Issuu

espai de llibertaT revista d'esqucl'l'cs per a la forma ció, la reflexió i l'agitl:lció po líticA Tel'cel' tl'i lII e~ Ll'e 1999 500 pcssrtcs

Monogràfic: L'Estat de benestar

Número 15. Te rcer trimestre 1999 Director: Jordi Serra na Subdirector: Jordi Miralles

Sumari Editorial Forges

Consell de redacció David Sempe re. Xavier Bretones, Josep Sellares, Gemma Martin. Santi Castellà. Ferran Escoda . Montse López. Anton i Castells.

La reflexió Kosovo. Santi castellà El cong rés d'esplac. Xavi Bretones

Espai de Llibertat. Avinyó, 44 primer. 08002 Barcelona e-rnail ffg @cje.org Te l. 93 412 59 28 Fax 93317 06 61

La consigna Factor 4. La revolució. Jordi Miralles

Edlt~"i:

Fundació Ferrer i Guàrdia

Impremta: Pri mera Impressió, S.L. Sabadell Disseny: Ferran Cartes I Montse Plass Maquetació: Fundació Ferrer i Guàrdia. Assessoramen t lingüístic: Montse López . INuSlracions: Vicki Sanchez. Ferra n Ariño. Pere Llobera Revi sta trimestral. Preu: 5DD pIs. SubscripCions: 2000 pts./any. Dipòs it legal: B. 33 .262 · 1996 ISSN: 11 36-158 1 Espa i de Llibertat es membre de l'Associació de Publ icacions Periòdiques en Català.

El monogràfic: l'Estat de benestar La renda bàsica . José Iglesias Femàndez Educació i cooperació al desenvolupament. Albert Pujol L:autogestió de la societat. Antoni Castells Hi lla una tercera via? Santi Castellà

4 5

15 19 23

L'e ntrevista Ram on Folch. Jordi Miralles. Jordi Serrana

l 'apunt James E. Lovelock. Jordi Miralles

La col ·laboració Genial ???? Rall Massanés

la creació Converses i contes de B. Viterbo. En xarxa. J. Domènech La fotografia Pere Tordera Les recomanacions Ll ibres.

La línia editoria l d'aquesta revista és ellliurepensament. pe r tant. les opinion s del consell de redacció. les trobareu a l'Ed¡toriaL la resta d'opin ions seran únicament responsabilitat de qui les fi rm i.

la sucursal Xavi Torrent

43 45

47 49

editOl'ia/.J

Supersticions modernes

Vivim uns moments en els quals amb la postmodernitat ens volen fer creure que hem superat de cop moltes etapes històriques. Es tracta només d'una petita capa de vern ís. Les societats avancen lentament. Molt més lentament del que els militants laics voldríem. Algunes vegades fins i tot tenim la sensació que en termes intel·lectuals anem enrera. Posem un exemple. Fa 200 anys que els primers anticlericals i progressistes van començar a sospitar que la racionalitat era essencial per conduir la vida comunitària cap a una societat millor i més justa. Aquests primers progres van esdevenir repu blicans. Afirmaven que la sobirania rau en el poble. Alhora van lluitar pel sufragi universal. Cada ciutadà s'autodetermina. Es va encunyar la idea del federalisme. Han passat 200 anys i s'ha posat de moda el principi de subsi diarietat. Es diu que all ò que pugui fer una administració inferior no ho faci l'adm inistració superior. És una de legació de la competència . Sembla que ningú es faci la pregunta següent: per què té la competència la institució superior? Què li dona aquesta legitimitat? Les explicacions que es donen abonen la idea que es tracta d'un problema d'eficàcia . Mal assumpte . No es tracta d'una qüestió que es refereixi a la democràcia. El principi de subsidiarietat es fonamenta en una idea catòlica. El rei ho és per volu ntat divina i delega graciosament les competències quan li plau o qua n considera que cal se r més eficaç. Aquesta idea irracional -hi ha algú per sobre amb més criteri que nosaltres: Déu , el rei o el president de la República , tan t li fa- es trasllada fins als nostres dies i acaba sent la clau de volta de les polítiques de les institucions europees. Hi ha altres supersticions , és a dir idees que no es fonamenten en raons. Una d'elles és que els nens i les nenes ens han de di r als adu lts què cal fer per construir una societat millor. És la idea de la "ciutat dels infants" que tant agrada a les nostres institucions públiques. El principi també és catòlic com ho és l'inspirador d'aquesta pseudoideologia. Es tracta d'admetre que no tenim criteri racional de com fer les ciutats més habitables i per tant hem de preguntar als nens com fer-ho. El problema és que entre els nens i els adults sempre hi ha la figura d'un adult que investit

15 1

amb poders demiúrgics, escolta els nens, els interpreta i transmet les seves propostes a les institucions. Es tracta de l'antiga figura del capellà. Ara no és qui interpreta el llibre sagrat sinó la voluntat - divina?- dels nens. Una altra superstició dels nostre temps és pensar que hi ha un centre politic. Ouè vol dir ser de centre ? No ho sap ningú . En l'Assemblea francesa els conservadors es situaven a la dreta de la sala i els revolu cionari s a l'esquerra. Els que quedaven al centre no tenien identitat política . Algú ha llegit mai un llibre sobre les propostes politiques del centre polític? Ouan ens referim al centre polític volem dir que ens dirigim a persones situades en les classes mitjanes? Si acceptem aquestes premisses irracionals, voldria dir que els que voten a la dreta són classes altes? Hi ha alguna societat en que les classes altes siguin majoria? No sembla més lògic analitzar qui no va a votar -classes baixes i joves- i veure quines raons tenen per no participar? Cal dir que el més important és tenir un projecte de país més progressista . Un cop es tingui aquest projecte llavors cal veu re qu ins instruments s'utilitzen per aconseguir una victòria . Sembla que a vegades es plantegen els arguments al revés: primer què cal fer per guanyar i llavors ja farem un projecte. El problema és que a sobre es pot perdre ja que la ciutadania activa no vol simplement guanyar, això no motiva ningú , sinó poder fer allò que fins ara no s'ha fet. Buscar el cen tre és com buscar el graal. Cal reivindicar de bell nou el racionalisme , és a dir la recerca de la millora social, cultural i política per mitjà de la raó. S'han provat molts sistemes , l'únic que sabem és que 200 anys després cometem els mateixos errors ' .

el punt de vista de ForgeS

la l'cflcxiÓ

Kosovo

Santi Castellà Professor de la Un ive rsitat Rovira i Virgili

Utilitzant l'argument de la intervenció humanitària i sense la preceptiva autorització del Consell de Seguretat de les Nacions Un ides, les tropes de l'OTAN van iniciar la guerra contra Sèrbia , No era el primer cop, també havien utilitzat l'amenaça i la força armada per la suposada defensa del poble kurd contra l'Iraq , encara que quan els kurds són atacats i massacrats per Turquia els estats membres de l'OTAN miraven cap a una altra banda , Però ha estat el primer cop que l'ONU ha quedat arraconada , i els EUA s'han presentat en societat com els garants de la moral internacional i els policies dels drets humans. Segurament els mitjans emprats esdevenien inútils per al propòsit de protegir els kosovars - de què servien els bombardeigs selectius sobre Sèrbia , mentre els kosovars s'amuntegaven exhaurits en improvisades instal,lacions clarament deficitàries? Però per fi, ha arribat la "Pau", i en una ben acu rada escenografia guerre ra l'OTAN ha imposat a Mi losevic la retirada de les tropes sèrbies de Kosovo a canvi d'una difusa desmilitarització de l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo (EAK). En definitiva, res que no haguessin pogut aconseguir mitjançant mètodes pacífics i amb una encertada pressió diplomàtica a Rambouillet; i s'haurien evitat patiments inútils, ara cínicament etiquetats com a efectes col ,laterals, Però , podem esperar que, com a mínim ,

aquest aco rd serveixi per arreglar una mica tot all ò que la guerra ha trencat? Servirà perquè l'ONU recuperi el protagonisme que el Dret internacional vigent li atorga? Servirà per detenir definitivament la neteja ètnica i garanti r el retorn segur dels milers d'expu lsats per la política de terror de Milosevic? I a més, hauria de servir també, encara que res no es parla , de moment , per aconsegui r l'establiment d'un estatut polític que garanteixi el dret a la identitat del poble kosovar, sense discriminacions, dintre la República Federal de Iugoslàvia (i la seva lli ure determinació? O és que encara tenim por d'una gran Albània com a potència europea?), A més, les tropes de la Força Internacional per a Kosovo (KFOR ) han de garantir la seguretat dels serbis que viuen a Kosovo - ara els nous desplaçats, Per altra banda , el estats bel·ligerants del front atlantista han d'iniciar la reconstrucció de tot allò que la guerra ha destruït a Sèrb ia, En primer lloc, la reconstrucció moral de la societat que ha de trobar opcions cíviques i democràtiques que no la condemnin, com fin s ara, a escollir entre les bombes de l'OTAN o Milosevic. AI mateix temps, l'autoreconstrucció moral. No es pot malversar la idea de la intervenció humanitària amb unes accions unilatera ls amb fins més político-militars que humanitaris \

la refl exiÓ

El congrés d'esplac Reinventem l'esplai , construïm moviment. Xavier Bretones. Secretari general d'esp lac Amb aquest plantejament esplac , la federació d'esplais laics i progressistes de Catalunya, estem duent a terme un projecte de debat intern que acabarà l'any 2000 després d'un procés iniciat el 1997. Esplais Catalans, esplac , entitat nascuda el gener de 1982 ha anat evolucionant en els seus plantejaments i ha crescut en nombre de socis i d'activitats. És per això que avui en dia ningú posa en dubte que esplac és el tercer movi ment d'educació en el lleure i el primer independent d'altres institucions com l'Església catòlica, de la qual depenen els dos primers. Durant el procés de creixement i vertebració, esplac ha seguit un segon cami paral"lel que l'ha conduït cap a una nova identitat, tant interna com externa. Aquesta nova identitat és potser el més destaca ble i interessant des del punt de vista de les idees, del plantejament pedagògic i com a moviment social. És a partir de 1992, amb la creació de la Escola Lliure El Sol , que la Fundació Ferrer i Guàrdia i Esplais Catalans elaboren un ideari comú, basat en els plantejaments de la laïcitat i el progrés. L:ideari és resultat d'uns sem inaris reali tzats amb personalitats de l món de la cultura , la política i l'educació, i d'un treball de definició ideològica d'ambdues entitats. Disposar d'un document on s'expressen les idees centrals que orienten el treball transformador d'aquestes entitats aju-

da a generar un procés de retroalimentació entre els esplais d'esplac . El document ajuda milers de monitors a tenir la possibilitat d'identificar-se amb unes idees i a confron tar-les amb les que es plac a través del seu ideari proposa. El resultat és extraordinari: avui en dia el grau d'adhesió als plantejaments de la laïcitat i el progrés dels centres d'esplai permet que el grau de cohesió dins d'esplac comenci a ser molt important. Per altra banda, disposar d'un ideari ha permès i ha faci litat que els centres d'esp lai que en un començament es definien com aconfessionals ara es definieixin com a laics. La diferència és cabdal. El que en un inici era una necessitat de les persones de buscar suport en una entitat que es definia com a no confessional, per tant una actitud defensiva , ara cada dia més és una actitud positiva viscuda sense complexes. Les dificultats han estat i encara són moltes i molt importants. No és fàcil definir-se com a laic a Catalunya al tombant del segle XX . Molta gent que observa es plac preferiria que enlloc de ser un moviment laic fos un moviment light en les seves idees. Això però sembla que tingui un efecte positiu en la gent del Moviment Laic i Progressista, ja que la mobilitza cada dia més a afirmar-se en els seus plantejaments i a buscar noves formes de concretar aquestes idees en els propòsits educatius, en les activitats i l'organització dels

15 5

centres d'esplai. De fet el model de centre d'es plai a Catalunya no presenta gaires diferències entre els d'opció catòlica i els laics. Això és degut al fet que molts dels esplais d'esplac provenen en el seu inici de les parròquies, d'altres han estat formats i condicionats per l'acc ió de les administracions públiques i tots han estat mancats de referents de moviments laics i progressistes des de 1939. El resultat és un model qu e malgrat definir-se com a educatiu li cal anar més en llà en els plantejaments ideològics per la superació de les injustícies, les desigualtats i que promoguin la participació , la responsabilitat, el canvi social i la recerca de la felicitat. Amb el pas del temps Esplais Catalans va prenent consciència d'aquestes limitacions i planteja un congrés per revisar el que cal canviar i el que cal mantenir dels seus plantejaments educatius, de la seva intervenció educativa i del seu model organitzatiu per adaptar-se al que en diem un model laic i progressista, que permeti superar les limitacions abans enunciades i actualitzar un model social i educatiu d'acord amb els reptes de la societat actual. Aquest treball serà un primer pas per recuperar l'esperit de renovació pedagògica de la segona república i els plantejaments de pedagogs avançats com en Ferrer i Guàrdia. El primer congrés d'esplac pretén sacsejar internament els centres d'esplai, obrir un procés constant de reflexió i de rece rca per anar configurant-se com un vertader moviment educatiu.

