocupat per unes noves relacions socials basades en la llibertat i la cooperació \

n K. Ma rx, sobre el llibre de Fnedrrch lisI El sistema nacional de economia polit/ca. 1845.

ci monogl'àfiC

I nosaltres que ens crèiem les 35 hores!

Oriol Illa Ex President d'Acció Escolta de Catalunya Ho va reflectir l'insubstituïble Per això , quan al darrer consell epistemologia de Descartes , en de redacció , el professor Vicenç el seu immortal Discurs del Molina va nomenar en Paul Mètode, quan reconeixia que Lafargue i el seu -durant molts moltes de les coses que ell doanys a Catalunya ignorat- Dret nava per certes i veritabl es des a la mandra , em va fer reviure de la seva infantesa , podien no de cop aquells intensos i, per ser-ho ! Quantes vegades no què no dir-ho , excitants anys de hem donat la patent de certesa mobilitzacions contra el govern a somnis que eren del tot abmés autoritari i dretà que ha tinsurds o impossibles? Qu i ens gut l'Estat espanyol des de la mort d'aquell personatge que al assegura que moltes de les proposicions que afirmem tenir la guns nostàlgics a Madrid encara seguretat que són veritat, no ho són o enyoren. Aix í doncs , en aquestes mobi litzacions , en contra dels decrets de reforpodrien ser-ho amb menys certesa de la que crèiem en un inici? De fet , aquesta ma laboral impulsats pels min istres de és l'essència de l'escepticisme . Un dubte treball tecnòcrates del govern d'un inobliescèptic , aquest, que qüestiona veritats dable Aznar, incloïem en els nostres pos"a priori" . Veritats en majúscules o minustulats la consigna que el treball era un bé cules, vingudes de dretes o d'esquerres i escàs i que calia repartir com a mesura que ens plantegen la realitat com a quelnecessària per reduir l'atur existent al com inqüestionable i inamovible. Posem nostre país. Advocàvem per les 35 hores un exemple . Recordo la setmanals: treballar meva militància activa a Pensàvem que el treball menys per treballar totl'Avalot - els joves de la hom . Quanta ingenuïtat' , era un bé escàs UGT de Catalu nya - i 35 hores com a resposta que calia repartir! les con tínues manifestatran saccional dels qui cions i mobilitzacions preteníem mantenir un bé preuat del qual n'era preferible el reamb un vern ís d'idealisme quasi bé platònic en tot allò que reivindicàvem . Ens ho partiment , més que no pas l'absència . passàvem bé . De fet, molt bé . I ho fèiem I és que la nostra generació -la del baby convençuts que era just i necessari. boom dels 70- hem estat ben enganyats , Reivindicàvem al ca rrer, com a represeni ens hem acabat creient all ò que volíem "reparti r" el treball i, a més , si era possitació d'una certa transgressió al poder ble , tenir contracte indefinit! Déu me'n establert i a la norma acceptada. I quan ets jove , agrada tant vulnerar la norma! guard si no ho puc fer jo sol! Sort que

38 15

Espai de ll ibertat exerceix d'instrument revelador, a tall de maièutica social i fa veu re la llum de l'autèntica veritat. Res , dret a la mandra!. A fer el que vulguis , a estar ociós , a no treballar i, a més, a poder sobreviure, si aquest fos el cas, amb un salari universal garantit que ara només existeix en les teories econòmiques de quatre professors com en Daniel Raventós. La suposada "lluita de la clas-

se obre ra" , avui, segueix els postulats de la doctrina capitalista en lloc de la proclama de Lafargue. És a dir, parlem el mateix ll enguatge , com diria Wittgenstein , ex plotats i explotadors en una evidència més de la victòri a irreversible del ca pitalisme com a expressió política del liberalisme econòmic. Ara, però , amb una petita diferència: ens hem cregut allò que el treball dignifica •

• 16

\

"

ci monogl'àlïC

De Lafargue a Keynes: dues , raons per a una rao global Vicenç Molina .

Professor d'Etica empresarial El 1883, el mateix any de la Perquè en Lafargue parlava, fomort del seu sogre, Karl Marx, namentalment. del dret a la felien Paul Lafargue escrivia la vercitat , del dret a una vida digna i lliure que , en la gran majoria sió definitiva, a la presó francesa de Sainte Pélagie, del seu lIidels casos de la gran majoria de les persones , es veia completabre "El dret a la peresa" . Havia ment impedit per l'exclusiu Iliu raestat co ndemnat a sis mesos de presó i al pagament d'una mulment dels millors recursos , enerta, juntament amb el seu comgies i etapes de la vida a una pany Juies Guesde . Tots dos, feina abassegadora, ferotge i, a més, poc remunerada . Doncs fundadors del Partit Obrer ja n'hi havia prou! Ara , calia reiFrancès (embrió de la futura SFIO , Secció Francesa de la vindicar el "dret a la peresa" com a via cap a l'alliberament social que Internacional Obrera) havien estat acufaria possible les condicions de la felicitat sats formalment d"' incitació al pillatge" per a tots i cadascun . Lluny de qualsevol per haver intervingut en un míting socialista. Paul Lafargue , conegut a Espanya temptació destructiva, calia simplement argumentar que si bé l'esclavatge havia com a propagador de la finia marxista de l'internacionalisme obrer del darrer terç estat substituït pel treball assalariat (nova del segle XIX, era un individu prou inteforma d'esclavatge) , ara , aprofitant les ressant . Marxista - malgrat el comportapossibilitats científiques i tècniques del ment del seu sogre amb ell , talment com procés industrial podíem permetre'ns un sogre ben conpassar a una vida servador, per certmés alta . I, en això , però obert a interLes millors energies de la vida la classe obrera hano s'han de lliurar via d'evitar assimilar pretacions no gens a la feina! els codis de comdogmàtiques, opositor dialèctic portament de les de l'anarquisme, concepcions burgeperò d'esperit lIibertaritzant, activista de ses sobre el treball. En comptes del dret la causa del dret dels treballadors a la al treball , que és una cosa per a les màdignitat i a la justícia socia l, però sense quines , dret a la peresa!

Irònic i, per tant , intel·ligent. Lafargue caure en el parany del volun tarisme ideològic ni de les concepcions fatalistes va plantejar, sense excessos teòrics , allò d'una història finalista , tancada i ne cessàque ha estat la base del progrés social i econòmic del món europeu occidental al riament tràgica ...

38 17

A W

Diputació Barcelona xarxa de municipIs

lmXarXairlêJs

/

Xarxaires és un espai virtual de gestió del coneixement en l'àmbit de les politiques locals de joventut. impulsat per l'Oficina del Pla Jove de la Oiputació de Barcelona. El seu objectiu és afavorir l'actualitzacIó permanent de tots els seus membres. facilitant l'intercanvi d'experiències i la reflexió en aquest àmbit.

I

I

Xarxaires és obert a responsables i professionals de les politiques de joventut, estudiosos d 'aquest àmbit i membres del món associatiu juvenil.

