Espai de Llibertat - núm. 33

espai de llibertaT revista cl'esquc!'I't's pel' a la l'ormació, la reflexió i l'agiLació políLi CJI l'l'illll'l' tl'imestre 2004 :UIl ,'IIIl"

33

El monogràfic: \ILcrnaLives cnçü de la uLopia I.a cons ign a: Cfll'I,a a la ,loventuL, Vicenç Navarro L'cIlLrl'visLa: Oriol Illa, prcsidcnL c1'\cció EscolLa cIe Cata lunya

Numero 33.

Pnmer trimestre 2004

Director' Jordi Serrana SubdJrector Vicenç Molina Consell de redacció David Sempere, Xavier Bretones.

Josep Sellares. Gemma Martln.

Santl Castella. Ferran Escoda, Montse Lópel . Antoni Castells.

Jordi Miralles Espai de llibertat AVlnyo. 44 primer. 08002 Barcelona e-mall ffg @talcorg www.lalc.org Tel. 936011 644 Fax 936011640 EdJta: Fundaclo Ferre r I Guàrdia

Impremta: Primera Impressió. S.L. Sabadell DissenY' Ferran Cartes I Montse Plass Maquetacio' Fundaclo Ferrer I Guardla Assessorament Iingüist1c: Montse López Vicenç Molina Revista trimestral.

Preu : 3.50 euros.

SubSCripCions: 14 euros/any.

Dipòsit lega l: B 33.262-1996 ISSN: 1136-158 1 Espai de Lllbenat és membre de l'Associació de Publicacion s Periòdiques en Calala.

La I¡nia edltonal d'aquesta revista és ellhu repensament. per tant, les OPInions del consell de redaCCió, les trobareu a l'Editorial. la resta d'opinions seran únicament responsabilitat de qUI les firmI.

espai de llibertaT Sumari Editorial

2

El punt de vista de Forges

3

La consigna Carta a la joventul Vicenc Na varro

5

La reflexió lliga per la laïci tat El monogràfic: Alternatives ençà de la utopia Helerodoxos de Ioles les tendències ..

Ximo Brotons Electricitat renovable a cada llar Jordi Miralles La biblioteca alliberada Ferran Escoda Vehicles sostenibles Lali Roca Nous valors en l'alimentació Ariadna F Teixidor Per què cal usar GNU Linux Lluís Arias

6

33

9

1

13

15 17

19 21

La col ·laboració El govern d'esq uerres , una oportunitat Francesc Trillas

25

L'entrevista Ori ol Illa President d'Acció Escolta

29

L'apunt Gabriel Al omar, el precu rsor desconegut Vicenç Molina

37

El document Disc urs als Irancmaçons La creació La cultura a l'abast de l món Pep Gaspar

41

45 46

Xavi Torrent Les recomanacions

47

editoriaL

En defensa de la voluntat del poble català

2

Quan la revista era a punl d'entrar a la discurs d'investidura del nou president de impremla - una manera poètica de dir la Generalilal s'han esmentat referents que l'enviem al Quim- la polilica catalana que són en el fons de l'ànima de la s'ha trasbalsat. Haviem fet una edilorial Catalunya progressista i ciu tadana: Pi i discutida a bastamenl , hi havia unes poMargal l, Rovira i Virgili , Rafael sicions més entusiastes i altres més a Campalans i fins i lot - dues vegades l Gabriel Alomar. Am b aquest esperit, hi l'expectati va. Però la dinàmica de la polílica de la drela reaccionària espanyo la som des de sempre . ens ha fet veure -una vegada més- on Que ningú no es confong ui : aquest no és l'enemic. A volies els Iliurepensadors és solament un atac al conseller en cap discutim qüestions accessòries fin s a perdel govern de Catalunya, és un atac al dre'ns . poble ca talà i un atac a la democràcia.

Espai de Llibertat Una Catalunya progressista i amb ella la Fundació AI primer número inspirada en Ferrer i Guàrdia vol d' Espai de Llibertat, l'ètica civil republicana expressar el se u supoc després de les eleccions al Parlam ent port total i absolut al govern d'esquerres per Ires raons . La pride Catalunya de fa 8 anys , dèiem: "ca l reunir l'esquerra"; ara que ho hem aconmera , perqu è és el producte de la volunlat popular que vol ser prostituïda des de segu it, no ens deixarem arrabassar el gopoders obscurs que es mouen en la fosve rn d'esquerres de la Generalitat per poca . La segona , perquè és el govern que ders situats per damunt de la voluntat l'MLP va reclamar abans de les eleccions popular. proposant , fins i tot, un prog rama per als Cal estar amatents: aquest és el prijoves. La tercera , perquè és un acord plumer atac, en vindran altres i cal estar preral en el qual pot construir-se un nou esparats per a la defensa de les nostres lliperit d'ètica civil republi cana. A part, en el bertats i del nostre govern • •

el punt de vista de ForgeS

1;'

S' !:,. . P 11 ;'\2Ul;'1~ A U'L'QP·iA ... l'fi; ,I , LI .~ ·l · '· L' /. Ll 'i ! L'. I.1 N!i ••• LL 1<':' ! ~ .1 I.

f I

~Jl ~J W"'~Jj"!)l' .." ."

•• >.J ... , c)

•• • ...r') -" ~' .... :..J_ '''·lJ' j"!J-L!. ;" ,_..., J~

J"__

t:;J:;yj,:;j(¡Jl

y J '::':)l'

...h !!l1JJl '::JJ!H ~ , JJ Y Jl!!tUl'!!l

J!W,!

...d

.

:it'X\! :iW.W \ ' :it'!,Ul'\! ~

la consignA

Carta a la joventut

Vicenç Navarro Catedràtic de Po/iliques Públiques de /a UPF El fet que s'ha silenciat la nostra història fa que no conegueu els enormes sacrificis que milers i milers de persones han fet perquè tinguem democràcia .

La generació dels meus pares va lluitar defensant el govern democràticament escol lit , la República Espanyola i la Generalitat de Catalunya , que va introduir els canvis més importants en la primera meitat del segle XX . La República va introduir l'escola pública, la seg uretat social , la sanitat públ ica, la reform a fi scal progressista. les pensions , la reforma agràri a, i moltes altres reformes que van antagonitzar interessos privilegiats que van animar el cop militar, resistit per la gran majoria del pOble català i del poble espanyol , cosa que explica que no poguessin vèncer durant tres anys, tot i el recol zament que Hitl er i Mussolini els van donar.

La meva ge nerac ió va lluitar per la democràcia, per la llibertat i per la identitat ca talana . Es va afusellar, empresonar, torturar i enviar a l'exili milers i milers de nosaltres. I és la lluita de milers i milers

de persones la que va forçar que s'establís la democràcia.

Mai no us oblideu d'això . Als anys t974- 1977, Espanya i Catalunya van tenir el major nomb re de vagues politiques a Europa.

Ara és el temps de la vos tra generació. Tenim encara una democràcia incompleta i un estat del benestar in suficient. Aque sta és la vostra feina . No votar i no participar és un in su lt als milers i milers de catalans i espanyols que van patir enormement perquè pugueu fer-ho.

Però votar no és suficient. Us heu de mobilitzar per completar la nostra democràcia i per desenvolupar el nostre estat del benestar insuficient. Les dretes de sem pre, que cont rolen els majors mitjans d'informació, us ignoraran , us marginaran , us insultaran i us reprimiran . Es el que han fet sempre . Pe rò creieu-me , que si us mobilitzeu a favor de les classes populars i amb el les. pod reu aconseg uir allò que molts dels nostres pares van somiar i van perdre , all ò pel que nosa ltres vam lluitar i vam ini ciar, allò que vosaltres hauríeu d'acabar •

•

33 5

la l'el1exiÓ

Lliga per la laïcitat

Barcelona , 13 d'octubre de 2003

6

Les entitats sotasignades , preocupades per l'escassa assumpció dels valors bàsics d'una ètica civil democràtica, preocupades també per les dificultats en la transmissió d'aquests minims elements d'identificació de les societats lliures, convençudes que els dèficits ètics són causats principalment per les condicions en què es va dur a terme el procés de transició des de la dictadu ra feixista a la democràcia i per l'escassa tradició en la nostra societat de la cu lt ura de l'humanisme democràtic, considerem que és hora d'impulsar la defensa d'un mode l de societat que ga ranteixi la igualtat d'oportun itats en l'accés a l'espai públic i que impedeixi qualsevol abús en aquest espai per part de cap visió particular de la realitat.

Per tant , en aquest sentit, considerem :

,

- Que cal construir un te ixit cívíc fonamentat en els valors de la plural itat , de la tole rància activa i del respecte democràtic per a totes i cadascuna de les opcions pe rsonals i soc ials que no intentin imposar-se per damunt de les altres. Qu e, així entesa, la laïcitat és la garantia de diàleg i d'intercanvi pac ífic i fecund entre les persones i les idees. És, per tant, juntament amb la justícia social i econòmica, ga rantia de pau civil en l'espai públic , que és la casa comuna de totes i tots els membres de la soc ietat.

- Que la laïcitat afavoreix la convivència en el pla de la igualta t entre totes les poss ibles opcions espirituals , sense oposar-se a ca p i respec tantles totes.

- Que la consciència de ls ciutadans s'ha de formar en la vivència del respecte , la pluralitat, la tolerància acti va i la capacitat de compartir els trets bàsics d'una ètica cívica que estableixi ponts de diàleg i no certifi qui exclusions sota el pretext de la diversitat cultural o religiosa, que sovi nt amaguen la submissió d'uns individus a uns altres en funció de relacions de poder de caràcter autoritari.

I que això és més greu quan els individus afectats són menors d'edat, nens, adolescen ts o joves en les seves etapes de form ació.

- Que la tolerància activa que es desprèn del marc de la laïcitat és, precisament, condició de possibilitat per a la convivència en la diversi tat d' una societat cada cop més plural en què les opcions han de poder desenvolupar-se en el re specte igualitari a tots els drets per a totes les persones.

- Que els infants, adolesce nts i joves han de teni r el dret -i la capacitat real d'exerci r-lo- de formar-se en els centres educatiu s sense que cap codi de valors de cai-

re dogmàtic i autoritari in terfereixi en el lliure desenvolupament de la seva consciència ni, com a conseqüència, siguin separats per raó de creences.

- Que la religi ó ha de ser exclosa de l'escola. L'àmbit de coneixement del fet religiós -q ue la cultura laica, òbviament. no tan sols defensa i respecta, sinó que garanteix- és el de les ciències socials i la història de la cultura, i s'ha d'impartir en aquestes àrees pel professorat respecti u.

La formació religiosa que es desitgi obtenir no ha d'afectar, de cap manera, ni l'espai pÚblic ni els seus recursos. S'ha d'entendre com un assumpte que pertany a l'estricta esfera privada dels individus i a la relació que aquests vu lguin mantenir amb les seves respectives comunitats de creen ça .

- Que cap opció de consciència particular no ha d'exercir cap funció de predomini sobre la lliure consciència dels ciuta-

dans, ni ha de comptar amb cap mena de privilegi en matèria d'ensenyament, fi scalitat , presència mediàtica o ocupació simbòlica de llocs d'especial sign ificació per a l'espai públic. I que, per tant, hem de denunciar la vigència del Concordat firmat entre l'Estat espanyol i l'anomenada Santa Seu el 1953, durant la dictadura , com també els acords de 1976 i 1979, difícilment assumibles des d'una mínima coherència democràtica i obertament transgressors de l'esperit del mandat constitucional.

- Que és una ingerència en l'espai públic l'ostentació de simbologia con fessiona l per part de carrec s públics , electes o no , Els caps d'Estat o de Govern , i qualsevol representació estatal, autonòmica, municipal o militar, han d'eximir-se de cap implicació confessional púb lica, reservant els actes de culte als quals els dugui la seva consciència a l'estricta esfera de la privacitat.

D'esquerra a dreta: Gabriel Plana (GOF) , Genís Morillas (GLSC) , Raimon Guilera (Fapac) . Joan Coma (FMRP), Joffre Villanueva (MLP) , Tona Albereda (Cooperacció) , Joan Coscubiela (CONC), Joan -Francesc Pont (FFG ), Josep M . Alvarez (UGT), Ca rles Mart ínez (USTEC).

Albert Albi:} (AC) Joan-Carles Del Val (CGT. I

33 7

Per tant, apel·lem a les consciències del s ciutadans i ciutadanes de Catalunya perquè s'adhereixin al present document i a la Lliga per la Laïcitat, personalment o per mitjà de les seves estructures associa ti ves. Efectuem , també , una crida especial als representants polítics i institucionals democràtics i, molt especialment, als qui es puguin sentir compromesos amb la cultura de la llibertat i del progrés, per tal que promoguin les mesures legislatives oportun es que permetin evitar la

8

preeminència de cap confessió en particular i que garanteixin, doncs , una autèntica igualtat d'oportunitats en el gaudi de l'espai públic per a tots els ciu tadans.

Pensem que les diverses opcions parcials s'han de sotmetre al dret comú i han de respectar els valors comuns d'una societat lliure i democràtica, a la qual volem dotar de les condicions òptimes perquè esdevingui cada dia més lliure i més democràtica.

Cooperacció Unió General de Treballadors UGT Federació de Movi ments de Renovació Pedagògica FMRP Comissió Obrera Nacional de Catalunya CONC Federació de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya FAPAC Ateus de Catalunya Unió Sindical de Treballadors de l'Ensenyament de Catal unya USTEC-STE 's Gran Lògia de Catalunya i Balea rs GLSCB Gran Orient de Catalunya GOC Confederació General del Treball CGT Moviment Laic i Progressista -MLP- , format per Esplais Catalans, Escola Lliure El Sol, Casals de Joves de Catalunya, cooperativa Entorn , Fu ndació Terra i Fundació Ferrer i Guàrdi a.

AI web de la Fundació www.laic.org us podeu adherir. Ja s'han adherit a la Ll iga per la Laïcitat , a més de les entitats promotores , més de 40 entitats i més de 100 persones .

I laïcitat

el monogf'àlïC

Heterodoxos de totes les tendències, una empenta més!

Ximo Brotons Professor de Fifosofi a Somos una especie de deliria de lo natural; heterodoxos por constitución, lo nuestro, lo verdaderamente humana es divagar. no conformarnos.