En aquest inici hem de revisar quina ha estat la nostra història , identificar els nostres referents pedagògics i polítics, revisar quin és i com hauria de ser el model de centre d'esplai , i redefinir quin ha de ser el nostre mètode educatiu. Amb això hem de poder detectar quins són els elements que permeten discernir un centre d'esplai laic i progressista d'un que no ho és. El desenvolupament de l Congrés posa gairebé més interès en el procés que se segueix que no pas en el resultat final , ja que el procés està obert a la participació de tot aquell que estigui interessat pel que té l'opo rtunitat de fer la seva contribució . Finalment , serà l'Assemblea d'esplac , màxim òrgan de govern de l'entitat, qui acabarà adoptant els acords que es plantegin fruit del treball de centenars de persones que amb il' lusió han participat del procés congressual. En una segona fase, potser el segon congrés, s'hauran d'actualitzar els programes educatius pel que fa a l'educació per la pau , la integració de disminuïts, la coeducació, la participació dels infants, l'educació intercultural , l'educació mediambiental , la coope ració internacional , etc., que ja s'estan treballant i duent a terme. D'aquesta manera Esplais Catalans reafirma el seu compromís, sabent que l'educació és la nostra eina. La ciutadania que vol una societat millor, més ll iure i igualitària , més democràtica i participativa , més culta i feliç ens ho demana i ens ho agra irà •

•

la consignA

Factor 4 la revolució

Jordi Miralles President de la Fundació Terra El títol de l'article podria semblar el d'una novel·la d'espionatge i tanmateix és la consigna d'un informe dels savis del Club de Roma per incitar el desenvolupament de l'eficiència energètica. Factor 4 és el nom abreujat d'una proposta innovadora que malda perquè aprofitem els avenços tecnològics en favor de l'estalvi d'energia. ~exemple més clar de la tecnologia i l'hàbit que pregona el Factor 4 és el d'adqu irir la bombeta fluorescent compacta que ofereix la mateixa llum que una d'incandescent amb una despesa quatre vegades inferior. Però , no és l'únic cas. ~informe , encarregat pel Club de Roma a dues institucions pioneres en l'eficiència energètica -l'Institut de medi ambient de Wuppertal (Alemanya) i el Rocky Mountain Institute (EUA)- , n'aporta 50 exemples. La conclu sió d'aquest informe és paradigmàtica: si pensem en termes d'eficiència energètica podem duplicar el benestar usant la meitat dels recursos naturals i per tant reduint la contaminació ambiental. No és pas una proposta perquè cerquem únicament en la tecnologia la salvació , sinó una crida per aprofitar amb seny l'enginy que ens permet estalviar energia i recursos naturals. ~objectiu del Factor 4 és el d'impulsar una transició socia l sense ensurts vers la sostenibilitat. I és que quan sovint es parla de sostenibilitat no tothom ho fa amb propietat. AI capdavall , ser sos-

tenible vol dir no malmetre els recursos dels quals les generacions futures també n'han de ser usufructuàries . Convertint el nostre esti l de vida en un model d'eficiència energètica ens serà més fàcil adoptar un comportament sostenibi li sta que avui ens pot semblar utòpic. La rendibilitat de l'eficiència energètica La pregunta clau del perquè l'eficiència energètica no interessa és pel fet que l'energia és perillosament barata. El consum d'energia no paga o internalitza l'impacte ambiental que causa . Quan usem l'electricitat tèrmica o nuclear, el gas natural o la gasolina produïm contaminació ambiental que no té un preu al mercat. Tanmateix , descontaminar ens costa diners, perjudica el nostre entorn natural i, el més important, la nostra salut. D'aquí la importància que el consum d'energia sigui eficient i es fomenti l'ús d'energies renovables. A escala casolana, la major part del consum energètic és perquè vivim en llars plenes de fuites que ens obliguen a un major consum . Lògicament, en la mesura que l'energia és barata a ningú sembla importar-li que la meitat de la calor de la calefacció casolana o de la frescor de l'aire condicionat es perdi per finestres o portes. Però , els actuals nivells de contaminació

15 7

atmosfèri ca mundial ens obliguen ja a reduir les em iss ions si volem evitar el risc imminent d'un canvi climàtic causat per l'acció humana. Per això l'efi ciència energètica, o l'estalvi d'energia esdevindrà un dels negocis més lucratius del proper mil·lenni. El Factor 4 ens adverteix d'aquesta realitat i ens aporta idees sob re possibilitats realistes i vigen ts per estalviar fins a 4 vegades menys energia . Som a les portes d'una nova revolució semblant, encara que de signe diferent, a la que en el seu dia es va imposa r amb l'extracció barata i fàci l dels combu stibles fòss ils. Aquesta vegada, si volem sobreviure , el benestar s' haurà d'edificar sobre l'eficiència en l'ús dels recursos naturals i l'energia . I això exigeix un canvi d'hàbits i de mentalitat. Quan anem a comprar un apare ll no només ens haurem de fixar en l'estètica sinó que també hau rem d'interessar-nos pel consum. El fet és que una nevera de Classe A, que estalvia fin s a un 60% de l'energia i ens estalvia de consumir 600 kWh any absurdament, com fan els models convencionals, es converteix en un guany econòmic a mig termini encara que sigui una mica més cara . Perquè , al capdavall , si comptem que la vida mitjana d'una nevera pot ser d'uns 25 anys, els números canten per si so ls. El mateix podríe m dir d'una ren tadora que consumeix només 0,89 litres d'aigua i 2 kWh per rentada. Si parlem de transport, l'activita t que es cruspeix el 40% de ls combustibles fòssi ls mundials, potse r ens hau rem d'imposar alg unes taxes que ens obliguin no només a minimitzar l'ús privat del cotxe, sinó també a invertir en d'a ltres sistemes, com ara

els transport s col· lectius o el vehicle elèctric, i a instal· lar-nos energ ia fot ovoltaica a casa per recarregar les bate ries d'aquest vehicle i produ ir un a part de l'electricitat pròpia sense contaminació . Les videoconferències no tardaran a ser una eina comuna que estalviaran viatges inútils per reunir diverses persones d'indrets allunyats . Tot això ens sem blarà natural quan comencem a pagar el cos t real de consum ir l'e nergia fòssil. A la vegada , les tecnologi es de les energies renovables podran guanyar terreny perquè seran rend ibles econòmicament. Actuar per resoldre la crisi ambiental Les idees del Factor 4 han estat publicades en un llibre 1 i resum ides en una de les monografies del suplement Perspectiva Ambiental que edita la Fundació Terra i que es pot llegir baixant-lo de la web 2 . Estem convençuts que, com diuen alguns de ls promotors del Factor 4, avui ja estem en condicions de començar a pen sa r en el Factor 10, és a dir en reduir a 10 vegades el consum d'e nergia actual. Possiblement , no tardarà ni 5 anys en imposar-se el díode lluminós que consum eix 10 vegades menys que les actuals bombetes fluorescents compactes. Som a les portes de superar l'actual rendiment del 14% de les plaques fotovoltaiques per cè l·lules d'alt rendim ent qu e assoliran el 40% en la conversió t fotoe lèctrica de la llum so'ÏJ-' -. r' lar. Potse r tot pl egat ens "', . pot semblar simples " avenços tecnològics. El Factor 4 ens adverteix que teni m ja la tecnolog ia per fer un mil lor ús dels recursos na.' tural s. Però alhora , ens obra els ull s " ,per fer-nos adonar d'una nova form a de comportar-n os davant el consum energètic. Adopta r

.,.

\t .

nous hàbits a favor de l'eficiència energètica ens permetrà no pensa r en et cost de les coses del moment present i pl antejarnos t'estalvi que obtenim pagant una mica més si podem estalviar energia durant molts més anys. El Factor 4 ens obli ga a consumir d' una forma responsable i no només per cap rici. Seg urament, sovint ens pregunte m què podem fer pe r l'ecolog ia i pe r no contribuir a emmalaltir més el planeta. La resposta és clara, pe nsar en clau del Factor 4 i estalviar energi a per dupli car el benestar. La

resta serà la conseqüència natural de la revolució de l'efi ciència \

1. Weizsaker, E. U. van ; Lovins, A.B i Lovins. L.H. Factor 4. Duplicar el bienestar con /a mitad de los recursos natura/es. Galaxia Gutenberg Circu lo de Lectores. Barcelona, 1997. 2. http://www.terra.es (Perspectiva Ambiental , n. 13). 4

15 9

el monogràfiC

La renda bàsica: l'ofensiva dels ciutadans contra la del capital

José Iglesias Fernandez Economista

Un dels aspectes de la globalització capitalista és l'agressió contra el benesta r social de les persones globalitzades. En els països desenvolupats, com Espanya , aquesta agressió se cen tra en varis fronts: - En el mercat de treball, l'ofensiva se centra en aconseguir que l'acomiadament sigui lliure i gratuït, que es generalitzi la precarietat de l'ocupació, que s'eliminin les quotes empresarials a la Seguretat Social, que desapagui el salari mínim, deixar sense capacitat de convocatòria a les forces sindicals, etc. - En l'esfera dels béns públics, l'ofensiva se centra en el desmantellament de les pensions, la privatització de la sanitat, l'educació i els serveis socials , la desaparició del subsidi d'atu r, etc. - Mitjançant la utilització dels poders de l'Estat, els governs que gestionen la globalització red ueixen els imposto s de les persones amb ingressos elevats, augmenten les ajudes estatals als empresaris, desreguien totalment el mercat de treball. privatitzen les empreses públiques rendibles, disminueixen la despesa pública dedicada al benestar socia l, etc.

1. Què fer? Una con traofensiva global que respon gui a la totalitat de l'agressió del capital és la renda basica (RB ). De cara al sistema

polític, és un dret ciutadà que s'ha de guanyar al capitalisme, i, de cara al sistema econòmic, el seu contingut permet de neutralitzar i contestar bona part de les mesures preses contra els globalitzats: treba lladors en particular i ciutadans en general. Al s països rics com Espanya, encara que no hi hagués crisi d'ocupació, ni un atu r crònic d'uns 3 milions de persones, ni la precarieta t del 90% dels contractes que es realitzen anualment , ni els salari s de pobresa severa de les ocupacions de baix cost, ni l'estat de pobresa de més de 8 milions de conciutadans, ha arribat el moment de "reflexionar sobre un nou contracte social: distribuir una renda bàsica a tots els ciutadans, independentment de quina sigui la seva situació dins del sistema productiu : dones i homes, negres i blancs, laics i creients, rics i pobres, actius i aturats, joves i vells"1. Pel sol fet de néixer, que no és poc, cada una de les persones ha de tenir reconegut el dret ciutadà a la renda basica . Abans de passar pel mercat de treball per buscar una ocupació assala riada , el ciu tadà ha de disposar d'una renda d'existència que li permeti decidir sob re la seva vida. per quins camins i amb quins mitjans buscarà uns ingressos per a la seva activitat. Aquesta és la qüestió de fons. Que les persones que desitgin exercitar el dret al treball assalariat puguin practicar-lo. però per això , s'ha d'eliminar

qualsevol element que introdueixi exigència, obligatorietat, que tot es converteixi en una imposició. I la condició per aconseguir aquesta situació de poder decidir consisteix en el reconeixement del dret ciutadà a la renda bàsica, amb el qual es redueix la dita dependència , la dita obligació i imposició del sistema capitalista. Per a aquells que no coneixen el concepte, la RB és un mecanisme de redistribució de la renda, mitjançant el qual es proporciona a cada persona , per aquest dret de ciutadania, una quantitat periòdica, suficientment àmplia per cobrir les seves necessitats bàsiques. El tret més distintiu d'aquesta proposta és que la concessió de la RB és incondicional ; no es demana als perceptors cap contrapartida en canvi . Més detalladament, la RB ha de concedirse: - A persones i no a famílies; - Independentment de qualsevol altra font d'ingressos - I sense necessitat de: a) estar en plantilla, b) haver estat en una feina anteriorment, c) ni tampoc estar subjecte a acceptar una feina si se li ofereix 2 . Aquest dret a la renda, i la corresponent quantitat que s'hi assigni 3, suposa un matalàs que permet al ciutadà i al treballador defendre's millor de la contingència d'un acomiadament lliure i gratuït, de l'arbitrarietat i la incertesa que la patronal exerceix a través dels contractes tempo-

rals, d'una major capacitat per negociar individualment i col·lectivament nivells salarials, condicions de treball , vacances, horaris, mobilitat funciona l i geogràfica, flexibilitat, etc. Per la seva banda, als sindicats els daria un poder més gran per enfrontar-se a la patronal , especialment quan haguessin de recórrer a la vaga , ja que la RB es converteix en aquestes situacions de conflicte en un fons de resistència que pot utilitzar cada treballador contra la por a l'acomiadament, a l'atu r, a la pèrdua de les remuneracions salarials. Bona part de l'economia submergida s'integraria en la forma l, al perdre aquesta la possibilitat de pagar salaris per sota de l llindar de la pobresa, al no tenir que pagar les cotitzacions a la Seguretat Social i a l'incrementar la inspecció contra el frau fiscal. Altres avantatges socials de la RB consisteixen en fomentar la igualtat de la dona i l'home en el mercat de treball; el treball femení podrà exigir que, a igual treball , igual salari ; mà d'obra masculina i femenina podran negociar uns mi ll ors salaris enfront de la proliferació de feina de baix cost . Igualment , el fet de refondre totes les prestacions socials en la RB permetria eliminar l'estigma de l'atur i el seu corresponent subsidi , l'estigma del jubilat i les seves corresponents prestacions socials , i l'estigma de la pobresa i les seves corresponents almoines (públiques i privades) . Ajudaria a afrontar la problemàtica que troben les persones que surten de la presó i

15 11

no troben feina pel seu passat de delinqüència o de les persones que pateixen drogoaddicció que han d'apel·lar al robatori per poder comprar l'estupefaent i atendre la compulsió que provoca l'addicció. Finalment, i no menys important, podria utilitzar-se com a fons de referència des d'on començar altres formes alternatives de consum 4 , en el sentit de viure millor amb menys, d'un consum just i solidari , etc.

2. El finançament de la RB

La imp lantació d'aquest nou sistema de protecció social comporta una pregunta implícita que és clau i que apareix amb freqüència com una objecció puntual: d'on i com es finançarà el diner que es necessita per a l'aplicació de la RB? Abans hem de recordar que la RB és un mecanisme de redistribució, un mecanisme que funciona sobre la base de redistribuir allò que s'ha produït, i no sobre la idea de la riquesa futura que s'ha d'augmentar per atendre aquests drets dels ciutadans al benestar social. És a dir, es tracta de repartir allò que anualment es produeix d'una forma més justa, sense esperar increments de renda futurs per atendre les necessitats d'ara. A nivell d'aquest article una resposta senzi ll a5 passa per la lectura del Quadre. La quantitat de diners que s'atorga a cada ciutadà és la que ve determ inada per la meitat de la renda per càpita, de manera que cada beneficiari rebi almenys una quantitat igual a la que marca el llindar de la pobresa . En un primer moment, en dues fases de temps, per beneficiar gairebé 19 milions de ciutadans agrupats en una sèrie de col·lectius, als quals donem prioritat, la proporció que es necessita redistribuir anualment en forma de RB és un 20% del PIB. En períodes i fases successives s'ampliaria a la resta de la població.

Com es finançaria? En aquest exemple , els fons sortirien de la reassignació d'una part de la despesa pública, de la millora de la inspecció fiscal , d'incrementar els impostos directes del capital, que a Espanya només contribueixen amb 4 cèntims per pesseta, l'anomenat impost Tobin i altres fons de finançament. La implantació de la RB no és un problema tècnic ni fin ancer ; depèn essencialment de la capacitat política, del grau de mobilització ciutadana que la proposta pugui conci tar per obligar els poders públics a assumir aquest dret.

