Espai de Llibertat - núm. 29

espai de llibertaT l'cvista d'CSqUCI'I'CS pel' a la formació, la l'cflcxió i l'agiLaciü políLicA l'I'illlC'1' Ll'illH' stl'c

:wo:¡

: l .~)O l' III ' () ~

29

El monogl'Mic: J..;ul'opa L'entrevista: J..; lcnil Villcncia no

Nume ro 29 Pnmer trimestre 2003 Director.

Jordi Serrana Subdlrector Jordi Miralles ConseJl de redacclo David Sem pere. Xavier Bretones, Josep Sellares. Gemma Martin.

Santl Castella, Ferran Escoda.

Montse Lopez . Antoni Castells Vicenç Molina.

Espa i de llibe rtat.

AVinyó. 44 pruner. 08002 Barcelona e-mall ffg @laic.org wwwla lc.o rg

Tel 936 O" 644 Fax 936011 640 Edita' FundacIó Ferrer I Guardla Impremta ' Pn mera Impressio, S.l . Sabadell Disseny: Ferran Cartes I Montse Plass

Sumari Editorial El punt de vista de Forges

3

La consigna L'opció vegelariana Mar Llops

4

La reflexió Sós (Sols) Susana Sanchez Arines Les ll içons del Prestige Jordi Miralles El monogràfic: Europa Els origens laics de l'Europa unida Joan-Francesc Pont Joves i Eu ropa Raimon Gobema Europa, de la mitologia a la Republica Santi Castellà

7 11

13

23

25

Maquetaclo: Fundació Ferrer i Guardia.

L'entrevista Elena Valenciano

29

Assessorament Imgwsllc.

Mon tse López.

La col ·laboració Gaza, octubre 2002

37

L'apunt Ressò maçònic de Fernando de los Rios

43

Revista trimestra l Preu ' 3,50 euros.

Subscnpclons: 14 euros/any.

D'pbs, ' legal: B. 33.262-'996 ISSN : 1136- '58' Espai de llibertat és membre de rAssoclaclo de Publicacions Penodlques en Catala.

La línia editorial d 'aquesta revista és ellliurepensament. por tant. les OPInions del consell de redaCCió. les trobareu a l' dltonal. la resta d'oplnions seran únicament responsabilitat de qUI les !trml .

La creació Ja has arribat, Sa'ld Assumpció Oris/rell

47

Les recomanacions

48

editorial.,

Quina Constitució per a quina Europa?

S'està discutint, aquestes darreres setmanes , la conveniència o no de dotar la Unió Europea d'una Constitució . I, aprofitant-ho, s'escolten veus que voldrien amagar el debat al conjunt de l'opin ió pública i, de passada , introduir-hi elements de marcada càrrega id eològica conservadora, sota el pretext de la fidelitat a una - només una , eh? , que no sigui dit!- de les diverses tradicions culturals d'Europa.

Nosaltres pensem que la validació democràtica d'un text constitucional és indissociable de la participació de la societat civil en la proposició dels seus continguts i que només aquesta participació pot garantir l'efectiva representativitat de la fut ura Constitució , així com superar l'actual grau de desconeixement i de llunyania de les institucions europees per a una gran part de les societats de la Unió Europea. I creiem que tan sols es pot atorgar legitimitat política a una Constitució si, després del se u procés de redacció obert a la participació ciu tadana, es sotmet a aprovació en referèndum convocat en tota la Unió. La futura llei fonamental de la Unió s' ha d'acomodar a la idea d'autenticitat i de legitimitat democràti ca que és en l'ori gen del projecte fede rali sta europeu i, d'aquesta manera , podrà servi r com a referent a nivell internacional , per tal com podrà se r un model de cànon d'ordre polític i democràtic que es contraposi a les conseqüències d'incertesa, deslegitimació de la política, desigualtat i marginació produïdes pel procés de mundialització.

També pensem que la laïcitat pot actuar com a eix de vertebració i de cohesió social entre totes les persones, pob les i tradicions culturals dels territoris de la Unió, i garantir-ne els drets en condicion s de llibertat i d'igualtat d'oportunitats per a l'accés a l'espai públic, qu e és el de la convivència pacífica, cívica i democràtica. N'hi ha alguns - una part del Partit Popular Europeu , preferentment- que hi volen inclou re mencions explícites al cristianisme com a referent fonamental de les arrels espiritual s i culturals d'Europa . En s fa l'efecte que això perverteix la convivència basada en el respecte al dret de tothom a gaudir de l'es pai públic, en la mesura en què una op-

29 1

2

ció determ inada, que afecta les consciències privades dels seus seguidors, aspira a obtenir especials reconeixements.

Això obre la porta al comunitarisme i a la fragmentació de la societat, i posa greument en qüestió els minims valors de cohesió de la ciutadania democràtica. En aquest sentit, podríem trobar-nos, també , amb argumentacions partidàries d'inclourehi referències a la tradició del paganisme grecorromà, el Walhalla nòrdic i la mitologia cèltica, l'humanisme clàssic i renaixentista, el judaisme , l'Islam , la 1I·lustració, els valors derivats de la Revolució Francesa, el liberalisme o les diverses tradicions socialistes (que, per cert, són clarament en la base de l'estructura medu l·lar de l'Estat de benestar, connotació indestriablement vinculada a l'anomenat model social europeu). Òbviament , cap d'elles no ha de figurar en el futur text constitucional.

Aque sta pretensió , d'altra banda, amaga el desig de reta llar, negar o impedir l'exercici de drets actualment assolits per una part dels ciutadans de la Unió en funció de les seves legislacions de caràcter nacional o estatal, com , per exemple, el dret a l'educació pública , laica i universal, el dret a una mort digna, el dret a l'a utonomia moral del malalt, el dret a formes de convivència lliure, el dret al reconeixem ent legal de parelles al marge de la seva caracterització antropològica de signe sexual o el dret a la investigació cientifica contra malalties genètiques . Mai no s'ha d'incloure, en una llei fonamental de la Unió Europea, cap principi de consciència religiosa o filosòfica privada que pugui retallar o impedir l'exercici de drets.

En el mateix sentit, no s'ha de mantenir cap mena d'acord institucional , pacte polític, protocol de col·laboració o conco rdat amb cap grup o institu ció de caire filosòfic, ideològic o religiós , per tal com es tracta d'associacions que s'han de sotmetre al dret comú i no han de tenir cap tipus de subvenció pública o tracte fi scal o educatiu especial. El respecte envers tots ell s i envers la seva diversitat i possibles valors comuns és ja ben matisat en el preàmbul de la Carta de Drets de la Unió Europea aprovada a Niça l'any 2000.

Tan sols una Unió Europea que assumeixi els valors del respecte a la diversitat de les consciències i a la riquesa plural de la cu ltura humana, podrà contribuir a promoure la construcció d'una cultura civil fonamentada en la llibertat, la igualtat d'oportunitats i la relació constructiva i pacifica entre individus i comunitats .

Una Europa de tots on es faci possible la crid a espiritual del sufí Jalaledim Rumi , conegut com a Mevlana (segle XIII) : "Vine! No importa el que siguis. Pots ser un infidel , un pecador o un idòlatra. Vine! Casa nostra no és la de la desesperació.

Tot i que trenquis la teva promesa cen tenars de vegades , pots tornar-hi" •

•

el plini, de vista de FOI'ge8

la consignA

L'opció vegetariana, una possible opció progressista Mar Llopis Vicepresidenta d'Esplais Catalans

4

Quan una persona vegetariaresposta a aquest dilema cientína es troba en un dinar de feina fic, crec que té poc a veure amb l'opció de fer-se vegetarià. Cal o en una casa de colònies ha de afrontar la decisió des d'una passar un examen d'allò més absurd . El primer que li pregunperspectiva diferent. ten és, per què: "Per què no L'opció vegetariana respon en menges carn ni embotit? ... gran mesura a l'interès d'un inPerò si el pernil és boníssim ." dividu per aportar la seva part a Després ve la preocupació mèla sostenibilitat del nostre planedica: "i ja et trobes bé?, et fas ta, és una opció més ecològica anàlisis de sang?" Una mica de i responsable amb nosaltres sentiment de culpabilitat: "a mí i amb el nostre planeta . És printambé em fan pena els pobres cipalment una opció política. És una actitud fruit de prendre consciènanimalets a les granges!" Es genera tot seguit un debat a la taula, d'un alt nivell cia de l'impacte que l'actual dieta càrnia científi c: "doncs si et fa fàstic menjar-te de la majoria de la població occidental un animal mort imagina't menjar-te'l viu' , causa al nostre planeta, i del model soés clar, en realitat el que passa és que a cioeconòmic que perpetua . Sense oblidar tu no t'agrada la carn . A mi els bistecs la impossibilitat de mantenir en un futur crus tampoc no m'agraden . Els enciams aquest ritme d'augment de consum de carn i alhora aconseguir també tenen vida . Des de la prehistòria les perque cap persona en el Es podrien alimentar sones han menjat carn , planeta passi gana . moltes persones En els últims quaranta som animals omnívors . si es reduis anys el nombre d'aniPer ser vegetarià cal teel consum de carn mals destinats al connir uns amplis coneixesum humà ha augmenments de dietètica i nutat un 60% (en algunes regions del món trició ." Fins i tot hi ha qui s'atrevei x amb alguna que altra brometa: 'assassina el consum de carn ha augmentat fins a triplicar-se). Hi ha molts estudis que ded'enciams'" Cal anar més enllà de tots aquests mostren que es pOdrien alimentar moltes raonaments. Per exemp le , pel que fa a persones amb el que ens estalviaríem si es reduís el consum de carn' . És a dir, si l'interessant debat sobre si les persones els cereals , l'aigua i el combustible que som o no animals omnivors, és a dir, si per natura estem fets per alimentar-nos es destinen a la cria d'animals es destide plantes i animals . Sigui quina sigui la nessin directament al consum humà,

I tornem al principi , probablement les s'alimenlarien moltes més persones que persones som omnívores i per tant semles que s'estan alimentant ara d'aquests bla lògic pensar que una dieta vegetari aanimals. Es bastant clar que l'actual na estaria falta d'algun element necessari tendència d'augment del cons um de per a l'òptim desenvolupament físic i carn no ajudarà de cap manera a un mental. Una dieta vege tariana completa món millor. pot aportar a la persona tot el necessari Però hi ha altres raons . La cria intenper alimentar-se. Hi ha algues, derivats siva d'animals, per al consum humà, gede la soja i una gran varietat de producnera una enorme despesa d'aigua i una tes d'origen vegetal gran quantitat de resique compensen les dus 2. Sovint aquests Les vaques ho deuen estar; mancances possibles an imals es crien en però, no són més boges derivades del fet de condicions les persones? no consu mir carn. De deficients 3, podríem fet la majoria de les parlar directament de persones vegetarianes es preocupen per maltractaments. la seva alimentació, ho fan també les perEncara que això no ens importés, sones que no ho són? Jo crec que acben segur que el tracte que reben , l'alitualment hi ha una gran moda de dietes mentació i les condicions sanità ri es sanes i equilibrades , però també, con trài d'higiene en què viuen afecten directament la nostra salut quan després els ri ament, un fort creixement de dietes de fast food i derivats. AI final de tot però , consumim . Qui no ha sentit a parlar de la síndrome de les vaques boges? l'opció vegetariana és, com tantes d'altres, una opciÓ personal i respectuosa, Les vaques ho deuen estar de boges; i per tant, mereix ser respectada. Seria però , no són més boges les persones una bona idea que hi pensessim quan orque han arribat a portar les coses fins en aquest extrem? ganitzem esdeveniments •

• 1. Un estud i de la nutreòloga de la Universitat de Harvard. Jean M ayer. calcula que reduint en un 10% la producció de carn als Estats

Units s'estalviarien cereals per alimentar a 60 milions de persones.

2. L'abocament no controlat d'excrements

d'animals (39.500 kg per segon, en tot el món) provoca la contaminació dels rius i la mort de peixos i moluscs.

3. A les granges de producció massiva: - els vedells són separats de les mares poc després de néixer, viuen tota la vida pràctica· ment a les fosques , encadenats pel coll i sense possibilitat de maure's en cap direcció.

Sovint pateixen diarrea, anèmia , pneumònia i estan coixos .

- Les gallines ponedores comparteixen cada sis , una gàbia de la mida d'un LP amb el terra de reixeta . En cada granja n'hi poden viure fins a ce nt mil, en una convivè ncia tan estreta que se'ls talla el bec per evitar les ions. Els pollastres que creixen a les granges són llençats en contenidors ja que no tenen in 4 teràs alimentari.

- Les truges viuen e n unes gàbies melàl·1j4 ques tan pet ites que no poden ni girar·se.

Amb el terra metaJlic perquè sigui més fàcil

de netejar.

29 5

CONSELL ECONÒMIC i SOCIAL DE VILADECANS

PI

,\j"n."",..,,' dt'

\'i l:"I.·.." " ,

I:<

mm lo'!

Gf1n~r¡¡ Ild! ¡ j e r.:¡¡till lJ'ly;1

Departament !J de Treball

. .. VllAOECAt'H

la l'cfl cxi()

SóS E ficamos nós sós Sin o Ma r e sin o barco Nós t Manuel Antonio

(Sols)

De ca rro a ca rro. 1928

Susana M. Sanchez Arines Vicepresidenta de l'Asoc. de Tempo Libre Mistura Sós Em cada um dos castro s da Galiza, os mouros enterràrom um tesau ro: umha trave de aura que farà ri ca à pessoa que a encontre : mas temos qu e saber buscar porque os mouros protegêro m essa trave de ouro com outra de alca tràm colocada de tal form a, qu e na procura do ouro , de nom term os boa sorte, pode mos ard er nós e toda qu anta nos circunda, numha explosiam de avarícia e Iu me infernal.

Quem se decida a bu scar o aura deve antes meditar se val a pena arri scar a vida própria e a da parróquia. De todos os casos qu e recordam os nosos velhos, até hoje ninguém deu ca ouro , e mu itos com o alca tràm .

Hà centos de anos que galegos e galegas nos vimos cri ando com esta lenda. Com ela aprendemos onde é que està a riqueza .

O ouro d @s ga leg @s é o mar. O mar era o nosso caminho de comunicaçom ca mundo. Por ele chegà rom gregos e feníci os a trocar ce ràmica mediterrànea por ferro castrexo, por el e o filho de Breogàm fai povoar a arredada e tam apreciada Irlanda, vinhérom norm andos e vikingos a saquea r as nossas costas, piratas e corsà ri os ingleses a abordar galeons.

