LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESCOLA GRADUADA DE PALMA

L'ESCOLA GRADUADA DE PALMA DE L’ANY 1916 ALS ANYS QUARANTA

PRIMERA PART

LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESCOLA GRADUADA

PERE J. CARRIÓ I VILALLONGA

L'ESCOLA GRADUADA DE PALMA DE L’ANY 1916 ALS ANYS QUARANTA Pere J. Carrió i Vilallonga

En ocasió de la celebració del primer centenari de la inauguració de l’Escola Graduada de Palma volem contribuir amb aquest article referit a la seva organització i funcionament entre els anys 1916 i principis dels anys quaranta del segle passat.

El domument està dividit en parts. Aquesta primera part esbrina els aspectes relacionats amb la construcció de l’Escola Graduada, fins el moment de l’inici del primer curs escolar. És una mena d’introducció.

Encara que l’Escola Graduada de Palma ja havia estat estudiada, especialment en relació als seus inicis, per Jaume Oliver Jaume (1978)1 i per Francesca Comas Rubí2 (2002), consideràrem interessant prosseguir amb el seu estudi i, sobre tot, comprovar com havia continuat el seu funcionament després del conflicte amb l’Ajuntament de Palma que a principis de l'any 1916 originà el tancament temporal de l’escola municipal.

En concret pensàvem que podia resultar interessant esbrinar si l'Escola Graduada de Palma continuava essent l’escola innovadora dels seus inicis i en quins aspectes i fins a quin punt li afectaren els canvis polítics ocorreguts en els anys 1923 (Dictadura), 1931 (II República) i 1936 (Guerra Civil).

PALMA NECESSITAVA ENDERROCAR LES MURALLES Palma, a finals del segle XIX, estava totalment emmurallada, excepció feta del tros de façana marítima que va de la porta del Moll al Consolat de Mar que s’havia enderrocat l’any 1873.

En els darrers cent anys havia doblat la població ja que havia passat de tenir poc més o manco 30.000 habitants a tenir-ne més de 63.000. En base a aquesta situació i amb arguments higienistes i urbanistes, en el darrer terç del segle XIX se va plantejar la necessitat d'enderrocar les muralles.

1

OLIVER JAUME, J. Escola i Societat. L’ensenyament a les Illes en el segle XX. Palma: Editorial Moll, pàg. 31-35, 1978.

2 COMAS RUBÍ, F. “Reforma urbanística i modernització pedagògica en la Mallorca d’inicis del segle XX” a Educació i cultura [Palma], núm. 15, pàg. 31-41, 2002.

A partir de la crisi soferta a l'illa de Mallorca, a causa de la destrucció de les vinyes per la fil·loxera i també per les conseqüències de la guerra colonial d'ultramar que afectà greument la indústria tèxtil i del calçat, va disminuir molt el comerç a Palma i el tràfic del seu port . Això va fer que l'Ajuntament veiés més necessària aquesta actuació envers les muralles per a donar feina a una part de la població en atur.

La situació escolar a Ciutat d'aquells anys no era molt millor. L'any 1900 el nombre d'analfabets sobrepassava el 62 % i el dèficit escolar era més alt que a la resta del país.

L'Ajuntament de Palma sostenia amb greus dificultats econòmiques les insuficients escoles públiques existents en el municipi.

Les escoles d'ensenyament primari de Palma eren totes unitàries. Això vol dir que els alumnes, nins o nines, amb edats que oscil·laven entre els 6 i els 12 anys, tenien un sol mestre o una sola mestra i, quan el nombre d’alumnes era molt elevat, comptaven amb l’ajuda d’un auxiliar. Aquestes escoles estaven ubicades a locals inadequats, insalubres, amb poca llum i sense pati de jocs. En poques paraules, no reunien les mínimes condicions.

D'aquesta manera s'albirava que la millora de les construccions escolars a Palma passava per l'enderrocament de les seves muralles.