3. Resum En Otra izquierda para España, F. Savater ens ofereix una bona síntes i del que pot suposar la RB. "Creo que hoy la principal diferencia entre izquierda y derecha en las democracias desarrolladas es que la primera sostiene que si ciertos derechos no son garantizados por las instituciones públicas a todos, -a despecho de azares biogràficos o intereses mercantiles-, la noción misma de ciudadanía se vacía de contenido ... Sería deseable desde la izquierda romper este circu lo estudiando la posibilidad de un ingreso bàsico general, entendi do no como un subsid io (pa rados, jóvenes, ancianos), si no como un de recho de todos, a partir del cual pudiera optarse por trabajos remunerados, servicios sociales voluntarios ... O la vida con templativa. Es un proyecto revolucionario, si se quiere, pero no màs de lo que fue en su día el sufragio universal. Obligaría a redefinir el mercado de trabajo, la relación entre productividad y retribución , el sentida de la protección socia l, etc. Tambi én se alcanzaría una nueva dimensión de la responsabilidad individual, entendida desde la libertad y no desde la cruda necesidad"6 ,

•

Resum cost I finan çament de la Renda Bàsica Persones

Col·lectlus

Cost en % del PIB

Aturats sense subs idi

1.548

1,7

Feines de casa

5.869

6,6

474

0,5

0 ,0

Cost de la primera lase

7.893

8,7

Menors de 16 anys

7.768

8.7

Estudiants

2 ,764

3 ,1

158

0,2

Cost de la segona lase

10.680

12,0

Costlotal ambdues lases

18.573

20,8

Altra situació Real izanl activitats benèfiques

Comptada a part (mili)

Finançament en % del PIB Conceptes 5,0

Reassignació de la Despesa Pública

1.0

Impostos directes del capital

8.6

Millora inspecció fiscal

0.9

Altres fons de finançament

1.9

0,5% sobre transacc ions monetàries internaciona ls

3 ,0

Ajudes sector ag rícola i rural

20,4

Finançament total ambdues fases

1. Primeras Jornadas sobre el derecho ciudadano a la renta bàsica, Barcelona, 13·14/ 11 /1998 , 2. Philippe Van Parijs. Competing justifications of Basic 1neome. pàg. 3 . En, Arguing for Bas;c Income. Verso 1992 , 3. Aquesta quantitat vindria determinada anualment per la que defineix el llindar de la pobresa: la meitat de la renda per càpita. 4. Vegeu , en tre altres, J. Torras i Prat, Consum responsable: el retorn del subjecte, y D.

Wagman i A. Arrizabalaga , Vivir mejor con menos, Papers d'innovació social, mims. 44 i 45. Ecoconcern. 5. Per a una explicació mes argumentada i detallada, vegeu l'article de l'autor La Renta Bés;ca: un programa de implantación, en Pape les de la FI M, núm . 7, 2 ~ època, 1996, i en El derecho ciudadano a la Renta Bésica, Los libros de la Cata rata, 1998. 6. El Pafs, 17 de gener de 1999,

\) UNIVERSITAT DE BARCELONA

~ Escola Universitària d'Estudis Empresarials Programació 1999-2000 Màsters -

Gestió i Tècniques Superiors de l'Empresa-Executive MBA Assessoria Fiscal -2 anysDret Empresarial Comunicació a l'Empresa Gestió i Administració de Personal a l'Empresa Economia Social i Direcció d'Entitats sense ànim de lucre Marketing , Distribució i Consum

Cursos de Postgrau - Gestió de l'Empresa Europea - Tècniques de Gestió Empresaria l

Cursos d'Especialització -

Comptabilitat per a Directius i Responsables d'Associacions i Entitats Comptabilitat per a Juristes Direcc ió, Organització i Negociació Comercial Gestió Financera i de Tresoreria d'Empresa Gestió i Organització d'Organitzacions no Governamentals Informàt ica Bàsica Informàtica Empresarial

Informació i Inscripcions: Escola Universitària d'Estudis Empresarials Diagonal 696, despatx 119 (la. planta) , 08034 Barce lona Te lèfons: 93.402 .19.92 / 93. Fax: 93.403.59.06 E-mail: 3c icle@emp.d2.ub.es - http ://www.ub.es/empresarials

el monogràfiC

Educació i cooperació al desenvolupament

Albert Pujol Fons Català de Cooperació al Desenvolupament És l'educació un element essencial en el desenvolupament (o progrés) d'un poble? Segurament l'ONU aixi ho considera quan inclou el nivell educatiu assolit per un pais com un dels cri teris que con formen l'índex de Desenvolupament Humà (IDH ). Aquest index és una alternativa als criteris purament econòmics que fins fa una dècada s'utilitzaven a l'hora de determinar el grau de prosperitat i desenvolupament d'un pais. Tots podem recordar les classi ficacions basades en la renda per càpita , en les quals només es considera la riquesa material del pais, independentment de com és la seva distribució interna . I també recordem les critiques que hem fet a aquestes classificacions. Només cal veure que països considerats rics pel sol fet de tenir petroli , però amb la riquesa concentrada en poques mans, passen davan t de països amb menys riqueses naturals, però amb una major igualtat en la distribució d'aquesta riquesa. Per això, l'interès de l'índex de Desenvolupament Humà està en el fe t que ens mostra , no la riquesa que genera un pa is, sinó els efectes de la utilització d'aq uesta riquesa, a través d'indicadors com el nivell d'escolarització , el nivell de la sanitat o l'esperança de vida de la població . L:educació és un element essencial en el desenvolupament d'un poble, no només

en un sentit relatiu , per compararlo amb el dels altres pobles, sinó també en un sentit absolut. El grau d'educació que ha assolit la població condiciona les possibilitats que tenen les persones, tant individualment com col·lectiva . A totes les societats hi ha un nivell minim de coneixements distribuïts entre la població que és critic per mantenir un correcte funcionament de la societat. Per entendreho, podem fer un petit exercici mental : imaginem que al nostre pais deixés d'existir la formació en mecànica de l'automòbil. Si no hi ha persones amb coneixements de mecànica, els cotxes no es poden ni fabricar ni reparar. Poc a poc, els cotxes deixen de funcionar. Tots els àmbits econòmics i socials que depenen de la mobilitat i el transport se'n ressenten (si hi pensem una mica, avui en dia gairebé tota la nostra societat en depèn). Imaginem quins podrien ser els resultats? Això ens mostra que el sistema educatiu d'un pais ha de garantir a la societat aquest Minim Critic de Coneixements, no ja per avançar, sinó per assegurar que aquesta societat no pateixi una regressió . El manteniment d'aquest Minim Critic de Coneixements, necessari per ga rantir la continuïtat de la societat, té un cost. Cal destinar una part de la riquesa generada per poder mantenir el sistema. D'altra banda, el desenvolupament d'una societat està condicionat per l'increment dels co-

15 15

neixements disponibles i la seva aplicació pràctica. Això fa que s'incrementi el Mínim Crític de Coneixements necessa ri a mesura que la societat es desenvolupa. Les conclusions són clares: la inversió en educació és essencial i com més es desenvolupa una societat més gran ha de ser aquesta inversió. Si una societat necessita que els seus ciutadans tinguin uns nivells determinats de formació per mantenir aquest Mínim Critic de Coneixements, és la pròpia societat la que ha de ga rantir aquesta educació mínima a tots els ciutadans. Analitzem ara un fet que va en contra d'aquestes conclusions. AI llarg de les últimes dècades, i especialment durant els anys vuitanta i noranta, el Fons Monetari Internacional ha imposat als països menys desenvolupats - ofegats pel deute extern i amb necessitat de més recursos econòmics per finançar el seu desenvolupament- unes condicions que han suposat la implantació de politiques econòmiques de liberalisme total. La conseqüència ha estat la reducció dels recursos destinats a edu-

cació, a sanitat i a polítiques socials en general (per destinar els recursos aixi alliberats a pagar el deute i els seus interessos). És a dir, polítiques que, a cu rt te rmin i, han empobrit una gran part de la població , no so lament en termes estrictament econòmics, sinó en aquells aspectes que tenen alguna cosa a veure amb IOH de l'ONU . És a dir, un empobriment global de la societat, tot i que una pa rt d'aquesta en surti beneficiada a costa d'engrandir les diferències socials. Que un pais disposi de grans riqueses naturals no garanteix en absolut el seu desenvolupament. En trobem exemples arreu del món: països amb immensos recursos naturals com Brasil , Nigèria o Zaire no són prec isament membres del club dels països més desenvolupats. En canvi, països com Japó, Suïssa o Catalunya, amb recursos naturals molt més limitats, es troben entre els països més desenvolupats. Aquest fet ens planteja una altra realitat: avui en dia la ve ritable riquesa d'una nació no són els recursos natu rals, sinó els coneixements acu mulats.

) f

•

Coneixements que han de permetre utilitzar aquests recursos en benefici del conjunt de la societat. Durant els últims anys la revolució tecnològica basada en la informàtica està accen tuant encara més aquest fenomen. Com a cada revolució global que hi ha hagut al llarg de la història de la humanitat (agrícola, industriaL.. ), els pobles que no han accedit al Mínim Critic de Coneixements generat per aquesta revolució han quedat al marge del desenvolupament global. S'han acabat convertint en pobles marginals i marginats i, en molts casos, han acabat desapareixent. Aquesta revolució tecnològica basada en la informàtica pot generar noves i més àmplies divisions entre els pobles de la terra , garantint a aquells que posseeixen els coneixemen ts un alt grau de desenvolupament, amb la realització de tasques d'alt valor afegit on el coneixemen t i treball qualificat és essencial, i condemnant a aq uells que no els posseeixin a viure en una segona o tercera divisió, realitzant principalment tasques que requereixen treball amb poca , baixa o nul·la qualificació 1. El repte que tenim davant és, per tan t, com traslladar el principi d'igualtat d'oportunitats2 des de l'àmbit re stringit d'un estat a l'àmbit mundial. Des d'un punt de vista neoliberal (tan de moda últimament) es pot respondre que cada estat aconseguirà el nivell d'educació adequat a la seva posició en el context econòmic mundial. Es a dir, el mercat decidirà quin nivell de formaci ó és necessari a cada lloc i moment i, per tant , no és responsabilitat nostra d'intervenir-hi. Mirem-ho, però des d'un punt de vista progressista. Considerem normal i necessari que l'estat utilitzi una part de la seva riquesa (principi de redistribució equitativa) per garantir, dins de les seves fro nteres, aq uesta educació bàsica , obligatòria i gratuïta per a tothom . Per la mateixa ra ó, en el context mundial també hau riem de considerar la necessitat de destinar una part de la riquesa de les nacions per garantir l'establiment de sistemes educatius iguali-

taris , que permetin a tots els pobles del món l'accés en igualtat de condicions als coneixements que han de permetre participar tots els ciutadans en i del progrés de la societat. Però, si no en tenim prou amb les raons "ideològiques", també hi ha altre s raons més "pragmàtiques" per plantejarnos el desenvolupament dels altre s pobles com una necessitat. A tall d'exemple : aquest any han apareg ut als mitjans de comunicació diverses informacions sobre la voluntat del govern de l'Estat espanyol de fer impermeable la frontera amb Marroc (reixats que envolten Ceuta i Melilla , control policial més estricte de l'estret de Gibraltar) per impedir l'entrada d'immigrants il·legals a la Unió Eu ropea . Aquests immigrants en la majoria dels casos vénen a Europa a buscar un treball , un mitjà de vida, que al seu país és precari , insuficient o els és negat. Ara que el nostre país pertany al club dels rics, podem pensar que és possible tancar-los indefinidament la porta? I això, quin cost econòmic (sistemes de control i de repressió de la immigració no legal) i social (creixement de tendències xenòfobes. fragilització de la democràcia .. .) tindrà a mig i llarg termini? No seria més intel·ligent invertir recursos als països d'origen dels immigrants per donar-los la possibilitat de tenir un treball digne al seu país i no haver-lo d'anar a buscar a d'altres llocs? És en aquest punt , doncs, on pren rellevància la política de Cooperació al Desenvolupament d'un estat , no tant sols pel que fa a la quantitat dels recursos destinats, sinó també pel seu destí i la finalitat d'aquesta cooperació. Per això, primer cal decidir si la política de cooperació ha d'estar al servei solament dels interessos estratègics i econòmics de l'Estat espanyol (i les seves grans empreses) o al servei d'una major igualtat entre els pobles. Però , en segon lloc, també cal incrementar els recursos que s'hi destinen. Si tenim en compte que actualment l'Estat espanyol destina solament el 0,25% del PIB

15 17

- 207.000 milions de pessetes L a l'Ajuda Oficial al Desenvolupament , una xifra molt allunyada del 0,7% recomanat per l'ONU, el que es pot fer des del nostre pais és enca ra molt. En aquest sentit i des d'una perspectiva progressista , si l'educació és un element clau (necessari, però no suficient) en el desenvolupament d'una societat , un dels

objectius de les polítiques de cooperació hauria de ser donar suport econòmic als sistemes educatius de països amb menys recursos. Donar suport a països que actualment no poden garantir a la població l'accés a una educació bàsica gratuïta i, encara menys, una capacitació professional adequada. Es tracta d'una aposta de futur ,

• 18

1. Algunes d'aqu estes idees poden trobar-se a DAN IEL COH EN,

Riquesa del món, pobresa de les nacions, Proa , juny de 1998. 2. Aq uest é s un dels pri ncipis,

del qual l'educació obligatòria , grat uïta i de qu al itat, n'es un

eix ba sic, que ha mogut des dels inicis els moviments progress istes i d'esquerra. 3. Informac ió apareguda al diari El Pafs , dijous 10 de juny de 1999.