www.diba .es/ xarxaires

---

.' ,

-

mercats on col·loca r els excede nts prollarg dels "trenta gloriosos" (els anys ci nduïts per tal d'evitar les crisis, amb la inequanta, seixanta i setanta del segle XX): vitabl e fatalitat de la compe tència colonial l'accés de les classes populars a una i de la guerra ... per què no treballar qualitat de vida digna, aprofitant e/s remenys? Així de senzill , i en contra de tots cursos tecnològics i distribuint una part els missatges falsament productivistes. de ls beneficis mitjançant l'augment con tiDeixem que les màquines facin allò que nu de la massa salarial i, per tant, l'increpoden fe r. Dediquem-nos, només, a exerme nt dels nivells de consum entre les caci r-ne el control: pes socia lment majori tàries. Tècnicament es tractava, tan so ls, de reco nduir el crei"El somni d'Aristòtil és la nostra realixement que la tecnologia permetia fins a tat. Les nostres màquines, amb l'alè de co tes de raciona litat que evitessin les crifoc, els membres d'acer, sis de sobreproducció, tot Dret al treball infatigables, d'una fecunafavorint la millora de les ditat merave ll osa , inesexpectatives de vida dels per a les màqu ines, gotable , acompleixen dòtrebal ladors. Augmen tantDret a la peresa cilment per elles ne els sous. encarint la per a les persones mateixes la feina sagrama d'obra, per tant, podia da ; i amb tot , el geni dels tendir-se a la reducció de l temps dedicat a la /eina . Mai no ha caigut grans filòsofs del capitalisme resta dominat pel prejudici de la salarització , el pitjor històricament la productivitat quan s'han adoptat mesures d'aquesta mena, més dels esclaus . Encara no comprenen que la màquina és el redemptor de la humani aviat al contrari . I així podria inaugurar-se tat , el Déu que rescatarà l'home de les una nova etapa en la qual hi hagués un sordidae artes i del treball assalariat, el nou accés al lleure , al consum , a la cu ltuDéu que li donarà lleures i llibertat" ra. A la llibertat, per tant. La jornada de les tres hores , com a metà/ora d'una vida Desempalleguem-nos d' una mentalitat digna i millor. Lafargue critica l'obsessió rutinària que condemna una majoria a del món del treball per garantir el "dret al treball", que no seria res més que "el dret una feina inacabable . i a uns pocs a un consum exclusiu que no acaba sinó amb a la misèria" , assumint el productivisme l'acumulació excedentaria d'allò que , saindustrialista propi dels interessos de la bu rgesia del segle XIX . I del XX I, segons turats , no podran continuar consumint. que sembla ... ! Lafargue cri tica amb du reDistribuïm les possibilitats. No sona tot sa l'escas aprofitament de les possibiliaixò a allò que ha estat la praxi més hutats tecnològiques que poden suplir, en manista d'un cert keynesianisme? No cal fer massa esforç per recordar-se 'n que bona mesura, l'enorme dedicació de temps , d'energia , de vida física i espiriera el mateix Keynes qui deia que el satual, que cal dedicar al treball. I, no conlari no formava part dels costos , sinó de vençut per les morals de renúncia -de la demanda .. . Aixi ens va , per haver-nosqualsevol origen , cristià, burgès o obrerisen ob lidat' Només cal aprofitar bé els reta- aixeca l'estendard d'una nova concu rsos que la tecnologia ens forneix - ara , cepció de la vida social: si, fins ara , la sobretot, serien els recursos informacioburgesia no ha tingut més remei que ennais i comunicacionals-, garantir una pogreixar-se sola, fent-se carrec del poc nilítica fiscalment redistributiva, una organització interventora de les relacions vell de consum que els obrers han pogut laborals i treballar per la capacitat política gaudir, com a conseqüència de la seva que ens permeti fer-ho. I fer-ho en un autocondemna a jornades de treball lI aràmbit internacional. És a dir, un nou keyguissimes i, amb això, s'ha hagut de denesianisme aplicat a la regulació redistridicar a buscar desesperadament nous

38 19

20

butiva del mercat global. La praxi internacional del repartiment, segons la qual , òbviament, pot garanti r-se l'increment de la dign itat de vida pe r a la gran majoria de la humanitat. El s fins ara beneficiats en exclu siva pOdrien deixar de veure's compu lsivament sotmesos a un consum exclusiu , però podrien continuar sent els més rics . Ara, potser no tant. I, els altres , tots, podrien deixar de treballar tant. No és re s més que un somni il ·lustrat , cien tific i, en el fon s, molt més socialdemòcrata que no pas revolucionari , segu rament, cosa, d'altra banda , molt pròpia de la tradició genuïna-

ment marxista . Em sembla que John M. Keynes , passat per un pacte internaciona l apte per gestionar la globalització, podria sentir- se representat per la vella idea de Lafargue: Hem vingut a aquest món a gaudi r-n e l ¿A qui no li interessa que puguem treballar menys , optant per més nivells de consum? ¿A qui no , que abandonem els vells rictus fal samen t moralistes del productivisme industrialista clàssic? Doncs a les rèmores socia ls que mai no han vist, probab lement , )' ¡ la pel .lícula d'Orson ,I Welles . "Ciudadano Kane" , que mai no tindran prou temps de retrobar cap "Rosebud" ... •

.

•

ci monogràfiC

Malgrat tot: ens fot

Xavier Domènech.

Hisoriador Des d'u ns anys ençà, tothom dóna voltes i vol tes entorn la desaparició de la centrali tat del treball. Hi ha discursos per a tots els gustos i tots van a raure al mateix lloc .

Per a la dreta neoliberal es tracta que ens acostumem a no tenir una feina fi xa, que practiquem el reciclatge professional constant, que aba ndonem la cul tura de viure en un lloc i ens fem , tots plegats , professionals de l viatge. La imatge és la del professional liberal, l'executiu ag ressi u o el tècnic especialitzat. La reali tat és la precarització del s contractes, els acomiadaments i els aturs de llarga duració. Els joves cobren poc i treballen en unes cond icions que difícilment haguessin estat acceptades pel moviment sindical dels setanta , i els grans , quan passen una certa edat,

drem alliberar de l'explotació de l'ésser humà per l'ésser humà i construir una societat en què l'oci cullural ens faci lliu res .

L'ètica del treball , i no els falta part de raó , semp re ha estat una invenció capi talista per convèncer els humans que es deixessin explotar. El treball us farà lliures , no era pas el lema que donava la benvinguda als presoners d'Auschwitz? Doncs això, la nova situació s'ha d'aprofitar. Passem llavors de la Rosa de Foc que havia estat Barce lona , a la Rosa de la Pau, del bon rotllo i del Fòrum. Un mirall on ens veiem més bells, però poc més . La gent segueix aixecant-se cada matí i per molta festa que li posis , s'enfronta als mateixos problemes: arribar a final s de mes, pagar la hipoteca, no perdre la feina i anar al psicòleg si l'ha perviuen en el temor dut. La psicolog ia constant de perdre la serà la feina del fuL'ètica del treball : seva feina. Ells han tur, quan els mirall s una invenció capitalista mantingut els seus en què ens projecfills, els fills en la setem no tenen res a per convèncer-nos va precarietat difíci lveure amb com som. de deixar-nos explotar ment mantindran els Finalment tenim l'expares. trema esquerra .

Després , tenim l'esquerra ben intenAque sta ha descobert un nou subjecte cionada , que de bones persones el món social. La classe obrera , la cen tral itat del n'és ple, i va com va que deia l'Ovidi treball , els sindicats, la cultura de classe han mort. Han emergit els precaris que Montllor quan cantava sobre les velles cullu res de classe. Per a ella hi ha asviuen en "la precarietat que Iravessa les pectes positius del procés . Per fi ens ponostres vides" . I en aquesta emergència

38 21

han descobert que ells no volen reivindicar la fein a fix a que mai no han tingut, ni paga r els lloguers, ni viure en un sistema en el que no creuen. Però hi viuen i es fan grans i un dia paguen el lloguer i han de treballar, i all ò que pensaven que seria positiu esdevé , de nou , negatiu .

Jo ja sé que Marx ha mort, que l'esquerra fa anys que ha renu nciat a to-

car el mercat laboral per por a que tot l'edifici econòmic s'esfondri a Espanya -si hi ha realmen t una cosa precària és el nostre model de desenvolupamenti que tots ten dim a fer de la necessitat virtut , però, com a mínim , podri en tocar el tema de l'habitatge , no?

Somnis petits i reals sempre se ran millors que miralls falsos ~

• 38 23

ci monogràfiC

De la conciliació d'horaris

Jordi Serrana.

Director d'Espai de Llibertat

24

És curiós com. en aquest teque fan els mitjans de comuni cació i part dels missatges instima de la conciliació d'horaris laborals i familiars, s'utilitzi tanta lucionals és culpabilitzar les dotin ta fent diagnòstics equivocats nes. Al s països nòrdics, on la i solucions delirants. La culpabitaxa d'activitat de les dones és superior al 70%, hi ha un estat lització de les dones pels mals socials no és un tema nou. de de benestar fort íssim . De fet és fet des d'Eva és un tema recorel que possibilita l'alliberament rent , però el més estrany és que de les dones i alhora , no ca l oblidar-ho, un PIB per càpita alintel ·lectual s pseudoprogres continuïn amb la mateixa cançotíss im. Aqu í llancem el missatge a les dones però , llavors , les neta. El prime r que ca l és analitza r racionalment un problema i, institucions no volen assum ir la per veure-hi clar, cal mirar al passat i cal part de responsabi litat que els pert oca .

