Espai de Llibertat - núm. 25

espai de llibertaT re\i SLa d'esq uenes per a la rormació, la refl ex ió i ragi Lació políLicA Pl'illJ('I' I l'i 11 Il'sl 1'('

2002

~{ . [) O l'li ro ~

25

El moIlOgr'àI'ie: POl' ;:¡ la llibertat L'entrevista:

!\sccnsión Tcjel'in8

Número 25.

Pnmer tnmestre 2002 Director' JordI Serrana Subdlrector: Jordi Miralles

Consell de redaccIó David Sempere, Xavier Brelones, Josep Sellarès, Gemma Martln.

Santi Castellà. Ferran Escoda , Monlse López. Anton i Castells Vicenç Molina.

Espai de llIbertat.

AVinyó. 44 primer. 08002 Barcelona e-mail f1g@lalc.org Tel. 93 412 59 28 Fax 933170661 Edita ' Fundació Ferrer I Guàrdia Impremta: Pnmera Impressió. S,L Sabadell Disseny: Ferran Cartes / Montse Plass Maquetacio: FundacIó Ferrer i Guàrdia .

Assessoramenllmgüistic: Montse López .

Revista tnmestral .

Preu : 3.50 euros.

Subscripcions: 14 euros/any.

DipÒSit legal: B. 33.262- 1996 ISSN: 1136-'581

Espai de llibertat és membre de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català.

La !ínia ed itoria l d'aquesta revis ta ês ellllurepensament. per tant. les opinions del consell de redacció, les Irobareu a l' Editorial. la resta d'opinions seran ünicamen t responsabilitat de qui les firm i.

espai de llibertaT Sumari Editorial

2

El punt de vista de Forges

3

La reflexió Recic lar fa mandra Jordi Miralles

5

La consigna Pebrots a la finestra Carmina Rusealleda

9

El monogràfic: Por a la llibertat Què hem fet per merèixer aquesta televisió Siseu Baiges La llibertat en l'era digital Josep Sellarès El món lliure de Guantànamo Santi Castellà Guerra o terrorisme global ?

Antoni Castells Algune s reflexions sobre l'islamisme Ferran Izquierdo La col,laboració El tràgic desti argenti Pedro Núñez L'entrevista Ascensión Teje rina

13 15 17 20 25

31

33

La creació Bitllet d'estació: l'estiu Ferran Escoda Sense titol Josep M Esp in L'acudit Xavi Torrent

46

Les recomanacions Lllibres

47

40

45

25 1

cditol'iaL

No tenim por a la llibertat

2

marc de cohesió social -encara que sigui La por, qualsevol mena de por, però sobretot la por a la llibertat és el pitjor tan prim i pretenguin aprimar-lo encara enemic de l'autonomia de la consciència més- davant les incerteses de la precade les persones. La por ens pot ofegar rietat econòmica i laboral. Exactament el l'enteniment, ens pot fer perdre el sentit contrari del que gent com Bush i Aznar -i Toni Blair- volen fer-nos creu re. La de tota mesura a l'hora de jutjar la realitat que ens envolta, a l'hora de jutjar-nos dreta , que sempre és, al mateix temps , nosaltres mateixos com a éssers amb mare i filla dels autoritarismes - tinguin el perspectiva crítica i amb capacitat d'acnom que tinguin- aprofita l'ofensiva dels ció. La por ens porta fanatismes polítics o directament a l'anul· lareligio sos per vendre Sota el pretetx de la lluita ció d'allò que de millor fa lsa seguretat a cancontra el terrorisme s'estan vi de les llibertats ci-encara que sigui poquet- tenim els éssers vils i dels drets deincentivant actituds humans. I això és el fonamentades en l'extensió mocràtics, Amb l'excusa del terrorisme que està passant. universal de la por Sota el pretext de - que el Iliurepensala lluita contra el terroment no es cansa de risme s'estan incentivant actituds, procedenunciar, però que , massa sovint, pot diments i mesures polítiques , judicials i semblar posat al se rvei d'obscurs interessos regressius partidaris de la por igual legislatives fonamentades en l'extensió universal de la por. I si la por s'estén , peque el mateix terrorisme- volen limitar la rilla la llibertat. La que s'havia pogut llibertat de moviments -sobretot de les aconseguir en el món occidental després persones de determinats origens ètnics o de tan ts anys de combat per la democràterritorials ... com si no la tinguessin ja cia i per la igualtat de drets. La llibertat prou lim itada-, entorpir la dels qu i fins que fa que , malgrat tot, els individus que ara se'n sentien deslliurats, transgredir viuen en aquest espai geogràfic i històric, tots els mandats judicials per empresonar sig uin els que poden sentir-se més sealgú sense proves i en absència de gagurs d'arreu del món. I no pas a l'inrevés. ranties jurídiques, carrega r-s e les més El que ens pot donar certa seguretat és, prudents tradicions jurídiques del moll de precisament , la llibertat de saber-nos ciul'os de les democràcies liberals , retallar tadans més o menys protegits pel dret la llibertat d'expressió en nom d'una pretesa unanimitat "patriòtica" falsament davant l'arbitrarietat , més o menys defensats per la legislació enfront de la tirani a, constitucional , reforçar la pedra de toc del pensament únic capitalista , augmenmés o menys protegits per un mínim

el IlUlll de vista de "'ol'geS

4

tar els beneficis de les grans empreses en el debat públic, de viatjar o d'exercir la de l'armament i de la seguretat i, paral ·lecritica política . Les màfies terroristes, que lament, reduir les plantilles de les altres, també són grans grups de poder, ho noi fins i tot accedir al control de la informataran poc o gens. I se' n faran un bon fart ció més privada - les de riure . Nosaltres agències d'i nvestino ens sentirem més Per combatre el terrorisme gació policial , l'FBI segurs, però segurapoden caldre mesures policials per exemple, poment serem menys però no contra el conjunt dran accedir als sislliures. de ciutadans temes informàtics Per combatre el terd'ús particular, senrorisme poden calse ca p necessitat de provar-ne la perillodre mesures policials, però no contra el sitat o l'ús amb finalitats violen tes o d'inconjunt dels ciutadans, només, si de cas, citació a la violència- ... con tra els terroristes . Cal també fer el Els terroristes, si això no s'atura, se contrari del que s'està fent, i construir un n'hauran sortit. Hauran aconseguit debilimarc universal de garantia de drets i de tar la resistència espiritual de la democràjustícia econòmica i social, per al qual , cia, que és la garantia de la llibertat. avui, hi ha prou recursos financers . És bo Hauran aconseguit, per exemple , que el empresonar les màfies violen tes de qualgovern nord-ameri cà apliqui judicialmen t sevol signe, perquè atempten con tra la la seva mateixa lògica (els tribunal s milinostra llibertat. però no a canvi de bomtars), Els governs dels Estats Units i bardejar població civil innocent ni de fernos perdre la mateixa llibertat amb molts dels de la Unió Eu ropea con tribuiran a enfortir els mecanismes de defensa aquesta excusa. Nosaltres volem defendels interessos dels més poderosos sar les garanties i els drets per a tota la ciutadania, precisament perquè puguem - com si no en tinguessin prou- i no tocaran , - faltaria més!- els paradisos fiscals sentir-nos segu rs. I no ens podem sentir ni la llibertat de moviment de capi tals segu rs se nse sentir-nos lliures. amb fin alitats especulati ves , que els seI com que no tenim por a la ll ibe rtat. gueixen enriqu int li dels quals també se volem defensa r la utopia del respecte als n'aprofiten els terroristes). Som els ciu tadrets humans - a tots els drets- que , dans comuns els que podrem notar les cada cop més, voldrà dir també la defenretallades a la llibe rt at, a l'hora d'expressa de la llibertat democràtica, de tota la sar-nos, de comunicar-nos , de participar democràcia •

•

la l'cl1cxiÓ

Reciclar fa mandra

Jordi Miralles.

President de la Fundació Terra visquem en un món menys emReciclar és transformar un material per ser reutili tzat. no pudegat i tòxic. necessàriament en la seva forPerquè les nostres deixalles es puguin reciclar cal que les sepama original. Així quan parlem de rem i les dipositem en con tenireciclar el paper de diari no vodors separats o les portem a les lem pas dir que l'hàgim de conanomenades deixalleries. vertir novament en paper.

Tanmateix, aquest gest tan senTanmateix, amb les fibre s de la zill com és separar els nostres cel·lulosa del paper de diari es residus domèstics requereix un pot fabricar novament paper de diari , però també altres producesforç i organitzar casa nostra per fer-ho possible . tes papers com ara el cartronet L'administració ajuda (no semde les capses per a aliments .

Quan parlem de rec iclar els envasos de pre) al reciclatge instal·lant conten idors específics per al paper. els envasos, el vitetrabrik en realitat el que fem és reaprodre i les piles situats als carrers. També fitar la pasta de paper per fabricar paper pot organitzar la recollida selectiva kraft i recuperar el plàstic i l'alumini per donar-los nous usos. Els envasos de ted'aquests materials a domicili i construir trabrik també es poden triturar i conve rtirdeixalleries (que malauradament molts ciutadans ignorants rebutgen) . Ara bé, no los en planxes de consistència semblant en tots els barris hi ha contenidors de re a l'aglomerat de fusta per fer mobiliari. ciclatge i en molts menys indrets no es fa Les ampolles de beguda fetes amb plàstic de pol ietilètaraftalt recollida domicilària.

Aix í, doncs, que afa(PET) es poden filar En realitat , doncs, contribuir vorir el reciclatge del per teixir jerseis. En al rec iclatge és fer paper, els envasos, el definitiva. reciclar és que visquem en un món vidre i altres materials afavorir que allò que menys empudegat i tòxic requereix la col·laboseria un rebuig noració ciutadana . Una més útil per omplenar els abocadors tingui una nova vida. col· laboració que no té cap recompensa L'actual tecnologia de l'a nomenat reciclatdirecta per al ci utadà individual i que a ge ens permet reaprofitar un bon nombre més costa diners públics . de productes usats, com ara l'oli de fregir, Malauradament, els missatges i les dels motors d'automoció , dels fluorescampanyes de l'administració per animar cents, de les piles botó, etc. En realitat, al reciclatge tampoc no són gaire doncs, contribuir al reciclatge és fer que enginyosos i més aviat es plantegen

25 5

més adient i que sobretot cal garantir que sempre amb eslògans que o bé culpabilitzen al ciutadà o bé els polítics són els tot el paper que rebutgem es separa per pri mers de no fer-los-hi cas . En aquest a poder ser recolli t selectivament. Encara sentit, val a di r que reciclar és un acte massa sovint hom es fa càbales sobre el gai rebé heroic a la nostra societat. Per al- paper que s'ha de comprar per fer un tretra banda , cal afegir el fet que per cada ball mentre poques persones reaprofiten ciutadà que recicla el paper per les n'hi ha nou que no dues cares i moltes Qualsevol moviment educatiu ho fan . Així que per menys guarden el ha de propiciar que es generin paper usat en una al qui recicla les secapsa i a continuaves ampolles de vicomportaments socialment dre després de con ció es fan la camio ecològicament favorables servar-les en una nadeta fin s al contenidor específic . Aix í pila uns quants dies a casa i, finalment, fent l'esforç de camique si algun missatge és urgent que a nar entre 50 i 100 m o més, s'adonarà nive ll educatiu transmetem és el que no hi ha recicla tge sense un esforç personal. que , mentre ell les diposita al contenidor iglú verd, en els conten idors de la brossa amb independència de les facilitats que n'hi ha un munt de llençades pel veïnat. l'administració aporti ... perquè reciclar és Tot plegat. és ben frustrant. un art .

No ha hi dubte que en aquestes conL'espècie humana és mandrosa per dicions reciclar (en el sentit de separar la definició. Aixi que el repte per fer front a brossa reaprofitable i dipositar-la en el qualsevol millora social o ecològica és contenidor o portar-la a la deixalleria) nodotar-nos d'aquella informació que real més és possible si ho hem convertit en ment ens sensibilitza sobre un tema i un hàbit. Un hàbi t és un comportament com a re sposta generi un gest o comporque hem automatitzat i que podem practitament favorable. Si tothom veiés o conecar amb independència d'allò que pugués allò que es pot fer amb una guia teguem pensar. Fa uns anys ens deien que lefònica ve lla potser tindríem més mala si compràvem fo lis recicla ts contribuíem consciència quan no ens la recullen i la llencem al cubell d'escombraries. al reciclatge del paper. En realitat, el que fèiem era comprar un producte fabr icat Oualsevol moviment educatiu ha de propiciar que es generin comportaments soamb el paper usat que recollien els alemanys. Mentre. les papere res del nostre cialment o ecològicament favorables. Si veiéssi m l'esforç de treball i la maquinària pais, les quals majoritàriament empren com a matè ria pri mera paper usat , continecessària, així com l'impacte ecològic nuen havent de comprar pape r usat arreu que causem , per obtenir els pocs grams del món, en una xifra que anualment sud'or d'una joia potser no en fa riem pera les 600 mil tones. Ai xò és així percol·lecció amb tanta alegria. Potser si poquè el fet important no és tant escriure o guéssim observar la toxicitat del mercuri fotocopiar sobre paper reciclat sinó fer rebutjaríem qualsevol aparell electròn ic que ni un gram de paper es perd i a la que incorporés piles botó. En canvi , la brossa domèstica i arribi al contenidor de gran majoria de les eurocalculadores no color blau o a la deixalleria. incorporen una placa solar per funcionar; certament , són una mica més ca res que Reciclar és un art ... les que només van amb piles botó, però el seu im pacte ecològic és molt menor. És hora que acabem amb els tòpics Si reciclar fa mandra i és un art afavoi ensenyem a la nostra mainada que per rir les tecnologies menys contaminants . cada realitat concreta ca l usar el paper també sol se r una mica més ca r. La

25 7

qüestió és que entre comprar-se un reels propis comportaments. Reciclar fa mandra i viure ecològicament és un art, llotge de pites botó cada dos anys , més raó per la qual és més car. Però, la salut valdria adquirir-ne un que costa quatre d'una persona no té preu i un entorn savegades més , però és solar o bé genera l'energia amb el moviludable per a les generaVolem viure cions lutures potser no el ment del canell i dura un puguem pagar ni amb lot mínim de quinze a vint en un món ecològic \' or del món . En canvi, anys. El principal problepagant el mínim ma de la nostra societat ara per ara som a temps i sense fotre ni brot que amb la nostra contriés que volem viu re en un bució tot sigui una mica món ecològic pagant el dil erent , és a dir, una mica menys pol ·lumínim i sense ni fotre brol. Potser que a l'hora d'educar la nostra ma inada els mocianat i menys peri llós per a la nostra supervivència. I llavors, encara hi ha qui diu nitors hauríem de donar exemple amb les andròmines que porten al damunt i amb que reciclar fa mandra .. \

8

la consignA

Pebrots a la finestra

Carmina Ruscalleda.