el monogràfi C

L'autogestió de la societat enfront de l'Estat de benestar Antoni Castells i Duran Doctor en Ciències Econòmiques l:Estat de benestar que s' implantà en els països capitalistes del centre del sistema -EUA , Europa occidental i Japó- a partir de l'acabament de la Segona Gu erra Mundial va ser fruit d'una banda de l'elevat nivell de combativitat i organ ització que el moviment obrer havia mostrat en les seves lluites i d'altra banda del pacte o contracte a què va arrib ar el bloc dominant financer-monopolista amb les organitzacions polítiques i sindicals socialde mòcrates, pel qual aquestes es comprometien a aconseguir la neutralització-domesticació de les lluites dels treballadors i a col· laborar en l'estabi litat i el manteniment del model d'explotació establert i, a canvi , l'esmentat bloc a través de l'Estat, es com prometia que tots els ciutadans tinguessin cobertes un a sè ri e de necessitats bàsiques, establint uns nivells mínims d'ingressos pel seu treball -el salari mínim-, els subsidis d'atur, d'enfermetat, de jubi lació , l'assistència mèdico-sanitària gratuïta, l'escolari tzació pública i obligatòri a, els se rvei s de benefi cència i assistència generals, etc. A partir de mitjan de la dècada dels setanta, el capital fin ancer-especulatiu i les grans empreses multinacionals van considerar que el model econòmico-social establert després de la guerra estava esgotat i alhora que disposaven de la força suficie nt per imposar un canvi favorable als seus interessos, donat el nivell de domesticació

i supeditació als "valors" capitalistes en què es trobaven els treballadors, fruit en bona part de la influència i control que sobre aquests exercien les organitzacions socialdemòc rates i comunistes "oficials" tot i que, encara que de forma minoritària , començave n a se r qüestionades, tal com posaren de manifest les lluites que es desenvoluparen entre 1968 i 1974 en espec ial a França i Itàlia. Això representa l'inici de l'ofensiva neoliberal que progressivament ha anat aug mentant en extensió i intensitat, en especial a partir de 199 1 amb l'esfond rament de la URSS, i que ha portat al debilitament i progressiu desmantellament de l'Estat de benestar. En l'anomenada Societat de l'Estat de benestar les condicions de vida de què gaudeixen els treballadors i els ciutadans en general són millors de les que havien exi stit en les societat capitalistes precedents i millors també de les que com porta la realitat a què condueix l'actual dictadura del pensament únic neoliberal , en què l'Estat des regularitza les relacions laborals i disminueix els re cursos dedicats a les prestac ions socials al mateix temps que incrementa els dedicats a la repressió de la pròpia població -augment de la dotació de la policia i altres cossos repressius, de les instal.lacions carce ràries , etc.- ta l com està succeint, de form a agud itzada als EUA i també, encara que se nse arribar en

15 19

aquests extrems, en els paIsos de l'Europa occidental. El retrocés que està experimentant l'Estat de benestar, amb el que això comporta d'empitjorament de les condicions labora ls i de disminució de les prestacions socials un it a la perspectiva-amenaça que les coses encara aniran a pitjor, ha portat a gran part de la població al desànim i a la por al futur i a enyorar els temps en què l'Estat de benestar disfrutava de bona salut i semblava que les coses podien anar a millor, a l'inrevés del que succeeix avui. Però l'enyorança per un temps passat millor que l'actual, no ens pot fer donar per bo l' Estat de benestar ni tampoc pot fernos oblidar els greus inconvenients que aquest representa per poder avançar cap una soc ietat més prospera , justa i lliure. Les societats en què s'ha implantat l'Estat de be nestar han patit un fort increment de la burocràcia estatal aixi com del seu poder i intrusisme en tots els aspectes de la vida social , la qual cosa, tenint en compte la pròpia naturalesa de l'Estat, va en con tra dels interessos de la societat, dels ciutadan s que la componen i de la seva autonomia. L.:Estat, creació històrica datable i localitzable: Mesopotàmia, Est i Sud-est asiàtic, l'Amèrica Central precolomb ina. des del seu naixement fins avui , tot i haver anat variant de formes i maneres d'actuar -més o menys despòtiquesha mantingut invariable la seva naturalesa, la de ser una estructura o aparell burocràtic, separat de la societat i en una posició de domini re specte a aquesta , a la qual sustrau i roba la seva capaci tat política, és a dir la seva capaci tat de decidir sobre els afers comuns de la col.lectivitat. Juntament amb el desconeixement o ocultació de la naturalesa de l'Estat, bona part del que s'anomena esquerra, en particular l'enqu adrada en la socialdemocràcia i també , en general , la pertanyent al comunisme estatalista, ha caigut en el miratge o error de creure que una intervenció important de l'Estat en la vida econòmica i social acostuma a comportar en el capi ta-

lis me una certa redistribució de la riquesa dels rics cap als pobres . Això, en general, tret d'algun cas o ci rcumstància excepcional en què es poden plantejar certs dubtes, és totalment fals, tal com una simple comprovació de l'orige n dels ingressos - qu i i en quina proporció paga els diversos impostos i tributs- i el destí de les despeses -aquí cal ten ir en compte l'important volum que repre se nten els ajuts i subsidis a les emp rese s privades, en especial les grans, en fer-se càrrec de les seves pèrdues i deutes (Rumasa , Banesto, Ercros , etc.)- de l'Estat ho posa en evidència. En realitat la redistribució que normalment realitza l'Estat consisteix en el traspàs de riquesa de les classes mitjanes i els treballadors cap als rics, variant això sí la proporció en qu è ho realitza -més elevada en el model neoliberal que en el de l'Estat de benestar- i en ocasions també des dels prim ers cap als més pobres i marginats . L.:Estat de benestar, a més, representa i assumeix davant de la població el paper de pare/mare providència, sempre sol·lícit per ajudar a cobrir les necessitats i fin s i tot fins a cert punt els capricis dels seus fills , encara que la realitat no sigui exactament aquesta. Això produeix uns efectes psicològico-socials devastadors per a la humanització dels individus a l'estroncar el seu creixement en la llibertat/responsabi litat mantenint-los permanentment en un infantil isme primari i castrant les seves possibilitats de desenvolupament. I quan l'Estat pare/mare providència mor o emmalalteix i deixa de proveir, total o parcialment, del que fins aleshores havien gaudit els seus súbdits infantilitzats, aquests, mancats d'imaginació i d'i niciativa per decidir i actuar en conseqüència , només són capaços que de rec órrer al plany i a la queixa. Incapaços d'assumir la seva llibertat/responsabilitat, de lluitar pe r allò que és seu, que els pertany, es limiten a acceptar passivament el prog ressiu empitjorament de les seves condicions de vida entre queixes i gemecs tal com actualment es constata .

15 21

Cal, sense cap mena de dubte lluitar per defensar i millorar al lò aconseg uit en etapes an teriors quant a condicions i remuneració del treball , prestacions socials, etc. És de justícia que així sigui , i a més l'actual nivell de desenvolupament econòmic ho permet folgadament. Tan sols s'hi oposa l'extrem , aberrant i suïcida egoisme que mostra l'ínfima minoria dels amos del món que cada dia augmenten el seu poder i riquesa a cos ta de l'augment de la pobresa , l'embrutiment i el patiment de la immensa majoria de la població. Egoisme que po rta indefectiblement al malbaratament dels recursos i de la capacitat productiva de què es disposa i a una àmplia i profunda desestructuració social. Defensar all ò aconseguit i sobretot tractar d'avançar cap a la consecució d'una societat mi llor, amb més abundància , justícia i llibertat no sign ifica revitalitzar i incrementa r l'anomenat Estat de benestar, sinó precisament tot el con trari , la reducció de la presència i el paper de l'Estat. Una reducci ó no a favor del que és privat. del sector privat, que actua exclusivament en funció de l'obtenció del màxim ._ :t, ~/II benefici privat sense tenir en compte les necessitats i el benefici col·lec~~ ( tiu, sinó a favor de la fAT pròpia societat , que autònomament ha de dotar-se d'institucions polítiques pròpies per tal d'establir i sancionar les normes que regul in les relacíons entre els seus membres, entre les quals es troben , i com a importants, les que es donen en l'activitat econòmica : decidir a què es dediquen els recursos i la capacítat producti va , establir els mecanismes per aconseguir una re tribució justa de l'aportació que cadascú fa a la producció, etc . I

-;. 'f \k ¡) J

és també la societat , per mitjà de les seves organitzacions en els llocs de treball i d'habitatge, la que ha de autogestionar els recursos que hagi decidit dedicar a les necessitats col·lectives d'ensenyamen t, salut, prestacions econòmiques pels que no estan en condicions de treballar, etc. La tirania de l' Estat - més o menys dèspota o paternalista- i la tirania privada no són més que dues vessants de la mateixa tirania, la d'una petita minoria --cada cop més reduïda-, constituïd a pels amos, que explota i oprimeix la immensa majoria de la població. Dues vessants que en el transcurs del temps s'han combin at de diverses formes i maneres d'acord amb els interessos d'aquesta minoria , l'oposició a la seva ti ran ia amb la qual ha hagut d'enfronta r-se i les circumstàncies del moment. No ca l insistir, per se r prou conegut , en el fet que actua lment la tirania de la minoria , mancada d'una oposició consistent i incapaç com sempre d'autocontrolar-se, està portant acceleradament cap a la destrucció de l'estructuració social , amb el perill que això representa per a l'home com a ésser social que és , i del medi ambient, amb el conseqüent perill que comporta per a l'espècie humana . A la tirania de la minoria , en la seva doble vessant , no pot oposar-s'hi més que l'autonomia i l'aut0gestió de la societat, de la co l·lecIl tivitat, per així poder reprenI dre al seu cà rrec la capacitat de decisió col·lectiva que li ha estat arrabassada per l'Estat i el sector privat i poder posar l'activitat econòm ica al servei de la societat , del benesta r dels homes i les dones de ca rn i ossos que la componen amb el que implica de llibertat, equitat i res,. \\ pecte de l'equilibri mediambienlal \

(t J " ,f fi¡

~;) '

el monogràfiC

Hiha una tercera via?

Santi Castellà Professor de la Universitat Rovira i Vi rgili Un fantasma recorre Europa: és e/fantasma de /a tercera via. Amb les mateixes paraules amb què Marx inicià el 1848 el Manifest Comunista , podem avui iniciar un article sobre allò que s'anomena tercera via . Si bé el naixement d'aquest corrent de pensament i acció política té com a epicentre la Gran Bretanya d'en Tony Blair, no podem obviar la influència notable que té en la vida política de tot l'Antic Continent (en el centrisme radical de Schróder, en la nova sinistra italiana, en els sectors renovadors del socialisme francès, en la malmesa candidatura d'en Josep Borrell , en els maragallistes pel canvi ... ), i als Estats Units (en Giddens va ser assessor de la darrera campanya a la Presidència d'en Clinton). És cert que a tot arreu la tercera via ha estat reivindi cada des de diverses opcions polítiques: a casa nostra, per exemple, per un Partit Popular en procés de "centrar" la seva imatge, per Convergència des de la Fundació Trias Fargas, i des dels sectors més modern s i oberts del socialisme. A més, la idea no és nova , durant tot el seg le hi ha hagut diversos projectes de signe tercerista que s'han reivindicat com una via entre la dreta i l'esquerra des de diverses posicions doctrinals (per exemple: des del socia li sme, les formulacions humanistes que parlaven de dotar-lo d'un rostre humà i antidogmàtic; des del liberalisme, el socialisme liberal de

Cario Rosselli , Piero Gobettí i el Partit de l'Acció a Itàlia; o des dels conservadors, les formulacions més socials de la democràcia cristiana). Què és la tercera via?

En la tercera via, Anthony Giddens és el Pare i Tony Blair el seu Profeta. Giddens, figura cabdal de les ciències socials contemporànies i actual director de la London School of Economies, va assessorar la campanya a la Presidència de Clinton als EUA, i arran d'això va ser fitxat per Blair amb l'objectiu de configurar les bases ideo lògiques del New Labour. La tercera via té així l'origen en la reflexió de la socialdemocràcia per tal de modernitzar el seu missatge i fer-lo atractiu a sectors socials més amplis de l'electo rat. El seu origen és a l'esquerra democràtica, però el plantejament , i d'aquí el seu nom , és el d'articular-se com un discurs superador de la socialdemocràcia clàssica i del liberalisme. Un pressupòsit que sovint és oblidat és que aquesta reflexió té el seu origen en el convenciment de la fi de l'historia i per tant en l'absència d'una alternativa possible al sistema cap italista. És la tercera via l'acta de defunció del socialisme? Per a Giddens, la socialdemocràcia clàssica respon a un model de món bipolar, i per tant, la caiguda de l'anomenat socialisme real li exigeix una reformulació o renovació dels

15 23

seus plantejaments. I una característica molt rellevant de la tercera via és el pragmatisme amb què aborda les qüestions polítiques, i per això mateix molts crit ics d'aquesta parlen que és més un eslògan publicitari i una campanya d'imatge que un cabal ideològic ; en sentit més positiu algú ha parlat que és un pensament que allibera l'home de les ideologies, faiCizanf les seves decisions polítiques. Veiem quins són els seus principals signes distintius. Democratitzar la democràcia

El punt de partida de les reflexions sobre l'Estat democràtic que fa la tercera via és que la feblesa o crisi dels actuals sistemes democràtics no es troba, co m abans, fora d'ells sinó en les pròpies mancances internes. Aixi parlen de l'Estat sense enemics, i proposen com a linia d'actuació l'aprofundiment radical de la democràcia participativa ("'La crisi de fa democràcia es deu al fet que no és suficientment democràtica", Giddens dixit) i la creació en els ciutadans d'una confiança activa legitimadora del poder politic mitjançant la descentralització del poder i l'aplicació del principi de subsidiarietat. la defensa activa i l'actuació positiva en el terreny dels drets i les llibertats individuals, els models de gestió desburocratitzats, flexibles, transparents i efi caços, i l'assoliment de formes de participació directa ("nous experiments democràtics") que complementin els sistemes representatius. En aquest esquema la societat civil pren el protagonisme en l'espai públic: la cooperació d'aquesta amb l'Estat, la incentivació de la seva activitat, la cogestió del poder i la participació del tercer sector son les claus de la nova legitimació del poder públic amb una ciutadania activa i responsable. Democratització que també s'estén en les relacions privades, es presta especial atenció a la democratització de la vida familiar (corresponsabilització de la parella , consens pares-fills , nous contractes parentals, ... )

