Espai de Llibertat - núm. 22

espai de llibertaT !'evista tresque!'I'cs per a la l'ormaci贸, la !'cflcxi6 i l'agiLaci贸 pol铆Li Cl\ s('goll

ll'illl('~ll'('

;WO I

:;0(1 1)(,,,,,"1 ",,

22

El rnonogl'Mic: l'ab Ba sc L'enLl'evisLa : AnLon i ~aLisLa L'apunL: Salvador AI Il'lldc

Numero 22 Segon tnmestre 2001 Director Jordi Serrana $obdlreclor' Jordi M.ralles Consell cJe redaCCIO David Sempefe . X(WI~H Bretones. Josep Sella res. Gemma Martín , Santl Castella, Ferran Escoda, Montse López , Antoni Castells Vicenç Molina Espai de lliberta\. Avmy6, 44 primer 08002 Barcelona e· mal l lfg @cJeorg Tel. 93 41 2 59 28 Fax 93317 06 61 Edita Fundaclo Fener . Guàrdia Impremra Pnmera ImpreSSió, S L Sabadell

Disseny Ferran Cartes I Monlse Plass Maquetació: Fundaclo Ferrer I GLlàrdla. Assessorament fmgü¡Sf¡C: Montse López

ReVista trimestral Preu 500 pts Subscripcions. 2000 pts.lany. DipÒSit legal ' B. 33 .262· 1996 ISSN. 1136-1581 Espai de Llibertat és membre de l'AssoclaCIO de Publicacions Penòdlques en Cata la

La Ilnia edi torial d'aquesta revista és el IlIurepensament, per tan t, les Op'nions del consell de redacció, les trobareu a l'Editorial , la resta d'opinions seran lmicament responsabilitat de qUI les firmi

espai de llibertaT Sumari Editorial

2

El punt de vista de Forges

3

La reflexió El perill nuclear al segle XXI Jordi Miralles

5

La consigna Voler que sigui Josep Sellarès

9

El monogràfic: el Pa ís Basc La bossa o la vida Vicenç Molina Autonomia, federalisme i autodeterminació Jesús Vicente Aguirre Violència política i democràcia al Pa ís Basc Ramón Zallo La revolució del martirologi basc Toni Strubell

1 11 15

22 25

L'entrevista Antoni Batista Jordi Serrana

28

La col·laboració Carta a un jove Xavier Bretones

35

L'apunt Salvador Allende

38

La creació Diàleg Josep Madaula La foto Ernest Brugué

22

45

46

Les recomanacions Pel·lícules i llibres

47

La sucursal Xavi Torrent

49

cditol'ia/J

Globalització o antiglobalització

2

Els darrers anys a les paraules idenliEstem a favor de la democràcia , que ficalives de l'esquerra - juslícia , ll ibertat, vol dir el govern del poble, no dels rics del poble. Estem a favor dels drets soigualtat, fraternital , laïcilal , elc.- se n'hi ha afegit una de nova : antiglobalilzació. cials per a lothom , visqui on visqui . Som Els ciuladans laics i progressistes eslem ferms partidaris dels valors humans unien contra de la globalització? versals i de la seva ampliació: drets de El procés de globalització, en una esles dones, dels infants, dret a l'educació tructura econòmica terciaritzada i que laica i gratuïta, a l'atenció sanitària , a compta, com a sectors bàsics, amb la inajuts per a la vellesa. formació i les fi nances, que poden ser Davant l'ultraliberalisme que ens porta Iransmesos sense cap mena de dificultat al campi qui pugui , volem deixar ben clar arreu del món , és probablement inevitaque hi ha models alternatius . De fet esble. El que cal, des de l'òptica de l'estem obligats a assajar altres experiències que rra prog ressisla i des de l'estricta prasi no volem caminar cada vegada més xi human ista i democràtica, és geslionar decididament cap a la barbàrie. Ja hi ha aquesta globalització , perquè no ho facin algunes idees que van fent forat com per els grans grups de poder fin ancero-meexemple la taxa Tobin o el pla Delors. La diàtics, com ho fan ara. Aquests, sempre taxa Tobin és una forma de fiscalitzar els fluxos financers amb fiho fan en con tra dels interessos de la majoria . nalitat especulativa a Nosaltres estem a favor Nosaltres estem a facurt termini que empode l'internacionalisme, breixen els països. Si vor de l'internacionalisme. Per lant qualsevol ciutadà de la democràcia, de la s'apliqués podriem fer del món és per a nosalraó , dels drets socials front a les despeses soIres una oportunilal per a cials més urgents de tot per a tothom l'amistal i l'amor. el món . D'altra banda , el Estem a favor de pla Delors proposa un l'ecologia. Vivim en un únic planeta . Per poder democràtic internacional amb catan t ens sentim que formen part d'un ecopacitat d'intervenció - una ONU democrasistema que no té fronteres. titzada i on no hi hauria dret a vet. Estem a favor de la raó. Estem en Podria, també, imposar el protocol de con tra de que la mà invisible de la cobdiKyoto, a les empreses i als estats que cia , de l'odi a la diferència, de l'ego dels se'n desdiguessin i que, també com ara , triomfadors o l'afany d'acumulació mateprioritzen el benefici destructor dels comrial sigui la que dirigeixi els afers dels huplexos industrials per damunt de l'equilibri mans. ambiental del món . Comptem amb un

el 1>11111 de visl,a de ForgeS

4

bon exemple de com poden fe r- se millor Mundial. Reserva Federal, Banc Central les coses: el govern Jospin. que actua Europeu , etc. En aquest cami solucionar per fiscalitzar les grans empreses que el dèfici t democràtic de la Unió Europea acomiaden irresponsablement el seu perseria un bon punt de partida . Com en alsonal sense pati r cap pèrdua. i que trebatres etapes històriques. potser la mundialla de forma activa con tra l'exclusió solització econòmica ens torna a situar en cial. Que deixa molt el vell dilema de sociaEl MLP incrementarà clar que hi ha drets lisme o barbàrie. Tenim que no poden converclar que els humanisen els propers temps tir-se en mercaderies. la seva capacitat educativa, tes laics optem per la Però. perq uè qualcivilitat democràtica. de sensibilització i d'acció sevol model alternatiu Ens hem , doncs , de en aquest àmbit més racional i més just mullar. sigui possibl e cal , El MLP incrementarà doncs, reivindicar un govern mundial en els propers temps la seva capaci tat autènticament democràtic que controli els educativa . de sensibilització i d'acció en instruments del poder mundial: l'OMC aquest àmbit com ho ha vingut fent des (Organització Mundial del Comerç) . FMI de l'inici . Ho farem , com sempre. callada(Fons Monetari Internacional), Banc ment però incansablement ,

•

la refl exiÓ

El perill nuclear al segle XXI Jordi Miralles. President de la Fundació Terra atòmics constitui ran un focus de La predilecció per les centrals nuclea rs que han manifesrisc per a la sa lut de les persones i l'entorn per a totes les getat les companyies elèctrique s és directament proporcional a la neracions fu tures. Els materials inquietud que provoca a la ciutade confinament emprats requeriran un manteniment i vigilància dania. L'energia nuclea r té quelcom de fascinació alquimica en constant. En resu m, des del primer dia que s'inicià l'aventura la mesura que transmutem l'essència mateixa dels elenuclear, sense adonar-nos , vam ments (en aquest cas de l'urasignar un pacte d'esclavatge ni) . I en aquest canvi de l'estat mi l·lenari que en qualsevol mode l'àtom s'allibera una ingent ment pot desfermar-se de form a quantitat d'energi a tèrmi ca molt letal en con tra de la humanitat. útil, però, malauradament , acompanyada El ve rit able risc de l'ene rgia nuclear no rau en essència en la possibilitat de d'una energia invisible de gran poder l'explosió atòmica d'una cen tral sinó en destructiu en forma de radiació iònica. els residus radioactius que genera i en el La transm utació radi oacti va ens permet aprofitar-nos de fet que un cop tancada l'energia de la fi ssió la cen tral conti nua sent Des del primer dia que atòmica , però invertint activa contra la vida. s'inicià l'aventura nuclear, la major part dels recu rPrecisament. la gran vam signar un pacte sos per protegir-nos de quantitat de residus rad'esclavatge mil·lenari la radiació que l'acomdioactius generats han panya . Una radiació, propiciat noves aplicamortal per a la vida i que per altra banda cions d'aquests materials no exemptes igualment de risc . Aq uest se ria el cas de pot ser punyent durant milers d'anys. la recent polèmica dels projectils d'urani Jugar amb l'energia atòmica. en aquest sentit , és un joc sense possibilitat de ferempobrit. se enrera . Des de la primera fissió, l'urani radioactiu o els subproductes re sulL'urani empobrit tants com el plutoni , no deixaran de se r mortals fin s passats un minim de 10.000 Els defensors d'aquesta tecnologia anys. En altres paraules, un cop desbas'excusen argumentant que s'ha reduït llestades , les centrals nuclears continu aen un 40% la radioactivitat re specte a ran sent un focus de malediccions pels l'urani natural pur i que els isòtops U234 i segles dels segles . Tots els sarcòfags U236 també s'han disminuït. Malaurada-

22 5

6

bre el sòl , l'aigua , les plantes. Més enl là ment , el nivell de radioactivitat és 60 vede la polèmica sobre les síndromes tÒXIgades superior a la de l'urani natural i ques i l'increment de càncers en els solhem de recordar que la vida radioactiva del U234 és de més de 200.000 anys. dats que hi participaren , la realitat és que la radioactivitat (per Tanmateix , la característica que fa l'urani mínimes que siguin les L'urani empobrit és molt tan atractiu per a la indosis) amb el temps més que una arma de dústria militar és la ses'acumula i Incrementa va densitat. Es tracta la probabilitat de condestrucció immediata, és d'un metall més dens una penyora immoral per a traure limfomes , leucèmies , de provocar que el plom, i gairebé les futures generacions avortaments, malfortant com l'or, només que infinitament més macions. etc. Aquesta barat perquè és un residu. Major densitat probabilitat no és fàcil de calcular I més quan la baixa radioactivitat no afecta de vol dir major poder de penetració sobre l'acer i altres metalls i, per tant, major pola mateixa manera a cada persona I no hi der destructor. ha un modelo patró per avaluar els efectes en fun ció dels temps d'exposició a la L'urani empobrit s'ha emprat com a radiació ni de les dosis rebudes. En tot material bèl·lic essencialment en tres con flictes documentats: el 1991 a la guercas , l'ús de l'urani empobnt és moll més ra de El Golf on es van llançar unes 750 que una arma de destrucció immediata , tones en forma de projectils, el 1995 en Dissenyar i admetre armes de destrucció foren 3 tones a les àrees sèrbies de retardada i indiscriminada com ara la raBòsnia i el 1999 el nombre de projectils dioactivitat és una penyora immoral per a d'aquest material emprats a Kosovo pasles futures generacions, sava de les 10 tones. La radiació per al soldat exposat a l'urani empobrit d'un Vigilar la radioactivitat projectil com a usuari no sembla que siPerò, el veritable perill que ja ens ha gui superior a la d'una radiogra fia. El verillegat la indústria nuclear és el descontrol table perill de l'u rani és el residu que en el material radioactiu residual. Les queda en el camp de batalla i que podesaparicions d'Isòtops d'urani o plutoni drem ingerir a través de l'aigua i dels aliments (hortalisses o animals) que l'hagln en els països de l'antiga Europa de l'est són més habituals que no pas es filtra acumulat. El nostre organisme continuarà acumulant-lo (especialment. oficialment. El tràfic internacional d'aquests residus pot suposar als pulmons, els ronyons i el fetque s'abandonin materials altage) des d'on continuarà irradiant els nostres teixits i ment perillosos sense que hi hagi un sistema fàcil de deteccIó, cèl·lules. La ferralla radioactiva que accIEls projectils d'urani empobrit quan fan dentalment es va fondre als alts forns d'Acerinox l'any 1998 blanc contra un blini que va escampar un datge desprenen un núvol de gas d'urani aerosol de partícules radioactiu per tot el radioactives que politoral mediterrani den ser respirade s no es va detectar per els qui es fins tres dies destroben a la vora prés de la seva o dipositar-se emiSSió . directament so-

A Catalunya hi ha una xarxa voluntària (a banda de l'oficial que no dóna mai dades si no és per imperatiu legal) de persones que s'han comprat aparells de detecció de rad ioactivitat. No són aparells barats, però potser seria important reforçar i millorar l'actual xarxa cívica voluntària de prevenció d'emissions radioactives. No fa gaires anys en una associació es podia fer una col·lecta popular per adquirir un equip àudio-visual. En el segle

XXI disposar d'aparells de mesura de paràmetres ambienta ls potser serà fonamental per exigir responsabilita ts a l'administració i als sectors empresarials implicats en l'em metzi nament del nostre entorn . La veri table xacra de la radioactivitat és que quan en sentim els efectes vitals pot fer massa temps que estigui bombard ejant el nostre organisme, D'aquí que no hi hagi possibilitat de prevenir la radioactivitat sinó podem mesurar-la primer ~

•

22 7

•

•

E

-

N

•

• !Cu

n

Tots fem 1'entorn del XXI

,

o

O C\I ::::J -l ' CI)

Q)