Terranova e Canadà ten hem nome galego-português e só umha ord em de Madrid impediu qu e Co runha fosse a sa ida ofi cial

Sols En cadascun dels castros 1 de Galícia, els mouros2 van enterrar un treso r: una biga d'or que tornarà rica la perso na que la trobi : però hem de sa ber buscar, perqu è els mouros van proteg ir la biga d'or amb una altra de quitrà, col·locada de manera qu e, si no ten im bona sort tot cerca nt l'or, podem cremar nosaltres i tot el que ens envolta, en una explosió d'avarícia i foc infern al. Qui es decideixi a buscar l'or ha de pensar-se, abans , si val la pena arriscar la pròpia vida i la de la parròquia. De tots els casos que recorden els nostres avis , fins avui ningú no ha trobat l'or, però sí molts el quitrà.

Fa cen tena rs d'anys que els gallecs i les gallegu es ens criem amb aquesta llegenda. Amb ella he m après on és la riqu esa.

L'or dels galiecs és el mar. El mar va ser el nostre camí de comunicació amb el món. Per mar va n arribar els grecs i els fen icis a canviar ceràmica mediterrània per ferro castrexo, per ell el fill de Breogan va anar a poblar la llunyana i tan volguda Irl anda, van ve nir normands i víking s a saquejar les nostres costes, i els pirates i corsaris anglesos a abord ar galions. Terranova i Canadà tenen nom galaica-portuguès i tan sols una ordre de Mad rid va impedir que la Corun ya fos la sortida ofi cial cap a Am èri ca. A través del

29 7

8

face América. Através do mar nos chegou a maldita palavra que vós credes galega: a nahua chaPaPote.

O mar era o nosso caminho do trabalho. Na Galiza misturàrom-se e crescérom as duas grandes culturas marítimas ocidentais: a aràbigo-mediterrànea e a nórdica. Por isso os marinheiros galegos tenhem fama em todos os oceanos, em trés quartas partes do planeta. E por isso grandes portos e bancos pesqueiros tenhem o seu nome em galego, que é a forma de nos apropriar do mundo, como Capetom (Cape Town) Antuerpe (Amberes) Gran Sol (Grand Sole) .. Som estes, lugares mais importantes para a Galiza do que podem ser outros mais achegados. Se umha indústria nasceu e cresce u de Galiza para fóra, rachando a inércia colonizada da nosa economia , é a pesqueira. Pescanova perco rre mares e investiga profundidades abisais, as bateas som as nossas leiras das rias e as piscifactorias e cetàreas povoam as costas. Ainda hà conserveiras que levam nomes catalàns, como Massó, mas as mans que as herdarom e trabalham som galegas. A frota pesqueira galega foi primeira do mundo e os seus estaleiros, os melhores, antes de chegarem os luns ao sol.

Como bem berrou Rosalia , também foi o nosso mar caminho de fugida, de emigraçomexílioinsubmissom , porta por onde marchàrom tant os galegos e galegas escapando-Ihe à fame, à miséria, ao servizo militar ou à dictadura , crecendo nova s Galizas em outras Habanas e Buenos Aires do mundo.

Mas todo isto acontecia em outra era , em outros tempos, A. de G.: Antes da Globalizaçom , antes de que a Globalizaçom eliminasse as fronteiras e figesse. das nossas aldeinhas só comunicadas co mundo, umha única aldea global calada a gol pes de pobreza e injustiza.

Hoje os castros de Cies eOns presidem umha manto de negrura; o faro romano da Torre de Hércules alumea o passo a barcos varados nos peiraos , os

mar ens va arribar la maleïda paraula que vosaltres considereu gallega: la nahua cha PaPote.

El mar era el nostre camí del treball. A Galícia es van barrej ar i van créixer les dues grans cultu res marítimes occidentals: l'aràbigo-mediterrània i la nòrdica.

Per això els mariners gallecs tenen fama a tots els oceans , a tres quartes parts del planeta. I és per això que grans ports i bancs de pesca tenen el seu nom en gallec, i que denominar és la nostra manera de posseir el món, com Capetom (Cape Town) , Antuerpe (Anvers) , Gran Sol (Grand Sole) ... aquests són llocs més importants per a Galícia del que puguin serho altres més propers. Si una indústria ha nascut i ha crescut de Galícia cap enfora, trencant la inèrcia colonitzada de la nostra economia, és la de la pesca .

Pescanova recorre els mars i investiga profunditats abissals , les barcasses són els nostres horts de les ries i les piscifactories i vivers ocupen les costes . Encara hi ha conserveres que porten nom català, com ara Massó, però les mans que les han heretat i les que les treballen són gallegues. La flota pesque ra gallega va ser la primera del món i les seves drassanes , les millors, abans que hi arribessin los lunes al sol.

Com va cridar molt bé Rosal ía, també va ser el nostre mar camí de fugida, d'emigració-exili-insubordinació, la porta per on van marxar tants gallecs i gallegues, escapant de la fam , de la misèria, del servei militar o de la dictadura, creixent noves Galícies en altres Havanes i Buenos Aires del món.

Però tot això passava en una altra era, en altres temps. aG: abans de la globalització, abans que la globalització eliminés les front eres i fes, dels nostres lloga rets solament comunicats amb el món , una única aldea global ca llada a cops de pobresa i d'injustícia.

Avui els cas/ros de Cíes i Ons presideixen una capa de negror; el far romà de la Torre d'Hèrcules il·lumina el pas a vaixells encallats en els molls, els galions

galeóns que jazem no estreito de Rande (Vigo) aguardam a chegada do terror de azeviche , a Torre ruinosa da Praia da Lançada (Ogrove , Pontevedra) , antes vigia contra o norm anda, outea o mar por ver onde é que esta o chapapote; hoje os piratas normandos e os corsarios ingl eses transformarom-se em barcos de ajuda estrangei ra e avions portugueses que invadem o nosso cé u para nos amassa r a realidade , a cruda negra carvonada alcatraneira betunada e petroleada realidade.

Estes tempos caníbais de avarícia , economicismo, roubo , esquilmaçom, lucro , esquecêrom a maldiçom da trave de aura e dei taram sobre o povo galega pobre, submisso , calada , toda o alcatram ... ardendo-n os a vida e o futuro.

Porqu e os piratas de gabinete, traje e garavata. sem avós que Ihes expl iquem o mundo e as suas reg ras, nom pensarom no futuro da aldea global antes de perseguir o ouro como feras selvage ns. Nós , galegos empobreci dos de hoj e, poderemos contar a esses netos, que quem sabe se teremos, que no nosso tempo alguém encontrau o aura, sim , mas a troca de destruir toda quanta o circundava. Nós.

E a isto nos negamos .

Nom queremos umha Costa da Morte, queremos umha Costa da Vida. Como canta ,_ o Manifesto Gaiteiro queremos VIDA, vida em Corrubeda , em Pedras Negras, na Langosteira , no Coído , en Camelhe, em Louro , em Palmeira , em Sa lvara , em Canexol, em Melide, em Liméns.. . Nom qu eremos um mar fechado , cemitério de marinheiros afogados e barcos cadaveres, um deserto sem entrada nem saída . Nom . Queremos que nos leve ao mundo e que por ele o mundo chegue a

que jeuen a l'estret de Rande (Vigo) esperen l'arribada del terror d'atzabeja. la Torre en run es de la Praia da Lançada (Ogrove, Pontevedra) . abans guaita contra el normand , escorcolla el mar per tal de veure on és el chapapote; avui els pirates normands i els co rsari s anglesos s'han transformat en vaixe ll s d'aj uda estrange ra i en avions portuguesos que envaeixen el nostre cel per fer-nos veure la realitat , la cru a, negra, encarbonada , enquitranada, embetumada i banyada de petroli rea litat.

Aqu ests temps can íbal s. d'avarícia , economicisme, robatori , esp remud a, lucre, han oblidat la maled icció de la biga d'or i han llançat al damunt del poble gall ec pobre , submís, callat, tot el quitrà ... cremant-nos la vida i el futur.

Els pirates de despatx , vestit i corbata , sense avis que els expliquin el món i les seves reg les, no han pensat en el futur del món globalitzat abans de perseguir l'or com feres salvatges. Nosaltres , gall ecs empobrits d'avui , podrem explica r als néts, que qui sap si tindrem , que en el nostre temps algú va troba r l'or. sí, però a canvi de destrui r tot el que l'envoltava .

Nosaltres.

I ens hi neguem . No volem una Costa da Morte. volem la costa de la vida.

Tal com canta el Manifesto Gaiteiro, volem VIDA , vida a Corrubedo, a Pedras Negras , a Langostei ra , a O Coído , a Camelhe , a Louro, a Palmeira . a Sàlvora , a Canexol , a Melide , a Lim éns .. . No volem un mar tancat, cementiri de mariners ofegats i de vaixells cadàvers , un desert sense entrada ni sortida . No. Volem que ens dugui al

29 9

nós. Quremo-Io caminho, mas sem asfalto . Negamo-nos a este progresso que nos deixa aos pobres tam só a merda dos ricos.

Por isso, ainda que negro, conservamos o humor. A falta de Super-heroes mutantes que Ihe parem os pés ao HomeChapapote , estamos muitos galegos de mans neg ra s a plantar-Ihes ca ra aos vilhanos . Umha nova cor negra percorre a Galiza dumha ponta a outra : a cor negra da anarquia , da piratari a antimultinacional , a co r assemblearia, as mans dos trabalhadores e as voluntarias e os ninguéns substituindo ao estada inexistente, ao governo perdido, para defender o que é de todos: A dignidade ,

10

•

1. I vam restar nosal tre s solsl sense el Mar i sense barca! Nosaltres.

2. Restes arqueològiques de poblats de la cu ltura castrexa (cel tes?) , gairebé tots dels se-

món i que per ell el món ens arribi . El volem cami , però sense asfalt. Ens neguem a aq uest progrés que ens deixa als pobres tan sols la merda dels rics.

Per això, tot i que negre, conservem l'humor. A manca de superh erois mutants que li parin els peus a ''l' HomeChaPaPote'', hi som molts gallecs de mans neg res plantant-li cara als brètols. Un nou color negre recorre Galícia d'una punta a l'altra: el color negre de l'anarquia, de la pirateria antimultinacional, el color assemblea ri, les mans de treballadors i de voluntàries i dels ningú substituint l'estat inexistent , el govern perdut, per defensar allò que és de tots: la dignitat ,

•

gle5 I, abans i després de. N'hi ha més de

2000 a tot Galícia.

3 . Res a veure amb els àrabs. Es el nom del s habitants mitològics dels castros.

la refl ex iÓ

Les lliçons del Prestige

Jordi Miralles.

President de la Fundació Terra El 13 de novembre de 2002 , el Prestige, un petroler monocasc té un accident a 28 milles del Cap de Fini sterre. L'Estat pren la decisió de remolcar-lo mar endins per evitar una marea negra en una de les zones més riqu es en marisc d'Espanya. El 19 de novembre el Prestige s'enfonsa partit per la meitat a 145 mill es de la costa gallega i a 3.500 m de fondària . El nombre de platges afectades des de Ga lícia al País Basc sobrepassa les 500 i d'aquestes es ca lcula que la meitat no serà fàcil de netejar. El s corrents marins han dispersat el fu el des de la Costa da Marte fins a la Rochelle (França). La tragèdia no s' ha acabat i dia a dia va deixant la seva empremta . L'enfonsament del Prestige a més de la contaminació ens ha donat una important lliçó que es podria resumir en deu punts: La contaminació no té fronteres.

La desencertada decisió d'al lunyar el Prestige de la costa i situar-lo en un indret oceànic amb forts corrents marins ha demostrat de manera visible que la contaminació no respecta les fronteres.

La tragèdia del Prestige ens ha revelat amb la fortor del fuel i la negror espessa i llefiscosa que hem d'aprendre que és millor una contaminació intensa però controlable que una de difusa i incontrolable.

La brutícia del petroli. El fuel és un dels darrers productes que s'obtenen del petroli. En tot cas el Prestige ens ha il·lustrat de la toxicitat del producte que ha possibilitat l'era moderna i que subministra el 65 % de l'energi a que consumim els humans.

També ha revelat una altra brutícia més su btil que és la del descontrol que hi ha en la gestió de l'or negre.

La destrucció dels ecosistemes . La Costa da Morte és una de les zones més riques en marisc i ocells marins del nord d'Espanya . A causa de la marea negra del Prestige s'ha comptabilitzat la mort de més de 3.500 ocells (mitjans de gener) i espècies tan especials com el somorgollaire , que tenia el seu principal hàbitat en les illes declarades espais naturals com les Cíes i les Ons i que ara han patit una greu afecció que les inutilitza com a santuaris de la vida silvestre per a molts anys. Recordem que Galícia produeix el 93 % de peixos d'aquacultura i aporta el 50 % de la pesca espanyo la .

La impunitat de les banderes de conveniència. L'enfonsament del Prestige, com el de l'Erika el 1999 a França , no fa sinó fer palès l'escàs control sobre les mercaderies marin es , que, per altra banda suposen un 75 % del transport mundial. Dels seixanta mil vai-

29 11

xells mercants, divuit mil són amb bandera de conveniència. Una pràctica habitual per abaratir els costos de la fiscalitat i tenir accés a mà d'obra barata sense cap garantia laboral. Darrere les banderes de conveniència també hi ha tota una trama d'empreses sense ètica que de forma mafiosa mouen productes tòxics sense les preven cions imprescindibles per no causar tragèd ies com aquesta. Les connexions empresa ri als de l Prestige i el seu transport han se rvit també per mostrar les connexions entre politics i empresari s sense escrúpols.

12

La trama dels negocis bruts . Les 80 .000 tones del Prestige són una gota d'oli al mig de l'oceà si les comparem amb les 8.600 tones diàries de combustible que necessi ta una ciutat d'un milió de persones. Aconseguir que el petroli i els se us derivats arribin a tot arreu només s'aconsegueix amb una xarxa de distribució concentrada en unes poques empreses que subcontracten el millor postor. La Un ió Europea té una important responsabilt!.at per evitar la impunitat amb què el negoci del petroli es belluga .

La solidaritat del voluntariat. El Prestige també ha demostrat que amb la força del voluntariat no n'hi ha prou . Tot i així la demostració dels més de sis mil voluntaris que en moments dete rm inats hi ha hagut netejant platges demostra que la societat civi l encara té prou força per moure els politics.

La fragi litat d 'un Estat sense recursos. En les darreres dècades hem anat venent el patrimoni col· lectiu de l'Estat ja sigu i privatitzant-lo o bé simpl ement dilapidant-lo. Un Estat ben dotat amb un dispositiu de Protecció Civil no polititzat i professional ha uria pogut fer front a la crisi sense prendre la insolidària decisió d'a llunyar el Prestige i provocar el caos i la contaminació que tant ha malmès la costa gallega i del nord d'Espanya.

