Espai de Llibertat - núm. 27

espai de llibertaT l'cvista d'esqucl'l'es pel' a la formació, la t'et'lexió i l'agitació políticA Tercer Lr'illlt'strt' 150 curo,

2002

27

El monogràlïc: L'esplai L'entrevista: Josep-Lluís Cat'od-Rovil'a

Número 27 Tercer trimestre 2002 Director: Jordi Serrana Subdlfeclor: Jordi Miralles Consell de Redacció Dav id Sempere, Xavier Brelones, Josep Sella res, Gemma Martin, Santi Castella, Ferran Escoda, Montse López. Antoni Castells Vicenç Molina. t'~ l l a i

(14"' IIlht'I'l a'l' AV inyó, 44 primer. 08002 Barce lona e-mai l IIg@lalc. org www.laic.org Te l. 9360 1 1644 Fax 93601 1640 Edita: Fundació Ferrer I GuàrdIa Impremta: Primera Impressió. S. L. Sabadell Disseny: Ferran Cartes I Montse Plass Maquetac/O: Fundació Ferrer i Guàrdia.

Assessorament lingüfsllc: Monl se López.

Revista Irlmestral.

Preu: 3,50 euros.

Subscripcions : 14 euros/any.

Dipòsit lega l: B. 33.262-1996 ISSN. 1136· 1581 Espai de Llibertat és membre de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Ca talà.

La I¡nla editonal d'aquesta revista és el lIiurepensament , per tant , les opinions del consell de redacció, les trobareu a l'Edi tOrial , la resla d'opinions seran únicament responsabilitat de qui les firmI.

espai de llibertaT Sumari Editorial

2

El punt de vista de Forges

3

La consigna Monopolis privats Santi Castellà

5

La reflexió Ball de dades a les manifestacions de Barcelona Txus Sanz

8

El monogràfic: l'esplai L'esplai : un espai de creixement per a monitors/es Mar Llapis Perquè formem monitors Josep Sellarès El botxí desemmascaral Txus Sanz Apunts per a un debat sobre l'esplai Jordi Serrano Les vessants del Pedraforca David Horts L'entrevista Josep-Lluís Carod-Rovira L'apunt Ferrer i Guàrdia a Itàlia Francesco Codello Franco Bertolucci Claudio Venza La creació Sobre la primavera Ferran Escoda Sense titol Oriol Vilapuig Les recomanacions Lllibres

11 13 15 19 23

27 38

42 45

47

27 1

editorial.,

No és veritat

2

No és verit at que nosaltres no existi smació, no tan sols els més directament sim oI que, per aquest motiu, no ens vinculats a l'ad ministració. comptessin en els sucosos comenta ri s No és veritat que només hi hagi una sola versió de les coses. No és veritat, estadístics del Govern i dels seus lacais mediàtics posteriors al passat 20 de juny. doncs, que només existeixi un sol mètoPerqu è nosaltres, com la gran majoria de de per gestionar correctament i amb efi la societat catalana, no vam pas fe r d'esciència la societat contemporània, com quirols el 20-J, jorn ada d'una vaga geneno es cansen de repetir molles veus, com ral que, a part del component sindical de ara la de Joseph E. Stiglitz , premi Nobel defensa del relatiu sistema de protecció d'Economia 200 1, gens sospitoses de fer social dels aturats i d'oposició a la mesude portaveus de cap radicalisme estèril pretesament antisistema. Això ja ho sabia ra autoritària de retallar-ne, encara més , les condicions de la prestació, tenia una Keynes , que l'economia requ eria, com la intencionalitat clapolítica, d'una di rament política . No No és veritat que només existeixi recció democràti és veritat que no ca.

Que les xifres un sol mètode per gestionar fos legíti m que macroeconòmi correctament una jorn ada de ques no poden ser la societat contemporània reivin dicació de llegides amb tramdrets laborals no pa . Que la inflació no es combat principalment amb la conpog ués tenir, a més a més, aquesta segona intenció. de crítica profu nda a la tenció de la massa salarial, perquè el sacàrrega regressiva i ultraconservadora de lari forma part de la demanda, no pas l'actual majoria govern amental. No és vedels costos , condició essencial per al creixement. No és veritat que no hi hagi ritat que gairebé no es notés. A Catalunya, la gran majoria vam plegar. La maexemples des de l'esquerra que demosnifestació d'aquell dia va tenir una tri n que això pot fer-se bé i amb una finadimensió insospitadament satisfactòri a litat redistributiva: s'ha de créixer, per tal de poder distribuir i finançar millores soper a les expectatives que s'havien suscicials, augmentant l'ocupació i evitant destat. No és ve ritat que la consciència de molta gent, doncs, estigui endormiscada peses produïdes per la manca de coheo resignada dava nt la inexorabl e fatalita t sió social. Ho esta ven fent a França, ho d'una política ag ressiva, antidemocràtica continuen fent a Su ècia , a Finlànd ia (no i antisocial. No és verita t que no sapiés veritat que, després de la sortida d'en guem que no ens n'hem de refi ar, de les Jospin per l'error divisionista dels pretemanipulacions de molts mitjans d'inforsos alternatius ens hàgim quedat sense

el punt de vista de ForgeS

4

baix, més de trenta mil dòlars, sense referent europeu!) ... No és veritat que no se sàpiga que potser caldria vigilar més comptar els costos de la seguretat privaels augments de preus indiscriminats, da. A més desinversió pública, menys cotant de productes com de serveis, i no hesió social , més malestar, més inseg upas queixar-se tant. No és veritat que tot retat , a més a més, més despeses ... i, per tant, més facilitat manipuladora per funcioni millor ara que abans , ni que sigui més barat perquè s'haobtenir una reacció de por (que sempre és congin reduït els impostos.

Es tracta de simple No és veritat que rebaiservadora) per part del higiene mental davant xar les tarifes de l'impost públic. la unanimitat d'interessos No és veritat que sobre la renda signifiqui de la dreta mentidera incrementar la capacitat Espanya estigui al marde consum o d'estalvi de ge dels corrents xenòla gent, perquè , paral·lelament, augmenfobs i autoritaris que sorgeixen, com a ten els impostos indirectes i els preus conseqüència, arreu d'Europa . Aqui , els dels serveis indispensables oferts per les tenim a dins. Ja són al Govern . companyies subministradores privatitzaNo és veritat tampoc que en aquest des que, ara, ningú no controla. I això país s'hagi assolit cap sanejament econòperjudica molt més les capes de la poblamic ni cap bé social positiu : aquí, hi ha ció de renda més baixa. No és veritat, hagut un increment brusc de la delinqüència des de 1996, per molt que per tant, que privatitzar equivalgui a liberalitzar, perquè aquestes companyies acEspanya sigui el segon país d'Europa arnb més població empresonada - destuen com a oligopolis i el públic usuari no prés de Gran Bretanya , seguint el model n'ha sortit, en abso lut , beneficiat (pensem en l'electricitat per a usos domèstics , per nordamericà i fent abstracció de les xifres exemple). No és veritat que sigui millor de pOblació-, la tendència a la desfeta del sistema públic d'ensenyament, la caidesfiscalitzar les relacions financeres i els guda de la inversió en formació i en inmercats de capitals i reduir la inve rsió pública per tal d'arribar a l'objectiu del dèficit vestigació , els retalls a la cooperació per al desenvolupament, el suport indiscrimizero. Això no és més que dogmatisme , nat a l'escola catòlica d'elit i l'augment de pensament tancat, no precisament liberal , entestat a llegir la realitat des d'unes ulleles partides pressupostàries destinades a res excessivament ideològiques -i de cul compensar l'escàs èxit autofinançador de de got- que no serien del gust dels del'Església. I les mentides con tinues del fensors d'una societat oberta ni en la verGovern. No és veritat que il·legalitzar Batasuna , amb la nova llei de partits, sersió del mateix Popper. Potser sigui un veixi per combatre el terrorisme ; ben al dogmatisme frui t d'un dèficit crònic de laïcitat , no gens estrany, d'altra banda , des contra ri , els seus partidaris es presenten de Bush fins a l'Aznar. Només cal veure com a víctimes i obtenen nous suports. l'augment exponencial de la delinqüència, No és veritat que l'esquerra no hagi de de la sensació d'inseg uretat ciutadana ser capaç d'unir els seus projectes i (rea l o explotada amb perverses intend'evitar la fractura, davant la unanimitat cions) que no és culpa de la immigració , d'interessos de la dreta mentidera , manipu ladora, dogmàtica, autoritària, neofransinó de la desinversió en serveis públics de seguretat. Pensem en l'exemple dels quista , que ens ha tocat patir. Ja no tan Estats Un its, màxim paradigma desregusols per raons d'higiene democràtica i de lador, on més d'un 3% de la població solidaritat social, com en altres ocasions adulta masculina és a la presó o en lliberhem afirmat. Es tracta de simple higiene tat condicional , i cada pres costa, pel cap mental,

l

la consignA

Monopolis privats

Sant; Cas tella Doctor en Dret. cia i la liberalitzac ió, els expoliEn els darrers anys el govern tics i els seus famil iars es col·loens ha venut una pretesa liberaquen en els consell s d'adminislització d'importants serveis de tració o com a assessors amb subministrament (llum, aigua, gas , telèfon .. .) com a únic mesous milionaris, reben els seus cani sme per assolir-ne una marega ls. són convidats per les seves fundacions a fer remunerajor qualitat en la prestació. Ara, teòricament , els consumidors i des conferències, els posen publicitat en les revistes del usuaris rebem un millor tracte partit .... Al s directius d'aquestes i gaudim de les mateixes garancompanyies no els afecta el ties que davant la resta de proOecretazo: els seus con tractes ductes dels sectors liberalitzats i per tant sotmesos a les lleis estan blindats amb indemn itzacions milionà ries i els seus sous són lluny del merca t i de la lliure competència. Res de la mitjana del mercat laboral. Ningú més lluny de la reali tat: un canvi d' habitatge m'ha enf rontat mal auradame nt am b seria capaç d'explicar-nos sense mentir les clàusules abusives i els compo rt aquin avanta tg ~ riva titzar un sector ments delictius de les màfies proveïdores que no es liberalitza, perquè l'únic avandels subministraments bàsics de la llar. tatge és per a les butxaques d'alguns poEn tots els casos no pots escollir comlítics que en privatit zar eviten les critiques panyia, els contractes són d'adhesió, tanpel mal funcionament del servei i poden cats, amb lletra petita que protegeix la parar la mà per cobrar les comissions. companyia i deixa desemparat el consuAn em als casos concrets , GAS NATU RAL. Per donar-te d'alta del servei t'oblimidor ... res de nou , si no fos pel nou disga a fer un butlletí curs: ara són companyies prid'instal·lació per Als directius un lampista autovades , que jud'aquestes companyies guen ll iurement ritzat, però cap no els afecta el Decretazo : en el mercat, ... lampista vol venir els seus contractes estan blindats a fer-te'l perquè el Però l'únic cert és que funcionen guany per desplaçar-se és poc . Els que s'anuncien a en règim monopolístic, lluny del lliure mercat i de la competència , maltractant el les Pàgines grogues si que vénen però consumidor, i amb una relació perversa cobrant com si fos una emergència (unes 25.000 ptes. com a minim) ; si després de amb l'administració: el govern els dóna concessions abusives , evita la competènpregar aconsegueixes que vingui el lam-

27 5

6

trampa per cobrar als despistats, a la pista del barri, per uns deu minuts de mirar-se la instat·lació i fer la prova d'estangent gran , .. , quitat et cobrarà de 10.000 ¡¡ 15.000 Amb AIGÜ ES DE BARCELONA la siptes. Després vi ndrà el tècnic de Gas tuació també és curiosa. Per canviar el nom del comptador, tasca merament adNatural, que revisarà de nou la instal ·lació (?J . Et venen un comptador obligatori ministrativa que poden fer en menys d'un minut sense desplaçar ningú i sense cap per 30.000 pessetes o te'l lloguen per 15.000 més 340 pessetes en cada rebut , cost, et cobren 3.639 ptes. (2 1.87 euros) i et recomanen llosense impostos. gar-lo per si s'espatTEL EFÒN ICA és un Aquests monopolis privats lla fer-se 'n càrrec altre cas curiós . Quan distorsionen el mercat ell s. Es un mer negoet donen d'a lta tens i abusen dels consumidors, ci especulatiu: a cadret a fer que I no tenim on protestar! sa ja hi havia un t'instal·lin un endoll comptador en propienou , cOSa que eviten tat dels anteriors habitants , que no tenen dient-te que ja tens un endoll i que haudret a emportar-se'l i l'han d'abandonar, i rien de donar-lo de baixa per posar un de nou . Si preg untes a la companyia et que a tu la companyia no et deixa utilitzar. En total l'a lta et costa 9.620 pessetes diuen que no és necessari donar de bai(57.02 euros) de drets d'alta i 2.000 pesxa els existents i que tens dret a un nou setes (12,02 euros) de fiança. Amb una endoll: el reclames. Ve l'operari de mala gana perquè és el segon cop que es desdespesa de 319 ptes . (1 ,92 euros) en consum de gas, el preu a pagar en la priplaça, et fa apartar mobles, deixa matemera factura, amb tributs i llog uers, és de rial i marxa dient que tornarà demà.

18.081 ptes. (108,67 euros). Però l'a ixeDesprés et truca i et diu que si torna t'ha cada de camisa es produeix quan et fan, de cobrar el desplaçament (?l. Li expliques que tu has pagat per donar-te d'alta sense que ho demanis, un con tracte voluntari de manteniment amb un de la línia i que tens dret a un nou encost d'II.484 ptes. per any (69 ,02 doli sense pagar res més. No torna , euros). Un servei que no serveix però a la factura et cob ren el desper a res , perquè el comptador plaçament, és a dir pagues 21.807 ptes . (131 eurosl per l'alés llogat i si s'espatlla teòricament se'n fa càrrec la compata , pagues 2000 ptes. (12,02 nyia, i a més no volen saber eurosl pel desplaçament i no res ni de la caldera ni de la tens endo ll . Reclamar és un cuina , és a dir que només sercalvari, després de vint-i-set veix per al manteniment trucades et tornen els diners i et comencen a trucar per d'una canonada de gas de 35 cm. Però encara que no ho preguntar què ha passat i demanis , et fan el contracte. demanar-te disculpes des de cinc instànc', es diferents Llavors et dónes de baixa , (instal·ladors , atenció al però per si de cas te'l cobren , si no pagues et tallen cli ent, oficina de reclamael subministrament, i has de cions, servei postvenda ,... ). T'asseguren que trucar més de ci nc cops per en dos dies tindràs l'enaconseguir que et retornin doli instal·lat, dos mesos els diners d'all ò que no has després deixes de reclacontracta t ... Aix ò si estàs mar ... penses que la puatent i mires amb detall la blicitat de Telefònica factura ... Es a dir, és una

•

•

• • • • ••

•e

amb el lema "No me he venido.coni' és perquè se'n foten de tu ... que l'instal·lador no ha vingu t ni vindrà mai . A més et donen una linia antiga de telèfon , i no pots gaudir de l'identificador de trucades , el . telèfon que et venen funciona malament (el rellotge es retarda divuit hores la setmana) ..i si protestes massa els teleoperadors ("hola habla con Juan" --després resulta que hi ha més de cent juans fent de teleoperadors i no pots identificar-lo per reclamar) et pengen el telèfon .

