Espai de Llibertat - núm. 35

espai de llibertaT l'('\"isla cI'csq uel'l'es pel' a la fOl'mació, la l'crl('\ió i l'agiLaciü políLi cA 'l'l' l'Cc l' II ' inH'~II'(' :wo..¡ :uo ('III',,,

35

El Illollogrülïc: Viris públics, vi l'III "S privades L'c IlLr't'visLa: .loITI'(, Vi 11,1 1l1lCVél, srCI't'Lmi geli era I dc l'MLP L'a pU 11 L: IlomrllJL~C als lIuiLadors anLil'rixisLrs

Numero 35 Tercer tnmestre 2004 Director: Jordr Serrana Subdtrector: Vicenç Molina Consell de redacClo David Sempere, Xavier Bretones, Josep Sella res . Gemma Martin, Sanlr Castellà , Ferran Escodñ Montse López, Antonr Castells, Jordr MIralles , Xavier Domènech , Oriol Illa, Joffre Villanueva

EspaI de Llibertat.

Avrnyó, 44 prrmer 08002 Barcelona e-mall flg@la lc.org www.lalc.org Tel 9360 11 644 Fa' 936011640

Edita Fundacio Ferrer I Guardla Impremta Prunera Impressió , S,L. Sabadell DIsseny: Ferran Cartes I Montse Plas5 Maqlleracio.

Fundació Ferrer I Guàrdia.

Assessorament IIngulstlc.

Montse López . Vicenç Molina

Revista tnmestral Preu: 3,50 eu ros Subscripcions: 14 euros/any Dlpòsll legal: B 33262- 1996 ISSN: 1136-1581 Espai de Lhbertat és membre de l'Associaclo de PubltcacIOr1S Perròd lques en Catala

La Unia editorial d'aquesta revista es el lIiurepensament. pe r tant, les OPInions del consell de redacció. les trobareu a l' EditOrial. la resta d'opinions seran únicament responsabilitat de qui les hrm l.

espai de llibertaT Sumari Editorial

2

El punt de vista de Forges

3

La consigna La bicicleta bona per a l'economia personal ...

Jordi Miralles

5

La reflexió Posició de la Federació Catalana d'ONGD El monogràfic : vicis públics, virtuts privades Fins i lot el cervell' Vicenç Molina Deixar de fumar Jordi Serrana El treba ll . càncer o teràpia Jordi Miralles Vicis i virtuts Ferran Escoda Quo vadis lnternet? o vigila que te la fotràs' Josep Sellarès Visca Bill Gates Jordi Serrana Nits de sexe Jordi Miralles Vici Privat , pública virtut Xavier Domènech

8

11 12 13 17 19 21 23 27

L'entrevista Joffre Villanueva Secretari general de l'MLP

29

La col·faboració Cooperatives Toni Castells Duran

37

L'apunt Homenatge als lluitadors antifeixistes Joan-Francesc Pont

41

La creació Sense titol Alfred Trujillo

45

Les recomanacions Lllibres i música

47

35 1

editoriaL

Ja . en som set , I anem a mes ...

2

La gent d'aquesta casa -i d'aquestes i en l'ull crític -sempre!- sobre les mateícases- hem suat una mica, també. per xes, enllaçant amb les noves exigències ser crítics amb nosaltres mateixos i amb d'abast europeu i internacional. Hem de les nostres pròpies opcions. Per ser celebrar. clarament. èxits importants en el desplegament del model educatiu dels crítics en la mesura en la que som - aspirem a ser- capaços d'observar amb innostres esplais, en la consolidació de la terès la realitat i de treure'n una certa Lliga per la Laïcitat -rebuda públicament -de vegades, incerta- capacitat de consa Palau pel Conseller en Cap del Govern ciència activa , per tal de con tribuir a de la Generalitat- i en la confluència amb transformar-la. Perquè una realitat que es Acció Escolta de Catalunya . que incorpora tot un altre bagatge formatiu al nostre desconeix, no pot pas ser transformada.

I ara. els del entorn . Ja som set organitzacions. amb Moviment Laic Set organitzacions, i Progressista, contres mètodes i un mateix ideal tres mètodes: esjuntament amb alplai , escoltisme i caconformat per mi l flors sals de joves i un tres sectors del que sol ideari conformat podríem anomenar els corrents de l'humanisme progressista per mil flors, que en faran germinar mil més. Però volem ser molt més. volem. ni ( ... "am b tots los bons qui em trob en companyia ... !", com cantava en Raimon) , més ni menys , que ocupar l'espai central de la societat catalana: l'espai de la laïciens trobem amb la necessitat d'enfrontar. amb claredat , nitidesa i contundència. tat , única forma de viure harmònica ment plegats . I per aquest repte necessitem de alguns reptes de futur. Hem d'estudiar, per tant. noves complicitats. de nous amics i de Començant per la feina d'enfortiment noves il ·lusions. No sabem on ens dura el de les nostres eines d'intervenció crítica proper camí. però estem segurs - el en la societat. I això vol dir aprofundir en temps ho ha demostrat- que podrem. alla formació d'educadors en el temps lliugun dia , ser hegemònics. re, en la gestió d'infraestructures pedagòPerò encara som, internacionalment, giques , en l'anà li si de la realitat politica en l'època trista , negra. nefasta. del Bush i de la situació de la gent jove , en la prosi de la seva petjada destructora. (alpecció d'alternatives ecològiques. en menys. ens hem tret del damunt l'ombra l'exigència intel·lectual en els nostres mainfamant del seu amic espanyol) i hem teixos mètodes , en el seguiment còmplice d'anar en compte amb un model d'Unió (ep! ... si pot ser) d'algunes praxis goverEuropea que no sigui res més - I això Ja sembla un tòpic dir-ho- que un espai de namentals -per primera vegada l-

el punt de vista de 1"OI'geS

negoci per a les grans multinacionals i per als taurons del món financer. No tenim massa més opció que. tot donantnos un lleuger respir - no hem de tenir man ies a reconèixer que preferim una mirada clara més que no pas aquella ombra in famant-, incremen tar el nostre compromis de pedagogia civica en tots els nos-

tres camps d'actuació, enfortir el nostre nivell de politització - de desig de construcció activa de la Polis-, no baixar la guàrdi a davant del que facin alguns dels nostres possibles amics, i esperar i treballar per tal que les tardors i els hiverns mantinguin , per sempre , alguns brots de primavera ~

• 4

la consiglv \

La bicicleta, bona per a l'economia personal i el medi ambient Jordi Miralles.

President de la Fundació Terra La bicicleta és el transpo rt més eficient per a distàncies de menys de 20 km. Fou cap al 1880 quan al Regne Unit es posà en circulació una nova paraula per aquest artefacte inventat unes dècades abans: bicycle, i que més endavant els francesos ho traduïren per bieye/elte.

Tanmateix, l'invent que suposà el llançament de la bicicleta per cobrir les necessitats de desplaçament de les persones , fou la transmissió per cadena , plat i pinyó.

Aqu esta nova incorpo ració va se r obra del francès Guilmet i del britànic Lawson.

Gràcies a això , abans del 1900 ja s'havien desenvolupat tots els elements que conliguren la bicicleta actual: la dinamo, els pneumàtics de goma, el tensor del canvi , els materials utilitzats per a la fabricació, etc. De llavors ençà cap vehicle no ha aconseguit l'eficiència energètica de la bicicleta .

Ecologia sobre rodes Quan es compara l'energia consumida en el moviment en funció del pes de diferents animals i màquines, resulta que una persona caminant és bastant eficient (consumeix al voltant de 0,75 cal/gr/km), però no ho és tant com un cavall , un salmó O un avió. En canvi , amb l'ajuda d'una bicicleta , el consum humà desplaçant-se es redueix a una cinquena part (aproxi-

madament 0, 15 cal/gr/km). Així , a més d'incremen tar la velocitat del vianant per un factor de tres o quatre, el ciclista millora la seva eficiència fins arribar a situar-se al capdavant de qualsevol mitjà de transport. L'energi a consumida per una persona de 70 kg de pes és de 52,5 kcal/km si va caminant , i de 12,5 kcal/km si es desplaça en una bicicleta de 12 kg de pes. De tal forma que per a un cicli sta que es desplaça 5 km , el consum energètic és l'equivalent al contingut calòric d'un iogurt. Per tant, recórrer una distància determinada pedalant pot ser tres o quatre vegades més eficient que fer-ho caminan t.

Si comparem el consum d'energia necessari per al desplaçament dins d'una ciutat en bicicleta respecte al vehicle privat. podem comprovar que necessitem 25 vegades menys energi a. Així doncs. la bicicleta és un mitjà de transport senzill , ecològic i eficaç , i que al mateix temps necessita menys superficie d'infraestructures per circular. En un espai de 3.5 m d'ample en un medi urbà durant una hora hi poden circular 2.000 persones, mentre que en bicicleta poden ser set vegades més (14.000 persones en una hora) . A la ciuta t ta bicicleta és un vehicle més ràpid que el cotxe en distàncies inferiors a 5 km i difereix poc en la velocitat que pot aconseguir fins als 10 km de recorregut urbà. Sense cÓrrer ni fer gaire esforç una

35 5

. . Elm'•

•• •• •• •• •••• •• •• ••••• ••••• •• •• VILADECANS 2004-2007

HO F M

ENTRE TO S!

@

O'I'U!>":'" Barcelona \J'~.l d n \.'1i, P'_

~ ~. ~_

¡I.:,. !J.~

Forum

.ARCELONA

>OW

..

Ajul1lar1ll'1H cir \ iladt,l';uJ.' ~

bicicle ta ens permet transportar-nos a una veloci tat de 20 km/h en terreny pla .

Carrasco que evita el punt mort del pedaleig inven tat el 1880 . Amb el Rotor pedalar esdevé un moviment tan harmònic com nedar, fet que evita forçar les articuLa bicicleta, font de salut lacions del genoll i, a més , incrementa l'eficiència del pedaleig fins a un 16 % .

Anar en bicicleta és sens dubte un dels esporis més complets desp rés de la En altres paraules, que amb l'esforç de pedalar per fer un quilòmetre en faríem natació. Millora el to muscular, disminueix 1,16 km. Avui , aquestes dues tecnologies la pressió arterial, augmenta la capacitat autòctones són a l'abast de qualsevol cipulmonar, millora la circulació sanguínia , equilibra el nostre pes, reforça les articucli sta urbà. Són una mica més cares que els sistemes convencionals, però abans lacions i disminueix el risc d'osteoporosi .

