Espai de Llibertat - núm. 26

espaide llibertaT l'cvi sta cl 'esquflTes pel' a la formació, la l'cflcxió i l'agitació políticA Sego n Irilll('8Ir(' :W02 :1.511

ClIr'f)s

26

El monogràfi c:

La mort L' entrevisLél: Salvador Pàniker

Número 26. Segon trimestre 2002 Director: Jordi Serrana Subdlrector: Jordi Miralles Consell de redaccIó David Sem pere. Xavier Bretones, Josep 8ellarès, Gemma Martin, Santi Castellà, Ferran Escoda. Montse López. Antoni Castells Vicenç Molina.

Espai de Llibertat. Avinyó , 44 primer. 08002 Barcelona e-mall ffg@ lalc .org www.laic .org Tel. 93601 1644 Fax 93601 1640

Edita. Fundació Ferrer i Guàrdia Impremta: Primera Impressió, S.L. Sabadell Disseny: Ferran Cartes I Montse Plass Maquetació: Fundació Ferrer i Guardia . Assessorament fmgü{stic: Montse López .

Revista trimestral . Preu: 3,50 euros. SubscripCions: 14 euros/any. Dipòsit legal: B. 33 .262-1996 ISSN: 1136-1581 Espai de Llibertat és membre de rAssociacló de Publicacions Periòdiques en Català.

La linia editorial d'aquesta revista és ellllurepensament. per tanl , les OP Inions del consell de redacció. les trobareu a l'Editorial, la resta d'opinions seran únicament responsabil itat de qui les firmi

espai de llibertaT Sumari Editorial

2

El punt de vista de Forges

3

La reflexió Cinc cènlims d'euro Ferran Escoda

7

La consigna Botellón? Joffre Villanueva

9

El monogràfic : la mort La mort, és a dir, la vida Vicenç Molina Viure sense por a la mort Mariana Bueno La muerte Fernando Tarrida del Màrmol La Em ancipación, sociedad de auxilios mutuos ... David Serrana Morir - viure- laicament Vicenç Molina

L'entrevista Salvador Pàniker

11 15 20 23 25

29

La col ·laboració Porto Alegre 2002 Raimon Goberna

41

L'apunt L'home del bosc : Ramon Vila Dolors Marín

44

La creació Sense titol Car/os Manuel Claramunt

47

Les recomanacions Lllibres

48

26 1

editorial,

Memòria i esperança

2

Potser sembli mentida, però alguns globalització sense mesures de control ni dels esdeveniments més actuals del conregles de joc. I això no pot ser sense detext internacional ens fan recuperar una mocràcia, com molt bé sap el premi part de la memòria i, al mateix temps, Nobel d'Economia Amartya K. Sen. Per ens fan tornar a tenir una mica més d'esaixò, sis ministres francesos han assistit perança. Comencem amb l'esperança al Fòrum de Porto Aleg re , alternatiu al Fòrum de Nova York que , aquest any, ha que, ens agradi o no reconèixe r-ho, no sempre és fàcil i, de segur, sempre és substituït el tradicional de Davos, en què nova. es reuneixen els màxims representants del poder mundial (i on, segurament , Alguns dels corrents més critics -o també cal anar, a veure què diuen i què més conscients?- de l'esquerra s'han atrevit a intentar allò que és indispensaes cuina) .. Què més voldriem que les ble : proposar un nostres esquerres - les que sig uinprograma polític És indispensable proposar per gestionar la s'assemb lessin un programa polític més al que repremundialització des per gestionar la mundialització d'una perspectiva sentava en Jospin, des d'una perspectiva humanista i no es miressin humanista i progressista. tant en el mirall Proposar actuacions de fiscalització de anglosaxó! Aqui sempre hem tingut més les grans empreses, especialment les confiança en el model d'una esquerra multinacionals, de garantia dels drets de plural , que s'atreveix a generar alternativa i que , per tant, arrisca. Això d'arriscar, la part més feble de la població, d'incenper cert, no era un valor liberal? En tot tiu de la transferència de recursos cap al món no desenvolupat i de fre a l'increcas , la posició d'algun dels corren ts més ment del deute que , dia a dia , impedeix autènticament progressistes en el món el creixement dels recursos educatius , del socialisme democràtic hauria de ser especialment animada des de les mirasanitaris, de desenvolupament humà, de des més crítique s. No tenim , tampoc, bona part de la humanitat. Però no a canvi de no res . No es tracta de finançar cap massa més opcions . règim corrupte , per molt indígena que puEs tracta, també , d'una esperança gui ser, ni d'apuntalar cap mena de goque , cada cop més , alguns dels econovern militarista . Es tracta de donar sortida mistes acadèmics de prestigi fin s i tot en el món anglosaxó - Paul Samuelson (un a la veu - fins fa ben poc ocultad'aquells que tenen coses a dir per evitar altre premi Nobel d'Economia) O Jeffrey D. Sachs- plantegin que ja és hora que l'actual situació de caos d'una aparent

FOI'geS el punt de vista de -----:""'I

4

els països occidentals més rics - que inaud itades ... - Potser no sigui casua litat que la companyia elèctrica Enron hagués gressen beneficis anuals d'uns 25 bil ions de dòlars- transfere ixin una petita part pagat moltes de les despeses de les dels seus recursos - entre 50.000 i campanyes de Bush (ja quan es presen100.000 milions de dòlars a l'any, cosa tava a les eleccions per al govern de que és menys que els seus pressupostos Texas) o que José M' Aznar aprengués militars que en sumen 500.000- 1 per afaels miracles de la comptabilitat creativa , vorir la ll uita contra la moll de l'os dels pressupostos sense cap pobresa i l'exclusió , La lluita que és l'única garantia contra la pobresa i l'exclusió dèficit -el dèficit zero', d'una pau internacional no us sona? .. els és l'única garantia de debò. Tot això ho comp tes públics en d'una pau internacional què es restrin geix la sap tothom que vu lg ui gaudi r de l'avantatge de debó despesa a canvi de deixar sense recursos de l'accés a la informació que - diue n- és una de les merave ll es el sector públic. que. encara que no del d'aquesta societat. I ho saben més des tot, era l' únic de què es podia beneficiar el conju nt de la societat : escoles . hospique s'ha produït el cas de les grans emtals, infraestructu res. transport , investigapreses que han acumu lat tants beneficis (Emon , General Electric , Global Crossing) ció , ciència ... - Aquí també ten im el sucós mitjançant l'anomenada comp tabilitat - malau radament- exemple de les tèrbocreativa que consisteix a enganyar els les i fami liars relacions entre Gescartera mateixos propietaris de les empreses, i la Comissió de control del mercat de valors. Tots obeïen la consigna del clienteque són els accionistes . i els enca rregats de fiscalitzar-les i de cobrar els impostos, li sme més antic. més sòrdid , més incapaç de generar respostes positi ves que no sique són les administracions públiques , els governs i les seves agències de conguin les de l'egoisme del curt termin i, a trol dels mercats de valors. No hi ha lli canvi de la sosten ibilitat del conjunt del bertat real sense regles de joc ben clares teixit social. A canvi de la pau . i aud itades externament - és a dir, que el Però hi ha simptomes esperançadors jutge no pot ser part interessada , com que cada cop hi haurà més capacitat de s'ha vist quan els auditors s'han dedicat a resposta . Amb esperança. I amb fermesa. Ens podem se rvir, a més. d'una part emetre informes favorables per als seus clients , que eren les mateixes empreses de la memòria de ls clàssics:

"Mitjançant l'explotació del mercat mundial, la burgesia va donar un caràcter cosmopolita a la producció i al consum de tots els paisos. Amb gran sentiment dels reaccionaris, li ha tret a la indústria la seva base nacional. Les antigues indústries nacionals han estat destruides i són destruides contínuament. Són suplantades per noves indús tries, la introducció de les quals esdevé una qüestió vital per a totes les nacions civilitzades, per indústries que ja no fan servir matèries primeres indígenes, sinó matèries vingudes de les més llunyanes regions del món, i els productes de les quals no tan sols es consumeixen en el mateix pais, sinó a tot arreu del globus. En comptes de les antigues necessitats, satisfetes amb productes nacionats, sorgeixen necessitats noves, que reclamen per a ser satisfetes productes dels paisos més apartats i dels climes més diversos. En comptes de l'antic aillament de tes regions i nacions que s'abastaven elles mateixes, s ·estableix un intercanvi universal. una interdependència universal de les nacions. I a¡),ò pel que fa tant a la producció materiat com a la producció in-

teUectual. La producció intel·lectual d'una nació es converteix en patrimoni comú de totes. L'estretor i l'exclusivisme nacionals esdevenen cada dia més impossibles; de les nombroses literatures nacionals i locals es forma una literatura universal. Gràcies al ràpid perfeccionament dels instruments de producció i al constant progrés dels mitjans de comunicació, la burgesia arrossega al corrent de la civilització totes les nacions, fins i tot les més bàrbares. Els ba¡j(Qs preus de les seves mercaderies van constituir l'artilleria pesada que ensorra totes les muralles de Xina i que fa capitular els bàrbars més fanàticament hostils envers els estrangers .. La burgesia ha sotmès el camp al domini de la ciutat. Ha creat urbs immenses; ha augmentat enormement la població de les ciutats en comparació amb la del camp, sostraient una gran part de la població a l'idiotisme de la vida rural. De la mateixa manera que ha subordinat el camp a la ciutat. ha subordinat els països bàrbars o semibàrbars als paisos civilitzats, els pobles camperols als pobles burgesos, l'Orient a l'Occident. La burgesia suprimeix cada vegada més el fraccionament dels mitjans de producció de la propietat i de la població. Ha aglomerat la població, centralitzat els mitjans de producció i concentrat la propietat en unes poques mans. La conseqüència obligada d'això ha estat la centralització política. Les provincies inde pendents,lIigades entre elles per llaços molt febles amb interessos, lleis, governs i tarifes duaneres diferents , han estat consolidades en una sola nació, sota un sol govern, una sola llei, un sol interès nacional de classe i una sola linia duanera " Marx, K. Engels. F. Manifest comunista , 1848.

Potser l'esquerra s'adonarà que, en alguna mesura i sense que vulguem recuperar cap dels vells fantasmes que en algun moment es van pensar que recorrien Europa, algunes eines per interpretar què estava passant amb el procés de concentració de la riquesa i del poder d'aquesta globalització no gestionada Ua no mal gestionada , sinó simp lement no gestionada) les podíem tenir a l'abast des de fa uns cent cinquanta-quatre anys. I avisaven , amb algun excés retòric molt vuitcentista , tan industrialista i tan etnocèntric com el model capitalista que

es pretenia criticar ("burgesia, idiotisme, bàrbars , civi litzats" ...) que anàvem cap on hem anat, cap a l'imperi d'un mercat no regulat i en mans d'unes quantes companyies . Però som a temps d'intentar arreglarho . Interven int , participant , aprofundint en la democràcia i activant els corre nts més agosarats de l'esquerra europea. Fixem nos en les propostes, no perdem l'esperança i no perdem el nord . Per cert, per a nosaltres el nord és , casualment, a França. I precisament d'al là ens ha arribat l'ens urt i la sotragada de les eleccions presidencials , que ens torna a remetre a la tensió dialèctica entre memòria i esperança . La manca de memòria històrica

26 5

6

que ha fet dividir l'esquerra plural i que per la honestedat en l'aplicació del seu ha fet oblidar l'autèntic perill de la deprograma i per l'obertura de molts estímuls de progrés , cridant a la unitat repumagògia populista dels feixistes. La manca de memòria d'una autoanomenada esblicana contra el feixisme i a la renovació de l'esperit de querra altern ativa de teòrica matriu l'esquerra per L'esperança crida a la unitat "trotski sta" que ha construir el futur. republicana contra el feixisme Des d'aquí vocontribuït al fraci a la renovació de l'esperit lem retre l'homecionamen t divisi 0de l'esquerra per construir el futu r natge que ens nista del vot proidentifica amb la gressista, sense recordar que era precisament Trotski qui seva mateixa espe rança, sabent que, en aquests darrers anys , ha estat amb recomanava als seus partidari s que "entressin" (d'això se'n va dir "entrisme") a Lionel Jospin amb qui hem pogut identifi reforçar l'ala esquerra dels partits sociacar-nos en la complicitat i en la defensa listes -portant la contrària , per exemple , dels mateixos valors , a l'Andreu Nin-. L'esperança que. malgrat tot , l'exemple de Lionel Jospin no s'oblidi, en assumir la seva part de responsabilitat des de la primera hora de la derrota , tot i ser un dels únics politics de 1. Sachs, Jeffrey D. "Los ricos deberían cumplir su palabra". A: El Pa ís, 3 març 2002. governs europeus que s'ha caracteritzat

•

la l'cfl cxiÓ

Cinc cèntims d'Euro

Ferran Escoda Peri odista L'euro ha sortit de les butxatud em ve la imatge terrorifica d'un desgavell considerable, ques i al crit de "conve rtiu-vos l " probablement més injust que la s'ha instal·lat definitivament en la nostra economia i la nostra realitat del present. Els di ners quotidianitat. La veritat és que ja són un limit en les nostres relacions, un factor d'o rdre igualitari. porto uns quants dies arro ssegant l'euro en les meves ínfimes Ai xi que, aparentment, l'e uro ens fa més lliures? operacions comercials i no Estrenem bitlletam tot un munt enyoro per a res la pesseta. En d'europeus (300 milions diuen aquesta gran abstracció que per què em sona tan malament són els diners , tant li fa que siaq uesta xi fra?) i si més no la coguin euros o pessetes, ni que sa és ben higiènica, les butxate'n demanin cinc o vint-i-ci nc, ques i les carteres aniran netes una temels cas és qu e quan calgui en tinguis. El poradeta i els bitllets lliures de la maldat moment de canvi ha estat precedit d'uns aparent de la brutícia. És clar que el dimesos de temença, de mi rades enyoraner no té cap culpa de l'ús que se'n fa , ni des cap a la pesseta i de pànic col· lectiu de baixa intensitat. Ens imaginàvem comde les ambicions que destil·la. I l'euro plicades operacions per tal d'esbrinar el que el mes de gener han posat a les nosvalor real de les coses. AI fin al res , hem tres mans és encara verge dels grans pecats dels diners. pogut constatar que bitllets nous aquest valor re al és Sense capacitat de decisió Aquests i sense arru gues enimpossible de sa ber i a les institucions cara no han provocat que, enca ra més, prod'aquesta nova Europa corrupteles, ni xantatbablement no existeix . Amb l'euro som no som més que un raconet ges, ni humiliacions, més europeus i sense encara no estan bruts folklòric i regional la pesseta som menys del patiment que cada mà hi enganxa . espanyols. Però senArribarà un dia en què tota la humani se capacitat de decisió a les instituci ons tat en glori osa comu nió compartirà una d'aquesta nova Europa no som més que un raconet folklòric i regional. Som nosola moneda única. I en aquest dia històmés els espectadors d'un simple canvi de ri c per a la Inte rnacional capi talista , rics símbols. i pobres seran germans, i no hi haurà canvis, ni divises. I no hi hau rà mai més De vegades m'imagino un món sense diners i després d'uns moments de beatiguerres. I visca l'euro l

26 7

El ve ritab le trauma degué arribar amb l'aparició de la primera moneda , la primera, primera. En aquell temps , quan d'un dia per l'a ltre arriba un decret i obligà tothom a deixar-se d'intercanvis i robatoris i a utilitzar els diners. El bitllet neixia com a penyora , com un pagaré, la garantia en una operació d'intercanvi a mig fer. "Per l'euro m'enneuro",

8

diu la nova dita popular, on abans deia "la pela és la pela". Ara l'euro és la nova parella del dòlar en aquest ball organitzat pel Fons Monetari Internacional. Així que a parti r d'avui només cal demanar que no ens falti l'eu ro-pa de cada dia. I, sobretot, hem de vigilar que en aquest /Ocomotxo global, no ens vu lgu in canviar els paperets , ara que són tan nous • •

la consignA

Botellón?