Abans els polítics eren responsables del mal funcionam ent dels serveis , en canvi ara aquests són privats , "desregularitzen" els treballadors , "fitxen" amics de pupitre de politics amb sous blindats , malbaraten els teus diners ... i no pots

queixar-te. Tots els treballadors i assessors de companyies elèctriques tenen la llum gratis - és a dir, pagada per tots els altres. El Ministerio de Ciencia y Tecnologia allibera Telefònica de desplegar una xarxa de cable a canvi que desplegui l'ADSL, carregant-se així les inversions fetes per la competència i deixant Espanya a la cua del desenvolupament d'Internet amb banda amp la. I podríem seg uir ... Quan tindrem un govern de liberals de veritat que liberalitzin aquests sectors o els nacionalitzin? Aquests monopolis privats distorsionen el mercat i abusen dels consumidors. Segur que tenen els dies comptats , però mentrestant algú s'està fent molt ric a costa de tots nosaltres ... i no tenim on protestar .

•

• •

••

• • • • • ••

27 7

la refl exiÓ

Ball de dades a les manifestacions de Barcelona Txus Sanz Equip de Direcció d'es plac

8

El passat mes de març i en una sola setmana vam viure tres de les manifestacions més multitudinàries de la història de Barcelona. El 10 de març a favor d'una nova cu ltura de l'aigua (i en contra del Pla Hidrològic Naciona l), el 14, la manifestació dels sindicats europeus i el 16, la convocada per la Campanya Contra l' Europa del Capital i la Guerra , la Plataforma Catalana i el Fòrum Social de Barce lona .

Milers de persones van ocupar els carrers per expressar la seva veu critica amb un model de desenvolupament insostenible, injust i insolidari. Una manifestació s'entén, per tant, com una expressió ciutadana de suport o rebuig d'una certa política. En aquest sentit , podem acordar que té dues grans funcion s. D'una banda, serveix per incrementar la consciència crítica dels que hi participen i, de l'altra, serveix per transmetre un missatge a la societat. El ressò mediàtic d'una manifestació esdevé, per tant , un dels seus principals objectius i una de les principa ls estratègies de pressió pol ítica i social.

Suposo que tothom és conscient que els pobres veïns de la Via Laietana no són els ún ics que han d'assabentar-se de les reivindicacions de milers de ci utadans. Una manifestació que no surt als mitjans de comunicació només aconsegueix el primer dels objectius esmentats .

Però compte!, sortir als diaris no és direc-

tament sinònim d'èxit. S'ha de veu re de quina manera se surt.

Així , com tots hem observat, hi ha mitjans de comunicació que fan una certa lectura en positiu de les manifestacions i uns altres que fan una lectu ra diametralment contrària, No descobrirem la sopa d'all si diem que la informació qu e es publica als diaris o surt a la televisió no és mai neutral. Si algú té dubtes so bre això que compri el mateix dia diari s com La Razón o El Pa ís i comprovi si un mateix fet obté la mateixa cobertura informativa. No hem de se r tan ingenus com per pensar que els mitjans de comunicació no obeeixen els interessos dels seus propietaris. De fet , no és casual que, en referència a la manifestació del dia 16, alguns mitjans destaqu in els disturbis del final i d'altres no. Com s'explica que a Televisió Espanyola, per exemple, tinguin més importància el 0,01 % del s manifestants (els violents) que el 99 ,9% restant? Com hem d'interpretar que un representant del Partido Popular qualifiqui 300 .000 manifestants de "minoria marginal"?

De fet , el consens sobre el nombre de participants en una manifestació és una de les principals batalles que es lliuren en l'arena de la rendibilitat política . Com a norma general , quan la manifestació critica el poder les estimacions de participació dels organitzadors acostumen a ser

Imaginem-nos per un moment que el majors que les dels "organi smes oficials" diumenge després del partit Barça(bàsicament la policia local o el govern ciMadrid ens trobem a la premsa un titular vil) i viceversa. Fi xem- nos qu e, per exemdel tipus "El Barça va marcar 5 gols al ple, a la manifestació que es va convocar Madrid sego ns els organitzadors del partit contra ETA arran de l'assassinat d'Ernest però només 1 segons fonts oficials" .

Lluch, es va dir que hi havien anat un miSeria ridícul , oi? lió de persones i que Llavors, per què no en la del 16 de març, Allò que és presentat ens sorprèn aquest segons la Policia com a real té una influència continu ball de dades Municipal , hi assistiren directa en la realitat sob re els assistents a "només" 250.000 (una les manifestacions? quarta part) . La meva De fet , se m'acudeix, com deia algú , impressió personal és que. en termes reals, la parti cipació en aquestes dues conque podríem fer com a la Cursa del centracions va se r força similar. La diCorte Inglés: repartir dorsals a tots els ferència s'explica, per tant, en termes participants . estrictament politics.

Bromes a part, el que és clar és que la xifra de participants, més que un nomÉs divertit observar les diferencies en la lectura de la participació que sempre bre real. té principalment un valor simbòlic. La xifra reforça i dóna potència a una es fan des de diferents fonts. El cas de la idea. De fet, molt enginyosament, els ormanifestació convocada amb motiu de la ganitzadors de la manifestació del dia 16 vaga general del 20 de juny és para"contra l'Europa del capi tal" (per entendigmàtic. Els org anitzadors van afirmar dre'ns) van xifrar el nombre de parti cique hi havia 600.000 persones , els diaris pants en 495.000 . Van dir que no havien dei en 500.000, la policia local 400.000 i arribat al mig milió perquè la policia fronla Delegació del Govern 15.000. Interpretar això és molt dificil. Potser el que terera va retenir a la Jonquera a prop de va passar és que hi havia realment 5.000 ciutadans francesos que venie n a 600.000 persones, però els diaris van esBarcelona. Genial!

Les definicions de la realitat tenen timar que no s'havien de comptar, aproximadament, 100.000 individus que eren conseqüències reals. Això vol dir que all ò que es presentat com a real (indeturistes o veïns que anaven a comprar el pa . La policia local sabia que hi havia pendentment que ho sigui) té una in100.000 policies municipals i la Delegació flu ència directa en la realitat. Aixi, el re coneixement social i la pressió politica del Govern era l'única que coneixia que aproximadament 385.000 persones més que es deriva d'una mani festació de mig eren membres infiltrats de la Policia milió de persones es redueix si aquesta Nacional (secretes). Per tant, es van mano apareix als mitjan s de comunicació .

El problema és que hi ha alguns mitjan s nifestar 15.000 persones juntament amb 385.000 sec retes , que estaven vigilats majoritaris que ostenten el monopoli de per 100.000 policies i en companyia de la definició social de la realitat (i que 100.000 turistes . veïns i d'altres persones defensen gairebé exclusivament els inteque passaven ressos de l per allí. poder) •

•

27 9

MIRA FIXAMENT AQUEST DIBUIX Fixa-t'hi bé: mira al teu entorn i observa. Veuràs que a Terrassa hi conviuen persones de procedènc ies ¡ carac te rís tiques .~ ben

diverses .

DIVER SI TAT

Totes aquestes persones viuen I conviuen en una ciu tat que vol ser oberta a les seves diferents maneres de ~. pensar, d'actuar, de creure,

.n"'- CIV I" ME

d·estimar. Unaciutatcivica

Persones vingudes .~ \\ CI' que vol progrés i qualitat de de prop de 100 ... \(. vida. Per a tots. Per a totes. països d'arreu del món, i de gairebé IOtes La ciutat de la diversitat i del civisme. Per les comunitats au tònomes espa nyoles .

www.terrns sa .org

Ajuntament

aconseguir-ho, posa-hi el millor de la teva part.

....

~~ de Terrassa

!Ç' 010 1~; 93 739 7 0 60

el monogl'àfiC

L'esplai: un espai de creixement per a monitors i monitores Mar Llopis Vicepresidenta d'espIa e L'esplai és un espai per als motius que l'empenyen a acosinfants, un espai on, acompatar-se al grup d'esplai . Sovint hi nyats per un grup de joves arriben de la mà d'un amic o aprenen en base als valors de amiga, o perquè des de petits la laïcitat i el progrés, es reshan estat a l'esplai i els sembla ponsabilitzen de petites accions que és el que s'ha de fer els caps de setmana. Tot i que els i aprenen a conviure.

Però, des de la meva opinió , motius de buscar amics, parella i companyia pesen moltíssim (dil'esp lai és , també , un projecte que un grup de joves emprèn ria que el més normal és que tota persona busqui en major o per tal de donar sortida a les seves inquietuds. Un o una jove menor mesura aquests objectius), jo insisteixo que hi ha alguque s'implica en un cen tre d'esplai és, generalment, una persona socialna cosa més , hi ha aquesta inquietud per ment inquieta , un ciutadà o ciutadana prendre part en la construcció d'una socompromès que pren consciència de les cietat més justa, de conèixer el que pascoses que passen al seu voltant i que resa i poder-hi dir la seva ... segurament, acciona en conseqüència. L'esplai és, per els monitors que no busquen aq uest camí a l'esplai no seran monitors molt de a aquests joves , un espai de formació per a la ciutadania. Els joves aprenen a catemps . Pocs podran , només per tal de tenalitzar les seves idees, els seus valors . nir amics. dedicar a l'esplai tots els caps Aprenen a organitzarde setmana , estar-se se com a equip i a resdies entre setmana de Si no es viu l'aventura ponsabilitzar-se. I el reunió fins tard , passar de l'esplai que és més important, vacances d'estiu i pricom un projecte propi a aplicar-ho en un promavera a la muntanya , jecte concret, un projec- no ho viurem molt de temps elC. Si no es viu l'avente d'educació d'infants tura de l'esplai com un basat en la laïcitat , com a forma de vida , projecte propi , com allò que realment voi en el progrés , com a direcció del cami. lem fer, no ho viurem molt de temps.

AI llarg del se u pas per l'esplai , el Amb el pas del temps, el monitor va o la jove passa per diferents etapes , unes prenent consciència d'aquest compromís etapes que van progressivament augque l'implica amb la vida de l'esplai . mentant la seva responsabi litat en el proComença a adonar-se'n de la potencialijecte. En un primer moment , el noi o noia tat del projecte i, per tant , busca la manera de donar-li tot el ressò possible . És probablement no és conscient de tots els

27 11

12

amb el grup d'infants ilo adolescents està l'etapa en què els monitors que ja porten algun temps a l'esplai comencen a partitransmetent-los uns valors, i entén que si aquesta acció es planifica i s'elabora cipar en projectes de col·laboració amb altres associacions de la zona i amb esconscientment és molt més profitosa. plac. Reconeixen , d'aquesta manera, El monitor arriba a una etapa en què que l'esplai és un projecte amb capacitat és plenament conscient del projecte que d'acció i de transformació social. També té entre mans, ha adquirit una sèrie d'haprenen consciència d'un altre element: bilitats socials, ha adquirit moltes capacique l'esplai no és només de l'equip de tats d'organització, lideratge i negociació .

Cal ara que vetlli perquè els joves que es monitors. Hi ha els infants i els pares, van incorporant a l'esplai tingu in l'oportui amb el reconeixement d'aquests com a protagonistes del nitat de forma r-se i, per tant, ha de deixar projecte, s'obrirà a la A l'esplai seva participació actihi ha un veritable compromís espais de parti cipava . Probablement, una ció. Sovint, això vol amb la finalitat de dir que els monitors de les majors dificultats la transformació social amb aquesta expepel que fa a la particiriència deixen l'esplai pació dels infants a l'esplai són els mateixos monitors, ja que i, en el millor dels casos, marxen a altres viuen el projecte com a molt seu i se'ls fa projectes socials . No és que això estigui difícil escoltar els infants i donar-los cabu- malament, estem formant futu rs dirigents, però caldria pensar en la manera com tot da. La possibilitat dels monitors de col·laborar amb els pares i mares de l'esplai és aquest coneixement que hem adquirit no abandoni del tot el centre d'esplai. una oportunitat ideal de formació: la diEn definitiva, crec que a l'esplai hi ha ferència d'edat, de preocupacions , d'actiun veri tabl e compromís per part dels motud entre uns i altres reque reixen d'un gran esforç per part dels monitors a l'hora nitors principalm ent vers l'associació i ve rs la tran smissió i el treball en base a de lidera r un projecte conjunt. En aquesta uns valors, amb la fina litat de la transforetapa el monitor se n'adona , també , del mació de la societat. Per la construcció significat ple de l'acció d'educar. Pren consciència que mitjançant la convivència d'un món millor \

AliA

el monogràfiC

Per què formem monitors

Josep Sellarès Director de l'Escola Lliure El Sol A un expresident d'Esplac li vaig sentir comentar un cop que calia millorar la gestió de ls esplais, perquè eren un a catàstrofe organitzativa i només quan mi lloressin les seves estructure s, fari en millor la seva feina .

Han passat els anys, ha con tinuat sortint el Sol i els esplais han con tinuat fent la feina de la mateixa manera, a sat isfacció de nens , pares i monitors , però no de nosaltres que ens hem continuat queixant , sense voler veu re que potser som nosaltres els que anem errats . Perqu è a la fi quan parlem d'organització dels espl ais, parlem de sistemes d'organització de monitors, ja que els esplai s són espais socioculturals sense cap sentit si no els estructuren els seus protagonistes, els mon itors. Un s monitors que ho són perquè són feliços fent el que fan, es divert eixen fent-ho amb qui ho fan , i fent-ho durant aquest període concret de la seva vida.

Quants cops hem explicat en tau les rodones amb més ponents que assistents, que l'única prevenció davant les drogues és donar alternati ves de lleure responsable als joves? No estem d'acord que la base de la responsabilització és bastir un projecte autònom que ens deixi assumir riscos en plantejar-nos iniciatives i reptes? Però després de tanta literatura , encara no hem analitzat el fenomen de l'esplai , només hem construït un discurs

sobre allò que voldríem que fo s l'esplai o com a màxim sobre allò que per a nosaltres ha estat l'esplai.