Mixticitat econòmica i Welfare positiu El model d'economia mixta que planteja la tercera via cal entendre'l clarament situat en una economia lliure de mercat; la seva aportació és la superació del debat públic-privat per una gestió desideologitzada de l'economia basada en garantir les reg les de funcionament de la competència i la regu lació democràtica dels mercats (" Competència fins on sigui possible, regulació fins on sigui necessària", Blair dixit). El seu model de societat civil responsable té el seu referent en la con fian ça en "un capitalisme socialment responsable" on els empresaris assumeixen les seves obligacions socials i mediambientals. Canvien les idees d'igualtat per les d'inclusió social , tot rebutjant les desigualtats que generaria una societat meritocràtica , però organitzant un benestar positiu des d'un Estat més incentivador que subsidiador. La globalització cosmopolita La globalització (igual que el merca t) passa de veure's com un perill a veure's com una realitat , per a aquests renovadors de la socialdemocràcia. Intueixen les possibilitats d'un món globalitzat que es con figura en societats local s cos mopolites, heterogènies i multiculturals, que facilita l'accés a la informació i a noves opo rtunitats per a tothom , i cerquen paral·lelament a la globalització econòmica la necessitat de centralització política mitjançant institucions inte rnacion als que configuren un avanç cap a un govern mundial. Parl en de democràcia localitzada , de justícia internacional i de globalització ecològica. Algunes conclusions El sorg iment d'una internacional del cent re-esquerra , com diu en Tony Blair, que des d'un nou diàleg politic entre Europa i els EUA modernitzi l'espai d'idees socialdemòcrates sorgides de la segona postguerra mundial , és sense cap gènere de dubte una tasca urgent en la qual molts

estem impl icats des de fa uns anys. I no es pot dubtar que la tercera via ha aportat elements força interessants a aquesta tasca, però darrera el maquittatge i el màrqueting se mbla que no hi ha res de nou . Quan la Comissió Europa XXI del PSC em va convidar a parlar de la tercera via acompanyat d'en Joan Fuster i d'en Isidre Molas, vaig afirmar que estàvem davant d'un nou redescobriment de la sopa d'alt. I penso que és així, ens trobem en un intent d'oferir des de l'esquerra socialdemòcrata un programa polític atractiu per a la majoria social (per al centre sociològic) capaç de sumar al seu vot clàssic i fidel nous votants més moderats. Incorpora, això sí, als resistencialistes que defensen el benestar del vi rul ent atac ultraliberal ; un nou discurs radical i actiu , però el preu sembla massa

elevat. La tercera via , com s'ha adonat l'esquerra més desperta d'arreu , la menys dogmàtica i més anti-autoritària , és el liberali sme pOlític, és l'esquerra llibertària o el socialisme liberal; i a casa nostra sembla més profitós recuperar el fil històric, trencat pel franquisme, dels pensadors federalistes. lai cs i progressistes que configuraven la nostra esquerra ... i si alguna cosa ens manca. ja demanarem ajuda als italians . Podeu fer la prova del tres, agafeu les propostes del New Labour, del Partit Conservador i dels Liberals-demòcrates de Gran Bretanya: hi ha dos molt semblants, qu e no critiquen a Margaret Thatcher i que critiquen durament l'Estat de benestar, són els dos que amb un sistema electoral majorita ri a cada elecció es reparteixen el pastis •

•

15 25

Eduquem en la diversitat

Jocs d'arreu del món Jocs gegants

Demaneu-los •

•

seeL

Entorn, sccl Avinyó, 44 segon 08002 Barcelona Tel.93 302 61 62 Fax 93 cIe: entorn@fonocom.es

\'cntl'evistA

Ramon Folch Doctor en biologia

Jordi Miralles. Jordi Serrana Espai de Lli be rtat

Ramon Folch (1946) ha dirigit els Serveis de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya . És conegut pels seus treballs de divulgació ecològica a la sèrie televisiva Mediterrània i com a director de les enciclopèdies Història Natural dels Països Catalans i Biosfera. Actualment és consu ltor socioambiental de la seva empresa.Ha participat en múltiples projectes de recerca i cooperació ambiental arreu del món. Es autor de diversos assajos sobre desenvolupament sostenible i comunicació ambiental. - Inevitable: ecòleg, ecologista. o socioecòleg ? - Les tres coses. Ecòleg perquè aquesta és la meva formació . Vaig tenir el privilegi de formar part de la primera promoció d'ecòlegs amb carnet del país, a la primera càtedra d'ecologia del professor Margalef. Ecologista és la meva opció ideològica i socioecòleg és el resultat d'exercir l'ecologia amb menta litat d'ecologista. No estic molt segur encara en què consisteix exactament l'activitat socioecològica, però sí que dic que és el que jo faig . És a dir, com veieu estem en una empresa que és un gabinet d'estudis en el qual hi ha sociòlegs, ecòlegs, enginyers, i no per fer bonic, per ten ir-ne un de cada, sinó perquè els treba lls els plantegem i els enfoquem en termes transversals.

- (Se'ns avança mirant de reüll el guió de l'entrevista) Volíem preguntar: És un mètode de treball propi? - Aquesta manera de veure i de fer és ni més ni menys la que hem anat construin t amb aquest invent anomenat Fora LatinoAmericano de Ciencias Ambientales (FLACAM ). És un corrent professional de gent de procedències diverses (bàsicament arquitectes i ecòlegs, però hi ha economistes, psicòlegs, sociòlegs , advocats). Ens pengem del projecte per resoldre un problema i l'abordem considerant tots els diversos aspectes de què consta. Per tant , sóc un ecòleg de voluntat ecologista que exerceix en el terreny de la socioecologia. - Identifiques diverses opcions ecologistes? En quina et situaries? - D'una forma gràfica de vegades dic que hi ha els ecologistes albats, que són els ecologistes, si voleu una mica ingenus, una mica naïfs, que intenten tornar a les fonts, la gent que connecta més directament amb els moviments naturistes i

15 27

aquest tipus de coses. Hi ha uns ecologistes reactius, potser els més coneguts per la gent; bàsicament el que fan és oposarse a les destrosses i a les malvestats del món industrial que serien els verds-marrons. Desprès hi ha tot un gran sector dels verds-verds que són els naturalistes , els de la defensa de l'espècie, del paisatge, de la natura; i finalment, el que jo en dic els verd-grisos , amb els qua ls em reconec; són els que intenten construir un pensament entorn de tot això fins a exercir-lo professionalment.

- Aquesta opció verd-gris, que seria l'ecologisme sostenibilista, quines aportacions fa? - Un dels problemes de l'ecologisme, fins ara, és que ha confós la capacitat per identificar un problema amb la capaci tat per lidera r-n e les solucions. Són dues coses molt diferents. En aquest sentit , les idees de l'ecologisme sostenibilista han de voler impreg nar la realitat socioeconòmica general , o bé no passaran de ser uns principis sectaris, en el sentit més estricte del terme. Això, determin ats sectors enormement combatius i voluntariosos de l'ecologisme sembla que no ho acabin d'entendre . Les coses importants se socialitzen i les coses socialitzades es di lueixen , no ni ha més remei. Si tu vols tenir una idea si ngular, particularment esmolada per posar un aparador, aleshores has d'admetre que aquesta idea no tindrà influència social, serà la teva sing ularitat, que et permetrà sortir en una enciclopè dia quan et moris, però que no se rà un factor de renovació social. És una dialèctica clàssica, només l'existència

d'idees subvertidores i avançades provoca moviments en la societat, pe rò només la impregnació diluïda d'aquestes idees en el teixit social fa que realment es mogui la societat en general. I s'ha de saber navegar entre les dues coses. Per tant , no estic de cap manera preterint els valors d'aquestes posicions, particu larment rad icals, només estic dient que han d'entendre que el seu triomf està , justament , en la captura i dissolució de la idea en el cos social , si no, no hi ha res a fer. - I la sostenibifitat és laica? - Home, jo penso que si. En realitat penso que, és al revés. És a dir, la religiositat és un epifenomen perfectament respectable que moltes vegades s'ha col· locat en el cen tre de la comprensió de les coses. La realitat és la ica , i la religió és opcional , per tant, la sostenibilitat ha de ser laica. Ara , pot ser assumida per persones que provinguin d'opcions re ligioses del color que vu lgu in , això ja és un altre tema.

- Has qualificat el judeocristianisme com una doctrina basada en un déu masculí, misogin i venjatiu. És possible canviar part del paradigma socioecològic amb una cultura com aquesta ? - Vejam , aquesta definició provocativa que vaig escriure un bon dia ha irritat a més d'un , però bé què hi farem , jo trobo que és la veritat, sincerament. De tant en tant , convé dir aquestes coses. És un fet que en aquest món supertecnificat sobrevi u una ideologi a, una religió que impregna la nostra realitat quotidiana per tots els costats. És un fet evident que

el déu judeocrislià constantment eslà casligant, a tort i a dret, per les coses més ínfimes, són tres en u i lé forma d'ocell, però a vegades pren form a d'anyell pasqual o de peix i després es foten del zoomorfi sme de les rel igions orientals' A més a més és masculí , sempre se l'ha representat en forma masculina , i misogin , manifestament misogin, aquesta és la pura realitat. Per això, dic que és una doctrina socioecològicamenl deletèria. El mandat bíblic de multipliqueu-vos i domineu la Terra, forma part de la realitat sociològica i de la cul tu ra occidenlal , lins a tal punl que quan ho dius , la geni s'enfada i no es pregunla sobre la licitud d'apoderar-se del planeta . AI contrari: l'ésser humà, l'ésser humà occidental, es considera totalment legitimat per fer el que vulgui amb la Terra. Podem fer el que ens doni la gana amb qualsevol ésser vi u o amb el planeta en general , sense que ens hàgim imposat un codi pactat , un codi sobre fins on podem arribar. No pot ser que no acceptem que partim d'uns supòsits ideològics de base molt tronats i molt irracionals. I en el fons es tracta del pensament d'uns pastors anallabets del Pròxim Ori ent. No es pot constru ir una ideologia a partir de l'imaginari col·lectiu d'uns pastors analfabets. Per l'amor de Déu , així no podem anar enlloc' Però això ho dius i llavors, és clar, et volen escalivar al mig d'una plaça pública. Però és veritat. Ouè voleu que us digui , no? - Però, anar en contra de 2. 000 anys... - T' atures i mires enrera i dius: perdoni , amb tot el respecte, permeti'm que li digui que això és una ideologia d'analfabets. AI damunt hi ha mil ·lennis de pietismes i litúrgies més o menys emocionants, de considerables refl exions teològiques , d'actituds miserables o grandioses , però a sota hi ha el que hi ha: un mite d'origen fluixet i unes premisses per arrencar a CÓrrer. Això no obstant, admeto i defenso que la nostra moral encara depèn d'aquest edilici ideològic i que prescindir-ne sense substituir-lo és una temeritat. - Penso que identifiques clarament el pro-

blema ambiental com un problema moral i no pas tecnològic. Quins poden ser els trets b8sics de la moral socioambiental? - Sí, en primer lloc l'equitat. És a dir, ja que fem una aprehensió dels recursos - sense entrar ara a va lorar-h o-, cal tenir com a objectiu la redistribució mínimament equitativa dels valors afegits entre tots els humans. Aquest és un principi ètica-moral. En segon lloc, el sostenibilisme, que és la projectivitat cap al futur. L:espècie humana , en nom de la qual fem aquestes coses, ni come nça ni s'acaba en la nostra generació. Per tant, si és que realment actuem en termes del nostre interès especific hem d'entendre que això és un procés que s'instal·la al llarg del temps, i que nosaltres, que vivim en aquest món , no som més que un fragment molt circumstancial d'aquest procés. No em sembla moral , no em sembla ètic que l'espècie humana faci una omissió completa de les seves responsabilitats respecte als altres éssers igualment humans que apareixeran en el planeta d'aquí a 30, 40 o 50 anys, i que a més a més seran directament els nostres descendents. Els que han de veni r, no sabem com an iran , però tindran nom, època i actuacions. Si estem situant l'anàli si amb valors ètics i morals hem de comprendre que no hi ha una diferència substantiva ; no sabem qui són, però en canvi. tenim la certesa que seran i, per tant, ens hem de comportar envers ells amb un alt nivell de responsabilitat. Si no som capaços de fer això en el temps, tampoc som capaços de fer-ho en l'espai. Pe r a mi és tan ignota i intocable una persona que naixerà l'any 2090 com una altra que ja viu ara en algun poble de la Xina. Ouina és la diferència? Si no puc respectar la persona del 2090 tampoc no cal que respecti la de la Xina actual. Un cop hem encetat aquest camí, tot s'hi val. Si realment he de respectar aq uesta persona que viu a la Xi na avui, he de respectar la que viu rà a Barcelona demà. I a partir d'aquí he de fer una estratègia d'optimització de recu rsos avui, i d'utilització de recu rsos demà. En defin itiva , l'equitat i la sostenibilitat com a projectabilitat en el futur.

15 29

La majoria de les Comunitats Autònomes reben el que els correspon.

Els ciutadans de Catalunya mereixen un tracte fiscal just.

TOIC5 C~ comtlnlldl ~ iluIOl1oll1~~ hd!1 d'dPOt (ar tJ.mll~ 111 conjun t OC l'EstilI. Lcs COltllllllUJt!:> n1t:~ rluue s n Jrml\en mA" q Ul'l les ;¡lIrC5, Els

clul,uj¡ln~

de Ca\,llurwa aparien un 24% mes de

dmers que l a mllJana oc 'CS Comunitats Au\ÒnOllles PCI al fut1CIOOamCflI cic 1 ESlm , per a Iii 5011O;:In\<l1 <111111 '1Itrcs ICln tO!'"

Ara Oé. Quan l'EstaI relor"a a les Comun'lal s p¡¡fI d

aqu e!:> l ~

~I.ltonomci!o

una

IlIgrel>So5. unes COllll...n\lal S re ben els que els

cor respon I C¡,\alunya un 12'lIo menys. AI~ò suposa un deseQull'bri

¡¡IOO<l1 d'uns 36 punts AQuest deseqUIlibri Ilscal leprKent¡¡ entle 800,000 milions de pessetes i 1.,2 bilions de pesse te, CRda any . és a Olf 500.000 ¡)csselCS per caOa familIa. SI lorn(>5 Ol Catalunya una parI O'aQ I('sls a,ners m Ilorar'en nomIa I el oeneSl<lr

nOSlra t'CO

'11 co heSIÓ SOCI¡¡' de 101<; els cm,llans

HI hauria mês escolcs , mos hos plt¡¡I S, mas r c,l dènclc , [n dellnl \iv d, mt!S

l 11 ft¡;e !ll ru ~tules

AQuesl tracle f'scal ,njust Que

i rnillo rl>

Catalun~a

st!,~eis

publlcs

palcl\ I,mlta Ics

sc~CS

capacllii:S dc moaeff'luaclo, cre ~ement I ocncstar tanl d,ns d'ESDan~a

com CI,n .. ci Europ<l Ha arribat el moment d 'aton-

seguir un tract e més Ju st per als du tad3 n!l dI! Ca tal unya,

HI es tem d'acord , ol?

ffTrn WllJ Generalitat de Catalunya

- La solidaritat és un acte mesqui d 'ajuda quan préviament s 'ha permés la injusticia. Tolerants i solidaris o respectuosos i equitatius?

