Escoltes Catalans núm. 4

N

Ăš

M

.

F

e

b

r

e

r

de 2004

75 ANYS DE COMPROMIS

ESCOLTA

E n la passada edició de ГЕС us presentàvem un article sobre l'acte de commemoració del naixement de l'escoltisme català, que va suposar el tret de sortida de les nombrases accions que hem organitzat per celebrar aquests 75 anys de vida del moviment des de la Federado Catalana d'Escoltisme i Guiatge.

L'escoltisme i guiatge és el moviment infantil i juvenil mes nombrós del planeta, amb prop de 40 milions de membres présents a quasi tots eis països del món. A Catalunya ha tingut una gran repercussió social, tant pels projectes i accions socials que ha desenvolupat al llarg deis anys, com per la tasca d'educació en valors que ha proporcionat a nombrosos ciutadans i ciutadanes.

El 75è aniversari ha tingut la Singularität que és el primer que l'escoltisme català pot celebrar en democracia i amb les institucions d'autogovern plenament restablertes, fet que ens permet difondre al màxim la força del moviment. I és que, malgrat eis forts impediments amb qué ha topat, l'escoltisme català ha treballat durant tots aquests anys d'una manera encomiable en pro d'una societat mes justa, lliure i tolerant. Ara calia serne bons hereus i hereves i mostrar a tothom que tenim un enorme desig i una gran capacitat de contribuir a fer un món millor, que l'escoltisme ho ha fet en el passât i pot fer-ho en el futur.

En el número que teniu a les mans us volem fer arribar alguns deis actes de celebració de l'aniversari, entre eis que destaquem l'acte institucional que es va dur a terme el passât mes de febrer al Palau Nacional de Montjuíc i que va aplegar mes d'un miler d'escoltes de diferents generacions, i l'exposició al Museu d'Histôria de Catalunya.

Pero també us volem explicar que, després d'aquesta Ñonga historia, el nostre continua sent un projecte jove i dinàmic, i plenament vigent, com es va demostrar a la trabada de caps que vam realitzar a la primavera a Torredembarra. I com ho demostra la vivencia que teñen del cau eis nostres joves, amb un compromis social corn el de les unitats de Pioners que van fer eis seus campaments de primavera a Galicia per conéixer de prop l'abast real del desastre del Prestige.

També hem volgut recollir en aquest número algunes de les activitats mes destacades de la Fundació Escolta Josep Carol, que continua treballant amb empenta perqué el projecte d'Escoltes Catalans agafi encara mes força. Hem de continuar mantenint viva l'associació, buscant complicitats i aprofltant sinergies corn les que ens expliquen des de ГАЕ Serra de Marina, o corn les que ens proporcionaran el Conseil Assessor o Amigues i Amies d'Escoltes Catalans.

Com podeu comprovar, aquesta ЕС ve carregada amb continguts ben intéressants.

Esperem que en gaudiu força i aconseguiu conéixer una mica millor algunes de les nostres propostes.

EL NOSTRE ES EL MON

MON

w a t a l u n y a és un pais petit, tant en superficie com en poblado. I l'escoltisme cátala també ho és respecte de l'escoltisme mundial, un moviment estructurat en dues organitzacions internacionals (WOSM i WAGGGS) que apleguen gairebé quaranta milions de persones.

Aquest darrer any, pero, Escoltes Catalans ha mostrat un nivell d'internacionalització sensé précédents A mobilitzant les maximes autoritats de les dues I organitzacions mundials en diversos esdeveniments que s'hap fet a Catalunya, conseqüéncia d'anys de treball associatiu i de presencia en Testera internacional.

Analitzem-ho. A inicis de febrer va venir a Barcelona el secretari general de WOSM, Jacques Moreillon, a presentar el llibre Educar en la politica. L'unie précèdent de la seva visita era el 1993, en una estada equilibrada entre Madrid i Barcelona. Enguany, la visita era exclusivament catalana - a Espanya no hi ha tornat-, i es va entrevistar amb el président del Parlament, el conseller en cap, el cap de l'oposició i diputáis de l'ANPEC La seva vinguda responia al profund coneixement que té des de fa anys del treball que fa Escoltes Catalans des d'àmbits diversos i de les persones que hi ha al capdavant.

Poe després, el 22 de febrer, assistien a un acte conjunt de la FCEG la presidenta del Comité Mundial d'Escoltisme i la vicepresidenta del Conseil Mundial de Guiatge. No hi ha cap précèdent similar en la historia de l'escoltisme a casa nostra. La primera, Marie Louise Correa, exministra de Senegal, coneixia Escoltes Catalans per la tasca de cooperació que fa anys que duem a terme al seu país. La segona, Charlotte Christ-Weber, ja havia conviscut amb nosaltres a Barcelona quan era presidenta de l'escoltisme suis.

Perô també, la forta presencia externa ha comportât un ait grau de renovado associativa. A d a p t a d o de documents d'altres països, f o r m a d o , coneixement de noves formules de gestió... han estât maneres que hem tingut d'aprendre que es fa fora i adaptar-ho per seguir avançant. Aixô ha repercutit de manera molt positiva en els agrupaments, mitjançant la formado i els recursos que s'han générât.

Finalment, el juny va venir la directora del Buró Mundial de WAGGGS, Lesley Bulman, a parlar sobre participado associativa en l'acte a la UPF en qué vam presentar les conclusions de la TROCA. Bulman, que també es va reunir amb diversos parlamentaris, va venir a Catalunya perqué coneixia i valorava l'esforç d'idées de la col-lecció bilingüe català/anglès "Reflexions en veu alta", impulsada per Escoltes Catalans i la seva fundado. Era el primer cop que venia a Catalunya, tampoc hi havia cap précèdent similar en els darrers vint anys.

El dinamisme que avui té Escoltes Catalans i la seva fundado els dona un roi rellevant tant en la vida social catalana com en Testera associativa internacional. Hem après que podem donar un missatge original al món, perqué coneixem les nostres mancances i aixó fa mes fortes les nostres conviccions. Hem après a transformar-nos i a evolucionar, a generar projecte mantenint la nostra identitat. I hem rebut el reconeixement i el suport dels qui avui encapçalen aquests quaranta milions d'infants i joves. Mai millor que ara podíem afirmar amb plena rotunditat que el nostre món, obert i extens, és el mon en el seu conjunt.

El suport que ens han transmés aqüestes quatre persones i les dues organitzacions mundials no son, però, fruit del no-res. Escoltes Catalans ha fet en la darrera década un treball incansable d'obertura iinternacionalització, tant des de l'Associació com des de les plataformes on érem présents. Ho va ser l'impuls de la cooperació al desenvolupament des d'inicis dels 90. Ho fou la creado de la col-lecció bilingüe esmentada. Ho vam fer participant en l'impuls des del Conseil Nacional de la Joventut de Catalunya de l'edició en angles del document Salient Points on Youth Policy. I ho ha estât la nostra presencia en plataformes que ha dut a que, avui, la coordinadora de Política de Joventut d'EC, Elena Jiménez, sigui vicepresidenta del European Youth Forum, l'interlocutor associatiu oficial europeu en política de joventut. I tot això, des de la suma d'esforços i el treball conjunt amb altres entitats amigues.