A PALMA ES VOL CONSTRUIR UNA ESCOLA MODEL A l'inici del segle XX Palma se veu necessitada d'expandir-se cap a l'exterior de les muralles per raons d'amuntegament de població - causes urbanistes i higienistes - i per a crear noves indústries i comerços.

Alhora prospera la idea de construir nous edificis escolars que s'adeqüin als models que s'erigien a Europa.

A Cartagena, el 9 de desembre de 1900, se va col·locà la pedra inaugural de la primera escola graduada d'Espanya. Aquesta notícia tingué repercussió nacional i fou recollida en el setmanari El Magisterio Balear3, amb molt de detall.

Segurament quan el mestre Miquel Porcel llegí aquesta notícia se'n recordà de les escoles que havia visitat en el seus viatges a l'estranger i ho degué comentar al seu mentor i amic el senyor Alexandre Rosselló que, en definitiva, seria el vertader promotor de la construcció de la primera escola graduada de Palma.

3

Vegeu El Magisterio Balear [Palma de Mallorca] , núm. 10, (20 desembre 1900).

L'any 1901 se va produir un fet molt important pel magisteri. Un fet que tindria un abans i un després. Ens referim al "decret de pagament"4, pel qual l'Estat se feia càrrec del sou dels mestres de primer ensenyança. Aquesta decisió descarregà d'unes despeses molt importants als ajuntaments.

El segon fet important succeeix l'1 de febrer de 1902, quan el ministre de la Guerra, Valerià Weyler, mallorquí de rel, va promulgà la llei que feia possible l'enderrocament de les muralles amb la condició que s’aprovés un pla d'urbanisme de l’eixampla de Palma.

En el ple de dia 4 de març d'aquest mateix any, quan en el ple de l’Ajuntament de Palma tractaven el tema de les muralles, el batle Lladó i Lladó va fer una declaració capital que traspassaria fronteres i perduraria en la memòria col·lectiva per llarg temps: "La primera piedra que se derribe de las Murallas, será la primera que se coloque para el levantamiento de un edificio "Escuela Modelo", que podrá emplazarse en la gran plaza que quedará disponible en la actual Puerta Pintada imprimiendo así en ella el doble recuerdo de lo antiguo que desaparece y lo moderno que se edifica perfeccionado para el porvenir.”5 La proposta fou acceptada per unanimitat.

Amb aquesta decisió se donà la primera passa cap a la construcció de l'edifici que seria el de l'Escola Graduada de Palma I així se va fer... En marc d’unes festes que duraren tres dies, el dimarts capvespre, 12 d’agost de 1902, tingué lloc l’acte de col·locació de la primera pedra de l’escola model a la plaça de Joanot Colom (emplaçada a l’actual confluència entre la plaça de la Porta Pintada i la plaça d’Espanya).

A l’acte, presidit pel batle de Palma, senyor Rosselló i Gómez, hi va assistir l’Ajuntament en ple, el governador, senyor Espanya, el bisbe, senyor Campins, varis diputats i l’inspector de Primera Ensenyança, senyor Andreu Morey, el qual va dirigir unes paraules als assistents.

Després de beneir la pedra, aquesta fou col·locada en el clot ja preparat, acompanyada d’una caixa de plom que contenia l’acta signada per totes les autoritats presents i els

4

Vegeu el "Real decreto de 26 de octubre de 1901, autorizando al Ministro de Instrucción pública y Bellas Artes para que en los presupuestos generales de su departamento, á partir del que se forme para el año 1902, incluya las partidas necesarias, conforme á las disposiciones de este decreto, para el pago de las atenciones de personal y material de las Escuelas públicas de primera enseñanza (Gazeta de Madrid del 30)". L'article 10 diu: “Los sueldos de los Maestros de las Escuelas públicas de primera enseñanza se satisfarán por el Estado, con cargo al presupuesto del Ministerio de Instrucción pública y Bellas Artes” 5 TEXT que figura a l’acta del ple de l’Ajuntament de Palma del dia 4 de març de 1902, feta pel batle Mateu Enric Lladó i Lladó. Arxiu municipal de Palma.

representants dels periòdics, varis exemplars de cada un d’aquests i algunes monedes del rei.