Per exempl e, no ampliar, com és la mirar a d'altres llocs a veure com ho han tendència dels da rrers 20 anys , els horaresolt. Si mirem al passat ens adonarem ris del comerç que , sigui dit de passada, fàcilment qu e les famílies eren extenses (o dit d'una altra manera, famílies de 5 a només benefi cia als grans grups. També 9 membres s'amu ntegaven en pisos de caldria canviar els horaris televisius . A 50 metres quadrats; ara es proposa que França el telenotícies s'emet a les 20 honomés tinguin 25 metres quadrats,que res , a Catalunya a les 20,30 i a l'estiu a les 21 hores. En comptes d'utilitzar la s'han begut l'enteniment? Si tenen un l ill on el posaran?) i les dones es feien cà rraó. s'intenta assajar tota mena de projectes deli rants: rec dels nens, dels avis i dels escoles bressol malalts. En els Perquè els nens aprenguin que, a les fàbriques , quan siguin grans , per tal que els darrers 30 anys hem anat estapotser no hi haurà vacances ! nens d'un o dos blint el siste ma anys es vagin de comportament acostumant als horaris dels pa res , activitats exlraescodels països europeus. I en aquest àmbit lars que allarguin la jornada escolar dels és clar que , per millorar el PIB del país, era necessària la incorporació massiva nens de tal manera que no vegin mai els de les dones al mercat de treball. Però, pares , allargament dels dies lectius peren comptes de mi rar com funcionava la què els nens i nenes s'acostumin que, qüestió als països que vo líem emular, el quan siguin grans , potser ja no lli haura

vacances col· lectives. etc . A més, si aquestes propostes es tiressin endavant serien molt més cares i, alhora , crearien tota mena de patologies socials d'abast incommensurable. I després s'exclamen : els joves no volen tenir fi lls perquè son uns egoistes!

I, és clar, en aquest àmbit caldrien missatges poc popu lars, per exemp le que cal augmentar els impostos i que cal ser conseqüents . A més, creiem que manca

valentia política , molts d'aquests serveis públics monetaritzen els serveis i, per tant, en aflorar-los les arques públiques se'n beneficien.

El neoliberalisme ha convençut tothom que es poden resoldre les coses sense anàlisis fonamentats en la raó i en la cultura i que , a més , es poden proposar solucions sense cap mena de reflexió intel·lectual. Visca la disbauxa' Visca la irracionalitat'

••

38 25

H ha llibres qu~ ens cun . . (" le'x"" per sem p re mès, en Iec.lors Vine a ....eu'e 'ts Iols Junl s a l' exposici¿ PER SONATGE A LA VISTA, al Palau Robert, deL 21 d'òbriL .. 1 30 de no .... "'mbre

ANY DEL

liBRE

'lAucn"u,

liU"

W

Generalitat de Catal unya

l'cnll'cvislA

Jim Merkel Autor de Radical simplicity

Jordi Miralles Espai de Llibertat Jim Merkel es un enginyer electrònic de 47 anys que va canviar la venda d 'armament per la de la pau i la vida simple.

Autor del llibre Radical Simplicity traduït per la Fundació Terra i coeditat amb la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, proposa un mètode per reduir la nostra petjada ecològica sobre el planeta.

Truqueu a la NASA i us diran que nomes tenim un planeta.

- Què és la petjada ecol6gica? mitja na planetària és de 2,5 ha , - La petjada ecològica és un inés a dir, que el nostre estil de vida no és sosteni ble . La vostra dicador desenvolupat fa més de petjada ecològica, tot i que petideu anys pels investigadors Bill ta , eq uival a tres planetes.

Rees i Mathis Wackernagel , que mesura la quantitat de biopro- La teva experiència demostra ductivitat de la Terra que empra que no és possible viure amb un individu o un país durant un una petjada ecol6gica tan petita. any. La bioproductivitat és la quantitat d'energia que aporten Què podem fer?

- AI llarg de diversos anys. un els boscos, els mars o els cultius per satisfer les nostres neequip de voluntaris vàrem intencessitats . Lògicament. és evitar viure durant set setmanes den t que un tros de ferro no s'obté dels amb 0,8 ha. i la mil lor puntuació que vàterrenys productius de la biosfera , però rem obtenir fou d' I .S ha. Pesàvem tot el que consumíem i tots els residus que geen podem ler una equiva lència respecte neràvem . i ho traduïem al factor de petjaa l'energi a que fem servi r per extreure'l. da ecològica que organismes com processar-lo i. finalment. recicla r-lo. La Redefining Progress petjada ecològica proposen . Una famíil ·lustra la quantitat La petjada ecològica és la vie tnamita viu lia necessària de quantitat de Terra disponible amb 0,8 ha , una de "Terra" disponible per cada habitant xinesa ho fa amb 1,5 per cada habitant. ha, una de mexicana Així els 11 .000 mi amb 2,5, una d'americana amb 7,9 ha i lions d'hectàrees (ha) bioproductives dividides pels 6.400 milions d'habitants que l'espanyola ho fa amb 4 ha. És a dir, que vosaltres no esteu tan all unyats de la mitsom ara . ens mostren que per ser sostejana mundial que podria reduir l'actual nibles no podríem consumir per habitant degradació del planeta . Per reduir la petmés de 0,4 hectà rees/any. Actualment. la

38 27

¡ada ecològica només podem fer dues coses: o bé reduir el nombre d'habitants del planeta, o reduir dràsticament el nostre consum.

28

zaria en prop de 9 mil milions d'habitants, i la disponibilitat de terreny bioproductiu es reduiria a 0,26 ha , que està demostrat que és pràcticament impossible de mantenir sense ser pobres. Si , finalment, ac- La lesi de reduir la població ... vols dir ceptem la mitjana de tres fil ls, aleshore s el 2.100 serem 30 .900 milions de persoque no coarta la /Iibertal dels humans ? nes i els recursos terrestres disminuirien - Jo no dic què cal fer, tan sols, amb la meva mentalitat d'enginyer, faig números a 0,07 hectàrees. Suposo que sobren les i descobreixo que si paraules amb aquests limitem el nombre números, Per això , exSi esgotem els recursos de naixements a la poso que un pla per als estem abocats a la pobresa , propers 100 anys , per a mitjana d'un fill de també espiritual la humanitat , pot se r depromig en els procidir tenir famil ies amb pers 100 anys , re duiriem la població a uns 1.000 milions un sol fi ll per assolir la petjada ecològica de persones en lloc dels 9.000 milions de 2,5 ha , que és amb la que hem deprevisibles amb l'actual tendència, i que mostrat possible portar una vida minimaaixò ens podria permetre una petjada ment digna. Però som nosaltres que escollim . Jo no tinc cap fill. ecològica de 2.43 ha, i deixar lliure un 80% de l'espai bioproductiu de la Terra - Estas afirmant que la per a la resta de les espècies que ens pobresa és una qüestió acompanyen en aquesl planeta, Si escollim la mitjana de dos fills , llavors , la podel número de persones blació s'estabilitsobre el planeta ?

- En absolut , simplement, exposo que el endinsar-s'hi i enamorar-se'n per poder planeta té recursos finits i qu e l'energia tenir l'èstimul per reduir la nostra petjada que rebem del Sol fa que la Terra generi ecològica . rèdits que podem aprofitar. Però que si - Ouè vols dir que cal enamorar-se de la decidim exprémer-Ios de forma insosteniTerra ? ble , estem abocats a la pobresa , no no- Els humans tenim dues forces que ens més material sinó també espiritual , per la degradació que comporta sobre l'entorn . impulsen al canvi . Una d'elles és el dolor.

També tenim la possibilitat de reduir el El dolor ens fa sentir culpables i llavors consum , però ens hi reaccionem per sortirhau riem d'afanyar perne . L'altra és l'enamoReduint el consum, rament.