Ara bé, si ens allunyem del fenomen i l'analitze m, és òbvia la raó per la qual són feliços els monitors, tenen un projecte autònom (l'esplai), que els permet assumir ri scos , plantejant-se iniciatives i reptes, dins d'un àmbit familiar i seg ur, que no els obliga a enfrontar-se amb els pares ilo adults, els quals mantenen una actitud que va de l'acceptació neutral a l'acord entu siàstic. La vida personal dels monitors, que d'aquesta manera té un sentit sòlid i robust, la gaudeixen amb un grup d'amics amb el qual comparteixen una escala de valors i d'objectius fin als comun s, i uns continguts i estructures del di a a dia (nens, activitats, ritmes temporals, etc .), ri cs , densos i tremendament engrescadors . I tot aquest projecte el tenen entre mans just quan han d'aprendre a viure com a adults, construint, assajant i polint els rols que hauran d'assumir la resta de la seva vida, i aprendre també a "dissenyar-se" com a ciutadans independents a partir del seu rol de jove entre iguals . Quina diferència amb els grups d'a mics qu e només van de discoteques i només tenen les relacions personals, o la resistència física com a matèria primera per a bastir el sentiment de grup .

I arribats a aq uest punt de l'anàlisi del

27 13

14

"constructe cu ltural monitor", ens estrahora particular. Sense abdicar ni un mil ·límetre del lideratge de la seva vida personyem que la distribució de re sponsabilitats sigui semp re vaga i fràgil i l'organina l, que li dóna sentit , con ti ngut i congrama paper mullat. Qui amb dos dits de sistència en les relacions amb els altres, se ny atacarà a un amic demanat-li ressent que la vida personal aïllada o con tra ponsabilitats per una actuació? Qui míniun projecte en comú perd tot se ntit. És la mament intel·ligent es seva vida personal la carregarà la força esque fa que tots i cada Un militant necessita tructuradora de l'esun dels militants siguin una entitat estructurada, diferents, és el comproplai (els vincles amb un discurs consensuat d'amistat entre monimís social allò que els que li permeti executar tors), seccionant l'enfa iguals tot i que no inles seves accions titat en grups , segons tercanviables , ja que un org an igrama que cada projecte social és no aporta cap valor afegit apreciable? únic , és la ba rreja el que multiplica les Però la història avança i els grups foraprox imacions als projectes i la riqu esa mats en un barri o un poble, en un centre de les aportacions. Però el "constru cte d'ensenyament mitjà , una discoteca de cultural militant", té lleis pròpies tan rígimoda o un esplai , es dissolen lentament des com les lleis de la física . Un militant a mes ura que es planteja la necessitat de de veritat, no continu arà treba llant amb const ruir el jo a través de la independènun grup de monitors . Necessita una entitat estructurada, amb un discurs consencia econòmica , la privacitat i la formació de parelles estab les. En entrar en con trasuat (ideolog ia), que transcendeixi les redicció amb les exigències d'obertura, lacions personals , i que li permeti amb la fraternitat entre iguals , es comenexecutar les seves accions sense renuncen a "estressa r" les relacions , i fragmenciar al propi jo. ten l'entitat en grups que tenen discursos Parl em d'esplais, ens preocupem per divergents sobre l'esplai . Davant d'això , les cri sis, form em monitors sense adonarnos que és a un col· lectiu complex , dissila resposta que estem donant des de l'Escola El Solo des d' Esp lac és buscar milar i molts cops necessàriament imperun sentit més enllà de la vida personal , el meable a les nostres idees, a qui ens sentit de la transcendència laica, que és di rigim . Només tenint en compte aquesta la defensa d'una ideologia , com a projecanàlisi en el temps dels monitors , la geste comunitari. tió dels esp lais tindrà alguna utilitat, i la Aquest militant que busquem té un es formació que impartim algun sentit per ca racteristiques que el fan universal i alats atumnes •

• .-

I

I

"

Eduquem <.: iutadall'

el monogràfi C

El botxí desemmascarat

Txus Sanz Equip de Direcció d'esplac Fa aproximadament dos meningú no vol fer si no és que l'hi obliguin: haver de paga r di ne rs, sos vam assisti r a l'enèsima ser subjecte de privació de llipolèmica provocada per l'afany bertat i, final ment, interessar-se legislador del govern de l'Estat.

A la reforma de la llei d'un iversisolidàri ament pels afers públics tats i a la eufemísticament anoo per les coses comunes .

Aquestes són algunes de les menada "llei de qualitat" de l'educació secundària cal afegir "penes" que contempla en termes genèrics la "llei del menor" la "llei seca", que pretén evitar el consum d'alcohol dels joves que va ser aprovad a al coals espais públics (e l fenomen mençament de l'any 2000.

Qu in és el valor pedagòg ic que del bote/lón), entenent que abans d'un problema de salut s'amaga darrere d'aquesta mepúbl ica n'hi ha un d'o rdre públic (el que na de sancions? Sembla clar qu e una societat que castiga els ciutadans a interesno agrada és que els joves consumeixin al carrer, si ho fan en locals tancats llasa r-se pels altres ens diu clarament quins vors no passa res). Tanmateix , no és són els valors que implícitament defensa . aquest el tema del qual us vull parlar. Tan El s sistemes de premis i càstigs normalment desemmascaren els nostres vasols vull que sapigueu què contempla la lors o, si més no, són bons ind icadors de llei que pot passar si un menor d'edat es beu una cervesa al carrer i té la mala sort quines coses valorem i quines no. Per que un policia li crida exemple, uns pares l'atenció i el porta daque diuen al seu fi ll Els sistemes vant un jutge. A "si et portes bé et deide premis i càstigs xaré mi rar la tele, aquest noi l'Estat el normalment desemmascaren però si et portes mapot obligar a fer tres els nostres valors coses: pagar una lament et castigaré a multa, estar-se a casa la teva habitació a fer un nombre determinat de caps de setmaels deures d'esco la" transmeten una cerna (arrest domiciliari) o fer leines d'inta defini ció d'allò que és desitjabl e i allò terès públic ("prestaciones en benefi cio que no ho és. En aquest cas , veiem com de la comunidad", en paraules textuals). no s'estimula en cap cas el valor de l'esPer tant, el missatge qu e ens dóna l'Estat tudi o el de l'esfo rç personal. Anar a l'escola, per tant, esdevé per a l'infant un vemitjançant la sanció a una persona jove ritable suplici que ha de suportar durant que beu alcohol en un espai públic és que hi ha tres coses molt dolentes que més de deu anys de la seva vida.

27 15

16

a Viladrau . El monitor del grup de grans Em el món de l'educació d'infants , ja sigui de forma implicita o expl icita, es reera nou i, per tant , a l'hora de "castigar" els infants que feien més xivarri , va optar produeixen constan tment sistemes d'estimuls i de sancions. La transmissió d'una per la solució "tradicional" de treure'ls de determinada moral (allò que és sociall' habitació i portar-los a l'exterior de la cament permès i el que no) té molt a veure sa. Aquest monitor es va quedar descol·locat en veure que els infants ceamb aquests sistemes. En el cas de l'educació en el lleure n'hem vist de tots lebraven aq uesta decisió. Què pot ser colors. més guai que sortir a mitjanit a prendre la El dia que un infant en uns campafresca? (i sobretot quan es vol fer qualsements et diu que es nega a netejar els vol cosa menys dormir?). El monitor va ve ure que d'aqu esta manera no aconseplats perquè "jo no he pagat per rentar plats" te n'adones gui ria calmar-los i que hi ha alguna coEn el món de l'educació va optar per la mesa que no fun ciona. es reprodueixen constantment sura, també força Aqu est infan t es sistemes d'estímuls i sancions tradicional , de posa r-los a tots a córnegarà igualment a netejar els lavabos o rer. Els infants, que a fer el dinar, amb la qual cosa s'entén volien aprofitar-se de la inexperiència i el que per a ell els intendents són uns p rin"bon rotllo" que els inspirava aquest monitor van dir "Què guall Si ens posem a gats que fan coses que ell mai no faria si no l'hi obliguessin . Qui s'encarregarà a córrer se'ns passarà definitivament la casa seva de fer el dinar, netejar ellavason!" Hi va haver altres nous "càstigs" bo i rentar els plats? Si és la seva mare, i en tots ells els infants s'ho passaven d'allò més bé . Quan vaig baixar de les signifi ca això que la seva mare és una pringada? I si mentre la seva mare fa habitacions al pati per veure com anava aquestes tasques el seu pare està esti rat la cosa me'ls vaig trobar a tots en rotllana al sofà mirant la tele, quin és el rol que cantant la taula de multiplicar del set. El monitor havia claudicat. aquest infant reproduirà quan visqui en parel la?

Un altre dia ens vam trobar amb un inEn tot cas , vull assenyalar que en la fant que xerrava molt i no deixava dormir nostra tasca com a monitors d'esplai tots a ningú . El vam "castigar" a posar-se a ens hem desemmascarat a l'hora d'imdavant l'equ ip de monitors i no deixar de parlar en un quart d'hora. Era mitjanit, partir premis i sancions . Us explicaré un cas molt concret que vam viu re al Grup estàvem tots molt cansats i l'infant, que d'Esplai el Piolet en relació a efecti vament tenia moltes ganes de parl ar, va una situació molt habitual : estem de colò! començar a explinies, arriba la nit , car-nos les ca racteristiques tècnitots els infants ques dels tipus comparteixen de trens que ci runa mateixa habitació i els més cu len a la xarxa grans estan de fesde rodalies de Renfe (els seus ta (impedint que els pares hi treballen més petits pugu in com a conductors dormir). Què fer en de trens). AI cap aquesta situació? d'una hora els moL'any 93 fèiem nitors estàvem tots les colònies d'estiu

mig adormits i el nen continuava xerrant. no deixessin dormir els altres , els monitors explicàvem un conte i a poc a poc Hi va haver un any en què vam "sofistitots s'adormien . El s darrers dies de colòcar" els nostres sistemes de sanció. La idea era que no se'ns veies, als monitors, nies, si el monitor es retardava massa , els infants sortien a reclamar- li el con te. com els "policies dolents que els trenquem sempre el rotll o" "És que avui no hi ha conte?". Aquell any no i fer corresponsables a No s'ha de confondre va ser necessari "castitots els infants de l'orl'autoritat necessària dre necessari que calia gar" ningú. en una relació esducativa Premiar o sancionar el que hi hagués a l'habiamb l'autoritarisme tació a l'hora de dormir. comportament dels infants és una bona esHi havia un infant que tratègia pedagògica? Sobre això en poxerrava molt i que exercia un cert rol de driem parlar molt ja que hi ha opinions en lideratge envers els altres. Li vam dir: "Si totes direccions. No és ara el moment per algun dels teus companys xerra tu hauràs de sortir de l'habitació i dormir foentrar en aquest debat, tot i que voldria ra". Llavors ell s'encarregava de demanar destacar tan sols dues idees. La primera silenci als seus amics i si algun d'ells xisés que no s'ha de confondre l'autoritat clava o parlava massa fort l'infant aunecessària en una relació educativa amb tomàticament , sense que cap mon itor hal'autoritarisme entès com el poder del gués de di r res, agafava el seu sac de monitor per sobre dels infants. I la segodormir i so rtia fora de l'habitació. na , que cal ser conscients que sancionar A Cornellana , a prop de Tu ixen, hi haels infan ts, a més de posar en dubte els nostres propis va lors, pot tenir un resultat via una única habitació per a tot el grup.

Per evitar que els infants més "nerviosos" paradoxalment contraproduent •

•

27 17

ci monogr¡JfiC

Apunts per a un debat sobre l'esplai laic Jordi Serrana Director d'espai de llibertat Quin hauria de ser el nostre de resultats en un període demodel alternatiu d'esplai? El terminat. Caldria donar més model lliurepensador, republicà , confiança a les persones i exifede ral, democràtic, laic i progir-los responsabilital.

L'esplai laic. L'esplai per tal de gressista. Què vol dir?

Nosaltres no tindrem mai la fiser democràtic hauria de ser laic, és a dir hauria de promougura del consiliari o ad ult que està per sobre de tot i mana. No re la pluralitat educativa dins hi ha alternati va laica al capellà, d'un ideari que entengui la pluni tenim capacitat, ni pensem ralitat - religiosa i ideològicaque sigui bo ni s'adiu amb el com un valor positiu de saber nostre ideari. conviure en la complexitat.

L'esplai hauria de ser repu L'esplai progressista . L'esplai blicà és a dir, per sobre de la vol untat del hauria de ten ir una visió del món i un a grup d'esplai no hi ha ningú. La voluntat proposta educativa encaminada a candel grup d'esplai es con form a a parti r de viar les mentalitats com a cami per l'opinió dels nens i nenes , dels monitors i transformar la realitat que ens envolta . dels pares i mares.

