Espai de Llibertat - núm. 30

espai de llibertaT l'('vista cl'csquerTes pel' a la l'o 1'111 <l ci Ó, la reflexió i l'agi l3ciü políl.i e¡\ Segoll tl'illll'sln' 200:l

:uo t'tll" "

El ll1onogl'iHic: 1';ul'o¡Jél, cntre' gUCI' ra o (lcll1ocl'ücia L'c nl!'('visl,¡:¡ : Isicll'C' Molm; In 11lC'lllol'ialll : Víctor Alba

30

Numero 30 .

Segon trimestre 2003 DlreclorJordi Serrano Subdlrec(or: Jordi Miralles Consell de redaccIó David Sempere. Xavier Bretones.

Josep Sellares, Gemma Martín , Santl Castell~~, Ferran Escoda, Montse López , Anton i Castells Vicenç Molina.

Espai de llibertat.

AV inyó, 44 primer, 08002 Barce lona e-mail ffg @lalc.org www.laic.org Te l 936011644 Fax 936011 640 Edita : Fundació Ferrer i Guardia Impremta.

Primera Impressió. S.L Sabadell Disseny: Ferran Cartes I Montse Plass Dibuix de la portada: Xavier Torrent Maquetació: FundaCIÓ Ferrer I Guardla.

Assessorament linguístic' Montse López .

Revista trimestral.

Preu: 3.50 euros.

Subscripcions: 14 eu ros/any.

Dipòsit legal : B. 33.262-1996 ISSN : 1136- 1581 Espai de llibertat es membre de l'Assoc:acló de Publicac ions Periòdiques en Català .

La linla edi torial d'aquesta rev ista és el lIiurepensament. per tant. les opi nions del consell de redacció, les trobareu a l'Edi torial. la resta d'opinions se ran únicament responsabilitat de qU I les firmi

espai de llibertaT Sumari Editorial

2

El punt de vista de Forges

3

La consigna Electrodomèstics eficients Jordi Miralles

5

La reflexió Egunkaria: un espai de llibertat menys Salvador Cardús

7

1

El monogràfic: Europa a la cruïlla Toni Castells Una Europa amb gust de què?

Vicenç Molina Victòria contra les mentides Jordi Serrana

15

La col·laboració El cor de la neteja ètnica Ferran Izquierdo

20

L'entrevista Isidre Molas La col·laboració Ferrer i Guàrdia. un pedagog del segle XXI Agustí Corominas L'apunt Rachel Carson

9

19

27

35

40

In memoriam

Víctor Alba

43

La creació Leonor Bescós Europa. guerra o democràcia

46

Les recomanacions Pel·lícules

30

48

cdilmia/.J

Trenquen la legalitat internacional i ho volen fer pagar als altres!

2

Bush, Aznar i Blair, amb el su port in Port en molt de temps dient que s'acacondicional de Sadam Husse in , s'han ba l'Estat de benestar - tan escàs i tan lleuger, i tan tard com aquí l'hem pogut carregat la legalitat internacional. L'Aznar, intuir!-, que com que la població envea part. s'ha carregat l'esperit del que hi lleix i treballa tan poc no podran garantirhavia de més aprofitable a la Unió se les pensions i les prestacions socials Europea . I ho han pagat, evidentment, els morts, les victimes civils. No caldria en un futur més o menys proper i que , continuar parlant de cap més pagament. per tant, s'ha d'invertir en plans de pensions. Porten molt de temps dient que no És prou clar que s'ha tractat d'una n'hi ha prou amb l'estalvi tradicional i que. guerra d'agressió. fru it de l'unilaleralisme a més, com que han anat baixant els tiimperialista de la dreta lonamentalista pus d'interès -el preu del diner- val més embogida i mentidera que representen el inve rtir en els mercats de valors, o en els Bush i l'Azn ar, preferentment, amb la surfons d'inversió, que realista aportació Quan la irracionalitat de Blair. Tampoc és allò que pot fer no hi ha massa diqui no té ni prou s'instal·la en l'Administració ficultat per considetemps ni prou capi - i Bush n'és un exempletal com per invertir rar que aquesta tot pot anar malament directament. I, mengue rra és un atemptat al sistema trestant. una bona internacional que. tot i que amb prou inpart de les entitats financeres, la majoria dels Ions de pensions i molts dels fons capacitats, representen les Nacions Unides. I que afavoreix, fonamentalment, d'i nversió han anat invertint en actius del mercat mobiliari - diners. fonamentalment algu nes de les grans empreses nordamedòlars- i en accions de les grans comricanes -no tan sols les del sector panyies energètiques, tecnològiques i energèlic petrolier- com les química-farmacèutiques i les que es dediquen a la quimiques nordameri canes. Tot això, fins tecnologia de seguretat... Per cert , s' ha ara , semblava rend ible. Portem un parell insistit prou en què el vicepresident nord'anys veient que no. Que no hi havia dameri cà Cheney continua -encara! - cocap garantia, pe rqu è quan la irracionalitat brant un milió d'euros a l'any fonamentalista s'instal·la en l'Admini stració -I Bush n'és un clar exemd'Halliburton , una d'aquestes empreses ple- tot pot anar malament. Els estalvi s tecnològiques que contracta amb el invertits en els fons , els actius comprats Pentàgon? per les entitats financeres, els plans de Però, i la gue rra , mate rialmen t, qui la pensions, han servit per fin ança r el crei paga?

el pun t de vista de FOJ'geS

~

L

O.,j

r-

4100

I

4

xent dèficit nordamericà que , bàsicament, ció embogida, amb un procés de regulas'ha canalitzat cap a la despesa militar rització de la població immigrant, amb (en Cheney, en Rumsfeld ... han de couna política activa de desenvolupament brar! ). I que és el que serveix per pagar i de reforma d'estructures de les zones la guerra . I, a més, per perdre diners. Els empobrides del món , am b voluntat defons d'inversió no han resultat sempre mocràtica, en definitiva. Ho hem anat rendibles, si n'exceptuem els molt minoridient altres vegades. Ara, a més de la fonamentació ètica de taris "fon s ètics", que la defensa del dret a precisament no inverÉls hem de fer fora , la vida lliure i a la digteixen en tecnologia començant pels que tenim militar ni en les grans nitat , de la solidaritat més a prop: i de l'oposició a la indústries impulsores ,'Aznar del procés bèl·lic acpràctica de la dreta tual. Els fons de penimperial més sa lvatge i frenètica , també hi podem adduir argusions no han fet re s més que perdre, amenaçant el futur d'una part dels qui s'hi ments econòmics: no és veritat que fos ineludible fer el que han fet amb els dihavien refi at. Les entitats financeres que han contribuït a pagar els dèficits per ners de molts (quan es decideixin a deicompte corrent i el dèficit públic dels xar de pagar el dèficit nordamericà s'enEstats Units no han fet re s més qu e veufortirà més l'euro) , com no és veri tat re com els estalvis que ca nalitzaven cap gairebé re s del que diuen i que els pera la compra de dòlars es feien servir per met retall ar la llibe rtat amb l'excusa de la defensa de la seguretat. Seguretat que a la guerra de Bush . La irracionalitat del sistema ha arribat a fer pagar la guerra, ells mateixos posen en risc per tal de paradoxalment , a una part considerable presentar-se com a garantia d'ordre i conservar, així, el poder i els privilegis. dels petits inversors o estalviadors Ja n'hi ha prou , també en això . Els que , molt probablement, s' hi oposen. hem de fer fora, començant pels que teL'Estat del benestar, les pennim més a prop: l'Aznar, a qui es posions , les prestacions, es poden dria encausar davant el Tribunal Penal mantenir amb una fiscalitat redistribu tiva que s'adequi a les Internacional. I ara , aquest mes de maig , és una bona ocacircumstàncies intern acionals i posi fre a l'especulasió per començar •

•

la consignA

Electrodomèstics eficients

Jordi Miralles.

Pres ident de la Fundació Terra Teni m a la nostra disposició mentre que un congelador normal de classe e pot situar-se en electrodomèstics el consum dels 1.5 Kwh/dia. Aquesta diferència quals pot ser fins a un 55 % més baix . La Unió Europea reens pot semblar mínima, però quan comencem a comptar que gula que totes les neveres , renestarà endollat cada dia durant tadores i rentavaixell es han d'inpotser 10 anys haurem estalviat corpora r, en un lloc ben visible, uns 1.875 kWh . Si tenim en l'etiqueta de classificació compte que el preu del kilowat! energètica. Aquesta eco etiqueta té una escala de set nivel ls en (impostos inclosos) és d'uns 0,6 els quals la lletra A és la que euros, hem estalviat 1.125 euros (suposant que el preu de l'enermés energia estalvia i la lletra G gia és el mateix que l'any de la que menys. Quan anem a co mpra). En altres paraules, 11 2,5 euros comprar un electrodomèstic podem estalanuals i, per això , en menys de dos anys viar molta energia. hem amortitzat de sobres el diferencial L'etiqueta energètica en els electrodomèstics ve regulada per una disposició respecte a una nevera de classe A. El mateix podríem comentar d'un rende la Unió Europea de 1995 i té l'objectiu d'adve rtir el consumidor que, en adqui rir tavaixelles de classe A que admet que li aparells electrodomèstics , es fixi en el entri aigua preescalfada de la xarxa, consu m energ ètic , per tal que pugui esi que consumeix menys de 19 litres per talviar energia a casa seva . Pensem que rentada, que fin s i tot pot ser més efi cient que segons qui renalguns aparell s. com la nevera o un contant la vaixel la a mà .

Quan anem a comprar gelador, estan endoSi , a més , l'aigua caun electrodomèstic llats les 24 hores els lenta preescalfada podem estalviar molta energia prové d'energi a so365 dies de l'any i lar, no cal dir que poden consum ir molta energia. La classificació segons aques- l'estalvi s'incrementa. Lamentablement, ta etiqueta va de la lletra A a la G . L'A esen el cas dels rentavaixelles de classe A talvia un 55 % respecte a la mitjana de només hi ha una marca grega que els fa consum , la B entre un 55 i un 75 % briqu i i no són exposats en els establimenys, la e entre un 75 i un 90 %, i la G, ments, tot i que es poden encarregar.

En les rentadores hem de tenir preconsumeix un 125 % més de la mitjana .

Un congelador de classe A de 280 lisent que, a més de la classe energètica, tres pot consumi r menys de 1 kWh/dia. també hi ha una valoració per al rentat

30 5

6

i per al cen trifugat. Atès que la rentad ora en fa 70, la circulació d'aire millora el no és un aparell que estigui endollat semrendiment del compressor). També és impre com la nevera, l'amortització d'una portant descongelar quan s'ha fet una carentadora de classe A pot situar-se en pa de glaç ; amb una capa de 5 mm el souns cinc anys. Tanmateix , com passa breconsum energètic pot ser de fins a un amb la resta dels electrodomèstics , el 30 % . Un frigorífic de tipus americà amb més probable és que ens acompanyi en dispensador de suc refrigerat i glaçons la nostra vida un mínim de 10 anys. Ara pot ser molt còmode, però consumeix ell bé, cal considerar que sol tres vegades més l'estalvi d'energia contriun combi traqicional. que L'estalvi d'energia bueix a evitar emissions Aquests tipus d'aparells contribueix a evitar tò xiques a l'atmosfera. famolencs d'energi a no emissions tòxiques Per tant, quan invertim s'haurien d'ubicar en una a l'atmosfera en un electrodomèstic de casa si l'ecologia ens imclasse A no només porta .. . Finalment, recorhauríem de valorar l'estalvi econòmic sidem que les neveres poden incorporar la nó que estem fent una inversió a favor tecnologia Greenfresh (promoguda per d'un futu r més favorable.

Greenpeace) sense CFC. Un electroTambé cal recordar que el millor estaldomèstic inservible con té elements que vi energètic d'un electrodomèstic. sig ui poden se r perjudicials per al medi amquina sigui la classificació energètica, és bient, per això cal no abandonar-lo a la un bon manteniment. En el cas d'una nevia pública sinó que cal portar-lo a una vera és important controlar que en el deixalleria o assegurar-nos que el proveïcompressor no hi hagi fu ites en el gas redor del nou aparell no el llençarà en un fri gerant (normalment això es nota per un abocador. increment en el consum ), que les gomes Ben segur que quan ens hem de comde pressió de la porta són en bon estat prar un electrodomèstic és quan (si no , cal canvia r-les) , que la teanem més malament d'econonim situada en un espai que mia domèstica. Però, precisament , per aquesta mapermet que tingui una mica de ventilació ... i per això és imteixa raó cal considerar portant que el lloc on la siendeutar-se una mica tuem sigui una mica ammés perquè estalviarem des del primer dia ple (si en lloc de fer 60 cm , perqu è entra aju stada , si és de classe A • •

I

la reflexiÓ

Egunkaria: un espai de llibertat menys

Salvador Cardús i Ros Sociòleg i periodista No calen argu ments molt socomú i de la verg onya civica . Es tracta, es diria , d'una ve rsió lofisticats per afirmar que tancar cal de la mena d'accions que un diari per ordre judicial és una han posat de moda els Estats decisió gravíssima que si no té Units d'Am èrica , o sigu i, d'un una justificació molt fonamentada esdevé un atemptat a la ll ita ncament "preventiu" en base bertat d'expressió. Les idees i la a unes acusacions no provades .

Possiblement, en la contundèninform ació veraç mai no poden cia de la decisió judicial hi va delinquir. I si bé és cert que amb les paraules es pot ofendre i di pesar molt el fet que es tractés de l'únic diari que existia en fam ar, fer córrer rumors falsos o llengua basca . Per a una menmentir i amenaçar i incitar conductes inciviques - cosa que , de tali tat un itarista, l'ús d'una llengua que no sigui la de l'Estat, i més si retotes maneres , sol se r molt dificil de provar- tot això ja té un tractament judicial sulta una llengua impenetrable per a qui per mitjà del qual es poden jutjar i con no la coneix, segur que li suggereix l'establiment d'un espai de llibertat que es demnar les persones amb noms i cogmanté fora del control sistemàtic de la vinoms que en són culpables. De tots gil ància policial. Es tanca el diari , doncs. aquests mals usos de la paraul a dita i esi tal com se sol dir, morta la cuca , mort crita, el periodisme n'és ple i els tribunals -amb lentitud i no senel veri .

