Espai de Llibertat - núm. 32

espai de llibertaT l'evi sta et 'esq LI el'res per a la fOI'mació, la reflexió i l'agiLació políLicA ()W.lI't t l'illl('~tl'c L003 TCiIl

"III'I)S

32

[,;1 rnollogl'àl'ic: 1(ls plael's cl el cos: ètica i estèticél

L'ell LI'cvisLa: GOl'ka l';spia u (Elkal'l'i)

Número 32 Quan tnmestre 2003

Director, Jordi Se/rano Subdlrector Vicenç Molina Consell de reddcclO David Semperc , Xavlor Brefones.

Josep Setiares. Gemmél Manin.

San tl Castella. Ferran Escoda , Montse Lopez. Antoni Castells.

Jordi Miralles Espai de Lliberta!

AVinyó, 44 primer 08002 Barcelona e-mall !lg@lalc,org wwwlalcorg

Tel. 936011 644 Fax 936 01 1 640

Edita Fundaclo Ferrer I Guardla

Impremta Primera ImpressIó S L Sabadell

Disseny Ferran Carles / Montse Plass

MaqLle/aclo Fundaclo Forrer I Guardla.

Assessoramenllmgu/sttc: Mon tse Lopel Vicenç Molina Revista trimestral

Preu 3,50 euros Subscnpclons 14 euros/any DlpOSI! legal: 8 33

262~ 1996

ISSN.1 136-158 1 Espai de Lllbenat és membre de de Pubhcaclons Penodlques en Cala la

l'ASSOCIBCtO

La linla edltona l d"aques ta revista és ellliurepensarnen t pe r tanl , tes OPInionS del canseU oe reoaccio, les trobareu a l' Edit Orial. la resta d"oplnlons seran unlcamen t responsabili tat de qUI les hrml

espai de llibertaT Sumari Editorial

2

El punt de vista de Forges

3

La consigna Ciència i religió

5

La reflexió La percepció prosti tuïda Joan Andreanó- Weyland El monogràfic : els plaers del cos, ètica i estètica Que s'aprimin ells Joan -Francesc Pont La dutxa nostra de cada dia Ferran Escoda Impossible banyar-se Jordi Serrano Només a l'hotel Vicenç Molina Va de pèls Jordi Miralles Anar de cos Ferran Escoda Escu ltura faci al Eulàlia Roca La carn fa carn Vicenç Molina El melic al sol Jordi Serrana Paradoxes culturals d'un jove pastat a l'antiga Jesús Sanz

7

11

32

13

1

15 16 17

19 21

23 25 27

L'entrevista

Gorka Espiau Vicenç Molina, Jordi Serrano

29

La col,laboració La construcció europea i la laïcitat necessà ria Joan Carles Marset

33

L'apunt Eudald Canibell Dolors Marín

41

La creació Corta y Pega EspaienBlanc Operació d'estètica Xavi Torrent Les recomanacions

45

46 47

editol'iaL

A gaudir que són dos dies

2

Doncs no . No és veritat que tot ens ho és molt més plural i ric del que s'imagi nen . Vivim en una societat en què moltíshàgim de prendre amb un excés de seny, ni tampoc no ho és que la reflexió, la crisims no tenen més remei que oblidar-se tica i el desig d'agitació cultural i política de tot el que no sigui la preocupació per hagin d'estar allunyats del plaer. No. la precarietat laboral i pel preu de la hipoPerquè , tot i que de vegades costi , l'única teca ... en la que molta gent jove no pot ni manera de generar energia constructiva atrevir-se a pensar en com assolir aquestes dues menes de preocupacions . I, per és a partir d'una radical situació positiva .

Que es tracta de ser si faltava poc, l'autorifeliços, vaja. tarisme prepotent, la Donem al cos Vivim en una indecència especulaallò que les velles morals Catalunya que voldora i el repartiment dríem despujolitzar del dolor no li reconeixen del poder real entre perquè no se senti tan els oligopolis de l'azpetita. Vivim en una narisme , amb les Catalunya una mica ensopida , entristida mentides sobre unes armes que eren i mediocritzada perquè n'hi ha que han mentida , mentre que els morts sí que han volgut oblidar una de les seves tradiestat veritat... Doncs, no . Malgrat tot, encions: la de les bullangues i rebomboris, cara hi som , volem viure i fer-ho tan bé la dels ateneus obrers i les festes republicom poguem. Ens atrotinen una mica canes, la de l'alegria marinera de la l'ànima , volen desmoralitzar-nos, però no Barceloneta (i no és que no estiguin prou aconseguiran que renunciem als plaers del cos, que és el que voldrien , per ferbé els ametllers de Sarrià ... pero , es nos perdre l'esma i la capacitat de raoclar... ) Vivim en un país que han volgut disminuir tant com han pogut en les senar. Doncs , no. Donem al cos allò que les ves expectatives socials i intel ·lectuals, velles morals del dolor no li reconeixen . que han somiat de pa sucat amb oli i per A gaudir, que són dos dies .. . i de vegaaixò n'han fet ensucrament televisiu. I que des els passes plovent •

•

el punt de vista de FOI'geS

A

TU ,

• >041 . DI H 000

~I '~I'

QUE

u,

HO

VOLS

\PH"LI~l[~

• 290 ÇlI N IQU'~ , ~05 PI T4l~. A Y~ H A" ' " I n IM""''''''''

A DESL A S E XTRA

•

IIE ~~'IO . . . HNl

oH BO"

'H

" eSPrUeS o

~[tGts ~ () CONC[~HI~

''l''''

e

A OESL A S D E NTAL • sr NS' ~CRIOD[S or C"C Ne·.

• sr H... , ""-L·,, "J"'~ ~I.• uN HI", w CO,' • U'GINC'"

!>.~", 5

SEfiVl! l)'AHNt:IU DIRECTA H n

(i'9'02200 2 00

O

www . a desl .~.~ s

r:ttI 9 0 ? ? O '" ;;> 06

adeslas

TOT

la con signA

Ciència i religió

Ricardo Gracia (CSIC) Extret de laicos@yahoogroups.com Som un grup de docents de tots els nivells educatius que estem molt preocupats pel baix nivell cultural de la nostra societat, pels alts índexs de fracàs escolar i per la proliferació de teleescombraria . Per tal de sortir d'aquesta situ ació , volem traspassar els murs de col·legis, instituts i universitats, tot portant la cultura i l'educació a àmbits dels quals fins ara hem estat absents , en els qu als la nostra deixadesa ha privat molts ciutadans del dret universal a la cu ltura.

Com a primer pas, vo lem arribar a un acord amb les autoritats eclesiàstiques per tal que ens cedeixin un deu per cen t del temps de les misses, amb l'objectiu que professors especialistes en les diferents disciplines puguin arribar més fàcilment als creients mitjançant breus intervencions didàctiques.

Estem estudiant quin seria el millor moment per introduir, en les misses , continguts cien tífics i culturals , potser immediatament després de la consagració o tot just abans del parenostre. És clar que alguns fidels podrien, amb raó, objectar que el ls no tenen per què augm entar els se us coneixements ni la seva cultu ra, atès que van a missa amb l'única fina litat de pregar i d'escoltar la paraula de Déu .

Per tal de solucionar aquest problema , tot i que podria semblar inconstitucional,

a l'entrada de l'església els faríem omplir un formulari perquè manifestessin la seva preferència per la religió o per la cul tura.

Un cop identificades aquestes persones podrien, en el moment adequat, sortir de la nau principal de l'església i reunir-se a les capelles laterals , la cripta o la sala parroquial. Amb la finalitat d'evitar greuges, aquestes persones podrien rebre , en aquesta estona, xerrades de caràcter no cultural ni educatiu però molt relacionades amb els con tinguts que s'estiguessin impartint en aquell moment a la resta dels fidels des de l'altar. Per exemple, els qu i no vulguin repassar la taula periòdica, estudiaran els efectes perjudicials dels colorants alimentaris , els qui no vulguin fer exercicis d'educació física podran veure un documental sobre l'obesitat, i els qui no vulguin repassar els verbs irregulars anglesos podrien estudiar estadístiques sobre la importància de parlar idiomes en el món modern .

Els bisbes ens han avançat que no hi hauria problemes per computar el temps de qu alsevol d'aquestes activitats com a temps eq uiparable al dedicat a escoltar la paraula de Déu, a la pregària, a la contemplació , la penitència o la caritat i que en cap cas no podrà discrimi nar-se l'accés a la salvació eterna amb motiu de les preferències religioses o educatives dels fidels.

32 5

6

Tampoc no han posat la més mínima emin entment laic de les classes , no dubtarí em a acomiadar sense recança obj ecció a l'aparent contradicció derivada del fet que el contingut de les misses siaq uell s professors que no mantinguessin una coherència laica entre la seva vida gui basat en la fe i les creences , en contrast amb la naturalesa científica i acadèprofessional i personal, fen t coses com ara casar-se per mica dels continguts Les classes es farien l'E sglésia, anar a que habitualment impartim a les aules. missa cada setmana a les misses obligatòries o participa r en qualAI començament , i en altres actes religiosos les classes s'impartisevo l tipus d'actes reri en només al llarg de ligiosos. les misses obligatòri es dels diumenges Finalment, portarem les nostres negociacions fins al mateix Va ticà , amb les aui festes d'observància, i més endavant s'estendrien a altres actes religiosos d'as- toritats del qual signaríem un Concordat sistència no obligatòria , com ara batejos, que ga rantís la continuïtat de la nostra nobl e tasca docent a les esg lésies al llarg casaments, comun ions, fun erals, exercicis espi rituals, ordenacions sacerd otals dels propers anys. ¿Us sembla un disbarat? ¿Us sembla i fi ns i tot ce rimòni es de canonitzaci ó O beatificació. difícil d'aconseguir? No és cap disbarat ni Però, ¿d'on sortirien els diners per paés tan difíci l. Aquí tenim l'exemple dels acords entre l'Església i el Min isteri ga r el professorat que treballés els diumenges? Sens dubte, de les almoines d'Educac ió sobre l'assig natura de religió i la seva altern ativa. A la fi han aconsedels fid els, del percentatge d'impostos dedicats al sosteniment de l'Esglés ia guit allò que ningú no hauria pensat que Catòlica o, en general , dels pressupostos fos poss ible.

Mentrestant , podeu fe r arriba r la nosde l'Església. tra proposta educativa a docents, pares , Per tal de garantir la qualitat dels enalumnes, polítics, sindicalistes , mitjans de senyaments, la nostra associació gestiona ria directament els diners aportats pe r comunicació i fins i tot a les autoritats l'Església i amb això contractaria profeseclesiàstiques. Potser així farem que s'en tengui més bé el que està succeint sors de sòlida form ació pedagògica amb relació a l'eni científi ca qu e s'ensenyament de la carregari en de fer religió en els cenles classes al ll arg tres educatius de les misses. sostinguts amb Natu ralment, atès el caràcter fons públ ics •

•

la l'cflcxi(}

La percepció prostituïda

Joan Andreanó-Weyland Periodi sta

en base a criterios meritocràticos y funcionales , con el màxima rigor, considerando todos los inputs posibles, y dentro del marco de las necesidades de las dilerentes àreas. Hemos intentada minimizar los impactos personales y nos hemos asegurada, gracias a la generosidad de la corporación, de que las condiciones de salida de las personas afectadas sean excelentes, incluyendo la utilización Oueridos colaboradores: de una agencia externa que garantizarà A lo largo de las última s sema nas, los la recolocación de la mayor parte de esmiembros del equipo directivo han esta do tas personas. trabajando en la delinición de la estructuNo cabe duda de que la masa crítica ra y composición de las respectiva s derivada de la lusión incrementa nuestras àreas. En diversas reuniones os han preposibilidades de luturo y acelera nuestro sentado los nue vos àmbitos de actividad, camino hacia la rentabilidad. Pero aun así nos vemos obliga dos indelectiblefunciones, configuración y responsables mente a adecuar mejor nuestros costes a de segundo nivel. Ouedaba pendiente, por tanto, dimensiolos ingresos esperanar en tamaño y perdos, sobre todo en Els treballadors files las nuevas àrevam entendre bé el missatge: àreas donde este desfase es mayor a as en todos sus us acomiadem día de hoy y en un niveles. A partir de mañana y de manera previsible futuro. decalada en cada dirección, vuestros resLos directores, geremes, el departaponsables directos y directores os comumento de recursos humanos, Paul y yo nicaràn las nuevas organizaciones en su mismo estamos a vuestra entera disposición para ac/arar cualquier duda que puetota/idad y las redundancias que se pueda ir surgiendo en este proceso. dan haber producido como resulta do de la fusión.