Aquesta proposta d'esplai laic necessitari a d'un model organitzatiu que deliL'esplai hauria de ser federal. Si entenem per federal que és la persona qu i mités responsabilitats (president, direcs'autodetermina, és a tor, sec retari , etc) i No tindrem mai la figura dir, qu e cada ciutadà exigís responsabilitats ha de trobar la seva cada ics temps. Caldria del consiliari que mana. forma de ser feliç, cal No hi ha alternativa laica a més , que l'esplai eduque cada esplai trobi la qui en la participació al capellà, seva forma de definirdels infants, impliqui a ni pensem que sigui bo se i decidir sobre quitots els monitors en les nes activitats fa , i com tasques educatives i es relaciona amb l'MLP i la societat que impliqui els pares . Cada esplai hauria de l'envol ta. Aquest concepte dóna peu a trobar la seva manera de plantejar-ho, l'esp lai democràtic. ara bé intentari a mantenir una estructura L'esplai democràtic. És aquell que organitzativa entre assemblea i assemes dota d'un sistema de funcionament on blea, que no necessàriament hauria de cada nen, monitor i pare participen actiser la reunió de monitors en actiu . Hi podria haver responsables que no estivament. Això només és possible amb la delegació de responsabilitats i l'exigència guessin amb els nens el cap de setmana

27 19

20

sinó que aportessin el seu treball en alcentre d'esplai hauria d'escollir entre els tres tipus de tasques: secretaria, adminismonitors o persones que participen a l'esplai un responsable. Caldria veure si tració, comptabilitat, organització d'activitats puntuals, etc. Intentaria que el màxim ens agrada més el terme "responsable" o se'n busca un altre , com "cap" "director", de monitors i pares continuessin vinculats "president", etc. Aquest re sponsable ha a l'esplai un cop han acabat de fer de monitors amb nens . Un grup d'esplai de tenir el titol de director, perquè és la potent a la llarga hauria de tenir la formació que entre tots hem considerat adient per exercir presència dins de la seva estructura orgaaquesta alta re sEl monitor laic i progressista ponsabilitat penitzativa de totes les entendrà que és ell franges d'edat. dagògica. Aquesta qui ha de decidir L'estructura hauria de elecció hauria de ser alhora flexible : tenir un mandat clar - programa- i un temps determinat. tots aquells que tinguin ganes de treballar haurien de trobar la forma de fer-ho. És l'ú nica forma de poder avaluar la tasHauria d'existir una relació entre les opica. El president seria l'últim responsable nions i el compromis. de l'entitat i el director el responsable peAquest model de centre ens indica dagògic. Caldria buscar una ubicació en l'equip de monitors per a aquelles persoqu in tipus de monitor considerem més nes que ja no fan de monitor però que apte. Necessitem un monitor que no esvolen continuar col· laborant amb l'esplai. peri directrius, sinó que cada esplai es Per exemple, podrien fer-se càrrec de creï les seves. Un esplai laic pot esperar responsabilitats concretes: comptable, dies, setmanes mesos o anys que l'MLP li digui què ha de fer. No li dirà mai, no secretari , etc . Potser es podria canviar el nom de l'òrgan executiu de direcció de pot i no vol dir-ho. El monitor laic i prol'entitat perquè si hi ha moltes persones gressista entendrà que és ell qui ha de decidir, però per fer-ho necessita de la que no són monitors hi puguin pertànyer. cooperació dels altres i, sob retot, formarPotse r el nom adequat se ria consell de se i llegir. És per aquesta raó que el lema l'esplai. de l'Escola Lliure El Sol és "Eduquem És necessari tenir clara la idea que el re sponsable ha de tenir obligatòriament ciutadans lliures". Ciutadans que sàpiel titol de director i que caldria tenir preguen discernir, criticar i sob retot proposar sent el relleu, per aquesta raó una altra i fer. Aquest monitor laic , tindrà les seves persona de l'esplai hauria de pensar a opinions sobre les coses però sabrà alhoobtenir-lo. Tots els monitors haurien de ra conviure amb persones que opinen ditenir el titol de monitor i en tot cas es pot ferent en molts àmbits de la vida . Per tant establi r la figura de premonitor que és haurà d'acostumar-se i d'educar-se en la aquell que ha fet el curs d'iniciació a l'espolitica del consens .

Proposem, doncs, un model d'esplai pla i, però si vol ser monitor ha de fer el democràtic radical. Proposem un model cu rs . que fomenti al màxim la vida democràtica La qüestió dels grups d'edat. Ens sembla convenient iniciar un debat sobre i on tot aquell que hi vulgui aportar el seu els grups d'edat en els esplais. Avui la siesforç tingui mecanismes per fer-ho . El grup d'esplai és en si mateix una escola tuació és molt diversa. Per si l'embolic no de formació en la ciutadania activa i en la fos prou gran hi podem afegir l'aparició democràcia. Per aquesta raó cal propoen els darrers anys de nens i nenes mesar nous criteris que eixamplin la vida denors de sis anys. Establir criteris homomocràtica en el si de l'entitat. Cal que hi genis permetria als monitors de cada grup d'edat (petits , mitjans. grans i adohagi responsabilitats cla re s, per tant el

clàssic i concret. Un dels grans problelescents, els joves estan a l'ACJ) discutir mes dels esplais és la manca de locals entre ells i intercanviar experiències, reen condicions . Si un esplai vol solucionar ceptes, activitats , jocs, etc. Ens permeaquest problema endèmic caldrà que tria avança r molt més ràpidame nt especompri un local en condicions. El que cialment en el cas dels adolesce nts -una hem vist és que els monitors són massa preocupació compartida- i dels més pejoves per assumir aquesta gran respontits - ja que és un fenomen nou . sab ilitat, no tenen una visió a ll arg termini Posar-nos d'acord amb els noms dels -viuen al dia- , un grups d'edat permetria banc no els concedirà El grup d'esplai que cada infant és sentís més proper d'un és una escola de formació crèdit suficient , no saben quin compromís altre infant d'un altre en la ciutadania activa amb el temps poden grup d'esplai i això dói en la democràcia assumir - important en na se nsació de pertàuna hipoteca a quinze nyer a un moviment anys-o No es pot delegar aquesta reseducatiu: dóna identitat. També caldri a estudiar cerimònies de pas . En la soc ieponsabilitat tan alta en nois i noies de vint anys. Aquesta és una de les raons tat ca talana només queden els rituals que expliquen que hàgim solucionat tan catòlics i els escoltes, però cal saber que pocs problemes de locals. L'altra raó , òbla vida és plena de rituals que ens ajuviament, és la manca de recursos econòden a assumir responsabilitats o simplemics per tal de resoldre qüestions com ment a socialitzar-nos . Rituals de pas aquesta --dels locals- que ens costen moderns són per exempl e tenir una moto, treure's el carnet de conduir, l'acabatant . Per tant és decisiu trobar una forma de comprometre els pares i els monitors ment dels estud is, el primer treba ll , ve terans. En sabem poc de fe r participar l'emancipació fam ili ar, etc. I al voltant els pares ja que la poca formació dedels ritu als calen signes identificatius: rèmocràtica els fa genera r conflictes en tols, noms, alies , fulard s, cançons, activitats concretes, etc. Aqu í tenim un gran comptes de generar solucions . Però cal que ava ncem més en aq uest sentit. Tenir ca mí a inventar - tornar a inventar- elemonito rs veterans que estan al costat ments identificatius laics i progressistes .

- no en el dia a dia- i ens ajuden ha de Amb aquesta proposta no hem resolt ser un objectiu a mig termini. Fins ara era del tot el problema del referent adu lt. Per impossible perquè la manca de tradició què és important? Podríem posar molts exemples, crisis de l'equip de monitors, feia que no hi hagués la possibilitat de te"No tenim nens i nenes", "No tenim renir veterans , però des del moment que la cursos" , etc. Però en posarem un de major part de grups tenen més de deu

27 21

22

anys , es fa possible . Caldria que tots sem que potser és el moment d'anar una aquells monitors que han deixat de sermica més enllà. Cald ria estructurar un debat a l'entorn del model d'esplai i el ho continuïn essent socis de l'esplai i que model escolta. Creiem que hi ha molts tinguin mecanismes per participar-hi. aspectes del model escolta que caldria A ells se'ls poden encomanar les tasques més feixugues , agosarades o adoptar, un d'ells pot ser les patrulles i un complicades. altre el sistema d'asUna idea que sumpció de responUna qüestió pendent s'obre cami és la de sabilitats, tant en és la participació l'esfera del grup crear Ateneus Laics i dels nens i nenes a l'esplai d'esplai, com en Progressistes. Faria l'estructura d'esplac. possible tenir un referent adult immediat que resolgués Un dels debats pendents és el de fomenaquestes qüestions i aixi els monitors es tar el grau de democràcia intern a. És a podrien preocupar exclusivament de la dir, com resoldre la distància entre les baseva tasca educati va. ses i l'equip de di recció. Es podria incrementar el grau de participació en dues diEns queda una darrera , però potser la més important, qüestió: la participació reccions. Primer, resoldre la qüestió de la dels nens i nenes a l'esplai . Pel que fa pertinença dels responsables de sectors a l'estructu ra organitzativa més primària a l'equip de direcció , i segon, el debat referent a la construcció d'una estructura creiem que manca un debat sobre el que l'escoltisme anomena patrulles : estructupedagògica - per franges d'edat- a tots els nivells de l'organització. Pensem que res de participació infantil que ben plantese ria bo que en els propers numeros les jades poden donar molts fruits . persones interessades expressin la seva Ara que esplac ha acabat el procés de debat sobre el nou model d'esplai penopinió en aquestes mateixes pàgines ••

el monogràfiC

Les vessants del Pedraforca

David Horts Esplais Catalans Aquell mati vam intentar pujar al Pedraforca. Quan, després de caminar un bon lros, va m comprovar que encara ens faltava molt. que teníem gana. que estàvem cansats i que només un monitor seguia entossudit a pujar-hi, el grup sencer va decidi r que girava cua i se n'anava cap al refugi , just a sota d'on s'acabava la tartera de la muntanya. Érem a l'estiu del 95. Havíem sortit feia dos dies de Guardiola de Berguedà. El grup de joves de l'esplai en ple. Allà vam deixar la re sta de nens i nenes a la casa de colònies i ens vam posar a ca minar per la carretera que passa per Saldes i, més enllà , per Gósol. El dia que vam arribar a aquest encantador poblet encara no sabíem que ens quedaríem sense conquerir el Pedraforca . En un dels seus comerços vam omplir les motxilles de queviures suficients per acabar de fer la ruta i tornar a la casa . Tot i que era diumenge , la propietària de la botiga va tenir la paciència i l'amabilitat (i nosaltres la gran sort) d'obrir i fer-nos un grandíssim favor. No sé què hauríem menjat al dia seg üent si no haguéssim comprat aquella tard a. Anàvem massa confiats pensant que als pobles tenen les botigues obe rt es a totes hores i tots els dies de l'any.

El cim del Pedraforca. entrevist des d'aquella perspectiva. ens oferia una cara

desconeguda. Sempre l'havíem vist des de l'altre costat, en fotografies i en la realitat. Durant els dos primers dies de travessa, mentre caminàvem per la carretera, havíem anat donant la volta a la muntanya, con templant-la lentament al ritme que ens permetien les nostres passes. A mesura que ens havíem anat endinsant en aquella contrada i ens hi apropàvem, la immensa mola s' havia anat transformant.

L'anàvem assaborint a poc a poc, somni ant amb poder gratar el cel des de les seves punxes.

Però mentre que no arribava el moment de la conquesta , la festa era entre nosaltres: ens havíem aturat en un bar de Gósol, on vam aconseguir veure l'lndu rain en la seva arribada a no recordo quina meta. Era juliol , es disputava el Tour de França i nosaltres ens el perdíem com cada any, perduts entre arbres i turons. Això sí, l'home anava de groc. AI mateix temps que uns quants del grup seguien les incidències del ciclista, a fora del local , uns altres fèiem ostentació de magnífiques butllofes als peus, mentre uns pots de plàstic , també grocs, anaven de bòlit aj udan t a al leuge rir les molèsties , juntament amb les gases i l'esparad rap.

A tot això. algú començà a repartir xocolata, formatgets, pa ... Hi havia moments que no sabies si et menjaves l'esparadrap i curaves amb crema de

27 23

o

FI

N ENTORN, sccl és una in~i"iva d'espiat, constituïda com iI cooperativa rTi.tta de Ireball associat i consumidors que realilla serveis socioeducatlJs per als seus associats I tercers ell general.

Iniciativa d'esplac ENTORN neix en el SI d'EsplaiS C¡l1alans, amb el nom d'ESPlASH I cap a l'anv 1988.

AI cap de 4 anys es constitueix com a cooperativa per Iai de diferenciar els serveis professionals i ols voluntaris de l'associació. manlenin! la Ylnculació a partir dels socis

1. Assessoreu·vos, Per tots aquells projectes prBfessionats que puguem realillar amb vosaltres.

2, Participeu.

Feu·nos saber les vostres propostes de serveis, millores en els que realitzem, necessitats•..•

3. Feu·nos arribar els vostres currfculums

consumidors.

El 1993 es lusiona amb AREC, cooperat iva de similars objecuus formada entre esplais

de Badalona. adoptant definitivament el oom d'E NTORN, secl, DEMOCRÀTICA la nostra YOtKl4 coopet'.IJU as !HI" de m'l'IIlu! en 4IJt.r d'un ple conllngut .Is br\llnslk!moaitits amb I. pltlicipeCll) de IOlS els soos.

CATALANA Treballam pa .lotJ el$ ciu!id.n$ di C"Il~nVI des d, r,n.l.menl loul dlls Mst", sern., • II identifi",àó tulunl que ans's 1lfbp!1.

INNOVADORA Resolem crUllnl'!linl1ts ntUSJil.ts QUI lis ....,vis !OtIol6gic.s marQUen. Klu.!iu:1I11 parmtnenTmenll11r

!.tUlIOI m'llls 10rgMiIZIIÏlIS.

EXPERTA Amb revll de mM de 10 . nys d't.Jpe !~ us ot.-wtl solucioni conTrulIdu en .tllYlllts on som rspetlillqlU

PROGRESSISTA Portem. la ¡MltClICI ImprUln,t un Idun Qua ens (denlll(CI 1mb .1 Mgv lmenl llit I Ploglumt • .