La manca de grups pol ítics ecologistes. AI nostre pais la voluntat per conservar el patrimoni i gaudir d'un bon entorn s'ha radicalitzat per conve rtir-se en oportuni sme politic. Si al pais hi hagués tradició ecològica en la politica , hauríem gestionat l'accident del Prestige amb més professionalitat i ens adonaríem que les acaballes del seg le XX i, especialment , el segle XXI són els de l'ecologia . Tot ju st és el moment de començar.

Els cien tífic s polit itzats. Un dels aspectes en què s'ha passat més de puntetes en l'assu mpte Prestige és la responsabilitat dels científics com a expe rts.

El fet que org anismes com el Consejo Superior de Investigaciones Científicas i les universitats mateixes s'hagin polititzat propicia el mutisme i la con nivència amb els poders polítics d'un estament social que hauria de ser objectiu . La por causada per la inseguretat laboral en els centres de rece rca tampoc facilita la llibertat d'expressió .

La necessitat de l'economi a sola r.

El lema "Nunca Mais" ha ressonat per tota la península i ha reunit més de duesce ntes mil persones . Ha propiciat una pluja de voluntaris i un sentiment de solidaritat arreu de l'Estat espanyol.

Tanmateix, aquest desig que mai més el mar es torni a embrutar només es podrà aconseguir si abandonem la dependència del petroli. No n'hi ha prou amb la solidaritat i el voluntariat si no hi ha una decidida voluntat d'estalviar energia i invertir en energies renovables. Des de 1'1 de gene r de 2003 podem escollir companyia elèctrica. Ja hi ha empreses que comercialitzen electrici tat produïda am b energia eòlica i solar. Cada dia tenim més opcions que no ens pensem per contribuir a fer avançar l'economia solar.

Podem continua r cridant, plorant i fer de vol untari s cada vegada que hi hagi un desastre , però el veritable compromís el tenim amb l'economia solar •

•

ci monogràtïC

Els orígens laics de l'Europa unida

Joan-Francesc Pont Catedràtic de Dret Tributari (UB) L'octubre de 1814, el comte de La Il· lustració - va descriure Saint-Simon (1760-1825) , que Immanuel Kant (1724-1804)- és havia participat a les revolula sortida de l'home de la seva cions americana i francesa, puautoculpable minoria d'edat. La blica un tractat que proposa la minoria d'edat significa la incareorganització de la societat eupacitat de servir-se del propi enropea per tal de congregar els teniment sense la guia d'altri . Un pobles d'Europa en un únic cos mateix és culpable d'aquesta mipolític que respectés la indenoria d'edat quan la seva causa pendència nacional dels seus no radica en la manca d'entenimembres. Malgrat que es refement, sinó en la manca de decireix a l'edat mitjana com un mosió i de valor per utilitzar l'enteniment d'unitat cristiana d'Europa, ment propi sense la tutela d'un no deixa de criticar que el fonament del tercer. vell ordre fossin els prejudicis i les suPer això Kant crida als seus conciutadans sapere aude l I per això la història persticions. Reivindica el progrés basat en les llums, el raciocini i l'experiència. de la humanitat canvia el signe de la subPrecursor ideològic de la moderna unitat missió pel del lliure pensament només europea, Saint-Simon és també un primer després de Kant. No és d'estranyar, per exponent de la laïcitat avant-fa-feltre com tant , que fos Kant qui en el seu tractat a forma d'organització política. L'Europa Per fa pau perpètua formulés amb audàde Saint-Simon havia cia la tesi que la raó, d'abandonar l'absoludes de l'altura que li La raó dóna el poder de la llei tisme i l'arbitrarietat condemna la guerra moral, condemna , abdinàstiques per adoptar com a procediment jurídic solutament , la guerra el sistema parlamentari anglès. Europa havia com a procediment jurídic i converteix l'estat de pau en un deure de néixer de la unió entre França i Anglaterra , nucli d'una monarquia constiimmediat, que només pot garantir-se mitjançant un pacte entre els estats, que vatucional que acolliria els països que adoptessin un sistema de govern repregi més lluny d'un tractat de pau (pactum sentatiu. Aquesta idea d'unió franco-britàpacis) i que arribi a ser una federació de nica tornarà a aparèixer a l'inici de la pau (foedus pacificum) , perquè el tractat Segona Guerra Mundial, el juny de 1940, només posa fi a una guerra, mentre que mentre avancen les tropes nazis cap a la federació acaba amb totes les guerres Paris, quan Jean Monnet els la proposa a per sempre.

29 13

Diputaci贸 Barcelona xarxa de municipis

d'exaltació de les nacionalitats i de consLondres, a Winston Churchill i Charles de trucció de l'Estat i, certament , aquest és Gaulle, els quals la van acceptar: un procés molt important, perquè implica Anglaterra i França ja no havien de ser de la primacia de la societat l'establiment dues nacions , sinó una unió, amb un parlament comú. sobre la corona i sobre la religió i la proEntre els deixebles de Saint-Simon, gressiva configuració del concepte central de ciutadania com a resultat de l'arritots ells actius en la construcció de ports, ferrocarrils i canals, com bada de l'ésser humà a la seva majoria d'edat. un mitjà d'aproximació La federació Aquesta dimensió positicap a una Europa unida, dels pobles lliures va de la construcció trobem Charles esborrarà les divisions dels estats moderns troLemonnier, qu i consadels estats ba l'altra cara de la mograrà la seva vida a l'acciÓ pacifista i federalista. neda en el reforçament dels nacionalismes i en l'enfrontament L'any 1867 funda a Gènova la Lliga de la Pau i de la Llibertat, amb l'assistència a entre ells. Tanmateix , algunes persones la reunió de Giuseppe Garibaldi (1807vinculades a la lluita per la unitat nacional 1882) i de John Stuart Mill (1803-1873). també veuran més lluny. Així , Giuseppe El lema: si vis pacem, para libertatem.

Mazzini (1805- 1872) , en el manifest de la Garibaldi va somiar també els Estats Jove Itàlia de 183 1, escriu que les unitats Units d'Europa, com la fórmula per assonacionals són el presagi de la gran federació europea que ha d'unir en una sola lir la pau , per deixar de malgastar tants associació a totes les famílies del món diners en exèrcits i invertir-los al servei antic. La federació dels pobles lliures esdel poble, per desenvolupar la indústria, borrarà les divisions dels estats, volgudes construir carreteres, ponts, habitatges i escoles , i treure aixi a la gent de la misèpels tirans , mentre es consoliden les naria , resultat de l'egoisme de les classes cionalitats , volgudes pel dret i les necesprivilegiades . sitats locals. L'any 1834 fundarà a Berna Els saint-simonians van influir poderoel moviment "Jove Europa", més tard sament sobre els socialistes, molts dels convocarà des de Londres un comitè revolucionari europeu i, al final de la seva quals militaren en favor de la idea europea. Ajudant de Saint-Simon , Auguste vida , reivindicarà la unitat moral d'Europa Compte (1798- 1857) -a qui devem la per la república democràtica. Mazzini , qui idea nuclear de la laïcitat que "l'única màll uitava per la "tercera Roma", desprès de xima absoluta que hi ha és que no exisl'antiga i la papal, va ser triumvir de l'efímera repúb lica romana (gener-juliol de teix res absolut"- troba en el seu mestre la inspiració per a la seva proposta de 1849) i va ser sempre antimonàrquic i re"república occidental ", que inclouria al publicà. seu Sistema de politica positiva i, sobreL'ideal de Mazzini és compartit pels tot, al Catecisme positivista de 1848. La republicans i pels socialistes de la seva república occidental de Compte havia època . La unitat europea no troba les sed'incloure França, Alemanya, Gran ves arrels en el cristianisme , que no deiBretanya , Itàlia i Espanya per estendre's xarà de ser durant el XIX i la primera després a altres països . La primera capimeitat del XX - amb poques excepcionstal de la repúbli ca havia de ser París i, absolutista, monàrquic i terriblement conposteriorment, en eixamplar-se el seu terservador, sinó en els defensors de la re ritori , Constantinoble . pública que assumeixen com a propis els Però el segle XIX no va entendre valors de la Revolució Francesa . La prol'idealisme europeista lligat als inicis del clamació de la república a França l'any socialisme. El seg le XIX és el moment 1848 no és un esdeveniment local , és

29 15

16

l'inici d'un combat esperançador per la llisador francès al castellà durant el seu bertat arreu d'Europa i del món. La fraterexi li, i principal referent, fins avui, de tota la mi litància republicana , demòcrata, pronitat universal dels homes i de les nacions és discutida a l'Assemblea gressista , laica i federalista. Pi i Margall Nacional francesa i es parla de la creació s'inscriu també en la història dels defend'una assemblea universal dels pobles sors d'una Europa unida, com pot Ilegirque farà impossibles les guerres. Europa se a Las nacionalidades (1876).

Europa, però, no escoltava els federai la Pau són dos conceptes complementaris, com demostraran tràgicament el listes: les potències annexionaven nous seg le XX i les seves territoris i establien dues conflagracions i explotaven colònies.

El federalisme universal, mundials, veritables La Gran Guerra de garantia de tota llibertat "guerres civils euro1914-1918 en serà el sense soldats ni clergues corol· lari inevitable. El pees", tribut de sang 27 de novembre de que la consciència social del continent voldrà proscriure per 1914, a proposta d'Eugeni d'Ors (1882al futur mitjançant la creació d'institucions 1954) es crea a Barcelona l'associació Els Amics d'Europa, el manifest fundaciocomunes. nal de la qual signen , entre altres, Miquel Pierre-Joseph Proudhon (1809-1865) beu en les fonts de la Revolució Francedels Sants Oliver, Pau Vila, Rafael sa, per tal d'anar més enllà i dotar els Campalans, Esteve Terrades i Carme conceptes de llibertat, igualtat i fraternitat Karr. La finalitat del moviment és la ded'un contingut real. Proudhon es manifesfensa de la unitat moral d'Europa , bo ta contrari al moviment de les nacionalii considerant la guerra entre França i Alemanya com una "guerra civil". Gabriel tats perquè endevina els perills del nacionalisme, el més gran dels quals, però Alomar, que va discrepar del neutralisme no l'únic, és la guerra. La del grup anterior, a La guerra a través de un alma (1917) , ho feia defensant solució que proposa també la unitat d'Europa , que anomeProudhon per establir la na lederal trencada pel "separatisme" pau, el respecte del dret, alemany. John Maynard Keynes la llibertat i la justícia és el (1883-1946) no compartirà al final de federalisme. De les petites la guerra els criteris dels vencedors cèl·lules de convivència natural naixerà la necessi sobre el sistema de reparacions imtat de trobar vincles de posat a Alemanya, a The economic consequences ol peace (1919). cooperació entre elles ; no La pau portarà a la reflexió sobre es tracta de construir un l'avenir (fins i tot Lenin - i molt més superestat ni els Estats clarament Trotski- reivindicarà els Units d'Europa; la idea és el Estats Units d'Europa) ; prendrà federalisme universal , garanforma un ample moviment pacitia suprema de tota llibertat i fista en el qual destaca l'esde tot dret, que ha d'arribar, criptora Louise Weiss (1893sense soldats ni clergues, a 1983), editora de la revista substituir la societat cristiana Europe nouvelle, amiga i feudal. d'Aristide Briand i l'any El federalisme proudhonia in1979 , presidenta de la mefluirà en certa manera sobre un sa d'edat del primer parladels nostres conciutadans més ment europeu elegit per suil· lustres, Francesc Pi i Margal l fragi universal ; es crearà (1824-1901), traductor del pen-

la Societat de Nacions i el comte de L'any 1928, Marcel·1i Domingo (1884Coudenhove-Kalergi (1894-1972) fundarà 1939) publica Liberlad y Autoridad que el moviment paneuropeu a Viena . dedica, precisament, a Edouard Herriot, el se u correligionari radical-socialista (en Coudenhove-Kalergi va llençar la seva el lèxi c de l'època liberal-demòcrata o liprimera crida a la unitat europea l'any beral d'esquerres) , i en el qual analitza 1922. Per a ell, Europa és una fraternitat de persones que comparteixen visions amb detall el diàleg entre Briand i comunes . Les pedres angulars de la uniStresemann , un diàleg impossible si un tat europea entén que són la preservació parla "francès" i l'altre "alemany", un diàde les particularitats dels leg en què si tots dos parÉs Europa pobles , el rebuig dels Ien un "llenguatge europrejudicis nacionalistes, peu" l'enteniment es dóna la pàtria de la qual la defensa de la ll ibertat per descomptat. Per a s'ha de ser patriota i la consolidació de la Domingo , en el moment pau , així com la reconcien què Europa comença liació de França i Alemanya. Aquest és el a advertir la pertorbació que les dictadullegat de Coundenhove-Kalergi . Sota la res sign ifiquen per a la pau en el món , seva influència, el 29 de gener de 1925, cal recordar que la democràcia és una Edouard Herriot (1872-1957), membre conq uesta del poble i reivindicar la unitat d'Eu ropa - a la qual ha d'incorporar-se del partít radical, alcalde de Lió des de 1905 durant ci nquanta anys , partidari de Espanya , malgrat el seu retard educatiu la unitat de l'accíó de l'esquerra a les i social-, basada en el treball exigent per eleccions de 1924 i en el fron t popular de la pau , per la ll ibertat i per la democràcia 1936, defensor de l'ensenya ment secunen el propi pais i en to ts els altres: és dari gratuït com a ministre d'instrucció Europa la que ha de posar-se en peu i en marxa. és Europa la pàtria de la qual s'ha pública entre 1926 i 1928, president del de ser patriota.

Consell de Ministres francès i ministre d'Afers Estrangers, es declara favorable Era massa aviat o massa tard per a la creació d'una Eu ropa unida. L'any al federalisme o per a la pàtria 1949 pronunciarà el discurs inaugural europea, perquè l'any del Consell d'Europa. En la mateixa 1930 el partit empremta intel·lectual , Aristide Briand nacionalso(1862- 1932), socialista va cialista indepenobtenir 107 dent , Premi Nobel escons al de la Pau de 1926 Reichstag i tres anys més ta rd arriUuntament amb el seu interlocutor alemany bava al poder.. . Una Gustav Stresemann (1878nova "guerra civil euro1929), un liberal conside rat també prepea" era inevitable. cursor de la Unió Europea) , apòstol del La pau de 1945 , com a desarmament general , impulsor de la absència de guerra, haLlei de 1905 de separació de via de produir un salt l'Església i de l'Estat , 23 cops qualitatiu , i ser entesa com ministre i 11 president del un valor en ella mateixa . Els Consell , proposarà el 7 de segoverns donen senyals tembre de 1929 a l'assemblea d'aproximació: Winston general de la Societat de Churchill proposa la creaNacions la creació d'un vincle feció d'un Consell deral entre els pobles d'Europa. d'Europa. Els dies 27

29 17

18

a 31 d'agost de 1947 se celebra a Spinelli - un dels fundadors de la UEFva encapça lar durant els cinquanta la lluiMontreux el primer congrés de la Unió ta per la Comunitat Europea de Defensa Europea de Federalistes (UEF), que proposa la unió dels pobles europeus al vol(contra la qual , per cert , va votar Herriot tant d'un poder federa l eficaç basat en un en nom de França l'any 1954). Després règim de federalisme integral d'arrels d'aquesta derrota va continuar difonent proudhonianes. A Espanya , durant anys l'europeisme. Entre 1976 i 1986 va ser dila UEF trobaria només com a exponents putat independent , elegit a les llistes del PCI , del Parlament els professors José Un poder basat Europeu. Va ser la seVidal Beneyto i Mariano Abad , aixi gona gran oportunitat en un federalisme integral com també el grup cad'Spinell i per dur a d'arrels proudhonianes talà de la Joventut terme una campanya constituent i proposar Europea Federalista, el Tractat d'establiment de la Unió creat l'any 1978 i al qual vam pertànyer Europea (aprovat pel Parlament el 14 de alguns dels cofundadors de la Fundació febrer de 1984, per 237 vots contra 31, Ferrer i Guàrdia. La mateixa Fundació, però no rati fi cat pels governs , que es van l'any 1987, establirà com un dels seus conformar amb l'Acta Única Europea) . quatre àmbits d'actuació , la lluita per la unitat europea.