Animo y un cordial sa ludo a todos.

Como os he transmitido en múltiples Antonio Anguita 1 ocasiones, este ejercicio se ha realizado Vull començar aquest article amb un exemple. Es tracta d'una carta, ja famosa, que fins i tot va se r llegida (i ridiculitzada) en un dels programes de ràdio de màxima audiència, d'àmbit estalal. És una carta que Antonio Anguita , director general d'Eresmas , va escriure als seus trebal ladors poc abans dels acomiadaments massius de gener/febrer de 2003.

32 7

8

Deixant de banda l'atemptat contra la bretot , dels mitjans de comunicació massius. La televisió n'és l'e xemple més pallengua de Cervantes, el que cal retenir radigmàti c, però no pas l'únic. Podem és l'existència de frases com "considerando todos los inputs posibles", "dimenparlar d'una deliberada prostitució del siona r en tamaño y perfil es las nuevas llenguatge , portada a terme de manera àreas" i "de manera decalada en cada dieficaç pels partida ris del neoliberalisme més ferotge , i omnipresent, fins i tot , en rección" . També és molt important observar que existeixen processos com "miniconverses de persones progressistes mizar los impactos i d'esquerres . Aquesta personales" i "la masa crísubstitució lingüística ja El treballador tica derivada de la fusión" . afecta amples sectors de no ha de recordar Tanmateix. tots els trela població, emparada en que és persona. balladors de la companyia, la correcció política i sosÉs un recurs .. . tinguda pels mass-media entre els quals jo em trobava en aquella època, amb tenacitat. Hi posavam entendre a la perfecció el missatge rem alguns exemples.

El més evident de tots és la fras e "lliuque hi subjeia: prepareu-vos , que us acomiadem. Aix í doncs , per què aquesta re mercat" . Perquè , de lliure , el mercat ja 'correcció política'. que arriba fins al ridího era fa molt de temps: des d'abans del cul personal? Per què aquesta dèria laissez faire , laissez passer. En realitat , sota aquestes dues paraules que els d'evitar mots conflictius?

El que vull fer és parlar d'un fenomen apòstols del neoliberalisme fan servir de ja vell (la perversió i manipulació del llenmantra , s'hi amaga el sig nificat pur i dur guatge) en un context nou, el sistema que no volen compartir: capitalisme salneoliberal. Ja coneixem anterio rs prostituvatge i incontrolat , unidireccional i explocions lingüístiques. Quan sentim el Natador de recursos 2. I parlant de recursos, Do ens fa gràcia l'obvietat de la seva mauna altra de ben bona : els recursos humans. que han arraconat l'incòmode nipulació . Quan sentim discursos del PC soviètic, ens agafa una angúnia gairebé "personal" . I és que el treballador no ha existencial. Tanmateix, encara no s'ha n de recordar que és persona. És un recurs , i ho ha d'entendre així. D'aquesta fet massa esforços per esbrinar els mecanismes de perversió lingüística del camanera se li farà més fàcil comprendre la "regu lació de plantilla" (acomiapitalisme incontrolat , tret d'uns quants dament) deguda a la "sobrediarticles de la mensionada empresa" (mala Susan George, el gestió). I és que el treballaJosé María Mendidor faria bé d'oblidar, tamluce i l'Arundhati Roy, bé, paraules com tres valents en mig d'un 'acom iadament' , i acceptar que l'empresa oceà de covards. I, com només "prescindeix no se n'han fet , no ens n'adonem de la dels seus serveis". subtil estratègia I no és, doncs, que hagi "perdut la feina ". Li han tret , que s'hi amaga: ens estan sosaixí de senzill. traient conceptes Tenim , doncs, dues maneres com "lluita de clas d'enunciar un mateix fet: ses" o "capitalisme".

1. El treballador ha perdut Aquesta perversió restem viel seu lloc perquè , a causa de la sobred ivint cada dia. S'ha apoderat , so-

me ns ió de l'empresa , s'ha hagut de reael responsable directe de que més de la meitat de la població mundial estigui molitzar un Expedient de Regulació i presrint-se de gana i malalties? Ah ... Això no cindir dels seus serveis. és terrorisme?

2. El treballador ha estat acomiadat Els milers de persones que cada any perquè la pèssima gestió de l'empresa ha es manifesten cont ra una globalització generat una davallada dels beneficis i els accionistes volen actuacions immediates. fa lsa (unidireccional , unívoca) són "radi Ara atureu-vos un moment i preguncals". Compte : a la con tracimera de teu-vos quina és la més habitual als Barcelona, fins i tot els van requisar retomass-media. I, ara , penseu quina escolliladors! De fet , la mateixa paraula amb ria la junta directiva. Coincideixen? Serà què els mitjans de comuni cació els defineixen ja està prostituïcosa de la "masa crítiBin Laden és terrorista , ca derivada de la fuda. Perqu è els manisión"? però Pinochet no ho era? festants de les I això succeeix en contracimeres, els paruna parcel·la importantíssima de la nostra ticipants al Fòrum Social Mundial , pensavida , la laboral. Us imagineu què passa a dors com Ignacio Ramonet, Susan George , Vivianne Forrester o el mateix l'hora de donar una notícia d'àmbit polític? Perquè, ens agradi o no , els massLula no són antiglobalistes . El seu movimedia són els referents immediats de la ment no és l'antiglobalització. De fet, són nostra realitat internacional. Són els que més globalitzadors que els mateixos neoforgen la nostra percepció del panorama liberals: volen que la globalització obri global. I si aquesta percepció es fa des TOTS els mercats (no només els del Tercer Món) i que elimini TOTES les bard'una estructuració lingüística viciada, poreres aranzelàries (no només les del dem adonar-nos de fin s a quin punt ens Tercer Món) i que TOTS els països respoden haver manipulat. pectin els acords econòmics i ecològics Posem dos dels exemples més co(i no només els del Tercer Món). lluiten muns : el terrorisme (cavall de batalla de contra la "bombolla" immobiliària (espeBush , Blair i el sempre fidel Aznar) i els 'radical s', eterna paraula als llav is del micu lació) i les transaccions "opaques" cap nistre d'Interior de torn . a "paradisos fi scals" (és a dir, apropiaLa definició real cions indegudes i estafes). d'aquests dos concepQuè és un radical? A la pràctica, un radical és aquell que gosa dir en veu tes és una mica més alta que el món està en amplia que la que el neoliberalisme mans d'institucions ens vol vendre 3. Sí, no escollides deés cert , Osama Bin mocràticament , Laden és terrorista . com l'OMC, l'OCDE, el Però Pinochet no Banc Mundial ho era? No va esi l'FMI. I que tar directament fi nançat i recolzat gosa alçar la pels Estats Units? veu per denunParlem ara de ciar les pràctiques de Panamà ? Parlem suborns, reara d'Argentina? Guatemala? pressió i corNicaragua? Fem memòria de La escuela de las Américas? Parlem de qui va posar rupció generaels talibans al poder? Direm quin Estat és litzades

32 9

instituïdes des d'aquests macroorganismes per tal d'assegurar una praxi neoliberal d'explotació del Terce r Món.

Aquestes pràctiques, però, no són "radicals" , Són, ho heu endevinat. "ll iure mercat", El que sembla qu e hem d'oblidar, doncs, és la mateixa essència de la nostra llibertat, conquerida a la Revolució Francesa . Se'ns demana no pas que siguem Ciutadans, sinó , per aquest ordre: consumidors, clients , contribuents 4 L'home i la dona ideals del neoliberalisme són joves (productius) , viuen a la moda (consumidors compulsius), no es plante-

10

gen problemes d'ètica (només de civisme) i no fan massa soroll : això (ho heu tornat a endevinar) és cosa de radicals ,

•

t . Es pot consultar a http://diariored.com/blog/000024.html 2. Veure I. Ramonel. Guerras del siglo XXI. Mondadori, Barcelona , 2002 .

3. Especialment indicat A. Roy, El àlgebra de la juslicia infinita. Anagrama , Barcelona , 2001 .

4. Recomano J. M. Mendiluce, La nueva polilica. Planela, Barcelona , 2002.

el monogràfi C

Que s'aprimin ells

Joan-Francesc Pont Catedràtic de Dret Fin ancer i Tributari (UB) Malgrat que se mbla una idea nar austeritat als pobres és grotese i insultant, és com aconseacceptada que estar prim és un paradigma modern , la ve ritat és llar a un home que es mor de que ja els antics -savis en tanfam que mengi menys. Un a de tes coses, però no en aquestales prim eres coses que produeix l'obsessió per aprimar-se és la no es tallaven en criticar a qui opera vit faciem eius crassitudo supressió del berenar, mentre con tinuen sent certes les exclaet de lateribus eius arvina demacions d'un dels personatges pendent (estava tan gras que se li veia a la cara i en la forma en de Wilde a La import¿mcia de ser Frank - una ence rtada traque li penjava el greix pels costats). Fins i tot Jesús, el profeta ducció cata la na del títol origin al llegendari del cri stiani sme, és anglès- : ac usat pels fari seus de golafreria: ecce "No és possible que vulguis que me'n vahomo devorator (aquest home devo ra!) gi sense berena r. És absurd. Mai surto (Lluc, VII , 34) , pecat devastador doncs sense berenar. Ningú no ho fa, excepte els vegetarians i gent per l'estil". guia plures occidit quam gla dius (la golafreri a ha fet més victimes que l'espasa), Les religions han recomanat històricadiscutible afirmació que li atribueix enorment la temperància com una virtut del me potencialitat mortal al tema del menpoble per tal de conservar intacte el privilegi de les castes dojar. Totes aquestes afirma cions pertanyen minants d'exe rci r imCom deia Wilde: a la típica dissociació moderadament els puc resistir qualsevol cosa seus defectes i gaudi r puritana entre idees i realitat, doncs la veri així doblem ent del menys la temptació tat és que la gent amb plaer derivat de cau re possibles sempre ha en les temptac ions i de l plaer de penedir-se 'n després i exestat grassa , però condemnava com un vici aquesta situ ació i els plaers associats piar la culpa amb generoses donacions al clergat. La revista Cosmopolitan i les que a ell a per tal de mantenir als pobres contents i que no fessin la revolu ció per esdesprés l'han copiat han prestat serveis devenir ells també feliços i grassonets. importants al descobriment del plaer seAixi va fer-ho notar Oscar Wilde a xual , però a canvi ha imposat una dictaL'esperit de l'home sota el socialisme dura de la fam voluntària i "pija" que et quan es referia a que sovint s'elogia els deixa sense forces per seguir els consel ls pobres per ser austers, però que recomasobre la primera qüestió .

32 11

Sent verita t, com deia Wilde , que puc primer a l'últim tots els plats de la ca rt a resistir quatsevol cosa menys la temptadel "Senyor Parellada " al carrer ció, haurem de convenir amb el genial Argenteria. Els polítics ho saben molt bé: escriptor anglès que l'objectiu de la vida , dinen al discret primer pis del "Senyor si és que en té un , Parellada" i menés cercar noves La gent poderosa ha estat grassa , tre es mengen temptacions, però uns bons macarperò ha condemnat rons de l'Ad vocat que no n'hi ha suel plaer de la taula ficients: és espanSolé [Barberà] tós quan un dia no pacten noves lleis en trobes ca p, et poses nerviós si pen ses afavoridores d'una cultura de talles petites. Qu alsevol dia en aquest en el futur que t'espera' És per això que l'obsessió per la dieta i per la primor emcenacle singu lar comença ran a parlar, pitjora molt les coses al redu ir dràsticacom a la Gran Bretanya de Tony Bl ai r, ment les possibilitats de trobar temptad'exclou re de la segu retat socia l els cions no experimentades i prohibir del obesos ... • •

12

ci monogràfi C

La dutxa nostra de cada dia

Ferran Escoda Periodista An ar net i polit és un dels passa per l'aspersió del telèfon pocs pl ae rs que tenim els podutxador no és ning ú, cap perbres, i parlo dels pobres amb sona. Si no em dutxo tots i cadascun dels dies del nostre sostre , és clar, perquè els altres ni això, com a molt el plaer calendari arbitrari vaig esmord'una dutxa d'estrelles. Dutxarteït, sense nord ni sud.

Ja no és qüestió de neteja corse cada dia és un dels actes poral ni de l'efecte purificador més feliços de la revolució higiènica de final s del segle vint , eni fins i tot eròtic de les llimones cara que en moltíssims casos salvatges del Carib , és l'efecte espavilador de la ruixada d'aiés palès que la revolució continua pendent, sobretot quan a gua quotidiana. primera hora agafes el transport Encara que és veritat , ho recopúblic i una bafarada de colòn ies emmasnec, l'aig ua és un bé escàs i la dutxa diària diuen els experts que ens rebaixa les caradores es barregen amb les feridores re ssuo rs del passat. Perquè no tothom defenses corporals, a més a més de les experimenta alegria amb la mullena digni - col·lectives. Es veu que una mica de ficadora de la dutxa matinal. Però dutxarquisca va molt bé per no agafar constise és un plaer democràtic fet a peu dret , pats i, la veri tat , puc certificar que molts que no té res a veure dels meus conciutadans tenen una sa lut amb la banyera escuSi algú té mala consciència mosa i aburgesada. de ferro. Així, doncs, de gastar l'aigua, feu-me cas, dutxeuJa ho deia el poeta: doncs que begui vi "La dicha es mucha vos, dutxeu-vos cada en la ducha". dia i si algú té la mala Potser els con traris al Pla Hidrològic consciència de gastar l'aigua , doncs que em recriminaran que la dutxa diària és begui vi; però això sí , assegurant-se un dispendi excessiu, que no estem abans que no l'hagin batejat. Creieu-me .

Mulleu-vos cada dia i tots els dies. perquè l'aixeta ragi amb tanta alegria, però no vull creure que els partidaris de Perquè el compromís està en mullar-se, l'estalvi energètic -aq uí jo el primeri la dutxa diària és la renovaci ó constant vulguin una societat adormida i lleganyodel nostre contracte amb la vida i amb sa. Un servidor, amb franquesa , si no la societat

••

32 13

DIVERSITAT CIVI2ME A Terrassa som mĂŠs de 180.000 persones . Persones que pensem , estimem o actuem de maneres diferent i on tots i totes volem que la nostra ciutat sigui un exemple de respecte amb la diversitat i el civisme .

Ajuntament

-

~~ de Terrassa

(Q 010 @ 93 739 70 60

www.terrassa.org

el monogràfi C

Impossible banyar-se

Jordi Serrano Director d'Espai de llibertaT rós, ple d'incerteses. Em mullo Banyar- se en les societal s el cap i busco a les palpentes el democràtiques occidentals i gloxampú. L'obro i, sense mirar, balitzades és cada vegada més me'n poso als cabells. Diuen difícil. D'entrada, tenim tota meque un bon massatge capil ·lar na de dificultats ètiques i mova bé per a la caspa . Tot d'una rals. Diuen els ecolog istes que noto una sensació estranya : una banyar-se és un alemptal al memena de fang de color vermedi ambient. L'aigua és un bé escàs que cal gastar amb llós baixa per l'espatlla. Busco les ulleres, que s'han escorregut prudència. Follar també és un bé escàs i encara ho fem semfin s al fons de la pica del lavapre que podem. O no? De vegabo , les netejo com puc i miro el pot: "fang de les illes Figi al codes se mbla que els ecologistes co de Sin gapu r". Collons' Quin merder siguin militants catòli cs que ens vulguin tinc fotut al cap. Em poso el xampú i retreure tots els plaers de la vida. O és que peteixo l'operació 5 cops fins qu e sembla potser un s' ha de dutxar només per higieque els cabells han quedat , almenys, ne? O és que hem de menjar nom és per com abans. Ja més alime ntar-nos? I el plaer de banyar-se i d'un De vegades els ecologistes relaxat busco a les palpentes el sabó del bon menjar i d'un bon semblen militants catòlics cos i me'n poso. AI beure? I follar només que vulguin treure cap d'una estona noto per fer nous catalans els plaers de la vida una estranya se nsació catòlics? greixosa , hòstia! Què Bé, si has superat l'obstacle ideològic - Ialsa consciència per cony m'he fotut! Torno a buscar les ulleals marx istes ortodoxos- arribes a tenir re s i llegeixo: "Body milk a la pastanaga les dificultats pràctiques - praxi , per als i herbes asiàtiques". Busco el sabó i nemateixos. cessito tres bugades senceres. En aquest moment me n'adono que l'aigua de la Em fi co a la banyera , obro l'aigua cabanyera és de color negre amb tons de lenta a l'hive rn i gaudeixo. Com que porto greix per tot. M'aixeco i m'he de dutxar ull ere s i no me 'n recordo , normalment me ràpid ament. Els ecologistes han aconsen'adono quan un tel de boira es posa sobre els meus ulls. Per tant, em trec les guit que les dones boicoteg in els banys dels catalans , ulleres: tinc davant meu tot un món bor-

•

32 15

ci monogl'à fi C

Només a l'hotel

Vicen ç Molina .

Professor d'Ètica empresarial

16

també en gastarien molta. I ets No sé si recordeu una pel·licula en què la Rosa Ma. Sardà, anònim . Ah'. .. Banyar-se als hotot ball ant sevillanes en una reutels ... És improbable que caiguis nió de negoci s, ponent enl là. en la xarxa de les intercomuni deia: - ... Si ens veiés en cacions i se't faci responsable Pujol!- ... Doncs a mi em passa de l desequilibri ambiental. Es el mateix quan penso que em tracta de canviar d'hotel amb vindria de gust banyar-me a la prou freqüència, no fer-hi estabanyera. Pen so: - .. . Si em veiés des massa llargues , evitar les en Miralles! empremtes, no deixar rastre , I és que l'a igua no s'ha de i deixar les tovalloles al seu lloc, malbaratar. És un bé escàs . no a dins de la banyera, perquè I preciós. I car. I els amics poquedi clar que no les han de den veure-ho , si et banyes gai re sovint , rentar cada vegada . I, total , només hi vas tot regirant les fa ctures d'Agbar - Aigües quan ets de vacances . Per tant , poses de Barcelona. També recordo una altra molt poc en qüestió la teva consciència ecológica. És tan poc sopel·licula , Los asesinatos de mamà , en què una vint' Clar que això no Banyar-se els qui van a l'homare de familia que pracafecta com a plaer anònim , ticava l'assassinat de tots tel per fe ina. Ah no' transgressor, dissolut Aquests tampoc no s'han aquells que gosaven portar la contrària o no acade banyar, faltaria més! bar de fer tot allò que ella pensava que En qüestió de congressos, convencions, trobades d'empresa , reunions de treba ll o s'havia de fer per tal de complaure els membres de la seva fam ilia, aconseguia aplecs del cargol, no. A la dutxa, i no cal la comprensió de l públic -i del juratque sigui cada dia. Banyar-se als hotels, doncs , com a plaer anònim, descaradaquan argumentava com a pretext que ment tran sg re sso r, vinculat únicament al una veïna tot just assassinada per ella no reciclava la brossa prou sovint. I és que , lleure carnal mès dissolut det temps lliuben mirat , és molt millor dutxar-se , a care, del desvagament , de l'absència de sa. Però als hotels és una altra cosa . Són compromis. Ara , això si, no cal fer servir grans consumidors , tenen preus prefemassa sabó, que la pell se' n ressent. rents de les grans companyies subminisTampoc no cal publicitar-ho. Si ho veiés tradores i, encara que no et banyessis, en Miralles! \

la l'c(J cxiÓ

Va de pèls

Jordi Miralles President de la Fundac ió Terra Els humans ens diferenciem de la resta dels mamifers per haver perdut majoritàriament el pelatge. Llevat d'unes poques zones del nostre cos, lluïm una pell llisa i delicada més pròpia d'un amfibi. El problema de no ser peluts és que hem de vestirnos. L'avantatge és que la manca de pèl ens dóna una major sensibilitat cutània que permet nombroses possibilitats en els jocs sexuals i sensuals. D'altra banda , els pèls que ens resten són prou fin s com perquè les zones del cos amb cabells no allerin la sens ibilitat cutània .

Finalment , el cabell del cap ens aporta personalitat i esdevé un element d'identificació.

Una cabellera llarga i volà til identifica una dona jove. Una barba granada, un home madur, i el cabell gairebé rapat és per anul·lar-se dins un grup. El concepte estètic dels pèls varia d'un pais a un altre .

La depilació de les aixel les , les cel les o les cames és obli gat per a la dona ibèrica que vulgui lluir el seu cos .

En canvi, els francesos no fan escarafalls dels pèls femenins. Per contra, al pais gal anar a la perruqueria

és gairebé un ritual obligat força quotidià, mentre que per a nosaltres anar a la perruqueria és molt menys important. És clar que entre anar a la perruqueria o a depilar-se hi ha una lleugera diferència. Tallar el cabell del cap no causa cap dolor ni perjudici fisio lògic, mentre que depilar-se si. Curiosament, el concepte de la depilació , més enllà del gust del mascle ibèric , és , per a la dona ibèrica, una tortura inqüestionable.

Els pèls a les aixelles i al pubis fan una funció de regulació tèrmica essencial que perdem amb la depilació. Les gotes de suor davallen aixelles avall, mentre que , si no hem depilat la teranyina del pèl , queden retingudes per uns instants i evitem que se'ns pugui irritar la pell. En el cas de les celles, aquestes eviten que la suor ens pugui regalimar directament cap als ulls. Però el més important és que no depilarse el pèl natural estalvia un patiment periòdic absurd .

En una època en la qual sembla assumirse un major respecte per la dona, potser seria hora que socialment canviéssim el costum de valorar la bellesa femenina per la manca absoluta de

32 17

pèl. L'adagi popular diu que "on hi ha pèl hi ha alegria". Si ens sembla normal que una dona conservi els pèls dels braços, no ens hauria de semblar poc estètic el borrissol de les cames. AI capdavall , els pèls femenins , quan no s'han depilat deixen de ser fins i curts.

Sense cap mena de dubte. seria més saludable freqüentar la perruqueria que no pas depilar-se. Però, és clar, la nostra religió ens diu que si patim assolim la glòria ..