Eduard Vallory i Subira Président de la Fundado Escolta Josep Carol

3

DISCURS DE L'ACTE INSTITUCIONAL DELS 75ANYS D'ESCOLTISME CÁTALA Uns bons ingrédients per retre homenatge a una bona feina El 22 de febrer de 2003 l'escoltisme cátala va celebrar un acte historie per commemorar el seu 75è aniversari amb els millors ingrédients. El dia: la Diada del Pensament Escolta. El Hoc: la Sala Oval del Palau Nacional de Montjuïc. L'audiència: prop de 1000 persones, entre antics i destacáis membres de l'escoltisme i guiatge cátala, als quais vam retre un merescut homenatge, persones que estem actualment en actiu dins el moviment, représentants institucionals de tôt el pais, membres de l'associacionisme cátala en general, i tantes altres persones amigues i cómplices del nostre projecte. Els oradors i oradores: la Dra. Imma Tubella, de l'Internet Interdisciplinary Institute; la presidenta i el président de la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge; la presidenta de l'Organització Mundial del Moviment Escolta (WOSM), Marie-Louise Correa; la vicepresidenta de TAssociació Mundial de Guies Escoltes (WAGGGS), Charlotte Christ-Weber, i el président de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol.

Hem volgut reproduir el diseurs de la llavors presidenta d'Escoltes Catalans i de la FCEG, Marta Rosàs, que esta éditât amb la resta d'intervencions en un document que és a la vostra disposició.

Ester Rosas i Cortada Coordinadora de Relacions Escoltes/Guies

L / e s dels seus inicis, l'escoltisme i guiatge ha tingut com a objectiu principal donar resposta a les mancances de la nostra societat mitjançant l'educaciô intégral de nois i noies. Avui, aquesta tasca educativa és mes vigent que mai, per poder fer front al canvi de valors originat per la complexitat econômica i social d'aquest mon global que origina un déficit educatiu.

Son très les causes principals que provoquen un déficit educatiu g l o b a l . D'una banda, un 1

entorn cada cop mes Ait M l ' " " competitiu, que ha dut a que fl>"' l'escola s'hagi centrât en la transmissiô d'informaciô d'una manera mes intensa que en altres époques, per preparar els infants i joves el millor possible en resposta a les demandes del mercat. En segon Hoc, la disminuciô del pes de la f a m i l i a i les variacions al si de restructura familiar, que repercuteixen de manera negativa en l'educaciô dels nois i noies.

I en t e r c e r H o c , el consumisme desmesurat a que estem immersos, que ens du a una situaciô on es coneix el preu de les coses, a preu de mercat, perd on no es té conscièneia del seu valor real.

La combinaciô d'aquestes très causes ha produit l'alteraciô d'agents que tradicionalment havien educat els nois i noies en valors, i ha fet que la referèneia de l'adult com a educador hagi près un paper secundari.

La UNESCO reconeix très tipus d'educaciô: l'educaciô formai, és a dir la prôpia del sistema réglât d'ensenyament; l'educaciô informai, que consisteix en l'adquisiciô d'actituds, valors, aptituds i coneixements a través de la familia, els amies i companys, els mitjans de comunicaciô o a través de qualsevol altre factor de l'entorn de l'individu; i per ûltim, l'educaciô no formai, que és l'activitat organitzada amb finalitats éducatives fora del sistema oficial establert, i que esta encarada a oferir uns objectius d'aprenentatge déterminais a un public concret.

L'expressió educado no formai s'ha entés internacionalment com l'educaciô explicita que es dona fora de l'escola a estructures organitzades. A Catalunya, d'aixô n'hi hem dit educado en el Heure 0 Heure educatiu. El Heure educatiu contempla una proposta d'educaciô en valors que esdevé la resposta natural al déficit educatiu a que fèiem referèneia. Perô al llarg dels anys, el Heure ha esdevingut, també, un terreny per a professionals. Les escoles 1 les associacions de pares han anat demanant activitats extraescolars a les quais, progressivement, han donat resposta servéis de Heure professionalitzats amb educadors remuneráis.

Ara bé, l'escoltisme i guiatge, amb gairebé quaranta mitions de persones arreu del mon, amb vint-mil nois i noies al nostre pais, té c o m a eix f o n a m e n t a l l'ètica de la g r a t u ï t a t . Els c a p s d e l ' e s c o l t i s m e g u i a t g e , els nostres educadors i educadores, viuen el seu c o m p r o m i s sensé altra gratificado que la vivencia de la seva tasca...

Per això, ha arribat el moment de d i f e r e n c i a r l ' a c t i v i t a t educativa en el Heure que és remunerada, d'aquella que, com a l'escoltisme guiatge, es du a terme des de la gratuïtat.

Mentre que a la remunerada l'anomenem servéis de Heure, a la que fem des de la gratuïtat l'hem anomenat associacionisme educatiu.

L'associacionisme educatiu, encapçalat arreu del mon per l'escoltisme i guiatge, aporta una resposta elaborada i viscuda a les mancances éducatives de les nostres societats, en dos sentits: D'una banda, perqué fa una proposta d'educaciô en valors. Una proposta que es desenvolupa amb grups d'infants i adolescents d'una mateixa edat que, a través del joc, del projecte i sobretot d'activitats i vivèneies en el medi natural, forma persones amb els valors necessaris per construir un mon mes just i solidari. Però segonament, perqué el seu carácter associatiu fa dels joves els màxims responsables de la vida del moviment.

Tristament, Catalunya no és una excepció de la teranyina reglamentista que arreu d'Europa ha anat ofegant l'associacionisme educatiu. Una teranyina que, en realitat, volia anar dirigida ais nous servéis de lleure Professionals. Pero si hem volgut veure en la forca del moviment associatiu cátala un factor diferencial de la nostra identitat, potser és hora que algú tregui l'escoltisme d'aquesta teranyina. Les dues iniciatives legislatives que son avui al Parlament en aquesta línia, ens donen l'esperanca que aixó pugui ser així.

El treball de la democracia, de l'adopció de responsabilités, de Passumpció de deures i de la vivencia dels drets, és una part constituent dels nostres mètodes educatius. I és que l'escoltisme i guiatge crea un habit difícil de trencar: el de la responsabilitat de codecidir. Quan aigu ha après el que significa prendre decisions, ha de tenir molt bones raons per permetre que d'altres decideixin per ell. Per aixô, l'associacionisme educatiu esdevé una escola ideal per a una ciutadania implicada en democracia i en la vida pública.

Voldríem acabar parlant de l'escoltisme cátala en aquest món cada vegada mes global, cada vegada mes interdependent. Un món que fa una setmana va expressar conjuntament, pels carrers de moltes ciutats del planeta, el seu desig de pau. La dimensió internacional és part indestriable del métode escolta. Pero el nostre moviment ha sabut, des de sempre, complementar la pertinenca mundial amb el compromís nacional. Mai en la historia del moviment hi ha hagut conflictes nacionals entre escoltes de diferents paísos.

Per aixó, avui mes que mai podem dir que per arribar a teixir nous models socials és del tot necessari educar persones amb arrels i identitats clares, obertes i integradores. Aquesta és la forca de la nostra opció nacional.

La tasca educativa de l'escoltisme té una funció social fonamental.

