curs 2025-2026
PROJECTE DE RECERCA
La nostra recerca amb el Museu d’Historia de Catalunya i el MUHBA
“El record és l’única manera de vèncer el temps” Mercè Rodoreda
LA REVISTA DE L’ESCOLA OP
Els reptes de les comunitats de petits, mitjans i grans
AL PATI
Estrenem la paret sensioral i musical
PARLEM AMB...
Entrevistes sobre el temps amb el Dr. Jordi Camí i altres experts
PROJECTE DE RECERCA EL TEMPS
Aliances
Museu d’història de Catalunya
MUHBA
Fundació Pasqual Maragall
METEOCAT
Arxiu fotogràfic de l’Ajuntament de Barcelona
Fundació Joan Miró
CEE Josep Pla
Instal·lacions
Famílies, Comunitat educativa i Projecte
Festa d’inauguració
Concert d’hivern
Mapa de recerca: reptes de cada grup de referència
Comunitat de petits
• 1P • 2P • 3P
Comunitat de mitjans
1M
2M
3M
Comunitat de grans
1G
2G
3G
Jornades pedagògiques TASTETS (pòsters i imatges de la jornada)
Info legal
COLÒNIES
ALTAR DE MUERTOS ACOMPANYAMENT
Formació EART
Meritxell Cano
Ferran CRP
Xarxa docent per a la millora educativa
Parlem amb… (entrevistes amb persones relacionades amb projecte)
Doctor Jordi Camí
Manel -Avi Leon i Noe
Alfred Puig
Regina i Assumpta
Pili - Àvia Adam i Omar
Paret sensorial i musical
Auxiliar de conversa
Aula d’acollida
Com sonen? EMMSA
Disseny: Màrius Núñez Fdez. Fotografies: Escola Octavio Paz
Textos: Escola Octavio Paz
C/Mallorca 657, Barcelona
Tel: 93 349 02 95
mail: a8052165@xtec.cat www.escolaoctaviopaz.cat
Capturant l’essència del temps a l’Octavio Paz
Amb la mateixa il·lusió de sempre, però amb una mirada renovada, us presentem l’onzena edició de l’OP Magazine. Si l’any passat ens deixàvem portar per les melodies i el so, aquest curs 2025-2026 hem decidit aturar el rellotge per explorar un concepte fascinant: EL TEMPS.
Aquest número marca també una fita en la nostra pròpia línia del temps com a equip. Aquest curs iniciem el nostre projecte de direcció. Entenem aquest moment no com un inici des de zero, sinó com la consolidació d’un projecte que ja sentim propi.
Com haureu observat, aquesta edició de la revista presenta una nova estructura més àgil i simplificada. Hem volgut que l’OP Magazine esdevingui un diari de bord centrat exclusivament en les novetats i els moments més significatius d'aquest curs concret. Tota la informació sobre el nostre projecte educatiu i els pilars que defineixen l'essència de l'Octavio Paz es trobaran a partir d'ara en una segona publicació fixa i complementària, que servirà de guia de referència per a tota la comunitat.
En les pàgines que segueixen, podreu viatjar a través de la nostra "Màquina del temps" particular. Veureu com les aliances amb institucions de referència com el Museu d’Història de Catalunya, el MUHBA, la Fundació Pasqual Maragall, l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona o el METEOCAT han enriquit la nostra recerca. També hi trobareu les veus d’experts com el Dr. Jordi Camí i podreu descobrir novetats que ja formen part del nostre present, com la nova paret sensorial i musical.
Volem agrair a cada infant, família i membre de l’equip humà per haver dedicat el seu temps —el bé més preuat que tenim— a fer créixer aquest projecte. Esperem que gaudiu d’aquesta lectura i que aquestes pàgines us serveixin per recordar, d’aquí a uns anys, el valor de tot el que hem viscut plegats aquest curs.
Gaudiu de la revista!
La línia del temps
Aquest curs, el Museu d’Història de Catalunya ha entrat a formar part de les aliances de l’escola Octavio Paz per col·laborar en el desenvolupament del projecte de recerca sobre el Temps.
Com a museu d’història treballem el pas del temps, els canvis i les continuïtats, de la nostra societat. Tanmateix, també som conscients que el temps és un concepte abstracte i difícil d’imaginar, especialment per als infants més petits. Aquest va ser un dels reptes compartits entre el Museu d’Història de Catalunya i l’equip docent de l’Octavio Paz: com fer entenedor el passat i el pas del temps a totes les edats. Amb aquest objectiu, hem acompanyat l’equip docent amb una sessió formativa en la que es van explorar possibles línies de treball adaptades a cada cicle educatiu. En el cas dels més petits es va proposar començar pels conceptes més quotidians, com les rutines que estructuren una jornada, com una manera de mesurar el pas del temps. Un cop assentat aquest concepte podem fer el salt a imaginar com serien aquestes accions en altres èpoques històriques, especialment a la prehistòria o a l’època medieval, que formen part de l’imaginari dels infants.
També es va posar l’accent en el treball a partir d’objectes del passat, entesos com a testimonis d’altres
formes de viure, que permeten entendre els canvis i les continuïtats al llarg de la història.
Com a punt de partida del projecte, l’alumnat va visitar l’exposició permanent que es va convertir en una gran línia del temps que ens permet viatjar cap el passat. A través de les reproduccions de cases d’altres èpoques, podien constatar les transformacions en els habitatges, els objectes i, de retruc, la manera de viure.
