Issuu

espai de llibertaT revista d'esquerres pel' a la formació, la rel'l ex ió i l'agitació políLi cA Quart trim estre 2001 ,,00 pl'" ele,

RI monogràfi c: Noves guerres feudals L'entrevista : Gabriel Jackso n L'apunt: Centenari de l' Rsco la Moderna

Número 24. Quart trimestre 2001 Director: Jordi Serrana Subdirector: Jordi Miralles Consell de redacció David Sempere, Xavier Bretones. Josep Sellarès, Gemma Martin, Santl Castellà, Ferran Escoda. Montse López, Antoni Castells Vicenç Molina.

Espai de Lliberta\. Av inyó, 44 primer. 08002 Ba rcelona e-mail ffg@laic.org Tel. 934125928 Fax 933170661 Edita: Fundació Ferrer i Guàrd ia Impremta : Pnmera Impressió, S.L. Sabadell Disseny: Ferran Cartes I Montse Plass Maquetació: Fundac ió Ferrer i Guàrdia . Assessorament lingürstic: Montse López.

Revista trimestral. Preu: 500 pts . Subscripcions: 2000 pts.lany. Dipòsit legal: B. 33 .262·1996 ISSN : 1136-1581 Espai de Llibertat és membre de l'Associaci ó de Publicacions Periòdiques en Català.

La línia ed itorial d'aquesta revista és ellliurepensament, per tant. les opi· nions del consell de redacció. les trobareu a l'Editorial, la resta d'opinion s seran unicament responsabilitat de qui les firmi.

espai de llibertaT Sumari Editorial

El punt de vista de Forges

la reflexió Globalització, un mot segrestat Jordi Miralles

El monogràfic: les noves guerres feudals El llop i la mare de la caputxeta Vicenç Molina Els occidentals vistos pels àrabs Jordi Serrana Moros i cristians o xoc de paradigmes Josep Sellarès Nacions Unides i la justícia infinita Santi Castellà Enlront del terrorisme, guerra o democràcia? Tona Albareda

9 12 15 17

la pràctica La ciutat, la hi stòria i la cultura Jordi Serrana

l 'entrevista Gabrie l Jackson Antoni Cas/ells

la col ·laboració Què pot aportar la microeconomia al sector no lucratiu? 33 Francesc Trillas l 'apunt En el centenari d'una idea actual : l'Escola Moderna la creació En homenatge al teu nom Serenor Neus Guerrera Sense Titol Oiaz - Gran la sucursal Xavi Torrent les recomanacions Lllibres

38 42 45 46

24 1

cdi 1.0 l'i a1-,

Nous i vells horrors

L'acció terrorista als EUA és per si Això dóna lloc a una espiral de mateixa un acte criminal d'impossible violència on els països ri cs financen el tràfic d'arm es als països pob res - el 75% justificació i athora un esdeveniment politic de difícil anàlisi . del trafic d'armes és promogut pels païPrimer ens van voler convèncer de la sos del G-S (EUA , Gran Bretanya , fi de la història , ara quan es fa evident Alemanya. França, Rússia , Itàlia , Japó i que la vida continua , ens volen convènCanadà) . Aix ò promou dictadures arreu cer que cal esborrar el passat i donar un que assegu ren els interessos d'Occident xec en blanc a aquells que ens han conreprimint els an hels populars . duït fins aqu i. La desesperació de Sembla que tormilions d'éssers huSembla que tornem nem a esquemes memans faci lita la proa esquemes medievals: pagació d'idees relidievals: uns parlen uns parlen de guerra santa de guerra santa i els gioses cada vegada i els altres de croades altres de croades . Es més intolerants. El poden deixar els defanatisme religiós signis de la humanitat a individus i instino lla estat mai en el passat, ni ara en el tucions que parlen en aquests termes? present , cap sol ució als problemes , si nó Cal recuperar la laïcitat com a valor ans al contrari una més gran repressió i eliminació dels drets humans als països central de l'acció politica . Fa la sensació que s'anal'ltzen els fets més des de la on és victo riós. Només cal analitza r la sisuperstició i la religió que des de la ra ó. tuació de les dones en molt s països del Calen doncs politiques laiques que acumón mu sulmà. En s hem fet farts de rec lama r un gollin els immigrats i els facilitin l'exercici de tots els seus drets i deures com a ciuvern mundial que racionalitzi l'economia tadans. Cal analitzar els esdeveniments i però , quins principis han de regir les politiques de l'ONU? Sense dubtar ni un trobar mesures que ajudin a construir un món millor. sol instant: el dret internacional dels Abans d'aquests nous fets el drets hum ans. Moviment Laic i Progressista s'ha fet Vivim en un pa is on s'ha vo lgut aplifart s de reivindicar un món més ig ualitari. ca r a tots els ciutadans els princi pis del La forma en què es dóna l'activi tat llibre sagrat dels catòlics. Encara avui econòm ica i financera no ajuda a consl'Estat espanyol financia amb 0,5 bilions tru " un món global - el planeta terrade pessetes l'Esgl ésia catòlica , Per si nó a la fragmentació sagnant entre aquesta raó podem entendre perfectament els perjudici s de tota mena que sorics i pobres.

el l)Unt de vista de FOI'geS

(CiER1O)

freixen aquells països on les lleis alcoràAl s lI iurepensadors ens in quieta penniques s'imposen per la força al conjunt sar, però, que fins i tot en un món més de ciutadans. igualitari con tinuaria És més urgent havent-hi gent emÉs urgent la construcció que mai la consbogida que mataria d'un govern mundial trucció d'un govern en nom de Déu. que s'inspiri mundial que s'insL'optimisme de la en polítiques laiques voluntat ens pot piri en politiques laiques i aconseajudar a pensar que gueixi , des de la ra ó, començar a soluamb un estat del benestar universal i cionar els problemes que pateixen milers amb l'accés a la cu ltu ra la raó s'impode milions de ciutadans. sa rà . El combat serà llarg •

• 4

la reflexiÓ

Globalització, un mot segrestat

Jordi Miralles President de la Fundació Terra Potser una de les tesis més ecòleg entrevistat al num. 15 importants plantejades en el sed'espai de lliberta T¡ afirma en el gle XX sigui la teoria Gaia del seu diccionari sobre socioecolocientific James Lovelock (espai gia que "la globalització pensa de lliberta T, 15) en la qual es en el sistema terrestre i la munprova que el planeta Terra és un dialització en el mercat planetasistema cibernètic auto regulat ri. La divisa ecologista "pensa (anomenat Gaia) en el que la viglobalment i actua localment" da és una suma amb el seu enrespon a aquesta estrategia glotorn (atmosfera , oceans , bosbalitzadora en la qual s'emmarca l'activitat quotidiana. Davant cos, etc. ). Així mateix, Gaia, el sistema en el qual estem immerd'això , el desenvolupament sos els humans actua amb una mundialitzador pensa en certs lògica cibernètíca molt evident: expulsar aspectes locals i els implanta per tot el món". els elements pertorbadors abans que el sistema no deixi de funcionar perquè les condicions li són adverses. Ef problema global s 'anomena En aquest sentit, l'existència d'un mamundialització crosistema planetari és el paradigma que La lluita contra la mundialització obliga demostra la teoria Gaia. Per tant , la globalització o la demanda d'una estratègia a treballar per a la globalització sostenible. Si imaginem la perversitat del neoliglobal per a tot el planeta seria desitjable. En canvi , el sigberalisme salvatge nificat popular que La globalització o la demanda que avui s'anomena s'atorga al terme gloglobalització fins i tot d'una estratègia global balitació és el d'una es pot comprendre per a tot el planeta estratègia d'èxit local que hagi suggerit seria desitjable que s'estén o s'apliaquest mot i així ca sense embuts despistar-nos sobre arreu del món. Els símbols que exemplifiles opcions per encetar la rebel· lió. La quen la mundialització són els de les mundialització entesa com el sistema multinacionals que imposen begudes , d'expandir l'activitat lucrativa del capital per tot el planeta té xifres que l'avalen menges , aparells, projectes , etc. amb una òptica no pas de millora del sistema com ara que tres corporacions americaglobal sinó de satisfer els interessos prones posseixen més capital que el de 70 pis i puntuals . En Ramon Folch (sociopaïsos junts: que les empreses transna-

24 5

te tan senzill com menjar. Des de l'ò pt ica cionals han convertit el planeta en un de li! globalització sostenibi lista o gaiana gran casi no en el qual des dels recursos Scheffler és una fortun a per al planeta . natu ral s fins a les persones es converteixen en transaccions de capital fictici per a Un altre món és possible , globa litzem les alternatives i imposem la generositat. les xarxes electròniq ues sense cap mena Cal actuar contra la mundialització que de control. ha convertit el planeta en el pati particular Vivim en el si d'una minori a privilegiada, encara que sigui prop de la fronlera, d'uns pocs , gràcies al fet que tots paguem les anomenades que gaudeix dels beneficis que genera no pas Un altre món és possible, externa litats que degraden l'entorn comú . La l'esforç col· lectiu sinó globalitzem perversió mundialista l'explotació dels països les alternatives es fonamenta en el pobres . El cafè del qual i imposem la generositat principi que la destructant abusen alguns i ció crea riquesa . Una que , en general. tots banalitzem com una beguda comodí , en destrucció que ara mateix amenaça la realitat és possible pe rquè no paguem el supervivència de les futures generaci ons sofriment ni de la terra on es conrea ni de d'humans mentre que unes 200 fortunes les perso nes que hi deixen la pell per repersonals arreu del planeta controlen el co llir cada un dels granets. Uns granets 80% dels re cursos planetaris . que maduren generosament mercès als L'all unyament de les àrees de conreus dels consum idors urbans imposada per la sòls tropicals que cedeixen la seva riquesa abans d'em pobrir-se irremeiablement. Politica Agrària de la Un ió Europea , per Estimular la mundialització és aconseexemple, és un d'aquests exemples tràguir la mercantilització del planeta i la sugics per comprendre com els qui aposten premacia del benefici fictici per damunt per la mundial ització els imde qualsevol va lor humà o a favor porta ben poc la destrucció de l'entorn de la preservació de l'entorn. AI Bill Gates , la seva fortuna no el col·lectiu. Els enciams rosalva rà de la mort, perquè tot i dons hola ndesos es cullen a la tard a i de bon mati arriben al nosser multimili onari és un an imal mortal. Per tre mercat després de viatja r 2.000 km i els nostres enciams això , la ve ritable fortuna d'un llargs fan el mateix en sentit inhumil hauria vers . Aquesta tragèdia am biental de ser la de només és possible perquè ningú sen tir que el seu paga la contaminació atmosfèrica que deixen els milers treball. el seu enginy, les seves habilitats d'avions que s'enlairen diàriament arreu del planeta per contribueixen al benestar col ·lectiu . El físic alemany transportar el caprici. Wolfgang Scheffler ha deMés democràcia participativa dicat els se us darrers vint i una economia solar anys a la investigació de la cuina solar. No és una pe rsona rica econòmicaLa mundialització es combat ment. pe rò hi ha milions estimulant la democràcia i la participació perquè al capdava ll , de perso nes al Tercer els qui la promouen són institumón que no els cal tallar llenya i destruir els boscos per a un accions i persones sense cap legi-

l'única forma de comba tre la mundialitzatimitat democràtica. Tanmateix, la globalització sostenibilista necessita educarció és la d'implantar les energies renovanos o ensinistrar-nos per fer créixer vables i propiciar nous desenvolupaments lors com ara la sensatesa, la generositat i lligats a l'energia solar que, al capdavall , la coherència intel· lectual. La mundialitzaés la principal font energètica del planeta. ció mercantil ista es pot combatre amb el En aquest sentit , també cal potenciar el boicot als productes que intenten endossector primari de l'agricultura avui tan denostat. La globalització sostenibilista sar-nos. Ma lauradament, el que no és tan fàci l de combatre és la no es pot quedar només desídia mental i l'egoi sen la protesta , la qual si Cal anar bé és necessària obliga me que ens fa a tots a les manifestacions protagonistes de la muna la suma d'accions indiperò també cal gratar-se vidua ls que converteix dialització lacerant. la butxaca La globalització sosen poder els petits canvis. Imagineu què passatenibilista s'estendrà el ria si l'ona creixent de protesta con tra la dia que trenquem les llargues cadenes dels recurso s fòssils a favor dels recurmundialització aportés tot el seu potencial humà i econòmic (per minso que sigui) a sos solars. L'economia mundial es basa favor d'una nova economia generosa i en recursos energètics no renovables com ara el petroli, el gas o l'urani , la respectuosa amb la natura? Cal anar a les manifestacions però cal també gratarutilització dels quals té conseqüències lese la butxaca perquè els productes ecolòtals per als sistemes naturals del globus. gics i l'energia solar siguin essencials en Per contra, les ene rgies renovables poden emprar-se d'una forma més eficient i la nostra vída . Siguem generosos amb més assequible a l'u suari i, per tant, fentles noves generacions i transferim al lo protagonista d'una economia naSud el bo i millor que hem aconseguit tural que participi respectuosadurant el darrer segle sotmetent-lo a l'explotació i a la degradació ment de la riquesa del planeta. Probablement, cal adonar-se que Planetària.