Segur que què el 1978 vàrem sodespullant-nos de les coses brepassar el llindar de t'has enamorat alguna innecessàries, guanyarem vegada, oi? Quan ens l'explotació sostenible en riquesa espiritual del planeta i cada any sentim enamorats som capaços . les primeres que passa estem esgotant irremeiablement el planeta. En desetmanes, de canviar-ho tot perquè ens finitiva, que ho estem manllevant de la sentim feliços. Podem aprendre a ballar supervivència de les futures generacions. si a la nostra estimada li agrada dansar, o podem , fin s i tot , canviar hàbits, com - En el llibre Simplicitat Radical proposes tornar-nos ordenats o qualsevol altre . tres eines per assolir la sostenibilitat.

Alguns diuen que enamorar-se és un esOuines són ? tat patològic i que, per això , no pot durar, - La primera eina és mesurar la nostra però el cert és que és una fo rça de canvi petjada ecològica, que ja hem comentat. poderosa i que quan sedimenta es conLa segona és el mètode de la comptabiliverteix en amor, un amor que ens impetat que proposen els au tors Vicky Robin deix destruir l'objecte d'aquest. Fins i tot, i Joe Dominguez en el seu bestseller La un enginyer encorbatat pot tenir el seu bolsa o la vida . Aplicant el seu mètode jo tros romàntic i, per tant . ler canvis. Cal passejar per la natura , cal conviure de vaig aconseguir poder deixar de treballar, gràcies a que vaig estalviar -a base de tant en tant amb la natura per descobrirdeixar de consumir- com per tenir. amb ne la seva bellesa i importància , i aixi reels interessos dels estalvis , el nivell d'induir el consum és més fàcil. Tenim una gressos suficients per a l'estil de vida raó poderosa per canviar. Per això , persimple que proposaven . Per això, quan el sonalment, no jutjo ningú . ni els execut ius 1989 vaig començar a aplicar el pla, més creguts. perquè tothom pot canviar. mentre continuava treballant venent arEn els nostres tallers de simplici tat radimament per tot el món. vaig assoli r, al cal, apropar-se a la natura és vital. Quan cap de tres anys, aquest nivell en el qual estem enamorats fem les coses sense el volum d'estalvis s'entrecreuava amb el sacrifici , quelcom delectable , llevat de cirmeu nivell de consum de viure amb el cumstàncies especials. minim possible , sense renunciar a una vi- Aquí, al Moviment Laic i Progressista. da minimament com fortable. Des d'aleshores puc viure amb uns 5.000 dòlars a potenciem els campaments a la natura . l'any, i teni r tot el temps i la llibertat per Com ho valores? dedicar-me a treba llar per un món més - Fantàstic . La mainada és molt receptiva als misteris de la natu ra i, tal com passa sostenible i en pau . Amb tot, aquest temps he dedicat la major part del temps amb els idiomes , són més fàcils d'aprena col·laborar amb ONG . La tercera eina dre de menut que de gran . L'impacte que és aprendre de la natura i, per això, cal causa la natura en un adolescent al qual

38 29

C> FI N

"un. ••

ENTORN, scel ~~., d'espiat, constituïda com a cooperativa milla de Ileball assOtlat I consumIdors que realllza serveis soc.aeducatIJs per als seus aSSOClalS I tercers en general.

1. Assessoreu vos.

Per Iol s aquells projectes professionals

Iniciativa d'esplae ENTORN neix en el SI d'Esplais Ca lalans,

Que puguem reatilla! amb voullres.

amb el nom d'ESPlASHI cap a l'any 1988 AI cap de 4 anys es constllU81t com a cooperlllva per IaI de diferenCiar els servetS profesSIOnals I els "Dluntau! de l'associació.

Feu

mantenint la vinculació a partir dels

SOCIS

2 PartiCipeu llOS

saber les vostres propostes de

serveis. mIllores en els que reahlzem. necessitals ....

3. fel.HlOS aumar ets vostres currícuIJms

consumidors.

El 1993 es fusiona amb AREC, c ODperall~a de similars object iUs formad a en lre esplais de Badalooa. adoptant delinillvamenl el nom d'ENTO RN, se,L DEMDCRATICA li nau. f'OtltlCl CIIO\*.II'I' II POSI. !MndUI en

dallI d'un p" COflIIfl9'lI ,1$ Òfp1S ~.1c.s'" I. part lC¡pKlÓ dt IOlS

ets SOtIS.

CATALANA Tr...1IIm par ~ IOlS tIs tllJutd. nl d. C•••lunv. du di l'lu.l.mlnt lot.1 dlls nollrlS UIVltl I I. ultnnhclCló a¡hLl'aI ~ iliS iSIlfÒ9!'

INNDVADORA Rualtm Cl'UIIVIltWlIIu 1WCaJ!l. IS qu.1lI tInYIS soao66gtC:1lT11fQl*,. It:tII. ,." Jl(lrTnlflentl'llf'l

als

'teUllns lIb:.tlIS I Cltglflllll lUS.

EXPERTA Amb l'IYII di ma d! 10 .nys d'l!lpat-.a UI ot."" ull/tia ns COnlllJlldu en It!lWIII'1 on 10m

!SpeC11I:sln

PRDGRESSISTA Porlem I I. ¡xi t llt. emprn.n.1 un lliUri qUI llf\lI td,n!lhu 1mb .1 MOYlmlnl L'lc I PIGII/8Un'.

ENTORN, sccl

EFICIENT Ens dallm d'ur. OfÇM\illlOÍl Is1tutl...d.

prollUlDnllI* lIaran t" li srtt!11.

I

.-.a. IiIIs nm•.,

AV1nyo, 44 , 2n . 08002 Barcelona Te l. 93 302 61 62 . FOlC 93 301 9694 ontorn@entorn .org I www.entom .org

se li ha proporcionat una experiència en el seu si." li serà més fàcil que adopti comportaments ecològics que no un altre que no ho ha tingut. Potencieu-ho perquè la Mare Natura necessita molts humans enamorats , disposats a ca nviar. per fer-li menys mal que el que li estem inflingint ara .

la nostra felicitat i, especialment , la de les generacions futures que, suposadament , són fruit del nostre amor. És l'hora que descobrim que potser els fill s d'avui, criats amb amor, seran simplement carn dels càncers si continuem emmetzinant el planeta amb aquestes més de 100 mil substàncies químiRescatar la tradició indígena ques amb les quals convivim. d'agrair a la Mare Terra

- Perquè dius que cal reduir el consum per allò que ens fa dignes viure més feliços?

- No creus que la po- Si reduïm el nostre lítica pot contribuir al canvi d'hàbits que proposes? consum, els pobres podran guanyar una - Siguem since rs, els polítics fan de titemica més i els rics, en despullar-nos de les coses innecessàries, gu anyarem en lles de l'entorn que els envolta. És ce rt que un polític pot impulsar quelcorn dariquesa espiritual. D'aquesta manera , seria molt més fàc il que des del món ric povant un grup petit cridant per una determinada actuació . I a vegades ens penQuéssim adoptar hàbits més sostenibles.

Es cert que, en l'essènc ia humana, semsem que la protesta és una ei na bla que predom ini l'individualisme. però poderosa. Ce rtam ent, ho és , però sovint també disposem de la intel·ligència per de forma efímera , però la realitat és que el veritable poder de canvi està en la culadonar-nos que la felici tat comença per ll evar-se i saber que molls al teu voltant tura. Si canviem la cultura , aquesta ob liet necessiten. La natura ens necessita, ga a adaptar-s'hi. La prevenció de malalties com el VIH no és només una qüestió però sob retot és de normes si nó de cu ltura de prevenció imprescindible per a i, sobretot, de coneixement, quelcom imprescindible per a qualsevol canvi cultural.

- Què en penses de l'espiritualitat i la religió?