Una de les experiències més destacades del projecte ha estat la col·laboració amb el Consell de les persones sàvies del museu, un grup de persones grans que van compartir amb l’alumnat com era l’escola d’abans. Espais quotidians, com l’escola o les cases, esdevenen així un espai per entendre els canvis materials i tècnics, però també són escenaris per entendre els canvis socials i culturals de la nostra història.
Ens ha fet il·lusió també ser l’escenari on els infants comparteixen amb les famílies els resultats dels seus treballs.
L’energia de l’equip de mestres per tirar endavant el projecte s’encomana i ens empeny per replantejar la nostra manera de treballar, buscar altres perspectives i assajar noves propostes didàctiques. El projecte del Temps demostra que la col·laboració entre escoles i institucions culturals obre noves perspectives per aprendre, investigar i entendre el món que ens envolta.
MUHBA
Hem estat encantades de compartir, aquest any, el projecte Paisatges arqueològics. Un viatge per la línia del temps amb l’alumnat de l’escola Octavio Paz. En aquest projecte del Born – Museu d’Història Barcelona, els infants s’han convertit en aprenents i aprenentes d'arqueòlegs per conèixer com es treballa en Arqueologia i investigar el passat de Barcelona a través del seu patrimoni històric.
El jaciment arqueològic del Born s’ha convertit en un gran camp d’aprenentatge on l’alumnat ha pogut experimentar diferents parts d’una excavació arqueològica, l’estudi al laboratori i la interpretació de les troballes. Hem vist quins objectes tenien, què menjaven, com eren les cases i com es vestien els habitants d’aquest jaciment que ens mostra com era Barcelona al voltant de l’any 1700.
Un cop han après com treballem els arqueòlegs, han aplicat aquestes metodologies a altres èpoques de la història de Barcelona. Hem portat a l’escola un conjunt de capses d’aprenentatge que contenien diverses reproduccions de materials arqueològics i altres fonts històriques que han permès als infants investigar a
quatre personatges que han habitat al Pla de Barcelona al llarg del temps: la Nea (fa 5000 anys, al neolític), el Lucius (un romà de fa 2000 anys, a l’edat antiga), el Bernat (segle XIV, a l’edat mitjana) i la Caterina (una obrera del segle XIX, edat contemporània). Així, sumant aquestes èpoques a l’edat moderna que hem vist al Born, hem pogut completar el nostre viatge per la línia del temps.
Un cop els infants han finalitzat la seva recerca a l’aula, les educadores del museu hem tornat a l’escola i els alumnes ens han explicat les seves descobertes. Des dels Serveis Educatius del Museu d’Història de Barcelona, felicitem a tot l’alumnat de l’Escola Octavio Paz per les seves investigacions! Acabem aquest projecte molt contentes de tot el que heu après, de totes les bones preguntes que us heu plantejat i de tot el temps que hem compartit. Esperem que us ho hagueu passat tan bé com nosaltres.
Imma Novell i Elna Duran, educadores del Museu d’Història de Barcelona
Dolors Blanco - voluntària de la Fundació Pasqual Maragall
Aprendre sobre el temps… i sobre la memòria
Aquest 2025, l’escola ha treballat el concepte del temps des de diferents perspectives. En aquest context, pren especial significat la participació de les persones voluntàries de la Fundació Pasqual Maragall, que decideixen dedicar el seu temps, de manera generosa, a una causa en la qual creuen: donar a conèixer la malaltia d’Alzheimer i contribuir a combatre-la a través de la recerca i la sensibilització.
Des de la Fundació vam veure en aquest projecte un encaix molt especial amb la nostra missió: ajudar a entendre com aquesta malaltia afecta el cervell i la vida de les persones, però també com forma part de la realitat de moltes famílies.
A través de contes i dinàmiques participatives, els infants s’hi han implicat molt activament: han fet preguntes, han compartit vivències, sovint relacionades amb avis i àvies, i han reflexionat sobre com podem ajudar una persona amb Alzheimer en el dia a dia. Petits gestos com tenir paciència, repetir una explicació o oferir afecte han aparegut de manera natural en les seves aportacions. Quan entenem millor el que pas-
sa, és més fàcil desenvolupar empatia i conviure amb respecte.
Avui vivim més anys que mai i això és una gran notícia. Però també vol dir que cada vegada més famílies conviuen amb malalties com l’Alzheimer. Parlar-ne a l’escola ajuda a trencar silencis i dona eines als infants per entendre situacions que, sovint, ja viuen a casa o al seu entorn proper.
El nostre desig és contribuir a aquesta mirada: apropar coneixement per transformar-lo en comprensió i, sobretot, en cura. Perquè darrere de cada diagnòstic hi ha persones, però també famílies que necessiten suport, informació i esperança. I és gràcies al compromís de moltes persones que la recerca pot continuar avançant.
Volem agrair sincerament a la Direcció i a l’equip docent que ens hagin obert les portes de les seves aules, on es respiren valors com el respecte, la sensibilitat i la voluntat d’entendre el món que ens envolta.
Ha estat una experiència meravellosa compartir amb els infants moments de rialles, descobriments i emocions. Ens emportem, també, una certesa: quan els més joves entenen, les famílies no estan tan soles. Perquè dedicar temps als altres és, també, una manera de transformar el futur.
SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYAMETEOCAT
Montserrat Busto i Navinés
L’aigua és vida. Del cel ens ve la vida en forma de pluja, que de vegades cau escassa o de vegades raja fins inundar-ho tot. Sigui com sigui la pluja, sempre cau d’un núvol, que pot presentar mil formes i colors.
Mirar els núvols és un plaer, però també ens planteja preguntes: què ha de passar al cel perquè plogui? Per què canvia el temps? Com és que hi ha dos tipus de temps -el meteorològic i el que es mesura amb un rellotge-? La persona que va inventar les hores, com sabia quina hora era? Enguany l’escola Octavio Paz ha desentrellat aquestes preguntes, endinsant-se en el meravellós món de la meteorologia.
La meteorologia és una ciència que podem ‘tocar’ o, com a mínim, experimentar cada dia: qui no s’ha mullat fins al moll de l’os sota un xàfec primaveral? Qui no ha notat les vibracions que provoca a la panxa el so d’un tro proper durant una tempesta? Qui no s’ha estirat a terra com un llangardaix per gaudir de la radiació solar després de sortir tiritant del mar o de la piscina?
El Sol, els núvols, la pluja i la tempesta formen part de la nostra experiència al món i han estat presents a l’escola, que s’ha transformat en un trosset de cel ple de núvols de colors en forma de petites bombetes amb noms i cognoms i bonics records.
Ha estat un plaer acompanyar-vos. Infants de l’escola Octavio Paz, no deixeu mai de fer-vos preguntes, investigar i aprendre, perquè vosaltres sou la pròxima generació de persones que tiraran endavant el món, des d’allà on la vida us porti. Sigueu on sigueu, recordeu que sempre podreu alçar els ulls, mirar el cel i gaudir de la simfonia de núvols, dels colors de l’arc de Sant Martí, dels capvespres rogencs i de la pluja que dona vida a la terra. Mirar el cel ens fa entendre que som humans, que som petits -encara que ens pensem el contrari- i que encara ens falta molt per aprendre i descobrir.
Àxel Gonzàlez Santiago - Ajuntament de Barcelona
L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona ha participat, per primera vegada, com a vincle de l’escola Octavio Paz en el marc del projecte Temps. L’encaix era evident: la fotografia com a testimoni del pas del temps, com a captura de l’instant i, també, com a tècnica en constant evolució, des de la voluntat sempiterna de la representació de la realitat a través de la imatge.
La mà estesa de l’escola va permetre l’equip de mediació i programes de l’AFB de repensar, i desplegar, una nova mirada sobre la relació amb el territori, en aquest cas en l’àmbit de l’educació formal. A partir de la participació en el tret de sortida, en què les diverses comunitats van participar de forma col·lectiva en l’elaboració de diversos fotocollages – on la creativitat de l’alumnat va permetre de dibuixar nous mons, molt d’ells impossibles, a partir de material d’una diversitat de fonts documentals sobre la nostra ciutat -, la col·laboració va continuar amb visites a l’Arxiu i, també, una petita sessió d’acompanyament a l’equip docent per a la realització d’una exposició al vestíbul d’entrada del centre.
Una experiència certament profitosa, amb aprenentatges compartits en ambdós sentits i que, de nou, va evidenciar tant les possibilitats educatives d’un equipament patrimonial, com la necessitat d’establir relacions amb les contraparts del territori des de l’horitzontalitat, la transversalitat, la transparència i, sobretot, des de l’escolta a les necessitats de cada una d’elles, i la construcció plegades de reptes i solucions. Des de l’equip de l’AFB només podem donar les gràcies al conjunt de la comunitat educativa d’una escola referent com l’Octavio Paz per l’oportunitat i restar-hi a disposició per nous reptes, aventures i processos. De nou, moltes gràcies i fins ben aviat!
LÍNIA DEL TEMPS de la col·laboració entre l’Escola Octavio Paz i la Fundació Joan Miró en el curs 2025 – 2026.
9 de setembre de 2025 – Trobada anual entre l’equip docent de l’Escola Octavio Paz i el departament d’Educació de la Fundació Joan Miró.
Ens trobem a la Fundació, en abracem i realitzem una sessió de treball relacionada amb el PROJECTE ANUAL de l’escola. Dividida en dos moments, el primer: observant les obres de Joan Miró, on, a partir d’una dinàmica, les relacionem amb la seva HISTÒRIA vital i creativa. Posem en comú les idees i observem com el bagatge personal i cultural de cadascú influeix en les interpretacions. El segon: reflexionem sobre les temporalitats en els processos creatius. Parlem d’educació artística i d’aprenentatge per projectes. Acordem la importància del TEMPS en l’assoliment dels aprenentatges.
6 octubre 2025 – proposta de participació a Magnòlia. Modelem l’arxiu d’educació.
Proposem a l’escola ser part de la proposta artística Magnòlia. Modelem l’arxiu d’educació, en què amb motiu del 50è ANIVERSARI de la Fundació, l’artista Ariadna Guiteras proposa donar vida als documents que recullen la història del departament d’educació, dels quals l’Escola Octavio Paz forma part.
L’escola accepta la proposta. L’alumnat convertirà els documents i les fotografies de l’ARXIU d’educació de la Fundació Joan Miró, en pasta de paper per modelar figuretes que guardaran al seu interior l’esperit d’aquestes vivències.
21 de novembre 2025 – arribada a l’escola de la capsa per preparar Magnòlia. Modelem l’arxiu d’educació. Arriba a l’escola una capsa amb una gran butxaca de tela, un llibret d’instruccions i fotocòpies dels documents d’arxiu. L’alumnat descobreix la seva presència a l’arxiu de la Fundació i REVIU la bonica relació que hem anat teixint entre l’escola i la Fundació.
La proposta, creada per l’Ariadna, explica com fer pasta de paper amb els documents i, un cop feta, modelar petits objectes: objectes que guardaríem en una butxaca, considerant la BUTXACA com el primer arxiu que creen els infants, on guarden tot allò que els sorprèn, que els encurioseix i que, de vegades, volen mantenir en secret.
Aquestes escultures de paper, un cop fetes, s’integraran a l’obra de l’artista, titulada Magnòlia, exposada a la Fundació Joan Miró.
4 de març 2026 – trobada amb l’Ariadna Guiteras a la Fundació Joan Miró
CEE JOSEP PLA
Aquest curs 25-26 hem continuat fent créixer l’aliança entre els nostres centres, vosaltres, l’Escola Octavio Paz, i nosaltres, el CEE Josep Pla, amb la voluntat de seguir compartint camins, experiències i aprenentatges.
Si el curs passat posàvem el focus en la comunicació, enguany el fil conductor ha estat el temps: el temps que compartim, el temps que dediquem als altres i el temps que dona sentit a les nostres trobades.
Un temps que no només hem mesurat amb rellotges, sinó que hem viscut intensament a través de cada experiència compartida. El nostre alumnat ha tornat a ser el gran protagonista, creant espais on les dues llengües, el català i la Llengua de Signes Catalana (LSC), han conviscut de manera natural i enriquidora. Una de les vivències més significatives ha estat veure com els alumnes del CEE Josep Pla esdevenien “mestres de llengua de signes catalana”, compartint el seu coneixement al voltant del temps: les rutines, els dies, les estacions... Amb orgull i seguretat, han guiat els seus companys en aquest aprenentatge, generant un intercanvi real i profund, on tothom ha tingut alguna cosa per aportar.
També hem compartit temps de pati, un temps senzill però essencial, on han nascut complicitats, jocs i
somriures. En aquests espais, la comunicació ha anat més enllà de les paraules, demostrant que el vincle entre persones es construeix amb gestos, mirades i ganes de compartir.
Un altre moment especialment emotiu ha estat la visita de la Sandra,docent sorda, que ha explicat un conte en llengua de signes catalana a la comunitat de petits. Va ser un temps ple de màgia, on el silenci es va omplir d’expressivitat i atenció, obrint noves maneres d’escoltar i de comprendre el món.
A més, alguns alumnes del CEE Josep Pla han pogut gaudir de l’acompanyament de la Comunitat de Grans en la visita al vostre espai multisensorial. Aquest temps compartit, viscut amb calma i sensibilitat, ha esdevingut una experiència rica i significativa, plena de descobertes i d’acollida. Per tot això, podem dir que hem tornat a assolir el nostre repte: compartir temps de qualitat, construir vincles i continuar aprenent els uns dels altres. Perquè és en aquest temps compartit on neixen les relacions autèntiques i on la inclusió es fa real.
I, com ja intuïem, aquest no és més que un pas més en aquest camí conjunt. El temps ens dirà fins on arribarem, però tenim clar que volem continuar caminant plegats.
Arreveure.
·FAMILIES
·COMIUNITAT EDUCATIVA
·PROJECTE
Com cada curs, l’entrada de l’escola s’ha vestit amb tres instal·lacions inspirades en el projecte de recerca anual, el TEMPS.
Al setembre, mentre descobríem la temàtica del projecte i ens retrobàvem després de les vacances, vam dur a terme la primera activitat. Cadascú va pensar en un record que volia immortalitzar dins la seva línia del temps. Aquest record es va materialitzar en una bombeta de colors, acompanyada d’una etiqueta amb el significat del record. Amb totes les bombetes dels infants i de l’equip humà de l’escola, es va crear la instal·lació anomenada “L’OP recorda”.
També durant el mes de setembre, les famílies van col·laborar activament en la creació de la instal·lació “L’art al llarg del temps”. Cada comunitat va aportar la seva mirada artística: la Comunitat de Grans va recrear la Prehistòria amb pintures rupestres; la de Mitjans es va inspirar en el Gòtic elaborant rosetons, i la de Petits va treballar el Modernisme a través del mosaic. Entre tots, es va aconseguir representar la línia del temps mitjançant l’art.
Més endavant, empesos per la curiositat de conèixer millor la història de la nostra escola, vam iniciar l’exposició fotogràfica “L’escola abans i ara”. Gràcies a la col·laboració de l’Alfred Puig, membre de l’associació de veïns del barri i encarregat d’inaugurar la instal·lació, vam poder accedir a imatges, plànols i informació valuosa sobre l’edifici i l’evolució de l’escola al llarg dels anys.
La festa d’inauguració, tret de sortida d’un nou curs escolar, es va viure amb certa intriga i il·lusió per conèixer el tema que guiaria els projectes de tots els grups de referència. El concepte TEMPS, tan present en la nostra vida quotidiana, obre la porta a explorar innombrables questions des de perspectives diverses: científica, tecnològica i humanística. El temps ofereix un ampli ventall de temàtiques que poden incitar la curiositat envers la cultura i la història, l’organització de les societats, l’origen de l’univers, la vida o els processos geològics, per esmentar alguns exemples de mecanismes de canvi i transformació que configuren el nostre entorn i la manera d'entendre’l
La jornada va comptar amb la col·laboració de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, que va organitzar un taller molt especial en què l’alumnat va participar en la creació de collages a partir de fotografies dels segles XIX i XX de la ciutat de Barcelona.
L’activitat va ser tot un èxit: els infants van gaudir descobrint, experimentant i donant forma a murals únics i creatius. L’entusiasme es respirava a cada racó i les obres resultants reflectien la imaginació i les idees de l’alumnat.