L'alimentació humana ha que les plantes amb fruits aeris anat oblidant els vegetals. La eren més apreciades que els tucanalla d'avui és més feliç amb bercles, rizomes i altres òrgans un bon plat de macarrons que subterranis com serien els porno pas amb un de llenties. ros, els raves, les cebes. les Tanmateix, els llegums secs propastanagues o els alls . cedents de les beines de les Els horts no són altra cosa que bocins de terra sotmesos a un plantes de la família de les fabacies (lleguminoses) foren conrecultiu rotatori i intens de difeats molt abans que els cereals. rents verdures. mentre que els L'alimentació mediterrania per camps estan destinats essenexcel·lència la formen fruit es, cialment als cereals . Les anomenades plantes hortalisses bahortalisses , llegums i peix per la seva base proteica i oli d'oliva com a sen la seva fama en el fet de l'alta greix ideal. La carn era un complement productivitat. Si observem el creixement d'una albergínia des del plançó ens adodietètic per a ocasions excepcionals .

Avui , els catalans mengen un mínim d'un narem que és quelcom espectacular, un apat amb carn, mentre que els saludamiracle de la natura prodigiosa. La mida bles llegums són gaid'una alberg ínia , de rebé una excepció.

L'horticultura és una activitat més de 30 cm , Exaltar les verduso rprèn qu e la suporno només amb un interès res en aquests temps ti una planta herba nutritiu sinó també educatiu cia escardalenca que en els quals domina atès que ens ajuda a valorar creix en un trosset una dieta excessivament greixosa i prode terra de no re s. allò que mengem teica és important; Potser per això l'horespecialment quan l'excés de colesterol ta familiar és una activitat complementaés habitual entre el nostre jovent. Potser ria per a l'alimentació de molts pobles. és bo, doncs , recordar el vincle històric Sens dubte , de no se r per la tradició de de la humanitat amb les verdures . Per la datxa russa (barraca camperola amb un trosset d'horta) l'e ntrada del capitalisexemple, els anomenats jardins penjats de Babilònia no eren altra cosa que horts me salvatge hagués provocat una fam i vergers on es conreaven albergínies , canina en el poble rus . carbassons, carabasses. llenties, pèsols, A casa nostra fa massa anys que no cigrons, arbres fruiters i fins i tot arrÒs valorem la qualitat del menjar que prei cereals. També és curiós ressaltar el fet nem i hem perdut l'interès per conrear

25 9

10

Actualment hi ha sistemes de con trol hortalisses. L'horticultura és una activitat no sols amb un interès nutritiu sinó també de reg per degoteig molt barats, fet que educatiu atès que ens ajuda a valorar allò permet programar la dosi d'aigua necessària per fomentar el creixemenl de la que mengem , Quan els esplais es plantegen activitats educatinostra collita sense ves ambientals ningú malmetre aquest Des de la creació del planter, escàs recurs natus'oblida de fer tallers el trasplant i la recol -Iecció ral. Igualment , dissobre com fer paper del fruit ens interessem posem de plaguiCIreciclat i disposa r contenidors de recopel clima i ens fem una mica des biològics per si llida selectiva per al les nostres pla ntes més nostre l'entorn comú paper usat. En canvi , sofreixen alguna malura i no ca l dir ben pocs inclourien en els seus programes ambientals el conque podem fertilitzar el nostre racó coreu d'hortalisses com una activitat ammestible amb el compost obtingut de les biental primordial. Curiosament , per cultinostres deixalles orgàniques. En el convar verdures no cal disposar de terra text educatiu l'horticultura casolana o fins lliure ja que n'hi ha prou amb uns tests , i tot urbana té un notable interès, Entre Tests o jardineres que, per altra banda , els seus avantatges esmentarem que: podem fabricar-nos amb fusta reciclada • Les plantes conreades són un pont ende paletes de transport o altres materials, tre la cul tu ra i la natura que afavoreix el com ara garrafes de plàstic, pneumàtics respecte per l'entorn , en usats , etc, Un terrat, un balcó, una finestra , en tant que aquest ens prodefinitiva, qualsevol espai construït que li veeix de l'aigua I el sòl per fer créixer els nostoca l'aire, el sol i la pluja, pot ser tres aliments, idoni per conrear les nostres pròpies hortalisses, Lògicament, • Conrear ni que sigui en la producció d'aquestes verdures serà humil i no passarà una colla de tests ajuda a desenvolupar un treball de ser-nos útil per fer tastets, Tanmateix , l'observamanual i estimula nous valors comunitaris, com ció setmanal o diària de les plantes conreades, en ara l'i ntercanvi i la cooperació , el que podem anomenar el racó comestible de la • Facili ta la relació entre llar o l'esplai , és suficient els veïns, especialment per sensibilitzar-nos soquan s'empren espais cobre molts aspectes ammunitaris com són els terbientals, nutricionals i rats en els gratacels, agrícoles.

Un test de quaranta Des de la germinació d'una ce ntimetres de diàmetre llavor, la creació del planter, és suficient per fer créixer el trasplant a la lerra del test un parell de pebroteres que o de l'hortet i la recol,lecció a finals d'estiu ens poden del fruit ens interessem pel cliaportar un bon manat de ma i ens fem una mica més pebrotets del Padrón amb nostre l'entorn comú , En els quals fer un pica pica aquest article no hi ha espai d'allò més suculent.

per descriure un possible cicle an ual d'hortalisses , ni les minimes tècniques que hauriem d'aplicar, però hi ha llibres a vessar, i molt ben il·lustrats, sobre el tema .

Tanmateix, polser si que hem de donar la consigna sobre la importància educativa de plantar tomàquets , pastanagues, cols , enciams. albergínies. pèsols o pebrots fins i lot a la finestra si no tenim més espai. En definitiva, advertir que davant la ti rania de la globalització ens cal reivindicar, potser més que mai , acli-

vitals tan infamades en la nostra societat com ara fer de pagès, i que els municipis han de començar a dissenyar espais d'horta fami liar dins el seu terme amb el mateix zel que fan zones blaves per a aparcament dels vehicles contaminants que malmeten la nostra salut. Un municipi sostenible és aquell que valora la verdura fresca , les herbes aromàtiques .. .. on aquestes plantes s'incorporen , fin s i tot , als jardins públics, Reciclar el paper usat és important però ho és molt més aprendre a conrear aliments salu dables •

•

25 11

ENTORN. secl és una ~ocial •• d'esplac, conslitu'ida com a cooperativa .rula de treball associa I 1consumidors que realilla serveis soaoeducaws per als seus aUOOIIS I tercers en general.

Iniciativa d'esplae

ENTORN ne,. en el $1 d'Esplais Catalans. amb el nom d'ESPlASHI cap a l'any 1988.

AI cap de 4 anys es cons litueir com a cooperativa per Iai de dlterenciar els serveis

prolenlonals I e!s yo!ut1taris de l'a.ssoclacló. mantenint la yinculació a parllr dels socis consumidors.

1. Asse.ssoreu vos Per 10ls aqueUs plojecte.s profeSSIOnals que puguem reaIn li! amb vOSlltres.

2. Participeu.

Feu nos saber les vostres propostes da serveis, millores en els que lealtllem, necessitats" ,.

3. Feu·nos arribar els vostres clKrfcuJums

El 1993 es fusiona amb AREC, cooperativa de similars objectius formada entre esplais

de Badal008. ¡doplaot definitivament el nom d'ENTORN, secl.

DEMDCRATlCA li noslr. Y1Itltl6 COQPII.lwl as posa lAt mll'lltasl en d'un ple conlingyt lis .pns dImoailES amb I. P'rucip1u6 Ot IOlS els SOCIS.

do,"

CATAtAU TNballlfn .... IOts IU: CIUtadans d. C'ltluny. des d, l''ff.lamenl lotll dtls nou,u 11"111 I I. 1CIen!lfit1d6 cuhll'.11IUI1RS 6.

111'.'.

INNDVADDRA Ruolem etNIIV."..,t les IllCaSltl1lQU' lis CIII'I'IS soaoI6lJ1CS ~ ICtll.wlf1t pant\IIntI1l1Nf1t Ib

rlCUl'sos IdlJCltAlS I Ol;anrtll tlUS.

EXPERTA Amb l'lnl de"", de 10 Inrs d'upenb;yWl ohnn 10lUClons contrutlGIS .n ICtlWl tlU on som !SpIIàII1l11I

PROGRESSISTA Pallam I Ii pr'ctlca .m~,nlnlllln Id.." QUI ens Id.nlll ltl .mb .1 MOYlmlnt lllC I ProllllUlstl

EFICIENT [ns dalini d'un. Olil'1lll.a4I ulrvclw'ldl i

prolaSlOflll pel IIIt.ol .. 11 solvtnul dels noSlIlS senil.

ENTORN, sccl Avinyó, 44 , 2n . 08002 Borcelona To l 93302 61 62 . Fax 93 301 9694 ontorn@onlorn ,org I www.enlorn.org

ci monogràfi C

Què hem fet per merèixer aquesta televisió Siscu Baiges.

Periodi sta Però a Catalu nya també se sinHa començat t'any 2002 i els tonitzen , sense necessitat de remitjans de comunicació han entrat en una davallada qualitativa córrer al satèl ·lit, cadenes de televisió que lan mèrit s per que sembla no tenir fi. La batalla entre el dret a ser informat superar TVE en "casposi tat" . i la vol untat de fer diners dels Parlem d'Antena 3. Però parlem propietaris dels mitjans es detambé de Tele 5, que no ha sacan ta de forma descarada a fabut posar fre a l'evolució llastivor dels segons. Fins i tot els mosa del programa Crónicas Marcianas, de la factoria pocs mitjans de comun icació que depenen de les administraMaynat-Sardà. cions públiques es deixen dur TV3 ha viscu t uns mesos de llibertat que ens preocupen. Set per aquest pendent. Alguns, a de nit. amb alts i baixos, ha trencat el més, hi barregen una "caspa" ideològica sostre critic dels anterio rs programes de repel ·lent.

Aqu esta "deriva" és especialment grola productora El Terrat i té molt atabalats tesca pel que fa a les cadenes de televiels cristians ortodoxos liderats pel regidor de CiU de l'Ajuntament de Barcelona , sió. A Catalunya se sintonitza un dels caJosep Mi ró i Ard évol, i els convergen ts nals més antiquats de televisió que que no esta n acostumats que la "seva" emeten arreu del món : Televisió televisió digui les Espanyola . Tots coses pel "seu" els valors carrinLa batalla entre el dret a ser clons i condemnom . Val a dir que informat i la voluntat de fer diners TV3 ha sabut mannats a ca nviar pel sol fet del pas del dels propietaris dels mitjans teni r- se al marge temps hi troben del deteriorament es decanta de forma descarada su port. O valors que manifesten les a favor dels segons i hàbits cu ltu rals cadenes privades . que són aliens a tot i incórrer en alcomunitats autònomes com la nostra. guns tractes de favor politic que no s'esborren d'un dia per l'altre . L'es perpèntica La superposició de "coplas", famí lies clàssiques, capellans i monges, pel·licupresència -amb entrevista inclosa- de dirigents de Ci U i del Govern de la les espanyoles de fa trenta o quaranta Generalitat a la llotja de Can Barça es anys, espectacles musicals sense cap mena d'o riginalitat, i defensa a ultran ça perpetua , ara amb la substitució del del Govern del PP entristeix i fastigueja . capgròs Pujol pel nou delfí Mas .

25 13

14

La resposta no pot ser que la gent La preocupació és: "durarà gaire que vulgui estar informada llegeixi diaris, aquest temps de llibertat. del qual també en forma part Júli a Otera i la seva perquè els diaris no són aliens als jocs Columna dels migdies ?". TV3 busca nou de l'economia de mercat , i en aquests director i les eleccions al Parlament de jocs la informació correcta , plural i exCatalunya són cada cop més a prop. Dos haustiva , té totes les de perdre , factors que fan témer una marxa enrera Són els diaris públics O els diaris de imminent. partit , obertament La 2 i el K3 fan reconeixedors de la Una persona passa bons productes , tot i seva tendència uns 20 anys dormint. que massa sovint els ideològica, l'a lternaÉs intolerable que se'n passi reportatges que ofetiva? Sernpre ens uns altres més idiotitzada reixen són antics, 11an dit que això no i anorreada davant el televisor té cap futur, que és Com ens ho podríem fer per capgitorna r al comunisme rar les audiències , Ouè ca ldria fer per o coses similars , Mentrestant, però , prosperen diaris vinculats a opcions religioses què milions de persones seguissin els debats de Millennium, ets reportatges de o polítiques conservadores, 30 minuts o els informatiu s de Lorenzo Ouè ens queda? lnternet? La ràdio?

