Escoles de Felanitx en temps de la República

Escoles en temps de la Segona República: 0602

Felanitx

Separata del llibre (no publicat): Les escoles de Mallorca en temps de la Segona República

Pere J. Carrió Villalonga Manel V. Doménech Bestard Antoni Ramis Caldentey Palma, abril de 2012

Autors del llibre Pere J. Carrió Villalonga.

Llicenciat en Ciències de l’Educació.

Professor, director i inspector d’educació.

Manel V. Domènech Bestard.

Professor de Ciències Socials. Ha estat director del CEPA Son Canals.

Antoni Ramis Caldentey.

Psicòleg social i educatiu. Ha estat professor, orientador i director a diversos centres escolars i equips psicopedagògics de Mallorca.

Tots tres són membres de l’Associació Humanista de Comunicació

0602 Felanitx La informació següent s'ha obtingut dels llibres "Quatre-cents anys d'ensenyança a Felanitx (1569-1969" de Germà Coll Mesquida, editat per L'Hiperbòlic Edicions, S.L. (2011); “Felanitx 1931-1939: República, Guerra i Repressió (Aina Adrover i Joan Cabot)” i de les anotacions que duien les fotos antigues que ens va proporcionar l’arquitecte Jaume Mayol.

Els anys anteriors a la Segona República(1920-1931) En el municipi de Felanitx, durant aquests anys, l'ensenyament públic era minoritari. A la ciutat, nins i nines aprenien en escoles diferents. En els nuclis rurals compartien l'escola, però estaven en aules separades.

A la vila hi havia una escola pública de nins amb dues seccions, de pàrvuls i primària, a l'edifici de sa Quartera. Les nines anaven a l'escola pública de sa Torre, en el carrer de Sant Alfons.

Pel que fa als nuclis rurals, hi havia una escola nacional a Son Negre, i a Portocolom els nins anaven a l'escola nacional (creada l'any 1918).

L’ensenyament secundari públic era inexistent.

Les escoles en temps de la República (1931-1936): Els anys de la Segona República varen ser decisius per a l'ensenyament a Felanitx.

L'aleshores batle, Pere Oliver i Domenge, conegut com s'apotecari Barceló, es comprometé amb els infants del poble. "Escoles, volem escoles". Així titulà Pere Oliver Domenge un article publicat el 17 de març de 1923 en El Felanigense. A Felanitx, l'equip de govern de Pere Oliver desplegà els esforços en tres sentits: les escoles graduades, les escoles rurals i l'institut d'ensenyament secundari.

L’Ajuntament de Felanitx ja havia sol·licitat l'any 1928 al Ministeri, sense èxit, la construcció d'una Escola Graduada de nins. Just en constituir-se, el consistori republicà començà les gestions per aconseguir l'escola (amb l'ajuda, des de Madrid, de Gabriel Alomar, diputat per Balears, i Bartomeu Amengual, fill il·lustre de Felanitx).

Els mesos de maig i juny, multitud d'entitats i particulars adreçaren telegrames al Ministeri d'Instrucció en demanda de l'Escola Graduada, i el juliol el Govern n'aprovà la construcció.

Escola Graduada de nins de Felanitx. La primera, proporcionada per Jaume Canet

Restava el problema dels locals destinats a la instrucció de les nines, que no complien les necessàries condicions higièniques i docents. L’Ajuntament acordà construir una escola graduada per a nines, i provisionalment, va llogar l'any 1934 la part baixa de l'immoble del carrer de Rocaboira (al primer pis hi havia l'escola nacional de nines).

En total, en aquest edifici hi va haver dues escoles de nines i dues de pàrvuls, adscrites a l'Escola Graduada de nins.

Pel que fa a les escoles rurals, l'any 1931 hi havia només la de Son Negre. Això dificultava l'escolarització de bona part dels infants. L’Ajuntament republicà emprengué la construcció d'escoles a tots els nuclis urbans del terme.

Les sis escoles es construïren entre 1934 i 1936, en terrenys donats de franc per veïns - menys la des Carritxó, que es va aixecar en un solar propietat de l'Ajuntament -. Els s'hortarrins, massivament catòlics i de dreta, es negaren a cedir cap solar al consistori i s'Horta fou, per tant, l'únic nucli que romangué sense escola pública.

Salvant la de Son Mesquida, totes les escoles rurals van ser construïdes per la Cooperativa de Treballadors.