- Això és una frase del darrer llibre que he publicat (Diccionario de Socioecología). Sí, també és una frase voluntàriament provocativa , suscitada per la incomoditat que em produeix veure aquesta complaença en la desgràcia dels altres, quan tu pots presentar-te a qualsevol taquilla amb un paquet d'arròs. Cada vegada que veig la gent satisfeta i autojustificada per haver donat una insignificant quantitat d'allò que li sobra , em poso molt neguitós , perquè en definitiva em fa la impressió que d'acord amb aquest principi cal un desastre ben gran cada quinze dies per poder-te anar tranquil·litzant la consciència. Per això, aquestes manifestacions constants que surten a la premsa , d'autocomplaença , que diuen "oh , som un poble solidari perquè hem enviat tres cam ions a no sé on", a mi em remouen els budells, literalment. Jo penso que som un poble mesquí com tants d'altres , no? Perquè justament l'única cosa que sabem fer és enviar mitja dotzena de camions carregats de cigrons a Kosovo, en comptes de contribuir a la instauració d'un nou ordre socioeconòmic, socioambiental , que faci impossible o que dificulti enormement el deteriorament de situacions com aquella. Ja entenc que la solidaritat, que diuen les ONG, és una manera d'expressar un sentiment de generositat.Però quan esdevé una pràctica que comporta la consolidació de les inequitats i injustícies, malament rai. Jo penso que ha d'arribar el moment en què no ens sentim solidaris, sinó simplement que impedim que es produe ixin situacions d'injusticia. Vegem-ho a casa nostra , Catalunya ha de ser solidària amb la resta d'Espanya? No, no, en tot cas Catalu nya ha de contribuir a instaurar un ordre dins l'Estat espanyol en què no calgui fer aquests transvasaments fiscals, posem per cas. Si no, és la consagració de la caritat. És a dir que, un cop establert que vostè és ric i jo sóc pobre, vostè és pobre i jo sóc ric, puc convertir-

me en un ric bo i solidari , i passar-li un tant cada mes. Arribats en aquest punt , la perversió ja té caràcter d'institució. La caritat és l'additiu de la injustícia, per tant , es produeix caritat quan hi ha injustícia. - La idea de l'esquerra va néixer de l'objecte de supeditar l'activitat politica a unes normes de l'ètica. Ouins valors aporta la sostenibilitat a l'esquerra ? Dit d 'una altra manera: hi pot haver una opció politica conservadora sostenibilista?

- Bé, és un tema una mica complicat, sobretot, perquè hi ha una amfibologia enorme. Quan una persona diu "jo soc socialista" què vol dir? Que pertany al Partit Socialista de Catalunya? Que creu en el socia lisme tal com el van definir els seus pares el seg le XIX? Que és simplement progressista? O que s'apunta a algunes de les conclusions que successives internacionals han anat establint? No ho saps. I a partir d'aquí entendre's és molt difícil. Amb el tema de l'esquerra passa exactament el mateix. Jo penso que l'esquerra és una dimensió ètica de la política i rarament s'encarna en les estructu res que intenten mantenir el statu quo, encara que moltes vegades siguin aquestes estructures, precisament, les més embolicades amb banderes vermelles. Hem vist el cas de la Unió Soviètica , potser l'exemple més rotund d'aquesta situació. Els darrers temps de la Unió Soviètica foren el ll ast d'un poder reaccionari de dretes que cantava La Internacional. Així de ras i cu rt: reaccionari de dretes que cantava La Internacionan No tenia cap de les característiques que podrien definir l'esquerra. Vist des d'aquest punt de vista , a mi em costa molt pensar que l'esquerra sigui aliena a aquests plantejaments sostenibilistes. A l'inrevés, sostinc que aquestes formulacions sosteniblistes - no ecològicament sostenibi listes, sinó àmp liament sostenibilistes- són l'expressió que té l'esquerra en aquest moment de la història. Ja sé que molts no comparteixen això . particularment alguns que viuen de dir que són d'esquerres. Tots aquests va lors d'equitat, de subversió per a un para-

15 31

digma que porti a un sistema més just , etc., estan integra ts en el plantejament sostenibilista actual. Em sembla bastant tri st que s'hagi de recuperar aquesta idea de l'internacion alisme quan precisament ha estat una de les banderes clàssiques de l'esquerra. En aquest sen tit, resulta paradoxal que els pensadors del segle XIX fossin molt més agosarats que els pensadors de l'esquerra convencional d'avui en dia. Penso que si una gent que vivia en un món de comunicacions dificil s - tant en el sentit del transport , com en el de la transmissió de les idees- era capaç d'una coordinació general , em sembla fant àsti c que en canvi avui

en dia no hi hagi una Internacional sostenibilista , ecologista o com es vulgui dir. És sorprenent, però és així mateix . Parlem dels ve rd s alemanys i no som ca paços de crea r els verd s eu ropeus. Ai xò demostra el mal moment ideològic i moral que viu la nostra societat. Perquè fins i tot els sectors que denuncien això. pa teixen la mateixa limitació fruit del to social general. De moment , tota la gent que pensem d'aquesta manera encara no hem aconseguit - quan és tan fàci l com penja r-se d'una pantalleta d'ordinador- crear una internacional , una plataforma planetària. biosfèrica per compartir i per dissenyar una politica , una estratègia compartida .

- Quan llegeixes textos dels republicans federals o dels socialistes utòpics del principi, jo sempre he tingut la impressió que hi ha un gran contingut ecologista immanent, que forma part de la pròpia cultura ... A vegades, en comptes d'avançar, sembla que s'empobreixi el discurs ... - Quan vius la teva realitat no pots sostreure 't d'aquest cicle general , del moment històric en el qual estàs immers encara que com a individu vulguis entendre i subve rtir la realitat. Penso que el seg le XIX ha aportat a la històri a de la humanitat, almenys a la història d'Occident, un a sè ri e d'idees de primera magnitud amb una gran capacitat transformadora, en la figu ra d'aquests moviments que tu ara acabes d'esmentar (i d'altres, evidentment). No ha estat així en el segle XX. En aquests moments no tenim gent que estigui formulant idees amb potència, amb voluntat transformadora . Hi ha una sèrie de gestors de la realitat, més o menys eficaços, més o menys honestos, més o menys deshonestos, però no uns senyors capaços de formular amb solvència utopies i llençar-les al mercat de les idees amb voluntat de moure masses. Aquesta és la pura veritat. Encara que , d'una manera molt incipient, tot això que estem dient és el ferment, el rudiment , d'alguna cosa que - intueixo més que puc afi rmar- serà a vint o trenta anys vista; tinc aquesta impressió o aquesta intuïció . Entorn d'això jo crec que es vertebrarà un nou ordre, un nou plantejament, etc. Ara, és clar, això no ho puc demostrar, és simplement una sensació . - Normalment, es parla que l'esquerra tradicional té poca preocupació pel medi ambient, però es parla poc que la gent preocupada per aquests temes, em fa la sensació que és molt poc humanista i que s'acaba descobrint la necessita t de protegir els indis perquè són una espècie, no perquè siguin persones, simplificant, és clar! Per exemple, a Alemanya dimiteix en Lafontaine, i els verds es queden. En el meu esquema hauria de ser al revés. Cal un ordre diferent, no ?

- És clar, però això té a veure amb la pregunta sobre els colors de l'ecologisme. El verd-gris, que en el fons és el pensador i, per tant, l'humanisme, continua essent el sector minoritari dins de l'ecologisme, que és un moviment exageradament reactiu. És a dir, és un moviment d'irada indignació davant de la destrucció d'una sèrie de coses, però potser no prou preparat per al propi discurs i mancat d'una ideologia profunda que sigui hereva de la tradició humanista. - Tot això no té a veure una mica amb aquesta incapacitat dels mascles per gestionar la complexitat creixent? - Aquest és un dels meus punts de vista, que també provoca alguna reacció irada, però, què hi farem . És un fet que tota l'estra tègia política ideològica imperant al món ha estat elaborada per la part masculina , i és reflex de l'ètica masculina . ~ètica masculina, tal com ho penso, està bastant all unyada de la lògica gestora de l'espècie humana. Les coses fonamentals de la subsistència , els mascles les banalitzen , les trivialitzen i posen l'èmfasi en l'èpica discursiva. Clar, això , quan s'itera , es reitera i es repeteix ad infinitum arriba a instaurar una situació molt perversa, que és la que tenim, és la que estem vivin t ara. Esperpènticament, es podria dir que els homes anem trencant les coses, i ens emborratxem al vespre , satisfets d'haver destruït l'adversari i, mentrestant, les dones - nostres o de l'adversari- van fent el que poden , malgrat tot per parar taula i poder menjar. Si existeixen homes i existeixen dones és perquè l'espècie biològica ha creat aquesta dualitat com un avantatge competitiu . Ara bé , quan en l'espècie humana , una d'aquestes capacitats es troba supeditada , segrestada i encriptada per un dels sexes, aleshores l'espècie entra en una situació una mica crítica , ja que en realitat s'està comportant com mitja espècie, només. ~èxit d'una espècie depèn d'un bon balanç entre les dues meitats que conformen els sexes.

15 33

- Per que compares la tecn ologia digital amb l'esperit masculi i l'analógica amb el femeni? Com poden conviure? - Això també és una figura retòrica , però amb base anatomofisiològica . Ag afes un rellolge digital i un rellotge analògic, i tens un exempl e per entendre la mentalitat masculina i la mentalitat femenina . El digital diu que són les 12:23 , i això sembla d'una gran precisió. En re alitat , però , això és una mesura que no et situa en el temps. En canvi, l'esfera analògica sí que et situa en el temps, som a mig matí o som a mitja tarda? , este m més a prop de les onze o més a prop de les dotze? Vull dir, que les 12 hores en què està dividit un rellotge analògic són una cartografia del temps indicada pe r la posició de les busques. En el digital , són un s núm eros que es van com binant entre ells i no hi ha cap diferència topogràfica entre ser les 12:49 o les 09:25 , són quatre números, no aprecies la diferència real. Jo crec que la mentalitat femenina és molt analògica , perqu è se situa en el mapa del temps. La masculina té aquestes fals es preci sions, per un costat afina els segons però no sap si és el mati o la tarda , si és d'hora o si és tard . Com es pot compatibilitzar? Precisament, reequilibrant els rols de les dues coses. I una, una de les més difícils, és gradualment anar retornant la responsabilitat de gestió a qui està, biològicament, particularment capacitada per fer-la . Moltes dones que han accedit al poder, en un sistema masculí, són les dones que han deixat de comporta r-se com a dones. És el model Thatcher, posem per cas, perillós, sens dubte, però és que la Thatcher és un home disfressat de dona que té tots els tics masculins negatius. De vegades, crec que un accés massi u de les dones - ha de ser massiu perquè , si no, estadísticament no funcionaria- als mecanismes de pode r - empresarial, polític o el que sigui- seria una autèntica bomba en aquest sistema. ~avantatg e d'aquesta solució és que no caldria dona r consignes, perquè a partir del moment en què les dones poguessin exercir el poder, estadísticament ho far ien

de la manera que biològicament saben. Jo hi crec molt. O sig ui , si la meitat dels polítics - no un 25% per quota, ni aquelles dones amb ambició masculina- fossin dones hi hauria un canvi important, molt im portant. - El nostre moviment, laic i progressista treballa en la formació dels infan ts i els jo ves en l'àmbit del lleure. Digues-nos dues màximes per motivar la joven tut a participar pel progrés sos tenibilista en un moment de conservadorisme en alça. - La primera és que és divertit. Això és molt important. ~ es pèc i e humana té la capaci tat de riure's de la paradoxa , crec que és una de les coses que la defineix . I és una llàstima que no exerceixi aquesta capacitat; en definitiva, l'humor. Per tant, les coses si no són divertides, malament. Crec que l'anàlisi de tots aquests fenòmens. l'enfrontament amb totes aquestes real itats , és summament divertida, estimulant. La segona és perquè és una idea fata lment emerg ent en el seg le XXI, i no afegirs'hi és com despenjar-se de la hi stòria. Això és el principi del pla inclinat. Quan descobreixes que estàs caminant damunt d'un pla inclinat , no tens cap dubte que, facis el que facis, ani ràs cap avall. Tu pots esforçar-t'hi més o menys, però és clar, com que fa baixada ... Sí, el sostenibilisme fa baixada, la frase és aquesta. Costarà més o menys, però fa baixada i, per tant , val més que la baixis, divertint-te, com aqu ell que baixa corrents carrer avall. - Som al final del cam i o al principi de la fi? Optimisme, pessimisme? Hi som a temps ? - Hi va haver una època en què me les feia , aquestes preguntes. Ara , si vols que et digui la veritat, ja no me les faig . És a dir, el tema no és que hi siguem a temps o no, el tema és que no tenim més remei que jugar. O sigui . estem al ball i hem de ballar. Ens trobem al mig del mar i la qüestió no és si arribarem o no arribarem a la riba, la qüestió és que o nedes o t'enfon-

ses. Jo penso que la història fatalment fa el seu curs, ara som en el moment que som i no tenim opció. No sé on arribarem , no sé què ens portara tot això, però és l'escenari que ens ha tocat en aquesta loteria universal. Ja fa temps que he deixat de plantejar-me la pertinència o impertinència de fer-ho, i l'he substituïda per la ineluctabilitat de viure. Estic al mig del mar i no em pregunto a quina distancia hi ha la costa, o si hi arribaré , simplement nedo. Sincerament.

cologisme de dretes, que és una opció del sostenibilisme que consisteix en fer-ho tot malament i després implementar molt bé la correcció de tot el que s'ha fet malament. Seria com fer una molt mala política sanitària i gestionar un excel·lent sistema hospitalari. Això és el sostenibilisme de dretes: "Farem els millors hospitals!. .. hi haurà un dentista a cada xamfrà!". No, escolti : per què no es renta bé les dents cada dia? Clar, l'important no és que hi hagi un dentista a cada xamfrà, sinó que tothom tingui bona cura de la seva boca. Per - Entre la gent jove, gairebé tothom es deser coherent cal no caure en un ecologisme de dentista, sinó en un ecologisme de fineix com a ecologista - sembla que sigui raspall de dents, que és el que ens obliga de les poques coses que un pot ser- , però a anar revisant les actituds i les practiques després tampoc té massa a veure amb el quotidianes. Si no, ve la solució de les que la gent creu. Dóna alguna pista per ser coherent. dents postisses adoptada pel senyor pio- Per ser coherent has de combatre les rreic que va perdent la dentadura. Hi ha, doncs, tres opcions: l'una causes de la infecció i no prendre't aspirines contra _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ és perdre la dentadura reel mal de cap. Davant la signadament, l'altra és poinfecció generalitzada totsar-se dents postisses i l'altra és conservar totes hom reacciona contra els les peces dentals. Per simptomes . No n'hi ha tant, a fer punyetes les prou. Aquest és l'ecologisme reactiu que dèiem males practiques, però a abans , el simptomàtic. fer punyetes els dentistes, també. (És una imatge, és Queda limitat als primers clar. La setmana entrant estadis de l'afer: separen tinc hora al dentista ... les escombraries, o coses però és per fer neteja d'aquest estil. Això ens dentaria!) , portaria precisament a l'e-