--O CI)

etS

CI)

etS Ü

XI

El cicle de la matèria

Els béns comuns El valor de la biodiversitat La informació i la comunicació La petjada ecològica ENTORN , sec I - Avinyó 44 - Barcelona - 93 302 61 62 a/e: entorn @entorn.org http://www.entorn .org

la consignA

Voler . . que siguI

Josep Sel/arès Director de l' Escola Lliure El Sol d'un discurs ideològic propi, que Acostumats a pagar a canvi creiem prou rell evanl com per de reb re alguna cosa, des de la comprome tre-hi el nostre temps sanitat fins a un plat de llenties. i la nostre voluntat, arribi a prou ens sorprèn que algú ens dema gent, la faci reflexionar i potser ni diners com a quota d'adhesió canviï els seus punts de vista. a una organització on ja militem, A banda quedaran el projectes és a dir, a ca nvi de res, ja que la conc rets que poden dependre o feina la fem inve rtint el nostre no de les subvencions al ser tem ps ll iure. serveis a tercers, o quotes esPerò aquesta sorp resa amapecifiques de fin ançament de ga una fai·làcia, ja que per a serveis als mateixos associats. l'associació , que s'ha de relacioLògicament si ens neguem a nar amb gent a la qual li és indipagar quota o la volem substituir am b el ferent si existeix o no, la quota és la manostre treball voluntari , per valuós que si terialització de la nostra voluntat que el gui , dependrem de tercers a l'hora de reprojecte sigui . lacionar-nos i organitzar-nos. En aquests Molts cops algú argument a que les subvencions que es reben a canvi del tre- cas , d'altres associats seran els que tinball voluntari , ev identment han de cobri r dran la paella pel mànec a l'hora de decidir si el projecte ha de tirar cap a un cami les quotes de soci, però aquesta posició significa defegar en un estrany la respono cap a un altre, ja que ells finançaran, o no , determinades vies sabil itat que el projecte existeixi o no , i Pagar una quota és un acte de comunicació i determinats moments i dimitir de la nostra d'independència voluntat i lliurar-la a llocs de reuni ó. i de sobirania ideològica, En el fons no té sentit un tercer, que com de voluntat i d'acció política que es consideri socis que paga vol manar, j mana rà. de ple dret els que no paguen una quota encara que estig uin La quota , doncs, ha d'assegurar que interessats en el treball que s'hi fa o en l'associació existeixi. I això vol dir que les activitats que s'hi organitzen , però si com a minim els associats es puguin comunica r els uns amb els altres, reunir-se i un dia l'associació desaparegués i amb organitzar-se per actuar, i fer arribar la aquesta tota una forma de veu re les coseva veu a tercers . Només aixi garantises , els preocuparia tant com si el rem que la final itat de l'associació de progimnàs de la can tonada tanqués i se tagonitzar un canvi en la societat , a partir n'obris un altre cinc números més enllà,

22 9

canviaria la gent, però ell s hi far ien el mateix . La quota doncs és un acte d'independència i de sobirania ideològica, de voluntat i d'acció política, ja que amb aquesta manifestem inequívocament la

nostra fe rma decisió que el grup de ciutadans qu e s'han organitzat al voltant d'una idea, sigui , i sobretot que sigui com nosaltres hem decidit , al marge del que pensi ta societat on vivim o els grups que hi tingu in el poder •

• 10

ci monogràfiC

La bossa o la vida

Vicenç Molina. Professor d'Etica Empresarial nalitza recolzaments, justifica Fan veure que es barallen molt. que no poden entendre's carències . contribueix a fer que gens , que la seva rivalitat desembli explicable allò que és passa tota mesura. Fan veure inexplicable . I injustificable . que ofereixen projectes diferents N'han tingut uns bons mestres , - i contradictoris- per organitzar els governs de la democracia cri stiana (valgui la contradicció i d'una manera o una altra les relacions politiques de la comunila desmesura) italiana dels anys tat. Fan veure que són incompasetanta. GIi anni di piombo - els tibles. Fan veu re que els afecten anys de plom del terrorisme , o molt les morts de ciutadans inbé feixista o bé de la pretesa nocents , víctimes de la irracioextrema esquerra antisistemanalitat fanàtica del terrorisme .. , que tants vots donaven , jugant Però saben treure'n profit. En treuen amb la por de tantes persones. Dissortadament, perquè tots plegats en profit, fidelitzanl aclaparadorame nt les seves respectives cliente les electorals , a rebem les conseqüències negatives, coles quals s'adrecen canalitzant cap al vicmençant pels mateixos que són víctimes timisme propi allò que, sovint. és la de veritat i que no podran explicar-ho. desgràcia aliena . És segur que, per a Però Xabier Arzalluz no tenia cap promolts militants de base d'a mbdós partits, blema per aprovar les mesures restrictives, en matèria de drets civils, de desen això sigui, de verita t, una tragèdia sentida com a ben intima, que volupament cultural , de no pretenguin apropiarredistribució econòmica Tant el pp com el PNB se-la per rendibilitzar-Ia i social , del primer gosón partits conservadors, vern Aznar, quan aquest políticament. És més que discutible que hi hadarrer no ten ia majoria catòlics, amb una visió gi alguna cosa de semabsoluta. I en parlava patriarcal i corporativa blant en el cas de les cordialment i amb dede la societat estructures dirigents ferència quan es tractadels mateixos partits . va de valorar els trasPerquè, presentant-se com a víc tima i passos de competències autonòmiques. com a únic possible mètode per activar la Fins que s'han trobat rivalitzant pel masolució del problema , s'aconsegueix teix espai electoral. el de les franges soatraure la simpatia i la solidarítat d'una cials més conservadores d 'Euskadi. part de la societat. I, això , sociològicaPerquè -de vegades no ho té prou en ment , sempre és rendible . Dóna vots , cacompte algun sector d'opin ió. especial-

22 11

12

ment a Catalunya- tant el pp com el País Basc. És a dir, és possible que , PNB són partits conservadors, catòlics, avui , les diferències siguin enca ra més minses ... amb una visió preferentment pat riarcal i co rp orativa de la societat. Els dos defenFet i fe t, a més, els dos han format sen un a concepció de nacionali sme il· lipart de la Internacional Demòc rataberal , que situa la iden titat de les "pàCristiana (un altre cop, signes d'admiratries" molt per damunt ció ben marcats l !!) i del dels drets de les persogrup parlamentari del Els dos s'inscriuen en una Partit Popular Europeu. nes . Els dos confonen perspectiva premoderna la maquinària politica Fins que l'elegància "tode la societat, oposada amb l'administració, el lerant" del PP va fer expoder polític amb l'ecopu lsar de la Internacioa l'opció humanista nòmic, l'organització na l tan grotescament de la raó il·lustrada burocràtica amb l'esanomenada el PNB tructu ra soc ial. Per això - que n'era fundador-, i tenen tant afany de dominació, des de les fins que , aquest darrer, amb més elegància estètica, va marxar del PP europeu caixes d'estalvis fins a les societats gas· tronòmiques o esportives, Els dos s'insquan hi va ser admès el grup Forza Italia criuen en una perspecti va premoderna de de Silvio Berlusconi . la societat , molt anterior i oposada a la Però tot aixó, en el fons, no és el més de l'opció humanista de la raó il·lustrada important. Ni el més definitiu . Els serveix que és la base d'afirmació del pensament per mantenir interessades , morbosament democ ràt ic occidental. interessades, les seves respecti ves clienQue són una colla de fatxes, vaja , els teles, i, amb això , anar fent la viu-viu i uns i els altres. El que passa és que el conse rvant el control de les seves resPNB es va veure obligat a defen sar la pectives administracions politiques . El República enfront del totalita ri sme cent ra· victimisme provocat pel terrorisme dóna lista i unifo rmitzador que representava el els vots de la por. Una por que opta pel replegament espanyolista, cap al PP, Una franquisme, per poder preservar l'autonomia política , que no pas pe r simpatia idepor que es refugia en un replegament ològica , com sembla demostrar la posició matern oumbilical, cap al PNB. Fortament partidària de negociar amb Mussolini que conservadora en els dos casos. Perquè la por semp re és conservadora. Ens fremantenien alguns dels seus dirigents. Però, sigui com sigui , i a l'ho ra de la verina, ens tanca, ens impedeix de ser lliures tat, en la seva majoria va tenir una posi· i decidir per nosaltres mateixos. ció favorable a l'ordre democràtic i Ara, quan s'ha de tractar del marro, con trària al feixisme. no hi ha cap problema . Quan s'han de I això li ha confer grans negocis , no passa res . I. sorpre cedit un cert pedigrí. Que no nentment - o potser no?- s'entetenen els altres. nen perfectament Almenys, vist des de ent re to ts ells. Catalunya. És Sense cap dubpossible que te . Per això , em fa molt l'efecte això , avui, sigui que no se encara menys n'adonen que clar per a una veiem que ens bona part dels prenen el pèl. O ciu tadans del

amb el seu gran competidor, Emilio Botin , potser pensen que els és igual. perquè a nosaltres ens continua interessant la dedel Banc Santander Centra l Hispano . (Què ho farà , que tants es diguin Emilio , i fensa de la vida. d'una vida digna i lliure per a tothom, sense cap tipus de violènun, fins i 101, Botin ... ?) Evident ment. són cia. I, a ells , els interessa molt més la detambé en intimíssima sintonia amb el seu fensa de la bossa .. vicepresident i conseller delegat. Pedro És per això que , ni els uns ni els alLuis Uriarte, exconseller del govern basc tres, no tenen cap inconvenient a ente ni destacat militant del PN B, no pas del dre's fabulosament en la cú pula dirigent sector "c ríti c" , i amb l'assessor jurídic del consell , Mario Fernàndez, exvicelehendadel segon gran banc espanyol. el Bilbao kari en el govern, més "radical", de Vizcaya Argenlaria, veri table pes pesant del capita l financer basc , que si aquest Carlos Garaikoetxea. darrer any ha obtingut una pila de benefiTots d'acord , amb la petjada ferma , rere la política econòmica d'Aznar. O. potcis nets . n'espera aconseguir quatrese r, davant? ... Cap problema de cultura cents cinquanta mil milions de pessetes , un 21 ,7% més, en aquest 2001. El disempresarial difícil de compagi nar, cap ensabte 10 de març de 2001 així ho van trebanc . És igual. Els uns , són directamanifestar els princiment del PP. Els altres . pals directius de l'entidel PNB (i dels sectors Entre la bossa o la vida , ta t, reunits a Bilbao , en més durs). Tots, viuen a s'estimen més la bossa la Junta General la zona residencial de d'Accionistes. Els dos Neguri. Cap no ha deicopresidents, Emilio Ybarra i Francisco xa t d'estudiar amb els jesuïte s de Gonzàlez - aquest darrer, nomenat direcDeusto. Ningú no porta els fill s a cap ikastola , sinó a l'escola privada con festament president d'Argentaria pel govern del PP- no van parar, com sempre. de sional catòlica . Ja els està bé tot tal com llençar innombrables lloances a la POlítica està. No faran massa res per arreg lar-ho. econòmica de José M' Aznar. Sempre Malgrat lot el control que exerceixen al damunt dels aparells policials . N'esperen que pode n, demanen més abaratiment de l'acomiadament. ent re d'altres meravelles més del control dels aparells financers i de la postmodernitat. És el problema de mediàtics . Perquè ho han tingut sempre passar directament a la "post" venint de prou clar. Entre la bossa o la vida , s'estila "pre". En això, estan en intima sintonia men més la bossa ~

•

22 13

DISFRUTA

LA

DIV3RSITAT

Terra ssa és una gran ciut at. Una CllItat grln on VIVim molles persones Persones de diferents races. edats, cultures. op'nlons 1OI.mllments

Persones que pensem, ~c I U l!m , sentom de maneres diferents ti omlls, dones. mfams gem grlln gen¡ love oersones amb

més o IOIlUyS reCLlISOS I amb Ideologl8s diverses

laIcs Juntcs VIVim i conVIVim en aquesta

Ciutat, una Clulal qUI! vol scr millor, mes 5011(Iall8, I que vol conlll\uar

crCI~ltnt

apreCiant la

01'.. &15I(al que 11 dona vida I calm Pef ser una ciutat mlllO!, !cnnl! enCOla lOt un nou mlllenm

el monogràfi C

Autonomia, federal isme i autodeterminació Jesús Vicente Aguirre GonZéílez Autor de La Rioja empieza a caminar Com gairebé to ts els lectors L'experiència de La Rioja pot ser saben, La Rioja és quelcom un exemple de construcció aumés que una denominac ió d'oritonòmica des de la ciutadania i gen . Molts, fins i tot , podrien sila raó. No es necessità recórrer tuar-la en el mapa . I pot ser que a hipotètiq ues glòries del passat alguns recordin que l'equip de (encara que , com és lògic, els futbol de la seva capi tal , el elements simbòli cs i folk lòrics Logronyés , es va passejar per van tenir la seva importància . la Primera durant alguns anys especia lment la recuperació del del braç del Madrid o del Barça, nom de Rioja i l'invent de la banl'únic equip - segons m'explidera quatricolor) i ni tan so ls quen- al qual mai va poder vam comp tar amb un partit regionalista en aque lls moments. guanyar. Bé, doncs amb tot això i tres anys de Quaranta mil firme s i alguns anys de distreball he publica t un llibre que es titula cussions , cops de porta i abraçades avaLa Rioja empieza a caminar. Apuntes solen un procés que no se mpre va avança r bre el proceso autonòmica riojano. Una en línia recta ni , evidentment. a gust de obra que analitza la nostra transform ació tothom. de província en comun itat autònoma. Una Tot això m'ha portat també a reflex ioaventura tan part icular com interessant, i nar sobre el nacionalisme, i he arribat no només -crec- per als de la Rioja. En (atrevit de mi) a plantejar l'eventualitat el llibre s'adve rt eix com causalitat i cad'una Espanya federal o la conveniència sualitat fan possible el procés autonòmic de reform ar la Constitució per fer posside la Comunitat més bles les consu ltes sopetitona de l'Estat, inibre autodeterminació L'experiència de la Rioja ciat i aixecat amb l'ensempre des de postutusiasme, la ingenuïtat , pot ser un exemple de lats "ciutadans i raonala utopia i la pass ió reconstrucció autonòmica bles", no necessà riad'uns quants grups i ment constre ts per la des de la ciutadania persones que van ser dura , cruel i quotidiana i la raó capaços de contagiaractua litat. . ho a la resta de la soI és aquesta la reflexió cietat, especialment als pa rtits polítics que m'agradaria trasllada r, ara, als lecque acabarien, lòg icament , assumint el tors d' Espai de Llibertat, encara que noprotagonisme i el comp romís fi nal del fet més sigui esbossant-ne algunes idees autonòmic. que em semblen importants.

