Espai de Llibertat - núm. 31

espai de llibertaT ('('visla d'esqucl'l'es prl' a la formació, 1<1 ('eflexió i l'agilació políticA 'l'el'Cl' l' t l'i III('~t 1'('

20(!:l

:¡':;I) "111'1"

l'F.RIOUI C II l'O l.iTICII \"I :R\IE I I.

El monogrMic: La inrormació i el pocler 1;~nLrcvisLa: 'l'OliO f\llwrctla

Numero 3 1 Te rcer trimestre 2003

Director· Jo rdi Serrana Subd/rector · Vicenç Molina Consell de redacció David Sempere . Xavier Bretones Josep Sellarès. Gemma Martin. Sanu Castella. Ferran Escoda. Mo ntse López. Antoni Castells . Jord i Miralles. Espai de llibertat Avlnyo . 44 pnmer. 0800'2. Barcelona e-mal l ttg @taic.org www.lalc. org Tel. 9360 11 644 Fax 936011 640

Edita FundaClCJ Ferrer I Guardla Impremta: Pri mera ImpreSSió , Sol. Sabadell Disseny: Ferran Cartes I Montse Plass Maqt¡etaCló: Fundació Ferrer i Guard ia . Assessorament lingüistic: Montse López Vicenç Molina ReVista trimes tral Preu : 3.50 euros. SU bsCrIpcions: 14 euros/any. Dipósalegat B. 33262- 1996

ISSN- 1136- 1581 Espai de llibe rtat és membre de l'AssoCIació de Publicacions Periòdiques en Català .

La línia edlioriat d·aques ta revista es el tfi urepensamen t. pe r tant, les OPInions del consell de rodaccló, les lrobareu a l'Editorial , la resta d'opinions seran Ull lca rnen t responsabili tat de q UI les lirm\.

espai de llibertaT Sumari Editorial

2

El punt de vista de Forges

3

La reflexió El teorema de l'impost dels tontos Joan-Francesc Pont Democràcia burgesa, popular, participativa .. . Jordi Serrano

El monogràfic Llibertat d'express ió? De qui? Siscu Baiges La mascarada informativa Francesc Reina Article 20 . Ll ibertat d'expressió . Jordi Cartanyà Dels fogots inicials a un nou model de premsa Jordi Molet Poder de la premsa? Jaume Reixach

5

9

13

15 19

23

25

L'entrevista Tona Albareda Vicenç Molina, Jordi Serra no

29

La col ,laboració L'amenaça de la revol ució. Mites i rea litats Salvador Carrasco

37

L'apunt Manifest electoral de 1848 La creació La Celestina Ricard Calvo Duran Poder i informació Xavi Torrent Les recomanacions Lll ib res

41

45

46

47

31 1

editoria/j

Fins i tot els ximpanzès?

2

¿Podrem evitar un atac a Síria? ¿On Una don a llesta , com la majoria, que ani rà a parar tot això? ha dedicat la vida a defensar la vida -valgui la redundància- ens ajuda a fer camQuè ha de fer la gent, enfront d'això? panyes electorals. La Jane Goodall ha La clau és adonar-se'n que tots som importants i podem fer alguna cosa . arribat a la conclusió que aquesta defenPensem en els problemes mediambiensa de la vida (la del brindis Per la vida! tals , per exemple. Si tots fem alguna codels tan oblidats pioners socialistes funsa cada dia .. . Per descomptat, si deixem dadors de l'Israel dels kibbutz) porta del compromís amb l'estudi dels primats suel tap obert perquè se'n vagi l'aigua, no marcarem la diferència. Si creiem que no periors -els nostres germans ximpanzès, serveix per a res essob retot , amb els qui talviar una mica d'aicompartim el 99% La clau és adonar-se'n gua, apagar els llums , (o mès?) del material que tots som importants reciclar, perquè som genètic- a la defensa i podem fer un més entre 6.000 de l'equilibri ecològic, alguna cosa milions, mai no poi d'aquest, a la politidrem marcar la dica. Perquè no hi ha ferència. Però si ho fem tots , el món canalternativa fa ctible al caos destructiu: enviarà. Si tothom que pot fer-hi front fa front de la barbàrie, la racionalitat deeleccions ètiques amb el que compra, el mocràtica. I això només ve de l'esque rra món canviarà perquè s'acabarà el negoci (malgrat els defectes), com la història -de la que tan poc aprenem- no para de les companyies que no respecten el medi o no tenen ètica. No cal ser ric per d'ensenyar-nos .... fer això. Amb la pau passa el mateix. Jane Goodall , experta en ximpanzès , Hem d'adonar-nos-en que les nostres escriu: veus compten , i expressar-nos. És massa "Si ens quedem a casa, espantats, el fàcil pensar que simplement perquè terrorisme haurà guanyat la batalla. I això aquestes manifestacions han estat ignoho pagaran els nostres fills i els nostres rades no val la pena expressar-se . Sí que néts. Aquest missatge estava funcionant, val la pena. Hem de continuar apostant però aleshores va arribar l'Iraq , ignorant per la democràcia. O per la pau. I el priaquests milions de persones protestant mer que s'ha de fer és escollir polítics arreu del mÓn. La coalició liderada per adequats en els nostres Parlaments . Bush , a la qual dissortadament s'hi va Hem de fer sentir les nostres veus de unir el Regne Unit, i el mateix va fer manera no violenta . Amb aquest volum Espanya, i molts països que van rebre no se'ns pot ignorar" . diners per afegir-s'hi , com el Paquistan ..

el punt de vista de ForgeS

Volem fer sentir la nostra veu, a Catalu nya , a Espanya, al món, per la pau , per la democràcia, per la convivència sostenibl e. Per una ètica de la raó humanista. Per la dignitat de tots. Per una

mica de poesia, atès que sota les llambordes hi ha la platja. La sang és roja i el cor és a l'esquerra. A les esquerres, aquesta tardor i la propera primavera . De tot cor ,

• 4

la reflexiÓ

El teorema de l'impost dels tontos Joan-Francesc Pont Catedràtic de Dret Tributari (UB) Un hisendista alemany, Gerd i honrats, que paguen , espontàniament , els impostos d'acord Rose, ha proposat el concepte amb les seves regles més geneimpos t sobre els tontos per derals, sense cercar-li tres peus al signar les cà rregues tributàries gat, fiscal, lògicament. que no haurien nascut si el conTanmateix, aquesta crítica no ha tribuent hagués assolit el mateix objectiu econòm ic bo i cons idede conduir a conclusions superlicials , malgrat que es vegi conrant perspicaçment les poss ibilitats de configuració al seu firmada per notícies de premsa relatives a certs personatges abast. En general, molts ciutaque s'han beneficiat de caríssidans consideren que existeix un repartimenl desigual de les càrmes estructu res de planifi cació fi scal o d'indemnitzacions o priregues Iributàries perquè l'elusió o l'evasió fiscal només poden practicar-se mes d'assegurances, a Espanya o a l'esper una minoria , mentre que la gent orIranger, de quantia milionària. A l'extrem dinària paga la totalitat dels impostos que oposat, una vídua pensionista que viu en un pis amb aluminosi heretat del seu magraven el seu salari, els seus rendiments rit , un exiliat republicà funcionari de la del capilal mobiliari i la seva vivenda . Comunitat Europea , descobreix, horroritPensen , també , que sovint les exempzada, que la petita subvenció percebuda cions fiscals , com la de l'empresa fami liar de la Generalitat per reparar parcialment en els tributs palrimonials , han estat conels defectes estructurals de l'edifici és cebudes en benefici exclusiu dels rics i que els rics i les seves considerada com a guany patrimonial en empreses , a més , Hi ha una atmosfera una liquidació comples'aprofiten de lots els negativa per a l'acceptació mentària racons de les lleis , amb de l' IRPF de del sistema fiscal l'any passat. ajut dels seus assesTotes aquestes coses, sors fiscals , per no pagar. Aquest leorema es pot , encara , forde les que he recollit aquí només alguna anècdota , creen una atmosfera negativa mular d'una man era més simple: només paguen impostos els tontos. Així un dels per a la pacífica acceptació del sistema pares del Drel financer i Iributari espafiscal i de les seves conseqüències, així com per a la normalització del tribul i de nyol , José Juan Ferreiro , ha pogut comentar, àcidament, que els impostos reles eleccions legítimes que les persones realitzen sobre la matèria, fins i tot cercauen sobre els tontos, és a dir els cant un estalvi fiscal - el que en el lèxic ciutadans mitjos, mitjanament decents

31 5

6

tributari s'anomena economia d'opció. La Publica i sobre jutges i magistrats. Que versió més radical del teorema esmentat això sigui d'aquesta manera, contribueix a dividi r el món , entre els i que, per tant , es persegueixi el frau, és, bons, provisionalment però duradora ment certament positiu, com reflex de la constontos, i els alt res, que només poden se r ciència social, però pot conve rtir-se en els llestos , els dolents, és a dir, els deuna perversió, si es tradueix en invidia fraudadors. Aquesta maniquea visió de la pecuniae o si s'incompleix la recomanasocietat veu els rics prenyats d'activitats ció de Sèneca: bonus iudex damnat imil· lícites, de beneficis probanda, non odia. i privilegis, de diner Quan passa això, que Alguna mena de república negre, en definitiva. s'envegen els diners és la que tracta Resulta innegao s'odia el delicte en de disminuir les desigualtats lloc de , simplement, ble , però , que l'opinió condemna r-lo , llavors publica veu amb preapareixen els raonaments viscerals o fo ocupació i àdhuc amb escàndol que el sistema tributari vigent es basa en dos pinamentalistes. lars: la retenció sobre els salaris i els imÉs imprescindible , en qualsevol cas , postos indirectes sobre el consum , que aprendre les lliçons derivades de com la converteixen el comu de la gent en consoc ietat entén el fenomen tributari . Hi ha moltes circumstàncies que allunyen el tribu ents forçats, mentre que es percep ciutadà de la república i li fan sentir els amb més o menys claredat que una mena d'aristocràcia dels diners viu a esqueimpostos com un espoli o com una confiscació en lloc de com una contribució . nes del Fisc. Aquesta sensació pugna amb el sentiment de justícia de l'ésser Entre aquestes circumstàncies destaquen humà que viu en una societat organitzal'abisme entre el llenguatge corrent i el dels tributs, la in satisfacció sobre la qualida, doncs des de la polis grega, quan ha existit alguna mena de república, s'han tat dels serveis públics , sobretot els bàtractat de disminuir les desigualtats, el sics , com la sanitat o l'e nsenyament oblique explica la pervivència en la història gatori, i la sensació que una part de la població gaudeix de privilegis fi scals intod'un gravamen sobre les herències i el debat actual sobre la seva possible sulerables. pressió a Espanya o a algunes comuniL'ordenament tributari és incomprensi ble per a una majoria dels seus teòrics tats autònomes. Sia quina sia la solució destinataris, els contribuents, no nono pot adoptar-se sense prendre en més pel seu lèxic enrevessat i per consideració les les contínues remissions i exsensibilitats a les cepcions, sinó també per que afecta , per no la inestabilitat dels seus incrementar les critipreceptes . sotmesos a ques sobre el sistecanvis constants. No ma. Aquestes critiens podem estranyar. ques , tanmateix , per tant, de que els estan arrelades a contribu ents no incorpola societat i es rerin a llurs pautes de conducsumeixen en la ta els mandats fiscals i pen tesi de que només sin en la provisionalitat paguen impostos permanent dels mateixos . El els fontos, i no han ciutadà , a més, se sent, sovint, deixat d'influir sobre els maltractat per les lli stes funcionaris al servei de la Hisenda d'espera als hospitals.

per la gratuïtat falsa de l'ensenyament veritat; segon, d'establir unes noves reconcerta t amb la complici tat dels polítics gies del joc, aplicables a tothom , emanades d'una reivindicació serena de la vida catòlics , per la manca de recu rsos i de tensió creati va que es pateix a molts cendel Dret; i, tercer, d'ed ucar els ciutadans tres públics educatius i per les dificu ltats en la cultura dels valors republicans , enen que les administracions públiques tre els que cal incloure la lleialtat tributàs'orientin al servei del client, per dir-ho de ria , des de l'exemplaritat, l'austeritat, l'efi la forma més provocativa possible. En recàcia i la rendició de comptes. lació als privilegis, és Qualsevol anàlisi triclàssica la reflexió que butària que prescindeiCal educar els ciutadans molta renda i riqu esa xi de la percepció soen la cultura només co mpta amb cial del teorema de dels valors republicans una lleuge ra o amb cap l'impost sobre els tonjustificació social, realittos serà fatalment erròzada per Galbraith , qui posa com exemnia. No es pot legislar ni governar con tra ples les herències, les donacions i els acel sentiment de la gent. Però tampoc és cidents i perversions del món financer, admissible una concepció maniquea del així com un supòsit de gran actualitat al món que el dividiria entre bons i dolents, nostre país , les remuneracions qu e amb serens i lladres , talibans i infidels, la seva autoritat personal s'assign en els i qu e conduiria a actes ad ministra tius i a gestors de les grans empreses. sentències redactades començant pel fiQuan la gent descobreix els guanys nal: es decideix a priori qu e una conducta de certs directius , els restaurants visitats o un resultat són incorrectes, es liquida o amb càrrec al pressupost per alguns alts es condemna, i després es vesteix l'excàrrecs de l'Admin istració o quan intueix pedient amb el recurs a raonaments més la quantitat de diner negre que ci rcula no o menys encertats, que ja no són l'ifer innomés a Espanya, sinó també a Itàli a i a tel·lectual d'una indagació leg ítima sobre Alemanya i altres països de la Uni ó les coses, sinó la ca rca ssa ju stifica tòria Eu ropea, la reacció només pot se r de red'una resolució preconcebuda . buig i de distanciament envers les qüesEl legislador ha d'extreure conseqüèntions públiques, en general, i les tributàcies de la insatisfacció popular associada ries, en particular. Tot això a l'impost sobre els tontos i repensar el confirma la veracitat del teosistema tributari amb criteris d'igualtat , de rema de l'impost sobre generalitat i de progressivitat. Els poders els tontos. La recupepúblics han de ser conscients que els priració del prestigi mers responsables de la bona marxa de la república ex idels tributs són ells i el seu comportageix una cirurgia ment. Els fun cionaris han de fer complir delicada que sigui capaç, les lleis, honestament, sense els mal s primer, de comprendre usos de l'atemoriment i la preles fru stracions indivipotència. Els ciutadans , duals i col·lecti ves finalment, han d'i ncordels qui es reconeiporar a les seves xe n com contriconductes la buents únics, malvigència efectiva grat que això no de la lleialtat sigui exactament tributària ,

•

31 7

~eVVl

nostra SOCle131 D3~S;J

de 45 enys I R¡ud .. m als P'OI"Cles

l>9Iqulo 1011'10'" ''''gul Una f""Ja ~lynH I !lO! QUallta1. Un poole IabonÒ5 com el català ha

emptes.:t'l3ls I els autònoms perquè pugui'" 1~ lIr 9r,da~aI11 1\111 sev8S .(h:tttS La c,,,acoó

El benestar de

créixer el ~utur aCatalu~

"

(I

de 5'" especlallTltlf1lacbu en les poll1lqUM

de 78 000

puhliquftS ptIt IluilAI con"" l'alw Per .N'Ó

aquII51<1 leglsI3tu,¡t. el 19 % del 101DI de

promovem ra conlmct.lC1O oc QCfII méS gran

l'ol>\iu , n'és unlloon" m05\'1I

El futur és feina per a tothom "

no~e5

SOCI<l\alS m&re.:anhI9

I

r •

-

,-

•

• •

~

.

'.

,

• (

Qf1

la l'cfl cxiÓ

Democràcia burgesa, popular, participativa o ... Jordi Serrana Director d'Espai de Llibertat ritzat, especialment als EUA, la democràcia radical que pretén democratitzar progressivament les diferents esferes de la vida social. Molts models: tots el ls aplicats en reali tats concretes que en determin en la forma i els procediments. Els principis podien ser universals, però l'encarnació es fa en realitats i es basa en elles. Cosa que sembla desS'ha tornat a posar de moda conèixer l'última moda a venir: la democràcia participativa . adjecti var la paraula "democràEn determinats àmbits acadèmics cia": ara sembl a que , si ets progressista , has de dir que estàs a favor de la "dei des de determinats sectors dels movimocràcia participativa". Cu riosa adjectivaments socials semb la que es qüestiona la part més formal de la democràcia i se la ció aquesta : la democràcia pot ser no participativa? Però les adjectivacions no intenta oposar a una altra democràcia: la democràcia participativa . Es busquen, un són, o no han estat mai, gratuïtes, la qual cop més, llocs remots des d'on fonamencosa no vol dir que aq uestes descrivissin l'atribut essencial de la democràcia que tar nou s inven ts sociològics. Potser un dels problemes, que a alguns ens fa por, es defensava, a voltes era tot el contrari: l'encobria. Tenim d'una és l'experiència d'adjecbanda la democràcia tivació del franqui sme: Curiosa adjectivació: liberal, que mai no ha de la dictadura en deia la democràcia pot ser estat exactament "bur"democràcia orgànica", no participativa? Als burgesos revoluciogesa", sinó més aviat naris del XVIII i del XIX arrencada a la burgesia; també hem tingut, i en alguns llocs els interessava la democràcia censitària , encara tenim, les democràcies popu lars o és a dir, el dret a vo t dels majors con tri buents; era la democràcia dels ri cs . Per socialistes , que d'ambdues coses poc en posar un exemple del que sig nificava el tenien ; també hem tingut, tot i que menys vot censatari a Catalunya, podem dir que cops, això és cert, democràcies de base l'any 1867 només tenia dret a votar el anarquista que intentaven diluir l'estat en 2.5% de la població. A Catal unya , aquest les relacions de producció col·lectivitzamateix any només va exerci r el dret de des; no hem tingut, però molt se n'ha teoLes migrades llibertats democràtiques de les que encara gaudim no són ¡¡·Iusions sense importància, que pOdríem deixarnos arrabassar sense una protesta. Represen ten exactament el que ens resta de les grans conquestes revolucionàries dels dos darrers segles. Albert Camus '

31 9

10

Ara, doncs, vivim un dels períodes vot el 33% dels votants, és a dir, d'una població de quasi 1.700.000 habitants, en històrics en què es poden exercir els drets humans universals a Catalunya, en van votar solament 15.000 2. De la llibertat, l'únic que els interessaocasions encara amb dificultats. Una deva era, sobretot, la llibertat de comerç . Va mocràcia , que, àdhuc formalment, és de ser la classe obrera catalana qui aviat es baixa intensitat en el nostre cas. El franva adonar que la seva lluita per l'emanciquisme esborrà el passat, no solament pació anava intrínsecament lligada a fins 1931, sinó almenys fins 1808, i si dul'exercici real del dret rant la transició es plantejaren diferents a la llibertat d'expresLa lluita per l'emancipació sió, associació i vot. models de democràva lligada a l'exercici real Podem recordar la cia (democràcia fordel dret a la llibertat manifestació de mal o democràcia que i del dret de vot integrés gran part del Barcelona de 1855 amb el lema "associateixit social associatiu ció o mort". Albert Camus ho explicava de la societat civil i amb un contingut soaixí: "Si algú us arrabassa la vostra llibercial fort) la que reeixí finalment portà al tat , tingueu la seguretat que el vostre pa desencís de molts dels que havien lluitat per ella. Però no estar-hi d'acord , voler-la està amenaçat. Els oprimits no solament transformar, fins i tot voler-la substituir, no volen deslliurar-se de la fam , també volen deslliurar-se dels seus amos"3. sign ifica renunciar a les conquestes d'aquells que ens van precedir. La demoLa lluita per aconseguir el sufragi universal (masculí) tot i intentar-se al 1820cràcia , per molt formal que sigui , no és atribuïble a les elits del país, sinó a 23, i al sexenni revolucionari, només aquells que van perdre, però que en la triomfa amb l'arribada de la 11 República . derrota també trobaren victòries . Diem I, és veritat, la "ni ña bonita", tal com era això perquè dues reaccions sembla que anomenada la república per les classes populars, no fou precisament un experis'imposen din s d'algunes parts del moviment antiglobalitzador. Des d'una vessant ment revolucionari , però els burgesos que haurien d'haver estat conten ts amb més radical es viu un retorn a la negació de les pràctiques democràtique s tradiciouna "democràcia burgesa" recolzaren ben nals, siguin aquestes aviat la seva destrucció. Durant dos segles el mopracticades en una viment obrer i el conjunt urna o en assemblees de caràcter de forces laiques i promassiu . El dret a gressistes van haver de lluitar de valent per vot sembla ser reacfer valer els seus cionari en qualsevol de les seves formes drets a la llibertat. tradicional s. Com a El dret a vot, per mirall, i de fet de formolt formal que ma complementària sigui , pot semblar una consi seguim l'afiliació acadèmica de questa no exmolts d'aquests accessivament tivistes "radica ls", en revolucionària la vessant més insti-sobretot quan ja tucional de l'esquerra es té-, però va que vol incorporar-se costar anys de lluita i sang. a la moda antiglo-

que això es deu a la revolució de les tecbalitzado ra , hi ha una negació de les for· nologies de la informació i a un confós mes tradicion als de mediació amb la so· pensament postmaterialista. Ja al segle cietat civil , vingui aquesta de la interlocu· XIX els moviments progressistes eren forció amb entitats o vingui de la negociació tament intern acionalistes. Oui no recorda amb els moviments socials. Tot en nom la creaci ó de la I Internacional obrera? d'una democràcia "participativa" que imOuè hi ha de nou ? En la substància , poplica omplir d'un vernís de legitimitat "de· ca cosa. Fins i tot es va proposa r un nou mocràtica" - la qual cosa ja ens indica idioma per fer possible com està el pati de la la comunicació fraternostra classe polítiReferèndums ca- les polítiques púen tots els nivells electorals, nal internacion al: l'es· peranto. bliqu es a partir de circumscripcions petites, Ens sembla bé buscar treballs de selecció llistes obertes ... formes perquè més de "ciutadans" per gent participi , però fer parlar de diferents teel senya l dels romans -als lIeon s- per mes. Es substitueix en tots els casos el manifestar rebuig a una exposició no ens contingut de la democràcia pel procedisem bla un mètode de lliure examen propi ment. Si el procediment és innovador, és de progressistes, sinó de fonamentalistes mod ern, és democràtic. Si això implica no de llibre sag rat. parlar amb els que protesten , no deixar Si es vol augmentar la participació de que aquests decideixin les coses votant la ciutadania cal referir-se a valors i ens en el si del moviment, o no acceptar com sembla molt discutible que es vulgui parinterl ocutors precisament aquells que lar de ci utadania sense parlar de republis'associen, no passa re s. Precisament, canisme , de laïci tat i de federali sme . això són les pràctiques antigues, mai no N'estem bastant tips, francament. aplicades amb plena voluntat, tot sigui dit N'estem farts perquè una part de deslegide passada , i ara el que interessa és el timació de la democràcia només hauria foc nou , per molt buit que sigui. I si el foc de provenir de la reacció i,d'altra banda , nou ve de fora , millor. Això ens homologa hem vist a bastament com el poder, tots amb la modernitat, a la fi deixem de ser els poders, agafen ràpidament aquestes provincians. Sembla com si existís un a idees pseudoradicals per in corporar-les al esquerra desmemoriada que , en comptes seu di scurs, justament per rebutjar la parde cercar en la pròpia tradició la solució ticipació popular, organitzada i conscient. als problemes, prefereix buscar dreceres fàcils i se nzilles d'aplicació dubtosa i, soEstem parl ant de pressupostos participatius on no es qüestionen els ingressos, bretot, de fonamentació ideològica encade Nu clis d'Intervenció Participati va , de ra més dubtosa. consells de joves triats aleatòriament , de Volem eixamplar la llibe rtat i la deciutats on els infants promocionen fotos mocràcia? Si. Com ho fem? Això és més dels polítics, de participació individual difíci l de precisar-ho. Però -com si fos possible privatitzar l'espai púidees n'hi ha moltes. Podem proposar un reblic- , de pretesa preocupació pels joves no associats com a coartada per no diaceptari ? No. logar amb els joves asEs diu, per exemple, sociats. És a dir, d'inque són nous els movivents del TBO ments antiglobalitzadors Hi ha massa coses que o, més ben dit, que tots sa bem i que no es reivindiquen que "un fan: referèndums a escala altre món és poss i· municipal, autonòmica ble". S'afegeix sovint

31 11

12

i estatal , aprofitant les diverses eleccions , pensament , una forma d'entendre la vida que , avui al segle XXI , una gran part de com ho fan molts estats dels EUA, cirl'esquerra no s'atreveix a reivindicar: és cumscripcions petites com abans de massa radical en un país governat per la 1936, amb doble vot i llistes de restes. Llistes obertes a les municipals. Cessió transversal montserratina. El camí és difícil, però obviant les difide la gestió de serveis a la societat civil organitzada, sistemes de cogestió i sistecu ltats agafant dreceres no aconseguirem millorar la participac ió democràtica. mes transparents pel correcte con trol de El nostre objectiu dales institucions, partits politics que re spectin Una gran part de l'esquerra van t dels problemes de la democràcia ha ' i fome ntin el lliure penno s'atreveix a reivindicar de ser sempre més sament, etc. Creiem el lIiurepensament democràcia i més contambé que cal amp liar trol del poder, perquè l'Estat de benestar si, com esc rivia John Stuart Mill "El poder de debó, volem ampliar la llibertat de fet mateix és il·legitim. El millor Govern no té de la major part de la ciutadania, i per més títols per a ell que el pitjor"4 • això cal augmentar els impostos. Cata lunya se situa en el 17% de despesa social en relació al PIB , quan Espanya està en el 19% i la mitjana de la Un ió Europea en el 27%. Com poden fun cionar els CAP, les escoles , els serveis públics, etc.? Crec que una determinada esquerra ha quedat encarcarada i encara discuteix avui la relació entre ll ibe rtat i igualtat És lògic que en altres con trades tinguin con1. Albert Camus . Crónicas ( 1944-1953). Alianza fusions, peró en un país on s'ha fet l'úniEditorial. Ba rce lona 2002. pag o 237. ca revol ució on els mitjans de producció 2. Josep Fontana . La fi de l'AntiC Règim i la ¡ndusno van caure en mans de l'estat sinó del frialilzació 1787- 1868, pàg. 34 1, a Vilar, P. (1988), Historia de Catahmya. Edicions 62, Barcelona. poble, em sembl a que hauríem de tenir 3 . Albert Camus. Crónicas ( 1944 - 1953). Alianza idees més clares. El federalisme pimarEdito rial. Ba rce lona 2002 . pàg . 238 i 239. ga llià resolia perfectament aquesta duali4 , John Sluart Mill. Sobre la libertad. Pròleg Isaia h tat; això si, estava fonamentat en el lIi ureBerlin. Alianza editorial. Madrid 1992. pàg . 76

•

el monogràfi C

Llibertat d'expressió? De qui? Del cas Lmrabet al transfuguisme madrileny Siscu Baiges Periodista Els darrers temps hem viscut qua n es tracta d'exigir el respecun cas de manual de com te als drets humans fonamens'atempta contra la llibertat d'extals. pressió a països on la democràNo cal dir que no és només Ali cia no existeix o ho fa en un Lmrabet qui pateix els efectes grau incipient. Es tracta de l'emde la manca de respecte al dret presonament del periodi sta mara la llibertat d'expressió en païroquí Ali Lmrabet , condemnat a sos no democràtics. El llistat és tres anys de presó per haver puenorm e i associacions com blicat informacions , dibuixos i foRepo rters sense Fronteres s'ento-muntatges crítics amb el rei carreg uen de dur el còmput de Mohamed VI. L'acusen d"'ultratles xifres i d'intentar reduir-les ge al Rei" per haver publicat, com més millor. El baròmetre de la ll ibertat de premsa al món que elabora entre altres coses , un dibuix en què una camioneta descarregava bosses de diRSF comptabilitzava 11 periodistes ners a les portes del palau reial i la repromorts , 26 detinguts, 128 empresonats, 43 ducció parcial de l'en trevista a un di ssiag redits i 39 mitjans de com unicació cendent republ icà , que havia publicat surats, els cinc primers mesos del 2003. prèviament el diari catala "Avui". La majoria d'aquestes injustícies s'haLm rabet va respondre a aquesta acvien comès en països d'allò que en diem tuació arbitrària deTerce r Món,en molts clarant-se en vaga dels quals s'afegeix La llibertat d'expressió de fam i la comunitat ¿és també llibertat d'enganyar la pobresa a la mande periodistes interca de drets de tota des del poder? nacionals preocupats mena . Però ¿tenim per l'exe rcici lliure i una autèntica lliberdigne de la professió va organ itza r una tat d'expressió als països que ens considerem de primera? protesta que va forçar les crítiqu es de polítics amb responsabilitats destacades a Els Estats Units van donar un especla Unió Europea, al Congrés dels Estats tacle patètic de manca de respecte al Units o al Parlament espanyol. El Govern dret a la llibertat d'expressió , d'informaespanyol no s'hi va esforçar gaire . cions distorsionades o directament falses, Comportament curiós el d'aquest govern , i de posa r els mitjans de comunicació al que es sulfura perquè se li posa en disservei cec de la causa de la guerra. posició la sobirania d'un pedrot a prop de Durant mesos , la informació va ser deforla costa marroquina i que es fa el boig mada. I l'exemple més clar n'és el cas de