El s beneficis d'anar hi ha la sa lut dels qui en bicicleta són, Apuntem-nos al vici de la bici, fem servi r la bicicleta doncs , incomp tables. com a transport però anem amb compte urbà, i per això les Tanmateix, aq uesta amb no aixafar-nos hauríem d'incorporar riq uesa de bondats els genitals ... té l'inconvenient que per no malmetre el la sella aixafa el perinostre cos. Amb la sella Duopower i el sistema de pedaleig neu , és a dir la unió entre l'anus i els genitals. Una part ben sensible tant en l'hoRotor la bicicleta fa un pas de gegant. me com en la dona. Des de fa un segle, Som davant de dues tecnologies que passar-se més d'una hora damunt d'una canvien conceptes històrics de la bicicleta bicicleta comporta moltes molèsties. En i que a més es labriquen a casa nostra. els homes els pot causar adormiment del D'altra banda molts ajuntaments cada penis entre altres afeccions menys bavegada fan més esforços per relorçar la xarxa de carrils bici , els aparcaments i tot nals , i a les dones volvitis . A un ca talà afeccionat a la bicicleta que patia d'una un venta ll de mesures per afavori r aquest les ió perineal li fou prohibit tornar-hi a puvehicle . Finalment , no podem ob lidar que a la seu del Moviment Laic i Progressista jar. Ai xí que començà a estudiar un dishi ha un aparcament per a 6 bicicletes seny ergonòmic de sella que no afectés el perineu . Amb l'ajut de professionals de que sempre és ple . Una bona mostra que quan s'ofereixen facilitats la bicicleta es la medicina fa ben poc va aconsegui r-ne converteix en un vehicle sense rival s. Aix í una que només permet que s'hi recolzin els isquions , els ossets de la base del coque ja no hi ha excuses per no moure 's xis. N'hi ha que es venen com a antien bici. Si , finatment, a casa teniu poc prostàtics o fins i tot amb l'adjectiu de espai , el vostre edifici no té ascensor "biològics" però segue ixen malmetent el i heu de combinar transports públics amb perineu . Les de la marca "Duopower" sobicicleta , la solució són les bicicletes plelucionen l'unic desavantatge per a la salut gables. Les entitats juveni ls, no tene n exque comportava anar en bicicleta . cusa per vend re la idea que com deia la Fa poc més d'un llustre un altre ciuVolanda d'Esplac en la darrera setmana de la bicicleta: "la bicicleta és bona per a tadà del pais ha fet un inve nt prodigiós la meva economia i per al medi ambient" . per millorar la salut del ciclista. Es tracta del nou sistema de pedaleig batejat com No ho podia sintetitzar mi llor. Apunteua "Roto r", obra de l'enginyer Pablo vos al vici de la bici i sereu feliços ~

~

35 7

la l'cllcxi(J

Posició de la Federació Catalana d'ONGD davant el Fòrum 2004

de les cu Itu res a/e: fcongd@pangea.org TeL 934 517 070

8

forçar-ne el moviment associatiu La Federació Catalana i que la seva participació ha esd'ONGD , en la seva última tat fonamental , en la nostra rela Assemblea Extraordinària, i desció, directa o a través de les prés d'un ampli debat, va acorONG federades, hem comprovat dar fer pública la següent declaque la realitat està molt lluny ració respecte al Fòrum de les d'aquest discurs. El disseny Cultures 2004. Malgrat la pluraligeneral, els diferents lorrllats, tat de la Federació, la posició els pressupostos i les decisions expressada és compartida majofinals sobre els continguts han ritàriament , fins i tot per ONG estat supeditats a una estructuque seran presents al Fòrum . ra de professionals i polítics Independentment de l'èxit de a les problemàtiques aliens públic, i sense qüestionar la i formes de funcionament de la majoria qualitat dels diferents esdeveniments, d'entitats. El resultat ha estat que alguens sembla poc coherent que el cost del programa d'activitats sigui gairebé simbònes ONG interessades a participar-hi s'han fet enrera, i que entre les que hi lic davant la inversió total en infraestrucparticipen es repeteixen les queixes sotures i urbanització de l'entorn (uns 318 bre el tracte rebut o les dificultats de comilions d'euros, és a dir, 52 .91 1 milions municació . de pessetes, davant 2.860 milions El cost del programa d'activitats La mateixa relació de la Federació d'euros, equivalent és gairebé simbòlic amb el Fòrum no ha a 475.864 milions davant el d'infraestructures estat tan fluïda com de pessetes). Així ho hauríem desitjat. mateíx , ens sembla Vam acceptar l'encàrrec de fer una prodesproporcionat que, pel que fa al posta per dotar de continguts la "Fira de Fòrum , els costos indirectes de l'organitla So lidaritat" i l'Speakers'Corners'. Tot zació siguin d'un 24% del totaL Des de i que l'organització va reconèixer la quali Porto Alegre , les organitzacions socials tat d'un treball tècnic pel qual va pagar de tot el món han demostrat tant la seva 30.000 euros, ens preocupa la poca utilitcapacitat de convocatòria com la d'introzació que s'ha fet d'aquest informe, una duir a l'agenda política internacional els vegada la Federació va desvincular-se de temes fonamentals , amb recursos molt la seva producció, més limitats.

Com a entitats de cooperació internaEncara que l'organització del Fòrum cional , volem recordar que les pràctiques ha transmès que aquest servirà per re-

d'algunes empreses sòcies i/o patrocinadores del Fòrum han estat denunciades pels seus impactes negatius socials, polítics, sindicals i mediambientals en els països del Sud o per estar vinculades a la indústria armamentista , per la qual cosa són contràries als principis proclamats pel Fòrum (entre les quals destaquem El Corle Inglés , Agbar, Endesa , Telefònica , Coca-co la, Nestlé, Indra) .

Entenem que l'Ajuntament de Barcelona ha assumit un compromís públic amb l'organització del Fòrum ja que ha vinculat la imatge de la ciutat amb les idees de pau , diversitat cul tural i sostenibilitat. Desitjaríem que la seva aposta es material itzés en polítiques i pressupostos conc rets que , tot plegat , permetran una major justícia social a Barcelona i a tot el món ,

• 35 9

C> R N un,'1II0"N,

ENTORN, SC ci és d'"pl",. constltuida rom a cooperativa IT'Ïlla de trebal iIS$OClêll , consumidors que reahtZi! serveis socioeducallIs pet' als seus aSSOClals I tercers en general.

1. Assessoreu vos.

Per tolS aquells projectes profeSSIOnals

I",clativa d'esplac ENTORN nel. en el SI d'Esplais Catalans,

que puguem realitlar amb vosaltres.

amb el nom d'ESPlASH! cap a "any 1988.

Feu nos saber les vostres proposles de

AI cap de 4 anys es conslHueia com a

serveiS, millores en els Que reahllem, necessiUIS,.

cooperallYa per Iai de dlh!lenciar els serveis professIOnals I els volumans de l'aSSOCiaCió, mantemnt la VinculaCIó a partir dels SOCIS consumidors.

2. Participeu.

3. Feu-llOS arrlhal els vostres currlcuUns per poder 'lOS orerir treball.

El 1993 es fUSiona amb AREC, cooperal lva de Similars objecllus fo rmada entre esplais de Badalona. adoptan! detlllllvamenl el nom d'ENTORN, secl.

OEMOCRATICA nosu. 'l'Dt1tM! c.oO!l8'lIY. laSPGu de m.nll!s! MI

li

do t" d'Ull ple tonhngul .ls Òfgam d8'rIoc;f' tlU amil I. p.rtlC!IIKIÓ dt IO lS els som

CATALANA Treb.lllern p8I' • lats als clulad.ns d, e ll.JUny.des d. l'all,l.menl iGtal d. ls nost rts ulve s I Ii n!ermhcltl6 cuttlKallIUt lnS .. PI' ~

INNOVADORA R'101em tfut rva'lWUIrts '. (lU rllts QtIt Ib ""l'lS soaolòJCS mll~ aetUliltJant I*mll'Wlll!Wl lis IIICUfSllJ .dJtlbUS I Olglf'llIUllIUS.

EXPERTA Ambrnll dII mb drt 1 0 ilnys d'IJ ~WI DI..." solUCion i conu n udu en l ellvl1l!! on som

,n,_Cl""es

PROGRESSISTA PI)I'IIffi • 11 !M'Clita ,,"!lrlSint l un IdeOrl que en.

Id l'lllflCl 1mb . 1 Mov lm.n l llle I PrDgr uslst a

EfICIENT Ens dallin d'ta'II org¡nrlllC'J6 ts lructur K l1 PloflSSlon.r PIf g.lnt. r. JolvklQa dats nOSllU ser'f1J

ENTORN, sccl AvlOyO. 44, 2n . 08002 Barcelona

TeL 93 302 6 1 62 . Fax 93 301 9694 entorn@ entorn .org / www ontorn .org

el monogràfiC

Fins i tot el cervell!

Vicenç Molina Professor d'Ètica Empresa rial (UB) Vaig quedar tan astorat dala ciutat, amb mirada atenta i curiositat perma nent , més val vant dels inconcebibles panegítancar- se en un ring , o en una rics generats a causa de la mort pista de pàddle, o en un d'en Ronald Reagan , estesos d'aquests estranys indrets on el entre diversos sectors i diferentíssi ms represen tants de l'opinió fan pagar per torturar la teva ànima mentre diu que et trebainternacional , que no tinc més llen el cos, i dedicar-se. ún icaremei que con fessar que intento ment i renunciativa , a la pràctica adoptar-ne el model. Com a mínim , per tal de deixar un record gloriosa de l'esport . AI continu creixement , en fortiment i potenaixí de bo en la memòria dels ciació de la musculatura . De tocontemporanis que hagin patit la ta mena de músculs , no fos cas, meva presència en aquest rei tot sigui dit de passada . Això sí, anant cony de món . Fet i fet , tampoc no serà pas massa complicat. Es tracta, sobretot, amb compte de no barrejar-ho amb cap altra activitat que pogués provocar incide no preocupar-se gaire per allò que no dents de difícil solució o d'improbable reté consistència estrictament lísica i ateny cuperació , com aquell dia que l'hereu porealitats més aviat espi rituals. Es tracta , lític d'en Reagan, el petit dels Bush , va no només d'això, sinó d'incentivar el desenvolupament i la contínua cre sc uda de estar a punt d'ofegar-se mentre menjava una galeta (al mateix temps que respirala pròpia massa física, aplicant-hi tota va , ocupació altament una lògica escolàstica dualista que impliqui la complicada) o com Et fan pagar renúnci a explíci ta a la quan va caure de la per torturar la teva ànima bicicleta (a l mateix consideració de cap mentre diu temps que intentava mena d'activitat de caitreballen el cos que et articular una frase re intel·lectual. No hi amb predicat) . Perquè ha més química que la física. No hi ha res més que el producte la importància de l'esport com a dedicació fonamental de la vida (i no de l'esport directe de la combustió digestiva de l'úlespectacle , que té derivacions comertim bistec que hàgim pogut endrapar. I no cials, sinó de l'esport com a repte indivire s més, no cal capficar-s'hi. Per tant , en dual de desplegament de totes les potèncomptes de llegir el diari - no fos cas que cies) és esdevenir com en Reagan , així descobríssim que Bolívia no és Colòmbia , o que Hondures no és El segons es deia , a la seva bona època: tot Salvador- o de passejar pels carrers de múscul. Fins i tot el cervell ~

•

35 11

el monogl'àlïC

Deixar de fumar

Jordi Serrana Director d'Espai de Llibertat

12

Ens manen uns psicòpates. són massa tous i d'un revisio· Resulta que han decidit fer un nisme socialdemòcrata que pro· gran servei a la humanitat, per vaca que les mesures proposa· des no tinguin cap efecte, això volen convertir els fuma· dors en una mena de secta que Només aconsegueixen fer·nos patir mica en mica i convertir els cal tractar com si fóssim mili· tan ts d'AI Queda. Ens fan sentir fumadors en masoquistes .

Sembla que en comptes de va· terroristes i, per tant, ens impo· ler solucionar els problemes el sen una política altament repres· que vulguin és exercir de sàdícs siva. Ens ataquen pujant a límíts gaudint com els fumadors patim increïbles el preu del paquet de i ens sentim culpables. Cal més tabac ; ens fan terrorisme PSI' autoritat i decisió. Per tant , da· cològic posant tota mena d'ins' vant d'aquesta situació plantejo algunes cripcions als paquets, ens fan campanyes als mitjans de comunicació ; prohibeixen solucions.