EFICIENT

ENTORN, sccl

Ens dotlm d'oo. DfViII1ilzatÍ41 utruchndl i

Avinyó, -44 , 2n . 08002 Borcelono

PfOrtsllOflal pel gMlnlir 11 solYènti. dels noSl/U

Tel. 93 302 61 62 , fo< 93301 969'

serveis.

enlorn@entorn .o rg / www.entorn .org

Vam treure el fogonet, el menjar, l'olla i formatge perquè l'enrenou era majúscul, els estris, i vam cuinar-nos quelcom per amuntegats enmig d'un mercat de sopar. Estàvem tots asseguts al voltant bosses, motxill es , sacs , botes , samardel petit fanalet de càmping , ben abriretes suades, cantimplores i cin quan ta gats . És curiós , a la muntanya semp re fa coses més. fred de nit, fins i tot a l'estiu . Encara que La primera nit l'havíem passat a a ci utat s'estiguin "escarxofant" de xafoSaldes. El segon vespre, un cop alleugegor, allà dalt , a mil vuit-cents metres rides les molèsties dels peus , vam sorti r d'alçària, sempre fa de Gósol en busca fresca. d'un recer on menjar Entre tots formave m La nit ja era tancada i descansar. Aquella un estel de colors estampat i no se sentia res segona nit vam doren aquell retall més que el nostre mir perduts entre de terra irrepetible soroll , que no ressosuaus turons, amanava en ll oc. gats sota el gegant Semblava que estàvem suspesos en el del Berguedà i la Serra del Cadí. Un d'abuit, en un racó perdut i verge, all unyats quells peti ts cims s'anomenava Pedra del món sencer, respirant la frescor que Roja. Aque st si que el vam conquerir. En ll evar-nos el tercer mati , després d'esdesprenia l'herba. Allà dalt només hi havia la petita llum i nosaltres. I els estels. morzar i recollir, vam enfilar cap al Pedraforca. L'atac es va quedar en intent , Un a un ens vam anar entaforant en els sacs. Només trèiem el nas. De tant en havent superat el petit Pedra Roja. En s va agafar de carni. Més tard ens vam intant un braç sortia disparat d'un sac cap a la bossa d'ametlles o la pastill a de xoven tar el conte que haviem pujat al colata, arrambava amb una bona ració i Pedra ... Bé havíem d'impressionar la resta de l'esplai d'alguna manera. tornava al seu cau a passar comptes de la seva troballa. Érem tretze. Entre tots Però la nit ve ritab lement màgica va formàvem un estel de colors estampat en ser la tercera. Després d'haver claudicat aquell retall de terra irrepetible , amb els davant el repte principal de la rut a i desull s endormiscats observant com la lluprés de visitar el refugi de muntanya vam voler passar una nit més al ras. En compmeta del fanal s'anava esgotant, igual que les nostres forces. L'Aido , un dels tes de baixar cap a Saldes i aixoplugarnois, encara va tenir energia per fer-nos nos sota uns porxos com la primera nit, riure per darrera vegada aquella nit en vam recu lar i vam anar a buscar el camí explica r-nos un acudit molt bo i conegut que portava a Gisclareny. Era aquell un carni preciós, de terra , vorejat el seu priper tots, però mal explicat. Ningú no s'ho mer tram de boscos d'arbres enormes i esperava i ens va sorprendre. clapes d'herba. Després d'una estona de Mentrestant, un lleuger ventet ens ll epava intermitent les galtes. Sentíem els nostres marxa vam arribar a una ce rta alçada, des d'on dominàvem visualment un paimúsculs com s'anaven relaxant, adolorits i cansats per l'esforç. Però les nostres satge de conte de fades. De tant en tant mirade s delataven la satisfacció del moens atu ràvem i giràvem el cap: anàvem deixant enrere el Pedraforc a, ara un altre ment . Després ens vam quedar en silenci i en pau . cop mirat des del seu perfil conegut: la El matí va regalar-nos un ramat de vapunxa grossa a la dreta , la petita a l'esques. Tot i que era aviat, el sol ja picava querra. Es feia fosc i vam buscar un inde valent. Mentre anàvem estirant-nos i dret on dormir. sortiem dels sacs, les vaques es van Ens vam recollir enmig d'una extensió de gespa que s' intuïa molt gran. Gai rebé anar reunint a cent metres de nosaltres , al fons de l'esplanada. AI principi n'hi hano hi havia llum i no vèiem bé els límits.

27 25

26

via quatre o cinc . En pocs minuts es va ció. El vermell era el menys important, organ itzar una autèntica manifestació de crec. La qüestió era cridar l'atenció de quadrúpedes. Teníem la impressió d'hal'animal. Després d'uns minuts ince rt s de ver ocupat el seu territori sense haver demarejar la vaca tot el que vam poder, manat permis. Estàvem escampats just al aconseguírem que escampés la boira mig del camp i les vaques ens miraven i seguís les seves companyes. Llavors com dient "vaja morro que ten iu, esteu aivam acabar d'esmorzar tranqu ils. Se nse xafant el nostre menmosques. jar!!". Molt tranquils no Haver estat en un esplai La quarta jornada es va estàvem . Sabiem que reduir a tornar a la caés ser conscient sa, Enrere van anar no ens farien res, però d'aquest tresor alguns estàvem negu iquedant aquells de liciola resta de la vida tosos . En breu , les vasos paratges i les avenques van començar a tures . Mentre ho vivíem avançar cap a nosaltres . Més de cent no ens adonàvem que allò que fèiem era animals ens van anar vorejant pels dos únic , i que no tornaríem a viure-ho igual costats, i, mentre passaven , remugaven, mai més . Dos anys i mig més tard , l'hivern del 97, l'Aid o va morir degut a no sé desaprovant la nostra conducta i reclamant més consideració per a la propera quina punyetera història de l seu cor, que vegada. Excepte una vaca jove que s'enno funcionava prou bé . El s joves i els testà en passa r enlre nosaltres. Va voler monitors d'aquella ruta i de l'esp lai encaprovar les torrades amb mantega , la llet, ra recordem de tant en tan t aquells moel metàl·lic sabor de la bombona del faments, i d'altres , en altres rutes, en altres excursions , en altres indrets també únics , nal ... tot ho llepava. Havia decid it prendre's les coses d'una altra forma . Amb topreciosos i inoblidables. Després de tot , ta la confiança del món. Si to ts teníem haver estat en un esplai no és ni més ni menys que això : haver viscut molt gana, devia pensar, per què no compartir-ho , oi? Però nosaltres no acabàvem i haver estat molt feliç per moments. I ser de veure-ho prou clar. Més que res per conscient d'aquest tresor la resta de la les mosques associades a la vaca . No teva vida. eren benvingudes. Aixi que vam agafar A la memòria de l'Aid o, un sac vermell i vam voler toreja r la situal'amic desaparegut \

"entrevistA

Josep-Lluís Carod-Rovira

Vicenç Molina i Jordi Serrana.

Espai de Llibertat

Filòleg. Secretari general d 'ERC. Diputat al Parlament de Catalunya, Candidat a la presidència de la Generalitat

- Per què en l'esquerra d'aquest país no hi ha més presència del pensament de Josep Narcís Roca i Farreras, d'en Francesc Layret, de Pi i Margall, d'alió que seria la tradi, ció del republicanisme laic i lIiurepensador i que sembla que forma part, també, del rerefons cultural d'Esquerra Republicana?

- Segurament ens hauríem d'esforça r a fer una reivindicació més estricta d'aquesta tradició, però això va molt en paral· lel al desdibuixament progressiu d'algun de ls perfil s de l'esque rra catalana. Entre altres coses, perquè la tradició de la mateixa Esquerra Republicana prové molt més de la tradició llibertaria que no pas d'altre s, com per exemple la marxista , tot i que en l'actual direcció d'Esque rra Republicana hi hagi gent que sí que pot provenir d'aquesta tradició. Jo crec que els senyals d'identitat de l'esquerra catalana són el laïcis me ; el repub lican isme, no només com antidinastisme, sinó com a la igualtat d'oportunitats de tots els ciutadans i ciutadanes per accedi r a qualsevol lloc d'elecció popular; el fede rali sme -{;om diria aque ll-

"ben en tès", com un pacte entre

igu als; la lluita contra la di scri minació de gènere; la importancia de l'educació com a instrument d'alliberament personal i per so rtir de l'amenaça de l'exclusió social; l'antiautoritarisme , l'antiestatisme, la importancia del què en podríem dir el moviment societari - això, òbviament, en el seg le XX I és una mica més complicat d'articular.

Aquests senyals d'identitat queden molt desdibuixats per part de les esquerres majoritàrie s, tant la que ho va se r en els anys del franquisme com la que ho és en els anys de la democràcia.

Ara des de la modèstia de les nostres posicions, jo crec que som els únics que tenim en compte determinades efem èride s, sob retot per part de la Vicesecretaria d'Estudis i Prog rames que porta el senador Carles Bonet. Hem commemorat, per exemple , el Noi del Sucre, en Francesc Layret , l'aniversari de la Unió Sociali sta de Catalunya , el mateix Pi i Margal l. .

Hem estat els únics que ho hem fet , però, evidentment, com més ho reivindiquem, millor.

27 27

Q) lIN IV I~ }{S ' TA r

DI-' BARCFLONA

O) Escola d'Empresarials Masters i postgraus 2002-03 Master en Comerç Electrònic 350 hores lectives 24 octubre 2002- j uny 20 03 2.705€

Master en Dret Empresarial 700 hores lectives 300 hores de prà ctiques 17 octubre 2002- desembre 2003 4 .929 €

Master en Assessoria Fiscal 580 hores lectives 480 hores de pràctiques Dos cursos acadèmics: 7 octubre 2002- j uny 2003 i octubre 2003-j uny 2004 2.765 € per curs

Master en Gestió i Tècniques Superiors de l'Empresa - Executive MBA 500 hores lectives 14 octubre 2002- setembre 2003 3.426 €

Pe r a m és informaci ó: Àrea de Tercer Cicle; Extensió Università ria. Esco la Universitària d'Estu dis Empresaria ls ( UB). Av. Diagonal 696, desp. 119.

Telf. 93 4021992 / 934021993. A/ e : rodoreda@emp.ub.es

- Aquí hi ha algun problema, potser, de Ara , una segona cosa és la qüestió del federali sme. Això no es pot inventar, jo comprensió col· lectiva, perquè quan es ho veig factibl e en els països de tradició parla de federalisme, de vegades sembla federal, però això no s'inventa. Podri a que es parli d'una figura simbòlica i, de articul ar un espai de convivènservi r per vegades, s'oblida que gent com en Roca cia amb el Pa is Valencià , les Illes i i Farreras, que és dels primers en decfal'Aragó .. . Aquesta voluntat de compartir rar-se independentis ta, assumia també el un espai polític, ju rídic , en peu d'igualtat, federalisme, partint del principi d'autodeamb altres pobles , jo terminació individual. crec que , fora d'aquí . no Això ho explica moll bé Aquí hi ha hagut se la creu ningú . Quan en Toni Strubell, col·latimidesa a redefinir vaig parlar amb el borador de la revis ta .... un projecte nacional Joaquín Almunia, quan - I militant d'Esquerra pensat des de l'esquerra era secretari general del Republicana l ... Bè , jo PSOE , em va dir que crec que aquí hi ha això s'ho creien els catalans, que eren dues coses . Una, greu , és la pèrdua de els qui s'ho havien inventat, els de les memòria històrica de l'esquerra catalaIlles -devien ser les Balears- els valenna .. . Jo recordo una època , per exempl e, cians, alguns bascos i alguns madrien què un dels meus llibres de capçalera eren aquells dos volums que havia prelenys ... Però són poquets. Quan es parla d'això és com aquell que diu: "Em caso", parat el Benet per a les Edicions i se li diu: "Felicitats, amb qui?" ... i et conCatalanes de París, Marxisme català i testa : "Home, no ho sé. de moment encaqüestió nacional catalana .. . Ara mateix, ra no he trobat ningú ... ". Jo no conec ninno fa gaires dies , he pogut anar a gú que digui que es vol federar amb Bonança , a la casa on va néixer en Joaqu im Maurín , que era, juntament amb nosaltres, me l'haurien de presentar. el Nin, un dels meus referents personals, D'altra banda, la tradició del federalisme català sempre havia estat iberista , amb la juntament amb altres tradicions polítiques. Però, pel que he pogut tasta r en voluntat de reincorporar Portu gal a un els con tactes amb altres militants de formateix àmbit de decisió política . Penso que l'última oportunitat de convertir ces d'esquerra, i membres del Parlam ent , Espa nya en un Estat federa l es va perdre hi ha un gran desconeixement de la pròpia història de l'esque rra catalana. N'hi als anys trenta. La independència potser ha que deuen conèixer més la història de sigui un objectiu utòpic, però , en definitil'esquerra a la Unió Soviètica, Cu ba o va, si volem , depèn de nosaltres ... Ara , el Nica rag ua que no pas la d'aquí .. . Aix ò ja fed eralisme encara pot ser més utòpic deu ser una tradició nacional, perquè reperquè és una cosa , com a mínim , de dos i jo no sé qui és l'altre... cordo que , o bé la Federació Comu ni sta Catalana-Balear, o bé el Bloc Obrer i Camperol , un dels primers llibres que van - I els gallecs del Bloque, no en parlen. treure era un sobre el problema del blat a d'això?

Manxúria ... que devia se r alguna cosa de - Sí , però jo no parlo de gallecs , ni de necessitat vital per als objectius estratèbascos ni de catalans, parlo dels altres, gics de les classes pop ulars catalanes .. . dels que no són cap d'aquestes tres cocom també un dels primer llibres qu e va ses. La gran majoria d'iniciatives federafer l'Esquerra Catalana dels Treballado rs listes , a Espanya , sempre han so rtit a Catalunya Nord era la ve rsió catalana d'aquí. A la Prim era República , eren gent del Llibre roig de Mao, que, déu n'hi do , d'aqui els que van haver d'anar a organitles petites dificultats pràctiques que tenia za r allò. Qui és l'exponent del federali sme a Espanya avui és el Pasqual per aplicar-lo a Perpinyà .. .!

27 29

30

Maragall. És des d'aquí que s'ha imagiel PSOE -home , una mica sí que m'ho nat que això d'Espanya podia funciona r miro- però jo tinc interès a saber què diuen els socialistes portuguesos , que d' una altra manera , més presentable, encara que s'hagin equivocat en alguna més democ ràtica , més plu ral. I amb això hi ha un problema greu , que també li vaig cosa , han fet aportacions molt interessants, i els demòcrates d'esquerra itacomentar amb una entrevista amb el lians, i molta gent del partit socialista Zapatero, que és que a Cata lunya el diàfrancès , i d'una altra tradició, la dels radileg és un element constitutiu de la cultura política, mentre que a Espanya ho és una ca ls d'esquerra francesos. Ara, aquí, com ce rta al·lèrgia a la diverdiu el Sa lvador Cardús, sitat, i això porta a l'antihi ha gent que CataluA Catalunya, cata lanisme, i és un el preu de l'habitatge és nya els ve petita, però el món se'ls acaba a repte per als socialistes, 28 punts per damunt Espanya ... Aquí , de vesi són prou valents com de la mitjana espanyola gades es diu que en per fer-se càrre c d'aquesta diversitat a Pujol i Convergència s'han apropiat de Catalunya. I això és verisc de perdre certs suports en alguns llocs ... Ara , també tinc clar que , en algun ritat , però, entre altres coses, perquè el moment , farà falta una nova versió del Partit Socialista els l'ha regalada. No han fet una crítica al Govern de la Generalitat Pacte de San Sebastian els partits dedes d'un discurs nacional d'esquerres , simocràtics de la perifèria plurinacional algun dia s'hauran de trobar amb algun nó en un cert to anacional. .. I amb això, partit espanyol d'esquerres que els vulgui passa com el que vaig veure en la darrera campanya electoral al País Basc, que escoltar. Si no fos que la frase l'ha feta una parella de mitjana edat parlaven amb servir l'Aznar en un llibre i, per tant, ja queda maleïda per a l'eternitat, seria anar un candidat de la llista d'lbarretxe i li deien que el votarien , i potser no ho torcap a una segona transició. Si és que és narien a fer mai - no ho havien fet mai possible. I si no, doncs, passi-ho bé i cadascú cap a casa seva ... abans- perquè eren bascos socialistes i s'havien sentit agredits com a bascos - no com a socialistes- al llarg de la cam- Això de no troba r par/enaires, ni massa re ferents a /a resta d'Espanya que ho enpanya .. . I aquí hi ha hagut molta tim idesa , quan sempre, abans , havia estat l'estenguin, tot i que n'hi havia hagut (internacionalistes. republicans federalistes , querra la capdavantera de la política nacional. S'ha deixat a Convergència el moviments populars cantonals .. .) és fruit patrimoni simbòlic d'una politica cultural de/franquisme o d'una incapacitat de reque ha estat un autèntic desastre .. collir tot aquest món que afecta la persPenseu qu è significa això que ha succeït pectiva pròpia de les esquerres? a l'aeroport de Barcelona , que la llengua - Si som una com unitat nacional hem de pròpia del pa is no s'utilitza perquè protenir els nostres propis referents. En tant dueix contaminació acústica ... ! A Madrid , que comunitat nacional , Catalunya té també un sistema de partits politics propi. si a algú se li acut de fer una cosa d'aquestes amb la llengua pròpia , és que Aquí - i és l'únic cas a l'Estat- tots els l'executen a la Plaza Mayor, o a la Puerta partits , sense excepció. porten la C - el del Sol ... Aquí l'esquerra hauria hagut de CAT -, inclòs el PP. Però aquí hi ha habastir un projecte nacional basat no tant gut timidesa a redefinir un projecte nacioen un passat -que no és comú perquè no nal pensat des de l'esquerra , com si ens tots el compartim , venim d'origens diverhaguéssim de veure en una actitud subsisos- sinó molt més civil , de benestar, diària. Per exemple , quan jo vull saber d'adscripció voluntària , perquè se r català què pensa l'esq uerra, no miro què pensa

valgués la pena . I per fer certes coses , jo crec que no ens serveix ni la dreta d'aquest país ni una esquerra que sigui subsidiària d'una altra. I per això, aquí, la feina a fer és immensa.