Joffre Villanueva President del Consell de la Joventut de Barcelona com una casa 2 és sabut de tothom, fin s i tot de la gent que ha fet aquesta llei , així doncs, per què es fa la llei? Per afavori r els (Anunci d'Api serum a TV) joves? En primer lloc hem d'aclarir si es Botel/ón era una paraula que tracta d'un problema de salut o molta gent desconeixia fa ben és una qüestió d'ordre públic. Si poques setmanes, per bé que tenim presents les protestes veïera d'ús comú entre la gent que nals que precedeixen la decisió coneix les politiques de joventut de la resta de l'Estat , sobretot del Govern de Madrid de legislar, podre m pensar que es tracta pel que fa a l'àmbit de salut. En poc temps n'hem se ntit a parlar del segon element. Hi podem molt, s'ha convertit en una expressió quoafegir que el congrés Jóvenes, Alcohol y tidiana per definir un hàbit que en gran Drogas (un nom que és tota una declaració d'intencions) es va realitzar després part desconeixem. que el gove rn prengués la decisió, no Bàsicament, el botel/ón és el consum abans (curiosa mane ra d'entendre un d'alcohol per part de gent jove al carrer. congrés) . No importa, doncs, la possible Arriba un grup de joves, compra les ampolles en qualsevol botiga, i s'instal ·la en alarma social produïda pel consum d'aluna plaça o carrer a xerrar mentre es cohol, sinó l'ocupació massiva i lúdica de la via pública per part pren uns combinats. A moltes ciutats de la gent jove (i això Els governs transmeten d'Espanya, això s'hasi que provoca alara la societat que ells via convertit en un fema social) . (i sobretot la policia) tractaran En segon lloc, val la nomen massiu i habila gent jove com es mereix tual. Ara això es vol pena fer una va loraimpedir mitjançant la ció de les polítiques que en l'àmbit estatal s'han fet i que afecprohibició 1. Com que el lector o lectora d'Espai de ten als joves. Precarietat laboral del 70%, Llei Orgànica d'Universitats, impossibilitat L/ibertal ja sap com van les coses, ens saltarem la part de críti ca a les politíques d'emancipaci ó... Hi podem afegir la crimirestrictives o prohibicionistes (un debatnalització a què han estat sotmesos els cortina de fum) , i intentarem anar una mimoviments socials impulsats majoritàriaca més al fon s de la qüestió. Que les poment pels joves en els darrers anys , i que litiques prohibicionistes són un fracàs s'han estigmatitzat segons la ja clàssica Para ganar, de forma natural, e/ puntito que te falta

26 9

equació: críti c amb el sistema = okupa = tot se'l vol fidelitzar, haurem de veure quin efecte té això sobre els joves . En etarra violent. No sembla que aquest govern tingui entre les seves prioritats primer lloc generar-los una esqu izofrènia aguda . Si no ja m'explicareu com es pot aj udar la gent jove a definir un projecte de vida propi, doncs. ser cada vegada La precarietat, la promés guapo, més El que estan generant visionalitat, la immeés un país de conservadors, prim, més llest , més diatesa són els trets simpàtic, follar cada apel·lant a l'animal autoritari que defineixen la nocop més i millor, no que tots tenim dins va condició juvenil. fi car-se en política, En tercer lloc el con sumir pels desmètode per tirar endavant les propostes cos its, tot això sense posar-se fin s al cul legislati ves , tant a nivell estatal com cade psicòtrops . És impossible . I quan t'hi talà, sense consultar els interlocutors poses, zas! Ets un borratxo i te la fotrem. més vàlids (Consejo de la Ju ventud de Perquè és clar, si tu ten s uns límits, i veus que "col·locant-te" una mica els suEspaña, Consell Nacional de la Joventut de Catalunya), que només han pogut di r peres (que és el que se t'exigeix) , doncs la seva a pilota passada . endavant. Però sobretot, el que estan Si una llei no ha de servi r per a res, generant és un país de conservadors, i això ja ho sabem d'entrada, i a més no apel·lant a l'animal autoritari que tots s'ha consultat absolutament ningú, alestenim dins (i més en una societat com hores haurem de pensar que té motival'espanyola, que ho ha mamat durant cions propagandistiques, que es fa elec40 anys) . toralisme, vaja. I quin electoralisme fan el PP i CiU? Quin missatge transmeten a la societat amb aquesta iniciativa? El que els Governs transmeten a la societat és que ells (i sobretot la policia) tractaran la 1. A Catalunya el consum d'alcohol a la via gent jove com es mereix , ja que els pares pública ja es penalitzava, per tant l'únic canvi no s'hi atreveixen . Al s joves se'ls ha de aprovat ha estat augmenta r l'edat mínima de tractar amb mà du ra i disciplina, aquest consum als 18 anys. és el veritable rerefons de la llei del bote2. El 85% dels joves d'entre 14 i 19 anys ha lIón. Com a missatge, és prou clar i contastat l'alcohol , si bé sembla que només un tundent. 1% en beu cada dia. Enquesta de salut als Com que en una campanya publicitàadolescents de la ciutat de Barcelona 1999, Fundació Santiago Dexeus. ria es vol convèncer el client però sobre-

=

10

•

....

. ."",e:~

el monogràfiC

La mort, és a dir, la vida

Vicenç Molina Professor d'Ètica Empresarial a la UB

Sota la pluja , arbres, camí, silenci, vides llunyanes. Sense recança miro com el meu pas s 'esborra

les passivitats, i dels dogmes dels ésse rs humans. Si fem l'esforç de no cau re en un pessimisme còsmic que no ens portaria enlloc més que a la renúncia i a la inacció (i el cas és qu e alguSalvador Espriu nes expectatives de la realitat ho afavoreixen ... però és que, les Em fa molt l'efecte qu e en renúncies i les inaccions, són aquestes poq ues paraules es tan avorride s!), i si admetem el paràmetre del temps d'una vida pot veure reflectit amb tota inten sitat l'únic principi vital del humana com a estructura de la qual, racionalment, podem senrealitat, podem arribar a la contir-nos segurs. L'única perspecti va certa, clusió que, tret del seu fina l inevitable evident, demostrable, respecte a les co-en l'actual estat dels coneixements cienord enades a partir de les quals podem tífics- tota altra mena de su pòsits sobre establir un mínim de coneixement, alguna all ò que fem, pense m o proposem só n, possibilitat de lucidesa . El mitjà pel qual inevitablement i de moment, parcials, repodem intuir el camí -interior i exteri orlatius (a una determinada capacitat que ens porta al con tacte amb l'inefable. d'aprehensió i de comprensió sotmesa L'evidència final. La mort . als condicionaments que ens defineixen , La mort com a projecció real i autèntisobretot a la in evitabil itat de la mort) i ca de la vida , de la qual n'és l'únic eleprovis ionals (no duren més que el que ment clar, fi x, segur, estable. Tota altra pot trigar a produir-se el fin al de la vida) . mena de plantejaments Per tant, esdevé inútil , a al voltant de les difemés d'absurd, l'intent Esdevé inútil l'intent rents dimensions, mad 'encasellar en els dogmes d'encasellar en cli xés terials o espirituals , de allò que és, en essència, permanents i absoluts la vida humana, poden -els dogmes- all ò que momentani , fugisser ser probables, possiés , en essència , mobles, pe rò mai no són menta ni , fu gisser, impasegurs. Mai no poden ser irrenunciablerable. AI final de qualsevol camí no hi ha ment segurs com ho és el prin cipi de la més certesa que la mort i és la mort , per mort i, per tant , com ho és la futi litat de tant, la realitat defin itiva. L'única, perq uè fora d'ella, per absència, no hi ha res . I, bona part dels neguits, de les preocupacions, dels prejudicis , de les accions o de sobretot, no hi ha res seg ur. L'obra huma-

26 11

,

AMABLE, SOLIDARIA I COHESIONADA

CUITAT DE DIÀLEG I PARTICIPACIÓ

DINÀMICA, COMPETITIVA I EMPRENEDORA

CAPITAL AMB UN LIDERATGE COMPROMÈS

Ajuntament

IXI de Sabadell

cions. Això seria una més de les feines na es defineix en fu nció d'aquesta di mensió que, fins ara, no podem defugir. Hem vanes, gratuïtes . Una fei na, d'altra banda, d'aprendre, doncs , a mirar, sense reni prou interessant, ni prou divertida. Però cança "com el meu pas s'esborra" ... no seria una fe ina inútil treballar per fer Els múltiples camins que s'han traçat possible que , en la pluralitat irrenunciable per tal d'intentar arribar a un principi abso- dels camins que els humans ens tracem per tal d'explicar-nos a nosaltres mateixos lut de coneixement i que s'han expressat i al sentit de la vida en sistemes de creences o en conceptes estables De la certesa de la mort, (=mort) --que no en té als quals s'hi ha volgut tan sols se 'n pot derivar cap més que el que li donar un valor gl obal i un compromís ètic radical vulguem donar-, caiguessin les falses barreun ca ràcter definitiu han amb la resta de la vida pogut servir, de vegades , res dogmàtiques que sovint dificulten l'accés segons els casos i per a determinades persones, com a receptes a aq uesta petita gran ve rit at definit iva i l'amaguen sota mirall s giratoris en els d'un criteri suposadament vàlid un iversalquals només hi veiem reflectida la pròpia ment que responia, amb una il· lusió de por. Aleshores, caiguts els dogmes, poconfiança , a la por. A la por - tan autèntica dria començar a plantejar-se una veritable i tan real com la mateixa mort, és a dir, projecció de recerca de la percepció com la mateixa vida- davant el caràcter ocult, misteriós , aclaparador, d'aquesta d'aquesta veritat, treient-ne conclusions constructives. Si aquesta veritat -amb mimort inconeguda i tan propera. I aquesta por no es vencia si no era núscula , de tan ín tima i quotidiana- és amb solucions tancades, amb esclerotitl'única de la qual podem no dubtar, hem zacions espi rituals muntades sob re sisted'omplir la resta del camí que ens hi duu -abans que no se'ns acabi , abans que mes de conceptes acceptats de form a aquesta veritat no ens afecti individualacríti ca i basats en una percepció -com a ment- de possibilitats de rea lització. mín im- irreal del sentit últim de la vida humana. Aparences de solucions inapl iDe rea lització, de què? De la felicitat. cables en el da rre r moment , quan s'acaDe la ce rtesa de la mort, assumida com a part indissociab le de la vida, tan sols se'n ba tot i no serveixen conceptes teòrics de pot derivar un compromís ètic radical amb cap tipus perquè el camí que ens hi ha la resta de la vida: la mort, que no és proportat desapareix i els nostres passos visional ni relativa, ens porta a defensar s'esborren . Aquesta és l'única estructura al màxim el dret dels éssers humans a fe r de percepció de la realitat que podríem el seu camí, abans que no s'esborrin els tancar en un únic concepte: la realitat última de la mort, que no és, com a tal reaseus passos , buscant la realització de les litat, ni provisional ni relativa sinó física i aspiracions a ser fe liços, a sentir-se satisfets, i a fer-ho lliures, sense que res ni segura. Dels diversos sistemes de pensament i interpretacions filosòfiques en poningú pretengui imposa r cap drecera endem dubtar, podem no estar-ne segu rs. mig d'aquest camí que cadascú haurà De la mort , no. En tenim totes les proves i d'escollir. De l'afirm ació de la lliure possila més gran garantia . Podem afirm ar que bilitat de segu ir els múltiples camins plula mort és verita t. I, com que és veritat, rals ne ix la relati vitat i la provisionalitat no hi ha cap motiu racional per eludir-l a, - mesurades amb cada temps individua l tancar-la ni emmagatzemar-l a dins de cap concret- de totes les idees que, al llarg concepte absolut , amb majúscula , que del camí, hem pogut anar forjant-nos . I d'aquesta relativitat i provisionalitat neix podria fàcil ment conve rti r-se en un clixé la ll ibertat dels altres a forjar-se'n d'altres i fe r-nos oblidar d'allò que és real a base o a no fo rjar-se'n cap. de repeticions d'hipotètiques interpreta-

26 13

14

pre són, en aquest cas , cap endavant) . Si Es tracta de facifitar l'enriquiment de ens sentim lliures no haurem de tenir les perspectives d'aquests camins , respectant-les però vetllant perquè cap massa dificultats a superar la por i, en tot cas , sabrem que no val la pena fugir. d'elles no en pretengui l'exclusiva. D'aquí No sabrem res més . No podrem oferir sorti ri en les vies, que només poden ser grans receptes de solucions finalistes. individuals i lliures, d'accés a la percepció Però hau rem trebade les nostres veriAquest és el sentit darrer, llat una mica per trotats, íntimes, últimes, tan personals com la la feina activa per a la millora bar-nos més a gust amb la veri tat , per nostra mort , és a dir, de les condicions materials millorar les condivida. Defensar el dret i espirituals de la humanitat cions de la vida a una vida digna i abans del final del lliu re i treballar per l'accés al coneixement de la realitat, sucamí. Potser podem contribuir a aclarir la perant tot dogmatisme i acceptant, des nostra pròpia tasca si som solidaris amb la resta de la humanitat. Així, l'aprehensid'un pla d'igualtat d'oportunitats per a la recerca i la generació d'opin ió, les aporble final no impedirà la riquesa dels pastacions de les consciències lliures, constisos que s'hagin donat al llarg del camí. tueix la base - material i filosòfica- del Des de la vella saviesa d'alguns grecs , tant estoics com epicuris, fins a Kavafis o conjunt de passos que ens poden permeBertrand Russell, la tradició de l'humanistre extreure el màxim profit dels nostres me ens hi empeny. Abans d'intuir cap respectius camins, afavorir-ne les condicions de la travessa , allargar-ne -si és Itaca , del que si que som plenament conscients és del cami que ens hi duu. que volem- les possibilitats , físiques i espirituals , d'obten ir-ne satisfaccions. Aquest és el sentit darrer d'aquesta manifestació autèntica de la vida que és la I, al final del cami ... en tindrem prou? mort: la feina activa per la millora de les n'esta rem satisfets? Després de tanta recondicions, materials i espirituals , de la lativitat i provisionalitat , ens acollonirem humanitat. El progrés de la llibertat, de la davant allò que pot tenir aspecte d'absoraó i de la justicia social és l'únic cami lut? Però, si la mort és part de la vida maque ens enriqueix i, mentrestant , ens pot teixa, i no cap altra cosa, de què tenir atorgar la perspectiva de sentir-nos conspor? Superar el desconeixement, la igtructors, nosaltres mateixos, d'aquest norància, les disfresses conceptuals dogmàtiques que ens impedeixen d'ennostre camí. És a dir, de donar-li , de frontar-nos naturalment amb allò que és veritat , a la vida (=mort) el sentit que tan evident, és dotar-nos de capacitats nosaltres volem . Que és l'únic sentit que per supe rar la por final. Tot i que, en el pot tenir. nostre context cultural occidental , això imHo sap dir, amb senzilla riquesa , Salvador plica sobredosis de capaci tats, perquè es Espriu : tracta d'interioritzar una part de la vida que les cultures predominants "Quan arribis, rebutgen i davant la qual si et sento, sembla que no hi hahauré de saludar-te gi més que intents amb un gran crit. Car moro de fugida (q ue sense cap saviesa, encara que però molt ric de passos semblin cap enrere, semde perdut vianant" •

•

el monogràfiC

Viure sense por a la mort Mariana Buena Expert en geobiologia La por davant la mort és fruit que ens fan creure que la mort de la ignorància. Tan sols la és el punt final de la vida o de la menció de la paraula mort posa consciència. nervioses a la majoria de les Hi ha dos factors dominants en persones. Això és degut en l'arrelament de tal creença. Per gran part, al fet que la societat una banda tenim els condicionaactual es troba centrada en uns ments religiosos, entestats a models d'èxit i de bellesa assovendre'ns unes imatges de ciats a estereotips de joventut. resurrecció dels cossos en un Vivim d'esquena a la mort, procel concebut com un paradís curem viure com si aquesta reaetern , o en l'oposat, un infern litat quotidiana no existís, i pottambé etern , els quals ens resulser la temem tant perquè , de la ten una mica folklòrics, passats mort ho ignorem tot. El que és curiós de moda i poc creïbles per part de la sod'aquest paradigma, és que ho ignorem cietat actual , més culta i raonadora. L'altre factor de negació està estretament tot entorn de la mort perquè la mateixa por que ens provoca lligat a aquest excés pensar-hi , ens porta a Aquesta limitada concepció de racionalisme impoviure com si no exissat per una cultura de la realitat contrasta tís. Aquesta por vis"científica" i cientista , amb els testimonis dels que ceral es troba ancoraen què els déus de la han viscut una experiència da en el més íntim de religió han estat sude mort clínica temporal la majoria dels éssers plantats pels déus del humans, en part a laboratori , les equacausa de la creença que, després de la cions matemàtiques o la taula periòdica. mort del cos físic ja no hi ha res més , "Tot el que no pot ser provat en el laboras'acaba tot , no ens espera res , ... negror, tori de forma objectiva i racional , simple... buit, ... punt final. Aquesta limitada conment no existeix". cepció de la realitat contrasta amb els testimonis positius que ens descriuen Experiències properes a ta mort aquells que han estat prop de la mort i, sobretot, de ls que han viscut una expePer sort, des de la dècada dels setanriència de mort clínica temporal i han torta , nombrosos investigadors i científics nat a la vida. seriosos i respectables es van atrevir a Però, abans d'aprofundir en aquestes abordar l'espinosa qüestió de les expeexperiències, convé investigar les raons riències properes a la mort que relataven

26 15

16

nombrosos pacients d'hospitals o pe rsoun cop retornen de nou a la vida física . nes que havien patit un accident o un inLa majoria accepten malament que quan fart, el qual els havia portat a romandre es trobaven a la Llum els diguessin que clínicament morts durant uns instants, dihavien de tornar, perquè la seva tasca, versos mi nuts i fin s i tot algunes hores en missió o feina a la Terra no s' havia acabat. Algun s es resisteixen a torna r i se'ls casos molt espectaculars. Després d'analitha de recordar el zar milers de testiA partjr de l'experiència, que encara els quemonis d'experiènla majoria tenen una visió més da per fer aqui. cies properes a la El fet més transcenàmplia, són més espirituals mort o de morts clident d'aq uestes exencara que menys religiosos niques temporals, periències sol pases va constatar una sar quan el cor sèrie de patrons comun s, que van ser obcomença a bategar de nou i aquestes servats tant per la coneguda doctora en persones recuperen la seva consciència psiquiatria Elisabeth Küblker-Ros s, com unida al cos físic. A partir de l'experiènpe l popular psicòleg Raymond Moody cia , la majori a tenen una visió de la reali-autor del cèlebre llibre Vida després de tat més àmplia , menys condicionada per la vida- i molts d'altres investigadors. factors socia ls, religiosos o culturals, són La majoria dels que han tingut el va lor més espirituals enca ra que menys re ligiode relatar les seves experi ències ens exsos, els canvia la percepció del temps i pliquen els canvis de percepció i consde l'espai, i és freqüent que abandon in ciència que experimenten, essent frel'hàbit de portar rel lotge. Sembla que troqüent veure's fl otant fora de l cos i ben un sen tit més gran a les seves vides observan t el que passa al seu voltant en i comencen a interessar-se més en l'ajut el precís moment en què el cor deixa de als altres i en la millora de la societat o bategar. del medi ambient, que en qüestions perMolts es troben deambulant pel quiròsonals i egoistes . Però, sobretot , l'ex pefan , per les sales de l'hospital o pel lloc riència els su posa perdre per sempre la de l'accident, o visi tant els seus éssers por a la mort . estimats que són a molts quilòmetres de Molts metges i científics reduccionisdistància. Són nombrosos els casos que tes insisteixen que aquestes expe riències parlen de sentir com s'eleven i es veuen són provocades per substàncies al·lutravessant un obscur túnel, al fin al del cinògenes que genera el cervell davant el qual apareix una brillant i majestuosa fort xoc que suposa l'aturallum que els omple de pau, amor, fel ici tat da cardíaca o la mort clíi plenitud , o es Iroben al costat d'éssers nica o per la manca estimats i familiars que van morir d'irrigació sanguínia abans - o en el mateix accident, o d'oxigen al cerve ll. Però la minuciosa inenca ra que la persona no ho sabés. Alguns viuen ex pevestigació portada a riències místiques i terme per prestigiotranscendents, i nosos metges , com el ten una comp rens ió pediatre clínic americà del perqu è de toMelvin Morse o el ca rtes les coses i diòleg britànic Sam una expansió de Permia , han cons tatat consciència que que aquell a hipòtesi no els resulta molt pot explicar el conjunt de difícil d'explicar les experiències prope-

res a la mort i, a partir de les seves investigacions, s'aventuren a afirmar fin s i tot que han constatat quelcom tan transcendent com que: "la consciència sobreviu a la mort del cos fisic',

l'ésser estimat. Allò que és més terrible d'aquesta situació tan negativa, és que les paraules de consol o els consells de familiars i éssers propers, no so len servir de gaire i no sembla que ajudin a sortir de l'obscur pou de doIgnorar i viure Moribunds lor en què els ha subi desconsolats mergit la pèrdua. Les d'esquena a la mort, experiències dels qui ens dificulta enfrontar-la Davant de totes han estat clinicament de forma lúcida i positiva morts i han tornat, aixi aquestes evidències, sembla paradoxal que a com les freqüents Occident continuem tement la mort i no i estranyes comunicacions, somnis o visapiguem com respondre davant la sobsions, en les quals l'ésser que ens ha tada o potser esperada pèrdua d'un ésabandonat intenta transmetre un missatser estimat, que ens subme rgeix molt soge de tranquil·litat i ens fa saber que està vint en una mar d'angoixa i de dolor, i fins bé i que desitja que estiguem bé , són de i tot ens fa entrar en profunds estats degran ajuda i consol. pressius. Viure d'esquena a la mort i intentar igEls records de vides passades norar-la ens dificulta enfrontar-la de forma lúcida i positiva ; però , sobretot, ens La contribució més gran que ha rebut impedeix viu re l'acompanyament dels Occident per enfrontar-se, sense por, a la malalts terminals o de les persones morimort, potser ens arriba per mà dels psicòbundes, de forma que es puguin portar a legs i terapeutes que han recorregut a les terme aspectes tan transcendentals com regressions o a les teràpies regressive s, acomiadar-se dels éssers estimats, rea vides passades . A través d'aquestes conciliar- se amb les persones amb qui hi experiències arribem a ser conscients havia con fli ctes de relació o posar ordre que aquesta no és la nostra única en la vida que s'està a punt d'abandona r. existència i que , potser, com diria el docEn tot aquest procés , la sinceritat i el tor i terapeuta regressiu José Lu is fet d'ésser a prop del moribund, escolCabouli , "vivim una sola vida, però en tant-lo o simplement reconfortant-lo amb molts cossos i personalitats diferents ". la nostra presència , són les millors eines Les populars obres del psiquiatre de què disposem , unides a les de l'afecamericà Srian Weis , Moltes vides, molts te, la comprensió i l'amor sincer, i tenint mestres o Llaços d' amor, han fet possimolt present que , en ble que milers de persones obrin la seva tot moment , l'espement i coneguin les immenses possibilirança és l'últim que tats de les teràpies regressives, s'ha de perdre, Quelcom que també Per desgràcia, sorprèn gratament, són moltes les són els treballs persones que d'investigació porqueden atrapatats a terme dudes en la pena i rant més de 20 la desesperació anys per lan i viuen en el consStevenson , que tant record i en el ha recollit mès de dolor que els ha su2.500 testimonis fiposat la pèrdua de dedignes de nen s

26 17

Col·lecció editorial Management & Empresa De Estratega a Architecto Una nueva visión de la labor directiva Jordi Adell Herrera L'empresa és com un gran edifici, habitat per persones que bu sq uen el benestar que trobarien a casa seva . Els governadors són arcllitéc(us, creadors d'espais per a la trobada, la llum i l'aprenentatge . Aque sta novedosa visió del management és descrita amb una màgia subtil per l'autor que, a banda de l'anàli si teòric, mostra com aquesta arquitectura es dóna en empreses reals. ISBN : 923874-7-5. 356 pàgs . Preu: 12 € (despeses de tramesa a part)

Estudios de Fiscalidad Empresarial Fundación Antania Lancuentra M. Pont Mestres; J. F. Pont Clemente (coords.) La present obra recull un total de 14 treball s d'investigació vincula ts a la fi scalitat de l'empresa. Els autors analitzen, entre altres temes , l'amortització del fons de comerç i el diferiment de l'Impost de Societats per reinversió de plusvàlues. També es publica un estud i sobre els moviments de capital cap a paradisos fi scals i els problemes de l'exempció de les empreses en l'Impost sobre el Pat rimoni . És una obra de consulta obligada per aque lls que necessitin estar al dia sobre els darrers esdeven iments en matèria tributària ISBN: 84-923874-8-3. 436 pàgs. Preu : 25 € (despeses de tramesa a part)

Per a més informació Programa de Publicacions Escola Universitària d'Estudis Empresarials (UB) Telf. 93402 44 61 . Fax: 93 402 44 74 Aie : resp-p ub @emp.d2.ub.es www.ub.es/empresaria ls/ind6.htm