- L'espiritualitat és una qualitat de la persona que li permet ser solidària amb la re sta del seu en torn . Els indígenes americans ens van llegar la tradici ó de dona r gràcies a la Mare Terra per tot allò que ens permetia ser humans dignes del que hem heretat. Ser agraïts ens fa humans i l'espiri tualitat no és altra cosa que una ce lebració de l'agraïment. Respecto qual sevol forma espiritual, enca ra que , per a mi , el goig està en que cada aliment que em nodreix és gràcies a la Mare Terra. És import ant , potse r per això sóc essencialment vegetarià , atè s que menjant vegetals estem més a la vora de

38 31

32

l'e nergia solar. Però no sóc estricte. aquest viatge en el qual he ap rès moltes Aque sts dies , durant el Tour No Oil per coses, He conegut gent que real ment presentar el llibre Simplicitat Radical per s'està implicant en propiciar un canvi a diverses ciu tats de l'Estat espanyol, he favor d'un món més sostenibl e. El treball acceptat el menjar que m'han ofert geneque feu em servirà per transmetre als rosament. meus compatriotes que encara hi ha esEl fet important és no ser intransigent siperança. D'altra banda, vosal tres esteu nó radical , és a dir, tal com và reu expresmés a prop d'assolir la petjada ecològica sar en el pròleg de Simplicitat radical, ideal. anar a cercar les arrels. Les nostres - Què faràs quan torReduir el consum permet arrels són en la Mare nis a casa? treballar menys, Terra. Jo pateixo quan - Abans de venir aquí tenir temps per a la vida veig el mal que li esvaig ser seleccionat tem fent a la Mare entre 120 ca ndid ats Terra perquè , en realiper ser el responsable tat , és tal com deien els indígenes ameride sosten ibilitat del Darmouth College de cans, aquell que escup sobre la terra és la Un ivers itat de Princeton, on hi estudien com si ho fes sobre un mateix. els futurs executiu s més exclusius dels Estats Units. L'u de juny començo a tre- Tan malament es/em com perquè caIballar per incidir en un col·lectiu de joves gui impulsar el missa/ge de la simplicita/ que són el futur de les classes dirigents. radical?

Seria pretenciós pensar que només un - Vull remarcar que redu ir el consum és ho pot canviar. Tenim les ei nes per impulclau per treballar menys i tenir més sar un canvi sense preceden ts. Encara hi temps per pen sa r, per dedicar-lo als som a temps. Aque sta experiència en tre am ics, a la famíli a, i per pensar i teni r vosaltres no l'oblidaré fàcilment, i em remenys preocupacions. En el - ~ conforta que som cada vegada su bsconscient col ·lectiu tenim .,r;¡ més les persones disposades a la idea que estem destruïnt la canviar per un món més sosteniMare Terra . Cada generació bl e. El llibre Simplicita/ Radical ja veu que tenim pitjor qualitat és un llibre de text en diverses respecte a l'anterior. universitats del meu país.

Pregunteu als més joves i us Espero que, per a vosaldiran que el seu futur tres , també ho sigui. Sóc serà pitjor. Per això una persona inquieta cal impulsar un canvi que , per escriure'l, em i consumir menys vaig haver de posa r per viure millor. enga nxador a la caQuan els meus edidira . Ara veig que el tors em van dir que treball no va ser la Fundació Terra endebades. estava interessada en la traducció del - Alguna cosa meu llibre i que els més per acabar? havien convidat a - Jo, a la universiun dinar solar per tat. era corredor de sege llar l'acord , em bicicleta i fer una gira vaig sentir molt presentant un llibre content. Per això, he fet amb una bicicleta

plegable i un carretó, m'ha fet molt feliç perquè l'hem entrat a tots els trens, inclòs l'AVE, Crec que el Moviment Laic i Progressista està de sort de compta r amb una entitat atrevida, radical i compromesa com la Fundació Terra, L'esforç d'aquest viatge ha valgut la pena, D'altra banda , en la presentació que vàrem ler a

casa vostra , 25 persones del vostre moviment es van comprometre a reduir 0,5 litres de gasolina cada mes , és a dir, una quarta part de les 100 persones que es necessiten estalviant combu stibles fòssils per eixugar la petjada ecològica del meu viatge , Gràcies i gràcies ~

• 38 33

tra

l' CX I1CI'i me"'l'

El consell de redacció.

Visions subjectives

Jaffre Villanueva.

Sec retari general de l' MLP

34

semblants. No deu anar per aquí, però és igual perquè ara ja entrem a discutir els temes pel 2005. Surten noms de gent que desconec , pe rtanyents a corrents de pensamen t que ignoro. de disciplines que difícilment podria explica r. Si res del que és humà m'ha de ser aliè . ho passaré magre. hi ha massa La nit comença amb un parell humanitat pel meu ceNell. de comenta ris sobre el meu Dedueixo . i que Terenci em perdoni. que per això van inventar desti tràgic en cas de cop l'Enciclopèdia, el Google i Espai de d'Estat. Comencem bé! Pe r sort, comença a arribar gent i el debat agafa voLlibertat. El Serrano , que pretén fer de moderador i agitador alhora (com si fes lada, de manera que , ràpidament (perquè la taula és rodona) , em situo en una posifalta agitació) , treu un tema i, quan ja hem desbarrat prou , ció estratègica i gauens assigna articles pel deixo de l'espectacle.

Em situo A la taula : Molina, en una posició estratègica morro. Un mètode briMartín, Sellarès , i gaudeixo de l'espectacle llant o una cabronada , tot depèn del número Castells , Bretones, d'articles que et toquin .

Domènech , Serrana , Miralles i jo mateix. Primer s'assignen els Passen els temes, arriben les postres i ja articles del número 37 , el de la granota hem tancat el 2005. Ara , el ritme baixa a bullida. N'hi ha un que es diu "Mosquit tiuna cadència de tertúlia i demano un orugre , musclo zebra" i jo només puc pensar jo per pair el sopar. Se m'acut que a en l'ós formiguer, el gos salsitxa , el gat Terenci li hauria agradat l'orujo , sobretot hidràulic, el camió eruga i peNersions després d'un consell de redacció • Continuem una tradició lIiurepensadora: intentar investigar l'entrellat dels nostres misteris espirituals ... Es a dir, entre altres coses, publicar les reflexions dels nostres membres del Consell de Redacció d'aquesta revista. En tenim una altra. la del Joffre.

•

la col·labol'aciÓ

Un òrgan consultiu necessari

Enzo Marzo Director de Critica Liberale gliattisme i l'hege monia demoJa n'hi ha prou d'esperar. El cristiana van acabar de rematarcas Buttigl ione i les penes pasho. Només una vegada van sades amb la ll ei sobre la fecunaconseguir superar les diferèndació assistida demostren la cies i llavors van arrasar. Va ser irrellevancia de les forces laiamb motiu de la llei del divorci ques. Aix i mateix , la indecisió i van demostrar que eren les de les formacions que constiúniques forces que representatu eixen el centre-esquerra deven la modernitat. Fins i tot van mostra la poca significació de aconseguir fer pujar al carro el les forc es liberals i democratiPGI. Aqu ell va se r l'únic moment ques . en la nostra història en què es Després de la conflagració de la Primera República Itali ana , va invertir la tendència habitual , és a dir la depe ndència congè nita de la els partits qu e d'una manera o altra recodemocracia cri stiana i el "comprom ís llien la gran tradició liberal, laica, democràtica i azionista (transformado ra o històric " de qui jugava, cada cop amb més dificultats, amb pensaments totalitaregen eracioni sta de l'a nomenat partito ris . I, en acabat , va veni r el benemèrit did'azione) , és a dir, de Groce a Rosse lli i luvi que tanta destrucció va portar i que Salvemini, senzill ament han desaparegut. només va deixar el llot. El fenomen I tan mal rep resentats estaven que no Berlusconi ens ha han permès el refet anar de mal en lleu. Tan sols en 8erlusconi ha ferit l'Estat de Dret pitjor. Ha ferit va quedar el i ha buidat de sentit l'Estat de Dret i ha Partito Radicale, la democràcia deixat buida de el qual , però . s' ha traït a si mateix sentit la democracia. Caldrà una generació per rectifi car (un cas curiós de "transformisme co l·lecles malifetes del berlusconi sme en la tiu"): primer va cedi r el poc que tenia a nostra societat civil , en les estructures l'enemic i. ara, sembla que se les tingui polítiques i institucionals i en la credibilitat amb la dreta per esgarrapar unes engruinternacional del nostre país . nes d'espai propi .