22 15

Protagonistes , els ciutadans

16

En les regions i nacions que componen l'Estat espanyol hi ha qui se sent nacionalista i qui no. Però, en general, tots els seus habitants si que es consideren andalu sos , extremenys, bascos, ca talans o gallecs . Cap partit nacionali sta hauria, per això , d'atorgar-se la represen tació única i exclusiva de "els andalusos", "els extremenys" , "els bascos", "els catalans" o "els gallecs", perquè la sobi rania de l'Estat, nació o regió no resideix en els grups polítics, ideològics o ètnics , sinó en els seus ciu tadans. En tots els seus ciutadans . I és que ocorre a vegades, que simples opinions contràries als governs nacionalistes i als seus líders, es presenten per a ells com atacs a Catalunya o al Pais Basc, per exemple, o als seus "pobles" respectius. Pobles que apareixen aqui mes com a components d'una secta o "familia llarga" (i ben avinguda) que com a si mples, distints , meravell osos i imperfectes ciutadans. Simetria o asimetria , aquesta és la qüestió Després de segles de cen tralisme (trencats únicarnent per les proclames federalistes i estatutàries de les èpoques republ icanes), la Constitució de 1978 obria el cami a un Estat de les autonomies que desfermà un enorme ventall d'expectatives. No totes en la mateixa direcció. Algun s van pensar que es tractava de frenar les aspiracions de les anomenades "nacionalitats històriqu es" (Catalunya, País Basc i Galícia). repartin t xavalla entre tots. Altres, que començava la desleta d'Espanya. Es tensaren els arguments entre els que volien resol dre el "problema" autonòmic i els que

consideraven arribat el moment d'exercir el "dret" a l'autonomia. Va haver-hi , com en gairebé tot, optimistes , escèptics, entu siastes , detractors, malastrucs ... I molt despistats. Sobre tot al principi. Però, vint anys després, pot alirmarse que ens hem dotat d'un autèntic Estat de les autonomies, al marge de desconten ts i reivindicacions vàries que, lògicament. segueixen existint, i de les diferències entre les mateixe s comunitats. Algunes acceptables sense més, perqu è tenen el seu origen en característiques tísiques o geogràfiques (insularitat, cos tes. etc.) o en l'existència d'un llenguatge diferent (encara que si que puguin ser polèrnique s algunes de les mesures que el reforcen). Altres, més discutibles, basades en ci rcumstàncies històriques que han propiciat drets de conting ut politic o econòmic com ara els furs o el mateix concepte de "territ ori històric" (tingueu en compte que moltes regi ons podrien argumentar i discutir quan i per què van ser desposseïdes de ls seus privilegis , i pràcticament totes demostrar el seu intens i particular llinatge històric , incloe nt aq ui l'inici del seu proces autonòmic en temps de la II Repúbli ca , avortat per l'alçamen t mil itar) . Entre les raons , a vegades desraons , que han moti va t disparitats comunitàries, no podem deixar de considerar la pròpia reivindicació regional i nacional. I es aqu í on se situen al cap Catalunya i el Pais Basc . El s primers des de més antic, els segons amb major virulència. En conju nt , amb bons resu ltats. Però el que evidentment és ja irrenunciab le per al conjunt de les comunitats autònomes és el dret a l'ex istència. No en va estem parlant també d'Andalusia , o dels que van ser, en el se u dia, regne s de Castell a, Lleó, Aragó o València .

muli el multiculturalisme , o bé el senyal El cert és que no és fàcil coordinar els conceptes de si metria i asimetria. Ni l'ús de què un procés d'homog eneïtzació cu lque dels mateixos en fan grups polítics tural mundial ha tingut èxit", No m'agrada diferents. Enca ra que en el terreny que la segona opció. Per exemple, que trepitgem , se nse abandol'anglès ho aconsegueixi i nar un esperit co nstructiu i acabi amb la resta dels Abans de tot som idiomes. O que un nou reivindica tiu, caben altres éssers humans consideracions. No és el Hitler ens vulgui redimir, bastant semblants mateix igualtat i igualitarisEm quedo amb la primera . me . I això es pot en tendre. I me la crec. M'agradaria pensar que les comunitats Aban s de tot, di ria jo, som éssers humans. I bastant semblants generalment: autònomes espanyo les (a falta del toc d'alerta federal, però després també) són en la forma de caminar, de fer qualsevol més ànimes bessones que cossos besfunció física , incloses les de néixer, estisons. Dit d' un a altra forma, i repren ent un mar i morir - quan es tracta de mort natuvell principi del comun isme teòric: de caral. En allò que és particu lar teni m trets i da regió segons les seves possibil itats, a colors diferents, parlem diferents idiomes cada regió segons les seves necessitats. i tampoc sÓn igual s els nostres costums i (Algun s tradueixen tot això com a sentít idees. Però tots ells són , haurien de sercomú ... ) ho al menys , factors que enriquissin la nostra cultura com a habitants d'un poTolerància, el repte ble , regió o pais. Sense convertir-se , mai , en símbols de menyspreu o, pitjor encaAconsegu ir una convivència harmòn ira, en substrat d'ideologies o pràctiques ca entre tantes i tan variades identitats i que consentissin o perseguissin l'arraconament o la destrucció dels altres. sensibilitats , se mbla que hauria de ser la preocupació fonamental del s governants Preferir el nacionalisme (o qualsevol altre (de l'Estat i de les autonomies), per sobre "isme" en clau fonamen talista) a la raó , de la de satisfer, abans que re s, les seés acabar en el deliri. la confrontació, el ves premisses ideològiques i els seus caos i el no-res. El deliri , la confrontació i compromisos "particulars". Això significa el caos iper res! diàleg, tolerància i respecte enA hore s d'a ra i en aquest punt del reve rs els altres. Virtuts autonòlat haig de con fessar que no professo miques a les quals podríem cap fe nacionalista. La qual cosa . com es su mar, amb Rubert de desprèn de l tex t i el context, no significa Ventós, les de cordialique, igual que altres molts, no pugui detat , lleialtat i solidaritat. fensar i reivin dicar l'existència i viabil itat de les regions i les nacionalitats des L'autodeterminació , de postulats diferents als propis un dret del nacionalisme. I plantejar, i discutir, la proposta d'un Diu Montse rrat Estat federal espanyol Guibernau en el seu ll ibre o l'acceptació del Los nacionalismos que dret d'autodeterm i'Tabsència de nacionanació de les regions li sme en el futu r només i nacionalitats que pot ser el re sultat de la l'integren . consecució d'una coReconeixent , justamunitat internacional ment , que parlem pacifica que re specti i estid'un dret i no no-

22 17

18

més d'un problema. És clar que portar-lo a la pràctica pot causar complicacions. D'ordre sentimental , politic, administratiu i pràctic. Com ocorre, amb lògiques i enormes diferències, als Balcans, Irlanda , Bèlg ica, Escòcia o Canadà . Però el fet que existeixi n dificultats obliga , ún icament, a tractar de resoldre-les. A ser possible de forma racional i pacífica. Solé Tura examina amb deteniment en el seu llibre Nacionalidades y nacionalismos en España el tema de l'autodeterminació, que és "un principi democràtic indi scutible" i que pot tenir quatre significats. El principi abstracte que apareix en les grans Declaracions de Drets. L'eslògan dels grups nacionalistes no independentistes que el mantenen en segon pla, amb la seva habitual càrrega d'ambigüitat , electorali sme i populisme. El principi democràtic que accepta i defensa l'esquerra autonomista i que en ser utilitzat derrota ria l'independentisme "amb mètodes democràtics, és a dir, oposant a les pret ensions de separació i d'independència la volun tat d'una majoria democràticament formada" , però que no ha de ser usat , perqu è l'esquerra en general s'oposa "a la sepa ració i a la independència de Catalunya, Pais Basc i de qualsevol altra part d'Espanya". El quart significat l'assumeixen els grups independen tistes i alguns d'extrema esquerra que defensen el dret a la independència i la seva consecució per via electo ral, insurreccional o am bdues a la vegada . Solé Tura aprofund eix la seva contradicció en afegi r que "l'esquerra no pot plantejar aquest problema crucial en abstracte ni el pot reduir a mera proclama ideològica , Però sobre tot, el que l'esquerra no pot fer és defensar l' Estat de les autonomies, propugnar el seu de-

senvolupament I la seva plenitud en sentit federal i mantenir al mateix temps un concepte - el dret d'a utodeterminacIóque canviï aquest model politic i pugui arribar a destruir-lo" ... És ben cert que enfortint l'Esta t de les autonomies , augmentant el sostre compe tencial, reformant el Senat etc. , minem el terreny de l'independen ti sme. I, en tot cas, fem les coses millor. La consulta, pe rò, pot ferse? És un principi democratic i, com es diu en aquests casos , irrenunciable , el de l'autodeterminació? Doncs. caldra acceptar-lo. I to ts guanyarem bastant si el procés que porti un poble, una comun itat o una nació a pronunciar-se sobre això és pacífic i democràtic. I aqui no hi ha dues lectures. Democratic, en l'Espanya d'ara mateix , significa partir de la Constitució i per tant, qüestionar-la. I canviar-la quan hi hag i prou vots per fer-ho . Mai , com fan els grups violents , utilitzant la raó de la força. Silenciant (per mort , amenaça o terror) la gent que no combrega amb les seves idees, segrestant - en definitiva- la democràcia. En els moments actual s. empesos pel remoli d'atemptats i mort d'una banda, i per l'error dels nacionali stes democràtics bascos de pactar amb els independentistes violen ts per l'altra , s'ha dimonitzat des d'alguns sectors, especialment des del poder, la reiVindicació independentista , sense atendre aquesta més antiga consideració de situar la linia divisòria únicament entre demòcrates i no demòcrates . La con fu sió no arreg la els problemes perquè tan ce rt és que existeix tota una estratègia de la tensió , com ra -

Generalitat de Catalunya

ARA JA SOM

més de 6 MILIONS

fi més d~ 1000 anys Que, ef'lre 1011. f ~m un pals de l Qua l ¡\~UI ens podem sent" olQ'ulloso!. Pu III' 'a ( .. I.l luny a dellulu., la dll Iu ,,,opllrlls qllnerolCIOnS, neceHII.uem tOH .!.Q'uelll Que yulquln eUrmar el nOSI'e pais. d on 'I,n\",1ln b (llq ... ln com III dlljlUln I slquln com \'9 "''" I e¡ Q ... e. a la Ca!al ... nya de dllma. neCIIUH.I'lIm ",o· Ili S mans, !le.o, lob.e !o! , mO·lI CO.~

""""IjI""""

20

com sorprenent resulta la seva anàlisi de ons per avançar en l'Estat autonòmic qüestions que avui mateix són d'actualisense passar, per endavant, cap mena tat, al marge de les tesis federal istes. de forrellat. Prenguem la iniciativa. Veure , per exemple, les seves opinions Acabem d'una vegada amb l'a rgument sob re la Unió Europea i la moneda comuque el nostre Estat de les autonomies na o la seva premoobeeix a la pressió nició de la desfeta d'alguna de les seMolts vam defensar balcànica). ves nacionalitats. No des de l'inici de la transició Arribar a un Eslal feperquè no sigui cert , el dret d'autodeterminació deral , a la indepensinó perquè no és dència de qualsevol exacte. Reco rdant , regió o nacionalitat de l'Espanya actual , o primer i fermament , que també altres rerestar com estem , és que lcom que encagions van plantejar la qüestió alguna vera no està escrit. En la meva opini ó, qualgada i que tenen el mateix dret històric a sevol solució no només és possible , sinó reivindicar la seva identitat i autogovern . correcta. Sempre dins del s comportaI que , en definitiva i en el terreny dels ments democràtics i dialogants que han principis. molt per sobre de les tensions fet possible en aquest pais una transició i fins i tot del terror irracional que ens copolítica , una Constituci ó i la formac ió de peja , molts vam defensar des de l'in ici de l'Estat de les autonomies . Segui rem units la transició el dret d'autodeterminació. O pot ser que no . Seria desitjable en Particularment, però no únicament, els aquest últim cas , i corn escriu Rubert de grups d'esquerra. Ventós , que es tractés aleshores d'un "procés d'independència politica alliberat, Una proposta, l'Estat federal per fi , del seu tradicional llast identitari , nostàlgic i victimista". Hom vol ser optimista , i de vegades ho aconsegueix. En tot cas jo veig un fuEl cam í, per la via con stitucion al tur millor per a Espanya dins d'un marc federal. Crec que una Espanya federal Partint de la Constitució, però , com recolli ria millor un passat que mai fou tan deia abans , no necessàri amen t quedantmonolític com alguns s'han entossudit en nos-hi. (És un tòpic dir-ho, però per mi fer-nos creure, i permetria solucions més que no quedi: no es pot predicar contra d'acord amb els temps que corren i amb les lleis establertes , però si molts no les els que estan per arribar. Opció que haguessin transgredit , encara estariem a compta amb el suport més o menys exl'edat de pedra ... ). Organitzar el futur, repl ícit d'importants grups polítics a l'inteordenar els problemes , donar caràcter de rior, amb l'experiència i el pes específic normalitat , acceptant primer que - desde nombroses nacions a l'exterior, i amb prés de segles d'història i uns quants molts i interessants escrits sob re anys obscurs- no hem acabat el pela qüestió. Entre d'altres , ríode de transició. Sense quedarespecialment, els de qui nos on som fins que passi la intentà, a Espanya, portempesta . Perquè .. . i si no tar les seves teories a acaba mai? I si la pràctica , Pi i la tempesta Margall (és tan increïté, també. ble el desconeixecauses ment , o mal copròpies neixement , de que convé l'obra del potractar? Iític català