•

24 7

Eduquem en la diversitat

Jocs d'arreu del món Jocs gegants

•

• E

Demaneu-los • s ~, .

Entorn, sccl Avinyó, 44 segon 08002 Barcelona Tel.93 302 61 62 Fax 93 301 96 94 cIe: entorn@fonocom.es

el monogràl'iC

El llop i la mare de la caputxeta Vicenç Molina Oliver Professor d'Ètica Em presarial Ja no serveix de res. I el que més compta és el dolor de les víctimes , dels seus amics , dels seus companys, dels seus parents . De tota la bona gent que hi podia haver entre els que han estat assassinats a Nova York. De tots els passatgers dels avions estavellats ... El que segueix és, evidentment, injust i frívol , perquè tots els morts ho han estat de la mateixa manera, injusta , amb un patiment que és intercanviable i del qual mai no podrem ni fer-nos una lleu geríssima idea. Però en la nostra memòria emocional i en el més profund de les vísceres , potser irracionalment , no pot representar el mateix el Manhattan de la gran barreja universal i cosmopolita, el Manhattan de Woody Alien, que el Pentàgon dels caps de l'estat major de l'exèrcit més poderós del món , de la doctrina de la "seguretat nacional" ---{jefensa dels cops militars per mantenir l'equilibri geoestratègic de la guerra freda-, aplicada, també, un altre onze de setembre, el de 1973, a Xile. Tot plegat, és prou fotut. Perquè ells podien no saber-ho. Però no el seu govern , ni els serveis d'espionatge o d'''intel·ligència" (aquest sí que és un veritable oximoron, una absoluta i completa contradicció en els termes), ni les institucions polítiques i financeres internacionals. Estaven avisats.

Hi ha massa crispació , massa patiment, massa marginació, massa humiliació acumulats en moltes de les societats "perifèriques", és a dir, menys representades en els grans centres de poder o menys identificades amb la imatge que es ven com a model preferent per part del complex finance ro-mediàtic de la comunicació. Que això sigui més evident avui és , també , un factor la complexitat del qual ha anat desenvolupant-se seg uint el ritme de la globalització. O és que potser no ho intuien? El món global no és tan sols un marc més apte per fer més negocis més de pressa i amb més llocs , sinó que també és un marc més apte per comunicar entre si les xarxes mafioses i criminals de qualsevol mena i perquè aquestes puguin accedir a més informació i a més sofisticació tecnològica. I perquè les indústries militars hi continuïn fent l'agost. Tot això -s'havia dit-, cal regular-ho. I calia fer-ho abans, procedint a intentar dotar aquest món-hipermercat d'una estructura jurídica i política comuna, democràtica , dotada de recursos i amb capacitat de coacció. Des d'aq uestes pàgines, n'hem parlat massa vegades. En el món occidental hi ha hagut propostes concretes prou serioses i amb prou legitimitat acadèmica i política. Ara, aquest mateix estiu , per fi les ha recollit

2'"1A 9

en Jospi n ... Com era d·esperar. Els alcontra els seus millors defensors. Cada tres , ni cas. I és a ells, a qui , malgrat les dia serà més urgent posar-hi fre. exercir control , garantir, així, la ll ibertat de la nostres profundes diferències ideològiques - o potser vitals i temperamentalsimmensa majoria i. al mateix temps, fiva dirigit el missatge: nançar, amb les tael món no serà mai xes corresp onents, Els dirigents dels terroristes un lloc del tot seg ur, el desenvolupament se n'han aprofitat moltíssim de les zones més però pot ser-ho molt més si s'establei xen de la desregulació endarrerides i el nou uns míni ms meca nismarc de relacions dels mercats financers mes internacionals de comercials. Es traccontrol i d'ordenata ria, aixi , de redu ir ment racional que facin possible una míl'espai de la desesperació, de tanca r la nima redistribució de la qualitat de vida, port a al fanati sme suïcida , de deixar so l uns mínims de justícia en les relacions in- el fonamentalisme patològic .. tern acionals , per dessota del s quals ni nPerò de fonamentalismes patològics gú no pot ni ha de ser tractat. Pensem no n'hi ha només un. Pensem que , des de l'altre cantó, s'han fet declaracions en que, per exemple , tot i que hi pugu i haver dubtes seriosos sobre la identitat última nom, obertament, d'una divinitat sota els auspicis de la qual hi havia els bons , l, dels terroristes, no n'hi ha cap sobre el fet que els seus dirigents se n'han aprofiels dolents, només eren els alt res. Això , tat rnoltíssim de la desregulació dels merdes de la ca tedral de Washington i per cats financers. Han pogut obtenir, com pa rt , no pas d' un consell d'ulemes islàse mbla. sucosos benefi cis especulant a mics, sinó del president d'u na república les borses europees , sobretot, amb va nominalment no confessional. lors de companyies com les de transL'huma nisme laic no pot fe r altra cosa ports aeris , assegurances, gran distrique rebutjar to ts els fonamentalisbució comerci al i arti cles de lux e. mes, sigu in els que siguin i ving uin D'aquesta capacitat d'obd'on vingui n, des de la llibertat activa de consciència , des del res tenció ràpida de benefi cis, a pecte a l'autonomia indivimolt cu rt te rmini , sense cap pista, sense cap seguiment , dual de les persones , des en surt la possibilitat, entre del rebuig a tot allò que vol d'altres , de comptar amb allunyar-nos i fe r-nos enemics, perquè no puguem mai prou capacitat financera per construir un futur més lliure i fe r front a les despeses del que suposa un atac tan tècsolidari. nicament organitzat com el Però si tenim molt clar que, que han patit els Estats amb els fanàtics de l'integrisUnits. Els qui ho han fet no me terrorista i suïci da no hi pot haver cap entesa ni cap pert anye n als rengles de la transacció possibl e, si podem desesperació econòmica i social, és clar, però es justifiintenta r con tinua r en la lluita quen en el seu nom, a més per la persuasió i la racional itat de fer se rvir el recurs a l'antique, almenys instrum entalment. semitisme tradicional. Els és enca ra factible en el nostre racó de món. La laïcitat és una de moviments de capital especulatiu a cu rt termini en els les vies de comp rensió de l'altre , de potenciació de l'apropament, mercats mundials, doncs , sense pretensions hegemònis'han pogut, també, girar

ques ni complexos de cap tipus, envers Amb el llop, no hi ha res a fe r. Ens n'hem de defensar. És el culpable aquell s que són diferents. Contribuir a la laïcització dels sistemes democ ràtics d'aq uesta histò ria. Amb l'àvia de la serà, també, indissociable de treballar per Caputxeta, tampoc no hi pode m fer res, perquè, dissortadala pau . I a nosaltres ment , ja se l'han mateixos, en el si de Contribuir a la laïcització les nostres societats cruspida. A la dels sistemes democràtics Caputxeta, encara occide ntals, és on podem dirigi r les serà, també , indissociable de podem salvar-la. Però ella no té prou automés grans ex igèntreballar per la pau nomia moral, ni prou cies. La democràcia informació, ni capacino es pod rà defentat per prendre decisions, ni cap mena de sar només amb reacció contra les agrespossib ili ta t de descobrir un camí alternasions , sinó que li caldrà aprofund ir en la tiu per travessar el bosc. Però la seva seva pròpia capacitat de conscienciació . mare sí que en té. Ella ha de saber que , I això no es pot fer a base de creences si no es canvia la ruta, al fina l sempre hi dogmàtiques o de fes imposades . No perdrem el temps parlant amb cap hau rà el llop: dels taliban, de cap lloc , però sí farem el • - Ah l No és que sigui cap conte: el possi ble perquè no tinguin audiència. Per què l'espai de la convivència racional llop són els te rroristes ; l'àvia, les víctimes; la capu txeta , el conju nt de la poblas'estengui unive rsalment. I, per això, la ció civi l; la mare, els pode rs dotats de calaïcitat i la justícia econòmica i social ens resulten imprescindibles . pacitat d'accés a tota la informació \

24 11

el monogràfiC

Els occidentals vistos pels àrabs

Jordi Serrano Blanquer. Director d'espai de ll iberta T

Aqu estes reflexions les he feMireu els frani' Vegeu amb quin acarnissament tes a partir de la lectura del llibre Les croades vistes pels àrabs lluiten per la seva religió, d'Amin Maalouf. És sorprenenl mentre que nosaltres, el desconeixemen t que tenim els musulmans, no mostrem cap afany de fer la guerra santa. d'un poble que viu tan a prop i del qual , en molts casos, en Saladí som deutors. Per exemple , la Catalunya nova , el territori que Els relats sobre les atrocitats va des de l Llobregat fins al que cometen els croats són inMontsià, és el que ara és per comptables. Els àrabs parlen de l'empremta de la cu ltura àrab. mi lers de persones passades Vivim d'esquena al sud del pe r l'espasa , dones violades, Mediterrani quan segurament per la noscaps tallats i milers de presoners convertra història hi tenim molta més relació que tits en esclaus i fins i tot casos d'antropofàgia. El canibalisme dels catòlics semamb molts altres universos culturals que bla que està força ens són imposats. Sense anar més lluny documentat. Vivim d'esquena assistim a l'arribad a de Quan per fi els croats al sud del Mediterrani molts magribins als arrib en a Jerusalem quan segurament nostres pobles i ciutats expu lse n de l'esg lésia i resulta que no sabem del Sant Sepulcre tots per la nostra història els sacerdots de ritus res de la seva cultura ni hi tenim molta relació de la seva mentalitat. orientals: grecs, georMaalouf ens explica gians, armenis, coptes l'altre po l de la història que ens han eni siri s. Fins aleshores oficiaven junts, una senyat. D'una forma desapassionada i trad ició que tots els conque rido rs havien equi librada va relatant punt per punt el respectat. Pot semblar una història que primer encon tre entre la cultura occidenens queda ll uny. No és cert. Sabem de tal catòlica i la seva realitat cultu ral. Ens molts catalans que van anar a les croades , segurament i per aquesta raó ens situem a principis del segon mil ·lenni quan un grup de croats arriben als territoapareix com un fantasma un tal "al ri s de l'est del mediterrani. El s musu lCerdani", el com te de Cerdanya. O Don man s se sorprenen del lanatisme dels Pelayo que apareix davant d'ell s com un tite lla patètic. catòlics:

Maaluf, però , no estalvia arguments i La creació de l'Estat d'Israel és assuevidències dels propis errors . Per exemmit com l'establiment d'un estat croat. Els diferents conflictes que s'han succeït son ple ens explica que al segle XI es funda copsats com la continuació de les croauna secta anomenada dels "assassins". des. El llibre acaba així: "I no podem És un grup de fonamentalistes - com en di riem ara- que dubtar que la ruptura entre aquests lluiten sota els Els habitants de la terra efectes del haixix, dos móns data de es divideixen en dos, les croades, sentid'on els ve el nom Els que tenen cervell i no religió, des pels àrabs , ende "haixixiun o I els que tenen religió cara avui, com una "haixaixín", per però gens de cervell violaci ó". deformació "asTotes les cultu res sassins". Lluiten separen i uneixen alhora. El moviment fins a la mort ja que creuen que morir en laic i progressista podria adoptar com a la guerra santa els condueix directament pròpia la següent joia del pensament al paradis . No és gens estrany que neil·lustrat àrab del seg le XI. És d'un poeta cessitin drogar-se! cec i lIiu repensador, una de les més El s àrabs veuen els occidentals amb cu ri ositat i sorpresa. Els consideren com grans figures de la literatura àrab , Ala al Maari , mort l'any 1057. a "bàrbars", fanàtics i bruts. A més els desconcerta l'atreviment d'un món endarreri t des del punt de vista científic , tècnic Els habitants de la terra es divideixen o de la medicina. De fet el coneixement en dos, els que tenen cervell, i no relide la civilització grega es transmet a gió, i els que tenen religió, l'Europa Occidental a través dels traductors àrabs. però gens de cervell •

•

24 13

1\" 11,'

1Il'

Mast:er en Comunicació Empresarial

El master proporciona la formació cspecifi ca indispensable per al desenvolupament com a tècnic en comunicac ió per Iai dc dirigir la comunicació empresa rial interna i externa . També permet exercir de productor en un f11i~à o desenvolupar l'exerc ici professional cn un gabinet de comun icació . Durada : 300 hores, cie gener a juliol de 2002. Quadre clocent : Vicenç Bosch . diplomat per ESA DE i conSl/ttor de marketing. Andrês Caseio , llicenciat en Psicologia i tècnic en comunicacib. Antania del Cerro, ca tedràTic de PSIcologia . Angel Cortel, periodista I director de Noticias.com (Pana I in/ercam). Josep Cun/' periodista Ricardo Fern;jndez Deu , llicenciat en Drell periodista.

Teresa Gimpera , acr.riul especial/sra en protocol social. Dardo G6mez . periodista i editor. Ex director de Tete Express. Francisca López , diplomat per ESADE i ex gerent de La Vanguardia . Javier López Schmid, tècnic diplomat en Relacions Públiques Pepe Rodríguez , periodista i escriptor. Olga Roger, periodista especialislii en cornunic8C/ó mcdiambiemal Car/os Ronda, consullOr de formació. Especialista en comunicacia no ver1JAf. Si/via Suarez , filòloga i consullOra de formació . Enrique Valverde. advocat det grup Z.

Preu : 2.315 euros.

Inf'ormació i inscripcions:

t ... ..¡A t

"."h,I..OI ~

J \ .t ... \ .• h"('C("o'/'''4h

Escola Universit à ri a d 'Estudi s Empresa ri a ls.

Area de Tercer Cicle . Av . Oia9011a1696. l a planla . desp. 119 08034 Barcelona Tel. 93 402 1992 / 93 402199 3 Fax 93 403 59 06 e- mail :3cicle@ ernp .d2 ub.es hltp ://www .ub .es/e mpresarials

el monogràfiC

Moros i cristians o xoc de paradigmes Josep Sellarès. President de l'' MLP Quan Galileu es va atrevir a Fa temps que l'altra gran religió afirmar que la Terra girava al del llibre, la musulmana , havia d'iniciar el mateix procés . El voltant del Sol el poder absolut de l'Església li va caure a sobre , Baas sirià i l'iraquià, dos partits laics en el poder des de fa dècaperquè havia raonat, obseNat des , la revo lució d'en Kemal Ata i arribat a conclusions consistents que rebatien el discurs ofi Turc a Turquia o d'en Nasser a cial , havia contradit el poder Egipte , són esforços per seg uir absolut. AI llarg dels següents aquesta via de modernitat i occitres-cents anys , Darwin , dentalització. Aquests esforços , que es van produir precisament Lavoisier, Newton, Pasteur, Cerdà, Monturiol i molts altres a països sense petroli , es van homes i dones, van demostrar frustrar per acció o ornissió de les grans potències eu ropees i sobretot, sense possibilitat de negació que el món era com era i no com els interpretaels darrers cinquan ta-cinc anys, d'Estats dors de la Biblia deien , i que en el fons Units, en la seva llarga guerra fred a conels sacerdots eren éssers humans iguals tra la Unió Soviètica. Són països on, malgrat la repressió per als altres. Per arribar a la tapa r les esquerdes Sense projecte polític de futur, que en els estats va victòria, va caldre els integristes comencen inventar noves instiproduir el fracàs de tucions que proteles polítiques de moa guanyar adeptes gissin aquesta nova perquè van demostrar la seva dernització, els manera de viure la intel·lectuals encara eficàcia per aturar l'agressió reclamen la seva relirealitat, Stuart Mill , Rousseau i molts gió com un fet posialtres van pensar i llu itar perquè els hotiu . A partir de la religió volen construir mes arrib essin a governar-se a si mateiuna societat tolerant i oberta , en la tradixos com a iguals i no com a súbdits d'un ció dels grans cientifics i filòsofs mediedéu llun yà. vals , i, alhora dels corrents polítics més Aquesta victòria es produeix perquè moderns. els occidentals traslladem al debat públic Sense projecte polític de futur, els integri stes comencen a guanyar adeptes les nostres il ·lusions i frustracions, mentre adorem cada cop més al déu que ens perquè , per una sèrie d'afortunades cirsembla i marginem unes esglésies que cumstàncies històriques , van demostrar la seva eficàcia per aturar l'agressió exteviuen fora de la realitat.

24 15

món, avui s'ha reciclat en venjança conrior. El triomf del mov iment shiíta a l'Iran , tra el món occidental. I és que els musull'assassin at del successor d'en Nasser a mans com els cri stians han renunciat mans dels Germans Musulmans i, sobremassivament a estendre la seva religió tot , la victòria dels Taliban contra l'Imperi fora de les seves comusoviètic, van generar un nitats "naturals". discurs polític molt atracCalen mesures tiu i practic . Pràctic perque passen per laïcitzar Malgrat això la realitat con tinua empentant, i si què recupera el dogma encara més els estats tenim en compte que la re li giós com a discurs europeus tolerància religiosa va polític central de la sodemanar segles de guecietat, legitima estructurres de re ligió (e ls EUA van ser el pri mer res de poder i de gestió alternatives dapaís en no restringir els drets civils per van t d'uns estats sotm esos pel caos i les motius religi osos) , en empentar-los cap a crisis . l'abisme d'un infern com el que nosaltres A més aquest dogma permet un retorn a la comu nitat de ls creients i a la recupeja vam passar (els casos d'Egipte - Germans Musu lmans- o Algèria - FIS- en raci ó de sistemes de solida ritat paraestasón un exemp le) han reaccionat amb la tal davant la malalti a o la pobresa.Potencia el retorn a la familia solució més fàcil , culpant l'enemi c extern. Calen doncs en primer lloc solucions trad icional com a font de sol idaritat i de protecció de la dona , alhora que l'exclou militars que aturin el perill , perquè precidel mercat laboral en moments d'una crisi sa ment pel seu component de moderni tat, aquest moviment no és un grup de econòmica espantosa. pagesos que s'ha aixecat, sinó una orgaLes contrad iccions amb els països nització alta ment sofisticada i molt ben musulmans que van provocar la crisi de l di sciplinada que sap on picar per fer petroli de 1973 contin uen presents. El s el màx im mal possible. problemes són els mateixos , només Després, però, ca ldran solucions que de la podridura de la situació n'ha sortit Ossam a Bin Laden i, sobretot, polítiques que ajudin a reiniciar el procés de modernització arribant si els seus segu idors que són engin cal a un Pla Marshall on l'aj ut ecoyers , metges o mestres que viuen en nòmic tingui una cobertu ra politica primera línia la contradicció entre el solvent com integrar Turqu ia a la lliure pensament científic implícit en la seva formació i els ulemes UE, acords polítics i comercials amb Egipte, Alg èri a o Síria que dogmàtics que són l'única resels permetin reprendre el procés posta als problemes dels seus de canvi. Mesu res que passen països. Un a altra mostra de l'enortambé per laïcitzar encara més me contradicció que viuen els estats eu ropeus i convertir-l os en estats on els ciutadans, siguin aquests països és el mateix de la tradició religiosa que sigu in , Jihad: si origi nariament era la plasmació de l'esforç de puguin viure en llibertat, igual tat difusió de l'Islam a tot el i fraternitat \

el monogl'àfiC

Nacions Unides i la justícia infinita Santiago Castellà Professor de la Universitat Rovira i Vi rgili Si s'usa la raó és fàci l conatenent a allò que estableix el cloure que no existeix una dret o atenent a l'equitat (ex aeJustícia Infinita per molt que inquo et bono) . El dret com a dissisteixin els poetes chusqueros curs polític , com a discurs del de la CIA, i que qualsevol adjecpoder, s'ha vist aureolat, en les tivació del terme justícia és en si societats il ·lustrades no talibamateixa perillosa. Per als postnes , per un vast conjunt de reil ·lustrats la justícia no deixa de gies procedimentals i processals ser mai una utopia, intentem que garanteixen la seva oportunitat i neutralitat; el respecte d'aque les nostres accions i les de les nostres institucions s'aproxiquestes regles s'ha configurat min al màxim a l'ideal de justícom el mètode més idoni per cia, però sabem que mai poaproximar-se a l'ideal de justídrem afirmar amb total segu retat que una cia. Com sabem que el judici sobre una acció és totalment justa. Entre altres coacció no pot fer-se en termes de justícia ses perquè no existeix una teoria de la pura o absoluta, i que qualsevol pretensió justícia universalment acceptable i comd'aconseguir la Justícia amb majúscules partida, i decidir en cada moment al lò és una qu imera , pensem que la millor forque és just o injust depèn massa del coma d'aproximar-nos a aquest inaprensilor del vidre amb què ble ideal és mitjançant es miri . Per això és la utilització de proceÉs important preferible no adjectidiments neutrals i que davant els brutals var la paraula justícia equitatius, prèviament atemptats terroristes , ni abusar massa de determinats i cognosles majúscules en esla resposta del món no sigui cibles i dotats de les criure-la, perquè en dosis de legitimitat sula d'iniciar una croada última instància el que ficients. Per això és és declarat just o inimportant que davant just per les nostres institucions profanes els brutals atemptats terroristes de 1'11 de no és més que allò que s'ajusta o no al setembre als Estats Units d'Amèrica, la dret vigent, i com sabem el dret no deixa resposta del món civilitzat no sigui la d'ide ser un discurs del poder establert. niciar una croada per imposar la justícia Se sap que la coincidència entre dret i infinita, ni en nom de les víctimes ni en justícia és al menys fortuïta i casual -que nom de suposades llibertats perpètues. no causal- , fins al punt que es distingeix Només des del respecte escrupolós entre la possibilitat de jutjar les conductes als procediments previstos i lliurement

24 17

•

' ; Il" , "

BI ~

Ciutat amable

Sabadell Ciutat de convivència

Ciutat competitiva

Ciutot del coneixement

Ciutat de diàleg i participació

Ajuntament

IXI de Sabadell

acordats, només des det dret com a disses per actuar contra els mateixos, Una norma bàsica , fonamental i estructural del cu rs d'un poder que s'autolimita, tindran legitimitat les respostes con tra el terrorisdret internacional contemporani és la me , En l'escenari internacional , igual que prohibició de recórrer a la força armada, i aquesta norma absoluta només preveu en l'intern , la lluita con tra el terrorisme - i contra qualsevol forma de delinqüènciadues excepcions: la legitima defensa o quan el Consell de Seguretat de les només té eficàcia si es fa des del dret, i Nacions Unides decideix actuar contra el no al marge i/o contra el dret: és la diviolador del dret. ferència entre la venjança del justiUn Tribunal Penal Internacional La legítima defensa és una excepció a cier i l'exercici del seria la instància idònia la prohibició de l'ús poder sancionador per jutjar i condemnar de la força armada (aplicador de sanel terrorisme internacional que es justifica per cions) d'un Estat de la seva necessitat, dret. El que és just , immediatesa i proporcionalitat: mentre dusigui finit o infinit, dependrà de moltes vara un atac es pot usar la força necessària riables perquè ens posem d'acord, però per evitar-lo, Efectuat l'atac ha d'actuar el sí que podem saber allò que és jurídic i dret. Anar a buscar el detinqüent i fer jusallò que no ho és , El món de les rela cions internacionals no pot ser una selva tícia pel seu compte és reinventar la venjança, ja no hi ha lloc per a la legítima deon imperi la llei del més fort, ni tan sols si fensa perquè l'atac ja s'ha produït , ja no el dret és deficient, si té grans llacunes , o hi ha ni immediatesa , ni necessitat, La si no hi ha instruccions suficients per gaSocietat Internacional en prohibir l'ús de rantir la seva aplicació eficaç .. , potser ara els toqui entonar el mea culpa als estats la força era conscient que alguns estats rebels podien atacar els seus béns fonaque tradicionalment s'han oposat a una mentals i que només amb la possibilitat institucionalització i presència més grans d'un ús racional de la força armada era del dret internacional. possible dissuadir-los i sancionar-los, per En tot cas, la teoria que ara els Estats Units tenen barra lliure per imposar la seaixò va decidir que l'exclusivitat de la força, el monopoli de la violència, estiva justícia infinita contra qui vulguin i on gués en mans del Consell de Seguretat vulguin no té cabuda en l'actual ordenament internacional. Com en tot Estat de de les Nacions Unides, òrgan que només pot decidir util itzar la força si així ho condret el que han de fer és determinar qui senten els cinc membres permanents són ets autors, jutjar-los amb totes les ga-EUA , Rússia , Xina , Gran Bretanya i ranties juridiques - que fins i tot els crimiFrança, Si l'Afganistan persisteix en la senals es mereixen- i condemnar-los amb va negativa d'extradir els criminals, el tot el rigor de la llei . Si es demostra, com Consell de Seguretat pot decidir sanciotot ho sembta indicar que la responsabilinar-lo, fins i tot autoritzar que els estats tat de la matança és de Bin Laden i els utititzin la força armada per obligar-lo a seus sequaços, i es descarta amb això que l'atribució del crim pugui fer-se a un complir amb les seves obligacions, Però aquesta decisió no pot prendre-la per si estat, qualsevol acció destinada a detenir sol un estat o un grup d'estats, per jutjar els crimin ats ha de ser feta per Una negativa dels Estats Units al fet les autoritats del territori on aquests que ta decisió d'actuar contra l'Afganistan s'amaguen o amb el consentiment -en tant que dóna refugi als terroristesd'aquestes autoritats, Si Afganistan es es prengui en el si del Consell de nega a detenir i a extradir als terroristes, Seguretat de les Nacions Unides, actuant cap estat pot unilateratment, al seu compte i risc, viotar les fronteres afganedes de l'OTAN unilateralment com es va

24 19

fer quan va decidir atacar Sèrbia en el marc del conflicte de Kosovo, debilita en cara més els ja de per si dèbils mecanismes d'aplicació del dret internacional , a favor de la llei del més fort . Però , recordant el Leviatàn de Hobbes , Estats Units és el més fort quan està despert, però dormit no és immune als Bin Laden del món ... El dret li ensenya un camí més segur: el d'un Tribunal Penal Internacional

que intenta né ixer sense el seu recolzament i que seria la in stància idònia per jutjar i condemnar el terrorisme internaciona l, o unes Nacions Unides ofegades per la negativa americana a fer efectives els seus deutes pressupostaris i que són la instància idònia perquè les actuacions contra els estats rebels no siguin la venjança de justiciers solitaris infinits sinó l'aplicació equitativa del dret •

• 20

ci monogl'à fi C

Enfront del terrorisme: guerra o democràcia? Tono Albareda. President de Cooperacció Després dels terribles actes tecnologies. Els EUA han creat , terroristes de 1'11 de Setembre i en funció d'interessos durant la de les reaccions dels EUA, guerra freda , criatu res que atas'han posat de man ifest algunes caven els seus enemics però que , com passa sempre , característiques del món que desprès tenen vida pròpia i ara abans no apareixen com a tan atempten contra els seus propis evidents. interessos. El món àrab no està globalitEl que sí era evident, com amízat, els instruments de control nim a Europa, és que el terrorispolític i econòmic, des de me és difícil d'eradicar i molt Marroc a Pakistan , són diferents als occidentals. Aquesta és una més si té suport entre un sector afirmació arriscada que s'ha de la població. plantejat poc aquests dies i valEls esforços dels EUA per consdria la pena discutir en profunditat. truir una aliança que aplegui països àrabs i musulmans xoca amb el sentiEls EUA no són invulnerables i per ment antiamericà d'amplis sectors de la tant no poden mantenir la posició d'aïllament que defensava últimament i que tepoblació. Sentiments que s'han generat nia un ampli suport en la consciència de durant molts anys pel conflicte entre la seva població . Israel i els palestins, L'Aràbia Saudí , a el bloqueig d'Iraq Arabia Saudí ha estat més de tenir unes amb conseqüències potenciant i finançant estructures polit icodesastroses per la organitzacions religioses religioses profundaseva població, la poque expressen la concepció ment antidemocràtibresa i el manten imés integrista del món islàmic ment o imposició de ques, ha estat potenciant i fidictadures. Que Bin nançant organitzacions religioses , politiLaden passi a ser considera t un heroi per ques i caritatives que exp res sen la conpart de sectors importants de la població cepció més integrista del món islàmic. a nombrosos països , especialment a Hi havia una crisi econòmica que Pakistan i els territoris palèstins, demostra que , en aquest cas, el terrorisme té afectava especialment els EUA i Japó, un ampli suport. Si els herois es converperò també Europa, sense que hi hagués criteri s clars de com superar-la i que teixen en màrtirs, el suport a través de afectava els motors del desenvolupament manifestacions es pot convertir en queldels últims anys , especialment les noves com de més actiu.

24 21

ANS

Amb el canvi d'enemic, els EUA canposar sempre per davant la defensa esvien també el suport a les seves "c riatutricta dels Drets Humans i que la defensa res", entre els nous aliats importants apad'uns drets no pot realitzar-se a canvi de reixen el govern de Pakistan i Putin , cap sacrificar-ne uns altres . La lluita con tra el del dos s'ha destacat precisament pel terrorisme , segons el criteri de les nosrespecte als drets humans i la defensa tres autoritats (internacionals i nacionals) dels interessos dels s'ha de realitzar resseus ciu tadans. En tringint les llibertats. En la mesura que defensem Un dels punts més el cas de Rússia, la els Drets humans i condemnen guerra de Txetxènia dèbils de l'aliança les seves violacions, i anteriorment el suque preconitzen els podrem dir que la nostra port a Milosevic han EUA és la situació ajudat a radicalitzar dels territoris palesposició és conseqüent tins . Com hem de postures en el món àrab. En el cas de Pakistan , la presa del qualificar l'actuació del govern israelita poder a l'Afganistan per part dels talique té al front un criminal de guerra recobans , no es pot separar del suport que el negut i un ministre d'exteriors considerat demòcrata i partidari de la pau? Els "asgovern de Pakistan els va donar. En sassinats selectius" de dirigents palestins transformar-los ara en aliats principals en estan més justificats que l'assassinat d'un aquest conflicte , els EUA no solament deexministre israelita? Hem d'utilitzar la pamostren que la defensa de la democràcia raula terrorisme solament quan atempta no és precisament un dels seus objectius contra el sistema occidental? L'actuació prioritaris , sinó que creen les condicions del govern israelita solament mereix el perquè aquests governs es considerin qualificatiu de terrorisme d'estat. amb carta blanca per actuar en el si del Solament si utilitzem la mateixa mesuseu territori, amb les conseqüències que ra per qualificar les actituds violentes , això pot tenir de cara al futur. tant si provenen del mon àrab com de La repugnància que el règim dels talil'occidental, tindrem la capacitat moral de bans, amb l'escandalosa violació dels defensar el nostre sistema democràti c drets humans especialment amb les docom a superior als altres. Solament en la nes , causa a tots els demòcrates, és un mesura en què defensem els Drets element distorsionador en l'actual situaHumans i condemnem les seves violació. Si la intervenció serveix per canviar cions amb la mateixa energia , vinguin aquesta situació pensem que alguna cod'on vingu in , podrem dir que la nostra posa s'haurà guanyat. Davant d'aquesta idea , no podem ob lidar la necessitat de sició és conseqüent •

•

24 23

la IlI'àcticA

La ciutat, la història i la cultura

Jordi Serrano Director d'Espai de Llibertat

Es tracta d'un procés de descoberta de la ciutat des del punt de vista de la història i la cu ltura. L'objectiu és veure com s'arriba a la llibertat i a la democràcia , quins són els moments històrics més significatius, quins personatges hi han intervingut i quins llocs concrets han viscut aquells esdeveniments. Per ta l de fer aquesta descoberta cal seg uir la metodologia següent: - Buscar bibliografia de la història del poble o ciutat. Es pot recó rrer a alg ú que se'l conegui bé, que sigu i hi stori ador o ana r a l'arx iu i/o al museu local. - Un cop es tenen dos o tres llibres convé que alguna persona us assessori quin és el millor. - Llegir el llibre seleccionat, fe r-n e un curt resum. - Fer un guió de les etapes històriques, per tal de seleccionar els llocs d'interès, els ed ificis més significa tius (cal apuntar la data de construcció) i els personatges més importants (cal apuntar quins són els personatges d'esquerres a cada època (no en trobareu en totes). Un exemple de guió: A. Jaciments prehistò rics. (Al s museus loca ls normalment hi ha algunes peces, mirar d'on provenen). B. Ibers i romans .

C. Restes de l'etapa de presència musulmana a Catalunya . Sobretot de la meitat de Catalunya cap al sud. D. Època medieva l. Es tracta de tenir clar quina era l'estructu ra del casc antic de la població i localitzar les petges. Veure si trobeu referències als remences i bandolers. Organització del poble: paers, batlles, prohoms. E. Època moderna. Refe rències a la guerra de Successió (17 14). Edificis , etc. Organització municipal: alcaldes i regidors. F. Època Contemporà nia. De 1808 fins a l'actualitat. 1808-1812 La Constitu ció de Cadis . 1835 La revolució liberal 1868- 1874 El Sexeni Revoluciona ri . La I República. 1909 La Setmana Tràg ica. 1931 La 11 Repúb lica 1936-1939 La Guerra Civil La postguerra 1950- 1970 Les immigracions La lluita per la democràcia . La democràcia. - Establi r un itinerari o ruta pe r la ciutat o poble Per co mençar, recomanem que trieu un lloc des d'on hi hagi una certa panoràm ica de la ciutat o del poble. Així els nens i nenes podran ten ir una visió global.

La ruta s'ha de construir amb un cert ordre cronològic des del període més antic fins a l'actualitat, i escollir els llocs més significatius. A cada punt d'interès , a banda de l'edifici de referència , es podrà explicar un personatge i un moment històric concret. Evidentment, l'explicació haurà de variar segons l'edat del grup.