Milà, i que l'audiència minoritària fos per Els mitjans de comunicació locals? als programes que ens expliquen les En parlarem un altre dia, si voleu , aventu re s sexuals i sentimentals de perperò cal fer alguna cosa per arrencar dels sonatges que no han fet res d'interessant seients amics i fam iliars que perden hOen sa vida? res i hores davant un televisor que no els La televisió ha de ser, inevitablement, aporta res al seu creixement personal. esclava del diner i abandonar la seva funUna persona , en una vida normal , passa ció informadora per conve rtir-se en un uns 20 anys dormint. És intolerable que element d'entreteniment més o menys se'n passi uns altres 20 o més idiotitzaencertat? da i anorreada davant el televisor ,

•

ci monogràfiC

La llibertat en l'era digital

Josep Sellarès.

President de l''MLP En Ramon , ciuladà conscienl empreses els vigilaran , perquè i lliure , va a l'Abacus i alhora és informació estratègica . que compra els llibres de l'escoPerò no s'atura aqui la seva relació informàtica: ell treballa al la dels seus fills, en compra d'al lres que li inleressen , una departament d'admi nistraci ó pel·licula de video i material did'una agencia d'informes comercials i està molt con tent perquè vers. La caixera prepara el rebul a partir dels codis de barres ara pot presentar totes les deque, al mateix lemps, ho claracions de tots els impostos a descarreguen lot de l'estoc, través d'Internet. Però no està abaratinl la gestió de la baliga . gens con tenf quan ha de pagar A través dels pagaments algú els submarins que , des de la pot tenir un retrat fide l dels inteSeguretat Social i des dels ressos literaris, fílmics i gastronòmics bancs, passen informació confidencial de i de les prioritats de lleure d'en Ramon . persones a qui s'està buscant per temes Ell però , està tranquil. Hi ha un orgade morositat o vés a saber per què. nisme que vetlla per la confidencialitat de Informacions extretes de bases de dades les bases de dades. confidencials de l'adClar que ningú no li ministració.

Els programes de gestió ha dit que uns Quan plega , desp rés comercial i financera quanls bons funciode ler vida de faminaris han de fe r el lia , en comptes dels contenen informació valuosa seg uiment de milers programes de televisobre persones i empreses de bases de dades , sió sempre pesats de tot el país amb dades persoi idioles, es dedica a nals i, que quan innavegar per lnternet tervenen - que ho fan- és sempre a partir fent pràctiques d'anglès i baixa fitx ers de de la denúncia de particula rs directament jocs amb els codis de seguretat trencats , afectats , mai a partir d'inspeccions d'ofici. o de música de CD introbables en un s D'altra banda , els programes de gescasos o massa cars en d'altres , gràcies a tió d'estocs , els comercials de gestió de programes fàcils i àgils de baixar i d'inscfients i els financers de gestió de comptal ·lar. tes corrents, que sense caure dins de la S'ha fixat que, de vegades , alguns llei, contenen informació valuosa sobre d'aquests programes , tenen diversos fitpersones i empreses de tot el pais, no texers executables , alguns dels quals són nen cap control, ja que es confia que les programes troi ans, veritables portes d'en-

25 15

16

trada perquè els detecti un hacker o, algú està molt tranquil quan envia adhesions als moviments antiglobalitzac ió. Perq uè altre, espïi allò que consideri interessant no s'ha pa rat a pensar que, després de l'ordinado r de casa o de l'empresa. d'amenaçar amb els tribun als als navegaPer això, ha instal·lat un programa que ha baixat de www. lavasoftU SA.com. que dors que oferi ssin aquest nivell d'enc riptació fora de ls Estats Units, de sobte , esbo rra els programes troians instal·lats del seu ordinador. quan ho van fe r, no hi va have r cap conseqüència posterior.

Ell , però, no sap que quan entra en moltes webs , petits programes incrustats Potser perquè, com va aca bar reco neixent una comissió del Parlament a les imatges de la pàgi na que con templa, de vegades d'un pícsel de mida, esEuropeu, els correus electròn ics de totcannegen el seu ordinador per sabe r quihom són transparents al sistema de renes webs ha visi tat cerca Eche lon, dissenyat per la CIA prèviament, i per tant, L'única garantia i l'FBI. quins interessos té és obrir finestres , En Ramon no ho sap, i quins no. que els serveis secrets però, si cal, és un hoTambé poden destinguin control parlamentari me transparent. cobrir quin software Només cal que algú té instal·lat a fi de fer estudis de merca t i detectar quins prograestigui in teressat en rnirar que lli ha dins mes es pirategen i quins no. del seu ce rvell i a través de ls seus actes En algu ns casos, els in nocents cooho sabrà. kies que es deixa instal ·lar a l'ordinador, Com ha passat al llarg de la història , tanta ga nsoneria amb la confidencialitat... perquè li han dit que se rve ixen per accelerar l'accés a les webs, el que fan , a i qui ho vo l, se la salta. Excepte en el cas dels paradisos fisca ls, els arxius de ls sermés, és informar la web d'o rigen de quan veis sec rets i les declaracions patrimoi quanta estona es connecta a lntern et nials dels rics. sense tornar a aquella Web. Tot això, de Potser és hora que ens adone m que moment i que se sàpiga , naturalment. l'única ga rantia que hi ha no és posar Li van comen tar que els americans, barreres, sinó obrir finestres, que els se rde fa anys, molt abans d'Internet. van veis secret s tinguin con trol parlamentari , disse nyar un programa informàtic qu e que els arxius siguin públiCS al cap d'un rastrejava trucades a través de tot el món , i que quan detectava determinades temps prudencia l, que es deixi de reconèixer i s'expulsi dels organismes paraules clau , gravava immediatament i intern aciona ls aquell s països automàticament la conve rsa, que era traduïda i ana litzada per l'esque posen infinites barreres a la lliure ci rculació d'inforpionatge, americà, anglès, mació i no de capitals, francès , israelià o alemany. perquè , des de se mpre.

Ell té un navela transparència és la gador que li permi llor garantia de la met encriptar a 168bits l I per això democràcia ,

•

ci monogl'àlï C

El món lliure de Guantanamo

Santiago Castellà.

Professor de la Universitat Rovira i Virgili Allò que està passant a pels altres , tot això és la via Guantànamo no és una anècdoprincipal més fàcil i menys costa . Allí, en aquell petit tros de tosa que tenim per convèncer els fonamentalistes totalitaris de Cuba ocupat pels americans les virtuts de la llibertat. ens hem jugat, i encara ens hi De fet , la partida, hipotèticajuguem , una part molt important del nostre futur, del futur del ment. ja hauria d'esta r guanyamón . Des d'ara ja no podrem -si da: n'hi hauria prou amb la simés que podíem- anar predicant ple comparació entre sistemes . pel món les bondats i la superioEls ciutadans de règims totalitaritat moral de les llibertats indiviris i no-liberals quan surtin a duals i de la democràcia , sense l'estranger, quan mirin televisions alienes, quan es connectin sentir-nos venedors de tercera a lnternet s'adonaran dels ava ntatg es del d'un producte truca t. Com sabem , o netegem primer casa nostra o no podem asmón lliure. Per contra , les televisions - les nostres i les seves-, la premsa i lnternet senyalar les brutícies dels veïns; i a Guantànamo hem els presenten una rea litat més crua: racisperdut la principal arHem perdut me, xenofòbia, polítima política del món la principal arma política il·lustrat: la pedagogia . ques dïmmigració del món iI ·lustrat: L'existència d'esinhumanes, prepotèntats i/o civilitzacions cia policial i militar, exla pedagogia rebels amb les Iliberplotació econòmica .. tats -especialment i Guantànamo, amb els drets de les dones- i amb la deI és que vist tot plegat, no és gens fà mocràcia política , no pot ser combatuda cil d'explicar: Primer. Una actuació militar il· legal amb la força bruta i les armes: això només genera ressentiments latents que -és prohibit l'ús de la força per la Carta de les Nacions Unides amb excepció de acaben esclatant , i impedeix que la principal eina per mostrar les virtuts del sistela legitima defensa o l'autorització del ma liberal democràtic -que és la seva deConsell de Seguretat de les Nacions mostració pràctica- quedi invalidada, Unides (veure Espai de Llibertat Núm.

L'aplicació o demostració que el sistema 24)- decidida unilateralment pels Estats funci ona , que amb llibertat i democràcia Units i els seus amics. com a resposta als brutals atemptats terroristes de bin es viu millor, que augmenta la dignitat de l'ésser humà i el respecte per si mateix i Laden i els seus sequaços.

25 17

DISFRUTA Terra ssa és una gran ciutat.

Ulla eMal gran

CU.Jtal. una ciutat que vol ser mlllo •. mes sohdalla

LA

DIV3RSITAT

on ",.v mmolll1S ~e'SOO'les

qUI \Iol contmllar CIli

~ent

PerSOf'r;s

¡ja dl lerents 1,1~IIS,

IHlaI$. tu1tt.f!!S (lI' "'0115

apraClant.iI Ajuntement

dlvc'~l\al 'ILI! 11 dOlll! Vldll' colm PI!I se' Uf'B e ,.lidi m,llol \C11,rn ell~a'a 101 tl!1 nou n'

len."

-

~ d. T.",....

Segon. La indife rència mora l sobre els ment únic com a l'únic políticament corrègims políti cs dels amics. Quan ca l s'imrecte, etc. AI mateix temps, les nostres possibilitats de lliure moviment s'escurpulsen dictadu res militars ferotges a cen ràpidament: S'instaura el poder absol'Amèrica Central i del Sud (també era un lut dels poliCies -sovint prlvats- dels 11 de setembre qu an Pinochet ajudat aeroports, que multiper la CIA iniciava un règim de terror a pliquen els escorcolls La nostra llibertat Xile). Aquí no imporals que vesteixen està morint ten les actituds, im"sospitosament", conporta ser amic del a les platges de Guantànamo fisquen objectes potencialmen t perilloque mana : A Aràbia, sos, I decideixen si et per exemple , no importa la manca de democràcia i de resdeixen viatjar o no ... si protestes et quedes a lerra o et retornen a casa. pecle als drets humans - fins i tot les dones milita rs americanes són obligades a Paral·lelament la repressió policial inles bases dels EUA a Aràbia a amagardiscriminada , gratuïta, desproporcionada i se darrera un vel-; les constan ts violaprovocadora es generalitza: recordem cions del Dret per part d'Israel han estat l'actuació de la policia a Gènova o a premiades pels se us aliats que reaccioBarcelona contra els antiglobalitzadors. nen agressivament con tra Iraq quan s'enI se'ns presenta com allò més natural vaeix Kuwait (un Estat fi ctici crea t per les del món que les llibertats tan durament petroleres). i llargament conquistades, siguin suprimiTercer, I per arrodonir el pastis: des per decret. Així a Gran Bretanya -on va néixer l'habeas corpus- o als Estats Guantànamo. Els detinguts tali bans han Units es prolonga perillosament els temps estat traslladats il· legalment , en condicions pèssimes a Guantànamo. Alli reben que un detingut per terrorisme pot estar en mans policials sense passar a disposiun tracte claramen l cru el, inhumà i degradant, contrari al dret intern acional humació judicial - quan és el lutge l'únic que nitari que s'aplica en temps de guerra pot decidir si es tracta o no de terrorisme. tan t a combatents regulars com a irreguAixi , paral·lelament a la impossibilitat lars . Els Estats Units no poden decidir de fer pedagogia liberal democràtica en aplicar o no els Conven is de Ginebra , no el mon Integrista, hem iniciat en el nostre poden no aplicar el Pacte de Dre ts Civils món , suposadament lliure , una perillosa i Polítics i el Conveni contra la Tortura als i accelerada retallada de les llibertats. talibans detin guts, negar l'accés a les gaI és que si no s'hi posa remei : la nostra ran ties judicials i a un procediment penal llibertat està mOrint a les platges de ju st: la situació és inexplicable ... de tota l Guantànamo , on resten agenollats , emimpun itat tan so ls imaginable en un gomordassats , amb els ulls embenats i les vern on es parla de Irobar bin Laden "vi u oïdes i el nas obturats els presoners talio mort". bans il,lega lment detinguts i il ,legalment I tot això pot semblar anecdòtic o traslladats -o sigui, segrestats- a llunyà, però té moltes implicacions en el Guantanamo . I mentrestant , nosaltres , a nostre dia a dia: així. progressivament es Europa, veiem com una convenció - amb retallen les llibertats, primer de forma Fini com a membre- farà una Constitució subtil la de premsa, impedint distribuir els europea que no serà consultada als CiUvídeos de bin Laden , generant un estat tadans: EUROPA , una constitució sense referèndum ... ho expliquem al segle XVIII d'opinió que condemni com a compl icitat les idees dissidents, establint el pensai no s'ho creuen •

•

25 19

ci rnonogl'MiC

Guerra o terror global?

Antoni Castells Duran.