Les idees se discussió- fan la seEgunkaria , a més, era va feina. Però ta ncar un un diari d'aquells que i la informació veraç diari al qual no es recrineixen contra tot mai no poden mina ni l'haver mentit, pronòstic . El govern nadelinquir ni difamat , ni haver incicionalista moderat del PNB tampoc no havia tat a comportaments invist amb bons ulls l'aparició d'aquest cívics. sin ó que en base a documentació mitjà i va posar moltes traves a la seva policial de fa prop de deu anys se suposen vincles no demostrats d'a lguns dels sortida, preparant projectes alternatius que mai no van quallar. Només l'acció seus responsables amb ETA i. per extensió, s'hi implica el mateix diari. sembla popular decidida i independent va permeuna arbitra rietat des de tots els punts de tre l'inici d'una empresa que es va anar consolidant fins a aconseguir una xifra vista . Arbitrarietat que posa en qüestió l'existència no només de les garanties gens menyspreable de vendes atès el públic euskaldun existent - més de pròpies d'un Estat de Dret sinó del sentit

30 7

8

15,000 exemplars diaris . i ara disposava s'aconsegueixen d'una ve.gada per semd'una nova redacció amb un equipament pre, sinó que cal defensar-los amb urc tecnològic de darrera generació, AI cap arreu i tothora. I això és extensible a la d'uns anys, i amb pressions favorables mateixa democràcia, que més enllà de dels socialistes llavors al govern de quedar garantida juridicament per una Vitòria, l'executiu basc va acceptar els Constitució, és clar que necessita l'acció fets consumats i va contribuir al seu mand'un combat incessant per part de la soteniment, com acostucietat civil. Dues, que viNoves formes men a fer tots els govim un període de resverns amb tota la seva tricció de les llibertats d'insubmissió cívica en el pla mundial. La premsa nacional. per tornar a eixamplar Egunkaria tenia la seva dec isió de tancar els espais de llibertat línia editorial , obertaEgunkari a ha comptat ment independenti sta, amb la coartada d'una però alhora era el diari basc amb l'especsuposada persecució internacional d'allò tre més obert pel que fa a l'atenció al pluque ara en diuen terrorisme i que abans ralisme ideològic del país, com ho deja havíem conegut amb el nom de submostra la presència regular a les seves versió, i encara abans de revolució. No pàgines de veus frantalment discrepants és, doncs, la mera arbitrarietat d'un goamb la seva orientació, tractades amb un vern espanyol de tarannà autoritari - que respecte que no se sol donar en el sentit també- sinó el fruit d'un temps malastruc con trari . que ja comença a desvetllar una societat endormi scada en la confortabilitat d'un Deixo aquí de banda la qüestió de la denuncia de tortures o maltractaments fesuposat estat protector. El recurs a la tes per alguns dels detinguts, que consicreació d'inseguretat en els ciu tadans, dero que haurien de ser objecte d'un altre l'acceptació per part d'aquests de tota tipus de comen tari més aprofundit i que , mena de con trals indiscriminats al carrer a més , s' hau ri a de posar en rela ció amb o la demanda ingènua que fan de censualtres casos semblants que no se sap per res protectores, ex igiran noves formes què -o si- no aconsegueixen el seg uid'insubmissió cívica per tornar a eixamment mediàtic que mereixen. El cas de plar els espais de llibertat. Finalment, les detencions arbitràries d'independeni potser és l'única bona notícia de tot pletistes fetes pel jutge Garzón, just abans gat , que un diari petit , econòmicament dels Jocs Olímpics, encara cueja , i els deficitari , escrit en una llengua minoritària casos arriben fins a l'empresonament de i democràticament responsable , faci tanta presumptes terroristes internacionals acupor, significa que aq uest Estat de tics ausats d'armament químic després de retoritaris és més feble que no sembla . I és quisar-los detergent de rentar roba o a que "dir", com se sap, ja és una manera les darreres detencions de tres independe fer, molt més eficaç del que a vegades sembla. Només cal veure com el tancadentistes de Torà.

De tot l'afer Egunkaria, ment d'Egunkaria l'ha fet més conegut que mai, ha fet parlar em quedo amb tres reflexions . Una, que els espais més que mai l, no en tinc cap de llibertat -raó de ser dubte, segui rà parlant -i en basc- sota aquest d'aquesta revista que amablement publica l'article- no o un altre nom \

el monogl'à fi C

Europa a la cruïlla

Toni Castells i Duran.

Doctor en Economia a que, darrerament, en determiLa integració de l'Estat esnats cercles , proliferin les conpanyol a la Unió Europea (UE) i la posterior adopció de la moferències , debats i articles en neda única - l'e uro- constituei què es planteja quina Europa volem . I, en aquest sentit, resxen les transformacion s més importanls del marc econòmic que pon a una preocupació del tot legítima. Però. al mateix temps, ha experimentat l'Estat espanyol en els darrers 45 anys , com a al meu entendre. en presentarse com la pregunta central, és mínim . enganyosa per incompleta Aquestes transformacions, i parcial. tot i que han tingut lloc en un En primer lloc. perquè obvia una règim polític que s'autodefineix com a democràtic, s'han portat a sèrie de pregu ntes i respostes prèvies com, per exemple , la de si volem terme sense facilitar als ciutadans la inlorma ció necessària i sense cap debat ni la unió europea i quins països l'han de consulta , és a dir, de forma impositiva formar. Per què la unió europea i no la mediterrània o l'euroasiàtica o la muni no democràtica. dial? I per què la volem?, ¿per afavori r A més, la constru cció de la UE solal'establiment d'unes relacions de col·laboment ha avançat en l'aspecte econòmic ració més igualitàries? ¿per poder comi. darrerament, en el policíac-repressiu, petir millor amb els EUA i el Japó? però no en l'aspecte polític , en què el dè¿per construir una lortaficit democràtic és escandalós , tal com encerPer què la unió europea lesa de països econòtadament reflecteix micament rics enfront i no la mediterrània dels econòmicament l'acudit que ci rcula pels o l'euroasiàtica despatxos de la UE: un pobres? o la mundial?

En segon lloc , perquè país amb l'estructura política de la UE no podóna per sobreentès dria entrar a la UE per no ser democràtic; que, a partir de l'actual UE, la realment ni tampoc en l'aspecte de la defensa. en ex istent , es pot construir l'Eu ropa que voel qual la UE no té una política pròpia i lem , la qual cosa és, en el millor dels caés controlada militarment pels EUA, per sos, força discutible. Tal com és conegut , mitjà de l'OTAN , el que li impedeix tota la UE té el seu origen en la creació, l'any 1957 , del Mercat Comú , que neix , com el independència política . propi nom proclama , per constituir un Considero que aquestes són algunes de les principals raon s que han donat lloc mercat més gran fruit de la suma dels

30 9

say

de Viladecans

Ajunl :unc nl de Vi l:ldl'l'lIm

.~

mercats dels Estats membres i afavo rir amb un cert recolzament de la resta de aix í el desenvolupament i la racionalitzapaïsos anglosaxons - Anglaterra, Ca nadà , ció de la producció de les seves empreAustràlia i Nova Zelanda-, el que comses. Es tracta d'un projecte econòmic, no porta la destrucció de les relacions i orgapolític, qu e té co m a objectiu potenciar i nismes multilaterals que s'havien anat esfer més competitiu el ca pital europeu. En tablint a pa rtir de 1945. el transcurs del temps s' ha ampliat amb 2) Incrementar el control dels EUA nous Estats i ha evolucionat d'acord amb sobre les reserves mundials de petroli , els ca nvis experifo nt d'energia de la mentats pel capitaque, entre d'altres, El canvi del dòlar per l'euro li sme mundial , que tindria uns efectes devastadors la Un ió Eu ropea ha passat del model n'és clarament defiper a l'economia keynesià, amb Estat citària . i la supremacia dels EUA del Benestar inclòs, 3) Impedi r que els al model neoliberal, principals països sense perdre en cap moment el seu exportadors de petroli qu e formen part de ca ràcter original de projecte econòmic, l'OPEP utilitzin l'euro en comptes del dòpropi del gran capital europeu. lar en les seves transacc ions petrolieres , Aquesta és la UE realment existent , tal com ja havia fet l'Iraq a partir de l 6 de realitat que, com qualsevol altra, es pot novembre de 2000 (aquesta data ha estransform ar, però no ignorar o prescindirtat molt més decisiva que la de 1'11de sene. Si volem construir una Europa difetembre de 200 1 per l'atac contra l'Iraq). rent ca l substit uir el projecte en què es Aquest canvi del dòlar per l'e uro, perfecbasa la UE per un projecte nou, amb totament factibl e, tindri a uns efectes devastes les seves conseqüències , entre les tadors per a l'econom ia i la supremacia que es pot donar el des membrament de EUA , per trenca r la supremacia del dòlar l'actual un ió. com a moneda patró mundial i la seva A més , sobre aquesta realitat, han insupremacia financera que, juntament cidit darrerament dos factors de signe amb la militar, formen la base en què es contrari que poden capgirar-la. Un, és recolza el seu control i do mini mundials. l'agressió militar anglonordamericana La inflexibilitat dels EUA per aconsecontra l'Iraq, que ha comptat amb el reguir aquests objectius ha provocat que colzament incon dici onal del gove rn esbona part de ls estats de la UE, entre els panyol. Agressió que constitueix, fin s que es troben els se us principals impulavui, l'últim acte de l'actual política dels sors - França i Alemanya- amb alt res esEUA , que, basant-se en la seva indi scutitats com Rúss ia i Xina , s'oposessin clarable supremacia militar, té com a eix cenment a la política d'ag ressió USA; ha tral el desenvolupament de la guerra gloobert una profunda divisió al si de la UE; bal per ga rant ir els interessos dels amos, i ha esberl at l'OTAN , l'i nstument mil itar davant les dificultats econòmiques i la i polític de cont rol d'Europa per part dels contestació social i politica amb que es EUA . troba la imposició de la globalització neoTot pl egat, fa que al gran ca pital euroliberal. peu li sigui pràcticament imposs ible contiAmb l'agressió a l'Iraq EUA persenu ar la construcció de la UE amb el cúgueix diversos objectius, dels que se'n mul de dependències i ambigüitats que poden destacar tres: ha mantingut fins avui. A partir d'a ra, si vol tirar-la endavant, li caldrà definir més 1) Mostrar al món, de form a inqüestioclarament quin és el se u projecte d'Unió nable, la voluntat i decisió dels EUA d'assumir unil ateral ment la direcció dels asEuropea, qu e pot anar des d'un simple sumptes mundi als, comptant tan sols apèndix , totalment de pendent, tant políti-

30 11

12

cament i militarment com també econòminat com a instruments vàlids de participacament i tecnològicament dels EUA , fins ció , i que exigeix noves vies , procediments i institucions que permetin fer efecintentar aconseguir una major autonomia , en especial en el camp militar i polític, tiva la participació dels ciutadans en les respecte als EUA, i mirar d'establir noves decisions polítiques. aliances estratègiques amb d'altres esÉs a partir del coneixement i d'una àmplia discussió sobre aquest conjunt de tats com , per exemp le, Rússia . Segons qüestions que adquireix sentit un debat quina sigui l'opció pot també produir-se el trencament de l'acsobre la UEo tual U E en dos Perquè actualment, Els ciutadans més que en cap alblocs, o bé que no poden ser lliures Anglaterra , que entre moment , es trosi no poden ser iguals cara conserva la seba en una cruïlla , en capacitat i poder de decisió tant per la necessiva pròpia moneda , se'n separi. tat del gran capital L'altre facto r és el que han posat en europeu de redefinir el seu projecte enevidència les grans mobilitzacions que front de l'unilateralisme dels EUA, com s'han prod uït a tot el món contra l'agresper les exigències que planteja la nova sió militar a l'Iraq, en les quals els ciutaoposició ciutadana respecte al tipus de dans dels països de la UE n'han estat societat en què vol viure , sigui de l'àmbit que sig ui : català , espanyol, europeu , capdavanters. Aquest factor és l'emermediterrani , mundial. .. gència i progressiva extensió d'una opoExigències que, tot sició ciutadana , nascuda a partir del creixent malestar d'una part i plantejar-se a partir de moimportant de la població pel deteriorament de les condicions tius diferents econòmiques i laboral s, i en formes i per l'actuació governamental 'I diverses, es incompetent i corrupta , alhora refereixen , bàsicament, que cada cop més restrictiva a dues qüesdels drets i llibertats dels tions estretaciutadans. ment relacionades Oposició que ja fa un cert temps que ha coentre si: l'establiment d'unes relacions més lliures , justes i igualitàri es mençat a expressar- se, tant per qüestions munentre els components de la societat, i que dials, amb les mobilitzaels assumptes públics , els assumptes cions contra la globalitzaque afecten la col·lectivitat, siguin decidits ció neoliberal , com per de forma democràtica , és a dir, pel conqüestions locals, amb mojunt dels ciutadans. bilitzacions particulars com poPer a la realitzaci ó d'aquestes exigènden ser, en el cas de l'Estat cies cal , al meu entendre, avançar cap a la instauració d'una societat que tingui espanyol , el Pla Hidrològ ic les següents prioritats polítiques: Nacional, la Ll ei d'ensenya- La formació de ciu tadans autònoms, ment, el "Decretazo", el "chapapote", etc. amb esperit critic , és a dir, capaços de valorar i decidir sobre qualsevol qüestió Oposició que ha sorgit i lliurement, amb criteri propi. Això implis'ha desenvolupat al marge dels partits i sindicats instituca un gran i constant esforç educatiu. cionals, que els ha qüestio- L'establiment de les normes i condi-

salvaguardar les altres diferències, com cions jurídiques i econòmiques que facin poss ible i promoguin la llibertat i la igualsón les que es deriven del color de la pe ll , del sexe, de la cultura, de les creentat dels ciutadans, dos conceptes que tot ces, de les preferències sexuals, etc., imsovint se'ns volen presentar com a opopedint la seva manipulació per convertirsats quan , en realitat, són complementaIes en elements de discriminació que ri s. No poden existir l'un sense l'altre. El s impedeixen la igualtat i ll ibertat de tots els ciutadans no poden ser lliures si no són ciutadans. iguals en capacitat - La construcció dels i poder de decisió, Establir l'àmplia participació espais, vies i institudoncs , en cas con tradels ciutadans cions necessàries per ri , els que disposi n a la resolució dede més poder impeen la presa de decisions mocràtica dels asdiran la llibertat de la sobre els afers col·lectius sum ptes públics, és a resta; i tampoc no di r, per establir l'àmpoden se r iguals si plia pa rticipació dels ciutadans en la preno són lliures, doncs sense se r ll iures, sa de decisions sob re els afe rs col·lecuns estaran sotmesos als altres, amb el tius, de forma directa sempre que sigui que no se ran iguals. possible -ca l que la presa de decisions Això significa que cal eliminar les dies realitzi al nivell més proper al ciu tadàferències que comporten un major poder, o per delegació, mitjança nt representants com són les deri vades de la conce ntrarevocables en qualsevol moment pels ció, en unes poques mans, de la riquesa , electo rs i amb mandat imperatiu , les armes , el coneixemen t, etc. i, alhora ,

•

30 13

TU ETS MESTRE

PERaU.È ELS aUE VÉNEN DE FORA CONE,GUIN I PARLIN ~L CATALA, TU ETS EL MILLOR MESTRE. PARLA'LS EN CATALA.

el monogl'àfiC

Una Europa amb gust de què?