•

15 35

l'apun'/'

James E. Lovelock 1919

Jordi Miralles President de la Fundació Terra

James Lovelock és un cie ntífic britànic, el treball i la vida del qual té força paral ·lelisme amb Galileu Galilei. Ambdós han proposat paradigmes que canvien els esquemes per apropar-se a la realitat. Galileu va acabar amb la idea que la Terra era el cent re de l'Univers quan en realitat era un planeta d'un sistema regit pel Sol. Lovelock és l'autor de la teoria Gaia. que proposa que l'ambient planetari que és avui la base de la vida n'és també un producte. En altres parau les , que no serien les condicions planetàries de la Terra les que haurien permès el desenvolupament de la vida sinó que precisament la vida hauria determinat el desenvolupament i el manteniment de les condicions que li són adequades. Galileu va ser perseguit per la Inquisició, Lovelock ho ha estat per la ciència oficial. Tanmateix , avui són molts els científics que han aportat dades que demostren que l'evolució de les espècies no és independent del seu ambient. Segurament , l'aportació d'aquest científic heterodox hauria passat desapercebuda si no fos que situa l'espècie humana en una posició d'humilitat que complementa la que al seu dia va portar la teoria de l'evolució de Charles Darwin, també cri ticat en vida. Aquest any fa 30 anys que Lovelock va anunciar oficialment (1969) la idea de Gaia en una conferència a la Universitat de Princeton New Jersey (EUA).

James Ephraim Lovelock neix el 26 de juliol de 1919 a Letchworth Garden City al Regne Unit. Es gradua en química a la Universitat de Manchester l'any 1941 i el 1948 obté el doctorat en medicina de la London School of Hygiene and Tropical Medicina. El 1959 es gradua en biofísica per la Universitat de Londres. Entre 1961 i 1964 treballa com a professor de química a la Baylor University College of Medicine a Houston , Texas. Durant aquests anys col·labora en les recerques sobre exobiologia de la NASA. Les reflexions sobre la recerca de vida en altres planetes li faran preguntar-se sobre la vida a la Terra. Uns anys més tard el portaran a desenvolupar la Hipotesi Gaia . Des de 1964 treballa com a científic independent col·laborant amb diverses universitats i associacions. Ha escrit més de 200 articles científics i ha elaborat més de 50 patents d'aparells de química. Un d'aquests fou un detector per a captar la distribució global d'ox id de nitrogen i CFC a l'estratosfera. La NASA li va atorgar varis premis de reconeixement per la seva aportació al programa de recerca de l forat de la capa d'ozó. Lovelock ha lluitat amb independència i s'ha enfrontat a la posició de la "indústria" de la ciència. La seva teoria Gaia és internacional i multidisciplinar i a més a més pretén demostrar que l'espècie humana no és el centre de tot, i que per a Gaia (la

biosfera) no som més que un microbi. Afirma que les capes externes del nostre planeta han estat originades i controlades pels éssers vius i que si no fos per la Vida , l'atmosfera de la Terra no seria essencialment diferent de la de Venus o Mart. La idea de la teoria Gaia va nèixer precisament quan Lovelock va rebre l'encàrrec d'assessorar la NASA per dissenyar experiments que la sonda espacial Viking havia de fer per detectar vida a Mart. Lovelock va concloure que no calia anar a Mart per buscar vida atès que no n'hi havia. Amb les dades aportades pels astrònoms sobre la composició de l'atmosfera del planeta roig li fou suficient per establir que no hi podia haver vida en les condicions atmosfèriques d'equilibri químic de Mart. I per demostrar-ho va començar a estudiar a fons la Terra. Malauradament , va ser acomiadat del programa perquè no els va donar raons científiques per enviar les sondes Viking a la recerca de quelcom que era absurd de cercar-hi. Pel moviment laic i progressista Lovelock, un personatge viu , representa valors importants. En primer lloc, perquè s'ha enfrontat permanentment al sistema perquè no fomenta l'esperit de cooperació que és la base de l'evolució de la vida. En segon lloc, perquè el seu treball científic ens ajuda a comprendre el nostre paper com a espècie i acceptar humilment que no som els reis de la creació ni els amos del planeta . Finalment, perquè aïllat i infamat pels col·legues ha convertit la imaginació i la inventiva en les seves fonts vitals. No és un científic obsessiu sinó un poeta del coneixement. Malauradament , la teoria Gaia ha

{

pres per a molts un significat gairebé místic. William Golding veí de Lovelock, i després premi Nobel de literatura, li va suggerir el nom de la deesa de la Terra per als grecs - especialment perquè en anglès els mots de quatre lletres són habitualment escatològics. Per als ecologistes sostenibilistes la teoria Gaia és una eina per comprendre que la Terra és un sistema cibernètic auto regulat, i que qualsevol espècie perturbadora és expulsada perquè el sistema adopta un func ionament en condicions que li són desfavorables. L.:espècie humana comporta , amb el seu sistema de vida , canvis en el sistema. Gaia ens adverteix de la necessitat de regular el nostre comportament social i utilizar el seny per anticipar-nos i rectificar i no estressar el sistema planetari. Tenim tendència a interessarnos pels morts perquè han fet història. Però la història no és més que el present quan esdevé passat. A vegades si ens interesséssim més pel present podríem fer front millor al futur. Les aportacions de James Lovelock són ja història i sens dubte, d'aquí a uns anys li reconeixerem la gran aportació que va fer a la història de la humanitat mostrant-nos una manera diferent de comprendre la Vida. Per una vegada aquesta pàgina destinada a referents pel moviment laic i progressista es dedica a una persona viva , les obres de la qual es troben encara a la major part de les llibreries i ens poden ser útils per fer front a l'incert futur al qual ens condueix l'actual sistema insostenible de relacionar-nos amb el planeta . Lovelock no ha dit mai que la Terra sigui un macroorganisme o una deesa i que la resta dels organismes

}

15 37

en siguem les seves cè l·lules. Tan mateix , Lovelock si que ha advertit que no ens hem de mirar am b més temor la radioactivitat que la combustió del carbó. I en aquest sentit ha qüestionat molts dels paradigmes del nostre modus vivendi. L.:any 1997, quan feia 25 anys de la publicació de la teoria Gaia , diverses entitats, entre elles la Fundació Terra, van proposar a James Love lock pel prem i Catalunya. La cand idatu ra va fracassar perquè Lovelock represen ta valors progressistes •

Obres de J . Lovelock Gaia: una nueva visión de la vida en la Tierra. Ed . Planeta , 1979. Va popularitzar la Hipotes i Gaia que va se r pu blicada en llengua anglesa el 1972. Las edades de Gaia. Ed . Tusquets 1988. Gaia: Una cien eia para curar el planeta. Integral, 1995. Una obra de divulgació per compren dre la teoria Gaia .

• 38

A continuació reproduïm un frag ment d'una de les seves obres: "A l'ecolog ista li agrada pensar qu e la vida és fràgil i delicada i que està en perill per la brutalitat hu mana. No li agrada el que veu quan observa el món a través de Gaia. La damisel·la en perill que ell esperava salva r resulta que és una donassa feta i refeta devo radora d'homes. El mateix ecologista utilitzara la Segona Llei de la Termodinàmica per justificar amb l'apòcrifa ll ei de Mu rphi que "si res pot anar malament hi anirà" . Aixi veu el nostre univers com l'escenari d'una tragèdia en la qual nosaltres som jugadors d'un joc mortal en què no pode m empatar sinó guanyar. La decadència i la mort só n segu res, però semblen un preu ben petit a 'pagar per la vida i per posseir una identitat com a individus. Massa sovint oblidem fàcilment que el preu de la identitat és la mortalitat. La familia viu més temps que un de nosaltres, la tribu més temps que la familia, l'espècie més temps que la tribu : i la vida mateixa pot vi ure mentre pot teni r aquest planeta adequat per a ella. La vida només desapareixera quan hi hagi un canvi còsmic tran scendental o quan la font original d'energia que és el Sol s'esvaeixi."

la col-labOl'aciÓ

Genial??? L'smog genètic o, què passa, si els conreus ecològics es contaminen a través de plantes transgèniques

Ralf Massanés Les protestes del moviment d'org anitzacions ecologistes i de consumidors no van tenir re sposta , les enquestes públiques no eren contestades i una petició governamental amb més de 150.000 signatures ja no podia evitar el pitjor : el 28 de gener del 2000 es va aprovar la llei catalana que permetia el conreu d'espècies vegetals transgèniques. La mu lti nacional Monsanto havia guanyat la carrera.

estat repetint durant tot el dia. "La noticia donada ahir per El Periódico és cer ta. En un moli de gra als afores de Lleida s'ha trobat blat de moro de conreu ecològic que presenta el gen del Bacil/us thuringiensis, Es tracta del mateix gen-Bt que incorpora el blat de moro de Monsanto. De tota manera encara seria precipitat pa rlar d'una estafa per part dels agricultors ecològics. Aclarirem com ha pogut passar el gen Bt cap al blat de moro de conreu eco lògic." Carme Sió ja no escoltava el que deia, sinó que pensava en els titulars del diaris de l'endemà i el mal que farien: "Consumidors estafats: aliments transgènics venuts com a biològics" o "Agricultor ecològic va vendre blat de moro transgènic com a biològ ic". Un agricultor ecològic que conrea deliberadament blat de moro transgènic? L.:altra possibilitat li semblava molt més plausible , i això abans de saber qui era l'agricultor en qüestió. Carmé Sió es posà l'abric i es disposà a sortir a la foscor de la nit. Continuava plovent a Barcelona . Demà aniria a veure en Josep Fàbregues al seu mas. Havia quedat amb Pere Sisquet , el director del laboratori oficial encarregat de la investigació del cas. En trobar-se a l'estació, en Pere Sisquet li demanà: - Fa molt que coneix en Josep Fàbregues? Ca rm e Sió reflexionà .

r" ..~

Quatre anys després Poc abans de les deu del vespre, Carme Sió va penjar el telèfon en el seu despatx de la Diagonal. A fora plovia a bots i barrals, per la qual cosa agafà el paraigües i la cartera. En passar per la sala de con ferènci es , va encendre el televisor per veure l'entrevista que quatre hores abans li havien fet. Com a directora del Consell Català de Producció Agrària Ecològica, estava acostumada a presentar-se davant les càmares per prendre posicions sobre el tema de la enginyeria genètica en relació a l'ag ricultura ecològica. Però avui , les seves paraules no tenien la força d'altres di es, se li veia el cansament arrossegat al llarg del dia. I és que havia hagut d'atendre les nombroses trucades de molts consumidors enutjats, agricultors ecològics insegurs del que passava i periodistes assedegats de noticies fresques. I ara se sentia confirmant les paraules que havia

15 39

- El vaig conèixer fa uns deu anys , això era l'any 1994, quan vaig començar a treballar pel CC PAE , i després ens hem vist sovint a reunions i taules rodones. Tot just acabava d'encarregar-se de l'explotació agrària dels seus pares. - Fa deu anys? Això era l'època de l'auge, no és cert? Ella assenti. - Si , van se r temps emocionants, cada vegada hi havia més agri cultors i ramaders que es reconver tien cap a l'agricultura i ramaderia ecològ iques. Llençaven els productes qu imics i ens demanaven les di rectrius del CCPAE pe r començar el nou tip us d'explotació. La demanda era superior a la producció, i això va afavorir molt el procés. Recordava aquell temps i en Josep Fàbregues, que va fer-li veure la lluita al llarg dels anys anteriors dels agricultors ecològics, titllats de "romàn tics" i "somiatruites" i combatuts per la indústria quimica, que iniciaren el moviment per tornar a una mena d'agricultura "com fa més de cent anys". Féu una pausa i pensà en la raó que la impulsava a realitzar aquell viatge. - Quan vaig conèixer en Josep Fàbreg ues, ja hi havia la prohibició de la utilització de

llavors transgèniques en les directrius de l'agricultura ecològica . Però ell va ser dels primers que temia que la biotecnologia no es podia combatre , Carme Sió recordava com els cul tius transgènics s'apoderaven dels camps de conreu d'arreu del món , des dels EUA fins a Austràlia, passant, evidentment, per Catalunya . Mentre teixia els seus records del passat, havien arribat a terme : Bellpuig. En Josep Fàbregues s'estranyà en baixar del seu tractor i veure la Carme Sió acompanyada per en Pere Sisquet. Carme Sió anà directament al gra: - Coneixes els titul ars dels diaris? - La noticia desastrosa sobre el blat de moro transgènic? Si, és clar. - El blat de moro prové dels teus conreu s l !! En Josep s'empassà la saliva . I ho va comprendre de seguida. Mirà al seu voltan t i descobri el que cercava. - En Joan Selva -digué en Josep Fàbregues- aquest ha de ser el causant. Es tracta d'un dels agri cu ltors integrals que van deixar-se convencer pels venedors de llavors millorades i que en l'actualitat conrea blat de moro BI. I en definitiva, per es-