I, qui ho farà ? ¿N'hi haurà prou amb AI ll arg de ls últims cinquanta anys els els néts de segona generació del postpartits laics han pagat car el seu constant compromís històric? ¿Que potser n'hi ha enfrontament i la incapacitat de trobar prou calant-se el barret fort anglès per sintesis politiques que de verita t poguessin arre lar en la societat italiana . El todemostrar que s'ha assimilat el pensa -

38 35

lista i clerical" i al "liberalisme monopolisment més avança t de la democràcia occidental? Els avisos que ens han arribat ta" de Berlusconi ... no, no ens acostumarem mai als ox ímorons del món berluscoaquests últims anys són tots negatius. La prova de la penú ltima legislatura ha anat nià que , de tan grotescos, al final ens fan riure. força malament, i només s' han plantejat La veu liberal i democràtica s' ha de fer les premisses dels desastres perpetrats sentir. Els laics han de superar la seva per la dreta. A més , les successives anàlisis critiques fallides no ens permeten afàsia. Si fins i tot són majoria al país!

Però , és clar. sempre hi ha omnipresent ser gaire optimistes pel que fa al futu r.

Els "màxims" resa les fi les de l'esquerra el pànic ponsables del "El pànic d'enutjar el vot catòlic": d'enutjar l'anomefracàs encara són nat vot catòlic , el els laics reformistes tots aqui i encara qual , ara mateix , repassen els mateitambé es poden irritar! val a dir que està xos errors. Aix i, ara veiem com, tan t a molt fraccionat. la dreta com a l'esquerra, es torna als inPerò els laics també es poden irritar. i molt, i també tenen dret a vot, també es tents de reconstru ir l'espectre de l'antic pentapartit en una sola coalició o, fins i poden convertir en un lobby.

Evidentment, ara com ara és impossitot, en un sol partit. Però són experiments ble pensar en el naixement d'una veri tapatètics . El Gran Buit encara hi és.

Hí ha milers d'indicis que clamen la ble formació política. però sí que és posnecessitat d'una bona injecció de mentalisible o, encara més , necessari , que tat liberal en tota l'oposició. Nosaltres s'organitzi amb celeritat un òrgan consulsempre hem estat convençuts que la lluitiu que , dintre de l'Olivera , coordin i i doni ta contra Berlusconi s'havia de dur a terveu política unitària a totes. però de verime per mitjà de diferents forces qu e retat a totes. les tendències que existeixen en el món liberal , laic , rep ublicà . azionispresentessin múltiples tradicions ta , libera l-socialista. etc. , és a dir, en i in teressos , i que les unions havien de se r "naturals" i no fruit d'alquímies de laaquell món que no té res a veure amb el boratori. Per això ens han deixat tan papostcomunisme ni amb el popularisme .

Un òrgan que pugui mantenir la màxima rats (i, ben mirat. també a tot el país) les experiències "polititzadores" tant de la autonomia respecte de tots. Un Margherita com del Partit Reforòrgan que, malgrat tot. no sigui J mista (el mateix que va ser només una suma d'allò que ja presentat grotescament fin s existeix - que, tot i ser molt digne , no té cap mena d'influència i tol en el "Foglio" de Berlu sco ni). Per tant , l'esquepolítica ja que és àm pliament rra ha de ser "plural ", consminoritari en tots els àmbits en què se situa-, sinó que, per dacient del perill que vivim tots , i disposada a actuar unida . munt de tot, es marqui com a I la pluralitat ha de ser al més , - objectiu oferir al país una procompleta possible. Però posta política fonamentada en ¿com pot se r qu e no vegi totels sòlids va lors de la Llibertat i de la Justícia ... i jo afegi ria de hom que amb aq uesl Centrosinistra (centre-esquerla Modernit at, del Canvi , dels Drets i de la Lluita i, per què ra) s'omple immediatament el Gran Buit? El que cal fer és no? , d'aquella Fraterni té que semblava tan obsoleta però contraposar un liberalisme coherent al "liberalisme popuque , en una època en què els

f ..

,

..

38 37

pobl es i les persones es barregen , torna nosaltres el sectarisme, el patriotisme asa sorgi r com un element essencial per a sociatiu , la predisposició visceral al fracàs la convivència civil. i el minoritarisme. Ja n'hi ha prou de busL'empresa no és car cinc peus al fàcil , però sí necesgat; ens hem d'enCal paciència i intel·ligència sària. La societat cifron tar tots i cadasper erradicar el sectarisme, vil ha demostrat que cun de nosaltres a el patriotisme i el minoritarisme la pròpia història , posseeix tresors inexplorats, que explena d'errors, i pressa , fins i tot inconscientment, valors consolidar conjuntament els mil i un caliberals , que disposa de molta més ene rmins del pensament liberal i democràtic de l'ú ltim seg le en una única oferta polítigia moral que l'actu al classe política a l'oposició. Cal , però, paciència i prou inca i en un repte com plex. Fem el primer tel·ligència per erradica r de cadascun de pas d'una vegada l • •

38 • Editorial del núm. 108-109 de Gf/lica liberale, revista de llarga tradiCIÓ del liberalls· me d'esquerra Italià.

la col·lahoraciÓ

Islam i laïcitat

Eddy Bon/e * Escriptor-publicista Atès que m'he comportat L'emancipació de l'individu es com a ciutadà laic tota la meva simbolitza amb la llibertat de vida , no veig perquè hauria de consciència , de la qual el lIiuredeixar prendre a l'islam el relleu pensament i el dret d'associació en són elements constitutius ; la del catolicisme.

Un creien t cerca el se ntit de laïcitat afavoreix la democratitla vida , per tant, el bé i el mal, zació entre individus . Aixi per fora d'ell mateix apel·lant a Déu . exemple , denuncia la discrimiD'aquesta manera s'oposa a nació entre rics i pobres, homes l'emancipació de l'home i de la i dones, creients i ateus . Es per societat en lloc d'impulsar-la. això que , a Flandes, la laïcitat A aquells que creuen que les és partidària de l'escola on tots els infants puguin desenvol uparreaccion s anticlericals dels laics són exagerades, responc que , a Flandes, se i siguin considerats iguals. Finalment , els laics han combatut, primer de tot, l'esla laïcitat es dedica a la democratització glésia catòlica i els seus satèl·lits (és a de les relacions intercomunitàries , és a dir, partits, sindicats i patronals cristians) dir, entre grups i estructures, com ara perquè frenaven l'emancipació del ci ul'abolició de castes i la segregació racial. tadà i de la societat. A més, l'actitud de la La laïcitat diu "no" als murs de Berlín . xarxa catòlica ha estat criticada per altres La laïcitat és pacifica . Per restringir la ll ei de la jungla, també està a favor d'una lecorrents del pensament. De fet, l'emancigislació sòlida , ja pació política , social i econòmica de la No veig perquè hauria de deixar que la norma protesocietat flamenca ha geix contra els deprendre a l'islam el relleu anat paral ·lela amb predadors. del catolicisme la pèrdua d'influènL'Estat laic té per cia del món catòlic . rnissió garantir a El co mbat antic lerical és, doncs , un cadascú la possibilitat de jugar el seu padebat contra tot tipus de paterna li srne, de per de ciutadà iI·lustral, per tal de realitza r la llibertat, la igualtat i la fraternitat. repressió, d'obscurantisme i de censu ra i ès. per tant , una lluita contra qualsevol L'Estat laic no pot aplicar criteris discrimiestructura que freni l'emancipació i l'autonatori s, com ara la divisió dels ciutadans determinació. I la laïcitat defen sa l'e mana partir del seu origen social o de la seva convicció religiosa. L'Estat laic no pot in scipació i la democratització a tres nivells : taurar, tampoc, un tracte privilegiat basat, l'individu , les relacions entre individus i per exemple , en l'especificitat cultural o les relacions entre grups .

38 39

40

ètnica. L'Estat laic apel·la a cada ciutadà religiós a l'escola pública en el seu informe al ministre francè s d'educació. com a individu (per la seva consciència) i a la voluntat comuna de tots els ci utaFa tres, quatre segles, a Occident es dans (pe r eleccions i per llei ) per b¡¡stir i posava en marxa un moviment que englobava tota la societat i que tenia per respectar l'estat de dret i la democràcia.