En primer lloc , caldria declarar fora de fumar primer a un espai de la feina , des· prés a tots els edificis on es fan activitats la llei totes les empreses tabaqueres. laborals ; prohibició total els espais pú· Després, tancar tots els estancs i aprofi· tar el desplegament dels mossos d'es· blics , als bars, als restaurants. Un dia quadra per adscriure'n un prohibiran fumar a casa.

Vençuts i derrotats els al costat de cada fumador, Ser un bon ciutadà fumadors acceptem amb dia i nit. Fins I tot al menja· i deixar de fumar!. .. dar de casa . resignació i culpabilitat tots O no?

Així sí que els poders pú· aquests atacs. Diuen que blics ens ajudarien , ja que ens volen protegir. llavors només tindríem dues opcions.

Mentrestant, hi ha tot de fumadors que Opció A, Ser un bon ciutadà i deixar de s'ho agafen a la valenta i s'emprenyen . fumar.

S'equivoquen. Penso també que els que Opció B. Convertir· nos en uns desafectes fumem som un perill per a la salut pública i la despesa social : un perill per a la hu· al sistema i convertir·nos en delinqüents. manitat que cal erradicar de soca·rel.

Situats en aquest dilema, un laic i pro· gressista només tindria una opció: deixar Penso que els que volen acabar amb els fumadors estan carregats de raó però de fumar! O no? •

•

el monogl'éHiC

El treball, càncer o teràpia?

Jordi Miralles.

Pres ident de la Fundació Terra Probablemen t, és mo lt difícil ser com diu Kalhil Gibran , "el definir què és el trebal l en la sotreball és la manifestació visible cietat humana . Una aproximació de l'amor". La qüestió és que la grollera ens diria que és tota achistò ria ha convertit el trebal l en tivitat que suposi un esfo rç menactivitat laboral a compte d'un tal o físic i que s'ofereix per a salari o retribució. En l'i maginari acti vi tats que beneficien a un col·lectiu el treball és un mal mateix , a una altra persona o a que hem de patir i per això, la un col·lectiu. Peró, treballar, en jubil ació anticipada , les vacanaquest sentit , no es considera ces, el cap de setmana o el dia jurídicament com a tal quan es festiu són l'estat desitjat. Ara bé , tracti de treballs a titol d'amistat, un cop ens "all ibe rem del treba ll bonhomi a o bon veïn atge . AI assa lari at" no deixarem de trellarg dels segles el concepte s'ha anat ballar de fet o de pensament. AI capdadepurant i la idea del treball se sosté com vall , de jeure i deixar la ment en blanc, l'activi tat per la qual hom es sotmet als med itar o mandrejar, no se'n pot abusar desig nis (pactats i regu lats) d'un altre , o doncs perjudica l'estructu ra física del el que és pitjor, d'un mateix. La recomnostre cos. pensa pel treball legalment acceptat és En les darreres dècades el concepte perceb re el salari o recursos per poder de treball com un valor per millorar la somenjar, divertir-se o, cietat s'ha devaluat. simplement, sobreA l'escola es forma a A més dedicació laboral, viure. Tot plegat pomenys capacitat de reflexió , les persones perquè dria sembl ar obvi, exerceixin una fu nció d'imaginació però en canvi hi ha social materialista i. un Estatut dels en general, sense Treballadors el qual no deu semblar tan cap formació en els valors de la responclar, perquè aquesta ll ei que reg ula el tresa bilitat , la cooperació o la fra ternitat. per ball té (en la seva darrera versió) 154 pàcitar-n e només algu ns . El treball és tan gines. sols l'acord per al qua l hom cede ix el seu Una persona humana , des que s'aixeesfo rç físic o intel·lectual a canvi de més ca del llit es posa a treballar perquè , o bé o menys recursos per conve rtir- se en esfa alguna mena d'esforç físic (ni que sigu i clau del consumisme . Es a dir, per retroaper alimentar- se), o bé pe nsa (imprescinlimentar la pròpia explotació en el sentit dible si hom vol sobreviure). El treball és de treba ll ar sense un mínim de condi inherent a la nostra condició perquè potcions socials. La retribució salarial es

35 13

14

possible. El millor salari que es reinverconverteix en la tarja qu e ens obre el cateix immediatament en anar a compra r, mí vers l'esclavatge en forma de crèdits, anar de rebaixes o, simplement, consumir hipoteques, consum , etc. El problema diversions. El càncer laboral es manifesta del diner passa a ser greu en el moment en els treballadors compu lsius , que no que les despeses superen els ingressos són aquell s que inverteixen moltes hores obti nguts trebal lant i, sobretot, a les nedel dia a fer i pensar, sinó aquells que cessitats fonamentals com són la sal ut canvien el major i felicitat.

Si desvinculem el Contra el treball compulsiu, nombre possible d'hores vitals pel satreball del sou podem gaudir de la virtut lari més gruixut. Ara comença r a gaudir d'aprofitar cada minut bé , també és cert d'altres realitat s com de la nostra energia vital que hi ha treballadors ara llegi r, dialogar, obcompulsius que paservar, etc. Hom pot teixen aquesta afecció no per estar alietreballar sense estar sotmès a un connats pel salari , sinó perquè són víctimes tracte i que el valor del nostre treball no de l'equivalent a una addicció farmacolòdepengui del salari que percebem sinó gica. D'altres són compulsius perquè conde l que som com a persones. Gaudir de verteixen el treball en una excusa per la natura i sentir la nostra connexió vi tal eludir compromisos persona ls, com ara amb el planeta només és possible si no l'atenció a la famí li a. També n'hi ha que som esclaus del treball. Curiosament, a un major nivell de renda salari al li corresho són perquè pateixen patologies mentals dive rses i trastorns de socialització. pon sovint també un major grau d'insatisLa rnillor defensa o antídot contra el facció. Val a dir que obtenir diners trebatreball compulsiu és ser frugal , i això ens llant mai no ha estat una bona estratègia obliga en un primer moment a ser consd'imag inar la riq uesa o la llibertat. Tenir cients del que consumim a la nostra vida. sort amb una idea , la casualitat del moEl dia que una persona anota en una lliment o una visió perceptiva poden conbreta totes les despeses al llarg de l'any vertir, certament, el treball en riquesa, del seu automòbil, se n'adona que és miperò és l'excepció que confirma la regla. llor vendre'l i llogar-ne un el dia que el Habitualment, la riquesa és el resultat de necessita. La idea de portar una guia de l'extorsió, la violència, o l'especulació.

Davant d'aquesta realitat treball ar en pau les nost res despeses de cada dia és la millor eina per prendre consciència de es pot considerar més un inconvenient com el diner ens esclavitza. El treballador que un goig o, més ben dit, compulsiu pel salari no té remei perquè una necessitat ineludible s'endeuta constantment. Altres vegades més que no pas un compot ser que hom es converteixi en trebaportament vital. llador compulsiu fruit de cirCondemnats a accumstàncies atzaroses com les cep tar que trebal lant que es deriven d'un atzucac mai no ens farem rics vi tal (el lípic problema de la (n i falta que ens fa , separació matrimonial i haperquè a tots se'ns ver-se de buscar novamenjaran els cucs un ment habitatge, ja sigui dia o altre) , alguns de lloguer o propi). Ara opten per convertir el bé. els casos més tri stos treba ll en essència de treballadors compulvital , en un recurs sius no són els esclaus que cal munyir per del salari sinó aquells obtenir el millor salari

que per altruïsme pensen que amb la Haurem de concloure davant força del treball el món canviarà, ni que d'aqu ests plantejaments que el treball és el càncer de la humanitat, qu e el sa lari sigui un a mica. Pobres diables!. La històri a demostra que ni el sacrifici de la pròés una pesta com el virus del VIH, i que pia vida és suficient per ca nviar aquesta les vaca nces són una gangrena qu e ca l extirpar. La salvació està en l'interca nvi esbojarrada dinàmica d'irracionalitat que mou la humanitat des de fa segles i sede se rve is entre els membres d'una comunitat (com ara el gles . La parad oxa és que el treball, com a L'antídot és l'intercanvi barri , el veïnat, l'asactivitat laboral, ocu- de serveis i deixar de consum ir sociació, etc.) i en pa la vida humana deixar de consumir de forma compulsiva de forma compulsid'homes i dones i per alliberar-nos dels diners va per alliberar-se que quan més alt és del diner. O en tot el grau de dedicació menys possibil itats tenim per reflexionar cas , que aq uest no sigui el qui con trola tots i ca dascu n dels nostres actes. Si el i, per tant , per prog ressar com a persones. Sigui com sigui , l'esclavisme laboral treba ll és un acte d'amor, llavors cal que que ha retorn at de la mà de les transnatreball em en les millors condicions. En el llibre La balsa o la vida de Joe Domincionals (si voleu esborronar-vos sobre el tema, lleg iu El Libra Negra de las Marcas guez i Vicki Robin s'aporta un mètode pe r remarcar la importància dels plaers de la de Klaus Wern er i Hans Weiss , editori al Debate) en aquests moments parasita so- frugalitat i de gaudir de la virtut d'aprofitar bre la vida d'uns 2.000 milions de nens, el va lor de cada mi nut de la nostra enernenes i dones arreu del planeta perqu è gia vi tal. Visca el treball lliure, el treball com a acte d'amor... , pag uem consumir productes ba rats.

•

35 15

.. .

•

el monogl'àriC

Vicis i virtuts

Ferran Escoda.

Periodista "Vicis públics, virtuts privaun candidat inevitable. Practicat en la intimitat pot ser qualsevol des" , diu l'enunciat del monogràcosa -abús delictiu o com unicafi c. Sempre que surt la dita , al cap d'un moment no sé ben bé ció rege neradora-, però si el sexe és públic es converteix en si el que és públic són els vicis cabaret porn og ràfi c O en prostio les virtuts . I la privacitat?, sertució inju sta , es fa vici incontesveix per practicar la virtut anònitable. Més o menys. Perqu è ma o per barrinar el vici amatambé hi ha l'orgia alliberadora , gat? No ho sé. Ni tampoc si la encara que això ja forma pa rt frase ve de les Sagrades de la secció de mites i llegenEscripture s, del Ll ibre del coch des. També l'esport pot passar o és el titol d'una pel·lícula italiaper una pràctica saludable na dels anys se ixanta amb més i solitària , una virtut que manté el nostre morbo que tall. Vici i virtut , privat i públic, són quatre conceptes de combinació oliocos en bon estat , però si l'esport passa sa, i odiosa. Diguem que sembla més fàa l'àmbit públic es conve rt eix en espectacil delimitar què és públic i què és privat, cle de masses, en gamberrisme alienat, mentre que el vici i la virtut formen part en metàfora que ens allunya de la realitat. de la voluble moralitat del moment i les autoritats . Si faig acte de contrició civil.

Si el vici és íntim . com a molt acabapuc trobar una llista d'infraccions i una alrem d'urgències al Clínic , però si aquest tra de bondats, mateix vici es de multes i de fa pú blic, amb Un vici íntim pot acabar medall es, que habilitat i sort d'urgències al Clínic, pot tornar-se tan aviat es però fet públic amb habilitat una font de faprodueixen en pot tornar-se una font de diners i fama ma i diners, la intimitat que el naixement ningú no em coneix com en la transparència de la d'una vocació. La virtu t és boja i el vici plaça pública . Faig una ullada superfi cial i vol volu ntat. Mai no se sap on comença o acaba cada cosa. Perquè de debò busco activitats que mostrades a l'e ngròs existeix algun vici ín tim? , algun vici que siguin vicioses, i que fetes en el raconet no passi el plebiscit moral de la societat? de la solitud es transformin en vi rtu oses.