No s'ha dit fins a la sacietat que la nostra continu i aquesta possibilitat de canvi consensuada, desitjada i respectada real, subjecta evidentment a regles deterConsti tució, producte de l'esforç impagaminades, però practicables. Podem, cerble d'una gent i de tota una època, no és tament. re formar i mi llorar les nostres perfecta i arrossega moltes llacun es, lleis de convivència , des d'aquest costat, parti cularm ent en el camp més nou i difídes de la tolerància , la pa u i la ll ibertat. ci l, l'autonòmic? Ho discutim? O s' ha tanse nse dependre ni seguir els dictats de ca t ja el contingent de reform es possigrups que no accepten la Consti tució ni bles, gai rebé sense haver-lo iniciat? No la seva reforma democràtica, I ho fa rem podem seg uir debamillor si tot és menys tent i proposant moditranscen dental , menys És increïble fi cacions, fins i tot el desconeixement de l'obra sagrat, si considerem su bstancia ls? La faels successi us arrandel polític català Pi i Margall jaments, i recorro de mosa cultura del consens i del pacte ja nou a Rubert de Venestà periclitada , o és que tenia data de tós, amb "un tarannà més civil que ident icaducitat i ja no pot aplica r-se a d'altres tari" i com a contractes polítics o jurídics diferents i complexes matèries? Espero "d'una família pol ítica , d'una fidelitat que no, perquè - ho estem veient- exiscontractual me nys patern alista i promísteixen qüestions sense resoldre, Algun es, cua , d'intensitat mo ral i densita t emocioseg urament , sense plantejar, I sobre tonal més bai xes", És la forma d'enfrontar tes aqu estes, posicions i visions difequalsevol dels contenciosos actuals rents, I convind rà organitzar aquest debat i futurs ~

•

Bibliografia citada

Aguirre Gonzàlez, Jesús Vicen te (2000), La Rioja empieza a caminar. Apuntes sobre el proceso autonómico r¡ojano. Logroño, Editorial

Ochoa, Guibernau, Montserrat (1996), Los nacionalismos. Barcelona . Editorial Ariel. Ciencia Politica ,

Pi i Margall. Francisco, (escrita en 1876, ed,ción de 1996), Las nacionalidades, Madrid , Ed itorial Alba. Solé Tura, Jordi (1985) , Nacionalidades y Nacionalismos en España . Autonon1l8s. Federalismo, Autodetermmac¡ón. A1ianza Ed. Rubert de Ventós, Xavier (1999) , De la ,denl,dad a la independencia : la nueva transicion. Barcelona, Anagrama . Colección Argumentos.

22 21

ci monogl'àfiC

Violència política i democràcia al País Basc Ramón Zallo. Catedràtic de Comunicació . Universitat det PB

22

En aquest període històric el de la política , i es va poder conflicte més amarg i dur que comprovar que la preocupació enterboleix to ta la resta i, de més gran del poder, no l'única, era el problema d'Estat que passada. ens paralitza als bascos és el de la violència, un conplantejava el sobiranisme. flicte que va més enllà d'una Des de l'altra banda del mirall, confrontació particular entre ETA l'esquerra abertzafe sostenia o esquerra abertzafe i Estat, per una tesi bessona. "No es deimplicar-nos a tots , qüestionant tindrà la violència per aconseels valors pol ítics de referència . guir objectius polítics mentre no No és el conflicte més transcenes resolgui el rerafons polític". Aquesta tesi ha portat morts , dental. No és el fons dels nostres problemes sinó una manisacrifici i dolor incessants dufestació més del mateix, encara que no rant els gairebé 40 anys de lluita armada , és inherent ni necessària. Sí que és el i un rebuig social molt majoritari . que es con fl icte més visible. prioritari i traumàtic . va fer encara més contunden t després de l'assassinat de Miguel An gel Blanca. El La seva resolució apareix com a clau de cert és que les vies violentes de comba t pas per resold re altres problemes i, al polític són un problema afegit, i no una mateix temps, no és resoluble sense ensolució a la històrica "qüestió basca". carri lar algun dels conflictes centrals. Atempten directament con tra la vida , la Fins fa poc. hem estat emparedats entre dues tesis que no portaven enlloc i llibertat de persones i el pluralisme. i difique han estat superades pel mateix comculten les majories socials pels drets nacionals. portament social. Una tesi asseAmbdós discursos Les vies violentes de combat -€ncara no superats, nyalava que no polític són un problema afegit, però que s'estan sus'abord arien els problemes polítics meni no una solució a la històrica perant per influència tre que no s'acabés d'un espai civil nou , "qüestió basca " la violència. Aqu esta de reconciliació . que alguns vam anomeposició no només no nar "tercer espai"- se situen exclusivava dissuadir ETA sinó que , en el període ment en el pla de la lògica política o en el de treva , tampoc va ajudar a abordar cap problema polític. El ce rt és que , en una de la lògica moral. Si es parteix de la !.Qgj¡;¡Lpolitica es conjuntu ra per a l'esperança. es va viu re una crispació absolutament induïda des dirà que la reivindicació nacional I la lluita

con tra l'opressió legitimen qualsevol forinterpretatiu. Té, a més a més, lligams ma de lluita , fin s i tot armada o, des de ideològics amb altres sectors de la poblal'altra banda, que la defensa de la Constició i influeix sobre els comportaments i situció i l'Estatut justifica una contundent , tuacions col·lectives. La lògica social suggereix partir de vafins i tot autoritaria, politica d'Estat. Si es parteix de la lò ica moral es dira lors recognosci bles , que permetin integrar que els drets humans són inviolables o, a aquest sector en unes regles de joc des de l'altra banda, que la moral de decompartibles, amb les quals tots els secfensa de la pàtria, és una moral de sacritors rellevants també s'identifiquin mínifici per un bé superior. mament , i amb uns acords polítics bàsics . En vista d'aquestes disjuntives dels Ací el punt de vista no és l'''haver de discu rsos , no tinc absolutament cap dubser" ni la distribució del poder, sinó el te re specte a la primacia de la inviolabilidestinatari : la societat mateixa , que es tat dels drets humans, No obsta nt això , vol articulada i plural, i que dóna sentit a no serveix consta tar-ho per convèncer a las normes morals i polítiques. qui els sacrifiquen , Aquesta argumentaperquè també consició d'integracIó soUna societat com a corpus deren vulnerats els cial i pragmatisme i subjecte polític ha de ser seus propis drets , o era central en el Pla Ardanza de març del els d'una part de les consultada especialment víctimes, o els drets 98, ho és en la proquan estan en qüestió col· lectius . posta de Txiki aspectes centrals del sistema Benegas , s'insisteix Ambdu es proposicions, la moral i la en la d'lbarretxe i es política, són només dos ingredients imva experimentar socialment en el període prescindibles per encarar el problema en de vigència de l'acord de Lizarra amb totes les seves dimensions, però falten bons resultats d'enteniment social. Hi ha així un quart ingredient més: els dos altres ingredients decisius: la lògica social i la lògica democràtica. valors democràtics. La lògica democràtica porta a pensar que , potser, aquest La jQgica social ens porta a considerar el subjecte per antonomàsia. la societat concepte referencial en el qual tots emmateixa. paren els seus discursos , pot ser el punt És una consta tació que hi ha un seczero dels principis a cons truir per a un tor social, ampli, que vota "nacionalista enteniment. radical" , que no accepta les regles de joc Una societat. com a corpus i subjecte que es van definir en la Transició. Les polític i com a mesura de totes les coses, ha de ser consu ltada especialment quan considera viciades d'o rigen. És un secto r no integrat en el sistema estan en qüestió aspectes centrals del polític, al qual, a més sistema. La regeneració democratica d'un a més, s'hi confronta sistema que, en un altre cas , es converi, en la seva dinàteix en rutinari, mecànic i imposat con tra mica, té capacitat la volun tat social , així ho aconseper desestabilitzar el lla. El terror a la consulta en nom del sistema, sistema polític. En ca nvi , esta molt integrat confirma que vivim en en la societat, i protagonitsistemes democràtics za moltes manifestacions i autoritaris, en els organismes de la societat quals no és la ciutadania , la sobirania civil. Té el seu propi univers ideològic, de valors i ciutadana , sinó la

22 23

24

immobilitat de l'entramat institucional, Considerant la improbable temptació l'status quo que un dia es va instituir el del desistiment per atipament o la intecri teri de totes las coses. ressada identificació del diàleg amb una suposada rendició enfront de les lesis Aleshores la pregunta ja no és si l'origen de les desgràcies, està en el fons d'ETA , la línia de treball no és la de fer el polític irresolt o en la brutal violència de país que ETA exigeix perquè deixi les armes, sinó el que entre tots vulguem, li resposta. Plantejada així és la vella pregunta de l'ou o la gallina . Potser la preagradi o no a ETA, i sabent que per fergunta sigui una altra : com fem perquè la ho s'anirà dessecant la peixera en la qual gallina segueixi ponent ous , o sigui , com neda nodrint-se del descontentament. construïm la nostra Enfront del miratge societat, això sí , de fer com si la No es pot esperar el final de sense amnèsies violència no existís, la violència per construir el país en la confiança que històriques ni morals i des de procei no es pot acabar amb la el temps i la policia diments democràviolència sense construir el país l'eradicarà, no tetics als quals nim cap altra altertothom s'avingui . nativa que abordarEs pot integrar un sector social -e ls Ia, perquè de fet ens traumatitza la vida 270.000 seguidors que en algun moment social i política. És, també , un problema a resoldre. ha tingut Euskal HerritarroklHerri Batasuna- en el sistema polític amb el qual va Partint del que hi ha , del quadre refetrencar, partint per això del paradigma de rencial de la majoria ciutadana, hem de la democràcia i, a més a més, millorant i donar un salt en la maduració d'un nou aprofundint la seva qualitat? quadre de joc en claus de la democràcia No m'he inventat res. Aquesta línia de qualitativament millorada que no va ser o no va poder ser. Aquesta via , al mateix raonament és la que segueix la societat basca , que és molt sabia i entén que hi temps, podrà inlegrar l'esquerra aberlzaha uns quants problemes diferents però le en el joc pOlític - les seves alternatives molt relacionats . És la que es comença a tindrien l'oportunitat de realitzar-se si, alexplorar en la via Ibarretxe, o en les d'EA guna vegada , guanya la majoria- i buidai IU-EB, que conceben l'existència d'alria l'autojustificació que ETA s'ha donat gun dèficit i d'un problema democràtic. durant les últimes dècades. Atesa la temptacIó de paralitzar-ho tot Aqu esta posició, com es veu , es nega concebent que el nostre únic problema a jugar amb les cartes marcades del poés el de la violència , i que totes les enerder i de la violència, en l'escenari virtual i gies i totes les aliances passen per trampós dels extrems, amb els seus "a mb mi o contra mi" i amb les seves lògiques aquest eix fins a resoldre 'l, diria dues coses: no s'ha esperat ni es pot esperar de ferro que ens destrossen. el final de la violència per consAquesta posició no sols no és - com , a vegades, trui r país i no es pot acabar ha estat titllada- equiamb la violència sense distant, sinó que és alconstruir el país. Cal caminar malgrat tot. ternativa ,