talviar-se unes poques hores de feina . Va sacsejar el cap. No hi ha més de 200 metres entre els seus camps i els meus, ara ho entenc tot. El pol· Ien del blat de moro Bt ha fecundat el meu blat de moro ecològic, o és que penseu que jo les he sembrat, aquestes plantes del dimoni? Jo no la necessito pas, aquesta porqueria anomenada Bt , de fet , ningú no la necessita. Amb els icnèumons acabo sense problemes amb el barrinador del blat de moro, ja fa anys que els agricultors ecològics lluitem amb paràsits de lepidòpters contra l'anomenat cuc, sense esperar que Monsanto ens portés el blat de moro amb el gen del Bacil/us thuringiensis i ens volgués donar lliçons de com combatre plagues. D'això en sabem més nosaltres per experiència que ells per ciència . Carme Sió assentia i sentia la ràbia encoberta que hi havia a la veu d'en Josep Fàbregues. Ella n'estava convençuda, aquest home no era culpable de sembrar blat de moro transgènic o qualsevol altra planta modificada genèticament. En canvi, en Pere Sisquet no n'estava convençut. - Enca ra vo ldria fer-li unes preguntes , Sr. Fàbregu es. Necessito el nom i l'adreça del seu subministrador de llavors i voldria fer una inspecció del seu mas. En Josep se'l mirà una bona estona , després l'acompanyà a veure les instal·lacions. Passats uns dies, na Carme trucà en Josep. - Hola, com anem? Bé, haig de donar-te una bona notícia i una de dolenta. Quina vols sentir primer? En Josep contestà: - La bona. - El Sr. Sisquet m'ha comunicat que ja va comprovar el teu subministrador de llavors i, després de realitzar diverses analítiques, ha arribat a la conc lusió que el teu blat de moro si que va ser pol·linitzat pel blat de moro transgè nic Monsanto d'en Joan Selva . La qual cosa significa que pots continuar empra nt el nostre distintiu d'agricultura ecològica. En Josep Fàbregues sospirà descansat. Havia dubtat de si podria continuar ut i-

litzant i comercialitzant els seus productes sota el paraigua del CCPAE. - I quina és la notícia dolenta? - Les vendes de productes agricoles i ramaders biològics baixen. Carme Sió tornava a consultar una vegada i una altra el diagrama que tenia al davant , sempre amb el mateix resultat: els balanços econòmics de les darreres setmanes no aixecaven el cap. Tot i haver aclarit la situació als cons umidors, d'haver repartit triptics i haver aparegut repetides vegades als mitjans de comunicació, les consumidores i els consumidors estaven enutjats , ja no tenien confiança en el distintiu del CCPAE. Per què havien de pagar un preu més elevat per productes ecològics que també estaven contaminats genèticamen!? Poc consol podia trobar en l'evidència que Monsanto havia rebut una allau de cartes i trucades de protesta , conferint-los a abandonar la seva política de modificació genètica dels aliments destinats a les persones humanes . El mal ja estava fet i afectava de forma directa els agricultors ecològics i, en segon terme. el CCPAE. Mentre pensava això. trucà el telèfon . Era en Josep Fàbregues. que volia comunicar-li que els agricultors i ramaders ecològics volien trobar-se el pròxim diumenge a l'institut d'investigació per a l'agricultura ecològica per celebrar una reunió de crisi. Ella li va descriure la corba de vendes que tenia al seu davant i en Josep va exclamar: - Què farem amb la nostra collita si està contaminada? Ja no podem vendre-la com a ecològica, l'hem de portar a un majorista que ens donarà tres rals. Tota la feina addicional , per no res. I qui hi guanya en tota aquesta història? Ni tu , Carme, ni jo tampoc. El perill d'una escissió en el moviment agrícola ecològic que en Josep Fàbregues preveia no era en va. Tot començà el 1998, quan el lobby genètic demostrà que podia arrasar tota una mobilització popular amb la utilització del capital. Després de rebutjar la iniciativa contra la introducció

15 41

de conreus modificats genèticament, que va ser tergiversada de forma molt hàbil per les multinacionals agroquimiques, passaren a l'atac per aconsegui r les autoritzacions i patents nacionals per a les llavors transgèniques i els pesticides corresponents. Poc desp rés els hi conced iren. Des d'aleshores, els camps de conreu estaven obe rt s a les plantes modificades en el seu genoma . Ja va ser en aque ll temps que en Josep Fàbregues advert i els seus companys dels peri lls: - Què hem de fer per ensenyar a les nostres abelles perquè no produeixin mel sense substàncies transgèniques? Com podem subornar el ven t pe rquè no porti el pol·len als nostres cultius? I d'on obtindrem les nostres llavors si els productors aporten per la biotecnologia? Amb les patents sobre les llavors ens tornarem cada vegada més dependents d'ell s! Ara , només sis anys després d'aquell debat entre els agricultors, el pol ·len havia volat massa lluny, i això només era l'inici. En Josep Fàbregues seia a casa i pensava en la seva presentació del diumenge proper. Què els havia de dir? Que Monsanto, Novartis, Hoffmann-La Roche i tots els altres embolicats havien pagat milers de mili ons de pessetes per evitar que la consulta popular donés un NO clar als productes agricoles i ramaders transgènics i que d'aquesta manera mai no hauria arribat a volar el pol·len transgènic? Que amb aquest diner, l'institut d'investigació per a l'agri cu ltura ecològ ica podria finançar 20 anys de treball , i desenvolupar nous i nombrosos mètodes agricoles respectuosos amb el medi ambient? O hau ri a de repeti r com la indústria agroquimica es va convertir en la indústria de la "ciència de la vida", ja que els productes químics ja no eren ben vistos per la societat, i com havien vist la manera de ve ndre els productes agrícoles transgènics com una alternativa ecològ ica amb una minimització en la utilització de

pesticides? La veritat és que la discussió del diumenge es presentava difícil , però no impossible de portar a bon term e. Carme Sió estava sorpresa de la mobilització popular davant les institucions i les seus de les empreses implicades en l'afer. No havia sospitat la capacitat de protesta i encora tjament de la societat per part de les organitzacions de consumidors i ecologistes davant l'evidència d'una alimentació involu ntàri a amb productes transgènics . Es trobava a l'estació i com sempre arribava tard a la conferència d'agricultors i ramaders ecològics. Entrà a la sala i encara tingué ocasió d'escoltar les pa raules de cloenda d'en Josep Fàbregues: - Hem començat a cu ltivar llavors lliures de manipulació genètica perquè volíem oferir productes naturals sense modificacions genètiques als consumidors. I per què tot això? Hem de reti rar-nos amb els nostres principis? Jo dic que no! Monsanto i totes les altres empreses no són una catàstrofe natu ral, de fet , no són ningú . Ja que ningú no vol aliments transgènics al seu plat de cada dia! El s presents havien capta t el missatge. L:any 2005 va fe r història. L:estiu d'aquell any, a totes les plantes modificades genèticament dels conreus de Catalunya els eren tallats els òrgans reproductors. Les agricu ltores i els agricultors catalans feien palesa la seva prohibició contra els conreus transgènics . Aquest és només un dels exemples que es podrien anomenar sobre els riscos que comporta la manipu lació genètica de plantes i anima ls. L:home no és conscient del peril l que suposa la transformació d'ésse rs vivents per fer-los resistents a malalties , condicions de vida adverses o altres factors que limiten la seva dispersió. Ara bé , aquests éssers modificats poden desplaçar definitivament els seus congèneres naturals, i es pot perdre així un tresor úni c que és la biodiversitat •

•

la cl'caciÓ

Converses i contes de B. Viterbo

La vida es un dilatadísimo segundo donde cabe el gran hastío, donde el tiempo no es sino una acumulación de vacíos y silencios. Ana Maria Matute.

Hi havia una vegada un rei que no volia regnar, un màgic que no volia fer màgia, una princesa que no es volia casar i una fada dolenta que no volia volar. Hi havia dues vegades un cel sense estrelles, un planeta sense persones, una lluna sense poetes i un Déu se nse creences. Hi havia tres vegades un aneguet lleig que no era un cigne, un llop que no menjava caputxetes vermelles, un bou a qui no li agradaven els patufets, una rateta gens presumida, un gat i un gos que eren amics i una tortuga i un a lleb re que mai havien fet cap cursa. I vet aqu í que una vegada van existir els contes, contes a cau d'orella, a la vora del foc, històries per llegi r, per escoltar, per riure, per jugar, per plorar, per somiar, per explicar. Però ... Ara hi ha una vegada sí i una altra també, homes que maten perquè no pensem com ell s, homes i dones que surten al carrer per esbatussar-se amb altres homes i

15 43 dones. Homes i dones que temps ençà van tenir que marxar de la seva terra (enca ra que la terra no és de ningú) per poder menjar i ara són botxins d'aquells que avui marxen de la seva terra (encara que, repeteixo, no hi ha terra de ningú) per poder viure. H EM OBLI DAT. Com va dir l'il·lustre que em va crear: la memòria esculi allò que oblida. Tot i que heus aquí una dona esbojarrada , innocent, de poques llums i poca lletra, a qui un dia li van dir que no havia res impossible i per això creu que els contes poden existir. I el millor conte és aquell que expliqui les pàgines d'un món petit, tan petit que hi pugui cabre tothom , més xic encara perquè tots ens puguem tocar, un món minse que ens obligui a conèi xe'ns, tan minúscul que ens obligui a respectar-nos, tan menut que tu puguis seure al costat de la xemeneia que fuma i explicar-nos un conte perquè hem après a escoltar. Vet aquí un gos, vet aqui un gat que aquest somn i s'ha acabat •

•

En xarxa

J. DomĂ¨nech Fotomuntatge

la creaciĂ“

15 45

la creaciĂ“

Pere Tordera

l'ccomanacionS

llibreS Diccionario de Socioecologia

Ramon Folch . Ed Planeta. Barce lona, 1999 . Segons l'autor la socioecologia és una branca de la sociologia que adopta la visió sistémica i naturalista per a l'estudi dels fenòmens socials i econòmics. Tanmateix, aquest llibre no és un tractat de 50cioecologia sinó més aviat una col·lecció de conceptes lligats en aquesta ciència transdisciplinar. Cada mot recull reflexions que van més en llà de l'academicisme que hom podria pensar pel titol del llibre . En aquest sentit no és pas un llibre per consu ltar termes poc explícits sinó més aviat una form a en tretin-

guda de llegir tot saltant d'article. El rerafons és la sostenibilitat i els paradigmes que hem de canviar perquè la nostra civilització renov i el pacte de con -

vivència amb l'entorn a fi que s'adapti a la dinàmica de la biosfera. En aquest sentit pot-

ser cal rema rcar dos comportaments claus: feminitzar la gestió del planeta i abol ir el pensament religiós antropocèntric de l'home fet a la semblança de Déu . Si us feu amb el llib re comen-

ceu pel mot judeocristianisme i descobrireu que "és la doctrina basada en un déu tri i masculi (quan no ornitomorf) misogin i venjatiu que anima els humans a créixer i mu ltiplicarse, a apoderar- se de la biosfera i a deixar tots els valors re alment importants per a una indemostrable vida eterna posterior". La resta és igual de contundent. J.M

Historia de los bosques John Perlin . Gaia Proyec to 2050. Mad rid, 1999. Aquest hauria de ser un llibre de text obl igat a l'escola perquè no és altra cosa que la història de la humanitat però explicada a partir de l'aprofitament dels boscos. Si us penseu que és un ll ibre d'ecologia us equivocareu. John Perlin és una rata de biblioteca. El ll ibre fa referència a 367 documents que ocupen 50 pàgines de lletra menuda. Curiosament , es llegeix gairebé com si fos una navei·la. Una novel·la plena d'informació i alhora apassionant perquè en real itat l'argument ja el sabem (la història de les civi litzacions) però des d'una altra òpti ca. Llegim de

sobte les guerres entre grecs i macedonis, i més tard amb els romans, no tant com a batalles pel poder pol ític sinó per conquerir terrenys forestals per poder fabricar va ixel ls i edificar ciutats, i si a més això s'il ·lustra amb un mapa detallat de l'àrea, llavors hom té una revelació. Tanmateix , si la història antiga pot ser apassionant des d'aquest punt de vista , a mesura que ens acoste m al nostre segle descobrim com és que els Estats Units es van erigir en una potència econòmica durant el segle XIX. El text original ha estat traduït de form a impecable, i l'editor ha complementat el lIibre amb dos apèndixs dedicats a la història dels boscos espanyols i a la situació actual dels boscos del món. Insistim, no ha estat escrit amb l'estil d'un assaig històric sinó d'una novel·la històrica. El patrocini de l'empresa paperera Stora Enso España permet que tingui un preu raonable. J.M.

15 47

l'ccomanacionS

lIibl'eS Nuestra especie

Marvin Harris. Alianza Editorial. Col ·lecció Antropologia. CS3003. Madrid , 1997. Parti nl d'un passat obscu r i més aviat vulgar, seg uim l'avenç de la nostra espècie a traves d'estra ts geològics i ecosistemes. I a mesura que un Homo succeeix el seu pre ~ decessor, el cervell i el seu producte únic, la cultura (és a di r, les habilitals adquirides) , esdevenen l'element decisiu en la lluita per sobreviure. Però Marvin Harris no s'atura en aquesta consideració, sinó que amb un treball de documentació immens, que arren-

ca nt de la microbiologia . la neurologia, o la meteorologia arriba als estudis històrics, socials o polilics, reffexiona sobre qüestions tan dispars i actuals com: la influència de la lorça física dissimilar en l'aparició i manteniment de la preeminència masculina, la sexualitat com a element es trictament social amb una relac ió més aviat marginal amb la reproducció, o l'impacte que els canvis ecològics i tecnològics tenen en la tran sformació de les estructures politiques i socials. Marxista ignorant de Ja seva adscripció, demostra fin s a l'avorriment que les cond icions materials condicionen en darrera instància, l'o rganització

social i cultural i que aquesta marca el tempus de l'evolució de les condicions materials, però no la direcció, que en les dues terres que coneixem ha tingut un objectiu convergent. I és d'aquesta constatació d'on extreu la darrera conclusió, si bé en els darrers tres mil anys hem passal de 500.000 unilals politiques a uns quan ts centenars, to ts els canvis s'han produït util itzant la guerra i la violència. Malgrat que l'objecliu fina l pugui ser una unitat poli tica mundial, pot l'espècie humana i el medi que la manlé planteja r-se mantenir la mateixa via per arribar-hi? J,S.C

pORTO 2 7)fES TANCAT AHg VOSTÈ fNTENTANT EXPLfCAR-Lf QUÈ VOL 7)fR EL TERHE TA E, PER ÚLTfHA VEGA7)A, HO HA EN1È5 JA)) 7)ONCSSSS, NO! HO SAgfA!!! f FfNS QUE NO HO ENTENGlJf O UN 7)ELS 7)OS ES HORf, NO PENSO FfRHAR-Lf ELS PAPERS 7)EL FONS 7) 'fN-

Instruïu-vos i sereu Iliul'L's, ¡¡ssocieu-I'os i s('r('u forts, csUmr'lJ-FOS i sereu Idi('()s

Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia