Conte 2nB 2018

EL CONTE MÀGIC

Sant Jordi 2018 Classe de 2n B “Amor” Escola Sant Miquel

Els nens i les nenes de segon cada dia en sabem més d'escriure!

Al llarg del curs hem estat practicant i hem escrit diferents textos.

En aquest últim trimestre ens hem atrevit a fer un conte entre tots.

Hem tingut molta feina!: Pensar l'argument, els personatges, discutir, posar-nos d'acord i fer les il•lustracions.

Les mestres ens han ajudat una mica. Aquest és el resultat i ara el podreu mirar i llegir.

Esperem que us agradi, ja que ho hem fet amb molta il•lusió.

Nenes i nens de 2n B «L’amor»

En un lloc molt llunyà que es deia l’Illa de la Imaginació, hi havia una princesa amb superpoders i una sirena que eren amigues.

La princesa s’avorria al castell i va decidir anar a la platja.

La sirena va apropar-se a la vora del mar.

Van començar a parlar i la princesa va voler banyar-se.

Estaven nadant juntes i de cop van veure a la balena blava i al seu amic el dofĂ­. Es van saludar i van voler jugar tots junts.

Més tard, mentre jugaven a amargar-se, van trobar-se amb el tritó que estava dintre d’una cova. El tritó estava trist i nerviós perquè havia sentit que els pirates estaven arribant i volien agafar el cofre màgic.

El cofre màgic estava ple de monedes i joies d’or. Però el que volien era el diamant poderós. Aquest permetia tenir el control de tot el món.

Quan va marxar el Sol els esquelets es van reunir. Van estar parlant de com protegir el cofre mà gic. DesprÊs de parlar moltes hores van decidir que haurien d’amagar el cofre en el castell.

A l’endemà la princesa amb l’ajuda del seu germà, el príncep, van amagar el cofre al soterrani del castell.

Van anar al poble per avisar a la gent que vinguÊs a ajudar-los. Però un policia els va donar una idea millor: fer un cofre igual, però de mentida.

Unes hores més tard, els pirates van desembarcar a l’Illa de la Imaginació. A poc a poc van arribar al cementiri i van veure a un esquelet petitó que els hi donava la benvinguda amb un megàfon.

Els pirates es van quedar sorpresos. No s’ho esperaven! Entre ells van parlar i van decidir entrar i fer-se amics de tothom.

De cop i volta, es van obrir les portes del cementeri i els pirates van veure una festa de benvinguda. Els esquelets, els pirates, i els habitants del poble ballaven, reien, menjaven i s’ho passaven molt bÊ!

La nit estava acabant i, de cop i volta, van aparèixer el príncep i la princesa. Van anunciar que no volien barallar-se i que, per això, els hi donaven el tresor que havien vingut a buscar.

Els pirates no ho sabien, però no era el cofre verdader!

Uns dies més tard, els pirates ja havien marxat del cementiri i estaven lluny de l’Illa de la Imaginació. Llavors, el capità pirata va decidir obrir el cofre davant de tota la tripulació.

Quan el capità va obrir el cofre la seva cara va canviar! No s’ho creia! El cofre era de mentida i estava ple de pedres pintades!

El capità pirata i la tripulació estaven molt enfadats i van decidir tornar a l’Illa de la Imaginació, però conte contat, conte acabat.

Fi