•

el monogl'à fi C

La revolució del martirologi basc

Toni Strubell Pro fessor de filolog ia anglesa Una cla u per enlendre les En l'altre braç del ba lanç, PNBeleccions a las Vascongadas es EA i Izquierda Unida cal veure'ls troba en la perversa revolució com els únics que s'han mantingut dins els paràmetres de l'eque s'ha produït en el baròmetre emocional martirològic basc. quilibri i l'estabilitat. Són els M'explico. Quan naixia ETA , en unies que plantegen una situaCIÓ plena dictadura, el conj unt del de diàleg i una solució pràctica del conflicte , sovint a costa de poble basc, favo rable o no a la violè ncia en si , tenia molt clar perdre vots . Juntament amb poqui eren els màrtirs i qui els insicions com les defensades per quisidors. Els joves que s'haElkarri (i inclòs Gesto por la Paz, vien separat d'un inert PNB per abans nineta dels ulls dels mitjans , avui ignorada), aquestes emprendre el camí que els havia de du r de l'activisme als atemptats, organitzacions paleixen de la situació de gaudien de les simpaties de la majori a. foc creuat que es viu a Euskadi. Representen aquell sector responsable Avui, trenta anys més tard. la roda ha gira t 180°, i la ceguesa dels etarres ha que - amb major o menor insistència- ve convertit el sector politic alineat amb els insistint des de fa molts anys en la neinquisidors en mà rt irs. S' ha produït una cessi tat de respectar tant els drets indivirevol ució completa en la conceptualitzaduals com els col·lectlus a l'hora de sosció del martirologi i en la dinàmica de les pesar la situació. Parteixen d'una anàlisi empaties co l·lectiavui escombrada soves. Tant és aix i, Avui , trenta anys més tard , la ta l'estora mediàtica , que el conjunt PPque ens informa que 0 PSO E -sovint perce- roda ha girat 180 i la ceguesa la causa del constiludels etarres ha convertit el but com una sola opcionalisme és una ció real- s'emporta sector polític alineat amb causa d'escassa levo ts de gent que no gitimació a Euskadi , els inquisidors en màrtirs són ni espanyolistes on un minso 30% va com ells, ni de drevotar la Constitució. I tes com el PP. Són els vots anti-ETA , què no dir del fet que el dèficit democràtic que representa la no-acceptació de vots que la intensa campanya mediàtica de dos anys llargs (Grupo Correo, COPE, l'autodeterminació en el pacte de la RNE , SER , televisions, etc.), amb l'inestiTransición? mable ajut d'ETA, ha ajudat a convertir PP i PSO E, en canvi , han vist molt esen probable alternati va. timulada la seva bunquerització constitu-

22 25

Publicacions recents Fundación Antonio Lancuentra : La empresa familiar CoHecció Management & Empresa nüm . 7 Coo rd .: PONT MESTRE S, M.; PONT Cl EMENTE. J.F. ISBN : 84-923814-6-7, Preu : 4500 PIA (406 pàgs ,) Sense mllificar ¡empresa fanllllar, als aulolS, lo mOJont! mernbl9s de la Fundaclón An/omo lancuelllra, trac/oli aspectos lan dlvfJrsos com Jes relaCIons laborals, l acces (lI llIercat do valOIs, ol mantlgemen l, la qua/t/al, e/ protOCOl o la pSICologia de l'e,'fIpleS8 famtllar En la segona part del llibre es tracten aspecles eSlnctamenllflbutafls. Un Jllbre ImpreSCl/Jdlble per a qUi vulgUI aprofundit en el presQI/11 el futur d'un dels fenomens mes arrelats de la nos/ra socle/a/ l'empresa famtl",r

La transició del batxillerat als ensenyaments d' Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona

,,

Col 'lecció : Quaderns In stitu cio nal s num , 2 Coord .: CARRASCO CALVO, S. Preu : Gratuït ¡60 pàgs ,l Arran dels darrers camIls en el Sis/ema educal/U, els (fu/ors es plrlrllcgOI1 QUin paper han de Jugar lant els centres de secut1danfl com els un/ve/MOfis per 1,11 do facill/s! el proces de Irans/Clo dels alumnes de Ja rs'o/flm En aquest Quadern, que se centra en els ensenyamentS d'ECOIIO/IIIS I [mpro5a es presenta una In/eressant selamó dels Irebo/ls ¡Jlesurl lols on ci mar, de la 1/1 Jomada de Doc(}J)cm UrlJVerSJ/tulü, orgamll<lda pel df1paftamenl de SoCIologia ¡ Analls¡ de les Orgalllll{lcions (secCIÓ 2a) , amb la collabor8CJ/~ de /Insti/uI de

ClèlJcles de I EducaCió de Ja Univt'rs¡lal de Barcelona I da l'Escola d 'Emp!8sarlals de la UB

De la raò pràctica. Les arrels històriques de l 'Escola d 'Empresarials de la Universitat de Barcelona Col 'leccló: In stitu cio nal nums . 2 i 3 (ve rsió cata là i castell à) Autor: MOLINA OLIVER. V, ISBN : 84-923874-4-0 (català ) 84-923874-5-9 (castellà) Preu : 3500 PIA (273 pàg s.) HI ha moJtes maneros d eJt.pllcar la histona I VICenç MoIma ecallseguelJt. nRlmf CI Ja perler;r;1Ó /'evoJució cfe l'an llga Escola da Comerç fms als noslles dies, fi Ira ves deiS sous protagonls les I dals temps en els quals van \IIUfe Es trac/a d'un Ireb8JJ enormemonl documenlo/. que tfanca amb calTes tradiCIons hls/onogràf¡ques I que 11105118 l'Escula de Comerç com ulla InstItUCIÓ d'aven/guarda amil una raó de ser 'enClmenm/ment humillllsta que va permetre posar eiS canelxeme/l ls I els 8venços <I diSPOSICIÓ du la socleral Per alxó el 11101, De 18 raó pracllca

I~

... I ," o

,: I

~..J,.

... .. l '""1"'...... .01,

• Ol

Per a més i nforma ci6: Programa de Publicacions de l'Escola d'Empresarials (UB) Av. Diagonal, 696, la plallla (desp, 107), 08034 Barcelona Tel : 93 402 43 7 1, Fax : 93402 4474. A1e: resp-pub@emp,d2 ,ub,es hUp :llwww.ub.es/e.mpresarla ls

cionalista en les solucions policials i repressives precisament per l'actitud d'ETA. Potser no ho sabrem mai, si la treva de 1998 era sincera per part dels etarres o, si com diuen algunes veus, la treva va ser aprofitada pel sector dur per arravatar la direcció de l'organització. El ce rt és que els intel·lectuals del règim constitucionalista van curar-se en salut atacant el fet que s'hagués de pagar un "preu" polític als partidaris de Lizarra. Poc els importava que aquell preu es basava en un antic deute impagat: el fet clau que els bascos, en el seu conjunt, no van votar la Constitució . La re alitat actual d'Euskadi resulta difícil de discernir sense certa basarda . No crec , com creu l'agitador Fernando Savater, en cap possibilitat de guerra civil. Insistir-hi només són ganes d'afegir benzina a la foguera de la por. Però si crec , amb el premi Nobel argentí Pérez Esquivel , que l'arribada del Sr. Mayor

Oreja a la Lehendakaritza , seria un greu revés per a la causa de la pau , Certament , tot fa indicar que és el que busca Euskal Herritarrok per impulsar els bascos cap a una nova combativitat social per la reconstrucció nacional basca . Però , han tingut en compte els d'EH la gravetat que pot suposar l'entronització durant anys d'un Lehendakari constitucionalista, sigui Redondo o Mayor? Cal recordar que pot resultar periltosíssima una possible consolidació de sectors antibasquistes en el poder i un enrocament del seu electo rat. Caldria preguntar què passaria amb l'euskera, per exemple, i si no pot conèixer un retrocés de molts anys. En aquest sentit, cal saber que l'Ajuntament de Vitoria-Gasteiz , ja en mans dels ex-franquistes , acaba de rebaixar en un 59% el pressupost d'ensenyament del basc , tot retirant les subvencions a tots els euskaltegis (escoles d'adults de basc) ,

•

22 27

l'cnll'cvislA

Antoni Batista Periodista

Jordi Serrana. Director d'Espai de Llibertat

28

Antoni Batista és autor del llibre " Oiario privado de la guerra vasca" en el qual es narren els episodis més significatius de la història d 'ETA i el seu impacte a la societat basca i espanyola . Es redactor de La Vanguardia especialitzat en el conflicte d'Irlanda i, sobretot, del País Basc . Compagina les seves activitats periodístiques amb les de crític musical , també a La Vanguardia. - Quan llegeixes el que s'escriu sobre el País Basc, no tens la sensació que la majoria de la gent parla del que desconeix? - Tinc aquesta sensació quan llegeixo els diaris en general , no només quan parlen del País Basc. Crec que estem en un moment molt baix d'exigència en la professió periodística i de llibertat d'expressió, que té a veure amb com està configu rat el mercat periodistic, amb dependències econòmiques i polítiques cada cop més fortes. tributaries de determi nats peatges o rèdits. En referència al País Basc. tinc la percepció que quan hi ha coneixement molt sovint també hi ha manipulació. Al s mitjans de comun icació es dóna una imatge molt esbiaixada de la realitat basca. S'estan fent molts treballs acadèmics d'anàlisi sobre el tractament periodístic que rep el tema basc. Un de molt recent - encara no publicat- dirig it PI'lIS professors de la Universitat del País Basc Txema Ramírez de la Piscina i Pet xo Idoyaga demostra que hi ha publicacions periòdiques espanyoles de referència -per exemple El Pa ís i l'ABC-

que un 49% de les vegades que esmenten el govern del PP. o el PP en relació al País Basc. ho fan en positiu . En canvi, del govern basc només en parlen positivamen t un 10% menys. Es una dada sign ificativa. - En el teu llibre expliques que

s 'esta donant un procés de demonització mediatica de determinats personatges, que fa que persones que no coneixem ens acabin caient malament, més enlla de la raó ... Com es produeix? - Ouan vaig fer el meu estudi universi tari , el personatge més demonitzat era Jon Idigoras. Des la publicació del llibre fins ara , aquest infern ha crescut... Fixem-nos com han canviat les coses perquè l'element més demonitzat actualment sig ui Xabier Arzallu s, del PNB - un partit democràtic des de fa cent-tres anys- que no ha tocat mai una pi stola . La barreja de maniputació i desinformació fa aquestes coses. També hi ha la necessitat de crea r els antilíders , com a resposta a la creació de líders. Convertir Mayor Oreja en lider porta a fer de Xabier Arzallu s un anti líder.

Aqu esta magnificència de Mayo r Oreja -amb tot el respecte i obviant temes personals- s'assembl a una mica al tractamen t que es dóna a persones com el rei, que semblen éssers d'un altre planeta , se'ls fa tan periectes que estan deshumanitzats . - Per comparació amb Catalunya és bastant complicat d'entendre. Quina creus que és l'arrel del conflicte que es viu al Pais Basc? - El conflicte basc no s'assembla al català perquè no és producte del mateix moment hi stòric en el qual es plantegen problemes d'encaix de nacionalitats com la ca talana. Sovint dic, en broma, que el Pais Basc és el poblat d'Astèrix , és l'úni c poble que resisteix a la romanització i que com a tal conserva una llengua preindoeuropea . Parlar una ll engua preindoeuropea a l'Europa global és pràcticament un sacril egi cu ltural. El País Basc ha estat sempre incòmode a les superestructures politiques dels seus veïns més poderosos , llevat de l'època en què té estat propi - que dura des del segle IX fins als Reis Catòlics. L'arrel del problema és el no encaix en unes estructu res politiques que molts senten alienes. Aquesta incomoditat persisteix en l'actual marc juridi c espanyol. AI Pais Basc, els resultats del refe rèndum de la Constitució de 1978 , no són de re ferèndum , sinó d'eleccions municipals: no hi ha una majoria del pobl e basc que digu i sí a la Constitució. - En la tradició liberal, el Pais Basc és comparable a Catalunya? Sabina Arana a Valenti Almirafl? - La tradic ió liberal del País Basc és discutible, és clerical i conservadora. De fet ETA sorgeix com a trencament amb el nacionalisme tradiciona l. Sabina Arana fa el mateix paper que fa Slas

de Infante a Andalusia; Euskadi li deu un nom i una bandera . Però les seves tesis avui no són vigents. El concepte d'ètni a formava part en el seu moment de la definició de nació , i Arana aprofund eix mol t en aquest terme , que avui ha quedat obsolet. A més no sempre sosté els mateixos plantejaments, i parla més de Biscaia que del Pais Basc. Valenti Al mi rall ,quant a tradició progressista i liberal , li dóna trenta voltes. - A Catalunya hi ha una lascinació per Euskadi, que no sembla que es produeixi en sentit invers. Què n'opines ? - No, jo crec que hi ha un feeling mutu . Les xi fres de turisme interior demostren que els catalans som els principals consumidors de turisme basc i qu e els bascos són uns dels principals visitants de Catalunya. Fins i tot en moments delicadissims de la República els bascos demostren l'afecte que tenen pe r Catalunya . Al guns historiadors valoren el problema de la Llei de Contractes de Conreu com una de les raons d'inici de l foc militar del trenta-sis . El PNB hi va vo tar a favo r. Desp r"és de la guerra, la Generalitat a l'exili rep molta ajuda del lehe ndakari Aguirre i el govern basc, - Determinats sectors d'ETA s 'han declara t hereus de la tradició carlista . Com ho in terpretes ? - Es consideren hereus de la tradició carlista, no pas ideològicament, sinó com a moviment armat de resistència a l'estat centralista . Hi ha una nove l·la de l'Àngel Reikalde Dorregarai. la

casa torre que expl ica com en una

família, duran t trescents anys, les arm es passen de pares a fill s. Ouant

22 29

a tradició d'armes ETA és hereva del carlisme ; pel que fa a tradició ideològica , ho és de teòrics i activistes de l'esquerra , des del Ché Guevara a Mao Zedong . En un moment determ inat , el carlisme és el precedent de lluita armada contra l'estat centralista , però no pas ideològicament. El de l'època de Franco és un carlisme acabat. ETA hereta el carlisme de Zumalacarregui , del XIX .