Perd per pal-liar el déficit educatiu també cal un element molt important: les politiques a llarg termini. Politiques a llarg termini transversals, basades en el consens social, que encarin els grans reptes que té la nostra societat, començant per l'educació. La referencia a les politiques éducatives que conté el Pia Nacional de Joventut de Catalunya, que contempla de manera explícita el rol a jugar, per l'associacionisme educatiu, és un molt bon punt de partida.

Avui som aquí per reconèixer el treball de totes les generacions que han fet de l'escoltisme i el guiatge aquest moviment tan arrelat, que ha deixat ja una petjada inesborrable en la historia de la Catalunya contemporània. Perd son aqüestes generacions, que avui ens acompanyen, les que ens demanen que prenguem la seva herencia i la ¡mpulsem encara amb mes força. Per aixô, si creiem que l'associacionisme educatiu té, per les sèves dues condicions: d'associatiu i d'educatiu, una funció tan gran per dur a terme, li cal reconeixement i foment.

L'aposta per educar persones arrelades i amb identitats clares es concreta, també, en la voluntat de formar persones critiques que participin de la presa de decisions col-lectives, i que puguin donar resposta tant a les mancances que encara tenim com a nació, com als nous reptes que plantegen les societats actuáis: la immigració i la definició de models interculturals, la lluita contra les desigualtats socioeconomiques, o la vertebrado de democrácies cada vegada mes participatives. Ens podem felicitar, dones, pels 75 anys de feina feta; i preparar-nos pels nous reptes ais quals c a l d r á que d o n e m r e s p o s t a p l e g a t s , t o t f e n t c a m í . . .

Ens cal garantir que l'escoltisme pugui seguir duent a terme la seva tasca educativa en el medi natural, espai únic de vivencia i d'aprenentatge, escenari imprescindible per saber qué vol dir estimar el país. Ens cal garantir que els caps escoltes tinguin la formació que necessiten per a la seva tasca educativa altruista.

No la formació deis educadors remunerats, sino la dels caps que fan tasca educativa en el seu temps lliure.

Marta Rosas i Cortada Presidenta d'Escoltes Catalans a 22 de febrer de 2003

Ens cal garantir que els locals on els escoltes es reuneixen tinguin condicions per dur a terme les sèves activitats. I aixô significa suport dels ajuntaments, suport de l'escola pública, suport de les organitzacions ciutadanes...

5

EDUCAR EN POLÌTICA

D e s d'Escoltes Catalans, la participado en la vida pública sempre ha estât un deis pilars de la nostra tasca educativa. Mes enllà dels tôpics que atorguen a l'escoltisme una imatge bucólica, allunyada de la realitat, el Cau realitza una f u n d ó molt important promovent la creado de persones critiques i compromeses amb l'entorn on viuen.

El 4 de febrer de 2003, la Sala Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans va acollir, coincidint amb la celebrado del 75è aniversari de l'escoltisme cátala, la presentado del llibre Educar en la política.

Dotze raons per a la participado en la vida pública, éditât per Eduard Vallory i Subira, actual président de la Fundado Escolta Josep Carol.

Aquest llibre recull les reflexions sobre diferents aspectes de la societat actual, signades per dotze persones que procedeixen d'àmbits molt diversos (pedagogía, sociología, economía, filosofía,...) i que representen entitats, institucions o associacions d'un ampli ventall de tipologies. Tanmateix, teñen un tret en comú que justifica l'existència del llibre, així com el fet que la seva presentado s'emmarqués en el nostre aniversari. Totes han pertangut en algún moment de la seva vida al moviment escolta cátala i hi han participât activament.

Aquesta característica comuna no es tracta d'un fet casual. La influencia de l'escoltisme ha contribuir, a que fossin persones compromeses amb la vida política del país. En aquest punt és important remarcar que ens referim a la política en un sentit ampli, com tôt alió que afecta les persones peí fet de viure en societat i, per tant, no queda restringit a Texercici del poder dels partits polítics, sino, i sobretot, també a l'exercici de la ciutadania organitzada que treballa per a la transformació constant de la societat.

L'escoltisme és precisament un exemple flagrant d'aquesta ciutadania organitzada. I el nostre mitjà és T educació en valors d'infants i joves. Com diu Marta Mata, pedagoga reconeguda i una de les autores del llibre, educar en la política "comporta també transmetre la importancia de vetllar per una educació de qualitat, que promogui els valors i les actituds necessaris per a transformar la societat".

La participado d'Escoltes Catalans en la vida pública es dona en diferents nivells d'actuació: internacional, nacional i local. En una societat cada vegada mes "globalitzada" o, com diu Eduard Vallory en la introducció del llibre, on "la comunitat de discussió i de vivencia política, en part, s'ha mundialitzat" i "moites questions que afecten la nostra vida quotidiana no es decideixen, o no succeeixen, al nostre país", la presencia mundial de l'escoltisme, existent en 144 països, permet generar propostes de millora envers els problèmes globals a partir d'actuacions locáis, treballant en base uns valors que son els mateixos per tothom, sempre adaptats a la realitat social i cultural del país de cada associació.

A Catalunya, Escoltes Catalans, com a moviment juvenil, interactua amb altres associacions i institucions per a influir en la definició de les politiques de joventut nacionals; i com a associació educativa, s'ehgeix com a interlocutor imprescindible en l'elaboració de politiques éducatives, sobretot en el camp de l'educació no formal, treballant conjuntament amb les altres associacions éducatives del país. D'aquest darrer punt, n'és un d a r exemple el projecte de llei de reconeixement i foment de l'associacionisme educatiu impulsât des de les associacions éducatives que actualment s'esta desenvolupant.

Finalment, és a nivell local on l'actitud política de l'associació es desenvolupa de forma mes práctica i real sobre el terreny. Els ágrupaments en son els protagonistes, formant part de Testructuració de la societat civil del seu barri, vila o poblé. El Cau participa en l'organització de les testes majors, organitza consultes populars, crea xarxa amb altres entitats en els conseils locáis de joventut. A mes, es relaciona amb altres agents educatius, com l'escola o els pares i les mares. I aquesta actitud no és sino el résultat de la tasca educativa del dia a dia, fent participar tots els infants i joves en el projecte comú que és el Cau. La lectura d'aquest llibre permet, un cop mes, adonar-se que educació i política en l'escoltisme mantenen una relació ben estreta.

Des de l'escoltisme eduquem en la participado i, per tant, en la política. La implicació de l'infant i jove en totes les activitats que s'hi duen a terme, l'assumpció de responsabilitats, el compromis que pren amb la unitat i el Cau, essent protagonista de tots els processos de presa de decisió, el fan després una persona compromesa amb la col-lectivitat on viu, amb esperit crític i capacitat d'actuació per a promoure una societat mes justa, lliure i en pau. És, en definitiva, el reflex del tret mes important del nostre métode educatiu, la pedagogía de l'acció: els infants i joves aprenen fent, i, per tant, cultiven les actituds politiques a partir de la participado activa dins la propia unitat i al Cau.

Marina Gay i Faura Cap de Relacions Exteriors

6

6>

û

wcms

E s curiös com en eis darrers temps, cada cop mes sovint, sentim a dir que un altre mon és possible. És curiôs perquè és precisament des d'aquesta premissa que des de fa ja uns quants anys una pila de nois i noies es mouen, actuen i pensen en aquesta direccid implicant-se en un treball d'un fort compromis: transmetent uns valors i una manera de viure que té com a objectiu la consecuciô d'aquest objectiu.