I, .... "ja 11ll \C", n dllJ

J"1 _¡ud,. LlI1r .... 'l"~h

En coedició amb:

d'arreu del món que recorden espontàen la seva hipotètica vida millor en el niament tes seves vides passades . més enllà, que s'obliden o no es preocuAquests nens diuen que han estat una alpen de viure la seva realitat present. tra persona, que han viscut en un altre Potser es donin casos que justifiquin lloc i han tingut una altra familia . La maaquestes crítiques, però la meva expejoria , quan se'ls fa cas i se'ls porta all i, riència personal de mort clínica temporal poden, sense haver-hi esi els centenars de testitat ma i abans , reconèixer monis que hem pogut reLa mort els carrers , les cases i les collir, aporten una altra ens ensenya a viure persones que van ser la visió dels fets . En realiseva família , cridant-los tat, la majoria dels que han aprofundit en les experiències propels seus noms i recordant-los anècdotes que van viure quan aquest nen tenia un peres a la mort o en les teràpies regressives de vides passades i, sobretot, els altre cos i una altra personal itat. qui han experimentat una mort clínica temporal , solen ten ir en comú una capaViure plenament i conscientment, sense por a la mort citat més gran per viure una vida plenament i conscientment , sense pors ni Són nombrosos els psicòlegs que intraumes bloquejadors , viuen intensatenten desautoritzar les evidències al volment cada moment i intenten portar una vida útil i positiva per a un mateix i per tant de la pervivència de la consciència més enllà de la mort del cos físic, i que a la societat , i sobretot: viuen sense por insisteixen que es tracta d'hàbils recursos a la mort. Per tot això , com a conclusió , de persones de ments fràgil s o excessiens atreviríem a dir que: la mort ens envament crèdules. que es creen estratèsenya a viure . I fins i tot , parafrasejant el títol del meu últim llibre: la mort és el gies per eludir la por a la mort o a allò que és desconegut. Allres critiquen als naixement a una nova vida. Una vida més lúcida , més conscien t i viscuda en que creuen en la vida més en llà de la mort, i els acusen d'estar tan polaritzats plenitud \

26 19

ci monogl'àfiC

La muerte Fernando Tarrida del Marmol Extracte de : Acracia, 11/, juny 1888, núm.30

20

transformaciones incesantes de la materia, ella hace desaparecer los seres vetustos para dar origen a los nuevos, ella es el instrum ento de la seleccion naCervantes tural , fuente de todo progreso, ella es la dulce amiga que nos hace desaparecer del rudo comLa muerte en si no existe. La bate cuando ya ansiamos, o cuando menos necesitamos un cantidad de materia , la cantidad de movimiento, son constantes; reposo relativo . iLoada sea la muerte l no solo no mueren , sino que Bendecimos a la muerte, y no también son invariables. Lo único que ha hecho, hace y harà eternadeseamos morir. mente la mate ria del mundo infinito, es Deseamos , al contrario , vivi r largos transform arse por efecto de las infinitas años para segui r luchando y ser un solcombinaciones de que son capaces los dado màs en el momento de la pelea . elementos que consti tuyen el mundo maPero no nos hacemos ilusiones. Comprendemos terial. ¿ Y la religión , AI pasar un que cuando el sufrimiento fi sico anicuerpo de orgàni co que pretende eternizar el yo, a organizado, se quila nuestro orgaquiere que se la lla me consuelo? nismo, se rIa produce la vida; al ¿ Y Dios, que eternizaria te rrible que este pasar de organizael sufrimiento, sufrim iento no tudo a orgànica o miha de ser reconocido viera un término neral , se produce determinado preciesc que lIaman como archivo de bondad? samente por la inmuerte . Si no estuviéramos profundamente tensidad del dolor, y la idea de la muerte convencidos de que Di os no existe, creenos consuela. Comprendemos que cuanriamos en él solo por el hecho de existi r do los organos ya gastados de nuestra ese benéfico fenomeno que los sa bios fimàquina animal se hal lan estropeados losofos ignorantes designan con el terropor el uso , si n màs esperanza que el esrífico nombre de muerte. tropearse mas cada dia, seria terrible iLoada sea la muerte l Ella pone fin a que una eternidad inflexible nos atara a esa rued a infern al de podredumbre. nuestros sufrimientos, ella preside a las Ven , muerte, tan escondida Que no te sienta venir. Porque el placer de morir No me torne a dar la vida .

Comprendemos que interin no venga la igualdad social durante la vida , la dulce amiga lleva ya resuelto el problema sociológico desde largos años, igualando bajo su rudo golpe a nobles y a plebeyos, a parias y a mag nates. Cuando al cabo de un dia pesaroso, el cuerpo fatigado descansa en brazos de Morfeo, es aq uel sueño una del icia tal que al despertar y entrar de nuevo en

posesión de nuestras penas , sentimos hondo pesar porque aquel feli z esta do de reposo no se ha prolongado. i Loado sea el sueño! ¿ Y la religión , que pretende eternizar el yo. quiere que se la lIame consuelo? ¿ Y Dios , que eternizaria el sufrimiento en los infiernos, ha de ser reconocido como archivo de bondad? La muerte es el sueño para no despertar. iLoada sea la muerte! \

26 21

Fernando Tarrida del Màrmol, nascut a L'Havana el 186 1, va ser un dels divulgadors teòrics de l'anarquisme a linals del segle XIX i a l'inici del Xx. Resident a Barcelona, va col·laborar estretament amb la premsa acrala i mantingué lligams d'amistat amb Anselmo Lorenzo -col·laborador, també, de Ferrer i Guardia i impulsor de l'Escola Moderna-. Implicat en el procés de Montjuic de 1896, s'exilia a la Gran Bretanya. on continua la seva tasca de reffexió i divulgació. al mateix temps que denuncia va la repressió i els mètodes policials espanyols (Les inquisiteurs d'Espagne, 1897). Mor a Londres el 19 15.

El 18 de maig, coincidint amb la Fira de Sant Isidre, Viladecans Televisió ha donat un pas mes enllà per tal de consolidar la seva proposta de qual itat i servei. Hem estat la primera televisió digital de l' Estat ¡ ara volem ser Hla tele de proximitat". VTV, a mês de ser una televisió pública que fomenta la presència, varietat i qualitat dels continguts propis de Vil adecans t de la comarca del Baix Llobregat, des d'ara ofe rirà també informatius genera listes en directe. cinema, sèries, d ibuixos animats. una bona programació cultural i esportiva, documen tal s divulgatius. entrevistes .... Una televisió de servei públic compromesa amb la nostra gent, que donarà una important projecció de Viladecans al conjunt del territori de l'Esta t Espanyol amb la incorporació de LOCALlA.

el monogl'àfiC

La Emancipación Sociedad de Auxilios Mutuos y Actos Civiles (Sabadell: 1880-1936)

David Serrana La Emancipación. Sociedad de Auxilios Mutuos y Actos Civiles parteix del precedent de la Sociedad de Entierros Civiles, dedicada a ajudar aquells que haguessi n de fer tràmits al Govern Civil , essencialment en l'àmbit dels enterraments civils, i va ser fundad a el 1882 per Tomàs Viladot (Sabadell , 18541901 l. A partir de 1880, aprofitant una ce rta obertura del llarg govern de Sagasta, es prod ueix una considerable liberalitzac ió sociopolítica que afavo reix l'aparició a Sabadell de nombroses associacions, societats i entitats que prefiguraran l'espai sociocultural de l'esquerra sabadellenca . Aquesta es dotarà , així , d'instruments de ca ra a allò que pOdríem denominar la construcció del teixit social. En aquesta conjuntura es crea ran a la ciu tat una sèri e de plataformes d'aquest sector, com ara l' Ateneo Enciclopèdica, el setmanari Los desheredados, la Cooperativa La Sabadellenca, el Centre Espiritista del Vallès, la Institución Libre de Enseñanza, la Lògia Ossi ris, la Soc ietat Sabadellenca d'Esperanto o grups de naturi stes i vegetarian s. En aquest context, La Emancipación sembla que actuarà com a instrument de totes aquestes entitats, moviments i iniciatives en l'esfera de la beneficència i el foment de la laïcitat en les relacion s dels ciutadans vers els casaments civi ls, el registre de naixements i molt especialment

els enterram ents civi ls. La iniciativa es conc reta el 1882 a casa de Francesc Molin s, al carrer de la Sal ut núm. 1, amb la presènci a d'Àn gel Casas , Josep Aymerich , Ricard Serra, Joan Pla, Josep Estop, Gab ri el Alguersuari , Felip Borgu ñó o Josep Ju st. Es tracta d'un grup procedent de la burgesia i menestral ia sabadellenca que a finals de segle adoptarà actituds polítiques ben progressistes, com ho demostra qu e els trobarem també en la fundació del Circol Republicà Federal (la "Catedral Republicana del Vallès"). Els obj ecti us d'aquesta societat vénen marcats pel seu caràcter benèfic i assistencial, així com per un ideari palesament laic i democràtic, com ho demostra el seu article 1r: "la sociedad està basada en la defensa de los intereses morales y material es de los asociados , contra los efectos de la intoleran cia religiosa". Neix , doncs, de la voluntat d'ofe rir una solució laíca als problemes i mancances en matèri a assistencial que sofreix la ciutat i projectada des d'individus de caràcter marcadament democràtic compromès. L'activitat de la societat se centra en diversos àmbits d'actuació: casa ments civils, in scripcions de naixements, enterraments gratuïts per als seus socis, manteniment d'un cos mixt d'infermers per al servei dels socis malalts necessitats (vet-

26 23

24

lla i assistència en tot moment) , asses soL'únic que es demanava per ingressar ramen t gratuït, etc. Malgrat que aquests com a soci , per sobre d'altres requisits , serveis neixen de la voluntat de servei als era que "profesen ideas democràticas". socis , atès el seu ca ràcter benèfic, La societat s'estru cturava també en s'obren també al conjunt de la ciutadan ia. relació a tres comissions. En primer lloc Malgrat la volun tat de segui r de manera la d'Ensenyament: dedicada a l'assessoestricta la llei d'assorament pedagògic i la ciacions, sota superviLa Emancipación potenciació de les essió i autorització del actuarà com a instrument coles laiques de la Govern Civil de ciutat. En segon lloc la Barcelona: presentació de foment de la laïcitat d'Actes Civils: dedicada a matrimoni s, naiActes de les Assemb lees, estats de comptes , canvis xements i enterraments. En tercer lloc la de Junta , renovacions d'Alta, seran consd'Actes Benèfics : adreçada a l'assistèntants els problemes burocràtics que socia mèdica, socioeconòmica o humanitàfrirà. El mateix 1912 el governador civil ria . Un dels tres càrrecs pertanyents a donarà de baixa la societat perqu è la aquestes vocalies per tradició era reserconsidera "caduca en su funcionamiento vat a una dona, fet infreqüent a l'època legal". L'enrenou mediàtic a la ciu tat, preperò no en entitats d'aquest caire no sevi al coneixement de la pròpia societat , xi sta. obligarà finalment el governador civi l a Com a conclusió, és palès que al volretornar l'Alta . Altres fets similars passatant de La Emancipación trobem persoran el 1923 , 1924 i el 1930. La manca de natges vinculats als sectors intel·lectuals documentació del període 1897-1912 es al costat de di rigents obrers destacats de l'esquerra sabadellenca, com el fi ll de deu a la problemàtica especifica que soMarià Burguès o el reconegut fotògraf freixen les associacions progressistes durant aquest periode, que sovint els obliEsteve Vilatobà, o de mestres procedents gava a funcionar fora de la legalitat o en de l'ensenyament racionalista . la seva frontera legal. Aquesta barreja de personatges tan La societat està integrada per dos tidiferents, sovint enfrontats en els conflicpus de socis: els socis d'honor i els socis tes locals, resulta que els trobarem pactant i col·laborant estretament en tot de quota. Els primers es referien a mencions honorifiques de persones o instituaquest conjunt d'iniciatives que s'ha anocions que la societat distingia pel seu menat "catalanisme popular" i que, de fet, marcat caràcter democràtic, que , al seu no eren sinó plataformes des d'on es dotorn , prestigiava la societat. El s segons nava suport a les campanyes electorals de l'esquerra sabadellenca , i que anaven eren el fonament econòmic de la societat des del republicanisme més moderat per tal de poder dur a terme la seva acfins a l'anarquisme més raditivitat diària de serveis, que estava perfectament secto~ cal, i que tenien per deno::::, ~ ~O - ~ minador comú també riali tzada en les ~ "" ~~ . !)l\ lli'!O-';¡' una certa presència denominades (/ \'. ~~ ./. u.. 'À. maçònica dels seus Comissions de Barri

"-i\. OIP mlJoY

~~~I~~~a~:~~~~~~- [~~ :~itfir{ ~ --,~,~ ~ .~~-,-_

primera atenció als socis necessitats).

...., ... !

(r

~.?~if2!';~~:');;;~-~

,,~~Jó9-)J;S:~'~~ '.

~.aADt:.'v~

/

~~~p~~~~t~~r~~~i~~

part de la coneguda Lògia Ossi ris •

~

•

ci monogl'à fiC

Morir -viure- laicament

Vicenç Molinf1 Professor d'Etica Empresarial de la UB Espace de Libertés és una revista Il iurepensadora belga que , a part que no pot ni somiar competir amb nosaltres ni tan sols amb el titol , de tant en tant, publica, entre d'altres anuncis i reclams publicitaris més o menys vinculats a l'esperit de la casa , ofertes d'empreses de serveis que es dediquen a org anitzar cerimònies civils , commemoracions laiques, enterraments o incineracions. Perquè, en el món civil itzat, quan els laics es moren -cosa qu e també passa sovi nt- no cal remenar per tot arreu , no cal remoure cel i terra per intentar muntar algun tipus de comia t que no estigui mediatitzat per la simbolog ia religiosa de torn, o que no recaigui , inevitablement , en els amics, compa nys i parents més propers de l qui se n'acaba d'anar, la qual cosa sempre és molt més fotuda i tensa. I per muntar alguna cosa que , a més, im pliqui una valoració de la mort des de la vida, des dels valors i idees que l'individu a qui s'acomiada defensava, representava, intuïa, i des d'un plantejament desdramatitzador que ajud i a fer l'esforç de recordar, sobretot , allò amb què reiem , al lò am b què gaudíem , al lò que més ens ag radava, allò de què tant xerràvem ... Ai xò , més o menys, és el que feia la societat "La Emancipación" de Sabadell , bastant inspirada per l'e ntitat maçònica més activa de la ciutat fin s al 1936 , la lò-

gia Ossi ris, de la qual Tomàs Vi ladot en se rà un dels principals exponents. Entre altres mostres de frenètica activitat conspiratòria i destructiva, per exemple, és aquesta lògia l'entitat que inspira el costum de descob rir- se el cap davant el pas d'un enterrament, evidentment fos quin fos el signe religiós o l'adscripció ideològica del difunt 1... És clar que, per poder fer una cosa així, cali a que , habitualment , la gent dugués barret i això també imp licava altres formes de civilitat. I també es dedicaven , en relació amb les ídees higienistes i naturalistes defensades pels corren ts positivistes de finals del segle XIX i començamen t del XX, a contribuir a popularitzar la incineració co m a pràctica vincu lada a una concepció menys patètica i més "científica" del destí últim del cos . Malgrat que, d'entrada, pot sembl ar que tot això no té per què troba r- se amb més inconvenients que els de l'escàs nombre de persones que optin per organitzar laicament els seus ritus de pas - naixement , final de la infantesa (que també n'hi ha, per exemple les anomenades Fêtes de la Jeunesse que s'o rg anitzen a França i a Bèlgica especialment, com alternativa a les comunions) , apa rellament, mor1- el cas és que s'havien de vèncer, a més a més , altres inconvenients. El del desemparament econòmic

26 25

C> FI N ENTORN, secl és una ,,¡ciat;'. d'aspi", coosliluida com a cooperaliva ruta de ttl!bal associat I consumidors qua realil za serveis 5ocioeducatius pef als saus associats i tercers

en general.