Però, malgrat aquest gran interès, passaren alguns anys sense que se fes cap passa al respecte.

ALGUNES ACTUACIONS A FAVOR DE LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESCOLA MODEL A principis de l'any 1903, una comissió de mestres de Palma, formada pels senyors Gamundí, Terrades i Porcel fou rebuda pel batle, senyor Planas, al qual li comentaren la necessitat de reforma que requerien les escoles del municipi6.

L'any 1903, el mestre Miquel Porcel va publicar l'article "LA ESCUELA MODELO"7, en el qual escrivia: "Mientras tanto se ha perdido un año; del edificio de la escuela modelo no hay hecho ni el plano, de la organización y alcance de la enseñanza que en ella debiera darse, ni siquiera el proyecto, menos aún ni el gérmen de la idea. De la escuela no existe más que una frase de relumbrón y una piedra enmohecida".

Per altra banda la memòria8 realitzada a finals de 1903 pel regidor senyor Jaume Font i Monteros és un crit d'alarma sobre la situació escolar de Palma.

Havent transcorregut alguns anys més sense cap progrés en aquest sentit, l’any 1905, la Societat Protectora de la Infància fundada pel senyor Alexandre Rosselló, que no desistia en el seu anhel de veure acabat el projecte de la graduada model, havia subvencionat amb 10.000 pessetes la construcció de l’edifici escolar de l'escola model9.

Finalment s’ha d’assenyalar que l’any 1907, el senyor Joan Capó va escriure l’article “LA PRIMERA PIEDRA”10, on en un to francament irònic i bastant dur, escriu: “Han pasado muchos años. ¿Dónde está el edificio, la primer avanzada, en el camino del progreso? ¡Quién sabe! Tal vez en la mente de algún soñador. Aquella espumosa alegría no tiene consecuencia. No era más que humo; una especie de niebla, que envolviendo a los espíritus los hacía semejantes a gigantes. Y... no eran más que pigmeos.”

6

Vegeu El Magisterio Balear [Palma de Mallorca], núm. 7, (14 febrer 1903).

Vegeu El Magisterio Balear [Palma de Mallorca], núm. 33, (15 agost 1903) i núm. 35, (29 agost 1903).

8 FONT MONTEROS, J. “Memoria que sobre la instrucción primaria presentó al Excmo. Ayuntamiento de Palma D. Jaime Font y Monteros concejal-representante del mismo en la Junta Provincial de Instrucción Pública, durante el finido bienio de 1902-190” a El Magisterio Balear [Palma de Mallorca], núm. 15, (9 abril 1904), núm. 16 (16 abril 1904) i núm. 17 (23 abril 1904).

9 Vegeu El Magisterio Balear [Palma de Mallorca], núm. 22, (3 juny 1905).

10 Vegeu El Magisterio Balear [Palma de Mallorca], núm. 8, (23 febrer 1907.

7

PERSONATGES

IL·LUSTRES VISITEN LA COLÒNIA ESCOLAR DEL PORT

D’ANDRATX Per altra banda, un fet que segurament tingué un efecte rellevant en la decisió definitiva de construir la graduada model va tenir lloc en el mes d’agost de l’any 1906 en el port d’Andratx on se realitzava la primera colònia escolar patrocinada per l’Ajuntament de Palma11, dirigida pel mestre Bartomeu Terrades Mir, aleshores mestre de l’escola de Palma del carrer de’n Moyà. S'ha de dir que aquesta escola ja figura a la Guia de las Baleares de Pere d'A. Peña12. El diumenge 19 d’agost visitaren la colònia diverses autoritats. Entre els il·lustres visitants s’hi trobaven el diputat Alexandre Rosselló i el regidor de Palma Lluís Alemany13. Ja s'ha comentat l'interès que havia manifestat el senyor Rosselló per l'edificació d'escola model de Palma. És de suposar que no desaprofità l'ocasió per a comentar el tema amb els seus amics i companys del partit liberal, Bartomeu Terrades i Lluís Alemany. El fet és que pots anys després, essent batle de Palma, Lluís Alemany dóna les passes definitives per a construir l'escola graduada i se posa de director a Bartomeu Terrades.

LA INTERVENCIÓ DE LLUÍS ALEMANY EN L'INICI DE LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESCOLA MODEL Durant els anys 1909 i 1910 se donaren passes fonamentals en relació a començament de la construcció de l'escola graduada de Palma, gràcies a l'interès i esforç que posà Lluís Alemany, primer com a regidor i membre de la comissió especial de l'escola graduada i després, des de l'1 de gener de 1910, com a batle de Palma.

Per tal obtenir un benefici econòmic que abaratís el cost d'un nou solar més adequat en extensió i se pogués construir un edifici amb instal·lacions i espais de joc suficients, se va decidir vendre el solar de la plaça de Joanot Colom: " ... vender la parcela sobrante de la vía pública situada en la plaza de Joanot-Colom, la calle Zanoguera, la de Capuchinos y el Convento y jardín de santa Catalina de Sena.

11

TERRADES, B. Colonia Escolar del Puerto de Andraitx organizada por el Excmo. Ayuntamiento de Palma. Agosto de 1906. Palma: Establecimiento Tipográfico de Francisco Soler, 1907.

12 PEÑA. P. Guía Manual de las Baleares con indicador comercial. Palma: Librería de J. Tous Editor, 1891.

13 Lluís Alemany i Pujol (Andratx, 28 d'octubre de 1880 - Palma, 20 d'agost de 1960) va ser un advocat i polític mallorquí. Als vint-i-un anys va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Palma i l'any 1910, amb vinti-vuit anys va ser elegit batle de la ciutat. Sempre pel Partit Liberal, dins la fracció Izquierda Liberal, fou

Hecha la medición correspondiente, resulta ser de una extensión de mil cuatrocientos setenta y tres metros que permite la venta de dos solares..."14.

Al mateix temps, i també en proposta per dictamen d'11 de gener de 1909 fet per la comissió especial de l'escola graduada, formada pels regidors Alemany, Fuset i Fuster, se va decidir posar en marxa el procediment per a l'adquisició en subhasta pública del nou solar situat a la zona de la Porta de Sant Antoni: "... ha escogido para tal objeto la manzana procedente del recinto amurallado, situada entre las calles M, S, 43 y L, cuya extensión, adecuada á lo que necesitamos, es aproximadamente de cuatro mil cuatrocientos metros cuadrados...".15 A principis de gener de 1910 se decideix demanar al propietari del terreny on estava dipositada que deixés que la primera pedra continués en el solar fins que se traslladés de lloc16.

Obtingudes les corresponents autoritzacions, el dia 30 de gener de 1910, Lluís Alemany, com a batle de Palma17, compra el solar per trenta-quatre mil cent vuitanta cinc pessetes amb noranta cèntims, essent l'Ajuntament l'únic postulant.

Seguidament se procedeix a tramitar tot l'expedient per a l'adjudicació de les obres.

El 13 d'abril de 1910 Lluís Alemany sol·licità al Ministre d'instrucció Pública i Belles Arts una subvenció de 71.572,33 pessetes, corresponents al cinquanta per cent del cost de l'edificació, en base a l'article 6 del RD de 28 d'abril de 190518.

El dia 1 d'agost de 1910 s'inauguren les obres de l'escola graduada amb el trasllat de la primera pedra al nou emplaçament. A l'acte se feren diversos parlaments entre els que destacam el del mestre de l'escola de Santa Caterina, Gabriel Comas i Ribas19.

El dia 23 de setembre se procedeix a la subhasta de les obres de l'escola graduada i en surt adjudicatari Llorenç Amengual Gordiola per la quantitat de 88.000 pessetes.