Altiero Spinelli va ser el fundador del Club del Cocodril, un grup transversal Altiero Spinelli (1907-1986) és probablement, el darrer dels grans precursors d'europeistes militants al si de l'Europarlament , que portava el nom del restaurant de la Unió Europea . Molt jove va afiliar- se d'Estrasburg a on es va celebrar la prial Partit Comunista Italià i l'any 1927 va ser detingut per les seves activitats antimera reunió .

L'I de març de 1954, quan era presifeixistes. Va romandre deu anys a la presó i set més confinat a Ventotene. Durant dent de la República italiana , Luigi aquesta etapa d'exili interior va Einaudi (1874-1961 ), elegit a les llistes del partit liberal Unió Democràtica estudiar els federalistes anglo-saxons del segle XVIII Nacional , escriu que el problema i això el va portar a dels estats europeus no és la discussió entre indeabandonar el comunispendència i unió, sinó me per consagrar l'opció entre unir-se o la seva vida al desaparèixer. En el federalisme. futur, diu Einaudi, Juntament hauria d'existir un amb Ernesto territori italià , Rossi i Eugenio però no Colorni, va reuna nació, dactar el un territori Manifesto de que podrà Ventotene de 1941 , viure com en què proclamaven que la una unitat nova línia política divisòria ja no espiritual era la demanda de rnés dei moral només a mocràcia o de més socia lisme, canvi de renunciar sinó el combat per la creaa una absurda indeció d'un Estat internaciopendència militar nal sòlid que garantís la i econòmica . unitat mundial.

A partir de 1945 es crearan nombrorals, del combat per l'autonomia moral ses organitzacions no gove rn amenta ls dels laics, de la negativa a la guerra dels pacifistes , de les propostes per un món europees , sense més participació espamillor dels lIiurepensadors, de la solidarinyola significativa fin s el 1976 que la dels tat obrera transnacional dels socialistes exiliats com Salvador de Madariaga i de la intel·ligència política dels federalis(1886-1978) , en la primera linia , o Enric tes. Els cristians demòcrates aporten una Adroher Gironella i Josep Sans en la "cuina"; tenint al costat ''l'ombona capacitat d'entesa brel·la" del Movi ment El problema és l'opció diplomàtica entre ells Europeu ("contuberni" de i dosis importants de entre unir-se o pragmati sme , que han Munic els dies 5 i 6 de desaparèixer juny de 1962 ; primera fet possible la "constru cció gradual" de la Unió gran reun ió a Espanya, Mad rid, 26-27 d'octubre de 1979, en la Europea a partir de la creació de "comuqual vaig participar amb Xavier Molins) ; nitats" interestatals especialitzades (CECA , naixerà el Consell d'Europa i se sig nara EURATOM , CEE, UEO) . Els altres , els inteel Tractat de Roma que ens portarà a gristes d'una religió, d'una idea o d' una l'actual Unió Europea. Els cristians, connació, només han estat un obstac le i, vertits en part a la democràcia - no precicom a màxim , uns companys de viatge same nt a Espanya-, donaran noms il ·lusquan han estat capaços d'obri r una mica tres (Robert Schuman, Joseph Bech , els ulls.

La laïcitat dels fonaments de la Unió Konrad Adenauer, Alcide de Gasperi) en la ll uita contra el nazisme i el feixisme, Europea ve reforçada també pel l'adscripció a la francmaçoneria de molts dels i en el panteó de pares fundadors de la naixent Comun itat Europea, una contribupioners. És conegu t que Saint-Simon , ció que ningú no els pot negar. Però la Garibaldi , Mazzini, Proudhon , Pi i Margall , història d'Europa com un valor de conStresemann , Domingo , vivència polit ica ni neix a l'eAm endola, Sans ,.. . eren dat mitjana ni és trifrancmaçons . Creients o butària del no, tots ells respectacri stianisme ni s'insve'n la pluralitat de cuIcriu en una civ ilitzates, ato rga ven un paper ció pretesament central al valor de la cristiana. Déu -en fraternitat, es trobaven l'encertada metàa les lògies com a fora de Josep components d'un ord e Borrell- és un amb vocació uniconve rs recent versal i, per en matèri a de detant, estaven mocràcia , drets humans i inclinats a igualtat. L'Europa Unida conrear els prinneix - després de tantes cipis de la pau , gue rres entre interessos , la democràcia, entre països i entre reli els drets humans i la gions- de l'optimisme sofederació dels pobl es . La cial i de la fe en la defrancma çoneria no va bastir mocràcia dels la Societat de Nacions ni el republicans , de la Conse ll d'Europa - contràriament al defensa dels drets que diuen els seus detractors, entre humans dels libeels quals cal destacar el

29 19

•

UN I VERSITAT DE !J¡\ RCELO;\'I\

G) Escola d'Empresarials Masters i postgraus 2003-04 Master en Empresa Internacional i Comerç Exterior 370 hores lectives Octubre 2003- juny 2004 2,979 (

Master en Empreses de Comunicació, Informació, i Audiovisuals 300 hores lectives Novembre 2003- juny 2004 2,782 ( 0'

Master en Assessoria Fiscal 580 hores lectives 480 hores de pràctiques Dos cursos acadèmics : octubre 2003-juliol 2005 3.047 ( per curs

,I Master en Gestió i Tècniques Superiors de l'Empresa - Executive MBA 500 hores lectives Octubre 2003- se t embre 2004 3.900 (

,ASSE<1UW(A EL tEO fOfOW(, fUN<10ES VUS1 AI Més informació: Àrea de Terce r Cicle i Extensió Universitària, Escola Universitària d 'Estudis Empre saria ls (U B) , Av , Dia90na1696, desp, 11 9, T. 93 4021992.

A/e: rodoreda@emp.ub.es. http ://www. ub.es/empresarial s

Roma; dotze eren els apòstols de Crist; fanàtic prevere català Joan Tusquets-, dotze, els cavallers de la taula rodona del però si que va ser l'escola de formació rei Artús; dotze, els mesos de l'any; dotciutadana de moltes persones dedicades ze, els treba ll s d'Hèrcules; i dotze, perquè al llarg de la seva vida al servei d'un món no acabaríem mai , els signes del zod íac . més just, "esco la" en què molt sovint duEl Consell d'Europa va inaugurar el 21 rant els segles XIX i XX aquests temes d'octubre de 1956 la vidriera de l'absis de han constituït objecte de treball a les lòla catedral catòlica romana d'Estrasburg : gies. Hi ha una frase de Marcel·1í una bandera blava Domingo en què es re "Impórtale ser i estelada recrea fereix al seu partit, que crec resumeix la visió l'Apocalipsi (XII ,1): "et una gran reserva ética signum magnum apparmaçònica liberal de la que siempre tenga vi t in coelo: Mulier am icpolítica i amb la qual em la República" sento particularment ta sole, et luna sub peidentificat: "Impórtale dibus ejus , et in capite ejus corona stellarum duodecim". Aquesta ser, mas que un Partido , una escuela; dona, l'element femení de la divinitat de mas que una fuerza, una norma; mas tantes religion s, amb una corona de dotze que un impulso avasallador, una orientaestels, podriem identificar-la -com propoción moral ; mas que un elemento integrado en todos los Gobiernos de izquierda o sa Maurice Duverger- amb Eu ropa, l'amant de Júpiter transformat a Creta de derechas , una gran reserva ética que en el toro omnipresent en la cu ltura medisiempre tenga la República ... " (Tercer Congrés Nacional Extraordinari del Partit terrània.

Republicà Radical-Socialista d'Espanya , El mèrit dels pioners de la Unió Madrid, 23-25 de setembre de 1933).

Europea rau en haver defensat l'amor a un continent que molts dels seus habiConcedeixo una importància singular al fet que Europa hagi estat capaç de dotants no amaven , bé perquè no ho feien tar-se d'una bandera susceptible de reni amb el seu propi pais ("Questa Italia presentar tots els seus ci utadans. Una non ci piace", deia Giovann i Amendola (1882-1926), victima del feixisme al final bandera laica. Molta gent no sap que el de la seva vida) , bé perquè el seu odi Consell d'Eu ropa va ser la seu d'un llarg principal estava centrat en el veí. Com debat entre el 18 d'agost de 1950 i el 8 destaca Victor Pérez-Diaz, l'estimació a de desembre de 1955 que va culminar amb la resolució sobre la bandera. La Europa dels seus habitants és un fenomen recent , de les dues darreres generaComunitat Europea va fer seva aquesta cions, basat en l'existència perdurable de decisió el 21 d'abril de 1986. El co lor blau va ser adoptat per unan imitat. Els estels la pau , no sols de la derivada de la resón d'o r des de 1952 , així com la seva conci liació franco-alemanya , sinó, sobretot, de la nascuda de les victòries contra disposició en cercle . Es va vèncer la temptació d'origen americà d'identificar el totalitarisme nazi-feixista l'any 1945 cada estel amb un estat i es va adoptar (seguida tan desesperadorament tard per la xifra de dotze, simbol de plenitud i de l'extinció de les dictadures a Grècia, perfecció en totes les tradicions: per al juPortugal i Espanya) i contra el totalitarisdaisme , dotze eren els fill s de Jacob i les me com unista, simbolitzada per la caigutribus d'Israel; per a l'esoterisme de la càda del mur l'any 1989. Aixi, com en el cas de l'adhesió dels tres països del bala, la reducció de dotze és tres, que des del platonisme representa l'harmonia Migdia, aquesta és una de les raons que perfecta ; dotze eren els grans déus de al meu entendre fonamenta la vocació fel'Olimp grec; dotze voltors es van aparèideralista paneuropea, que comporta l'amxer a Ròmul a la mítica fundació de pliació de la Unió vers l'Orient, Turquia

29 21

inclosa, amb indepe ndència de la velocitat del procés i dels interessos en joc, temes en què són innegables les pressions dels Estats Units d'Amèrica.

El millor elogi als europeistes és que un indesitjable fanàtic com Jean-Marie Le Pen ens anomeni amb un neologisme pecu liar: federastes l Europa és la pàtria de la laïci tat, la república acollidora de mil pobles de ciutadans lliures , uns ciutadans que , finalment , comparteixen el que Mill anomenava "simpaties comunes"

i una mateixa concepció

dels drets humans , nascuda històricament de la Declaració de Drets de l'home i de l ciutadà de l'Assemblea Nacional francesa del 26 d'agost de 1789 i tutelada per una jurisdicció única, incardinada en el Consell d'Europa, per tots ells , la Unió en què ni la raça , ni el sexe , ni l'origen , ni la religió ni els diners no han de ser obstacles a l'autodeterminació personal i en la qual un dia, potser, una Constitució federal se rà el millor homenatge als pioners laics i progressistes que la van somiar i que l'hauran fet possible \

22

Referències - Francisco Aldecoa Luzarraga: "La innovació n política europea", El Pafs, 11 de gener de

2003, pàg . 12.

- José Borrell: "Dejemos a Dics en paz", El País, 29 de desembre de 2002, pàg . 13.

- Michael Burgess: Federalism and European Union: the building ot Europe 1950-2000, Roulledge, London -New York, 2000.

- Victor Pérez-Diaz: "La formación de

Europa", en Claves de Razón Pràctica, 1999, n' 97, pàgs. 10-21.

- Maurice Ouverger: Europa de los hombres -

Una metamorfosis inacabada, Alianza, Madrid 1994.

- Francisco Aldecoa Luzarraga: La Un;ón Europea y la reforma de la Comunidad Europea, Siglo XXI , Madrid , 1985.

- Capotorti et ali i: Le Trairé di Union Européenne, Editions de l' Université de Bruxelles , 1985.

- Bernard Voyenne : Historia de la idea europea, Labor, Barcelona. 1968.

ci monogràfiC

Joves i Europa

Raimon Goberna Vicep resident del CNJC Fa algun temps que costa massa sovint com als seus països es forçava la màquina de la sabe r a qu è ens referim qu an parlem d'Europa: uns parlen fl exibilització del mercat laboral , la de la rebaixa d'impostos, la dels països integrants de la Unió Europea; uns altres, dels de la privatització del sector púque form en part del Consell blic, en pro del dèficit zero; els d'Eu ropa; la resta es refereixen del nord han viscut titubeigs a un continent més aviat petit i dubtes dels governs tradicionalment socialdemòcrates, però i complicat. Però més enllà del concepte geogràfi c, Europa és han aguantat el millor model un entramat comp lex de països d'Estat de benestar. I els turcs, allà. i institucions que intenta canviar una història de guerres per geLa consciència dels joves europeus s' ha creat en aquest marc de consnerar un espai pacífic i de convivència dins la diversitat. Aque st article enfoca de trucció constant , on sembla que tots intentem aportar al lò que ens és propi per manera general algun es reflexions al voltant dels debats d'actualitat al con tinent, ajudar a crear un nou continent. Essent des de la perspectiva del món associatiu així que la plataforma d'organitzacions jujuvenil europeu. venils d'Eu ropa (Fòrum Europeu de la Els joves europeus som conscients Jove ntut. format pels Consells Nacionals dels processos únics que es donen al vell de la Joventut i per les Organitzacions con tinent. Durant els darrers anys , els joInternacionals 1 del continent) es constives del centre i de l'est tuïa el 1996 sobre la bad'Europa han vist com se de la igualtat d'oporEls joves europeus s'enfonsa el sistema tunitats i de possibilitats fa molts anys que tenim econòmic que els subper a tots els membres, una visió paneuropea, jectava, per passar a indiferentment de la seuna visió ampliada viure en un estat de ca nva provin ença o recurdidatura constant, una sos: això vol dir que tomica semblant al d'una olimpiada; els del tes les entitats membre tenim un vot i sud-est han viscut canvis convulsos i tràque el pressupost global , provenint majogics , canvis aparentment democràtics, ritàriament de la Comissió Europea , s'utique procuren generar un espai de pau litza per a projectes en tot el cont inent on (tensa -segur- l, intentant canviar les petparticipen organitzacions i joves qu e no jades de la guerra per les de la convivènsón de la UE; això és possible mitjançant cia; els de la banda occidental han vist una estratègia lega l que ens mostra que

29 23

24

els joves europeus fa molts anys que teviuen a Londres o a Barcelona, o els alnim una visió paneuropea, una visió amgerians i algerianes de París.