Iniciativa d'espia e ENTORN nei.. en el si d'Esplais Catalans, amb el nom d'ESPlASH! cap a l'any 1988. AI cap de 4 anys es const itueix com a

cooperativa per tal de diferenciar els serveis professionals ¡ els voluntaris de l'associació, manlenin! la vinculació a partir dels socis consumidors.

I. Asses$oreu · ~os . Per IOls aquells projecles professionals que puguem rear¡llIr amb vosaltres.

2. Participeu. Feu-nos saber les ~ostres propostes de s er~eis , millores en el s que realilZem, necessilats,... 3. Feu-nos arribar els ~ostres currlculums per poder·vos ofe,ir treball.

El 1993 es fusiona amb AR EC, cooperativa de similars objec!ius formada enlra esplais

DEMOCRATICA II notlr. yottó6 tooper.lru as poSi de mani1esl en dallI d'un ple tontinout ils blg&lls dernoc.t'tiu 1mb l, participació de IOls els JOtÏs,

CATALANA

'* •

Traballtm !olS ,b tlUtltdiJflS dI e.t.lunya du da t'arral,ment 111[11 da" OOSII IS un. is I I. Iclontihud6 Qlltur.J QUlIf'd "prOpi•.

INNOVADORA RUBtem CTlII~...,[ Its necessitl ts QUe eb canris soQoIògic.s mlrql.lBfl, .c!ualiuant p8fll\fnltfl[mm! els reculSBs .ducltius i orglnillll"!. Amb f hal de rn1:s de 10 .nys c!'upenènclus Blanm soJuc¡B ns CO!lll ll lldu en 'CllvIIIU on som Hpf!CIWIU .

PROGRESSISTA Pafl&m • t. IdcllÇI ampronri,1 un Ideari qUI Bnl IdenlillCl 1mb . 1 MOViment lliç I Proglusls!l.

"

.i;li..n: J.~

de Badalona, adoptant definitivament ef nom d'lNTORN, secl.

EXPERTA

...

" \' '. .t ". .•

..

~~.

~ r

'.'

EFICIENT

ENTO RN , sccl

EN dotl1l1 d'un. ar;anltzaci6 ultuc:turld, i prole:ssian.ll* garlntir la S1ItrinciI citis nostru

Avinyó, 44 , 2n . 08002 Barcelona

servi!Ïs..

entorn@enlom .org / www,entorn .org

Te l. 93 302 61 62 ' Fa. 93 301 96

de vídues i filis, pnmer, en se de muntar un ritual aluna època en què no hi ternatiu . havia sistema públic No per casualitat, a de prestacions somés, l'entitat impulcials -això és molt sava iniciatives pemés recent i els podagògiques en la líders actuals ja volen nia ferreri ana de desmuntar-ho- per l'Escola Moderna, això calia una certa mitjançant l'assessoraactivitat de caixa de rement i la promoció de sistència davant les incer-';~~".iililfii~ l'e nsenya ment laic i el suport a projectes escolars teses. I, encara que sembli mentida, el de l'oposició aferrissada dels concrets, tot i que , en aquest cas, les sectors conservadors i clericals que s'expossibilitats d'acció a llarg termini , com ci taven i es fotien a parir quan la gent sempre, es podien veure seriosament inscrivia els fills en el Registre Civil, en condicionades per la manca de disponibicomptes de batejar-los a la parròq uia, o litat de recursos de finançament. Aquest quan s'hi casaven. Per cert , va ser el madarrer és un dels exemples recurrents de teix Tomàs Viladot qui va exercir de Jutge l'escassa voluntat d'''i l·lustració'' decididaMunicipal en un dels primers casaments ment modern a i europea de la gran majocivils que es van registrar a Sabadell, poc ria de la burgesia d'aquest país, perquè temps després de la Revol ució de el projecte de "La Emancipación", com alSetembre de 1868, que és quan s'instautres de semblants que podien vertebrarren ofici alment els registres . En una èpose a la Catalunya d'abans de la Guerra ca que resulta esparveradora ment tardaCivil , implicava una estreta col ·laboració na per a la mitjana de la civilització i una coincidència fraternal entre sectors europea! Però hem de pensar que , a de les classes populars, obrers qualifiEspanya, una de les activitats predilectes cats , men estrals, artesans i gent del món dels nuclis més durs del conservadorisme dels oficis i alguns professionals liberals i més reaccionari -els carlins, per exemburgesos cultes ... Però d'aquests darrers ple- consistia a cremar els registres civils sempre n'hi ha hagut més aviat pocs , en de pobles i viles, com a símbol, precisaaquest país . I, per això , els projectes ment, d'un tipus de societat sobre la qual laics han estat escassament fin ançats. l'Església havia perdut ja certa preeI per això no comptem amb el teixit civil minència . I, en el nostre cas concret, telaic que tenen a França o a Bèlgica . nim molts exemples, fin s i tot, d'amenaMentrestant, potser que recuperem la ces, pressions i suborn s efectuats per memòria, també , amb relació a iniciatives persones i associacions de significació com les d'aquesta societat d'actes civils, catòlica sobre algunes famílies de condiper tal que fin s i tot morir-nos laicament ció popular i escassos mitjans per evitar no resulti tan complicat. I, tot això, "si n que es casessin civilment o que apuntesacritud", com deia aquell \ sin els fills en el Registre. Sembla més difícil, malgrat tot, que es pugui exercir pressió sobre el mort, en cas que hag i deixat clara la seva voluntat de ser enterrat laicament, però no ho és tant en el cas dels fam il iars, per això calia que "La 1. Burguès, Marian. Sabadell del meu record. Emancipación" pogués compensar Sabadell: Ajuntam ent de Sabadell, Ed. Alta aq uestes pressions, a més d'encarregarFulla, 1982, pàg. 164. -

26 27

l'entrevislA

Salvador Pàniker

Vicenç Molina i Jordi Serrana, Espai de Llibertat Filòsof, enginyer, humanista d ' inquietuds universals, va ser professor de Metafísica a la UB i de Filosofia Oriental a la UAB, la seva obra és un repte cosmopolita a la recerca d ' una mica més de llum des del lIiurepensament, És el president, a Espanya, de l' Associació pel Dret a una Mort Digna. Entre les seves obres, d ' una transcendència més que considerable, podríem esmentar Filosofía y mística i els seus deliciosos dietaris personals, a mig camí entre la nota existencial, la reflexió i la narració, com ara Primer testamento y Cuaderno amarillo.

- Ens preocupa saber quins mitjans poden servir per fonamentar millor la defensa del dret a l'autodeterminació de les persones, compatibilitzant la diversita l d'opcions espirituals amb un entorn basat en la laïcitat, que ha de fer possible la convivència , - Em sembla que una societat plenament secularitzada , és a dir, laica , és condició de possibilitat per a l'exercici i la recu peració dels valors espirituals, No és cap contradicció , perquè la laïcitat equival a pluralisme, I només hi ha respecte a les creences en el pluralisme . Cal distingi r entre les creences i la fe: aquesta confusió ha estat nefasta , Penso que és a l'inrevés : qui té una fe no creu en res. Sols confia en el fet d'ésser. Però la fe és un assumpte íntim. Una societat secularitzada porta el fenomen religiós , o espiritual en sentit més ampli, a l'interior de cadascú , El que no és compatible és la laïcitat amb les religions institucionalitzades, amb les esglésies , però ho és completa-

ment amb la dimensió profunda de l'espiritualitat , amb la dimensió transcendent, amb allò que es té escoltant una sonata de Bach , per exemple , o amb una situació estètica, amorosa, Les religions institucionalitzades, en canvi , ens "castren" per a això, perquè no volen l'experiència, volen l'obediència a uns principis d'autoritat per tal de mantenir un determinat ordre social. En resum perquè hi hagi una vida espi ritual profunda hi ha d'haver respecte, i això només ho dóna una societat laica,

- Que ens costi, de vegades, equilibrar els termes espiritualitat i laiCitat, és un problema específic del nostre context, de la tradició de l'Europa catòlica llatina, d'Espanya ? - És un problema més característic dels països catòlics, sí, perquè els protestants, amb el principi del lliure examen , ja van apuntar en una direcció de més respecte

26 29

a l'individu . En aquest context. la religiositat catòlica espanyola ha estat realment un exemple d'allò que no ha de se r.

30

els místics de mal ull , quan no els duia a la foguera. A l'Església l'experiència li sembla molt temible. Vol l'obediència a unes creences enteses com a dogmes.

- I l'a lternativa de la religió "a mida ". de - Nosaltres, com a moviment laic, hem què vostè parla? - Jo sóc pluralista , i sóc un home d'esplantejat l'esforç de recuperar uns valors querres, també. Però tinc una dimensió que generacionalment ens havien estat anàrqu ica que la porto aquí, al terreny de negats, però de l'àmbit de l'espiritualitat la intimitat. No al teren sabem molt poc ... reny social , perquè Bé, la paraula espiUna societat laica , ritualitat - el mateix crec que les coses és condició de possibilitat per que la paraula déuhan de fun cionar a l'exercici i la recuperació també s'hauria de am b un cert ord re dels valors espirituals institucional. Però en posar entre cometes. el que és íntim , proTot s'ha de situar en el context històric. La modernitat cofu nd , sóc anarqui sta. El taoisme era un mença, cap allà al segle XV II , molt influïanarquisme , com aquesta dimensió de la da per la visió de la ciència . Max Weber religió que jo en dic a mida . Reconec que no tothom té la informació suficient per deia que la ciència desencanta el món .. . Llavors es crea un món sen se màgia .. . fer-se la seva religió , o la capacitat crítica. Hi ha gent que ja els va bé pertànyer Això avui ja no és veritat, perquè la ciència el torna a reencantar. Amb això anem a un grup , a una església, a un club. Jo al tema de la retroprogressió: hem de ser sóc molt respectuós: a qu i li vagi bé això. progressistes , però no hem de viure en que ho faci, sempre que respecti els altres . Crec que en contextos evolucionats, un món desencantat, en un món sense en els països nòrdics, per exemple, la màgia, sense mites , sense aquelles coses que tant ens ag radaven de nens . gent ja s'ho fa força, això de la religió a L'home retroprogressi u és alhora nen i mida . La mateixa distinció entre ortodòxia adult. Em sembla prou encertad a la visió i heterodòxia ha desaparegut. Es diu que a Espanya són cristians, catòlics, però si de la postmodernitat, que no és més que la modernitat relativitzada, és a dir. que mirem els índexs de natalitat, per exemles coses tenen un sentit dins un context ple, ja es veu que de les consignes del i que hi ha molts contextos diferents. Ens Vaticà no en fan massa cas. Hi ha una hem adonat que no es pot viure sense tendència immane nt que toth om tingui les aqu esta altra dimensió que podríem dirseves relacion s personals amb el seu ne espiritual , transcendent, profunda , déu. Crec que aquesta és una tendència cap on s'anirà cada vegada més : es tracestètica , màgica , aquesta altra dimensió ta de conciliar els drets humans, la llibermés folla. Algú que fos molt bona persotat, l'autodeterminació -que dèieu- amb na i que no rigu és mai, per exemple, seria un desastre. El petit - o gran- crim de una sensibi litat religiosa , transcendent , la modernitat és separar el que és profà estètica, profunda. Això se'n podria dir del que és sagrat, la poes ia de la prosa .. . anarquisme religiós . Molta gent primitiva , per exemple , canten quan treball en ... Això té molta saviesa. - Una de les critiques que vostè fa a La necessitat de tornar a unir la prosa l'Església catòlica és que ha renunciat a amb la poesia és bàsica. Hi ha movil'experimentació de vivències interiors, ments , fins i tot el su rrealisme, per exemque ha caigut en purs formalismes. ple, que va intenta r tornar a portar la poe- Ja ho he dit: l'Església catòlica no vol sia a la vida quotidiana. l'experiència religiosa, i per això ha vist

- Aquesta escissió dualista, aquesta negació de trobar il·lusions esperançades en un mateix, d'altra banda, sembla tan catòlica com d'un cert racionalisme cartesià molt mal paït. Ambdós han negat aquest món interior. - És propi del racionalisme exacerbal. Els primers humanistes , el mateix Montaigne, eren uns homes molt desinh ibits , però el context històric, amb la guerra dels Trenta Anys, va portar a buscar certeses absolutes enfront del caos. Això va portar, ben aviat, a reprimir tota aquella altra dimensió més interior i també, a la repressió de l'animalitat. L'altre dia ll egia una biografia de Darwin on surt l'anècdota de la dona d'un lord , al segle XIX, que deia al marit: "M'han dit, estimat, que l'home ve de la mona. Espero que no sigui veritat, però si és veri tat serà millor que no se sàpiga ... " Aquesta separació victoriana entre el que és públic i el que és privat, és molt tipic d'aquesta modernitat. I això , em sembla, s'està su perant. - No podem ser minimament creatius si no som autocritics i, potser, en la tradició laica lIiurepensadora no ens hem adonat prou que hi ha coses dins nostre que

pertanyen a aquesta dimensió més in terior, que ens són pròpies i que l'humanisme no nega. Potser hi ha hagut, de vegades, interpretacions massa mecanicistes. En tot cas, com podem educar o transmetre aquests valors? - Jo sóc molt taoista , crec que les coses han de sortir una mica per elles mateixes ... Es pot transmetre , una mica , per contagi . Si un s'entesta a defensar alguna cosa molt directament, no ho aconsegueix , només aconseguirà posar-se pesadissim .. Ara, si que podem transmetre la idea que les coses veritables floreixen per si mateixes. Totes les coses profundes acaben , sempre, amb una paradoxa . Una de les claus , penso, és viure el present amb una certa intensitat. Es tracta d'ensenyar a viure el present , aqui i ara. No passar-nos tant de temps fent plans : si fas tants plans, quan viuràs? - Potser hauriem d'atrevir-nos a córrer el risc d'acceptar naturalment allò que és natural, i no entretenir-nos tant amb fraseologies conceptuals ... - Exacte. - I vos té, quan diu que es taoista, ho entén com el principi de l'equilibri entre

26 31

32

oposats? Com ho podriem explicar, aixó? que fa plans. Jo no sóc ni ateu ni no ateu , em situo en un altre cantó, a més - En algun moment he dit que el pluralissóc mig oriental .. . Si té sent it parlar de la me és anar per casa se nse absoluts. divi nitat és com a autocreació. La divin itat Descart es buscava principis abso luts, és l'autocreació de totes les coses , i Kant encara buscava un imperatiu categòric, jo, en aquest context, estic més aquesta autocreació és llibertat , que és l'ún ica manera de viua la vo ra dels utilitari stes i dels qui creuen re, d'estar en el món. Sóc taoista , Si et limites a obeir les que hem d'arribar a un en aquest sentit de l'art consignes d'un déu ordre social basat en de navegar sense absoluts creado r no tens ni lIiun diàleg permanent be rtat, ni dignitat, ni més que no pas dels qui creuen en principi s absoluts. Groucho res. Només tens l'obediència pu ra. Jo Marx deia: "Aqu ests són els meus princicrec tot el contrari , penso que la realitat, pis i, si no li ag raden , en tinc d'altres" .. en si mateixa, és llibertat, no necessitat. És contingència. Teni m un minúscul paSóc taoista, doncs , en aquest sentit de per, pe rò és divertit que puguem dir una l'art de navega r sense absoluts , sense cosa o no dir-la, deci di r-nos en un sentit imperati us ca tegòrics. Jo crec que la gent o en un altre. I això és a l'abast de totpateix pels esforços que fa per tal de no hom. En aquesta filosofia de viure sense patir. Fins i tot la teràpia Gestalt ha descobert que el que s'ha de fer és no posar principi s absoluts uni ve rsals, la contrapartida és la creació permanent. impediments a les coses ... Deixar que el tao flueixi, que vol dir que allò que sigui , Baudelaire es preguntava si podíem se r sublims se nse interru pció. Subl im s no ho sigu i. I no hem de posar-hi defenses. sé , però creatiu s sense interrupció si que Aix ò no és una ciència , és un art, i se li ha d'agafar gust. Per a mi, el meu taoisho podr íe m ser. Fins i tot quan et relaxes , me és això, deixar que les coses flueixin ho pots se r. per si mateixes . - Aixó , té molt a veure amb trobar la gràcia a les petites coses, no ? Peró s 'ha de - Aixó, peró, no necessàriament implica vènce r tanta inèrcia, tanta ru tina, tanta un fatalisme cósmic... perquè es tracta tradició acadèmica, tant legalisme, tanta que un mateix també hi és, en aquest fluir de les coses .. . abstracció ... - I escoltar el que et diu el cos , l'am- Tu també hi ets, exacte. El que jo crec bient... El primer disseny d'aquesta casa que s'ha acabat és aquesta era patriarcal , del logos , de la moral de l'esforç per(casa seva, on es fa l'entrevista) el va fer, manent... Una cosa tan antinatural com fa 30 anys, un gran arquitecte que es deia Coderch de Sentmenat , que estava l'ascetisme, per exemple, només pot sortir d'una cultura patriarca l. Una cultura molt sonat pe rò que era molt bo i em va dir que , abans que res , havia de parl ar matriarcal no serà purament hedonista, amb el terreny, a ve ure què deia el terperò va més lligada a la terra, als va lors sensuals, no fa la dissoc iació cos/ànima, reny, perqu è potser jo volia una cosa i el terren y en volia una altra. El mateix pasesperit/matèri a.. . Cada decisió que prenem condiciona la marxa del cosmos . sa amb el nostre cos. Em se mbla que esDavant dels grans problemes , podem tem , sovi nt, tancats a allò que diu el cos, l'ambient, els altres ... I aq uesta gràcia de proposar solucions locals, petites , però les petites coses vol di r estar-hi oberts. que són fruit de la nostra llibert at, sense La mateixa preg unta, per exemple, pe l que pretenguem capgirar el món de sese ntit de la vida és el símptoma que un guida. El que és nefast i que no deixa cap llibert at és la idea del déu creador no viu plenament. La gent que viu pl ena-

ment no es preg unta pel sentit de la vida. Però si un expandeix la seva identitat Es tracta de vi ure el present, cosa qu e més enllà del seu ego , la mort deixa de només poden fer del tot els qui no te men ser aquesta catàstro fe, perquè tot contila mort. Això és important. Per exemple, nua. Ha desaparegut el teu ego, però tu Wittgenstein , que és un fil òsof que també no t'havies identificat amb el teu ego. estava molt sonat però que tenia molta Això és mística, eh! , mística entre comeperso nalitat, va reconè ites i bastant ori ental. xer que ell va anar de La gent pateix L'ecologia ja va una mica voluntari a la Pri mera per aquí. Tot continua, pels esforços que fa Guerra Mundial per encontinua en el s teus fill s, per tal de no patir frontar-se amb la mort. si n'has ting ut , en les teVa di r que me ntre que no ves obres , en les coses s'enfron tés amb la mort i en correg ués el que has fet en la vida . I la vida continua, risc , no podria respectar-se a ell mateix. perqu è no ve nim a aq uest món , sinó que Hegel ja ho havia dit, això , tam bé. En la broll em d'aquest món, i hi torn em. En Dialéctica de l'amo i de l'esc/au que és aqu est context, la superació del temor a un text famós de la Fenome nolog ia de la mort va ll igada a la superació de l'ego. l'Esperit parla que només el qu i no tem la A Lévi-Strauss li preg untaven: "I vostè, mort és un ésser humà complet. Ai xò per què treballa tant?" i ell contestava : també ll iga amb el que dèiem abans de "perqu è així no sento passar el temps" ... viure el present: si vius el present, aquí i Quan un està concen trat en una cosa que li interessa més que ell mateix, alesara, no tems la mort , la mort no existeix. És la frase d'Epicur: la mort no em preohores no hi ha angoixa per la finitud , per cupa, mentre jo hi sóc la mo rt no hi és i la mort, per res . És el que dèiem que quan la mort hi és , jo ja no hi sóc. quan un viu plenament no es preocupa pel sentit de la vi da. Ai xò, va lligat a la - Aleshores, assumir la mort, naturaldesdramatització del tema de la mort i, per tant , a un a ce rta saviesa. ment, representa vencer un condicionament que ens limita, és una de les condicions de la I/ibertat, també ? - Però, tot això d'expandir l'ego, un ciu- És clar, és que la mort és una catàstrotada forma t en les rufinaries tradicions fe per a l'ego. Perqu è l'ego desapareix. academiques occidentals ho relaciona o

26 33

DISFRUTA LA DIV3RSITAT Terrassa 茅s una gran ciutat. Una clutal gran on VIVim moltes pe rson es. Persones de diferents races, edats, cultures, opinIons, sentiments .. Persones Que pensem, actuem I sentim de maneres diferents. Homes, dones, Infants, gent gran, gent jove. persones amb mils 11 ml!nvs rm: ursos i 8mb ideo log ies diverses .. Toles juntes vivim i cOllvivim en aquesta

ciutat, una ciutat Que vol ser millor, m茅s solidaria. i Que vol continuar creixent aprecia nI la diverSitat que 11 d贸na

vld~

I color. Per ser una

dul~t

millo r, ten im e ncara lot un nou mil路lanm.

""

Ajuntament < ~. de Terrassa

Però en la mesura en què guanya el que és patriarcal , en el moment en què s'imposa Zeus, en què s'imposen els herois, que són matricides - Teseu , Perseu , Hèrcules, tots fan treballs esforçats per eliminar forces naturals, representades, de vegades, per animals simbòlics ... - en aquest AI cap i a la fi, sentit sí que en són , de - Per tant, la transtornes a la mare, responsables. Però tot cendència és immanent ... amb la mort això és molt complicat i - Totalment. s'hauria d'analitzar amb més cura. Ara , una tradició matriarcal - I quan vostè ha comentat les dificultats desdramatitza molt el tema de la mort , que tenim els occidentals per relacionarperquè , al cap i a la fi , tornes a la mare , nos amb determinats principis interiors amb la mort. -el que vostè en diu aquesta relació nefasta i perversa amb el tema de la mort, - En el seu llibre Primer testamento, aquesta dificultat per assumir-la, per vostè es burla irònicament d'aquells "xiexemple- creu que aixó és fruit de la incots ferms " dels estaments dirigents de la fluència judeocristiana? és atzar històric, Catalunya actual, als quals s'hi refereix antropologia, tradició cultural? com a nets, catòlics, gent d'ordre ... Creu - Jo crec que és per la tradició judeocrisvostè que la burgesia catalana continua tiana i per l'antropocentrisme i l'antropoestant divorciada de la cultura? moriisme. Si l'home és el centre de la - El divorci existeix. creació , la mort és una catàstrofe. Això és propi de la cultura patriarcal que, da- Encara creu que es pot identificar un vant el terna de la mort, exalta el que l'Església en deia "virtuts heroiques" ... Ja català perquè està en contra de l'exèrcit, de pagar impostos, i d'aquesta mena que haig de morir, faré quelcom de d'actituds? gran ... Es busca la immortalitat heroica - No crec que hagi canviat molt, no? què com a resposta exacerbada davant la creieu vosaltres? ... No ho sé. El que sí mort. Jo crec que les cultures que no han que m'ha sobtat és com la burgesia , "los tingut aquesta influència antropocentrista i judeocristiana han desdramatitzat baspijos" -jo vaig anar als jesuïtes i allà tots érem "pijos"- ara, tots han après a parlar tant més el tema de la mort , com passa en el taoisme o en el mateix hinduisme .. en català , quan abans no el parlaven i Si veiem les fogueres al costat del ara, fins i tot, el parlen "acuradament". La burgesia sempre ha estat a bones Ganges i veiem com cremen els cadàamb el poder, i, ara , amb el poder que vers allà, ens n'adonarem que és una corepresenta la Generalitat, que no deixa sa bastant ecològica, menys sinistre que de ser un poder, doncs han après a paraquí. Aquí és molt, molt sinistre, tot això lar en català. de la mort. bé amb l'erotisme o bé amb un cert panteisme o panenteisme, com deia Krause. - Diguem-li com vulguem, són exemples, potser insuficients, d'aq uesta expansió de l'ego, com l'art , com tot allò que fem que ens interessa més que no pas nosaltres mateixos ..

- lla tradició clàssica grega, hel·lènica, precristiana, també n'és responsable, de la incorporació d'aquests excessos antropocèntrics? - A Grècia hi ha una gran transició entre el que és matriarcal -les deesses que venien del neolític- i el que és patriarcal.

- Creu que alguna cosa ha canviat en aquests últims 25 anys o encara som deutors d'aquells altres 40 anys, de la seva mateixa època de formació, de la qual tan encertadament escriu? Perquè, per a nosaltres, està costant molt de recuperar la tradició IIiurepensadora de

