Espai de Llibertat - núm. 37

espai de llibertaT 1'('\iSLa cl'csqUCI'I'CS pel' a la rOl'mació, Ia l'e f'I e.\ ió i l'agitaci(í polí! icA Pl'illll' I' Il'illl!' ~ II ' ( '

¿OOri

:LiO (' UI'<>"

El Illollogl'àfïc: La gl'élllOLéI bull icla L'(,Il II'C'visL<l: Dolors Maríll, h i s Lo l'i éI cio l'a l,'apu IlL: Oclón cir Hucn

37

Numero 37 Primer trimestre 2005 Director: Jordi Serrano Subdlrector · Vicenç Mohna Consell de mdacclo David Sempere. Xavier Bretones , Josep Sellares, Gemma Martín.

Sant! Castella. Ferran Escoda , Montse Lopez , Antoni Castells, Jordi Miralles . Xavier Domènech.

Onolllla, Joffre Villanueva.

Espai de Llibertat AVinyó, 44 primer 08002 Barcelona e-mail ffg @lalc .org wwwlalc.org Tel . 936 0\1 644 Fax 9360 11 640 Edita.

Fundació Ferrer I Guardla Impremta Primera Impresslo, S.L Sabadell Disseny· Ferran Cartes I Montse Plass Maquetaclo · Fundació Ferrer I Guardl8.

AssessoramenllmgUlstlC. Montse López . Vicenç Molina DibUIX de la porrada.

Thais BOrrl .

Revista trimestral Preu· 3.50 euros.

SubSCri pcions : 14 euros/any Dlpòslllega l. B 33.262- 1996 ISSN.1136·1581 Espai de llibertat és membre de l'Assoclaclo de Publicacions Penodlques en Català.

La Imla editOrial d'aquesta revista es ellliurepensamen l, per tant. les OPImons del consell de redaCCió, les trobareu a l'EditOrial. la resta d·oplnlons seran únicament responsabilitat de qU I les firm i

espai de llibertaT Sumari Editorial

2

El punt de vista de Forges

3

La consigna Qui és més animal Jordi Miralles

4

La reflexió Una certa idea del Mediterrani Joan-Francesc Pont

7

El monogràfic: la granota bullid a La síndrome de la granota bullida Jordi Miralles La invasió del mosquit-tigre i altres alienígenes Ona Ferrer La primera bomba química-radiactiva esclata Josep Puig Simplicitat radical , nou estil de vida Lali Roca

1 15 19 23 25

L'entrevista Dolors Marin Vicenç Molina

27

La col·laboració Alemanya , amenaça ultradretana W Radléwitz. Christian Lange

33

L'apunt Odón de Suen y del Cos La creació Què els hi deixarem?

Lluís Brunet Les recomanacions Pel·lícules i llibres

37

40 47

48

editorial.,

Amb el Govern, per la democràcia

2

Uns quants reformistes moderats ris particulars , no ha de veure's finançat -moderad íssims!- volen fer allò que s'hapel conjun t dels con tribuents, gués hagut de fer al segle XIX (com a Doncs n'hi ha uns altres que, tot i conmolt tard) si aquest hagués estat un país servant el finançament injust que reben mínimament civi litzat. Obviament, no va dels fons públics, directament i també per se r així. Un país mínimament civilitzat és mitjà dels concerts escolars amb l'escola aquell on es garanteix un màxim de lliber- con fessiona l, tot i conservant el dret - que ta ts civi ls, públiques i privades, d'igualtat ningú no els nega- a influir i adoctrinar d'oportunitats, de benestar social i de caels seus propis fidels, volen fer servir pacitat de gaudi de aquests fons per mol'espai públic, Sense bilitzar-se contra els El dret a una vida lliure i feliç exclusions ni privilequi defensen el dret enfront la incommensurable gis, I, per això, cal de tots i de cadascun cara dura impedir que els qui a vi ure segons la de l'Església catòlica tenen privilegis ed upròpia consciència, ca ti us, socials, fisEls primers , són a cals, jurídics, en continuïn tenint. Cal l'actual govern, Els segons , són els jeraraconseguir que els qui es creuen amb el ques, comunicadors i estaments oficials dret únic de monopolitzar el que ells ende l'Església ca tòlica , en explícita contenen per la veritat, se n'adonin que això, nivència amb el pitjor de la dreta cavern ícola , bel,licista i mafiosa espanyola (és a per molt inversemblant que els sembli, és una qüestió que només pot afectar la sedir, el PP), No hi tenen cap dret' Ja van començar aix í fa molts anys, en l'expeva consciència privada , però que mai riència democràtica més seriosa que hi - però és que mai!- pot recaure en els qui tenen una altra mena de consciència, O hagi hagut mai a la Península Ibèrica, de criteri, O de visió ètica de la vida, I l' Església ca tòlica va ajudar de valent , i molt', a carregar-se la República, Ara, no Totes les opcions de vida lliurement escoels deixarem , Defensarem la democràcia , llides i respectuoses amb les dels altres han de tenir el mateix tipus de vincle amb l'acompliment dels compromisos electol'estructura cívica democrà tica que ens rals d'aquest govern , la convivència civil, vincu la, a tots, en el mateix espai, Ningú el dret a una vida digna, ll iure i feliç enno ha de creure's amb més drets, o amb front la intolerància i la incommensurable menys deures, Ningú , en funció de crit ecara dura de l'Esg lésia catòlica! •

•

el l)Unt de vista de ForgeS

la consignA

Qui és més animal?

Jordi Miralles.

Presiden t de la Fundació Terra

4

La leg islació vigent defineix que els animals de companyia són tots aq uells que pertanyen a les espècies Canis familiaris (gos) i Felis catus (gat). Però el ventall actual d'animals domèstics ja inclou també ocells ca ntaires com els canaris, els lloros i les cotorres; els hàmsters, els conills, i altres menys expressius com ara tortugues, peixos, amfibis diversos, etc. I més darrerament s'hi han afegit animals silvestres que han estat capturats o criats en captivitat per convertir-se en mascotes.

Tradicionalment, gats i gossos tenien unes tasques ben concretes a la llar (per això es van domesticar) de vigilància, control de rosegadors, etc . Avui, aquests animals , en el medi urbà , s'han conve rtit en complements per cob rir deficiències diverses de tipus afe ctiu dels humans.

Adoptar un animal de companyia és reconèixer que assu mim la re sponsabilitat de tenir-ne cura i acomplim amb els preceptes legals que comporta, entre altres que no es converteixi en un focus de malalties , que no malmeti els espais públics i que se li procurin les condicions vi tals perqu è pugui tenir una vida saludable.

Malauradament, si tenim en compte el greu problema de l'abandonament de mascotes , vol dir que no sempre quan adquirim un animal domèstic comprenem l'elevada responsabilitat que assumim.

En primer lloc, hom ha de valorar la mida

de l'animal en relació amb l'espai que li reservem . En segon lloc, caldrà que atenguem a algunes de les seves necessitats vitals (exercici, menjar saludable, etc.). Finalment , no podem oblidar que hi ha un important desplegament legal per garanlir la qualitat de vida dels animals domèstics que comença amb el cens, continua amb les vacunacions i s'acaba amb una mort i disposició digna del cadàver.

De fet , a les ciutats no hi hauria d'haver anima ls domèstics per causa de les complicacions que se' n deriven. Però, si pensem que la nostra vida necessita l'afecte d'un animal atès que és més senzill que rel acionar-se amb un altre ésser humà , llavors hem d'assumir la mascota adient a les nostres possibilitats. Mentre un hàmster necessita menjar, aigua , neteja de la gàbia i poca cosa més, un gos cal educar-lo , mimar-lo , treu re'l a passejar, sotmetre'l a con trol veterinari, etc. El cas dels gats és una mica més complex per tal com tenen un vessant llibertari . Un aquari amb peixos no és pas menys complex (tot i que és més tecnològic que emotiu ) però no està sotmès al ri go r legal de les mascotes de quatre potes. Els oce lls són també un món a part. Cotorres , lloros i altres espècies exòtiques poden esdevenir un problema en el cas que s'escapin . Només a Barcelona la població de cotorres en llibertat que un dia foren

animals de gàbia passa dels 15.000 ONG. Els animals domèstics en el segle XXI haurien de ser per a casos especials exemplars i constitueixen un greu problema. Les tórtores turques escapades de i no pas un element de consum per cobrir les gàbies s'han converti t en una plaga mancances afectives . És evident que un en molts indrets reside ncials. gos pigall esdevé un company de gran No hauríem d'oblid ar que tenir un aniutilitat per a una persona invident. Tan mal no està exempt de ri scos sanitaris. evident com un gat pot ser la mascota Els gats poden transmetre la lesmaniosi , d'un taller i manten ir a ratlla la presència una malaltia bacteriana que pot provocar de qualsevol rosegador que despistadament pugui pujar de la l'avortament en una dona embarassada. claveguera. Molts dels ...Qui necessita afecte?

Els animals de comanimals de companyia Qui ens el pot donar? panyia no haurien de menys convencionals Una tortuga? Un hàmster? ... com hàmsters, poser mai espècies sa lvatges que podrien llets , coni ll s, tórtores , vi ure pel seu comp te en llibertat, ja que etc., acaben gairebé sempre sent un obtenen dret a viure i a reproduir-se en el jecte de consum . Qualsevol anima l enseu entorn natural. El fet d'integrar un tendreix els humans (grans i petits) de animal de companyia en una ll ar significa forma innata, però això no hauria de ser la raó per adquirir un animal que a la llarque es compta amb el consen timent resga pot acabar sent un problema. La maponsable i racional que en el cas d'un gos O d'u n gat comporta educar-lo. El jor part de les tortugues aquàtiques acanostre país està a la cua pel que fa a ben alliberades en algun riu , estanyo bassa i es converteixen en depredadors gossos educats o ben ensin istrats. Els mètodes habituals emprats (tot i ser posorprenents. I podríem posar molts exemquíssims els gossos que reben educació ples dels problemes que comporta si hom per part d'experts al nostre país) tampoc no s'ha documentat fefaent ment de les no són precisament basats en el respecte responsabilitats que contrau adoptant una a la seva psicologia . Un gos necess ita fer mascota . La propera vegada que passeexercici entre dues i quatre hores diàries geu per una botiga de mascotes penseu per tenir un bon equilibri emocional. No qui és l'animal i qui necessita afecte , i qui són gaire les persones que poden dedimillor que ningú us el pot donar. car aquesta quantitat de temps. També L'ètica immoral que hi ha darrera dels cal no ob lidar que hi ha races consideracentres d'acollida d'anima ls abandonats des perilloses la tinença de les quals (a i les campanyes d'adopció per part de les banda de requerir unes condicions espeassociacions protectores de mascotes, la cials) ens hauria de fer actua r pel principi hipocresia de les administracions públide precaució, és a dir, no adoptar-los lleques i les passions que desperten les vat que sigu i per alguna raó especifica. mascotes en molts humans són prou ferFinalme nt , potser caldria recordar que mes (infinitament més apassionades que el temps que podríem dedicar a un anidiscutir sobre el pitjor dels tsunamis) com ma l domèstic el podíem emprar per a perquè , si voleu que us trenpràctiques so lidàries com quin la cara alg un dia, només atendre a la gent gran, fer ca l fer un articl e con tra de mon itor per a la maiels animals domèstics. nada o, simplement, Us parla la veu de l'expeser voluntari d'una riència ... .

•

37 5

la l'cfl cxiÓ

U na certa idea del Mediterrani: la construcció dlun espai de laïcitat Joan-Francesc Pont Clemente Catedràti c de Dret finance r i tributari de la UB de l'ésser humà, condemnat pel Les religions d'Egipte i Babidogma a una permanent minoria lònia van ser, com altres relid'edat- , però és també l'origen gions antig ues, cultes a la fertilide mil i una heretgies que d'una tat. La Terra era femenina, el manera o d'una altra han crea t Sol , masculí. Com explica les condicions per a la conquesBertrand Russell, la fertilitat, la ta de la llibertat. Ho ha estudiat Gran Mare, és l'Artemisa dels amb detall Raoul Vaneigem en grecs i la Diana dels romans. La religió de Babilònia , a diferència un ll ibre imprescindible, La résistance au christianisme publide l'eg ípcia, es va preocupar ca t per Fayard el 1993 . Constimés de la prosperitat en aquest tueix un documentat estudi de món que no pas de la felicitat en com durant vi nt seg les ha existit l'altre , el que resulta explicable una resistència que ha militat a favor de pel referent femen i ce ntral de les seves les llibe rtats naturals contra l'opress ió cre ences. El s cre tencs van adorar també cri stiana, i també una denúnc ia de com una deessa i eren ge nt alegre, no molt aclaparats per les supersticions fúnebres. les esglésies cristia nes han construït una històri a a la seva mesura sobre la mitifiA l'Atenes de Sòc rates i Plató, on es descobreix l'art de raonar per deducció, era cació de personatges llegendaris (Jesús, possible - com en molt poques èpoques Pere, Pau) i el fl agell de la Inquisició inspirada per Domingo de Guzmàn. Aquesta de la Història- ser intel·ligent i feliç al hora , feliç per mitjà de la inobra és una reivindicació tel·ligència. L'Acadèmia de la dissidència com a Com a Atenes, emanació d'un esperit lliuon Plató ensenyava va ha de ser possible ser re i un reconeixement al sobreviure a totes les altres escoles i va perdurar intel·ligent i feli ç alhora deute de la human itat com una illa de paganisamb els heretges i també me fin s dos segles després de la converamb les heretges , la dobl e gosadia de les sió de l'Imperi romà al cristianisme . Va quals, en pensa r lliurement i en atrevi r-se se r tancada l'any 529 per Justinià , pel faa fer-h o sent dones, va fin alitza r norm alnati sme religió s d'aquest emperador, ment amb la mort a mans dels intolerants. Entre aquestes heroïn es hi ha i l'Edat fosca es va estendre sobre el Mediterrani i el conjunt d'Europa 1.

Marguerite Poréte, que va morir a la foEl Mediterrani és el lloc fundacional de guera 1'1 de juny de 1310, i Heilwige les tres religions del Llibre -és a dir, dels Bloemardine (morta el 23 d'agost de més formid ables instruments d'esclavitud 1335) , ambdues representants del movi-

37 7

8

ment del lliure esperit que no només no maçònics i noms de fets i 11erois gloriosos con demnava sinó que lloava el plaer i la del republicanisme , amb una bandera triseva funci ó emancipadora 2. color brodada amb les paraules LlibertatLes tres religions del Llibre es caracteIgualtat-Fraternitat6. La bandera republi ritzen per l'absència del simbolisme fecana que, al roig i al groc hi afegeix el mení refe rit a la divinitat. En això es difemorat, el color del tafetà que varen prenrencien de les altres tradicions religioses dre a Mariana de Pineda , amb un triangle a mig brodar i les pa raules de la tri logia del Mediterran i, com l'egípcia, la babilònica, la grega i la romana . Només els heteLlibertat-Igualtat- Ll ei , terrible delicte que rodoxos se surten de la va cond uir al garla rígid a cotilla de la rot el 26 de maig de El lliure esperit retòri ca religiosa que 183 17. La república lloa el plaer i la seva funció és , doncs , femenina , cons idera exclusivaemancipadora ment els homes com a i un dia la república mediterrània hauria integrants del cos legítim de la comunitat, i són els evangelis de ser ta mbé fem enina, pode nt represengnòstics els qu e sembl en configurar un tar- se per la figura de Minerva o Atenea , "Pare" i una "Mare" divins, fins i tot una deessa greco-romana de la saviesa , de versió de la Tri nitat formada pel pare , la les ciències i de les arts, patrimoni històmare i el fill , i s'atreveixen a con fi gu rar un ric comú de tota la conca mediterrània, poder femení. Però, com és sabut , cap des d' Egipte a la Gàl·lia , de la qual aldels textos gnòstics no va se r acceptat guns autors destaquen que no va fer mai el sac ri fici de la seva llibertatS, com a canònic en el cristianisme i els manuscrits van romandre enterrats i ignoLa història de la llibertat és la història ra ts durant gairebé dos mil anys a la dels heretges i dels heterodoxos. Les religions oficials es compadeixen poc dels muntanya de Nag Hammadi3 4. Judaisme impius i aquest és un fenomen d'ahir i Islam són igualment misògins i d'avui. Recordi's, si no , l'hostilitat i les tres grans religions monomés o menys vetllada dels mitjan s teistes han con tinuat justificant les misèries del present amb les catòlics , protestants i jueus contra Salman Ru shdie durant els anys promeses d'ultratomba. noranta , con dem nat a mort per Els déus del monoteisme l'Iran teocràtic, per haver gosat i els regnes fundats sota la seva escriure uns Versos satànics. invocació són masculins. La lliDos personatges , un musulmà bertat, la raó i la repúb lica són i l'altre ju eu, poden representar el femenines i apareixen, sovint, paradigma de l'àn ima mediterrà representades per dones amb el nia , almenys del seu vessant pit descobert , el que enllaça més acollidor, generós i obert al amb el s primers mites femenins progrés de les ciències i a la fede la fertilitat. licitat del gènere humà.

L'Espanya totalitària defineix Averroe s (Abü-I-Walid Muhamla seva essència nacional com mad ibn Ahmad ibn Muhammad a viril , ruda , forta , sana, oposada ibn Rud) (1126-1198) nascut a Còra l'efeminament d'allò que és eurodova és un punt de referència indispeu, com en el Canto del cosaca cutible de la filosofia espanyola de d'Espronceda al segle XIX o com en tots els temps. Va exercir de jutge a el nacional-catolicisme de la dictadura franquista en el XXs. L'Espanya Sevilla i a Còrdova, va mantenir durant anys bones relacions amb el liberal és una dona bella i jove, amb tron , però conforme al destí fatal barret frigi , asseguda sobre símbols

d'Averroes i va néixer, com ell , a Còrdodels qui en el Mediterrani gosen pensar amb llibertat, va ser acusat d'heretgia i va, encara que va exercir la seva activitat principalment al Marroc i a Egipte, condeportat, morint al Marroc. La seva estàtua ocupa des de fa cent cinquanta anys reant la Medicina, el Comerç, el Dret, la un lloc preferent en el vestíbul principal Filosofia i la Teologia. En la seva obra de la Un iversitat de Barcelona. AI meu principal , Guia de perplexos o Guia d'indecisos, segons els traductors , va tractar entend re, Averroes aporta a la història del pensament la independència de la fide reconciliar fe i raó . Per a Maimònides losofia en relació amb la teologia, doncs els indecisos són els pensadors a qui els encara que inte nta conciseus estudi s han dut a toliar-les, reflexiona que la par amb la religió.

La llibertat, la raó S'atreveix a defensar una religió descrita en els texi la república tos sagrats és apta per a interpretació figurativa o són femenines les multituds , incapaces de metafòrica del Llibre , les comprendre les ve ritats rallegendes del qual serien cionals, mentre que la fil osofia es reserva més una guia d'aprenentatge simbòlic a uns pocs escollits, capaços d'utilitzar que una història literal. Les seves teories les eines de la raó. En el que aqui m'intevan ser combatudes pels talmudistes ressa destacar, per a Averroes, nascut purs, encara que va tenir molts seguidors cent anys abans que Tomàs d'Aqu in09, la a les comunita ts jueves de diverses ciufilosofia no és ancilla Theologiae, ja que tats com Narbona, Saragossa , Lleida i la primera és ciència i la segona no , pel Barcelona. Maimònides no és un heteroque s'obren les portes, amb segles dox , com Averroes , i ha estat incorporat d'avançada, a la majoria d'edat de l'ésser al judaisme oficial , però si que és un exhumà i a la llibertat de pensament. El ponent del diàleg interreligiós i un precurpreu que va pagar Averroes va ser resulsor dels estudis de religió comparada , pel tat d'un edicte d'Almanzor en el sentit fet d'expressar els punts que són que Déu havia decretat el foc de l'incomuns o diferents entre les tres fern per als qui pensessin que a la religions del Llibre 12 . veritat s'hi podia arribar amb la sola Avui , quan el Mediterrani es troraó, pel que el rei va lliurar a les ba dolorosament dividit pel conflames tots els llibres que van troflicte palestino-israeli à, per l'hebar sobre lògica i metafísica 10 gemonisme dels sectors Averroes, tot i que era creient , enfrontats al Líban , per l'eneno era pas ortodox . Va se r commistat secular greco-turca , pel batut pels gua rdi ans de la fe i un veto integrista a l'evolució detal Algazel va escriure co ntra ell mocràtica en alguns països i per un llibre titulat Destrucció dels les dificultats sorgides dels nous filòsofs en què manifestava que, moviments migratori s, la redesen trobar- se tota la veritat necoberta del Med iterrani com un cessària en l'Alcorà, no hi ha neàmbit natural de conv ivència cess itat d'especulació indepenhauria de basa r-se en el reconeident de la revelació 11. Averroes xement del nostre patrimoni fi va replicar amb la seva obra losòfic comú , simbolitzat, a aq uests Destrucció de la destrucció (Tahafutefectes , millor que per ningú , per al-Tahafut) que hauria de constar en Maimòn id es i Averroes. les primeres pàgines de la història He escollit, deliberadament , dos dels Iliurepensadors. creients en diferents religions del Mai mònides (Mosé ben Maimon) Llibre per demostrar qu e, sent un (1135-1204) és con temporani Iliurepensador, no propugno la mort

37 9

A

V

Diputació Barcelona xarxa de mUnicipis

fftXarxairrê.lS Xarxaires és un espai virtual de gestió del coneixemen t en l'àmbit de les polítiques locals de joventut, impulsat per l'Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona. El seu objectiu és afavorir l'actualització permanent de tots els seus membres, facilitant l'intercanvi d 'experiències i la reflexió en aquest àmbit.

Xarxaires és obert a responsables i professionals de les polítiques de joventut , estudiosos d 'aquest àmbit i membres del món associatiu juvenil.

www.diba .es/ xarxaires

-

de Déu ' 3 sinó el respecte més absolut a clusiva del s déus terribles i venjadors de la llibertat de consciè ncia . Això implica, Llibre . Vull un Medite rrani femení, il·lumiper descomptat, l'acceptació de la religió nat per Isis i per Minerva, per la llegenda com un dret individual i col· lectiu , però , d'u na Maria Magdalena capaç d'estimar i de ser estimada i pel record viu de totes també, la proscripció de qualsevol autoriles heretges cremades per la Inquisició tat o coe rció sobre els discrepants, els i de totes les dones ll iures lapidades per dissidents, els heretges o els incrèduls.

No pot ni ha d'oblidar-se que el prol'intolerant fanatisme dels homes.

La república mediterrània no serà un grés i la lli bertat han estat sempre obra Estat o un a Federació, dels heterodoxos, els però sí un espa i de conquals han sofert per El progrés i la 11 ibertat vivència en el qual floaixò la persecució i la han estat sempre obra reixin la cu ltura i la civipèrdua de la llibertat dels heterodoxos lització, un món en el i àdhuc de la vida. Amb qual cadascun de ls hoemoció ho remarcava Fernando de los Rios en el seu discurs mes i de les dones puguin buscar com mi llor els sembli la seva fe lici tat. I per parlamentari del 8 d'octubre de 193 1: "Arribem a aquesta hora, profunda per a arribar a aquest ideal, com va passar a la la Història espanyola , nosaltres els heteriba europea du rant el XIX i el XX , potser rodoxos espanyols, amb l'ànima masegahagi d'alça r-se la veu dels Iliurepensadors en les tertú lies , en les lògies , en els da i plena d'estrips i de cicatrius profunmitjans de comunicació i, fins i tot , en els des , perquè ve així des de les fondàries del segle XV I, som els fil ls dels erasmisparlaments. te s, som els fills esp irituals d'aquells la Des dels in icis del liberalisme a les consciència dissident individual dels Corts de Cadis fins avui mateix, l'Espanya quals va ser escanyada durant seg les"'4 catòlica i conservadora no ha baixat mai la guàrdia i s'ha afanyat a devorar els Molt abans, el 1773, Diderot deixava esseus fills més esclarits quan intentaven crit a les seves Memóríes: "He treballat durant més de trenta anys [en l'Encicloencend re la llum de la il· lustració i de la ciència. S'ha complert al peu de la lletra el pèdia]. De totes les formes de persecució diagnòstic cru el però precís d'Antonio que un arriba a imaginar, no n'he escapat Machado: "A Espanya -no ho oblidema cap, per no esmentar tota mena de l'acció politica de tendència progressista pasqui ns difamatoris. Ho han sofert el meu honor, la meva fortuna i la meva llisol ser feble perquè manca d'originalitat ; bertat ( ... ) M'he enfrontat a l'enemistat és pur mimetisme que no passa de simple excitant de la reacció. Es diria que només declarada de les co rts de justícia , els magnats , els militars ( ... ), els eclesiàst ics , el ressort reaccionari funciona en la nostra màq uina social amb alguna precisió la policia , els homes de lletres que no col·laborave n en la nostra empresa, l'alta i energia. Els polítics que han de governar enve rs l'avenir han de tenir en compte la societat i tots els ciu tadans que es deixareacció a fons que segueix a Espanya a ven arrossegar per la majoria"' S tot avenç de superfície. Els nostres políDeclarat culpable per menjar ca rn en tics anomenats d'esquerra -diguem-ho de divendres de quaresma i per haver retirat passada- poques vegades calculen , quan el crucifix de l'au la , va se r penjat per la disparen els seus fusell s de retòrica fu tuInquisició Gaietà Ripoll i Pla a Va lència el rista, la reculada de les culates, que acos31 de juliol de 1826. El seu únic delicte tuma a ser, encara que sembli estrany, era ser un mestre d'esco la liberal en un més violenta que el tir"l 7. pais dominat pels servils ' 6.

Defenso, en suma, que el Med iterrani Això és el que passa ara mateix amb la laïcitat. Oualsevol tímid avenç en algun deixi de se r un feu masculí, propietat ex-

37 11

12

país mediterrani és contestat per una inuconstrucció d'una societat bona . La revositada violència integrista contra els coslució que avui necessita el món i, en parsos o contra les ànimes . Les religions es ticular, el Mediterrani, és la revolució del menyspreen a si mateixes quan pretenen coneixement. Les dictadures polítiques prevaler sobre la república, quan confoi religioses s'alimenten de la ignorància nen el Dret positiu amb les instruccions i de la superstició. El coneixement es del clergat , quan usen la violència per immanté injustament distribuït i han de trenposar els seus costums, quan introdueicar-se els murs (els nous murs de Berlín, xen en el Codi penal l'adulteri - sempiterque com aquell han de caure a trossos) na emanació de la por perquè la saviesa s'estengui sobre la terra , en masculina a la llibertat La república mediterrània de la dona-, quan exel llenguatge dels anté un símbol en Minerva , tics símbols construccomuniquen els qui es tors. Per a aquesta tascomprometen amb l'avenç de la ciència, ca han d'utilitzar-se quan restringeixen les opcions sexuals o cables i antenes que universalitzin internet i els mitjans de comunicació, ha de quan neguen l'autonomia del Dret civil de familia , quan segreguen els seus fidels generalitzar-se el domini de l'anglès com de la resta de la ciutadania i, sobretot . a lingua franca , i els reformistes demòcra tes de tots els països han d'alçar la quan redueixen la dona a la invisibilitat seva veu . conforme a la seva pròpia tradarrera el vel.

Però el Mediterrani o serà laic o no dició, però amb el suport manifest i eficaç serà el mare nostrum. perquè malviurà de la fraternitat militant dels seus conciudividit i amenaçat per la por tadans de la resta del món . De l'exercials executors de la venci quotidià de la laïcitat en el teixit asjança divina. Ha de podersociatiu humanista , democràtic i se tornar a beure vi en tota progressista n'ha de sorgir una defensa desacomplexada de la laïcitat la conca mediterrània, recuperar Dionís o Bacus a la Ciutat, d'una laïcitat que no ha de demanar disculpes. i recordar l'esperit dels òrfics , que van inspirar PitàCal tenir en compte que la laïcitat és compatible amb les religions , si gores. Els governs han aquestes accepten la seva subjecd'esforçar-se en el desenvolupament de les relació a l'ordenament juridic democràtic, mentre que les religions són , cions de bon veïnatge . com les propostes de la conde vegades, massa vegades, una ferència euromediterrània amenaça per a les institucions laiques i àdhuc per als seus prode Barcelona al 1995. repis dissidents. La laïcitat - que llançades per Itàlia, França. s'inscriu en la llista dels valors Portugal i Espanya en la femenins que he volgut reivindicimera informal de Roma del ca r aqu í- cons trueix un espai públic en passat 2 d'octubre de 2004 .

La cooperació entre els el qual tots són iguals, el que permet a governs ha d'incloure, necadascú exercir la seva desigualtat.

La laïcitat no és ni una reli gió més ni cessàriament , els elements suficients per al desenvoluuna opció materialista. però tampoc no pament econòmic-empresaha de confondre's amb la mera aconrial dels països mediterranis , fessiona litat o neutralitat de les institucions públiques. La laïcitat si que de tots , desenvolupament consti tueix una ètica civil, univerconcebut per fer possible la

sal ista i indepe ndent de qualsevol con fesbles amb els principals valors ètics i espisió o ideolog ia. La laïcitat està pedagògirituals de les diverses cultures i relicame nt oberta a totes les aportacions gions '9 La qual cosa només s'esdecultu rals , religioses. filosòfiques i cientifivindrà en la mesura que aquests valors ques que siguin capaces de desenvol uhagin acceptat dismin uir raonablement la par una reflexió critica i compa rada i d'aseva intensitat per no topar violen tament questa manera re sultin compa ti bles amb amb els valors de les altres opcions reli les exigències d'una ciutadania informada gioses i filosòfiq ues. Únicament així. mitjança nt el manteniment d'una tensió dei responsable. La reducció de la laïcitat a un marc polític neumocràtica sobre les tral de coex istència con fessions i mitLa laïcitat permet entre les religions 18 jançant l'allunyament que l'espiritualitat humana converteix en imposd'aquestes de l'escoes desenvolupi amb plenitud la , que ha de defensible l'objectiu de garantir aquesta mateisar-se com un "lloc xa coexistència pacífica. Aque sta última sag rat ", pot constru ir-se la república 20 . requereix un acti visme laic que produeixi La laïcitat permet que l'espiritualitat de una relati vització parcial del va lor que cal'ésser humà es desenvolupi amb plen ida confessió religiosa ato rga als seus tud , una espiritualitat que -empresonada pel dogma de les religions- reneix en les cos tum s, regles morals i creences , de tal manera que unes con fessions deixin mar- ànimes ll iures que busque n la bellesa. ge a les altres. Aquest és el veCom va assenyalar ritable sentit del dret a l'espai Friedrich von Schi ll er, nopúblic, que no és un ll oc buit , més a través del ll indar de la bellesa pot penetrar-se en d'anomia. si nó que ha de configurar-se mitjançant un sistema de vael regne del coneixement i el lors de tolerància, de ll ibertat i de que vam concebre aqui com a bellesa descob rirem un dia que pluralisme , comuns al conjunt de la república , conciliaés la ve ritat 21 •

•

37 13

Notes

14

1. CIr. Russell. Bertrand : Historia de la Filosofia occidental, Espasa-Calpe , Madrid, 1971 , vol. I, pàgs.

24-81, passim.

2. err. Vane igem, Raout: La resistance au christianisme, Fayard , 1993. pags. 285-296 , passim.

3 . C ir. Pagets , Elaine : Los evangefios gnósticos, Crítica , Barcelona , 198 1 (21 edició). pàgs. 9 1-115, passlm .

4. Un caputx í heterodox, socialista i antife ixista , Jordi llimona. em deia quan el valg entrevistar el 1999 per a Espai de Lliberta t, Déu és més mare que pa re ...

5. Jalme de Andrarde - pseudònim del General Franco- acaba la seva novel·la o gUió per a la pel·lícu la Raza [Madnd . 1942] a mb aquestes paraules : "0 los a lmogavares, que en nuestra histona tue· ran fa expresión mas alta de l valor de la raza : la l lor de los pueblos del None. lo mas herOICO de la leglón romana. lo mas noble y guerrero de las esti rpes ara bes, lundido en el manantiallnagotable de nuestra raza ibera. No olvldes que cuando en Espa ña surge un voluntario pa ra el sacrificio. un héroe para la ba talla o un vlsionarlo pa ra la aventura , hay Slempre en él un almogavar.

6. Gravat conservat a la Biblioteca Naciona l, reprodUlt per Alvarez Junco. José: Maler dolorosa , Taurus. Madrid, 2001 [pàg. 11 de l'encartament documental entre les pàgines 360 i 36 11.

7. CIr. Rodrigo. Antonina : Martana de Pineda. Plaza & Janés. Barcelona , 1984 , pàgs. 109 i 153-159.

8 . Pausanias, 1, c.2.

9 . Per a mi Ave rroes no es. como es diu sovint. el precursor de Tomàs d'AqUino, s106 . precisament, el seu prim er contradictor. amb un segle d'anticipaCió .

10. CIr. Russell , Bertrand : Historia de la filosofía occ/dental, Espasa-Calpe, Madnd, 197 1, voUI. pàg . 46.

11 . CIr. Rusell , Bertrand : Op. clI ., pàg . 47.

12. CIr. Küng. Hans: El Judalsmo, C irculo de Lectores. Ba rcelona . 1993 , pàg. 203.

13. Tol l que cal fer prou alenCIÓ al concepte mort de Déu .

14. CIr. Jlméne x Lozano. José: Los cementerios civiles y fa f1eterodoxia española. Taurus, Mad rid ,

1978. pàg. 258 (nola 23).

15. Citat per Mu nck, Thomas: Historia social de la !lustración, Critica , Barcelona . 200 1, pàgs 309-310.

16. Cir. Delia . GLSE , abnl de 1996. n'" 31 , pàgs. 9-

10.

17. Machado. AnlonlO: Juan de Ma/rena, Losada , Buenos Alfes , 1957 , Tomo I. pàg. 16.

18. Que , de vegades, sembla defensar el meu bon amic Javier Otaola [' Ella"icisme francés vist pe r una mirada estranJera" . a La/cisme, espmtualltats a la ciuta l, Ville de Perpig nan , 2004, pàg . 57-62 , passl/nJ , per exemple en intentar defensar "ta prelensló dels creients de no de ixar-se redUi r a viu re com a Iais al fons de les sagnslies", quan nlngu a Europa no ha pretès fer tal cosa ... Reconec. en qualsevol cas. que Otaola va més enllà de la neutra lila t, q uan defineIX la lalcllat com una lórmula de mediaCIÓ i de creacIó d'un espai lliure per a la poeSia , la InspiraCIÓ personal o la relig iÓ Estem d'acord, pe rq uè la medIaCió fo rm a pari de l'actIVIsme la ic necessan per a la conslruccló de la Ciutat. Però no comparteixo. entre altres, la seva op inió que el problema del concordat s'hag i superat a Espanya per mi llà dels convenis. perquè l'Església Catòlica Romana segueix regint les seves relaCIons amb l'Estat mItjançant acords Que tenen la naturalesa ju ridlca de concordat o tractat Internacional. a diferència del que ocorre amb les altres confeSSions .

19. CIr. Saliceti, Claude: Humanisme, franc-maçon nerie et spmtualito. PUF. Paris, 1997, pàgs 63-68 passim .

20. Cir. Be resnlak. Daniel: La la/c/te. Grancher,

París. 1990. pàgs. 85·88.

2 1. Cir. G lick . Cari (ed.), A treasury of masomc lllOugh!. Robert Hale , Lond res 1987, pàg 11 2.

el monogràfi C

La síndrome de la granota bullida

Jordi Miralles.

President de la Fundació Terra Popularmenl diem que hi ha animals de sang calenta (Iots els mamífers i les aus) i animals de sang freda (e ls amfibis , els rèptils) . Per ser més exactes hauríem de distingir entre animals de temperatura variable com la granota i animals de temperatura constan t com els humans. Aquesta diferència respon a un concep te de la fi siologia animal. l'homeòstasi, que no és altra cosa que la capacitat dels animals pluricel·lulars per mantenir el seu nivell d'organització dins d'unes pautes determinades. Per mantenir aquesta estabilitat l'organisme recorre a diversos mètodes físics i químics que compensen les variacions del seu entorn .

L'homeòstasi depèn del metabolisme , és a dir, dels mecanismes de manteniment de la vida. La producció de calor és essencial per poder viure en una major diversitat d'ambients. Els arnfibis i la resta d'animals de temperatura variable tenen una capacitat reduïda per gene rar calor a causa de la discreta efi cacia dels seus aparells circula tori i respiratori , que generen un metabolisme lent que els obliga a cercar fonts de calor externes, de tipus ambiental. Precisament, aquesta impossibilitat de mantenir la temperatura constant els fa insensibles a la percepció dels canvis tèrmics ambientals. Per això, la seva vi talitat depèn de la temperatura ambiental.

Si posem un a granota al sol i s'escalfa, podrem observar que la seva temperatura co rporal s'incrementa. En canvi , si una persona pren el sol la seva temperatura corporal es rnantindrà constant i, a més, podrà percebre aquest increment de temperatura . Per compensar aquest calor extern un huma , per exemple, començarà a suar per dissipar calor i així ajudar al manteniment de la temperatura interna constant.

Una granota Si posem una granota en una olla amb aigua temperada aquesta nedara tranquil· lament. Si comencem a escalfar l'olla, la temperatura de l'aigua s'incrernentarà , i la granota continuara nedant sense immutar-se perquè no pot percebre l'augment de la temperatura ambiental. Malauradament, quan l'aigua assoleixi els 42 oC l'animal simplement morira , perquè aquesta és la temperatura a la qual es degraden les seves proteïnes (també les nostres). El resultat és que si li poguéssim preguntar a la granota com se sent entre els 37 i els 40°C, mentre es va incrementant dècima a dècima la temperatura , no sabria advertir-nos de la diferència perquè el seu org anisme és incapaç de detectar aquesta variació ambiental. En definitiva, podem bullir una

37 15

Sociologia de l'empresa Autors:

Màrius Dominguez Salvador Carrasco

Andrés Coco L.dia Daza S\)clolo~la

dt: r l:mprl:'ia

José L UlS Jlmenez Eduardo Aesbler Montse Simó Concepció Virgili

Editor:

Edicions UniverSItat de Barcelona

Coeditor :

Escola Umversitàrla d'Estudis Empresarials

ISBN ,

84-8338-397-7

Núm . pàg.: 385

Any ed .:

2003

Ressenya : Manual Msic per entendre rorganltzaclo empresanal des d'una perspectIVa soclologlca. Ens presenta els conceptes bàsics de la socIOlogia en general, I de la sociologia d 'empresa en particular. I es desenvolupen els models o form es d'orgamtzacio del treball I de rempr8sa.

Comptabilitat de costos a Catalunya abans de la partida doble: tres recerques històriques Autor:

Jaume Fernandez Sevlllano

Editor :

EdiCions UnlverSl lal de Barcelona

"I", .1 \. .1:.,IUI1\ .. _,l', .1' ..I.,: 1.1 l'.Inlt/aJ.,r!..- " '-'

Coeditor:

Escola UniverSllana d'Estudis Empresanals

re-ú'hlUC' In". 'l'''''

ISBN,

84 -8338-400-0

(·'''''l'l.lht:U.I' ,I.-

Núm . pàg .: 161

Any ed.:

2003

Ressenya : L'oblectll1 baSIC del llibre

es presentar tres recerques fllstónques sobre la comptabilitat de costos a Cstalunya abans de fa partIda doble Els Ires casos segueixen la mateixa estructura d'exposlcIO: resum, paraules clau, Introducció, nucli del Ireball, concluSIons, fonts documentals I bibliografia, Inclou també un glossao de termes comptables. económlcs I/uodics.

Més informació: Programa de Publicacions. Escola Un iversitària d 'Estudis Empresarials.

Teff. 934024461 Fax. 93 402 44 74_ E-mail: resp-pub @emp.d2.ub.es

granota i aqu esta no adonar-se'n de que li estàvem esca lfant el brou.

l'aparença sana que tenim avui i la mort definitiva, vagi d'unes hores. Aix i doncs, els cientifics amb aquest sim il de la graUn homínid nota bullida adverteixen que ens trobem en un moment prou critic com perqu è Els humans, a més de ser racionals, potser ja hàgim depassat el llindar de la som capaços de percebre els increments possibilitat d'aturar la pròpia extinció i la de moltes altres fo rmes de vida. de temperatura i, per tant, prendre les mesures més escaie nts. Podem cercar Ara mateix només tenim algunes evidències encara una ombra, canvi ar d'ambient, etc.

Un estil de vida que ens porta a no letals , però Tanmateix , els huque, tanm ateix, indeixar-nos bullir amb alegria ... ? mans no som cadiquen que estem Però encara no som granotes! arribant al "punt paços de detectar moltes de les d'ebullició" amsubstàncies que respirem o amb les biental. L'augment de cà ncers, de malalquals entra en con tacte el nostre cos. ties respi ratòries, d'al·lèrgie s, etc., ens Simplement, aquesles subslàncies interhaurien de posar en estat d'alarma . Però, accionen am b el nostre sistema metabòcuriosament , com granotes dins d'una lic general. L'únic que podem percebre ol la al foc , ni ens immutem. Sembla que són algu ns dels seus efectes , però no no tingue m cap estimul per sortir de l'olla pas com s'acumulen. Podem prend re un com els passa a les granotes. La generaali ment enverinat amb dioxines i no ho ció de gasos d'efecte hivernacle, el risc percebem fin s que aquestes no generin radioactiu , el lorat de la capa d'ozó ens un efecte fisiològic visible. La contaminasembla que tenen una probabililat prou ció amb iental és, en molts casos, un brou baixa com per ser mortals per a la nostra de substàncies, ja siguin a l'ai re, l'aigua o civili tzac ió. Som incapaços , socialme nt el sòl que ens passe n desa percebudes parlant , de percebre aquesta escalada de llevat que no emprem tècniques analitidegradaciÓ planetària que el nostre estil ques. Per això , entre una dilució de 5 de vida està causant. Usem paper blanmg/litre o 50 mg/litre de nitrats estem tan quejat amb clor tot i que els subproductes incapacitats com les granotes per a la que genera estan emmetzinant aigües percepció de la temperatu ra ambiental. i ,terres , a banda de destorestació , que L'úni ca cosa que podem percebre és que causa greus pertorbacions que afectaran emmalaltim , i els desajustos metabòlics el futur de desenes de generacions. Ja producte de l' increment d'una determinano diguem del fantasma radioacti u que da substà ncia tòxica abans de matar-nos. ens va mostrar el 1986 a Txè rnobil del És cert que les tècniqu es analítiques perque era capaç . meten valorar una determinada concenContinuem "nedant" tranquil,la ment tració de substàncies tòxiques , però no sense canviar res . Com els animals de form en part del nostre sistema homeostàtemperatura vari able som in sensibles als tic com passa amb la temperatura. canvis ambi entals de les més de 100 .000 su bstàncies quimiques , de la toxicitat de Bullir-se amb alegria la combustió dels derivats de petroli . Pot ser que la nostra civilització es trobi tan La síndrome de la granota bullida és sols a un "grau ambiental" de desaparèiun símil per explicar que l'actual situació xer. L'única estratègia racional i sensata de contamin ació mundia l no ens és perdavant d'aquesta incertesa és canviar ceptibl e com per determinar-ne l'efecte fil'estil de vida sobtadament, i espera r que nal i que, per això. pot ser que , entre la pròpia inèrcia que hàgim creat no ens

37 17

aca.bi de coure, tot i have r abandonat l'olla pe rqu è la cuina tot ell a ja sigui un pasti s de fl ames.

Estimar la nostra vida La sindrome de la granota bullida és una metàfora per reflexionar sobre els límits de la vida i la percepció que en podem teni r. Per això , el principi de precaució sobre el risc ambienta l que volem assolir és l'ún ica defensa per sobreviure. Canviar de vida o perdre-la. Aquesta és la qües-

18

ti ó. La granota ja està bullida . Volem continuar nosa ltres dins el brou tòxic que hem creat i que mal anomenem progrés?

La respos ta no és al vent sinó dins el co r de cadascun de nosaltres . No és senzill , però hem d'assumi r amb humilitat que no hi ha fut ur si con tinuem com fins ara . La clau per sortir de l'olla és una vida més simple , més austera. Si no reaccionem ja sabem el fina l: un "planeta caIent" amb mil ions d'huma ns "bu llits" men tre celebraven tenir més de tot. La ignoràn cia és atrevi da, però enca ra no som granotes • •

el 1ll01l0gl'à rl C

La invasió del mosquit tigre i altres alienígenes Ona Ferrer.

Veterinària estat afavorits per la creixent moLes bioinvasions són el resultat que una espècie com la bilitat de mercaderies i persones per tot el planeta (com si el glonostra visqui localment amb inbus fos un barri) , així com per la sensatesa global. Podríem es· inconsciència a l'hora de fer reinmentar molts alt res exe mples traduccions , A casa nostra els d'actualitat i també en el món de les plantes. El res ultat d'una primers aliens assedegats de sang i fetge ja han arribat. bioinvasió és sempre el de pèrdues per als ecosistemes El mosquit tigre , picada ferotge ocupats i una pèrdua de la biodiversitat local i, per tant, de patriPer primera vegada a la moni biològic. Es cert que algunes de les millores de la nostra Península Ibèrica s'ha detectat la presència de mosquits tigre d'origen asiàalimentació han estat mercès a adoptar tic. En aquesta ocasió , el temible mosquit plantes i animals d'altres indrets en temps hi stòrics. El problema d'avui és fou detectat en tres barris residencials de que els bioinvasors actua ls tenen com a la loca litat de Sant Cugat del Vallès. Les persones que ja tenen predisposició a la denominador comu portar la destrucció picada de mosquits estaran ben servides , i el caos biològic allà on arriben.

El mosquit tigre Per algunes persones l'estiu de 2004 (Aedes albopictus) Amb aquests mosquits serà recordat com es un in secte agreshan arribat els primers aliens siu i que provoca l'any que els va enassedegats de sang i fetge tra r la por al cos da una picada dolorosa . vant de les anomeEs ca racteritza per nades bioinvasions. Els cien tífics de la tenir un color molt fosc , quasi negre . amb unes bandes característiques de color Unió Intern acional per a la Conservació de la Natura (U ICN) han identificat les blanc platejat a les potes (palps i tars) 100 espècies alienes invasores més mori una ratlla blanca al dors que baixa des tals del món . El terror tot just acaba de del cap fins al tòrax . La seva mida oscil,la començar. Aquestes espècies són resentre els 2 i els 10 mm, tot i que normalment fa 6 o 7 mm . A més, té la particu laponsabl es de l'extinció d'altres espècies, ritat que es tracta d'un insecte força emsuposen una amenaça per als ecosistemes que colonitzen i poden causar traspipador perquè ataca a plena llum del torns notables a l'activitat humana . dia , ja sigui en solitari o en grup i no pas com els comuns que tenen un horari més Tanmateix , tots aquests bioinvasors han

37 19

20

restringit. En la seva zona originària el Et musclo zebra i un cranc diabòlic mosquit tigre transmet el dengue, l'encefal itis o la febre groga. Tot i que aquestes Els primers musclos zebra (Dreissena malalties, ara com ara, no són presents a polymorpha) foren detectats l'estiu de Catalunya no es descarta que la població 2001 arrapats al campanar de l'antic nucli immigrant resident pugui ser portadora de Faió que sobresurt a l'embassament d'algunes d'aquestes malalties i que amb de Riba-roja, a l'Ebre . L'any següent ja aquest mosquit es comencessin a transse'n comptaven prop de 40 .000 per metre metre . Tot és una quadrat i el 2004 el qüestió de temps i de fons de l'embassamen t Musclos, serps i crancs clima (aquestes malalde Riba-roja semblava colonitzadors ... que, a més, ties són microbi s que una catifa de musclo destaquen per tenir s'estimulen amb les zebra. La presència molt mala llet! temperatures altes). d'aquest mol·lusc augmenta com menys proL' hàbitat original funditat d'aigua hi ha i arriba a assolir redel mosquit tigre són els forats dels arbres de selves del sud-est asiàtic. Com cobriments la densitat dels quals oscil·la en moltes altres bioinvasions aquestes entre els més de 10.000 fins a 41.000 exemplars per metre quadrat. El musclo són el resultat del transport accidental, en aquest cas d'ous i larves d'aquesta espèzebra és un bivalb de petites dimensions cie. per mitjà del comerç marítim de (uns 2 - 3 cm) que viu en aigua dolça i pneumàtics i també , en algun cas, pel coque creix molt ràpid. És un animal origimerç de partides de bambú de la sort. La nari dels mar Negre i Caspi , que fou inseva presència a Europa , de moment , troduït a traves de les aigües de lIastre s'ha detectat a Albània , França i Itàlia. dels vaixells en diverses zones com els Grans Llacs americans ja en el segle A Itàlia, ja fa uns quants anys que tenen XIX . Avui , aquest musclo, sense valor coaquest problema i, malgrat gastar-se molts diners en intentar combatre'l, el mercial ni alimentari , constitueix una plamosquit no para de colonitzar altres zoga a França , el Regne Unit i Itàlia. nes del país. Som , doncs. a l'inici d'una L'evolució del musclo zebra a casa noslra nova colonització que anirà acompanya(de moment confinat al riu Ebre) ha estat da de molta picor. Com tots els mosquits, espectacular. En poc més d'un any ha colonitzat tot el tram català de l'Ebre. En cria en aigües estancades. A Sant Cugat, en un petit cendrer ple d'aigua s'hi van l'actualitat se'n troben al llarg dels més de 120 quilòmetres de riu, compresos entre detectar més de 400 larves.