Vicenç Molina , Professor d'Ètica Empresarial Ampliar la Unió Europea a sense haver reforçat, abans, les base d'afegir-hi presumptes traïseves estructures polítiques i haver-ne garantit i augmentat la dors? .. , M'agradaria haver-me de reseva dimensió socíal, el seu tractar d'aquí a poc temps , però compromís amb el model euroles coses estan com estan, peu d'Estat de benestar i amb la Sembla que som davant d'una defensa dels drets humans i citrampa perversa que no obee',x vils, serà una Europa disminuïda més interessos que el desig del en el seu potencial i en la seva govern imperial , del gran entraprojecció internacional. Si ja costava de trobar una Europa mat financer, mediàtic i corporatiu nordamericà, de posar pals a amb una sola veu que pogués les rodes a la un',ó política eurorepre sentar un puntet de raciopea , Perquè només una Unió Europea nalitat il ,lustrada en el context internacional , molt més costarà a partir d'ara, quan que ho sigui de debó pot con trapesar una s'hagin incorporat països que pertanyien mica l'hegemonisme unilateralista que directament a l'antiga Unió Soviètica o condemna el món a un caos desigualitari, violent i dirigit, només, per mesquineses que eren dins l'antic bloc de l'Est i que, per això i per l'inevitable balanceig peneconomicistes, i del qual n'extreuen bedular, s'emmirallen en el model americà neficis, fonamentalment , les dues-centes i, massa sovint , n'adapten els seus esquaranta-tres grans fortun es patrimonials quemes de capi talisme dur, agressiu, salque controlen la majoria de la riquesa del vatge , I es senten món , De les quals, Una Europa ampliada més de dues-centes obligats a fer veure vin t rauen als Estats que els agrada tot allò sense haver reforçat Units, que procedeix de les estructures polítiques Es per això que el Holl ywood , des del serà una Europa disminuïda menjar-escombraria govern de Bush ha fins a l'increment de pressionat tantiss im , i tan descaradament, els estaments políla despesa militar i tecnològica amb finalitics europeus per tal que afavorissin, de tats repre ssives, Una ampli ació d'aquesta pressa , de pressa , el procés d'ampliació mena no serà allò que volem que sigui de la Unió Europea, fent-hi entrar, d'una els que defensem la idea d'una Europa política, una Europa dels valors més qu e sola tacada , deu països més , I defensant, aferrissadament , per exemple, la candino pas de la geografia, de l'ètica cívica democràtica, de l'humanisme, datura de Turquia, Una Europa ampliada

30 15

16

I, per acabar-ho d'adobar, tres dels per l'Àsia central. El problema de Turquia "responsables" polítícs d'aquests països no és, de cap manera, de caire religiós.

Precisament , és dels pocs països consticandidats a la integració -Polònia, tucionalment laics, amb una presid ència Hongria , República Txeca- s'han apuntat de seguida a la traïció antieuropea i tan de la República encarregada de vetllar pel manteniment d'aquest tret constituciointel·lectualment lamentable de l'Aznar, nal. Que tingui , ara, un govern islàm ic, no en Blair i en Berluscon i, amb el suport de la fa diferent dels països occidentals amb dos altres governs de dretes -Portugal governs anomenats i Dinamarca- per tal Si tenen tanta pressa d'a rrenglerar-se democristians. No és més fonamentaamb l'ofen siva milia fer la pilota l'islamisme tarista de Bu sh daa l'Administració nordamericana lista que ha arribat al vant la crisi d'Iraq , signant la tri stament per què no li demanen els fons? poder a Turquia com a conseqüènfamosa "carta dels cia del desgast dels polítics tradicionals, vuit" inspirada pel Wall Street Journal. Si d'una greu crisi econòmica, i de la legititenen tanta pressa a fer la pilota a mació social que aconsegueix quan es l'Administració nordamericana, per què presenta com una possibi litat d'estabilitat no li demanen a ella els fons europeus i de protecció social "caritativa" per als que esperen rebre quan entrin a la Unió? És el que succee ix , també , amb el pamés desva lguts, per als més desesperats, probablement per als més desinforradigmàtic cas turc. Una Turquia fortamats , que la dreta conservadora occidenment autoritària, militarista, amb una dèbil tal , vinculada a l'Opu s Dei en molts vid a parlamentària, amb un escàs i no casos , que voldria introduir referències al sempre creïble sistema polític de partits cristianisme en el futur - tot i que hi ha hagut darreratext constitucional euroment una alternativa ... ara bé, peu i aprofitar, així , per cap a la dreta-, amb greus difiretallar algunes llibertats cultats per portar a la pràctica i drets ja assolits per part les llibertat s civils i els drets dels ciu tadans de determifonamental s, amb prenats països. No és, doncs, un sos polítics condemnats conflicte entre laïcitat i religió . per activitats pacífiques, El cas és que sembla que tot amb una gairebé total resaixò busca debilitar Europa. tricc ió dels drets de la minoria Ampliar geogràficament kurda (les eufemísticament sense enforti r-ne la fibra anomenades "províncies del i la musculatura polítisud-est") i que conserva un ca , sense reforçar-ne règim titella d'ocu pació mila identitat, equival litar al nord de l'illa de a diluir en un simXipre ... ¿ha d'entrar a la pl e marc econòm ic de lliure Uni ó Europea? És clar, canvi -a llò que volen els anaixí ho volen els ameriglosaxons des de se mpre- el cans , que la consideren que hauria de ser una estrucun soci indispensabl e per tura política unida amb critedefensar els seus interis fede ralistes. Potser alressos militars - comerguns dels habitants dels cials, energètics- a països que s'integral'Orient mitjà i, de fet , en ran a la Unió Europea tot el seu procés d'expansió

històric i cu ltural , però la resta s'hau ri en viuri en pitjor si els seus respectius estats s'haguessin d'esperar més abans d'end'esperar fins que la Unió Europea fos conscient de ser allò que els federalistes trar-hi , però el conjunt dels pobles del món , especialment de les zones més europeus han volgut des de bon començament: una fed eració profundament mancades de tot tipus de desenvolupament i més sotmeses a l'expoliació per democràtica, solidària, progressista i socialment avançada , amb un sol govern part de les grans companyies transnacionals , que són la meitat dels habitants de i un Parlament amb poder d'intervenció la Terra, en so rtiri en guanyant. Perquè i de con trol , capaç de parlar de tu a tu amb els Estats Units i de només una Unió no deixar-se arrossegar.

Europea més forta, Per una Europa I, mentrestant , potser es més cohesionada , més més kantiana sòlida i més política podria pensar en algun que no hobbesiana pot reequ ilibrar les reveto a l'ampliació, el de França, per exemple, lacions de poder i oposar-se al predomini d'un model deshumacom ha proposat Alain Duhamel , analista nitzador i ferotge. Em sap greu , però, en polític del diari Libération, l'endemà maaquest cas, em sembla que és el primer teix de la gran diada de participació cívica per la pau del 15 de febrer. cop des de fa vin t-i-tres anys que coinciPer una Europa més kantiana, crítica deixo amb en Pujol. La so lució és més i dialògica, més que no pas hobbesiana, Europa, no una Europa més engrandida autoritària i impositiva , com reconeix que però més dèbit i més incapaç d'assumir models de cohesió social i d'energia polísón els Estats Units el mateix Robert tica . Probablement , no hi hauria d'haver Kagan - teòric neoconservador (com si pretenguessin conservar de nou alguna cap problema amb els casos de Malta i Xipre (que s'ha d'alliberar de l'ocucosa que no fossin els privilegis dels popació turca) que poden mantenir derosos ... ), assessor de la Casa Blanca. una vocació neutralista Més Eu ropa, en definitiva, més gran políben matisada i explicaticament encara que trigui més en ser ble per la seva situació més gran geog ràficament, per a un món geogràfica i el seu context més habitable •

•

30 17

Amb Igualtat d'oportunitats per a tothom

Per a la gent jove, la gent gran, les dones,

Cohesionat

els m茅s petits, per a tothom

competitiu

Emprenedor i

Amable i sostenible

Que aposta per la cultura i el patrimoni

pel coneixement i l'educaci贸

per l'esport

Amb habitatge per a tothom -

Des dels nous barris

-

'.

~7

Amb projectes estrat猫gics

racons

i de futur

fins a la millora de tots els

amb la participaci贸 ciutadana

'31 li

Ajuntament

de Sabadell

el monogràfi C

Victòria contra les mentides

Jordi Serrano Director d' Espai de Llibertat Quan escrivim aquestes ratvant envers la bogeria, mentreslles encara som, diguin el que tant la ciu tadania mundial s'ha diguin , en plena invasió de dedicat a formar-se i a llegir, de l'Iraq . El procés previ i el mateix cop s'ha cansat i ha començat desenvolupament del confl icte a protestar. han generat un ampli , amplísHi ha massa gent al món que sim, moviment de protesta. Qu è té criteri com perquè un grapat ha canviat? Què fa que tan ta d'homes amb molt de poder gent arreu del món es mobilitzi? però poca capacitat intel ·lectual Queda clar, d'entrada, que els puguin manipular. Estem asningú O quasi ningú no té la sistint , doncs , a una gran victòria més mínima simpatia pel règim de la raó, la cultura i el sentit codespòtic de l'Iraq . Creiem que mú . Això ha provocat la impossiun dels problemes foname ntals de la bilitat d'una resolució de les Nacions reacció al conflicte arm at és la manca de Unides i els ha situat fora de la legalitat credibi litat d'una part de la classe política. internacional. A més, en l'àm bit domèstic Els Iliurepensadors sabem que la veri tat han arribat fin s i tot a vu lnerar la constituno existeix o, almenys , que no la coneició i a posar en perill la monarquia parlamentària. xem, ara bé, sabem el que és la mentida .

Els amos de l'univers esta n acostumats a Per molt que s'ha dit sembla que no mentir i a enganyar. Hi ha hagut una esens ho creguem, però estem assistint a calada de l'engany qu e mentre nom és ha una gran victòria de la cultura. Estudiar, afectat aspectes més lillegir i discutir no és almitats de la política els Els amos de l'univers tra cosa que lluitar per ha funcionat, però quan la llibertat i per avançar estan acostumats han volgut utilitzar el cap al descobriment de a mentir i a enganyar mateix sistema per enla veritat -sempre en degar una guerra , s'ha minúscules. L'únic redescobe rt qu e el rei anava despullat. mei con tra la manipulació està en educar Als darrers anys els amos de l'un ivers ciutadans ll iures. I això sí que és en les han anat accelerant la seva fugida endanostres mans ••

30 19

la col·labomciÓ

El cor de la neteja ètnica Relat d'un viatge a Cisjordània i Gaza Ferran Izquierdo.

Professor de la UAB

20

Palestina no és més que un retingui menys temps als check exemple entre d'altres, però points , fer acte de presència a check points difícils de creuar amb una diferència que el fa extraordinari : a Palestina ho poper facilitar el pas, trenca r els dem veure , en viu i en directe. tocs de queda de form a simbòlica i per ajudar famílies que no A Palestina podem visitar, avui , poden sortir de casa. ara i sense gaire problemes ni Jeru salem fou la primera sorperills , l'experiència de la història. A Palestina podem veure i presa de la meva recent estada filmar, en present, per quins mea Israel i Palestina , per la tranquil·litat al sector occidental i a canismes s'ha construït i s'exla Ciutat Vella. Ara els carrerons pandeix un pa is sobre una netede la ciutat emmurallada només ja ètnica. A Palestina podem estaven deserts de turistes , amb totes les comprendre des de les colonitzacions botigues obertes esperant uns clients que americana i africana fins a Bòsnia no arriben; les patrulles militars hi són i Kosovo . menys nombroses i més relaxades, no hi Si teniu poc temps, una setmana o ha tensió, no hi ha Intifada a Jerusalem, deu dies , us convido a fer una estada tutot i haver-se iniciat a l'Esplanada de les ristica a Jerusalem , Cisjordània i la Franja de Gaza , per veure i poder expliMesquites.