Dins de l'anarquisme , un del s corrents més interessants que han sorgit en els darrers temps ha estat el de l'ecologia urbana , l'exponent màxim del qual , Murray Bookchin, porta temps publicant llibres sob re aquesta Fern ando Savater Heterodoxias y contracultura modalitat ecològica que no té res a veure amb aquest misticisUn ll ibre de fa poc i alguns me naturalista conegu t com la pamflets i fullet ons editats en els deep ecology. moviment conúltims anys palesen un re sorgi temporani de les vacu ïtats de la ment , no tant de l'a narquisme Nova Era que tan mal serve i fan com a ideologia, com d'alguns punts de a l'humanisme en genera l' . En un parell de pamfl ets publicats a Anglaterra en vista àcrates que poden aixeca r- se com aquest canvi de segle, la Nova Era i ala dics de conte nció contra la maregassa del determinisme genètic i del domini tres novetats de la publicitat fin de siècle tecnològic. (ambientalisme tecnològic, cu lte del polítiEl llibre del qual parlo és Politique du camen t correcte, narcisismes col· lectius) rebelle (Politica del rebel) . El seu autor. só n criticades sense pal ·liati us ment re es Michel Onfray, hi defensa un hedonisme tornen a reivind icar les velles bondats de l'ètica anarquista , que l'allunya sense cap Iransvalorador. El seu alac es dirigeix als dubte d'aquestes vel·leitats de l'''ànima milers de rizomes o molècules de dom inació, condensades, bel la" : l'ajut mutu , el coope rativisme , l'aboliper exemple, en Tornen a ser reivindicades l'hostilitat envers els ció del sist ema sa larial , les velles bondats etc. La nOva funció peimmigrants o en de l'ètica anarquista J'homofòbia. Per fer- hi nalitzadora de t'Estat front, reivindica l'ús ètite rapèutic o, com ho ca-polític dels plaers, a l'estil de Foucault. deia el psiquiatre Thomas Szasz, "clíni c" ,· AI mateix temps, i a diferència de les venod rit per la propietat privada. pel negoci lles tesis anarqui stes. Onfray proposa dels automòbils, per la medical ització de com a minim ten ir en compte la institució la vida quotidiana , per la profeSSió curripolítica de la societat per posar en el cular i coses per l'estil. és també critica da seu lloc secundari l'imperi regnant de les i posada a l'inrevés no pas pe r una nova finances . idea originalíssima de l'a narq uisme sinó

33 9

Sociologia de l'empresa

Sociologi a de

l' e lllp re ~a

Autors:

Màrius Dominguez Salvador Carrasca Andrés Coco Lidla Daza

Editor:

Edicions Universitat de Barcelona

Coeditor:

Escola UniverSitària d'Esludls Empresarials

IS BN :

84·8338-397·7

José L UIS Jimênez Eduardo Aesbter Manlse Simó ConcepcIó Virgili

Núm . pàg : 385

An y ed.:

2003

Ressenya : Manual bàsIc pet entendI€' l'orgamlzaCló empresanal des d'una perspectIVa sociologiea. Ens presenta els conceptes basies de la soclologl8 en general. J de la sociologia d'empresa en particular. i es desenvolupen els models o formes d'organitzaCIÓ del treball i de l'empresa .

Comptabilitat de costos a Catalunya abans de la partida doble: tres recerques històriques (""I \llI.lll l :n"I,k' ,''''l''' ¡I l <11. JJII'. ~ al'k:¡' l.k 1.1

Autor:

Jaume Fernandez Sevillano

Editor:

Edicions Universitat de Barcelona

Coeditor:

Escola Universitària d'Estudis Empresarials

ISBN :

84-8338-400-0

jlJl l ldJJ.,bh.:.II"t" "",~r'l ll r,

h ,1'''1\''',',

Núm. pàg, : 161

Any ed.:

2003

Ressenya : l'objeC(lu baslc de! lJ¡br6 8S presen/ar (res recorques històriques sobre la comptabllllm de costos a Catalunya abans de 1,1 partida doble Els Ires casos segueixen la mateixa eS/wctura d'OXPOSICIÓ: resum, paraules clau, introducCió, nuCli del /reball, conclusions, fams documemats ! bibliografia , Inclou tam bé un glossari de rem1es comptables, econòmics I juddlcs,

Més informació : Programa de Publicacions, Escola Universitària d 'Estudis Emp resarials, Telf, 934024461 Fax, 93 402 4474. E-mail: resp-pub @emp,d2.ub.es

per la simple rememoració de les arrels Dues són les qüestions principals que s'enfoquen en el recent Ante la falta de llibertàries de qualsevol pacte o institució derechos: ii Renta Bàsica, ya !! (Virus): la política. justificació ètico-política de la renda bàsiD'altra banda, el crípti c llenguatge ca i la seva viabil itat econòmica . Pel que dels hackers (progra madors lli ures) és abstrús i incomprensible per a un neòfit fa a la seva justificació social , el dret ci ucom ara jo. Però, per descomptat, gràtadà a la ren da bàsica es fonamen ta en la propietat comuna de la terra i dels recies al software lliure , lnternet podrà ser cu rsos naturals, justificació que ja va utiuna màquina de constitució d'espais coolitzar Thomas Paine en el seu llibre peratius virtuals més aviat que no pas Justicia Agrària i de la una xa rxa usurpadora de la nostra crea ti vi tat i autoKant en va prendre qual Un nou fantasma bona nota per als seus nomia . La co municac ió recorre Europa : electrònica abandona les escrit s sobre la pau. No el dret ciutadà grans avingudes de la ciues tracta , per tan t, de sua la renda bàsica tat planetària , disciplinària primir cap propietat privada sinó, més aviat, de i normalitzada, per tal d'endinsar-se per carrerons inexplorats permetre que tots, mitjançant la redistrion poder fomentar l'esperit cívic de coobució operada per la renda bàsica , comptin amb uns recursos mín ims a l'hora de peració, tot creant microcomun itats d'interessos amb projectes comuns de saber decidir com volen guanyar-se la vida. Es compartit i innovació tecnocientifica . tracta d'evitar, d'aquesta manera, el xanProducció cooperativa enfront de l'aprotatge de la supervivència, la precarització piació privada de les fon ts de producció social i les desigualtats més grans; i de immaterial: el moviment del software lli upermetre, en un moment com l'actual en re defineix la con tracu ltu ra telemàtica en què el mateix concepte de treba ll és en la nostra era postford ista. Com a referèncrisi, d'encarar l'esdevenidor "des de la cia, podeu vi sitar la direcció de la "Free llibertat i no des de la cru a necessitat" Software Fou ndation": www.gnu .org.

(Savate r).

No és cap fantasma , però recorre La renda bàsica també pretén revaloEu ropa i el món sencer. Es tracta del dret ritza r el significat del treball , ampliant-lo ciutadà a la renda bàsica. una espècie al camp domèstic. al voluntari , o a altres feines crea tives que avui no sÓn remuned'ingrés universa l garantit a totes les persones pel si mple fet de ser-ho i sense rades . Però per a aquells el model de vinecessitat de ca p contraprestació. da bona dels quals consisteixi a tenir-ne Els antecedents de la proposta d'improu amb poc , la renda bàsica els permeplantació de la renda bàsica es troben en tria , a més , no haver de treballar sempre. autors de finals del segle XVIII , com Avan tatgisme de la ganduleria? No, l'educador francès Condorcet o l'ideòleg doncs sobre el dret a no treballar que toang lès Thomas Paine . Una idea similar ta constitució democràtica hauria de refuncionava , fins i tot , en la democràcia conèixer ha escrit un liberal no gens sosclàssica grega , tot i qu e restringida únicapitós d'ortodòxia marxista com en Rall Dahren dorf. ment a la ca tegoria dels ciutadans.

Pel que fa a la seva viabilitat econòmiActualment , el més conegut de ls estudiosos de la renda bàsica és el professor de ca, aq uest llibre presenta algunes anàli sis la Universi tat de Lovaina Philippe Van ri goroses que l'avalen . José Iglesias Parijs . Aquí , el professor de la UAB Fern àndez explica els resultats satisfactoris de l'experiència de renda bàsica Daniel Raventós ha publicat sobre la qüestió el llibre El derecho a la exis tencia parcial (re stringida a les persones de (Ariel). més de 65 anys) que es porta a terme

33 11

12

des del 1945 al Canadà . A Espanya, seuna expressió fosca i gòtica. Un jove desria possible des d'ara mateix i per mitjà pentinat, vestit amb texans i jaqueta de d'un finançament no massa complicat guerriller, el va seguir fins a la vorera fent atorgar aquest ingrés universal garantit al un crit amb un estripat accent cockney: 48% de la població, començant pels atu"iBé pel vell Bertie! ", i la cara de Russell va expressar una lluïssor beatifica, com rats sense subsidi , les mestresses de cala d'un nen amb un regal. A mi , tot allò sa i els estudiants.

El debat no està gens ni mica tancat. em feia la impressió de fer obertament Però amb l'objectiu d'enfortir les nostres una passa fora de la llei" (esmentat en societats democràLas culturas de tiques , tant les reposguerra, Jeff Encarar l'esdevenidor flexions ètico-polítiNuttall). des de la llibertat ques com les Les heterodòxies i no des de la crua necessitat actuals condicions i les cultures a la econòmiques fan contra constitueixen desitjable la implantació progressiva de la precisament aquestes passes que s'allurenda bàsica , comparada per alguns - i nyen de la llei i dels dogmes. Ara bé, la primera Llei fastigosament sublim és marno tan sols simbòlicament- amb el que va significar en el seu moment la implancada per la mort , que cap esforç heterotació del sufragi universal. dox no pot subvertir si no és, com va dir Tot i axi, abans d'emprendre el carn i Cioran , posant en radical qüestió l'obligació mateixa d'existir. Per a l'escriptor roincert del nou segle no resultarà inoportú mirar enrere amb entu siasme, cap a la fimanès , com per a Camus, qui no pren gura intel·lectual al meu parer més nobleaquest punt com a lloc de partida col· lament heterodoxa del segle XX : Bertrand bora ineludiblement amb l'ordre establert, Russell , l'''avi progressista" de la centúria, encara que es tracti de la més revolutal com l'a nomena Savater en l'abans escionària de les persones. El primer gest mentat Heterodoxias y contracultura. contracu ltural , doncs, podria consistir, ja Com explica un dels assistents a en el terreny primer del que és aquelles famoses concentracions antropològic, en la propacifistes que Russell blematització del viure: i els seus amics acos- , divagatòria , delirant , intu ma ven a fer a conformista i imperfectaTrafalgar Square en contra ment humana , de l'armamentisme i de la bomba nuclear, la figura del vell Bertie ens ~ pot servir d'entranyable orientació en aquests temps trasbalsats: "El mil lor moment va ser quan Bertrand Russell , petitet , com 1. Això de la ne\\' age pot arribar a fites si fos l'emperador dels fomolt originals. En un cartell postmodern llets, va tornar de la porta darrerament apareguI als USA s'hi pot del Ministeri on havia clallegir: "Un llop mai no oblida el seu lloc en vat un missatge . Tenia l'ordre natural. Els europeus. si".

-1_,

el monogràfiC

Electricitat renovable a cada llar

Jordi Miralles President de la Fundació Terra El So l és la font bàsica del vent per bombejar aigua d'energi a del planeta. La imatge amb els coneguts molins de del nostre planeta és el resultat vent. . del procés de la fotosíntesi , amb Quan endol lem un apare ll al el qual es converteix l'e nergia corrent elèctric, o premem de la radiació solar en energia l'interruptor de la llum , deixem química. L'energia del sol perque flu eixi per casa nostra electricitat. El corrent d'electrons és met l'assi milació del carboni en les plantes verdes que produe ila suma de tota l'e lectricitat gexen oxigen i mantenen el planenerada per diversos mitjans i ta viu. Tanmateix , només un volcada a la xarxa de distribució 0,6% de tota l'energia que ens a través de la qual ens arriba a envia el Sol es transforma en el casa nostra. A Cata lunya el que es coneix com a energia primària .

78% de l'electricitat és d'orig en nuclear Una font d'energia és renovab le quan esi la resta es genera amb cent rals tèrmidevé inesgotable encara que sigui interques cremant fu el i desembassant aigua de grans preses hidràu liques. Les enermitent, com és el cas del Sol, que tot i que durant la nit no està disponible, cada gies renovables, com ara el ven t i el sol , dia llu eix i qu e, a amb prou feines més , el seu aprofitaaporten el 2% de Els usuaris l'electric itat consumiment no suposa un a d'electricitat verda alteració greu per a da. La certesa és pressionen des del seu poder que per cada kw l'entorn . Les fonts de consum d'energia renovable d'electricitat que consón: el vent, el movisumim , o bé enviem ment de les ones i les marees, el desnitones de gasos carbònics a l'atmosfera , o vell de l'aigua dels riu s, la radiació solar, bé incrementem el potencial de con tamiel calor del subsòl terrestre i l'energia nació radi oacti va . D'altra banda, en aquests moments, el nostre país ja s' ha acumulada en els éssers vius o biomassa. Cadascuna d'aq uestes fon ts d'enerapartat substancialment de comp romisos gia precisa d'una tecnologia adient per intern ac ionals com el protocol de Kioto poder-n e captar el seu potencial i aprofiper redu ir les emiss ions tòxiques a l'attar-lo per a les activitats humanes. mosfera i que, a més , són responsab les Probablement, una de les energies renode l'efecte hivernacle. Davant d'aquestes vables més antigues hagi estat la força real itats la Uni ó Eu ropea va establir el del vent i la calor del So l. L'aprofitament concepte de l'electricitat verda per desen-

33 13

14

vol upar el creixem ent de les fonts d'enerhan fet ca mpanyes milionàries sob re l'electricitat verd a per capta r incauts que gia renovable mercès a la participació del consum idor. Ras i curt, el concepte paguin més . En definitiva, han vist en aquest producte una forma fàcil per fid'electricitat verda no és altre que el nançar les inversions en ene rgies renovad'una etiq ueta ecològica qu e ce rtifi ca que un determinat nombre de kw útils pe r ser bl es sense un comprom is concret. consumits s'han gene rat amb sistemes A l'Estat espanyol només una petita renovabl es que no provoquen emissions compa nyia , Electra Nort e (www.electranort e.es) , ubicada al pri ncipat d'Astúries, a l'atmosfera , com poden se r parcs eòlics, centrals sola rs, mité com a objecti u ún ic come rcialitza r electrici tat ni hidràu liques , etc.