I, altre cop, la discursiva Convenpliada. És bo que sigui així; aquesta experiència ens ajuda a redefinir vells cio(na~ ha dit i repetit que és necessà ria i nous reptes de la vella Europa. una renovació de les institucions i de les democràcies europees per arribar a un Entre aquests reptes, hi ha la construcció democràtica i pacífica 2 del contimodel democràtic avançat i participatiu; nent; per això, el model de construcció conclusió: com a mínim , volem votar la constitució eu ropea per referèndum a tota europea s'ha de basar en la llibertat, en la igualtat d'oportunitats la Unió. Com a màxim , a Catalunya, volem una i, indiscutiblement, en la Volem votar segona transició. laïcitat. Aque st darrer la Constitució europea I és que el repte aspecte ha pres imper referèndum d'Europa és fàcil de portància en el debat de la Convenció sobre el pensar i difícil de dur a terme. Una de les grans dificultats del Futur d'Europa, que inclou una Convenció Jove. La Convenció té com a missió Fòrum Europeu de la Joventut és la més desenvolupar el marc social i jurídic de òbvia : fer política . Les opcions, els penrelació entre els estats del que serà la saments i les ideologies diverses fan que Unió Europea ampliada (en definitiva, tot sovint s'intenti diluir el con tingut dels posicionaments en pro d'un consens atuuna constitució). Aquest nou marc de rerat. Fa sovint la sensació d'una immobililació ha de ser flexible i obert per integrar tat que hem d'aprendre a vèncer. És impersones de països, cultures i ideologies diverses , generant una mínima identitat portant saber dialogar en la diversitat però sense perdre el nord de vis ta, pereuropea; això vol dir que ha de ser un marc fonamental en què no hi hagi lloc què l'essència de la convivència no és per a fonamentalismes . Eu ropa necessita estar, sinó construir.

Entra , doncs , en escena el pensament una constitució secular, partint de la de futur, la cons trucció. Europa pot exisCarta de Drets Fonamentals aprovada al tir, però sobretot ha de construir. Si noConsell Europeu de Niça. més fa la primera cosa , preparem-nos Els Joves Europeus Federalistes no per a l'avorriment, la involució, el debat s'equivocaven: Europa ha de tenir una estè ril i la guerra . Si fa la segona Uo hi constitució . I de fet la dialèctica Convencio(na~ europea s'ha acabat conaposto) , preparem-nos per a un diàleg complicat i inte ressant amb pols difevertint en una dialèctica constituent. Una rents , preparem-nos per derrocar el penconstitució europea té la missió de situar sa ment únic, preparem-nos per complir els ciutadans en igualtat de co ndicions les expectatives cread es, preparem-nos i d'oportunitats. I ho ha de fer amb clara per construir l'altre món que és possible , vocació tolerant vers la privacitat del pensame nt de l'indi vid u; allunyant-se de l'esque ara al Brasil ens ajuden • perit de privilegi i exclusió amb que el govern espanyol interpreta la Constitució.

No és una qüestió que ens puguem prendre a la valenta: davant d'una perspectiva homogeneïtzadora, no podem ignorar 1. Com la FIEEA (Federació Internacional per països com Turquia o Bòsnia i Hercegoals Intercanvis Internacionals d'Infants i vina, ni tampoc que sabem comptar gràAdolescents), de la qual esplac és membre i cies als àrabs, ni l'Alhambra , ni els calls que presideix la Carme Donaire. (quants n'hi ha al nostre país?) , ni els mi2. Reco rdem Txetxènia , on el conflicte és viu, atiat a diari per l'exèrcit rus . lions de pakistanesos i pakistaneses que

•

el monogl'à fi C

Europa, de la mitologia a la República Sant; Castellà .

Professor de la Universitat Rovira i Virgili República té capacitats per imLa construcció de l'espai púpulsar polítiques públiques per blic europeu , de l'Europagarantir la igualtat d'oportunitats República , no està sent una tasi uns nivells de vida dignes per ca fàcil per al pensament als seus ciutadans, tot corregint i l'acció polítiques progressistes , les disfun cions del mercat. sovint predi sposades a abdicar L'Europa-República té una veu i di miti r del seu bagatge il·lustrat davant els malabarismes a què pròpia en el món , lluny del seobliga la invenció de noves forguidisme de l'imperi global, pot ser solidària amb els pobles més mes de funcionament. En ca nvi , el pensament conservador, febles i articu lar un nou discurs internacional a favor de la pau , sempre més pragmàtic -o caixa o faixa- es mou amb l'agi litat el desenvolupament , la democràcia i els drets humans . L'Europadel funàmbul per amagar sota el mite República és també un mercat, però és d'Europa un model d'Europa molt poc molt més que un mercat , perquè a la lòg i"europeu". Lluny de tots els tecnicismes ca de la mà invisible auto reg uladora enllu ernadors el debat de fons, en el llarg procés de construcció europea , se centra s'afege ix la voluntat politica majoritària en decidir si volem una Europa- República en la configuració d'un espai públic obert o una Eu ropa-Mercat, i plural.

El debat de fons se centra Per als qu i tenim clara si vo lem una Europa l'opció repub licana no com a comunitat polítien decidir si volem ca o un mer i simple hi ha gai re espai per a una Europa-República l'opti misme : aquesta espai econòmic on ciro una Europa-Mercat no és l'Europa federal culin ll iurament els factors necessaris per a que va pensar Sa intla producció (me rcade ries, treballadors Simon en De la reorganizació de la sociei cap itals) amb una moneda única. tat europea, ni la de Charles Lemonnier L'Europa-República necessita ciutadans - fundador el 1867 del diari Les E/ats Unis d'Europe-, ni la dels republicans amb drets i llibertats ga rantits, en els quals romangui la sobi rani a i per tant i regeneracion istes de l'Espanya de principis del segle XX , ni dels federalistes, inamb canals de parti cipació democràtica reals ; en canvi , per a l' Europa-Mercat ternacionali stes o esperantistes del movin 'hi ha prou am b garanties per als agen ts ment europeista dels anys cinquanta. econòmics, no calen ciutadans sinó proI, segurament , ara és el moment - a la ductors i consu midors. L'Europallum de la reform a del Tractat de la Unió

29 25

26

Europea i de l'ampliació més gran de la Unió- de pl antejar-nos quina Eu ropa volem . Us proposo una ràpida repassada del que ha estat la construcció europea per detectar els seus principa ls dèficits i definir alg unes de les seves noves orientacions.

La innovadora idea de Robert Schuman de crear la Comunitat Europea del Carbó i de l'Ace r (CECA) -on , sota una Alta Autoritat no interestatal, Alemanya i França posarien en comú la seva producc ió- va trencar amb els successius intents frustrats de construcc ió política d'Europa , que volien començar la casa per la teulada, tot imposant una nova filo sofia molt més pragmàtica , "Europa no es farà de cop ni en una construcció de conj unt; es farà mitjançant realitzacions concretes creant primer una solidaritat de fet", i que introduïa un perillós element de lògica interna del procés: si avui integrem el carbó i l'acer, prog ressivamen t anirem integ rant més sectors eco nòmics, fin s a arribar a integrar-nos politicament. El sistema tenia vida pròpia, no feia falta prendre decisions, la seva dinàmica ens portaria a la Unitat Europea sense demanar-nos el parer, ni preguntar-nos qu ina Europa volíem.

A grans trets la proposta d'en Schuman ha estat profètica : de fet, ha donat el di sc urs polític a les elits per construir l'Europa que els interessava sense necessitat de donar molestes explicacions als ciutadans . Així, el 1951 es va crear la CECA i, després d'un intent francès fracassat d'obrir de nou la via política creant la Comunitat Europea de Defen sa (CED), el 1955, a Messina , es va decidir estend re la integració econòmica del carbó i l'acer a tots els altres sectors de la producció europea. Europa no s'anava integ rant progressivament per sectors , sinó que de cop es decidia a integrar tots els sectors econòm ics , i es creaven la Comunitat Econòmica Europea (CE E) i la Comunitat Europea de l'Energi a At òmica (CEEA). Aix í, tres com unitats -CECA , C EE i CE EA- confi guraven els fonaments d'una futura i ineludible Unió Europea, amb sis estats membres orig inaris (a més de França i Alemanya , es van apuntar Bèlgica , Països Baixos , Luxemburg i Itàlia) . Gran Bretanya, heretge del projecte inicial , impulsant paral· lelam ent a les Comunitats Europees una Associació Europea de Ll iure Comerç (EFTA), no va trigar en rectificar i volerse inco rporar a les Comunitats el 1961, però el

nacionals dels estats membres; crea el veto francès de De Gaulle la va deixar fora fin s a la seva incorporació definitiva el Comitè de les Regions donant una primera i afeblida veu consultiva a les regions 1972 amb Irlanda i Dinamarca. L'Europa i mun icipis europeus; i es decideix per dels nou, s'ampliava amb les noves democràcies eu ropees, el 1980 amb Grècia , enfortir la cooperació policial i judicial entre els estats membres, i la recerca d'una i el 1986 amb Portugal i Espanya. política militar i internacional comuna. El La voluntat de continuar avançant en 1995 la Unió Europea passa a teni r quinla integració europea porta el 1986, amb ze membres amb la inl'Europa dels dotze, a corporació d'Àu stria , l'adopció de l'Acta Unica Tot aquest procés Finl àndia i Suècia .

Europea, una reforma no ha resolt Noves modificacions - a del s tres tractats constiel dèficit democràtic tutius - CECA, CEE i CEEAAmsterdam el 1998 i a de la Unió Europea Niça el 2000-, la redacon s'amplien les seves ció d'una autoanomenacompetències , es reforça el paper del Parlament Europeu i de la da Constitució europea com a propera reforma del Tractat de la Unió Eu ropea , i el regla majoritària - davant la paralitzant reprocés d'ampliació a tretze estats més gia de la unanimitat- en la presa de deci(Eslovàquia, Eslovènia , Estònia , Hongria, sions, i s'incorpora per primer cop un àmLetònia, Lituània, Malta, Polònia. bit no econòmic: la anomenada República Txeca i Xipre, i posteriorment Cooperació Política Eu ropea (CPE) - un Bulgària, Romania i Tu rquia) ens situen mecanisme que intentava consensuar en el moment actual del debat , del qual una posició comuna dels estats membres de les com un itats en temes de política inintentaré ressaltar les qüestions més tern acional d'interès com ú. punyents.

El 1993 entrà en vigor el Tractat de la En primer lloc tot aquest procés no ha Unió Europea (TUE -conegut com a resolt el dèficit democràtic de la Unió Europea. El Parlament, en el millor del s Tractat de Maastricht- ), la reforma més casos, coleg isla amb el Consell de profunda dels tractats fin s en aquell moment que creava la Unió Europea, que ha Ministres, i sempre a iniciativa de la Comissió. Cal reforçar el paper legislatiu estat definid a com un ens polític no dedel Parlament i democratitzar la Comissió terminat, ja que no és una organització intern acional sinó la suma de tres orgatant en la forma d'ésse r escollida com en l'efectivitat del seu control polític . La renitzacions preexistents (la CECA, la CEE - que passa a anomenar-se Comunitat cent proposta d'un president del Consell (càrrec a què aspiren Aznar i Blair) serEuropea, CE- i la CEEA- i de dos mecaveix per amagar l'anterior proposta d'esnismes de cooperació entre els estats collir per sufragi universal directe el presimembres d'aquestes, l'un en política exdent de la Comissió, enfortint el pes dels terior i de seguretat Comuna (PESC) i l'altre en cooperació en els àmbits de la jusgoverns dels estats i despreocupant-se per la legitimitat democràtica. tícia i els assumptes d'interior (CAJAI). El TUE dóna molt més protagonisme al En segon lloc, hi ha una convenció elaborant una Constitució europea . A hoParlament Europeu en la presa de decisions com unitàri es, encara que el pes res d'ara , podem acceptar una principal resta sobre el Consell de Constitució que no sigui plebiscitada per Mini stres, òrgan intergovernamental; amtots els ciutadans, i que no sigui feta per plia més les compe tències comunitàries una cambra constituent directament escollida? Amb el nom de Constitució ens tot establint el pri ncipi de subsidiarietat amb les competències estatals; inicia la fan empassar una carta atorgada al més Ciutadania Europea com un estatut dels pur estil bonapartista.

29 27

28

En tercer lloc, cal avançar cap a la més gran? Preferim un grup reduït d'esciutadania europea rea l: la Carta de tats força integrants com un gran Estat Drets Fonamentals de la Unió Europea, federal, o una gran Europa que necessàri ament estarà menys integrada. Potser la ha estat proclamada a Niça però manca de tot valor juridic, com una mera procla"casa comuna dels europeus", des mació d'intencions. Ca l donar-li el pes d'Espanya a Rússia passant per Turquia, sim bòlic i ju ridic primordial en el marc tindria que ser el Consell d'Europa, que agrup a a quaranta-quatre estats eurod'una veritable Constitució europea, amb peus , i garanti r les garanties esLa "casa comuna dels europeus" caients per a la estabilitat democràtica i resseva efectivitat. hauria de ser En quart lloc , pecte dels drets el Consell d'Europa no està resolta ni humans . que agrupa a quaranta-quatre estats Im pulsar i amde lluny la partipliar el seus treci pació dels ens balls podria ser una opció més efecti va, subestatals en la Uni ó Europea.

Actualment Eu ropa és simpl ement alhora que es podrien promoure processos d'integració subregional semblants l'Eu ropa de ls estats, esmicolant més de cinquanta anys de conquestes fede rals als de la Unió Europea (als Balcans , a l'Europa cent ral , al voltant de Rússia , als i nacionals en el si dels principals estats eu ropeus. L'única opció és compa rti r el Països Bàltics) . Potser l'opció d'ampliar la poder politic , que resta principalment al integració europea a tots els Estats d'Europa no és l'opció més ence rConsell de Ministres, entre els estats i els tada , pe rquè tindrem un gran ens subestatals amb capacita t legislamercat però no tindrem un estiva pròpia.