26 35

36

Espanya no hi ha sigut , tot i que els de Catalunya, la capacitat de generar una activitat cultural creativa, lliure, en la mel'Opus la van impulsar dins el catolicisme més integrista - la santificació pel tresura en què pretenem fer de pont amb els nous moviments socials... ball- ... Malgrat que s'hagi dit que són - Jo. en principi , sempre m'he sentit molt "avorrits", amb un català sempre m'hi entendré millor. . identificat amb aquesta part de la tradició ca tatana -que em ve de la meva mareM'ha sobtat com la burgesia, - Li sembla que, en que vosaltres en dieu part, les mobilitza"los pijos" han après Iliurepensadora, i que cions de Barcelona a parlar en català és la civilitzada , l'euen la reunió de la ciropea. En aquest mera europea del sentit, em sentia molt més català que esmes de març. obeiim a la consciència de panyol. Fins i tot, a mi m'agraden els dedefensar els mínims de democràcia i de bats parlamentaris a Catalunya, que són benestar social que semblen amenaçats civilitzats si els comparem amb els de per algunes opcions polítiques? Madrid. La democràcia s'hauria d'ense- Jo crec que sí. nyar a les escoles. perquè la gent no sap que , no fa tants anys , ningú no apostava - Vostè ha estat la persona més repreun duro per la democràcia ... Stalin pactasentativa, a Catalunya i a Espanya , de la va amb Hitler -me'n recordo molt bé, defensa del dret a la "bona mort", que d'això- i semblava que s'ho havien de s'ha popularitzat sota el concepte del cruspir tot. Semblava que el sistema dicdret a una mort digna __ tatorial tenia totes les de guanyar. Fem - Es tracta , sobretot , de defensar el dret una mica d'història. Quan es va acabar el a l'autodeterminació del malalt. Que sigui sistema medieval , basat en un ordre còsla persona qui decideixi , ni l'Estat, ni l'Església, ni els metges ni la familia. Que mic fixat per la voluntat de déu , va fer falta organitzar de nou la societat. Així va sigui cadascú que decideixi què és el que néixer el contracte social, un enorme vol que li facin , en aquestes situacions de malalties terminals . La idea és que l'euavenç. La gent va començar a ser conscient que els governs només eren legítanàsia és un dret humà , dels de la pritims si tenien el suport de cada individu mera generació de drets, un dret de llide la societat. Aquest és un gran pas, bertat. No obliga ningú , però no se li pot amb dues tendències, una més estatal isnegar a ningú , tampoc, aquest dret. Em ta, la de Rousseau i Hegel, i una més lisembla d'una absoluta evidència ... Com beral, més individualista, la de Locke i els deia Dürrenmatt, "quins temps aquests en què s'ha de lluitar per allò que és evialtres ... El que passa és que durant dos o tres segles hi ha hagut allò que els anglodent".. . La nostra Associació pel Dret a saxons en diuen "assaig i error" - amb Morir Dignament té uns set-cents mil associats arreu del món - no està malalluites, amb tensions- fins que hem arriment. Jo presideixo la d'Espanya, però bat a l'statu quo actual , aquest estat democràtic de benestar, que no és massa n'hi ha a 23 països més. apassionant però que ha costat molt d'aconseguir i que s'ha de perfeccionar, - També hi ha, però, la qüestió de quina és la posició dels metges ... perquè encara és una bírria de democrà- Avui jo diria que com a mínim el 50% cia la que tenim , però és molt important defensar-la. Cal sortir al carrer, per això. són a favor nostre. El que passa és que , En aquest context , Catalunya sempre ha en públic , no sempre s'atreveixen a direstat més europea, més moderna , fins i ho. Però a l'Associació també n'hi ha, de metges. A més, el principi d'autonomia és tot amb l'ètica puritana del treball , que a

un principi bioètic que els metges han de unanimitat. És a dir, ho van aprovar tots, respectar. Hi ha un altre col·lectiu, que és no tan sols els partits d'esquerres . el jurídic , que jo diria que actualment està gairebé en la seva totalitat a favor del - Però, a la pràctica, aquesta mena de dret a l'eutanàsia .. I, en un estat laic, decisions ja es prenen amb certa freqüència a molts hospitals ... s'han de respectar les posicions plurals. Jo respecto els qui no vul- És clar, n'hi ha que púguin que els hi facin, però blicament han afirmat L'eutanàsia que aquests respectin a haver practicat eutanàés un dret humà, sies "clandestines".. qui ho vulgui. un dret de llibertat Però és que fins - I, quan hi ha dubtes soi tot les enquestes són bre l'es tat de la consciència o el malalt molt significatives, incloses les del CIS l'ha perduda ... com posem els límits per - que ja sabem en mans de qui està evitar decisions forçades en funció d'inteavui-, donen que a Espanya hi és a favor ressos, d'heréncies ... ? N 'hi ha prou amb un 70% de l'opinió. A Catalunya , per cert, el testament vital? és bastant més, com a França , que és - El testament vital es va aprovar al d'un 80%, o a Holanda, d'un 90%. A Parlament de Catalunya després que jo Holanda es va aprovar fàci lment perquè parlés davant la Comissió de Justícia, a allà els metges hi eren la gran majoria a iniciativa de la nostra associació. Va tenir favor. Nosaltres també hem lluitat perquè els ajuntaments facin registres de te stamolta repercussió periodística perquè era el primer cop que es plantejava ... Jo els ments vitals i perquè això estigui informavaig pregar que votessin en consciència , titzat, perquè els metges hi tinguin accés en casos imprevistos. Això és un pas ensobre aquest tema, pe rquè crec que és un tema suprapartidista i la meva sorpredavant, i com que els polítics es mouen sempre en funció de les enquestes d'opisa agradable és que la llei que es va tramitar a Catalunya, que se'n diu de volunnió ... A Espanya , és clar, hi ha un prejuditats anticipades, es va aprovar per ci religiós , però alguna cosa s'ha fet. Amb

26 37

38

els socialistes, per exemple, jo vaig parlar segurament no te la prendries, t'esperaamb en Belloch. Els sociali stes ja s'haries més, a veure què passa demà. El vien desgastat prou amb la qüestió de dret legal a l'eutanàsia té un efecte tranl'avortament, però la reforma del Codi quil ·litzador. Penal del 1995 rebaixa molt les penes - Passant a una altra El dret legal previ stes , i de fet l'eucosa , què vol dir quan a l'eutanàsia tanàsia passiva està afirma en el seu llibre té un efecte tranquil·litzador Cuaderno ama rillo: despenalitzada . "Entiendo que mis hi- A efectes pràctics, vostè pensa que la jas suelan decir que no hay hombres: la llei holandesa és un bon exemple? mayoría son caricaturas, licciones carga- Els holandesos - que també diuen que das de delensas, raies actuantes, trepadores, vendedores, títeres"'? són tan avorrits- són molt avançats. Fins i tot s'hi va refugiar Desca rtes , quan volia - (Riu) Els homes, per se r persones, no fugir de ls absolutismes ... Han fet una llei han d'ofeg ar les seves dimensions femenines , com les dones no ho han de fer molt cau telosa , amb uns protocols en què, per practicar l'eutanàsia , cal el certiamb les seves dimensions masculines. ficat de dos metges diferents, però és un Jo he defensat sovint la cultura andrògibon instrument. Els belgues els seguiran, na: tots som mig homes i mig dones. La meva fi losofia sempre és l'hibridisme , dintre de quatre dies ... Ara , si hi ha una llei d'euta nàsia, hi hauria menys peticions potser em condiciona que jo sóc híbrid de practicar-la ... A mi m'han arribat a pre-catalanoindi- però no h', crec en els proguntar si ja tenia la "píndola", fixeu-vos ', totipus purs. Les coses, com més impunomés per tenir una certesa de poder re s i barrejades, millor. Jo crec que no hi acabar amb el patiment , per tenir la gaha valors pat rimonials d'una cultura -en ranti a de poder-se'n sortir si s'a rriba a això no estic d'acord amb el meu germà una situació d'horror, aixÒ és el més anRaimon , amb qui sovint discrepem. goixant. Si existís això d'aquesta píndola , El misticisme hindú i els drets humans

d'Occident, per exemple. Això són coses nes tendran que va/ver a saber /0 que de l'atzar històric, el fet d'haver-h i arribat sabíamos"... abans o no, però no són coses necessà- Per això és tan important el que vostès riament d'Orient o d'Occident. La defan, perquè cada generació s'ho ha de replantejar tot. Es que la vida és passar mocràcia no és un valor etnocèntric, i per la maroma perpètuaaixò pot ser universal. La vida és passar ment, és com l'escriure: Per escoltar les precioses cançons africa nes, la maroma perpètuament tan dolent és fer només per exem ple, no hem de un llenguatge tòpic i exlapida r les dones adúlteres. El jazz, que a cessivament planer com deixar-se arrosmi m'ag rada molt, és el resultat d'un dissega r pel lirisme en què la form a devora el fons. Sempre cal buscar el punt d'equ ibarat de coses: esclaus negres , camps de cotó, prostibuls, la Bíbl ia .... I Catalibri, això és permanent. El meu amic lunya m'agrada pe rquè és un país amb Edgar Morin sempre diu que "les coses molt de mestissatge. Hem d'anar cap a vi uen a la temperatura de la seva desl'hibridisme, cap a un hibridisme total. trucció", aquest punt en què encara no ens han destruït. encara hi som . però ... - Vostè, en algun moment, ha reivindicat Jo estic a punt de la destrucció. pels la Institución Libre de Enseñanza i el seu anys que tinc ... (riu). paper com a precedent en el món educa- Nosaltres, que ens definim com un motiu i cultural. Ens sembla que vostè podria ser un dels referents en la recuperaviment laic i progressista, potser, fent-li cas. ens hauríem de definir com a laics i ció de la tradició IIiurepensadora. El retroprogressistes ... (riu). Què hi afegiria veiem com un exponent d'aquella altra Catalunya, més arrauxada, en el sentit a aquesta idea del re troprogressiu? de Josep Pla quan deia que hi havia la - Home , jo crec que la saviesa retroproCatalunya de Figueres i la de Vilafranca gressiva fara falta cada vegada més . del Penedès ... , d'aquella tradició republiPerq uè els temes de les revolucions socana en què hi havia l'a trevimen t a plancials, que ens han ocupat, més o menys, tejar respostes culturals alternatives.. . la majoria dels últims segles , ja s'han - Sí, és possible. i m'afalaga que em diacabat. Ara el que vindrà deixarà empetiguin això. El que passa és que jo estic tits els dilemes ètics i morals, perq uè molt condicionat pel fet de ser mig indi i vindrà la possible manipulació de la maaleshores. és clar. potser em sento català teixa espècie humana, mitjançant la maa mitges . però sobretot em sento recone nipulació genètica , és a dir, un evoluciogut en aq uestes arrels que dieu. nisme autodirigit. Llavors farà falta una saviesa retroprogressiva. Quan es pugui - En aquestes arrels republicanes i lliuremodificar la naturalesa humana - tan expensadores hi havia també la sensació travagan t!. .. - caldrà evitar els errors que el racionalisme estricte no ho explid'oblidar les dues parts de la proposició, cava tot - fins i tot alguns republica ns Que són perillosissims : ni entestar-se noeren espiritistes ... - i que era important no més en el que és "prog ressiu" (el superoblidar-se de la part màgica de la vida .. home de Nietzsche, l'h ome nou de Marx, En ca nvi per a les generacions de l'antipures abstraccions) , ni en el que és "refranquisme, els models culturals alternatro" (queda r- se quiets. no fer res. voler tius eren o bé catòlics o bé marxistes. conservar només allò que es té). La reEns falta tota una generació que hagués troprogressió és avançar en les du es diefectuat un cert paper de transmissió. reccions . L'ecologia, en aquest context, Per això sembla lall evident allò que deia és un moviment completament conservaMax Aub als anys seixa nta: "estos jóvedar. I a mi em sembla bé. un progressista

26 39

40

ecològ ic ja és retroprogressiu , és un bon nia clàssica, fa com els músics de jazz ... exemple del que estem dient , perquè Sembla contradictori, però ell ho resol. Ara, donar consell s no m'agrada. A qui d'una banda vol avançar i tenir cada vegada més llibertat, més drets i benestar demana el sentit de la vida, no se li ha de social, menys barbàrie d'un capitalisme respondre. Aix ò ja ho deien els mestres sa lva tge i, d'altra banda, zen. Quan a un li van deés cautelós perquè defenEs tractaria d'aprendre manar pel sentit de la visa la natura i el desenvoda , va respondre clavanta viure aqu í i ara, lupament sostenib le. li una bufetada a qui valorar el present D'altra banda , evidentpreguntava: "per pregunment, em sembla bé si us tar sobre el sentit de la vi da; i si no m'ho haguessis preguntat, dieu retroprogressi us ... també te l'hagués donat... per considerar- Es clar, a¡),ò torna a dur-nos a la supeme mestre" (riu). ració de les escissions, de la dualitat, avançar sense negar-nos ... - I com superar el dolor i les frustracions - Exacte, és aquesta la filosofi a. Jo crec davant les expectatives que no sempre en poques coses i sense cap exaltació, podem complir? .. tot i que això potser és sempre escolto les altres opinions i no massa occidental... - Si un és creatiu sempre, si un té autosóc gens dogmàtic , per això em sembla fon amental aquesta idea de la no dualitat estima sense interrupció, si realment li i de deixar que les coses flu eixin. És un prenem gust al que és difícil , aleshore s tenim confiança en nosaltres mateixos en principi de saviesa. tota situació. L'adolescència és una edat - Per acabar, quin consell donaria a la molt difícil , terrible ... Se'ls ha de donar gent jove sobre com afrontar l'espiritualiconfiança , que és el que no tenen quan tat en una vida viscuda com una aventucomencen a imitar. Moltes cultures pasra irrepetible ? saven directament de la infantesa a l'edat - Home, potser ja ho hem anat dient . Es ad ulta mitjançant un ritu d'iniciació, i aquí tractaria d'aprendre a viure aqui i ara, aquest pas du ra 15 o 20 anys. Vostès valora r el present, prendre-li gust al que que es dediquen a això haurien de busés difícil, que vol dir conci liar l'esforç car fórmules per suprim ir aquest període creatiu amb l'espontaneïtat. Les coses de la vida, en què no ets ni home ni inprofundes sempre só n, per a mi , l'articufant (riu). ets en una edat intermèdia lació de conceptes contraris. Una persomonstru osa , ets en un buit que pot ser creatiu si tens curiositat, però això no hi na molt enèrgica , per exemple, però que és sempre. Mantenir la curiositat em sigu i molt bèstia , no m'interessa, ha de ser capaç, també, de ser sua u i dolça . sembla importantíssim . La joventut d'una I a l'inrevés, només suavitat però sense persona es mesura per la curiositat que personalitat, tampoc no m'interessa . té. Si has perdut la curiositat ets un vell , ting uis l'edat que tinguis . Bach , que és un dels músics més grans Si aconseguíssim mantenir la cu riositat, per a mi , per exemple, en moltes de les prend re-li gust al dificil , viure l'aqu i i l'ara seves obres improvisa al màxim i fa canvis de tonalitat i al mateix temps es mani se r creatius se nse interrupció, ho té dins les regles rigidíssimes de l'harmotindríem bastant més bé •

a

la col·l abora ciÓ

Porto Alegre 2002 Una oportunitat per canviar les coses Raimon Goberna Vicepresident i responsable de Relacions Internacionals del CNJC Fa cert temps que tornem a molts factors a tenir en compte: parl ar d'energ ia: la millora en contaminació immediata , gestió l'eficiència energ ètica de la made residus, cost del din er, aproquin ària que utilitzem persones fitament de recursos naturals, i empreses no ha impedit que el etc. Aquests són els debats que consum energètic es dispari en hauri en de socialitza r-se , com el del pla hidro lògic, com el de els darrers anys i actualment la demanda és molt superior a la l'educació. Aquest és un dels que era tan sols fa 10 anys. puntal s de Porto Al eg re. Hem Centrant-nos en el camp elècde lluitar perqu è la inform ació tric, veiem que estem allimit del que en s arrib a sigui objecti va, col·lapse , que no s' han plantejat i sobretot cal millorar els mètoalternatives seri oses i que no hi des de participació democràtica, ha debat social. Debat que hauria de perés necessari pl antejar espais i moments metre a la ciutadania entendre quins són en els quals es pugui escoltar la ciutadaels elements més importants de producnia, perqu è del qu e parl em és de decició d'electric itat i qui n és el potencial del sions polítiques que afecten positivament nostre pa ís, per exemple, en utilització o negati vament a la societat. I aquesta ha d'energia solar. de poder dir què en Aquesta manca de El govern del pp evita el debat pensa. A tito l info rdebat és simptomàtimatiu , el darrer reesperant la proximitat ca, ja que co incideix ferèndum que es del col ·lapse i la manca en un moment en va du r a term e a de reflexió pública què el govern ce nEspanya és el de tral planteja un l'OTAN , no hi ha esborrany energètic qu e co mporta una no hagut cap altre tema de suficient importància des d'aleshores? Potser si. rece rca de nous models energètics, mantenint la pre ssió nuclear en un terç de la Però no només és això. El dese nvol uproducció energ ètica total a l'estat i de ipament energètic del nostre país té sorti xant la resta a centrals de cicle combinat des diverses: no només l'energia nuclea r i d'altres tipus: no es parl a d'en ergi a soés una resposta vàli da. El govern de l PP lar, i això que ara ve l'estiu. evita el debat esperant la proxi mitat del I això que té a veure amb el Fòrum col·lapse i la manca de refl exió públi ca, Social Mundial de Porto Alegre? El debat això els perm etrà a mig termini liquidar sobre el desenvolupament energètic a la moratòria de construcció de cent rals Europa i al nostre país és complex. Hi ha nuclears i plantejar-les com a ún ica alter-