30

- És cert que -com afirma Àlvaro Baeza- ETA va néixer als seminaris? Suàrez Gamboa explica que en un moment delerminal. després d'un alemplal hi ha geni d'ETA que es va a confessar. Hi ha algun aspecte religiós en el nacionalisme basc radical, o lé allres arrels ? - Àlvaro Baeza és una font que no té cap mena de credibilitat. I Suarez Gamboa , un arrepentit que espe ra aconseguir beneficis pen itenciaris, tampoc és una font fiable. Com a arrel ideològica de la fundació d'ETA , l'Església no hi té re s a veure. ETA neix a les cases d'uns estudiants de Guipúscoa i Biscaia , que comencen a reuni r-se i a formar grups diversos, entre els quals no hi ha cap ca pellà . Una altra cosa és com a suport d'infraestructur -a l'època franqui sta , a tot arreu , l'Església deixa locals per fer reunions perquè té la cobertura legal del Concordat, que impedeix que hi entri la policia- o que alguns membres d'ETA formin part del clergat, perquè en aquella època el compromís cri stià té bastants teòrics de la guerrilla urbana. A final s dels anys cinquanta , principis dels seixanta , hi ha una església re voluciona ria que també té a veure amb ETA. D'aquí a dir que ETA va néixer en un seminari ,

hi ha un salt argumental molt fort . - Molls pensàvem que ETA s'acabaria amb la

democràcia. Per qué no es va acabar? - Ho pensava molta gent. Però, tal com ho diuen ells "No luchàbamos con Ira el franquismo , luchàbamos contra España". Així el problema és per a ell s Espanya . La Constitució no recull les seves aspiracions autodeterministes , aquesta és la ra ó sobre la qual ell s sustenten la seva no desaparició després del franquisme. Defensen que eren lluitadors conlra el franquisme més perquè Franco era el govern d'Espanya, que perquè fos una dictadura . No se ria el primer cas de nacionalisme radical on preval la nacionalitat abans que la ideologia. Els irlandesos, a la Segona Guerra Mundial, van entendre's amb el Reich contra els anglesos. Van posar el problema nacional per davant del prob lema ideològic. - Com era ETA duran I el franquisme? - Durant el franquisme ETA va fer unes fun cions de rnoviment de masses més enllà de la seva ideolog ia; estava ben organitzada i ag lutinava una sè rie de gent d'esquerra, antifranquista, que cre ia en aquell moment era més ope ratiu ser a ETA que militar al PNB , i ETA no era aleshores només una branca militar sinó que teni a braços socia ls, polítics i cu lt ural s. També aquí , per a una sèrie de gent d'esquerres que probablemenl no eren comunistes. era més operatiu militar al PSUC que al Partit Socia li sta - molt poc visible a la clandestinitat. - Aquesla geni és la que se 'n va cap a Euskadiko Ezquerra en el seu momenl? - Crec que sí. a més dels que creu en que en un sislema democràti c no té sentit la llu ita armada . Hi ha gent que se'n va per un problema ideològic, i gent que ho fa per un problema ètic .

- Es parla d'aillar ETA i el seu entorn. No és un plantejament impossible? - Es parla de reduir-los al gueto. ETA ja hi és. però el seu suport social frega el 20% de la població. En aq uests anys, el teixit social d' Herri Batasuna o de l'esquerra abertzale està ficat a la majoria de domicilis, de famílies. de grups d'a mics ... L'aïllament social no és possible , el polític si. Després de la mort de Miguel Àngel Bl anca els van fer el bu it, són els pitjors moments de l'esquerra abertzale. - Mediàticamen t s 'oposa nacionalisme basc a constitucionalisme. - En tot cas és un con fli cte entre el nacionalisme basc i l'espanyol - no crec que sigui encerta t considerar que Mayor Oreja no és nacionalista . Es viu amb molta por la possibilitat que arribi a governar el bloc nacional ista espanyol , però els rèdits del nacionalisme basc tampoc han estat massa positius; en vint anys de govern no ha pogut sol ucionar el problema de la violència i s'ha trobat amb una societat que va cap a la frac tura. - Com valores la treva? Va ser un in ten t seriós, o acabem fent de la necessitat virtu t? - Tot apuntava que era creïble. Fins i tot Jan Idígoras en una roda de premsa va dir que la treva era definitiva i irreversible. Mesos després en una entrevista a la BBC, membres d'ETA deien que aquesta generació no tornaria a veure la violència . Però amb la lògica política a la mà, no es pot analitzar el que fa ETA, que és una org anització molt canviant , tan clandestinitzada que cada vegada viu més aïllada de la realitat. Això ha augmentat la diferència d'interessos entre l'org anització i la societat. Arriba un

moment que la seva política su rt de la lògica . Si fossin uns analistes acurats s'haurien adonat del que s'ha adonat bona part del seu electorat i de la gent d'EH : plantejaments ètics a part . si l'objectiu polític és l'independentisme, l'autodeterminació . la violència no només no hi ajuda, sinó que perjudica . El planter de la Kale Borroka és cada vegada més jove - cosa que incideix en la minvada capacitat d'a nàlisi- i les detencions cada cop més freqüents fan que l'accés a la cúpula sigui cada cop menys selectiu. - Per qué creus que fracassa Lizarra ? Per diverses raons. Per la diferència de veloci tats en l'arribada als objectius des d'un moviment revolucionari i des d'un moviment institucional. ETA - que va per la línia expeditiva- s'impacienta amb el timing institucional i acusa el PNB de traïdor, perquè va un pas més enrere del que ells esperaven . Una altra raó és que el pacte ajunta la pacificació amb la via política , amb l'autodeterminació: pau per a autodeterminació . No s'hau ria d'haver establert una relació tan intensa entre aq uests dos termes . El PNB en el pacte de Lizarra oblida una franja important de la societat, els no nacionalistes. No es podia fer un procés a Euskadi , ni polític ni social , prescindint de la meitat de la població, sense comptar amb el PSOE . - Amb el clima tan enrarit que hi ha és molt difícil de plantejar el tema del dret a l'autodeterminació. Qui ha d 'exercir-lo. on, quan, com ? - En aquest moment no es pot plantejar el debat sobre qui és el subjecte polític del dret a l'autodeterminació. És molt posterior al reconeixement del dret. L'exercici d'aquest dret, si fos reconegut . pot trigar deu o quinze anys o fins i tot més. El procés de pau consis-

22 31

.. , "fi!i

~ Ciutat amable

Sabadell Ciutat de convivència

Ciutat competitiva

Ciutat del coneixement

Ciutat de diàleg i participació

Ajuntam en t

IXI de Sabadell

teix en anar a poc a poc, come nçar a di atogar a partir de les coses més primàries. Si realment a Euskadi s'inicia un procés autodete rmini sta, aquest subjecte tan com plex es realitzarà al cap del temps, no d'una tirada , depèn molt de tes cond icions polítiques , que són va riabtes . - Aquells que han in tentat assajar la línia de buscar solucions, d'in vestigar raons históriques I constitucionals, per obrir portes a aquest reconeixement, són assassinats per ETA. Com ho interpretes ? - Des de l'absoluta i! .tògica, en aquests moments, et que guia la mà d'ETA és ta lògica de l'absurd . Des det posicionament ètic de no justificar cap assassinat. , tots són rebutjables. La mort d'Ernest Lluch demostra t'a llunyament de la realitat que té ta direcció d'ETA, que ja va tenir un conflicte intern quan va matar Gregorio Ordóñez. Va ser el salt quatitatiu de passa r de matar gent dels cossos i lorces de seguretat a matar una persona que havia estat el tegítim representant del pobte . L'acte va rebre la cond emna del sector polític més proper a ETA. Et més in teressant de les propostes d'Ernest Lluch és que se situava en un terreny in termedi , que pot sotucionar el probtema capital dets bascos, d'enca ix en un marc jurídico-potitic superi or, des de ta pròpia lega litat. Si una dictadu ra es va convertir en democràcia, amb més facilitat es pot aconseg uir que tots els bascos - els que se senten bascos, els que se senten espanyols i els que se senten espanyols i ba scos- se sentin cò modes en el propi territori. Aqu est és el gran repte polític det govern d'Euskadi , el repte de la governabititat. El pacte de Li za rra va co nlondre la paci ticació amb la governab ilitat. - Com es produeix aquesta mena de silenci ètic dels sectors més abertzates ? - És difícit d'explicar. En tot cas hi ha un nucti dur de l'esquerra abertzale, que vota HB passi el que passi. A les eleccions de 1999 , en plena treva , hi va haver un augment de votants d'HB, a com pte dels

que rebu tgen la violència , pera una part im portant de l'esquerra està d'acord amb la violència. Nosaltres no l'entenem però ells la tenen interioritzada, creuen que és una guerra . Tenen la idea que et procés l'han de fer tots junts, que les di ssidències donen fortalesa a l'adversari. En el sector potític, ta tesi és que encara que hi estiguin en contra. si HB condemnés la violència, es converti ria automàticamen t en dissident. Els membres d' Herri Batasuna creuen que són el ts els que han d'arrossegar ETA . - Com ho arregtaries tu? - Jo separaria la governabititat de la paclticació. La governabilitat del dia a dia s'ha de fer al Parlament. A banda hi hau na d'haver una metodologia de la pau. com la que 111ha hagut a Irlanda - tot i que Irlanda i Euskadi no s'assemblen massa . Una solució de diàleg en dos terreny s. Un, entre tots els grups polítics sense distincions, en el qual es partés de política, de futur, de les solucions, de l'encaix , de tots aquests temes que subjauen en el problema basc . Però mentres tant l'executiu hau ria d'anar governant i el parlament fer lleis. També hi hauna d'have r una altra taula de diàleg entre ETA i el Govern espanyol en la qual es parlés de pau per presos. És una tea na , però n'hi ha d'a ltres, per al PP el mètode és policia per perseguir els delictes I a'illament polític de l'esquerra abertzale. - Els grups socials que lli estan en contra, pots aclarir-nos qUi són? Hi ha grups , com Basta Ya o el Fora de Ermua, que sembla que vagi n més a cri spar que a re soldre. Crec que en aquests moments, ets moviments positius que hi ha a Eu skadi són Gesto por ta Paz , Elkarri i Guernlka Gogoratuz - "re co rdant Guernika", un fòrum de debat acadèmic sobre metodologies de la pau-o Aque sts grups ten en una funci ó de sensibilització per la pau , no una funci ó operativa . La pau no la faran les ONG, sinó els politics.

22 33

34

- Hi ha algun personatge especialment in teressant que escrigui sobre aquests temes? - L'Avenç ha tret un monogràfi c sobre Eu skadi , que he coordinat jo. Un dels meus articles és precisament una bibliografia come ntada. El llibre de Juan Mari Ollora Una via hacia la paz, sobre la metodologia que va menar Lizarra, és interessantíssim . Els llibres de Kepa Aulestia són interessants. Ang el Rekalde , del que ja he parlaL Per fer-se una idea d'Eus kadi, i per entendre-ho, has de llegir molts diaris , has de veure moltes televisions i has de llegir molts llibres . No pots quedar-te amb una so la versió. És tot tan segmentari i parcial , que dif ici lment trobes una idea globalitzadora que ho incorpori tot.

- Un dels a/ticles del present monogràfic, tracta l'estre ta relació dels poders economies bascos i espanyols, el bé que s'entenen entre ells la gent del pp i del PNB, tot aixo com encaixa? - El PNB . com el ca talanisme polític, sempre ha tingut bons pivots a Madrid, tant en el món econòmic com en el polític. Però aquesta era la trajectòria del PNB fin s a Lizarra, després hi ha el congrés pràcticament reconstituent del PNB , que es pronuncia a favor de la sobirania . No sé fins a quin punt aquesta estratègia , després del gir sobiranista del PNB , es pot analitzar en les mateixes coordenades. És massa prematur, no es pot sabe r enca ra què faran els poders econòmics , si estaran còmodes amb aquest PNB que no és et d'abans ,

•

la col·laboradÓ

Carta a un jove

Xavier Bretones Secretari general d'Esplac Si , ja ho entenc. No hi ha dien vo tar, la jornada laboral era de setze hore s, el més normal motius per ser d'esquerres avui del món era que els infants coen dia . Vius massa bé i els que mencessin a treballar als 10 t'envolten també . Creus que és fotut però és així: la gent d'esanys i l'analfabetisme era el que querres necessita que les coses predominava ... I aleshores , hi havia un petit grup de gent que no vagin bé per poder justificar es reunia clandestinament, el seu discu rs; cal que hi hagi guanyant hores a la nit i peratu r, del inqüència , barris ma rgident-les de son , per conspi rar nats, pobresa , explotació labora l, etc. Sinó no saps com explicontra el poder que els oprimia i els retallava implacabl ement la car als teus amics que la lluita seva llibertat d'expressió , de continua. Ells diuen que les coreunió, d'associació, i en defin itiva no els ses ja estan bé , què per què canviar, si ja deixava vi ure; només com a animals, i aitenen tot el que volen i més; la vida és xí eren tractats. Tu vols ser un revo luciofàcil. En tot cas el que els preocupa és nari! Però del segle passat o de l'altre! com mantenir i assegurar-se el que teSí, amic , o company', com ho prefenen . I tu els dius: reixis. No costa gaire veure el que passa . - Sou uns conservadors' -Com si aquesta expressió els tingués de revoltar la En el món encara hi ha molta feina a fer. Però ja ho saps, per molt que per la tele consciència . Però no . Ni la consciència ni ens obrin una finestra a tot això que pasre s. Se't queden mirant amb una expressió a la cara com si haguessin vis t passar sa al món , la gent no veu el que no vol un gos volant. I tu, què respons ? Res. No veure, i una imatge és tan sols una imattens discurs. I. fins i tot. l'expressió facial ge . I més per a una generació que ja ho dels altres et torna com un bume rang : ha vist tot, i que fins i tot ha après a digeells et fan pensar a tu . rir el dinar mentre veu No seràs tu qui va en directe en el seu tePer molt que per la tele equivocat? Vols dir que ens obrin una finestra al levisor com és assassinada una persona . De el que et passa és qu e món, la gent no veu no deixes de ser un fet, ja ho havia vist el que no vol veure abans . Una imatge és romàntic, que ha vist massa pel ·lícules i llegit una imatge. Ho ha vist massa llibres sobre èpoques passades, moltes vegades a les pel ·lícules! En aquest cas, el teu discu rs internacionalisen què corrien altres temps, on no hi havia dret a la vaga , qua n les dones no pota tampoc va mol t lluny, oi?