De moment, els experts i els departala desembocadura i el pantà de Riba-roments de la sanitat pública només adverja. Ara ja té les portes obertes per enfilarteixen que es tracta d'una picada dolorose riu amunt. La millor forma de combatre sa que es pot alleugerir amb els aquesta invasió hauria estat buidar l'emungüents per a mosquits comuns, bassament de Riba-roja , " i que es prenguin mesures per evitar però, per raons polítiques, no es va considerar. Les pèrdues aigües estancades prop de casa. Atès que tenen un ra econòmiques que causa codi d'acció de poc més de mencen a preocupar. mig quilòmetre al voltan t de Tanmateix , potser la bioinvasi6 la bassa de naixement , semmés ferotge que pateixen els nostres rius és la de l'anomenat bla que els llocs més afectats poden ser les urban itzacions cranc de riu americà (Procambarus més que no pas els espais clarkii) . És una de les majors plaurbans. gues dels nostres rius. Es va

,

les dents ejaculadores les té dar-re ra la introduir el 1974 amb la intenció de repoboca i és poc probable que pugui emmetblar els riu s per a gaudi dels pescadors. zin ar una persona adulta. Tanmateix , és Tan mateix , aquest cran c, de color vermell molt agressiva i mossega amb delit i reencès i pinces de llamàntol va aprofitar la sulta un perill per als menuts. Es una debilitat de les poblacions locals per iniserp que li encanta enfilar-se als arbres ciar l'extinció de l'espècie autòctona. Es i els pals de la llum i provocar cu rtcircui ts. troba al llarg de les riberes i, a més , té un A començament dels anys 50 van arribar interessant cos tum de fer de sapa i minar amb carregaments militars a l'illa de el terreny de forat s. cosa que provoca Guam (un a illa del despreniments i varia l'orografi a natural La producció local i ecològica: Pacific de 549 km 2 i uns 160 .000 habide les vores fluvials. la millor garantia per aturar tants situada entre S'ha convertit en un les bioinvasions les Filipines i el problema greu per Japó). L'absència de als cultius d'a rròs del depredadors va fer que es convertis en delta de l'Ebre i l'albufe ra de València, una autèntica plaga. Primer de tot va eliperquè la densitat d'aquests crancs pot minar deu de les onze espècies nadiues arribar a ser de més de 500 quilograms d'ocells de l'illa. A contin uació va coper hectàrea . La seva voracitat amb els mençar a atemorir la població local amb brots de l'arròs no té límits. Val a dir tamles seves mossegades i les constants inbé que és un animaló que , tot i se r comestibl e, no té una carn especialment vaterrupcions en el fluid elèctric. El problema està sense resoldre i es calcula una luosa . Pot viatja r per terra força estona i població de més de 2.000 serps per gasta força mala llet quan se'l vol agafar. qui lòmetre quadrat i en algunes àre es és de més de 12.000 exemplars per km 2. El Serps fins a la sopa gran perill és que aquesta serp té facili tat per amagar-se en els carregaments Hi ha bi oinvasions que aparentment d'avió i vaixell. A casa nostra se'n va denomés són sorolloses i prou , com pot ser tectar una en un carregam ent ae ri. el de la cotorreta grisa que fou introduïda En conclusió , potser hauríem de pencom a mascota . Malauradament , molts sar en tenir menys mascotes exòtiques, ciutadan s inconsc ients que no podien soreduir el trànsit de mercaderies portar els seus cri ts estridents del comerç mundial i, per tant , les van alliberar i van socialitza r el probl ema. Avui , es troba donar suport al comerç local i proper. Probablement, un per tota l'area metropolitana tomàquet del Prat de Llobregat de Barcelona i causa estralls a sigui més car que un de xinès , l'ag ri cultura. Però n'hi ha d'alperò potser algun dia amb el tres que són terrorífiques , xinès introdui rem un invasor Aquest és el cas de la serp que ens farà pagar milions arborícola bruna (Boiga irrede vegades més l'estalvi per gu lari s) orig inàri a d'Austràlia , no donar suport a la producIndonèsia i Nova Guinea ció local i ecològica . Aquesta Papua que pot assolir els 3 m és la millor garantia per atude longitud (habitualment entre 1 i 2 ml . Es verinosa però rar les bioinvasions •

•

37 21

C> FI N ENTORN, sccl és "no inicialiv. d'espia<, constituida cern a cooperativa nilll de Iretlal assOClal 1consumidors que ,ealilu sel"i8is SOClOeducaws JM!f ats seus assOClaISI tert!fS

en general.

Iniciativa d'esplac ENTORN "".. en el SI d'Espiats C."I.ns, • mb el nom d'ESPlASHI cap .l'.ny 1988, AI cap de 4 anys es consrrruBIl com a cOOpel 8uY8 pe, Iai de diferenciar els serveiS

plolnslOnals I els voluntaris de l'associacIó, mantenint la vinculació a parlll dels socis consumidors .

I. Assessoreu vos.

Per Iols aquells prolecles professionals que puguem rea litlar amb vosaltres.

2. Participeu .

Feu·nos saber les VOSlfes proposI es de servers, ml/lores en els que (f!al;uem, necessitats,...

3. FeuoflOs ambar els VOSUItS curr lcullJ'Tl.S per pod9f'vos ofelll Ireball.

El 1993 es fusiona amb AREC. cooperativa de slImlars ObJ8C11US fDfmada enlre esplais de Badalona. adoptanl definitivament el nom

d'ENTORN, secl, DEMOCRATlCA l • •trl ' 0ur.i6 çeqwr" I" IS pou de O*Ilnl en dol. d'Ull ple conlloguI'" !lrP"Sdemotr h cs 1mb 11 pertitflCl6 ci. UllS Ib IoOCIL

CATALANA

'* •

r~ I OlS . . ( ",I IIi_ di C-'.!uny. da d. r .rrlllfMlll loul dels nUH. s $In fli I I. ldIr1uhtlci6 tuli ... ! q.. IlIS is 1lf6pll.

INNOVADORA RalIIIm a lbun .Y*l11u IIICt:SJl IJ IJ!/UI. cl nm IODOIbga ~ K luliuant perlTllnen lmllf1t Ib JItIolTIOS 1duu1a1l' Ofg"'I1I1I1S.

EXPERTA Amil l'na! de mb di 10 . nys d'll penkJal UI ol,"" loluclo nl ea nll nlldu .n .elIVIII II on JO rn I spetlWIII$.

PROGRESSISTA Par,." I la ,dellcl emplalll. 1 un Idean QUI tnS Id.null" 1mb .1 Mo, ltTlllnl l.lc I PUJoV"UISII

EfiCIENT Ens dot." d' UllI or;-nlua06 allIlCIUfIld. I

prolaSlolll! par gll.nl' 11 scMnw dels nDSlJlS

""."

ENTORN, seel Avinyó, 44 , 2n 08002 Borce lona T.I 93 302 6 1 62 Fo, 93 301 9694 entorn@entom .org / www.entorn .org

cI monogl'à fi C

La primera bomba qUlmica-radioactiva esclata a Catalunya Josep Puig.

Enginyer Industrial, membre del Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nu clear Era sabut de fa anys, però , els humans en depenem. finalment, les autoritats catalaAquest és el cas de la planta nes han con firmat (setembre Erkímia que l'empresa Ercros té 2004) l'existència de la primera a Flix. Durant molts anys ha fa bomba químico-radioactiva dotabricat tota mena de productes da de mecanisme de retard . No sense ser capaç de demostrar era pas una bomba desconegucap mena de cura per l'entorn , da. Alternati va Verda ja la va deabocant directament a la llera tectar farà 18 anys (novembre del riu Ebre tot tipus de produc1986) , quan va denunciar i va tes tòxics (organoclorats com el fer saber a l'opinió pública de DDT i el PCS ; radioactius com Catalunya "que a la fàbrica Cros l'U-238 i els seus descenden ts, de Flix es continuaven fabricant Ra-226 i Pb-2 10; metalls pei emmagatzemant PCS's (policlorobifesants com ara Hg , Cr, Ni , Cd , Pb , Cu , As, nils)" , malgrat que ja era vigent la prohibiZn) . Tot plegat no és altra cosa que una ció de la seva fabricació a tota la Unió evident demostració que els seus sisteEuropea. mes de producció han estat i con tin uen És només la primera bomba de les sent molt poc o gens eficients. moltes que la poden seguir, ja que inIncapaç de funcionar copiant els cicle s comptabl es bombes químiques dotades de la natura ni de practicar la política de amb mecanismes re sidu ze ro, de retard s'han Erkímia va anar Erkímia va abocar anat escampant pel abocant ingents grans quantitats de productes país al llarg de tot quantitats de protòxics al riu , amb la complicitat ductes tòxics al riu . el procés d'indusde les administracions trial ització sense Aix ò sí, comptant cap mirament amb la complicitat ecològic . Aquestes bombes no són altra de totes les administracions (la local, l'aucosa que la prova més evident de la tonòmica , l'estatal). Tant l'ajuntament de manca de responsabi litat ecològica de Flix i els de la seva rodalia , com la Genenombroses empreses indu strials , que gairal itat i els seus organismes (l'antiga Direcció General de Medi Ambient , transrebé només s'han preocupat de transformar en diners els béns comuns que la formada després en Departament de natura ofereix generosa ment als humans , Medi Ambient i avui anomenat Depa rt ai mai no s'han preocupat de ser solidàries ment de Medi Ambient i Habitatge; l'antiamb els sistemes natu rals, dels quals tots ga Junta de Residus , avui Agència

37 23

24

Aqu ests residus són el resu ltat de l'exCatalana de Residus), com el govern de tracció de l'urani del mineral que el conté , l'Estat (l'antiga Secretaria General de Medio Ambiente , avui Mini sterio de Medio element bàsic per a la fabricació del comAmbiente ; la Confederació Hid rogràfica bustible nuclear i del material emprat per de l'Ebre) , tots ells tenen la seva part de a la fabricació de les bombes atòmiques. responsabilitat en l'ocultació activa i la A Catalunya no hi ha cap abocador ademanca d'acció davant la bomba química. quat per dipositar- hi residus radioactius , Bomba que, amb retard, s'anava gestant com els produïts en la planta d'Erk ímia.

Tanmateix, l'abocador del Racó de la a la riba del riu Ebre, per acumulació de residus generats Pubilla continua en pels seus in efiactiu recollint dia a Els sistemes naturals han estat cients processos dia els estèrils destarotats per la dèria d'aquesta indústria de producció , just de produir d'esquena a la natura contaminant. allà on l'antiga Fa vin t anys que Electroquímica de Els Verds - Alternativa Verda exerciren Flix (avui Erk ímia) tenia i té la canonada l'acció penal popular contra l'empresa per abocar directament al riu .

FECSA pels abocaments d'òxids de sofre Tanmateix , l'abocament a la riba de Flix és només una part de la història brusobre els ecosistemes forestals del Portet (Alt Berguedà) per part de la central tèrta de la fabricació per part d' Erk ímia. mica de Cercs (setembre 1984), que va A partir de l'any 1986 ja no s'abocaren suposar la primera condemna per delicte més residus al riu , sinó que es portaven ecològic de l' Estat Espanyol. És evident a un abocador. Unes mostres dels residus de l'abocador del Racó de la Pubilla que el cas d'Erkímia , més enllà de posarlo sobre la taula, exigeix una querella per que fa servir Erkímia per dipositar-hi els delicte ecològic con tra els materials resultants del tractament de la fosforita per a la fabricació de fosfats, redirectius de la planta d'Erk ímia i de l'empresa collides per membres d'Els Verds-AlterErcros , propietària de la manativa Verda, a la matinada del dia 17 teixa, alhora que caldria implide setembre de 2004 i analitzades car la compl icitat en aquest deen equips de mesura de radiació licte eco lògic de to ts els gamma global del Grup de org anismes de les administracions Científics i Tècnics per un Futur que , assabentats de la situació , No Nuclear, han donat valors ho permeteren. Durant anys les de 3.600 Becquerels per litre autoritats competents no han amb un error de mesura compres les mesures que haurien prés entre +70 i -70 Becquerels hagut de prendre per ga ran tir la per litre. Això representa una sa lut de les persones i dels sisradioactivitat de l'ordre dels 3.100 Bq/kg (amb un error de temes naturals.

Recuperar la salut dels sistemes mesura comprès entre +60 i -60 naturals, destarotats per la dèria de Bq/kg) . produir d'esquena a la natura, i ferAquests residus haurien de ser considerats equivalents als resiho tot emprant els mecanismes que la natura ens mostra i ens podus (anomenats estèrils) de la sa al nostre abast , és un dels obmineria de l'urani (que contejectius que ens hauríem de proponen el 85 % de la radioactivitat original del mineral d'urani). sar entre tots •

•

el mOllogl'àl'iC

Simplicitat radical, nou estil de vida

Lai; Roca.

Llicenciada en Ciències Ambientals Imaginem-nos que som en terminada , el seu consum de re un bufet i que som els primers cursos, l'a lteració de condicions de la cua. El banquet no només de l'entorn que comporta i el niinclou aigua i aliments. sinó vell de l'esgotament que pot suportar el seu territori. En ce rta també els materials necessaris manera , es pot assimila r al que per obtenir roba , refugi , sanitat i educació. Com sabrem quina seria el Producte Interior Brut de quantitat hem de prendre de cal'economia, però en termes de da cosa? Quina quantitat és susostenibilitat ambiental. La prificient per deixar-ne prou per als mera vegada que es va calcul ar que hi ha darrera la cua? No nola petjada ecològ ica a més per als altres sis mil milions Catalunya, al 1998 , es necessitaven al voltant de 3,26 hecta de persones que hi ha ara , sinó rees/habitant. El 2001, aquesta relació per als que encara han de néixer i per a la resta dels éssers vius que ens acomhavia pujat a 3 ,92 ha/habitant. Al s Estats panyen en aquest planeta. Aquesta és la Un its la petjada ecològica és de 9,5 reflexió que ens proposa Jim Merkel, auha/habitant i a l'índia de 0 ,8 ha/habitant. tor del llibre Simplicitat radical (editat reLa mitjana planetaria es de 2,2 ha/habice ntment per la Fundació Francesc tant. Però tornant a Catalunya , a més Ferrer i la Fundació Terra) que ens prod'aq uest increment d'un 20% en menys posa un mètode per d'un lustre, si tenim garantir la superen compte el conjunt La petjada ecològica : vivència de l'es pècie de la població vol dir una mena de PIB en te rmes humana . que per mantenir de sostenibilitat ambiental Una d'aquestes l'actual estil de vida eines és l'anomenanecessitaríem una da petjada eco lògica, que és un indicador superficie 7,8 vegades l'actual. Això noque valora la su perficie eco lògica que cal més és possible perquè impo rtem el que necessitem d'altres territori s i hipotecant per cobrir les nostres necessitats vitals en co nsum de recursos i assimilació de els recursos de les generacions futures , residus d'un a població determinada en un Jim Merkel defineix una vida simple com aquella que es pot dur amb una petterritori , a fi de sati sfer el seu estil de vida actual d'una manera indefinida. És un jada ecològica de 2,43 ha/habitant o càlcul que ens dóna una idea del nostre menys. És evide nt que , en el cas de casa impacte sobre un territ ori . Ens aj uda a nostra , això sign ifica redu ir en un 60% entendre la relació entre una població del'actual consum de material s i energia.

37 25

26

Sens dubte , no és una tasca se nzilla perdel nostre estil de vida i ser conseqüents què significa reduir, però no hi ha motiu per reduir-la fins a les 2,43 ha/habitant o per pensar que un estil de vida més simmenys. També cal ser conscients de l'imple no pot gaudir d'abu ndor, de comoditat pacte de l'actual model demogràfic i de la i de progrés. El benestar actual és exageimportància de redui r el consum de carn rat i, sobretot , és el resultat d'un sistema i de combus tibles fòssils de la nostra moaltament ineficient i poc eficaç . També bilitat. sabem que tenim la tecnolog ia per redui r Les 2,43 ha/habitant que ens proposa en un factor d'entre 4 i 10 l'actual conel mètode de la simplicitat radical insum de matèries i ene rclouen un estil de vida gia sense perdre bemolt sim ilar al que portem Cal aprendre a portar nestar. L'exemple més ara , però més auster i una vida més senzilla clar el tenim en la il·luamb menys residus . Tot i minació, atès que amb així, amb aq uest model la una bombeta d'incandescència fem llum , bioproductivitat del planeta es consu meix però essencialment generem calor absurun 20 % més ràpid del que triga a geneda , quan amb una bombeta fluorescent rar-se. Aix ò vol dir que retardem l'atzuco mpacta reduïm per quatre el consum cac, però que caldria reduir encara més . i la calor sense perdre intensitat de llum .

Però és evident que cal aprend re a portar El nostre món es basa en la inefi càuna vida més senzilla per als qui som fills de l'abundor i el malversament. El canvi cia , és a dir, en un disseny que fomenta els residus i la contaminació perquè no no es pot fer d'un dia per un altre . La clau és incorporar una nova ètica, uns pensem en les conseqüències ambientals i, molt menys , en el llegat tòxic que povalors socioecològics que ens perm etin dem deixar als nostres fill s que amb tant va lorar la vida dels éssers futurs i de la resta dels éssers vius. Una ètica en la d'amor posem al món. Simplici tat radical o moderada , tant li fa. La qüestió és que qual la nostra espècie no és pas el Rei siguem conscients que cada obj ecte que de la creació i que el seu pas pel planeta adquirim , potser in necessa ri , s'afe geix al no és pas el d'un propietari dès"pes ambiental" que pert orba el pl aneta pota, sinó només el d'un usui, per tant, amenaça la nostra existènfructuari que ha de deixar el patrimoni que ha gaudit com a cia. L'actual societat de consum , basada en produir més i més, potser mínim igua l o fins i tot millor que hau ria de convertir-se en una socom li han llegat. La moral crise tiana ha fet molt de mal percietat de serve is dels qual s en fóssim usufructu aris i els paquè assumeix l'ésser humà guéssim no tant per la seva pro• com un ésser superior que pot pietat en exclusiva com pel se u fer el que li don i la gana . La ús racional. Es poden donar laïcitat és un bon punt de parti molts consell s per portar una vida que ho facilita. No és senda més simple, però , per dazil l portar una vida simple, munt de tot, potser el més imperò és l'única possibilitat per portant és portar la comptabilitat "" no acabar com la granota que per ser conscient del que concau en una olla amb aigua essumim . Aquesta és la fórmula callant-se. Ara hi som a temps i que ens proposa el mètode de la tenim les eines per fer-ho . La simplicitat radical de Jim Merkel: irracionalitat és no viu re de forma portar la comp tabilti at ambiental més simple ~

a

l' cn ll'cvislA

Dolors Marín

Vicenç Molina Espai de llibertat Dolors Marín és doctora en Història.

Autora de Clandestinos. El maquis contra el franquismo , Francesca Bonnemaison, educadora de ciutadanes.

Coautora de La Barcelona rebelde. Guia de una ciudad silenciada, Editorial Nova Terra. 1958-1978. Un referent. menen "guerrilleros" i tenen els seus propis òrgans de premsa . en la I/uita antifranquista ?

La seva lluita s'estén des de - En parlar ge nèri ca ment de Galícia a ll eó , les serres de maquis hem de fer una distinció Conca , o Anda lusia. entre el que popu larment s'ano· menaven "h uidos" i el que serà - ¿ Els maquis són un cas més pròpiament el moviment dels avia t ca talà, doncs? "maqui s". Els "hu idos" són aquelles persones que , com diu - El fenomen conegut com a "maquis" es més especific de el seu nom, es refugien precipiCatalunya , és el producte tadament , i arm ats, en les zones d'unes accions d'agressió i pro· més iso lades de l'Estat paganda contra el règim franespanyol. Fugen de la repressió quista. En realitzar la retirada a França , que , des de la zona dels "naciona ls" i des molts antifeixistes van sortir dels camps de 1936, s'esté n sob re tots aquells cone· de concentració francesos i es van afegir guts amplament per "rojos" o republicans. al maquis per lluitar contra l'exèrcit aleAq uestes persones organitzen la seva re· sistència a les zones rurals i tenen algu· many. A la fi de la guerra van pensar que també podrien estendre nes "bases" que els la lluita a l'Estat espa· donen suport; menjar, El maquis és basat nyol i acabar amb el armes, propaga nda. en accions d'agressió darrer dictador, però no En algunes zones i propaganda va ser així, ja que els aquesta re sistència ducontra el règim franquista aliats semblaven tenir rarà molts anys i esuns alt res plans per a tarà coordi nada pel la península , donada la seva situació es· Partit Comunista , tot i que les seves ba· tra tègica al Mediterrani i davant el perill ses estan formades per persones de dife· que sig nificava un comunisme emergent rents ideologies. Ti ndrà molta importància en aq uell moment. En veure que la lluita l'AGLA (Asociación Guerrillera del s'interrompia, molts decideixen no deixar Levante Español). Ell s mateixos s'ano·

- ¿ Quin és el paper del maquis

37 27

28

les armes i segu ir. La majoria de ls que la ruralia i l'acció de propaganda serà resisteixen són llibertaris catal ans més efectiva. Un exemple del que diem instal·lats al sud de França que tenen les és la determinació del nucli de socialistes seves famílies i amics en la zona ocupaaragonesos que s'integren dins del grup da pels franquistes. Tampoc no s'han de Wenceslao Giménez Orive i que acbeneficiat del possible ex ili organitzat tuen a Barcelona i Madrid amb el signifi cap a Rússia , Mèxic o els països sudca tiu nom de "Los Maños". Preveuen que americans. la guerrilla rural està destinada a desaAixí, aprofitant el pas fronterer entren parèixer amb l'increment d'efe ctius militars i amb la poca incorporació de resisi surten repetidament i realitzen una sèrie tents. Així decideixen integ rar-se sota d'accions agressives que van des de cops econòmics a empreses i interessos l'aixop luc de la xarxa dels llibertaris. del règim relacionats amb Falange o amb Acció a cara descoberta : els notoris guanyaFrancesc Sabaté exclamava, - En tot això ¿qué hi dors, a la distribució ha de fet històric o de en català: Sóc en Quico de propaganda , acllegenda romàntica? cions de sabotatge, - Els guerrillers ca talans aviat van tenir una projecció pública fugues de presos, suborns a jutges i fun cionaris , falsificació de documents , i un notable. El fet que en els seus actes llarg etcètera. d'expropiacions , sempre a cara descoberta , i sovint fets des de taxis - en què el - ¿Hi va haver relació entre el maquis taxista ignorava el que passava a l'interior del Banc- homes com Francesc català i la resta d'Espanya?

- De fet no hi havia relació entre ells, és Sabaté exclamés en català: "Sòc en Quico!" van fer que aviat s'integressin època de clandestinitat i no és possible dins d'un imaginari col·lec tiu en el qualla coordinar accions conjuntes. De fet , ni entre els mateixos llibertaris no hi ha repressió era la pauta dominant de la vimassa possibilitat de fer-les. Només hi ha da quotidiana dels ciutadans. relacions a nivell de reconstrucció sindiEls activistes eren descrits amb noms cal i tot i així la majoria de comitès de la com : "atracadores , bandoleros , malheCNT acaben a la presó, chores, pistoleros ", o fins i tot "invertidos" - perquè anaven ben vestits'- ... Els - ¿La ciutat era el lloc d'actuació prefevençu ts estaven , però , força acostumats rent? a llegir entre línies els mitjans oficials.

Funcionava millor el boca a orella popu- Sí, cal destacar que el maquis català té una característica intrínsecament urbana, lar: a l'endemà d'algun dels fets , tot el seu lloc d'actuació és la ciutat. Els Catalunya sabia el que havia passat.

Els actes de no-conformisme o d'enfronseus integrants havien format part del tament directe aviat eren relatats pels proletariat industrial de la corona de Barcelona i es mouen molt millor entre mateixos veïns que , en un pacte de silenci impressionant , teixien un altre discurs autobusos , línies de metro i l'entramat basat en la resistència . Si no, no ens exdels carrers que no pas en els mitjans rurals, El món rural només és el lloc per pliquem com , a les seves zones de naixement , ningú no delatés la presència de transitar amb guies autòctons, sovint del Ouico Sabaté en l'enterrament d'alguns Berguedà , fins als transports públics - el tren- que els deixen a les rodalies de la amics a l'Hospitalet, on era observat per ciutat. veïns i amics, on també visitava la seva germana Maria. També el cas de Ramon L'actuació urbana sempre tindrà més Vila que treballava a temporade s en alguressò mediàtic que no els actes dins de

també filla de dècades d'història del mones masies, o el de Marcel·lí Massa na que voltava per Berga i fins i tot va convíviment llibertari català en què l'acció dels grups - armats o no- recolzava l'acció de dar a un "ca rajillo" un guàrdia civil din s el la cen tral sindical CNT. Dins de la història mateix bar. anarcosindicalista han estat coneguts És interessant comprovar que diverses "llegendes" associades al maquis llibertagrups impulsors de diverses publicacions , de teat re, naturistes. ateneistes, creadors ri han estat reals per inversemblants que d'escoles racionali stes , esperantistes o ens puguin se mblar: des dels atracamalthusians. ments amb co txes de luxe a "me ublés" de la part alta de la ciutat, fets per en Aq uesta estructu ra grupal permet també que els grups revesteixin característiques Facerias, a que Quico Sabaté pernoctés molt personalitzades a partir precisament en un lloc tan "seg ur" com la presó de dels seus integrants. És dones, on no era busca t per ningú . Potser Calia imaginació i valentia per això que alguns part del misteri que ha grups continuen dins la per lluitar contra envoltat el maq uis calluita armada antifranel silenci apàtic del règim quista encara que, des talà ve d'aquesta fascinació rocambolesca de l'assemblea majorit ària del moviment , es desaconselli seper l'acció arri scada i molt imaginativa . guir en aquesta línia. Aquí entra la part De fet, per llu itar efecti vament con tra el del voluntarisme resistent, de l'anar fins silenci apàtic del règim calia molta imaginació i valentia. a la fi , encara que tot sembli ja perdut.

- ¿Hi va haver planificació política estratègica o més aviat voluntarisme resistent activista ?

- De fet els anarqu istes no en tenen massa de planificadors polítics, però això no vol dir qu e la seva lluita no estigui basada en un ús de l'estratègia efecti va i en un mètode d'actuació a partir de grups afinitaris d'individus. L'organització dels anarquistes s'estructura a partir de la lliure associació dels membres que, per raons d'afinitat (i aquí hi cap tot: intel ·lectual, veïnal , d'ofici, familiar, o afectiva) s'uneixen per fer determinades accions. Un cop l'acció es reali tza el grup pot extingir-se o seguir actuant. Aque sta organització acèfa la i federati va de grups és pròpia de temps de clandestinitat en què una delació pot fer caure tota una ..,.,- , estructura piramidal. És

- La lluita armada ¿comporta resultats efectius per a la resistència o contribueix a justificar la repressió?

- Des del pri ncipi penso que era una lluita perduda, però que cercava reconquerir l'espai de dignitat reserva t al moviment obrer que havia tingut una llarga trajectòria a casa nostra. Refl exionem si no respecte al que feien els maquis quan editaven Ruta clandestinament: li enviaven un exemplar al cap de pol icia de Barcelona, però un altre el deixaven en la bústia de l'Arxiu Històric de la Ciutat.

Volien demostrar que seguien aqui, com sempre des de finals del segle XIX. Això demostra que tenien un sentit import ant de l'esdeve nir hi stòric, de que algú algun dia escriuria sobre això.

De fet, no sé si va incrementar la repressió , ja era molt dura sense

LA BARCELONA REBELDE

-

37 29

- Com deia, no entendríem el fenomen dels maquis si no el contextualitzem dins d'una gran repressió exercida pels franquistes sobre les classes treballadores.

En el cas de Catalunya la trobem representada en tres nivells importants: el món del treball , les reivindicacions nacionals , i l'emancipació de les dones. En tots tres fronts s'havia avançat força en els anys republicans , i ara s'havia de castigar als - ¿Hi ha dones ell la lluita armada?

- Sovint tothom pregunta si hi havia doculpables, Per tal de retornar a l'estat inicial calia, més que dictar llei s i consolidar nes atracadores. És una pregunta tòpi ca. És inimaginable que l'aparell repressor, humiliar les consciències i no dins el moviment lliberMassana va pagar tari dels anys cinquanta permetre que afloressin un carajillo hi hagués dones atracaels records del passat a un guàrdia civil! dores. Perquè li donareivindicatiu . La tasca de deconstrucció dels ven a la dona un paper important dins la societat, però encara no sentiments emancipadors de la personaliestaven preparats, ni els llibertaris, ni tots tat dels ciutadans va estar feta a consciència : educació repressora , paper imels homes de la seva generació, per atorgar a la dona un paper tan "principal". portant de l'església en tots els afers Però el maquis llibertari estava format quotidians , retorn de la dona al paper secunda ri, i misèria econòmica garantida . tant per homes com per dones. Hi havia No podem imaginar el grau de repressió dones que creuaven la frontera, dones que abastien de menjar els grups , dones aquel les generacions que no l'hem viscuda de prop. És inimaginable fer història que feien d'e nllaços i portaven armes i distribuïen propaganda. Dones, i ... nens oral i ve ure corn els nostres protagonistes i nenes. Tots estaven encabits dins la encara senten un dolor molt viu en evocar els seus records. El que és més fotut xarxa anarquista , una xarxa de clandestinitat en que tots col·laboraven perquè els és veure que els arxius administratius recullen la major part d'a llò que t'han explianava la supeNivència. I si els enxampaven tots corrien la mateixa sort: tortures, cat amb tota la fredor i l'asèpsia possible . descrites als diaris com "hàbiles interroConfrontar el drama humà i els papers gatorios" , i a la garjola, o pena de mort . escrits és molt dolorós per aquells que Homes i dones corrien el mateix risc. Un ens sentim néts dels vençuts, d'aquells exemple : "Blanca" de Toulouse, va baixar que des d'u na o altra ideologia estaven a Barcelona amb una ràdio transmissora per la llibertat i la convivència. amagada entre els seus fills bessons, dins d'un cotxet de bebès. Vaig entrevis- ¿ Quin missatge transmetries als lectors tar una iaia que em va expl icar que havia vinculats als moviments juvenils d'educatret les armes de la casa en el seu senatció en el lleure ? xo del cole, davant els policies que la - De fet el que volem atguns historiadors -i entre ell s els que formem part de la cercaven . Hi ha anècdotes a milers .. , Penso que ser resistents implicava polítiMarxa dels Maquis- és que la lluita realitcament tota una forma de viure , millor dit zada no quedi en una història romàntica que es pugui guardar al ca laix de la de sob reviure. memòria. Volem que tingui una lectura - ¿ La repressió és ben reflectida per la actual , que sigui un referent historic i alhistória? hora que doni impuls ats nous moviments accions armades, i el que és més important, va caure sobre tothom , tant si eren anarquistes com si no. Fins i tot tocava el rebre a molta "gent d'ordre" o missaires, si eren catalanistes, o sobre "espanyolistes" si eren Iliurepensadors. En això si que van reparti r a gust. van anar mal dades per a tothom .