Citem Jean- Pierre Chevènement que diu objectiu l'allibe rament de l'home i de la que l'Estat laic es basa en "la raó comusocietat. Aquest moviment no s'ha alurat na de tots els homes". D'a lt ra banda , mudes d'aleshores. El s adversaris principals tatis mutandis , l'Estat laic no pot permetre eren dirigents seculars, però sobretot re li que els seus ciutagiosos. La Revolució dans form in ghettos. francesa en va fer L'Estat laic no pot permetre Tot individu que una síntesi ben coneque els seus ciutadans guda: llibertat, igualsegue ix aquests prins'aillin en ghettos cipis té accés a la tat , fraternitat. Les reciutadania. Aquest lacions complexes entre aquests tres principis . les seves doble rebuig del ghetto - l'E stat laic no el pot instaurar, ni tolerar la seva instal·lació correccions i complements mutus , defiper part d'altres- molesta els qui prefereineixen el perfil de la nostra societat. Els xen viure la seva vida dogmàtica i la seva principis històrics de l'humanisme i de la laïcitat han passat al domini public. tamsuperioritat en les portes tancades de la seva pròpia comunitat. Tradiciona lment bé gràcies a les evolucions liberals han estat els catòlics i els jueus; des de paral·leles en les esferes socioeconòmifa poc, també els musulmans. ques i educatives, per exemple.

Això no vol dir que Flandes sigui un Malgrat això, l'opció laica ofereix moltes oportunitats als nostres conciutadans estat laic. Però havent estat rebutjat l'obstacle principal per a l'emancipació , el musulmans. Primer, l'Estat laic només catolicisme, els laics no poden admetre practica els criteris que promulga : com que d'altres ciutadans prediquin una conque l' Estat laic no pot dividir els ciutadans trareforma que donaria prioritat a la revesegons criteris ètnics. dogmàtics, discriminatoris o repressius, els ciutadans mulació divina , al dogma i a la dictadura sulmans no poden ser discriminats per -per a l'orientació religiosa de la nostra raó de la seva religió, llengua o cultura. societat- en detriment del lliure examen, el debat public i l'estat laic.

Evidentment , els ciutadans musulmans no poden utilitzar la seva re li gió, Estic preparat per trobar l'Altre. però costums i cultura com a coartada per aiaixò implica un altre sense camu flatge. ni llar-se, ni per obtenir tractes preferents, ni privileg is, prejudicis o religió • per dirigir la societat.

Aquesta és la veritable sig nificació de la sepa ració entre l'esglés ia i l'estat: la religió no pol ni orientar ni dirigir el debat public , perquè es basa en dogmes i, sobretot, en dogmes de la reve lació de Déu , en lloc del lliure examen i del debat públic.

Director de comunicacIó de Hogeschool Gent Segona oportunitat: la llibertat de (Gran escola a Gant , Bèlgica) . Antic periodista consciència garanteix la coexistència pafree-Iance per a publicacions flamenques com cifi ca de les religi ons com ho ha constaDe Morgen, Knack: excap de prem sa ministenal. tat Régis Debray respecte al lloc det fet

a

I laïcitat La Laïcitat : un valor social per a la Catalunya del segle XXI La laïcitat és la garantia de diàleg i d'intercanvi pacífic i fecund entre les persones i les idees . I, juntament amb la justícia social i econòmica , és garantia de pau civil en l'espai públic, que és la casa comuna de totes i tots ciutadans .

La laïcitat afavoreix la convivència en el pla de la igualtat entre totes les possibles opcions espirituals, sense oposar-se a cap i respectant-les totes.

La toleràn cia activa que es desprèn del marc de la laïcitat és, precisament, l'opció per a la convivència en la diversitat d'una societat cada cop més plural en què les diferents religion s i les creences espirituals i filosòfique s han de poder desenvolupar-se en el respecte igualitari a tots els drets per a totes les persones .

O Cooperaccro

--

m;¡; "...

-

••••

,

(ñfO

:::7: :

USTEC-

'¡"/'" ~'"''''

¡;

.~u' ...... ,.

•

1r,d'.. I:::.:::::. . · ".,. "~"'''"' ' !~I~lti ... . ~) ~ !:

~""".

••

Lliga per la laïcitat Avinyó, 44 primer 08002 Barcelona www.laic.org

l'apunT

Odón de Buen y del Cos (Zuera, 1863 - México D.E, 1945)

Joan-Fra ncesc Pont President de la Fundació Ferrer i Guàrdia Selecció de textos d'Odón de Buen (Continuació de l'Apunt d' Espai de Lliber/at núm. 37) .

42

positiva , hemos de luchar sin descanso .

Professió de fe

Sobre ta dona ¿No es verdad que si la mujer comprendiese el alcance de la lucha social. en vez de amargar con sus làgrimas la senda del que lucha , la lIenaria de fiares?

Entienda la hermosa mitad del género humana que aquel hombre que lucha desinteresado por la solución del problema social, no lucha por él solo, lucha también por la mujer. (. ..)

Pera entiendan también los obreros que su campaña serà incompleta y ademàs egoista , si no luchan por redimir a la mujer con màs urgencia y energia. si cabe , que por la propia redención ( ... ).

En el Estada, con cuya racional organización , los socialistas intentamos reme diar las desigualdades del presente teniendo por norma el cumplim iento de la Justicia en la sociedad humana. la mujer re cob rarà la individualidad a la que tiene derecho; en la República, que se considera como el media en que la transformación social ha de realizarse de un modo sólido. el problema de la educación de la mujer serà de los resueltos en primer térm ino, porque ( .. .) huyendo del misticisma y del dogma , se inspire en la Ciencia

Me crearon un ambiente fal so (en Barcelona] interpretando mal mis propagandas; si defendi y siga sosteniendo ellibrepensamiento, nadie puede encontrar ni en mis escritos ni en mis discursos ataque contra reli gión alguna , sólo juicios serenos, razone s contra dogmas , palabras respetuosas para la conciencia ajena. Un libre-pensador, pero no un traga-curas.

Fustigué duramente la intolerancia que hace imposible la canvi vencia entre los hombres buenos de todas las creencias y aún màs duramente el clericalismo intransigente. cerril , tan reñido con el espiritu cristiana.

L'ensenyament laic Fui siempre partidario de la enseñanza laica y enemiga irreconciliable de la escue la oficial española , ayuna de un buen plan pedagógico. rutina ria . arcaica en procedimientos , en material . en locales. y con un personal reclutada en una selección al revés . confesional en exceso y deficiente en enseñanzas ciudadanas, fuera de las realidades de este mundo por pensar demasiado en el otro mundo . (. .. )

Los planes de [Francesc] Ferre r [i Guàrdia] (. .. ) se in spiraban en los pedagogos belgas; él, que era firme de ideas como una rosa basàltica , de un a voluntad férrea , indomable , pero de un trato suave , amable, respetuoso , supo siempre captarse la simpatia de los niños, a los que trataba con dulzura ; los de la Escuela Mode rna amaban realmente a SU director, En el fondo buscaba , no obstanle, infiltrar en los niños su ideologia humanitaria, pero enemiga de toda traba a la libertad del hombre, de toda im posición, de la explotación en cualquier forma y medida . Màs que un anarquista era a mi parecer un revolucionario que aspira a destruir todas las desigualdades socia les que no sean las que engendra el genio al servicio del bien . (... ) Cuando acabó de instalar la escuela, en la cal le de Bail én , en Barce lona, siguió mis instrucc iones en la organ ización de los cu rsos de Ciencias , en la selección de material , en la tendencia subjetiva, poniendo a los niños en contacto con la natura leza lo màs frecuentemente posible. Di a los pequeñuelos una conferen cia y tu vo tal éxito, les encantó de tal manera , que me pidió Ferrer las rea nudara; y en efecto varios años las repeti muchos domingos .

El feix isme Cuando las democracias triunfen y con elias resplandezca la civili zación lIamada cristiana, es deci r el humanismo que està represen tado por este común denomi nador, tendrà que rend irse homenaje a tantos màrtires como perec ieron en la guerra civi l española por el imperio, en el militarismo internacional triun fante,

del fanatismo màs cruel y despiadado que se ha conocido. Porque no era ra zón politica la que condenaba, en la mayor parte de los casos , a tantos homb res buenos , era el fan ati smo clerical , vergüenza del cristianismo, que imperaba en España .

Testament (México D F , 18 de novem bre de 1943) A mis hijos , cuando yo muera .