Doctor en Ciències Econòmiques

20

El desenvolupament de la ticam perols i treba lladors del rania privada del capital financer Brasil , la dels ob rers de Corea i de les grans mu ltinacionals, del Sud , etc. , es va estenent que des de fa més de vint anys l'oposició i mobil ització social contra la tirania . va impulsant la ideologia neoliberal , porta a un desordre munEn els darrers temps, la crítica dial cada cop més profund i fora i la con testació en l'àmbit local s'han incrementat, tal com dede control. Desordre que es mamostren els actes i manifestanifesta en tots els aspectes de la vida i que com porta l'increment cions con tra la desfilada milítar de les injustícies i les desiguala Barcelona , la llu ita contra la tats socials, de la inestab ilita t lallei d'estrange ria, les okupacions boral i emocional dels individus , d'habitatges , la lluita contra el del càncer, de la depressió i d'altres maPla Hidrològic, etc . Aix í mateix, la conteslalties , de les crisis econòmico-financeres tació de la globalització neoliberal s'ha nacionals o regionals que cada cop soestès per tot el món . Des de Seattle , on a vintegen més i són finals de 1999 es va més greus, de l'enLa tirania del capital financer impedir la inauguració gany i la corrupci ó de la conferència de està portant a un desordre dels professionals de l'Organització Mundial mundial cada cop la política i dels mitdel Comerç (OMC), més profund i fora de control cada cop que s'ha cejans de comun icacíó, lebrat una ci mera d'alde la incomunicació entre les persones , de la desestructuració guna de les instàncies (FMI , BM , OMC , social , de les agressions al medi ambient GB, Fòrum Econò mic Mundial, etc.) que utilitzen els grans grups financero-espei del seu deteriorament, del nombre de cula tius i les multinacionals per imposar morts víctimes de les armes i de la gana , etc . la seva tirani a privada s'han produït noTot plegat , ha anat acompanyat de la ves i mes grans protestes. A Seattle es manca de vitali tat del pensament crític van congrega r més de 50 .000 manifesi de l'exercici de la capaci tat de raonar tants ; un any i mig després, a Gènova, el i analitzar lliurement , així com de la pasnombre de manifestants s' havia triplicat. sivitat i el pessimisme social. Aquesta siDavant la impossibilitat de defensar l'indefensable, el desord re a què ens ha tuació , però, sembla que comença a canviar des de fa un cert temps . Des de portat la seva tirania, els que posseeixen la lluita dels indis de Chiapas, la dels el poder responen al qüestiona ment de

què són objecte de l'única manera que saben fe r-ho. Utilitzen la violència física contra els que expressen pacíficament la seva protesta i intenten destruir la veritat amb les mentid es i els enganys que s'encarreguen de difondre els mal anomenats mitjans de comunicació, per tal de criminalitzar tota dissidència. Es a dir, terroritzen i criminalitzen. La repressió de les protestes contra la globalització neoliberal a Barcelona i a Gènova constitueix una mostra.

I és en tots aquests actes de protesta i manifestacions , que van des de Seattle fin s a Barcelona i Gènova , que la matusse ria i brutal itat de l'actuació policíaca se'ls va girar en contra. On va quedar al descobert el seu engany i desqualificada la seva actuació davant la població, restant fins i tot públicament qüestionada la seva legitimitat. Aix ò provocà el pànic dels governants , tal com van posar en evidència els patètics esforços que realitzaren per tal d'intentar justificar l'actuació policial.

Aquesta situació ha sofert un canvi a pa rtir de l'onze de setembre passat, amb els brutal s atemptats de Nova York i Washington. Els que posseeixen el poder han util itzat els atemptats per justificar l'ús de la pròpia violència i brutalitat i incrementar-les. Començant pels EUA - bombard eig indiscriminat de la població afganesa. fin s i tot després de la caiguda del gove rn talibà, establiment de tribunals militars en què els acusats estan desproveïts de qualsevol dret. autorit zac ió als seus serveis secrets per assassinar estrangers, etc.- i seguint pels altres estats que han

aprofitat l'ocasió per intentar "resoldre" els seus afers domèstics incrementant l'exercici del terror, com Rússia amb Txetxèni a, Israe l amb els palestins , l'Estat espanyol amb el Pa is Basc, etc.

Pel que fa als atemptats de l'onze de setembre, tot i que no es coneix amb precisió ni l'autoria, ni el conj unt d'interessos i complici tats que van fer-ne possible la realització, el que pot afirmar-se és que el seu origen es troba en el desordre generat per l'actual tirania privada i en el desig de posar-h i fi. Es a dir, aquests atemptats han so rgit del desordre, han estat possibles pel desordre, a la vegada que l'han pretès combatre .

L'atac contra les Torres Bessones i el Pentàgon es va produir quan als Estats Units s'havia iniciat la construcció de l'escut antimíssils, ve rsió actual de la "Gran Muralla". Mural la qu e, tot i els ingents recursos materia ls i humans que es van emprar en la seva constru cció , no va evitar que la Xina fos envaïda . La pretensió d'aconseguir la invulnerabilitat, que va motivar la construcció de la "Gran Muralla" a Xina i ara la de l'escut antimíssils als EUA , es va demostrar, una vegada més , impossible d'aconseguir. L'atac de l'onze de setembre als centres de poder financer i militar dels EUA , va posar en evidència la seva vulnerabil itat.

L'onze de setembre, amb tot el seu horror i conseqüències negatives, podia haver produït també un efecte positi u: el de con tribuir a fer reflexionar els amos del món . Hi havia la possibilitat que aquests. almenys per propi egoisme, fossi n capaços de comprendre que els calia esco 1-

25 21

Molt per- ~ er足 Molt per- viur-e Goneralitat de Catalunya

met ficar en el mateix sac tot tipus d'ortar i prendre en consideracIó tes raons det creixent descontentament que es dóganitzacions, incloses les que lluiten pels na arreu del món. Descontentament que drets humans i les paCifistes, com va succeir amb la investigació del grup paCifista fins ara s'ha expressat, en generat, de "Women in Black" pel FBI. Tota crítica a form a pacífica .

I a partir d'aquí, l'actual política del esforçar-se en corgovern o l'intent L'onze de setembre, regir o, com a míd'analitzar les cau amb tot el seu horror nim, mitigar les ses de l'onze de podia haver produït també causes que origisetembre, repreun efecte positiu : nen l'esmentat senta convertir-se fer reflexionar els amos del món en sospitós , en andescontentament.

Procurar posar fre tipatriota i amic al desordre que han creat. encara que dels terroristes . Tal com va dir Bush el 20 de setembre "esteu amb nosaltres o només fos per no acabar convertint-se, esteu amb els terroristes". també, en les seves víctimes.

Cnminalitzen les organitzaCions , mOVILa reacció dels dirigents dels EUA i dels seus lacais ha anat, però, en la diments i activitats en què s'expressa el recció oposada. Per una banda , han mopensament crítiC o en què es defensa albilitzat una impressionant maquinaria miguna Idea o plantejament que divergeix litar per destrossa r amb bombes de la VERITAT oficial , tot i que la seva "intel ·ligents" la poblacIó afganesa, els actuació sigui pacifica i democràtica. Es magatzems de queviures i les precaries a dir, es criminalitza la llibertat de crítica .

Instal·lacions sanitaries de què disposad'opinió i d'expressIó, elements indispenven, sense aconseguir detenir -segons sables per a l'existènCia d'un règim deells- els respon sables dels atemptats. mocràtic .

També es criminalitza la pertinença a Amb gran pompa han traslladat a Cuba uns qu ants fonamentalistes de poca Imdeterminades col·lectlvitats , definides en portància per empresonar-los en condifunció de les seves característigues ètnicions inhumanes. Mentrestant. diuen no ques, religioses , culturals , etc. Esser estranger, palestí, magrebí, kurd , txetxè , nesaber on és Ossama bin Laden, gre, etc .. et converteix en culpable o. com Mohammed Omar es passeja en motocIcleta per Kandahar, i els dirigents d'AI a minlm , en pOSSible culpable que ha de Oaida i dels talibans estan descansant demostrar la seva InnocènCia. Els exemtranquil·lament als seus habitacles. ples son incomptables. Als EUA han establert tribunals militars especialS, la Recorda l'Iraq , no?

Per altra banda, a nivell intern , els practica de la detenció arbitraria i IndefiniEUA han aprovat una legislaCIÓ antiterroda , .. . per als estrangers . A Barcelona , rista que recull l'anomenada "llei patriòtila policia nacional ha apallissat , maltracca", que restringeix de forma molt importat I acusat, injustament I cínicament , un tant les llibertats i els drets de les negre I dos magrebinS, tal com ha aparepersones i en particular dels estrangers. gut als mitjans de comun icació . La Immensa majoria de casos similars no hi Tribunals mi litars sense unes mínimes apareixen mai. però aquests són espegaranties per a la defensa, detencions cials en ser un ciutada nord-americà per sospites durant un temps il ·limitat. autorització per violar la correspondència - membre de l'orquestra de BarcelonaI britàniCS els altres dos (característiques i lot tipus de comunicació interpersonal, que no portaven escrites a la cara) , vet etc .. són només algunes de les restriccions de les llibertats que propugna aquí "l'error policial" de què parla la aquesta llei . A més, la seva vaguetat perValdecasas.

25 23

La criminal ització té per finalitat, en primer ll oc, desprestigiar aquestes organitzacions, moviments i col·lectivitats davant la població. Desprestigiar els seus plantejaments i reivindicacions , però sobretot té per objectiu justificar la utilització de la violèn-

24

da inevitable del Pensament Únic i de la globalització neoliberal.

Sigui per la raó que sigui. el fet és que en lloc d'escol tar i procurar apaivagar el descontentament, han passat de posar en primer terme el Pensament Únic i la globalització neoliLa criminalització té per objectiu be ral. a posar-hi la cia i el terror que el poder exerceix lluita del BÉ contra justificar la utilització sobre els criminael MAL i la globalitde la violència i el terror litzats. En altres zació de la guerra que el poder exerceix paraules , d'acord dintre i fora de les sobre els criminalitzats amb la definició pròpies fronteres, que el diccionari cada cop mes desdibuixades. Han optat per gene ralitzar a dóna de "te rrorisme": "Ut ilització sislemàtica i sovint indisc riminada de la violència to t el món la guerra entre "bons" i "dolents", en la qual tot raonament. tot intent per aconseguir uns determinats objectius socia ls i po litics", tracta de justificar el terde diàleg , no tan sols sobra sinó que , a rorisme d'Estat. més , converteix en traïdor i en "dolent" Ni el creixent malestar i contestació de tot aquell que el practica . la població , ni els fets de l'onze de seSolament una molt àmplia i generali ttembre que han evidenciat la vulnerabilizada mobilització de la població pot fer tat de la primera potència mundial , no desistir els amos del món de seguir amb han aconseguit , fins ara , fer reflexionar la seva demencial estratègia de guerra global. Si no el futur que ens espera és la de fo rm a raonada , tot i que sigui interessada , els amos del món. Sia per patir guerra i la seva progressiva extensió per d'una incapacitat absoluta per ra onar, sia tot el món , tal com el propi Bush ja ens per tenir el convenciment ferm de la falliva advertir •

•

ci monogl'àlïf:

Algunes reflexions sobre l'islamisme Ferran Izquierdo.

Professor de Relacions Internaciona ls de la UAB L'onze de setembre de 200 1 que acumula la nostra societat. passarà a la història com un Aix i, en ocasions s'ha lligat amb punt culminant del terrorisme per la perspectiva anterior per prela dimensió de l'atemptat i per la sentar "l'altre" com un ésser localització als Estats Units, alienat per la religió , o hi hem però , sobretot , perquè per pritrobat desqualificacions globals de l'islam com a rel igió i co m a mera vegada ens enfrontem a un terrorisme que escapa a les cultu ra, o ha reaparegut l'argudimensions internacionals que ment colonial del retard i subconeixiem per entrar de ple en desenvolupament de "l'altre" el fenomen de la globalització. respecte a Occident. Ens repeDes de l'onze de setembre teixen des de la ignorància els exemples del jihad , de la pros'han adoptat majoritàriament dues òptiques, sobre les quals més que mesa del paradís als màrtirs i del s haixaixin , o hem d'escoltar, com pretesos espeanàlisis s'han cons truït opinions: la psicològica i la rel igioso-cultural. El més sorcialistes . ens parlen de les escoles prenent de la primera ha estat la diferenalcoràniques pakistaneses o palestines ciació que s'ha fet entre matar i morir per que preparen els nens per al suïcidi. I poraons politiques . litics irresponsaCuriosament, per bles abandonen la Curiosament, per posar posar de manifest de manifest la bogeria del suïcidi correcció i s'atrela bogeria del suïveixen a expressar per raons polítiques, la seva xenofòbia , cidi per raons pol ide forma implícita hem acceptat com Berlusconi o tiques , de forma com a raonable l'opció de matar l'alcalde de impl icita hem acceptat com a Tarragona que proraonable l'opció de matar. Ha estat la declamaven obertament la superioritat cisió de morir dels terroristes, i no l'asd'Occident i la seva cultura , o, sobretot, sassinat del s innocents, el que s'ha vis t el president Bush recuperan t les croades . com un signe clar d'alienació , cosa que El terrorisme no és un problema psiens hauria de fer reflexionar sobre els cològic, tampoc religiós o cultural. El ternostres paràmetres cultu rals i els nostres rorisme és un problema politic . fins i tot el principis. que està lligat a l'islamisme, i cal fer un L'altra òptica, la religi oso-cu ltural , és esforç per entendre el con text en què més periltosa. Ha servit per deixar sorti r sorgeix per no caure en l'error de confondre l'islam , com a religió i cultura , amb tota la por, la incomprensió i la xenofòbia

25 25

26

l'is lamisme, ideologia politica. De la mateixa mane ra. no es pot tenir per terrorista tot l'islamisme, perquè l'opció de la violència , igual que amb qua lsevol altra ideologia política, és una tri a minoritària .