L’escola de Son Mesquida s'ubicà devora l'estació del tren; la de Son Calderó, en un local donat per Esteve Barceló Adrover; la de Son Prohens, en un solar d'Antoni Sunyer Pont; la de Cas Concos, en un terreny de Guillem Obrador Bordoy; i Mateu Mas Moll cedí el local per al centre de Portocolom. Les dues darreres constaven de tres seccions: nins, nines i pàrvuls. Si bé les obres ja eren acabades, l'Ajuntament republicà no va ser a temps d'inaugurar l'escola de Cas Concos.

Quant a l'institut, l'abril de 1933 Pere Massutí exposà en el ple la necessitat d'un centre d'ensenyament secundari a Felanitx, "perquè així molts al·lots que ara no poden assistir-hi, per manca de mitjans econòmics, podrien anar-hi". La plenària acordà per unanimitat sol·licitar la creació de l'institut.

L'agost de 1933 el Ministeri donà llum verda al nou centre docent, que també era ambicionat per Manacor. Francesc Carreras, diputat d'ERB a Corts, va pressionar a favor de la construcció del centre a Felanitx. Els plànols els elaborarà l'arquitecte Guillem Forteza, i el nou edifici s'aixecarà en una de les ales de l'immoble de l'Escola Graduada.

Escola Graduada de la Ciutat (8 seccions) En el segle XX, pel que fa a l’ensenyament públic se substituïren les dues escoles unitàries d’al·lots de la Quartera i de l’Hospital per una Escola Graduada (1926), la qual disposà d’un edifici al carrer de Sales (1932) que s’hagué d’engrandir els anys 1935 i 1951.

Les obres s'adjudicaren per 237.000 pts. La nova escola per a nins, emplaçada davant el parc de la Torre, començà a funcionar el 1933. Els anys 1935-36 l'escola va ser ampliada en catorze seccions, aixecades per la Cooperativa de Treballadors. Durant la guerra, l'edifici fou usat per allotjar-hi destacaments de tropes.

Arquitecte: D. Guillem Forteza. Contractista: D. Bartomeu Ferrer. Aparellador: D. Gabriel Roig. Feta per l’Estat en l’any gloriós de 1931. L’Ajuntament republicà hi va aportar 60.000 pessetes i la força creadora de l’entusiasme, que orientà eficientment D. Bartomeu Amengual.

Alumnes i professors davant l’entrada interior i exterior de Sa Graduada de Felanitx

Escola Graduada de Portocolom (3 seccions) L'escola de Porto Colom s'havia construït com a Graduada de tres seccions.

L'arquitecte havia estat D. Guillem Forteza; el contractista, la Cooperativa de Treballadors; l'aparellador, D. Gabriel Roig. El pressupost es rematà en 45.393'45 pts. i el solar fou donació de D. Mateu Mas Moll. Vegi's L'obra de la República a Felanitx, Estampa Felanitxera, s. d., fullet editat per Esquerra Republicana. D'altra banda, a una llibreta personal de l'arquitecte Forteza (cedida per la seva fillola Felisa Forteza) hi figura dia 12 de novembre de 1931 l’encàrrec de l'escola del Port de Felanitx i consta entre parèntesi "colònies". Per tant, des de l'inici del projecte s'havia pensat en aquest ús de l'edifici. Es va inaugurar, com a colònia escolar (com a escola encara no s’havia inaugurat) l’estiu de 1935.

“La millora més important", però, fou la construcció de l'escola de tres seccions a ca n'Alou (1935); la instal·lació, dotada de menjador i sala de dutxes, fou usada a l'estiu per fer-hi colònies escolars”. “Felanitx 1931-1939: República, Guerra i Repressió (Aina Adrover i Joan Cabot)”: “L’Obra de la República a Portocolom”

Foto antiga i actual de l’Escola Graduada de Portocolom

Escola Graduada de Cas Concos (3 seccions) Arquitecte: D. Guillem Fortesa. Contractista: Cooperativa de Treballadors.

Aparellador: D. Gabriel Roig. Fou pressupostada en 58.359,57 pts. i rematada en 44.000. El solar és donació de Guillem Obrador Bordoy.

Entre el 1933 i 1934 fou bastit l’edifici per les Escoles, segons l’Enciclopèdia de Mallorca.

Com es pot veure a les fotos es va fer amb el mateixos plànols que la de Portocolom.

Foto antiga i actual de l’Escola Graduada de Cas Concos

Escola Mixta d’Es Carritxó Arquitecte: Guillem Fortesa. Contractista: Cooperativa de Treballadors.

Aparellador: D. Gabriel Roig. Fou pressupostada en 30.263,71 pts. i rematada en 22.999,95. El solar era propietat de l’Ajuntament.