I com a darrera reflexió , pai públic, potser estem sacrificant l' Europa-República una qüestió cabdal, sobre la sota el fals mite de la qua l tampoc ens preguntaran: més Europa o Europa gran Europa •

* ~* **** *

•

l'entrevislA

Elena Valenciana Eurodiputada

Jordi Serrana Espai de Llibertat Elena Valenciano és eurodiputada pel partit socialista des de 1999.

Fa uns quants anys que col·labora amb la Fundació Ferrer i Guàrdia, amb ella hem compartit seminaris i un grapat d 'estones en mil projectes, aprenent sempre de la seva experiència vital i politica, del seu compromís amb la lluita feminista, és a dir, en la lluita per l'emancipació de les persones. És presidenta de la Fundación Mujeres.

- Des del 1999 estàs al Parlament Europeu, fent política activa de manera prolessional, quina sensació t'ha produït, aixa? Qué t'ha sorprés més, tant en el sentit positiu com en el negatiu?

- M'ha resultat molt enriquidor el let de poder portar a Brussel·les algunes de les idees que s'han elaborat des dels moviments de dones en què jo he estat treballant abans. En el sentit positiu, he trobat la possibilitat d'arribar a acords amb persones que procedeixen de llocs, de cu ltures i d'ideologies diverses. És a dir, la fe ina de construir el consens. És més fàcil entendre's des de la politica europea que des de l'activitat política d'abast nacional. Aqui , la política és menys de cos a cos i és més de projectes .

En el sentit negatiu , la bu rocràcia, els procediments , la lentitud amb què s'adopten les decisions .. . Però això és l'al tra cara del consens, com que s'ha de buscar un equilibri tan complicat, els processos de presa de decisions són molt lents.

- Europa és com una finestra per acostar-se a altres realítats.

De qui et sents més a prop, per exemple des del punt de vis ta cultural? Probablement t'entendra s més amb gent d'esquerres d'altres paisos que amb gent de dretes d'Espanya ...

- En aquells temes que tenen relació amb la posició ideològica, els de les llibertats i els avenços socials , sens dubte. En canvi , en allò que fa referència a les conjuntures concretes de cadascun dels països , fins i tot amb la posició geogràfica , ens entenem més sobre la base Nord/Sud . Quan parlem d'agricultura , per exemple, ens entenem millor amb els grecs, els fran cesos, els italians, els portuguesos ... més que no pas amb els finlandesos . Tot i que aquesta simplificació és errònia en alguns casos , perquè també és veritat que , des del punt de vista de l'anàlisi regional , hi ha regions molt similars situades en llocs molt allunyats geogràficament... Per tant, el vector per comprendre la relació que tenim té molt a veure amb el dossier del qual parlem .

29 29

Amb igualtat d'oportunitats per a tothom

j, I

Per a la gent jove, la gent gran,les dones,

Cohesionat

els m茅s petits, per a tothom

competitiu

Emprenedor i

Amable i sostenible

Que aposta per la cultura i el patrimoni

per l'esport

pel coneixement i l'educaci贸

Amb habitatge per a tothom

fins a la millora de tots els

Des dels nous barris

racons

-

, -- .

r

----

,

.

Amb projectes estrat猫gics

-4f'1":'" i de futur

amb la participaci贸 ciutadana li

Ajuntament 13~ de Sabadell

- Des del punt de vista ideolagic, amb - ¿ Comparteixes la sensació que és nequin socialisme europeu t'identifiques cessària una Europa forta , amb gran pes polític, per tal d'acabar amb l'unilateralismés ? Per quin motiu? me ?

- Jo em trobo més a prop dels social istes - Sí, és clar, aquesta és la clau . S'ha francesos perquè tenen una concepció d'entendre que Eu ropa és un projecte del que han fet a la Unió Europea que a que no és acabat, que s'està fent, i que mi em resulta molt propera. A més , jo esno tothom vol que l'Europa política sigui tic educada en la cultura francesa i per una realitat. Per descomptat, els progresaixò potser sigui una qüestió una mica sistes si que ho volem , i més personal. .. Els ho hem de voler. Eu ropa fran cesos ente nen la Europa és un projecte idea de llibertat i so lidaserà política o no serà. que s'està fent.

Hem de construir una ritat d'una forma basEuropa serà política realitat política que sertant rea l, no? Els sociao no serà veixi de con trapès a allistes i molts altres, fi ns i tot la democràcia cristres realitats polítiq ues tiana francesa ... En canvi, en alguns teque ara són hegemòniques, aquest és el mes estic molt a prop dels radicals , i en gran repte. Europa ha de poder imposar altres dels liberals, per això dic que en el món un model de societat , d'estat de benestar, de llibertat , de justícia i de depèn molt del dossier. Ara, si jo hagués pau del qual , en aquest moment, som de ser d'algun partit europeu que no fos molt lluny. el meu, m'afiliaria al Partit Socialista Francès.

- Pera, quan es va proposar el model mister PESC es va generar la idea que - lla socialdemocràcia nardica, que se'n parlava força durant la transició i a l'inici Europa parlaria amb una sola veu en politica exterior. Aixa, ha portat una certa de la democràcia, com la veus, des de Brussel·les? desil·lusió, no?

- Jo penso que ha estat un referent per - Sí, no s'ha aconseguit tot el que es poa nosal tres, perqu è es trobaven a anysdia espe rar. És veritat que hem tingut llum en el que era l'E stat de benestar, molt mala sort amb la conjuntura internai també en l'aspecte que jo treballo més , cional. No s'ha resolt enca ra allò que deia un president nord- americà : Vull parel de la igualtat d'oportunitats. Però ara lar amb la Unió Europea ¿a quin telèfon ja no tant... perqu è és com si estiguessin parats en altres aspectes que tenen a tru co? Això té a veu re, d'una banda, amb veure, precisament, amb el desenvolupael fet que no tothom hi està d'acord i, de ment de la idea d'Europa. Sense que l'altra, que hi ha una pèrdua important de s'hagi de generalitzar, jo penso que els lideratge europeu ... Els caps d'estat i de govern europeus no són els de l'anterior nòrdi cs tenen una posició més aviat de fre del que seria necessari perquè la etapa, i això es nota molt. Han tingut un Unió Europea fos alguna vegada una sentit europeista més que relatiu , han tinrealitat política. El problema és que estan gut molt més en compte les conjunt ures tan entestats a protegir el seu Estat de nacionals que no pas l'eu ropea ... Tot i benestar que, de vegades, no són prou que sem blava que s'estava correg int la generosos perquè puguin desenvoluparderiva amb la reactivació de l'eix francose altres països que en són més lluny .. alemany, la ca rta d'Aznar i els altres set Per això és important que avancem, dirigents ha inaugurat una nova etapa també , en la idea d'una Europa social. que serà molt negativa per a la UE o Aquesta seria, com si diguéssim , la discrepància .

- I, ¿qué pot significar, per a Espanya, el

29 31

32

fet d'alinear-se amb la perifèria, fora de guns problemes i també pot ajudar les l'eix dinamitzador? forces polítiques que siguin més a prop de tenir una idea laica de l'Estat, de fo- Doncs quedar-se fora de la màquina del tren. El govern del PP, i Aznar en mentar els drets humans. No s'ha d'aconcret, s'han situat a la perifèria, amb bandonar Turquia, se li ha de donar un cop de mà perquè si no podria caure en Gran Bretanya , i amb Itàlia, que té un govern que , aquí a la la pitjor de les hipòUnió, es troba absotesis , però sense La visió d'Aznar lutament desacredique això impliqui ha estat miop tat. La visió d'Aznar diluir la identitat i ultranacionalista espanyola ha estat miop i ultraeuropea. nacionalista espanyola, i la submissió cap a Bush demos- Si hi hagues una Europa social, seria tra la seva posició dèbil en el context mes faeil entendre per a què serveix de la UE o Europa, no?

- És clar. Això és el que hi ha entorn del - Amb la qüestió de l'ampliació -el cas debat de la Convenció. Hem de construir de Turquia, per exemple- n'hi ha que un corpus jurídic i polític que sigui compensen que, forçant l'aspecte geografie prensible, que sigui votat pels ciutadans, i aix í aquests hi seran molt més presents. es pot diluir /a integració po/i/ica i sacia/ La veritat és que el Parlament Europeu sí d'Europa, /a pròpia identitat europea, i que és una institució veritablement deanar cap a un model descohesionat, mes com l'america. Què en penses? mocràtica , però, després , la Comissió i el Consell tenen dèficits en aquest nivell. ..

- Jo estic bastant d'acord amb aquesta En el debat de la Convenció hem aconpreocupació. Crec que el cas de Turquia seguit -els socialistes- que s'obrís un ha de ser un projecte a molt llarg termini i grup de treball sobre l'Europa social, coque , abans , hem de resoldre la primera fa se de la integració . D'altra banda , no sa que no era gaire clara al començament, perquè hi ha podem oblidar que molts països que es rehi ha una voluntat, per part de Turquia , sisteixen a posar en comú la seva política d'integrar-se , i un compromís, per part social. de la Unió, que s'hi - l, mirant-ho des de pugui arribar.

Turquia ha de recórla teva talaia europea, rer un camí llarg, tot hi ha alguna cosa, a l'esquerra del Partit i que és possible Socialista? Plantegen que, en el futur, jualguna idea nova, difegui un paper signifirent ... ? catiu en la configuNo hi ha gran cosa, ració d'un espai francament. Hi ha europeu lliure i laic. l'Esquerra Unitària dels Ara , els riscos hi Pobles , que representa són i no podem treels antics partits comuballar sense havernistes , que és bastant los eliminat. I és bo minoritària , i no massa parlar-ne perquè cosa més. El cert és això ajudarà que que en moltíssims teTurquia resolgui al-

tendre'ns) amb capacitat legislativa, puguin participar en la presa de decisions .

Per exemple, a Espanya la política ambiental és competència de les autono- I respecte al debat sobre aquest tema mies ,,, Tind ria sentit, doncs , que aquesde les arrels cristianes en la futura tes autonomies intervinguessin i fossin Constitució Europea .

- Això ha estat imescoltades a l'hora S'ha construït una comunitat pressionant. Ha estat de dissenyar la política de medi amuna embranzida de de valors que té, com a refeles forces conservabient , en què tenim rent, la laïcitat dores i catòliques força competències, però això s'ha de d'Europa, inclòs el Vaticà, que ha intervingut bastant perquè decidir, primer, dins de cada Estat.

Europa no pot reso ldre una casuística tan això quedés recoll it en el text. Però , jo diversa com la que existeix en rel ació penso que no tindran èxit perquè hi ha amb les regions. La competència per deuna majoria, al menys entre els que són a la Convenció, molt clara en contra cidir que una regió amb competència legislativa assisteixi als consells, l'ha de red'aquesta posició. Ai xò ha sorgit, també , soldre l'Estat, però és molt incoherent arran del debat de Turquia, molt co ndicionat per això. Però penso que el text no que no succeeixi així. En la delegació espanyola al Consel l, per exemple , quan ho recollirà; si no és així, se rà molt difícil que nosaltres hi estiguem d'acord. s'hi tractin qüestions que s'han transferit El qu i ho sap bé és en Josep Borrell , que a les comunitats, hi hauria d'haver repreha estat molt combatiu en aquest aspecsentació de les autonomies . Un cop rete. Jo personalment penso que no té cap solt això en un nivell territorial , aleshores sentit. Europa s'ha construït sobre la baserà transferible a la Unió . se de moltíssim s valors de diferents pro- Alguns eurodiputats s 'han fet famosos cedències ideo lògiques , fil osòfiqu es, polítiques , i un dels valors més importants, per no ser mai a les sessions, i aixó de de base, de la Unió, és la laïcitat, és a forma la imatge dels que sabem que si que treballeu de valent. Explica 'ns una dir, que hi hagi una separació claríssima entre les creences religioses i el corpus mica com es porta això de tenir la familia polític ... Aquesta és una qüestió de cona Altea, anar a Madrid, a Estrasburg". sens que es trencaría si ara introduïm - Nosaltres treballem tres setmanes a aq uell valor o qualsevol altre, per què no Brussel·les i una a Estrasburg , és a dir, els va lors de la Revolució francesa .. .o totes les setmanes . Per anar a currar, Hegel? Seri a molt discutible saber quins jo haig d'agafar dos avions i trigo vui t hores a arribar-hi. Sempre estem viatjant d'aquests valors han pesat més, però el que és clar és que s'ha construït una coi malgrat que la itinerància dificulta la munitat de valors que té, com a fonacapacitat de concentració, de lectura, la ment, la laïcitat. feina, com ja he dit, és apassionant... I no s'hi obliga ningú , per tant, hem d'estar - I a l final, la construcció europea sera contents. un projecte federal, una Europa d'estats?

- I pel que fa al tema al qual l'has dedi- Doncs hau rà de ser una barreja entre cat més en concret, el de la Comissió una Europa dels pobles i una Europa dels estats, amb més incidència per part de Drets de la Dona i Igua ltat de les regions. El que ha de passar és d'Oportunitats ...

--<:om fan els lands alemanys- que, aq ue- Jo en sóc membre , d'aquesta Comissió lles regions ("regi ons" europees, per enparlamentàri a. L'objectiu és impulsar la mes votem junts, és a dir, l'esquerra del Parlament vota conjuntament.

29 33

ENTORN. sccl és un",k~Iiv. d'8$ploc. constituïda com a cooperativa mJII de ll@ball aSSO Ciat I consumidors que realil la serveis socioeducaliJs pet' ¡Is seus associats ¡ tercers en general.

Iniciativa d'esplac ENTORN nell en el si d'Esplais Catalans. amb el nom d'ESPlASH! cap a l'any 1988.

AI cap de 4 any s es cons1Ítueil com a

cooperat iva per Iai de dilerenciar els st!rvl!is professionals I els yol1l1taris de l'assoaacló. mantenint la vinculació iI parllr dels socis consumidors.

1. Assessoreu·vos.

Per Iols aquells prolectes professionals que puguem realitzar amb vosa llres.

2. PartiCipeu. fftu·nos saber les vostres propoSles de serveis, millores en els que reahtzem, necessitats,...

3. Feu·nos arribar els vostres cUHlculums per poder,vos oferir treball.

El 1993 es fUSIona amb AREC, cooperativa

de similars objectius fOfmada entre esplais de Badalona. adoptant definitivament el nom

d'ENTORN, secl.

DEMDCRATlCA non,. .o"ciII tOOp.fltlV,1S poSi de ",.nillSl lII

l.

doll' d'un ple COf1Iin;llt als Òfgans cIetnoct.11tS 1mb I. p.rtkip1e16 de IOts Ib soas.

CATAlAIA rrlblllm 1* • tolS Ib tknadll'lS di C.tlluny. dis d. ",rFlt. manl llClI d.1I llUitIS S"VlIS I I. Iilntífnci6 cuhl..1qui l1'li is

11'.'.