Però el recorregut pot ser més o menys el mateix. No caldrà que la gent prengui notes. Si alguna persona o algun grup vol dur a terme al seu poble o ciutat aquesta activitat, estaré encantat de poder-vos assessorar (te1. 934 125928. fax.933 170 661 . ffg @laic .org) •

• 24 25

DISFRUTA

DIV3RSITAT

Terrassa és U na !Jran ciutat. Una ciu tat gran 011 VIYlm molt es personcs sentl nHlll ts

Perso nes de dl'erents ra ces , eda ts, cultures, Op1l11011S,

Pllr sunus que pensem, actuem I sentim de maneres dllul ents H(JIIles, dUllus, nil ants, Denl gra n, gent jove, persones amb

més o menys re cursos I Hmllldl!nlogHls diverses

Tal es IUnleS YI",lm I conYIVlm en aques13

Clutllt, una CUltOt Que vol sel 11111101, Illes sn hdima, I qllo vnl cont inuar trel ~ !:Intllp reClant la

Ajuntament d,vcrSlt at Que II dona Vida I colo r Per sel una ciutat 11111101, lcnnll c ncar~ 101 un nOli m,llelllll

<~ de TOHUIISD

l'en lrevtstA

Gabriel Jackson

Antoni Castells i Duran Espai de Llibertat Gabriel Jackson és professor jubilat de la Universitat de Califòrnia. Nascut a Nova York, fa 80 anys, en fa 18 que resideix a Barcelona . Ha escrit La República española y la Guerra Civil, Aproximación a la España del sigla XX. Escriu per revistes, diaris i forma part de jurats de doctorat. N'he après per mi mateix. - Un dels temes històrics sobre Després de la Segona Gue rra, el qual més s'ha escrit és sobre més o menys el 1950, tenia una la Guerra civil espanyola (1936beca fulbright a França i prepa1939J. Entre l'abundant bibliografia existent sobre el tema , rava una tesi sobre Joaq uin n'hi ha molta d'autors americans Costa. El meu interès sobre la Guerra Civil se centrava sobrei anglesos, tu mateix n'ets un tot en les definicions i l'estudi dels principals especialistes. de l feixisme, de la democ ràcia Podries explicar-nos quins és el sociali sta, de la democràcia camotiu d'aquest interès, i en particular el teu? pita lista , de la falange, del stali- La Guerra Civi l va començar nisme .. quan jo ten ia quinze anys i anava a l'escola secu ndàri a. Crec que el co- Quins creus que són els principals projectes, ideologies i in teressos que es van mençament de la guerra i el pri mer proenfrontar a la Guerra Civil, i quina en va cés de Moscu són els fets que van iniciar la meva consciència politica. Després, ser la causa principal? - És la guerra més quan anava a la uni ideològ ica que hi ha ve rsitat i durant la La Guerra Civil espanyola hagut al segle XX , Segona Guerra és la més ideològica Mund ial, no teni a molcomparable a la ta relació amb que hi ha hagut al segle XX, Revolució Francesa, Espanya. Però quan pel que fa a la gamma comparable a d'interessos enfronvaig pensar en fer el la Revolució francesa doctorat hi havia centats. Precisament al numero 11 5 de la retenars de tesis doctorals sobre temes francesos o alemanys ; vista Claves de Razón Pràctica, hi su rt un article meu que parla de les dife rents mosobre Espanya no hi havia molta cosa. ti vac ions de carli stes, franqui stes , falanM'interessave n els idiomes. Jo sabia francès i alemany, però no espanyol. gistes, socialistes, anarqui stes, etc.

24 27

- Si la República s'hagués pogut desenvolupar normalment, sense la insurrecció d'una part dels militars, creus que s'haurien produït importants transformacions econòmiques i socials? - La pregunta és tan irreal ... És interessant preguntar-se si la història hagués estat diferent si la República hagués sobreviscut. No hi havia possibilitat de gua nyar la guerra, però hi havia un exèrcit republicà fins al març del 1939. Si la Repúb lica hagués pogut sobreviure -com era l'esperança de Negrín i els seus- fin s al començament de la Segon a Guerra Mundial , en aquest cas, crec que és força realista dir que la república espanyola hagués rebut ajuda de les democràcies , com el maquis francès o el maquis italià. En aquest sentit haurien evitat la llarga dictadura de Franco. - Això enllaça amb l'altra pregunta que volia fer-te. La intervenció estrangera a la Guerra Civil va ser clarament a favor de l'aixecament militar i en contra de la República, règim legítim i democràtic? - Sí, el procés i la quantitat de l'ajuda de Hittl er i Mussolini ha dictam inat el resultat de la guerra. - És molt clar per què Alemanya, Itàlia o Portugal van ajudar els in surrectes, però per a molta gent no ho és tant per què les democràcies occidentals (Estats Units, Anglaterra, França) no van ajudar la República -fins i tot Anglaterra i els EUA d'una manera o d'una altra van ajudar més els sublevats que la República. Per quin motiu? - Hi ha un llibre importantíssim per a la història nordamericana , que es diu La neutralitat malèvola, és una recopilació d'informes - militars, consulars, etc.- dels anglesos a Espanya i

Amèrica Llatina , a partir de 1917; és a dir a parti r de l'inici de la Revolució Ru ssa . En tots aquests informes es veu com sempre hi ha el prejudici respecte a qualsevol brot de moviment progressista a Espanya, Portuga l o Amèrica Llatina, que s'interpreta immediatament com la mà de Moscú. És gairebé un acud it quan parlen d' Azaña, l'any 1931, com un titella dels com unistes, i com amb aquesta actitud s'entén que mai han valorat la República com un govern democràtic legítim. - L'actitud d 'aquests paisos no els va perjudicar més tard, de cara a la Segona Guerra Mundial? No s'hagués pogut aturar o frenar el nazi-feixisme, si se'ls Ilaguessin parat els peus a Espanya? Vull dir que després Londres fou bombardejada, França va ser ocupada .. - A França se sabia molt bé el que passava a Espanya, però ten ien una por visceral a la possibilitat d'una altra guerra mundial. I a més els anglesos havien donat avís que si França ajudava la República , França podia ser envaïda i Anglaterra no faria res per evitarho. D'aquesta manera França quedava paralitzada, no podia ajudar la República. El setembre de1939 Hitler pren la iniciativa ell personalment, ha començat la guerra amb la invasió de Polònia, després Anglaterra i els Estats Units havien de lluitar per la seva pròpia supervivència . - La realitat economica i social actual a l'Estat espanyol és molt diferent de la de 1936. ja IlO era l'any 1975, a la mort del dictador, pero, amb tot. penses que hi ha cap tret o caracterís tica que encara perduri de l'Espanya del 36, o de la del 75?

- Crec que hi ha diversos aspectes que s'han de valorar: el

desenvolupament econòmic d'Espanya ja des dels últims anys de la dictadura de Franco, i més encara des de la seva mort; l'ambient de la transició amb tot l'esforç dels més conservadors d'Espanya per guanyar crèdit com a demòcrates, perquè ja hi havia la Unió Europea, i el prestigi de la democràcia, això era totalment diferent de la situació de l'any 36 .

democràcia establerta, la gent ha preferit no queixar- se massa ; no remoure les aigües innecessàriament.

- Aleshores, com valores la transició? S'hagués pogut fer d 'una altra manera ? - A grans trets, pel que fa als aspectes principals la valoro bé, però amb la gran sort que el Rei a pesar d'haver estat nomenat a dit per Franco, ell mateix ha vist la necessitat d'una monarquia democràtica, ha vist l'experiència de la familia de la - Si considerem que la dictadura franquista es va imposar com a resulta t de la seva dona a Grècia; en això mereix crèdit com a individu , juntament amb els se us guerra, que va durar quaranta anys, i que ens va marcar-i conse llers; assumeix força- a tots els que que la monarquia no Encara és evident que la vam viure, creus pot sobreviure si no els que són al poder -el PPque la seva inf/uénés una monarquia són els hereus del franquisme democràtica. Això ha cia encara avui és fet possible una deimportant? - Molt important. I és un tema una mica mocràcia parlamentària sense llu ita. Ara ambigu . D'una banda crec que Espanya bé, el preu ha estat no demanar comptes als franquistes . és ara una democràcia politica establerta i la gent té con fiança en aquest fet. glo- El preu no sols ha estat aquest i l'ambalment. Però encara és evident que els que són al poder -el PP- són els nistia per als franquistes , sinó que a més s'ha maltractat bastant els hereus del franquisme, i no hi va vençuts de la guerra. haver cap purga , ningú no ha de- Si, mai han rebut penmanat comptes dels criminals de sions ni consideracions guerra que havien governat com a soldats de l'exèrcit Espanya , no hi va haver res republ icà. semblant a una Comissió de la Veritat, com a Amèrica del Sud . Segurament la gent té - Han quedat tics autoritacerta reserva pel fet que mai ris -que ara són visibles en s'han demanat responsabilialgunes actituds del PPde desqualificació, de critats als franquistes. minalitzar els planteja- També hi ha, potser, l'in tent ments que no concorden -bastant aconseguit- d'esboramb els propis. Aixó són rar la memória de la guerra remares de la dictadura i del 36 i de la dictadura. de la transició? - Potser la paraula esborrar - Crec que si, però que és una mica forta, més aviat també la democràcia ha crec que s'ha intentat donar d'acceptar que hi ha conun a versió rosa del que va servadors, i que si guanpassar, fins i tot es qualifiyen les eleccions tenen ca de modèlica la transidret a governar, com el partit ció . En tenir pau , i recurepublicà de Bush a EUA; que perar drets, tenint una hi ha una alternança i que ha

24 29

com el problema basc, tot i que no rep succeït aix i, mala sort . Aqu í, du ran t l'èpotan ta publicitat. ca de Felipe Gonzàlez , als socialistes els Pel que fa a Catalunya. he de di r que no faltaven quadres preparats i havien de veig molt valor en la política local cata ladonar llocs de responsabilitat a gent basna . He donat suport i en dono a Maraga ll. tant mediocre, i a gent co m Roldàn , que he fet co l·laboracions ha res ultat ser un a Ciutadans pe l Canvi, bergant això ha porRebre immigrants tat al descrèdit de l sense tractar-los de manera però em sembla poca cosa . Crec que el capartit socialista i, al racista és un repte nou talanisme que val la cap i a la fi, a la a Espanya i tan greu victòria del pp Però pena és la llengua i la com el problema basc cul tura, no la política , en totes les democràLa política és una cies hi ha co rrupció i, trampa. El que és important són els drets en ce rta manera, el dret més im portant civils , una adm inistració honesta. uns que tenen els votants en una democràcia és expulsar els bergants quan és evident comptes honestos ... i això no té res a que han robat, o qu e simplement són inveure amb el nacionalisme català . compe tents. Però això no només és a - A l'època en qué Catalunya era més Espanya, sinó també a qualsevol pais progressista, el catalanisme tenia un prodemocràtic. jecte social amb el qualla gent progres- Com valores la situació politica actual a sista d 'altres llocs d'Espanya se sentia identificada . Actualment al catalanisme li l'Estat espanyol, i concretament a falta un projecte social? Ca talunya. - Pel que fa a Espanya, crec que els fo- Hi estic d'acord , però penso precisanaments democ ràti cs són estables, en ment que els projectes socials tenen a veure amb les condicions de vida dels aq uest sentit sóc optimista. També és ce rt que - n'he parlat en diversos articles i obrers , siguin nadius o immigrants. I insisteixo que no té res a veure amb el caen conferències- en el moment que talanisme com a tal. És cosa d'Europa , Espanya ha superat la Guerra Civi l, i té una constitució que re coneix uns drets - Hi ha gent que creu que el catalanisme democràtics, el gra n problema que no ha és una manera no autoritaria d'entendre resolt és el problema basc, que a més ha la vida, una manera d'in tegrar. anat augmentant amb els anys. Penso - Integrar a qui ? que el PP -i Aznar pe rsonalment- té aquests tics castellan s i autorita ris, això - Catalunya sempre ha estat un pais de no es pot canviar en un home adult, i la solució seria escollir una altra persona , pas on la gent s'ha anat integrant i fins com a primer ministre. D'altra banda hi ara ha funcionat. - En això està molt millor que el Pais ha un nou problema que gairebé no han Basc, perqu è no hi ha aquest èmtasi tan començat a resoldre , és la immigració. local , un patriotisme de la pet ita població , Espanya mai havia estat un país receptor i racisme,.. d'emigració. amb un altre idioma, un altre color de pell i el que ha passat en els da- En un altre camp. Ouè opines de la glorrers anys a Almeri a i altres parts balització ? Ens refereixo a la globalització d'Anda lusia , és vergonyós. Això també real, no a la que podria ser. ha succeït a Itàli a i als Estats Units, no és res especia l d'Espanya. Però rebre immi- La globalització actual em recorda el començament del segle XIX, és a dir, un grants sense tractar-los de manera raciscapitalisme sense con tro l. En aquella ta és un repte nou a Espanya, i tan greu