31 13

14

la "marine" alliberada heroicament per un seu públic , hauria estat desxifrar ràpidaescamot militar de mans d'uns iraquians menf qui i per què va organitzar aquesta operació. Els millors equips de periodisque la maltractaven en un hospital del sud del pa ís. Tot mentida . Ho van acabar tes d'investigació s'haurien d'haver posat reconeixent alguns dels propis mitjans en marxa per desemmascarar els seus impulsors . que van publicar la noticia falsa. Llibertat d'expressió ¿equival a dret a Contràriament, bona part dels mitjans van començar a investigar les víctimes dir mentides deliberades que interessen als directors dels mitjans on apareixen? de l'operació. En comptes de cercar els corruptors, van intenLa llibertat d'expres' sió ¿és també Iliber, tar acorralar els perEl dret d'informar tat d'enganyar? I allò judica ts polítics de la i ser informat maniobra . No imporque és més greu, és una fal ,làcia a casa nostra tava qui havia ¿és llibertat d'engapromès el pagament nyar des del poder? S'entén que el Govern espanyol no de la traició als trànsfugues (mai no es paga abans d'hora, que fins i tot els divulgu i donar lliçons de respecte al dret a la ll iure informació a ningú, quan té la cua ners a Suïssa són detectables) , sinó on de palla al seu propi país. I no digu em s'havia comprat el pis el candidat socialista a presidir la comunitat i controlar-hi res d'allò que està passant a Itàlia, on sembla que l'únic que té el dret d'expresles operacions urbanístiques irregulars . I tot té una explicació ben senzilla . sar-se sense problemes a tra vés dels mitjans és el president del país, Silvio Furgant, furgant es pot trobar que qui posa els diners i qui en treu beneficis Berlusconi. (econòmics i pol ítics) d'aquests mitjans Quan la majoria dels mitjans -especialment els més potents- són a mans de que desinformen són els mateixos que hi ha al darrera de transfuguismes com el pocs empresaris (tots ells, "folrats" a més dels dos diputats de la Comunitat de no poder) ¿de quina mena de ll ibertat d'expressió estem parlant? ¿De la seva? Madrid. El cas de les eleccions a la Comunitat I, és clar, el dia que descobreixes que el propietari del teu mitjà és el perjudicat de Mad rid ha estat el darrer exemple proper la informació que vols publicar, és per que la llibertat d'expressió, el dret quan te n'adones que la teva llibertat d'informar i ser informat són una fal·làcia d'expressió és pura comèdia . Tant com a casa nostra. Els poderosos van comho és la llibertat del ciutadà a ser ben prar dos diputats socialistes per evitar que l'esquerra governés la informat. AI Marroc més que no comunitat i aturés la boja aquí. Però aquí també força. La diferència és que aquí cursa especuladora dels molts bons periodistes s'han constructors a Madrid. El paper lògic d'una premsa de quedar a casa . i a païrigorosa , decidida a inforsos com el Marroc on es mar adequadament el queden és a la presó ~

~

el monogr'àfiC

La mascarada informativa o perquè el llenguatge periodístic és una farsa convencional Francesc Reina Lingüista impressió sobre determin ats No començaré dient que els usos fraudulents de les conven mitjans de comu nicació són sospitosos, sovi nt , de manipular, cions lingüistiques. modificar i alterar els fets i la seva interpretació. Tampoc no diré Els famosos i desgraciats danys col·laterals . que tenen ideologies i represen El conegut eufem isme "mals ten a grups (o lobbies) politics (efecte s) col· laterals" va expresi empresarials. Sé que els meus sar, crec que fou per primera velectors (si els hagués) só n persones intel·ligents, honrades gada en la guerra dels Balcans , el perjudici material i hu mà d'un i dignes perquè vi uen en aquest món de vanitats i no es bombardeig sobre una població civi l. La justificació que va rebre menteixen més del necessari era que la intenció d'un atac bèl·lic és per su bsistir. M'interessa, en la meva acabar excl usivament amb els recursos condició de lingü ista i professo r de llenestratègics de l'enemic però , és clar, no gua, reflexionar sobre alguns paranys lingüistics que - des dels mentideros med iàsempre s'arriba a l'objectiu de manera tics a l'ús- van arrelant en el lèxic públic i neta i precisa. Com a conseqüència moren persones alienes a l'acció i es desen l'expressió oral de la majoria del s anomenats professionals de la com un icació. trueixen habitatges , edificis i infraestrucEl volum d'informació que circula en la tures de naturalesa civil. La fugida de la nostra vida ordinària és conside rable. veritat, en aquest ca s, és suau i correcta . Són a la nostra dispoSabem , després de sició - previ pagatot, que ningú accepLa simplificació evident ment, és clar- una taria un titu lar que didels fets gués Hem atacat a varietat de mitjans no és innocent en absolut l'enemic amb la intend'informació sobre els aspectes més dissició de matar i destrosmils i impensables . En aquesta jungla de sar la vida de tan ts homes i dones, a més de totes les seves cases i les seves espunts de vista i dosis de reconstrucció coles. El poder local serà a les nostres i deconstrucció de la realitat, el mitjà de mans i controlarem els recursos energétransmissió - la llengua oral i les seves tics. Molts analistes de la complexi tat inimplicacions comunicati ves- és la xarxa teressada , dirien , fins i tot , que aquesta imprescindible per aconsegu ir que es suposició tendeix a la demagògia. per transmetin els missatges. Faré servir alguns llocs comuns per il ·lustrar aquesta parcial i reduccionista . El públic assisteix

31 15

Divend res J d'oc tubre ON HI MENGEN 2 Hi MENGEN 3 L.:Es truch. c. de Sant Isid re l¿Q

~1~~~d ' O( t u bre

T.M. l a Farànd ul a, c. d'Alfon s XIII 33

16

Dissabte 11 ¡ d iumenge 12 d'octubre 5UPER· RAWAL L:Esl ruch. (. de Sani ISidre 140

ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL 'IALLES T.M. La Faràndula, c. d'AlI ons XIII 33

Dive ndres 7 de l'IOI/embre PEL DAVANT... I PEL DARRERE

CONCERT 1. PINZELLADES ORCUESTRALS

Divendres 26 de setembre

T.M La Faràndula. c. d'Alfons XII I3J

Dissab te 8 de nove mb re BONES INTENCIONS L.:Estruch, c. de Sant Isidre lloO

Divendres IOd oct'4bre CO NCERT 2. DVORAK 100 : Set de Simfonia Diverldres 21 de novembre

CONCERT J. BEETHOVEN: De Beirut a Viena

Dissabte 15 1 di umenge \ó de novembre

SCHERZO

L.:Estruch, c. de Sant Isidre 11.O

Oir.sabie 27 i diumenge 28 de desembre CONCERT t. , FESTIVAL OE VALSOS I DANSES

Olvel).dre s 2B de no ~ em bre EL TUNEL l:Est ruch, c, d e Sant ISidre 140 Diss ab t e 13 de desembre CELO BERT T.M, La Faràndula, c, d'Alfons XIII 33 Dissab t e 20 I d iu men~ e 21 de desem bre FOLIE A OEUX, Somni s de p sI quIàtric l:Estruch, c, de Sant ISidre 1"'0

BADELL

Ac

Di~end res 10 d 'octubre OISIOENCIA+ In M ete m + Indira Sala d'Espera, PI. Laie t¡¡n¡¡ '8,

Dissabte 29 de no~embre CIOES + Re i Sou I + Indlra t.:Est ruch, ( de Sa nt ISidre U,O Di~end res 12 de dese mbre GERTRUDIS + Organiks + Mexican Frog SaLa d 'Espera, PI. L , iel;m a liB,

L.:Estruch, e, de Sani ISidre 140 Dissab t e LOFT

PERA

IBd'octubre

T M,la Farandul a, c d'Allon s XIII]J

Dive ndres 22 de no~ e mbre TRYPTYCH Di ve ndres 12 de desembre ABRAZANDO TUS RODILLAS QUASI PESA RETROBAR EL TEU CLOWN

l:Est r u ch , c.. de Sant ISidre Diumeng e, 26 d'octubre PASCAL COIo4ELADE Dijous, 1J de nD~emb re KIKOVENEN O Diven dres, 5 de desem b re JABIER MUGURUlA

1"'0

Dimecres 29, dl~endre5 31 d 'octubre i diumenge 2 de novembre FAUST Oi~elldres 28 I diumenge JO de nD~embre GIRAVOLT DE MAIG

El !Mte I"gles, 902 ¿OO 222

lnternet: -...w.. elcortelngles es A les taqUille s d El conc Inglcs I oc tctz els seus centres comercials (Nomes per als especlacles del TMS La Faritndulal

Te atr. Mu nici pa l Ut f&r ."du u.

JB~~¿i~::~Tlr~,etedr,'~~~~~/d~~~~~~·d. la ~ 2Oh,

dlS5Olhles,:fll a 13 11, do laa20,

S~h~detl Acció M usic~l A 13 sa la on e" la el conce rt, unill ho", nban s dtl " t U in ic. Org~n itll dó ,

lïl li

A j untam en t de Sabadell

Amb f i

Jupon da:

a una explicació lècnica per a un fet comú i fàcil d'entendre malgrat els bons propòsits de les anomenades armes intel·ligents, els atacs se lectius, les reso lucions pac ífiques í els ultimàtums pacifistes. La col· lateralitat dels danys és una conseqüència menor que justifica i no permet la crítíca o la sorpresa davant el fet que el problema és el propi atac, no les seves conseqüències .

Sobre els enunciats El pobfe espanyol creu i L'opinió pública ha manifestat... Encara que no de manera absoluta , si és cert que la doble possibilitat d'aquest subtítol sol correspondre amb la divisió ideològica entre mitjans conservadors i mitjans progressistes . Malgrat tot, i des del punt de vista semàntic, la interpretació d'ambdós predicats respon a un prejudici intencionat per raons polítiques Sobre la vacuïtat simpàtica d'acord amb el con text declaratiu en què o la presentació Esta amb nosaltres ... es produeix. Qu an escoltem coses com En moltes entrevistes, i per una su poEl poble espanyol ha manifestat la seva repulsa davant la violència de gènere... sada cortesia i educació , el presentador o L'opinió publica esta contra el creixeacostuma a crear un clima previ de simpatia; no només en les condicions i la sement de la immigració ¡¡·Iegal... costa saber quin subjecte col·lectiu es troba darlecció de materials audiovisuals (siguin televisius o fotogràrere i quin ús fi cs) sin ó també en posteri or farà l'emisEl panorama informatiu la introdu cció oral sor d'aquests enundels mitjans cia ts. No ja per la del protagonista. De sembla trair manera que trobem, quantitat d'individus sovint, l'ora ció inicial la intel ·ligència i la sensibilitat que formin aquesta "està amb nosaltres" totalitat (interpretadels ciutadans com principi de la lició impossible des terària captatio bedel punt de vista de nevolentia usada pel period ista. Se so l la quantificació purament estadística) , siacompanyar amb fórmules del tipus, ha nó per les conseqüències en termes polífet un buit en la seva atapeïda agenda tics que té per al missatge final que vol per estar amb nosaltres aquesta tarda ... transmetre l'emissor. Les versions més o, esta a punt d 'entrar en una reunió ... concorregudes com La gent o La ciutadaEn primer lloc , sembla que ens està fen t nia ja estan en desús. Aquesta simplificaun favo r (com si a ell o a ella no li donés ció evident dels fets, se suposa que percap rèdit per a la seva popularitat la què ens entenguem (no sé exactament presència en un mitjà de comunicació) què és el que hem d'e ntendre) , no és innocent en abso lut. En el primer cas (El i que els altres (els oïdors) som gent ociosa i diletant, sense agenda , ni massa poble espanyo~ , l'imagina ri d'implicacions feina que no és mereixedora del judici referencial s ens situa davant una massa i les paraules del protagonista. Aque sta homogènia que s'identifica amb un terrisimpatia té més de buit retòric que tori i un estat (és curiós observar, d'altra d'emoció personal. més d'escenografia banda, que l'adjectiu no se sol aplicar a que d'argument. El conductor de l'ent retots els països ni amb la mateixa freqüènvista ens adverteix, abans de començar, cia ni en idèntics contextos, àdhuc malque hem de tenir cons ideració a un congrat trobar paraules traduïbles en la mavidat tan insigne. L'egolatri a permanent joria de llengües pròximes; no és comú d'alguns periodistes davant els personatllegi r el poble francès , ni el poble nordges rellevants des del punt de vista públic america). La seva força expressiva es crea un espai jeràrquic, classista i distant troba en l'ús de les con notacions del terme poble, que seria impensable en altres a canvi de no res .

31 17

18

enunciats, per referir-nos a la majoria de la gent i que aporta un perfil sociològic jeràrquic i estamental (jo diria fin s i tot anacròn ic). Amb la identificació, a més , del subjecte locutiu de l'emissor amb el subjecte gramatical poble, ell passa a formar part d'aquesta massa . En canvi , si s'usa el nom a seq ues , el poble, les connotacions adquireixen un caràcter més obert i solidari (pensem en el clàssic eslògan en castellà El pueblo unido ¡amàs serà vencido) . En el segon cas, en canvi , s'apel·la i s'apropia del valor dels judicis i les opinion s de la gent sobre un assumpte parti cular. Es tracta d'una expressió més abstracta i més critica encara que , de nou, .. s'evita per proferir afir- . _ macions sobre temes no con trolats políticament. Amb l'atribució , als productors d'opinió pública, de major intel ·ligència , perspicàcia o sentit críti c, l'emissor està guanyant-se a l'audiència i s'allunya del tuf barroc (en el pit-

jor sentit de la paraula barroc) de l'expressió conservadora. Les estratègies pragmàtiques i les intencions semàntiques de la com un icació humana són tan subtils i va riad es que és difícil creure que la pretensió de claredat i honestedat no siguin , en casos tan arriscats com els elegits en el meu comentari , més que un somni infantil. El panorama informatiu dels mitjans de comunicació fa dubtar, no ja de la fi abililat o la veracitat dels assumptes tracta ts, sin ó d'aquestes traïcions pe rm anents a la intel·ligència i la sensibilitat dels també anomenats ci utadans. Al s codis ètics de la professió peri odística convindria afegir-hi un manual de retòrica de ~~ l'honestedat en què les trampes semantlques, els eufemismes indecen ts, la diplomàcia de la violència i els vestits lingüístics dels interessos creats fossin asse nyalats amb la formidable lliçó de la franquesa i l'exercici responsable de la fun ció

:*

. . comunicativa \

ci monogràfiC

Article 20. Llibertat d'expressió

Jordi Cartanyà Periodista Aprovat l'a ny 1978, l'Article Davant d'una concentrac ió tan 20, el de la llibertat d'expressió, notòria , els missatges que circuoferia sobre paper allò que dulen a través d'aquests mitjans rant 40 anys s'havia negat en la de com unicació corren el risc praxi periodística i intel·lectual d'unificar-se o de disfressar-se del país: expressar i difondre en una pluralitat de missatges lliurement els pensaments , ideque, en el fon s, apunten a una es i opinions a través de la pamateixa direcció. rau la, el text escrit o qualsevol No es descobreix res de nou si altre sistema de reproducció. s'afirma que, des del dia que va També es prohibia la restricció aparèixer el primer diari , hi ha d'aquests drets mitjançant una hagut un etern flirteig entre clascensu ra prèvia , s'establia l'orgase políti ca i mitjans . nització i control parlamentari dels mitjans La novetat , entre cometes, és que, de comunicació públics i, de pas , se'n gaa hores d'a ra, algun s dels principals lírantia l'accés a la ciutadan ia. ders polítics catalans reconeixen obertaEl concepte llibertat d'expressió dut al ment la relació d'amor-odi entre polítics periodisme ens parla també de llibertat i periodistes , la mateixa que es torna del d'informació. Són dos pilars constituc iotot vertiginosa quan s'entra en els mitjans nals , l'exercici dels quals forma part del de com unicació públics dependents dels dia a dia del gremi governs en què, de periodistes , però com passa en un La llibertat d'informació que, cada cop, són cos tècnic futbolís és difícil de protegir més difícils de protic, els càrrecs són davant els complexos interessos de confiança. Tant tegir davant els indel món empresarial teressos d'una creien aquest casos xent complexitat del com en els de les món empresaria l, que ha dut a cada mitjà empreses de titularitat privada , els màde com unicació a form ar part d'un paraixims responsables vetllen perquè se segües en el qual s'hi aixopluguen altres gueixi a tots els nivells el què qualsevol mitjans. La suma d'aquests mitjans demitjà de comunicació té: una línia editosemboca en el que s'anomena grups de ri aL Línia que ve a ser el posicionament a comunicació, que abasten des de la l'hora d'opinar o interpretar, que no inforpremsa escrita fins a la ràdio o la televimar, sobre uns fets concrets. sió, passant per tota mena de revistes En aquesta postura hi pot influir un o suports multimèdia. ventall molt ampli d'interessos, depenent

31 19

C> A N ENTORN, sccl és una onicJat •• d'espiat, coostituïda com a cooperativa rmls de Irehall assocíat i consumidors que realil za serveis socioeducatlJs pI!r als seus aSSijciats i teram;

en general.

Iniciativa d'esplac

ENTORN neix en el SI d'Esplais Catalans, 1mb el nom d'ESPlASH I cap a l'any 1988. AI cap de 4 anys es constllueiK com a cooperat iva per Iai de diferenciar e/s serveis

1. Assessoreu vos. Per Iols aquells projectes professionals qUI! puguem realiuar amb vosaltres .

2. Parlicipeu feu nos saber les yomes propostes de serveiS, millores en els que realitzem, necessitats,...

profesSIonals I els voluntaris de l'aSSOCIació. mantenint la vinculaCIÓ 11 parllr dels socis consumidors.

El 1893 el fusiona amb AR EC, cooperativa de similars object iUs formada entre esplais de Badalona. aooptant dellnitlvament el nom

d'ENTORN, ",I. OEMOCRÀTICA l. !IPtJ. YOtIClÓ CCoper,IJWI" pou. m.nilal en doll' d'un ple toIll'f9l1l1s lwp" ttemoct.,ics amil 1. plf,iciptci6 de toU Ib SOtil.

CATALAIA 'rllbllllm par I lell ab Clu!•• ns d. Call1uny. da d. l'nl.l.m.nt lotll d.I, no,uu Slrn.s I la rdtnhhclClÓ cultural que IlIS" \If&9ll.

INNOVADORA Ruolrem crNIIYIII11I!l1 la nlC8UrlllS que els canvis socdèl¡pts ~ ICtlll~lII1l pelmIfM!nlmtrll lis flClA"SOS IdIIcltllS I Gifglf'lluallJl.

EXPERTA Ari rani . mèJ de 10 anys d'II JII'lrMoa UI ofar.n

cont rIStades tsp8C1.hstes.

solllClonl

In ICUtlll!1

on 10m

PROGRESSISTA Pari.., I 1. Idctlc, Ifl'IjlrUlrllllIfI lde'rI !JU' .fU teI.ntlllCl .mb . 1 MovlI.. nl lllC I ProgrlSSlSII.

EFICIEIIT ERI dot.., d·1.W11 organ,uKa6 IS lructurau I DnlltsliOrllllIMll' IIJfln\K 11 satrincta dels nOSlr.s

.......

ENTORN, sccl Avmyo, 44 , 2n . 08002 Bcrce lono

rel. 93 302 61 62 . Fox 93 301 969< entorn@ontorn .org I www.onlorn .org

da, en un producte pretesament periodísdel tipus de relació que les empreses de comunicació puguin tenir amb altres actic que se situava al límit de tota legitimitors empresa ri als, polítics o econ òmics. tat d'imparcialitat. Aquell espai era una Amb la profu sió de mitjans de comuniconseqüència del que llavors ja es feia a cació i malgrat la seva concentració al la televisió i en altres mitjans? Probabl evoltant de grans grups empresari als i les ment sí. Ha fet escola? La resposta torna pressions alienes als interessos periodisa ser afirmativa , fin s al punt que la ci utadania, sembla que cada cop més, premia tics , podem afirmar que la llibertat d'expressió existeix. Una altra cosa són les la subjecti vi tat en el periodisme atorgantpossibles conseqüències que pot tenir li el favor del seu interès i segu iment. allò que es diu. Per Una subjectivitat , voluntat de manca de tant , de dir es pot dir Amb la tendència el que es vulgui , però neutralitat, de la qual a les concentracions, s'alimenten cada cop a l'hora de la veritat, els missatges corren el risc més les línies editoel més important no d'unificar-se és el "què" sinó el rials i, ara, potser "com" es diu. A partir més que mai , la batad'aquí s'entra en el terreny pantanós lla se cent ra en aconseguir que els cadels qui veuen el got mig ple o dels qui mins dels mass media no es perdin en el veuen mig buit i vesteixen la seva vall s d'imparcialitat dubtosa. postura parti cular, única i intransferible, En aquest camp de batalla, el peri od'informació imparcial. És la tan suada di sta es debat entre se r entre els diriobjectivitat. la de la independència de regents del conflicte, controla r què es diu fl exions, sentiments, prejudicis, quan es i com es diu, o encaixar les bufetades tracten els esdeveniments, les dades ... dels qui envien a primera línia del front. a tractar. La teòrica tan ben apresa i tan ben defin iPer tant , més que l'Articl e 20 de la da sobre el paper a les classes de teo ria Constitució espanyola, en la nostra sociede les facultats de comunicació, es difutat i, en la de la majoria de països del mina quan arriba el moment de la pràctica i les seves línies , abans clares i grui món, el que perí lla és un altre dels principis fonamentals de l'ofici del periodista: el xudes, es va n aprimant fin s torn ar-se principi de neutralitat. Si neutral és aqueextremadament febles. lla persona que no és ni de l'un ni de l'alQuin marge li queda, doncs , al periotre de dos bàndols en pugna, o de dues dista a l'hora d' inform ar o opinar sobre opinions oposades , comprovarem qu e la uns fets? Quina força té el periodista per neutralitat no està de moda. No mentre resistir les etern es temptacions d'intereses mantingui, o augmenti , el to i posiciosos aliens? nament dels mitjans i proliferi la manca Després d'un llarg procés de treball de neutralitat en els titulars de les capçai de col·laboració entre representants de leres més importants del país. No mentre Comissions Obreres , d'UGT, del Col·legi continuem referínt-nos a alguns comunide Peri odistes, de la Facultat de Ciències cadors , tertu lians o editorials dels princide la Inform ació i de diversos mitjans de pals rotatius com a líders d'opinió i no comunicació, s'ha aconsegu it ti rar endacom a líders d'inform ació. vant el text d'un estatut marc de redacció Fa uns anys, ningú no podia ll ençar la que serveix d'escut i emmuralla drets bàprimera pedra, però molts van criticar el sics del professional de la informació . form at peri od ístic d'un prog rama televisiu Pel tema que ens ocupa cal remarcar nocturn amb un presentador capaç de els següents punts: mesclar opinió, informa ció i els colors Els drets i deures de la professió periomés estridents de l'última corbata de modística consti tutius del deure prime r d'in-

31 21

22

formar, han de basar-se en uns principis seves conviccions , a l'ètica professional ètics que tots els profess ionals han de o als principis editorials. re spectar i que no poden ser vulnerats També resulta significativa la implicaper la línia editorial del mitjà informatiu ni ció de tot un equip de professionals. Si el per la politica econòmica i comercial de 30% de la redacció considera que una l'empresa . Aque sts principis es basen en posició edito rial o el tractament d'una inel Projecte de Codi d'Honor Pro fessional formació vulne ra l'ètica professional o els de l'ONU i la Declaració de Drets principis editorials , o distorsiona els fets i Deu res dels Periodistes de la UE o objecte de l'editorial o de la informa ció, Hi ha la possibilipodrà exposar la seL'ètica periodística tat de rescindir el va opinió discrepant contracte amb l'emen el propi mitjà en ha de ser respectada presa on es trebal la el termin i més breu pels professionals, si es justifica raonapossible. les línies editorials dels mitjans És un ventall prou dament un canvi i les empreses substancial d'ori enimportant de possibi litats d'autodefensa tació en el mitjà i aquest canvi, fet palès per actes reiterats, davant d'una situació que poques vegaafecta les conviccions o la independèndes arriba al limit. I, en cas d'arriba r a cia , o bé vulnera l'ètica professional o els aquest limit, les portes que se li obren al principis del mitjà. Aqu esta rescissió, a periodista el llencen de cap a un mercat més , es considerarà com un co miat imlaboral cada cop més saturat i precari . procedent , am b dret a indemnització. Cal treballar de va lent perquè això no Un membre de la redacció no podrà passi, perquè si una cosa hi ha del tot ser ob ligat a compli r un acte professional estèril i inútil en el camp de la comunicao a expressar una opin ió contrària a les ció , és un mitjà sense credibilitat ' .

ci monogl'élfiC

Dels fogots inicials a la consolidació d'un nou model de premsa Jordi Ma/et Peri odista. Dtor. General d' EI 9 NOU i d' EI 9 PUNT La premsa comarcal va néial partit politic o a l'associació de veïns. Alguns eren peri odisxer dels fogots democràtics que va viure la societat catalana a fites, però la majoria eren activistes que es dedicaven al perionals del franquisme i durant els prim ers anys de la transició. disme com una acti vita t més per La rauxa es va imposa r al seny aconsegui r la societat lliure i democràtica per la qual havien llui i, en un estat d'inco nsciència, dive rsos ci utadans de Vic, tat. En els col·lectius inicials també hi havia professionals Manresa i Girona van voler liberals , gent de la cultura , de abraçar la utopia creant una nova premsa comarcal, que havia l'associacionisme, etc. Tots tre ballaven per la llibertat d'expresde ser portaveu de la societat sió i per aconsegui r trenca r el sique emergia. lenci inform atiu que el franquisme havia La premsa barcelonina es va mi rar amb indiferència l'apari ció del nou fenoimposat . men, pensant que la xiruca, els pantalons Però va saltar la sorpresa . Aquella code pana , les subscripcions populars d'aclia d'utòpics van saber connectar amb la cions i el voluntarisme només se rvi ri en societat i els nous diaris van tenir una per crea r periòdics amateurs, i que tot acoll ida excel·lent. De seguida es va veuallò seria foc d'encenalls O premsa d'una re que la nova premsa comarcal feta en altra divisió . Creien que la premsa potent català era capaç de crear nous lectors. i se ri osa havia de sorgir de Barcelona Gent que habitualment no comprava cap diari es mostrava interessada per saber i que els seus promotors havien de ser què havia passat al forçosament acabaseu entorn més imlats homes de negoAlguns professionals cis i, per anar bé, mediat, i per veure de la premsa no acostumen membres de la tradi com ho explicava el a anar més enllà diari de casa , percional burgesia catadel capdamunt de la Diagona l què allò era tota lana. Vi st des de la una novetat. Per fi , perspecti va del moment , no els fa ltava els protagonistes de la informació eren la raó . El s joves que havien fundat els nous gent de la comarca , veïn s qu e tothom podia trobar pel ca rrer i no els habituals de diaris comarcals tenien més il ·lusió que la premsa barcelonina que fin s aleshores no pas experi ència peri odística i editorial. Es dedicaven al setmanari o al diari amb havien tingut en excl usiva el privilegi la mateixa passió que ho feien al si ndicat , d'aparèixer als diaris.

31 23

24

No tot van ser flors i violes, perquè de l'extraordinari èxit inicial es va passar a les rutines del dia a dia, mentre la nova societat democràtica anava madurant. Afortunadament, aquells diaris, que per sorpresa de tots havien aconseguit un forat en el mercat. van saber adaptar-se a les noves circumstàncies , professionalitzant les seves estructures i consolidant un nou model periodistic que a final s del franquisme no existia a Catalunya. Va ser aleshores quan la premsa barcelonina, que havia vist desaparèixer i aparèixer diaris , va començar a valorar la premsa local i comarcal o premsa de proximitat, com es diu ara . Però no ens enganyem , encara hi ha professionals que pensen que la premsa comarcal és de segona divisió i que la de Barcelona és de primera . És cert que la majoria d'aquests professionals tenen un concepte esquifit del país. Alguns d'ells no acostumen a anar més enllà de la Meridiana o del capdamunt de la Diagonal i, per tant, tenen un gran desconeixement de Catalunya. La premsa comarcal i la nacional són complementàries l'una de l'altra . Cadascuna té el seu àmbit i la seva fun ció i els lectors saben bé què han d'anar a buscar a cada lloc. Abans de l'aparició

de la premsa comarcal , la premsa barcelonina parlava poc de política municipal , fora de la relacionada amb l'Ajuntament de Barcelona . L'alcalde de Barcelona apareixia als diaris com si fos l'alcalde de Catalunya i com si no hi hagués alcaldes , regidors i ajuntaments a cadascun dels municipis de Catalunya. D'altra banda , hi havia municipis que només apareixien als diaris quan eren escenari d'una notícia de sang i fetge, però, en canvi , ningú no deia res de les bones notícies que es produïen en aquests municipis. La premsa coma rca l ha demostrat més independència que la gran premsa. Per exemple, durant la campanya del referèndum per la permanència a l'OTAN , la majoria dels grans diaris varen fer costat a la postura oficial del govern , mentre que la premsa comarcal va acollir a les seves pàgines l'opinió dels qui n'eren contraris i volien que l'Estat espanyol es desvinculés de l'Aliança Atlàntica . És cert que la premsa comarcal va néixer com tantes altres coses durant la transició, però per so rt es va poder consolidar i ha pogut fer un bon servei al país , recordant que Catalunya no és només Barcelona i la seva àrea metropolitana , sinó que en els confins de la conurbació també hi ha vida • •

el monogl'àriC

Poder de la premsa? Premsa del poder, premsa al poder Jaume Reixach Editor d' EI Triangle Als països de l'Hemisferi nia , en el discurs mediàtic que Nord que conformen l'eix ens bombardeja , nit i dia, per Capitalista-Democràtic, la terra, mar i aire. Què és la veridial èctica social - que tradiciotat? Què és la realitat? Es allò nalment s'havia expre ssat per que trobem "repetit" a la premmitjà de la violència de classes sa, a la ràdio i a la TV, Emprant i de la clàssica espiral acció/reles mateixes tècniques de la pupressió- es desenvolupa avui a blicitat , la reiteració d'una mateixa informació és el què en detravés dels mitjans de comunicació. Desp rés de la 11 Guerra termin a la seva importància i, Mu ndial , l'expansió de poderoper tant, la seva ve rsemblança . Els mitjans de comunicació anosos instrum ents de comu nicació ("boom" de la ràdio i, sob retot, la menats "de refe rència" - aq uells televisió) ha produït, de mane ra paradoque es reprodueixen els uns als altres xal, una frag mentació i aïllament del "corper crear la sensació de credibilitat- fan pus" social , gènesi tradicional de les servir una mateixa "agenda" per selecciograns transformacions que ha viscut la nar i prioritzar allò que "passa" i que "és Història. El poder, per fi , respira tranquil : realment notícia". l'individu roman tancat a casa seva i s'in Per analitzar el paper dels med ia a la forma de la "realitat exterior" a través societat contemporània cal tenir clar el d'uns mitjans unidireccionals que, per la principi econòmic i empresarial que reseva ex uberància tecgeix el sector: no hi ha nològica, tenen una inform ació sense publ iLa realitat contund ent capacitat citat. Ai xò és evident és allò que trobem repetit de persuas ió davant la en el cas de les ràdios a la premsa , indefensió intel·lectual i les TV, en què tots a la ràdio i a la TV? del receptor passiu. els ingressos per fer Els mitjans de coviable el seu funcionamunicació, avui , no són només transmisment procedeixen dels anunciants. Però sors d'informació. Sota la coartada de també en el cas dels diari s convenciol'''asèpsia'', la "independència" o l'''obj ectinal s. en els qual s més del 90% dels invitat" , els media s'han convertit en els gressos vénen de la pub licitat. També grans con ductors de la ideologia neolibehem de tenir present que les emissions ral dominant. Les pautes de consum , les per ràd io i TV no són lliures i estan regumodes, el pensament "políticament co rlades admi ni strati vament pel govern de recte" es filt ren , sense cap mena de matorn . Es a dir, la creació dels mitjans

31 25

Diputaci贸 Barcelona xarxa de municipis

de comun icació de masses està supediacumulen més i més poder. Però, malautada a la voluntat política que. al mateix radament , el model públic ha degenerat temps, està condicionada pels grans en un instrument partidista en mans de qui té el govern. Ho veiem a Catalunya, grups empresa rials i fin ancers que sostenen aq uesta ficció partidi sta anomenada ho veiem a Espanya , i el cas de Silvio Berlu sconi a Itàlia és el màxim exponent "democràcia rep re se ntativa". Per tancar el cercle , els "mass media" normalitzen d'aquest procés de perversió. Hi ha alternatives a aquest cercle vii consoliden aquest "statu quo" amb vocació de perpetuïtat. ciós? Des de la professió periodística es No és només que el poder polític tinpromouen codis deontològics. consells gui la potestat de concedir les freqüènprofessionals de redacció , es regula la cies de ràdi o i TV. o que siguin els "grans clàusula de consciència ." però tot plegat anunciants" els qui tinguin la clau de volta no serveix per a gaire. En la recerca desesperada d'una sordel negoci mediàtic. L'enorme complexitat tida també creiem en La síndrome BBC el "miracle Interner': tecnològica que reapareix com la terra promesa un mitjà nou que, quereix avui la posadels periodistes da en marxa d'un amb escassa inverdiari , una ràdio o sió , permet i garanun a cadena de televisió es tradueix en teix a l'emissor la llibertat d'expressió "urun es inversions de ce ntenars de milions bi et orbe". Certament. Internet és una d'euros que només estan a l'abast dels revolució, com ho van ser la impremta , el ç¡rups preexistents de poder econòmic. ferrocarril o l'electricitat. Però lnternet té una virtut (no està "con trolat". de moEs a dir, des del poder es crea i s'alimenta el sistema mediàtic que ens "il ·lusiona" ment) i un problema : no és un mitjà de amb el miratge democràtic i ens argucomunicació de masses , en el sentit somenta la nostra incorporació ciològic del terme. La seva estructura en voluntàri a/necessà ri a al "joc". Pensem, cadena el fa molt vàlid per a l'organització, però la infinita multiplicació de veus a per un moment, que les vel les teori es anarqui stes de l'abstencionisme actiu o la xarxa impedeix consolidar uns canals un vot nul massiu fossin la resposta maque garanteixin la difusió efectiva d'un joritàri a a les urnes: l'establishment que discurs articulat de transformació. per cooptació ha ocupat i parasita la cúHem d'assaltar els satèl ·lits, com els pula de la piràmide social es quedari a to"soviets" van assaltar el Palau d'Hivern. talme nt deslegitimat. Òbviament, és una "boutade", però m'explicaré. En la construcció d'un nou món Des de la professió periodística - que pateix en primera linia el servilisme que necessitem com l'aigua uns nous mitjan s imposa el poder i qu e és cò mplice de la de comunicació. No parlo de demanar la grotesca manipulació que s'escenifica calluna . Senzillament d'al lò que a tots ens da dia- es somia amb un model públic sembla lògic: erradicació de la farn , pacificació total del planeta, penalització del d'organització dels mitjans de comunicació. La síndrome BBC apareix així com la tràfic d'armes, desmilitarització nuclear "terra promesa" dels periodistes. La infori conve ncional. reconeixement de les mació entesa no com a mercaderia sinó minories nac ionals i ètniques, creixement com a se rvei púb lic. La noticia entesa no sostenible que aturi les migracions com a propaganda interessada sinó com econòm iques, supressió del saqueig de a eina de refl exió i mobilització social. La matèries primeres que pateixen molts propietat pública dels mitjans com a alterpaïsos del Tercer Món , condonació del nativa als "taurons" dominants del sector deute extern , dret universal a l'educació i a la sanitat públiques , respecte a la bioi que , per la progressiva concentració,

31 27

28

diversitat, lluita contra l'erosió, equilibri i de reacció . Com traduir aquesta formiterritorial camp/ci utat, eliminació dels padable energia espontània en un exèrcit radisos fiscals , tolerància religiosa i cultuvictoriós? Ens calen mitjans de comunicació que vertebrin el discurs , que coordiral, creació d'un govern mundial que garanteixi la distribució de la riquesa ... nin i organitzin l'acció. Mitjans de comuniSón paraules , formulacions mil vegacació de masses que estableixin una nova "agenda" de prioritats informatives des dites i escrites. Certament, la humanitat va avançant, pas a pas, cap a la sei que tinguin molt clara la seva funció va concreció. De pedagògica i mobilitvegades, amb zadora . Ens calen Cal transmetre greus entrebancs, un missatge d'esperança social diaris, ràdios i televicom l'etapa imperial sions que repeteixin i optimisme humanista ag re ssiva que proun missatge d'espetagonitza actualrança social, optimisment George Bush 11. Però per accelerar me humanista i voluntat superadora del el procés ens cal decantar de manera neoliberalisme . Com fer-ho? La gent ha de ser consdecidida l'opinió pública internacional -especialment, al quadrant nord-occidencient de la importància cabdal que té la tal del planeta- i per això ens cal "ocuinformació com a arma en aquesta hora de la història i, a la vegada , de la fragilitat par" el discurs mediàtic central. Com? de l'opinió pública davant la manipulació Creant, de baix a dalt , mitjans de comunicació de masses que , en paral·lel als i la mentida . La gent ha d'entendre que la informació val diners i que la feina dels convencionals del poder, bombardegin periodistes , com totes les feines, ha de missatges transformadors. La batalla per ' "captivar" i "convèncer" l'opinió pública no ser remunerada. No és sospitós que la TV sigui gratis, que la ràdio sigui gratis , es pot plantejar des de la perifèria, amb instruments desfasats ni amb plantejaque els diaris "valguin" tan poc? ments "undergrounds" o "entristes". Cal Propugno una aliança entre els segments combatre aquest sistema, egoista i injust, més actius de la societat i els periodistes compromesos en la causa transformadocara a cara , barricada contra barricada , ra per tal d'erigir un sistema alternatiu i amb mitjans per assolir la victòria. Lula da Silva és una avantguarda potent de mitjans de comunicació capaç d'enderrocar el sistema . Una utopia? d'aquesta nova democràcia revoCatalunya ha demostrat històrilucionària. Les massives manifestacions que hem visca ment que aquí les utopies cut en els últims mesos són possibles : l'anarcoa Barcelona - i arreu sindicalisme, el moviment coodel món- són una peratiu , les mútues, les caixes d'estalvis ... són expressió que l'ordre referents d'això que promundial concertat pels poders econòmics, polítics pugno en el sector mei mediàtics no és imbatible, que, diàtic. Personalment, i des de fa més enllà de la "intoxicació" 14 anys, ho intento des massiva i permanent a la què de les pàgines del setmaens sotmeten, la gent no ha perdut la seva capacitat crítica nari El Triangle,

l

\'cntl'cvislA

Tono Albareda President de Cooperacció

Jordi Serrana i Vicenç Molina Espai de llibertat Tono Albareda és un ciutadà amb una gran tradició de lliuta per les llibertats. Actualment presideix l'entitat laica i progressista de cooperació per al desenvolupament Cooperacció - Què és Cooperacció? - És una ONG que es va crear a Catalunya fa uns deu anys i que treballa en projectes de cooperació amb països empobrit s, sempre en propostes que fa la gent d'aquests països, vivint la con tradicció d'actuar davant l'absència de polítiques públiques, sense les quals no hi ha desenvolupament possible , i sabent que el que podem fer és molt petit enfron t de les necessitats. Pot semblar-se a altres ONG progressistes, però nosaltres insistim en el reforçament de la societat civi l, en la defensa radical dels drets humans, de tots els drets per a totes les persones, no només els polítics i civils sinó també els econòmics, culturals, els de sostenibilitat. Tenim clar que és més eficaç treballar en el desenvolupament local, amb l'administració més propera a l'aplicació dels programes, que su bstitueix en certa mesura la reduïda acció social del s estats. La nostra opció laica i progressista ens porta a plantejar-nos programes estra tègics a llarg termini . - Com ens ho pots concretar? - Treballem molt , per exemple, en els temes de gènere, amb orga nitzacions de

dones. A part de les teories, a la pràctica s'ha demostrat que, en aquests països, les organitzacions de dones són més efectives. Quan es van produ ir les inundacions del Mich , a Nicaragua , a El Salvador, vàrem recollir més diners dels que havíem previst i es va decidir enviar-ho a les organitzac ions de dones, perquè en moments de desesperació l'home plorarà , s'emborratxarà, però la dona ha de seguir tenint cura dels nens , preparant el menjar i intentant tirar endavant. I això és bastant aixi en aq uestes societats tan desestructu rades, amb molta migració interna. on les dones, les àvies , les filles , assumeixen un percentatge de la feina molt gran en comparació amb els homes . Les estadístiques internacionals ens diuen que les dones realitzen el 65% del treball. reben el 10% dels ingressos i tenen 1'1 % de la propietat. Això ja seria un motiu per treballar bàsica ment amb dones, però la pràctica demostra que, a més , és més eficaç. Tota la qüestió dels microcrèdit s, que es va iniciar primer a l'jndia , aixi ho demostra . Ara, a Nicaragua , que hi ha, per primera vegada a la història, 70 .000 fam ílies que passen gana, hi ha un programa