- En dos llibres recents, El malestar de la globalització de Joseph Stiglitz (exvicepresident del Banc Mundial) i Bienestar insuficiente, democracia incompleta de Vicenç Navarro, sobre els dèficits en sanitat, educació ... fa la sensació que hi ha un cert segrest de la política, i que a¡),ò ens impedeix construir un veritable estat de benestar...

- És que aquí ens ha fet molt de mal tenir una classe política dirigent que, des de la mateixa transició , ha sortit tocada, hipotecada i condicionada , profundament reprimid a. A Catalunya, a part, ens ha

destrossat la idea que som un país petit...

I un país petit només pot fer coses petites . Per tant, aquí tot és petit: és petita la despesa en inversió pública en tot el que fa referéncia a l'Estat de benestar, l'educació , la recerca. Tenim un condicionant , que per a mi és determinant, que és el dèficit fiscal , que és d'unes dimensions tan extraordinàries que desmenteixen contundentment la idea que Catalunya és un país de seny, en què la pela és molt important. Segur que no és així, perquè si ho fos, ja fa anys que s'hauria convocat una vaga general, aquí, contra el dèficit fiscal. Com a comunitat nacional , Catalunya hauria pogut prendre mesures molt avançades, similars a les dels països escandinaus. Per exe mple, afavorint la incorporació plena de la dona al mercat de treball , atès que , en aq uests països, està demostrat que, per cada dona que s'incorpora plenament al mercat de treball, es creen dos llocs de treball nous, en dos àmbits molt concrets, el de la restauració i el de les bugaderies , tintoreries , perquè algú ha de fer allò que abans només feien les dones ; i també en l'àmbit de les prestacions socials, perquè bé s'ha d'espavilar l'estat per fer front , amb inversió, a la població malalta, discapacitada , envellida , o a la canalla mateix, dels qui abans se n'encarregaven les dones ..

El mateix Vicenç Navarro assegura que , si a Catalunya hi hagués les prestacions de l'estat del benestar dels països escandinaus , no hi hauria atur, perquè això implicaria que el 13% de la població activa - el 13%!- estaria ocupada en aquest tipus de prestacions. Aquí hi ha una tradició democràtica que encara sobreviu , fins i tot més enllà del que és específi cament progressista, en alguns tics de la mateixa Convergència i Unió: en aquest Parlament de Catalunya hem arribat a ser pioners d'algunes mesures en aquest sentit: la llei de la unió establ e de parelles, el tractament de l'homosexualitat...

Però a nosaltres el que ens interessa és que se' ns compari amb el que succeeix a Holanda, a Dinamarca, a Suècia ... No en-

27 31

32

testar-nos en la idea de la Catalunya peliha hagut una situació de clientelisme, ta. I, en relació amb aquests casos, aquí, am igu isme , nepotisme ... En l'acte del 14 d'abril, com a candidat d'Esquerra , dèiem la inversió pública està molt per sota del que hi ha a nivell europeu. Si no volem què voliem fer si érem al Govern , però convertir aquest país en una simple retambé què és el que no volíem. I vam di r serva de mà d'obra barata - i no ens en - qui ho vulgui entendre que ho entenguique certs bufets d'advocats, certes audisortiríem, perquè sempre n'hi haurà de més barata- hem d'invertir molt més en tories , certes consultories, certs despatxos, haurien de deirecerca. La pràctica xar de tenir la totalitat de la recerca La política democràtica Generalitat com a es fa a les universique tenim ha estat poc capaç tats. El govern hauobjectiu dels seus de resultar seductora lobbies d'interesria de posar les conper als joves sos .. . Aquí, hi ha dicions perquè fos hagut , en obra púl'empresa. que és blica i en alguna d'aquestes qüestions qui fa benefi cis , qui posés una part que són les que més inversió pública d'aquests beneficis a ocupar gent fent incomporten , moltes irregularitats. El més vestigació , recerca científica, perquè aquí dramàtic és que se sap , que les irregulasí que els nivells estan sota mínims . ritats hi són ... Una vegada va ig dir, en el Parl ament de Catalunya, que , en la con- Aixó vol dir que potser és hora de reivindicar, també, un cert keynesianisme cessió d'obra pública hi havia algun s partits que se n'havien embutxacat un perd'esquerres. Per qué si no es dirigeix fiscalment la inversió, com es fa? centatge del 2% ... Quan vaig acabar la meva intervenció , el portaveu d'un deter- La solució màgica no la té ningú, pe rò minat grup parlamentari li va dir al portajo crec que , sobretot en el marc de la veu del meu grup: "Això que acaba de dir Unió Europea , on als estats els quedara un marge de maniobra molt concret i deen Carod és mentida; no és el 2, és el 4% .. ." Amb una insolència ètica absoluta , terminat, la fiscalitat és una de les armes davant de la qual no saps ben bé com més poderoses que queden per corregir els àmbits de desigualtat, o, fins i tot, respondre ... d'escàndol social que es produeixen . Els - Davant de tot aixó, ens continua sorgoverns que disposen dels recursos prenent que. en les prioritats públiques, econòmics suficients per fer-ho, com és sembli que ara s'hagi descobert que no el cas del País Basc amb el concert s'ha resolt la taxa d'atur juvenil. que els econòmic , per exemple, poden dotar-se plans que s 'hi fan són més simbòlics que de mesu res de prestació socia l i d'a l·lino pas reals, que no es fa gairebé res cients per a empreses, que actuen com per evitar l'allunyament d'amplis sectors un mur de contenció davant el risc de juvenils del món de la participació politifractura socia l: és el que ha evitat que ca .. . Podriem dir que. fins i tot, des de la allò esclati , en un país amb dos milions modernitat, ens trobem amb una generaescassos d'habitants, amb el cas de la ció de joves que no té expectatives de violència ... Ara , a part d'adoptar mesures mil/ora respecte als seus avantpassats en positiu , algun dia s'haurà de saber, immediats. I aixó és moll fort. Què s'ha també, si , en aquest país -i no parlo només de la Generalitat, també d'alguns de fer?

- Penso que hi ha una preocupant "desoajuntaments- no hi ha hagut una part sigrientació vocacional dels joves", sobretot nificativa de ls recursos públics que ha perquè continua havent-hi un sistema anat directament a fina nçar partits politics educatiu que penso que és molt poc de manera il·legal , o fins a quin punt hi

atracti u per a la gent jove i bastant inútil a cits de les administracions públiques , tant l'hora de proporcionar-los els mitjans per Generalitat com ajuntaments, és la manca d'una politica d'habitatge, la pràctica fer-los aptes per viure en una societat deinexistència d'un parc públic de pisos, inimocràtica i per fer-los aptes per al treball no precari. Hi ha una gran desconn exió cialment de lloguer. Les parelles que voentre allò que s'estudia i les possibilitats len viure en comú haurien de poder optar reals d'accés al mercat per uns habitatges , tipus de treball , i respecte a Només pot imposar-se apartament o estudi, probablement amb alguns les mateixes demandes. la llei humana A Catalunya hi ha comarserveis compartits , que , i no pas la llei divina ques, per exemple, amb després , quan poguessin que només afecta als una important indústria accedir a un status qui s'hi regeixen del moble, o agroalieconòmic més confortamentària , i allà mateix no ble, seria el lloc on altres hi ha cap mòdul de formació professional parelles començarien el seu cicle . A païni res de cicle superior que hi estigui relasos com Holanda o Dinamarca, la mobilicionat. No hi ha relació amb allò que et tat en relació a la feina no és cap tragètrobaràs quan acabis . Una altra qüestió dia perquè saben que compten amb una és el preu desmesurat de l'habitatge: es bona oferta pública d'habitatge. Torno a parlar del Govern basc que és el que ca lcula que a Catalunya el preu de l'habitatge és vint-i-vuit punts per damunt de la més conec , però allà han fet una política d'habitatge social , de lloguer i de compra, mitjana espanyola. L'edat d'emancipació , molt territorialitzada, en col·laboració amb doncs, en molts casos, arriba fins als vint-i-nou anys, perquè, on han de viure, els ajuntaments . Aqui no hi ha res d'això. amb el què costen els pisos? I no només D'altra banda, la pol itica democràtica que a la ciutat de Barcelona. És una veritable tenim ha estat poc capaç de resultar seductora per als joves, potser perquè es fortuna ... Per la ràdio he escoltat que un pis de lloguer a Sant Adrià del Besàs. veu molt llunyana ... La polit ica de joves amb la tèrmica allà davant, valia 300.000 "oficial" està protagonitzada per una mepessetes al mes. Qui ho pot pagar, això? na de gent a qui ningú no entén, que reAbsolutament ningú. Un dels grans dèfisulta distant. Hi ha personatges la profes-

27 33

~ }-\~ }-\DE-L L1 CIU'Ii-\T DE COl lV1VEl TCIc_ AMABLE, SOLIDÀRIA I COHESIONADA

CIUTAT DE DIÀLEG I PARTICIPACIÓ

DINÀMICA, COMPETITIVA I EMPRENEDORA

CAPITAL AMB UN LIDERATGE COMPROMÈS Ajuntament

IXI de Sabadell

religió catòlica i determinats privilegis sió dels quals és de ser el "jove" olicial, i que potser des dels vint-i-tants anys ja no i prerrogati ves de la mateixa Església catòlica . Nosaltres creiem que la religió han deixat el cotxe oficial, la Direcció GeneraL .. El manten iment del cotxe ofiha de ser ensenyada a casa, o als mateicial s'acaba convertint en un objectiu per xos recintes religiosos, però ens sembla ell mateix , amb independència del que faincreïble que en l'ensenyament públic pugui ser optatiu fer relicin. Tenen molt poca connexió amb el que Arribar a considerar com a gió o ètica, com si els vol la gent d'avui. El s qui estudien religió no norma única partits politics i els haguessin de ser una sola visió de les coses, ètics .... Una altra cosa, si ndicats són instrués clericalisme que pot ser discutibl e o ments qu e necessi ten que se'ls ob rin les fino , però a la qual nonestres de bat a bat, perqu è s'hi fan molsaltres no hi seríem contraris , és la possibilitat que s'ensenyi cultura religio sa, en tes reunions i poques decisions , i el comel sentit de tenir accés als elements de promís més actiu dels joves, que també , disti nció dels grans referents religiosos, en definitiva, és de caràcter polític, ve però una altra cosa és l'adoctrinament, la més pel component solidari , ambiental , cultural, anti racista ... Potser perquè la cateq uesi. .. Això només s'ha de fer a les respectives seus religioses, esglésies, rendibilita t del que es fa es veu de manemesquites, el que sigui. .. Crec que tots ra més immediata. plegats hi sortiríem guanyant, perquè, - Parla 'ns del Pacte per la Laïcitat, que com més laic sigui l'estat , més confortables s'hi han de trobar les diferents convas plantejar darrerament en un article a fessions religioses, perquè cap d'elles no l'Avui, i amb el qual ens sentim molt idenpodrà caure en la temptació de convertir tificats...

- Home , penso que la tradició laica forma la seva norma en una norma general per part del moviment democràtic progressisal conjunt de ls ciutadans. De la mateixa manera que , a hores d'ara , ja existeixen ta català, en un sentit ampli , ja no només de l'esquerra ... acords de la Generalitat amb l'Esg lésia catòlica i amb els protestants, jo crec que De fet, això con trasta amb estats que teés urgent que s' hi arribi també amb la conen una religió oficial, com les mateixes munitat musulmana i amb la petita comuGran Bretanya -poca broma!- o Grècia ... nitat jueva que hi ha al nostre país. Es No és la situació de França, on la laïci tat forma part del paisatge .. . Aqu í, l'arribada tracta de deixar clar, simplement, que nod'una població immigrada extracomun itàmés pot imposar- se al conjunt de la ciutaria pot ser un factor positiu que ens perdania la llei humana , que és la que veiem meti recol ·locar totes les peces del factor tots, i no pas aquella llei divina que noreligiós . Pot ser una oportunitat, perquè més pot afectar als qui s'hi regeixen ... es tracta que les persones, tinguin les Curiosament, algunes de les persones que m'han dit que els havia agradat molt conviccions religioses que tinguin , puguin practicar-les en l'àmbit estrictament privat aquest arti cle són allò que en podríem dir però sense que això no pugui convertircatòlics progressistes ... se mai ni en llei, ni en norma, ni en pauta Penso que la laïcitat és un del s valors de de comportament públic per a ningú , perl'esquerra catalana que ha anat quedant què l'únic que és públic i que és de tots progressivament desdibuixat , i aqu i de és la llei democràtica . Jo crec que això vegades s' ha confós el que és religió amb la tradició o la cul tura popular, i hauria de servir per reconduir i per recol·locar la funció de la religió a casa veiem l'autoritat política barrejada en acnostra i, òbviament, també el paper de la tes religiosos , en determinats esdeveni-

27 35

guessin de resoldre els ajuntaments en funció de cada situació concreta. Ara, si en comptes de la construcció d'una mesquita es volgués constru ir una esg lésia catòlica. no crec que hi hagués mai cap problema ... Com el cas d'aquell col·legi de Madrid en què es va negar l'accés a - Hi ha alcaldes i regidors que assisteiuna noia que duia mocador per part xen, en representació del càrrec i no a tid'una monja, que no és que dugués motol individual, a certs actes religiosos, a cador, és que anava d'uniforme, de cap a festes i commemorapeus ... Es possible que milions de persocions .... Abdó El que ens converteix nes que van veure Terradas, el primer en persones lliures es troba , aquel les imatges per alcalde republicà de televisió no se n'adoFigueres al segle òbviament, a l'esquerra nessin que qui portava XIX, no anava a cap xador - l'uniforme relid'aquestes festivitats i els diners que l'Ajuntament estalviava giós complet- era la monja? ... Però , és clar, això forma part del paisatge que s'ha en efemèrides religioses els dedicava a donar de menjar als pobres ... D'on traiem vist sempre: la norma la dóna la quotidiala força pedagògica per explicar que critineïtat, i arri bar a considerar com a norma car això no és anar contra ningu ni contra única allò que només pertany a una sola cap creença, però que s 'han de distingir visió de les coses és clericalisme ... Tan clericalisme és el cas del catolicisme com les dues coses ... ?