No hi ha millor verd a per tota la geog raLògicament, en la xarxa proposta ecològica fia ibèrica i inverti r en elèctrica ara mateix els que l'estalvi noves instal·lacions rekw ve rd s són minoritaris novables, especialment , perquè no hi ha deman parcs eòlics i centrals solars. Lòg icamen t, da. Tanmateix, per cada client que no desti na les desenes de milions d'eus'apunta a consu mir kw ve rd s vol dir que ros en publicitat que a finals del 2003 van s'han d'aboca r, i alhora que se n'han de retirar dels "contaminants". En un ideal, dedicar Iberd rola o Endesa. A principis del 2004 Iberdrola havia aconseguit uns molts usuari s d'electricitat verda estarien 2.500 clie nts amb contracte d'energ ia press ionant positi va ment des del poder ve rd a mentre que Electra Norte amb prou quotidià de ser consum idors d'electricitat. feines superava els 250. Apostar per Per cada llar que s'apunta a l'electricil'electrici tat verda pagant una miq ueta tat verd a hi ha entre 2.000 i 5.000 més en el rebut fin al és una form a senzikwh/any contaminants que les compalla de contribuir a un fut ur més sostenible. nyies d'e lectri ctat bruta han de retirar de En el futur, també hauríem de començar la xarxa. En definitiva, amb el nostre consum anual podem, pel sol fet de contraca pensa r a que les cobert es o teu lades de casa nostra deixessin de ser supe rfítar electri citat verd a contribuir a l'estalvi cies per insolar-se i es converti ssin en d'entre 500 i 1.250 kg de gasos carb òcaptadors d'energia so lar per estalviar nics/any. Cada català contribu eix entre 4 energia. No hi ha millor proposta ecològii 6 tones de gasos ca rb òn ics/any. Per ca que l'estalvi i no hi ha millor estratègia tant, apu ntar-se a l'electricitat verda és neta que no haver de produi r energia inuna fo rm a senzilla, que té un sObrecost, necessà ria. Les nost res llars, haurien de en aquests moments, no superi or al 5% se r esta lviado res d'energ ia. Per això, anual, però que, en contraparti da , és el quan comprem un pis o un habitatge haumillor gest ambiental que podem fer pe r riem de ser molt selecgarantir un futur més salutius i rebutjar les dable a les futures gepromocion s en neracions. Les grans què l'estalvi companyies elèctriques d'ene rgia i les també s'han apuntat a energies reno v a ~ ofe rir electricitat verda bles no hi són als seus clients. presents Iberdrola i Endesa

••

el monogràfi C

La biblioteca alliberada www.bookcrossing.com

Ferran Escoda Periodista qualsevol altre lloc públic i així Quan era un infant xafarder anar fent una cadena de lectors . m'e nfilava a la biblioteca de caA Barcelona hi ha llibres en un sa i bu scava un ll ibre segons emprovador del Zara , als forats l'efecte o la por que em fes el tídels arbres, cabines telefònitol, encara que també el tacte ques, bars , bancs d'una plaça, de l'enquadernació podia decancaixers automàtics, parades de tar la tria. llavors, quan ob ria metro , i fin s n'hi ha hagut a l'esl'exemplar esco ll it em trobava a cultura d'un llibre -Joan Brossales primeres pàgines amb allò que hi ha a la Gran Vi a/Passeig del "copyright" i que llavors s'imde Gràcia. primia posant "és propietat". Allò La biblioteca "book cro sser" va em semblava una crida a comcanviant , els llibres no tarden pletar la frase i m'apressava a massa dies a caure a mans d'un altre agafar un llapi s i afeg ir-hi el meu nom . "caçall ibres" o d'un futur practica nt (els lliM'imaginava que aquell llibre era orfe de bres porten una etiqueta explicativa) o propietari i em sentia obligat a resoldreho. La infantesa té un emprenyador sentit d'algú que no entengui res de res i, amb sort, es ll egeixi el llibre, o si no , al co ve de la propietat.

Entre els nous costums que està afade la paperassa. Calcu la l'editor de la pàvorint lntern et hi ha el "book crossing", un gina web que un vint per cent dels llibres lloc, un web, que promou l'intercanvi de es reg istren com a trobats per un altre llibres i l'abolició de la propietat ll ibresca . "book crosser", és clar que hi ha la possiLa capacitat de comunicació que genera bilitat qu e un llibre "ressuci ti" al cap d'uns anys, si enca ra existe ilnternet, està propiciant xen aquests llibres una revolució qu e té Agafar un llibre corredors (caldrà veuepisodis que , a més de i deixar-lo re com envelleix divertits, són pràctics. en qualsevol indret públic lnternet). com aquest. El "book Enca ra que malgrat crossing" és un nou l'altruïsme de la proposta, l'organitzador ve rb inventat a través d'un web. Es tracta del web , on hi su rt retratat a l'ameri cana , d'agafar un ll ibre i deixar-lo en qualsevol amb dona i fills , no se n'està d'obrir paraindret públic de la ciutat , després donarne notícia a través de la web , on es trodeta i vendre'ns samarretes, gorres , etiquetes per "alliberar" llibres , imants per a ben els títols dels llibres i els llocs on la nevera o qualsevol altre fòtil d'aquests són. La cosa és que després de llegir- lo que anomenen "merchandasi ng" , també s'ha de torn ar a deixar al ca rrer o en

33 15

16

accepta donacions per mantenir la barrafectura de Via Laietana , llocs públics tots ca virtual. Tot plegat, envoltat més aviat dos, però d'accés emprenyador, perquè el bon "book crosser" no ha de tenir fronde la ideologia del "tu vols, tu pots" que de consideracions socialitzants sobre la tere s. La tossuderia "book crosser" es propi etat i l'intercanvi (se r d'esquerres és manifesta amb les tres erres: "Read , un esport d'ave ntura?) .

Register. Release" (Ll egeix . Registra'l.

Allibera'I).

Sempre hi ha hagut una mica de "book crossing" incontrolat amb els llibres Un matí de diumenge caminava mig deixats i que mai no torn en i que potser perdut per Londres , quan , tot d'una, em ja han passat a una altra vaig trobar amb una llibremà. Però aquesta modal itat ria de ve ll , tancada, és clar, Potser alliberar més sistemàtica i voluntària però amb unes prestatgeun llibre comença a ten ir força pracries plenes de llibres al carsigui llegir-lo ticants : dos-cents mil memrer i una senyora gran que regirava entre els volums. bres i vuit-cents mil llibres circulant pel món. Hi ha "book crosse rs" A l'aparador hi havia un cartell que deia: actius que porten un diari de lectu re s i "Quan la llibreria és oberta el preu dels d'incidències en la caça del llibre , també llibres és el que hi ha marcat" . La senyora va ac larir la meva perplexitat dient-me n'hi ha que demanen un títol concret o que, com que la llibreria era tancada , poque viatgen i van picant. Així s'ha creat dia agafar el què m'interessés. La meva una xarxa de lectors que es comunica , primera reacció fou la de pensar que els que s'explica. d'easy jet no em voldrien facturar tants lliLa humanitat, a la que pot. convoca bres, amb moble i tot. Però , un cop pasuna reunió . Total , que els practicants del sat el primer impuls , em vaig posar a fu"book crossing " es troben el segon dimarts de cada mes, suposo que per collejar i em vaig apropiar d'un parell de mentar lectures i potser per buscar idees llibres , agafats com un tresor civilitzat.

Potser el veritable all iberament d'un llibre sobre nous amagatalls. A mi , pe r exemsigui llegir- lo. I després sempre podem ple , m'agradaria "alliberar" un llibre al dit de l'estàtua de Co lom o al canó de la me- deixar-lo en un nou hàbitat, la biblioteca tra ll eta del policia de guàrdia de la preal carrer del "book crossing" • •

ci monogràfi C

Vehicles sostenibles

LaI; Roca Llicenciada en Ciències Ambientals da per l'enginyer Guy Nègre , la Juli Verne va imagi nar l'any Motor Development International 1863 el Paris del segle XX en (MOl) té a punt d'homologar els un relat situat al 1960. primers vehicles urbans amb un Malau radament, l'obra va quemotor el combustible del qual és dar inèdita i no es va descobrir l'aire comprimit. L'ai re comprimit fin s el 1986 en els arxius privats fa girar un pistó que alhora mou del seu editor amb una carta en la transmissió de les rodes . En la que aquest manifestava el el dipòsit d'aire comprimit a 300 seu refús a publicar-la. En ple bars de pressió hi ha l'energia segle XXI, aquesta obra conté per poder re córrer uns 200 km a detalls sobre la mobilitat a la velocitat de ci rcuit urbà. Aquest ciutat que ens podrien fer penvehicle ha generat prou expecsar. Per exemple , imagina que el transport públic està impulsat per aire tació perquè el sistema de franquicia a través del qual es come rcialitzarà hagi comprimit i rodes magnètiques . "Un tub estat adquirit per empresaris de 18 païvector, de vint centímetres de diàmetre i sos arreu del món . Si no hi ha més rede dos mil·límetres d'espessor, transcorria tot al llarg de la via entre els dos rials; tards les primeres unitats del cotxe d'aire comprimit sortiran al ca rrer a finals del allotjava un disc de ferro dolç que lliscava 2004. en el seu interior per Mentre, per reduir l'acció de l'aire comReduir la mobilitat, les emissions dels primit a moltes atamb un disseny més racional vehicles amb commosferes i subminisde la ciutat, i fer servir bustibles fòssi ls, els trat per la Societat transport públic de les Catacumbes fabricants estan estudiant diverses alde París. Aque st disc, empès a gran velocitat dins el tub, ternatives. Corn ara els motors elèctrics i els híbrids que combinen un motor elèccom la bala dins la sarbatana, arrossegatric amb un de gasolina. Aqu est és el cas va amb ell el primer vagó del tren . Però, del model Prius de Toyota que serà el ¿com es vinculava el vagó amb el disc vehicle oficial del Forum 2004. El s vehiisolat a l'interior del tub, si aquest darrer cles elèctrics , tot i les experi ències - n'hi no podia tenir cap comunicació amb l'exha alguns models al mercat- no han acaterior? Per la força electromagnètica." bat de quallar perquè necessiten un míEl cert és que la mobilitat basada en nim d'unes 4 hores per recarregar-se i la l'aire comprimit encara no està del tot reseva autonomia està limitada a uns 100 solta. Tot i així, l'empresa francesa crea-

33 17

18

km. Tot i així, per a molts desplaçaments i, en aquest cas, la solució és reduir la personals seria més que suficient. El promobilitat al màxim amb un disse ny més racional de les ciu tats on els llocs de treblema és que ca l tenir-los en un garatge per poder-los recarrega r directament de ball i d'habitatge no estan separats exla xarxa elèctrica. En canvi, les motocicessivament. El transport públic i molt escletes i les bicicletes elèctriques sembla pecialment el tren , el tramvia i el metro que pOden teni r una mica més de futur. ben segu r continuaran liderant durant En aquest cas, pèrgoles amb plaques fo moltes dècades la mobilitat urbana. Cada tovoltaiques en els vegada que evitem aparcaments podrien el cotxe privat agafar El monopatí giroscòpic: submin istrar la recàrrei prenem un transport Bush va caure ga d'aquests vehicles col·lecti u estem con triquan el provava! buint a millorar el medi personals mentre estan estacionats. ambient. I quan combiNomés al Japó hi ha més de 200.000 binem aquest amb la bicicleta (la més idònia és la bicicleta plegable) llavors tenim cicletes elèctriq ues que ajuden al pedaleig i eviten suar i haver de fer esfo rç. un tàndem realment sostenible i ecològic.

Una altra de les tecnologies en experiPotser el futur de la mobilitat no estarà mentació és el motor impu lsat per cèl ·lufet de vehicles ni electromagnètics ni les de combustible d'hidrogen. d'aire comprimit sinó accionats per la Actualment, a Barcelona hi ha tres autoforça humana amb el suport d'un motor busos que fu ncionen amb hidrogen, el elèctric . qual acciona un motor elèctric. Els vehiSigui com sigui , mentre no assumim cles d'hidrogen no contaminen i es recoque cal reduir la mobil itat i el nombre de neixen perquè del tub d'escapament surt cotxes, qualsevol innovació pot ser benvin guda. La darre ra és el monopat i givapor d'a igua. Alguns experts han vist en aquesta tecno logia la que pot liderar el roscòpic e-zero amb el qua l el President cotxe del futu r. Tanmateix , les cèl·luBush va caure quan el provava ... Però el que cal que cailes de com bustible d'hidrogen són co mpl exes i requ ere ixen. tot i que en gui és la irracionalitat d'anar poca quantitat, plallençant any rere any milions de tones de diòxid de tí, u~ metall molt ~-;-.,. escas I car al nos......""''-...... tre planeta. Potse r, com passa amb moltes coses no hi ha millor solució que evitar el problema

?

ci monogl'àl'iC

Nous valors en l'alimentació

Ariadna F. Teixidor Experta en nutrició La despesa familiar durant univers químic d'alta toxici tat perquè les verdu res creixin ràpil'any 2003 dedicada a aliments , begudes i tabacs només va sudament i se nse imperfeccions ni atacs biològics. Per això , les posar un 20 ,55% del tota l del plantes transgè niques que incorconsum , mentre la resta de les despeses van acaparar les tres poren un insecticida en els seus gens no semblen inquietar a la quartes parts de l'economia familiar. En el tercer trimestre , el majoria i triomfen pels guanys consum d'aliments fou tan sols que donen , si més no ara que estan en promoció . de 38 t ,33 euros per persona Tenim la certe sa que el grau de contra els 1.473,4 euros per a béns i serveis . Definiti vament, desenvolupament de la condició humana està lligada al fet d'inl'alimentació , l'única acti vitat que corporar a l'alimentació carn cuita. Tenim condiciona la nostra vida , és a la que li dediquem menys recursos. Això , sense la certesa que l'ag ricultura ens va permeentrar a va lorar la qualitat del que ingerim tre reduir el nomadisme que era una de les principals causes de mortalitat. Tenim ni end insar-nos en la bromatologia ni la certesa que la qualitat dels aliments és en el vell adagi que es cria allò que es un element clau en la qualitat de la salut menja. de les persones. Tenim la certesa que Greixos insaturats. additius, productes carcinògens , disruptors hormonals, planomés l'ag ricultu ra ecològica pot reparar l'actual desgavell guicides , nitra ts, etc., són algu ns ambiental i social El futur de l'alimentació causat per l'agricul dels elements que passa per una reducció tu ra i la ramaderia quotidiana ment ens de la quantitat ingerida cada dia inte nsiva. Tenim la empassem amb certesa que en les gran alegria o, en tot cas, amb absoluta ind iferència i/o igdarreres dècades el graner de l món ha norància. El cultiu d'aliments s'ha converreduït la seva capacitat, així com el martit en una acti vitat no només perjudicial ge de segu retat per fer front a cataclismes meteorològ ics i no passa r gana. per al medi ambi ent, sinó també per a la Ten im la certesa que si els xi nesos incresalut dels humans. Volem menjar tot l'any menten la quantitat d'aliment al nivell que els mateixos prod uctes. No valorem que tenim els països occidentals, no hi ha aquest caprici inunda valls sence res amb mars de plàstic on es conreuen horta li sprou terra ni an imals per alimentar la resses amb els sistemes agressius. Tot un ta de la hu manitat.