“Em va agradar veure fotos antigues de coses del passat que mai havia vist”. (Marc Serrano, 8 anys)
“Em van fer molta gràcia algunes fotografiies com la de l'esfinx de Giza i els banyadors es portaven abans” (Veronica Zhelepa 11 anys.).
Carpe Diem: educació, tecnologia i humanitat als concerts d’hivern
Els concerts d’hivern d’enguany, sota el títol Carpe Diem, han estat una proposta artística i pedagògica que convidava a reflexionar sobre la relació entre tecnologia i condició humana. A través d’un fil narratiu, un grup d’infants expressa la seva inquietud davant un futur en què la dependència dels robots comportava la pèrdua de capacitats essencials com les emocions o el pensament crític.
El viatge en el temps que emprenen els protagonistes els permet conèixer diferents etapes històriques i personatges clau que ofereixen eines per repensar el present i construir un futur desitjable. El missatge central subratlla la necessitat d’un equilibri: integrar la tecnologia com a suport en la vida quotidiana sense renunciar a l’experiència humana directa.
El repertori musical —amb peces com Caminant com un egipci, Per què i Viva la vida— ha reforçat aquesta narrativa, tot fomentant la participació activa del públic. El concert ha culminat amb una interpretació de violí i una performance final de l’alumnat de la Comunitat de Grans, sintetitzant artísticament el valor de viure el present amb consciència i plenitud.
“Em va agradar cantar la cançó Here comes the sun dels Beatles, perquè parlava sobre el Sol i ballar la cançó va ser molt divertit.” (Trijoy, 7 anys)
“La lletra de la cançó era molt “xula”. M’agrada molt participar en el concert d’hivern.” (Sofia, 6 anys)
1P: Què passa al cel perquè plogui?
2P: Com es feien les fotos abans?
3P: Com es divertien i a què jugaven abans?
1M: Com ha anat creixent la nostra ciutat?
2M: Com ha canviat la roba al llarg del temps?
3M: Com era la vida de les primeres persones?
1G: Com han evolucionat les escoles al llarg del temps?
2G: Com afecta l’Alzheimer el cervell i la vida?
3G: La persona que va inventar les hores… com sabia quina hora era?
A partir del concepte del temps, vam crear conjuntament la pregunta Què passa al cel perquè plogui? i ens vam endinsar a investigar i explorar per trobar la resposta mitjançant diverses propostes. Vam començar el projecte observant el cicle de l’aigua a la cuina pedagògica, bullint aigua i congelant glaçons, per observar el vapor, la condensació i la precipitació.
Després, vam aprofundir amb activitats diverses: a l’àmbit musical, ens vam convertir en gotes d’aigua i canviàvem de forma segons la música. També vam aprendre sobre el cicle de l’aigua dins de casa amb l’acompanyament de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Més endavant, vam crear material propi per mesurar i registrar el temps de cada dia i, al final de cada mes, observar quants dies havia plogut o havia fet sol.
Per acabar, vam fer experiments com la recreació de núvols i la simulació, amb el cos, de núvols de diferents mides. Quan vam aprendre que l’aigua es podia acabar, per cuidar-la vam preparar uns cartells per penjar als lavabos i evitar el malbaratament. Durant tot el projecte, hem treballat la conversa en gran grup, fent hipòtesis i reflexions en veu alta i la lectura de diversos contes.
"Hem après el viatge que fa una gota d’aigua." (Danae 5 anys)
"Hem fet endevinalles sobre coses del projecte…l’arc de sant martí, la neu."(Juna 4 anys)
"Hem fet cartells pel lavabo per saber com cuidar l’aigua." (Ivan 5 anys)
Infants estirats representant que són gotes d'aigua que estan en el mar mentres escolten una cançò tranquii·la.
El resultat del material creat per tot el grup per poder enregistrar el temps cada dia
tots junts com han quedat els cartells que hem fet per evitar el malbaratament de l'aigua als lavabos
A partir d’aquesta pregunta, el grup del 2P ha desenvolupat una investigació per comprendre com ha evolucionat la fotografia i quin era el seu valor en el passat. La manipulació i l’ús de diferents tipus de càmeres han permès als infants establir comparacions entre les característiques de la fotografia d’abans i d’ara: la immediatesa actual contrasta amb processos més lents de revelat, l’ús de negatius o la necessitat de condicions específiques, com la foscor, en algunes tècniques.
Aquest recorregut ha afavorit la reflexió sobre aspectes com la diferència entre una fotografia nítida i una de borrosa i la importància d’escollir el moment en un context on els recursos no eren il·limitats. Així, la fotografia s’ha entès no només com una acció quotidiana, sinó com un element de memòria i significat.
L’observació de fotografies antigues en blanc i negre i la seva reinterpretació amb eines actuals, com les tauletes, han obert espais d’imaginació i connexió amb altres èpoques. Aquesta experiència fotogràfica també s’ha viscut com a forma d’expressió i relació, vinculada a la pròpia mirada i als espais significatius.
El projecte incorpora una dimensió d’aprenentatge servei que reforça el vincle amb les famílies, compartint de manera oberta el procés i les produccions dels infants.
“A casa de la meva iaia hi ha fotos en blanc i negre. Té moltes fotos guardades en àlbums.” (Quel, 6 anys)
“Quan la càmera no té bateria, no podem fer fotos.” (Garbiñe, 5 anys)
Fem fotografies amb la càmera d’un sol ús a un photocall fet per nosaltres
Visitem la instal·lació “L’escola abans i ara” i descobrim la fotografia com un element de record
ABANS?