- Sí, jo sé de gent que mai han posat els a religió d'estat com , per exemple. el d'apeus en una església , però que, en canvi , quells estats soviètics que tenien museus en la processó de divend res sant els de l'ateisme en què pretenien demostrar la inexistència de Déu ... Home, si Déu no veuràs allà, desfilant amb la vara de regidors .... El pes cu ltural i la influència social existeix , no ca l que ho demostris , cony! de l'Església catòlica és massa fort encaMalgrat tot , les generacions joves em ra com perquè un simple gest de sentit sembla que són molt lluny d'aquestes comú democràtic no sembli un acte concepcions , que implicaven aquella percepció en què les funcions del clergue d'hostilitat... I això pot afectar alguns re presentants polítics que tenen una cre- sigui l'imam o el capellà- afecten tota ença diferent de la majoritària, o que són mena d'afers, no tan sols els de la fe. sinó també els civil s, judicials, polítics. i agnòstics o ateus. Hauria de ser al contrari : no anar a aquests actes és la gafin s i tot sentimentals o mèdica-sanitaris .. rantia que tothom pot fer lliurement allò - Per acabar, ¿quin missatge donaries a que cregui. la nostra gent jove, que és activa en l'educació en el lleure ?

- Perquè, és clar, mentre hi hagi dotació - Jo els donaria un missatge d'optimispressupostària publica per a l'Església me . Perquè allò que distingeix l'esquerra catòlica i s'hi conservin tants privilegis, de la dreta és el doble convenci ment, des ¿d'on treus el convenciment i la força ètide l'esquerra , que les coses no són com ca per defensar que la religió és un afer estan , i que poden ser d'una altra maneprivat i que, per tant, també ho és la ra , si volem. La voluntat humana és l'únic construcció d'una mesquita ... ? que pot fer anar les coses de manera di- Hi hauria d'haver un acord marc a nivell fe rent, que pot modificar el rumb de la de Catalunya amb la comuni tat musulmahistòria. Si som conformistes, si desertem na , per exemple, perquè això no ho haments ... Després ens queixarem dels rè gi ms integ ristes de determinats països, però jo quan veia els congressistes nordameri cans resant , amb la mà al co r.. .!

Sincerament crec que aquest no és el camí de cap de les maneres ...

36

de la nostra capacitat d'alterar el ritme de les coses, és com si fóssim morts .

Després , amb el pas dels anys, de vegades constates que potser no l'has encertat del tot amb el mètode però no pas amb els objectius ... AI contrari del què alguns diuen, que es tornen més conservadors amb els anys , a mi , personalment, i a molta gent que jo conec, de setanta o vuitanta anys, ens passa que, amb el pas del temps, més d'esquerres ens tornem.

No hem de deixar que ningú parli per nosaltres, no hem de deixar als altres la nostra pròpia capacitat de decisió ...

- Això vol dir que les persones només ens autodeterminem des de l'esquerra ...

- Doncs jo crec que sí. I no tan sols...

També, potser, des de plantejaments progressistes en els terrenys científic, cultural i il·lustral. És l'afirm ació que tu , com a persona, ets l' únic responsable de les teves decisions i que, si vols, pots rebel ·larte contra un estat de coses que no t'ag raden. Jo crec que això és el que ens converteix, als homes i a les dones, en persones lliures. I això es troba , òbviament, molt més a l'esquerra que no pas

a la dreta \

27 37

l'apun'/'

Ferrer i Guàrdia i Itàlia

Síntesis de les ponències del col·loqui Barcelona, 16 d'octubre de 2001

38

La influènci a de Francesc Ferrer i Guàrdia en la pedagogia llibertària a Itàlia Francesco Codello .

Historiador de la pedagogia i director didàctic a Treviso.

tada probablement per Luigi Fabbri (1877-1935, mestre d'escola i estret col· laborador d'Errico Malatesta, 1853-1932, el militant més reconegut), en la qual s'afirma la necessitat que "els anarquistes es facin promoLa personalitat de Ferrer, en tors a Itàlia, (... ) de la institució el període de 1906 a 1910, es d'escoles modernes, de caire racionalista científic basant-se en converteix en el símbol de la pel'exemple del què ha fet Ferrer a dagogia llibertària en la realitat italiana i, al mateix temps , en la Espanya". Durant aquests anys víctima per excel·lència de l'obsse succeeixen diverses iniciati cu ranti sme cultural representat per l'aves per fundar institucions educatives similars en diferents ciutats com ara liança reaccionària entre l'Estat i l'Esg lésia. Els anarq uistes italians ve uen Bolònia , Milà , Torí i Pi sa. Una de les exen ell i la seva obra la concreció de les periències més significatives d'escola aspiracions de llibertat, justícia i solidarimoderna té lloc a Clivio, un petit poble de tat que són pròpies de la tradició llibertàla província de Varese, entre el 1910 i el ria també en el camp educatiu.

1914 (amb una represa el 1920).

Des de l'inici del La premsa llibertàEls anarquistes italians segle fins a l'esclat ria dedica molt d'espai a les qüestions de la Primera veuen en ell Guerra Mundial , el la concreció de les aspiracions lligades a la pedamoviment anarqui sgogia i a l'Escola de llibertat, justícia i solidaritat Moderna de Ferrer i ta de llengua italiaGuàrdia. Aquesta na viu una etapa de promoció de les idees de l'educador esrenaixement cultural i organitzatiu. Entre les in iciatives i les discussions més vives panyol es fan sobretot des de dues revis hi ha el debat sobre l'educació . Per als llites "11 Pensie ro" i "L'Università Popolare", bertaris, la instrucció i l'educació apareila primera dirigida per Fabbri i Pietro Gori xen com a principals oportunitats que po(1865- 1911 , poeta i propagandista) mentre que la segona és dirigida per Luigi den desvetllar en les classes subalternes Molinari (1866- 1918, advocat i divulgael desig d'un canvi social radical. En el dor). Fabbri i Molinari són , entre els milicongrés anarquista de Roma, l'any 1907, es vota per unanimitat una moció , redactants anarquistes més notables , els que

més aprofundeixen en les idees de Ferrer La difusió del "mite" de Ferrer i en difonen l'obra. Molinari intenta,. amb i Guàrdia en la Toscana prefeixista poc èxit, d'impulsar a Itàlia una activitat (1906-1922) Franco Bertolucci. educativa concreta.

Anys més tard, Fabbri escriurà: "A noResponsable de la Biblioteca Franco saltres que en vam ser amics , i som seSerantini de Pisa, investigador i redactor guidors de les idees més qu e de la perde Ja Rivista sto ri ca dell'anarchismo . sona de Ferrer, ens toca seguir més rigorosament el sever testament. Cap Ferrer i Guàrdia arriba a Itàlia, juntaidolatria per a l'home. Romangui per a ell ment amb una delegació d'alguns centeel record afectuós, però que la nostra nars d'espanyols , per participar al obra es dediqui a la continuació de la seCongrés Internacional del Lliure va , on la burgesia no ens seguirà mai , a Pensament que té lloc a Roma del 20 al l'ensenyament de la nova civi lització sen23 setembre de 1904. A la capital italiase déu i sense patró". na, Ferrer troba molts En moltes regions d'Itàlia Altre s militants, llibertari s com el com Errico Malatesta i francès Paul Robín , hi haurà conferències, Camillo Berneri (1897l'holandès Domela manifestacions i recolllides 1937, intel·l ectual obliNieuwenhuis i l'italià de fons pro Ferrer gat a exiliar-se) exLuigi Fabbri. pressaran reserves D'aquesta trobada , Anton io Agresti , un altre anarquista italià, sobre la validesa pràctica i immediata de les tesis de Ferrer i Guàrdia. De fet, ells ens n'ha deixat un vi u testimoniatge . donen més importància a les opcion s teòLes relacions d'amistat i estima persoriqu es lligades a la immediatesa de l'ennals sorgides en aquestes ocasions, són frontam ent polític i soc ial que es vivia a a la base de la campanya de solidaritat Itàlia. De totes mane res, a Ferrer i a la que hi haurà des de meitats del 1906 seva Esco la Modern a, se li reconeix el quan l'educador català se rà arrestat per mèrit d'haver posat en evidència , sobretot primera vegada. A la Toscana, com en davant els moviments revolucionaris, la moltes altres regions d'Itàlia, al llarg de cent ralitat de les qüestions educati ves i mesos entre 1906 i 1907 hi haurà conde les possibles alternatives als sistemes ferències , manifestacions i recollides de dominants d'o rientació , com ara els catòfons "pro Ferrer" . En molts diari s es colics i autorit aris. mençaran a pub licar escrits de Ferrer,

~.~~ ~

27 39

40

en especial les seves teories i experièncalendari laic i subversiu de les classes subalternes. Aquesta data, en diverses cies pedagògiques.

Aquesta campanya de solidaritat interciutats, i de vegades fins i tot en petits nacional es revifa els mesos de setembre pobles , és l'ocasió per inaugurar carrers , i octubre de 1909 després del segon plaques commemoratives i monuments arrest del mi litant eduen record de l'educacatiu a Barcelona . En Ferrer es converteix dor afuse llat a Barcelona. Una de les cada localitat toscana en un referent es multipliquen les macommemoracions més per a un ampli i complex nifestacions que arriimportants és la que té agregat de forces socials ben al seu màxim enlloc a Carrara el 13 tre el 13 i el 16 d'octubre de 1913. A la d'octubre, tot just després de l'afusellainauguració de la làpida hi participen més ment. Sobretot el dia 14 d'octubre a tota de 20.000 persones (de 50.000 habitants) la regió es proclama la vaga general i i tot el dia a la ciutat dels Alps Apuans les moltes botigues posen el cartell "tancat activitats comercials i industrials romanen per dol internacional". Manifestacions de tancades. treballadors i d'anticlericals que travessen Els monuments i les obres d'art (que les principals ciutats s'acaben en enfronpresento en fotografia) són el testimoni taments, com a Florència , Pisa i Livorno. viu de l'estret lli gam de la figura de Ferrer Totes les forces més importants de l'esamb la història del moviment llibertari i querra subversiva i democràtica particiobrer toscà. Per això, el règim feixista inpen en aquesta campanya de solidaritat, tentarà , per qualsevol mitjà, destruir de ls anarquistes als socialistes , dels reaquests exemples de memòria proletària i publicans als maçons. Entre els anarquislaica , però sense aconseguir-ho del tot. A tes, els més actius són l'advocat Pietro la postguerra , encara que de manera Gori (1865- 1911 ), l'anarqui sta sicilià més reduïda , es recol ·locaran al seu lloc Paolo Sch icchi (1865- 1950) i el publicista els monuments i les làpides que havien i agitador toscà Virgilio Mazzoni (1869estat trencats o trets. Es el signe que no s'ha oblidat l'existència d'aquest educa1959).

En les setmanes i els mesos següents dor; s'ha convertit en un dels símbols de la lluita del progrés contra "la ignorància i a la mort de Ferrer es difon per tota la Toscana la imatge del màrtir del lliure el fanatisme" i del rescat dels oprimits en pensament i el 13 d'octubre entra en el el camí cap a una societat "lliure i justa".

Solidaritat i revolta. La mobilització pro Ferrer de l'octubre de 1909 Claudio Ven za Professor d'His tòria d'Espanya Contemporània, Universitat de Trieste.

La protesta contra l'afu se llament de Francesc Ferrer assumeix a Itàli a form es molt diverses . expressions d'un ampli arc de forces polítiques i soc ials, des dels anarqui stes als maçons, dels sociali stes als republica ns, dels sindi cali stes als demòcrata· radica ls. Les mobilitzacions proletàries van consistir en vagues gene· rals, sobretot espontànies, amb temptati· ves d'assa lt als consolats espanyols i a les seus eclesiàstiques. Aqu estes últimes sòn considerades pels manifestants com a "coves dels paràsits i dels reacciona· ris", és a dir llocs on operen els veritabl es mandatari s de l'assassinat legal que s'ha perpetrat. Parti cularm ent fort es són les pro testes populars a les metròpolis de Milà i de Roma, on tenen ll oc enf ronta· ments perll ongats i violents amb les for· ces de policia i amb l'exèrcit.

Respecte a les forces polítiques del reformisme in stitucional, a més de rei vin· dicacions legals (no obtingudes) com la revocació de les assignacions estatals a favor de l'Esg lésia catòlica i la supress ió dels ord es religiosos , es poden trobar inicia tives simbòliques com ara el canvi de nom d'alguns carrers i places que es dediquen al "màrtir del lliure pensament", com en el cas clamorós del carrer de l'Arquebisbat de Florència. A les protes· tes gremials i col·legials de ls advocats contraris a l'absència de garanties jurídiques pròpies del procés militar que ha tingut lloc a Barcelona i que ha acabat amb la condem na a mort de Ferrer, se sumen les dimissions de respectabl es pe rsonalitats burgeses qu e tenien el títol de cònsols honoraris espanyols.

El s ce nt res urbans, grans i petits, implicats en les protestes anticle ri cals són dive rsos centenars, mentre els manifes· tants es poden calcular de l'ordre de cen·

tenars de milers, amb alguns milers d'arre stos i centenars de ferits referits ofi cial· ment. L'à rea on hi ha un a virulència més gran sovint coi ncid eix amb les zones que tenen una elevada acti vitat llibertàri a, com en el cas de la Toscana.