Potser ja sabreu de quins nois i quines noies parlo, segur que els coneixeu. També els haureu vist movent-se peí poblé o el barri treballant desinteressadament en referendums, en manifestacions, en actes de protesta. Els haureu vist amb la seva unitat dibuixant pancartes o pintant samarretes, fent activitats peí poblé o fins i tôt creuant la península per mirar de fer el possible davant el desastre provocat per I'ambició dels de sempre.

Aquesta gent, parteix del plantejament que és des de l'educaciô en aquests valors que es transmet i es fomenta aquesta voluntat critica, compromesa i participativa envers la realitat, com es construeix un altre mon. Un mon on paraules com el respecte, la sinceritat, l'honestedat, la responsabilitat, la Solidarität, la participaciô, l'esforç i el compromis no s'utilitzin com a excusa per a la divisiô, l'enfrontament, la hipocresia, la falsedat o per adornar la vitrina dels interessos d'uns quants en front del benestar de la resta del mon. Un mon on conceptes com la identitat com a pöble o la protecciô de la natura no siguin frases boniques per rematar discursos interessats.

Pero no només s'ha acabat aquí la historia. S'han reunit tots plegats des de molts indrets de Catalunya per tornar a plantejar-se les coses, per donar-li una altra volta ais seus plantejaments i per extreure'n conclusions de cara al futur. S'han compromès un altre cop en la construcció d'aquest mon que volem.

Canviar és sovint un procès complex i de vegades no ens adonem que el primer pas és adonar-nos de la nécessitât del canvi. Doncs ja fa temps que aquests nois i noies van creure-hi i ja fa temps que el fruit del seu esforç creix i és mes présent en el mon. Potser és precisament en aquests moments en que la injusticia ja no s'emmascara; ara canviant-li el nom ja sembla que n'hi hagi prou, quan es posa de relleu la nostra tasca.

Ui! He dit volem? Ja m'heu enganxat, jo també en formo part d'aquests nois i noies; pero tu també en formes part. Perquè si que els has vist i segurament perquè estaves al seu cantó.

Un altre futur és possible i és a la nostres mans començar a construirlo.

Guillem Espinosa Martín Veguer del Maresme

7

DE LA TROCA AL PLA TRIENNAL

E l curs passât els caps d'Escoltes Catalans vam realitzar una trobada a Torredembarra (Tarragonès) per tal de reflexionar sobre com havfem de treballar als nostres agrupaments très aspectes basics de la nostra associaciô: viure al màxim ïassociacionisme participatiu, aprofundir en l'educaciô en valors i saber aprofitar la força de ser un moviment juvenil.

Catalans, un élément que li dona dinamisme pero també una certa fragilitat. Aquesta característica, perô, és la que permet que el nostre projecte gaudeixi de tanta força, tôt ¡ que alhora hem de seguir treballant per trobar nous enfocaments que facilitin la implicaciô de mes joves als agrupaments i a l'associaciô.

Aquesta trobada la vam anomenar Troca, i en ella vam dur a terme un débat sobre la triple condiciô que té el moviment escolta a Catalunya: associativa, educativa i juvenil; très aspectes que li donen un tarannà caracterîstic i diferent al d'altres moviments. El débat va donar corn a résultat una série de conclusions, entre les quais destaquen les segùents.

L'escoltisme és un moviment molt dinàmic que constantment esta buscant la complicitat de mes gent per tirar endavant el seu projecte. És per aquest motiu que aprofitem aqüestes trobades, on participen els membres dels agrupaments escoltes, per parlar a m b els i les c a p s , j o v e s e d u c a d o r s , de les caractéristiques prôpies del nostre projecte, tôt aprofitant les aportacions que fan per renovar-lo i enfortir-lo.

En primer Hoc, dins l'eix associaciô participativa, constatàvem que cal seguir treballant per una plena i real involucraciô de tots els membres en la presa de decisions, mitjançant noves formes de funcionament democratic. Aquesta voluntat de buscar sistemes mes participates ens porta a plantejar que cal aprofitar molt mes les vies que tenim per augmentar la participaciô dels infants i joves dins les unitats, i que hem de seguir treballant per aconseguir mes implicaciô dels caps en la presa de decisions de l'associaciô. A mes, també vam constatar la notable incidència que pot tenir l'agrupament en la vida col-lectiva, tant en l'entom mes immédiat com en el nacional o l'internacional.

A mes, en aquest intercanvi, els i les caps amb mes experiencia poden aportar les sèves idees amb una visiô mes global. És aquest procès de diàleg entre uns i altres que possibilita que els nostres caps tinguin una formaciô constant i actualitzada.

El procès formatiu continuât és el primer pas per dur a terme una renovado pedagógica i metodológica, des del nostre fonament educatiu fins al conjunt de les nostres activitats.

En aquest sentit, experiéncies com la Troca son especialment positives, ja que permeten avançar en reflexions teóriques que es materialitzen després en plans d'acció concrets. En aquest cas, per exemple, va ser fruit de la validesa i la força de tots els plantejaments fets a la Troca, i conscients que molts reptes plantejats eren de difícil materialització, que es va elaborar un pía de treball per tal de concretar i estructurar quíns passos havíem de dur a terme en el futur.

Per altra banda, dins l'eix agent educatiu, vèiem la nécessitât de seguir aprofundint en la interrelaciô entre els diferents agents educatius, i vam considerar el fet que els valors que volem t r a n s m e t r e a m b les n o s t r e s a c t i v i t a t s sovint entren en contradicciô amb conductes socialment esteses. Considerem, per exemple, que elements com la vivència de la diversitat des del projecte cornu, la pràctica del diàleg per resoldre conflictes o la sensibilitzaciô medioambiental poden ser aspectes que ens ajudin a lligar els nostres valors amb la realitat que ens envolta. Dur les nostres idées a la pràctica és la nostra manera de fer front als canvis que la societat ens planteja.

El résultat de tot aquest procès va culminar amb Taprovació per part de l'Assemblea General d'un Pía Triennal 2003-2006 que amb el l e m a ^ c f u e m per multiplicar, recull de manera estructurada els diferents reptes que l'associaciô ha d'afrontar els propers anys. Aquest pía triennal permet visualitzar que el projecte d'Escoltes Catalans és vigent, dinàmic i, alhora, innovador.

Per ûltim, dins l'eix moviment juvenil, vam tractar del paper que com a joves tenim en el funcionament global d'Escoltes

T R ^ CA 8

Per acabar, i amb l'objectiu de recordar una mica l'esperit que vam viure un cap de setmana de primavera, us volem reproduir un breu extracte de les conclusions finals amb qué es va cloure la trabada, unes conclusions publicades en un llibre que és a la vostra disposició*: «Nosaltres, responsables associatius, educadors i educadores, gent ¡ove que duem a terme la nostra tasca des de la gratu'ítat, volem fer sentir la plena vigencia d'aquests tres eixos definitoris del nostre moviment, que el diferencien d'altres organitzacions i entitats d'iniciativa social.