Tant li fa que no ens vegi ningú , passaL'embull és considerable: la virtut del vici rem del vici a la virtut segons la sentèni el vicí de la virtut. Quan busque m activicia prèvia de la mirada pública . Però tats subjectes al judici moral , el sexe és

35 17

ellimit és fràgil: per exemple , la gana quan es fa pública es converteix en fam.

La mutació del vici i la virtut es produeix de manera imperceptible. La música és una virtut privada que acaba convertint-se en vici públic. Passem de la sinfonia escollida a la percussió

omnipresent. La música intima contra el soroll públic . Qüestió de volums , de mesures ..

AI capdavall la saviesa és una virtut que quan es fa pública acostuma a transformar-se en vici de vanitat, això si més no ~

• 18

el monogJ'à fi C

Quo vadis lnternet? o vigila que te la fotràs!

Josep Sellarès.

Antropòleg La xarxa de xarxes , la sol uperquè si les intentés fer jo ció absoluta de tots els problem'agafaria una rampa , no només allà mateix , que m'haurien mes que l'home té o que encara d'ingressar. Això caldria pers eha d'inventar... la repera!

Què bé que va dilluns al mati guir-ho amb la llei a la mà perquè els honrats internautes poquan t'agafa fa depre ... connecguem fruir de la llibertat amb tar-te a la http://www.victoriassetranquil ·litat. cret.com/index_fl ash .html on et Però no només és en el ll eure regalen la vista unes simpàtiques senyoretes amb carn on en que és tan important cal tenir-ne, no com els penjalnternet. Sense anar més lluny, dors ambulants que surten per un conegut té un negoci de gran la tele lluïnt el darrer model del valor afegit. Per compte dels més embogit del modistos . seus cli ents munta empreses en D'altra banda és un sistema d'extenpaïsos de recu rsos escassos com Gibraltar, les Illes del Canal , Seychelles sió de la cultura fantàstic, la verita t és que, tot i que m'han comentat que els joetc. Des d'on compra pisos i cases a llocs turístics amb problemes d'atur com ves es baixen els darrers èxits musicals compulsivament i gratuïtament, jo no he la Costa del Solo el Nord d'Àfrica , generant d'aquesta manera molts llocs de tretroba t quasi bé res de música de cambra ni cap gravació que valgui la pena de les ball i un gran estalvi i rendibilitat per als operes d'en Verdi o seus cli ents .. .

Què faríem I sí, tot a través de música medieval mossàrab. si deixéssim de rebre el trailer d'Intern et.

Malgrat aquesta del darrer anunci divertit...!

Aquest procés global manca nça és en la que impulsa la xarxa de xarxe s ha converdemocratització del tit Catalunya en una potència àudiovisual. bon cinema on trobem la utilitat de la xarxa ... Què bé poder veure les estrenes de Per exemple, conec un industrial que, les pel·lícules dies abans que arribin a les després d'un procés de forta inve rsió en sales, sense el soroll de cri spetes, senyoR i O i una acurada selecció d'actors, directors i tècnics, produeix pel ·lícules molt res comentari stes i nens simpàtics l Llàstima que, de vegades , gent sense artístiques amb senyors i senyores, o consciència, sota la caràtula de pel·licusenyores i senyores, o senyors i senyors , les com Shrek, n'hi pengen de senyors o de tothom amb tothom que distribueix a través d'Intern et a un mercat global. i senyores fent coses rares, si si rare s,

35 19

Finalment, no vull oblida r l'utilissim correu electrònic ... Què faríem si deixéssi m de rebre el trailer del darrer anunci divertit, les fotos catxondes o el comentari polític més mordaç! Quedaríem aïllats del món i retornaríem al ca ríssim sistema

20

de telèfon i fax fora d'hores de presència del Jefe per rebre aquest interessant material.

No hi ha dubte, lntern et ens ha canviat la vida fent-nos més intel· ligents, més lliures i més savis \

ci monogl'àlïf

Visca Bill Gates

Jordi Serrano Director d'Espai de Llibertat M'agraden els telè fons mòde l'espai virtual i, per tant. el bils! Ara pots parlar amb tothom lloc real seria molt secundari. des de qualsevol indret, en qualEl cervell , poc a poc. es podria sevol moment i sense dependre anar entrenant, com els pilots d'avions de combat, i només d'estar connectat físicamen t a un lloc. Ara parlem molt més i amb moviment d'ulls o una ho podem fer contínuament. petita vibració en algun espai A més s'han inventat un aparell cerebral es podrien donar oramb un auricular i un micròfon dres de connexió i desconnexió. penjat d'un cable que permet Els avenços en telepatia assaparlar tranquil·lament pel carrer. jats per la NASA es podrien Ara ens comuniquem millor aplicar a les nostres necessitats que mail de comunicació. Poc a poc el nostre cervell dese nvoluparia una Penso que ca len encara alguns avenços tecnològ ics. Caldria que la ciènactivitat autònoma i faria que tot fun ciocia donés un pas més, un s passos més. nés automàticament.

Per què tenir un auricular a l'orella penjat Tot i que el panorama és tan bo. semd'un fil? Potser caldria reduir més l'auripre hi ha uns tiquis miquis radicals que a tot hi veuen problemes. Es veu que cular i implanta r-ho perennement a l'orella. Després , es podria aprofitar la marcaamb un auricular implantat i en el marc ció automàtica i quan diguem, per de la telepatia . les grans companyies de exemple, "Marta", telecomu nicacions qu e la Marta es conpoden estimular els Acabo de rebre al cervell necti. Per fer-ho més cervel ls i emetre un missatge del Corte Inglés spots publicitaris real ca ldria que la informant-me que no tinc mel- directament a pantalla del mòbil se situés a un espai vi rl'inconscient. melada a la nevera ... tual davant dels nosEls governs han tres ulls , com si fos un promter. demanat el con lrol sobre aquest nou Des que ens aixequem al matí podrísistema. Els radicals han afirmat -com és lògic. cap mitjà de comunicació resem anar parlant amb tothom sense parar un moment. Quan anéssim a dormir po· pectable se n'ha fet ressò- que , per un dríem desconnectar-lo. Un cop en aques· error al sistema . 10 ciutadans de ta situació ja no caldria viu re en ciutats ni Llagostera a les darreres eleccions eu roàrees metropolitanes , sinó que pOd ríem pees volien votar tant sí com no. en viure en qualsevol lloc, seríem una part Bush . Bil l Gates ha fet unes declaracions

35 21

dient: "és impossible que hàgim comès un error semblant". No se sap a hores d'a ra l'efecte dels vi ru s informàti cs al cervel" però per un problema hipotètic no podem anar en contra del progrés de la ciència. com no ho hem fet amb l'energia nuclear o els tra nsgènics , que tants bons res ultats han donat.

Us deixo perquè acabo de rebre al cervell un missatge del Corle Inglés informant-me que s'han adonat que no tinc mel melada a la nevera i que, agafant-me el número de compte corrent gravat al cervell , m'ha n fet la comanda adient. Tot són avantatges amb les noves tecnologies! Visca Bill Gates! ,

• 22

ci monogl'ànC

Nits de sexe

Jordi Miralles.

President de la Fundació Terra Diuen que hi ha dues menes litària i reeixida . El sexe és ple d'alegria sexual : assolir l'orgasquan hi ha compromis.

Són prop de les sis de la matime total amb una persona a la nada d'un diumenge. Tinc el son qual estime s, o arribar a ser una fi . De sobte uns espetecs rítpersona total. L'experiència semics em desvetllen. Sembla que xual, però , no es manifesta es generin sota el llit. En breus gens senzilla. AI capdavall , a l'home i a la dona ens separen instants els succeeixen els gealgu nes particularitats biològimecs que no tardaran en conques que , tanmateix, formen vertir-se en uns esgarrifosos bramuls. La parella del pis de part del mateix paisatge humà.

El sexe és un llenguatge , com sota és en plena feina i la peneho és la paraula, que caracterittració anal , agressiva i despietaza la imprescindible diversitat de tants da potser no està prou amanida , fet que idiomes arreu del planeta. Per això els provoca uns colpidors renecs seguits de humans aspirem amb el sexe anar més tota mena d'insults per adverti r el penis enllà de la diversió i el plaer. En aquest contrincant que les fines parets anals, tanmateix estimulables, estan cedint , potsentit no n'hi ha prou amb cardar, però ser per manca de lubricant. Tot seguit, és tanma teix, com una droga, pot ser sufiun fuet el que acompanya el progressiu cient per malviure i esdeven ir avorrits i inerts. Una relació sexual plena és aqueesverament sexual que continua impertorbable en el prolla que es basa en la con fi ança i en la qual fund misteri de l'alba Espetecs rítmics , d'un dia fe stiu. el plaer es converteix bramuls esgarrifosos, Finalment, el silenci en antidot con tra melodies que semblen sortir l'egoisme. L'amor és s'apodera de nou de de dins de la nevera, .. l'albada hivernenca . una valoració càlida Les parets dels edifide la intimitat de l'altre i per això la comunicació sexua l és un cis actuals no donen recer a la intimitat.

Són les dues de la matinada i torno acte en la intimitat. Però , en els darrers de l cine del barri. Vaig a fer la darrera coanys, el sexe s'ha convertit en una sessió pa i, en obrir la nevera, em sembla com de bricolatge per fer brollar les pròpies si de dins li sortis una melodia afl autada misèries. Es aixi com moren prop d'un centenar de dones anualment a mans de acompassada i ritmica , gairebé melòdica . les seves parelles . Intimitat i comunicació Tanco la nevera i me n'adono que el concert en realitat m'arriba a través de la són bàsics per a una relació sexual igua-

35 23

L'ESTATUT És DE TOTHOM

Pots cndar, pots suggenr Pots proposar, pots discutir. Pots estar·hl a favor .. o en contra Pots opinar. Criticar, eXigir rewlnd·ear .. El que no pots fer es c\lllar Ara tens l'op0r1 unll;l1 històrica de participar en ,'elaboracIó del nou Estatut. l'Estatut de tothom. Parla. L'Estatut que tern .'lrJ marcara el futur de Catalunya ",,'1·

. www.gencat.net/noueslalul • ............ ~cc ..."5H_ ~ '!!.o-", ...

."

""'..so'"

'"

"""

íf1ffi

I!U!I Generalitat de Catalunya

campana extractora , el conducte de la Sigui com sigui , cadascuna de les pare· lles inventem la nostra aventura perquè qual es comunica amb totes les cuines assoli r l'orgasme no sig ui rutinari . I meno de l'edifi ci. No puc evitar la curiositat da· tre la nit s'esvaeix reco rdo mig endormisvant de tanta dolçor. Podria anar a un al · ca t aq uell orgasme banyats de full araca tra lloc a prendre la copa de pacharan , sota l'únic faig del parc natural de Sant però és a la barra de la cuina on m'ag ra· Llorenç del Munt quan era universitari. El da fer els darrers glops . I mentre vaig as· temps no perdona i cal cerca r nous ingresaborint la mel destilada dels aranyons dients per continuar es dibuixa el mapa de tot manten int la bona cui na el cos de la veïna , un Ser més am ics converteix l'àpat se· que mapa corporal sense pa· del nostre cos xua l en un plaer únic , en raule s però amb una ri· i no tant del sexe ... una obra d'art, en un ac· quesa inusitada i me lòdi· le d'amor ... ca que esdevé una Els anys ens fan el cos rígid i l'estrès experiència no gens íntima . Finalment, el capitalista ens fa perdre la integritat de clítoris cedeix i l'org asme es vessa en un l'harmonia entre el cos i la ment. El cos deliri mel ·liflu. Els amants han quedat sa· és intel·ligent com ho és el nostre ésser tisfets i la mú sica de fons de jazz sobre· surt mentre empasso el darrer glop amb per definició. Aprendre el seu llenguatge més gel que licor. i saber de les nostres sensacions, conver· Acabem de sopa r, la conversa s'ha sar amb el nostre cos i escoltar els seus allargat per les nombroses inquietuds que consells i respectar les seves necessitats augmenta la pròpia consciència. Ens hem compartim . L'ampolla de Raimat Abadia lornat massa estrictes i poc permissius del 1999 fa estona que corre per les nos· amb la nostra sensitivitat corporal. tres venes. No és pas una nit especial , AI capdavall, el cos i la meni són asperò estem satisfets de saber·nos pectes diferents d'una mateixa realita t. estimats i de saber·nos les pregones inti· mitats. Primer s'acosten els llavis i la Potser massa sovi nt a les nostres nits de follia sexual els manca la plenitud de la humilat de sa liva obre els porus que ens comunió dels esperits abraçats per cospreparen per al nostre propi concert. Avui sos estimats . Alliberar el cos i l'orgull de no se rem espectadors si nó artistes. El veí de sota ens desvetllarà quan encara la nostra pròpia inconsciència és imprescindible perquè el sexe sigui enriquidor romandrem bressolats pels efluvis que destil·len els nostres cossos. La veïna i no pas sotmetidor. Potser ens manca se r més amics del nostre cos i no tant i el seu company potser ens han acompanyat, però no ho sabrem mai. del sexe ... .