Massa sovint oblidem que el veritable paradís mai ve d'un pèl ... ,

• 18

el monogl'àfiC

Anar de cos

Ferran Escoda Periodista Els meu s estimals co-consea part, si tenim alguna llibertat llers d'aquest Espai m'ofereixen com a poble és gràcies a la nosun lIistal de possibles articles , tra poca vergonya en parlar del tots al voltant del cos i les seves propi excrement. Un consell per esclavituds. Els temes més lluïts a tots els qui us preocupeu pel ja els han agafat els companys vostre aspecte: no hi ha pel l més fina que la de qui té el bumés eixerits , i és que això em passa per ru c i per no assistir dell ben net. Tinc una parenta puntualment a les reunions de la llunyana -els parents com més "Fundi ". Així que em miro l'enullunyans millor- que periòdicameració de les escorrialles ment es reinfla els llavis , però i psè, de qualsevol pa se'n fan no hi ha res a fer perquè té una rosegons, però de sobte faig un relaci ó confusa amb la merd a - la seva i la dels altres. Així que els seus bot indignat de la cadira. Com és possible? Modes , dutxes, liftings i creme tes himorros de cirera tran sgènica coronen una pell de meló eixut i assedegat. Proeul dratants, però i l'escatologia? Els meus tres ulls no donen crèdit. Catalunya , el es/e , profam' país, amb o sense estat, més escatològic No us faig recordatori del nostre redel planeta i la nostra revista, la més lliufranyer merdós , ni de les antigues apolore de tot l'espai , i no gies del pet al liberaSi tenim alguna llibertat dediquem ni un mal dor i del bon cagar. article a l'acte quotiTampoc no us vull com a poble dià de la defecació. és per la nostra poca vergonya refe rir la qualitat dels meus llepets, que A la merda ' Sí , sí, en parlar del propi excrement projecten formes no ens emprenyem , profètiques damunt a la merda li hem de consag rar tantes paraules com convingu i. uns calçotets de la millor filatura catalaNosaltres, devots d'aqueixa figura laica na. Només un a última cosa, si mai em del pessebre que és el caganer. trobeu amb presses, no és pas que busNosaltres , amics del pet i de la llufa. qui una comuna amb urgència - tinc els Nosaltres, que si no anem de ventre no meus horaris estrictes-, sinó que , com som re s. Nosaltres , que no construïm si diuen els nostres germans del su d, vaig atabalat com cagalló per sèquia . Au, i si abans no obrem. Nosal tres, amics, no algú us empipa ni mig boci, engegueu-lo podem oblidar la nostra merda. Ai quin lapsus tan perillós , quina ullera de tan a cagar sense manies , mai no sabrà prou el favo r que li esteu fent , curta vista' Consideracions freudianes

•

32 19

Sociologia de l'empresa Autors:

Sociologi:l de I"empre<a

Marius Dorninguez

José Luis Jiménez

Sa lvador Carrasca Andrês Coco

Eduardo Resbier Montse Simó

Lidia Daza

Concepció Virgili

Editor:

Edicions Universitat de Ba rcelona

Coeditor:

Escola Universitària d' Estudis Empresarials

ISBN :

84-8338-397-7

Núm. pàg .: 385

Anyed .:

.

,'11 --

-- ~

2003

Ressenya : Manual bàsic per entendre l'organització empresarial des d'una perspectiva sociològica Ens presenta els conceptes bàsics de la sociologia en general, ; de la sociologia d'empresa en particular. i es desenvolupen els models o formes d'organitzaci6 del treball i de l'empresa .

Comptabilitat de costos a Catalunya abans de la partida doble: tres recerques històriques Auto r:

Jaume Fernimdez SevIlla no

Editor:

Edicions Universitat de Barcelona

a l'aWIU!I\.1 .I¡-'.Ln~ Il .' 1.1 p.tniu..! d"bk' I: .. ,

Coeditor:

Escola Unive rsitèna d'Estlldis Empre sarials

rl"C.:'n)tll'.' hl'I(W1<l1k"

ISBN :

84-8338-400-0

CI'1tl!,l.dldll<l1

,k l\hl" ,

Núm. pàg .: 161

An yed.:

2003

Ressenya : L'objectiu

basic del llibre és presentar tres recerques històriques sobre fa comptabilitat de costos a Catafunya abans de /a pal1ida doble Els tres casos segueIxen /a mateixa estructura d'exposició. resum. paraules e/au, in troducció, nucli del treball. conclusions, fonts documentals i bibliografia . Inclou també un glossari de termes compta b/es. econòmics i jurldics

Més informació: Programa de Publicacions . Escola Universitària d 'Estudis Empresarials .

Telf. 934024461 Fax. 93 402 44 74. E-mail: resp-pub@em p .d2.ub.es

la rcfl cxiÓ

Escultura facial

Ora, Eulàlia Roca Sense cara no es pot anar nas és el que s'anomena en cipe l món, Tanmateix, mentre s'és rurgia estètica el "terç supe rior". viu és impossible no teni r·ne. És la zona de la cara més delicada i on el temps hi esculpeix Això sí, avui un es pot canviar la cara a plaer, La cirurgia fac ial sense pudor esquerdant la pell, aporta tots els ingredients per fent arrugues o inundant-nos de fl acciditat. El minilífting és la sopoder·nos fer la cara nova , Que el nas és massa gros, doncs la lució per aquestes correccions rinoplàstia és la solució , Que les de rejoveniment amb una con· valescència breu i cicatrius gaiorelles són com les del Dumbo, l'otopl àstia ens les red uirà. Que rebé invisibles, les parp ell es s'om plen de bosPerò el temps és un escu ltor ses , la blefaroplàstia les bui · frenètic, com els amants dels da rà, I si els llav is, els pòmul s o el mentó graffiti s que cada nit afegeixen la seva particular sig natura encara que l'endemà ens desag rade n, amb les implantacions fac ials els podem modifi car, l'esborrem, Així , que el ci rurgià estètic no és sinó una il,lusió tempo ral per fer lluent En les darreres dècades , els avenços de la cirurgia estètica han estat espectaallò que el temps arruga , que és tot. cu lars . Però, en Les noves tècniques La cara és expressió biològica biogenètiq ues aquesta ll uita con tra els signes corporals i microbiològiques del pas del temps. de l'envelliment, la poden revolucionar I no tothom pot ten ir el món de la cara , ciència només hi pola mateixa cara ... sa un parèntesi , Un La més mortal de compàs d'espera les neurotoxines , la sense musica , car en termes econòmics botulín ica del bacteri Clostridium botulinum, s'ha demostrat molt eficaç en mii no exempt de dolor, El resultat del canvi crodosis subcutànies per esti ra r les arrude nas , per exemple, no es podrà considerar definitiu fins passat mig any, Lògigues, L'atac letal d'aquesta toxina, cament , es procura que no es noti i que aplicada a la dermis, aconseg ueix tibar la intervenció de la rinoplàstia amb el nas els nervis facials donant un aspecte radiant al rostre , El botax , tal com es conou s'integri plename nt en el context geneix aquest nou sistema de tractament ne ral de la cara, Els efectes a llarg te rm ini d'aquests canvis no tenen garantia. facia l, dura un quants mesos i s'ha impo· La zona de la cara que va des del sat entre actors, models i personatges naixement del cabell al front fins a sota el publics (estan per veure els seus efectes

32 21

a llarg termi ni). AI final ni la silicona, ni les implantacions, ni el botax no poden lluitar contra l'àngel exterminador. Ser humans és començar a envellir en néixer. Només caldria que ens eduquessin

per no pensar que la cara és el reflex de l'ànima. La cara només és una expressió biològ ica del pas inexorable del temps . I no tothom pot tenir la mateixa cara... •

• 22

el monogl'à ri C

La carn fa carn

Vicenç Molina Professor d'Ètica emp resa rial La carn fa carn ... o potser no aban s de fer front a les immenses factures dels psiquiatres. tant... Com diu en W. Lippmann, "On tothom pensa igual , ningú Això ja ho predica la moral puritana de renúncia al gaudi immeno pensa gaire". I ja sabem que diat i de lliurament absolut al treels déus del mercat ho absorbeixen tot. tot i tot. I que, per ball. Però no se'ls veu gaire això , ens hem d'apuntar, vulguis contents ... amb aquell posat de que no, a la indústria del conbacallà sec! Mentrestant, podem sum de la "salut" prefabricada tenir una opció de cami envers la felicitat , en el fons tan llatina , i proactivament anorèxica , meditan "nostra" , en l'alternati va calitzada , farmacològica , ansiolíd'una ètica civil com la que retica i danonitzada. Hem de ser presenta l'Ignasi Riera que , enprims! Per tal de buidar-nos de tre d'altres, tradueix amb una completa greix , hem d'omplir-nos de pastil letes , vitamines i sucs! I hem de pretendre alla rdignitat el goig mediterrani de la disbauxa gar-nos l'esperança de vida. restringint i l'excés, del plaer sense renúncies, de la les nostres oportunitats d'accés al plaer carn , amb magra i greix , cuinada amb i d'obtenció d'una felicitat que, ves per una bona reducció de cervesa. acompaon , resulta que gairebé sempre és insanyada d'una bona quanti tat de pasta, ben na. I pecat. I és que si no envellim coral dente i, si pot ser, alia carbonara, dels rectament. pausadament , metòdicament i lluços, raps i llobarros rostidets i brasejats a la vora del mar, i -ep ... si pot ser! avorridament, sense cap excés ... ¿qui es deglutits i fagocitats lentament i suaufarà càrrec dels néts, que no podran adquirir vida autònoma ment, també a la fins als quaranta-set Per tal de buidar-nos de greix, vora del mar i sota l'ombra d'un pi, que anys, atès l'estat de hem d'omplir-nos pot ten ir tantes precarització de la de pastilletes, vitamines i sucs! branques com vulvida laboral i d'encagui . O fins i tot no riment irracional del tenir-ne cap. I reomplir-se de braç de gipreu dels habitatges? A envellir, doncs, magrejant (de carn "magra", no pas d'una tano de crema , de pastis de xocolata, de altra cosa ... ) evitant qualsevol risc d'acugelats de stracciatella i d'un bon tros de tiramisú . Després , és l'ocasió de deixarmulació de teixit adipós, assemblant-nos cada cop més als adolescents anorèxies se arrossegar per la suavitat d'una hora baixa que ens dugui al capvespre en la que cremen la seva vida entre vòmi ts, intimitat i ens prepari per fer un bon sobegudes sanes i angoixa fulminant,

32 23

par, amb espelmes i una mica de Vivaldi, però també valen el jazz i els fados de l'António Chainho. Però , res , malgrat tal això , no hi ha manera d'engreixar-se' Deu ser cosa del vi, del bon vi negre , ben acolorit i avellutat , matisat de tanins, que ajuda a fer la digestió i ens faci lita el procés d'extinció dels greixos, perquè com que els sucres es transformen en alcohol ,

a la fi, tot es deu evaporar. Aquesta és, també, una de les formes subtils de l'excepció francesa . I, ves per on , lambé m'agrada, però no tinc forma d'eng reixarme, per més que ho intenlo. Serà la grappa? O serà el fum de les "preciosas" o les "panetelas" de L'Havana , tan adequat per malar microbis? Sic transit gloria mundi .... és a dir, carpe diem •

• 24

el monogràfiC

El melic al sol

Jordi Serrana Director d'Espai de Llibertat Per tractar d'esbrinar-h o, la Els rac ionalistes sabem que hi ha moltes preguntes que no Direcció General de Melics del Departament de Noves tenen resposta . Per exemple, existeix Déu? Un cop morts, què Mentalitats de la Generalitat de hi ha al més enllà? Quan tan· Catal unya ha realitzat a les dar· ques la nevera, la llum s'apaga? reres setmanes un seminari a Per què quan vas carregat amb porta tancada sobre la qüestió. dues garrafes de vuit litres d'aiHan estat invitats els de sem· gua l'ascensor està espatllat? pre oHi he assistit fent·me pas· sa r per llicenciat en melics. Les Ara podem afegi r·hi altres nous interrogants. Quan anem a la concl usions son les següents.