37 31

32

socials que en són la continuïtat. Pensa van resistir en els anys més cruels de la que la majoria dels marxaires , a banda postguerra . És una bona tasca educativa dels antics companys que van viure la treballar en aquest sentit, fer sentir més guerra , són gent molt jove i de tot propers els nostres avis i allò que els va Catalu nya. Es proposen diverses accions tocar viu re. Penso que cal treballar en molt variades i en diferents indrets al llarg l'educació intergeneracional, això fa valode tot l'any en commeritzar els altres, que moració de les lluites prenguin importància Cal lligar la memòria les nostres vides , dels resistents antifeidins al territori , fer sentir més xistes. Cada any intenpropers els nostres avis - ¿ Qué ens resta tem rescatar de l'oblit d 'aquesta història? alguna nova biografia o història. I així sovint llegim poemes da- El que és més important: salvar dins la vant les tombes dels guerrillers, fem xememòria els llocs i espais col·lectius. rrades o passem pel·licules. També alHem de recuperar referents ciutadans guns canten, d'altres pinten murals, o que ens facin seguir la història col·lecti va que va passar abans del 1939: aqui hi mantenen una pàgina web. Però sobretot havia una escola racionalista , allà un investiguem , parlem i intentem explicarho a qui ens escolti. grup excursionista-naturista , més enllà Hi ha una tasca necessària a fer: lligar la una barricada . I també els de després, memòria al territori. Cal que els nois i els periils dels morts del Camp de la Bota, les batalles dels anys setanta a les noies de Catal unya reconegui n la geografia a partir d'aquells homes i dones que fàbriques , les trobades de dones, tot el van ser protagonistes de la història que va se r arrabassat com si mai no hacol·lectiva. I hem de fer aparèixer els pergués existit, com si la revolta contra el sonatges anònims com a exercici de condespotisme mai no hagués estat possivivència cívica. Com dirien els antics exble. Part d'això és el que vam pretendre fer a La Ba rcelona Rebelde. Voldríem cursionistes del CEC, cal reconèixer i que d'altres ciutats o col·lectius també observar per estimar el pais , aquesta tasca la farien els anarco-naturistes als anys ho fe ssin . Perquè com afirmaven els maquis de debò: una via important és vint. I es pot fer ara a partir d'itineraris que segueixin les passes d'aq uells que l'a utogestió \

la col·labol'aciÓ

Alemanya Amenaça ultradretana?

Què passa a llEst del país?

Wolfgang Rad léwitz • Christian Lange Des de fora - també des orientals estan travessant una d'Espanya o des de Catalunyafase d'intenses transformacions.

L'envelliment de la societat. l'observador es preguntarà: Però l'economia globalitzada i un cúquè està passant a Al emanya?

Una pel·licula sobre Hitler és tot mul de mancances en l'àmbit educatiu es fan sentir implacaun èxit de cartelle ra des de fa setmanes . Partits ultradretans blement. En molts casos les doaconsegueixen representació en loroses però ineludibles reforparlaments regionals. El PDS , mes del mercat laboral i del partit comunista successor del sistema de la seguretat social , postergades durant dècades.

SED (l'antic partit oficial de la RDA) , obté espectaculars èxits han de ser compreses, acceptaelectorals a l'Est del pais . des i assumides pels afectats.

Assistim a un re ssorgiment dels extremisÉs evide nt que els canvis, sobretot si duen aparellats cà rregues i reta llades inmes? Adquireix per ventura l'antisemitisdividuals, sempre poden generar pors, me carta de naturalesa a Alemanya? rebuig visceral i inseguretats en les perRes d'això no és cert . La pel·licula "Der Untergang" (L'enfon sa ment) reflec sones afectades . Aixi, la fusió de les prestacions per atur amb les rendes teix la fanà tica obediència al "Führer", un cabdill embogit. cada vegada més allud'inserció ha causat una gran alarma social fins fa algunes nyat de la realitat, que setmanes. La inquiesense cap escrúpol va Les transformacions abocar el seu poble a tud era perceptible , intenses provoquen pors, la perdició i l'hecatomno només en els nous rebuig visceral i inseguretat Estats Federats . be . El 25 de gener de 2004 aquesta cinta va La protesta busca se r seleccionada com a candidata a vies d'expressió. cerca portaveus : també l'Óscar a la millor pel ·licula de llengua no des de l'òptica dels politòlegs es constata anglesa per la penetrant i desmitificadora que el fenom en actual és , abans de res. un vot de càstig per part d'electors que. transposició filmica dels l ,ltims dies de desencantats dels partits populars i goHitler i del Tercer Reich. No es pot parlar vernamentals . han girat cap als extrems. d'una creixent fascinació ni . de bon tros, d'una reivindicació del nacionalsocialisme . ja sigui l'extrema dreta o l'extrema esquerra. assumint les seves consignes deEl que succeeix realmen t és que Alemanya en el seu conjunt i, en major magògiques. Naturalment que hi ha altres mesura encara. els nous Estats Federats valoracions des de distintes perspectives.

37 33

Quan ajuntem les nostres energies, tot costa menys.

Amb les noves

t<tn'~s

de llum , "ns Gt' FN:sò fndl'<.d

(>~rilrv iJC t'I COS(drcl

men)') A

me~

a me§

no ~I que faCIS cap ("iJnVI pn Iii msrall¿¡oo I ilril er) wnll",-I/)r les gaudIr"., toralment f}flJtlS df"l

5el'Vel de R.ep/Jr'sdons Urgents 24 hores (electnntJt font,meni!, cnstilllerlil , serrallena)

{

sobretot pel que fa a la situació a l'Est del de vots obtinguts per l'NPD , no hauria de país. Per exe mple, el prestigiós setmanaser motiu d'alarma. Però a l'Al emanya ri alemany Die Zeil (núm. 40/2004) analitoriental la societat no funciona . Molt poca za el fenomen en els següents termes: gent s'entronta als ultrad retans. A les au"El diumenge passat l'NPD va obtenir les molts doce nts no s'inquieten davant les consignes racistes . Dels pobles i ciupràcticament un de cada deu vots emesos en les eleccions al Parlament regiotats petites emigren sobretot els que tenal de Dresden. El seu èxit va ser espenen una millor formació. I bona part dels que es queden no tenen ganes de comcialme nt notable entre els electors joves.

El 21% dels homes prometre's , perquè menors de 30 anys Una barreja de pop i política: el sistema polític va votar l'extrema procedeix de l'Oest i en els patis d'alguns col·legis no ha portat la prosdreta. Entre els joves és "chic " ser nazi... d'ambdós sexes que peritat promesa." ac udien per prime ra Encara que aquesta vegada a les urnes, el partit va obtenir el apreciació s'aproximi a la realitat de mol20% dels vots. Per tranquil ·litzar-se , els tes regions de l'Alemanya oriental , cald ra partits democràtics al ·leguen que l'NPD esperar a comprova r si aquests fenò i la DVU van instrumentalitzar la ràbia mens sorgit s en el context de les subculcon tra el paquet de mesures de re form a tures juvenils. les quals per norma tenen Hartz IV i van cap tar el "vot de càstig". És caràcter temporal. arriben a estabil itzarpossible. Però aquests vo tants desconse biog ràficament en una majoria. Ara tents tenen almenys, en part, una visió per ara això no es pot pronosticar. No del món de signe ultradretà i molts d'ell s obstant això, si fos així , efectivament hi vo taven aba ns la CDU . Segons una enhauria la possibilitat que a l'Est del país questa postelectoral feta a Saxònia. el l'espectre polític es desplacés cap a la 96% dels votants de l'NPD veu en els esdreta du rant algun temps. trangers un peri ll d' infiltració o d'estrangeAI nostre entendre, en primer lloc es rit zació - això en un Estat Federat on els tracta d'un problema conegut i transitori habitants de nacionalitat estrangera nopropi de les societats en transformació . més representen el 2,8% de la població No s'ha d'oblidar que els Estats Federats to tal". I afegeix: "Aquesta barreja de pop orientals han experimentat i con tinuen experimentant una "transforma ció" per partii política és el que carac teritza específicame nt l'ultradretanisme en els nous da doble: mitjançant la seva incorporació Estats Federats i en ella rau el perill que a l'antiga República Federal , associada a repre se nta. En els patis dels col·legis és un canvi fonamental de sistema , i alhora "chic" ser nazi . Per formar part del grup perquè , al fil de la globalització , l'''antiga'' ja ni tan sols cal dur botes de paraca i República Federal es veu confrontada caçadora bomber ni el cap rapat ... Durant amb repte s que exige ixen ajustaments els últims quinze anys s'ha afermat a urgents i, en part , radicals , els quals van l'Alemanya oriental una cultura juvenil inacompanyats de les consegüents fricquietantment moderna i viva , una ama lcions i conflictes socials . gama d'esoterisme rúnic i racisme , d'alEl següent cas exemplifica eloqüentcohol i de rebu ig de tot el que és forà (on ment fins a quin punt poden resu ltar con s'inclou deliberadament tot el que procefos os els motius de més d'un votant d'exdeix de l'Alemanya occidental). Els estil s trema dreta: En una entrevista (Spiege~ es barregen a la babalà, s'esvaeixen les un d'aquests electors revela que no confron teres estètiques ... Si la societat funfia massa en la capacitat d'actuació de cionés de debò , la presència de l'extrema l'ultradretà NPD, malgrat haver-li donat el seu vot. Fi ns i tot dubta que aquest part',t dreta al marge del sistema, aquest 9.2%

31 35

36

sigui realment democràlic. Però el que li importava era la garrotada . Si visqués a l'Estat Federat oriental de Brandenburg, potser hagués votat l'ultraesquerrà PDS. El que compta és la protesta : "Perquè s'espavilin els grans partits l " I per descomptat que cal acudir a les urnes. És un "deure cívic", afirm a l'entrevistat. Això si, no s'alegraria ni de bon tro s que l'NPD arribés al poder algun dia.

Sembla que molta gent que vota l'extrema dreta o l'extrema esq uerra pensa aixi. Òbviament aquests partits només serveixen de và lvula d'escapament.

Segons això , el vot ultradretà és fonamentalment un fenomen passatger i regionalment molt delimitat. L'estat d'ànim que va marcar les eleccions a Saxònia i a Brandenburg, de fet , no es va reflectir per exemple en els comicis municipals de Renània del Nord-Westfàl ia, ce lebrats immediatament després. A l' Estat Federat més gran del pais el potencial de l'extrema dreta és molt minso. Aquest comportament electoral confirm a que no existeix una tendència general que apunti a un auge dels partits d'extrema dreta en tot el territori federal. A més, a dilerència d'Àu stria , on un partit populista-dretà com l'FPÒ , liderat per J6rg Haider, participa en les tasques de govern a nivell nacional , a Alemanya, l'extrema dreta està fragmentada a escala federal i, a més, no s'albira l'aparició d'un líder ca rismàtic. Sigui com sigui , també aquí val a dir que si ets part its ultradretans aconseguiss in preparar un líder carismàtic i superar la' seva fragm entació podrien obtenir representació efectivament a més Parlaments.

Però aquest no seria un problema "típicament" alemany.

Arribats a aquest punt és important deixar clara una cosa : el racisme, l'antisemitisme i l'ultradretanisme afecten tots els països europeus. Existeix un sediment d'entre un 10 i un 15% de la població europea que professa idees ultradretanes , de manera que és cada vegada més important combatre'l sistemàticament a escala europea. És entenedor i comprensible que, per raó de la nostra història , aquest tipus de processos s'observi amb particular atenció a Alemanya. D'això se'n deriva una responsabilitat molt especial, responsabilitat que l'aclaparant majori a dels atemanys assumeix avui amb gran sensibilitat.

També a Espanya existeix aquest sediment. Malgrat això, a causa de les singulars ci rcum stàncies històriques, va ser encaixat sense solució de continuïtat en el si del partit que lins fa poc governava el país, amb la qual cosa no és explíci tament visibl e en forma de resultats electoral s obtinguts per partits d'extrema dreta autònoms.

Tot i que actualment es registra un ce rt augment de la militància d'extrema dreta en els Estats Federat s orientals, això no significa en absolut que es tracti bàsicament d'un problema de l'Alemanya oriental. Per exemple, a Baden-Wurtemberg el partit ultradretà "Die Republikaner" va obtenir, tant al 1992 com al 1996 , representació al Parlament regional amb més del 9% dels vots .

Posteriorm ent no va aconseguir tornar a entrar al Parlament regional. entre altres coses pe rqu è els dirigents ultradretans es caracteritzen, en tots els càrrecs que ocupen, per la seva ineptitud , la seva inactivitat i la seva ostensible tendència a ficar la

mà a la caixa i autodestruir-se en llu ites front de la ciutadania, traient-se del barret intestines pel poder. un món mistificat que no té absol utament En canvi el PD S, partit comunista sucres a veu re amb la realitat, i explotant cesso r del SED de l'antiga RDA , s' ha l'anhel de pertinença i la rece rca d'identi conve rtit en un partit popular regional a tat de les gents de l'Est. l'Est del país. En els Estats Federats ocÉs ve ritat que també s'escolten veus cidentals no deixa de ser un grupú scul molt pessimistes sobre la situació de margi nal amb aproximadament l' 1% dels l'economia a l'Est del pais . El passat 21 de setembre el diari Financial Times vots vàlidament emesos, mentre que a l'Est s'aferma com a segona o tercera Deutschland va publicar sota el titol fo rça politica de la "Sense novetat a regió amb més del Vot de càstig per als grans partits, l'Est" un a colum20% de ls vots. na on es lleg ia el però sense aspiració al poder real següent: "Per reCompta amb reni lideratge carismàtic presentació parl asoldre de debò mentària en tots els problemes de els Parlaments regionals de l'Alemanya l'Est no hi ha més remei que fer-se càrrec que la reunificació alemanya ha fracassa t ori ental. A Berlin i Mecklenburg- Pomerània Occidental el PDS gove rn a en coalieconòmicament i co rre el risc de fracasció amb l'S PD . A Brandenburg fins i tot sar politicament. El fracàs econòmic no va obtenir millors resultats (28%) que la té res a veure amb l'absència de refo rconservadora CDU (19,4%). Aquestes mes o les ri gi deses estructurals de l'ecoflagrants diferències palesen la regionalitnomia alemanya. Sig ui el que sigui el que zació del sistema de partit s i apunten a es propagui en les tertúlies televisives: el l'existència de disparita ts perman ents en sanejament de l' Est ja no és factible amb l'ori entació política dels alemanys orienels ún ics instruments de la política tals i occidentals. econòmica intern a, com per exemple les El fort increment de la mil itància del reformes o les transferències. S'ha acaPDS a l'Est d'Al emanya pot sign ifi car bat el bròquil. " I afegi a: "Així doncs, ca l dues coses: d'un a banda aquest partit fer-se a la idea que l'Est seguirà estant enca rn a, per a molts habitants d'aquestes subdesenvol upat durant un molt llarg peregions, l'enyorança d'empara i de pro riode de temps. Per això cal comptar tecció que senten. El PDS assumeix molamb que, a llarg termini, també el panotes iniciatives sob re el terreny: org anitza rama polític a l'Est sigui un altre." guarde ries infantil s, assistència a les perEncara que no es comparteixi n aquessones grans, ajudes en tràmits burocràtes consideracions, l'estat d'ànim a l'Est tics, coses que la gent acce pta amb gratiés dolent. El 19 de setembre el mateix tud . Però, per altra banda, un PDS fort diari llançava el següent titular: "A l'Est també pot entend re's com a mostra d'una l'ànim està pel terra. L'estat d'ànim a reforçada autoconsciència dels alemanys l'Alemanya oriental està pitjor que mai orientals. des de la reunificació fa catorze anys.