Som, dones, una associació participativa, un agent educatiu i un moviment juvenil, i aquesta triple condicio fonamenta tota la nostra capacitat de projectar-nos cap al futur millor que volem contribuirá dibuixar.»

És en espais com la Troca on veiem realment que el projecte de l'escoltisme va molt mes enllà de les activitats del dissabte al cau. La nostra tasca té a veure amb molts altres aspectes que sobrepassen l'educació dels infants i joves de les unitats.

I en aquest sentit queda ciar que els agrupaments escoltes possibilitem que joves compromesos facin realitat els seus somnis, tot jugant i descobrint amb els amies que la tasca de transformar el món comença per les ganes que tenim nosaltres mateixos d'aconseguir-ho.

Josep M. Rodés i Cama President d'Escoltes Catalans

* Si us interessa rebre aquest llibre, contacteu amb comunicacio@escoltes.org

LA FORÇA

D'UNA UTOPIA

E l passât 22 de desembre el conseller en cap de la Generalitat, Josep Lluis Carod-Rovira, i el président del Parlament, Ernest Benach, van inaugurar al Museu d'Histôria de Catalunya l'exposició "La força d'una utopia jove. 75 anys d'escoltisme cátala". Aquesta mostra és la darrera de les activitats que al llarg del curs passât ha organitzat la F e d e r a d o Catalana d'Escoltisme i Guiatge per commemorar el 75è aniversari de l'escoltisme català.

Gracies a una acurada tasca documental duta a terme pel Museu, l'exposició recull una radiografía del moviment des deis seus inicis sota la dictadura de Primo de Rivera, passant per la Catalunya republicana, la postguerra i la resistencia al franquisme, fins arribar a la transició democrática i a l'aportació que el moviment va realitzar per recuperar les llibertats del país. L'exposició ha estât possible

també gracies al suport de la Generalitat de Catalunya i, molt especialment, de l'anterior secretaria general de Joventut, Rosa M. Pujol.

Els tres comissaris de la mostra -Albert Balcells, Albert Cúbeles i Eduard Vallory- han composât un passeig per la historia de l'escoltisme on es visualítza d e manera clara, entenedora i dinámica

quins han estât els principáis éléments d'identitat del nostre escoltisme, pero t a m b é c o m s'han anat superant molts deis tópics

que la societat ens ha atribu'ít. Alguns deis aspectes que s'hi destaquen son la imbricació que hi ha hagut entre l'escoltisme i la societat civil catalana, el treball conjunt per a la renovació pedagógica i l'estreta vinculació del moviment amb l'excursionisme des deis inicis.

JOVE

Els parlaments de l'acte d'inauguració van ser una mostra de suport al moviment. El conseller en cap, que assistía en el que va ser el seu primer acte oficial com a tal, va fer un agráíment i reconeixement public a la immensa tasca que ha dut a terme i que segueix desenvolupant l'escoltisme en la formació de ciutadans i ciutadanes implicats i compromesos amb el país. Per la seva part, el président del Parlament, Ernest Benach, que va ser fundador de ГАЕ La Mulassa i veguer de РеиэЯаггадопа d'Escoltes Catalans, va subratllar que el seu pas per l'escoltisme va ser el que mes li va permetre formar-se en l'assumpció de responsabilitats.

D'altra banda, Ernest Benach, impulsor des de 1997 de l'Associació Parlamentària Escolta de Catalunya (ANPEC) i que a mitjans de la legislatura passada va presentar la Proposició de Liei de Reconeixement i Foment de l'Associacionisme Educatiu, també va manifestar el seu ferm compromis que aquesta legislatura serveixi per establir eines legáis i iniciatives politiques que promoguin i donin suport i projecció publica a la tasca que es duu a terme des deis agrupaments escoltes.

L'exposició, que ha estât al Museu fins a inicis de febrer, es desplaçarà al llarg de tot Гапу a les principáis poblacions del pais, reforçant així la idea de moviment arrelat al territori que l'escoltisme ha demostrat al llarg dels seus anys d'història.

Ester Rosàs i Cortada Coordinadora de Relacions Escoltes/Guies

jove Aquells agrupaments que vulguin que el seu municipi aculli l'exposició que es posin en contacte amb el seu veguer o veguera.

10

TOTS ELS RECORDS QUE ARA EM VAN FORMANT

P a r e s , em vau preguntar per que m'agrada tant el Cau. En aquell moment no vaig tenir gaire temps ni paraules per respondre-us, -però ara que tinc una estona us respondré.

En aquests moments, no em puc imaginar qué hauria fet els dissabtes a la tarda quan era mes petita o com seria d'insuportable si mai no hagués anat al Cau. Son 7 anys que no podré ni voldré oblidar mai. 7 anys durant els quals he conegut molta gent i he fet una pila d'amics, el Pajuelo, el Peix, la Carol, la Coloma, l'Amanda, el Batalla, el Pau, la lone, i un llarg etc! Son genials! Amb ells, a part d'anar al Cau, i de campaments, hem muntat sortides, ens hem trobat per anar a la festa major de la ciutat, als concerts... Vaja, que la gent del Cau, no és només gent del Cau. És gent de cada dia i de cada moment per passar-s'ho bé. Si hagués d'explicar cada anécdota i cada hallada que hem fet junts, no acabaría mai, perqué són moltes estones que després, recordem amb mes halles encara i a vegades, amb fotos.

El Cau m'agrada perquè la gent amb qui em trobo son amies i amigues que saben el que volen i el que pensen, i pots xerrar amb ells de tot!

Però és dar, en el Cau, no només s'hi xerra: des de ben petits ens han ensenyat valors que hem après fent activitats o muntant projectes per passar-ho bé o canviar allò que no ens agrada. Si no fos per tot el que he fet al cau, potser no m'importaria tant que hi hagués una situació de racisme a la meva classe, o em seria igual que hi hagués incendis o inundacions en el mon.

Les rutes i els campaments que fem cada estiu sempre són d'aliò mes divertits i els 10 dies passen volant. No vols deixar les tendes, el tendal del menjador, les estones passades al terra sensé fer absolutament res o xerrant amb els companys, les becaines al sol, els banys congelats al riu, les rutes, el cap que foca la guitarra mentre la gent canta ...

De fet, sense aquesta gent el Cau no seria el mateix, sobretot perqué els Pioners som una unitat i si ens ajudem entre nosaltres, millor que millor, perqué la unió fa la torga, pero també l'amistat, el divertiment i el suport.

Yasmina Capó i Reverdín

Mai oblidaré el meu primer campament, on cada matî ens posaven la cançô Bon dia, d'Els Pets i els caps i els intendents quan veien que no hi havia manera de llevar-te; t'agafaven pel sac i et treien a fora, o bé et desmuntaven la tenda, o et "torturaven" cantant la cançô dels Teletubbies i la de les 5 ampolles que cauen de la paret, perquè per fi obrissis els ulls.

Pionera de l'AE Guspira

He crescut i he après molt amb el Cau. He anat descobrint moites coses: que sempre tindré gent que m'ajudarà en tot quan li ho demani, que amb els meus amies pue muntar molts projectes i fer realitat aventures que sol mai hauria pogut fer.

Pares, com heu comprovat, quasi tot el que us he explicat son records del que havia fet quan era petita i aventures amb els meus amies i amigues, i potser el que em porta a seguir anant al Cau dissabte rere dissabte és tot això i que jo potser algun dia seré cap i formare part dels records d'algun altre nen o nena, com els meus caps estan fent ara.

11

CREIXEM APRENTENT QUI ENS La passada primavera va néixer el Conseil Assessor d'Escoltes Catalans, que es va reunir per primer cop el 17 de juliol. Es tracta d'una iniciativa pensada fa temps i que finalment s'ha materialitzat en aquesta nova etapa de la Fundado.

El Conseil Assessor d'Escoltes Catalans té corn a finalitat assessorar la Junta d'Escoltes Catalans i el Patronat de la Fundado sobre el seu projecte associatiu i educatiu, i també reflexionar conjuntament sobre els reptes de futur que té avui el nostre moviment i corn pot donar-hi resposta.

El grup de divuit persones que el composen és molt plural en les disciplines i experiències, i només un terç d'elles provenen de l'escoltisme. Aixô va contribuir que la reunió fos especialment rica en aportacions i s'avancés amb molta agilitat en el diàleg, tant que les quatre hores de reunió es van fer curtes per a tothom!

El focus principal d'aquesta primera sessió va ser el débat sobre els tres eixos que ens defineixen i que ja haviem tractât a la Troca: associació participativa, agent educatiu i moviment JUVenil.

rasgsHO

Seguint aquesta estructura, en primer Hoc es va debatre abastament la nécessitât de diferenciar l'associacionisme educatiu i els servéis de Heure. S'explicava que el model d'Escoltes Catalans és clarament associatiu, i per tant basât en la no remunerado deis seus associais per les tasques que els son prôpies, i de com aixô comporta un ait compromis social.

Va haver-hi un ampli acord en que el model associatiu és un agent indispensable en l'acció educativa i té un rol molt important en la societat, distint al deis servéis de Heure, en tant que la f o r m a organitzativa no es pot analitzar separadament dels valors que es volen transmetre. Aixi mateix, ens van demanar que reivindiquem el bon funcionament démocratie d'Escoltes Catalans, tal com es va viure a la TROCA, i van fer notar que l'escoltisme avui és una cantera importantíssima d'implicació política i social de la ciutadania.

DELS ASSESSOREN

Aixô va dur a reflexionar sobre la nostra tasca educativa, i la primera idea que va sortir és que escoltisme no és Heure, perquè es viu en tots els moments, mes enllà del temps lliure.

Escoltisme, indicava la Marta Mata, és educaciô caracteritzada perquè es basa en la participació, és a dir, que se la fan els qui en formen part. És una manera de vida que pretén educarse, i aixô porta a que els infants i adolescents que avui s'eduquen demà siguin ells educadors com a caps, un cercle virtuós d'altissim valor.

Aquest factor participatiu de l'educació es va considerar essencial, ens van recordar que si l'educació no és participativa esdevé ensinistrament moral. De la mateixa forma, van coincidir en la nécessitât de plantejar que la societat tingui en compte l'educació fora de l'escola, tant l'associacionisme educatiu i la seva tasca de generació de conscièneia ciutadana com també, en un altre pia, els serveis de Heure.

Vam compartir amb el Conseil Assessor la nécessitât d'impulsar i donar a conèixer el projecte educatiu d'EC i les diverses formules per fer-ho. Ens van indicar la nécessitât de fer un treball especîfic en la imatge que es té del moviment i en la relació amb els mitjans de comunicaciô, i s'ha constituït un grup ad-hoc al respecte. Igualment, el membres del Conseil van destacar la complementarietat que suposava el model associatiu d'EC i la tasca de la seva Fundació per estendre el nostre projecte i generar nou teixit associatiu.

El tercer pas va ser analitzar la realitat d'Escoltes Catalans com a moviment juvenil. La mitja d'edat dels caps (educadors) d'EC és menor de 25 anys i la dels membres de la seva Junta és menor de 30, i aquest tret, molt diferent del d'altres moviments educatius, li dona un dinamisme i una capacitat d'innovació molt alts.

El Conseil va fer notar com n'es de positiu que es produeixi un relleu ciclic dels caps, perquè aquest relleu, si és esglaonat i no précipitât - i , per tant, permet que caps de 18 convisquin amb caps de 24-, capacita l'adaptació al canvi vertiginôs que

víu la nostra societat i possibilità, a més, que la transmissió de valors sigui molt intensa.

L'any 2003 el Patronat de la Fundado va acordar un canvi en els seus Estatuís per encarar-la millor a les sèves nécessitais de futur. Entre els canvis - d e l s quais d e s t a c a el nou n o m : Fundado Escolta Josep Carol- hi ha l'ampliació del Patronat, que passa de cinc a set persones.

Ara bé, es va remarcar que la joventut dels responsables associatius també comporta, alhora, fragilitat, ja que no és fàcil generar implicació juvenil. Per això, van indicar que cal donar a conèixer més aquesta condicio juvenil de l'escoltisme, on s'aprèn a tenir iniciativa, es genera esperii crític i es possibilità la reflexió, amb la transformado del món com a projecte cornu, donat que aquest és un model que coincideix amb les preocupacions de la gent jove.

Així, han sumat ara Antoni Zabala, pedagog, director de l'Editorial Grao, i Joan Josep Rotger, doctor enginyer industrial, responsables d'Escoltes Catalans.

Finalment cal destacar que, a més dels membres del Conseil Assessor, a la reunió també hi havia els dos nous patrons de la Fundado, l'Antoni Zabala i en Joan Josep Rotger, que van fer esment de la nécessitât que s'entengués la tasca educativa com a resposta a uns objectius de transformado social i també que es tingues en compte que calia donar a conèixer els valors que d o n a v e n s e n t i t a la n o s t r a t a s c a .

La mateixa reunió va acordar l'elecció d'Antoni Zabala com a vicepresident de la F u n d a c i ó , que es s u m a a l ' a l t r e

vicepresident, Josep M. Rodés.

Tot piegai va ser una tarda piena d'idées, intercanvi i molta ¡Musió, que constaten que el nostre projecte està més viu que mai i que li queda molt carni per córrer.

Josep Maria Rodés i Cama President d'Escoltes Catalans

'ig

Eduard Vallory i Subirá

President de la Fundació Escolta Josep Carol

Membres del Conseil Assessor d'Escoltes Catalans Raul Adroher antic président de la Fundació Josep Carol Albert Carné economista Ricard Belis periodista de TVC i Premi Nacional de Cultura Fathia Benhammou coordinadora d'Entrecultures de la Fundació Jaume Botili Conrad Blanch excursionista i expresident del Centre Excursionista de Catalunya Toni Comin professor de Ciències Socials d'ESADE Victor Curio publicista i professor de la URL Edelmira Domènech catedrática de Psicologia de la UAB Santi Esteban exgerent d'Abacus

9

Xavier Godàs professor de Sociologia de la UB i exportaveu de la Crida a

Josep M Lozano director de l'institut Persona, Empresa i Societat d'ESADE Marta Mata mestra i pedagoga, membre fundadora de Rosa Sensat Neus Munte advocada i màster en Dret Public Abdou Mawa Ndiaya assessor d'educació intercultural i cooperació al desenvolupament Montse Palau professora de Filologia de la URV i especialista en gènere Imma Tubella sociologa i periodista, investigadora de l'IN3 i vicedirectora de recerca de la UOC Araceli Vilarrasa directora del Fòrum l'Escola i la Ciutat (Institut Municipal d'Educació de Barcelona) Josep Xercavins secrétariat ad-hoc d'UBUNTU-Fòrum Mundial de Xarxes de la Societat Civil

13

AMB PARES I MARES, EM ELS NOSTRES SOMNIS REALITAT

D e s de la seva fundado, ara fa onze anys, a l'Agrupament Escolta Serra de Marina hem apostat fort per l'educació dels infants i joves de Vilassar de Dalt. Any rere any hem anat augmentant el n o m b r e d e nens i nenes i també el de caps, i ara comptem amb una vintena d e c a p s i uns 80 infants i joves repartits entre les cinc unitats, des d e Follets fins a Clan.

Una d e les principáis preocupacions que hem tingut sempre és el fet de no c o m p t a r amb un locai propi. Fa uns mesos en tenim un de provisional: sabíem on acabaríem el curs, però no on començariem el proper. I corn que es tracta d'un aspecte que condiciona énormément la qualitat de la nostra tasca educativa, vam decidir que enguany calia dedicarnos-hi plenament per posar punt i final al problema i vam crear una comissió específica de pares i caps que se n'encarregués.

Calia assegurar-nos l'exit i, per tant, calia sumar totes les forces possibles. Per això també vam demanar ajuda a l'associació. Els veguers

del Maresme ens han donat suport en tot moment i, juntament amb ells vam decidir muntar una reunió amb l'alcalde del poble, on vam assistir tot el Conseil d'Agrupament, un important grup de mares i pares, la veguera, i la presidenta d'Escoltes Catalans. En aquesta reunió v a m explicar la situació de l'agrupament i, entre altres coses, la proposta de Ilei de foment ¡ reconeixement de l'escoltisme presa en consideració per unanimitat al Parlament de Catalunya. Vam proposar que l'ajuntament compartís amb nosaltres la celebrado de 75é aniversari d e l'escoltisme cátala, d'una manera simbòlica, adoptant el compromis de trobar una solució al problema de locáis de l'agrupament.

Van estar-hi d'acord i van portar la proposta al pie de l'Ajuntament del mes de febrer a través d'una moció d e recolzament i difusió de les activitats de l'agrupament, que el pie va aprovar per unanimitat, i en el quai s'acordava: "Prendre el compromis en ferm, per part de tots els Grups Municipals, tenint en compte que properament hi haurà eleccions municipals i davant la incertesa dels seus résultats, de b u s c a r un local adient per ubícar-hi d e f i n i t i v a m e n t la seu s o c i a l de l ' A g r u p a m e n t E s c o l t a d e Vilassar d e D a l t . " El passât 9 de juny l'Ajuntament va convidar-nos a veure la nova seu que tindrem a partir del mes de setembre. Es tracta d'una casa de poble on estarem de forma provisionai fins que es construeixi l'hotel d'entitats del poble, on es preveu que ens traslladarem definitivament.

De moment estarem uns anys mes sensé sentir a parlar d'un nou espai, ja que en aquesta casa hi cabrem totes les unitat, i esperem que l'agrupament pugui continuar creixent.

Mentrestant, l'experiència de recerca de local, si bé ha estât dificultosa, ens ha ensenyat dues coses molt importants. En primer Hoc, que el projecte de l'agrupament no és només un projecte del Conseil, sino que hi ha moites mes persones ¡mplicades, corn ara els pares i les mares, ja que comparteixen els mateixos objectius que nosaltres. Per això s'han d'involucrar també en la construcció i l'enfortiment de l'agrupament, hem de sumar esforços per assolir els objectius comuns.

Finalment, hem comprovat que l'Administració sovint no coneix prou la nostra tasca i, per tant, no és conscient de les potencialitats enormes que té un moviment com l'escoltisme. Cal explicar que els nostres objectius son els mateixos que té la humanitat en general, incloent la majoria deis governs, ja que no treballem sino per a un mon mes tolérant, mes pacifie i mes just. Per tant, és la nostra responsabilitat fer-los veure que nosaltres no demanem suport per a nosaltres mateixos, sino que treballem per un mon millor.

Nuria Mestre i Lloverás Cap d'Agrupament de l'AE Serra de Marina

14

"UN ALTRE RECONEIXEMENT ES POSSIBLE": ELABORANT UN DISCURS ASSOCIATIU PER A TOTHOM

w o v i n t em pregunto si l'escoltisme, i l'associacionisme educatiu en g e n e r a l , p o d r a n s u p e r a r eis c o n s t a n t s i m p e d i m e n t s i problématiques que pateixen per desenvolupar la seva activitat.

Aleshores, faig l'exercici d'imaginar una utopia, un paradis, un mon on la tasca que els i les caps realitzen a l'agrupament no només es vegi reconeguda per les institucions publiques, els mitjans de comunicado i el conjunt de la societat, sino que a mes es potenciï, es faciliti i es fomenti. I això, tot respectant-ne la independencia i l'esperit crític, transformador i a voltes subversiu, que associacions com la nostra generen en els i les joves que hi participen.

Hi pensava el passât 16 de juny, en l'acte organitzat per Escoltes Catalans i la Fundació Escolta Josep Carol a la Universität Pompeu Fabra, on el professor Manuel Castells (Universität de Berkeley/UOC) i Lesley Bulman (directora de l'Associació Mundial de Guies Escoltes) van debatre sobre la participado associativa en la configuració d'una nova política.

Les tesis de Castells i de Bulman, l'un des de la reflexió académica, l'altra des de l'experiéncia de lideratge, coincidien en la paradoxa que, d'una banda, la credibilitat del sistema polític decau progressivament; d'una altra, la confiança en les organitzacions ciutadanes ja supera la política tradicional; però que, finalment, no s'esta générant una aliança d'aquests dos móns per reforçar la vida pública.

Llavors, quan finalitzo aquell exercicî d'imaginació no em sembla que demani la Huna. Només penso en accions simples i poc costoses per a la nostra societat: uns locáis dignes i mínimament equipats per als agrupaments, formació gratuita per als educadors i educadores, alliberament de l'excès de burocratització per realitzar les activitats ordinàries i per anar d'excursió, un finançament més digne que doti l'associacionisme educatiu de bones instal-lacions, de recursos educatius...

La tasca de l'escoltisme es realitza des de l'altruisme i la gratuïtat, i al seu torn la societat en rep un molt bon résultat: ciutadans i ciutadanes amb més compromis i amb més preocupado activa per l'entorn, pel seu poble, ciutat, pais, per la societat mundial.

De fet, rep respostes a allò que tant es diu que li manca: contra la passivitat rep acciò i activisme; enfront de l'individualisme rep projecte col-lectiu; davant la despreocupado rep compromis i responsabilitat; enlloc de consumisme desmesurat rep valors alternatius...

Ens preocupem per l'entorn, ens queixem de les injusticies i, sobretot, transmetem als infants i joves que és necessari implicarse per transformar, que aquest món és cosa de tots i que eis i les joves hi tenim molt a dir i molt a decidir. Reaiment, potser si que el problema és aquest: potser és aquest roi d'educar en la política i en la participado el que ens genera tants problèmes i tanta ¡ncomprensió!