Aquestes mobilitzacions demostren qu e, fins i tot a Itàlia , existia una considerable atenció pel que feia a l'Escola Modern a i al seu fundador, interessos i solidaritat que ja s' havien demostrat el 1906 amb motiu del prime r arrest de Ferrer Aquestes protestes revelen, a part, que el sentiment anticlerical estava molt difós en diversos estrats socials i tendències politiq ues. D'altra banda, les potencialitats subve rsives i laiques expressa des en l'ona de la rebel·lió mostren una rnúltipl e i sò lida oposició a la gestió eliti sta i personalista del poder per part de les classes dirige nts de l'època de Giolitti (1906·1 914) qu e altern aven projectes reformistes i comportaments repressius amb algunes pràctiques de cor· rupció.

El moviment interclassista inicialment acompanyat d'indignació moral, en un pa· rell de dies deixa el camp a una dive rsificació, i sovint contraposició, en les estratègies de lluita: més aviat ve rbal la dels moderats laics , decididament radical la dels subversius més ag ressivament anticleri cals. En el fons, hi havia elements comu ns entre ambdues components: de l'intent de reduir la infl uència cleri ca l sobre part de la població i de les institucions, a la voluntat de dese nvolupar una cultura racionalista i "cientificista" com a altern ati va concreta a les supersticions i inè rcies res ignades tipiques de la mentalitat catòlica i conservado ra.

Ferrer es converteix , en l'encesa setmana que segueix el 13 d'octubre de 1909, en un referent ideal i pràctic per a un ampli agregat de forces socials i de propòsits polítics que intenten modernitza r i ern anc ipar la societat italiana d'una tutela, l'eclesiàstica , que, a la pràctica, encara no s'ha let mai enrere •

•

27 41

la creac¡()

Bitllet d'estació La primavera Ferran Escoda Sobre la primavera

42

Per què publiquem un conte sobre la primavera al setembre?

Hi ha dues raons . La primera és que en l'anterior número de la revista no hi cabien tots els articles, per tant ens vam haver de cruspir aquest. La segona, que aquesta és una revista Iliurepensadora. Està escrit en la Bíblia que un conte sobre la primavera no s'ha de publicar en el número de l'estiu? Ho diu l'Alcorà?

Potser, el Manifest Comunista? 0 , el Llibre verd de Gaddafi o el Llibre roig de Mao Zedong? El Consell de Redacció d'Espai de Lliberta t no tenia cri teri sobre aquesta qüestió - ni sobre cap altra- i un cop llegits tots els llibres sagrats no hem trobat cap indicació . Per tant hem decidit publicar el conte de primavera al setembre i el de l'estiu a l'hivern .. . Una altra opció seria no publicar-lo , però qui s'atreveix a fer-li això a un paio que publica en El Pals?

La primavera ha estat tradicionalment maltractada. Tota una catèrvola de poetes de rodoli l'han massacrada i els publicistes oepoetastres del mercat<e l'han espremuda fins a l'esgotament. Així que el més prudent és no parlar-ne perquè el tòpic és a tocar. Només de pensar en par-

lar de la primavera m'agafa al· lèrgia, una picor que em recorda l'emoció més fa lsa i espectacular. No, no, no vull parlar de la primavera perquè és la més cridanera de totes les estacions, que en definitiva són una convenció meteorològica, un invent. La humanitat , la que no és tropical ni àrtica o antàrtica , es veu engrescada per un rebrot de la naturalesa, per aquesta florida cíclica que és una de les justificacions per ordenar la nostra vida en anys, pura casuali tat del desordre universal. Em nego a deixar-me endur per aquesta empenta natural. El porter de la cantonada fa dos dies que té el nas ve rmell i la mirada catastròfica producte de l'aire i la medicació .

La primavera per a molts és temps d'al·lèrgies: d'i rritacions , picors, mocs i llàgrimes. La natura esclata i ens arriba la metralla de pòl·lens diversos. Passo fred i calor durant el mateix dia. La primavera és indecisa . Quan fa sol crema , quan hi ha lluna refresca. Primavera inquieta - com titulava Martínez Ferrando-, i és ben bé com explicava l'escriptor valencià, la primavera no para quieta , en poca estona et fa un resum de l'any. Però si una cosa té és que és molt agraïda visualment, avances pel camí i els colors s'afermen i varien amb una esplendor que exalta. Després arriba l'estiu i ho cre-

ma tot . Però abans la primavera ens ha ofe rt tot el mostrari natural, tota la bondat de la natura en expansió.

Encara recordo la feixuga tristesa de les "setmanes santes" de la infantesa - que sovint queien en primavera-, quan qualsevol soroll que fessis era considerat una col· labo ració en la crucifixió de Jesucrist. Tot era rígid i silenciós i la música clàssica - llavors una tortura- era l'única que se sentia a totes les emissores de ràdio. I l'única que es podia posar en el pick-up. A la televisió tot eren pel·lícules amb barbuts bíblics i que se t'escapés un somriure era motiu de pecat.

Mentrestant, pels carrers es desplegaven processons de tambors i llàgri mes i uns individus descalços i disfressats de l kukux-klan , avançaven entre gemecs i el flamenca que cantaven des dels balcons.

Particularment passava una mica de por.

Ara a la ciutat el silenci és gairebé el mateix , però per causa de l'èxode - no pas dels jueus sinó dels assalariats. La setmana santa s'ha conve rtit en la vacança laica de primavera i la quaresma en una excusa gastronòmica per menjar bacallà, que per cert ja no és un peix de pobres.

Però la televisió (dictadora moral de la diversió domèstica) continua amb barbuts trets de la Biblia i amb processons d'esgarip i penitència. Això sí, el fill de la veïna escolta la seva discog rafia de tecnohouse a tot drap i no té consciència del pecat ni de cap altra mena (ni consciència de classe , diria jo).

Amb les primeres caloretes de la primavera ens agafa neguit per sortir i relacionar-nos i s'organitzen sopars per tot arreu. Deu de se r la pol ·linització. L'altre dia , en un sopar de coneguts que es busquen afinitats i compromís, em van dir, encara no enllestida l'amanida , que tenia veu de tenor dramàtic. En aquesta vida, que no és llarg a ni curta , i en aquests sopa rs, que també són com són d'elàstics , me n'han dit de tots colors i jo

també he col·locat tantes floretes i mocs com he pogut, però tendim a la repetició i el tòpic, així que quan te'n diuen una de nova, la forquilla queda a mig camí, s'alcen les ce ll es i el mig somriure i repeteixes amb sorpresa interrogant: "tenor dramàtic, què vols dir?". Si l'epítet no sona a malèvola clatellada t'hi rabeges i l'apuntes a la llibreta de l'ego. Si te la foten de manera inèdita , la melsa supura i desitges un mal de ventre a la concurrència que ha fet el gest de riure la ironia. Però normalment els sopars transcorren sense massa adjectius, el "purparlé" s'apodera de les tovalles i ningú no gosa sinó a descriure els seus mal ets i victòries amb una meticulositat infantil.

"Tenor dramàtic?", continuo barrinant en si lenci , desconec les característiques d'aquesta classificació musical , tot i que alguna cosa en puc imaginar, encara més , puc sentir-me projectant un pinyol dolgut i deixant l'audiència amb la pell de gallina. M'agrada, però no passo d'afirmar que potser plourà i que aquesta tarda el cel tenia el color rogenc d'una fruita Japonesa, que és tant com no dir res i esperar que arribin les postres . Llavors especu lo, no se ria millor un "baríton còmic"?, i un "baix solemne"? Callo. La fullaraca social ens omple d'aproximacions momentànies , d'impressions de cafè i d'il·luminadores definicions per part d'aquell que mastega més a poc a poc .

El problema és que al final descobreixo la veu d'una soprano eròtica i volent impressionar-la se m'escapa un gall que l'audiència no perdona .

"L'hormona i la primavera", aquest podria ser el títol d'un ballet ; frenèti c, això si. Ple d'irrefrenables estímuls quimics dansant al voltant d'una primavera florida i mig marejada . El cos té raons que la raó no coneix . En canvi , hi ha primaveres no tan consagrades i que passen desapercebudes, quatre pluges i l'estiu, que encara ha d'arribar als calendaris , ja ho arrasa tot \

27 43

44

Sense tĂ­tol Oriol Vilapuig (Grafit sob re paper)

la creaciĂ&#x201C;

les recomanacionS

lIibl'eS La aventura del tocador de señoras Eduardo Mendoza Seix Barral, Barcelona, 2001

barcelonins- i, a més , portarà el mateix nom que la filla d'en Pardalot amb qui coincideix en un internat per a senyoretes i en altres indrets i circumstàncies que orig inen

La darrera novel ·la d'Eduardo Mendoza -l' autor de La ciudad de los prodig;05- suggereix al lector mil i un pen samen ts crít ics sobre la Barcelona i la Catalunya actuals. D'entrada, un dels personatges explica se nse

ser comprès que "empresari català" és un oximoron - unió de dues paraules de significa t oposat i incompatible -a afegir afs clàssics "dolça derrota", "inlel ·ligència militar" o "pensa miento navarro"

(amb perdó) . L'esmentat empresari. de nom Pardalot ,

morirà en circumstàncies misterioses i arrossegarà tot un munt de geni darrere la seva caiguda . Només un boig , acabat de sortir d'un

manicomi , tancat perquè havia de deixar espai a una promoció immobiliària del propietari, pOdia ser capaç de treu re-hi l'entrellat sense perdre la vida en l'intent, però poc li faltarà. Ivet, el contrapunt femen i del protagonista, vindrà de Nova York i hi tornarà - un dels mites

nombrosos estats d'ànim . Els protagonistes són inversemblants, i, a l'hora, tan propers..

Iconoclasta, desmitificador i antinacionalista, Mendoza fa que la parella de policies encarregada del cas estigui formada per un policia nacional i un mosso d'esquadra, malgrat que tots dos es posaran a tremolar quan es trobin un alt oficial de la guàrdia civil, tot just en un intermedi d'una sessió de sadomasoquisme. O que l'alcalde de Barcelona, soci de Pardalot, aconsegueixi sobreviure a la trama de finançament il ·legal de la seva campanya , als seus socis, als seus amics i als seus enemics. O que, per no continuar més, l'heroi de la història sigui un senegalès de maneres exquisides, xofer de lloguer i perruquer de vocació. Els dibuixos de la ceram ica són de La Bi sbal o, potser, diu Eduardo Mendoza , d'una altra ètnia.

(JFP)

El poder en la sambra.

La globalización y la muerte de la democracia.

Noreena Hertz.

Barcelona: Ed. Planeta , 2002.

"La usurpació silenciosa" és el concepte, no gens metafòric per molt que ho pugui semblar, amb què l'autora es refe reix al procés de constan t invasió del poder real, econòmic, politic, cultural, per part d'algunes grans empreses multin acionals (se n'esmenten unes quantes ... ), exemptes de qualsevol altre criteri que no sigui el de la visió paleocapitalista (i , paradoxal ment. aparentment tan actual!) d'optimitzac ió del benefici a curt termini. sense cap mena d'escrúpol ni de fre . per damunt de tot i de tothom . Per això, en un entorn globalitzat per als moviments de capital, aquestes empreses se n'han aprofitat tant dels dogmes falsament liberals -en realitat, ultraconservadors- que alguns governs , fonamentalment els anglosaxons i especial ment els Estats Units. han aplicat sobretot per mitjà d'institucions internacionals com

27 47

les recomanacionS

Ilibl'eS

48

l'OMC i el FM I, amb el resultat d'una reducció empíri ca· ment verifica ble de la llibertat de debò · material i espiritualde la majoria de les persones d'arreu del mòn . S'ha usurpat silenciosament, amb el control de les estru ctures fin anceres i mediàtiques, allò que és l'arrel mateixa del poder: la capacitat de prendre decisions que afecten les persones. I s' ha fet sense cap control públic democràtic, ben a l'inrevés. Per això, molts ciutadan s desconfien tant de la política i la viuen com un món del qual els separa un abisme ¡commensurable.

L'autora afirma que només recuperant la vo luntat d'acció política pública, d'intervenció. apropant la política als interessos i problemes concrets dels ciutadans, podrà fer-se front a la greu crisi que això suposa per a la democràcia .

Va l la pena intentar-ho.

(V.M.O)

L'oncle Petros

i la conjectura de Goldbach Apòstoles Doxia dis Ed. B, Barcelona, 2002 Història fabulada d'un matemàtic i la seva aventura al voltant de la conjectura de Goldbach. És una reflexió àcida i alegre sobre la joventul i la maduresa, la ciència i els conflictes humans i divins que hi succeeixen, ¡ sobreto t. sobre l'aventura personal que és la pròpia vida, que a voltes és la recerca de la tranquil.litat i d'altres ho és de l'absolut. I, a través d'aquest, obtenir el poder i la glòria que justifiqu in la nostra exi stència, les nostres renúncies i imposicions.

Però a més de la faula moral , hi ha una mirada divertida i fascinant sobre el món de la recerca, ¡ de la recerca matemàtica en particular en la qual s'avança sense guia

ni seguretat, a través de la foscor fin s a arribar al punt culminant que s'addiu amb el cami seguit però que de vegades no lé a veure amb l'objectiu bu sca t. És en aquest desballestament de la nina russa , que és Iol home, on ca da nova figureta ens sorprèn i ens incita a aprofundir en la lectura, amb resultats fascinants i alhora terrorifi cs.

(J.S.C)

Ploraran

13.000 noves places d'escoles bressol el 2002.

I aviat arribarem a les 30.000.

El primer dia d 'escola potser alguns ploraran.

Però anar a l'escola és molt Im portant . Per aiXÒ, i sense saber-ho, des de l'any 2.000 s'han beneficiat d'aquestes noves pla ces 13.000 nens i nenes de O a 3 anys. I encara n'hi haurà molts més que hi

d'escola bressol en centresde titularitat municipal.

podran aprendre a Juga r, viure i conVi u re, perque co nt inuarem impu lsan tla c reació de noves places

als ajuntaments per garantir e l manteniment

Perquè volem Que els més petits de Catalunya puguin gaudir de la millor atenció des del primer dia. I. per ajudar els pa res I les mares, hem invertit més de 19 milions d'euros I hem incrementat les subvencions

d'aquestes places.

Perqu ê si els nostres fills estan bé, tots n 'estem .

M oli: per ~er M o li: per viure

iflm

Generalitat ~ de Catalunya " .... II· ftU .. ft . ,

In,¡ruill-IO ' i ,1'1'1'11 llitin'';·

¡¡';';lleil'U-IO' i ';1'1'('11 flll'l:'. c:,¡¡IllCII-IO'; i ,l'l'CU 11'11(0';