Sense treure importància a la decepAI descontentament s'hi uneixen dubtes ció davant l' actual situació eco nòmica, la generalitzats sobre el sistema occidental ve ritat és que també la gran majoria dels en si." En el cos de l'article es llegeix el alemanys ori entals ve u una perspecti va i, següent: "Segons una enqu esta per a com ho demostren enquestes recents, no l' Spiegel publicada el passat cap de setvol saber res del periclitat dirigisme estamana, el nombre d'exci utadans de la tista d'i nspiració socialista que va imperar RDA que, sense cap esperança d'un futur millor, se senten els perdedors de la reua la RDA. Per això el PDS alhora peca d'irresponsable en la seva conducta ennificació és avui més gran que mai.

37 37

38

tat ives defraudades: durant anys es va A més, el sondeig prova que els alemanys orientals dubten seriosament del consolar a la gent amb promeses excessistema politic i econòmic de la sivament optimistes. Recordi 's el paper República Federal. Amb tot , la majoria no de l'excanceller fede ral Helm ut Kohl , que vol tornar als temps de la RDA. Segons va fer abellidora la reunificació als aleles dades de l'enquesta, el 30% se sent manys ori entals amb aquella fal·laç properjudicat; segons l' $piegel és la xifra mesa dels "paisatges florents" .

Avui en dia l'espectre de les valoramés elevada de totes les enquestes realitzades fins la data. L'any 2000 aquesta cions sobre el possible rumb de l'econoopinió negativa somia ja no arriba des de la perspectiva bre la situació perS'ha estès l'escepticisme sonal era compartid'un futur davant el sistema occidental , da pel 19% dels "Mezzogiorno aledesprés de les grans promeses many" fins als "paienquestats. No satges florents" obstant això , avui el 54% afirma haver sort it guanyant amb la com succeïa en els eufòrics temps de la unificació. Són cinc punts percentuals reunificació. Aquells "paisatges" van ser menys que el 2000. A l'actualitat el nomun truc de prestidigitació política.

Avui el que fa falta és una política reabre d'habitants dels nous Estats Federats que consideren la seva situació finan ce ra li sta . La greu situació que travessa el "regular" o "dolenta" és més gran que mercat laboral , sobretot en els Estats Federa ts orientals, és un fet punyent al mai (44 %); el 2000 aquesta opin ió era qual s'està enfrontant el Govern Federal. compartida pel 38% dels enquestats.

Segons l' $piegel, gairebé el 60% dels enPerò també és una realitat que els nous questats opina que haurien de passar Estats Federats, malgrat l'atonia conjuntural generalitzada, han recollit èxits sormés de deu anys fins que s'homologuin les condicions econòmiq ues i les condiprenents en el procés d'homologació econòmica. Durant els últims deu anys la cions de vida dels Estats Federats orien tals amb els occidentals. A l'octubre de producció de la indú stria alemanya orien1993 només opinava aixi la meitat dels tal va créixer a un ritme mig anual del 5,5%. Des de 199 1 la taxa d'exportació enquestats. Mentre que, en els anys ims'ha més que duplicat (24,5%). Des de mediatament posteriors a l'enfonsament l'any 2000 també s'ha reduït lleugeradel règim de la RDA, encara es con fiava ment, per terme mig, la forquilla dels nifermament en la fortalesa del sistema occidenta l, ara s'estén l'escepticisme: més vell s de vida . Descomptant el sector de la entre les dones que entre constru cció, que travessa una cri si esels homes, més entre els tructural, en la mitjana seguidors del PDS que dels anys 1992 a entre la militància d'al2003 l'index de creitres formacions pol itixement d'Alemanya ques. Menys de dos oriental s'hau ria situat en terços de la població el 3,7%, xifra molt su perior a alemanya oriental creu la registrada en els Estats que el sistema de la Federats occidentals. Però lòRepública Federa l pot gagicament tampoc no es rantir la prosperitat poden comparar econòmica i un bon nimetròpolis occidentals vell de vida." com Munic, Stuttgart o Tot això té molt a Düsseldorf amb les re veure amb les ex pec-

gions problemàtiques de l'Est, on l'atur tran sferències socials de l'Oest cap a arriba a taxes del 20% i més. Les dades l'Est. Segons estimacions de l'Institut exposades palesen que l'Est del país no d'Investigacions Econòmiques de Halle pot considerar-se sense més el parent (IWH), en el període 1990 a 2004 el cost pobre. El desenvolupament de l'economia brut de la reunificació s'eleva a prop de en regions immediatament veïnes ha es1,5 bilions d'euros, incloses les transtat en part diametralment oposat. Els ferències de l'Oest cap a l'Est. És una suèxits d'a lgunes regions , per exemple a ma enorme, suportada per les llars alel'entorn de Dresden manyes occidentals . i de Jena i, no en Amb aquests recurAls alemanys orientals últim terme , també se'ls va vendre la reunificació sos no només s'han Potsdam , no tenen finançat transferènamb la metàfora il ,lusionant comparació ni tan cies socials, sinó dels "paisatges florents " sols a la part que també s'han miocciden tal de la llorat les infraestrucrepública. tures i el marc de l'activitat econòmica .

Però , per moltes voltes que se li doni, En nombroses regions les condicions gela veri tat és que ara per ara en els nous nerals de l'economia són més favorables Estats Federats encara no existeix un que en els Estats Federats occidentals, la creixement autosostingut, exceptuant alqual cosa converteix l'Est del país en una guns casos puntuals regionalment delimilocalització pràcticament ideal per a l'actitats. La progressiva aproximaci ó del nivell vitat inversora. Malgrat tot, les inversions de vida de la part oriental al nivell occia l'Est són més aviat l'excepció i no pas dental es deu , sobretot, a les elevades la regla ~•

. Chri stian Lange , Berlin/Backnang

Diputal del Bundestag des de 1998 Membre de la Comissió d'Economia i Treball President del Grup de Parlamentaris Luso -

Alemany Presiden t del Grup Regional de BadenWürtemberg en el Grup Parlamentari del SPD Fundador i coedi tor de la revista política bl· mestra l Berliner Republik

, Wolfgang Radléwitz, Berlin Copropietari i gerent de BBI -Gesellschaft lür Beralung , Bi ldung und Innavalian mbH i de NIVOR digital ente rta lnmen ts.

Soci-fundador de la Fund ac ió Ferrer i Guàrdia.

Membre del Partit Sociald emòc rata

d'Alemanya (SPD). del PSC-PSOE i d' Europagesellschafl . Salzburg

37 39

l'apun T

Odón de Buen y del Cos (Zuera, 1863 - México D.F. , 1945)

Joan-Francesc Pont President de la Fundació Ferrer i Guàrdia

40

Odón de Buen y del Cos va néixer a Zuera, a 25 km de Saragossa, el 18 de novembre de 1863 1 . Els seus pares , Mariana de Buen y Ropín, sastre , de família artesana, i Petra del Cos y Corroza, filla de pagesos acomodats , van instal·lar·se a la capital aragonesa per facili tar els estudis de batxil lerat del seu fill i van fer grans sacrifi cis econòmics, que l'Odón va compensar amb l'obtenció de matrícules d'honor i d'excel·lents. Acabat el batxillerat va ingressar a la Universitat per fer el cu rs preparatori de Medicina , però amb la voluntat d'estudiar Ciències Naturals. Va traslladar-se a Madrid amb l'ajut d'una beca del Ministeri de Foment i una petita subvenció de l'Ajuntament de Zuera.

Acabada la llicenciatura i fet s els cu rsos de doctorat va ser nomenat membre de la comissió de naturistes que va acompanyar el viatge de la fragata militar Blanca. Va ser el seu primer viatge oceanogràfic. En tornar, va redactar la tesi doctoral i es va concentrar en l'estudi.

L'any 1889 va obtenir per opos ició la càtedra d'Història Natural de la Un iversitat de Barcelona i es va casar amb Rafae la Lozano , filla gran de Fernando Lozano, fundador de Las dominicales del fibrepensamienlo. A la UB, Odón de Buen va ser un dels grans impulsors de l'extensió universitària, cursos i conferències adreçats sobretot als obrers sobre temes de totes

les matèries. Odón de Buen va demostrar a la UB un notori esperit innovador, i va impulsar les pràctiques de laboratori i les sortides al camp amb alumnes, perquè "estudiar la història natural als museus és com estudiar la literatura als diccionaris" . Va esdevenir el paladí del pensament darwinista a les aules universitàries, el que li produirà un seri ós enfrontament amb el fonamentalisme catòlic. La seva Historia natural va ser una obra pionera de divulgació cien tífica, en la qual subratlla el compromís de la ciència amb el progrés de la història i de les societats, com també l'actitud inflexible de l' Església Catòlica davant alguns avenços científi cs. El 1893 visita el Laboratori Oceanogràfic Aragó , creat pel catedràtic de Zoologia de la Sorbona Hemi de Lacaze-Outhiers, a Banyuls de la Marenda. Arran de la primera visita s'inicia la col·laboració entre la UB i el Laboratori Aragó, que encara continua avui , cent onze anys després 2.

El mateix any 1893 pren possessió de la seva càtedra de Metafísica a la UB el Or. Manuel Sanz Benito, conegut per les seves idees liberals. La majoria del professorat i els estudiants neocatòlics i carlins van conspirar per impedir a Sanz Benito donar classes a Dret i confinar-lo a Filosofia i lletres . Els estudiants liberals van manifestar-se als crits de "visca la llibertat de càtedra '' , "visca la llibertat '

de pensament l " i "mori l'obsc urantisme! ".

El rector va fer complir la llei i el 27 de març de 1893 el professor Sanz Benito donava la seva p rim era lliçó, acompanyat, precisament, del catedràtic Odón de Buen. Però la pressió va ser tan forta , inclosa la visita oficial del bisbe de Barcelona a la UB , que Sanz Benito va cedir i el gener de 1894 va "permutar" la seva càtedra de Barcelona per la de Vall adolid , os tentada pel neoescolàsti c Josep Daurella Rull , que seri a elegit en reiterades ocasions senador en representaci ó de la UB3. Odón de Buen havia de ser el proper objectiu de l'Església Catòlica.

Efecti vament, des que va arribar a Barcelona , Odón de Bu en va se r titllat de Iliu re pensador i combatut pel fanatisme.

Un dels seus llibres, Geologia, va ser inclòs a l'lndex de llibres prohibits de l'Església Catòlica Romana. A l'empara de la Llei Moya no, els neocatòlics van aconsegu ir l'any 1895 el cessament provisional de la càtedra [una maniobra en la que van implicar-se el bisbe de Barcelona un altre cop i el rector de la UB4] p er impartir doc trin es contràries al dogma . La protesta dels estudi ants va ser immediata i va durar dos mesos, que van concloure amb el retorn a l'aula i l'inici de la c lasse amb el "decíam os ayer" de Fray Lu is de León. AI parlament, republicans i liberals van censurar el Govern per l'a lac con tra de Buen i va destacar la defensa realitzada per Emilio Castelar.

Arran d'aquest intenl d'expulsió de la Universitat de Barce lona del professo r de Buen, el director de La Veu de Ca talunya, Narcis Verdaguer i Ca llis, carrega contra la Constitució perqu è defensa la llibertat de càtedra, segons ell un

lext hipòcrila de la legislació vigen t. Un altre articulista de La Veu va encara més lluny, amb un text que recorda fil per randa les campanyes cont ra la laïcitat que avui mateix menen revistes com Alba o Època, en les que els destinataris són ara, entre altres, la Fundació Cives o la Fundació Ferrer i Guàrdi a: "L'Estat, que ha permès que els catedràti cs abandonin l'aula per anar-se'n al Congrés, a la lògia i a fer llargs viatges de propaganda per totes les lògies i clubs d'Espanya sense deixa r de cobrar ni un sol dia, (... ) no té dret a pri va r-l os de revolucionar-se sempre i quan els vingui bé per im plantar les passions sectàries ( .. .)"5.

Q ui són algu ns dels amics d'Odón de Suen a Catalunya? En primer lloc, sens dubte, Joan Salas Anton, advoca t sabad ellenc 6, que havia treballat al bufet de Nicolàs Salmerón. Però, també, Santiago Ramón y Cajal i la seva tertúl ia del Café d e Pelai i després del Continental , a qui coneixia des de nen , i Rossend Arú s, c reador a titol pòstum de la biblioteca que porta el seu nom. De Buen, Salas, Cajal, Arús ... tenen entre ells molts punts d e contacte, lots són Iliurepensadors i tots han estat iniciats en la Francmaçoneri a, circumstància que també es dóna en altres persones estretame nt lligades a Odón de Buen com el seu sogre Fern ando "Demófil o" Lozano o el propi Nicolàs Salmerón.

Odón de Suen va ser un ferm defensor de la necessitat de l'allibera ment intel ·lectual de la dona que hauria de produir-se del seu desempallegament de les idees rel igioses, tes i que va sostenir reiteradament davant les lògies maçòniques del seu temps? Ja 1'1 de maig de 1892 havia escrit al pròleg (" La mujer

37 41

42

sovint a centres o ateneus Iliurepensaante la ciencia") d'un fulletó de Cristóbal dors , republicans, maçònics o espiritistes.

Litràn titulat La mujer en el cristianismo que l'explotació que pateix l'obrer no té Així, les cròniques recullen la festa Iliurecomparació amb la de la dona , victima pensadora del dijous sant de 1894 celed'una situació que l'esclavitza i en la qual brada al Cercle Federal de Sabadell, en què participaren Àngele s López de Ayala , no ha de cercar suport precisament en l'home, el seu propi tirà , perquè la defenAngel Rodríguez, Tirso Ortubia, Baldomer si i la represen ti.

Lostau i l'infatigable Odón de Buen . Allà , L'any 1889 Odón de Buen va proposar de Buen propugnà que els lIiurepensaa la seva Lògia de Madrid , Libertad 8 l'addors, com escola militant , han de responhesió a la Lliga de la dre a les agressions Pau i la Llibertat del clericalisme i ma"Estudiar la història natural i al seu manifest de als museus és com estudiar tar la superstició i la l'encontre de Milà del intolerància , tasques literatura els dicionaris" que convertien en 14 de gener d'aquell imprescindible conany. La proposta va querir la República el més ràpidament ser aprovada , es consti tueix el Comitè de possible , a fi que el poble fos educat en Pau de la Lògia , format per Fernando Lozano , Miguel Martinez Carranza i el els principis de l'ensenyament laic i integrat'o. propi Odón de Buen i es publica una criL'any 190 1 Odón de Buen és elegit reda a la maçoneria ibèrica i universal pergidor de l'Aj untament de Barcelona , un què es formessin a tot arreu nuclis maçòmoment d'eufòria lIiurepensadora - lligat a nics encarregats de mantenir i difondre la idea de la pau , perquè preparessin els l'ample moviment intel·lectual repub licà elements socials del seu radi d'acció per que va promoure el Manjfjes/o a los esrespondre quan ca lgués a un pla d'agitapañoles, signat entre altres per Odón de ció general , perquè atraguessin tots els Buen , Francesc Pi i Arzuaga , Conrad homes sans de cor, amb independència Roure i Josep M. Vallè s i Ribot- que va compo rt ar també el nomenament del prodel seu color polític o religiós , a treballar per tan evangèlica causa i perquè posesfessor Rafael Rod rígu ez Méndez com a sin al seu servei els elements de publicirector de la UB ", que se ria, precisament, l'impul so r de l'extensió universitària a la tat i acció, conqu erint adhesions als casinos, tertúlies i clubs, celebrant banquets, que dedicaria els seus esforços de Buen, reunions, manifestacions i constituint on com he dit més amunt. Un rector liberal, fos possible comitès per la pau i la lliberfina lment , després dels anys de control tat. AI mateix temps es va constituir a catòlic . La coalició republicana , amb el Barcelona la Lliga Internaciona l de la Pau 36% dels vots, equivalent a 1'11 ,3 % del i la Fraternitat dels Pobles , presidida per cens , va aconseguir 11 regidors. La candidatura regionalista , amb el 34 ,3 % dels Rossend Arús , i en la que trobem, entre altres , Eduard Fontserè , Josep Roca vo ts, equivalent al 10,8 % dels cens. va i Roca, Agustí Trill a, Joan Salas Anton aconsegui r 11 reg idors més , dels quals dos eren de Defensa Social, un grup i Josep M. Vallés i Ribot9 A fin als del segle XIX i fins entrat el reacciona ri catòlic amb el qual va aliar-se seg le XX el moviment lIiurepensador proper primera vegada la Lliga per assegumou nombroses activi tats adreçades a la rar el seu fl anc dretà. Els ministerials laïcització de la societat catòlica del seu amb el 23 % dels vots - el 7,5 % del temps , entre les que destaquen els àpats cens- van obteni r 4 regidories ' 2 .