33 19

20

Deixem-nos de romanços . La denúnEl futur de l'alimentació humana passa per una millora de la qualitat, per una recia publicada a la revista científica Nalure ducció de la quantitat ingerida cada dia sobre la problemàtica de qualitat alimentària dels salmons cultivats en piscii per un rigor ecològic en la seva producció. Aquesta realitat ja s'ha començat a facto ries. les vaques boges. la grip del posar en pràctica per les anomenades pollastre o les síndromes que encara escooperatives d'agricultura comunitària tan per descriure (com les que poden compartida . La base de l'agricultura coprovocar en uns anys la soja i el blat de munitària compartimoro transgènic que da (Community ens arriba en forma L'agricultura comunitària Shared Agriculture) de farines i produccompartida és una alternativa és prou senzilla: un tes elaborats) són ecològicament grup de persones només la punta de sana i socialment justa l'iceberg de l'esfonde ciutat decideix comprar, a la besdrament progressiu de la fortalesa física humana, per no vatreta, parts de la colli ta d'aliments ecològics d'un pagès. Normalment , aquest ti lorar que la qualitat de vida de les persopus d'agricul tura combina tres aspectes: nes depèn d'allò que ingerim. El futur de l'a limentació només pot ser viable si ens és ecològ icament sana, socialment justa gastem un 50% dels recursos en menjar (s'esforça per fomentar la confiança i per construir una "comunitat" socialment jusfresc, ecològic i saludable. AI capdavall . un no pot anar al cine, ni llegir, ni canviar ta) i demostra viabilitat econòm ica (té de vestuari si està malalL Encara són pomecanismes per garantir que els riscos ques, però hi ha persones amb síndroderivats dels conreus no els assumeixi el mes de sensibilització química que els pagès tot sol). En aquests deixa tan impedits com ho puguin fer almoments n'hi ha més tres malalties misterioses com la fibrod'un centenar a Europa. miàlgia. No esperem a alimentar-nos miAquestes organitzacions llor quan ja ens trobem malamenL permeten adqu irir els aliD'altra banda, les ofertes per ments directament dels adquirir aliments productors sense inbiològics , tot i ser termediaris i, fins escasses, no són i tol, amb un servei inexisten ts , domiciliari .

•

el monogràfiC

Per què cal usar GNU Linux?

Lluís Arias Informàtic desenvolupament de Linux perGNU Linux és un a adaptac ió què fos de lliu re accés , tant el d'UN IX per als ordinadors i386 i sistema operatiu en si, com el co mpatibles, o sigui per als coneguts PC clònics. UNI X és una codi font que el genera. GNU Li nux rea lment només és el nufam ilia de sistemes operatius cli del Sistema Operatiu . Però que es ca racteritza per les seun nucli no fa res tot sol. ves qualitats multiu suari , multi Necessitem programes per fer tasca i la gran estabilitat.

UN IX va permetre el desencoses. Hi ha milers i milers d'aplicacions programa des per a volupament d'Intern et i, gràcies Li nux i cada dia en surten més. a la xarxa , Li nux es va converti r La majoria d'aquestes aplicaen el projecte de programació cions segueixen el model de coopera tiva més gran de la programació de Lin ux. Centenars o mil ers història. Mil ers de programadors, dissenyadors, traductors, docu mentalisde programadors es coordin en per lnternet per crear una aplicació i aquesta tes, etc .. treballen de manera voluntària és revisable per qualsevo l altre usuari , amb un a idea fixa: que els usuaris del s fin s i tot podem participar en el seu dePC puguin disposar d'un sistema operatiu potent i lliure. I compte que dic lliure i no senvolu pament.

Hi ha moltes em preses que come rciagratis . Encara que Linux es pugui obteni r litzen distribucions Linux : Suse, Red Hal. de manera gratuïta, es permet la seva co mercialització. De Caldera, Mandrake i fet, algunes em prealtres. Però també Linux es va convertir ses comercialitzen n'hi ha moltes altres en el projecte de programació que són totalment Linux amb un paquet cooperativa més gran d'utilitats anomenat gratuïtes: Debian, de la història distribució.

Knoppix , Yellow Des que el 199 1, Dog , etc.

Com veiem, GNU Linux se'ns presenLinus Torvalds tingué la genial idea de crear Linu x, s'ha fet molt de cami. Linus ta de maneres molt diverses però, potser, Torvalds , encara avui, segueix treballan t un altre detall molt interessant de Linux voluntàriament per al projecte GNU és que s'ha portat a moltes altres arquitectures d'ordinador, no només als PC, Linux. Però seri a un error dir que Linux Per exemple , hi ha versions per a és només creació seva.

Macintosh , per a ordinadors de 8 bits, per Va ser una organització , la FSF (Free Software Foundation) qu i emparà el a organitzadores personals Palm o

33 21

V CERTAMEN DE CINEMA I VrDED CIUTAT DE SABADEll Sessions els dijous 5, Il. 19. 26 de febrer ¡ 4 de mar~ 27 de març, lliurament de premis

OROUESTRA SIMFÒNICA DEL VAll~S : CONCERT 6 Divendres 6 de febrer O'qanil2i1CIO, O'QUf5I1a 51'1110n ca Of' Valies ,AJun!amrnl tir MboMlel1

OJQan tzaclÓ: AQrupaclOf'ls ProIPSSiOIIèIls '''l'(Í$ Gir,1t ,4PHGj

NABUCCO, De Giuseppe Verdi Dimecres 25, divendres l1 i diumenge 29 de Il'brN

Ofq~nll!ariò ~"lIt~ tlt' I O~l'I'd de Sdb¡¡d~11

AIXÒ NO ES VIDA, T de Teatre Dissabte 6 I dlumen~e 7 de m~rç

ROGER MAS. dp DIssabte 1 de febrer

I HANSEl l GRETEl

ZONA ZERO Rosa Novell I Xavi Mira Dissabte 14¡ dIumenge 15 de febrer

Dissabte 13 de març I OROUESTR¡\ SIMFÒNICA

TRANSllVÀNIA 181 In memorla M.rt. Gal;n I N'slor Domènecll Dissabte 21de febrer

DEL VALLÈS: CONCERT 7 D I~ endres 19 al' març OfQiI'ltUCló OrcuP~'rd ~lrPtbmt~ llei ~a I~ I A_nla"'j>"' ,'1' 'a~,l ~el

JAUME SISA. EnSISA't DIvendres 5 de mar~

WIT, Rosa M, Sard~ Dimecres 311le març

UNA NIT QUALSEVOl. SUI Generis Divendres Il de març

OROUESTRA SIMFÒNICA DEL VAllÈS: CONCERT 8 D,~'endres 2 d'abril OIQan t¡aCIO ()r~up~tld SIl~'Ò~I¡d del ,'db A¡ .. clarl',en::e laN(\;'11

, ADN o DNI. Las Malquerldas Divendres 19 de mar~ US ROSAS DE PAPEl Pep Munní I SRvla Comes Dissabte 20 I diumel'qe 21 de març

MANON. De JuIes Massenel

40 ÒPTIC. De Javler Daulte DIvendres 2 d'abril

I

DANI NELlO. Estranyes sensacions DIssabte 3 d'abril

CoonIinadora!le Grups Ge MUsiu ~ SaIW<l~1 ¡ AJu, tamenl dt Sabfdtll Hi col tabora. Slla Seatt!p

CABO SAN ROOUE. En concert Oissabte 15 de malQ

PROJECTE JOVENTUT Companyia Nous Temps Divendres 4 de Juny

Centro Reglon.1 de Murel. e de Mauberme, 18 PEPE MAZA RRÓN I ANTQNIO HEREDIA, cantaores JOsE GABRIEL CALDERON, QUltarra DIvendres 20 de febrer lUC1ANO CARMONA I CARMEN CORPAS, canlaores Jost GABRIEl CALDERÓN, guitarra

!';;~~~r~deMUlc,a

A.unta'11rnt d~ S4b~~~ I

ORQUESTRÀ SIMFÒNICA DEL VUltS: CONCERT 9 Dlvl.'ndrl.'S 21dI.' lralg

Auditori de la Caixa de Sabadell

O q~,llil¡l';

OrQII~~I·a. "'lcnlC~ ~I!I ';oIllf~ j ~ ¡¡nld"'~ 'I ú@S,¡b.tC@

e den Font. I I AOUEST CONTE S'HA ACABAT Diumenge 25 d'abril LA PASTISSERA I ELS FOLLETS DllJf1ll'nlle 2 de ma:Q U llUNA, UN SOMNI DE DAlf DII,¡menQl' 16 de maig A LA RECERCA DEL DRAC MÀGIC DllJm~nqe 23 de ma'C)

CO MO EN US MEJORES FAMILIAS Blanca POltlllo I Javler Camara Dissabte 22 i ~Iumenoe 23 ¡le malQ

ASSUMPTA MATEU I FRANCISCO POYATO Dimecres 18 de tebrer . HESSI ENSEMBlE Dimecres 2~ de mllrç JOSEP MARIA AlM IRÓN Dimecres 14 d'al>nl

ot Sd~daell

CONCERT INAUGURAL VII CONCURS JAUME ARAGALL Dlumenqe 9 de I1IdlY Cel 12 dlll de m~!Q pro~es obertes a' p~ollc CONCERT FINAL VII CONCURS JAUME ARAGALL Diumenge 16 de malQ O'Qanil1d:lò r~II(t.wOJoan A aGa,

Or~illol( iÓ

DONDE HA8ITO. lJlacan Dissabte 24 d'abril

PECES CURTES + VIENE REGANDO flORES DESDE U HABANA A .

Gelabert'Azzopardl Divendres 21de maig

Ofljdn ~a{ o·,\m C~ Ut ¡ ÚI"r~

PAPARAZZl + REI SOUL + El S08RINO DEL DiABLO O ivend re~ 16 d'abril

i PAYO MAlO + PALABIU.S MAVORES + LOI, M".L ""~ Divendres 14 de malQ

AlEJANoRO Y AHA Gulllermo Toledo I Alberto SanJuan Olssabte 11 i diumenQe 18 d'abril

J

Olml'cres 26 I t1tvent1ll's 30 d danll e uml'nqe 2 CIe ma 9

) ASPIO + DR. P .. THE MOON MEN Divendres 26 de març

o

o.nOl

Iol

NIl. lu

I

InI ...,"

fotogràfic com el Gimp, programes de Pocket PG , per a videoconsoles Playstation 2, per a grans ordinadors missatgeria instantània com el Jabber, programes servidors de pàgines web com Silicon Graphics i un llarg etcètera . l'Apache , bases de dades com MySQL, Què és el que pot fer atractiu GNU programes científics, gestors d'informaUnux per a un usuari mitjà de PG ? ció, jocs, programes per reproduir mulDoncs podríem començar dient que timèdia, aplicacions de programació en GNU Unux és absolutament robust, és múltiples llenguatges, etc. Totes aquestes molt difícil veure un Sistema Operatiu aplicacions estan Unux "penjat" , a diconsiderades com feréncia de Hi ha dos models d'informàtica: les millors en el Windows , que fal la el model tancat de Microsoft seu camp. irrem eiablement i el model obert de Linux En canvi, Windows, pel disseny amb el no incorpora qual ha estat creat aquestes aplicacions i norm alment s'han i Microsoft no té intenció de solucionar de comprar a part , amb la qual cosa el aquest problema, per interessos bastant preu total s'incrementa dràsticament. obscurs.

Veiem clarament que tenim dos moUn altre aspecte important de GNU dels diferents d'entendre la informàtica.

Unux és la seguretat. Windows té coneD'una banda, està Microsoft i el model guts més de 60.000 virus diferents, els Mac en tenen menys de 100 i Unux, tancat. Aquesta empresa comercialitza un producte i l'usuari no té accés al codi aproximadament, 12, que, seguint unes del producte i se sotmet a un contracte regles molt bàsiques de treball ni tan sols se'ls pot denominar virus. Per tant , es pot d'ús, generalment , bastant abusiu . Amb això, l'usuari no sap realment si el proafirmar que Unux no té vi ru s.

En els Sistemes Operatius de la famíducte fa el que diu fer o no , però , per si de cas , no pot reclamar res a l'empresa. lia UN IX, com Unux, la seguretat és un Recentment s'ha comprovat que extra que ve de sèrie. A Windows, per Windows XP, l'última versió de Windows, veure quelcom de similar, necessitem treintercanvia in formació , fins a 18 maneres ballar amb les seves versions professiodiferents, amb ordinadors de Microsoft i nals NT, 2000 o XP Professional. De fet , tot això, de manera invisible per a l'usuala majoria dels ordinadors dedicats a serri . Es podria arribar a pensar que vir informació a lnternet (servidors) i en Microsoft està recopilant informació perels quals la seguretat és fonamental , essonal de manera il ·lega l. Però aquest no tan implementats sota Unux o qualsevol és l'únic exemple de pràctiques il·legals altra versió d'UNIX . Pocs servidors, i cao monopolistes de Microsoft. Tots sabem da cop menys. ho fan amb Windows. les diligències que Microsoft té obertes Un altre punt a favor de Unux és el als Estats Units per pràctiques monopopreu . Ja hem dit que Unux es pot adquirir listes clarament comprovades. Però poca de manera gratuïta. Però, fins i tot , si pagent coneix las estranyes relacions entre guem els 80 euros que val qualsevol disMicrosoft i el Govern dels EUA. I les intribució comercia l, trobarem que és molt fluencies que aquest està duent a terme més barat que la versió per a la llar de en altres països a favor de Microsoft i els Windows i moltíssim més barat que la seus productes i contra Linux . És de cadestinada a l'àmbit professional. A més , laix que Microsoft es lliurarà dels judicis qualsevol distribució de Linux ve acomque té pendents , ja sig ui per influències panyada de multitud d'aplicacions. Des polítiques o a base de talonari . Microsoft de suites ofimàtiques com ara rOpen ha aportat molts diners a la campanya OHice, navegadors d'Internet com el política del Sr. Bush.