31 29

Títols propis en :

EMPRESA INTERNACIONAL Si busques una carrera universitària que t ' ofereixi :

- Una completa formació empresarial - Alta especialització en idiomes - Convenis amb universitats estrangeres - Pràctiques en empreses

AUDITORIA I, si el que t'agrada és el món de l'auditori a, sol.licita informació sobre la Graduatura Superior i Master en Auditori a Censura-J urada de Comptes. Obtindràs

Formació especialitzada en auditoria Exempció de la prova teórica d'accés al ROAC Dos títols en dos anys Fins a 2.250 hores de pràctica en firmes auditores Pràctiques des del primer dia Subvenció del curs per part de les empreses

Més informació: Escola Universitària d'Estudis Empresarials. Àrea de Coordinació d'Ensenyaments. Av. Diagonal , 696, 1a planta. Telf. 93 402 44 69 . ensenyaments@emp.d2.ub.es www.ub.edu/empresarials

per combatre la fam que concedeix crèdits en espècies , en diners, i la condició és que els receptors sig uin dones. I això ho porta una organització camperola dirigida per homes, però saben que les dones acaben complint, retorn en el crèdit, ho fan fun cionar.

creixent a aquest ritme vint anys segu its ... Això provoca el desabastiment d'aliments, molt agreujat per les polítiques comercia ls dels països ri cs, que fomenten les seves produccions, invadint amb productes subvencionats els països empobrits, amb el que s'està perd ent l'agricultura en molts llocs. Pensem que a - Això es diferencia del que fan les ONG Mèxic, per exemple, el blat de moro, que ha estat el producte bàsic durant deu mil religioses? - A Amèrica central, en alguns moments, anys , ja no és rendible ... A El Salvador la teologia de l'alliberament havia jugat un és més fàcil viure de les remeses d'emirol progressista, però grants, dels cent dòlars que un germà ara, a Amèrica , al Les dones fan Marroc, distàncies cult'envia un cop al mes el 65% del treball , turals a part, hi ha una que no pas cultivar la reben el 10% dels ingressos terra ... ofensiva de la dreta i tenen 1'1% de la propietat religiosa que fa propostes reaccionàries, - La solució. com amb un proselitisme molt fort, anant a vam comentar amb en Pep Riera. d'Unió buscar els sectors més pobres de la pode Pagesos, ¿ no és més aviat fer una blació, a base de centrar-se en temes reforma agrària que reparteixi les terres molt evidents: no a emborratxar-se, no a i eviti el monocultiu heretat del colonialis la violència familiar... me, que no pas treure els aranzels? Les organitzacions catòliques clàssiq ues, Clar, es parla de l'abolició de les polítiques aranzelàries per tal de no fer-ho de com Mans Unides, que depèn del Bisbat, treballen molt en comunitats religioses la necessitat de les polítiques de deseni parròquies dels països d'origen . Nosalvolupament. Però els únics països que , tres pensem que ho fan , sovint , sense més O menys, s'han desenvolupat en els denunciar les causes profundes de la deúltims cinquanta anys, ho han fet així: sigualtat. Perquè si hi ha pobresa és peruna ce rt a reforma agrària, una garantia què hi ha una distribució absolutament ind'alimentació de la població, un cert beju sta de la riqu esa, a nivell internacional nestar de les capes d'agricultors mitjans i di ns de cada país. que ha estat la base de consum per a la producció de les indústries protegides del - I a l'Àfrica, per exemple, aquestes orga- país. Només en la mesura en què això nitzacions, ¿ com enfoquen el problema s'ha anat consolidant, s'ha comença t del control de la natalitat, tenint en compamb la baixada dels aranzels. Així s'ha te la doctrina oficial del Vaticà? perquè fet a la mateíxa Espa nya , a Taiwan, a aquest és un problema estructural, no ? Corea del Sud , en certa manera a la - No ho sé directamen t, però ha baixat Xina, a l'índia, a Botswa na - tot i que amb la SIDA han ti ngut un retrocés molt imbastant la taxa de mortalitat infantil , hi ha hagut un increment fort de la natalitat i portant ... Algunes de les pràctiques del això fa que les poblacions creixin a ritmes Lula, al Brasil, van en aquest sentit. Però bastant insostenibles en alguns països. això , és clar, va en contra de l procés de la globalització, i els països petits - encaDavant d'això, s'han de promoure mesures, tan accessibles com calgui, de ra que tinguin 40 milions d'habitants- no control de la natalitat, perquè hi ha creis'ho poden permetre ... A part, s'ha estat xements del 3% de la població , i pràcticafom en tant l'agricultu ra especialitzada en ment no hi ha cap agricultura que estigui països tropi ca ls, que han sofert o bé la

31 31

32

competència de les matèries sintètiques sota del preu de cost... D'altra banda , hi ha contradiccions amb les produccions - pensem en el cotó, per exemple , substituït per fibres sintètiques- o bé excessos de substitució ... Mentre la Un ió Europea financia programes de cooperació amb de producció - el FMI i el Banc Mundial han fomentat la producció de cafè, i Costa d'Ivori, per exemple, el Parlament Vietnam ha passat de no exportar cafè a vota una llei que permet afeg ir greixos vegetals al cacau fins a un cinc per cent ser-ne el segon export ador del món, per i que es continuï damunt de Colòmbia ... xocolata; això dient Es parla d'abolir els aranzels fa baixar el consum per no fer-ho - Els que cultiven i, per exemple, amb de les necessàries polítiques un cinc per cent coca, per exemple, de desenvolupament ¿si tinguessin terra d'excés de producper fer una altra coció el preu baixa un sa, no els resultaria millor? 30%, per tant els camperols de Costa - Al menys al Perú, que hi tenim con tacte, d'Ivori han disminuït els seus ingressos sabem que prefe reixen produir ca fè, de manera substancial. Després, es vol compensar amb programes de cooperaguanyant una mica menys, per evitar problemes permanents amb la policia, amb ció ... I després hi ha guerra, perquè la l'adm inistració, no pas perquè els ho misèria porta a la desesperació i la gent, prohibeixin sinó per les extorsions i els quan està desesperada, dóna molt xantatges vinculats al cultiu de la coca, menys valor a la vida ... xantatges i amenaces per part de les autoritats. - Els convenis de la Unió Europea amb els paisos ACP - Africa, Carib, Pacific- I si poguessin produir el que volen ... ¿ són positius? - Si, hi hau ria autoconsum. - Es tracta bàsicament de , La Federació d'ONG s pel les antigues colònies franDesenvo lupament ha aproceses, i aquest és un tema vat una campanya a favor que po rta bàsicament França. Són projectes de de la sobirania alimentària, millora de la governabilitat , que és ga rantir que la gent de la justícia, de l'adminispugui produir allò que necessita i que augmenti la tració pública ... Si això es seva capacitat de producfa bé pot ser positiu . Però ció. Per tan t, en comptes de hi ha algun cas, com la més llibertat de comerç hi República Dominicana , en ha d'haver sobirania aliquè s'està incremen tant la mentària i prohibició taxaticorrupció, la pobresa i la va del dumping amb progent no té més sortida que ductes agrícoles ... Per l'emigració, tot i que, potser, les xi fres macroeconòmiexemple, Europa és el priques sigui n millors, però el mer ex portador de sucre al món, i el ven a una quarta cert és que en 5 anys s'ha part del cos t de producc ió produït una caig uda sig nificati va del nivell de vida. - la resta són subvencions-, més ba rat que el que els El que és cla r és que no costa als altres països. I els pot ser que la cooperació altres productors no poden sigui la solució dels problecompetir amb qui ven per mes . Tota la cooperació in-

.'

que, encara ara, estan per sota del nivell ternacional, arreu del món, suposa una que hi havia l'any 94 . mica més de 50.000 mi/ions de dòlars , però el que es paga de deute extern em sembla que és tres vegades aquesta - Per tant, per moltes preocupacions que tinguem de caire ètic, civic, social... la soquantitat, hi ha 53 països que paguen lució ha de ser po/itica. I, en l'actual conmés que reben i aquests països perden 300.000 milions de dòlars per les barretext, ¿ qué és el que es pot fer? - Tenim dos pols: res aranzelàries dels un , el de la guerra, països rics -indepenLa sobirania alimentària dentment de quina fos el neoliberalisme, és garantir que la gent pugui Bush , Aznar, l'unilala solució millor.. . teralisme; l'altre , el produir allò que necessita - L'origen del deute és dels moviments de resistència , Porto la compra d'armes? Alegre, les manifestacions per la pau de - El deute s'ha generat de moltes maneres: per armes, per programes de desenBarcelona ... La correlació de forces és volupament imposats pel FMI que no han negativa ara per ara , però pensem com resultat efectius, per corrupció ... Ara hi ha ha canviat el poder de convocatòria des un procés per tal de diferenciar aquest de Seattle fins a Barcelona. D'altra banda, l'esquerra tradicional viu en una gran deute, per veure quin és legitim i quin no. Per exemple , al Perú s'ha muntat una desorientació (el laborisme anglès , continua sent esquerra? Els últims anys ha mena de tribunal popular per reclamar el que és deute il .legitim, o bé als països perdut la meitat dels militants , però no donants o bé a les persones concretes s'ha generat una altra alternativa ... Què que s'ho han apropiat, com el Fujimori , passa a França , després de l'opció pel acollit pel Japó, que no vol ni sentir parlar mal menor davant de Le Pen?) i de vegades posa la busca del poder, guanyar les de la seva extradició .. . Cal que se sàpiga quina part del deute ha produït un benefieleccions -que és la seva obligació- per ci per al pais receptor, quina ha anat a damunt de les consideracions polítiques. enriquir persones concretes i quina als Ara, no penso que hi hagi una alternativa mateixos donants. política estructurada sorgida dels moviments socials , almenys a curt termini. - També hi ha deutes que són la nacioL'esperança, potser, és al Brasil, a veure nalització de deutes privats ... què passa amb en Lula ... De moment ha - Si, és el cas de Mèxic als anys 1994 i de complir amb els compromisos internacionals del deute , si vol , d'una banda, 95. La Borsa estava sobrevalorada, els inversors americans hi invertien, el peso continuar rebent fons i, de l'altra , tenir inmexicà es va sobrevalorar extraordinàriaversions. I ha d'acabar amb alguns priviment, i quan va esclatar la situació els inlegis molt espectaculars de sectors funversors americans , que havien estat cionarials , que són els que ara el critiquen , però una part molt majoritària guanyant més del 20% anual al llarg de dos o tres anys , van aconseguir que de la població el recolza en les reformes. A l'Equador també hi ha una coalició amb l'Estat es fes càrrec dels deutes: els els moviments indígenes. Bancs van entrar en crisi i l'Estat se'n va fer càrrec, fent pagar la crisi al pais. La inflació es va disparar de tal manera - Què et sembla el model de pressupostos participatius? que et cobraven d'interessos més del que - És un model que s'ha dut a terme en t'havia costat un cotxe , o un pis, amb el que ningú no pagava les hipoteques. La algunes ciutats d'Amèrica llatina i que població es va empobrir de tal manera quan s'ha aplicat aquí ha tingut resultats

31 33

DIVERSITAT CIVI2ME A Terrassa som mĂŠs de 180.000 persones . Persones que pensem , estimem o actuem de maneres diferent i on tots i totes volem que la nostra ciutat sigui un exemple de respecte amb la diversitat i el civisme .

Ajuntament

-

4~ de Terrassa

(Q 010 @ 93 739 70 60

www.terrassa.org

contradictoris . Nosaltres coneixem algu- Quines relacions teniu amb altres ONGs? nes experiències força interessants a po- Treballem amb Grupo Sur, que coord ibles relativament petits de Colòmbia , afectats pel conflicte armat, on la poblana organitzacions europees de cooperació s'ha declarat territori de pau i. en asció pel desenvolupament , i també ho fem semblea, ha decidit discutir el pressupost a la Federació d'ONGD de Catalu nya , de manera comu nitària i posar-se i pensem que des d'allà es fa una molt d'acord. Això ha generat aliances inimagibona feina. Amb altres , com Intermónnables abans entre els petits terratinents , Oxfam , que són d'origen jesuïta, tenim alels camperols, els botiguna diferència, perquè gue rs i l'alcaldia. S'ha ells estan per la lli bertat Potser l'esperança treballat sobre les conde comerç i nosaltres és al Brasil, a veure dicions de la pau i per la sobi ran ia aliquè passa amb en Lula ... mentària .. . s'han obtingut avantatges econòmics com, per exemple, que els petits terratinents - En quins projectes concrets treballa Cooperacció? gestionessin amb els bancs crèdits per als camperols pobres. S'han afavorit les - Ara mateix treballem molt a diversos inversions perquè això millora el comerç llocs d'Amèrica. A El Salvador, en projecde la zona. És una via d'una certa raciotes de desenvolupament agrícola i en un districte de la capita l, San Salvador, amb nalitat que afavoreix l'acord entre sectors afectats per conflictes com el de l'objectiu de millorar les condicions d'un Colòmbia, o com el del deute extern en barri específic; col·laborem amb organitaltres països. zacions populars, entitats de defensa juríEn les experiències que s'han realitzat dica, la Universitat, l'alcaldia i s'ha aconaqui, crec que els Ajuntaments han faciliseguit una gran participació popular, tat que la gent pugui expressar-se, que sense la qual no hauria estat possible repuguin dir el que pensen , encara que soldre el problema de l'escombraria , per després no sempre es pugui fer allò que exemple. A Guatemala, amb organitzapenses ... Però sempre és positiu podercions indígenes, per enfocar el tema de se expressar ll iu rement. l'aigua, i amb organitzacions de defensa jurídica i de dones, sobretot per la qües- La cooperació internacional, ¿ com s 'ha tió de les maquiles, que són aquestes vist afectada pel govern del PP? plantes d'operacions industrials de mun- Sempre hi ha hagut un 40% de crèdits tatge , normalment situades en zones en la cooperació internacional que , sefranques, amb molt baixa inversió , dedigons l'OCDE, no es poden considerar cocades a components electrònics , a rellotoperació perquè són crèdits condicionats geria , a teixits , amb condicions labora ls a la compra de productes espanyols, Ara, encara més precàries que les del país on des de la majoria absoluta, han afavo rit radiquen . A Nicaragua, també amb orgadescaradament les seves ONGs. I d'això nitzacions de dones , per combatre la ja van avisar: per exemple, ens van dir fam , fomentant la producció d'autoconque les ONGs que no estiguessin a favor sum , l'organització de les venedores als del Pla Colòmbia (auspiciat pels Estats mercats, l'obtenció de microcrèdits, i tamUnits) ho notarien en els seus pressuposbé en relació al problema de les tos ... La Fundación Canovas del Castillo, maquiles. A Colòmbia , en projectes de plenament de l'òrbita del PP, va rebre uns defensa de la pau i dels drets humans, 1,200 milions per "cooperació" amb amb moltes dificultats per la posició del Colòmbia l'any passat... Després hi ha govern. AI Brasil , hi ha petits projectes de les del Bisbat, les de l'Opus ... cooperació arnb els moviments campe-

31 35

36

rols, amb l'MST (Moviment dels Sense - En els vostres projectes, ¿ quin abast té Terra) . AI Marroc, també amb organitzala perspectiva de l'educació? cions de dones, impulsant centres d'acoSempre hi ha un clar abast educatiu , perquè partim de la base que els projectes llida , de reunió, cooperatives de foment de la pesca artesanal. A Palestina són els proposen ells i serveixen per exemplisobretot de caire assistencial , vinculats fi ca r que un altre desenvolupament és a la salut maternoinfantiL .. Però la feina possible , donant un to integrat a totes les principal és aquí. .. És aquí on cal fer tasaccions, que afecten diversos àmbits ques de sensibilit- salut , producció , zació , difusió del L'actual model és insostenible: organització socomerç just , per ciaL .. S'intenta que si els països rics fossin tal de canviar la allò que es fa remés egoistes, serien més solidaris posició del Nord, sulti sempre explicable i que se'n perquè el model actual de desigualtat creixent és insostepuguin fer càrrec ells mateixos , mitjançant tallers i activitats de clar sentit nible, i ho és tam bé per als països desenvolupats. Si fossin més egoistes en el pedagògic .. llarg termini , serien més solidaris. - No és poc pedagògic el fet que hi hagi tantes ONGs diferents? - Se sap qui hi ha darrere de les maquiles? - En un primer moment , la diversitat era - Normalment es tracta d'empreses que enriquidora, però ara és evident que tan ta dispersió pot fer perdre eficàcia. A subcontracten amb altres que no sempre les coneixem, perquè n'hi ha de Corea més , darrerament, s'han anat creant moldel Sud, per exemple. Però són clars els tes ONGs vinculades a grans grups escasos de Nike, Ikea, Benetton, Zara .. tructurals, amb molt suport publicitari , Ara s'ha intentat tirar endavant un codi de amb un gran ressò mediàtic - respecte al tema dels apadrinaments, per exempleconducta que estableix uns mínims, per i això no és gaire positiu. part de l'ONU, però la majoria de les comissions d'auditoria que s'han organitzat - Per acabar. ¿quin missatge donaries per tractar aquest tema depenen de les als nostres lectors, als monitors i mateixes empreses i, és clar, això no resulta fiable ... Hi ha d'haver implicació púmonitores, a la gent que treballa en el món associatiu juveblica, per part dels governs i dels ajuntaments on hi ha punts de venda nil? d'aquestes empreses i, sobretot , cal - Que siguin conscients molta insistència en la transmissió que els problemes internade la informació, de les ONGs als cionals els afecten i que, consumidors, perquè és en el conper tant, cal adoptar una sum on aquestes empreses tenen el posició activa. No n'hi punt dèbil i és a partir d'aquí que ha prou amb anar a les manifestacions, se les pot fer actuar de manera cal organitzar-se diferent; si noten una caiguda d'un 2% en les vendes, per tal de donar posem per cas , amb el una resposta poque gasten en pusitiva a l'actual situació del blicitat, això és molt significatiu .. mÓn ••

la col·labol'acU)

"L'amenaça de la revolució comunista" al juliol de 1936. Mites i realitats Salva dor Ca rrasca Catedràtic de Sociolog ia (UB) ver d'amagar-se. El que no acaEls infants de la meva genebava de qu ad rar era que el pare ració, nascuts a la postguerra , acabés "refugiat" a l'exèrcit revàrem sentir i ll egir en manuals gu lar republ icà en el "Quinto "ad hoc", que la sublevació mi liRegi miento" , amb en Lister. tar del 1936 havia sortit al pas Com podia el pare , un home de de l'amenaça d'una "revolució la Dreta Regional Valenciana , comunista". El dilema de les de Llu ís Lúcia, anar tan a ceeleccions del 1936 havia estat gues a la boca del llop? Era tot "Crist o Lenin". atzar, mera murrieria d'un home L'agost de 1936, el primat de de dretes o sabia bé el que es Toledo (Dr. Gomà) i els bisbes feia? I si ho sabia, què motivaria de Pamplona i Vitoria (Drs. aquesta conducta? Aquestes Olaechea i Múgica, respectivai altres preguntes m'han acompanyat ment) havien advertit co ntra el comu nismolts anys, pràcticament des de la meva me ("hidra de siete cabezas, síntesis de todas las herejias"). Per la seva banda, el adolescència. L'altre avi ("un rojo de poco fiar') era una excel·lent persona , d'esbisbe de Salamanca (Dr. Pla i Daniel) haquerres de tota la vida i (paradoxa) un via desqualificat els comun istes per ser catòlic, practicant esfill s de Caïm, assasporàdic i d'a magat. A la carta col· lectiva sins dels seus ge rLes contradiccions mans. I, per acabar, a dels bisbes de 1937, eren excessives per a la carta col·lectiva de la guerra civil esdevindria un adolescent educat, ju li ol de 1937, la guerun "plebiscito armado", en bona part, en un ra civi l esdevindria un una croada clima familiar i esco"plebiscito armado" dalar d'exaltació patriòtivant l'amenaça de "la ca i religiosa, pròpia del que un dia revolució comu nista". Era una croada. Gon zà lez Ruiz qualificaria , encertadaA la València de la meva infantesa , ment, com a "nacionalcatolicisme". als anys 40-50, en un clima fam ili ar marcat per la tradició catòlica d'EI Patriarca Aquell concepte sí que aclaria les coses. Del tradicional isme catòlic ens arri(la col·legiata de l'arquebisbe Juan de baria, també, uns anys més tard , una forRibera) i una diòcesi governada pel Dr. ta inquietud pels temes socials. Aquella Marcelino Olaechea, aq uesta versió de la inquietud ens acostaria a la JOC valenpropaganda anticomunista de la guerra ciana i passaria pel sedàs del neotomisera viva encara. Els "rojos" havien perseme i la "nouvell e theolog ie", del Vaticà 11 , guit l'avi i cercat el pare. Tots dos van ha-

31 37

38

de l'estratègia que havien de defensar i dels moviments especialitzats, etc. Tota una trajectòria vital per a una generació promou re els comunistes a Espanya amb com la meva . Som el que som i ve nim l'Esg lésia. Els dos paragrafs dedicats al d'on veni m. Conec a fon s moltes tema crec que no tenen desperdici i són d'aquestes històri es. D'a ltres, però, encauna refu tació del que poc després esc riura no les coneixem amb rig or i documenrien la majoria dels bisbes espanyols, entalment. capçalats pe l Dr. Gomà. El lector podrà Per raons professionals, fara ja uns jutjar per ell mateix sobre "l'amenaça de tres anys, vaig revisar la revolució comunista", la Documentació de La immensa majoria a finals de maig de Moscou, el fons docul'any 1936. de l'alta jerarquia catòlica mental de la " Teniendo en cuenta la assumia la propaganda Internacional influencia extraordinadels sublevats Comunista (I. C.), referit riamente fuerte de la a Espanya durant l'èpoIglesia sobre las granca de la guerra civil. Vaig quedar impresdes masas de la población y el hecho de sionat per moltes qüestions, per històries que los grupos reaccionarios, fascistas , apassionants i re lats que hom creuria imse aprovechan de ella, es necesario que possibles. el Partida cambie su manera de abordar Entre els documents hi havia una "dea las masas de creyen/es, esforzandose cisió sobre la qüestió espanyola" del por trazar una línea de demarca ción no Secreta riat de la I.C. , amb data del 26 de entre creyentes yateos, como se hace maig de 1936 , que venia a concretar per en gran medida hoy, sina entre republica al cas espanyol l'estra tègia del Fron t nos y antirepublicanos; tratando de realiPopular, debatuda i aprovada al VI I zar en la base la colaboración entre las Congrés de la Internacional Comunista, masas de creyentes y las que siguen el celebrat a Moscou del 25 de ju liol al 20 Frente Popular, por la solidaridad con los d'agost de 1935, amb una elevada parti parados, por los intereses de los niños. cipació de representants espanyols. de los jóvenes, de las mujeres, por el El document assenyalava l'objectiu mantenimiento de la paz. Y se subrayara principal de defensa del Front Popu lar, que los comunistas, aunque tengan sus "sin imponerse todavia , como tarea inmepropias convicciones, respetan las de los diata, el paso de la realización compl eta demas y condenan la aplicación de medide revolución democràtica burguesa a la das de violencia contra los creyentes. revolución socialista para establecer la En la lucha por la expropiación de las dictadura del proletariado". riquezas y la confiscación de las tierras Les mesures que calia aplicar eren que se hallan en las manos del alto clero objecte d'una analisi ben acurada. Les y de los jesuitas -medidas necesarias unes eren de ca ràcter econòrn ic; altres para aliviar la miseria de los parados y de es referien a "la qüestió agraria i campelos campesirlOs- el Partida se esforzara rola" , a la política munícipal , sindica l, de por concentrar el fuego contra los jejoventut, de l'exèrcit, fes de la Iglesia que viven con d'acostament i unió amb el lujo cuando las grandes PSOE (amb explíci ta al· lumasas de creyentes estàn sió al procés que portaria hambrientas, que exportan al PSUC) , al govern del al extranjero los fondos de la Front Popu lar, al procés de Iglesia que han sida donados desco lonització , etc. Entre d~. :, ® por los pobres. que actúan totes aquestes considera~'!::;; .. ,. " -, _ baja las ordenes de Roma, cions , al punt 8, es parla creando un es/ada den /ro

}::

. '.;.\

València i a molts altres llocs d'Espanya. del Estada . El Partida se esforzarà en esNo devia ser, potser, un lloc ideal per a ta lucha por apoyarse también en el moell. .. però allà podria subsisti r, com així vimiento de los creyentes mismos y del va ser. baja clero. procurando influenciar/os de He pensat que valia la pena donar a forma que elias mis mos no toleren la utiliconèixer un fragment d'aquest important zación de la Iglesia para la agitación document estratègic de la Internacional y la lucha contra la República y en apoyo al fascismo. El Partida se opondrà cateComunista , de maig de 1936, en el qual góricamente a los incendios provocadoes desmitifica una idea promoguda per la res de Iglesias y con venpropaganda dels subletos ya que estas vats, acceptada i, potser No es propugnava fin s i tot interioritzada, acciones echan agua al cap persecució per la immensa majoria molino de la contrarrevoper motius religiosos lución.'1 de l'alta jerarquia catòliAquesta era l'estratèca espanyola del mogia comunista. La base militant del PCE , ment. Avui , ja entenem per què algunes coses no ens quadraven de joves. Amb al juliol de 1936 , era d'uns 10.000 memmés de 50 anys de retard .. . la lectura bres. Les xifres ofi cials dels comunistes d'aquests documents ajuden a posar a eren de 100.000 afiliats en aquell mocadascú en el lloc precís que tenia . Amb ment. J . Maurín comentaria sobre el particular que "el Partido Comunista, a meaquests comentaris no pretenc restar imdiados de julio de 1936, era un supuesto portància a la persecució religiosa desenpolítico que no merecía ser tomado en cadenada durant la guerra civil , ni a les consideración". Aquesta era la "bolcheviatrocitats perpetrades a les "xeques", zación de Espa ña" dies abans de la sua les presons o pels grups incontrolats, blevació militar de 1936. El dilema "Crist com tampoc aclareixen fets que les bioo Lenin" no era dilema real per als comugrafies d'alguns personatges de l'època nistes, que analitzaven la situació de hauran de tancar definitivament. Sí que 1936 en claus totalment diferents. ens permeten afirmar, però, que de juliol No re sultava tan estrany que un milide 1935 a juliol de 1936 l'estratègia cotant de la Dreta Regional Valenciana munista no propugnava cap persecució pensés en el "Quinto Regimiento" al per motius religiosos ni legitimoment de fugir de la barbàrie antimaria barbaritats viscudes clerical i antireligiosa desenfrenada a posteriorment •

• 1. Documentació

Moscou. Fons 495 . Inventari 10a, Expedient 222. pàg. 6. Centre Nacional per l'arxiu I es· tudi de documents de la hlstòna recen \. Moscou.