Si la vida a la Ciutat Vella és car. Els palestins i els israelians pacifistes tranquil· la, a la ciutat jueva és d'una norho agraeixen i ajuden a organitzar les vimalitat que fa por. La meva sorpre sa fou sites juntament amb organitzacions del que em vaig moure canostre pais' . Si teniu da dia en autobús pel A Palestina una mica més de Jerusalem occidental temps, unes vacances podem visitar o unes setmanes lliul'experiència de la història sense cap problema, envoltat de gent, i amb res, us convido a col·launa bossa que només borar amb les organithavia d'obrir en ent rar en algun edifici ofizacions de so lidaritat internacional amb el cial o a grans locals comercials . Igual que poble palestí, com la CCIPPP o el a la res ta d'Israel , tal i com vam poder International Solidarity Mouvement (15M). apreciar a Jerusalem i Tel Aviv, els israeAquesta ajuda pot consistir en coses tan lians viuen d'esquena al que estan fent senzi lles com passar uns dies en un poals territoris ocupats. De tant en tant hi blet amenaçat pels colons, acompanyar ha atemptats, és cert, amb unes persoambufancies perquè f'exèrcit israelià les

pocs tenen permis per travessar. La innes que moren sense saber perquè i amb tenció del mur no és donar seguretat , familiars i amics que no es refaran de la doncs està demostrat que no pot impedir mort dels que els eren propers. Però això no afecta la vida quotidiana d'Israel. Vaig els atemptats. La inte nció és fer irreversible l'ocupació d'algunes zones. Això és teni r la impressió de revi ure Barcelona perfectament visible a Jerusalem, on la després de la bomba a l'Hipercor. part ' palestina de la El problema és ciu tat ha quedat toHi ha persones que moren que tota la societat talment aïllada de israeliana sap què sense saber perquè.

Cisjord ània. passa . Tothom coPerò això no afecta El passeig per neix perfectament la vida quotidiana d'Israel Jerusalem Est i les què és l'ocupació, colònies permet doncs tothom forma o ha format part de l'exèrcit , tothom hi té apreciar fàcilment com avança la colonització i els seus efectes devastadors en la un fam il iar, un amic, una amiga . La contrad icció entre el rebuig a sabe r i el cosocietat palestina .

Els colons, que tenen tots els serveis neixement només es pot re soldre oblii un nivell d'inversió púb lica que no es dant, i per poder oblidar ca l minimitzar la veu ni a l'interior d'Israel, tenen tot un sisvictima. tema d'ajudes i d'exempció de taxes que En tornar d'Israel vaig tenir ocasió de veure les pel .lícules Am én i El Píanista. els converteixen en els privilegiats de la societat israeliana . AI voltant de totes A la primera hi tenim un retrat del que aquestes colònies s'estan creant zones està succeint ara mateix a Israel i a netes de veïns palestins, no per raons de Occident: s'està tancant els ull s, i s'està segu retat, sinó perquè aixi guanyen valor permetent el que tothorn coneix però immobiliari i són més fàcils de vend re. amaga . La segona, fins el moment que El que queda clar és que no es tracta comença el genocidi, és un ret rat d'una neteja ètnica , amb els mateixos mecan istan sols d'una desigualtat social brutal mes de qualsevol neteja ètnica: els ghetentre palestins i colons basada en l'aparttos , la misèria, els check points, etc. heid ètni c. Darrera la desigualtat hi ha la vo luntat i l'objectiu polítics d'anar expu lEl nostre primer contacte sant la població palestina amb una eina amb la mural la 2 va ser a Abu tan senzilla com fer la vida el més difícil Diss . Un mur de cimenl i deg radada possible. d'uns tres metres d'alçaI tot i això . no hi ha Intifada a da parteix alguns carrers per la meitat, imJeru salem . Quan vaig preguntar pedint el pas d'una a un dels dirigents palestins vorera a l'altra, i sesobre si hi havia una raó per no mobilitparant Abu Diss de zar la gent de Jerusalem. El pas a Jerusalem, la resJerusalem en cotxe , que abans era posta fou que no tan ràpid com poera una decisió polítisar l'intermitent i ca , sinó incapacitat. creua r un carrer, Em va parlar de desànim , de repressió ara necessita una dels dirigents de la volta de més d'una primera Intifad a, hora i passar un d'expulsions i de drocheck point d'entrada a la ciutat que ga. Va insistir molt en

30 21

Diputaci贸 Barcelona xarxa de municipis

la droga, sobre tot heroïna i crac, que escolons vigilen que no surtin dels ghettos. tava fent molt de mal en els joves actuals Yanun és un poblet de poc més de vint famílies perdut entre turons, prop de i en els que eren joves durant la primera Nablús i de la Vall del Jord à.

Intifada. Ell afirmava que es tractava Des d'octubre passat, a Yanun hi ha d'una estratèg ia israeliana, semblant a la permanentment un grup d'estrangers que seguida pels governs nord-americans en fin s ara està aconseels anys seixanta i guint frenar la brutalisetanta per desactiEls colons avancen var la joventut negra. tat dels colons que en l'ocupació del territori, Aquesta acusació la envolten la vall del acorralen la població poble. El primer imvam retrobar a Gaza , pacte fou la proximion ens van parlar també del problema de la droga i fins i tot tat de l'origen de l terror de la gent de ens van dir a quin assentament de colons Yanun. Els turons que s'alcen al voltant hi havia el laboratori. són ocupats per la colònia d'ltamar, fins a controlar totalment la vall. Quan vam Avu i, ara, només hi ha tres coses que frenen la població palestina d'emigrar: la anar cap a la part de dalt del poble i pujàvem a una terrassa natural que el sobremanca de recursos per fer-ho , la manca vola. a uns deu metres de les cases, ens d'un lloc d'acollida. i el Sumud . El Sumud és l'espe rit d'arrelament a la terra i a les van aturar. ja que hi havia el perill que ens disparessin des de la colòn ia. Des de cases que neix de l'experiència de 1948, de saber que si ara fugen de la violència les alçades, els colons avancen en l'ocui la misèria trobaran la casa destruïda o pació del territori , acorralen la població ocupada per una familia de colons jueus. primer dins el pobles i després cap a nuPerò bona part de la classe mitjana paclis urbans més grans, de forma que la lestina ja ha emigrat , amb el que això imterra acaba en mans de colons arribats plica per a una societat, per al seu lidede l'estranger'.

I també vam trobar alt ra gent del poratge social, polític i econòmic.

En la meva opinió, la Intifada d'alble que ens van parlar de les incursions Aq sa està fracassant. La revolta actual dels colons, dels trets , de les humiliaés molt diferent de la primera , en la qual cions. de la por a sortir a cultivar les terres, de la pobresa i d'un futur terrible. La pràcticament tot el poble palestí va partimajoria parlaven d'un futur a l'exili , sense cipar d'una forma o altra. L'actual Intifada no és una revolta de masses , és la rescasa i sense terres, expulsats pels colons , ja que els estrangers no es podrien posta d'uns pocs que se senten impotents davant l'ocupació3. quedar per sempre a Yanun . A la pregunI la societat israeliana i el govern de ta de què farien quan no poguessin venir Tel Aviv estan deixant clar que poden sumés estrangers. la resposta fou que llavors baixarien els colons i haurien de reportar aquests atemptats a canvi d'avançar en la colonització de Cisjordània . fugiar-se a Aqraba , i com que no podrien Aquesta Intifada no ha canvia t la vida cul tivar les terres i no tindrien res per dels israelians. La primera , pacífica i de viure. si podien haurien de marxar a masses , sí que ho va fer.

Jordània.

El problema és que en les condicions I això, que pot semblar una exageracreades pels Acords d'Oslo no és possició , ja ha ocorregut. L'octubre de 2002. ble repetir una revolta popular, doncs la Yanun va quedar buit a causa del terror majoria de la població palestina viu a les dels seus habitants als atacs dels colons.

La gent de Yanun només va poder tornar ciutats de Cisjordània i de la Franja de Gaza que han quedat sota control de a les seves cases quan pacifistes israel'Autoritat Palestina . I l'exèrcit israelià i els lians i internacionals ho van fer amb ells.

30 23

24

La nit , a Yanun , és única al món . AI poto rres de guaita i murs . Això per terra. El mar, que era l'únic espai obert que els blet no es fa mai fosc, Des dels turons quedava als palestins de Gaza , ara és que l'envolten els colons dirige ixen focus també un mur de la presó. A l'horitzó s'alcap al poble, com en un camp de conbiren les patrulleres israel ianes , que fan centració. A Yanun , fin s i tot la nit més la funci ó de torres de guaita del camp de tancada sembla de lluna plena 5.

A Nablús, altres que també form aven concen tració. Els pescadors no tenen part de les missions internacionals , van permís per allunyar-se de la costa, han coincidir amb una incursió de l'exèrcit isperdut la pesca , han perdut una de les raelià a la ci utat principals fon ts d'i ngressos, juntaper enderrocar Des dels turons ment amb el treuna casa , que va dirigeixen focus cap al poble, ball a Israel - una acabar amb un pacom en un camp de concentració altra porta també lestí mort i divertancada-, i l'ag risos ferits. Durant cu ltura, un sector que està desapareixent la nostra següent etapa, a la Franja de per la pèrdu a de les terres i per la dificulGaza, també hi va haver palesti ns morts. tat per comercialitza r els productes?

De fet, en les tre s setmanes de la meva Les terres arrasades, ermes , amb les visita als territoris ocupats palestins , hi va marques dels bulldozers i l'amenaça de have r prop de cinq uanta palestins morts mort per als ca mperols si intenten cultia mans israelianes o de colons, que quava r-l es en són testimonis muts , que no si no foren notícia , doncs normalment es surten a les televisions pe rq uè unes tracta d'un degoteig de dos o tres morts hectàrees de terra plena de desferres no cada dia6. També cal dir que el mateix és espectacle . Però aquella terra és la didia que tornava a Barce lona, el cinc de ferència entre poder treballar i ten ir per gener, hi va have r un atemptat palestí a vi ure, o haver de sobrevi ure amb la minTel Aviv que va provoca r més d'una vintesa ajuda que arrib a de l'exterior. Igual na de morts israelians. que a Yanun , pe r a aq uelles fa míli es l'exUn cop més, la primera impresplotació de la terra que els estan robant sió és d'un contrast brutal és vital. entre Isra el i les zones -. La neteja ètnica habitades per palestins. El viatge de Jerusalem a avança , dia a 1,1,\ dia, de forma Gaza passa per zones de cul; t. _ _, - més lenta o més tiu , verdes i riques , regades ,-_' ' -' ràpida, depenent amb aigua que es pren del '--., :: de l'atenció que hi ri u Jordà. La Franja de Gaza, posa Occiden t, però en canvi, s'està convertint en sempre de form a violenta. L'amenaça una terra erma i pobre. Però, és se mpre present. Fins i tot a nosalsobre tot, la Franja de Gaza tres, estrangers i, per tant , teòri caés un enorme camp de refu ment intocables, ens van disparar giats convertit en el camp per espantar-nos quan estàvem de concentració més gran fotografiant l'explotació agrícola que s'hagi vist. La de Rafah . En aquesta ocasió , Franja és una de les l'exèrcit havia destruït hivernaregions del món amb cles per construir un a ca rre tera una densitat de poblaque uneix una colò nia amb ció més alta. Una població una caserna militar i una altra qu e viu envoltada de filfer\';;:~~ colònia. rats amb pues, tanques,

5;:;;;:..-""

Jo havia vist les conseqüències del fenir la seguretat de poder tornar. Aquesta nomen dels francti radors a Sarajevo, amb és la realitat als territoris ocupats. De vela gent que havia viscut sota la por pergades durant dies. De vegades durant setmanes. manent i s'hi havia acostumat , amb el que això implica de trau ma psico lògic.

El testimoniatge podria continu ar.

L'aeroport de Gaza amb la torre de conAls territoris palestin s i, sobretot, a la Franja de Gaza ho vaig poder presenciar trol i la pista destruïdes, d'una forma sispersonalment. Vam sentir xiular les bales, temàtica , malaltissa 9. Els trets sentits duvam sentir com xorant la nit. Una caven contra les ràfega més llarga Els nens de Gaza que és normal i parets de les cases del després de veure els seus pares l'anunci que un noi i contra els plàstics i mares humiliats, dels hivernacles. de 16 anys havia els han perdut el respecte No disparaven a mort la mateixa nit que vam passar a matar però ens van espantar. A la Franja, totes les parets que Khan Yunis . Els nens de Gaza , indisciplimiren cap a les colònies i les àrees connats, indomables , irresponsables , que trolades per l'exèrcit estan foradades . asdesprés de veure els seus pares i mares senyalades i, a molts llocs , la primera líhumil iats un i altre cop els han perdut el nia és de run es i destrucció, que en rus respecte. El seixa nta per cen t d'infants es diu "pog rom" . amb traumes greus ca usats per l'ocupaLa destrucció de cases, les ràfegues ció. El seixanta per ce nt dels pares i i els tancs també els vam mares també amb traumes greus. veure a Rafah . Carrers senGeneracions sencere s perdUdes per cers enderrocats. al futu r. I es pot preguntar a què Refugiats convertits en rerespon tanta desolació, tant de fugi ats de nou. I encara mal? La resposta és l'objectiu colon ial. Ocupar el major territoconserven la clau de la casa de Palestina, ara ri possible per expandir un Estat Israel , d'on van ser expulque ja fou construït sobre terrisats el 1948 8 Ara tenen tori netejat dels seus habitants. dues claus sense casa.

El colonialisme con tinua , però Intenteu imaginar què ara no ho fa amb una expulsió seria passar una frontera com la de l'any 1948. Ara és cada cop que so rtiu del vosmés subtil. Ara s'ha convertit en tre pob le o ciutat, i sense teuna rea lita t quotid iana

••

1. Les persones interessades a visitar Palestina i participar en les missions de sol idaritat poden posar-se en contacte amb: 933010171 mati (Ramon , secre!an

de Sodepau: palesllna@lhbertat.com).

2. Sobre el mur es pot buscar entre d'attres a: www.lawsociely.orglwalVwall.html . www.pengon .orglfirst.hlml. (dos informes

molts complets, amb mapes i !alagralles); www.nodo50.org/cscalpa lestinaJmuro/ muro.htm l (comentari, mapa i diagrama sobre

el mur): www.zmag.orglSpanish/0902pappe.hlm (arllcie d'lIan Pa ppé) . O'allres:

www.pna .gov.ps/new/wal l.html. www.merip.org/mero/mero092902 .hlml .