època es tractava només dels primers I d'altra banda, treball ar en la línia d'atupaïsos industrialitzats - Anglaterra , rar els violents. Trencant els vidres dels Bèlgica i França- i van caldre dècades bancs no s'atura ni es racionalitza la globalització. Així no s'aconseguiran els obde lluita per aconseguir condicions socials, laborals i sanitàries , com ara que jectius del moviment. els nens no treballess in , etc. Ara és - Ara una pregunta La globalització em recorda un problema similar, personal: Què et va el començament del segle XIX , fer decidir de venir a però a escala munés a dir, un capitalisme viure a Barcelona ? dial. La poss ibilitat sense control - A Califòrnia, a la d'invertir en qualseuniversitat , tenia vol país , d'exportar diners per correu electrònic ... provoca molts estudiants espanyols. Quan va morir Franco molts d'aquests estudiants van que hi hagi una crisi absoluta de falta de ocupar llocs de responsabilitat en institucu ra per les condicions de vida. Els efeccions importants, al govern, a les univertes de la globalització són avantatjosos sitats, etc. , em sentia identificat amb per als inversors dels països d'Occident , aq uest canvi, i volia viure'l personalment , però ningú sap què passa amb la vida loveure què passava. Aleshores , com que cal de la gent d'Asia , d'Africa , etc. no tenia responsabi litats personal s als - Què penses dels moviments antiglobaEstats Units -les meves filles eren adultes, feien la seva vida- vaig pensar de lització? venir a jubilar-me aquí. Pensava en - El moviment, pel que fa a les seves forMadrid o en Barcelona , dues ciutats amb mes ecologistes i les seves demandes de una vida cultural que seria intejustícia social, és absolutament necessaressant. A la universitat vivia ri. El gran perill és que els violents puguin en una població molt petita dominar el moviment i, en combinació - La Joll a-, era perfecta quan amb una policia d'esti l feixista , poden deles meves filles eren petites , sacreditar el moviment , o fins i tot properò un cop descarrevocar un pas enrere en els propis objectius, que té unes demangat de responsabilitats fami liars, volia des legítimes . Cal treballar en viure en una ciutat les dues coses: enfortir els amb concerts, ciobjectius i aïllar els vionema, museus , lents. etc ... Vaig valorar - És evident que hi ha que Barcelona es troba al costat del certs nuclis violents, però mar. que és a prop no hi ha també una instrude França , i el fenomentalització molt forta men català m'inteper part del poder que els ressava i m'interessa deixa fer i amb la seva inintel·lectualment i com tervenció eleva encara a historiador. més el nivell de violència?

- Sí, i per això convé insistir en les investigacions de la conducta policial i exposar la veritat.

- Què aconsellaries d'investigar a un jove historiador català o espanyol? - D'entrada dir que per

24 31

primera vegada en la història d'Espanya hi ha molts historiadors val uosos aquí. No cal anar a França , Anglaterra o els Estats Units per trobar bons historiadors que investiguin la història d'Espanya. Però encara fa lten bones biblioteques. Amb la ll ibertat politica , i amb el fet que hi ha catedràtics que ara tenen 50 anys , que s'han format a Eu ropa, i que han format bona escola aqui a Espanya, crec que el desenvolupament de la història es troba en un bon moment. El panorama és bo , però hi ha tantes coses

a estudiar que no podria recomanar cap tema en pa rticu lar.

- A Catalunya havia existit un moviment laic important. Amb el franquisme aquesta tradició es va trencar. Ouè li diries a un jo ve que en aquest moment formi part del Moviment Laic i Progressista ? - Que faci els seus projectes i les seves acti vitats en funció de moviments que siguin veritablement socials. econòmics . Sobre problemes reals no sobre mitologies nacionalistes •

• 32

la col·laboraciÓ

Què pot aportar la macroeconomia al sector no lucratiu? Francesc Trillas Doctor en Economia cions sense ànim de lucre poL'objectiu d'aquest article és donar a conèixer algunes refleden jugar un paper eficaç en la canalització d'ajudes per part xions derivades dels estudis de dels països desenvolupats. El microeconomia, que poden ser 1995, un informe sobre Govern útils a les organitzacions no luGlobal de les Nacions Unides cratives . L'anàlisi del rol de les suggeria que existien prop de organitzacions del sector no lucratiu en l'assignació de recu r29.000 organitzacions no goversos en una societat ha donat namentals internacionals. Les organitzacions no governamenlloc en els darrers temps a alguns interessants estudis per tals de caràcter nacional són enpart d'economistes especialitcara més nombroses. Als Estats Units s'estima que són uns 2 mizats en organitzacions i institulions, la majoria d'elles creades en els cions. Aquest creixent interès es deriva darrers 30 anys. En el mateix treball es del paper cada cop més significatiu que aquest tipus d'organitzacions juguen en diu que a Rússia hi ha almenys 65.000 les societats actuals. organitzacions no governamen tal s creades Als Estats Units, per Les organitzacions després de la caiguda exemple, les organitno lucratives poden aportar del comunisme. zacions del sector no a l'eficiència productiva lucrati u tenen un rol Nomes a Kenya, compromís i credibilitat important en el sistese'n creen 240 cada ma sanitari , en l'enany. Aquestes xi fres amaguen certament organitzacions de senyament superior, i en la provisió de tipus molt divers, però segur que encara serveis públics locals. A Europa, organithan augmentat més en els darrers cinc zacions de tipus molt divers, però que teO sis anys . nen en comú la renúncia a l'apropiació del benefici per part d'aquells que prenen les decisions importants en l'organització, Incentius juguen un paper important en el sistema Ouè poden aportar les org anitzacions financer, en els serveis socials, en el secno lucratives a l'eficiència productiva? tor del lleure o en el de l'esport. En els Compromís i credibilitat. Comprometre's països en vies de desenvolupament és a no tenir masses incentius per aconseavui reconegut fins i tot per les grans institucions econòmiques internacionals, guir beneficis pot ser valuós en mercats on els emprenedors poden tenir la tempcom el Banc Mundial, que les organitza-

24 33

;:)A~~E~ES

NOVETA T S

COL ' LECCló MATE~IALS

J OVENT UT

Unt

II(IlI •• 11.. 16 ~u

I. ,lulll ,. hhdlll

+-HJ#'"1 IIIBE i-I.

13. l a nueva condición juvenil y tu polltkas de juventud . ActIu del congreso celebrado en Barcelona en nO'llembre de 1998.

14. Escol., 0(\ I Joves d'origen magribl. el sentit de la Inserció social de les segones generacions de fam!lie~ itmnlgrlldes. (el (as de Mataró).

Trob ii!l~U

aquests llibres a qualsevol llibreria o b~ • la Llibreria de la Diputació, c.rrer de londre.s, 57 080)6 81reelona • Tel. 934 022 500

Per mts Informadó; ww ... J ~_ ES

tació d'explotar els clients, els treballai avui analitza situacions amb diversos dors o els donants de fons financers. responsables, situacions amb diversos Quan els clients, els treballadors o els projectes simultanis, i situacions on els donants se senten protegits pel status objectius són plurals o estan mal definits. non-profit de l'empresa , l'emp renedor En tots els casos el que esdevé crucial non-profit disposa d'un avantatge en el és el disseny institucional i organitzatiu : mercat. La credibilitat que dóna la motiel debat sobre governance en les emprevació és un actiu que ses i en les institugaranteix l'entusiasme cions (per exemple, Cultura organitzativa, dels implicats en una brand names, compromís, les universitats) es noorganització no lucratidreix d'aquestes reflereputació , credibilitat, va, i que facilita la conxions. El pape r que esdevenen fiança dels agents amb han de jugar les jerarels conceptes claus qui l'organització es requies , els mercats, la laciona. Aquesta moticooperació o la comvació pot també estar en l'origen de la petència (en definitiva el disseny de les superioritat de moltes organitzacions no diferents formes d'interacció) és l'aspecte cabdal. Com sostenir transaccions repetilucratives pel que fa a la informació: la des en el temps ha esdevingut una preoseva dedicació els permet un millor coneixement del terreny, de la comunitat, cupació crucial: cul tura organitzativa , del que puguin teni r les grans empreses "brand names", compromís, reputació, privades o els governs. credibilitat, esdevenen els conceptes Aquesta reflexió s'ha de situar en el clau . con text de la critica tant a l'estatisme com a les privatitzacions dogmàtiques. Exemples És absurd defensar que un mateix tipus d'organització pot servir per a qualsevol La teoria dels contractes (i en particutipus d'activitat en qualsevol context. La lar la teoria de les relacions verticals, o microeconomia moderna se centra més les relacions que es produeixen entre diaviat a estudiar quin tipus d'organització ferents unitats d'una cadena productiva , s'adapta millor a cada tipus d'activitat, com un proveïdor i una empresa client) pot ajudar a donar idees sobre dos prodefinida per les seves propietats físiques, temporals, locacionals i relacionals cessos molt vinculats al treball de les or(quin tipus de transacció i relació entre ganitzacions no lucratives: els agents es produeix). 1) L'organització de la provisió de serL'eina privilegiada d'aquests estudis veis públics per part de l'administració. és l'Economia dels Incentius (que també Entre la provisiÓ directa per part dels funpot aparèixer amb altres noms , com cionaris i la lliure competència entre proveïdors privats hi ha tot un ventall de Teoria de Contractes, Teoria de l'Org anització, Economia dels Costos de Transpossibilitats amb diferents resultats sobre l'eficiència productiva , l'eficiència assigacció o Nova Economia Institucional). Aquesta parteix de models molt senzills, nativa i els efectes redistributius : subque formen part del que s'anomena hastes, con tractes, convenis, subvenTeoria de l'Agència . Aquesta teori a analitcions, regulacions i comissions de za els contracte s que una persona resseguiment. ponsable d'un projecte pot establir amb 2) L'organització interna de les orgaaquel ls que té al seu càrrec per assegunitzacions no lucratives : el paper i la rerar-se que compleixen amb els objectius lació entre patrons, fundadors i membres, del responsable. La teoria ha adoptat en per exemple. L'estructura del govern corel passat recent extensions més realistes, poratiu és tan rellevant per a una multina-

24 35

cional com per a una associació: com evitar l'oportun isme dels gestors interns: aconseguir llur motivació , fer possible el compromis. La relació entre estructura interna i les interaccions externes ent raria en aquest capítol. Per exemp le, quina organització interna facilita una estratègia més agressiva i quina una estratègia més moderada (en front de l'administració o d'una organitzaci ó que competeix per atraure fons o membres). Estudis empírics