El fons documental és fotocopiat a l'ArxIu

~~~

Tarradelles. de Poblet).

31 39

rapun '/'

Manifest de 1848 El consell central als electors republicansdemòcrates-social istes Traducció: Vicenç Molina Amb la revolució de febrer de 1848, que posa fi a la monarquia de Lluís-Felip d'Orleans, es proclama la 11 República francesa. La primera és la del 1792, conseqüència de la Revolució de 1789. Hi ha països amb una mica més de sort que d'altres, perquè els nostre s veïns d'aquí dalt ja n'han tingut tres més, de repúbliques , Publiquem el manifest electoral de l'esquerra francesa en les eleccions legislatives que van seguir al canvi de règim. I el cas és que en un període de cicle electoral tan llarg com el que vivim potser resulta interessant i curiós comprovar quines de les reivindicacions dels revolucionaris i progressistes francesos són objectius encara per assolir, i quines form en part, més O menys , del patrimon i democràtic europeu . Les veritables fórmules vénen del es pot exerCir la Sobirania del " , ; Poble: al 89 , Llibertat , Igualtat, d,," """" " Fraternitat; al 48, República des~ ~~ PoO'" I Imprescriptibl es de l'home I del mocràtica i social. La revolució ~ ....~ clutada és leg itimar la Insurrec.. ' CIÓ Els drets naturals I Imdel 48 és la revolució del Poble; és la revol ució de la prescriptibles són: . FIl<\TER."lTE El dre t de viure; La llibertat Fraternitat contra tots els egoismes, de la Igualtat conindividual ;La família ; L'educació; tra tots els privilegis , de la Llibertat contra La llibertat de consciència; La llibert at de reunió i d'associació; La llibertat de tretotes les dominacions: Reialesa , Sacerdoci, Capital. ball ; La llibertat de paraula, de premsa El Socialisme ve a rea litza r aquesta i de totes les formes de manifestació del Revolució, Ve a portar al món aquesta pensament ; La llibertat de sufragi . bona notícia: Que, a la fi , hi haurà un lloc La fin al itat de la vida és el desenvolupaper a tots en el banquet de la vida . ment ind efinit del nostre ésser físic , intel·lectual i moral. Principis generals El Dret al Trebal l ha de ser garantit a totLa Revolució és el camí dels pobles cap hom i la vida assegurada a tots els qui no a la Igualtat. La República democràtica i pod en treballar. La riq uesa és el fruit social és la Igualtat realitzada. Tots els col,lectiu del treball de la humanitat ; la homes són solidaris: han de ser tots lliuPropietat és el dret de cadascú a particires, tots iguals i tots germans. El Poble par-hi en raó del seu treball i de les seexpressa el dret, i la Sobirania que en ell ves necessitats. La dona és igual a l'horau és inalienable i imprescriptibl e. La me tant en la vida cívica com en la República és l'únic Estat polític en el qua l família , Les famílies es relliguen en una

~o~

~o,,, ,',

31 41

42

família més gran, la Pàtria ; com les Pàtries es relliguen entre elles en aquesta personal itat su perior que és la Humanitat. Els pobles són solidaris i germans. La República democ ràti ca i soc ial no reconeix pas els reis. L'Estat és el poble governant-se ell mateix . El sufragi és universal i directe. El poder únic i indivisib le és exercit , a titol de mandat, per una Convenció nacional, amb la distinció de les tres funcions legislativa , adm inistrativa i judicial. El Poble es reserva la sanció de totes les constitucions i lleis orgàniques. Els funcionari s de la República són responsables i revocables en tots els graus; totes les fun cions són tempora ls. Tots els ci utadans s'obli guen a la defensa del territori nacion al. L'educac ió és social. La instrucció general i especial és , per la nació, distribuïda entre tots. dones i homes, gratuïta i obligatòria. La justícia és gratuïta. El sistema penitenciari es basa en aquest principi : Que tota pena ha de tenir com a finalitat el millorament del cu lpable. Tots els cultes són iguals i lliures. Cadascun és retribuït pels seus fidels. Els ministres de tots els cultes tenen els mateixos drets i els mateixos deures que els altres ciutadans. Les funcions socials es constitueixen pel mateix principi de la natura humana . Aptituds diferents donen dret a funcions diferents. Totes les funcions són iguals. Són conferides per concurs i per elecció. La terra, les matèries primeres , els productes acumu lats, és a dir, el capi tal, no ha de se r engolit per uns quan ts, sinó que ha de tornar a la societat per servir el treball de tots. Prou de desvagats. Tots són productors . Cadascú té el deure de produir segons les seves facultats. Qui pot més en deu més. El repartiment es fa a cadascú en raó del seu treball i de les seves necessitats. El crèdit s'organitza en profit de tots ; és gratuït i recíproc. La finan ça capitalista és substituïda per la solidaritat industrial.

El lliure i igual canvi internacional de productes per productes, sense intermediaris en diners, fa desaparèixer la necessitat de protegir el treball local. Els impostos són substituïts per un dret ún ic sobre tots els productes . Heus aquí els principis de ls quals en reclamem la realització per atènye r aquest futur millor en què , havent arribat cadascú a la consciència dels seus drets i dels seus deures , ja no hi haurà: Ni opressors , ni oprimits; Ni explotadors , ni explotats; Ni capitalistes , ni proleta ris; Ni patrons, ni assala riats; Ni amos, ni servents; En que no hi haurà més classes entre els ciutadans, ni més barreres entre els pobles ; En què tothom serà alho ra iniciador i iniciat; En què tothom , finalmen t, participarà en els béns de la Indústria, de l'Art i de la Ciència en una comu nió de germans, tots iguals i tots lliures. Mesures pràctiques - Abolició de totes les lleis que obstrueixen la llibertat de paraula i de premsa, de reun ió i d'associació; abolició del monopoli de la impremta; abolició de la fiança i del dret de correus sobre els diaris; del dret de timb re sobre els cartells . - El domicili i el secret de la correspondència , inviolables. - Eleccions en centres de població prou nombrosos perquè l'esperit públic no sigui sotmès a influències de campanar. Tot elector és elegible . El vot és un deure per a cadascú . - Supressió de la presidència . - Transformació dels ministeri s. - Constitució de la comuna republicana sobre una base de territori de població que permeti a l'home el lliure desenvolupament de totes les seves facu ltats. - Els consells departamentals i comunals organitzats com la Convenció nacional sobre el principi de la indivisibilitat del poder i de la distinció de les funcions. - Totes les funcions públiques retribuïdes amb equitat i modèstia ; prohibida l'acumulació de funcions .

- Educació sòl idament establerta al ca mp i a les ciutats; no només literària i científica, sinó també agricola, professional, artistica . - Reorganització democràtica de l'Institut i de la Universitat. - Impuls efi caç a les arts, sota la direcció dels mateixos artistes. - Su pressió immediata del sa lari estatal dels min istres de qualsevol culte. I aplicació del pressupost dels cultes als educadors social s. - Transforma ció de l'aparell judicial. Supressió de totes les despeses de procediment. - Generalització de la institució del jurat, aplicat tant a la instrucció com al jud ici. - Suprimida la detenció preventiva . Indemn ització acordada per als preventius reconeguts innocents. - Ab olició de la pena de mort , de tota pena perpètua , i de tota pena infamant; i, especialment , abolici ó de les penes infamants en matèria política. - Ab olició de la presó per deutes. - Su pressió de les presons cel·lulars. Establiment de co lònies penitenciàries. - Supressió del privilegi de la Banca de França i constitu ció immediata d'una Banca social assegu rant progressivament a totes les indústries el crèd it recíproc i gratuït. - Nova constitució del sistema de les hipoteques . - Sup ressió de l'especulació i dels jocs de borsa . - Constitució plena del règim de l'associació fraternal i democràtica per a tota mena de treballs, ag rícoles i manufacturers. - Abolició de tot patronatge. Sup ressió dels interm edia ri s i del treball a preu fet. - Rescat per l'Estat de ls canals, mines, ferrocarrils, etc. I explotació dels mateixos, sota vigilància de l'Estat, per associacions ob reres. - Creació , en tots els centres

de població , de mercats i bazars on tots els objectes de consum seran intercanviats directament , sense patir usura, falsifi cació ni frau per part dels especuladors intermediaris. - Vigi lància per l'Estat de la subsistència i la higi ene del poble. Establiments de banys gratuïts. Metges i farmacèutics instituïts com a fun cionaris socials. - Assegu rances socials i universals a primes reduïd es , adquirides sense despeses pels perceptors , establert es de manera que ningú no tingu i res a témer: ni gelades , ni inund acions ni la pèrdua del bestiar. - Regulació i exti nció per anualitats de l deute públic. - Desg ra vació progress iva de l'impost basat en el sòl, les matèri es prirneres i els productes acumulats, a mesura que aquests retornin a la Societat. - Supressió dels arbitris sobre el consum. - Abolició immediata de tots els drets sobre la sal, la carn , les begudes i els objectes de primera necessita t. - Substitució d'aquests im postos pels nous rec ursos del crèdit fin ancer i de les assegurances universals. Són rnesures immediates, però insuficients per tal de destrui r per complet: La Misèria, la Igno rància , la Usura . No arribarem a aquest objectiu més que per la realització completa del Dret al Treball , de l'Educació igual per a tots i de la Gratuïtat del Crèdit. Només aleshores la re volució s' hau rà acornplert, només aleshores tindrem la República democràtica i social.

Discutit i adoptat per unanimitat pel Consell central electoral dels Republicans Demòcrates i Socialistes, en la sessió de dijous 23 de novembre de 1848.

31 43

44

La Celestina Ricard Calvo Duran

la cl'eaciÓ

~ LA C&J.-S..T7'Nr4"

¿..v'-"'dul"d - : 03

la creaciÓ

\-\ifUttCA~G01XE,NEN-S," tULANi...

~RPRÈN QUE VAGi t1:Rt;;t:NT LA INVEfEN¡;e~A 1fL CAH í.

I LA GENT ES

Xavi Torrent

les l'ecomanacionS

llibreS La patria lejana Juan Pablo Fu si Taurus, Madrid, 2003 Aqu est estudi històric de Juan Pablo Fu si, catedràtic de la Complutense i director de la Biblioteca Nacional entre 19B6 i 1990, finali tza amb una frase de lord Acton S8gons la qual la "nacionalitar' no aspira ni a la llibertat ni a la prosperitat, sinó que, si li és necessari, no dubta en sacrifi car ambdós valors a les necessitats imperatives de la construcció nacional. La paIria lejana no és un assaig de ciència política , sinó

un exercici d'història comparada . una anàlisi transversal del nacionalisme arreu del planeta durant el segle passat que dóna molta informació per condu ir el lector a una comprensió global del fenomen . Certament, les pròpies característiques de la recerca no permeten aprofundir en cada nacionalisme concret, però es que l'objectiu consisteix a donar una visió de conjunt. La tipologia dels nacionalismes que proposa Fusi es també metodològicament atractiva: el nacionalisme autoritari , el nacionalisme

d'alliberam ent nacional , la crisi dels nacionalismes lligada a la construcció europea, el nacionalisme ètnic i el nacionalisme del post-comunisme . Òbviament, queden fora d'aquest ventall el nacionalisme liberal del se gle XIX (Mazzini, per exemple) i les altres ideologies Itigades a la construcció de l'Estat nacional. La meva impressió personal desprès de llegir el llibre de Fusi és que qualsevol nacionalisme - fins i tot aquells pels que es pot sentir mes simpatia com els anti-colonialistes- porta en el seu si la llavor de la preeminència de la nació - representada pel partit que s'identifica amb ella- sobre la societat i sobre l'individu . El nacionalisme és, però, una realitat amb la que coexistir, fins i tot amb la que conviure, bo i mantenint una tensió permanent des del lIiurepensament en la direcció de desacralitzar la nació i reivindicar l'au todeterminació moral dels ci utadans, O dit d'una altra manera, l'esquerra laica, que no pot acceptar la nació com un dogma, no oposa al nacionalisme un altre nacionalisme, sinó que explora les vies del post na-

cionalisme possible centrades en l'equilibri de valors de la república i en la intel ·ligència constructiva del federalisme , La patria lejana mereix un bon lloc en tre els llibres de capça lera per comprendre els interroga nts del món contemporani . [J FP]

Brochela de carne Javier Otaola. Editorial Hiria, 1B, Madrid, 2003. L'autor ha volgut recrear una investigació sobre uns estranys crims sexuals ocorreguts a Bilbao en els quals es veuen implicats una coneguda tertúlia bilbaina, un pastor luterà, un tin ent d'alca lde, una arrelada família xinesa i un distingit club lèsbic de la Vila . Per dur a terme el seu relat, Javier Otaola compta amb Felicidad Olaizola, una atractiva inspectora de l'E rtzaintza , que es veu compromesa d'una manera molt personal en la persecució de l'assass í, que mata les seves víctimes amb una originali tat macabra. [EdL]

31 47

les recomanacionS

llibreS Crónicas (1944-1953).

48

Albert Camus. Alianza Editorial. Barcelona 2002 Som davant d'un recull d'a rticles escrits entre l'alliberament de París i 1955. Són articles de combat - així es deia el diari on escrivia en aquells dies- , mordaços, implacables, contundents i bri· lIants. És un dels llibres que

m'agradaria haver llegir quan tenia 20 anys. El que més sorprèn és l'actualitat de la seva reflexió i la perenne vitalitat del pensament lliurepensador d'aleshores. En Vicenç Molina sempre diu que està tot escrit. Llegint aquest recull d'articles, per força li he de donar la raó . Em considero de la pàtria d'Albert Camus. [JSB]

El carretó dels gossos. Una Calalana a Ravensbruck.

Mercè Núñez Targa. Ed . 62. Barcelona 1980. El titol és ben explicatiu, es tracta d'una cata lana de la Resistència que detenen a França i condueixen a un camp de concentració. Només uns petits fragments són més colpidors que tot el que us pugui relatar d'aquests increi"ble llibre: "Unes quantes SS mirant-nos amb cara de fàstic, envoltades de Kapos, ens obligaren a despullar-nos totalment. Ens ho arrabassaren tot , absolutament tot, fins els mocadors i les tovalloletes higièniques. Vam quedar igual que quan les nostres mares ens dugueren al món. Quan els semblava, obligaren una presonera a suportar un escorcoll íntim". (pàg . 41 ) "Amb un gest de la mà as-

senyalà dues noies. - Mira'ls les cames.

Les cames de les dues noies tenien dues llargues i fondíssimes cicatrius en sentit vertical. - Què és això? Expe riències cientifiques dels metges nazis. Els han ex tret el moll dels ossos. Són els conillets d'índies del bloc 32: Sovint els fallen les cames i ca uen. Estan espatllades per tota la vida." (pag. 45) . "Ara es tractava de sort ir totalment nues (... ) Grups de SS seguits de gossos voltaven per allí, amb la tralla a la mà". (pàg. 49) . "Es tractava d'una primera selecció per a la cambra de gas. Eliminades les velles. Les que tenien defectes físics, mutilacions o malalties visibles. Fora! AI gas, al crematori : El Gran Reich no volia boques inútils" (pàg . 50) . "", les dones que esperaven un fill eren sistemàticament conduïdes a la cambra de gas (... ) Als nens els feien formar com a les seves mares". (pàg. 51-52) . [JSB]

( \

In-:II'I/jl/-\li,' iJ.'iSIII 'II'II-1(IS

i '/'1'1'1//111111'", i SiT/'lllorls,

/ 'S, illll'll-t liS l , /'11 'l/ ยกl'iiI. 11'

moviment laic i progressista