Odón de Buen va impulsar la particide promiscuació, en què es menjava carn pació espanyola (va ser ell qui fletà el els dies que l'Esg lésia Catòlica ho havia prohibit, i les festes laiques ce lebrades vaixell Mallorca pel via tge) al Congrés

Iliurepensador de Roma de 1904, al que van assistir moltes personalitats de la seva època , entre les que cal esmentar Ferrer i Guàrdia , Gonzàlez Prats (catedràtic de la UB), Apel·les Mestres, Belén Sàrraga , Isidre Casanovas (alcalde de Barberà del Vallés) , Josep Roca i Galés i Joan Colominas Maseras (professor de l'Escola de Comerç de Barcelona) 13.

A l'octubre de 1909, Odón de Buen pronuncia el discurs d'inauguració del cu rs 1909-1 910 de la UB i el fina litza, en cons tatar que els moments són difícils, cridant a la comu nitat universitària a demostrar tots plegats que tenim el millor dels remeis per a les crisis socials: la ciència i la Tolerància14 Trobem també Odón de Buen al Congrés Iliurepensador que va començar a Barcelona el 13 d'octubre de 1910, a l'any just de la mort de Ferrer i Guàrdia , durant el qual es va tractar de celebrar la primera manifestació a Montjuïc, impedida per la policia , i es va obrir una subscripció popular destinada a construir un mausoleu per a la tomba de Ferrer 15 .

Com a seguidor de Nicolàs Salmerón (1838-1909) - de Buen afirma que la seva actuació política comença i acaba amb ell- Odón de Buen participa a la Solidaritat Catalana i durant la campanya electoral viu des del mateix automòbil l'atemptat d'Hostafrancs contra Cambó. El ferit va ser atès pel Dr. Fargas, professor de la UB i avi de Ramon Trias Farga s. De Buen va ser elegit senador per la provincia de Barcelona en la legislatura 19071908. En els debats parlamentaris va oposar-se durament al Cardenal Guisasola , per la seva intransigència i per la seva condemna grollera del matrimon i civil. Ha passat quasi un segle, però l'Església Catòlica continua avui els seus atacs con tra l'autonomia del Dret civil de familia .

El novembre de 191 1, Odón de Buen pren possessió de la seva càtedra a Madrid i comença una nova època de la seva vida, allunyada , però no desinteressada, de la política; i cen trada en la ciència. Es troba l'aula massificada i en els exàmens escrits descobreix que són inqual ificables , sense ortografia , sintaxi ni res que s'hi assembli , amb una lletra in intel·ligible ... Oui ha dit que avui els estudiants estan menys preparats que abans?

A la Universitat de Madrid de Buen retrobà Santiago Ramón y Cajal i es va incorporar a la seva tertúlia del Café Suizo .

La gran obra científica d'Odón de Buen és la creació el1 7 d'abril de 1914 de l'Institut Espanyol d'Oceanografia, aixi com una xarxa extraordinària de relacions internacionals. La seva passió i el se u ofici foren el mar. El professor es jubilà l'any 1934 i pronuncià sengles darreres lliçons a Madrid i a Barcelona , on Pere Bosch Gimpera va nomenar-lo professor honorari.

Odón i Rafaela van tenir sis fill s: Demófilo, Rafael, Sadi, Fernando, Eliseo i Víctor. Demófilo va ser jurista i portava com a nom el pseudòn ím del seu avi matern a Las dominica/es de/ /ibrepensa miento. Va ser catedràtic a les universitats de Salamanca, de Sevilla i Central (de Madrid) 16, conseller d'Estat i president de secció del Tribunal Suprem .

Rafael va seguir la tradició familiar i es va doctorar en Ciències Natural s.

Sadí va ser metge , llice nciat a la UB i seria assassinat a Sevilla pels feixistes durant la guerra civil.

Fernando, Ciències Naturals. Eliseo, metge, format al cos tat de Sadí.

Víctor, enginyer industrial.

La proclamació de la República va fer vibrar d'alegria la llar dels de Buen , però el 18 de juliol de 1936 troba el matrimoni a Palma de Mallorca,

37 43

Pu yuelo el 4 d'a bril de 2003. El Comitè d'honor de l'homenatge va ser presidit per S. M. el Rei i d'ell en formaven part les principals autoritats aragoneses, els alcaldes de Barcelona i Banyuls, els rectors de les univers itats de Saragossa, Complutense de Mad ri d i de Barcelona (Joan Tugores) i el president del govern ba lear21 , entre altres personalitats. Els avorta r-se un intercanvi de presoners, seus familiars22 van requan ja era a bord del bre insígnies i diplom'es vaixell britànic "No sembré commemo ratius 23 AI Codrington a la vista de en arenales estériles" mausoleu d'Odón de Barcelona, per la incapaBuen pot llegir-se una citat del govern català frase del darrer paràgraf del seu llibre d'i mposar-se a la FA I. Va tornar a la preSíntesis de una vida política y científica: só a Palma, on va ser te stim oni novament dels assass inats feixistes i de la seNo sembré en arenales esté rile s • • va crueltat. Finalment, l'intercanvi de presoners va rea litzar-se amb la germana i la filla del General Primo de Ri ve ra -amic des de la infantesa d'Odón de Buen- el 8 d'agost de 1937 amb un altre Notes vaixell britànic, l'Aretu sa , i a través de València.

1. Excepte quan indiqui una altra cosa, seA València, troba el president Azaña gueixo en la meva exposició l'autobiografia el 16 d'agost l 7 i els seus amics Diego d'Od ón de Buen IMis memorias, Institución Martínez Barrio i José Gira!. Recupera la "Fernando el Católico" (Diputación de direcció de l' Institut oceanogràfic i el 2 de Zaragoza) , Zaragoza , 2003J. novembre de 1937 s'i nstal·la amb la fa2 . La revista La universitat de la UB va publicar un article sobre Odón de Buen l'any 1999 mília a Barcelona i s'ocupa de la seva fei(n. 6, p. 16) del que trec aquestes dades. na al servei de la República , a l'Institut i L'article no anava signat pe rò recentment he al Consell Superior de Cultura , així com entrat en contacte amb el seu inspirador, el de protegir els seus néts. El 26 de gener Or. Jaume Josa (del Depa rtament de Microde 1939 és la caiguda de Barcelona i el biologia) , arran de la creació de la Sala Odón matrimoni es trasllada a Figueres i a de Buen a l'Escola de Negocis de la UB. Banyuls de la Marenda, on de Buen con3. Cfr. Lu sa Monforte, Guillermo: "El final de la soledad de la Escuela de Barcelona (1892tinua investigant al Laboratori Aragó . Allà on pocs dies després va ser detingut. Els seus delictes: les seves conviccions lIiurepensadores, la seva militància liberaldemocràtica, el seu combat contra el cleri ca lisme . El 3 de dese mbre a l'hospital provincial rep la visita del Cònsol de Dinamarca per comunicar-li la concessió del premi Schmi dt. El 16 de desembre va

44

escriu les seves memòrie s 1B , Comença el

17 d'agost de 1940 , a la primave ra de 1941 passa uns mesos malalt i deu finalitzar-les abans del 23 d'octubre de 1941, data de la mort de Rafae la. Mentrestant, s' ha traslladat a Toulouse , on fun cionava un comitè d'auxili als professors espanyols exi liats 19. Circumstàncies prou conegudes farien aconse llable el seu trasllat a Mèxic, on moriria l'any 1945 2 0.

Les seves despulles van ser traslladades al municipi natal de Zuera i acompanyades per l'alcalde Francisco Javier

1899}" , e n Documentos de la Escuela de

Ingenieros Indusriales de Barcelona , n. 10.

Barcelona. 2000. p. 13-15.

Daurella va ser el senador de la UB a les legislatures de 19 11 -14, 1914-15, 1916-17, 19 18- 19, 19 19-20, 1921 -22 i 1923 (Font: Arxiu del Sena t).

4 . Cfr. Pé rez Ledes ma, Manue l: "La sociedad es pañola , la guerra y la derrota", a Mas se

perdió en Cuba, Alianza, Madrid, 1989, p. 135.

S. Cfr. Sanchez Ferré, Pere: La maçoneria a Catalunya (1868-1936) , Ajuntament de Barce lona i Ed . 62, Barce lona , 1990, p. 75.

Les referències són a La Veu de Ca talunya , V, núm. 41 , Barcelona, 13/ 10/ 1895 , p. 492-93.

6. L'original del seu titol d'aca dèmic de Dret es conserva a la Fundació Ferrer, gracies a Jordi Serran o.

7 . Així ho explica un article titulat "Odón de Buen en Malaga" publicat a Las dominica/es

dellibrepensamiento (18/9/1908) .

8. Es tracta de la lògia Libertad n. 40 , del Gran Oriente Lu sitana Unida.

9. Gfr. Alvarez Lazaro, Ped ro: La masonería, escuela de {ormación del ciudadano, Univer· sidad Ponlificia Comillas, Madrid. 1996. p. 360.

10. Sanchez Fe rré, Pere lop. cit. p. 129-130] basa la seva descripció en Barcelona Masónica, III , núm . 17, abril de 1893, p. 10- 11 .

11 . Op. cit .. p. 206-207.

12. Cfr. Balcella, Albert: "Vida i institucions politiques" , a Història de Barcelona, vo l. 7, Ajuntament de Barce lona i Gran Enciclopédia Catalana, Barcelona, 1995 , p. 265 .

13. Gtr. Sanchez Fe rre. Pere: La maçoneria en la societat ca talana del segle XX (19001947) Ed . 62 , Barcelona, 1993, p. 24 i Molina Oliver, Vi cenç: De la raó practica, Escola Univ. d'Estudis Empresarials de la UB , p. 100- 101.

14. La enseñanza de ta geografia en España, discurs inaugural del curs 1909- 1910, reeditat per ta Universi tat de Barcelona el 200 1, p. 45.

15. Cfr. Sanchez Ferré, P.: Op . cit .. p. 43-46.

16. Sepa rat definitivament de l servei i donat de baixa de l'escalafó per Ordre de 41211939, amb vin t-i-quatre companys com Fernando de los Rios o Julian Besteiro "por su pública y notaria desafección al nuevo régimen implantada en España" y "por su pertinaz política antinacional y antiespañola en los liempos preceden tes al Glori osa Movimiento Nacional" Iclr. Julià, San tos: Historia de las dos Españas, Tauru s. Madrid . 2004, p. 295J. 17. Cfr. Azaña , Manuel: Memar;as de guerra ( 1936-39). Grijalbo Mondadori, Barcelona, 1996. p. 219-220.

18. Buenaven\ura Detgado l'' La segunda

asamblea unive rsitaria de Barce lona (1905)",

a Historia de la Universitat de Barcelona, UB .

1988, p. 658] es ref ereix a les memòries fragmentàries d'Odón de Buen que han passat d'una en una entre els estudiosos d'aquest egregi científic, i també a la pa rt icipació milita nt del professor De Buen a l'assemblea de 1905. on va defensar les llibertats de càtedra i de consciència segons la proposta continguda a la ponència de Miguel De Unamuno, recIor de Salamanca . La seva edició formal hauria d'esperar fins el 2003.

19. El seu fill Demófilo es radica a Paris, on exerceix de jurisconsult i presideix la creació de la lògia maçònica Hispania el mateix any 1939, amb Carles Esplà. Josep Pous i Pagès i Antoni M. Sbert Icfr. Massot i Muntaner, Josep: Anfoni M. Sbert, Serra d'Or, Mon tserrat . 2000 , p . 301.

20. On també es traslladaria i viuria fins la seva mort el seu fill Demófil o [cir. Mar1inez Saura, Santos: Memorias del Secretaria de Azaña. Planeta. Barcelona . 1999, p. 532 J. Rafael va morir a la ciutat mexicana de Morelia el 1966. Fernando també va exiliar-se al Mèxic acollidor de Làzaro Cardenas, així com Sadi de Suen López de Heredia que va ser metge com el seu pare mort a Sevilla [ci r.

Aub, Max: La gallina ciega . Alba, Barce lona , 1995, p. 268. nota 2 I. 2 1. La Mallorca tancada, ca rca , requeté que va reteni r a la presó Odón de Buen durant un any només perquè era un home lliure i no catòlic, va ser substituïda quasi setanta anys després per la Mallorca que el nomena fil l adoptiu al sete mbre de 2004.

22. Els seus néts Jorge. M!!c Carmen , Ana María, Rafaela , Néstor i Oscar de Buen .

23. I entre el públic van formar una simbòlica cadena d' unió amb el seu germà els francmaçons de la GLSE de les lògies Conde de Aranda i Miguel Servet, de Saragossa.

'.•

'.

L' Odón de Buen, vaixell de l'Institut Espanyol d'Oceanografia

37 45

Què els hi deixarem?

Llu ís Brunet

la el'caciĂ&#x201C; 7

37 47

Ics l'ccoma nacionS

Ilcl-IÍfulcS Luna d e Avellaneda

48

Una pel· llcula de Juan José Campanella , que es va donar a conèixer, sobre tot, amb El hijo de la novia, trencant alguns tòpics sobre la capaci tat ¡ l'e ficàcia del nou cinema argentí. malg rat totes les crisis. Hi actu en, també , Ricard o Oarin ¡ Edua rdo Blanca, amb unes interpretacions genials, capaces d'expressar els registres de la vida de veritat, els racons més fOludissims dels sotracs sentimen tals i la comicitat surrealista de tantes i tant es oportunitats que no semp re sabem copsar. Es tracta

d'uns amics, d'un barri popula r. d'una gent que, enfro nt

de la pèrdua de les segurelats de sempre, enfront de l'impacte dels processos econòmics que els deixen al marge , enfront de la impossibilitat de poder tenir els recursos , els diners, el trebaU i la força per con tinuar tirant

lIibrcS endavant vells somnis i antigues associacions - en aquest cas, el club social i esportiu que dóna nom a la pel.líeula- decideixen ser dignes. Dignes d'ells ma teixos, dignes per estimar-s8 , dignes per con tinuar imaginant, dignes per resistir, dignes perquè són amics , dignes pe rquè es creuen el que diuen i el que fan , dignes en un temps de dimissions i de re núncies. Ah! , a més, tot això és explica t amb molta contundència narrativa , amb tocs perman ents de gràcia irrefre nable i d'emoció explicita. I amb alguna dificultat de comprensió per l'abundància d'e xpressions dialectal s lunfàrdiques. Comença a se r una tradició de les pel.lis d'en Campanella el fet de no poder- se'n anar - mai no s'ha de fer- fins que no han sorti t tots els crèdits ... perquè hi lla alguna gracieta final. A I-altra cara de la lluna, la dignita!.

(V. M.O.)

El fibra practico de la Casa Sana Mariana 8ueno , R8A Integral , 2005 .

Guia visual sobre com conve rtir un pi s o una vivenda convencional en un lloc més sà i ecològic. Detalla els aspecte s que hem de tenir en compte a l'hora de construir, distribuir o decorar la casa pe rqu è sigui saludable.

En s ensenya com evitar agents contaminan ts i elements que produeixin ones electromag nètiques perjudicials. S'inclouen també idees de decoració i els materials més beneficiosos per a la salut. Associa com fen i tecnologia, promou el coneixe ment sobre el problemes i els riscos; ofereix solucions.

Es complementa amb un directori de serveis i proveïdors de productes per a la casa sana i ecològica.

(G .M.S)

( \

IIN lU誰ll-\ 11,' i S"I'I'IIIIII"'!',', :l8.'\1!t 'if '11- 1fi"': i S('/'I 'lIlo/'t...', (','IIIIJ('IH'" l ''''l'''U 1i'!(('II"

moviment laic i progressista