30 25

3. Una entrevista a familia rs d'uns dels fundadors de les Brigades d'AI-Aqsa. ara ja assassinat per l'exèrcit Is raelia, ens va permetre apreciar aquesta dimensió de rabia ¡ revenja. Segons ells. les Bngades haurien estat formades després per com· panys d'un jove assassinat que van decidi r venJarse contra soldats Israelians. Sigui o no venlat aquesta explicació, el lel que s'estigu i construint un mite local al voltant d'aquesta història dóna le de la força Que té .

4. Més del 75% dels cotons de Cisjordània i de la Franja de Gaza són d'Estats Units i d'Eu ropa (www. fmep .o rg/jmages/char!s}chartQQOZ 1.1129).

Sobre aquesta làctica d'oc upacIó de territori des de les colònies situades als turons. veu re el mapa: "Capi uring the Hilltops. Israeli Setttemen l Ou tposts

1996-2002

26

"(www ImeR ora/repo[Js/2002lv 12n6 map.jog).

5. Per tentr una imatge d'aquesta idea de camps de concentració dins de camps de concentractó. lan sols cal veure el mapa dibuixat pels Acords d'Oslo B (1995) amb les zones controlades per Israel que rodegen i tanquen les zones sola l'Auton tat Palestina (veure el mapa d'Eyal Weizmann a: www.nod050.org/csca/palestina/asentamlenlos2002fasentamien tos.h tml ). Veure també el mapa. West Bank HIl! Top Settlements and Land Conliscations (Founda!lOn Ior Ihe Mlddle East Peace) www.fmep.org/images/maps/map9907 1.jpg

6. La llista de distribucIó de LAW, una organització de defensa dels drets humans als temtoris ocupats palestins. permet un seguiment Quotidià de la repressió Israeliana (www.lawsociety.orgl). La llista de noms dels palestins morts. amb l'edat. la data, el lloc , la lorma de l'assassina l. .. es pal Irobar a: www.Jawsociety.org/lntifada2000/newlist.hlml.

7. En seguiment de l'impacte de l'ocupació a tots els àmbits de la vida de la societat palestina, tan t a la Franja de Gaza com a ClsJordànla, es pot fer mitjançan t els Informes de Nacions Unides (www.un.org/Depts/dpa/qpal/) o amb la publicació periòdica del Banc Mundial "West Ban k and Gaza Update . A QuarterJy Publlcation ol Ihe Wesl Bank and Gaza Ollice" , T he World Ban k Group: www.worldbank.org/mnal 8. Sobre l'expu lsió, inclosa una relaCIÓ de IOls els pobles palesllns destruïts l'any 1948, d'on van ser expu lsats prop de 800.000 habitan ts, veure: www.nod050.org/csca/palestina/al-nakba/alnakba.htm l. Un mapa amb tots els pobles destruïts o buidats es pot trobar a : www.aflJ.org/aUasllable.hlm 9. L'aeroport de Gaza lou conslruH gràcies a l'ajuda europea . Les insta l· lacions de la torre de control foren pagades pel govern espanyol. Les relacions de la UE amb Israel han continuat sent excel .len lS, com SI res no hagués passat.

l'cntrcvistA

Isidre Molas

Jordi Serrana. Vicenç Molina espai de Lliberta T Isidre Molas , senador socialista per l'Entesa , ex-vicepresident del Parlament de Catalunya , professor i especia lista en dret constitucional i ciència política.

Autor, entre altres obres, de Lliga Catalana. Un estudi d 'estasiologia, El sistema de partits polítics a Catalunya. 1931-1936, La ciutat llunyana, Per un nou pacte social, i Les arrels teòriques de les esquerres catalanes.

- La Ma . Aurèlia Capmany deia , mig en broma - però només m(g ... - , que a Catalunya continuava manant la Lliga, si miràvem els origens familiars , les nissagues, els cognoms d'una bona part de la nostra classe política (la de la transició i la d'ara), fos quin fos el seu perfil polític.

- La qüestió de les nissagues és només relalivamenl certa, perquè les grans nissagues de Catalunya van desaparèixer en la dècada dels anys 50 i 60. Les persones que han conlinual les grans lamilies continuen exislint , però no han assumit el protagonisme i el lideratge dels avis . S'han dedicat a fer diners, a construir i a comprarse una barca a Llafranc; i d'altres ni això; es van dedicar a viure de renda del que havien fet els avis, a tallar el cupó. Els grans cognoms que van dirigir amb mà de ferro aquest país ja no hi són. Els Girona, els Sedó, els Fabra, els Arnús , els Güell , els Ferrer-Vidal ¿on són? Si totes les colònies tèxtils se'n van anar a can pistraus ... N'hi ha hagut més que han sortit de les pedreres de la politica, que

eren molt limitades, com ara la Universitat, i a mitjan de segle hi accedia molt poca gent que no fos dels sectors ben situats . Els polítics actuals han tingut un tipus de sensibilitat que ha tendit a reproduir l'aprenentatge fami liar, sigui de l'avi o de l'oncle , que no teni en perquè have r estat importants. Recordem que hi ha hagut gent econòmicament atrotinada que en la politica han seg uit fent d'empresaris, però fora del gran poder econòmic.

- I en el teu cas, ¿ has tingut referents familiars?

- El meu pare era partidari d'en Companys i va ser president del sindicat de músics. Era un home d'esquerres, tot i que les meves referències de petit venien també de les dones; la meva mare i la meva tia, perquè , com que el meu pare era músic i anava molt de tournée, no era gaire a casa, tret de quan no treballava . Quan va esclatar la guerra el meu pare era a Mall orca, tocant en un cabaret , i la familia va quedar separada. L'àvia, la tia, la mare, el meu germà Joaquim i el

30 27

28

meu ge rmà Jordi, que es va morir, van ti ngut una acceptació , segu rament inferior a la que es mereix . Per la banda de quedar a Barcelona (jo vaig néixer des· l'esquerra , al seg le XIX, hi havia una altra prés de la guerra, un cop es va retrobar la família) i mai no van entendre per què figura del segle XIX , en Pi i Margall , que es barallaven els seus, ni per què matamarcava molt i que va tenir una certa ven tants capellans. A casa hi havia un continuïtat. La dreta moderna , per dir-ho així la dreta noucenambient no doctrinari , no utòpic, d'una tista , el va consideEls tres tambors certa sensibilitat vital rar una romanalla de l'antigor, i va intentar democràtica, però no Si n'eren tres germans esborra r tot record creien que mai els que anaven a la caserna, gossos es lligarien i tota crítica : l'última tots tres canten a cor: amb ll onganisses , polèmica escrita soVolem guanya r la guerra! confiaven més aviat bre Pi i Margall es va en què tu mateix fer l'any 29 . El 1936 Arriba el capità t'havies d'espavilar.. . va viure com una i diu amb veu severa: gran provocació el La meva àvia, fins aquest no pot venir i tot, explicava que fet de posar el moencara és massa tendre. nument a Pi i Margall no deixava que un La tropa ja se 'n va, cosí seu , que era al Passeig de la mare i l'infant resten; d'un comitè, entrés a Gràcia-Diagonal , davant les cases de casa amb escopeta , el més petit de tots, havia de deixar-la a tots els senyors que enlaira la bandera. l'escala l I no passahavien après a odiarva resi Jo vaig lo, perquè era lIiureap rendre la cançó dels tres tambors , la pensador de l'esquerra social que volia la versió de la guerra, la de Pere Quart. redistribució, perquè era un republicà que I també vaig aprendre un tros de la els anarquistes respectaven i perquè no Internacional , en català , que cantava la el podien atacar per dissolut, perquè era meva ma re mentre fregava plats. com d'una rigidesa moral molt superior a també cantava trossos de cançons de la l'estàndard mig del país. Per tant . en acabar la guerra van treure ràpidament el Concha Piquer. A la meva mare li agradaven molt els cuplets. monument a Pi i Margall i el van dedicar a la "victòria". L'esquerra, derrotada el - Les arrels de l'esquerra catalana -que 1939, quedà esmicolada, els seus caps has estudiat- es troben, fonamentalmen t, se'n van , i els qui queden aguantaren tot en el republicanisme federalista , el IIiureel que van poder. Les generacions noves pensament i els diversos corrents del mono van tenir tant interès a manteni r la vinviment obrer. .. ¿ Per què és tan desconeculació històrica com a adquirir un cert gut el republicanisme en general del XIX? disseny de la solidesa d'allò que era nou, ¿Hi ha hagut oblit, desmemòria, menys tedels corrents que vénen de fora, i això niment? potser va donar més aviat un cert doctri narisme ...

- Pi i Margall , com el Noi del Sucre , eren noms que jo havia sentit a casa. Eren mites populars. I pertanyien a una gamma - Però, ¿on trobar la seva herència politica? Per exemple, en l'Esquerra molt àmplia de gent. Com en Verdaguer o en Gaud i. Ara, les idees contemporànies Republicana de Sabadell s 'hi troba una acostumen a reconèixer-se en elements continuïtat amb Pi i Margall ... del passat. La dreta , per exemple, s'ha - Home! Els republicans de Sabadell van reconegut en la fig ura de Ba lmes , que ha ser sempre federalistes . A Sabadell , quan

comença la guerra, el partit federal ines barreja amb la seva acció política: pretén ser, també , un pensador, Aque sta fou gressa a Esquerra Rep ublicana. Ara, a una pa rt del seu ex it en aque ll s moments, l'Esquerra Republicana actual només hi Hi havia d'altres fil òsofs, però els seus ha una part dels qui hi havien estat abans. A més a més de l'Estat Català, escrit s no eren llegits, com Salmerón , per que eren els separatistes, hi havia tota exemple, que era filòsof de professió una serie de gent que no eren d'un credo i avui és conegut només com a polític massa rígid , si nó d'una pràctic . O Giner de los Ríos , que no practicà actitud republicana , deLes esquerres d'aquí un programa d'acció mocràtica, federal i laihem estat sempre laics, política . Pi i Margall va ca , que consideraven democràtes, fer les dues coses. que els obrers els eren liberals, federalistes amics . Entre aquests hi Després aquesta combinació ha estat més havia una certa herència d'en Pi. Però després de la guerra, estranya , enca ra qu e hi hagi filòsofs políels partits van canviar molt, i la tradició ticament compromesos. pimargal\iana va quedar tancada en aquests militants més vells . En la meva - I aquest concepte de llibertat i igualtat joventut jo tampoc no ho tenia gaire clar, com una mateixa cosa .. . És com si Pi Quan el meu germà es va fer cà rrec de la i Margall o Roca Farreras ho tinguessin direcció de la col·lecció de l'Antologia claríssim. I, en canvi, ara trobem en Catalana em va enca rregar una antologia Giddens intentant troba r una simbiosi del Pi i Marg all ; jo li vaig dir que potser entre el paper de l'Estat i una orientació era una mica massa antic, que era un pèl liberal .. passat. Recordo que em va dir: "Ens in- Aqu esta unitat és molt pròpia de l'esquerra d'aquí. Es tradu eix en una contenten esborrar de l'existència i nosaltres hem de mantenir el record que formem cepció evolucionista, més aviat reformi spart d'una llarga cade na , i ell és una aneta , que fa que el pragmatisme no sigui lla de la llarga cadena de Catalunya". Va incompatible amb la so lidesa de les conse r llavors quan vaig llegi r Pi i Margall viccions. Es tracta d'una via d'un cert i vaig descobrir que deia algunes coses anarquisme reformi sta, És a dir, com que em semblaven molt ence rtades, amb l'anarqu ia no és ara possible, hem de fer les que jo coincidia. Potser perquè era política, Es tracta d'anar dispe rsant la el normal de les esque rres d'aq ui , conce ntrac ió de poder entre la soque hem estat sempre laics, tolecietat , perquè estigu i més a prop rants (que cadascú faci el que vu lde la gent. Sempre és més bo gui en la seva intimitat). demòcraque el pOder estig ui a prop de la tes, liberals, fede ralistes. I això vol gent. dir, més que no pas una co- Potser la tradició més sa concreta, una manera de ve ure la vida, d'ensemblant sigui la del sociatendre les relacions lisme liberal italià, del amb els altres ...

Partito d'Azione, i de gent Aquesta visió de la vicom Piero Gobetti, que da , més ètica que ideotenia aquell lema de lògica, em sembla una "mètode liberal i finaliactitud coherent. tat socialista ".. , Pi i Margall té , a més, - També en Lusu , una gran i activa voen Lombardi . Però cació filosòfi ca, que els socialistes libe-

30 29

C> FI N ENTORN, sccl és un. ;.,;cò" •• d'espia<, constituïda com a cooperativa fT'iJ18 de treball associat i consumidors que realilll sernis socioeducatiJs per als seus assOClals I!@fC1!fS Bf1

general.

Iniciativa d'esplac ENTORN neix en et SI d'Esplais Calalans. amb fil nom d'ESPlASH I cap a l'any 1988.

AI cap de 4 anys es const itueiJ com a cooperativa per Iai de diferenciar els servetS professIOnals j als voluntaris de "associaciu, manlenint la vinculació 8 partir dels socis consll1lidors.

1. Assessoreu·vos.

Per lots aquells pr ojecles profeSSionals Que puguem rea!illar amb vosaltres.

2. Participeu.

Feu nos saber les vostres proposles de seneis. millores en els que realit zem, necessilats,..

J. Feu-oos arribar els vostres currlcullJTlS poder·yOS oferir !reball.

pet

I.. " \ .

El 1993 es fusiona amb AREC, cooperativa de similars objectius formada entre esplais de Badalona. adoptan! definitivament el nom

,.j¡~l(J\: y.~

d'ENTORN, sccl.

DEMDCRATlCA l.l'IOStI'. , otki6 cooper'IJ\" u pon de manilts! en ~t ... d'un ple contltlfUllb lwpns democ:titit • .-nil

11 PN1lc.p:;IÓ de tots els socis.

CATALANA TretJallem 1* • lots el, CIUI.d.ns d. C'la1uny. liti d. l'm . l. ment IClc.1 deli nas llU IIfUIS 1 I. ¡_t¡fiució culturll que '"' b

111'".

INNDVADDRA Ruoltm cr.,liv~, '" _.ui"'1 Que ell t.nYis S«Io\bglcs mllflllJllll. .ctllllitl.nl jlIIflTIIn\lfl'rnt!fl1ell rM:U' ~ edLlClws I Di'ganr1l1lius.