L'islamisme és una ideologia políti ca que defensa el govern de la xara, la llei islàm ica, sob re la comun itat de creients en l'islam. Aquest és l'únic punt en el qua l estan d'acord la gran pluralitat de moviments islamistes, ja que la interpretació que poden fer uns i altres de la Llei islàmica i, per tant, del govern. pot se r molt diferent. L'assimilació que es fa, des dels mitjans de comunicació occidentals, de tot l'islami sme a la tendència més impactant del moment és un error. No tot l'islamisme és talibà. ni del FIS o del GIA algerians, ni kh omei nista, etc. És més, les diferents tendències poden se r molt distants i fins i tot enfrontades entre elles.

Per entendre-ho hem de buscar les arrels de l'onada islamista que ha crescut en el món musulmà des dels anys setanla.

En aquests anys. bona part d'aquesta regió del món es va veure sotmesa a tres grans crisis, a les quals va haver de fer front. Una crisi ideològica causada pel bu it deixat per les ideo logies polítiques importades d'Occident , ja sigui el nacionalisme, el "socialisme" estatalitzant o el liberali sme. La derrota de juny de 1967 davant Israel i la pèrdua de Jerusalem fou el símbol més clar d'aquest fracàs.

Però no l'únic: altres exemples els trobem en els naufragis dels "socialismes àrabs" de Síria o d'Algèria, de l nacionalisme de Mossadeq a l'Iran. dels règims d'inspiració liberal controlats des d'Occident o en la derrota del règim prosoviètic a l'Afganistan . I des de l'islamisme es va oferir una

alternativa ideològica basada en les arrels cu ltura ls del mÓn musulmà .

La forta presència de la religió en aquestes societats va faci litar el

proselitisme d'aquells que van buscar la unió de la religió i la política 1.

Una altra crisi important fou l'econòmica, sobretot a partir de mitjan anys setanla. La crisi econòmica va debilitar els estats i règims sorgit s de la descolonització , que van trobar-se sense mitjans per mantenir els incipients aparells educatius, sanitaris i d'ajuda social que havien crea t.

Les associacions de difusió de l'islam , algunes d'elles amb dirigents islamistes, van guanyar presència gràcies als ajuts que rebien dels estats o dels magnats petrolers i de l'tran . En moltes ocasions donaven resposta a les necessitats de la població més desafavorida. substituint i debilitant l'aparell estatal i els règim s.

L'islamisme va guanyar presencia en les capes de població cada cop més àmplies dels "desheretats". Però hi havia també una altra capa social que va sen lir la crisi, era la burgesia tradicional desplaçada per la nova burgesia lligada al poder.

Aquest sector de la societat, conservador i ressentit amb els règims, també va veure en l'islamisme un instrum ent que s'adequava a la seva fo rm a de pensar i que podia servir per intentar recuperar pa rcel·les de poder.

La crisi d'identitat, lligada a les anteriors. també va facili tar la difusió de l'islamisme. La identitat naciona l (àrab, iraniana , etc.) es va desdibuixar amb la crisi del nacionalisme com a ideologia. La identitat tribal ja havia quedat debilitada pel nacionalisme , pel desarrelament i la sepa raci ó fami liar provocats pels processos d'urbanització cap a les grans perifèries de les ciu tats, per l'emigració i pels canvis en els sistemes de producció. La identificació amb l'islam va guanyar força per sobre d'altres nivells d'identitat, i aquest procés també

va afavorir la difusió de l'islamisme com a cebre'l com un perill per al poder, perquè ideologia politica . cap d'ells, ni tan sols el saudita. es reg eix per la llei islàmica , i molt menys per la inL'islamisme , en presentar-se com una terpretació que en fan els moviments islaresposta a aquesta triple crisi, va aconsemistes. Per tant, són il· legítims davant guir un ampli seguiment en les capes de la societat que la van sentir amb més l'islamisme. D'altra banda, tots els règims tenen greus probleforça .

No obstant això, mes de corrupció La realitat de l'islam no es pot i de legiti mitat detambé hi ha altres reduir als grups més radicals mocràtica , per la sectors socials que. qual cosa els és eno no senten les crisis o violents , perquè abasta cara més difíci l fer esme ntad es o no acun espectre ideològic cepten les respos tes fron t a dos dels prinmolt ampli i difús cipals cavalls de badels islamistes i, fins talla dels grups islai tot , poden veure l'islamisme com una amenaça . Els ateus, mistes: la gangrena de co rrupció que els creients d'una altra religió o tots envolta els governs i el poder, i la legitimitat dels governants. aquells musulmans que creuen que els estats han de ser laics i que la religió i la Cal veure , doncs , que fins i tot ara politica han d'anar separades. Aquelles que ja es parla de la decadència de l'islamisme , aquest no deixa de ser una rea lipersones que encara mantenen els lligams ideològics amb l'esquerra. el naciotat important en moltes de les societats musulmanes. Una reali tat que no es pot nalisme i el liberalisme. La burgesia proreduir als grups més radicafs o violents. pera als règims i tots aquells units al perquè abasta a un espectre molt més poder. Les minories nacionals. que reivinampli i difús, igualo més que la resta diquen la defensa d'una identitat pròpia d'id eologies. Dins d'aquest ventall hi troi veuen com una amenaça la voluntat unibarem des de grups que defen sen la via formitzadora de l'islamisme. El s sectors més occidentalitzats, que veuen l'islamispacífica i la col·laboraciÓ amb el poder, me com un atac als nous costums. O àmels que reivindiquen ser una opci ó electoplies capes de la població femenina , soral , els que han adoptat la via armada dabretot amb l'islamisme més retrògrade van t la persecuciÓ a la qual se'ls ha sotmès, fins als que, ja d'entrada, veuen com el dels tali bans afganesos 2. només en la via armada i la violència un L'onada islamista es va veure acomcamí per accedir al poder. Però, segurapanyada , inevitablement, de situacions con flictives . Sorgeix en un context de criment , si fos possible fer una radiografia sociològica del suport social a l'islamissi i, de la mateixa forma que pot rebre el suport de la població , altres la poden me , hi trobaríem una capa extensa de població, però no forçosament majoritàveu re com una amenaça . Tots els règims no islamistes , després d'intentar utilitzar ria, que des d'una certa moderació politil'islamisme per debilitar alca i social es podria escoltar els missattre s ideologies nacionages que vé nen de listes o progressistes , l'islamisme i, si fos possiva n passar a perble, votar-hi a favor.

25 27

\J-\ LJ-\DELL

j

CJUTt-\T DE COl TVl VEl TClf-\ ,

AMABLE, SOLIDARIA I COHESIONADA

CIUTAT DE DIÀLEG I PARTICIPACIÓ

DINÀMICA, COMPETITIVA 1 EMPRENEDORA

CAPITAL AMB UN LIDERATGE COMPROMÈS Ajuntament

IXIde Sabadell

des . Un terce r fa ctor que porta Occident Un dels problemes que ha tingut a justificar actituds autoritàries és la reOccide nt en la seva relació amb aquests pressió de qualsevol manifestació contràpaïsos ha estat la incapacitat per percebre i acceptar aquesta realitat. Les polítiria al procés de pau araboisraelià. I, eviques exteriors occidentals sempre han dentment, tots ells s'enfronten també a les demandes econòmiques i socials tingut com a objectiu prioritari l'estabi litat d'una població cada cop més empob rida , de les aliances econòmiques i estratègii a l'oposició a la ques. i el manteniment de les corrupc ió que poLa democratització i l'estabilitat lencia tots els elits en el poder d'aquests països dependran fa ctors ante riors" que les garanteixen. Això ha de la inserció de l'islamisme en els Aqu estes tensions interiors arraconat en un sistemes polítics i institucionals. tercer terme l'obprovoquen conFins i tot si això repugna fli ctes greus i resjectiu de la deal nostre laïcisme postes rep ressimocratit zació i el ves des defs re specte dels règim s per tal de mantenir el poder Drets Humans. No és cap novetat , i la so lució militar-policia l adoptada arran de I aquests conflictes, que hau rien de ser l'onze de setembre implica un su port domèstics i s'haurien de conduir a través de sistemes polítics democ ràtics i respec encara més gran als règ ims aliats autoritaris . tuosos amb els Drets Humans, es poden En el món musulmà aquesla constanl traslladar cap a Occident a causa del recolzament als règims dictatorials aliats. en les pol ítiques exteriors occidentals es El te rro risme va ll igat sobretot a les veu accentuada per l'enfrontament ideològic am b l'islam polític. Occident es neideologies politi ques més mobilitzadores ga a acceptar l'islamisme com una opció i, actualment , aquestes són les que uneixen la política i la identitat nacional o relipolítica vàlida i el veu com una amenaça giosa. El món musulmà és segurament el a l'estabilitat del sistema. Aix ò ha portat a un ajut sense matisos als règims que que sent amb més fo rça aquestes tensions . I és també on aquests con fli ctes s'han enfrontat a l'islami sme, fins i tot si estan més ll igats al poder globalS. les armes utilitzades han estat la negac ió total dels drets democràtics, el manteniLa presència militar nord-americana a ment de les dictadures i la repressió més la regi ó mu sulmana , la Guerra del Golf sagnant 3. El s governs occidentals no han i l'embargament i bombardejos sobre l'Iraq , l'e nfrontament ideològic amb l'Iran sabut superar la seva percepció ideologitzada , que els porta a rebutjar l'islam políi l'islam polític són factors que traslladen tic sense enlendre que és una realitat en les tensions polítiques naciona li stes i islala vida política d'aquestes regions. mistes també cap als EUA i els seus Cal adonar-se que la democratització aliats occidentals. No obstant això, i l'estabi litat d'aquests països dependran aquests podrie n ser fa cto rs conj unturals en gran manera de la inserció de l'islasi no acompanyessin el conflicte israelomisme en els sistemes polítics i instituciopalestí i el suport occidenla l als règims nals, fin s i tot si això implica l'accés a dictatorial s aliats. parcel·les de poder. O fin s i tot si això reL'opinió pública occidental i els seus pug na al nostre laïcisme. governants fari en un gran pas endavant D'altra banda , alguns d'aquests rèsi comprenguessin l'impacte que tenen gi ms s'enfronten a reivindicacion s politiaquests fets en l'opinió pública musulmaques identitàries de minories que també na. Un cop més , som incapaços de comprendre que ''l'altre'' pot tenir els mateixos són reprimide s amb els mateixos mèto-

25 29

30

sentiments i raonar com nosaltres. La qüència de la pobresa imposada : o del proximitat cultu ral ens fa veure co m a bombardeig a l'Afganistan. etc. El sentiment de solidarital en aquesta opinió púno rmal i lògica la solidaritat que s' ha generat amb els EUA blica és tan o més gran que el d'Occii amb els novaiorqueLes revoltes les apaguen dent amb Nova York. sos des de l'onze de els règims amb les armes però el món musulmà setembre. No obstan t se sent impotent, no això, no som capaços venudes per Occident té força per respondre de situar-nos en el Els terroristes guanyen força lloc d'u na persona a les agressions. i els seus governants són àrab o musulmana aliats dels agressors. Aquesta Impotència que, cada dia des de fa més de 50 anys , pot gene rar revo ltes populars i també té noticies de la colonització de Palestina monstres lerroristes. Les revoltes les amb les guerres i els morts, expulsats, apaguen els règims amb les armes venurefugiats, tortu rats o em presonats: o de l'embargament a l'Iraq. amb més d'un mides per Occident. Els terroristes guanyen lió de morts en 10 anys com a conseforça,

• Notes 1. Cal esmentar Que , en un primer moment. els règims més reaccio naris i Occident van potenciar alguns dels moviments islamistes i. sobretot. l'esforç per reimplantar una major presència de l'islam més conservador en aques ts països. La re ligió, un cop més, es va veure com una potent arma per Huitar contra ideologies com el nacionalisme o el marxisme, que amenaçaven la influència occidental i l'estabilitat d'aquests règims . Un dels principals difusors d'aquest Islam conservador fou i és el principal alia t dels EUA en el món musulmà . l'Aràbia Saudita, i aquesta reislami tzaclo de les socie tats ha servi t com a brou de cultiu per als moviments de l'islam polític,

2. De to tes maneres, no es pot generalitzar tampoc sobre el lloc de la dona dava nt lïslamisme. Exemples con traris als dels talibans els podem lrobar en la important presència de dones en alguns grups islamistes, des del Marroc fins a Jordania o Indonèsia .