Per molt que la societat es preocupi per ocupar el temps lliure deis seus infants amb servéis educatius, l'escoltisme ni vol ni pot donar resposta a aquesta nécessitât social que pertany a una altra lògica.

Per això ja vàrem crear la Fundació Escolta Josep Carol, i també per a això també existeixen d'altres entitats i empreses.

Però el desconeixement i el tòpic segueixen perjudicant el nostre projecte associatiu i semblen fer impossible l'acompliment del meu somni. D'altra banda, la confusió amb la tasca desenvolupada per entitats i empreses dedicades a prestar servéis de Heure educatiu, no contribueix ni a solucionar les problématiques deis servéis (millor regulado, conveni col-lectiu...) ni tampoc les nécessitais de l'associacionisme (formació gratuita, millors equipaments, menys través burocràtiques, més reconeixement social). És per això que fa uns quants anys Escoltes Catalans va veure la nécessitât d'explicar el seu projecte associatiu, de sortir al carrer i cridar-ho ben fort, d'editar llibres per fer-ho paies, de repetirho en revistes c o m aquesta fins que sigui prou conegut. El nostre diseurs associatiu és integrador i fa referencia a tot l'associacionisme educatiu del nostre país (el propi escoltisme i l'espiai basât en la no remunerado deis monitors), al quai cal protegir, tot diferenciant-lo del sector que té com a funció prestar servéis de Heure educatiu.

L'acte del 16 de juny, on de manera magnífica el professor Manuel Castells i la cap executiva de WAGGGS Lesley Bulman ens van reforçar els arguments per seguir amb aquesta tasca, també va servir per presentar les conclusions de la Trabada de Caps d'Escoltes Catalans i dos nous exemplars de la col-lecció "Reflexions en veu alta"*: La participado associativa genera implicació política, d'Eduard Vallory i David Pérez, i La democracia participativa a les organitzacions, de Xavier Godàs. Va ser un altre granet de sorra en el carni cap a aquella utopia.

L'escoltisme necessita teixir xarxa, necessita repetir aquest diseurs per fòrums i espais publics i necessita que es valori la seva tasca al nivell que es mereix. És per això que ens cai comptar amb la col-laboració de mares, pares, amigues i amies que coneixen el nostre projecte i que hi creuen, per garantir que pugui encarar amb força els reptes de futur. Óscar Esteban i Pagan Membre de l'Àmbit de Relacions Exteriors d'Escoltes Catalans i vicepresident del Conseil Nacional de la Joventut de Catalunya * Contacteu amb comunicacio@escoltes.org

Des d'Escoltes Catalans entenem que l'espai public és una responsabilitat que va més enllà deis partits polítics i que no pot quedar en mans de lobbies économies. Creiem que les associacions juvenils i la societat civil en general hi té molt a dir i que ha de participar deis processos de presa de decisió. A voltes penso si no ens aniria molt millor si només ens preocupéssim d'omplir el temps de Heure d'infants i joves, amb jocs i activitats lúdicoeducatives, si ens limitéssim a gestionar ludoteques o a organitzar activitats extraescolars per donar un servei útil a les famílies que treballen... Però, sincerament, aquesta no ha de ser la nostra tasca.

15

EL SENTIMENT DE PERTIN EN ÇA I LA COMPLICITAT AMB EL PROJECTE E l s qui en eis anys foscos del franquisme vàrem formar part del moviment escolta, teníem una idea molt clara que feiern una cosa important, que defensàvem espais de llibertat i la nostra identitat nacional, a mes dels valors especifics de l'escoltisme. I tenim l'orgull de pensar que alguna cosa hi vàrem fer, amb molts d'altres conciutadans.

Escoltes Catalans es va fundar cap al final d'aquest période, aquest desembre farà 30 anys, i va anar creixent en una nova etapa histórica, amb eis seus reptes: la globalització, el pensament unie, les noves immigracions, les temptacions autoritàries, etc. La seva proposta d'escoltisme laie s'ha anat afinant, amb la proposta - i la práctica- de la democracia participativa i de la interculturalitat. Amb això ha connectât amb la Sensibilität d'una bona part de la nostra societat. El fet de comptar amb un Conseil Assessor del nivell que es pot veure en aquesta mateixa revista n'es una bona prova.

Molts antics escoltes veiem, no només que l'escoltisme té un paper per jugar en la Catalunya del segle XXI, sino que eis seus valors es poden proposar més enllà de la propia associació. I, en contrapartida, l'escoltisme pot reclamar el suport de tots eis qui comparteixen eis seus valors .

Dins dels qui comparteixen el projecte i eis valors d'Escoltes Catalans, un dels col-lectius més importants és el de mares i pares deis escoltes, que ja demostra prou la seva implicado com es va fer palés amb la trabada que es va fer a Rubí. I no oblidem tampoc eis pares i mares d'antics escoltes, ni eis mateixos que hem-passât pel moviment.

Ara és un bon moment, dones, com proposava l'amie Josep López al número anterior, de mobilítzar aquests col-lectius perqué, d'una banda donin suport a l'escoltisme laie i, de l'altra col-laborin en el que pugui significar la difusió dels seus valors. Per això, des de la Fundació Escolta Josep Carol ens hem proposât la tasca d'impulsar la iniciativa A m i g u e s i A m i c s d ' E s c o l t e s Catalans, en el marc de la c e l e b r a c i ó dels 30 anys.

Segurament, moites persones en tindran prou rebent algún tipus d'informació a casa, i el seu suport es pot traduir en una petita col-laboració econòmica simbòlica que ajudi al manteniment del moviment. Potser, en canvi, d'altres persones podran oferir algún tipus de resposta a les nécessitais de l'entorn escolta, des de la seva situado professional actual o, simplement, des del bagatge de l'experiéncia d'elaboració de pensament, com va fer en Raül Adroher amb el seu important escrit sobre la la'icitat, o donant idees de com ajudar la gent jove que avui empeny Escoltes Catalans.

Alguns dels àmbits de treball que s'han proposât son, d'una banda, el creixement de l'associació: trabar els contactes adéquats perqué l'equip de creació de nous agrupaments pugui treballar'hi. D'una altra, la vessant económica, buscant recursos per a potenciar l'associació i les sèves activitats. I un tercer, la part de memoria histórica -recollida de documents i testimonis de la historia de l'associació, les associacions fundadores i els seus agrupaments- així com de connexió d'antics escoltes, complétant la base de dades dels diversos agrupaments

En definitiva, es tracta de posar-nos a funcionar en xarxa. Una xarxa ciutadana d'amigues i amics de l'escoltisme laie que ens permeti canalitzar i fer arribar el nostre suport al moviment. Una xarxa que enforteixi aquest projecte magnifie que, setmana rera setmana, fan possible els caps i les caps d'Escoltes Catalans. Ja fa uns mesos, un grup d'antics responsables vam enviar una carta invitant a pensar-hi. Avui aquesta idea comença a prendre la forma d'Amigues i Amics d'Escoltes Catalans, com a gran espai de complicítat ciutadana amb l'escoltisme. En tindreu noticies!

Joan Josep Rotger i Estapé Patró de la Fundació Escolta Josep Carol

16