22 35

Col·lecció Materials de Joventut Una bona etna pel

co n~¡U I

aspecte s nous o po c estudiats III! la condiCIó Juvenil

ali._ ...

.t.wt "I Cllllrao m .... fil

.,.111..., .. 1M

MATERIAU Dl ¡OVUTUT

Darrers IItols publicats I [I

lu~t

luuni l

~n

JPC

.,' l' l

',('>"

,I,

. l '''~''·

p,' I.'

1',.,

',1.,1 '."

" •. ,1

,.>,

"

VI'

,

'"

.,'

............. ,.

H." ,I ". ',-,

'"

I

"·1

<

",. ~ '.n~·

'lo:.

...... ,I,t;,¡ f"'o

{ffi}oiPutaciò de Barcelona

",I

A casa nostra és ben cert que el país flu ències fengshui, i proposant sol ucions ha evolucionat molt, acostant-se a estimgeneralistes per obligar la gent a viure dards europeus , gràcies al restablimen t d'una altra manera . Això ja ho fa la dreta, de la democràcia i a un govern sociali aquí tenim els resultats . demòcrata. Aix ò pot explicar aquesta meJo et plantejo que hem de conservar na de conformisme que m'expliques. el que hi ha de bo del nostre present , i L'accés al consum gecal continua r lluitant El gran canvi es troba neralitzat, ha permès per resoldre el que a la gent nous espais queda per fer i per esen el fet que tots som on poder refugiar-se : responsables del que passa tar preparats per all ò que vindrà. Anima't. uns en els grans centres comercials i altres La lluita contin ua. a les discoteques i bars de nit. Algú ha dit L'escenari no és el de la clandesti nitat i la que aquests espais s'estan convertint en repressió de les llibertats , això és clar. les esglésies modernes i en una nova re L'escenari és un altre. Potser no és tan ligió. La gent troba en aquests nous esclar a simple vista però si tens una minicenaris la seguretat que no té, i la identima sensibilitat no et costarà gaire veure tat que no té com a ciutadà però si com a que la qualitat de vida que tenim no és la que voldríem. I que hi ha encara avu i consumidor. Ahl Que tu també vas a la discoteca moltes injustícies, desigualtats, oprescada dissabte? No em sorprèn. I fin s i tot sions i intoleràncies . El gran canvi es troem sembla que és un símptoma de norba en el fet que en un règim democràtic ma litat. El problema no és anar a la dissom tots responsables del que passa . co, sinó més aviat quan s'espera que Ens podem senti r indefensos , però cal arribi el dissabte per anar-hi perquè la utititzar el coneixement per saber interresta de la setmana no té sentit. No, no pretar el que passa. El canvi necessita em surtis amb solucions de recepta. No d'espurnes que l'encenguin, i tots som vulguis fe r d'arquitecte social amb inespurnes • •

22 37

l'allUn1'

Salvador Allende President de Xile 1970-1973

Extracte del discurs pronunciat a la Gran Lògia de Colòmbia, el 28 d'agost de 1971

38

( ... ) Y si golpeé las puertas de la Resp:. Log:. Progreso # 4 de Valparaiso, lo hice con la profunda convicción y teniendo el acervo de los principios masónicos inculcados en mi hogar y en el hogar de mi padre. (... ) que tengo que recordar también la noche de mi iniciación, cuando oi por vez primera , en el ritual , que los hombres sin principios y si n ideas arraigadas , son como las embarcaciones que roto su timón , se estreIlan co ntra los arrecifes.También supe que en nuestra Orden no habia ni jerarquias sociales ni fortunas. Por eso desde el primer instante se fortaleció mi convicción de que los principios de la Orden , proyectados al mundo profano, podian y debian significar una con tribución al gran proceso renovador y bullente , que buscan los pueblos en todo el orbe y, sobre todo, los pueblos de este con tinente cuya dependencia política y económica acentúa la traged ia dolorosa de los paises en via de desarrol lo. Por eso, ten iendo la segu ridad de que la tolerancia es una de las virtudes mas profundas y sólidas, a lo la rgo de mi vida masónica , que alcanza ya a los 33 años , planteé en las planchas masónicas en las dive rsas log ias de mi patria la seguridad, cierta para mi, de que podia coexistir dentro de los Templos con mis HH:. , a pesar de que para muchos era difícil ima -

ginar que lo pudiera hacer un hombre que en la vida profana públicamente dice que es marxista . Este hecho, comprendido dentro de las logias, fue muchas veces incomprendido en mi propio partido . Mas de una vez en los congresos del partido que fundara nada menos que un Ex Serenisimo Gran Maestro de la Orden Masónica de Chile , Eugenio Matto Hurtado , se planteó la incompatibili dad entre ser masón y ser socialista. Es mas dura la intolerancia en los partidos politicos.Yo sostuve mi derecho a ser masón y ser socialista . Manifesté públicamente en esos congresos, que si se planteaba esa incompatibilidad , dejaria de ser militante del partido socialista , au nque jamas dejaria de ser socialista en cuanto a ideas y principios. De la misma manera, sostuve que el dia que en la Orden se planteara. cosa que no me podia imaginar, la incompatibi lidad ent re mi ideario y mi doctrina marxista y ser masón, dejaria los Talleres, convencido de que la tolerancia no era una vi rtud practicada. ( ... ) Me interesaba abrir un su rco, sembrar una semilla, regaria con el ejemplo de una vida esforzada para que algún dia diera su fruto esta siembra, no para mi, sino para mi pueblo , para el de mi patria , que necesi ta una existencia distinta .

(...) Si bien es cierto que Chile ha logrado en lo político ser un pais independiente. desde el punto de vista económico no lo es; y nosotros pensamos que es funda mental alca nlar esa independencia económica para que sea nuestro pa is autèntica mente libre en lo politico.Y pensamos que es fundamental que ello se logre. como pueblo. nación O pais ; así como es fundamenta l que el hombre de mi tierra pierda el temor a la vida , rompa con la sumisiÓn. tenga derecho al trabajo , a la educación , a la vivienda , a la sa lud y a la recreación . Pensamos que el hombre de Chile tie ne que vivi r el con ten ido de palabra s tan significativas y que constituyen la triada de los fundam entos masónicos: Fraternidad , Igualdad y Libertad Hemos sostenido que no puede haber igualdad cuando unos pocos lo tienen todo y tantos no tiene nada . Pen sa mos que no puede haber fraternidad cuando la explotación del hombre por el hombre es la ca ra cterísti ca de un règimen o de un sistema . Porque la libertad abstracta debe dar paso a la libertad concreta. Por eso hemos luchado. Sabemos que es dura la tarea y tenem os conciencia de que cada país ti ene su propia re alidad . su propia modalidad, su propia historia . su propia idiosi ncrasia . (.,. ) Por eso. con modestia en la dimensión de la realidad . y sabiendo que en el mundo contemporàneo, màs que el hombre , son los pueblos los que deben ser y son los actores fundamentales de la historia , busquè la posibilidad de hace r que est e pueblo , el de Chile. tomara conciencia de su propia fuerla y supiera encontrar su propio camino . No ha habido , por lo tanto. màs que un aporte en lo personal. Han sido las masas po-

pu lares chilenas . las mayorías nacionales integradas por campesinos y obre ros, por estudiantes, empleados, tècnicos, profesionales, intelectu ales y arti stas ; han sido ateos y creyentes. masones y cri stianos, laicos; han sido hombres con defi nición política en partidos centenarios. como el ra dical , o sin domicilio politico, los que convergieron en un programa que levantó la voluntad comballente de las masas chilenas, para enfren tar al reformismo de la democracia cristi ana y a la candidatu ra que repre se ntaba lo trad icional del capi talismo del señor Jorge Alessandri. Chile , por lo tanto, vivió la etapa prolongada y no estèril de los gobiernos tipicamente capitalistas.

(... )

Tampoco niego que ese gobierno. al cual sucede el gobierno del pueblo, no hiciera avances en el campo económico , social y politico; pero siempre estàn en piè los grandes dèficits que ca racterila la existencia de pueblos como los nuestros; vivienda . trabajo, salud , educación. No hay ningún país en vía de desarroIlo que haya log rado solucionar cual qu iera estos rubros esenciales y menos en este continente donde un vas to sector humano ha sido negado y desconocido ; sean los descendientes de At ahualpa o los hijos de Lautaro en mi Pat ria. el heroico arauco. el mapuche. el indio , el mestilO: han sido y. lamentablemente. a pesar de qu e dieron la simiente de nuestra rala, preterid os , postergados y aún negados en muchos paises . Por eso nuestro combate y nuestra decisión tenían que ser no un cambio político , no el traspaso del gobierno de un hombre a otro. si no la entrega de un règimen a un pueblo que quiere la transform ación profund a en lo económico , en lo político y en lo social. (. .. ) Du ran te màs de un año dimos a conocer el programa de la Unidad Popular integrada por lai-

22 39

40

cos, marxlstas y cristianos, por hombres de la ptuma , det arado y del riel. Nadie que lo quiso, dejó de conocer por qué luchabamos y para qué luchabamos. Slempre sostuve que era difícil ganar en las elecclones, que era mas difícil asumir el gobierno. que aún era mas dificil construir el socialismo .Siempre expresé que esa era tarea que no la podia hacer un hombre o un grupo de partidos, sino un pueblo organizado, disciplinado, consciente ,responsable de su gran tarea histórica, y los hechos han comprobado lo que yo sostuviera. Fuimos tan comba tidos como en el año 38. Y yo, que he sido vanas veces candida to. tengo la experiencla de hasta qué metodos se recurre para Impedir el avance de los pueblos. Una impresionante cruzada se gestó en el 69 para dlseminar el panico de la persecuclón religiosa , el temor de que fueran eliminadas las fuerzas armadas de Chlle, de que fuese suprimido el Cuerpo de Carabineros ; argumentos sencillos , pero capaces con su maldad encubierta , de ser asimilados para negarnos los votos que necesitabamos. Siempre sostuve que cada país , de acuerdo con su propia realidad. debía buscar el camino. Por lo tanto, agregue que, desde el punto de vista teórico , para mi por lo menos. el foco guerrillero, la insurgencla armada. el pueblo en armas o las elecciones. eran caminos que podrian elegir los pueblos dentro de su propia realidad. Yo no tengo ambages en decirlo. ( ... ) Por eso pisamos ese sendero dentro de las leyes de la democracia burguesa , comprometldos a respetarlas , pero al mlsmo tiempo a transformarlas, para hacer posible que el hombre de Chile tenga una existencia distinta y que Chile sea autenticamente una Patria para todos los chilenos. Hemos planteado una revolucion autenticamente chilena. hecha por chilenos , para Chile. No exportamos la revolución chilena . por razones muy senclllas; porque algo sabemos de las ca racterístlcas de cada país . Para exportar de-

mocracia y libertad tiene que haber algunas condiciones que no tienen la inmensa mayona de los pueblos latinoamericanos. ( ...) La batalla nuestra es muy dura y muy dificil porque . indiscutiblemente, para elevar las condiciones de vida de nuestro pueblo. necesitamos hacer las grandes transformaciones revolucionarias que hieren intereses: intereses foraneos . el capItal extranjero. intereses imperialista s, intereses nacionales de los monopolios y de la alta banca. Estamos convencidos de que no podremos derrotar el ret raso y la ignorancia , y la miseria , moral y fisiológica, si no utilizamos los excedentes que produce nuestra propia economia para sembrarlos en escuelas, caminos . haciendas trabajadas con tecnica moderna. para hacer posible - repito- el rendimiento en nuestra propia patria , de lo que legitlmamente nos pertenece . Solo puedo ilustrar. para que se entienda nuestra posición . el caso de Chile. con el cob re, por ejemplo: riqueza fundamental. pilar de nuestra economia. representa el 82% del presupuesto de divisas del país, y nos da el 24 % del ingreso fiscal, (.. .) Y est o ha esta do manejado por manos que no son chilenas. La inversión Inicial de las compañías americanas del cobre no superó hace 50 años los 13 millones de dólares; y a lo largo de estos años han salido de Chile 3.200 millones de dólares para ir a forta lecer a los grandes Imperios industriales. En estas condiciones. ¿cómo podemos progresar? ¿Cómo un pueblo que tiene las mas grandes reservas de cobre del mundo y la mas grande mina del mundo que es Chuquicamata. no puede controlar ni los precios. ni los niveles de producción . ni los mercados . cuando la variación en un centavo en el preclo de la libra de cobre representa un mayor y nuevo ingreso para Chile de 12 millones de dóla res? ¿Cómo es posible. que ese

que yo he Ilamado con razón el sueldo de Chile , sea manejado por manos que no son chilenas? Yo declaro que en esta actitud nuestra de rescate de nuestras riquezas fundamental¡¡s no hay, 00:. HH:., una actitud ni discriminatoria ni contraria a los pueblos. Respetamos a los Estados Unidos como nación ; sabemos su historia y comprendemos perfectamente bien la frase de Lincoln cuando dijo: "Esta nación refiriéndose a su patria -es mitad esclava y mitad libre". Esa misma palabra , esa misma frase , puede aplicarse a nuestros pueblos aparentemente libres pero esclavos en la realidad moderna. Por eso hemos luchado y por eso somos combatidos. He puesto el ejemplo del cobre y podria hablar del hierro, del acero , del carbón y del salitre , y podria hablar de la tierra. En un pa ís que puede alimentar a 20 millones de habitantes o mas , se tiene que importar todos los años came , trigo, grasa , mantequilla y aceite, por un valor superior a los t 80 o 200 millones de dólares. ( ... ) En esta s condiciones tampoco podría estar ausente de la mente nuestra, la necesidad de un profunda reforma agraria, que es parte del proceso de desarrollo económico de un país , y que no es sólo el cambio de propiedad de la tierra sino la elevación del nivel intelectual y moral del trabajador de la tierra . ( ...) Hemos querido efectivamente que el trabajador de la tierra sea el que tenga derecho tambièn a comer lo que la tierra produce .