Mozilla (Netscape), programes de retoc

33 23

24

L'altre model és el que lidera GNU Queda molt de cami per recórrer. Cal Linux i altres Sistemes Operatius, el momillorar alguns aspectes perquè l'usuari, del obert , en el qual qualsevol usuari pot sense excessius coneixemen ts informàaccedir al codi i revisar l'existència de tics, pugui acced ir-h i. I de fet hi ha molts portes del darrere, trampes o limitacions. plans. Per exemple, les distribucions acA més , podem adaptar Linux a les nostuals ens ofereixen una instal· lació senzitres necessitats, amb la qual cosa dispolla i automatitzada, respectant el que ja sem d'un Sistema Operatiu més fun cional tenim en el nostre pe (Windows, prograi eficaç. Un clar exem ple és el que ha mes i documents) i tot això, amb uns simportat a terme la ples clics de ratolL Junta d'Extremadura.

Aquestes facil itats Amb Linux tindrem Han adaptat una dissón les que acosten una relació menys estressant GNU Linux a l'usuari tribució de Linu x a les amb l'ordinador seves necessitats domèstic_ I com ha dit (Linex) que s'ha disLinus Torvalds recen ttribuït en totes les dependències de l'adment, 2004 serà l'any en el que Linux conquisti l'usuari d'esc ripto ri. Atès que ja ministració . Això ha fetque la Junta d' Extremadura , no només s' hagi estalviat ha conquerit els servidors, al ritme que va Linux, seg ur que si , milions d'e uros en llicències , sinó que també ha millorat la dotació en infraestructures d'ordinadors. Tot un exemple a seguir.

També és cert que Linux necessita un aprenentatge, perquè no estem acostumats a què el nostre PC pugui fer tan Aquestes adreces d'Internet os poden ajudar a en tendre un mica més Linux : tes coses. Linu x, com a descendent dels UNIX , és una miqueta més complicat http://www.caliu.info que altres Sistemes Operatius, però http://www.hispalinux.es en canvi, tindrem una relació més fructíhttp://www.linux.org fera i menys estressant amb el nostre http://es.gnu.org ordinador. http ://www.linux-es .org

•

la col·labol'aciÓ

El govern d'esquerres, una oportunitat d'innovació programàtica Francesc Trillas Economista qu e les responsabil itats i rols 1. Amb el nou govern catatas'hag in de barrejar (una cosa ha nista d'esquerres hi ha l'oportude ser el govern , una altra canitat de desenvolupar noves inidascun dels pa rtits, i una altra la ciatives en el terreny econòmic ciutadan ia i els moviments soi social. Ca l partir del reconeixe cials), però sí que el grau ment de la rique sa de les apord'obertura , de sinèrgies, de tacion s de les tres forces politicompli cita ts, ha de ser molt més ques que van signar l'acord elevat que en èpoques passatripartit de govern, i alhora des. Pasqual Maragall ho ha dit de la insufi ciència i a la vegada co rrectament: cal invertir més en complementarietat dels prog raidees i saber-les explicar. I jo mes dels tres partits. Hi ha molt afegiria : i a partir de les idees , de camí per recórrer junts, comi per la vàlua mateixa que tingu in les petint en excel-Iència però també idees al voltant del nou gove rn , mobilitcooperant , pel que fa a la innovaci ó prozar, i engrescar (i per això cal més i millor gramàtica . I precisament en el camí de organització , dels partits i de plataformes la inn ovació programàtica es poden socials). trobar elements engrescadors que portin 3. Intu eixo que els vents bufen a favor a projectes de mobilització, adhesió d'iniciatives innovadore s que s'enfrontin i participació. cara a cara als problemes rea ls, i no de2. Seria un error buscar elements de fugin les realitats compl exes. Hi ha promobilització deixant al govern , als que blemes que obligaran porten el dia a dia, tota la fein a d'elaboració. De fet , a prendre decis ions qu e Cal invertir més no satisfaran tothom . Per aq uest va ser un dels en idees i saber-les exemp le, en les relacions errors del PSO E en la seexplicar entre medi ambient, qualiva etapa de govern: sepatat de vida i desenvoluparar el relat del partit del ment econò mic. És difíci l fomentar una relat del govern. AI marge de la tasca no cultura del transport públic, promoure el sempre fàcil d'assignar de la millor man edesenvolupament de les infraestructures ra possible els recursos humans dels tres de ferrocarril , i al mateix temps voler fer partits en llocs de responsabilitat de gomés carre teres i defensar els treballadors vern , l'aventura col-lectiva de l'elabo ració de la indústria automobi lística . Però hi ha programàtica no ha de se r una feina exmarge per fer polítiques innovadores que clusiva del govern. Ni tan sols una feina canviïn la vida de les persones . Penso en exclusiva dels tres partits. Això no vol dir

33 25

Diputaci贸 Barcelona xarxa de municipis

iniciatives com la congestion tax de Ken on no només no hi hagi front eres físiques Livingstone , ben poc ortodoxa des del i paguem amb euros; on sigui absolutament indiferent co mprar un producte o un punt de vista de l'esquerra tradicional. Es tracta d'un peatge per a l'entrada de vehiservei a una empresa catalana o a una cles al centre de Londres , per reduir els emp resa escocesa, tant si ets a Barcelona , a Edimb urg o a Varsòvia) farà irrelleembussos i aconseguir fon s extra per finançar projectes públics. Aquesta iniciativant i innecessària l'existència del s estats va ha estat un gran èxit. Tony Blair ha més rancis com l'espanyol.

5. El nou govern de la Genera litat ha rectificat la seva animadversió anterior i ha readmè s Ken el Roig en el Partit de ser un ferm partidari de la politica de Labori sta, per iniciatidefensa de la comves co m la congestion petència i d'una reUna regulació competent tax i per haver tingut gulació competent dels segments de monopoli des del nivell auuna relació co nstructiva de les indústries de xarxa amb els sectors de netonòmic dels seggocis. Això no ha impements de monopoli dit a l'alcalde de Londres posar-se al danatural de les indústries de xarxa, vant de les manifestacions pacifistes La Generalitat i els ajuntaments s'han de i per una globalització alternativa que han fer càrrec de la política d'equi libris que tingut ll oc a Londres en els darrers anys, suposa fer possible en alguns seg men ts 4, La ca racte rística definitòri a de les dels sectors ene rgètics i de telecomunicacions (subm inistrament, generació) la esque rres ha de ser la defensa dels més dèbils, la lluita per la igualtat. Això s' ha compe tència perquè els preus siguin baiconcretat històricame nt en la defensa xos i hi hagi un millor servei , i alhora garantir les inversions que facin possible dels treballadors, Avui la idea de la defensa de ls treballadors s'ha d'enriquir que les in fraestructures i els serveis arripartint de la base de la necess itat no bin a tothom, Les declaracions inicials del només de millorar les condicions de treconseller Castells sobre la necessitat de ball estricte, que també , sinó les condicob rar per alguns serveis i no disminuir la cions de qualitat de vida de treballadors pressió fiscal marquen un cami a seguir i treballadores i de les seves famíli es, de real isme i, alhora , d'a mbició , Aix ò vol dir escoles bressol, seg uretat en La Generalitat ha de se r valenta i proel treball , fa cil itar mesures perqu è hi hagi moure amb responsabi litat i audàcia noempreses sò lides en un entorn institucioves politiques d'energies renovables i de nal propici en un context de mercats microgeneració d'e lectricitat. oberts i globalització, En aquest sentit , 6, S'ha de posar l'accent en les polítiles forces de l'esquerra han de fer seva ques que facilitin el crei xement sostenila defensa dels consumidors (les empreble. En ll enguatge d'econom istes , s'ha de ses també són consumidors; la majoria fe r complir el segon teorema de l'econod'empreses venen a altres empreses). mia del benestar: redistribuir i fer que els Fer-la seva i aconseguir que els horaris mercats fun cioni n condueix a solucions dels comerços s'adaptin als de les famíefi cients amb la distribució de la renda lies treballadores, que un treballador o que es desitgi. Dues grans prioritats hau una treballadora pugui trobar bones botirien de passa r per sobre d'a ltres: un mogues amb bons productes i bons serveis del de creixement sostenible basat en la a bon preu. El proteccionisme no benefi creació de valor afegit (educació, coneicia precisament els països petits en els xement , idiomes) i reforçar l'Estat de benestar perquè les families en la seva tota li seus intents per erosionar els estats centrali stes. Només una Catal un ya oberta , tat pugu in participar plenament en el plenament integrada a Europa (per tant, mercat de treball .

33 27

28

7. Hi ha molt bones intuïcions de les buscar un augment de l'oferta, una protres forces del tripartit català pel que fa a moció de la cultura del lloguer, una potent una nova cultura de l'aigua, i una nova promoció de pisos públics . cultura de la mobilitat, de la utilització del 9. El nou govern ha de ser radicalterritori , de la utilització de l'energia. ment transparent. Per exemple , s'hauria Simpatitzo més amb l'ecolog isme d'ICVde pode r despenjar d'Internet la metodoEuiA que no pas amb un cert protecciologia Cost-Benefici utilitzada pel govern nisme d'ERC . Però hi de la Generalitat en Promoció de la cultura ha elements molt inteles seves decisions ressants del nou disde lloguer i de pisos públics sobre les inversions curs d'ERC que popúbliques (de la maden donar lloc a iniciatives atraie nts, com teixa manera que ho fan els governs és el nacionalisme no identitari o l'inded'Au stràlia i Canadà , segons De Rus , pendentisme no nacionalista. Les noves Campos i Nombela en un llibre recent sointuïcions dels dirigents d'ERC també pobre economia del transport). El nou goden donar lloc a una Catalunya més vern ha de cercar fórmules per millorar oberta , on la qüestió de la sobi rania passi els incentius en el sector públic: el sector en realitat a ser irrellevant. El nou Estatut públic ha de ser eficaç i exemplar, i comha de di r clarament que volem una plementar-se millor amb el sector privat, Catalunya oberta , multicultural i plurilinincloent-hi el sector no lucratiu .

10. I és veri tat que Catalunya necessigüe. Només una Catalunya d'aquestes ca racte rístiques podrà ser una Catalunya ta més infraestructures per tal de ser el econòmicament forta amb oportu nitats motor d'una gran euroregió. Però, en priper a tothom , amb un mercat labora l que mer lloc , sense carregar-se el pa isatge. funcioni i on sig ui difícil quedar-se a l'atu r. I en segon lloc, tenint en compte que a 8. El nou govern ha de cercar solupartir d'un cert nivell de desenvolupacions imaginatives i ambicioses al problement, les inversions en infraestructures fí ma de l'habitatge. No té sentit que l'Estat siques només tenen un efecte signifi ca tiu intervingu i en educac ió i sanitat i no ho sobre el creixement econòmic si van acompanyades d'altres canvis instituciofaci, o ho faci raquíticament, en un dret tan elemental com l'habitatge. S'ha de nals i en el sistema d'incentiu s ,

•

l'cntrcvistA

Oriol Illa President d'Acció Escolta de Catalunya

Jordi Serrana. Gemma Martin Espai de llibertat Oriol Illa ha estat president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (2001-2003).

Cofundador d 'Avalot i militant d 'ERC , és llicenciat en Ciències Politiques per la UAB. Va participar activament al Moviment per la Pau , antiga Associació d ' Objectors de Consciència .

- Ouè és Acció Escolta de Catalunya?

- Acció Escolta de Catalun ya constitueix una proposta d'educació en la ll ibertat des de l'Escoltisme; una escola de ciutadans actius , democràtica, oberta . progressista i ca talana .

Vol contribuir a la formació de ciutadans lliures i compromesos disposats a transformar la societat i construir un món millor i més just.

- Ouè representa Acció Esco/ta en el panorama catala?

- Més de 1500 infants i joves. al voltant de 300 caps i responsables associatius i 15 agrupaments, ubi cats , sobretot, a la ciutat de Barcelona i a ta primera corona , és a dir, l'àrea metropolitana , És una entitat petita , però que abasta tot el ventall d'edats en tots els ag rupaments. des dels castors, que tenen 6 anys, fin s als ròvers - el clan- que poden arribar fins els 20.

D'altra banda, Acció Escolta és una entitat molt jove que volem que. aixi com diem que l'Esco ltisme és un re flex de la societat, s'adapti també als canvis que s'hi produeixen. En el 1r Congrés que

hem fet a Vilanova i la GeltrLI s' ha tancat una etapa de fu sió entre dues entitats, cadascuna amb la seva personalitat (Ge rm anor Escolta de Catalunya i Scouts de Catalunya), i s'ha adoptat un discurs molt més renovat. Això vol dir replantejar el projecte educati u, el rol que juga l'Escoltisme avui a la societat , i quina és la proposta metodològica . I el Congrés ha suposat una revolució inlerna bastant important en l'Escoltisme català , perquè Acció Escolta presenta una proposta de renovació ideològica , i per això ens hem de definir com a progressistes o no. com entenem el fet espiritual. si som confessionals o laics. quina proposta fem a la societat: si té sentit que infants i joves facin servei a la soc ielat o parlem de transformaci ó social.

- Com valores el resul/at del Congrés en e/ que has estat escollit president ?

- Tenia un cert neguit. pel tet que plantejàvem i sotmetiem a debat elements que han estat molt claus en el moviment escolta , però crec que hi ha hagut una resposta molt bona , am b molt debat , il·lu-

33 29

"

.

:J!:JIY!:JJJ

<> A

N ENTORN, sccl es una ~iaalwa d'espiat, constituïda com a cooperativa nnla de !rebati

associat I consumidofS que realilla serveis soclOeduC.1tius per als seus associats' tercers ell general.

Iniciativa d'esplac

ENTORN ne.1 en el SI d'EsplaiS Catalans, amb

~

nom d'ESPLA SHI cap a l'.ny 1988.

AI cap de 4 anys es constitueix com a cooperativa per IaI de diferenciat els servetS professIOnals I els voJunta/is de 1'8S~ciació.

manlenint la vinculaci6 a partir dels socis consumidors,

1. ASSMsoreu 'lOS, Per tolS aquells IHoJec tes professionals que puguem realiuar amb vosallres , 2. Participeu, FlKl,nos saber les vOS1fes propost es de serveis. millores en els que ,ealitzem, necessiI8tS....