•

35 25

DANSA, ÒPERA, IMATGE, MÚSICA A L'ESTRUCH, TEATRE, SARSUELA, VOCES FLAMENCAS, MÚSICA SIMFÒNICA, PROGRAMACiÓ INFANTIL, MÚSICA DE CAMBRA, SABADELL ACCiÓ MUSICAL I<:> ~ Atencló Clutadana

ri§\1

Servel Internet

~ UIIII sobadel Lm!l

'iY

Servei. Personal

~ Pl. Sant Roc

rnn

Ser vei TeLefòni..c

l2J 01.0 des 1M f _

6t Sobod. U

ql1~5l110

Orqanització:

il ' li

Ajuntament de Sabadell

Amb el suport de:

mm Generalitat de Catalunya

Wlli Departament de Cultura

~

Diputació

~ Barcelona xarxa de munICIpis

ci monogl'àlïC

Vici privat, pública virtut

Xavier Domènech.

Historiador És conegu t aquell magnific privilegi de gaudir de cent ll iures. I el qui dilapida endebades se rm ó de Benjam in Franklin que un temps per valor de cinc xícondensa la quinta essència de lings, perd cinc xílings : tant se t'esperit burgès . Però no per conegut , ens res istim a rememova ldria qu e els hagués tira t a rar-lo. Ni que sigui somerament: mar!. ..

I si per Max Weber aquest serRecorda que el temps són diners (time is money). El qui amb mó és un de ls moments fund ael seu treball pot guanyar deu cionals del formidable esperit del capita lisme, per Ma rx no sexilings diaris , i es passa la meitat del dia vagarejant ( ... ) encara ri a més que una mostra de com aquest no havia deixat demque només es gasti sis penics per divertir-se no pot comptar peus , entre home i home, cap altre vincle que l'interès despullat , que només això, sinó que en realitat haurà l'inse nsible "pagament al com ptat", ofegastat (... ) cinc xilings més . (... ) Recorda que els diners són fèrtils i prolifics. El digant-lo en les gèlides aigües del càlcu l ner fa dinerada. i aquesta en produeix egoista. Però Moro. tal com era conegut pels seus amics , no encara més. Cinc xilings ben treballats es tenia raó en això úlEl senyor Esteve suspèn tim . Potser sí que, converteixen en sis, el viatge de noces per a molts, en són de sis en surten set i per economitzar despeses de gèlides les aigües escaig, i aix í van fent , del capitalisme , però fins que tot plegat arriba a les cent lliures (. .. ). Com més diners alguna cosa de romàn ti c, fin s i tot de suhi hagi , més en produiran en invertir- los , bli mació de la líbido, hi ha en aquest vici de tal man era que el profit augmenta ràprivat. ¿ Com si no podem interpretar la imatge onírica que Rusiñol ens va ll egar pidament i no té aturador. (... ). Amb sis lliures pots arribar a gaudir de cent, semdel casament del seu Senyor Esteve , quan arribant al llit nupcia l i havent decipre que siguis home de reconeguda dit suspendre el viatge de noces, per prudència i honradesa. El qui malgasta economitzar despeses , mentre comptainútilment un sol cèntim al dia , al cap de ven els quartos per tirar a la guardi ola, oh l'any ha malmès sis lliures , que és tant Cupido, estreny la bena i tapa't millor la com dir la possibilitat del gaudi de cent. vista' , li va fer el prime r petó? El llit d'esAquell qui dissipa a diari una part del s tat els esperav a, I Rusiñol, com a bon arseu temps per valor d'un cèntim (ni que tista català que era, alguna cosa en sabia sig uin dos minuts! ) perd al cap de l'any el

35 27

28

per a tothom i la fi de la història. Llei que d'això, ja que si feia escultures era peres demostrà falsa, fins que algú li va diquè ell -el Senyor Esteve , és clar- pagabuixar, tot sopant, en un tovalló a un acva el marbre . tor de Hollywood -a ra reconegut per tots, Però, és més , es pot considerar àdhuc pels diaris de l'esque rra d'aquest aquest esperit com un vici? Potser si, país, com un dels grans Cap d'Estat de però com deia aquell vell adagi liberal el la nostra història. Aquest, convençut de vici privat , és publica virtut. Primer perles meravelles de la Ll ei , l'aplicà, baixant què disciplina els homes i les dones, els els impostos als rics perquè generessin fa diligents i treballadors, però més enllà la pública virtut, i al cap dels anys es trod'això -i ja posats a pagar més marbre bava amb un empoque el que pròpiament fan servi r els artistes, Baixen els impostos als rics briment general de la població i amb el per exo rcitzar els pei provoquen l'empobriment dèficit més galopant rills socialitzants-, general de la població de tota la història. perquè tal corn va dePerò no hi fa res , mostrar Say aquesta perquè ja se sap poderoso señor es Don actitud era un bé públic per ella mateixa .

Dinero i el seu cicle continua sense parar.

Amb la seva famosa Llei venia a demosTanmateix , humilment , jo diria que és la trar que tot el que es guanyava a nivell menys pública de les virtuts, mentre privat es convertia en inversió econòmies condemnen tants vicis que no són sica, generant nous beneficis que de nou nó privats , amb l'única pretensió de proserien reinvertits , entrant en un cicle inficurar el gaudi personal sense regir la nil que, com postulaven els teòrics de la vida dels altres nova economia , assegu raria el benestar

l'cnll'c\risIA

Joffre Villanueva Secretari general de l'MLP

Jordi Serrana i Vicenç Molina Espai de Llibertat Joffre Villanueva ha estat membre de l'equip de direcció d 'Esplais Catalans i president del Consell de la Joventut de Barcelona.

En Joffre - aixi amb dues efes- és l'home cridat a portar l'MLP a la primera posició del panorama associatiu juvenil català.

- Vas anar a un esplai? Quin?

De quina edat a quina edat?

T'hi van portar els teus pares?

Per què?

- Ouasi lola la vida he anat a l'Esplai Boix, vaig comença r que deuria lenir uns sis anys perquè els meus pares eren socis de l'Associació de Veïns de l'Esquerra de l'Eixample i, lot i que ells venien de l'escollis me , no hi havia cap ag rupamenl laic al ba rri. AI Boix hi vaig anar li ns als divuit anys (amb dues inlerrupcions als set i als quinze) . I després vaig fer de monilor duranl sel anys.

- Quin és el teu primer record de l'esplai?

- Una sortida a Núria. Es un record boirós i crec que em feia un embolic amb l'escola perquè hi havia altres nens de la meva classe , o sigui que probablement no sabia ben bé què feia allà. Recordo que no podia plegar el sac de dormir.

- Quin és el millor record de l'esplai?

- Se'm fa impossible fer una tria , però si fes una agregació de records em quedo amb els campaments com a font d'experiències vi tals. Crec que els campaments són una eina pedagògica molt potent,

una autèntica escola de vida.

Em sap greu no poder fer focs de camp, això sí.

- Qué vas aprendre a l'esplai?

- Uf, això em sembla que serà difici l Es que no puc fer una llIsta ni una tria , i la poesia no és el meu fort, o sigui que respondré en negatiu . Tot allò que no s'aprèn a l'escola o de la família , li restem allò llegit, visi , escoltat per altres canals, allò que un aprèn reflexionant , la colla d'amics ... i continua sent difícil perquè és un bagatge immens.

Ho sento, només arribo fins aquí, em sembla que molta gent m'entendrà. No crec que l'esplai ostenti l'exclusiva de cap habilitat o valor, però sí que reforça els més positius, com l'autonomia, el treball en equip, l'austeritat , gaudir de la vida ...

- Què has estudiat?

- Em falta aprova r dues assignatures molt avorrides per ll icenciar-me en ciències polítiq ues , - Ouins son els tres darrers llibres que has llegit?

- La Corona de Hierba, una novel ·la històrica , una de romans: El don de

35 29

arder, de la Ima Sanchis, un recull d'entrevistes (massa) curtes fetes a dones i El Federalismo español, de Gumersindo Trujillo,

30

També hi he fet moltes amistats ,

- La relació entre administració pública i teixit associatiu, es fa bé?

- Depèn , perquè és una relació conflicti- Recomana un llibre .. , va per naturalesa, No tenim els mateixos - Eminència Gris d'Aldous Huxley, objectius, ni les mateixes necessitats , les dinàmiques d'uns i altres són molt fortes - Com et definiries? i això de vegades és - Políticament? Em Cada cop sóc més escèptic dificil de conciliar, Crec sembla que diré que que en aquest pais respecte a les ideologies sóc eclèctic, perquè si passem de la indiomnicomprensives dic postmodern em foferència tecnòcrata a treu fora de l'M LP (i a l'amiguis me amb masmés , no crec en la postmodernitat) , Crec sa rapidesa , Som un pais políticament que hi ha moltes tradicions i ideologies desconfiat, i només es construeix d'esquerres de les quals val la pena pesa partir de la confiança, Penso que ara sigar-ne coses, El liberalisme d'esquetenim una oportun itat de fer millor les coses, rres, el marxisme com a mètode d'anàlisi , la socialdemocràcia .. , són apo rt acions - Com has vist el canvi de govern a que poden partir de plantejaments teòrics diferents però que per a mi són perfectaCatalunya? Quins canvis proposaries en meni compatibles, El que si que estic és les noves poli/iques juvenils? cada cop més allunyat d'ideologies omni- Crec sincerament que els partits d'escomprensives, m'agrada conèixer-les querres han de tenir present que juguen però no em serveixen , cada cop sóc més una "pròrroga sota observació" , I que escèptic, Hi ha un moment que dius "val, s'han de posar les piles, pe rquè la gent para, fins aquí bé, però ara hi pono està con tenta , Hi ha una pulsió sarem una dosi d'allò altre", social d'insatisfacció soterrada que s'expressa en alguns casos - Has estat President del de fo rma organitzada (hem CJB fins fa sis mesos, què hi passat quatre anys defensantvas aprendre? nos al carrer) i que també - Crec que ara m'estimo emergeix per altres vies més difici ls d'identificar, però que una mica més la meva ciutat. que conec millor la realies detecten ràpidament en el tat dels joves i les seves difique per a mi són "espais trinxecultats per tirar endavant, que ra" de l'Estat: les escoles, la sanivaloro més la diferència i, evitat, les oficines de l'atur.. , qual sevol que treballi en aq uests dentment, he adquirit una exespais rep l'impacte periència única en mol_ diari del que per a mi tes coses , Però, són ets resultats de sobretot, m'ha ajudat a diferenmassa anys de polítiques socia lment reciar la política feta amb ulleres de gressives, Ja veurem cul de got de la què aguanta tot això, política feta amb Els canvis que s'han de fer? Estan clars, generositat i a llarg termini , no cal que els detalli

I

a ra.