EXPERTA Amb r..-_ demb de 10 anysd'I!JPMWnaa III ellnm n luclans conuuudu In 'tli.,I.l s an som espetIaluln

PRDGRESSISTA POll.,.,. 11 ,deliu ImPIISAl1.1 un " o que llU Id.n,iflu .mb . 1 MO~I/ntn l Llit I Pr',lIulsll.

EFICIENT Ens dOlem d'una erg'Mla ."rucIUfad. i

prolassillnal pi!' garlnti" I.,oIYtoci. 6111 nol'rlS

senes.

•,A. • •

•• '

..

¿

'~~. ~

f

"

ENTORN, sccl A....inyó, 44 , 2n . 08002 Barcelono Tol. 93 302 6 1 62 - Fa, 93 301 9694 enlorn@entorn.org / www.entorn .org

"""m_

societat no avança . I això pot portar a la rals italians tenien un perfil de crítica i d'enfrontament amb el socialisme marpor a què guanyin, democràticament. els xista. Aquest no era el cas de la crítica al altres , els de baix; i s'ha d'impedir que marxisme d'Henri de Man, que va tenir això passi. Una pota del liberalisme és la pota reaccionària , l'altra és la pota proun fin al molt negatiu. En Gobetti procedia gressiva. Això passa gairebé amb totes del liberalisme i va fer una evolució cap al socialisme , semblant a la d'altres a les opcions polítiques. també el socialisl'Europa d'aquell temps , com Besteiro , me, que tenen una pota progressiva i una altra reaccionària que nega els valors com d'altres que vénen de la tradició democràtica i adhereique donen sentit a tot allò que diu. xen al socialisme ...

La finalitat del socialisme Parlo del socialisme no era fer com a ideal, no com - ¿ Com interpretes un Estat més potent les darreres aportaa partit. Jo crec que sinó una societat més lliure el socialisme ha de cions de l'Ernest descobrir les arrels Lluch sobre el segle de llibertat que porta en la seva base, en XVIII ? la seva tradició. Potser exagero, però - No sóc especialista en el tema , però em sembla una interpretació coherent crec que la finalitat del socialisme no va i sòlida. En els últims anys vam parlar ser fer un Estat més potent , sinó una socie tat més ll iure, amb un poder proper al molt. gairebé sempre drets i al carrer.

Posava molta passió pel s austriacistes .. poble i controlat. Hi ha una certa coincidència entre les utopies de Bakunin i de A la història sempre hi ha continuïtats , i és molt important no oblidar-les, perquè Marx, que pensaven que l'Estat no era sorgeixen quan et pensaves que ja no hi imprescindible , i el liberalisme avançat, el eren. Hi ha moments en què les idees es de Spencer per exemple , que creia que l'evolució de la societat mercantil faria intransformen i es rev aloren i, d'altra bannecessari el poder estata l militar i, per da, hi ha canvis socials que afavoreixen tant, del que es tractava és d'afirmar la aq uestes transformacions ... És a dir, llibertat de la persona. A Anglaterra, soi perdoneu el toc d'estructuralisme , la bretot. aquesta tradició liberal és viva. mateixa cosa pot seguir existint . però en Algú haurà d'explicar algun dia com és canviar un element, canvia el conjunt.

Aquests factors de continuïtat i de noveque el partit liberal ha sobreviscut tants tat són el nus de tota anàlisi, i la que en anys anant a les eleccions sense guanyar mai , i és que són idees que encara fa el Lluch em sembla tan sòlida com la seva erudició. Hi ha una tradició que pocompten amb prou gent. Aquest és un liberalisme que no té massa cosa a veure dem dir-ne austriacista i que , des del nostre context, podem jutjar si és o no amb el liberalisme de l'opulència i el lIiurecanvi , amb el d'Ortega , o amb el dels lica talanista , però això tant se val , que enberals francesos . Això ho diferencien bé tronca amb la tradició que representa el els italians: n'hi ha uns que són liberals partida aragonés , que no és pròpiament i uns altres que són liberalistes , només austriacista però que defensa una conpartidaris del lliure comerç. I aquesta discepció diferent ... I això serà visible a les tinció tampoc no és del tot contradictòria, Corts de Cadis , i en Capmany ... La resposta social a l'Estat-nació dels libera ls perquè el liberalisme té dues potes : l'una afirm a la llibertat de les persones ; l'altra s'articu la des d'aquí, amb una proposta diu que la societat avança , perquè la conque, després, en direm federa lista, perdueixen una elit dels millors, seleccionats què hi ha una tradició de continuïtat. És una certa estructura mental i una certa per la lliu re competència, però aquesta elit s'ha de conservar, perquè, si no, la forma de vida que s'articula en una socie-

30 31

32

tat en expansió. Hi ha un altre intent, el estesa són molts, són molts més, i ells de Victor Balaguer, més canalitzat cap a han de ser el primer punt de re ferència. l'acció politica , des de l'esquerra liberal , En Rodriguez Zapatero això ho entén que mantingué sempre la voluntat d'artiprou bé : sap que els governants es culació amb els constitucionalistes. deuen , primer, a la societat i que la seva Entroncava amb una tradició catalana: funció principal no és insultar o separar, per exemple, el nom dels carrers de sinó més aviat sumar i fer més fàcil la vida l' Eixample conjuga el record del passat en comú . de Catalunya amb els de la tradició liberal o - ¿ Quina experiència El federalisme comença els de la guerra de la en tens. del grup paramb el reconeixement Ind ependència. lamentari al Senat? que l'altre és diferent - Esplèndida . La cate- ¿Els socialistes fan goria polit ica i humaprou pedagogia sobre això, que ens torna na dels senadors de l'Entesa Catala na de a situar en l'horitzó del federalisme?

Progrés n'era ja una garantia . Des del ca- Quan s'utilitza el terme tederalisme es talanisme, i des del pluralisme intentem de fer avançar una concepció de pensa en una solució de tècnica política , però abans ha de començar amb el recol'Espanya plurinacional , pluricultural i pluneixement que l'altre és diferent, però rilingüística . que és la que hi ha en la realitat tal com sempre ha dit Pasqual que podem viu re junts i que podem tenir Maragall. El catalanisme és patrimoni de coses en comú . Aquesta actitud és abans de la politica : garantir la convivència fent tots. Hem denunciat l'ascens d'un nou centralisme, que ha avançat ciutadans lliures. La gent té algunes coses en comú però, durant els darrers anys amb l'ajut de CiU , que a mi em resu lper la resta , són diferents. ta incomprensible . Potser Òbviament es tracta d'entendre que el fet que siguin difetenien raons, però deuen estar rents, no implica que siguin doamagades o, com a mínim , a mi se m'escapen . L'Entesa té també una lents. manera diferent de veure el Senal, Es tracta que els espanyols ho eni ha posat els fonaments per fer postenguin , i que els partits ho impulsin , com a minim que no ho sible les reformes que permetin obstaculitzin . És pedagògic l'existència d'una veritable cambra de representació te rritoformar un grup parlamentari propi al Senat. Però per a mi rial des d'una conés més important dirigir-se a la cepció federalista . societat que no pas als partits.

L'Entesa és un La gent que té la mà grup plural , pro-

)

1....oIf'~

.lI

ducte de la co incidència entre el Partit mal. I es converteix en un fre .

I Catalunya es troba ara en aquesta sidels Socialistes, Esq uerra Republicana i Iniciativa; i en la nostra pràctica hem tuació. Fa tants anys que CiU governa descobert l'ex istència d'uns ampl is denoque ja no té ni es ma ni entusiasme per minadors comuns que són més impordibuixar noves propostes. És un anar fent, mentre que Espanya i el món cantants que els elements que ens diferencien . En alguna ocasió hem fet un vot no vien . Només des de l'oposició es renoven homogeni, però en ta pràctica hi ha grans les propostes i maduren les persones. Jo co incidències senvull que quan una Jo vull que quan se necessitat de la pe rsona , qualsevol disciplina orgànica . qualsevol ciutadà de Catalunya, ciutadà de CataluRepeteixo és una nya , entri a la entri a la Generalitat, experiència molt Generalitat, consiconsideri que allò és casa seva positiva . deri que allò és casa seva, i per - ¿I ara, quan gairebé tothom es posicioaixò és necessari també qu e hi hagi un na en contra del Pp, no és com un pacte canvi . L'Admini stració és de to ts, no és de Sant Sebastià a l'inrevés, que surt d'un partit, és de tots els ciutadans . Crec més de l'oposició comuna que no pas molt important que els ciutadans tinguin d'un esperit cooperatiu, federal? aquesta apropiació subjectiva , que cre- Les dues coses han d'anar, i solen gui n que allò és seu. Això vol dir integrar anar, juntes . AI PP quan els van maldaun sol poble de veritat. I en política això des sempre treuen dues coses , dos tevol dir el canvi. mes: la lluita contra el terrorisme , i el teCom passa en un país normalitzat: que ma de l'enfrontament entre Comu nitats o les in stitucions nacionals són no només d'aquestes amb l'Estat. El Pla Hidrològic acceptades i respectades per tothom, siNacional i l'aigua o els transvasa ments nó sentides com a pròpies, en les seves en són una mostra. Act uen amb una maneres d'actuar en l'exercici de les searrogà ncia fi ns i to t en coses irrellevants, ves competències. I ara n'hi ha que tenen que els fa perdre simpaties dels més prola sensació fonda que allò és casa seva , i pers i allunya els seus aliats. És just la es pensen que allà poden fer el que vu lvia contrària que necessitem. He pogut gui n i que els altres no hi han d'entrar. comprovar com han anat perdent D'altra banda, més que somnis, m'imaquell ai re centrista que tenien a fi port a més que la Generalitat fut ura sinals del segle passat. gui la del segle XX I. Penso que hi ha alguns grans temes nacionals - ¿ Podem somniar amb una que s'ha n d'enfocar amb sentit Catalunya de progrés, a l'avand'Estat, i això és difícil que ho pugui fer çada, com va ser la de la Generalitat republicana? ¿Què el govern actual: la presència a creus que canviarà després del Europa, la presència exterior en un proper cicle electoral? món en procés de globalització, la - Quan Catalunya tingui un goimmigració nova . amb les consevern progressista s'haurà aconseqüències que això té sob re la llenguit que aq uest sigui un país norgua, l'estab liment d'unes xarmal, i que avanci amb els dos xes de comunicació peus , no només amb un , com fin s adequades per al creixement, ara. Tot Govern acaba acostui l'avanç en el repartiment dels mant-se un pè l massa a què tot és beneficis de l'Estat de benestar fàcil i a què la con tinuïtat és norque , tot i que és insuficient, és

30 33

prou important.

34

cap despatx. Sort que hi havia un espai en què no hi havia ningú i m'hi vaig ins- I en la proposta d'Estatut, quan es partal·lar; no hi havia res, només una taula .

Ia dels sistemes de finança ment, ¿ no inDesprés , quan va trencar-se la relació sinuava alguna cosa d'aquestes també Pi amb l'Esque rra i es va aprovar el reg lai Margall? ment, vaig passar a ser vicepresident se- Nosaltres no tenim el criteri del concert gon; i em vaig trobar un altre cop sense econòmic, però el sistema global ha de despatx, perqu è aquell era destinat a la convergi r. No pot ser que el resultat final vicepresidència primera.

I la història es va repetir. sigu i desequilibrat, amb alguns més afavorits que els Van haver de desmuntar No deixis mai altres. Es tracta que tots un a capella barroca que que els altres pague m en proporció i rehi havia i allà vaig tenir el siguin per tu bem en proporció. Paga r nou despatx. Però ni els segons la riquesa i rebre secretaris, ni els grups parsegons la població . Cal garantir el creixelamentaris, no tenien pas cap despatx ment i assegu rar més bé el repartiment. previst. Només s'havia pensat en el despatx del president. És aix i com vaig viure - ¿Quan t'ho has passat més bé, al el començament de la primera legislatura Parlament o ara al Senat? I, en tot cas autònoma. La sensació de construi r va ¿ tens alguna experiència o anècdota suse r molt intensa . De la política és més incosa en la teva vida parlamentària? teressant construir que no pas ti rar-se els - Jo vaig passar-m 'ho molt bé durant els plats quatre primers anys al Parlament. Tot era pel cap. per fer i jo hi participava directament.

- l, per acabar ¿què els diries a la gent Fixeu-vos com estaven les coses: quan em van elegi r vicep resident del jove, als monitors amb els quals treballem ?

Parlament (a mb els vots dels sociali stes, del PSU C i de l'Esquerra), el dia següent - Sigues tu . No deixis mai qu e els altres vaig presentar-m'hi a les nou del matí siguin per tu. I sigues generós amb els i em vaig trobar que no hi havia previst altres: procura no trepitja r •

•

la col-laboJ'aciÓ

Ferrer i Guàrdia, un pedagog del segle XXI Agustí Corominas i Casals.

Director del documental "Ferrer i Guàrdia , una vida per la llibertat" La lluita per la llibertat i el cogressistes, així com als movineixement enfront de les imposiments socials que reclamen que cions i creences que, des del un nou món és possible .