INNOVADORA RHOItm c:re.lfV..,t Iu nlC8SSit.ts que .b C:l!lflS soorAI\QIC1IT'11r'QU1ft. K1UIfitnnl1*mnII11J1Wil els

fltCUl$ijslduu llUS I orglll1iU'IIIS.

EXPERTA

AI1't l'.nl di! ma de 10 .nVI d'l!l panènol us olenm n luclonl con1rlll.du In .CI IW lll1l on 10m ftJPICI.utel.

PROGRESSISTA POrl1nl I 11 prAC11CI Impr. Slrlll11'1 Idean qua &ns ¡dlnuflc • • mb .1 Movlm.nl l.IC I Pfollr.ulsII.

EFICIENT EM dotem d'una Org'MlIIU es lruttUfId' 1 \lI'ofessionll PIJ ,_tnlI 1I sohh:il dels MUTU

.......

ENTORN. sccl Avinyó, 44, 2n . 08002 Barcelona

Tel. 93 3D2 6162 · Fad3 30196

l'any víctimes de xarxes d'explotació seigualtat d'oportunitats. Hem arribat a la xual. .. Aquests països, no tan sols la conclusió que hem de treballar des d'una Unió, hi han de fer alguna cosa . I, eviperspectiva dual: d'una banda en tots aquells temes específics que afecten les dentment, acabar amb la pobresa, que és dones , i de l'altra introduint la perspecti va en l'origen de tot això. del gènere en aquells temes que aparent- Per acabar, qué has aprés, mirant-te ment són neutres però que a la pràctica aquest país des de lluny? no ho són; és a dir, que tant en l'anàlisi de la reali tat com en el disseny de les so- Ara mateix , em costa molt no tenir lucions i en l'avaluació de les polítiques aquesta imatge lamentable i ridícula que que s'hi apliquin es tingui en compte la Espanya està donant a la Un ió, no solaperspecti va de l gèment però sobretot nere , perquè la reali davant els sectors La cooperació tat és mixta i a totes prog ressistes, amb el farà possible les persones no els seu seguiment obceuna Europa dels ciutadans arriben igual les dicat dels Estats Units ... i no dels mercats ferents polítiques.

El problema és que el Només aixi aconsegovern representa guirem reduir les diferències en l'accés a l'Estat , i és clar... Tampoc no és bo que la les oportunitats, no solament per a les dive rsitat nacional i cultural d'Espanya, dones sinó per a qualsevo l grup que parque és una font de riquesa, sigui consideteixi de ce rta inferiorit at de condicions. I rada com a font de problemes, i tampoc la clau de l'emancipació es troba en l'acno es fa massa per incentivar el paper de cés a la formació i a l'ocupació, sense pont que s'hauria de dur a terme amb el oblidar els aspectes de la salut -hi ha Sud , amb l'Arnèrica llati na especialrnent. clars dèficits en sal ut reproductiva , per En canvi , Feli pe Gonzàlez va apropar exemple, manca d'informació per a la l'Amèrica llatina i el Mediterrani a la Unió gent jove ... -, la violènci a, la jubilació, el Europea, no tan sols per ra ons geoessexisme lin güístic ... tratègiq ues, sinó també ètiques .

Tarpbé treballem perquè s'inclog uin, en l'anomenada clàusula democràtica que - Des de la teva experiéncia, qué dius hauria de garantir el minim respecte als als joves que participen de la vida assodrets humans per part dels països que ciativa ? signen acords amb la Unió Europea, as- Doncs que hem d'aprendre a jugar en pectes com la mutilació genital femenina , el nostre camp, que és més gran , que és la lapidació, els matrimonis forçats ... Hi el de la Unió, el de tots els seus pobles . ha coses amb les quals la Unió hauria de La cooperació farà possibl e una Europa ser més com bativa ... Ara mateix hi ha dels ciutadans i no dels mercats. I no en s hem de deixar enganyar pels governs Líbia presidint el Comitè de Drets Humans de l'ONU i no vulguis saber com que no tenen cap interès en afavorir la estan allà les dones ... O el cas dels païconnexió, l'intercanvi , el coneixement sos de l'Est, alguns d'ells candidats a la i la participació dels ci utadans i de les integ ració , d'on rebem mig milió de dones organitzacions •

,

29 35

la col-laboJ'aciÓ Vou can check out any time you like Sut you can never leave

Gaza, octubre 2002

Eagles "Hotel California"

Francesc Freixa .

Director de Cooperació Internacional ja és més difíci l de veure , és Punt de control d'Erez, el punt d'entrada a la franja de considerablemer. . \nés ~"u e els que es troben habitualment Gaza venint de l'aeroport Sen Gurion de Tel Aviv. A la porta de i del text ha desaparegut l'anglès . A partir d'aquest punt la l'edifici principal en què els visicarretera també disminueix , com tants internacionals passem el el cartell. control de passaports, un vehiS'arriba a un espai caòtic de cle de Nacions Unides que surt tanques metàl ·liques que delimide Gaza , amb les portes oberta una zona d'aparcament a l'aites de bat a bat té posat a tot volum el disc dels Eag les amb re lliure. Actualment no hi ha cap vehicle estacionat. D'aquest la cançó Hotel Califòrnia, que punt surt una carretera especial ressona a tot el control. Ens fem l'ullet amb els passatgers del vehicle de que condueix als assentaments jueus del nord de la franja . A l'igual que a l'ONU . Tots comprenem que la cançó és Cisjordània , hi ha doble xarxa de carreteuna metàfora de Gaza i que fer- la sonar res , els palestin s (amb matrícula blanca) és una forma de protesta: You can never leave. 'no en pots sortir mai '. Els soldats no poden circular per les carreteres israeisrae lians no diuen res. Se riosos , poc lianes. El control té dos accessos, l'únic amables, però correctes compleixen amb freqüentat actualment és el de vehicles els tràmits . Fet i fet, hi ha tan poc trànsit i personal intern acional (inclosos els palestins de Jerusalem que tenen un carnet al punt de control que no deixem de ser diferent i condueixen vehicles amb matríuna distracció en la seva rut ina. Els intercula groga com els israelians). Excepte nacionals no els som simpàtics, però almenys no suposem per l'abundància de cap risc . soldats equipats amb La cançó armilles antibales, el Arribar al punt de és una metàfora de Gaza control és senzill , des punt de control preseni fer-la sonar de l'ae roport Ben ta el mateix aspecte de és una forma de protesta qual sevol duana , això Gurion les carreteres són bones i només cal sí equipada amb arcs seg uir les indicacions que duen cap a detectors de metalls i escànner per als Ashkelon, se nyalitzades en hebreu, àrab equipatges simi lars als del s aeroports . i anglès. Arribant a Ashkelon apareix el Aque st control sobre individus, maletes primer ca rtell que indica que falten 20 km i vehicles (si es passa amb ve hicle, cosa per a la ciutat de Gaza. Aquest indicador que tan sols poden fer els organi smes in-

29 37

38

ternacionals reconeguts) només es fa al sortir. En entrar simplement es comproven els passaports i es segella el full d'entrada que fa funcions de visat turistic.

No es segella el passaport ja que , malgrat la duana , no estas entrant en cap altre Estat. Òbviament, en els ordinadors israelians queda enregistrat que has entrat a Gaza , cosa que et sera recordada al Ben Gurion la propera vegada que hi vagis, sia per sortir, o per tornar a entrar en el futur. Sabem de cooperan ts - també de delegacions nombroses- a qui els hi ha estat denegat l'accés a Israel.

Nosaltres de moment no hem tingut problemes.

En sortir de l'edifici (abans era un minúscul barracó, amb sostre d'uralita; d'un temps ença la construcció és més sòlida i espaiosa i ha perdut la imatge de provisionalitat) , on t'han mirat el passa port, queden uns tres-cents metre s a peu o una emocionant ziga-zaga en cotxe entre

blocs de formigó i barreres punxapneumàtics. AI final es troba la barrera pal estina que s'obre tan aviat com arribes amb una salutació. Ja a la franja, algun taxi palesti mata les hores esperant una improbabl e clientela . Policies palestins fan guardia darrere de barricades de sacs de terra, que estrenyen una carretera ja de per si estreta i mal mantinguda.

AI llarg de la carretera fins a la ciutat de Gaza, es troben més barricades d'aquest tipus, tan aparents com inútils quan penetren els tancs israelians.

Des d'aquest accés al punt de con trol a penes es veu, però darrere d'una alta paret de formigó es troba un estret passadis amb sostre d'uralita que s'allarga en una inacabable ziga-zaga. És l'accés per als palestins i no permet el pas de veh icles. Jo l'havia coneg ut amb el govern Netanyah u, quan començaven les restriccions de treballar a Israel per als palestins . No es destaca prou , però enca-

[F'""ia d, Gaza • •

Assentaments israelians Poblacions palestines i camps de refugiats

Mar Mediterrani

Tel Aviv.

Ashkelon.

ra no havien passat dos anys dels acords a tres torns diari s ja que falten equipad'Oslo i la renda palestina havia caigut un ments i diners per contractar més mes50%. Si abans d'Oslo seixanta mil ciutatres . Com qu e no hi ha més transport púdans de Gaza anaven cada dia a trebablic que els tax is, al ca rrer sempre hi ha llar a Israel, després d'Oslo la quota es nens ca minant amb les seves motxilletes . va limitar a deu mil i encara no tots els O entren o surten d'escola en algun dels dies ja que el tancament de fronteres va torns. El palestí és un poble alfabetitzat comença r a ser utilitzat com a represàlia i que creu en la fo rmació, tant per als nois com per a les noies. col·lectiva . En aq uell context, recordo les cues de palestins sota una calor insuporLa construcció és l'únic sector econòtable, caminant per l'inacabable passadís mic que no para. Sobretot el de l'autoper sotmetre's a la co nstrucció. Les rifa en què el solcases norm alGaza és una enorme presó dat israelià de torn ment tenen llum , de 35 Km en direcció nord-sud decidia qui passaaigua potable i per uns 10 Km d'ample va i qui no amb un clavegueres. Els carre rs, no semcriteri arbitra ri (el Calígula de Camus ja ensenyava que el pre. L'asfaltat i el sanejament depenen de veritable poder ha de ser arbitrari). Avui l'ajut internacional i va per barris. Els ja no passa ningú. El pas està tancat per israelians proveeixen d'electricitat, que als palestins . L'atu r a Gaza és superior al venen a l'empresa elèctrica palestina, que al seu torn la ven amb un recà rrec 70%.

Gaza és , doncs , una enorm e presó de - no sempre, però, pot cobrar-l a. A vega35 Km en direcció nord-sud per uns 10 des entre les represàlies israelianes s'inkm d'ample. En total uns 370 km 2 habiclou el tall del subministrament elèctric, tats per 1.200.000 persones , el 80% de no és freqüent però de tant en tant es les qua ls són refu giats o fills de refu giats. produ eix.

Hi viuen també 6.900 jueus en diferents Els pescadors surten cada dia, però asse ntaments, qu e controlen el 40% del només per a la pròpi a subsistència. Els territori de la franja. "L'Hotel Californi a" . israelians han prohib it que s'allun yi n a Els presoners s'autoadministren, a dimés de 5 milles de la costa i en aquesta ferència de Cisjord ània on l'ocupació estreta franja de mar quasi no hi ha peix .

Si una feina ha de donar per vi ure, la israeliana és permanent i el toc de queda pesca ja no és, doncs , una feina; però impedeix la vida normal. L'exèrcit israelià intervé de tant en tant (de manera més co m qu e tampoc hi ha cap altra alternatico nstant al sud de la franj a, a les zones va , les barques contin uen sortint de de Rafah i Khan Youni s, on a més de la matin ada. fronte ra amb Egipte hi ha el gruix dels Nosaltres som aqu í per desencallar un assentaments ju eus) per a actes de pu niprojecte de cooperació que tenim en marció . D'aquests raids se'n troben diferents xa . Es tracta de la construcció d'un parc mostres: l'edifici de la policia palestina no públic. A la da rrera visita ja ens van inforés més que unes ru nes, igua l que el de mar que el projecte no es podia dur a terla televisió i el de la ràdio, per posar alme en l'emplaça ment previst perqu è desgu ns exempl es. Però la vida quotidiana prés de la destrucció del seu quarter, la està en mans palestines i subsidiada inpolicia palestina s'havia refugi at en difetern acionalment. rents punts de la ciutat. Un d'aquests Hi ha nens pertot arreu perquè Gaza punts de refugi és on havíem de construi r presenta un creixement demogràfic supeel parc. El nou emplaçament ens sembla rior al 4% , un rècord mundial. A l'escola, bé, però no el projecte que ens presenhi van per torn s; a cada aula, s'hi fan fins ten. Hem vi ngut, doncs, amb un arquitec-

29 39

40

te municipal i un projecte alternatiu , més sisteix: del començament d'any ençà ja hi ha hagut cinc morts en aquest trajecte. ambiciós i modern . La fein a avança satisfactòriament i les nostres idees són molt No només maten les bal es. ben acollides. Per als palestins és més o En s acompanyen a les zones rurals. menys normal comptar am b donants inLa traça dels tancs és notòria. Cada internacionals, el qu e no és usual són els cu rsió destrueix conreus, principalment cooperants: gent que treballi amb ells en les olive res, els llimone rs i els tarongers, els seus problemes i hi aporti solucions els productes que competeixen en el des d'altres experiències. Els responsamercat amb els israelians. Cap activista bles i els tècnics de la s'amagava darrere els arbre s Municipalitat de Gaza estan ni el pagès era sospitós de No només encantats. L'aïllament els fa pertànyer a Hamas. Diue n maten valorar especialm ent el conque Sharon no ofereix pau les bales tacte amb altres maneres de per territoris , ara ofereix pau fer. Treballem ju nts acabant per menjar. El Creixent Roig de perfil ar el projecte. palestí ja ha detectat casos de nens amb malnutrició i anèmia .