- I el canvi a Espa nya?

- El canvi a Espanya té una virtut, que és la sorpresa , Penso que hi ha una oportunitat de moure's amb rapidesa perqu è tothom estava desprevingut ,

això no s'acaba ni aquí ni avui, Que formem part d'una tradició i d'un conjunt de forces qu e treball en en un a direcció molt clara,

- Sobre la llei d'Associacionisme educatiu, que en penses?

- Em sembla que en aquest país passem de desconfiar sis- Des del febrer ets temàticament de les el secretari general Penso que ara hi ha persones i de la seva de l'MLP en actiu .. una oportunitat de moure's capacitat política , Quins són e/s teus amb rapidesa a dipos itar totes les objectius per a/s pronostres esperances pers anys? en una ll ei , com si aqu esta pog ués modi- L'MLP ha de passar en els propers ficar la realitat, malgrat la rea litat mateixa . anys de la perifèri a al ce ntre del debat polític, s'ha de convertir en un agent soDe vegades em sento com el linx, que està alhora protegit i a punt de desaparèicial de referència tant per a la societat. com per a les institucions, com per als xer. En qualsevol cas , la regulació que es faci ha de separar clarament la tasca promitjans de comun icació. I aquest viatge l'ha de poder fer sense haver de caure fessional de la voluntària. El contrari seri a un error, i aquí sí que em sentiri a com el en modes, no hem de renun ciar a allò que hem dit sempre, potser fin s i tot deslinx en una reun ió de caçadors. cobrirem que no érem tan excèntrics com - En /a darrera trobada de l'MLP va enens pensàvem. Per això s'ha de comença r a establ ir lligams clars amb altres trar Acció Esco/ta de Catalunya. Com ho moviments socials d'esquerres. La políti va/ores? / com creus que pol influir en l'MLP tenir una opció ideológica ca en això és basi tres melades? tant relativista, ets - Bé, a banda d'engruixir la allò que ets en fun ció de com base social de l'MLP (que no t'expresses i d'on et situ es respecte als altres . Això ha d'aés poc), ens perm et enca rar un debat pendent a Catalunar en conso nància en com el moviment ca nvia de cara nya entre esplai i escoltisme qu e ens ajudi a analitzar de endins. Intern ament s' ha de forma crítica ets dos mètodes fer una tasca clau de cohesió, i més que això , de visibieducatius per mill orar-los. En lització del projecte. Els miliaixò, l'Escola El So l pot juga r un tants de les organitzacions de paper clau d'espai de debat l'MLP ha n de veure que la sepedagògic del va tasca no és un element aïmoviment. Però, llat, que el seu essobretot, enriplai, el seu casa l queix el projecte de l' MLP, perquè de joves , el seu agrupament, s'inl'ideari serà obcardina en una líservat de forma críti ca des de dinia històrica de ll uiferents prismes ta per i treballat de dil'emancipació de ferents mane res , les persones i que

I

35 31

A W

Diputació Barcelona xarxa de mUnicipis

I Xarxaires és un espai vi rtual de gestió del coneixement en l' àmbit de les polítiques locals de joventut, impulsat per l'Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona. El seu

objectiu és afavorir l'actualització permanent d e tols els seus

I

membres, facilitant l'intercanvi d 'experiènc ies i la reflexió en aquest

àmbit.

Xarx ai res és obert a responsables i professionals de les po lítiques de joventut. estudiosos d 'aquest ambit I membres d el món associatiu juvenil.

www.diba.es/ xarxaires

----

i enS confirma com alguna cosa més que un moviment d'esplai.

- Oué els diries. als mani/ors dEsplac i als caps d'Acció Escolta?

Als monitors i caps els diria que deixin d'observar l'infant com un ésser pur que ha de ser protegit de vés a saber què. No s'ha de protegir ningú ni mantenir-ne una puresa inexistent ; s' ha de preparar la gent perquè siguin ciutadans lliures.

massa sèniors?

- Massa pocs , diria jo. Hauriem d'escriure un objectiu a llarg termini que fos tenir socis de vuitanta anys de les nostres entitats membres a totes les comarques de Catalunya . O és que només els joves poden ser laics i progressistes? El moviment haurà de saber envellir, un repte interessant fins i tot des del punt de vista orgànic O d'estructu ra interna, perquè la tensió generacional no la coneixem prou , no la tenim incorporad a de forma natural.

I en aquest procés la Fundació Ferrer i Guàrdia juga un paper clau .

- Oué es, en llengua /ge planer i per a /0/5 els públics, aixó de l 'MLP? - Una aliança d'entiJugar lliurement - Des de /'MLP es fa tats (set, de moment) política? per construir un espai als carrers de la ciutat I tant, que fem políti socia l laic i progressisés la millor defensa ca ' És més, penso ta a Catalunya com a de l'espai públic que potser aquest és eina per transformar la un dels grans canvis societat cap a majors que s'han produït respecte als anys vuicotes de llibertat i justicia social. tanta . Perquè tinc la sensació que la ge- Oué té de moviment juvenil i què de neració de fundadors dels primers esplais vinculats a les associac ions de veïns , cap moviment social? als setanta, tenien mol t clar que el seu - Som un moviment juveni l per les circumstàncies, ja que les úniques organitprojecte era polític. Però això no ho van saber traspassar. i l'esplai va passar a zacions de base que han adoptat la laïciser cons iderat com una "à rea de jocs" , tat com a bandera i han optat per l'MLP com a marc per estendre- la soc ialment sobretot durant els vuitanta . són entitats juvenils, fet que demostra Afortunadament, i en això l'Escola El Sol ha jugat un paper clau , en uns anys hem una intuïció bastant aguda per part de la superat una primera fase perquè tothom Fundació Ferrer i Guàrdia. I no tinc al cap una definició acadèm ica de moviment soentengui que a l'esplai s'educa , i hem encial, però ho som en un sentit ampli de carat amb èxit una segona que planteja l'educació com una opció política. Això mobilització, de voluntat de tran sformació, d'incidència en l'agenda política ... El sembla senzi ll però té una gran complexique passa és que hi ha hagut una certa tat , perquè vol dir que a la taula de reu nions dels equips de monitors aquesta apropiació de la denominació de moviidea és compartida . Arribar fins aquí no ment social per part d'un sector, però a és gens fàcil. I responent d'una altra mami això em referma en la necessitat de reivindicar-nos com a tal. I el debat sobre nera a la pregunta de si fem política , la presència d'infants i joves utilitzant lliurevells , nous i novíssims moviments socials ment els carrers de les ciutats per jugar, em pot interessar des del punt de vista té un valor incalculable i és la millor deintel ·lectual , però , és clar, ¿com explifensa de l'espai públic que ens podríem ques l'MLP si hem nascut a la dècada inventar. En aquest aspecte, i torn o als dels noranta i fem una reivindicació clara inicis de l'esplai , coincideixo amb de la modernitat i el federalisme? l'Andreu Mayayo quan explica que l'ocupació dels carre rs per fer fe stes majors , - Peró no n'hi ha uns quants una mica

35 33

cercavi les, etc, va se r l'autèntica transició cap a la democràcia a Catalunya.

Després hi ha tot l'aprenentatge de la participació , l'extensió social d'uns determinats valors civils ...

Però d'aquest aspecte ja se'n parla prou.

34

- Jo en triaria tres. Ferrer i Guàrdia , fundador de l'Esco la Moderna; Baden Powell , creador del mètode escolta i Paulo Freire , que posa els fonaments de l'educació popular.

- I les relacions internacionals?

- Bé, gràcies. AI moviment tenim gent - Laïcitat com a eina de pedagogia civil o com a fonamentació moll compromesa en ideologica. aquesta dimensió (dila laïcitat existeix - Com a pràctica d'ormensió en diverses de quan hi ha denació de l'espai públic les seves accepcions), la Carme Donaire, i com a actitud col·lectimés d'una persona va enfront dels dogmal'Alfonso Bolado, el tismes. És un debat inRaimon Goberna , el teressant , perquè, per a mi , la laïcitat Jordi Vaquer, la Gemma Martin , el Joanexisteix quan hi ha més d'una persona.

Francesc Pont... I ara hi ha gent nova Robinson Crusoe no podia ser laic, En que entra amb ganes, A mi em fa bastanqualsevol cas, podia ser lI iurepensador, ta gràcia quan conslato que mantenim He d'admetre que és un debat que se excel·lents relacions amb gent de tot el m'escapa una mica , eh? món , fins i tot més que algunes organitzacions que s'omplen la boca de multicul - J aixó de l'adjectiu progressista .. Si turalitat, països catalans i moviments soavui se'n diu tothom ? cials globals. Potser sóc imprudent - Sí, la competició terminològica a casa dient-ho, però és que a mi em fa riure nostra és un autèntic conyàs . Tothom vol una mica. No és que vulguI donar lliçons a ningú , però sospito que , de vegades, ser progre , tothom vol ser ecologista, tothi ha gent que no entén que s'ha de parhom vol ser sostenible, pacifista, no hi ha ningu de dretes ... Els marcians deuen fl itir d'unes idees comunes i d'una actitud par. Un dels inconvenients de la laïcitat "fraterna " a l'hora d'encarar les teves reés que no ostentes la patent ni l'exclusiva lacions amb gent d'altres països. Sospito de cap idea , i al final tothom se les aproque aquí a Catalunya hi ha casos de xenofília naïf i de mental itat invasora a pia ... Ouè hi farem . Però el combat de les idees ha d'anar en consonància amb el parts iguals debat de la pràctica , i nosaltres en tot - Quina és l'aportació de l'Associació de aquest garbuix comptem amb les armes de la raó I la pedagog ia , Casals de Joves de Catalunya al panorama associatiu català?

- Quanta i quina gent forma l'MLP? - Un dia els valg definir com l'única organització de joves normals que treballen - Ouanta ja és difícil de saber, però quiper als joves normals , És una definició na ... Posem 17.000 entre infants i joves poc sofisticada , però que cada cop en 143 grups (no compto els serveis d'Entorn , que s'adrecen a 20 .000 usuaris) m'agrada més . I no em preocupa tant i bàsicament gent de classe treballadora l'aportació que fan com la que poden fer de l'àrea metropolitana de Barcelona , lot en el futur, perquè penso sincerament que Casals de Joves de Catalunya pot i que , poc a poc , estem arribant més enllà de Girona , el Vendrell, Berga ... esdevenir en uns anys l'organització luvenil més potent de Catalunya. Potser - Quins són els principals referents pem'equivoco posant massa pressió en un projecte que , en realitat, és molt recent dagògics. si n'hi ha?

i encara ha de superar moltes etapes, però si plantegem cap a on es dirigeix la nostra societat , jo cada cop ho tinc més clar: l'ACJC serà una gran organització juvenil.

s'hi aprèn gran cosa (bé, aprens de congressos, ponències . comissions , territoris ... ) i que apostin per formar la seva gent en allò proper als joves. Que reinventin la política i que vegin l'MLP com un aliat, sobretot els Casals de Joves.

- Quin missatge adreçaries a Escoltes - Dóna un consell: quin missatge final Catalans?

- Doncs que, a partir de l'entrada d'Acció donaries a la gent jove de l'MLP? Escolta a l'M LP, tenim - En primer lloc, que Reinventar la política fa cin les coses amb cumés coses en comú ra. perquè si no tindran que mai , i que això ho i formar-se hem d'aprofitar uns problemes i els seus en allò proper als joves i altres . Cada cop suproblemes són els mem més. meus, i jo no vull tenir problemes. Imagina't els maldecaps de totes les entitats de l'MLP (més de cent!)

- Què diries a les organitzacions políticoncentrades en un pobre secretari geneques juvenils (JSC: JERC: JEV-JIC; ral. I parlant seriosament , com a bon seCJC)?

- Que passin una mica dels seus partits , cretari general re cordaré que l'MLP té un que són un pal (tot són congressos i lema, que apareix a la contraportada d'aponències i comissions i territoris) i no questa revista . Són paraules sàvies •

,

co

DE

JOVENT

El O

35 35

Sociologia de l'empresa Autors:

@

Màrius Dominguez Salvador Carrasco Andres Coco

lIdia Oaza SOí: i~ l hl!.!IJ

de r e lllrr~ sa

José LUIS Junenez Eduardo Resbler Montse Simó ConcepcIó Virgili

Editor:

Edicions Universitat cie Barcelona

Coeditor:

Escola Universitària d'Estudis Empresarials

ISBN :

84 -8338-397-7

Núm . pàg.: 385

Any ed .:

2003

Ressenya : Manua l bàsIc per entendre l'organitzacIó empresarial des d'una perspectiva sOClo/6gica. Ens presenta els conceptes bas/es de la sociologia en general. I de la sociologia d'empresa en particular, I es desenvolupen

els models o formes d'organitzaclo del treball

I

de

l'empresa.

Comptabilitat de costos a Catalunya abans de la partida doble: tres recerques històriques Autor:

Jaume Fernandez Sevlllano

Editor:

EdiCions Universitat de Barcelona

Coeditor '

Escola Universltàna d'Estudis Empresarials

ISBN :

84-8338-400-0

(',lInpl.lhlt'l.ll d.: l'!>_t.....

.t ('~I ,l t\l n \ .1 .l b.lIl' tk I~ p~rtIJ~

Jol'k.

lt~,

r't....'tlqIIC' 1I,.lnl l'!II.,

Núm . pàg.: 161 Any ed .:

2003

Ressenya : L' objectiu

biJS/C del llibre es presentar tres recerques histónques sobre la comptabilitat de costos a Catalunya abans de la partida doble. Els tres casos segueixen Ja mateixa es/(ucfura d'exposicIó: resum, paraules cfau, mtroduCCIÓ, nucli del treball, conclusions, fonts documentals I bibliografia. Inclou (ambe un glossari de termes comptables, económics i ¡ur¡dics.

Més informació: Programa de Publicacions. Escola Universitària d 'Estudis Empresarials.

Telf. 934024461 Fax_9340244 74. E· mail: resp-pub @emp.d2.ub.es

la (;ol·laboJ'é)cil)

Cooperatives

Toni Castells i Duran.

Doctor en Economia En aquests temps en què asal jove, al veí, al company. Por sistim a l'esclat del triomf del caa l'altre. por a expressar la pròpitatisme salvatge ... pia opinió, a lluitar contra allò A l'exaltació desenfrenada de que es considera injust , a decila competitivitat: res a veure dir, al futur, por a no tenir feina amb ser competent, és a dir cai no poder menjar, a menjar i a paç de fer bé alguna cosa, si nó que et pugi el colesterol , a no equivatent a no tenir escrúpols tenir un habitacle on viure. a que tenint-lo es cremi o et roper fotre l'a ltre: el vei , el company, etc. per tal de fer-te tu un bin , por a viure amb dignitat, a forat, és a dir, fer realitat allò de viure com un home/dona lliure , por a la vida , a la imaginació , que l'home és un llop per a l'altre home. a la creació. i por a la mort . por, AI culte al consumisme: res a veure por, por. ..

A la manca d'i l· lusió en el fut ur indiviamb tenir el necessari per poder fruir de dual i col·lectiu. que porta a l'apatia i a la vida, per viure de forma folgada i agradable , sinó equivalent a la compra coml'aïllament, a la manca de perspectives, pulsiva i fru strant de béns i serveis per tal a ser incapaços de mirar més enllà del d'evitar el col· lapse de la màquina de propropi melic i a la depressió. ducció capi talista .

En aquests temps, però, també està A la veneració de la segu retat : res a creixent la disconformitat i la resistència veure amb poder deixar oberta la porta als "va lors" i institucions que ens han portat on som, està creixent el sentiment de de casa sense peri ll. ni a que els ciutadans disposem de les rebel·lió contra el sistegaranties necessàries Una veritable democràcia ma que ens explota enfront de les actuai oprimeix . Aquí es troeconòmica cions arbitràries del ba un bri d'esperança . les brases que poden Poder. sinó equivalent al control i repress ió que aquest exerceix encendre un nou foc que destrue ixi el sobre la nostra vida , envaint la nostra inti- qu e està podrit , escalfi els nostres cors mitat , impedint la nostra llibertat de movii pugui il·luminar el futu r. ments i de pensament, per tal que ell, el Per tal d'ajudar a mantenir les brases Poder, ens pugui continuar oprimi nt impui convertir-les en foc , cal plantejar alternement. natives i desenvolupar in iciatives que ens ajudin a transformar-nos, fent-nos millors: A l'imperi de la por: por al cap de la més lliures . més alegres. més justos .... feina , al policia , al terrorista , a l'estranger,

35 37

38

i que al mateix temps mostrin que un alUna empresa "normal" es constitueix tre món més solidari , més sostenible, en base a l'aportació de capi tals i serà més amable .... és possible , que una altra sempre la seva quantitat la que determi forma d'organitzar la nostra vida i la nosnarà els acords que es prenguin , En la tra soc ietat és possi ble . Una d'aquestes societat anònima, prototipus de l'empresa alternatives és anar constituint una xarxa moderna , els seus membres no compten de cooperatives el més extensa poss ible, com a tal s, sinó tan sols en raó del nom En primer lloc, però, cal tenir en bre d'accions que tingui cadascú , La cacompte que amb el terme cooperativa paci tat , la intel, ligència , la inicia tiva , el dis'expressen sovint reanamisme no tenen cap litats força diferents, tal valor, només té valor el Les cooperatives : com també succeeix diner, la seva rendibili un bri d'esperança , amb d'altres termes tat , el benefici que se'n brases com democràcia, sotregui i tota la resta hi per encendre un foc nou cialisme, etc , està subordinat.

Aquí es parteix de L'empresa cooperativa, la caracterització i ensenyaments d'Albert pel contrari , és essencialment una assoPérez Baró, una de les persones , al meu ciació de persones que s'uneixen per a entendre, més emblemàtiques i represenl'obten ció d'unes finalitats concretes que tatives del cooperativisme català i que els són comunes i que els afecten direcmillor ha sabut recolli r l'essència del cootament , però sense àn im de lucre , perativisme com a moviment emancipaEn la coopera ti va de consum , s'uniran per obten ir articles d'ús i de consu m en dor. A, Pérez Baró , sense neg ligir la importància de les altres branques de les millors condicions de qualitat i preu , cooperaci ó, considerava la del consu m En la industrial ajuntaran el seu esforç de treball, prescindint de l'intermediari capIcom a eix vertebrador d'una veritable reforma del sistema econòmic actual. tali sta , per tal d'obtenir així el producte Des dels mitjans de tergiversació íntegre de la seva activitat professional. i man ipulació, mal anomenats de comuniSi la cooperativa és del camp , els hocació, des dels organismes internacionals mes s'ajuntaran per obtenir els estri s de treball , les llavors i els adobs en les mii les instàncíes públiques i privades , es vol convèncer tothom que el seu major llors condicions possibles: i per tal de interès està en la total entrega i subordicol·locar en el mercat, de la manera més nació a l'empresa en la que treballa, avantatjosa, els productes del camp , I en D'acord amb això, l'home , sigui quin ocasions també per a la transformació industri al d'alguns d'aq uests productes , sigui el seu lloc a la jerarquia social , ha de viure exc lusivament al servei de l'emEn la coope rati va d'habitatges, la unió presa , no ha de tenir cap altra finalitat es farà per obtenir una llar, no tan sols que la prosperitat de l'empresa . Així l'em en les millors condicions econòmiques , presa es una espècie de monstre devorasinó també amb el màxim de con fort i de dor d'homes que van caient esgotats, esseguretat. premuts, desmanegats , emmalaltint Oualsevol que sigui la finalitat de la mentalment i físicament fins a morir de cooperativa , que poden ser de moltes cà ncer o d'infart de miocardi , menes , se rà sempre la que interessi als Però al costat d'aquestes empreses, seus membres com a persones físiques , ja sigui n capitali stes o estatals , que exicom un servei que l'empresa els ha de geixen que l'home estigui per complet al fornir, però mai la de la rendibilitat dels servei de l'empresa , hi ha un altre tipus capitals que s'hi hagin aportat. d'empresa: les cooperatives , amb unes El capital que precisa l'empresa cooperativa, tant si és aportat pels propis cocaracterístiques diferen ts,

operadors, corn si prové de préstecs de de ser-ho . Dret a fiscalitzar la marxa econòmica de l'entitat, a exercir el vot tercers , mai no tindrà cap dret i nom és a les assemblees , a ser elegit per als càrgaudirà d'un interès fix, mai supe rior a recs directius. l'interès legal.

Estableix , per tant , Enfront de l'emUn altre tipus d'empresa, presa capitalista que una veri table deque no és un monstre mocràcia econòmité per fin alitat l'obtendevorador de les persones ció del màxim benefici ca al seu si. del capital , l'afany de Pel que fa als excelucre , l'empresa cooperativa actua per dents que puguin existir, aquests es esperit de servei , servei al consumidor. distribueixen segons l'ús que s'hagi fet dels seus serveis o dels serveis que s'hi servei a l'ob rer, servei a l'agricultor,.. ..

En l'empresa cooperativa cada coopehagin prestat en el cas de les cooperatirador té els mateixos drets, pel fet mateix ves ind ustria ls • •

35 39

Llibres al web de la Fundació

L'emancipació dels joves catalans l!emancipaci6 dels joves catalans El cami ue cal rec6trer

El ca rni que cal re còrrer Jordi SerTano. Barce lona, 2004 El Movimem Laic i Progress ista aporta un segui t de reflexions i propostes que ajudin a fonamemar una nova etapa pe l qu e fa a les politiques de jovemut de la Generalitat de Catalunya.

,

(versió disponible e n pd0

-~-

Laicidad y derecho al espacio público Laki dad y dc rccho al esp acio p úbli co

•I

11 e ncu entro por la laicidad en España Barcelona, 2003 H i ha una lluita histórica per monopolitzar - pe r ocupar en exclusiva- l' espa i públic , és a dir, el lloc en el que conviuen les personas. La laïcitat és la reivindicaci ó del dre t a aquest espai públic: e ls canoers . les admin istr-acions, l'escola, la sanitat, e ls cemres de temps lliur-e , etc. Aqu est llibre rec ull e ls tr-eballs de les 11 Jornades sob r-e la laïcitat , ce le brades a la Unive rsitat de Barce lona e ls dies 20 i 21 de juliol de 2002.

(En caste llà. Versió disponible en pd0

Ambdó s llibres e s pod en descarregar gratuitam e nt a: www.laic.org

l'afilin'/'

Homenatge als lluitadors antifeixistes Paranimf de la Universitat de Barcelona, 11 de maig de 2004 Joa n-Francesc Pont.

Catedràtic de Dret Financer i Tributari (UB) La Universitat de Barcelona. com a resultat de la iniciativa i el compromís personal del rector Joan Tugores (veure Espai de Llibertat 34). en complir-se el XXVii aniversari de la Constitució va voler commemorar aquest fet amb una lliçó de Felipe Gonzalez i un homena tge a Jordi Solé Tura, presentat per Miquel Roca. Però, al mateix temps. va honorar en un acte emoliu i solemne els lluitadors antifeixistes, simbolitzats en els sobrevivents catalans dels camps de concentració nazis. La nit anlerior. una làpida que esmentava el general Franco a l'edifici històric va ser substituïda per una altra que proclama l'honor i la glòria dels combatents per la llibertat. Aquest és el text de la presentació de l'acte. a càrrec de Joan-Francesc Pont, delegat del rector de la UB per a relacions amb la societat.

demostrar-los-hi el nostre respecte , la nostra admi ració i el nostre homenatge. Ens posarem dempeus. també, com un símbol de reconeixement del que ells van patir perquè nosaltres no haguéssim de romandre de genolls. La llibertat que gaudim avui no és gratuïta , no és un regal ni fruit de l'atzar, està -{;ertament- construïda sobre l'art polític d'una societat madura , però troba les seves arrels - i sense arrels els arbres es morenen el combat de molts herois anònims contra la barbàrie i contra els enemics de la humanitat.

Potser us costarà de creure, però aquest mateix paranimf -un temple consagrat a la llibertat laica de la ciència- va ser profanat un dia pels signes del nazisme transformat en senyor d'Europa . Va ser escenari de la dominació franquista sobre les consciències Amb la solemnitat pròi encara no ha pogut alliL'única arma contra pia de la Universitat de berar-se del tot d'algun el monstre del feixisme signe de l'aliança ignomiBarcelona rebrem d'aquí és la raó a uns moments, moralniosa entre el poder totament, vint-i-vuit dels noslitari i la religió imposat tres conciutadans, en realitat , vuit en la per un rector feixista , el professor Luño seva representació, que van patir confiPeña. Mostra de la lenta transició des del nament als camps de concentració nazis feixisme vers la llibertat política i la lliberdesprès d'haver hagut d'abandonar el tat de consciència , no ha recuperat encaseu país on havien defensat la causa rera el Paranimf la seva plenitud laica que en la tradició liberal requereix que ocupi publicana. I durant l'acte segur que en algun moment ens posarem dempeus per el capdamunt de la representació política

35 41

42

de la societat organitzada . Anit , però, el Rector de la UB va fer esborrar una làpida que al vestíbul d'aquest edifici esmentava el dictador Franco i la va fer substituir per una altra que honora els lluitadors per la llibertat, i que porta , precisament, la data d'avui. Perquè l'acte d'avui és , d'alguna manera, una purificació, una reparació històrica, una mirada introspectiva dels membres de la Un ivers itat envers les grandeses i les misèries de la vida humana i, sobretot , és un homenatge a 28 persones bones, prenyat del reconeixement del seu valor i de la necessitat de demanar perdó.

Perdó, per l'amnèsia col·lectiva d'un país que vol gaudir del present bo i obviant el reconeixement que aquest no seria possible sense els sacrifi cis del passat. Perdó , per l'oblit i l'abandonament dels combatents antife ixistes que haurien d'haver gaudit des del primer dia de recuperació de les llibertats d'un estatut social i econòmic garantit pels poders públics . Perdó, per la solitud en la que molt sovint han hagut de sentir-se els antics internats de Mauthausen i dels altres camps davanl la incomprensió dels seus conciutadans.

Contra tots aquests greuges , els sobrevivents dels camps han compromès la seva vida en explicar a les noves generacions els horrors del nazisme, en colpejar les nostres consciències adormides amb el record de com l'home ha estat un llop per a l'home .

No eren els camps de concentració d'una guerra normal - si és que l'internament i la violència poden algun cop ser normals- SinÓ que eren llocs en els que regnava la mort - aquesta olor penetrant i inesborrable de la que escriu Jorge

Semprún-, llocs per a l'extermin i de la raça humana , per a la consumació de la més gran atrocitat de la nostra Història , que coneixerem sempre com l'Holocaust.

La visita a un d'aquells camps hauria d'estar entre els deures cívics de tots els joves ciutadans al menys un cop a la vida. No tenen raó els que demanen l'oblit, l'oblit és una forma de complicitat. L'acte d'avui vol contribuir, precisament, a fer impossible l'oblit.

Perdó hem de demanar també perquè hem trigat massa . Els vint-i-vuit conciutadans que avui homenatgem són només re presentats per vuit dels seus companys; els altres no han pogut, per edat o malaltia , ser-hi presents. Però, en realitat, hi són . els tenim al cor i rebran cadascun d'ell s la medalla de la Universitat de Barcelona .

Quan acollim amb un gran re specte a cadascuna de les persones que avuI han respost la crida de l'alma mater I sentim el relat de la seva trajectòna se'ns hauria d'encongir el cor davant el testimoni de grandesa humana que representa el compromís antifeixista que van convertir en la seva raó de viure. En tenir el privilegi d'abraçar-los , tots els homes i dones de bé , amb independència de les nostres opcions polítiques. serem per uns moments - en l'expressió reiterada mil-i-un cops per Jorge Semprún- rOJos españoles i enllaçarem de forma directa la convivència harmònica d'avui amb la lluita con tra el feixisme arreu d'Europa durant els anys trenta i quaranta , no tinalitzada fins tres dècades després a les dictadures mediterrànies .

La ploma àgil de Jorge Semprún , l'orador convidat d'aquest vespre , qui ha

fet un esforç terrible per ser-hi present i qui ho ha fet com compliment d'un imperatiu ètic , prové del seu propi sofriment a Buchenwald , constitueix una de les més imprescindibles contribucions a l'educació política de les noves generacions , perquè la bellesa estètica de la seva literatura convertirà en etern el missatge sag rat que cadascun dels sobrevivents ha jurat transmetre : el camps van existir, els morts van existir i van caure per causa dels seus botxins , els camps no han de tornar a existir i això només pot garantir-lla la pervivència d'una constant tensió antifeixista, Amb Norberto Bobbio hem de reafirmar-nos que el primer enemic d' un demòcrata és el feixisme, Que n'hi lla d'a ltres, és cert , amb relació als quals hem d'estar amatents, però que el pitjor perill és el feixi sme, És el feixi sme el que va anorrear l'esperit liberal d'una Europa bressol de la revolució democràtica , el que va destruir la República i amb ella l'autonomia de Catalunya i els millors profes so rs i estudiants d'aquesta Universitat de Barcelona , L'acte d'aquest vespre és el reconeixement d'un deute , malgrat que no pot

arribar a ser el seu pagament. Mai no podrem complir plenament la prestació de gratitud con treta amb els nostres conciutadans, Només ens resta con tinuar el combat contra el fanatisme i r ún ica arm a que existeix contra aquest monstre - deia Voltaire- és la raó: l'única manera d'impedir als homes ser absurds i malvats és il ·lustrar-Ios. Per fer execrabl e el fanatisme , res més bo que pintar-lo (o escriure'l, afegeixo jo, com fa Semprún , o explicarIa a les escoles com fan els nostres homenatjats) , Deia també Voltaire que només els enemics del gènere humà poden dir "11 ·lustreu massa els homes , insistiu massa en escriure la història dels seus errors", però com poden corregir- se aquells errors si no és mostrant-los?

L'acte d'avui, senyor Rector, amigues i amics , és el compliment d'un deure individual , de cadascun de nosaltres , i collectiu, de la in stitució que ens acull. És l'expressió de fraternitat envers els qui ens van ensenyar el significat de la fraternitat. És també la promesa de ser fidels als nostres conciutadans que ara seran cridats pel seu nom , Com diu la nova inscripció del vestíbul, honor I glòria a ells! ,

•

35 43

44

Sense tĂ­tol Alfred Trujillo

la creaciĂ&#x201C;

IcS l'ceomanaeionS

IleI·líeuleS

dis("oS

Ilihn'S

Good bye lenin

Amb les mans

El codi da Vinci

Film de Wo lfgang Becker.

2003. En DVD . juny 2004

Eduard Rodés.

Ergoclicks, sl.

Dan Brow n. Empudes.

Barcelona, 2003.

No és una pel.lícu la històrica ni tampoc un drama. Es la posada en escena d'uns persona tges que es co nvertei· xen en testimonis d'un moment clau de la història d'E uropa: la ca iguda del mur de Berlin i l'entrada de l'Alemanya de l'Esl al capila· lisme.

A partir d'un argumen t gairebé còmic com és impedir Que la mare del protagonista, una militant comuni sta reca lci trant que ha estai en coma des d'uns dies abans fins uns mesos després de la caiguda del mur de Berlín . no tingui un xoc davant del canvi impressionant que ha cornportal abraçar el capilalisme.

Es una pel·licula feia amb una gran sensibilitat. amb tocs d'humor fntel· ligents i amb una visió oberta de la caiguda del com unisme. No és un retrat costumista, sinó una visió lúdica, irònica i vital d'aquella lardor del 19a9 , dels mesos que la varen seguir. La banda sonora ta honor a la qualilal de Iol el film. Un bon DVD per fer cine fòrum en activitats educa tl" ves.

(J .M.F)

Aquest CD Inclou cinc mag" nifiques compOSIcions per a guitarra. creades per Eduard Rod és.

1. Per f, gUitarra: Maria José BOira 2. La llum guitarra : Halldór Mar Stefansson 3. Palestina guitarra : Carles Trepa t 4. Vialge a I"Emporda guitarra: Fernando Alonso 5. Un ve rs per als meus fills gUllarra : Edu ard Rodés La llum , homenatge a Ferrer i Guàrdia . va ser estrenada el 13 d'octubre de 2003. en l'acte de constit ució de la Lliga per la l aïcilat.

Però. més enllà de les complicitats ideològiques. es tracta d'una obra de càlida sensibllital I passió humanista , que sap arribar molt endins de les emOCions, amb un suau cromatisme descriptiU, Slncentat t elegància.

Mes informació 1 compra del CD: www.amblesmans.com (V M·G.M)

El conservador del museu del LoulJre és assassinat a l'hora de tancar les portes.

La seva neboda I un proles" sor amencà es troben involucra ts en l'afer. Comença una trepidant intnga amb desca· bri ment de missatges secrets amagats en un quadre de Da Vinci I l'assatJament de la policia als dos protagonis tes que Intenten esbrinar què ha passat.

Descobreixen que el co nser· vador del Louvre pertanyia a la societa t secreta del Priorat de S,Ó. de la quallambé haVien format part Isaac Newton. Victo r Hugo i Leonard o Da Vinci . Hauran de resseguir les traces d'un secret molt perillós i de gran transcendència històrica. Pel mig apareix Implicat l'Opus Dei. SI be la novel·la es en tretinguda I es tà ben documentada. la Irama perd força a mesura que avança I fa la Impressió que a l'autor II falta atreviment a l'hora de co ncloure els bons enigmes que presenta el llibre .

(G. M)

35 47

IlIs/miu-lu.' i ."'/'1'11 I/iu/'I's. i SI 'f'( '11 /('1'1 ,", ('.,IiIlIl'U-IIiS i -'f'/'('(/ {f'/i(li'

(/",.S( J( 'Íf '/1·1(I,"

moviment laic i progressista