Resulta qu e els catalans fa molt platja, el fons del melic es torna de tem ps que ens mirem el me· moreno? D'on surt la boieta de fi l del melic? Si et mires el meli c molta li c - 24 anys- i, posats a fer-ho , les noves estona , et trastorn es? I si mires el melic generacions han optat pel més fàcil , dei· d'una alt ra persona? Quina relació hi ha xar el melic a l'aire i així l'esforç és míentre el melic i una sargantana? El melic nim . Un dels exemples qu e s'ha posat és d'un esco lta i d'un esplaiero són iguals? el que anomenen autoodi. Es tracta d'una nova expressió que als nacional istes caTots som diferents, però tots tenim melic, és el melic el logotip de la igualtat? talans els serveix per no explicar -expliFa un temps que es· car-se- el que ha passat. tem assisti nt a un estrany Pujol ha tingut temps per Hi ha melics fenomen en les formes de proclamar l'Estat Català que miren enfora, vint vegades. Per què no vestir de les catalanes. n'hi ha d'amagats ... ho ha fet?

Segur que hi heu parat La realitat és ben diferent. atenció. Les dones es vesteixen d'una forma en que sempre He pregu ntat a una noia amb el melic queda el melic a la vista. N'hi ha per a a l'aire, per què ho fa. La resposta és tots els gustos. Hi ha melics que miren clara: "volem fer palès que ens ha parit una senyora i que, per tant , vam estar enfora, n'hi ha que estan amagats cap endins i n'hi ha de tapats per un mitxeli n. nou mesos amb un cordó umbi lical.

Temem que altres han sortit d'una N'hi ha tants com dones. Ningú no entén aq uest canvi d'actituds de les catalanes. màquina" ~

•

32 25

'" "'" Ajuntamèntl~ld e Sabade~ .~ Ii

' .. '

<:T

:c cc

la l'cflc.xiÓ

Paradoxes culturals d'un jove pastat a l'antiga Jesús Sanz Sociòleg El sector de la cirurgia estètiEls cos mèti cs per a home. Ser home i consumir productes ca va moure a Espanya l'any cosmètics especialitzats no nopassat un bilió de pessetes. Es més està mal vist per molta gent van fer, per exemple, 100.000 liposuccions i unes 75.000 sin ó que, a més, és molt difícil.

D'entrada , les línies cosmèticirurgies de pit. El nombre d'intervencions quirúrgiques de ques per a homes són escasses caràcter estètic no ha deixat de i desca radament carissimes . créixer i es situa actualment en Una cremeta exfoliant per a la unes 250 .000 a l'any. AI nostre cara et pot so rtir per entre 18 i 30 euros. Després m'he assapais hi ha 10000 gimnasos que bentat que això és el que costa ocupen a unes 300 .000 persouna crem eta similar per a dones. Segons una enquesta de l nes . El problema és que per a homes no Consejo Superior de Deportes sobre hàbits esportius, un 36% dels espanyols existeixen encara sèri es de productes de són usuari s d'aquesta mena d'equipagamma mitjana o baixa. Deu ser perquè ments (un 70% dels quals són homes). com que venen pocs els han de posar molt cars. A més, he La mitjana europea descobe rt que per poes situa en el 65%.

Depilar-se era un suplici, der comprar una creDes de tems imsímbol meta exfoliant has de memorials, les persode la dominació masculina nes s'han preocupat fer un curset de cosmètica ja que l'esper la seva imatge pecial ització és tan gran que si no entens pública . Això és raonable . Tanmateix, tinc la sensació que en els darrers anys hem la lògica interna de la cosmètica estàs perdut (tipus de pells, incompatibilitats de entra t en una dinàmica insana que m'atreviria a catalogar com a una nova "dicproductes, proteïnes , enzims, essències naturals , elements hidratants , reafirtadura de l'estètica" . Hi he estat pensant mants , etc) . A més a més , totes les indiuna mica i he arribat a la conclusió que cacions (inclòs el nom del producte) essóc una persona que no estic culturalment preparada per parlar d'aquests tetan en francès (malgrat que s'hagin fet a la Zona Franca) , o sigui que , si no saps mes sense arrossegar prejudicis i apriori smes. No obstant, m'agradaria remarcar francès, et trobes més perdut encara . algunes paradoxes que , des del meu Els nois que es depilen . Un a amiga caràcter de "jove pastat a l'antiga" , no m'ha dit que ha observat que al lloc on va normalment a depilar-se es troba cada deixen de ser interessants.

32 27

28

vegada un nombre creixent d'homes jocertat. Demano ajuda. Que algú m'ho expliqui . En un context cultural en el que ves. Els homes es depilen el pit, les cuis'inc rementa la valoració social de l'estèxes i l'esquena. Jo no estic culturalment fi ca i en el que pren un especial protagopreparat per a això. Durant molts anys les dones m'han expl icat que depilar-se ni sme "anar a la moda" o "canviar de era un suplici, que era un símbol de la look", en un con text on els criteris estèdominació masculina i coses per l'estil. t'I CS es modiliquen ràpidament, no acabo d'entendre l'èxit dels Ara els homes es troAI final , tots ens trobem tatuatges, ja que són ben també sota la dominació dels criteris sota la dominació del mercat precissamet l'expresestètics. Allinal , el sió de la perdurabililat. Un tatuatge dura per sempre. problema és que tots ens trobem sota la dominació del mercat. No avancem .

T'acompanya fin s que et moris. ¿Com s'explica, doncs, aquesta paradoxa , que Els taluatges. A mi m'agraden els tatuatges. Hi ha verilables obres d'art en les persones interessades per seguir una aquest sentit. Tot i això, l'enorme prolifemoda que, com to tes les modes, té un caràcter conjuntural, optin per prendre ració dels tatuatges que s'ha produït en els darrers anys em té una mica desconmesures de caire irreversible? \

l'cntl'cvislA

Gorka Espiau Portaveu d'Elkarri

Jordi Serrana i Vicenç Molina Espai de llibertat

Elkarri és el Moviment social pel diàleg i l'acord al País Basc. És una oganització plural i independent.

- Ouè és Elkarri?

- Elkarri és el moviment social pel diàleg i l'aco rd al País Basc. Va néixer l'any 1992 per deien sar i mobilitza r un model de so· lució pac ílica i dialogada de l conllicte basc. La seva mi ssió és contribuir a desenvolupar un procés de pau. És una organització plural i independent formad a per 4000 socis i sòcies i 100 grups de volu ntaris als pobles i barris de la Comunitat Autònoma Basca i Nava rra , i també a Madrid , Barce lona, Brussel·les i Nova York . En els grups hi treballen 800 membres actius voluntaris i més de 100000 persones han recolzat les seves acti vitats. Aqu est moviment social s'autolinancia per mitjà dels seus soci s i campanyes en un 85%.

elkarri ....-.0

- Com s'explica que persones aparentment normals i raonables puguin justificar la violació dels drets humans?

- En el si de la societat basca, així com en el conjunt de la comunitat internacional contemporàni a, hi ha una tendència rea lment contraproduent a exigir el respecte per als drets propi s sense reivindicar amb la mateixa intensitat els drets dels altres . Ai xí, hi ha persones i col·lecti us que justifiquen la violència en base a una su posada vulneració de drets, se n-

se tenir en compte que aquesta violència esclafa les llibertat s fonamentals d'altres .

- ¿ Un "problema " de la tradició nacionalista basca és l'absència de laiCitat republicana, és a dir, el predomini d'una concepció d'arrel ca rlis ta, més o menys popular però fonamen talment essencialista i catòlica?

- L'anomenada esquerra abe rtzale representa aquesta tradi ció nacionalista laica.

La diferència amb altres moviments semblants, per exemple a Catalunya, ra u en el seu posicionament respecte a la utilització de la violència.

- En tot cas, ¿això podria explicar el comportament dogmà tic de part del món abertzale i de la dre ta espanyola, que comparteixen el mateix oogen?

- És impossible explica r fenòmens tan co mpl exos com el nacional isme basc , o la dreta espanyola, en base a un únic factor. Potse r hi hagi algun eleme nt comú, però de ben segur que hi ha moltes més diferències.

- Ouin és el paper - real, no mític- jugat pels sectors clericals en el món d'ETA ?

- Hi ha diversos treballs d'investigació

32 29

Diputaci贸 Barcelona xarxa de municipis

que tracten d'aquesta qüestió. Tots coinde comptar amb totes les tradicion s, incloent-hi la del Partit Popular. cideixen a remarcar que el clergat basc, igual que qualsevol altre, representa els diferents sectors i sensibilitats d'una so- Quina és la relació -també, en aquest cas, real i no mediàtica- entre el món del cietat. Més enllà de l'exageració sobre PNB i el del PP en les institucions de l'oliaq uesta qüestió, es pot dir que va tenir la garquia financera i industrial basca? seva importància al llarg del franqu isme - El món empresai la transició, però que a l'actualitat no La imposició de plantejaments rial basc és com la hi ha cap dubte sosocietat, plural i polítics al conjunt de la societat complex. De manebre el seu rebuig és la base del pensament únic ra que és molt difímajoritari a la cil fer un diagnòstic violència d' ETA. global, sense entrar en matisacions. Així - El govern del Pp, como a fidel aliat de ho demostren les diferències entre els diversos organismes empresaria ls.

Bush. ha jus tificat la invasió de l'Iraq amb l'argumentació que si Sadam Husein no - ¿ Fins a quin punt el fet de prendre el acceptava els ultimàtums. la guerra era inevitable ... ¿No és aixó el mateix que diu control de la direcció del BBVA ha afectat aquestes relacions?

ETA en relació a les condicions -marc territorial, canvis en l'estructura jurídica - Desconeixem les repercussion s internacional ... - que farien possible el fid'aq uesta qüestió en la vida política. nal de la vio/éncia? ¿Quina legitimitat tenen, d'altra banda, per condemnar un ti- ¿Amb qui es pot comptar a l'hora de recolzar una solució autodeterminadora pus de violència els que no han condemnat la que va exercir la dictadura i pacífica ? ¿Amb moviments socials i infeixista ? tel·lectuals, o també amb grups polítics?

- La imposició de plantejaments polit ics - Elkarri demana una solució basada en propis al conjun t de la societat és la base la no violència, el diàleg politic sense exdel pensament únic. El respecte als drets clu sions i l'aprovació social. Aquests prinhumans i a les llibertats fon amental s ha cipis, enfocats de manera obe rt a. són asde servir tant per a l'àmbit local com per sumits per la majoria de formacions a l'internacional , tant per al present com politiques. sindicals i socials basques . per al passat. Una mirada parcial sobre El repte consisteix a trobar una metodoloels drets humans resta credibilitat i legitigia de diàleg transitable per a tots. mitat als plantejaments que es defensen .

- ¿Hi ha sensibilitat no mediatizada en el - La postura fanàtica del Pp, ¿ obeeix tan PSE? ¿ Què n'opines de les posicions de l'Odón Elorza, per exemple? ¿ Es pot. en sols a la busca de rèdits electorals en tot cas, aspirar a una solució sense clau espanyola? ¿ On es situen els clans de Neguri? l'aportació dels socialistes bascos ?

- Des d' Elkarri respectem profundament - No hi ha solució definitiva sense el soles aspiracions i projectes del Partit cialisme basc, igual que no n'hi ha sense cap altra tradició politica. El món socialisPopular. Aquest respecte no impedeix que expressem el nostre desacord enta és també plural i complex, i posicions front de determinades posicions politicom les de l'Odón Elorza conviuen amb ques que creiem que no contribueixen a les de moviments com Basta Va . Tenint aconseguir un escenari de distensió i diàen compte aquesta realitat, Elkarri semleg . En qualsevol cas. pensem que una pre ha entès que havia de fer cas , priosolució definitiva al problema basc haurà ritàriament, de la linia politica que en ca-

32 31

da moment marqui la direcció oficial del partit. En aquests moments, la que representen Patxi López i Jesús Eguiguren,

32

Fòrum Social Mundial de Porto Alegre no hi ha ningú que encara defensi l'ús de la violència en aquests terme s.

- Com es comença a solucionar el con- Amb quins referents internacionals s 'identifica més un moviment com Elkarri? flicte ? De què depèn ? Ouè s'ha de fer - Elkarri té un Comitè d'Honor per a la després?

Conferència de Pau - Elkarri està promoformat pels següents vent la celebració L'ús de la violència Premis Nobel i persod'una nova és el principal aliat objectiu nalitats internacioConferència de Pau dels sectors més reaccionaris per al País Basc. nals: John Hum e, el Dalai Lama, José L'èxit d'aquesta iniRamos Horta , Rigoberta Menchú, Adolfo ciativa depèn de la combinació de suport Pérez Esquivel , Danielle Mitterrand, Cora ciutadà i treball amb els partits politics , Un cop aconseguit un nou acord de més Weis, Federico Mayor Zaragoza , José Saramago i Mairead Maguire. consens que l'actual sobre les nostres normes bàsiques de convivència , hauria - ¿ És un tòpic parlar del model de solude ser aprovat pel conj unt de la societat. ció irtandès?

- Tots els conflictes Són diferents. Mai no - Oué es pot fer des de Catalunya? hi ha dues situacions iguals. Quan alguns - Proposem la constitució d'una "Xarxa prenem com a referència el model ircatalana de suport a un procés de pau". landès no diem que sigui el mateix.

Qualsevol organització que hi estigui inteSenzillament , plantegem que la metodoressada pot posar-se en contacte amb Elkarri (info@elkarri.org). També desenlogia de diàleg i acord utilitzada pot ser adaptada a altres realitats. voluparem una recollida massiva de signatures per demanar la constitució d'una - ¿On és avui l'herència d'Ernest Lluch? taula de partits als Parlam ents de Vitoria - Segurament , Ernest Lluch lé molt a i de Pam plona. Tota la informació relati va veure amb el fet que la immensa majoria a aquest projecte es pot consultar a de la societat catalana defensi la no www.elkarri.org. violència i el diàleg com a manera de - Per acabar, ¿ qué els diries als motransformar el conflicte basc. Per a Elkarri , les aportacions realitzades per nitors i monitores de temps lliure, l'Ernest Lluch a la nostra feina represenals qui partic¡'pen en el ten un dels instruments més valuosos i tB/xit associatiu, als joves en actuals del nostre bagatge social i polític . general?

- Vivim moments realment - ¿El món d'ETA pot entendre que la apassionants . El conflicte lluita armada beneficia políticament a basc , o la guerra de l'Iraq, representen una pugna total entre Aznar. a Bush, a l'''ordre '' neoconservador internacional? ¿No els qui creiem en els drets huhi ha manipulació? mans, la no violència i el diàleg - L'ús de la violència com a co m a forma de relació política enfront dels qui defensen les estratèmètode d'acció política és el principal aliat objectiu dels sectors més reacgies de la força. El desenllaç cionaris a nivell internacional. La lluita d'aquesta confrontació depèn de contra el terror és l'argument central que cadascun de seNe ix per a tot . És per això que en el nosaltres \

la l'eflexiÓ

La construcció europea i la laïcitat necessària Joan Carles Marset.

Geòleg i editor. Vicepres. d'Ateus de Catalunya guit fer nostres aquests valors.

Per això , analitzar l'assumpte de la procedència dels valors o de les "a rrel s" d'una entitat sociopolítica tan complexa com Europa, just qu an es debat el seu marc constitucional, provoca un cert recel, perqu è els vaPreàmbul de la Carta lors d'Europa, els "nostres" vadels Drets Fonamentals lors, procedeixen de tradicion s de la Unió Europea. cultu rals i ideològiques diferents i resultaria difícil , sinó impossiEl s valors i els principis recollits en el Preà mbu l de la Carta ble , voler destil ·lar les seves essències per determ inar-ne un origen dels Drets Fonamentals de la Unió cultural qu ím icamen t pur.

Europea , aprovada pel Parlament Manifestada aquesta prevenció no hi Europeu , el Consell de la Unió Europea ha cap motiu per no recon èixer que hi i la Comissió Europea al desembre de hagi hagut "alguna" aportació de la reli2000 durant la cime ra de Niça , són sens gió, del cri stianisme i en menor mesura dubte compartits per una àmplia majori a del ca tolicisme a la cu ltura europea i, en dels ciutadans europeus i, presumibledefinitiva, a la construcció d'aquests vament , per tots els estats membres de la lors "comuns"; enca ra Unió. Són els va lors Europa és una entitat plural , que això mateix posob re els que s' ha dria atrib ui r- se a altres edificat la nostra culamb ciutadans tradicions com l' hel·letura actual , valors amb creences diferents nística, la romana, el que supose n una o sense cap creença judaisme - "arrel" del con tribuci ó indisc uticristianisme-, l'islam, ble a la convivència la il· lustració, el lliurepensament o els sopacífica i al progrés de la societat, i per cialismes de diversa factura. Totes aquesta raó sembla inqüesti onable que el aquestes tradicions i moltes altres no nostre món hagi de regir-se per ells.

Però la con figuració de la nostra cultu enu merades aquí estan en major o menor grau emparentades amb les nostres ra entorn d'aquests valors no s'ha produït arrels més profundes i alg unes , no ho de manera fortuïta, rn és aviat al contrari , oblidem , també han jugat en ocasions un tan sols després d'una llarga histò ria de paper execrable . Davant d'aquesta consdesu nió i d'enfrontaments hem aconse-

"La Unió està fundada sobre els valors indivisibles i universals de la dign ital humana , la llibertat, la igualtat i la solidaritat, i es basa en els principis de la democràcia i de l'Estat de Dret".

32 33

ENTORN. secl ês Uf1a inicialiva d'esplac, conslttuida com a cooperativa rri~ l a de Irebatl aSSOClal 1consumidors que realitza sefveis SOCMledutatlUSper als seus associats i tercers en general.

Iniciativa d'esplac

ENTORN neil en el SI d'Esplais Catalans, amb el nom d'ESPl ASH! cap a l'any 1988.

AI cap de 4 anys es conslitueir com a cooperativa per Iai de dlJerenClaJ els serveis professianals i els vohmtaris de l'assoCIaciÓ, mantenint la vinculació a par lir dels socis consumidors.

1, Assessoreu vos.

Per tots aquell s projec tes professiona ls que puguem rea lillar amb vosaltres.

2, Participeu.

Feu-nos saber les vostres propos tes de serveis, millores en els que reali tzem, necessitals....

3. Feu-nos arribar els voslres currrculums per poder vos oleru Ileball.

El 1993 es fusiona amb AREC, cooperativa de similars objectius formada enlre esplais de 8adalooa, adoplant definitivament el nom

d'ENTORN, secl.

DEMOCRATlCA li netslr! ~otK¡6 r.oopf!r.lIV' I!S pou de ""nlfesl en dalli d'un ple cDnl~1 lis 6rOlAS cIemotrb cs ~ I. ",rticiplci6 di 1011 ell SOCIS.

CATALANA fretlalem por ~ IOlS als ClUlildans d. C'IJkJnv. da. d. 1'''III.mlnt 10CI' dals nO&lfu urYllS I la 1d-tnlihcKIÓ cultural Qut I/IJ és \lfbpll.

INNOVADORA A.solem crUHYlfIIWIl1n IIfIUSSl1alS ClUI Ib canVIs sotlOl6gIc$ mlfQIJ8I1. ICIUfttzln! I*fI\Inenlmer l els recullol educ:.oos I tH;..,.llJ llrS.

EXPERTA Amb l'lval de rrlés de 10 anys dn oen8nal UI oflll'rn IDllmons COlll ru tadn In Icl rYI I.ls on som especialistes.

PROGRESSISTA Pallam. I. pt'ittlt. ImjIT8unal lJfl Ideari qui Bns Idlnllllu 1mb II Movlmlnl llit I ProgresSlsla

EFICIENT

ENTORN, sccl

Ens do tllTl d'unl orll8nllllCi6 UlruClurldJ I PlOf8SSloneIl)8I' girantlr la solYiInm dels nostrls

Avrnyo, 44 , 2n . 08002 Borcelona

serveis...

entorn@ entorn .org / www.entorn.org

Te l. 93 302 61 62 . Fox 93 301 9694 ""IoifíLl",.

tatació ob rir un debat per establ ir en qu imés de 450 milions de ciutadans que, en na mesura ha con tribuït cadascuna menys d'un any, qu an s'acabi la projectada ampliació. acabarem formant part de d'elles a la construcció d'Europa i, en conseq üència, fins a quin pu nt cadascula Unió Europea. na s'ha enfrontat a aquest mateix procés, La construcció europea va adqu iri r especial relleu per a les confess ions relig ioa més de resultar inoportú , és probable que deix és a algunes "tradicions" en una ses a mesura que el procés d'integ ració avançava i es feia pa lesa la necessitat de situació poc o ge ns afavorida ... comptar amb una Constitució que defin ís, Que la Constitució europea ha d'estar pe r damunt dels inte ressos naciona ls, un fonamen tada en una sè rie de valors, patri mon i de to ts els ciutada ns, és quelcom ma rc comú per a tots els ciutadans europeus. El primer que està fora de discussió. Sobre qu ins La Carta de Drets Fonamentals gran repte en han de ser aquests aquest sentit va ser va significar el procés de redacva lors és sobre el un triomf del laïcisme que val la pena cerció de la Carta de car un conse ns el Dre ts Fonamentals, més ampli possible, però polemitza r soL'Església Catòlica va tractar des de mo lt aviat d'influi r en la seva elaboració. A mitbre quin és l'origen o la procedència jans de 1999 el Papa Joan Pau 11 va d'aquests va lors , si han d'anotar-se en el compte d'una o altra tradició, només pot efectuar una sign ificativa intervenció daencobrir un propòsit: reclamar un reconei- vant del Parlame nt nacional de Polònia en la qual advertia a la classe política xement específic per poder ex igi r més tard un rendime nt insolidari , per justificar dels perills que, segons ell , aguaitaven el privi legis en base al que tots "deve m" a continent a les portes del nou mil· lenni. una o alt ra tradició o ideologia concre ta, Va cridar a fundar una Europa Unida com pe r fer esclatar la cohesió ciutadana que una gran "Comunitat Europea de l'espeha uria d'estar en el fonament de tot prorit" sobre la base dels valo rs morals crisjecte democràtic. tians i va prevenir sobre la possibilitat que "la democràcia s'aliés amb el relati~uropa és una entitat pl ural on hauvisme mo ral i denegués a la persona hurem de conviure ciutadans de cu ltu res diferents amb creences diferents o sense mana els seus drets bàsics. La democràcap creença . El marc legal de la Unió no cia sense va lors degenera fàci lment en un totali tarisme obert o camuflat ". Malgrat hauria doncs d'ocupar-se de les creences dels ciutadans , sinó solament de garantir això, durant el temps que va durar la rela llibertat de poder escol lir i professardacció de la Carta , el Vaticà va actuar ne, o no , alguna d'el les . L'únic objectiu leamb una certa con tenció , potser en congítim en base als nostres valors comuns siderar assegurat un reconeixement preeés enfortir la convivència i les llibertats , i minent del cristianisme en el nou marc leaixò solament podrà aconseguir-se impulgal. La diplomàcia vaticana aviat es va sant el caràcter laic de les institucions. adonar que la seva arrogància no havia Les confessions cristianes, i en especial tingut un bon encaix amb el tarannà de l'Europa democràtica . l' Esg lésia Catòlica, demane n, en canvi, un reconeixement a la "seva" contribució L'aprovació durant la cimera de Niça de la Carta de Drets Fonamentals sense i reclamen posar per escrit aquest compromís en el text cons titucional. Això ens cap referència explícita a la religió ni al cristianisme en el Preàmbul, malgrat no porta a reflexionar sobre les raons de la seva actitud , perquè un desequilibri en tenir efectes vinculants , va significar un aquesta qüestió podria comportar un greu triomf del laïcisme europeu i de l'esforç daltabaix per als drets i les llibertats de ls per aconseguir la plena igualtat de tots