D'aquestes reflexions se'n poden derivar interessants estudis empíri cs: 1) Anàlisi de resultats. Quin impacte tenen diferents formes d'organitzar la provisió de serveis públics sobre alguns indicadors? Estudis comparatius a nivell internacional poden ajudar a respondre aquesta pregunta. Una altra qüestió important és quines estratègies aconsegueixen més diners: com assignar correctament els recursos de lobbying. 2) Anàlisi de determinants: raons per les quals un determinat tipus d'organització s'adapta millor a un sector i no a un altre. 3) Com millorar l'organització interna: l'eficiència productiva i l'estructu ra de costos , els incentius i els processos de presa de decisió. Buscar i definir on es pot aplicar la com petència (entre diferents organitzacions no lucratives , entre potencials treballadors) i quins efectes té esdevé cabdal, com en tot sector productiu. 4) Estudis d'estructura. Aquests inclourien els estudis de concentració: quin és el número òptim d'organitzacions en un determinat sector? Estratèg ies de diferenciació del producte i de diversificació , les economies d'escala i d'abast, la mida

òptima, són també aspectes importants de l'estructu ra de qualsevol sector, com també ho són les economies d'experiència. Un aspecte rellevant és l'anàlisi de les possibilitats d'obtenir rendes , i no centrar-se en sectors on pot haver-hi molt volum de negoci però l'obtenció de ren des és limitada (potser perquè ja hi ha molta competència). Això perm etria analitzar amb arguments rigorosos el perill de la proliferació d'organitzacion s i la cultura del "xiringuito". Les organ itzacions no lucratives també tenen problemes , i els seus gestors fan bé quan en són conscients i miren d'introduir mesures per combatre aquests problemes. Les organitzacions no lucratives poden ser menys burocràtiques, corruptes i malbaratadores que alguns governs, però algunes organitzacions no lucratives també poden escapar a tot tipus de control públic per falta de transparència i poden ocultar processos d'apropiació per part de sectors que s'aprofiten del seu aparent bon nom . Les organitzacions que funcionen millor són les que s'anticipen a aquests problemes , i es sotmeten voluntàriament a processos externs i interns de control que milloren la seva reputació, la qual cosa els permet augmentar la seva esfera d'influència a llarg termini . Les organitzacions no lucratives són les primeres a beneficiar-se dels processos de debat i crítica sobre elles mateixes, sobre el seu func ionament i sobre la seva relació amb l'administració i les polítiques públiques. Reforçar les organitzacions del sector no lucratiu pot se r una manera de crear capi tal organitzatiu i social entre aquells sectors que no disposen de fàci l accés al capital financer. En unes altres paraules , pot contribuir a aconseguir que

els rics no siguin els únics que saben ment , les estratègies privades i les polítigestionar. ques públiques en terrenys com les finanEn aquest article he intentat traslladar ces, les polítiques de defensa de la comquines idees dels estudis teòrics i empípetència, la regulació dels sectors rics de microecomonopolístics i la teoria de l'emprenomia poden ser Les organitzacions no lucratives d'aplicació per al sa. Moltes de les són les primeres a beneficiar-se sector no lucratiu. tècniques fonadels processos de debat i crítica Tot i que només mentals , tant teòsobre elles mateixes s'han suggerit , riques com empísense aprofundir riques , que massa , algunes línies generals , la ims'utilitzen per part dels investigadors més portància creixent d'aquest tipus d'orgaoberts en aquests terrenys es poden aplinitzacions suggereix que val la pena car també a l'anàlisi del desenvolupament i millora del paper, ja molt imporaprofundir-hi. tant, que les organitzacions no lucratives La microeconomia ha contribuït en les darreres dècades a millorar el coneixejuguen en la nostra societat •

•

24 37

l'apunT

En el centenari d'una idea actual: l'Escola Moderna Vicenç Molina Professor d'ètica Empresarial

agosa rada per a l'època, pe r Fa un segle , ca p al mes ambdues qüestions)- , pugu i d'agost de 190 1, s'obria , al nútrencar el mur del dog mati sme mero 70 del carrer Bail én de intel·lectua l i de la falsa moral Barcelona, un cen tre edu ca tiu imposada a cop d'autoritat, esque es proposava tran sform ar devenint un nucli permanent de radicalment l'experiència pepromoció de l'emanci pació sodagògica en un sentit crític, laic, cial. racionalista i llibertari. En linia amb l'optimisme filosòEs tractava d'afirmar un profic hereu de la 11 ·lustraciÓ, bona jecte obert ament superador de part dels ambi ents llibertaris la mediocritat intel·lectual, de les confiaven en el treball per la reli mitacions fruit de la superstició novació educativa com a instrui de l'autoritarisme i de tes ment definitiu per abat re els prejudicis i carències higièniques i materials que assolir l'objectiu d'una societat lliure, justa dominaven el marc educatiu de l'Espanya i fraterna . La clau és l'aprenentatge de la de la Restauració, tant pel que fa als llibertat en la llibertat. mitjançant la via de escassos centres públics esta tats com la raó personal. El medi natural d'aquesta als centres privats, fonamentalment via, l'única que es basa en l'afirm ació de religiosos. l'autonomia del subjecte com a condició De fet, hi havia ja una certa tradici ó en de possibilitat del mateix fet educatiu és, els ambients del pe nsament human ista i evidentment , la laïcitat: l'absència de conprog ressista de la Cata lu nya d'entresegles : la fundació dicions prèvies i de restriccions mentals d'escoles laiques , l'Escola Moderna es planteja que , des de la impomolt vinculades al com un exemple de pedagogia sició de creences o lIiurepensa ment, al de límits a la recerrepubl icani sme i a racionalista , fonamentant-se ca , impedeixin el lliu les societats obreres , en l'educació integral re accés al coneixeno era cap ini ciati va i la coeducació ment. Convi ndria gaire exòtica . Ara , record ar el missatg e seg uint aquest made Francesc Ferrer i Guardia gravat al teix cam i, l' Escola Moderna es plantej a peu del seu monument erigit a com un exemple de pedagogia militantBrusset·tes el 1910 , com a testimoni de ta ment racionalista que , fonamentant-se en seva mort per la causa de la llibertat de l'educació integral i en la coeducació - de consciència: se xes i de classes socials (pos ició molt

"L'ensenyament racionalista pot i ha de discutir-ho tot, situant prèviament els nens sobre la via ampla i directa de la inves tigació personal'

de descobrir la realilat direclamenl, no con formant-se amb allò que es pugui dir, acadèmicament, sobre aquesta realital. Sembla bastant clar que aquest tipus de procediments i d'expectatives han estat Ferrer i Guà rdia, l'im pulsor i l'ànima confirmats més tard per la pedagogia evolutiva de Jean Piaget. de l'Escola Moderna , havia connectat amb l'esperil de la renovació pedagògica I, a l'Escola Moderna, quan gairebé ningú no s'ho plantejava , van inlentar doper mitjà de les id ees de Paul Robin nar-Ili forma : els nens i les nenes tindran - Ieòric de l'ed ucació integra l- en els una insòlita llibertat, anys del seu exili a França. Desprès del es faran exercicis , Els nens i les nenes frustrat inlenl de revoljocs i esbarjos a l'aire han de descobrir la realitat lliure, s'insistirà en ta republi ca na de directament l'equilibri amb l'entorn Santa Coloma de natural i el medi , en Farn ers - inspirada per Manuel Ruiz Zorrilla- de 1886, Ferrer l'higiene personal i social , desapareixeran els premis i els càstigs , i els exàmens . s'exilia i viu a França fins al mateix 1901, Els alumnes visilaran cenlres de treball Allà comença rà la seva experiència do- les fàbriques tèxtils de Sabadell , especent, en els Cu rsos Comercials del Gran cia lment- i faran excursions de descoberOrient de França, i com a professor de ta . Les redaccions i els comentaris cas tel là. I és, precisament, com a consed'aquestes vivències per part dels seus qüència d'això que podrà arribar a conmateixos protagonistes es convertiran en cretar-se la fundació de l'Escola Moderna un dels eixos de l'aprenentatg e, I això es quan una de les seves antigues alumnes, farà extensiu a les families dels alumnes, Ern estine Meunier, li llegui en herènamb l'organització de conferències i cia, a l'abril de 190 1, una important xerrades dominicals , qua ntitat (una propietat per va lor d'un mili ó de francs , de la qual Cal no oblidar, malgrat 101, que les tensions socials i ideològiques prose' n poden extreure rendes prou vocades pel lancamenl obscuconsiderabl es). L'objectiu de funrantisla del clima social i polític dar una Escola a Barcelona és, dominant, poden conduir, en doncs, un fet que podrà materialitzar- se immediatament. algun cas , a posicions d'un radicalisme ingenu , fins i tot El conceple de Paul Robin un tant contradi cto ri amb d'educació integral. que enl'ús lliure del mètode intuïtiu, globa de manera simullània Però, finalment, la vida maels compone nts intel· lectual, teixa sempre és prou ambifísic, èti c, estètic i emocional gua i s'encarrega de deixarde la personalitat i que no senos també ben clar que no para el món de l'estudi del podem desprendre'ns de món dellreball . s'aj untarà les nostres mateixes conamb la defensa del mètode tradiccions. Això ho podríintuïliu , inspi rat en les leories de J.H. Pestalozzi i de em veure en alguna deF.Frbbel, qu e pretén obteni r cantació racionalista que el desenvolupament harmòpodia no deixar espai per nic i progressiu de les facul a les formes no dogmàtiques d'espi ritualitat, o en l'ús tats i aptituds naturals dels exclusiu de la llengua castellana, molt nens. Els nens i les nenes han

24 39

característic d'un pretès cosmopo ti tisme Columbié , dirigent del Centre Republ icà universalista que compartie n atguns secHistòric de Barcelona, Anselmo Lorenzo , tors det moviment obrer i del pensament pedagog actiu , director de publicacions llibertari. Ferrer sempre adduïa, quan es de l'Editorial de l'Escola i destacat repreqüestionava l'exclusivitat del castellà ensentant del corren t llibertari del moviment front del català com a vehicle d'ensenyaobrer, i Eudald Canibell, amb qui aquest ment, que, si s'hagués pogut. s'hauria fet mateix corrent llibertari entronca amb el se rvi r l'esperanto. ca talanisme fedeEl s llibres puUn ensenyament laic i racionalista ralista. i figura blicats per l'editoeminent del món és necessari per construir rial de la mateixa associatiu barcelouna societat d'homes i dones Escola són fonaní (és fund ador, lliures i feliços mentalment creaper exemp le, del tius i dinàmics, Centre vius i provocadors. i de provat rigor cienExcursionista de Catalunya i de l'Institut tífic, d'altra banda . Només caldria esmenCatalà de les Arts del Llibre, entre d'altar-ne . entre d'altres , els d'Odón de tres) . Tots ells , a més , fraternalment vinBuen , Elisée Reclus , J.F. Elslander (un cu lats amb el promotor de l'Escola pel fet altre referent de la renovació pedagògide pertànyer a la francmaçon eria , en la ca) , M. Petit, P.Kropotkin, o la mateixa qual Ferrer i Guàrdia s'havia iniciat el Clémence Jacquinet , antiga alumna de 1883. Ferrer i professora de l'Escola. Els lamentables esdeveniments de El projecte de Ferrer té el decidit su1906 - atemptat con tra Al fons XI II- en port d'a lgunes persones amb les quals què es veu involucrat un professor de l'uneix la rel ació personal , com la profesl'Escola , portaran a la clausu ra del censora abans esmentada, i dels sectors hutre. Ferrer i Guàrdia. empresonat i postemanament i ideològicament més propers riormen t absolt, no deixarà. però, de als objectius i als mètodes de l'Escola mantenir viu l'ideal pedagògic i serà esModerna. No és est rany, doncs , que en la collit president del Comitè directiu de la seva Junta promotora ens trobem amb Lliga Intern acional per a l'Educació persones com Cristóbal Litràn , que seria Racional de la Infància, org anisme de secretari personal de Ferrer, Roger promoció de les dinàmiques educa ti ves