Si hi ha un element que ha estat comú a tots els infants, els d’abans i els d’ara, aquest és el joc. Aquella pràctica que el temps no fa desaparèixer totalment, però que, inevitablement, en modifica la forma en l’etapa adulta.
Els jocs i les joguines tenen la seva pròpia història i es van transformant segons l’ús que en facin les diferents generacions.
Els infants de la classe groga al repte de les vacances de primavera van imaginar i construir un joc o joguina amb material de reciclatge i el més important van poder compartir els jocs i joguines amb els iguals.
"He construït una càmera d’abans. I quan fem una foto surt un nino" (Marc, 6 anys)
En el camí de redescoberta que els infants del 3P han fet a través de la pregunta repte Com es divertien i a què jugaven abans?, s’han apropat a jocs i joguines antigues a través de restes arqueològiques, fotografies, jocs i joguines reals i records, vivències i experiències a través d’experts i familiars.
"He après a jugar a jocs nous com sota el pont i m’ha agradat jugar amb els meus amics "(Gerard, 6 anys).
L’intercanvi generacional dut a terme ha estat una oportunitat pels infants per aprendre fent, per apropiar-se d’allò que han viscut i per donar sentit als coneixements compartint amb els altres, en un aprenentatge servei.
Amb col·laboració de les famílies, els infants com a repte, creen un joc o joguina amb material reciclat.
1M COM HA ANAT CREIXENT LA NOSTRA CIUTAT?
Un recorregut per l’urbanisme de Barcelona La curiositat pels canvis que se succeeixen al llarg del temps ens van dur a investigar sobre la transformació de la nostra ciutat.
Vam començar la recerca amb una visita al MUHBA de la Plaça del Rei per comprendre els orígens de Barcino amb els seus vestigis romans i la muralla. Amb la fi de l’Imperi Romà, vam anar veient com la ciutat s'havia transformat en una ciutat medieval, amb els seus edificis més importants i el seu Rec Comtal, cosa que vam poder veure amb la carta històrica de Barcelona. La visita al Park Güell ens va dur a l'època modernista de la ciutat i vam descobrir com el pla d’Ildefons Cerdà va fer créixer la ciutat amb el disseny de l’Eixample un cop destruïdes les muralles medievals. Amb Gaudí i Cerdà, vam aprendre la importància de pensar com volem que canviï la ciutat per fer-la més verda i més còmoda per als barcelonins.
Però a Barcelona no hi havia prou espai per a tothom. Així doncs, a les Cases Barates del Bon Pastor vam aprendre com vivien les comunitats obreres que van ajudar a construir la Barcelona que creixia fins absorbir els antics municipis del seu voltant.
Més endavant, amb la xerrada de l’Alfred Puig, membre del grup de memòria històrica de Navas, vam començar a investigar la història del nostra barri i vam fer-hi una ruta per poder-lo conèixer millor. L'aprenen-
tatge servei ens ha portat a preparar una proposta sobre els usos que podria tenir la Torre del Fang, patrimoni històric del nostre barri, un cop restaurada.
“He après que a Barcelona hi havia muralles romanes.”
(Río, 7 anys)
“Una sortida que em va agradar molt va ser la de les Cases Barates del Bon Pastor.” (Queralt, 8 anys)
“M’ha agradat molt fer les maquetes de Barcelona.”
(Noa, 9 anys)
2M COM HA CANVIAT LA ROBA AL LLARG DEL TEMPS?
Un viatge per la història, la identitat i el consum responsable
Aquest curs, la classe del 2M hem investigat com ha evolucionat la manera de vestir al llarg del temps i què ens diu sobre les persones i les societats.
A través d’aquesta proposta, hem viatjat per les diferents etapes de la història per descobrir com vestien i per què ho feien així. Des de les primeres peces pensades per protegir-se fins a una roba que també diferenciava classes socials i expressava la identitat, hem pogut veure com vestir-se va molt més enllà d’una necessitat.
També ens hem endinsat en el món dels oficis tèxtils i els invents que n’han fet possible l’evolució. A més, hem experimentat creant les nostres pròpies peces amb tints naturals i hem conegut diferents tipus de teixits. Aquest procés ens ha ajudat a valorar la feina i els processos que hi ha darrere de cada peça de roba. Per acabar, hem reflexionat sobre el consum responsable i l’impacte de la roba en el medi ambient i en les persones. Un projecte que ens ha fet mirar la roba amb uns altres ulls.
“Ha estat molt interessant descobrir com vestien les persones en les diferents èpoques de la història.” (Anna, 8 anys)
“Hem descobert que fer roba és un procés molt llarg, en què cada persona té un ofici.” (Adrià, 7 anys)
Després d’una primera fase de motivació, l’alumnat del 3M va explorar les diverses dimensions del concepte de temps —històric, cronològic i atmosfèric—, generant preguntes que orientessin la investigació. Tot i un interès inicial pels dinosaures, la recerca va derivar cap a una qüestió més profunda: com vivien les primeres persones?
El procés d’indagació, basat en fonts diverses com llibres i visites a institucions com el Museu d'Arqueologia de Catalunya, així com en l’aportació d’experts, va permetre comprendre la Prehistòria com una etapa clau en l’evolució humana.
Es van analitzar aspectes com la fabricació d’eines, les estratègies de caça i l’ús de materials, tot identificant avenços fonamentals com el domini del foc, l’aparició de l’agricultura o la ramaderia.