3. Feu-nos BUmr els vostres cunfc:ukms per poder vos ofem !reballo

El 1993 es fusiona amb AR EC, cooperat iva de similars objectius lomada Irllle espl.is de Badalofla, adoptant definitivament el nom d'ENTORN, sec!.

OEMOCRAnCA li ""tri 'ocxió toOpII'.11YI es pas. Itt menifesl en d'un ple untlf.9U' lIs br;tM democritits lIriI li peniclpKi6 de 1011 els soc:iL

do'"

CATALANA TtllltJtIIIm 1* • IOlS lis tlUlldll'll d. C.lllunv_ du da l' In,l.mant luu l d.1I naSll.1 ..,uls I I. IItrrl1Jhud6 cuhur.1 qUIl " is ¡:wbpil.

INNOVADORA

que.,

RHOIem UNIIYIn*n Iu nKHlllIlI tam'IS ~ KtUliitlanl p«mIlWIll!18I\l .S flCUflOS edlJC.ll l.-JS I ~ ... U.11Ul.

s.oaoIt9ts

EXPERTA

Amb l', ylll de ne de 10 in'f5d'el~ us olllOm SolUCioni contrlSudu Bn 'C tl~ IUU on 10m BSCM!Cl.blel.

PROGRESSISTA POlln. la ,"iCI I~ 1 IfT1pflun.1 un Idlln QUI 1111 Idenllflc, .mb el Movlmenl l.lc t PIOllllu.s'a,

EFICIENT Ens dotem d'Ull' Ofllll'lllllCi6 .Utuchll'ld. i prolasional per garantir 11 soIrintiIlWs ntstrlS

MnelL

ENTORN , sccl

Avinyó, 44 , 2n , 08002 Barcelona ~~~7::3¡a T. 1. 93 302 6 1 62 · Fo. 93 301969

sió, amb més unió de la que ens esperàcop acabada la seva etapa de formació, vem. N'hem sortit molt re forçats: ara tevulguin esdevenir caps . Tot això s'apronim un projecte educatiu que abans no varà el juny d'aquest any. Hi haurà unes teniem con figu rat del tot, amb unes guies de treball per a les diferents unitats, ponències aprovades, amb una manera per franges d'edat (dels 6 als 20 anys) , renovada d'entendre l'Escoltisme , i amb potenciant el treball en equip. Els compoganes de créixer, d'arriscar com a entitat. nents simbòlics escoltes ens fan més fàN'estic molt satisfet , perquè s'ha vist que cil identificar això : dins el grup dels petits, l'associació i els agrupaments escoltes els castors, per exemple, les comuni tats o equips són les llúdrigues , i es tracta - que n'hi ha de prou grans , amb més de cent infants i joves en algun cas- van pel qu e els infants fan treballs amb altres i mateix camí. S'hi ha escu llen ells mateixos viscut un ambient formiun determinat projecte .

Un Escoltisme renovat , Per als més grans, els dable. Només han marlaic i progressista xat tres agrupaments pioners, l'empresa (en el que no compartien el sentit d'un objectiu) és , per exemple , un projecte d'i ntercanvi inprojecte majoritari d'Acció Escolta. I això ni s'ha d'amagar ni és negatiu, perquè vol ternacional , de reconstrucció d'un aldir que ens creiem la direcció cap a la berg,. .. La formació és contínua, adaptant qual tendim. el mètode al treball en petites comunitats i mantenint el moll de l'os escolta : la pro- Què ens dius de la ponència O del mesa -un compromís lliure i personal de l'infant o jove- i la llei - un ideari Congrés?

- Es tracta de l'apropament al Moviment compartit.

Laic i Progressista - l'MLP-, perquè ens semblava que podíem compartir aquest - Com s'organitza Acció Escolta de mateix espai i adquirir el compromís d'in Catalunya ? tegrar-nos-hi , tant per l'ideari com per la - La Junta permanent és l'organisme de concepció associativa que defensa. No direcció de l'associació. Els equips assovolem estar-ne al marge com a entitat ciatius són responsables de cadascun i pensem que aquest compromís pot serdels àmbits de la Junta -pedagògic (en vir, també, per enfortir Acció Escolta què hi ha els responsables de cada brani l'Escoltisme a Catalunya. Es un dels teca), exterior, terri torial , i de gestió- i són mes que van generar més debat i es va formats per caps. El Consell Nacional el concloure que la Junta rebia el mandat composen els equips associatiu s i la d'a propar-se a l'MLP i d'anar trobant-hi Junta permanent. I els Conse ll s d'agrupacomplicitats. ments són la direcció de cada unitat, formats pel cap i el segon de cada agrupa- Explica 'ns una mica el programa edument. Hi ha una Assemblea un cop a l'any, a la que hi poden assistir tots els catiu en el que esteu treballan/.

- Hem decidit renovar el programa educaps escoltes. catiu i actualitzar- lo, obrint aquest debat i posant-lo a l'abast de cadascuna de les - Què és la Federació ASDE? unitats i les branques que les agrupen .

- Acció Escolta de Catalunya és una asDe fet , és una demanda de ls caps , que sociació sobirana que està federada a nies discuteix a les diferents unitats i branvell estatal amb ASDE , amb la que hi ha una coordinació orgànica. Internacional ques. Es discuteix absolutament tot i es vol que hi pugui haver instruments útils ment. les federacions escoltes reconeguper a l'autoformació d'infants i joves, com des són de caràcter estatal, amb l'excepara sis guies que serviran per als que, un ció de la Federa ció d'Escoltisme i

33 31

Guiatge de Catalunya , de la que en formarem part en un termini breu, segons els acords internacionals. D'altra banda, la FCEG s'integra a la Federació d'Escoltisme a Espanya . El que és important és que hi hagi una entitat escolta i catalana que estigui reconeguda internacionalment, perquè l'Escoltisme català té trets diferencial s i, a partir d'aquí, és imprescindible tenir relacions de caràcter internacional , sense que això impedeixi establir vincles federal s.

32

sa, i això fa que el Vaticà s'hi oposi en molts països ... Tot i que, després. pugui haver semblat que l'Escoltisme queia sota hegemonies confessionals ...

- Totes les escoles de lIiurepensament, com la maçoneria o l'Escoltisme , semp re han estat atacades per determinades formes de pensament uniformista. És comprensible que determinats corrents catòlics , conservadors o neoliberals vegin una amenaça en qualsevol mena de Iliurepensa ment. Sempre Els poderosos sempre s'oposen veuran amb mals ulls qualsevol esa l'acció educativa - S'ha acusat el mèco la de formació lIiurepensadora tode escolta de ser de ciutadans Iliumolt militaritzat... res i d'esperit crí tic - Aquest és un tòpic que s'arrossega amb el se u entorn , i aquest és un objecpels origens de l'Escoltisme i per la pertiu de l'Escoltisme, ja que això amenaça cepció que el moviment és uniforme ... És determinades formes de poder de la soclar, Robert Baden-Powell , el fundador, cietat. En aquest cas, l'Escoltisme, com era militar, però un militar que , havent la maçoneria , és una escola de formació viscut les guerres , va creure que l'Escold'individus lliures . Això espanta als podetisme podia servir per educar ciutadans rosos , als autoritaris , als dogmàtics. No els convé que els nanos i els joves, futur més lliures, per tal d'evitar, justament , les guerres . Això fou a principis de segle XX, de les nostres societats, demostrin capai aquest fet pot provocar que l'uniforme citat crítica , i això és justament el que nopugui semblar arcaic, però té a veure saltres volem fer. amb aquesta arrel. A part , l'Escoltisme és una organització mundial que aplega 30 - L'Escoltisme, com altres organitzacions, milions de persones i lògicament , té matité els seus propis elements rituals. Quin sos importants, la situació no és la mateiés el paper de la llei i de la promesa esxa a tot arreu. És cert que el programa colta ? educatiu pot ser diferent i no a tots els - Jo diria que més aviat són cerimòn ies països la visió social és tan progressista participatives en les quals el nano agafa com ho pot ser a Catalunya. un compromís públic, envers la seva comunitat. Es tracta - La gran paradod'assumir l'ideari xa, po/ser. és que comú de ser solil'Escoltisme neix dari amb els alde l'aplicació del tres, de respectar IIiurepensament al el medi , mitlleure, amb un jançant uns lemes gran encert: inveno fórmu les que ta l'educació en el ajuden el nen en lleure, de lorma el seu procés de explícita. Ho la, en formació . Pot part, a partir de la semblar, de vegainfluéncia de la des, desfasat, maçoneria angleperquè està molt

estigmatitzat qualsevol acte cerimonial i públic, però en una societat com l'actual és més necessa ri que mai. Quan es parla de valors el que s'està dient és que falta compromís enve rs la col·lectivitat i ens interessa formar ciutadan s que hi estiguin implica ts. També pot servi r l'exemple dels representants públics quan prometen els càrrecs.

l'associació, i els distintius amb el país , el moviment escolta , el teu petit grup ... Això també passa en molts àmbits de la nostra vida: els advocats porten una toga, els futbolistes la seva samarreta per diferenciar-l os de l'equip con trari .. . Els castellers, els diables , també duen aquests elements d'identificació, però no hi ha la tradició ni els tòpics que recauen sobre Volem formar futurs ciutadans - Doncs és com l'exl'Escoltisme. Ara, amb esperit crític pressió pública d'un això està obert: si sentiment personal convé ca nviar algun que es vol fer palès element d'identificaals amics, a la fam ília .. . Tothom fa certs ció , substituir la cami sa per un jersei, per tipus de rituals, als aniversaris, a les fesexemple, se'n pot parlar, perquè no es tes, als congressos dels partits quan es tracta de cap uniformitat imposada i inacanten alguns Ilimnes ... Quan es renunmovible , sinó d'una eina . Sí que és cert cia a això, es deixa el cerimonial només que hi ha agrupaments que provenen en mans dels poderosos, com si no hi d'una tradició més clàssica i porten més pogués haver rituals laics, amb les dificuleines d'identificació, i d'altres que no en tats que això ha comportat, de vegades, porten. Un vestit escolta, com a tal , no hi en els casaments civils, per exemple, per és. Pantalons igua ls gai rebé ja no se'n fer-ho amb dignitat, poesia i alegria. porten , ni capella boina ... Tu pots ana r - D'acord . A més, em sembla que no sevestit com vulguis, perquè una cosa és la ria bo renunciar a aquells compon ents teva indum entària i una altra aquestes eique et donen una identitat, per molt que nes d'identificació , que ens sembla que el ritu al pugui mod ificar-se i ser adaptable són útils. No se mpre anem amb la camia la circumstància . sa i el fulard, de vegades no els portem .

En aquest se ntit , tenim una eina que ens El dia que això deixi de se r útil no tindrà identifica -<1ue també està en discussiócap se ntit portar-ne . In sisteixo que no es que és un fulard i una catracta d'uniformitat. Les misa , no pas un uniforcolles caste ll eres me, que voldria dir que s'identifiquen pels cotots estem uniformats i lors de la seva colla , això no és aix í, perquè i en l'Escoltisme passa som plurals i diversos. el mateix. Potser sí L'objectiu no és pas uni que el veritable uniforformar, en el se ntit clàsme és el de la roba de sic del terme, sinó iguacada dia , el de les molar, evitar les diferències des "neohippies" que econòmiques , socials. molts joves porten i D'altra banda, és un insqu e els fan semblar trument pe rqu è l'infant o tots idèntics ... jove , amb el fulard i la cami sa , s'identifiqui com a - Robert Baden-Powe/l escolta. El ful ard t'identifi ho jus tifica des del ca com a agrupament, i sentit comú, en funció es fa servir per jugar, i la de l'activitat que s'hagi camisa t'identifica amb de fer, però, és clar, ho

33 33

Si no rt'cicléuim cada vt'gada hi hauria més escombrarles als abocadors I s'haurien de fer més abocadors I allò la es veu que no pot ser.

AI principi és una mica pesat lenlr

tants cubells diferents per cada cosa, perb jo pen so que gracln a això estem proteQlnt el medi ambien!.

Jo trobo que rock lar està molt Tu no?

~.

fa des de la seva època ...

- I per això l'uniforme és arcaic vist amb ulls d'avui , com ho seria la indumentària civil quotidiana de principi s de segle ..

conviuen dos mètodes, el de l'esplai i l'Escoltisme, peró, en el fons, potser hi ha més semblances que diferències ...

- Jo crec que no hi ha diferències importants per l'objectiu educatiu que perse- En la proposta escolta. l'assumpció de gueixen . A Catalunya comparteixen moltíssimes més coses que no pas allò que responsabilitats es realitza per etapes, per temps que es porta en una determiels pot separar: la història, la base assonada unitat? ciativa , la concepció voluntària i gratuïta de la tasca educati va, el - No, això ha canviat.

No és per veterania, ni treball en petits grups.

Som hereus per capacitat , sinó que L'única diferència és l'ús de la tradició ciutadana els mateixos infants i jode determinats instrudel republicanisme ves escullen els responments i de mètode , però sables i portaveus del l'essencial és molt sempetit grup , és a dir, és més aviat per voblant , malgrat els tòpics. luntat lliure i "popular" . Infants i joves de cada equip - A part, els qui han engegat els moviments d'esplai han sorgit de identifiquen els qui creuen que han d'assumir responsabilitats en cada comunitat. l'Escoltisme ..

- Per això no té massa sentit que es Això fa que l'equip sigui molt més eficaç i és més democràtic perquè així aprenen qüestionin mútuament. Es tracta de matisos necessaris , normals dins la diversitat a repartir-se tasques. Aix ò és més clar i més evident a mesura que es fan grans ... de les tasques educatives. Per als proEn aquestes comuni tats s'integren tots i fans , us asseguro que, moltes vegades , comparteixen l'espai , afavorint la integraés molt difícil distingir què és una cosa ció de tots els infants i joves , encara que i què és una altra , Si mirem el projecte educatiu d'Esplac i Acció Escolta de tinguin ritmes diferents de socialització.