Foto antiga i actual (casa particular) de l’Escola Mixta des Carritxó

Escola Mixta de Son Calderó Arquitecte: D. Guillem Fortesa. Contractista: Cooperativa de Treballadors.

Aparellador: D. Gabriel Roig. Fou pressupostada en 29.761,51 pts. i rematada en 23.989,60. El solar és donació de l’amo en Bartomeu Barceló Nicolau.

Foto antiga i actual de l’Escola Mixta Son Calderó-Son Valls

Escola Mixta de Son Mesquida Arquitecte: D. Guillem Fortesa. Contractista: D. Andreu Roig. Aparellador: D. Gabriel Roig. Fou pressupostada en 29.180,70 pts. i rematada en 25.798. El solar és donació dels vecins de Sa Canova.

Escola antiga i actual (casa privada) de l’Escola Mixta Son Mesquida

Escola Mixta de Son Prohens Arquitecte: D. Guillem Fortesa. Contractista: Unió Obrera. Aparellador: D. Gabriel Roig. Fou pressupostada en 29.180,70 pts. i rematada en 29.180,70. El solar és donació d'En Toni Suñer Pont.

Foto antiga i actual de l’Escola Mixta de Son Proens

Com es pot veure a les fotos anteriors, les escoles rurals mixtes de Son Proens, Son Mesquida, es Carritxó i Son Calderó-Son Valls es varen fer, les quatre, amb els mateixos planols.

Escola Mixta de Son Negre (de Felanitx) Especificam “de Felanitx” per que també n’hi ha una a Son Negre de Manacor que, per cert, s’assembla molt a la de Son Negre de Felanitx.

El 1924, l’Estat hi creà una Escola Mixta, que s’inaugurà provisionalment a can Ramonet, antigament conegut com ca sa Viuda. Fins aquell any, l’ensenyament havia estat impartit a cases particulars. El primer mestre del qual es té noticia (1880) és Cristòfol Garí –Corso-. El 1925, els veïns, amb l’ajut de l’Estat i de l’Ajuntament de Felanitx, construïren un edifici per allotjar el centre d’ensenyament. El 1974 l’escola fou suprimida i l’edifici s’emprà (1994) per a activitats socioculturals.

Fotos antiga i actual de l’Escola Mixta de Son Negre de Felanitx

Situació actual: Amb els pas del anys, només l'escola de Portocolom i la de Cas Concos, a més de la que desprès es va construir a l'Horta, continuen tenint alumnes.

Així, els centres escolars rurals han tingut una sort ben diferent. L'escola de Son VallsSon Calderó esta totalment abandonada, les del Carritxó i Son Mesquida s'han convertit en cases particulars. La de Son Mesquida va ser subhastada fa uns anys per l'Ajuntament i les escoles de Son Negre i Son Prohens ara acullen les activitats dels veïnats. Torrades, balls i vetllades de música i teatre que mantenen viu els records dels infants que cresqueren entre aquelles parets.

L’escola de la Vila es va esbucar i, en el mateix solar, es va construir un edifici nou en els anys noranta. Actualment segueix sent l’escola pública de Felanitx: CP Joan Capó.

S’Institut El centre de segona ensenyança entrà en funcionament el curs 1933-34.

Entre els professors hi havia Joan Pla, que ensenyava dibuix; el catedràtic i dirigent socialista Andreu Crespí, que tengué un gran ascendent entre molts alumnes, i Maria Mayol, escriptora i dirigent d'ERB. El gener de 1934 s'iniciaren uns cursos de preparació tècnica adreçats als fills de classe obrera. El curs següent, el centre fou elevat a la categoria d'Institut Elemental de Segona Ensenyança.

Com que a l'edifici de l'Escola Graduada no hi cabien els sis cursos de batxillerat, l'Ajuntament llogà al Banc de Felanitx (setembre 1934) l'edifici que fou fàbrica de gas (després de perles) per ubicar-hi durant dos anys l'institut. Aquest any, el centre docent perillà: el govern de dreta volia frenar l'impuls a les construccions escolars de l'anterior gabinet i qüestionà la subsistència dels instituts d'Inca i Felanitx; emperò, la gestora local de dreta n'evità el tancament.

Tres fotos. A les originals: La primera foto, la més antiga és de l’arxiu de Mn. Pere Xamena té un lletrero que diu: “Fabrica gas. 1899”. Escrit a ma: A dalt: “Fabrica de gas de Felanitx. 1899”. A baix: “Maquinista naval. Mahon”, aquest darrer mig tapat per escrit d’imprenta: “Fabrica Gas – s XIX”. Les dues següents, més recents, són de Gabriel Bonnin (Mut Masseta): La segona foto (quan les palmeres són petites) l'edifici té dos lletreros, el central diu: "Centro de Educación Nacional" i el lateral dret diu: "Colegio Municipal de Segunda Enseñanza". Mentre que a la foto més recent, amb les palmeres més grosses, l’únic lletrero (central) diu: "Instituto Elemental".

Durant la guerra civil, per decret de 14 de setembre de 1937, la Junta Técnica de Burgos declarà extingit l'Institut de Felanitx. Això no obstant, s'aconseguí posar en funcionament un Col·legi Municipal d'Ensenyança Mitjana, agregat a l'Institut Ramon Llull de Palma, que s'ubicà a unes aules de l'Escola Graduada. El reconeixement oficial d'aquest centre es va fer el 25 de maig de 1939.

Paral·lelament a aquests fets, es varen fer passes per a la creació d'una Escola de Treball, que també s'instal·là a l'edifici de l'Escola Graduada i que començà a funionar el 30 de setembre de 1937. En aquell temps l'edifici de l'Escola graduada estava també ocupat per un batalló d'Infanteria.

Per tot això, l'ajuntament va adquirir l'edifici de l'antiga fàbrica de gas i electricitat on havia estat ubicat l'Institut Elemental, abans de la seva supressió. Allà es traslladaren a la vegada el Col·legi Municipal i l'Escola de Treball, el 26 de maig de 1938.

L'Escola de Treball desaparegué a principis dels anys 40.

El curs 1951-1952 s'inaugurà l'Institut Laboral que oficialment rebia el nom d'Institut d'Ensenyança Mitjana i Professional de Felanitx, de modalitat agrícola i ramadera.

Aquest centre començà la tasca en el local de l'Estació Enològica. No obstant això ben prest l’Institut Laboral ocupa la meitat del solar en el que està ubicada l’Escola Graduada de Felanitx devora el parc municipal de Sa Torre. Al mateix temps l’edifici de l’Institut, l’antiga fàbrica del gas, es queda com a Institut exclusivament femení, amb el nom de “Institut Joan Estelrich”.

Per la llei de 8 d'abril de 1967, que derogava la llei de bases de l'Ensenyança Mitjana i Professional, es va suprimir, curs a curs, el Batxillerat Laboral Elemental, i l'Institut Laboral va passar a denominar-se Institut Tècnic.

En aplicació de la Llei General d'Educació de l'any 1970 s'extingiren els Instituts Tècnics, els quals s'haurien de convertir en Instituts de Batxillerat. Va ser el curs 1973-74 quan es va estrenar l'actual edifici situat a la carretera de Petra, en uns terrenys agrícoles denominats "Camada Reial": l’Institut (mixt) “Verge de Sant Salvador”. http://ca.wikipedia.org/wiki/Felanitx .

LA COLÒNIA ESCOLAR DEL PORT L'escola pública de Portocolom s'estrenà l'estiu de 1935 per acollir-hi la primera colònia escolar organitzada per l'Escola Normal de Magisteri de Balears. Feia trenta anys que, des del Museu Pedagògic, l'inspector Joan Capó Valls de Padrinas organitzava les colònies d'estiu com una experiència d'educació en llibertat. Els nins seleccionats eren "débiles, raquíticos, faltos de desarrollo" (La Última Hora, 3-10-1935).

L:Ajuntament de Felanitx subvencionava l'estada a una de les colònies a dos o tres nins felanitxers de família humil.

A la foto de la dreta: un grup de nins de la colònia d’estiu nedant al Port amb un professor, D. Gabriel Font, posteriorment director del Col·legi de Primària de Sant Josep Obrer de Palma i dos normalistes, un d’ells, Don Melcior Rosselló, posteriorment Regent de l’Escola Annexa de Pràctiques de Sa Normal: Veure: http://arcmediterrani.blogspot.com.es/2010/12/melcior-rossello-i-simonet-lhome-mestre.html

1: Felanitx. 2: Son Valls-Son Calderó. 3: Son Proenç. 4: Son Mesquida. 5: Son Negre.

6: Cas Concos. 7: Portocolom. 8: Es Carritxó.

Veure també la petita obra: L’Obra de la República a Felanitx: http://es.scribd.com/doc/88560727/L-Obra-de-la-Republica-a-Felanitx-Din-A4