Els palestins de "l'hotel California" només poden sortir pel sud, per Rafah , la El debat actual a Israel versa sobre el frontera amb Egipte . Des de la ciutat de transfer, un eufemisme. La idea és trasGaza no és fàcil. La franja ha estat dividill adar i agrupar la població palestina disda en tres zones per l'exercit israelià. Per persa , sobretot la de les zones rurals de travessar d'una zona a l'altra cal passa r Cisjordània. En el debat també s'inclou el respectiu punt de control. No sempre l'opció més radical , la deportació massiva està obert. També pot ser que estigui a altres països àrabs, per exemple a obert i que a tu no t'hi deixin passar. Va l'Iraq després de la imminent guerra que com va. Un nen que acaba de venir a ha de derrocar Sadam Hussein. Quasi cap veu s'aixeca per protestar pel fet que Barcelona , per ser operat a la Barraquer, va haver de buidar la propostes d'aquest tipus puguin se r formulades i debatudes, Ens informen cooseva petita motxilla tretze vegades en altres tants con trols peran ts espanyols que la neteja ètnica (doncs això és el que significa el transfer) que va haver de creua r en els 30 Km des de Gaza a Rafah . ja ha començat en mans de colons radiUn cop a Rafah, la loteria es cals en zones rurals properes a Nabius. torna macabra. El pas de la L'assetjament a la població , amb actes frontera està restringit a de violència i amenaces ha forçat els habitants a abandonar les seves tres-centes persones cases. Només hi han diàries. Cap vehicle, S'han d'agafar per pogut tornar gràcies a força els petits micropacifistes israelians busos de trenta places . Fa que han organitzat torns per fer d'escuts una calor infernal, estem humans. La situació és molt tensa. a les portes del desert No és habitual actualment tenir delegacions internacionals a Gaza , de madel Sinaí. Els israelians també han resnera que ens inviten a una emissió de la tel evisió palestina inle rn acional. El tringit el tràfic a tres mi croprograma està obert a les trucades dels busos diaris, per tant a espectadors. No cal dir que to t gira encada autobús s'hi am untetorn del confl icte en un contin u al ·legat guen cent persones. El contra la política israeliana. Es reben tràmit duaner pot tardar trucades des d'Au stràlia , des del hores. No tothom ho re-

Canada. La diàspora palestina arriba a "què, ja sabeu qui són els bons i qui els tot el món. Tot d'una creix l'excitació a la dolents?, no és fàcil, oi?" Naturalment, no ens vàrem prestar a aquest debat en cambra de realització en què em trobo: aqu ell moment i en aquell es circu mstànuna trucada de Tel Aviv. Sense més preàmbuls la passe n a antena, no hi ha cies. Però, penso en el seu comentari filt res . L'espectador israelià criti ca els pamentre assisteixo al programa de televisió, a l'intercanvi d'acusacions mútues. lestins, els acusa de terrorisme, exigeix un a co ndemna per la mort de jueus innoM'agradaria pensar que, almenys aquell cents (és el prim er de soldat, no ens estava fer servir aquest mot , Pacifistes israelians fent un retret per prenels palestins parl en han organitzat torns per fer dre partit sinó que exd'israelians , del govern d'escuts humans pressava , realment , el israel ià, de l'exèrcit isseu dubte moral. El raelià) . El prese ntador dret a defensar-se no replica. Comença un dur intercanvi de leg itima la humiliació, ni els càstigs greuges mutus i el recompte de les rescol·lectius, ni la violació de drets humans , pectives victimes . El realitzador s'aixeca, ni contravenir tots els acords internacionai s. Estic convençut qu e l'única solució agafa una cin ta d'arxiu i mentre l'i sraelià argumenta telefònicament , les imatges al conflicte es troba en mans israelianes . que s'emeten són esgarrifoses. Totes corQuan la societat israeliana, a més de parlar de pau , estigui realment disposada a responen a víctimes palestines del confli cte. Primers plans de nens , dones, algu na renúncia per fer-la poss ible, hi vells. Sang , morts, llàg rimes , destrucció, haurà una espe rança • desesperació. No suporto les imatges, \ qu e són d'una duresa molt superior a les • que podem veure a les lelevisions occidentals. M'angoixa pensar que també els israelians poden emetre un vídeo pràcticament idèntic. Però ningú no veu mai un PS : Dies després d'acabar de redactar aquest article, llegeixo a la premsa que vídeo de l'enemic.

Fa escassament un mes i mig, en dos suïcides palestins han estavellat una l'anterior visita, havíem anat a Ramal ·la, barca de pescadors contra la patrullera a la seu de l'Associació Palestina israeliana que vigila el límit de les 5 milles. No justifico en cap cas aquest acte d'Autorit ats Locals i a entrevistar-nos que em sembl a rebutjable i, a més , inútil. amb l'alcald e de la ciutat. En el control d'accés a Ramal·la procedents de Però no puc deixar de pensar que, més Jeru salem, el soldat israelià en veu re que que una acció de guerra, em sembla un gest de desesperació. érem internaci onals ens havia comentat:

29 41

DIVERSITAT CIVI2ME A Terrassa som mĂŠs de 180.000 persones. Persones que pensem, estimem o actuem de maneres diferent i on tots i totes volem que la nostra ciutat sigui un exemple de respecte amb la diversitat i el civisme .

Ajuntament

-

~~ de Terrassa

(Q 010 @ 93 739 70 60

www.terrassa.org

Ressò maçònic en el pensament de Fernando de los Ríos Javier O /aola.

Síndic del Veí . Vitoria-Gasteiz intel·lectual de Fernando de los Sabem que Fern ando de los Ríos i que, d'alguna manera, en Ríos va ser iniciat com a maçó reforça la mateixa influència a la lógia Alhambra, tot i que no maçònica: la In stitución Libre de he trobat a la seva exhaustiva Enseñanza (ILE) i el krausisme . biografia realitzada per Virgilio Els enemics de l'ILE han assoZapatero 1 cap referència a les seves activitats o a eventuals inciat la Institución Libre de fluències maçòniques. La meva Enseñanza amb la maçoneria i, deixant de banda la intenció peaportació serà la de cercar algun ressò del mètode maçònic jorati va d'aquesta associació i la falsa pressuposició d'un designi en la seva obra i en la seva biografia. N'assenyalaria els seinstrumentalitzador per part de güents: la maçoneria que no em sembla 1. L'optimisme pedagògic. versemblant en absolut, sí que pot establir-se una simpatia ideològica espontà2. L'human isme fi losòfi c.

3. El liberali sme moral. nia entre ambdues institucions , que es L'optimisme pedagògic . Els seus deriva de les referències a Krause i al krausisme 2 i a la recepció que d'aquest i biògrafs coincideixen a remarcar la vocació pedagògica de Fernando de los Ríos de la seva obra El Ideal de la Humanidad va fer a Espanya Juliàn Sanz del Río, i la importància que va donar a la tasca mestre precisament de Giner i inspirador educativa no solament com a anhel personal, sinó com a veritable responsabilitat de la ILE. Krause reivindica tres ideesforça: una espiritualitat política i com a resposta als problemes lliure, no vinculada a La concepció de la societat espacap confessió religiosa , de l'acció política que es defineix com a nyola de l'època. com una pedagogia social panenteista ; un pedaAquesta vocació es gogisme radical que posa de manifest en la seva trajectòria universitària i en les respretén dur l'home a la seva perfecció en tant que home ; i un ideal social i polític ponsabilitats polítiques assumides , vincuuniversalista que s'arti cula en la idea lades a les seves passions: el dret i l'ensenyament, però també en la concepció d'una Ali ança de la Humanitat que haurà de l'acció política , en gran manera, com d'institucionalitzar una consciència unitàri a de l'ésser humà a la Terra. una acció de pedagogia social.

No podem oblidar una altra font d'inFernando de los Rios va tenir molt de fluència importantíssima en la biografia contacte amb Francisco Giner, a qui ano-

29 43

44

que fa de l'assoliment dels seus projectes menava afablement oncle i amb qu i l'un ie n alguns ll igams de parentiu. Va vitals una finalitat i un sentit per a la seva estar en contacte amb ell en els seus esvida, que construeix sentit , fa que ell matudis de Doctorat a la Universitat, va esteix no pugui ser reduït a mitjà o a mercatar en contacte amb l'ILE treballant-hi deria i que , a més, pugui reclamar de la com a alumne-professor i, a més, es va societat els mitjans i les possibilitats que vincular a la fam ília Giner casant-se amb necessita i que socialment se li puguin una neboda . garantir per aconseguir les seves finaliL'humanisme filosòfic . Entenc, en tats. aquest context, la idea d'humanisme fiEl liberalisme mora l. El compromís polític de Fern ando de los Ríos i el seu losòfic com aquella consideració filo sòfica que vincula tota veri tat material , moral o compromís intel ·lectual són , també, espiritual a les seves creuats per un indestriable compromis amb manifestacions en l'ésLa idea d'humanisme ser humà, en la seva la ll ibertat. En aquest vincula tota la veritat experiència , en la seva punt , hi va jugar un paa l'ésser humà realització, en les seper històric . ves categories, dins de En el Congrés les seves mesures i proporcions. Tot coExtraordina ri de 1920, el PSOE tractava neixement i tot inte rès arrelen en l'expela qüestió crucial d'adoptar una posició ri ència i en l'àmbit del que és humà . en relació amb la revolu ció co munista i L'humanisme de Fernando de los Ríos amb l'acabada de crear III Internacional, com a alternativa a la 11 Internacional, dees palesa de forma prou evident en les seves posicions polítiques i en els textos sacreditada després de la I Guerra de reflexió polit ica en què fona menta la Mundial per la seva incapacitat d'haver seva adhesió al socialisme democràtic , impedit la guerra a Europa. En aquest com en El sentida humanista del Congrés es va aprova r, a proposta del socialismo. mateix Fernando de los Ríos, que dos La reivindicaci ó política del "socialisdelegats anessin a Moscou per tal d'estudiar les condicions en què el PSOE porne" no es fon amenta , en Fernand o de los Ríos , en el marxisme : dria entrar a la III Internacional , "Fernando de los Rios llei també per tal de gó al socialismo a través conèixer la realitat del procés politic posat en de Kant y no partiendo de Marx" 3. El seu sociamarxa pels bolxevics a lisme té més a veure Rússia. Fernando de los Ríos va adonar-se'n de la amb el labori sme importància històrica que britànic de la Fabian podia ten ir aquest via tge Society i amb el valor i les seves conclusions. Els maçònic del "treball" com a dos delegats, Fern ando de forma d'autorrealització de la los Rios i Dan iel Angu iano , persona: El que tu fa s, et fa. arribaren a Moscou el 19 El seu socialisme es fonamenta en una exigènd'octubre de 192 1. És conegut el llibre cia filosòfi ca , poen què recul l les sedríem dir-ne ves impressions d'aontològica : la condiquell viatge i l'entreció de l'ésser humà vista amb Len in4 El com a ésser racioviatge i la seva prònal autocon scient ,

pia presa de posició van ser decisius perquè finalment el PSOE no s'incorp orés a la III Internacional i es mantingués en la via de la Iradició socialdemòcrata.

Fernand o de los Rios va desenvolupar una analogia conceptual entre l'EstatEsglésia sorgit a l'Espanya del segle XVI i els nous Estats-Ideocràtics del segle XX propugnats per les ideologies totalitàries:

se ntar, dels projectes que va emprendre i dels va lors defensats , podem dir que Fernando de los Rios fou, de veritat, un excel·lent maçó/constructor ~.

feixisme , nacionalsocialisme , comunisme;

"l'Estat es fa Església quan s'assigna finalitats totals i s'atorga, amb exclusió dels òrgans socials, el dret de precisar els mitjans per a les finalitats, aleshores desapareix la distinció entre Estat i Església" S. Aquesta radical oposició a tancar l'horit zó de l'ésse r humà i a instrumentalitzarlo, sia a interès d'un poder estatal ideològic o al poder d'una economia deshumanitzada , és consubstancial al seu pensament i plenament cohere nt amb la idea mateixa de la llibertat de l'ésser humà en maçoneria . Hi ha, en maçoneria , un dictum de sabor taoista: "l'edifici s'aguanta pel que és ple. però és habitable pel que és buit".

A la vista de la seva trajectòria. dels reptes i circumstàncies que se li van pre-

1. Zapatero. Virgilio. Fernando de los Rios.

Una biografia in /e/ec/ua/. Granada: Ed.

Pretextos, 1999.

2. Ureña, Enrique M. Krause. educador de /a Humanidad. Una biografia. Madrid: Publicaciones de la Univ8rsidad Pontificia de

Comillas, 1991 . "Durante su elaboraciòn dejò Krause ademas entrever claramente la estre-

cha relaciòn entre El Ideal de la Humanidad y la Alianza de los Hombres y la Hermandad Masónica , y. después de su publicación , la recomendó a los masones, junta a los Tres documentos mas antiguos, como guia para la profunda tran sformación que segun él estaba

Ilamada a experimentar la Hermandad". Pàg .

180.

3. Zapatero, Virgilio. Op.cit. pago59 4. de los Ríos, Fernando. Mi viaje a la Rusia sovie/is/a. Madrid: Caro Raggio . 1921 .

5. Conferència de Harvard, 1926.

29 45

46

Ja has arribat, Sa茂d Assumpci贸 Oristrell

la cl'caciĂ&#x201C;

les recomanacionS

Ilcl·HeulcS

48

Historias mínimas

Competència deslleial

Una pel·lícula de Carlos Sorin, amb Javier Lombardo (l'home que vol "redecorar una tarta"' ). Antonio Benedictis (l'avi que sap moure les orelles i que busca un gos) i Javiera Bravo (la noia del concurs).

Es una altra pe!·li argentina diferent , que no repeteix tics i que és deliciosament humanista. I és que valia pena córrer el risc sense pretendre guanyar cap premi . I això és vàlid per als que busquen el que se'ls ha escapat , els que troben el que es pensen que han buscat i els que no saben ben bé el que bus· quen ni el que troben.

His tòries mínimes, que acostumen a ser les màximes de la vida, és un pel·Heula con-

Ettore Scola és un dels mestres clàssics del cinema italià postPassolini. Sense massa parides, vaja. Una cosa normal. Gairebé sempre capaç de treure la llumeta d'una mirada real sobre "autenticitat de la vida. I, a més, Sergio Castellito i Diego Abatantuono ho saben fer molt bé. Perquè el que de debò comp ta és la vida quotidiana. Aquí es tracta d'una mirada humil, des d'una perspectiva infantil - i això comença , malgrat tot, a semblar una característica obligada d'un cert cinema de costumisme social crític ¡ alhora tendre- que va adquirint lenlament consciència de la realitat. Una realitat marcada per la competència - ben intencionada- enlre dos sastres

tra la depressió.

(M.G.V)

que viuen en un bucòlic carrer de Roma, i per les mesu res repressives de les "lleis racials" dutes a lerme pel feixisme mussolinià a partir de 1938. per tal d'en· fortir l'aliança amb l'Alemanya nazi. Els nens, que ja eren molt amics - perquè quan t'han fet beure oli de fetge de bacallà amb algú. sempre en continuaràs sent amic- veuen com les famílies abans en competència acabaran sentint-se, involuntàriament, més properes. El sasIre no jueu no gaudirà de l'eliminació del competidor. i sabrà - sense cap valentia especial- oferir-li petits gestos de dignitat. Queda clar que no hi ha cap heroïc itat que no s'inscrigui en la més càlida gamma dels petits gestos quotidians.

(V.M.O)

( \

Inslru誰u-Ills i s('{"('lIl1illff'S, ilSSflCicu-1 uS i Sl'l'/'U lil/'ls. ('S!iIll('II-IOS i S('{'('II Ii'li('w!

moviment laic i progressista