32 35

36

els ciutadans. Aque st esdeveniment va legis en aquells estats on actualment no suposar un fort entrebanc per a les exdi sposa de cap tracte especial. A l'horitzó pectatives del Vaticà, que va prendre ca l preveure que l'Esg lésia Catòlica , més enllà de buscar nous acords de col·laboconsciè ncia del perill al que s'enfrontava i va optar per incrementar la seva presració amb estats concrets o amb institusió. En un missatge enviat per Joan Pau cio ns europees, alimenti l'esperança de II al card enal Antonio Maria Javierre una negociar en el futur un concordat fo rm al amb la Unió Europea que li permeti essetmana després de ser aprovada la Carta , amb motiu de tend re a tot el seu la commemoració del El propòsit territori moltes de las XII centenari de la prebendes històriqu es del projecte d'article 51 coronació de que ja gaudeix en alés manten ir els privilegis Carl emany com emgu ns dels estats de les comunitats religioses membres. Aquesta perado r pel Papa Ll eó III , podia lIegi rpossibilitat hauria de se "l'Església ha seguit amb gran atenció romandre en suspens fins que les co ndiles vicissituds de l'elaboració d'aq uest cions polítiques fossin propicies per dur document. Refe rent a això, no puc ocula terme les negociacions , però no ha de tar la meva desil·lusió pel fet que en el descartar-se en absolut vistos els antecetext de la Carta no es troba inse rida ni dents. No seria prudent oblidar co ncortan sols una referéncia a Déu , el qual , a dats tan nefastos per a Eu ropa com el més , és la font suprema de la dignitat de signat entre la Santa Seu i Sèrbia el ju ny la persona humana i dels seus drets fode 1914 que , sense menysprear altres namentals". Un mes més tard el pontífex circumstàncies històriques, va suposar manifestava aquesta mateixa "desil ·lusió" una clara humiliació per a Àustria just als representants del cos diplomàtic acrequatre dies abans de l'assassinat a ditat davant la Santa Se u: "És cap a Sarajevo de l'arxiduc Francesc Ferran , Europa on miren tants pobles com un desencadenant de les hostilitats entre model en el qua l in spirar-se. Que Europa l'Imperi Austriac-hongarès i Sèrbia que conduirien al co mençament de la primera no obl idi mai les seves arrels cri stianes que han fet fecund el se u humanisme! ". guerra mundial.

El mateix podria dir-se de les manioUna al·lusió explicita a aquestes "arrels" a la futu ra Constitució obriria les bres que van condui r als Pactes laterans portes a un tractament específic del crisentre la Santa Seu i la Itàlia feixista de tianisme per part Musso lini, que van permetre a l'Esg lésia recupera r la sobiran ia sobre el territori de de les instàncies la Ciutat del Vaticà ; o les intrigues per ascom unitàries, establint les bases solir un acord amb Alemanya durant els anys vint. que culm inarien al juliol de per a la concessió d'avantatges a 1933 amb el concordat signat entre les esg lésies cristianes l'a lesho res sec retari d'Estat del Va ticà en detriment de ls alEugenio Pacelli -que anys després ocutres ciutadans euparia el soli pontifici amb el ropeus. tant dels nom de Pius XII- i el viced'altres religions ca nceller del III Reich com dels no Franz Von Papen, que si creients, o ateus. bé va comportar importants concesA més , aquesta legitimació constitucional persions per a l'Esg lésia Catòlica va metria a l'Esglés ia aspirar també a privi-

l'e nuncia t de la Declaració número 11 sosignificar la rendició al nazisme del catolicisme polític alemany i va suposar un ajut bre l'estatut de les esglésies i de les orcabdal per al règim de Hitler, aïl lat interganitzacions no confessionals, annexa al nacionalment fins aquell moment. TamTrac tat d'Am sterd am de 1997, que salvapoc hau riem d'oblidar el paper jugat pel guarda l'estatut nacional de les comu niConcordat de 1953 amb Espanya, quan tats religioses , respon fidelmen t a aquests plantejaments. El resultat és l'acla dictadura estava més necessitada de recolzament exterior a causa del se u aïtual projecte d'article 51, que diu: "Estatut llament polític , de les esglésies Però l'ambició i de les organitzaAquests valors no tenen del Vaticà per escap deute especial amb la religió , cions no confestendre la seva in sionals. 1. La Unió que històricament s'ha oposat fluència a Europa re specta i no prea la llibertat i la democràcia jutja l'estatut recono li ha fet descuidar la importància negut, en vi rtut del de preserva r la situació actuat. L'Església Dret nacional, a les esglésies i les assoés conscient que en molts estats la seva ciacions o comunitats religioses als pervivència en els termes actuals seria Estats membres . 2. La Unió respecta tancomplicada sense privilegis. L'avenç de la mateix l'estatut de les organitzacions fisecularització a Europa i el desig d'amlosòfiques i no con fessionals. 3. La Unió plis sectors de comptar amb un marc mantindrà un diàleg obe rt, transparent neutral en matèria de drets i de llibertats, i regular amb aquestes esglésies i orgacom es va posar de manifest durant la renitzacions, en reconeixement de la seva dacció de la Carta , ha assolit una sòlida identitat i de la seva contribu ció especifiimplantació i disposa d'una força co'nside- ca : L'addició del tercer apartat, anàleg al rabie. Davanl d'aquesta amenaça proposat al projecte d'articl e 46 de la l'Església Catòlica ha apostat per blindar Constitució per a les associacions repreel seu estatut a cadasc un del s estats sentati ves de la societat civil, respon al membres per davant fins i tot de qualsedesig de garantir un diàleg específic de vol expectativa de posles esglésies amb les institucions, sibles nous avantatges.

Es va n presentar 35 esmenes al proAI capdavall , va ser el jecte d'article 51, de les quals 15 en remateix Pius XII qui enclamaven la completa eliminació i unes cunyà al 1948 la idea de altres 5 la del paràgraf terce r. Al guns dels argum ents exposats són demolidors, cristianisme com a "heréncia cullural comuqüeslionen que una declaració no vincuna". com a recurs per lant del Tracta t d'Amsterdam , que quedarà sense validesa un cop s'aprovi la garantir el paper preeminent de l'Església Constitució, s'hagi d'incloure per "sordavant la perspectiva presa" i sense justificació aparent. incerta d'una Sostenen que la Carta de Comu nitat Europea Drets Fonamental s - inincipient. closa al projecte d'arLa iniciativa ticle 7. 1- ja prodel Praesidium tegeix les de la Convenció llibertats de tots els ciutadans; europea d'inque els projectes cloure a la seva proposta de Constitució un article, no d'articles 1, 5 i 9 ja con templen el previst a l'Avantprojecte. que integra

32 37

38

obert el ca mí per a possibles millores en respecte a les tradicions nacionals ; que les negociacions bilaterals amb cada estractar l'estatut d'organitzacions confessionals dins del Titol VI dedicat a "la vida tat. En aquest punt , la inclusió d'una referència a les suposades "arrels cristiademocràtica de la Unió" és una aberració, perquè aquestes organitzacions esnes" d'Europa en el Preàmbul seria tan mancades d'esperit democràtic; i alerl'argument definitiu per acabar d'aplanar ten que el paràgraf tercer de l'article 51 el cami als interessos de les esglésies atorga a les esglésies un dret "il·legitim" cristianes i servir de fre a rivals potencials d'i ntervenir en els com l'islam , que assumptes de la augmenta entre la La referència població europea lliUnió, quan el diàleg a les "arrels cristianes" gat al fenomen de la amb les associaaplana el camí cions i amb la socieimmigració . Aquesta als interessos de les esglésies referència també ditat civil en general ficultaria encara més ja queda protegit pel projecte d'article 46. Així mateix posen en la possible adhesió a Europa de Turquia , dubte que la Unió Europea hagi d'assuun Estat laic però de majoria musulmana , mir competències referents als camps de ajornada "sine die" des de la cimera de la filosofia o de la teologia.

Copen hagen de desembre passat. Un objectiu addicional d'aquesta estratègia L'aprovació de l'article 51 comportaria seria la contenció del secularisme que encara un perill addicional per a la laïcitat, perquè al "respectar i no prejutjar" per amenaça cada vegada més de prop igual l'estatut de les confessions i de les l'hegemonia cristiana a la Unió. De moment, la proposta de Preàmbul presentaorganitzacions no confessionals a les legislacions nacionals consolidari a "de fet" da pel Praesidium de la Convenció conté les discriminacions existents a l'actualitat una vaga referència a les "herències cul-com en el cas de l'Estat Espanyol-, imtural s, religioses i humanistes d'Europa" , pedint en el futur qualsevol progrés en sense fer menció directa a cap confessió l'aplicació del "principi d'igualtat democràconcreta.

La Constitució europea hauria d'estatica" recollit pel projecte d'article 44 de la blir les bases per acabar amb tota preConstitució. El paràgraf segon de l'article 51 deixa aixi les mans lliures tensió de privilegi que impedeixi als estats per seguir negant qualavançar cap a una autèntica cohesevol reconeixement a les "orgasió social. El projecte d'article 2 nitzacions filosòfiques i no consobre els "Valors de la Unió" consagra els valors de "la dignitat fessionals" , ja que no consagra la igualtat de totes les orgahumana , la llibertat, la democràcia , l'Estat de Dret i el nitzacions , sinó tan sols el respecte als drets respecte al seu estatut achumans" com a fonatual a cada país, sense ments de la Unió valorar la situació de partiEuropea . No s'apreda a cadascun d'ells . cia que aquests vaTal com s'ha formulat lors es derivin ni conla proposta sembla eviservin un deute especial dent que el veritable amb la religió, que històpropòsit del projecte ricament s'ha oposat a d'article 51 és mantenir intactes els privilepermetre l'avenç de la gis de les comunita ts llibertat i de la democràcia. Actualment religioses i deixar

10 dels 15 països de la Unió compten col i el Segon Protocol destinat a abolir la amb un règim de religió d'Estat o bé pena de mort, el Pacte Internacional de Drets Econòmics , Socials i Culturals, la mantenen en vigor concordats amb la Convenció Internacional sobre l'EliminaSanta Seu molt avantatjosos per a ella, La Constitució hauria d'esdevenir el reció de totes les Formes de Di scriminació contra la Dona , i aixi gairebé fins a un vulsiu necessari per superar aquests vescentenar de conven is diferents ", tigis anacrònics de l'antic règim, Pel que La nostra societat no pot resignar-se a fa a la Santa Seu, si es tracta d'un estat ser una simple juxtaposició de comunitats sobirà aleshores no hauria de tolerar-se la seva ingerència en els assumptes inreligioses o laiques, ètniques o nacionals , terns de la Unió una simple addició de La Santa Seu col,lectius amb inteEuropea, Quant a l'Església Catòlica el és una monarquia absoluta ressos egoistes , sinó que ha d'aspirar a seu tractament no hauria de diferir de l'atorgat a les organitconvertir-se en una entitat inclusiva de ciutadans lliures i responsables disposats zacions socials, incioent-hi, lògicament, a compartir un mateix destí, Això impliles altres confessions religioses, Pel que fa als "drets humans" la concarà respectar les diferències, però també garantir els drets i les llibertats de tots tribució de les esglésies és encara més els ciutadans i mantenir una estricta seqüestionable, Em limitaré a remarcar que paració entre el bé comú i els interessos la Santa Seu és un a monarquia absoluta amb uns principis bàsics incompatibles dels grups particulars . Europa té al seu davant una oportunitat històrica, però neamb la democràcia, que continua sense cessi tarà de la laïcitat per assolir una signar la majoria d'acords internacionals autèntica cohesió social i preservar els sobre drets humans proposats per les valors que han portat als més alts nivells Nacions Unides, entre ells alguns tan significatius com el Pacte Internacional de de progrés, justícia, pau i benestar als Drets Civi ls i Politics , el se u Primer Protoseus ciutadans \