Y yo, que soy mèdico , y que he sido cinco años presidente del Colegio Mèdico de Chile, siendo combatien te senador socialista, que sé lo que es la vida gremial , y que puedo decir con satisfacción a mis hermanos que los médicos de mi patria me respetaron y me respetan , puedo señalar con dolor chileno. lo que seguramente también pasa en otros pueblos : 600.000 niños de mi patria. Serenísimo Gran Maestro. que ha alcanzado el nivel político que he mostrado aquí, son retra sados mentales , porque no recibieron proteínas en los primeros seis meses de su existencia . Frente a estas realidades no cabe el conformismo. Frente a este panorama cabe la explicación en el mundo profano de los principios que a mí me enseñaron y aprendí en la Orden o Por eso he combatido . y por eso, no en lo personal , sino en funci ón de vocero de un pueblo . soy Presidente de mi Patria , para cumplir sin vacilaciones el programa que levantara la frente al pueblo ; porque tengo un compromiso ante mi conciencia , y es un compromiso de un masón frente a la conciencia de un masón , y tengo un compromiso con la historia y tengo un compromiso con mi Patria. Esto va significar represalias. Herir intereses es duro , y que esos intereses se defienden , lo sabemos y ya lo estamos viendo . Pero, ¿hasta dónde los pueblos de este continen te van a aceptar que seamos manejados por control remoto? Durante 20 años se ha hablado del Fondo Monetario Internacional, de la convertibilidad de la moneda en oro. Y de la noche a la mañana, cuando le interesa al país hegemón ico, se cambian las reglas

22 41

VILADECANS ~~;;=----_-:;>TQ, 7- i 8 JUU L ?.....

AjunWlllcnl d~ Vlladet:u lIs ~

-o

del juego y se golpean nuestras debiles economias. (... ) ¿Hasta cuàndo no va mos a ver nosotros que tene mos derecho a trazar nuestro propio camino, a reco rrer nuestro propio send ero. a tomar las banderas libe rtaria s de los praceres de este continente para conve rtirlas en realidad , porque esa es la tarea que nos entregaron? Si eso es se r revolucionario, yo lo soy, pero si eso es ser masón , también sostengo que lo soy. (. .. ) Por eso sostengo que fren te al clima artificial creado antes o durante la elección , seguiràn hechos mucho màs duros , que tenem os que confrontar. Pero. si hay gobernantes o gobiernos que creen que es legitimo defend er los intereses de unos pocos , por muy grandes que sean, yo sostengo el derecho a defender el interes de mi pueblo y de mi Patria frente a los intereses de unos pocos . Si algui en piensa que, a estas alturas de la vida , la amenaza material puede doblega r a los pueblos, se equivoca. Estados Unidos tiene que aprender la lección de Vietnam . Y la lección de Vietnam es una lección para todos los paises pequeños, porque es la lección del heroismo y la dignidad . ( ... )

Es por eso que esta es nuestra lucha, y es por eso que uso este lenguaje que es un lenguaje de claridad. como es la obligación de hacerl o frent e a mis Hermanos. Es una lucha fronta l que no sólo serà en Chile; que està dàndose en toda s partes del mundo , porque vivimos el minuto trascendente en que los viejos sistemas cruj en , y es obligaci ón nuestra mirar con ojos abie rtos lo que va a ocurrir mañana, para ana liza r si somos capaces de encontrar los cauces que permitan a la s grandes masas continuar un ca mino que no sea el de la violencia innecesari a y del costo del capital elevado. Yo lo he dicho en mi pais, y lo repito aquí en el seno de los Hermanos de

Colombia: yo no soy una repre sa, pero si soy el cauce para que el pueblo pueda cam inar con la seguridad de que sus derechos sera n respetados. No pueden detenerse las avala ne has de la historia . No pueden las leyes rep re sivas ca lmar el hambre de los pueblos. Transitoriamente podràn aplazarse algunos años; y quizà hasta una generacian , pe ro tarde o tempra no se rompen los diques y la marea humana in unda. pero esta vez con violencia - y a mi juicio justa- porque también su hambre y sufrimi ento son mas que milenarios en algunas partes, y centenarios, por lo menos en nuestro continente. Si viejas instituciones como la iglesia ven transformarse el con ten ida de su propia existencia; si los obispos reunidos en Medellin hablan un lenguaje que pudiera haber sido revolucionari a hace 5 o 10 años atràs , es porque compren den que el verbo de Cristo tienen que recuperaria para que la iglesia se salve como Institución , porque si la ven siem pre comprometida con los inte reses de unos pocos, nadie va a cree r mañana en la verdad de la enseñanza del que la dio: el Maestro de Galilea. considerado por mi, por lo menos como hombre. Es por eso que yo pienso y sueño. Sueño en la noche de la iniciación. cuando recordaba estas palabras: que los hombres si n ideas arraigadas y si n principios, son como las emba rcaciones, que perdido el timón, encallan en los arrecifes. Yo quiero que los Hermanos de Colombia sepan que no voy a perder el timón de mis principios masanicos. Es màs difícil hacer una revoluci ón en que no haya costo social y es duro estrellarse con tra poderosos intereses internacionales y poderosos intereses nacionales. Pe ro lo único que quiero es llegar mañana, cumplido mi mandato , y entrar por la puerta de mi Templa. como he entrada ahora sie ndo Presidente de Chile • •

22 43

44

DiĂ leg Josep Madaula

la creaciÓ

46

Ernest Brugué

Ics l'ceomanacionS

IJel·lífuh'S Capitanes de Abril

Chocolat

Pel.l icu la de Maria de Medeiros .

Pel ·l icu la de Lasse Hallstr6m .

Interpretada per ella mateixa, amb ¡"ajul d'algu ns col·legues com Joaquim de Almeida, Stefano Accorsi -que fa un cap ità Salgueiro Maia que , en la seva senzillesa, posa la pell de gallina- i Fele Martínez. Es trac ta de l'emoció. De les emocions. Amb una visió senzilla i hum il que, amb gesl lúcid i irònic. transmet to la la poesia de la revol ució. Cal egri a de la lliberta\. L'enyorança dels qui na hem pogut viure la revolució. democràti ca i pacífica. co ntra la dictadura. Qu an Li sboa va ser al co r i a l'horitzó: "La llibertat és un com bat que es lliura a l'interior de ca dascu", IV.M.O)

Un ca nt naïf a la tolerància i el lIiurepensamenl. Compta , entre d'altre s intèrpre ts, amb Juliette Binoche - qu e. com és cos tum . pol omp lir tota la pantalla amb una certa idea de com mi rar al vo ltant de les suposades pe tites coses de la vida (que són les més grans)- i amb Lena Olin , Alfred Molina i Johnny Depp. En un poble de la França profunda, mareal per una cu ltura tradicio nalista. de base catòlica, feudal. pairia real i ruralista. es produeix un insospitat trasba lsament de les co nsciències amb l'arribada d'una dona jove, mare soltera, d'ànima lliure, fruit d'un empelt de màgia índ ia, que obre una botiga de xocolates i pastissos, La temptació d'una dolçor desconeguda , d'una insòli ta possibil itat d'obrir el cor i les sensacions a to t allò que la moral del patiment i la renúncia consideren perillós, s'anirà filtrant. a poc a poc, per les esc\e\-

xes de la mediocritat. la por i l'ocult desig de vida lliu re. Però, per aconseguir-ho , caldrà atrevir-se a pensar per un mateix , i a deixar-se endur per allò que les prò' pies emocions deSitgen, Caldrà arriscar-se al goig de la lIi berlal de pensamenl , tolerar allò que és diferent i que ens pot fer més feliços , si ho provem. Com la .xocolata. metàfora de la petita - i tan gran!- gosadia d'una vida més feliç i més au tèn tica, en tant que es deslliura del prejudici i del so tmetiment. No és una pel.Heula de críti ca social realista - a r estil Ken Loach- però en lé l'esperit. sota una fórm ula de conte màgic, on , a la fi , no hi haurà bons i dolents , Aqu ests darrers, les forces de la ignorància i la superstiCió, poden deixar-ho de ser en la ni que puguin caure en la temptació de la xocolata . I s'acabaran les confessions forçades, I la violència contra els diferents, perquè podran sentir que. potser, no era veritat que sempre s'hagués vi ngut aquí a patir. (V.M.O)

22 47

Ics l'ccomana('ion8

11 i b l'r.'i Tan fejos, tan cerca , mi vida

48

Adollo Marsillach. Tusquets Ed .. Col. Andanzas 352; Barcelona 1998 , Polser és la consc iència plena de la pròpi a finitud, potse r la visió de qui en teatre ho ha vist quasi tal , malgrat viure en un país que sempre ens sorprèn. Però, poques vegades he llegit una au tobiografia tan equànime i alhora àCIda, irònica I molts co ps directam ent humoristica. Cinquanta anys "mun tant" obres de teatre. "Muntar"" quina paraula més encertada per descnure el procés de passa r d'unes pa raules escrj· tes amb més o menys gràcia , a un espectacle que de vegades ens seguirà i enrtquirà duran t molt de temps, En la narració d'aquests ci nquanta anys , aproftta per "repassar" empresa ris, actors, autors, direc tors I polítiCS del tea tre i la televi· sió. Un repàs on S'Inclou ell ma teix. amable i agraït. Irònic en general i de vegades amb la cru eltat dels comptes pendents de liquidar des de fa massa te mps. I a mesura que s'acos ta a l'actu alitat, albirem el Marsillach real. atemorit pel cà ncer, il·lusionat pel teatre, i

apassionat per la creació . I per ai xò acaba el llibre d'una manera genial. citant La Celeslina , un dels clàssics que ell tan defensa "Ningú és pro u jove com per a no morir al cap de poc ni prou vell com per a no vi ure un any més", que resumeix Iota una filosofia de vi ure. que no de sobreviure . (J.S.C)

La història dels homes

Josep Fontana, Ed. Crítica: Barcelona 2000, Es aquell tipu s de llibre que m'agradana haver-lo llegit quan tenia 20 anys. L'avantatge en aquest cas és que s'acaba d'edi tar. Podia ser pItjor. Es trac ta d'una inte rp retació sobre els fo naments i desenvolupament de l'historiografia des dels grecs fin s avui . ImpreSCindIble per poder situar el s pares, els lills i els néts de la història . Només un savi , que ho ha llegit tot, pot ser capaç de resumir en un llibre ta nta informació ben organitzada i escri ta. Ja era un fan de Fontana, ara ho sóc una mica més. (J.S.B)

Un es tudio sobre la depresión Carlos Caslilla del Plno. Nexos. Barcelona 199 1, Sembla menllda el que saben algunes persones. En quasi cada pàgina d'aquest llibre hi trobaren un dos O motius per re flexionar I dlseutir. Obro a l'alzar - pàgina 355-: "El triunfo, el "éxlto", entre nosotros . no vlene decidida por lo Que el hom· bre ha sida capaz de hacer por los demas y, en consequancia, hacerse él mismo, SIna por lo que ha sida capaz de hacer contra los demas y, por tanta en última instancia contra SI mismo". llàstIma que en aquesta ediCIó de bu txaca la lletra IIngui un cos tan pellt que costa de llegir, (J ,S,B) Guia para orientarse en el laberint o vasca Maria Qnalndia. Temas de hoy, Madnd 2000,

L'au tor va pertànye r a ETA, després a Euskadiko Esquerra i ara al Partit SOCialista d'Euskadi (PSE), Ens serveix de bon gUia per intentar entrar en aquest laberint basc. (J,S,B,)

¿AHEWto pTR-¿f 01E Ú -IMV Rf10RNAT LES f.LETRES ;-

WO E;) ~CUPf? 1A~Bé t-('-liA1J Ré10RNAi LA VONA Y E1.:S NE)J ~ ., fi:; A~A~TS' '--",,,,,,,""""""'--"""--./I3A No.ñJ tL

C?Ué éR6\J~

I l1sl l'UïU-IIIS i S('/,/'I/ /IiI/l'l's, ¡¡SSOcil'U-lliS i ,,l'{'t'1/ fOI'I ", l'S!iIl/I'I/-IIIS i SI'/'I'I//dil,'lI.'

moviment laic i progressista