Un cap escolta és un educador, és una Catalunya no trobarem moltes diferències persona que ha acabat la seva etapa de des del punt de vista ideològic, seg uraformació per poder exercir la tasca edument si que les trobarem en el mètode cativa . Són com monitors: adu lts que poremprat , i això ja és bo , perquè en definititen un grup d'i nfants i joves. Entre caps va el que volem és contribui r a l'autoformació d'infants i laves amb uns valors no l1i l1a jerarquia. Els mateixos caps escullen la franja d'edat a la que es volen comuns . dedicar. El cap d'agrupame nt és el res- En l'a rticle que es va publicar a IAvui ponsable i coordinador de l'entitat... Això (10/01104) us declaràveu I¡ereus dels sí que moltes vegades no s'escu ll , si nó que es fa per elimi nació: com que requeJovestels de Catalunya que havien sortit reix molta dedicació , ho és qui ho vol ser, del CADCI ... Això és molt nou, en el nostre panorama, que algú es reclami qui té el temps i la il·lusió per dedicars'hi. El Consell d'agrupament és l'òrgan d'aquesta tradició .. que governa l'agrupament , d'aquí surt el - Això és, també , fruit de la reflexi ó del 1r cap de l'agrupament que, lògicament, és, Congrés. Quan definim el nostre ideari sovint , una de les persones amb més exi mirem la nostra història ens trobem amb periència . Tot i que el funcionament és Batista i Roca ... Hi ha , en la nostra històassembleari, també hi ha adjunts d'ag ru ria , moltes etapes no prou explicades. pament que , sovint , ajuden a la coordinaL'Escoltisme neix el 1907 a Anglaterra i ens vam preguntar què passava fins ció quotidiana de l'agrupament. que el moviment arriba al nostre país de - En l'associacionisme educatiu, doncs,

33 35

36

- Qué esperes d'aquest procés d'apropala mà de Josep Maria Batista i Roca el 1927. Hi ha uns precedents arrelats en ment d'Acció Escolta de Catalunya a els moviments cívico-culturals que el l'MLP? CADC I (Centre Autonomista de - Personalment hi estic molt il·lusionat.

Depen dents del Comerç i de la Indústria) Em sembla que l'MLP representa perfectament el que és el teixit associatiu a representa a Catalunya. Així, l'any 1913 es creen dues menes Catalunya. D'alguna d'agrupaments, de la manera , apropar-se a Monitors i caps escoltes l'MLP dóna validesa a mà del CADCI , am b donen sentit tot allò que s'ha estat una voluntat molt clara a la tasca educativa d'afirmació nacional discutint , i això és més catalana , molt arrelada clar i més fàcil desp rés en la tradició progressista dels ateneus, del 1r Congrés. Ser part de l'MLP dóna més sentit a tot allò que proposem: es en el concepte de ciutadania del republitracta de fer les coses sabent perquè les canisme . Ens sembla que això havíem de reivindicar-ho i que represen ta el que vol fem , dins un teixit més ampli i en relació ser avui Acció Escolta de Catalunya. amb tot un conjunt de praxis ideològiques Encara que els Jovestels duressin poc i educatives . Tinc l'esperança que , d'aquí a poc temp s, Acci ó Escolta de Catalunya temps .. .Tampoc no va durar gaire la República cata lana, i no per això en reserà una peça activa a l'MLP. nunciarem a defensar el que va supo- Quin consell donaries a la gent jove sar... L'Esco ltisme que nosaltres representem vol sentir-se , també, part que fa esplai o que fa Escoltisme?

- Més que un consell , una demanda: d'aquesta aventura que van ser els que con tinuïn i que insisteixein en la tasJovestels de Catalunya . ca transformadora i educativa , perquè crec que és una de les potes fonamentals - A tu, personalment, qué t'ha aportat l'Escoltisme? de la cohesió de les nostres societats.

- És la meva experiència associativa més Cal una mica de paciència, perqu è la tasca que es fa és importantíssima , per molt important. I a mesu ra que passa el temps, te n'adones que ho és més. Jo recordo que es qüestioni , per interès , el fet que el meu cap d'agrupament em va educatiu . Qui dóna sentit a aquesta tasca, qui la fa possidir una vegada una d'aquelles coble, qui la vertebra , no és ses de les que te'n recordes seml'Admini stració , ni l'escola, ni pre: escolta per un dia, escolta per les grans federacions , són els sempre ... El sentit és que l'escolta no acaba la seva tasca quan s'amonitors i els caps esco ltes caba l'etapa formativa, sinó que s'ha de traslladar allò que s'ha après. És aquest el sentit de l'Escolti sme: ensenyar allò que tu has après.

l'apunT

Gabriel Alomar el precursor desconegut

Vicenç Molina Professor d'Ètica Empresarial Quan Joan Maragall va incomplet que , tant· en els aspectentar oposar-se públicament a tes polítics i socials com en els la condemna a mort de més fil osòfics i espirituals , considerava la vida com el bé a tracFrancesc Ferrer i Guàrdia , després dels fet s de la Setmana tar amb absoluta dignitat, amb Tràgica de juliol de 1909, Enric una visió còsmica que potser Prat de la Riba , cap de la Lliga avui consideraríem un tant Regionali sta , president de la orientalitzant , oposant-se a tota Diputació i director de La Veu mena de violència . Era, per tant , de Catalunya , li va impedir puun ferm publicista contrari a blicar La ciutat del perdó en l'existència de la pena de mort , en tots els casos , quan això no aquest diari , l'òrgan més prestigiós i difós de la burgesia conera gens habitual ni massa servadora catalana. Però un altre home admès pel sentiment popular, i un consde lletres i intel ·lectual políticament comtant crític implacable de qualsevol ús del terror com a mètode d'acció. Va aixecar promès, en Gabriel Alomar, sí va poder la veu, a més del cas Ferrer, quan van fer-ho a les pàgines de La Campana de Gràcia, un dels portaveus del republicaser assassinats Francesc Layret -amic i nisme catalanista popular. col·laborador polític seu-, Salvador Seguí I això que Gabriel Alomar poc havia -el noi del sucre- o el tinent Castillo Oust viscut les circumstàncies prèvies a abans de l'esclat de la guerra civil). Els aquells dies, per tal com havia estat a seus textos més combatius es van inclouMadrid , fent oposicions a càtedra d'instire en l'assaig que té per títol , justament , La pena de mort, presentat com a ponèntut que , de moment, va suspendre ...

A més de ser consicia en el Congrés de la Ll ibertat de 1912. derat catalanista (tot "¡Tiene vasta cultura, i ser mallorqui) i Havia nascut a pero vaya d'esquerres, el tribunal Mallorca el 7 d'octubre unas ideas peregrinas! " que el va rebutjar desde 1873 i la seva inprés que ell considerés fantesa va estar marhaver tingut molta sort amb el tema que li cada per la mort de la mare i els trasllats havia tocat -Carducci i D'Annunzio-, va del pare fora de l'illa , per motius professionals -era oficial administratiu de l'exèrcomen tar d'ell : "iTiene vasta cu ltura, pero cit- així com per la inquietud literària i vaya unas ideas peregrinas 1" .

Gabriel Alomar s'havia destacat , des l'esperit crític que se li van desvetll ar a l'Institut de Palma on va fer el batxillerat de ben jove, per defensar un humanisme

33 37

38

molt més famós Manifest Futurista de i on anys més tard seria professor.

Marinetti. Fins al 1919 alterna la càtedra A Barcelona es matricula a Dret i a Filosofia i Lletres el 1888 (s'estudiava amb la vida política i cultural barcelonina, col· laborant, amb Marcel·li Domingo i més de pressa -els pocs que ho podien Francesc Layret , a la fundació del Bloc fer- i l'ensenyament mitjà durava menys!), però la mort de son pare el va Republicà Autonomista i, amb els mateifer seguir com alumne lliure tan sols els xos més L1uis Companys, a la del Partit estudi s de Lletres , deixa nt els de Dret i Republicà Català, el 1917. Escollit diputal començant ben aviat a col· laborar en la per Barcelona el 1919, va ser durament atacat pels sectors més premsa de banda i banda del mar. A Mallorca conservadors de la soUn humanisme complet escriu a La Almudaina, cietat mallorquina , foren el qual la vida El Ideal, El Obrera tament impregnats d'un és el bé a tractar Balear, El Felanigense, ruralisme decadent amb absoluta dignitat i clerical que va prou Almanac de les Lletres, més enllà del tòpic litei, ja en temps de la rari i contra el qual Gabriel Alomar havia Repúbl ica, a El Dia. En el cas de Barcelona la seva feina periodistica es oposat un ideal estètic ciutadà, modern i regeneracionista que tenia punts evidesenvolupa, fonamentalment, a El Poble Català, diari que el dóna a conèixer en dents de contacte amb el modernisme l'ambi ent de l'esquerra catalana de l'èpocatalà però anticipava ja la idea urbana i civilista de la generació noucentista seca i en el que va col· laborar-hi més güent. Alomar no havia tingut massa matemps, lent servir, de vegades, el pseunies mai a denunciar aquell caràcter tandònim de "Fòsfor" . Però va escriure , també, a Ca talónia , L'Esquella de la Torratxa , cat i caciquil d'un cert regionalisme mallorquinista, al qual ell hi oposava l'esRevista Jurídica de Catalunya i, fins i tot, La Veu de Catalunya, i als diaris de perit d'un catalanisme obert, europeista , Madrid El Imparcial i El Liberal, ambdós segurament afrancesat i completament imbuït dels valors d'una ètica civil proconsiderats més o menys progressistes. gressista que - ja a la primera dècada del De 190 1 a 1909 va ser professo r auxiseg le XXI- identilicava amb una certa liar de l'Institut de Mallorca, on havia esBarcelona liberal i obrera . Però ningú no tudiat, i, després del primer "fracàs" , va obtenir la càtedra de l'Institut de Gijón el resta exempt de dèries espirituals que 1911, aconseguint el trasesdevenen , també , persollat a Figueres l'any senais ... Per això es va oposar, com a diputat, a la güent. Havia obtingui prèsubvenció estatal al viament un cert Diccionari del canonge reconeixement literari per Alcover, personatge clarala publicació del seu text ment identificat amb l'inteEl Futurisme, el 1905, que grisme més carca , amb la recull una conferència sesorpresa dels qui veien en va de l'any anterior, en el Gabriel Alomar un dels exque exposa un concepte de creació artistica i literàponents de la cultura cataria avantguardista , empellana de les Illes Balears i malgrat la validesa lintat d'un cert romanticisme i amb una cà rrega d'innogüística de l'obra . És clar vació i individualisme moque això no quedaria aixi ...

Perquè l'any següent. el dernitzador, quatre anys mateix canonge Alcover va abans de la publicació del

de la Lliga, i segueix en el de les classes aconseguir prou suport contra la idea de mitges o nacionalisme ... Jo veig el ca tala· la Diputació d'enca rreg ar a Gabriel Alom ar una Històri a de Mallorca, projecte nisme com una de les mil aspiracions de llibertat que falta per implantar a que , òbviament, no va poder se r dut a Espanya; però no ja com l'única d'elles," terme. És per això que havia publicat, també, Aquell 1920 va poder aconseguir el Catalanisme socialista, un recull d'assa· tra sllat a l'Institut de Mal lorca , on faria jos i conferències polítiques , i que el tro· classes de llatí i de literatura, establint bem, pocs mesos abans de la dictadura una bona relació personal amb un alum· de Primo de Rivera , en ne , Bartomeu la fundació de la Unió Rosselló· pòrcel, poso L'esperit obert, Socialista de teri orment poeta de europeu , il·lustrat, Catalu nya, amb Rafael considerable abast i d'una certa Barcelona del qual va pro logar la Campalans i Manuel liberal i obrera ...

Serra i Moret, partit del Imitació del foc l'any qual el mateix Gabriel 1938. El mateix Alomar era també un poeta reconeg ut Al omar va ser escollit president. AI llarg d'aquella època augmentaria el seu pres· - tot i que la seva obra no té l'interès de tigi , bàsicament per les seves col ,labora· la del seu antic alumne- amb una actitud que combinava un cert classicisme form al cions en la premsa liberal de Madrid, al mateix temps que el seu aïllament a amb una opció entre romàntica i simbolis· ta . La seva poesia es reuneix en La ca· Mallorca, on era qu an es va proclamar la República , Va ser escol lit diputat en les lumna de foc , del 191 1, prologada per eleccions legislatives de juny de l'any Santiago Rusiñol. En castellà va publicar diferents assajos literaris com Verba, del 1931 , per Barcelona -per la Un ió 1919, amb un pròleg d'Azorín i reflexions Socialista de Catalunya , coaligada amb l'Esquerra- i per Mallorca -per la polítiques i fi losòfi ques com La guerra a Conjunció Federal·Socialista-, renuncian t través de un alma, El fren te espiritual, La formación de sí mismo i La politica a l'acta de Barcelona i sent diputat per l'illa (evidentment, el sistema permetia idealista. presentar·se un mateix candidat en més Políticament con tinuava treballant per la modern ització de l'esquerra catalana, d'una ci rcumscripció, però no podia obte· amb una visió prou avançada i, de ben nir·se més d'una representació) . Va inter· venir en les Corts Constituents de la segu r, vinculada al seu plantejament futu· rista: "Jo em demano si és poss ible, avui , República, presidint la Comissió Perma· la constitució d'un nou partit en la política nent d'Instrucció Pública . En aquesta eta· de Catalu nya. Responc: un partit no s' im· pa ens trobem amb una aparent parado· provisa. Jo crec que el partit nou , en cas xa alomariana : la seva compl eta oposició de néixer, ha de ser un catalanisme a un projecte d'Estatut d'autonomia de obrer, un catalanisme de tercer moment, Mallorca ... perquè ell defensava l'absolu· ta ca talanitat de les Illes i la seva integra· completant l'escala de catalanismes que comença en el catalanisme dels rics, o ció en el marc de l'Estatut de Catalunya ,

33 39

40

i perquè, probablement, no li feia massa ta, malgrat que no pot reagrupar la seva família , que era a Mall orca, per anar-se'n gràcia la possibilitat que la futura autono-amb un fill i la dona d'aquest- a Egipte mia pogués se r governada per les teranyines clientelars i caciquils de la drecom a ministre plenipotenciari de la ta rural mallorquina. Per contra, ell prefeRepública, el juli ol de 1937. Evidentment, ria l'annexió al cosmopolitisme d'una perd el càrrec en acabar la guerra i no té Catalunya-ciutat... Una altra visió idealismés oportunitat que la de continuar a El ta, segurament, però molt anticipadora Caire , fent classes de lite ratura a la del futur.