Aquesta mirada al passat també va suscitar reflexions sobre problemàtiques actuals. En concret, l’alumnat es va qüestionar les causes de la manca d’habitatge en la societat contemporània. La col·laboració amb la Fundació Arrels ha facilitat la comprensió d’aquesta realitat i ha obert espais per proposar accions quotidianes orientades a la justícia social i al benestar col·lectiu.
“El taller d'en Marco em va agradar molt. Vam aprendre com eren algunes eines de la prehistòria.” (Gabriel, 7 anys)
1G COM HAN EVOLUCIONAT LES ESCOLES AL LLARG DEL TEMPS?
Conèixer la història d’una realitat molt propera, l’escola, és el que ha motivat aquest curs l’ alumnat del 1G a indagar en el seu projecte. Aquesta inquietud els ha portat a esbrinar l’evolució de l’educació des de l’Edat Antiga fins a l’actualitat. A partir de preguntes sobre com eren els patis escolars, el paper de les famílies i del professorat o les diferències educatives segons el context històric, han construït una visió crítica i comparativa del sistema educatiu, identificant-ne els canvis i les continuïtats al llarg del temps.
El treball s’ha concretat en diverses activitats com l’elaboració de frisos cronològics, presentacions, tallers i entrevistes per recuperar memòria històrica. També han aprofundit en períodes com la Segona República i el franquisme, amb el suport del Museu d’Història de Catalunya, participant en un Consell de persones (S)àvies que ha aportat testimonis directes. Així com, convidant a avis i àvies d’alumnes i professionals que formen part de la història de l’escola.
L’entorn proper també ha estat clau: han visitat un refugi antiaeri situat davant de l’escola per conèixer millor el context històric i han identificat l’espai de l’antic centre, connectant història i territori. Paral·lelament, han experimentat amb jocs tradicionals i els han compartit amb altres infants.
“Em va agradar molt aprendre més sobre la Guerra Civil i el Franquisme, sabent com aprenien en aquella època. També em va impactar entrar en un refugi antiaeri (búnquer) real i comparar-lo amb una maqueta que vam trobar al Museu d’Història de Catalunya” (Laia, 9 anys)
Observem diferents fonts per reconstruir la història de l’escola.
VIATGEM AL PASSAT PER ENTENDRE L’EDUCACIÓ DEL PRESENT
“A mi el que més m’ha agradat és treballar fent manualitats, com per exemple en el Bitacola i en el poster. D’aquesta manera, aprenem sobre les escoles i la seva història a la mateixa vegada que potenciem la creativitat” (Ender, 11 anys)
Entendre com l’Alzheimer transforma el cervell i el dia a dia de les persones ha estat per a la nostra classe un repte tan apassionant com emotiu. El cervell és un òrgan fascinant, una xarxa de milers de milions de neurones que es comuniquen per fer possible tot el que som. La nostra recerca va començar al CosmoCaixa, a l'exposició "Les fronteres del coneixement", on vam descobrir l’evolució d'aquesta màquina perfecta.
Per comprovar-ne l'anatomia real, vam disseccionar cervells de xai i vaca, una experiència impactant que ens va permetre observar-ne la morfologia i la seva complexitat. Posteriorment, el Dr. Jordi Camí ens va revelar com la malaltia ataca les neurones i quina població hi és més vulnerable.
La memòria va centrar gran part del treball. Mitjançant experiments pràctics amb la Comunitat de Grans, vam analitzar com el cervell selecciona i emmagatzema records.
Tot aquest procés ens ha ensenyat que l'Alzheimer no només afecta el pacient, sinó que transforma tot el seu entorn familiar. Per aquest motiu, col·laborem amb la Fundació Pasqual Maragall per visibilitzar la malaltia a altres escoles. Volem aportar el nostre granet de sorra, perquè investigar avui és l'única via per protegir els records de demà.
“Disseccionar un cervell m’ha ajudat a entendre com és i quines són les seves parts.” (Amaia, 9 anys)
“L’Alzheimer és una malaltia que pot fer que la gent no recordi els seus familiars i em sembla molt trist oblidar a les persones que estimes.”(Amely, 10 anys)
“He descobert que les neurones estan presents a tot el cos, no només al cervell.”(Martí T, 11 anys)
Rebem la visita del Dr. Camí per respondre els nostres dubtes sobre el cervell i l’alzheimer.
cervells de xai i de vaca.
cervells de xai i de vaca.
Creem una infografia a partir de les conclusions extretes després de realitzar diferents experiments per comprovar com funciona la memòria.
3G LA PERSONA QUE VA INVENTAR LES HORES, COM SABIA QUINA HORA ERA?
Vivim envoltats d’hores, però… han existit sempre? Si algú va inventar les hores, com sabia quina hora era? Aquestes primeres qüestions van fer aparèixer un debat important: el temps i les hores són el mateix? A mesura que investigàvem, vam arribar a una idea clau: el temps ha existit sempre, però les hores no. Les hores són la manera que els humans hem inventat per mesurar-lo.
Per entendre-ho millor, vam haver de mirar molt enrere. Vam situar la història de la Terra, l’aparició dels humans i les primeres civilitzacions. Observant el Sol, la Lluna i els planetes, els humans van començar a identificar cicles i a orientar-se en el temps. Però encara no parlaven d’hores.
Vam descobrir que civilitzacions com l’egípcia i la mesopotàmica van tenir un paper molt important en la divisió del temps. El número 12 es va convertir en clau: era fàcil de dividir i es podia comptar amb les falanges dels dits. Així van començar a dividir el dia i la nit. També vam investigar els primers rellotges (de sol, d’aigua, de sorra…) i com han evolucionat fins als actuals, així com els calendaris i la seva relació amb els moviments de la Terra i la Lluna.