3. Aquesta ideologització de les polítiques exteriors occidentals respecte a l'islamisme ha

portat a una VISIÓ sense matisos. i a errors d'anàlisi Que fan pensar en molts moments de la politica de blocs durant la guerra freda . AiX í, per exemple, la desqualificació ideologilzada de l'islamisme ha posat practicament lots els moviments I grups dins el mateix sac, sense apreciar les enormes diferències que hi pot haver, tant pel que fa a les idees defensades com a la via per accedir a Quotes de poder Un altre exemple el tenim en la Incapacitat d'adonar-se que un dels pocs canvIs de les elils en el poder per mitjans electorals en el món musulmà proper l'hem de buscar a l'Iran , 4. Sobre la Situació dels Drets Humans a la conca sud del Mediterrani recomanem l'article de Laura Feliu (se temb re 1997) Los DerecflOS Humanos en los paises de la cuenca meridlO~ nal, Revista CIDOB d'Afers Internacionals, 37,

5. No obstant aIXÒ , no és rUtllC , Per exempte, el Pla Colòmbia I les recents manifes tacions de l'Administració nord-americana amenaçant amb Intervenir militarment a Colòmbia són susceptibles de provocar reacc ions semblants en aquella zona.

la col·labol'aci(}

El tràgic destí argentí

Pedro Núñez.

Llicenciat en Ciència Politica. Docent UBA La imatge dels milers d'hecflexibilit at laboral , la panacea de tàrees in undades des de fa quafi de mil·lenni que abracem , encaminada al fracàs. No es tracta tre mesos i la paràlisi de la proja de discutir la seva aplicació , ducció continuen vigents com a teló de fons del que passa al el se u èxit o fra càs sinó la seva falta de visió estratègica. En pais; dels sofert s pagesos, productors, peons, co merciants, pauna societat acostumada des de 1930 a la imposició per la força letes, artistes , professionals , de les politiques , al triomf del mestres .. ., de les colònies de més fort , on les idees del pen sofert s immigrants que van fer sament únic voraç s'imposen gran l'Argentina ; de l'esforç de sense equilibris ni polítiques cadascú , en cada racó del país; de la realitat dels desposseïts. d'Estat que contrarestin els dels postergats i dels oblidats. una realiseus efectes arribem a la pitjor crisi pol itica , social i econòmica des del retorn de tat que transcendeix les fronteres de classe i estatus. Un pa is amb una alta la democràcia . desocupació (més del 20% segons estaEntre la ineptitud de De la Rúa, l'ordístiques oficials) , am b manca d'inversió , todòxia entreguista de Cavallo, el mirar amb come rços i empreses que fan fallida . cap a un altre cos taf del que queda sense se rvei s eficients , am b més de la d'aquella Ali ança triomfant només dos meitat de l'economia informal o en negre , anys enrera i la voracitat d'un peronisme obl igat a una bancaque sembla nascut rització forçosa i a la per ser govern o no L'obertura sense restriccions ser, la República s'escongelació dels dipòal capital estranger, sits i dels estalvis -es vae ix . Després d'uns les privatitzacions, poden únicament resaqueigs, la preparatirar 1000 pesos al ció dels qu als encara la desregulació, mes-, amb la cadena no ha estat ac/a ri da, panacea de fi de mil·lenni , de pagaments trencade les caceroladas de encaminada al fracàs da. amb un a societat la classe mitjana. de la repressió pol icial , descreguda en la qual els jubilats i els qu e tenen estalvis de la irresponsabilitat d'escollir un presifan interminables cues a la banca estrandent demagògic que va durar només una setmana , el peronisme té el dret i la resgerifzada. El procés d'obertura sense restriccions al capital estranger, la libera litzaponsabi litat de nomenar un president i ha ció, les privatitzacions , la desregula ció , la escollit la fig ura de Duhalde , el derrotat

25 31

32

en les eleccions presidencia ls i recent i veïnals fortes; involucrar-se molt més en el destí de la nació, per sobre dels intetriomfador en les legislatives d'octubre a ressos particulars . El s països industrialitla provincia de Buenos Aires, una de les potencialment més riques de l'Amèrica zats i els organismes internacionals de Llatina , la qual cosa sembla portar una crèdit també tenen la seva responsabilitat en la reconstrucció d'Argentina . Òbviacerta pau social ; els bombos i la liturgia peronista tapen les ment no són resPotser la crisi argentina ponsables de la imcassoles. És increïble la seva capaci tat, demostri el còctel explosiu de provisació de la classe dirigent del com a partit pràcticales polítiques neoliberals ment hegemònic - en pais , però si de les i la passivitat de la ciutadania injustes imposicions governar 14 províncies, cen tenars d'inde permanent ajust , tendències i especialment la majoria de que van aprofundir la pobresa i la manca les estratègiques comunes del Gran de ciutadania, i de l'a profitament de la debilitat econòmica argentina. Les comBuenos Aires on la pobresa ha crescut sense límits i on van començar els sapanyies estrangeres guanyen fortunes a queigs de pobres contra pobres-, d'unifiArgentina, milions que giren immediatacar-se ràpidament , de refer-se de l'error ment a les seves filials en els països cendel president interí i assumir novament trals sense pagar els impostos corresponents ni brindar serveis eficients amb la els destins del país. Tanmateix es troba inversió adequada . fins i tot en aquells davant el transcendental dilema que marca la seva existència. Continuar envoltat llocs no rendibles ja que molts SÓn se rde personatges nefastos , apostar per les veis essencials i els seus voluminosos polítiques assistencials i clientelars , insisguanys els hi ho permetrien. La solució tir en un populisme arcaic , imposar el argentina no sembla a simple vista senziseu poder com si aquest fos etern o rella , es tracta de coo rdinar múltiples fa cplantejar-se la manera de fer política. tors, la responsa bilitat empresarial (especialment de la gran majoria d'empreses conce rtar amb l'oposició, buscar la distribució de les pèrdues i de ls beneficis , la estrangeres) en el destí del pais , la comredistribució de la riquesa , la consolidaprensió i la sinceritat dels organismes ',nció de la democràcia i la dignitat de l'ésternacionals i els països industrialitzats, ser humà com a premisses. El nomenala se rietat de la classe dirigent del pais , ment d'un gabinet dèbil que reprodueix el que portin a una institucionalització de seu poder territorial de la provincia de l'Estat, a pol itiques consensuades i a una Buenos Aires augmentant el centrali sme participació real de la ciu tadania que deino és un bon començament. Han de tenir xi de banda la critica permanent sense clar que no han guanyat cap elecció, que propostes tan típica dels argentins. el govern serà jutjat permanentment per Potser la crisi argentina sigui la primera la gent i que l'establishment amagat esdel mil·lenni que demostri el còc tel explopera una sortida ortodoxa i repressiva fosiu que s'obté de la barreja d'uns dirira del sistema. gents preocupats per les prebendes i pel Com a societat ens esperen també seu propi destí amb les polítiques neoliberals impulsades com a salvació i amb reptes: articular el teixit social; convertir la passivitat de la ciutadania fins que el les protestes i aldarulls , que fan un cert conflicte esclata . És el moment de buscar tuf de dretes i que cri tiq uen igualment un altre tipus d'alternatives per als països tots els pOlítics, en participació ciutadana , en organitzacions no governamentals no desenvolupats. \

l'cnll'cvi sLA

Ascensión Tejerina

Vicenç Molina i Jordi Serrana.

Espai de Llibertat Ascensión Tejerina és la Gran Mestra de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, és a dir la presidenta d 'aquesta organització.

Ascensión viu a Sevilla i és assessora fiscal.

- Què és Ja maçoneria ? social o econòmica. Per a la - Es un feno men histò ric i somaçoneria , l'ésser humà és amo ciològ ic complex, que ofereix dels seus pensaments i actes. moltes perspectives . La maçoEls maçons són, i han de ser, neria contemporània , anomenaessencialment lliures . da especulativa , deriva de les Resumint, també podem dir antigues germandats de picapeque la maçoneria és una filosodrers lliures o maçoneria operafia de vida , un mètode i un tiva. D'aquesta s' hereten els compromís, en tant que proposa ritus inicià tics, els símbols consun procés de reflexió que duu tructius i els costums pedagòa la presa de responsabilitat gics amb què s'organitzava la vida de les de l'i ndividu , amb ell mateix i amb el lògies. Però quan la maçoneria canvia el món, amb una finalitat constructiva, edumón de la pedra pel de les idees, és a cativa i ètica. dir, quan passa de ser operativa a especu lati va , s'expressa en l'àmbit de la pro- A veure, no t'ho prenguis malamenl, ducció intel· lectual, en un sentit ampli , però digue'ns, des de la màxima fralern ideixant la construcció de catedrals tat possible ... Què hi fa una dona moderi grans edificis. na en un lloc d'aparença lan antiquada D'alt ra banda , la maçoneria és una sociecom la maçoneria ? tat fratern al iniciàtica que ofereix una at- Per a una maçoneria com la que practi mosfera de treball que permet plantejar la ca la Gran Lòg ia Simbòlica Espanyola, millora de l'ésser només una persona humà , dins el seu moderna podria acL'ésser humà és amo entorn social, tot foceptar el repte que dels seus pensaments i actes, suposa el qüestionanamentant-se en Els maçons són , i han de ser, ment que implica el tres principis: el de Llibertat, el d'Igualtat essencialment lliures mètode maçònic. i el de Fratern itat.

Però és veritat que Entre els germ ans i les germanes algun dels seus elements, aïllat, podria maçons no s'ha de ler cap distinció de semblar-nos anacrònic. La pràctica raça , religió, creença, ideologia , posició maçònica exigeix la reconstrucció del

25 33

progrés ètic de l'home, des dels seus orino admeten les dones. Potser consideren que la dona no té les qualitats o capacigens , i és per això que en la seva tradició tats fisiques, intel·lectuals o espirituals s'hi recullen mites i llegendes bibl ics i necessàries per ser maçona? Penso que grecs, usos dels maçons operatius mela dona té tot el dret de ser present en todievals i cava llerescos, i referen ts ètics ta activitat que participa de la construcció i de pensament del segle XVIII , aixi com del nostre món , no debats sobre les tan sols per ser-ne qüestions més És aquesta profunditat usuària i destinacontrovertides dels de mirar enrere tària , sinó també nostre s dies. És com si la maçone- que ens permet escollir lliurement perquè l'exercici ria torn és a viure d'aquesta activitat les possibilitats de les fases de l'evoproporciona un enprojectar-nos cap al futur riquim ent i una lució de la humaniexperiència que tat , almenys des de la perspectiva occ idental. És aquesta dificilment es poden adquirir d'una altra profunditat de mirar enrere que ens permanera , i no hi ha cap raó per a què met escollir lliurement les possibilitats de se'ns vulgui privar del patrimoni que representa la tradició iniciàtica, ni de cap projectar-nos cap al futur. altre.

- Explica 'ns quins són els factors que poden portar una persona de mentalitat - Aleshores, hi ha una maçoneria progressista , oberta als ritmes d 'evolució de oberta i actitud progressista a sol·ticitar fa societat, i una maçoneria conservadol'ingrés en les vostres lògies.

- La maçoneria porta , en la seva essènra. lligada a la tradició estrictamenl funcia , el germen del progrés. Una de les dacional? seves metàlores és la transformació de la - Sí. però cap d'elles no es situa en l'expedra bruta en pedra cúbica, és a dir, totrem d'aquestes dues posicions. I, a més, ta una adscripció a l'evolucioni sme. Una ca l dir que comparteixen un te rreny comú , que és l'iniciàtic_ de les preocupacions essencials és gestionar el ca nvi per convertir-lo en progrés, - Si. en els seus orígens, es tracta d 'un però aquesta gestió s'ha de dur a terme àmbit més aviat gremial i inicià tic. obert a des de l'individu i en l'individu. la lliure discussió i al lliure pensament, com s'entén que històricament se l'hagi - I com pot entendre 's que hi hagi lògies relaciona t amb trames conspiratives o que exclouen les dones ?

- Això pertany a la problemàtica de la ingrups de pressió ? terpretació de la tradició que fan les dife- Sempre ha estat un espa i de convivènrents organitzacions maçòniques. El que cia en llibertat , en què les idees han circufat lliurement. Això, és clar. acaba per jo puc dir, per la meva experiència personal i pels contactes amb grups maçònics topar amb els sistemes totalitaris , qu e la de diferents sensibilitats, és que , amb ritprohibeixen i la persegueixen . Tam bé ha mes diversos , tots ani ran adaptant-se per rebut les crítiques i la desaprovació d'un a certa societat "benpensant". I. en el cas a qu è la dona sigui acollida a les lògies , com ja ho van fer, fa més de cent anys , espanyol, ha estat utilitzada , a més, com algunes lògies liberals. a boc ex piatori per justificar tots els mals Qui ho té més dificil , pel se u comprom is d'Espanya al llarg de la història , patint tan rígid amb la lletra de la tradició, és la una ca mpanya de difamació sistemàtica , maçoneria anglosaxona . Però cada dia tot al llarg de la dictadura del general se'ls fa més compl icat explicar per què Franco, que ha quedat en la consciència

25 35

36

guns, com Voltaire , s'iniciaren en la seva col· lectiva del poble espanyol. També és cert que la qualitat convivencial de les lòancianitat. El que es pot dir és que la gies i la seva llibertat d'expressió hi ha maçoneria és una escola d'homes i doportat persones amb inquietuds polítines que pretén incitar cadascú a consques . No són pocs truir segons les seels projectes llibertaves possibilitats . És La maçoneria és un estímul ris inspirats per un estímul permapermanent per a què assumim maçons . Això ha donent per a què una responsabilitat nat peu als detracassumim , amb tota com a constructors de tors de la maçoneria llibertat, una responLlibertat, Igualtat i Fraternitat sabi litat com a consper extrapolar aquest fenomen a tots els tructors de Llibert at, con tubernis que han volgut imaginar.

Igualtat i Fraterni tat, i això pot explicar la freqüència amb què noms de maçons Per últim , també s'ha de considerar que l'opinió pública és conformada principalapareixen vincu lats amb la defensa de ment pels mitjans de comunicació. valors com la laïcitat o la democràcia.