26 41

42

nativa viable de desenvolupament eners'avancen a dir orgullosos que BP també pot voler dir Beyond Petroleum2. I efectigètic 1. Tots sabem que l'energia nuclear vament la BP és una de les principals sembla neta a primer cop d'ull , però que constructores de plaques solars del món. no és sostenible , que els residus són difíPot ser que a la BP tinguin més vista que ci ls de manejar i l'únic que es fa és emal PP? segurament. magatzemar-los en grans espais espeAquests i d'altres rant que passin els debats són els que A Porto Alegre es diu que si anys. A Porto hem tingut els darAlegre es proposa el desenvolupament econòmic que el desenvolurers mesos, entre ha de ser global , ho ha de ser pament energètic fòrums socials també el desenvolupament social mundials, com el sigui sostenible i de Porto Alegre , just, no només per principal encon tre internaciona l de globaestètica: l'herència que deixem és d'un litzadors alternatiu s, amb els "popes" cormón ple de residus intractables, efectivament potse r enca ra estem massa a prop re sponents 3; cimeres de caps d'estat a Barcelona i altres moments. El Fòrum dels simi s. Social de Barcelona 4 ha estat un espai A Porto Alegre es diu que si el deseninteressant de debat i re fl exió sobre glovol upament econòmic ha de ser global , ho ha de se r també el desenvolupament bal ització , i així seg uirà, perquè l'energia és un tema, però la resolució de conflicsocial. Tornant al tema de l'energia : en aquests moments els països on es constes , la participació democràtica , l'especulació financera descontrolada, el treball trueixen més centrals nuclears són païi la discriminació de la dona en són d'alsos en vies de desenvolupament (1' lndia tre s, cadascun tant o més difícil de den'és un exemple). Dues qüestion s a títol de reflexió : quina serà la invers ió en sesenvolupar des d'una òptica justa, sostenible i democràtica. Així i tot, un altre guretat en aquestes centrals? acabarem comprant energia elèctrica - nuclear- a món és possible , no ens equivoquem \ països tercers per evitar riscos? no sembla que aquest sigui un model de futur, ni sostenible ni just per a aquests països . Més enll à, el fet que un país co nstrueixi 1. I jo em pregunto. què passa amb l'energia centrals nuclea rs té efecte s clars sobre solar? Parle u amb en J . Miralles. ell potser ho els països del voltant , com es va demossap. 2. Més enlfil del petroli trar amb el terribl e accident de la central 3. A títol d'exemple. enguany hi havia: nuclear de Txernòbi l. Vandana Sh iva , Naomi Kl ein , Bernard El s debats del Fòrum Socia l Mundial Cassen , M . Vazquez Montalba n, Rigoberta són crítics amb els models neoliberals de Menchú, Susan George ... persones accessiglobalització , però proposen alternatives: bles ; molt interessan ts, que es mouen en tot es poden dissenyar models energètics l'espectre de les esquerres. A Porto Alegre se sentien crítiques a la Socialdemocràcia, al-Iesostenibles a nivell regional , i hi ha sistegant la presència d'algú que potser n'era? mes de producció energètica que tenen 4. Agrupació d'organitzacions que debaten soun impacte molt inferior, l'energia eòlica i bre els models de globalització existents i que l'energia solar han demostrat ser útils per generen propostes constru ctives al respecle. al desenvo lupament humà . No en va . a la Hi ha el s sindicats, els partits de l'esquerra, co neguda multinacional del petroli BP, els consells de la joventut, les federacions que normalment vol dir British Petroleum , d'ONG , etc .

El telèfon 112 facilita l'accés dels ciutadans de Catalunya als serveis d'emergències. Un únic telèfon per a totes les emergències.

El telèfon 012 informa sobre els diferents serveis i organismes de la Generalitat de Catalunya i sobre infinitat de servei s d'arreu del país.

Moli: per- ~er­ Moli: pe(" viur-e ')

--

film

l!IW

Generalitat de Catalunya www.ge nca t . net

l'apunT

L'home del bosc: Ramon Vila, guerriller anarquista Dolors Marin Doctora en Hi stòria

44

"Avui o demà, ja sé que puc caure. Les lluites com la nostra necessiten víctimes. I no es pot pensar mai en salvar la vida. Si un se salva, doncs, bona sort. Si un cau, doncs és el que ja es pot donar per descomptat. Fins ara la mort m 'ha respecta t. Si ve, aquí o allà, tant se me'n fot! .. . I doncs, què havia de fer? Tornar a Espanya. Allà la lluita encara lla ha acabat". Ramon Vila, 1949 1 Ramon Vila Capdevila, un home que era conegut amb molts sobrenoms: Jabalí, per la seva corpulència física i el seu caràcter esquiu i se ri ós ; Pasos largos, perquè anava molt ràpid pe ls camins de bosc; Maroto, el nom familiar de ls Vila a Peguera ; i un nom menyspreador que el lligava a la premsa groga d'EI Caso i les cròniques negres dels diaris franquistes : Cara cremada. El vell militant anarcosindicalista que resistí a les muntanyes catalanes fins al 1963 va ser un de ls enemics més forts del franquisme. Per captu rar- lo en el seu darrer viatge , un 7 d'agost, es van mobilitzar més de 200 efectius de la 23 1 Comandància de la Guàrdia Civil a més de nombrosos sometents i con fid ents policiacs. Tot per detenir un sol home de 56 anys que creuava els Pirine us i sabotejava les torretes elèctriques per deixa r Barcelona a les fosques .

Ram on Vila havia nascut a Pegue ra al 1908 i la infantesa la va passar a la seva comarca , orfe de mare des de petit es va cri ar amb el pare i la germana. Era capaç d'estar dies i dies al bosc, menjant baies, bolets, arrel s o un tros de cansalada i una mica de pa. Coneixia el bosc des de petit com ningú , les canals de les muntanyes , el pont de Pedret, el Llobregat, on es banyava a l'estiu a les aigües gelades i on pescava les ca rpes. Ni ngú co m ell i el seus íntims companys, Marcel·li Massana o Jesús Martínez, coneixien els aixoplucs naturals del bosc i les cares d'aquells que a les masies els acoll ien i els feien menjar. Ell s en deien "bases" de les masies amigues on amb destres senyals - posant roba estesa, un llum a una finestra, .. .- sabien si la Guàrdia Civil rondava la zona . Ma roto, berguedà, pagès , boxador i miner, militant anarcosind icalista i poeta ocasional , lector impenitent i afeccionat a les matemàtiques, es va convertir sense proposar-s'ho en el darrer resistent muntanyenc con tra el règim feixista del general Franco . Senzill i discret , poc amic de fanfarronejar i fer-se veure, fou essencialment un home d'acció, d'aquell s que sovintejaren en el sindica lisme català des dels anys vint , un home honest , conscient i partidari de l'acció directa que actuà des de jovenet en les lluites socials

de la seva comarca i que durant la guerra ven la seva posició en un país de pobresa i cartilles de racionament. Començava anà voluntari a la columna anarquista la redistribució d'una riquesa acaparada "Terra i Llibertat" amb els berguedans Ramon Casals, Ramonet Xic, i Josep pels vencedors, els diners servien per a Ester Borràs. Després del conegut exili la propaganda o per pagar advocats per republicà , s'evadeix del camp de concenals milers d'empresonats pel règim . El fet tració i s'uneix al de poder ser recoMilitant anarcosindicalista neguts no els privamaquis francès a va d'anar als pobles Rochechouard , on i poeta ocasional , és aviat conegut poa fer el cafetó noclector impenitent i afeccionat pularment com turn als nassos de a les matemàtiques Capitan Raymond, o la Benemérita davan t la perplexitat i com L/augui. Arribà a comandar més de 200 homes i l'astorament de la població. AI Berguedà Federica Montseny li dedicà pagines imsovintegen encara les anècdotes reals o portants del seu llibre sobre els anarquisidealitzades dels homes de la muntanya. Ramon Vila caigué en un parany polites a la tempestat europea. Antimilitarista cial. L'ermità dels boscos va caure abatut convençut, arribà a rebutjar la Legió sota els trets d'un dispositiu de 200 hod'Honor que li va concedir el Govern mes armats. Va dessagnar-se tota una francès . Rebutjant un exili tranquil, s'internà de nit, ningú no l'ajudà, el seu nom inspirava nou al seu país , la terra el cridava i sentia respecte , ningú no gosà d'acostar-s'hi. I necessitat d'estar en els seus boscos i fou enterrat entre dos arbres, tal com ell contrades. Amic i guia muntanyenc de havia desitjat en un dels seus poemes, Facerias, els germans Sabaté , Massana fora del cementiri. Va córrer la sort dels o tants d'altres sense nom, de legions de malfactors antics , la sort d'en Serraclandestins , creuà la frontera en un i altre llonga, el Boquica o els Xafarroques, misentit, mai va matar injustament si no fou tes del poble . Ramon Vila senzill i humil en defensa pròpia, mai va exposar la seva reposar fins fa dos anys sense un va vida o la dels companys que en ell senyal que indiqués que allí dormia un confiaven , era cautelós i prudent i als maheroi de la resistència francesa contra el sos l'estimaven i a vegades es quedava nazisme , un lluitador antifranquista . El ajudant temporades senceres a la feina 2000, fou enterrat dignament, una placa del camp. Tota la seva acció es va realitde vidre recorda als excursionistes i viatzar en el medi rural, gairebé mai baixà a gers que allí reposa el darrer guerriller Barcelona on els guerrillers urbans es antifranquista. Entre els arbres el vent movien amb més comoditat, Ramon era xiula: un home de bosc. En el seu medi sabotejava les torres En Maroto és mort; de conducció elèctrica , volia deixar els l'han matat les caderneres •• empresaris sense energia, cridar l'atenció de tot el món sobre el darrer regim feixista europeu. També feu amb Massana atracaments a capitostos locals, some1. Testimoni recollit per Federica Montseny a : tents, fa langistes o requetès declarats, o Exodo: Pasión y Muerte de los españoles en el exilio. Galba . Barcelona. 1977. als estiuejants barcelonins que ostenta-

26 45

Sense tĂ­tol Carlos Manuel Claramunt

la crcaciO

26 47

les recomanacionS

llibreS Antologia documental del anarquismo español

48

Volumen I Francisco Madrid y Claudio Venza Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo. Madrid, 2001 Aqu est llibre co nstitueix el primer volum d'un ambiciós projecte de com pilació de documents del Movimen t Anarquista Espanyol durant el periode que va des de la creació de la Prim era

Internacional, després de la revolució liberal de 1868, fins a la de rrota politico-militar del moviment obrer el 1939. Els dos compiladors primer han realitzat una gran tasca de loca lització i després de selecció, per reunir els 80

textos d'a que st vo lum , que

poguessin proporcionar una visió el més àmplia i representativa possible del moviment anarquista durant els anys compresos ent re la creació de la Primera Internacional ¡ el Procés de Montjuïc (1868-1896). Es tracta, a més. d'una recopilació realitzada per dos bons coneixedors det moviment anarqu ista, que analitzen i interpreten , tal com es posa de relleu en especial a la introducció, la qual cosa incrementa el valor i l'aportació d'aquesta antologia al coneixement de la història. Plantegen clarament una sèrie de qüestions com ara que la disputa ideològica més important en el si del moviment obrer espa nyol des dels seus orígens, fou la que

s'establí entre el republ icanisme d'esquerres i l'anarquisme, tot i els importants elements com uns, i no, tal com s'acostuma a dir, entre el marxisme i l'anarquisme; les divergències que es donaren a Espanya entre l'anarco-col·lectivisme de Bakunin i l'anarco-comunisme de Kropotki n; la importància que donà el moviment ana rquista a la construcció d'una organització sòlida i polen t; etc. En definitiva, aquesta antologia constitu eix. a partir d'ara , un llibre de co nsulta obligada per a tot aquell que vulg ui conèixer el moviment anarquista en particular. o més en general la històri a social d'Espanya durant aq uest periode , en què l'anarquisme tingué un important paper. (A.C.D)

( \

Insll'/lร LHIJS i s(,l'eu lIiul'l 's, assljcicu-Ios i S('I'(,[/ 101'1S, eSlimcu-llls i s(,l'culdiรงos

moviment laic i progressista