M'agradaria repassar alguns poder, s'han utilitzat per intentar manipular els pobles i les persopunts claus que planteja Ferrer nes , ha estai un compromís per i que van emergint cada vegada part d'algunes persones i grups més de cara a plantejar una en la història de la humanitat. pedagogia all iberadora per al segle XXI. Moltes d'aquestes manipulacions continuen ben presents i Per què eduquem? són utilitzades obertament des Durant bona part de la segona dels poders: intoxicació ideològica , control i manipulació dels meitat del segle XX s' ha parlat mitjans de comunicació , ultraliberalisme molt sobre el " com eduquem"; s'han econòmic ... Tots aquests aspectes ens plantejat i publicat molts mètodes sobre recorden que mai no podem deixar de viels aprenentatges ( de la llengua , de les gilar les conquestes que hi ha hagut en ciències socials, de les matemàtiques ... ) aquest sen tit, i que la lluita per la llibertat i les mestres i els mestres en la seva fori la dignitat de les persones continua en mació han volgut més "cursos pràctics" els nostres dies. Persones com Sòcrates, i receptes exitoses que debat sobre idees Ga lil eu o Paulo Freire són un exemple d'educació . Sense treure el valor que té el "com educar", el problema és que s'ha del compromís pel coneixement i per la llibertat. A Ferrer i bandejat i menysGuàrdia el podríem valorat, per part La lluita per la llibertat incloure entre del món educatiu , amb unes armes fonamentals: aquestes persones el tema més de el coneixement i la solidaritat que han fet tant del fons: per què eduquem? , quines ideseu compromís es tenim de l'educació? la conseqüència personal com de la seva obra i moviment una lluita per les llibertats i per l'emancide tot aquest moviment és que paral·lelament a la molta activitat, cursos , hores i pació, i ho ha fet amb unes armes fonarecursos que s'han dedicat, segurament mentals: el coneixement i la solidaritat. com mai, a la forma ció permanent, no ha A Ferrer el descobrim com un pedagog servit per superar la desorientació sobre molt proper a moltes de les noves línies que es plantegen per al futur de l'educael sentit de la seva feina que en aquest ció des dels moviments educatius promoment té gran part del mÓn educatiu ...

30 35

DIVERSITAT CIVI2ME A Terrassa som mĂŠs de 180.000 persones . Persones que pensem, estimem o actuem de maneres diferent i on tots i totes volem que la nostra ciutat sigui un exemple de respecte amb la diversitat i el civisme.

-

Ajuntament ~~ de Terrassa

(9 010 @ 93 739 70 60

www.terrassa.org

Tenim una gran varietat de mètodes, del de les lluites dels moviments educatius progressistes, De fet, no estic dient res com educar i ens hem quedat amb molt de nou, ha estat una lluita clàssica de topoca reflexió del per què s'educa. Creiem que cal reprendre el debat des de l'arrel i ta la història de la humanitat.

L'obra de Ferrer ens aporta grans replantejar i debatre el per què , el sentit de l'educació en el seg le XXI. ferències immediates i actuals a aquesta reflexió tan important i és un dels nuclis L'obra de Ferrer és clara: primer, hi ha cabdals de la seva pedagogia, una profunda reflexió sobre el perquè cal Enfront d'una educar, sobre quin sentit té l'educació, educació basada L'educació per al coneixement en les superstique ell concreta en porta l'alliberament de cions i mites, a l'educació pel sentit crític Ferrer planteja les persones i en la transformació de que el nen o la la societat. A partir d'aquí aplica una sènena descobreixin el fons dels fets socials i de les coses, i critica obertament ri e de mètodes que tenen com objectiu educar en el sentit que planteja l'educal'ús que es fa de la religió i d'altres creenció. Creiem que recuperar el debat sobre ces com a mites opressors del coneixeel perquè de l'ed ucació i el se u sentit en ment. Avui els mitjan s de comunicació , les modes , molts llenguatges,. , reflecteiel segle XX I és un dels gran llegats qu e xen que nois, noies i grans vivim en un Ferrer i altres pedagogs ens han deixat món ple de mites ali enants. Recordem i que des de visions progressistes de només les hores que la televisió dedica a l'educació cal recuperar, crec que amb parlar de talo qual equip de futbol o els urgència.Ferrer, educació i societat del coneixement rangs distintius consumistes d'una vida Sobre educació i societat del coneixeexitosa que s'han imposat. Enfront d'això, Ferrer creu que l'educació per a l'alliberament se n'ha parlat molt, se n'han fet moltes con ferències, ponències, publicament de la persona i per a la transform acions .. . és un d'aq uests títols que atrau, ció social , ha de ori entar-se cap al coneixement i, per tant, l'educació ha de que està de moda, que es planteja com desenvolupar estratègies de sentit crític estar a l'última. Sovi nt, però, sents una certa frustració: s'identifica coneixement envers els mites, supersticions i demagòamb tecnologia, ser a l'última en tal o gies dels poders, L'educació per al coneiqual programa , es diu que la societat del xement porta necessàriament a l'educaconeixemen t és la societat cablejada o ció pel sentit crític, En aquest sentit, cal destacar la imconnectada via satèl·lit.. . Novament es con fonen els mètodes am b els principis, portància que dóna Ferrer al treball amb les fon ts d'informació, distingint clarament i permeteu-me el meu escepticisme creixent pel fet que , des de secto rs del poder informació de coneixement. Ferrer, de joque en parlen molt, interessi real ment ve, educat als ateneus obrers i treballant una societat del coneixement. Recordo com a revisor en un tren , estava ja molt només que Sòcrates i Ferrer van ser aspreocupat per aquests temes i munta una sassinats per aquests motius; recordo la biblioteca al tren perquè la gent aprofiti inquisició de l'esg lésia o l'ús demagògic els llargs viatges per lleg ir i form ar-se. i manipulador que actualment els poders Tota una avançada de la societat del cofan del s mitjans de comunicació ... Són neixement'. La cura dels llibres i persototes aquestes observacions les que fan nes que anaven a parlar a l'escola, és a augmentar el meu escepticisme, Crec dir, de "les fonts d'informació" que els alumnes rebien, era prou gran per part de que "educar per a la societat del coneixemenf' en el segle XXI, haurà de ser una Ferrer. Llibre - font d'informació- no vol,ia

30 37

38

dir necessàriament coneixement, podia línia de treball que més endavant seguirà Freinet, i darrerament els treballs comunidir també demagògia, mite , superstició o taris que actualment algunes escoles fan cre ença im posada .. . D'aquí que una de via lnternet. les principals tasques del centre educatiu era la se lecció del s ll ibres , podríem dir-ne La comunitat educativa , la selecció de les "fonts d'informació" i el lloc central de l'escola era la biblioteca, les comunitats d'aprenentatge Una altra de les caracteristiques de podríem dir-ne el "centre de documental'escola pensada per Ferrer és que l'esció". La preocupació de Ferrer per aquest cola no pot estar sola. L'escola i l'educatema era tan gran que una de les seves ció han de ser una tasques més imporresponsabilitat comtants va ser la creal'Escola no pot estar sola, ció de la seva pròpia partida tant pels paha de ser una res i alumnes com editorial , atès que responsabilitat compartida per la pròpia sociemolts llibres no informaven correctamen t tat; a l'Escola i dificultaven que els alumnes desenvoluModerna, a més dels i de les mestres hi participaven un gran nombre de persopessin correctament el seu coneixement. nes, des de professors de la Universitat D'aquí que , per a Ferrer, la tasca educativa dels mestres fos bàsicament la del fins a obrers; tots es trobaven a l'escola per aprendre els uns dels altres . Cal despedagog socràtic, és a di r, la persona tacar les famoses "ll içons de diumenge" que orienta, condueix el nen i la nena en el camí del coneixement, respectant esen les quals l'escola s'obria a tothom, perqu è tots anessin aprenent. No cal dir crupolosament la seva autonomia i criticant tot tipus de premis i càstigs. El mesque la presència de nens i nenes en aquestes ll içons era ben nombrosa . tre o la mestra acompanyen el nen i la nena en aquest descobriment. En Ferrer se'ns presenta, doncs, com un punt de referència ben actual quan aquest camí és import an t com a mètoens plantegem aspectes com l'escode que nens i nenes sàpiguen uti litla oberta, la comu nitat educazar llibres , visi tes , exposicions ...

- les fonts d'informació- per tal tiva o les comunitats d'aprenentatge, en les que pares , d'avançar en el coneixement i desenvolupar el sentit criticoAixi . quan mestres, veïn s ... participen d'una manera ben activa en l'enriquiment dels els alumnes visitaven una fàb rica no aprenentatges escolars. només s'interessaven pels sisteUn fet a destacar és que aquest mes de producció , sinó també plantejament té el seu refeper les condicions de vida dels rent més immediat en certes ob rers ... escoles progressistes dels Finalment , Ferrer no entenia el EUA, quan aquestes han coneixement com una adquisiciÓ tingut la seva inspiració en els individual sinó que era important principis de l' Escola Moderna que aquest es compartís . El fet de "compartir" generade Ferrer del carrer Bailèn va més coneixement per a de Barcelona. cada alumne. D'aquesta Valors : autonomia i solidaritat manera Ferrer inaugura tant la publicació d'opinions de nens i Davant d'un fonam entalisme que nenes com la correspondència esamenaçadorament ha tornat a aparèixer al començament del colar, tot compartint coneixements entre diferents escoles, iniciant una segle XX I, o, pel contrari. d'un re-

lativisme total en els valors, Ferrer plangratoris tenen en la religió un element teja l'educació en els valors com l'altre piidentificado r i augmenta la reivindi cació lar educatiu . De la manera que ho fa ens que les seves religions s'ensenyin a les escoles: reivindicació, a part , lògica quan marca unes lini es ben aclaridores : per un costat dóna gran importànc ia a tots els a la pràctica les pròpies escoles púb livalors que fan referència a l'autonomia ques no són laiques, ja que hi és obligade la persona , com la capacitat d'organittori ensenyar religió catòlica, Moltes vezació, el loment a les iniciatives de cagades els propis debats a la premsa , als dascú , la presa de decisions, el criteri sindicats , sobre expulsions de mestres de religió , s'han plantejat com un tema lapropi , la cura del propi cos .... I és a partir del desenvo lupament boral o personal d'aquesta autonomia d'aquests ensenyants Cal que la laïcitat com l'infant a través i poques vegades s' ha torni a ser de l'educació ha anat a l'arrel , és a dir, un debat educatiu important que l'educació ha de d'anar descobrint els ser laica . Crec que tot valors col·lectius , com la importància de la ciutadani a i del civisplegat fa que hi hagi un context socia l en me, el respecte , la coeducació, les lleis el que cal que la laïcitat torni a ser un que fomenten la convivència , la participadebat educatiu important en aquest ció o la solidaritat, tant la loca l com la començament de seg le. universal. Tot un programa d'educació en va lors que s'ajusta als estudis més rigoUna altra globalització és possibl e rosos fets en aq uest tema i a les idees Ja hem comen tat que Ferrer dóna defensades pels moviments educatius gran importància a l'obertura de l'escola cap a la societat, creu que els moviments progressistes. educatius progressistes han d'anar lligats Educac ió i laïcitat a moviments socials més amplis i que cal Si volem una educació alliberadora cal crear una xarxa educati va internaciona l que aquesta capaciti els individus per que eduqui en els valors de la pau i la desfe r-se de les pors i miles opressors. so lidaritat. Així, al 1908, funda la Lliga Ferre r, seguint els moviments progressisInternacional per l'educació racional de la tes de Catalunya del s. XIX, fa una crítica infància, un moviment internacional , amb important al poder que l'església té sob re seu a París, que planteja unes lini es cola societat i les consciències, i planteja la munes d'educació basades en els princilaïcitat com un impo rt ant valor ed ucati u. pis de l'Escola Moderna i en les idees Creiem que aquest és un altre tema de d'educar en la justícia , la pau , el desendebat educatiu que s'ha de rep rendre a volupament i la col·laboració entre els pol'actualitat. Veiem com torna a bles. La Lliga s'estén ràpidament per aparèixer la relig ió com eina Eu ropa i Amèrica, on moltes escoles de segregació i de justificació i pedagogs s'hi adhereixen. Tot un prode creuades per part dels pograma i una premonició que l'educaders polítics i eco nòmics (Déu ció té un paper important perquè i pàtria) . D'altra banda, "una altra globalització sigui molts moviments mipossible" \

30 39

l'apunT

Rachel Carson, pionera de la consciència ecològica

Jordi Miralles President de la Fundació Terra

40

Poques dones d'aquest segle dels seus textos no passà desahan pogut esbotzar el cercle de percebuda . A finals de 1963, la masculinitat perversa que mentre la mort l'assetjava i patia malmet el món . El cos de la critica despietada dels poders Rachel Carson , la precursora fàctics per la seva contundent del moviment ecologista, es va obra Primavera silenciosa, fou incorporar a Gaia el 14 d'abril de admesa a la Reial Acadèmia 1964, quan tenia només cinNord -americana de les Arts i les quanta-sis anys . Però la seva viLletres. Una institució integrada talitat fou prou intensa com per per només cinquanta membres, deixar-nos un llegat únic: fer néientre els quals era la primera xer la consciència ambiental. escriptora assagista. Certament, Aquesta dona , en temps de plela seva obra respira un lirisme i na eufòria de depredació industrial , va un rigor prou potents com per ser eterna. sotragar diverses generacions de les soPrimavera silenciosa, l'obra més coneguda , és un al·legat contra els perills de cietats del Primer Món amb un missatge l'ús indiscriminat dels plaguicides. revolucionari: advertir que la contaminació per plaguicides podia enverinar la Publicada per capitols al The New Yorker a partir del 16 de juny de l'any 1962, es biosfera de forma letal. va distribuir en versió completa el 27 de Rachel Carson va entrar a treb allar com a assistent en biologia aquàtica del setembre. Des del primer moment, el lIiGovern americà el 1936, perquè es va bre va commocionar tota la societat ame trobar en l'eventualiricana. En aquesta Lluitar contra la natura tat d'haver de fer segona meitat de secréixer les dues filles gle , cap assaig no ha és, inevitablement, òrfenes de la seva sotragat tanl la consuna guerra germana gran. Poc a ciència humana com contra nosaltres mateixos poc , el seu treball la aquest. Primavera siva estimular a estulenciosa marca el codiar la natura i a escriure. AI 1951 sorpremençament d'una nova era , la de comnia el món amb un llibre de divulgació soprendre que «lluitar contra la natura és , bre la vida marina , El mar que ens inevitablement, una guerra contra nosaltre s mateixos u • envolta , que va ser un best seller i es va traduir a més de trenta llengües. Aquest La indústria química i el poderós èxit editorial li va permetre dedicar-se Departament d'Agricultura del Govern únicament a escriure. La qualitat literària americà van titllar-la de dona histriònica

i es va fer tot el possible per desacrediprofunda convicció: "sempre que destruïm la bellesa natural , o sempre que tar-la . Però la llavor que Garson va escampar amb amor en el cor de milions de substituïm algun element de la terra per quelcom artificial i fet per l'home , retarpersones no va caure en terreny estèril.