En el mes d'octubre se comencen unes obres que tenen un termini de nou mesos per a la seva realització però que no s'acaben fins a principis de l'any 1913.

diputat a les eleccions de 1920 i 1923. A les eleccions generals espanyoles de 1931 fou escollit diputat pel Partit Republicà de Centre.

14 Acta municipal de 13 de gener de 1909. Arxiu municipal de Palma.

15 Aquest solar és el mateix on està l'actual Escola Graduada.

16 Acta municipal de 10 de gener de 1910. Arxiu municipal de Palma 17 Havia pres possessió el dia 1 de gener de 1910.

18 Vegeu el "Real Decreto de 28 de abril de 1905, sobre subvenciones para la construcción de edificios destinados a Escuelas Públicas (Gaceta de Madrid del 29)". El mateix número de la Gaceta de Madrid inclou dues normes més: la "Instrucción técnico-higiénica relativa a la construcción de Escuelas" i la "Real Orden dictando reglas para la aplicación del Real decreto anterior".

Entretant es donen aquestes passes per a construir l'edifici, l'Ajuntament de Palma va pensionar dos mestres de Palma amb dues mil pessetes a cadascun per a realitzar un viatge d'estudi ... "fueron elegidos respectivamente Don Bartolomé Terrades y Mir y Don Gabriel Comas Ribas, maestros de dos escuelas públicas de Palma, para que, pensionados por esta Excma. corporación municipal, realicen un viaje por las principales naciones de Europa, con el fin de hacer estudios sobre la organización escolar y adelantos pedagógicos que puedan adaptarse á las escuelas de este municipio..."20. Surten el 2 d'octubre i tornen a finals del mes de desembre. A la seva tornada redacten una memòria del viatge i alguns articles pedagògics referits al mateix tema.

Aproximadament un any després ambdós mestres reben l'encàrrec de dirigir, en tasques diferenciades, l'escola graduada que se construïa. Efectivament en les sessions del ple21 dels dies 21 d'abril i 30 de juny de 1913, l'Ajuntament de Palma prengué algunes decisions importants referides a l'organització de l'escola model que d'aquí a poc temps s'havia de posar en funcionament.

A la primera sessió se dóna lectura del dictamen de la comissió Especial de l'Escola Graduada, del qual destaquen els aspectes següents: Referint-se al personal que se necessitarà a la l'Escola Graduada, assenyala: "...el nuevo establecimiento quedará por ahora bien atendido con el que a continuación se indica:.Una plaza de Director General de la mencionada escuela a cuyo efecto podría

19

Vegeu El Magisterio Balear [Palma de Mallorca], núm. 33, ( 13 agost 1910).

Escrit amb data del 21 de setembre de 1911 del batle de Palma Lluís Alemany, en sol·licitud de permís a les autoritats educatives. Arxiu de l'Ajuntament de Palma.

21 Vegeu actes núm. 16, de 21 d'abril de 1913 i 27 de 30 de juny de 2013. Arxiu municipal de Palma.

20

designarse D. Bartolomé Terrades y Mir, quien sobre poseer el título de Director22 de dicha clase de escuelas, reúne la especial condición de haber atesorado gran caudal de conocimientos respecto al funcionamiento de las escuelas de la clase de que se trata, al verificar su viaje de instrucción que realizó por Francia, Suiza, Bélgica y Alemania, en cumplimiento de la misión que le confió en su día este Ayuntamiento, a cuyo cargo hizo dicho viaje.= El destinar como Director de dicha escuela al Sr. Terrades, no supone más que un cambio de local, lo que es potestativo del Ayuntamiento hacer, y con lo que esta Corporación ahorrará 1.200 pesetas del alquiler de la escuela que actualmente dirige tan ilustrado profesor.- Para la dirección particular de la Sección Froebeliana podría designarse al Maestro Director de la Escuela Graduada de Santa Catalina D. Gabriel Comas y Ribas quien posee... .- El Sr. Comas y Ribas podría encargarse de dichas funciones durante un curso, para lo cual... precisaría solicitar del Excmo. Señor Ministro de Instrucción Pública y Bellas Artes, para que autorizara a dicho Sr. Comas, para que en Comisión y durante un solo curso, cuidara de tan especial tarea23.- Para auxiliar al antedicho Profesor en la Sección froebeliana de coeducación precisa que se designe una Maestra titular.- Partiendo de la base que por el Estado se ha resuelto sostener dos de los Maestros Auxiliares... solo precisará que por esta Corporación se nombren dos Maestros Auxiliares más, con los cuales se formará el conjunto de los cuatro que deben destinarse para el servicio de la mencionada Escuela.- Además, entiende esta Comisión que deben nombrarse dos Profesores especiales; uno para la clase de Francés y otro para la de Modelado, vaciado y dibujo del natural.-...".

També se proposa la divisió en set seccions: 1ª.- Secció elemental o preparatòria. 2ª.Secció elemental. 3ª.- Secció mitjana. 4ª.- Secció superior. 5ª.- Secció froebeliana de nins i nines de quatre a sis anys. 6ª.- Secció classe de Francès. 7ª.- Secció de Modelat, buidat i dibuix del natural.

En el ple del 30 de juny ja s'aprova la plantilla inicial de l'escola: "Director: - D. Bartolomé Terrades Mir ( gratificación anual de 500 pesetas).

Profesores: - Auxiliar 1º.- D. José Llobera Martorell (gratificación anual de 1.500 pesetas).

22

Sabem per diferents fonts que els mestres Batomeu Terrades i Gabriel Comas prengueren possessió dels seus càrrecs com a mestres-directors, el dia 1 de febrer de 1912. Al respecte vegeu El Magisterio Balear [Palma de Mallorca], núm. 5, (3 febrer 1912).

23 No tenim constància fefaent que aquesta autorització es donés i per això no sabem en certesa si el senyor Comas va realitzar aquesta tasca.

- Auxiliar 2º.- D. Antonio Salleras Oliver (gratificación anual de 1.000 pesetas).

- Auxiliar 3º.- El que designará y pagará el Estado.

- Auxiliar 4º.- El que designará y pagará el Estado.

- Profesor en Comisión, encargado de las Sección Froebeliana, D. Gabriel Comas y Ribas (sin sueldo).

- Maestra de la antedicha sección Dª Josefa Bauzá Pérez, con el sueldo anual de 950 pesetas.

- Auxiliar de la misma sección, Dª Rosa Estarás Valeri, sin sueldo.

- Profesor de dibujo, modelado y vaciado D. Pedro Caffaro y Jaume, con el sueldo anual de 950 pesetas.

- Idem idem D. Juan Pizá Cañellas, con la gratificación anual de 950 pesetas.

- Profesor de Francés D. Luís Carbou, con el sueldo de 950 pesetas.".

També se decideix la contractació del personal subaltern i de neteja.

El 15 d'agost de 1913 el Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts concedeix la subvenció sol·licitada per a la construcció de l'edifici escolar.

L'Escola Graduada fou definitivament inaugurada oficialment en un acte molt solemne, amb l'assistència de nombroses autoritats, el dia 17 de juliol de 1913, per la Infanta Isabel de Borbón, germana del rei Alfons XIII. El professorat prengué possessió el dia 1 de setembre però les classes no s'iniciaren fins el mes d'octubre, amb un cert retràs per mor de la calorada que retarda l'inici de les classes.

Passaren els dos cursos complets que són els que de millor manera representen l'època de plenitud de l'escola graduada model però aquest període mereix un estudi específic que no forma part del nostre treball.

Per a conèixer en detall aquests dos cursos es pot consultar:

OLIVER JAUME, J.: Escola i Societat. L’ensenyament a les Illes en el segle XX. Palma: Editorial Moll, Págs. 31-35, 1978.

COMAS RUBÍ, F.: “Reforma urbanística i modernització pedagògica en la Mallorca d’inicis del segle XX” a Educació i cultura [Palma], núm. 15, pàg. 31-41, 2002.