32 39

l'apunT

Eudald Canibell Un impressor iI·lustrat

Dolors Marín Doctora en Hi stòri a A finals del segle XIX. els lliEstudiava a les nits, com la majoria dels il ·lustrats del seu bres eren considerats objectes temps. Va ap rendre francès meravellosos, tali smans màgics i italià, i va sobresortir com a imcu rosament editats, enquadernats, amb guardes treballades presso r, pel qu e aviat li va n proposar de treballar a "L'Acadèi lloms decorats. Eren els portadors del saber i del progrés. El mia" que regen tava Farg a Pellicer i on treballaven An selmo món de la lletra impresa fou la Lorenzo, Antoni Pellicer i el polisageta de foc que il·luminà facètic Josep Llunas. l'obscurantisme que planava soCompromès amb el se u temps, bre els habitants de la Barcelona que s'i ndustrialitzava rapidaaviat es va decantar cap a ment. Alguns homes, un grupet l'anarquisme i entrà en relació de treball i d'amistat amb el grup de lIiude lletraferits, dibuixants, impressors , enquade rnadors i utòpics agitadors de repensadors ag lutinats a l'entorn dels periòdics més co mbatius de final s del XIX. consciències es reunien a l'entorn de caiVa entrar com a militant a la Fede ració xes tipogràfiques , componedors, ll etres de plom i molta tin ta. Aquest es el breu Regiona l, clandesti na, i també al Consell Local i al Federal. apunt d'un d'e ll s, un home discret i afaAnys més tard , co m a biblioteca ri , bl e, actiu i compromès: l'Eudald Can ibell, que va fer de la seva vida un cant a les aportaria bona part d'aquests papers, pearts del llibre, riòdi cs i documents al fon s de la bibli oteca de Rossend Arú s on entra a treballar Eudald Canibell nat a la Barcelona de el 1895 fin s a 1922, de la mà del seu mitjans del XIX , al 1858 , fou bibliòfil , tipògraf, cervanti mil igran amic Valenti Almirall . Tots dos , tant i dibuixant exEls llibres, com parti en l'admirapert . Va estudiar a objectes meravellosos, l'esco la de Llotja de ció per Cervantes sageta de foc la ciutat ja que era i Canibell va ser que il ·lumina l'obscurantisme ... anomenat soc i d'houn bon aquarel·lista nor de la Lli ga Ce ri va fund ar un grup barceloni del que naixeria el Centre vantina Espanyola. Juan José Morato, Artistic , En aq uesta linia va treballar com socialista i madrileny, va escri ure un emoil ·luminador de naips entrant després com cionat article sobre la Bibli oteca i els seus a caixi sta d'imp remta . D'aqui a impressor fons a La Libertad el 3 de novembre i tipòg raf. de 1929.

32 41

42

Com a impressor va estar també a ta Societat Tipografica i més tard en una attra fundada pels afins al socialisme on va escriure al seu po rt aveu: La Asociación.

També col· labo ra amb els seus escrits en les revistes catala nes més combatives: Acràcia i La Tramuntana. Participa al Congrés Català del 1880, i fou també redactor de la premsa catalanista del seu temps, especia lment a l'Avenç (1881-1893).

Es reuní amb el geògraf Pi ot r Kropotkin , autor d'un dels llibres més llegits pet protetariat català: La Conquesta del Pa . En la seva visi ta a Barcelona s'hospedà a casa de Farga Petticer per tractar d'ass umptes de ta Internacional.

L'admi ració de Canibell per l'activista rus , protagonista de les agitacions europees més importants del XIX i apassionat per ta geografia i et cientifisme, aviat es convertí en amistal. Gràcies at francès es van comunicar i Max Ne1tlau , historiador anarquista, en les seves obres sobre ta Internacional i Espanya , sovint es remet al testimoni de Canibell. Amb Kropotk in es reuniren diverses vegades i el bibliotecari li va regatar una obra que havia imprès amb força cura: Fra Filipo Lippi de Cas/elar.

Coherent amb te s seves idees, s'interessa pet darwinisme i la natura i va co t·taborar a ta fundació de t'Associació Catatanista d'Excu rsions Científiques (1876) ta primera de t'estat espanyol en estudiar la geog rafia a partir det treball de camp i ets recorreguts dels seus membres. At principi , en no tenir seu, els seus membres es reunien at camp, fins que

llogaren unes golfes del carrer Paradís , en te s que hi havia encastades tes famoses cotumnes romanes. Van fer cursets d'arqueologia, literatura, història , i realitzaren reculls dels treso rs arquitectòn ics del principat , tant en forma de dibuixos i aquarel· les com d'articles. La seva sensibilitat envers tes formes de vida i ta cultura autòctona van preservar bona part del patrimoni de t seu temps . Hi van afeg ir el seu cien tifisme i van aconseguir la sensibilització ciutadana cap a temes fin s aquell moment reservats a uns pocs. El grup d'amics, anys més tard , al 1890, es transformaria en el Centre Excursionista de Catalunya.

El 189 1 inicia la publicació El Arte de la Imprenta , butlleti de la foneria tipogràfica d'Anton i López, que fongu é el tipus gòtic "Tortis" , estudiat i dissenyal per ell.

Va treballar també amb gran amor pel que ell en deia "el gòtic incunable" i va deixar esc rit es unes curioses recomanacions als impressors : "Tipògrafs: no caigueu en la temptació d'utilitzar aquest tipus venerables en anuncis, prospectes i treballs fútil s.

Aque sts caràcters són com el bon vi, que només es fan servir en les grans ocasions".

Molt actiu, fundà . amb Josep Llu ís Pellicer i l'impressor Josep Cunill, l'Institut Català de les Arts del Llibre (1897) i l'Escola Pràctica Professional que foren dissoltes al 1939.

També va dirigir la Revista Gràfica (1900) , i l'Anuario Tipografico de la casa Neufville (19101922) . Va organitzar l'Exposició del Llibre Català (1906) .

Cap al 1907 va conèi-

xer Juan José Morato , el ve ll socia li sta madrileny que merescudament el va incloure en la seva col·lecció de biografies dels lluitadors obrers de l'estat espanyol.

Segons relata el mateix Morato, "fuim os amigos entrañables " i és Canibell el que li refereix de viva veu algunes de les biografies catalanes i li facilita abundosa informació que prové de la biblioteca de la que es fa cà rrec i en la que diposita importants sèries de docu ments i periòdics dels anys de la Internacion al. Morato va publicar les biografies en diferents periòdics en què col·laborava. La d'Eudald Canibell aparegué a La Libertad el 22 d'abril de 1928 com a homenatge pòstum . Un accident fr uit del progrés , que

ell tant estimava , va acabar amb la vida d'en Canibell , ja que fou atropellat per una motocicleta en plena dictad ura de Primo de Ri vera a l'abril del 1928 .

Canibell fou un prolífi c escriptor i ens deixà diverses publicacions que es poden trobar als arxius i biblioteques de la ciutat : Efemèrides de la tipografia españo/a y americana (189 1) , Guia de Montserrat (1898) , Heribert Mariezcurrena i la in /roducció de la fo totipia i del gravat a Espanya (1900) , Àlbum Caligràfico Universal (1901 ). Estudi iconogràfic del rei Jaume I el Conqueridor (1909). Bibliografia Medical de Catalunya (19 18), i il ·lust rà també edicion s de bib liòfil com Ellazarillo de Tormes i Don QU/ïote (1906) • •

32 43

44

Corta y Pega EspaienBlanc

la cr eaciĂ&#x201C;

la creaciÓ

\IUt.L UN CANVI D'\MA1~ \

~----------<-~. e 00 VEIG orFlGU_ ••• C'_C'

NC

DTNEFS.'!

~s SOM-Hi.

~

{

'y

"I

Xavi Torrent

Ics l'ccomanacio nS

Ilihl'eS

\\ ('1.1.'1'

L'effroyable imposture, Aucun avion s'est écrasé sur le Pen/agone

Segons l'autor, la ve rsió oficial no aguanta una anàlisi crítica. La seva tesi apunta cap a un muntatge però, so-

Thierry Meyssan, Carnot, 2002,

bretot. obre mol ls interro-

La gran impostura. Ningún av;ón se estrelló en el

Pen /àgono, Thlerry Meyssan, La esfera de los libros, 2002, Les primeres fotografies de l'atemptat contra el Pentàgon van in trigar Thie rry Meyssan, observador sempre atent a l'actualitat Intern acional.

Posteriormen t, la confusIó I les contradiccions de les declaracions oficials -¡nclo· ses les que es van fer sobre el World Trade Centre- el van portar a fer la investigació que detall a e n e l llibre.

gants. I, el que és més important , posa en dubte la legitimital de la resposta

americana de "la guerra contra l'eix del mal", Enfront de la visió simplista del món que ens volen vendre, el llibre ens re rcorda contínuament que tot és més complicat i ple de matisos, Toles les informacions que aporta es tan referen ciades i el lector les pot consultar: són documents de la Casa Blanca, del Departament de Defensa i declaracions dels dirigents civils I militars americans a la premsa internacional.

(G,M)

www.reseauvoltaire.net

El Réseau Voltaire pour la liberte d'expresSlOn. La Xarxa Voltaire per a la llibertat d'expressió és presidida per Thierry Meyssan, periodista ¡ escnptor.

La Xarxa Voltaire és un portal d'informació que es defineix com "una organi tzació militant que té per objectiu la promoció de les llibertats I de la laicitat. Situa la seva acció en el camp de la informacIó, no comenta l'actua li tat si nó que verifica la veracitat de la comunicació oficial i porta a term e les seves pròpies inves tigacions, El seu treball té lloc en tres etapes: la investigació, l'anàlisi i la difusió de la informació".

Moltes de les informacions es poden trobar en castellà a www.redvoltaire.net .

(G ,M)

32 47

Ics l'ccomanacionS

IlCJ.líClllcS La pelota vasea.

La piel contra la piedra.

48

Una pet·licula documentat de Julio Medem (Espanya, 2003).

A mi m'agrada llegir, encara, Fernando Savater. Però , si nce rament , després de veure

aquesta aproximació a una

presentants de postu res que -encara!- algú gosa anomenar d'''esquerra'' abertzale.

(Per què, d'esquerra, si són uns essenciali stes dogmàtics ...?) ... I aixi queda de clar a La pelota vasca. N'hi ha alguns -que pen sen dilerenti que volen trobar-se en el terreny comú del diàleg civil

diuen que Julio Medem no és

i polític (i aqui n'hi ha de nacionalistes i de no nacionalistes) . N'hi ha d'altres (nacionalistes i no nacionalistes) que no saben posar-se d'acord per parlar -potser perquè tampoc no pensen

imparcial o que dóna massa camp als autoanomenals re-

més de 70 persones

-em sembla- since ra invita-

ció al diàleg, no puc entendre per què va negar-se a col·laborar-hi. No entenc prou bé alg unes critiques dels qui

gaire- Els primers -entre

(intel·lectuals, polítics, victimes del terrorisme .. .). s6n l'exemple més clar que sí que és possible dialogar.

I deixar retratats els qui no ho lan, siguin d'ETA o del PP (cal remarca r l'excepció de representan ts de la UPN , la secció del PP a Navarra ).

A més, és un fil m ben fet , malgrat el seu caràcter de document i de testimoni.Amb un participant que hauria de tenir un futur brillant si la ra· cionalitat acabés per impo· sa r-se: Madina, dirigent de la JSE , victima directa de la violència i veu de la raó radical. de la pau i de la democràcia.

(V.M.O)

( \

Instruïu-\ (IS i sereu l/iu res. i S('{'('II /ill'l.'['s¡¡(/Ieu-\ os i SI'I'('U rl'iiçlls

aSS(wi!'IH os

moviment laic i progressista