Primavera silenciosa era quelcom més dem una mica més el desenvolupament que una denúncia contra els verins quíespiritual de la humanitat". mics i els plaguicides. En realitat, és una La seva mort s'esdevingué després severa advertència contra la irresponsad'una llarga malaltia, mentre Primavera silenciosa feia cami bilitat de la societat industrial davant la per convertir-se en Primavera silenciosa natura i les futures un obra de referenés un al-legat contra cia que aixecaria la generacions. Ja en els perills de l'ús indiscriminat aque lla època la consciència ecològidels plaguicides multinacional ca de final del seg le Monsanto (avui coXX. Pocs mesos neguda pel tema dels aliments transgèabans de la seva mort escrivia a un amic: nics) va publicar L'any de la desolació , en "La humanitat ha anat massa ll uny en què es descrivia un món se nse plaguicil'artifici de la pròpia creació ... Però , crec des en el qual érem devorats, literalment, que quan més clarament puguem concentrar la nostra atenció en les meraveper les puces , i ens moríem de gana ll es i realitats de l'un ivers en el qual vimentre els pugons heretaven el paradís terrenal. Revistes prestigioses com Time vim , menys inclinació tindrem per o el Reader's O(gesl també van ridiculitdestruir-lo". Tota la seva obra és una carzar els arguments de Rachel Garson. ta d'amor al planeta Terra i un manual únic d'educació ambiental.

La revolta que el lli bre provocà i el ressò que tingué en els mitjans de comuRachel Garson roman present en la nicació de tot el país va obligar el presimemòria d'aquells que treball em per una dent Kennedy a posinova moral socioecionar-se , i un any cològica. Quaranta després s'adoptaven anys després que mesures per regul ar Garson ens llegués el l'ús de plaguicides . seu amor i les seves Des de la seva publidots com a divulgacació als països eudora científica, menropeus , Primavera tre el planeta es consilenciosa també estamina sense remei , devingué un best serecordem en homeller. El seu missatge natge el se u epitafi: es transmeté com "Perquè tot a la fi reuna potent ona sísmitorna a la mar, a ca per tot el món l'oceà, al riu oceànic, occidental. com el corrent ho fa La defensa aferen l'etern fluir del rissada que féu de la temps. El principi natura era fruit d'una i la fi " \

30 41

.;

MASTERS Y POSTGRADOS EscueLa Universitaria de Estudios EmpresariaLes

Master en Asesona FiscaL ·580 HORAS LECTIVAS· Practicas en un despacho profesionaL Octubre 2003 - JuLio 2005 Precio: 3.047€ por curso

·INFORMACIÓN· ESCUELA DE EMPRESARIALES ÀREA DE TERCER CIC LO Diagonal 696, l ' planta, despac ho 119 08034 Barcelon a Tel.: 93 402 1992 / 93 402 1993 Fax: 93 403 59 06 e-mail: rodoreda @e mp.ub.es http://www.emp-ub.co m

Les Heures Escuda de Negocios

in memOl'iaM

Víctor Alba Llibertat, rebel.lia, ironia Toni Castells i Duran.

Doctor en Economia Andreu Nin, Víctor Alba va pasVíctor Atba morí el passat 10 sar a fo rm ar part del Comitè de març als 86 anys . Tres dies Executiu de la Joventut abans, el divendres de la setmaComunista Ibèrica i a ser resna anterior, vaig parlar amb ell per telèfon sobre diverses qüesponsable del seu setmanari Joventut Comunista. tions. tant del país com internaDes del jul iol de 1936 , en què cion als. Víctor Alba parlà amb el s'inicià la revolució i la guerra ciseu habitual entusiasme i bon vil , fou redactor de La Batalla, humor i va fer els seus comentaris amb la lucidesa crítica , inportaveu del POUM . Després dependència de criteri i ironia dels "fets de maig" de 1937 , que el caracteritzaven . En peni com a conseqüència de la re pressió del POUM , Víctor Alba jar el telèfon , no podia pas imaginar-me que aq uesta seria la darrera vees va allistar a l'exèrcit republicà. En fina gada que parlaria amb ell, tot i que unes litzar la guerra va ser detingut i rec lòs a la presó d'Alacant , primer, i a Barcelona, setmanes abans m'havia advertit de la després, fins al desembre de 194 1. proximitat del desenllaç de la seva malaltia i que ja no ens tornaríem a veure.

Posteriorment, a causa de les seves activitats contra la dictadura franquista , el Víctor Alba nasq ué a Barcelona el van detenir i empresonar de nou , des del 1916 . Als 16 anys inicià la seva activitat novembre de 1942 fin s a l'agost de 1945. política , entrant a militar en el Bloc Obrer En sortir de la prei Camperol. só va passar la Partic ipà en la funLa vida no té sentit i, per tant, dació de frontera i inicià un cadascú li ha de donar llarg exili. l'Associació un a la seva El període 1932d'Estudiants 1939 fou determiRevol ucionaris i va iniciar la seva activitat periodística com a nant per a la formació de Víctor Alba i va influir de manera decisiva en les diverses redactor de ls diaris Última Hora, La Rambla i La Humanita t. Participà en els activitats que desenvolupà en el transesdeve niments del 6 d'octubre de 1934 , curs de tota la seva vida . L'influí, molt espel que va haver d'amagar-se durant alpecialment, haver viscu t l'experiència de les col·lectivitzacions. tal com ell mateix gun temps. Amb la fundació del POUM diu en el seu llibre Los Colectivizadores (Partit Obrer d'Unificació Marxista) , fru it (Laertes , 200 1): "sin ella probablemente de la fu sió del Bloc Obrer i Camperol no habría sentida igual estimulo para esamb l'Esquerra Comunista dirigida per

30 43

cribir y enseñar o, en todo caso, lo habría hecho de forma màs adocenada". Experiència que, com deia Víctor Alba, és una experiència única, en ser l'única revolució obrera que coneix la història. També va ser durant aquest període quan va conèixer George Orwell, l'autor anglès que va escriure Homage to Cataloma, a qui va acompanyar, sense saber qui era, pels carrers de Barcelona un dia de l'hivern de 1936, i quan va viure la repressió del POUM i l'assassinat de l'Andreu Nin pels comunistes stalinistes .

L'exili que inicià el 1945 el portà primer a França i després a Mèxic i als EUA. A París va conèixer i eslabli una forta amistat amb Albert Camus i col ·la-

44

borà a la revista Combat, que aquesl dirigia . Per a Víctor Alba, el més important del pensament de Camus és la idea bàsica que la vida és absurda, no té sentit, i que , per tant, cadascú li ha de donar un a la seva. I mentre que Camus li donava sentit a la seva vida. escrivint, jugant al futbol , fruinl amb les dones, interessantse per la vida espanyola. etc., ell li havia donat sentit a la seva , "Amb la idea que feies coses i que eren útils. Per a mi i per als altres. Quan ets militant no hi ha diferència entre Iu i els altres. Militar és fonamentalment ser contagiós".

A Mèxic col· laborà en el diari Excelsior. I en visitar, a la presó de Lecu mberri, a Ramon Mercader, l'assassí

n

de Trotski , que es feia passar per J. fraternitaf' ("l. Durant els darrers anys afegia Que, en ser ja gran i quedar·li pocs Mornard i feia veu re que tan sols parlava anys de vida , per a ell ser d'esquerres anglès , el va desemmascarar dirigint·s'hi consistia en tractar de sacsejar els joves en cata là i responent aquest: "a la mer· perquè aquests s'atrevissin a decidir què da!". Als EUA, va ser professor a les uni· versitats de Kansas, Washigton i Kent, és ser d'esquerres.

Per damunt de tot, Víctor Alba fou un i col·laborà a les revistes The New Leader, Dissenf i News Politics. home lliure que estimava la vida. Per això va ser un rebel , un El 1968, quan va revolucionari amb tornar a Catalunya, No em fa por la mort. un esmolat sentit els comunistes sta li· El que m'emprenya molt crític i una gran iro· nistes que el 1937 ja és deixar de viure l'havien calumniat , nia , un home com· promès amb el seu junt amb els seus temps i amb la seva societat, que sempre companys del POUM , acusant·los de fei· xistes , el tornen a difamar, acusant·lo, va lluitar contra l'opressió i a qui repugna· va qualsevol ortodòxia i dogmatisme. aquesta vegada de ser agent de la CIA. A partir d'aquesta data es va dedicar Per això va ser un home de convic' cions , no de fe , que emprava amb preci· principa lment a escriure, en especial so· sió les paraules , a les que restituïa el seu bre temes histórico·polítics , sent més sentit. En una entrevista realitzada per d'un centenar el nombre total de llibres aquesta revista , quan li vam preguntar: dels que és autor.

Víctor Alba va viure intensament un què creus? ... va respondre : "Jo no dic mai creus. És una expressió religiosa que segle molt intens, en què hi va haver grans avenços i esperances , però també s'ha infiltrat en el llenguatge" ("l . Més endavant, en preguntar-li què era el que no grans desastres i desil·lusions o, com s'havia de fer, va dir: "Primer de tot , no deia ell, "Molt fill de puta i ple de cabro· nades", sense que en cap circum stància, s'ha de creure en res. En cap dels dos per adversa que fos , deixés de mantenir sentits: creure en el sentit de tenir fe i creure en el sentit d'obeir... " (") . i de defensar les seves pròpies Per això , no es va avorrir mai , va fruir conviccions .

Políticament es definia així: "Sóc d'es· tot el que va poder de la vida i no li feia querres i d'una esquerra obrera, tot i que por la mort . Fa bastants anys , en una no sóc obrer. L'esquerra és encara bàsi· conversa que té enregistrada el periodi s· cament l'esquerra de la Revolució ta Francesc-Marc Àlvaro, digué: "No em fa por la mort. El que m'emprenya molt Francesa: llibertat , igualtat i fraternitat.

I consisteix en lluitar per més llibertat, és deixar de viure. És Que són dues comés igualtat i com a conseqüència més ses diferents" . ,

n Entrevista a Víctar Alba , publicada a espai de lliberta t Núm. 9

30 45

Leonor Bescós Europa . guerra o democràcia

la cl'caciĂ&#x201C;

~

....

"

. '.

les recomanacionS

Ilcl,HeulcS

48

Mi vid a s in mí Una pel ,licula d'Isabel Coixet, amb una interpretació suau i radical, magistral , de Sarah Polley.

Amé n Dirigida per Constantin Costa-Gavras, basada en l'obra teatral de Roll Horchhuth "El Vicari".

A qualsevol de nosaltres ens podrien dir, demà mateix, que només ens queden dos o, com a molt, potser tre s mesos de vida. Això és universa l i intercanviable. Sense mesura ni raó. Perquè és així. Podem reacc ionar o no.

Podem optar per continuar vivint, més vius que mai , sense grandiloqüència ni especials dramatismes, amb una senzilla i discreta dignitat. Segurament, no hi pot haver dignitat que no sigui senzilla i discreta. I podem aspirar, en un term ini tan breu de temps, a fer algunes de les coses que volem fer. I que hauríem de voler fer enca ra que no sabéssim que patim una malaltia terminal.

També hauriem de saber que "mirant els ulls d'un altre. pots descobrir-hi la meitat d'aquella persona; i quan es pretén descobrir-hi l'altra meitat , és quan ens ho carreguem tot" . Una bona pel·lícula que tracta de l'ètica humanista de defensa de la vida lliure i digna, mentre la tenim , i, per tant , de la consciència de la mort. Sense més, que no és pas massa poc.

(V.M .O)

Costa-Gavras, nascut a Grècia l'any 1933, i que ja ens va despertar els més interiors sentiments revolucionaris a Z (1968) i a Missing (1982) , to rna a remoure les nostres entranyes amb Amén, una crítica implacable del paper complaent de la majoria de ciutadans alemanys, creients o no, durant l'holocaust, així com sobre la complicitat cu lpable del si lenci de la Santa Seu (la ficció jurídica d'Estat que conserva l'Esg lésia Catòlica) més preocupada per aprofitar-se de l'ofensiva anticomunista dels nazis que de reconèixer ets terribles crims con tra la humanitat que estava encobrint. La llavor antisemita del cristianisme apareix també reflectida quan la diplomàcia vaticana formula una tímida protesta perquè els nazis han detingut "conversos"!

Ulrich Turker resulta convincen t com el quimic alemany Kurt Gernstein, inventor del gas Zyklon B i tinent de les SS, destrossat pel dilema entre el suposat servei al país i les seves conviccions.

Gerstein col· labora en l'exter-

mini , però ho fa per donar testi moni i faci litar proves i per tracta r d'aturar-lo mitjançant inútils conta ctes amb els ambaixadors suec i nordamericà i amb l'entorn de Pius XII. Inculpat per un tribunal desnazificador es suïcidarà a la seva ce l·la, però el seu report serà fonamental per als processos judicials i per a la història . Mathieu Kassovitz fa el paper d'un jesuïta italià de la noblesa vaticana , Ricardo Fontana , qui s'immolarà amb els jueus italians deportats, lot compartint la seva mateixa sort . La darrera escena, que han criticat alguns escrip tors catòlics progressistes -els conservadors i els fan aties com J . Miró no poden suportar la pel·lícula- , mostra l'ajut d'un ca rd enal a la fugida cap Argentina d'un metge nazi carn isser, cap d'un dels camps d'extermini. És una escena ficticia, com la del cardenal pantagruèlic, però gens llunyana de la realitat.

L'holoca ust romandrà sempre sobre la consciència col·lectiva d'Europa com l'evidència que l'ésser humà pot convertir-se - co m digueren Plaute i Hobbes- en el pitjor llop per a ell mateix. Amén contribueix a la tasca irrenunciable de no permetre l'oblit de l'holocaust.

(J-F.P)

( \

I /lSll'IIill -III,' i ,;('{'('lIl/ill{'(",", f/.';':(J('i('U-III"; i S('{'('U 11I1'1s.

('" Ii/III'U-I'" / -'l'I'I'lIldi('os

moviment laic i progressista