Universitat de Gizeh i escrivint a Le Journal Entre 1932 i 1934 El somni, fou nomenat ambaixad 'Égypte, diari en el tan barceloní, dor a Roma i professor que va signar amb el d'una Catalunya-ciutat... de la nova Universitat pseudòn im Albert de Autònoma de Beaurocher, que els esBarcelona, però va optar per reincorpotudiosos interpreten com un gest d'irrevorar-se a l'e nsenyament secundari i tornar cable enyo rança envers l'illa de Mallorca (el perfil de les roques en la llunyania ... ). a l'Institut de Mallorca, després de fer un viatge a Itàlia l'any 1935, pensionat per la Gabriel Alomar s'extingeix , molt cansa t Junta per a l'Ampliació d'Estudis. tant físicament com espiritualment , com Molt poc temps desun personatge de l'Al exandria de Kavafis, el prés esclata la guerra civil i Gabriel Alomar, que 7 d'agost de 1941 , feroten aquell moment era a gement colpit per les conseqüències de la guerra Madrid , veu com s'enfonse n els seus somnis de d'Espanya i per la present civilitat democràtica , guerra mundial. Un moil·lustrada i pacífica . nument en record de Algun d'aquests ideals , Ferrer i Guàrd ia , causalmés de caràcter que no ment, no pas casualment , projecta ombra sobre la pas de convenciment, li impedeixen segui r el proseva tomba egípcia. És cés de la Unió Socialista hora de recordar el seu somni , que , cu ri osament , cap a la fu sió amb forces és tan barce loní. .. , d'origen comunista i op-

•

el documenT

Discurs als Francmaçons Jacques Chirac Paris, 23 de Juny de 2003 Jacques Chirac, president de la República Francesa , va rebre a l'Elisi els presidents -grans mestres, en la seva terminologia pròpia- de les organitzacions maçòniques de França, així com una representació de la resta d'Europa i d'Àfrica. Es commemorava el 275è aniversari de l'Orde maçònic a França i duran t tres dies les autoritats de la República van homenatjar aquesta institució que ha constituït i constitueix una excel·lent escola de ciutadania basada en el respecte radical del pluralisme i el conreu del lIiurepensament. La Gran Mestra de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, Ascensión Tejerina - veure Espai de llibertat núm. 25- va participar en el conjunt d'actes progra mats, per invitació d'Alain Bauer, president del Grand Orient de France, acompanyada dels professors Joan-Francesc Pont i Joan Ramon Rodoreda. Aquesta és la traducció literal del discurs del president Chirac.

Grans Mestres , Senyores i Senyors, Estic molt satisfet de rebre avui els re presentats d'una tradició filosòfi ca que ha contribuït de forma important, a França i al món, a l'elaboració i a la difusió de les idees republicanes.

Hi ha històries que contribueixen a forjar la història , esdeveniments que fan

avançar la causa de la lI ibertal.

La creació , l'any 1728, de la primera lògia francesa és un d'aquests fets.

Vostès han escollit celebrar de forma conjunta aquest esdevenimenl. I també han volgu t convidar a les maçoneries estrangeres. A totes i a tots els hi desitjo la benvinguda més calorosa.

En rebre'ls avui , desitjo rendir un homenatge al paper cívic de les seves societats de pensamenl. Un paper actiu de defensa i de reafirmació dels principis republicans , un paper de vigilància i de reflexió.

Aquest aniversari és també per a vostès l'ocasió d'exteriorit zar una idea justa de la francmaçoneria, més enl là dels clixés i de les idees preconcebudes .

Vostès inscriuen el seu compromís en l'herència de les llums. llums de la raó, de la tolerància i de la solidaritat humana, llums de la llibertat, la llibertat absoluta de consciència , la llibert at de dubtar, doncs el dubte és el motor del progrés.

Una llibertat ben resum ida en el tríptic: "provocar i no imposar, suggerir sense proclamar, interrogar molt més que respondre". En re sum, la llibertat veri table de l'home neix de l'all iberament de les passions i dels esquemes socials tancats.

Alain Bauer, a qui agraeixo molt la iniciati va que avui ens reuneix , ha evocat el naixement de la francmaço neria a França

33 41

42

a l'inici del segle XVII I amb aquesta bella fórmula: "El poble de l'Enciclopèdia s'esforça a convertir-se en el poble de les Llum s". Nascut en els moments tèrbols de les guerres civi ls i religioses angleses, l'ideal maçònic, el d'Isaac Newton , somiava la substitució dels dogmatismes pel debat sobre el progrés científic, d'enterrar la destral de guerra , de suprimi r les rigideses, per instaurar un espai de llibertat, per damunt dels tabús i del índexs de l'època.

Aquesta històri a, aquestes conviccions les pot assumir la francmaçoneria amb fortalesa . Són els fonaments del seu compromís. Marquen les seves tradi cions. Han passat tres segles i vostès es mantenen ferms en la continuació dels seus treballs en la llibertat, el rebuig de les certeses, l'obertura internacional , la recerca se mpre indispensable de la se renitat en què ha de fer-se la reflexi ó, lluny de l'agitació del món .

La seva fidelitat a les tradicions, el seu compromís al servei de l'home, la francmaçoneria els ha pagat molt cars, perseguida com ha estat per tots els totalitarismes.

Les hores negres de l'ocupació [alemanya] i del col·laboracionisme l'han marcat doloro sament. Una legislació antimaçònica va ser promulgada a l'agost de 1940. Les obediències van ser

disso ltes, ocupats els loca ls , devastats els temples, destruïts els arxius, sotmeses al pillatge les seves col·leccions. Els francmaçons van ser denunciats i els seus noms lliurats a l'ocupant nazi. Molts d'ells van ser deportats i van trobar la mort als camps [de con-

centració]. Mai a la seva història, la fra ncmaçoneria francesa, que sempre havia manifestat un gran respecte per les institucions i les ll eis , havia hagut de patir un dese ncaden ament tan brutal de violència i odi.

Aqu est sofriment només pot explicarse per l'insubornable adhesió dels francmaçons a la República. La República que ells van ajudar a néixer i a fundar-la sobre les idees de raó i de progrés , a vetllar-la en els moments de fragilitat o d'atac, d'alimentar-la amb la seva exigència i la seva refl exió. Ells han estat sempre a la primera fila dels seus defensors.

En els segles XV III i XIX, ells foren naturalment en tots els combats con tra l'autoritarisme.

Des de les tavernes dels seus origens , els fran cmaçons han contribuït a la difu sió dels valors propis de la Revolució Francesa i que proclama la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. En el gran moment revolucionari de 1848 , ells militen per les llibertats polítiques i sindicals, la llibertat de premsa. la llibertat d'associació , l'abolició de l'esclavatge , Desp rés d'haver contribuït al naixement de la Tercera República, [els francmaçons] s'afilien en gran nombre a la Lliga del Drets de l' Home per fer triomfar la innocència del Capità Dreyfus. Uns anys abans, havien preparat, en bona part , i sostingut la Llei de 1882 , llei capital per a la República, creadora de l'ensenyament primari obligatori, laic i gratuït. Amb la mateixa fermesa, amb el mateix entusiasme, van donar suport a la Llei de la lIibertal d'associació de 190 1 i a la Llei de

separació entre les esglésies i l'Estat de 1905 .

El combat per la laïcitat és fort ament deutor del seu compromís. Un combat necessa ri en tot moment que continua sempre en plena actualitat. Un co mbat per la tolerància i per una fratern itat basada en el respecte de l'altri i que no s'atura en les diferències, els orígens o les religions.

En el transcurs del temps, a mesura que la República s'ha arrelat, que s' han imposat els valors unive rsals que ella defensa , la francmaçoneria francesa ha sabut atraure dones i homes com promesos en la vida social i representati us de tota la diversitat de França.

No existeix cap gran qüestió social lligada a la condició humana que no hagi estat tractada pels francmaçons.

Recentment , de forma individual o col·lectiva, han intervingut en els debats sobre el pape r de les dones en la nostra vida pública , sobre la bioètica, l'acollida i el lloc dels discapacitats. l'avenir de l'escola, la construcció europea, el desenvolupament sostenib le, la mundialització, la dive rsitat cultural i també sobre la qüestió

dels canvis demogràfics i de la necessàri a adaptació de la societat francesa i de les seves estructures .

Co m els francmaçons situen en el primer lloc del seu cor l'exigència d'humanisme, per aquest moti u es troben a l'avantguarda de la lluita contra el racisme, l'antisemitisme i la xenofòbia , con tra les discriminacions i contra la violència .

No existeix per a vostès el progrés individual i col· lectiu . el viure junts de veritat, si es deixa la porta obe rt a a les passions i els interessos particu lars, els comunitaris mes i els integrismes , així com a les ignoràncies i els antagonismes que elles engend ren .

Senyores i Senyors, Vostès viuen aquest aniversari que ens aplega com un compromís renovat per l'aveni r, per alt res progressos, per altres llibertats.

Avui desitjo saludar la seva acció que ha jugat un paper essencial en l'arrelament de l'ideal republicà a França. En re bre'ls a tots, desitjo testimoniar-los el respecte de la Nació per tot el que vostès són i per tot el que vostès fan .

Moltes gràcies •

•

33 43

44

La cultura a l'abast del m贸n Pep Gaspar

la creaciĂ&#x201C;

la cl'caciĂ&#x201C;

Xavi Torrent

Ics rccomanacionS

llibreS Ser mujer en el Opus Dei Isabel de Armas, Foca, Madrid, 2002.

Isabel de Armas , periodista en actiu, explica ara , en for ma de cartes a una jove de divuit anys que s'interessa per l'Opus Del, la seva experiència de nou any s de mi · litàncla en aquesta organització de l'Esg lésia Ca tòlica Romana, enlre 1966 i 1974.

L'interès d'aques t llibre rau en diversos lactors: la distància intel ·lectua l i afectiva que dóna el temps transcorregut.

4

les conviccions cristianes de ,'autora i la seva adscripció "de base" a la institució en la

que no va ocupar càrrecs rellevan ts, aix! com el fet de centrar-se en la part femenina de l'Opus Dei , notòriament desconeguda. Isabel de Armas subtitu la el treball com "Iiempo de recordar" i. en efec te. se submergeix en una època del pafs i de la seva trajectòria vital fo rça diferents a l'actual. A diferència d'altres obres més superficials i anecdòtiques, el conjunt de "enormes minucias" , en pa· mules de l'autora, que són exp licades críticament, posen de relleu que el mètode opusdeístic es basa en la completa destrucció de la personalitat, en la supressió

de l'autonomia moral i en la subjecció completa a l'autoritat dels superiors. Existe ix un doble llenguatge sempre en allò que diu l'Opus Dei : la lIibertal, la verital , la religió, la "san ta coacció ", el suposat pluralisme", són sempre va· lors subordinats a l'obediència a una estructura plenament jerarquitzada, en la que ja no impera la violència física dels monestirs sinó la brutal anihilació de l'esperit.

L'Opus Dei , calvinista en reconèixer en la "recompen sa econòmica ~ un signe d'elecció divina, és radicalment antHulera [i , per tan t, antimodern] quan condemna , sobretot, el ll iure examen.

L'obra d' Isabel de Armas, oportuna en un país en el qual els col.legis de l'Opus Dei - pedrera dels nous i joves militants- han accedit al finançamen t públic, ha d'ajudar al coneixement dels perills gravíssims que l'Opus Dei comporta per a l'educació en llibertat de les noves generacions, atès que persegueix per Iols els mitjans la "mort" intel·lectual dels seus neòfits i la seva transformació en dòcils instruments de la maquinaria burocràtico-religiosa més poderosa del

món.

(JFP)

Contra el pp Manuel Trallero, Ediciones Peninsula, Barcelona, 2003.

Aqu est és un llibre per als que estan en contra del Partit Popular: des del bodorrio de la nena fins als problemes del TGV, des de la invasió de l'illa Perejil fins a la ca làstrofe del Prestige i les tones de fuel vessades, des de la guerra fins a la seva capacitat per tornar a guanyar.

Aquest llibre recu ll les fra ses fetes, les estupideses sense fi , les mentides de tota mena , els improperi s, les xuleries, les lIlvencions, les escopinades que els senyors i les senyores del Partit Popular han vomitat a la societat 85panyola i al món .

Cada declaració del PP, raonada amb agudesa i contundència , justifica perquè l'autor es tà en contra del Partit Popular.

Manuel Trallero és periodista. i columnista de La Vanguardia .

(EdL)

33 47

les recomanacionS

pel·líeuleS

48

Las invasiones barbaras

Ser i tenir (Étre et ava;r)

Danys Arcand, el director quebequès de La caida del imperio americana, torna a proposar una reflexió al vo ltan t de la inleriorització d'alguns dels valors de la cultura progre del 68. Desfet el somni de la revolució, ha arribat l'hora de mirar cap en dins. de fer que l'a lè de la ruptura somog ui les consciències de la quotidianitat. I de fer-h o emocionalment, malgrat tots els cinismes de la bona vifda per la qual han optat els hereus d'aquell mes de maig.

Un can t a l'amistat, a les ve ll es i belles amistats capaces de continuar xe rrant i esti mant quan som molt a prop de la fi . Un ca nt a les re lacians personals i un manifest poètic de la bona mort amb dignitat. Una crònica sentimental del dret a l'eu tanàsia act iva i a la compre nsió entre

Una pel·li francesa de 2003, dirigida per Nicolas Phi libert, que resulta ser un poema pedagògic (sense pensar en Makarenko necessàriament).

No hi ha més senzill esa possibl e, ni més renúncia a la transmissió de missatges especials, que rodar un docu· mental (cinéma-verité) al vol-

tant de les vivències de les persones que conviuen en una escola unitària d'una zona rural del centre de França (l'Auvergne). No hi ha res més que el transcurs del temps que comparteixen el mestre (Georges López, fi ll de l'emigració espanyola) i els seus alumnes, de diverses edats - fins que poden anar a la secundària. El pas del temps, la mirada permanent en els ulls dels altres , l'intercanvi, l'aprenentatge, el compromís. el desig de con-

persones, encara que siguin

tribu ir al creixement personal ,

pares i fill s.

la possibilitat de compren(V.M.O)

dre's, el ritm e pausat de les coses que es fan de la millor manera possible sense que es mengin el món interior de les persones que les fan ..

Ah' I els recursos dels quals disposa, malgrat la fe ina que compo rta el fet de tenir na· nos de diferents edats i cursos barrejats" aquesta escola, digna hereva de la millor tra dició pedagògica de l'ensenyament públic republicà.

I és que , en això, també el cinema i l'escola són diferents. És un bon cop d'ull , bonhomiós i molt proper, a una altra de les realitats del fet (de l'art?) d'educar.

(V. M .O)

( \

IlIsl /'lIIU-\ liS i Sl'/,('U Ililll'I",

asslltiยก'U-, us i S('I'('U {ol'ls, ('SI ill/('u-, u" i S('/'('U /('/il,'IIS

moviment laic i progressista