inspirades en l'Escola Moderna . Són remarcables els seus òrgans d'expressió, les revistes L'Ecole Renovèe, publicada a Brussel·les i a Amsterdam i $cuola Laica, a Roma . L'empelt de l'Escola i del projecte ferrerià arrelarà , a part, en diverses escoles laiques i racionalistes que s'inspiren també en l' Escola Moderna i que aniran sorgint per la resta de Catalunya - el Poble Sec, Sabadell , Badalona , Vilanova .. .-, la re sta d'Espanya i fins i tot l'Amèrica Llatina . La mort injusta de Ferrer i Guàrdia com a conseqüència dels fets de la Setmana Tràg ica de 1909, en què el fundador de l'Escola Moderna no tenia cap mena de responsabilitat , no trenca la influència que el projecte té en el món de la renovació pedagògica al llarg del primer terç del seg le XX i que arriba fins a la II República . A l'actualitat , en un temps marcat per la necessitat de generar actituds d'obertura intel ·lectual i de raonament crític qu e ens facin capaços de destriar la informació sense manipulacions, i de respondre als reptes suscitats per la transformació tecnològica i social que ens du cap a l'anomenada era de la comunicació , és imprescindible saber posar els proces-

sos d'accés i de transmissió del coneixement al servei del progrés ètic de la humanitat. Una formació d'aquesta mena, que mai no s'acaba, és la que pot proporcionar un ensenyament laic i racionalista, constituït en una de les eines imprescindibles per a construir una societat d'homes i dones no mediatitzats i capaços de dirigir els seus propis destins, és a dir, d'esdevenir més lliures i feliços. El projecte essencial de l'Escola Moderna té , en aquest sentit , força i vigor. El conjunt dels seus propòsits essencials poden veure's perfectament reflectits en allò que publicava Anselmo Lore nzo a la revista barcelonina Natura, l'octubre de 1903:

" .. .Dirigirse, con la abnegación del apóstol y la pasión del revolucionario, a la enseñanza integral que ofrezca a la infantil inteligencia y a la del adulto preocupado o analfabeto la verdad conocida en toda su esplèndida y sencilla majestad, como se presenta en la naturaleza, de la cual es fidelísima representación, es obra eminentemente salvadora; es esterilizar de raíz la semilla de la desigualdad y sentar como fundamento inconmovible la justicia en las relaciones humanas, Esa es una laudable intención." ,

•

2"'1:/1 1

la creaciÓ

En homenatge al teu nom Serenor Neus Guerrera

- Un te , si us plau . En Carles s'asseu a un tamboret proper a la barra i demana sense esma,fu llejant els llibres que duu a la mà. Aviat la tasseta és prop de les seves mans , alça els ulls i en descobrèix el somriure , tot s'esborra i perd sentit. Hores més tard, tots dos es troben en un altre bar: ella ha acabat de treballar no fa gaire i no l'entusiasma la idea d'haver quedat amb un estrany. El veu de lluny i seg ueix la seva forma , s'apropa , vol acabar amb aquesta història. En veu re'l la pell se li ha tibat i endins seu sap que ell és un signe . Espera que enceng ui una ciga rreta, no recorda haver-lo vist fum ar i li sap greu exagerar-ne la seva necessitat d'omplir els llavis, la boca i el cos d'una fum que la satisfà . N'observa el ro stre, el posat tranquil i la morenor del cos, el cabell tot negre, la foscor a les mans i la llum als ulls. La conversa s'in icia . Paraules breus que cerquen color, combinació de mots per presentar-se , l'atreviment marcant l'espai, no senten el perill d'equivoca r- se, però els atura l'advertència , la llum en roi g que encén el cor, el dubte inexacte que no és manifesta , però se' l sent a prop . L'eclipsen els seus gestos, la manera de creuar les cames i el seu dialecte lleidatà. Canvia aviat d'idea i es disposa a com partir-ne la existència amb la brevetat d'una nit. En Carles se sent cómode, quelcom ha des-

pertat endins seu: la sensació agradable que transmet l'aire , els mots de la noia i el somriure. Proposa marxar, canviar l'escena per un indret més tranqu il. Arriben a la platja amb els nervis creuats a l'estómac, seuen entre roques, allunyats l'un de l'altre. Una mateixa solitud els omple i aclapa ra , la pau és més enllà, entre altres . L'equilibri de les pedres els ensenya a no caure , a mantenir la serenor en un temps d'amargor i els ca l narrar el temps vi scut , se'n guarden noms i detall s. Els cerqu en els somnis , la boca els dóna vida, els ofe reixen al món i ells no se n'adonen de l'inici d'u n temps que els torn arà lleugers. Només la claror de l'encenedor els envolta, fumen herba mentres construeixen un vocabulari nou per reprendre la vida i escapar a temps d'un mal d'amor. Els estels són llu ny però n'endevinen l'aroma: la mar a la vora. la fre ssa de les oies ennubola l'aire i una xafugor salada els envaeix el cos . En Carles assenyala amb el dit un lloc perdut, un far lleuger d'ombres , una cos ta que es fa propera en pronunciar-la i li re gala el somni de veure Cap de Creus si es tanquen els ulls. Miren l'hora, s'aixequen per abandonar-se, inicien el cami de tornada, on podran continuar la dita i esborra-hi després les passes, batejant les roque s, reduint l'espai conforme al nom que rep cada es-

fera. Fronteres de nom imàginari , retall de vida que se'n desprèn d'ells perquè pertany a aquell racó, al refugi buscat, a l'encert d'unes hores que els ha calmat l'àn ima, i és així que es troben de nou amb la sorra. on els peus no encerten amb la seva funció. Oloren l'adèu, no hi

ha cap bes, ella s'estima més el desig , sempre intens a un record que minva per acabar de desaparèixer. En Carles li acarona les galtes , li demana què recordarà d'ell quan ja no hi sigui , "les teves mans sobre el meu rostre, el temps acordat en un parèntesi" •

• 24 43

Díaz - Gran Sense Títol Gravat

la creaciĂ“

la creaciÓ

Moms

1RA~U\L, rER C/J:J)S lélJi~ AS:wJRANC6S 176 viDA ..

les recomanacionS

llibreS El precio de la libertad Memorias (1948-1977) Maria Onaindía Espasa, Madrid , 200 1 Vaig convidar Maria Onaindia a donar una conferència sobre "el canvi social i la vio lència" al Centre Europeu de la Joventut d' Estrasburg el 22 de juliol de 1982. Feia només ci nc anys que havia sortit de la presó per pertà nyer a ETA, condemnat a mort al procés de Burg os i l'ambaixador espanyol va protestar per la seva presència al Consell d'Europa. El missatge d:Onaindia va ser que ETA havia de reconèixer que no podia guanyar però que cal ia no fo rça r-la a accep tar que havia perdut. Ara les memòries del Or. Onaindía ens donen una mica de llum sobre el confós món d'Euskadi i les fortes contradiccions del seu nacionalisme nascut, certam ent del patri otisme i de la defensa de l'autodeterm inació i de la democracia , però lambé del carlisme , del catolicisme de la xenofòbia sabiniana i del marxisme-leninisme, aix í com sobre el personal descobriment de la laïcitat i del lliure pensamen t del seu autor, un referent clau de la vida política basca . (J .F.P)

Memòries d ' un bufó Albert Boadella. Espasa. Barcelona 200 1. El llibre "Memòrie s d'un bufó" escrit per Albert Boadella és un llibre que obliga el lector a fer balanç. El llibre és entretingut i està escrit amb un gran sentit de l'humor. AI meu parer, en la figura d'en Boadella es podrien simbolitzar algunes de les coses que han passat a Catalunya els darrers 30 anys. HI havia un antifranquisme formal per dos grans blocs . El primer bloc és el que queda de la cultura republicana dels perdedors de la guerra, simbolitzat aqu i pel pare de Boadella i el seu entorn i pel mateix Boadella, que tot i haver passat per Min yons Escoltes manté la flama lIiurepensadora. En segon lloc, el bloc dominant catòlic, regionalista , carrincló i conservador: la transversal montserratina. No cal di r quin ha estat el bloc hegemònic. El viacru cis d'El s Joglars passa a ser, doncs, un bon exemple de l'idealisme d'uns pocs que pen sàvem que del franqui sme es torna ria a les idees més modernes d'abans del 1939 i la sorpresa

- en el marc de molts disgustos i contrarietats- en veure que assistíem a un cont inuisme en què la cultura republicana no hi cabia. Ho expressa molt bé la referència a Tarradellas. Penso que tot i els esforços de Boadella per amagar-ho, queda ben clar un cop llegi t el ll ibre que som davan t un ci utadà que representa el català en estat més pur. Un català sortit de la flaire de la Barce lona popular i anticlerical i de les flaires més tel·Iuriques del republicanisme liberal empordanès. Fins i tot en la seva peripècia vital no veig gaires diferències entre Boadella i Robrenyo, Xauradó, Abd ó Terrades, Josep An selm Clavé o lIunas i Pujals. Són personatges que simbolitzen l'altra Catalunya, la Catal unya de veritat, la dels remences , els bandolers, la busca , els segadors . La Catalunya que mai s > h~ traït a interessos mercantils. Es per tot plegat que co nsidero que som davant les memòries d'un .. patriota cata là. Au! (J .S.B)

24 47

les recomanacionS

Ilcl·HeulcS La ville es! !ranquille

És una altra pel·líeula de Robert Guédiguian , que es va donar a conèixer, sobretot , amb la genial Marius et Jeannette i que, amb A l'atta· que, es va refermar en un cine lúcid no renyit amb la més fina ironia. Però deu estar-ne una mica tart , de la te ndència a l'exclusió que llança a la més profunda desesperació als grups socials més afeblits per l'atur, la droga i la permanent desestructuració dels seus ambients. Quan la gent es desespera , s'a temoreix, i la por et fa tornar vu lnerable a qualsevol virus. Aquesta desesperació és el medi natural en què creix el feixisme . I això ho denuncia,

rotundament, La ville est tranquil/e. Situada, també, a Marsella , compta amb la interpretació. com sempre, d'Ariane Ascarine -que transmet uns heroismes quotidians, no gens retòrics, còmplices-, Pi erre Bandere! i Jean-Pierre Darroussin . Tots ells, portaveus de la Marsella més mestissa i portuària, més obrera i. en el fons , més mediterrània . Més oposada a la "preferència nacional" i al racisme dels fatxe s. Oposició que no és el que, avui, preci· sament, predomina en alguns dels ambients papu· lars d'a questa ciutat germa· na. Per això, aquesta pel·lieula és un toc d'alerta intel·ligent sobre el risc que alguns dels exclosos arribin a combregar amb rodes de

moli . I que, després. ens les fotin pel cap. Cal reaccionar. I cal mantenir l'esperança , per poder·ho fer. L'esperança que vindrà de la cultura , de l'esperit vital i lliure dels dits que sàpiguen , a temps , tocar les tecles d'un piano no massa metafòric , per cert. Ara , si algú no la va veure en el seu moment, no us per~ deu, de debò, Marius et Jeannette - es pot trobar el vídeo-: el mateix missatge, però amb molta més explosió d'alegria i més passió poètica per la construcció de les vivències personals. Ten im dret. també , que el cine ens proposi aventures creatives. intel.ligents i crítique s sense haver de prendre an tidepres ~ sius quan acabi la sessió. (V.M.O)

( \

I/lslruĂŻu-I us i sercu lliures, associeu-l 'os i sereu forls, esUmeu-l'Os i sereu feliĂ§os

moviment laic i progressista