Escribo estas lineas al cu mplir los ochenta años. Persisto en mis ideas librepensadoras de siempre. Desde muy joven he vivido fuera de toda comunión religiosa y en un feliz hogar librepensador os habéis educado. Enterradme civilmente . Si a última hora la pérdida de la razón o cualquier acto de fuerza me arranca ra declaraciones cont rarias no las respetéis; no representarà mi voluntad consciente y libre.

Que mis restos reposen , si es posi ble, al lado de los de vuestra santa madre .

Murió fu era de toda relig ión positiva y se enterrà civilmen te . Nuestra rel igión se cifraba en una gra n rectitud de conciencia , en el cu ito del bien , de la familia, de la ciencia , de la libertad , de la justicia y del trabajo. Hicimos to do el bien que nos fue posi ble ; no hici mos a sabien das mal a nadie .

Si se recupera algo de lo que nos han arrebatado brutalmente, repa rtioslo como buenos hermanos . Todo lo que ha sido de vuestros pad res , poco o mucho , es vuestro , Asi pensaba también vuestra madre, Guardad siempre el recuerdo de vuestro màrtir hermano Sadi. Era bueno y sabio ~

•

38 43

44

多Nuevo orden ... ?

Barco

la creaciĂ&#x201C;

Ics l'ccomanacionS

llibreS Una història de la dignitat: Josep Xinxó Bandia i les JSUC de Sabadell Jordi Serrana i Blanquer Pròleg de Teresa Pàmies Editorial Montf lorit, 2005.

Hi havia hagut èpoques en què la historiografia assumia alguna moda. Per exemple, el posi tivisme, que es limita a l'amuntegament de dades sense gaire explicació, fent d'això una pretensió cientifica. O una antiga versió del marxisme, cen trada tan sols en la his tòria de la lluita de classes. O l'escola dels Annale s de Marc Bl och i Lucien Fèbvre, que emmarca les dades estructurals en l'exposició i comprovació d'una tesi. I hi ha també , afo rtunadament, llibres com aquest, escrits en clau humanista i ciutadana i sense descuida r, ni molt menys, l'afany documentalista de la història local, prou viu a Catalunya .

Un llibre que documenta , expli ca , narra amb moU encert allò que constitu eix la clau de la recuperació de la memòria dels vençuts en una guerra, que no hauran estat mai , però, els vençuts en la lluita per la defensa de la vida i d'un humanisme posat al servei de la llibertat.

Memòries a recuperar, encara , avui i en aquest país ... El

protagonista és un home, i la seva història personal i social -entranyablemen t ciutadanaperquè en Josep Xinxó és un exemple concret , lluny de qualsevol teorització ideològica , del compromís amb la construcció de la Ciutat, del comprom ís amb la idea d'un món més lliure, més igual i més fratern. En Jordi Serrana ens deixa amb molt bon regust -e l llibre està molt ben escrit j les fonts de primeríssima mà són la mateixa memòria viva d'en Josep Xinxó- quan ens presen ta la hi stòria d'un militant resistent de Sabadell, de Ca talunya i d'una ce rta idea del socialisme, a qui tant devem , entre altres, els qui podem viure sense patir per quins llibres, ca rtells o documents tenim a casa . Cosa que no és cap frivolitat , tractant-se d'aquest racó de món. En Josep Xinxó , Sabadell , les JSUC: una història de la dignitat.

Dignitat que duu en Josep Xinxó a tornar a Catalunya, el 1942, amb tan sols divu it anys , i tornar a comprom etre's, fins al final , amb la reconstrucció de l'antifeixisme a la clandestinitat.

Aquesta dignitat comporta una complicitat ètica , tant en la narració biogràfica com en els 110ritzons polítics defensa ts per l'autor i el se u biografiat -ambdós inscrits en la

millor tradic ió renovadora i antidogmà tica d'una de les vivències del socialisme català- i un seguiment, fil per randa, del rigor documental, en aquest cas , a prova de bombes. Dignitat sense cap renu ncia, ni per la vida, ni per la memòria, ni per les opcions polítiques, ni per la passió per Sabadell , símbol del lliurame nt d'aque lls que opten , sense defallir, per la construcció d'una millor Ciutat universal. Com va dir l'autor en la presentació del llibre: "Honor i glòria a en Josep Xinxó i a tots els re sistents de la llibertat!".

(V.M.O)

El fin de la ci encia .

Los límites del conocimien to en el declive d e la era científica John Horgan ; Edit. Paidós; Barcelona, 1998 .

Com un vent fresc en el món resclosit de les ciències " dure s ~, l'au tor es planteja que ja hem descobert la taula peri òdica, els quarks o l'ADN ... Què ens queda per descobrir? És la ciència una eina puntual de la qual l'home s 'ha dotat transitòriament. o bé un nou paradigma de pensament?

38 47

les recomanacionS

lli hl'eS

48

Òbviament. podrem construir ordinadors ca da cop més petits i eficients. allargar fins a límits insospitats les expectatives de vida, fer nous materials de caraterístiques inimaginable s... Però les

grans descobertes, la mecànica quàntica, el sistema químic de valències, la genètica

fisics , matemàtics, biòlegs, cosmòlegs, del món anglosaxó, fent molts cops un retrat físic i. sobretot, psicològic, de vegades irònic i a voltes cruel d'homes que estan a la punta de llança del saber de la raça humana.

(J .S.C)

so bre la qual es basa la vida,

ni tenen contradiccions fona -

L'ou com balla.

mentals ni problemes de

comprovació que deixin entreveure nous paradigmes científics.

Però no hem avançat ni un ce ntimetre en la reso lució dels conflictes humans i de les desigualtats socials.

Tenim, això si, "teories": la del caos, la de la indemostrabilitat de Godel. però cap ni una no ens ha permès avançar gens en la comprensió dels sistemes complexos, que són aquells en què es desenvolupa la vida de l'ésse r humà .

I, men trestant , les preguntes sob re la consciència, el lliure

albir, la intel ·ligència , l'origen de l' univers, l'origen de la vida, etc . esdevenen, cada cop més, carn de debats teol ògics escrits en llenguatge matemàtic i no pas processos d'assaig i error que ens hagin de dur a cap lloc.

Horgan , escriptor de la revista Scienlific American , entrevisia desenes dels millors

Vicenç Molina.

Editorial Clavell, Premià de Mar, 2004.

Des d' El Pianis ta de Manola Vazquez Montalbàn -sobretot la pri mera part-, El pes de la palla de Terenci Moix i el llibre XX de Maruja Torres no s'ha escrit una obra tan brulalment bella.

Són els seus records d'infantesa ? És una obra li terària?

Es una tesi filosòfica sobre el sentit de la vida? O del no sentit? No us sabria dir què és, és lot això i moltes més coses: sorpreses, intriga, atrocitats, amor.. . la vida.

Poble sec és un Es tat on es desenvolupen un seguit de peripècies, cap d'elles gratuïtes , que ens descriuen una ètica civil republicana en estat pur. Tan bestial. tan sincera , tan an tiga, tan actual. tan , tan ... És l'essència del que sóm una part dels ciutadans d'avui. I ens passem el

dia esforçant-nos per no assemblar-nos a aquesta realitat sincera , palpable, viva, de la condició humana .

Un Poble sec, una Barcelona, una Catalunya que ha quedat tapada, sepultada. per tones d'autoritarisme i que. el que és pitjor perquè es nota menys, per tones de transversals montserratines.

Quan tot just avui descobrim les nostres pròpies repúbliques, en Vicenç en fa la dissecció, la reivindicació i la critica. Tot alhora. I el que és encara més increïble, sense notes a peu de pàgina, sinó simplement amb una narració que t'atreu fins a la fi.

Només ens queda una critica per fer. Encara que ja hem acceptat la seva màxima de que tot està escrit , si us plau , escriu-ne un altre més llarg!

(J.S.B)

( \

//1.,' l'l/誰U-1 fi'; I ";('1'''" lIiul''''';. i JSS(J( '/('/J-1 fi"; i .. ('/'('11 /iJf'I."'i. ".,I1J1H'I/-1 fi,' I ,,;,,/,,'11

/di('fI";

moviment laic i progressista