Aquests , s'inclinen a caricatu ritzar un feDe tota manera , no fa falta ser maçó o nomen que no comprenen, i actuen com maçona per sentir-se vinculat amb a amplificadors de qualsevol fet anecdòaquests valors, que també s'alimenten tic. Aquest és el cas, per exemple, de d'altres fonts.

El vincle amb l'educació no ens ha d'esl'anomenada lògia P2 a Itàlia, o el de Maria Conde a Espanya . tranyar, perquè, en darrera instància, el mètode maçònic és una forma d'educació permanent, una dinàmica de grup orien- Per qué han estat maçons -i maçonesalguns dels més combatius militants de la tada a una constant millora personal i sola iótat i la democràcia? (Pensem en figucial de l'ésser humà . res de la vida in tel·lectual o pOlitica, com Voltaire, Jefferson, Companys, Ramón y - La maçoneria, és solidària dels forts Cajal, peró també en compromisos d'alguns dels seus memalguns dels probres? motors de la re- La maçone ria no practica novació pedagócap tipus de compromís ", gica a Catalunya militant que pugui equipa,, , rar-se al d'un partit . i a Espanya, com Francisco Giner de Segons sembla, Bakunin los Rios o el mateix ho va ser, i és segur que ho fou Salvador Allende , Francesc Ferrer i però, en tot cas, el seu Guàrdia). compromís polític va ser - No és cap mèrit propi de la maçoneria, o, aluna opció personal , com menys, no és un mèrit diho va ser, per exemple, el recte , sinó que aquesta de Churchill amb el partit militància o aquesta signiconservador anglès , o el d'Augusta Barcia amb ficació és mèrit de cadascuna d'aq uestes persoIzquierda Republican a, o el nes. D'a ltra banda , no de Martínez Barrio amb el partit radical. Com que la totes elles van teni r una maçoneria no és una orrelació idèntica , en intensitat o durada , amb la ~ ._ ..:~ ganització política de timaçoneria . De fet , al~[~ _ _ _ - - ___ _.:J pus partidista, en el seu

si s'hi poden man ifestar diferents opcions no ha estat mai generalitzat en tota la polítiques. La maçoneria és ideològicamaçoneri a universal , només s'ha produït ment plural. enfront d'una Església hegemòn ica i autoritària , - Així doncs, en una lògia maçònica, hi poden treballar en com¡j gent d'ideologies Ara bé, el que sí és cert és que la maçoneria sempre s' ha oposades o de molt pronunciat per la contradictòries senLa maçoneria sempre sibilitats filosòfilaïcitat en la gestió s'ha pronunciat per la laïcitat ques? dels afers públics, en la gestió dels afers públics, com a condició - L'objectiu de reuni r prèvia per a persones amb divercom a condició prèvia ses sensibilitats, per a l'emancipació de l'individu l'emancipació de d'entendre'ns amb l'individu . El que no significa que es qui és diferent, constitueix l'essència mateixa del mètode consideri , de cap manera , el fet religiós com a nociu per a la societat. En tota tramaçònic. Aquesta convivència fraternal dició hi pot haver valors culturals i civiliti enriquidora és l'origen , precisament, de zatori s dels que no ens hem de privar. les persecucions i malfiances que ha patit la maçoneria , tant per part de l'Esg lésia - És cert que la maçoneria continua sent com per part de certes monarquies i de to ts els règims totalitari s. una ins titució molt menys desenvolupada i influen t a Espanya que a la resta - La maçoneria és anticlerical? d 'Europa ? Per què?

- Des de l'inici de la maçoneria moderna - Sí, és cert . La maçoneria a Espanya la institució ha estat desautoritzada per encara està començant a consolidar-se, l'Església , fonadesprés de 20 mentalment pel anys d'aquesta rel ati visme religi ós nova etapa, però que practicava enens queda un tre els seus memllarg ca mí per a bres. Des d'alesquè pugui equipahores , les rar-se a la d'altres països amb una acusacions i les crítiques promotradició democràtica sòlida i madugudes per les insti tucions religioses ra, com per han estat molt exempl e França , agres i s' han baBèlgica , sat en arguments Anglaterra. Han falsos i difamatod'evolucionar les ris. Ai xò ha origimentalitats , potnat, entre els ser no tant les grups maçònics dels ciu tadans més racionalistes , que són cada veuna actitud de degada més sem fen sa que podem blants a les d'alqualificar com antres països, però ticlerical. Però sí les de les institucions. És im poraquest anticlericalisme de reacció tant esborrar la

25 37

imatge fosca heretada del franquisme, i també restitu ir l'honor dels maçons que van se r perseguits , jutjats i afusellats durant la dictadura.

internacionals i altres d'àmbit estata l. La divisió en ella mateixa no és negativa, si és exp ressió de pluralisme. Hi ha dilerents estils i escoles, que no han de veure's com a Si em comprenc millor antagòni ques sinò com a a mi mateix, com plementàries .

38

- Quantes entitats maçòniques hi lla accomprenc millor l'altre tualment a Espanya?

- Quin és el missatge de Com i en qué es difela maçoneria en el món actual? rencien? Es lògica . aquesta divisió?

- En aquest moment, n'hi ha dues d'àm- El s ràpids canvis socials. de mentalitats, d'hàbits i de formes de vida ens bit estatal : la Gran Lòg ia d'Espanya, amb du en a una civilització diferent. Però l'ésuns 2000 membres, i la Gran Lògia se r humà de demà tindrà la mateixa esSimbò lica Espanyola , amb seu a tructura ontològ ica que el d'avui , i tot el Barcel ona , que en té uns 500 i que té lòque serà demà es Iroba en les possibiligies actives a Barcelona , Terrassa , tats que té avui . Tot dependrà de la saMadrid , Vitori a, San Sebaslian , Gijón, viesa per escollir allò que el condueixi a Saragossa , València, La Linea de la una vida amb més oportunitats per a la Concepción , Sevilla, Cartagena , Gant felicitat i menys patiment. Per això, hau(Bèlgica) i Perpinyà. A part , hi ha una rem de cen trar-nos en la creativital que Gran Lògia de Canàries amb important implantació en aquelles illes , i algunes lòens permeti un desenvolupament integral i sostenible, en la capacitat d'acordar gies que depenen de l'exterior, com les nous sistemes ètics d'acceptació un iverdel Dret Humà, que és una associació inte rnacional amb seu ce ntral a Paris. sal i en la solidaritat decidida amb la vida .

Una diferència fonamental és la relativa a - Els maçons i les maçones, es reconeil'admissió o no de les dones en les lòxen entre el/s d'alguna manera especial? gies. La Gran Lògia d'Espanya, per - Els símbols de reconeixement entre exemple , és una associació exclusiva de maçons no deixen de se r un tema aneclògies mascul ines , el que, a parer nostre, dòtic, sense importància . El que a mi és una limitació arbitrària del mèm'agradaria és que els maçons es recotode maçònic. Una altra diferènneguessin per la cia és la in terpretació del UNO PUA l ODOS seva conducta, simbolisme, co ncretament TOOO.'3 PARA tJ"o per les seves idepel que fa al símbol del es i pels se us tarannàs.

Gran Arquitecte de l'Univers. En aquest - Però per qué és aspecte , la Gran tan important el Lògia Simbòlica ritual en la Espanyola maçoneria? propugna - Es una guia una absoluta per endinsarllibertat de nos en un món consciència . interior. Quan, en També hi ha alel món exterior, guna diferènci a ens hem de de cai re orgatraslladar a un nitzatiu. Per lloc que no coexemple, hi ha neixem , ens organitzacions

guiem per un mapa . El món interior es - Què cal per ser admès en una lógia?

- Ser major d'edat, lliure i de bon s cosca racteritza perqu è els seus continguts tums. Però també s'ha de tenir en compsó n subjectius i experimentals , tot al conte la capacitat per comprend re, raonar, trari que l'objectivable món exterior. elaborar les pròpies opinions i saber-les L'interior és ple de sensacions, emocions, expressa r. S'ha de idees, creences, seS'ha de ser ser una persona guretats , desitjos, interessada a projectes , pors, comuna persona interessada plexos ... Però aques- a conèixer el món , a entendre' I conèixer el món, a entendre'l i a parti ta se lva aparent té i a participar cipar en la seva una estructura i una en la seva construcció diària cons trucció diària_ din àmica que pot ser gestionada . Tot pro- I per sortir-ne? grés en aquesta gestió es manitestarà en - Com en qua lsevol associació legalun progrés en la gestió d'aquest altre ment consti tuïda , la forma més directa món exterior, encara que només sigui en termes de comprensió. Si em comprenc de sortir-ne és demanar la baixa per escrit o deixar de pagar les quotes decidimillor a mi mateix , comprenc millor l'altre. des pels socis . Una altra manera és deiEl que passa és que el llenguatge xar d'assistir a les reunions, perquè d'aquest món interior és simbòlic, i el podem reconèix er amb el ritu al. l'assistència és obligatòria.

- Peró aixó no ho fa dificil de comprendre per a la gent?

- Depèn de la clau que es faci servir per a la lectura. Si volem fer servi r el ritu com ho fariem amb el mapa. no entendrem res, i això ens dificultarà la comprensió.

Però si ens donem la possibilitat d'ocupar-nos del nostre món interior, el ritu ens aclarirà el cami.

- No caldria un aggiornamento del ritual maçónic?

- Sempre es poden adaptar les fórmules rituals a llenguatges més actuals, però l'estructu ra simbòlica fonamental continua sent vàlida per evoca r les dimensions existencia ls

de l'ésse r. D'alt ra banda, cal tenir en compte que hi ha diversos ritu s maçònics i que, per tant, el treball pot fer-se des de diferents perspectives i sensibilitats.

- Qué hi trobaria un -O una- jove laic i progressista en una lógia maç6nica?

- Davant el retrocés de les re ligions tradicionals, el revifament d'alguns fonamentalismes amenaçado rs, la desconfi ança en el progrés , segu rament pe ls ri scos econòmics , socials i eco lògics, n'hi ha que es refugien en el nihilisme i en el sentiment de l'abs urd de la vida , però tam bé els qui plantegen noves exigè ncies ètiqu es. Les instituci ons docents es preocupen per formar en una sola dim ensió , sense im plicar cap comp romís existencial. La maçoneria pot oferir als joves una metodologia per fer front a aquestes grans qüestions , per assumir el seu propi projecte de vida i per inscriure les seves dimensions espirituals en una pràctica que en podríem dir d'espiritualitat laica •

•

25 39

la cl'cacU)

Bitllet d'estació L'estiu

Ferran Escoda.

40

L'estiu és temps de transpiracions i de lectures , entre d'altres ocis. Em canvio de samarreta i vaig a la taula de novetats de la llibreria més propera . Tot són best-sellers amb la faixa de menys o més qualitat: L'edició en ca talà ha perdut risc i intencionalitat: Amb la obsessió de normalitat i la concentració editorial editem Noah Gordon i no editem Maurice Blanchot: per exemple. Tot és paperassa efimera.

El juliol és urgent: Tot s'ha d'enllestir abans no comenci l'abisme de l'agost: Després resulta que no n'hi havia per tant i arriba setembre i tot és igual, sant tornem-hi gloriós doneu-nos feina , la mateixa de sempre . L'agost, però, ja fa temps que s'ha convertit en l'aglomeració de la vacança . I la lectura és una acti vitat posposada que a l'estiu té la seva excusa inevitable. Ens emportem la protecció solar i una pila de llibres que fa temps hauriem d'haver llegit: Resu ltat: una insolació. Un excés de literatura de temporada i una cremada de bons propòsits.

Aquests turistes són els del darrer estiu de la pesseta. L'any vinent l'euro ens farà més igua ls i els viatgers podrem valorar amb més facilitat la clatellada internaciona l del vermut vora mar. El turisme és una invasió de bàrbars amb roba inte-

rior. Hem confós el cosmopolitisme amb l'exp lotació d'immigrants i l'assalt desorganitzat de nòrdics assalariats. Avui el passe ig de Gràcia sembla Platja d'Aro i el transitar bavi del turistam es mira els edificis corn qui bada per un parc d'atraccions tern ètic amb un gelat rega limant:

Es dispara una alarma abandonada d'agost i ni els lladres ni la policia li fan cap cas. Només jo , solitari, espero el curtcircuit d'una tempesta d'estiu que aturi aquesta barrina intermitent: El temps es fixa amb aquesta perforació del silenci i la xafogor. No passa res . Tothom és fora.

A l'edifici li cruix l'estructura, a la ciuta t li sua l'asfalt: Tot són intermitències inutils.

Amb les vacances m'han fet l'encarregat d'aquest casal o m'ho sembla . Ahi r una canonada del ca rrer va rebentar i quan me'n vaig fartar de veure la font inestroncable de la companyia d'aigües rajant carrer avall vaig trucar la guàrdia urbana.

Gairebé he hagut de passar el motxo. El periquito de la veïna no té menjar. El de la botiga d'abaix ha rebut una comanda endarrerida i ara tinc un munt de caixes al reb edor. També he arreplegat tres gats i dos gossos . bestioles aviciades i abandonades que quan marxa l'amo no saben què fer. Ben bé aquesta és l'època de l'any més moguda .

Hi ha el mantra ru c de la cançó de l'estiu , les deshores alimentàries d'uns espagueti i una amanida al tornar de la platja, el xipolleig de la canalla - autèntics posseïdors de les vacances-, el dessalar-se d'una dutxa freda , l'erotisme medicinal de les cremetes hidratants i el temps aturat en una migdiada, només el cric-cric dels insectes trebal la sota el sol i la pinassa . En la buidor d'activitat m'ataca el tòpic -i el tròpic-o

La calor m'estova la intenció. Pateixo la síndrome de la màniga ampla. Tot m'està bé: un arròs covat o una disminució de metres quadrats. Sortim de la ci utat per aglomerar-nos en un apartament o en una carretera comarca l, fin alment , el nostre gregarisme ens condueix a la incomoditat perm anent. Sortim de casa per enq uibi r-nos en un indret més petit i mal preparat, tot sigui per canviar, per trencar la rutin a laboral.

Una altra cosa són els qui dediquen la vacança al viatge. Desastre igual. Sota la ca lda es dediquen a la pràctica de la visita fora d'hores, inoportuna: quan les ciutats tenen el rovell tancat per vacances .

Bruce Chatwin mai no ho faria. Mala cosa bellugar-se a l'estiu. Ai xí d'estovat m'amago a l'aire condicionat d'uns grans magatzems que mai no tanquen.

Ara que les escoles de l'opus són tancades de vacances, malgrat els diners públics de doña Carme Laura , m'agafa l'esgarrifança

de l'immediat futur polític. Hi ha una trinitat qu e em fa patir: Pujol, Maragall, Mas .

Cap dels tres no em proporciona una migdiada tranquil·la , ben al con trari , cadascun amb el seu estil m'inquieta profundament. Escric això mentre estic en una pedania de Riud ecols, Les Iri es , i això em fa pensa r en el president més discret i desconegut: Josep Iria. Mi ro el paisatge i constato que no tenim líders, en el sentit més bo del terme .

L'allunyament entre societat i política també passa per la falta de models, els polítics s'allunyen de la gent i viceversa , no és res nou. però si miro els caps visibles de l'arc parlamentari m'ataca la desesma . Només un relleu generacional profund ens pot portar algun a esperança, encara manen els qui van pactar la transició directa o indirectament. la boira és ben espessa .

La calor, de la mateixa manera que em converteix en tolerant tropical, em transforma en intransigent. M'irrita i fa que tot ho vegi cremat. inadmissible, L'estiu i l'hive rn són així, no tenen matisos , o blanc o negre. A l'estiu, amb la calorada sóc víctima de la suada ofegadora i m'enfonso en la meva pròpia transpiració, Amb la can ícula es cometen crims per intolerància, per aclaparament, per falta d'aire fresc , perquè vivim sota la calda o sota l'ai re enrarit dels condicionadors que refre squen fins a l'enviciament.

Obro la dutxa i miro el rellotge, la matinada avança amb l'insomni .

25 41

Obres. La ciu tat a l'estiu sempre és en obres, les públiques de millora interminable i les privades d'especulació permanent. L'edific i enderrocat ha deixat en la mitjanera una fotocòpia de les vides passades. Panys de paret enrajolats, papers pintats amb l'ombra fòssil d'una llibreria, la cresta esgraonada d'una escala que ja no existeix. La petjada que ha sobreviscut a la devastació de la demolició, i que ara mareja , sense terra ni sostre , sense casa. Ara només hi ha un quadriculat divers i brut, escurat de la seva dimensió.

42

El cartell de "tancat per vacances" a les portes de la majoria de botigues de la ciutat és una alegria. Els botiguers, després de despenjar el rètol de les rebaixes , han col·locat el de tancat per vacances, probablement no pas per gust sinó més aviat preveient la fugida inapel ·lable de la clien tela. És una joia aquesta treva venedora, serveix per constatar que es pot sobreviure sense tant de comerç, sense tant de consum que ens hipoteca .

No cal fer-se l'auster eremita, ni l'apocalíptic de la caverna comercial d'en Saramago, és una qüestió d'higiene material. El cartellet de "tancat per vacances" ens neteja d'andròmines. Amb els "tot a cent" tancats s'estronca la compra compulsiva , l'adquisició irreflexiva de coses.

Es fa curt aquest dejú comprador, ens caldria mig any com a mínim

amb només els productes bàsics.

Ens hem acostumat , la dinàmica del siste-

ma ens ha obligat. a llençar i comprar amb una velocitat gairebé mensual. Els objectes de la vida quotidiana ja no es reparen , es "reciclen " llençant-los a l'abocador més proper.

Però la fal·lera consumidora, no ens enganyem, no ha cessat. s'ha traslladat.

Ara són les paradetes efímeres, les botigues de poble , les qui reben l'allau comprador. Els turistes volen souvenirs i els estiuejants necessiten embalum logístic.

Però a la ciutat tot sembla en ca lma , quiet , amb el tràfic assenyat, sense la cridòria del "caixa cobri", El s nostres objectes, sense recanvi possible, envelleixen plàcidament.

Després de la transpiració ve la set.

Em planto en una barra de bar i l'estiuejant del costat demana un cafè, després prega que li sigui portada una gasosa, seguidament barreja els dos líquids i provoca l'esclat del record . Aquest senyor s'està prenent un suau (nom posat en honor als soldats algerians al servei de França) ; combinat que va estar de moda i fou la beguda oficial i refrescant d'alguns avis en procés de traspàs . Ara l'estiuejant l'ha hagut de demanar per parts perquè el cambrer no l'hagués entès si ell li demanava un suau sense més explicacions.

Cada estiu té el seu refresc , des de la grosella a les begudes isotòniques cada set té les seves preferències. AI final per la set aigua, com deia l'àvia, però la sofisticac ió ens demana sucres per allargar la beguda . Aquesta deshidratació permanent que provoca la calor vol líquid , vol la beguda refrescant que cada estiu ens porta.

L'estiu és l'estació de l'any que més s'acosta a l'abolició del temps, a la seva desaparició, Si més no a l'estiu es difuminen els horaris, es desgavellen i per un moment s'obliden, L'oci i el clima afavoreixen aquest miratge d'absència del temps , Tot ll isca sense més , els rellotges res ten ob lidats a la tauleta de nit i ens deixem anar als impulsos més immediats i naturals; la set, la ga na, el sexe, la son o el badoqueig irreflexiu, Llavors, en un llampec fugaç, ens creiem que el temps no existeix i que vivim en un continu sense fragments ni evolució, La propera obligació és desconeguda , per tant no exis-

teix, L'horari , exp licació de butxaca del que és el temps, no existeix, Així que puc oblidar-ho tot, només sóc present. Sense memòria no hi ha temps i l'estiu viu sense records , sense temps.

AI final l'estiu - tan tòpic- embafa. Ja n'hi ha prou de samarreta i calça curta , de desgavell , de calda desmanegada.

Vull l'etiqueta estricta de l'hivern , l'ord re del fred , la introspecció de la pluja . Si més no el pre ludi decadent que és la tardor, Faré ús de la llibertat de la peresa i me'n tornaré a treballar • •

25 43

44

Sense tĂ­tol Josep M. Espin

la creaciÓ

la creaciÓ

Ics l'ccomanacionS

lIibn'''' Grand

o

Alain Bauer Deno;;l , Pa ris, 200 1 L'actual president o "gran mestre" de la principal organitzadó maçònica de l'Euro· pa continental -el Grand Orient de France- escriu sobre la seva experiència í les seves idees en relació a la Francmaçoneria, però també sobre la seva militància política al costa t de Michel Rocard o la seva amistat permanent amb persones com Manuel Val ls, a qui la meva germana Glòria i jo vam conèi xer i Iractar a la Jeunesse Européenne Féderaliste a l'inici dels vuitan ta.

Elleclor que es mogui amb facilita I per les formes expressives de la llengua francesa trobarà de seguida la línia argumen tal de l'aulor. tan semblant a la de molts militan ts laics I progre ssistes : les alegries combinades amb les decepcions que consti tueixen fites inevitables del combat quotidià d'un Iliu repen sador. Els dogmàtics, de dreta o d'esquerra , d'una religió o d'una idea, els integristes de tota mena, es limiten a seguir el seu líder cegament.

El s amants de la llibertat adopten com a propi el mètode critic i estan subjectes,

per tant. a canvis d'opinió, a rebre satisfaccions i insatisfaccions , a haver de rectificar les idees i les opinions.

Això és el que fa Bauer que per això em sembla d'una gra n honestedal I que resulta laci I i ag radable de llegir.

No comparteixo totes le s afirmacions del llibre. però sí que m'a grada l'aire que respira i la proposta raonada de que la francmaçoneria si gui una sínlesl en tre orde Iniciàtic I socie tat de pensament.

Com diu Bauer. aques ta és la veritable Iradició maçònica a França, certament , també ho és a Espanya. El lector trobarà una explicació comprensible del paper dels símbols en el treball maçònic i de com les lògies són el lloc na tural de conreu de les noves idees.

La maçoneria - diu 8 auerno s'ocupa de les eleccions, però vo l fo rmar electors conscients de la seva re spon sabilitat. La maçoneria ha de tornar a ser el que semp re ha estat, un espai de lliberta t. La religió -co nclou- ofereix solucions per després de la mort. men tre que la maçoneria realitza promeses només als vius: el francmaçó , quan decideix afiliar-se a una lògia, inicia un camí difícil i incert vers la llibertat .

(J .F.P)

Núvols com Esteve Miralles Torner Enciclopèdia Catalana -Proa Barcelona 2001 Som davant una bona novel·la, per a tols els qui ens agradi el gènere narratiu sense restriccions mental s. ni barreres concep tuals ni prohibicions de cap mena. Ni mandra , ni rutina. ni equívocs. Es un llibre escrit per un professor d'art de la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL) -que no té , d'altra banda. res a veure espiritual men t amb els qui co ntrolen aquesta marca- que , a més de bon escriptor, és guionista i autor de projec tes escènics i audiOVisua ls. Ens proposa. sense defallences i sense tòpics, que és possible arri scar-se a defensar un projecte de vida lliure i fidel als propis principi s, que encara és possible atrevir-se a anar a la contra i, quan sembla que el cúm ul de lligams que esta bleix el model social i cultural neoliberal ens té agafats del lot, tre ncar-ho tot. El llibre es presenta com un mirall calidoscòpic que ens transmet les perspectives plurals de la realitat -potser n'hi ha alguna altra, si és que és real , que no sigui plural?- i, per lant , dels llenguatges amb què aquesta realitat s'expressa .

25 47

Ics recomana cionS

lIibrcS

48

Perquè el llenguatge -i els seus registres i varietats, magistralment trac lats- és el mitjà pel qualla percebem. I la podem percebre ... sota quatre nuvols. com si res. sense excloure cap dels rostres que ens pot oferir una mirada profunda en el mirall que ens reflecteix . entenent que les presències ambivalen\s, dil eren\s - lins i \0\ tantasmagòriq ues ... - també en 10rmen part. I també ens donen forma . Es un llibre va len t i arriscat, per això no és ;'fàcil", escrit per un home bo que fa una cr(tica moderna als ritmes vitals de la postmodernitat, sense concessions al vell - j superatesquema acadèmic que. tra dicionalment, pretenia separar la forma i el fons de les coses. Perquè la cosa n'és una, i els núvols, com. " (V.M.O)

La (des)educac ió n

Noam Chomsky Critica. Barcelo na 2001 Ja sabiem que, maig ra l tot. encara n'hi havia que, des del cor de l'imperi americà, s'oposaven frontal ment al pensament únic i a les mentides de l'autorit arisme conservador (falsament conservador, I, evidentment, falsament liberal . segons l'autor) que pretenen fer combregar tolhom amb les rodes de molí del materialisme mecanicisla.

Aquest és un mbre lÚCId i radica l -és molt recomanable, especialment. el capítol "Democracia y educación"po tser un pèl dispers en els apartats d'estil més periodistic, Que es reclama directament hereu de la tradició de l'autèntic liberalisme nordamericà. el que de riva de Thomas Jeffe rson i que afirma rotundamen t els valors de la democràcia basada en la pa rt icipació dels ciutadans en el poder real. Noam Chomsky cri tica durament el rol d'una bona part dels educadors (mestres i professors) que assumeixen l'ensinistrament tec nocratic que els olereix el sistema per tal de preparar productors disciplinats

i mancats de tota perspectiva crítica. en comptes de fomentar el debat d'idees i la capacitat de raonament independent dels alumnes de lots els nivells educallus. en l'òptica de formar ciutadans, El poder - financer, Industrial, mediàtic, politic- aconsegueix, aixi, perpetuar-se i presen tar-se com l'única possibllita\ de comprensió de ta realitat. Chomsky ens convI da a fer l'es forç de tren cament crilie amb les falses veritats d'una educació "colonialista" televisiva I mediocre. recordant-nos alguna de les idees d'un dels més interessan ts referents de la tradi ció pedagògica de l'humanisme laic ¡ progressis ta . John Dewey, de qui l'a utor es reclama deixeble: "una reforma de l'educació pot obrir el camí cap a una societat mes justa i /!iure. en què l'objectiu últim de la prodUCCió no slgu; la produccio de béns. sina la producció d 'essers l7Umans associats entre SI en termes d'igual/ar". Una nova proposta per con tinuar afirmant que l'educació ês el nucli dels processos d'emancipació de la humani tat en un horitzó que ha de ser llibertari per poder ser democràtic , (V. M.O)

( \

Insll'llïlH os i SI'I'I'/I /li/ll'('s, assol'Í('IH os ; SI'/,('/I {¡)l'Is, ('"Uf/U'U-IOS ; S('('('l/ {di('I/"

moviment laic i progressista