La nostra pregunta inicial ha anat canviant. Potser no es tracta de saber qui va inventar les hores, sinó d’entendre per què les necessitem.
"Em va semblar molt interessant que els egipcis sabien com passaven els anys perquè observaven que el riu Nil s’inundava cada 365 dies." (Nabil, 11 anys)
"He après que cada 4 anys s’afegeix un dia més al febrer i cada 5000 anys s’afegeixen dos dies. Si no hi haguessin dies de traspàs, l’1 de gener no seria sempre al mateix lloc, seria a diferents estacions." (Teym, 9 anys)
"Amb el doctor Camí he après que el número 60 es pot dividir per 1, 2, 3, 4, 5 i 6." (Nicole, 11 anys).
"El que més m’ha agradat del que he après han sigut les diferents civilitzacions, com Mesopotàmia, Egipte, Roma, Grècia… què feien i quant van durar." (Bruno, 10 anys)
"A l’exposició “La invenció del temps” vaig aprendre com es va crear la Terra, què són els Homo Sapiens, què són les “condrites” i moltes coses més." (Cata, 11 anys).
existeix si no
Les
l’exposició “La invenció del temps”
Investiguem per saber quant temps fa que l’ésser humà és al planeta Terra i quan va decidir començar a mesurar el temps
A través de la ciència ficció imaginem viatges en el temps
Aquest any hem tornat a celebrar la jornada pedagògica Tastets, un dels moments clau per compartir amb les famílies el projecte de recerca que duem a terme a l’escola.
Durant aquesta jornada, els diferents grups de referència conviden les famílies a l’aula per explicar el procés viscut al llarg de la fase de motivació, una etapa que culmina amb la formulació d’una pregunta repte que es continuarà investigant durant la resta del curs.
Aquesta comunicació es fa a través d’un pòster artístic elaborat pels mateixos infants, utilitzant materials diversos i tècniques creatives. A més, preparen una presentació oral en què expliquen totes les activitats de descoberta i motivació realitzades a cada grup, i que els han portat a formular la seva pregunta repte. Per acabar, les famílies comparteixen una estona conjunta “tastant” les propostes preparades i dinamitzades pels infants, tot gaudint d’un espai d’intercanvi, descoberta i participació.
La jornada Tastets continua sent una experiència molt enriquidora que reforça el vincle entre escola i família, i posa en valor el protagonisme dels infants en el seu propi procés d’aprenentatge.
Com han evolucionat les escoles al llarg del temps?
Com
“Mira profundament la naturalesa i llavors ho comprendràs tot millor.” (Albert Einstein)
Els dies 11, 12 i 13 de març, els infants van anar de colònies al Castell de Fluvià, situat a Santa Maria de Palautordera, a tocar del Parc del Montseny. Aquest entorn natural privilegiat va oferir el marc ideal per conviure, aprendre i gaudir de la natura en un entorn verd i enriquidor.
Al llarg dels tres dies, el bon temps va acompanyar l’estada i va permetre desenvolupar amb totes les activitats programades. Cada grup va poder participar en diverses propostes, entre les quals hi havia el bosc de les fades, la granja, l’escalada, el tir amb arc, els jocs de nit i la visita al Castell de Montclús.
Tot i que que les activitats es van realitzar per comunitats, també es van generar espais de trobada conjunta. El joc de nit, els àpats compartits i un berenar especial a les pistes de bàsquet van afavorir la convivència i el sentiment de grup.
A més, aquesta experiència va permetre treballar aspectes fonamentals com l’autonomia personal, el respecte per la natura i la convivència amb els altres companys i companyes. Les colònies han estat una vivència molt positiva, plena d’emocions, descobertes i moments compartits que han contribuït al creixement personal i col·lectiu de l’alumnat.
"A nosaltres ens va agradar molt la discoteca. També ens va agradar molt el gronxador volador i el jocs de nit, també ens va agradar molt dormir fora de casa".
(Gina, 5 anys i Quel, 5anys)
"Ens va agradar molt l’experiència de la granja. També cuinar galetes i compartir amb els companys les nits."
(Valeria, 8anys i Gerard, 9 anys)
"Un moment emocionant va ser descobrir les nostres habitacions. Un altre moment divertit van ser les activitats de tir amb arc, joc de nit de la bandera, el ràpel i escalada. La discoteca va ser super divertida perquè vam poder ballar i estar amb els altres companys."
(Leon,10anys i Clara, 10anys)
DEDICAT
Cada any, a finals del mes d’octubre, l’Escola Octavio Paz s’omple de color, llum i emoció per celebrar l’Altar de Muertos, una tradició d’arrel mexicana que ens convida a recordar persones que han deixat empremta en la societat. És una festa plena d'art, dansa i música que transformen l’escola en un espai de memòria i celebració de la vida.
Enguany, l’altar ha estat dedicat a Toni Cruz, membre del grup musical humorístic La Trinca, reconegut per la seva creativitat i per la seva capacitat d’innovar en l’àmbit audiovisual. La seva trajectòria inspira l’alumnat pel seu esperit emprenedor i per haver contribuït a transformar el món de l’entreteniment i els mitjans de comunicació.
Al llarg de la setmana, infants i adults aprenem cançons tradicionals, participem en activitats col·laboratives com la preparació de danses i teatres i coneixem més profundament la persona homenatjada, tot reflexionant sobre la vida, la mort i els vincles que ens uneixen.
"Ens vam maquillar com morts, ens vam inventar una història per fer a teatre, vam cuinar sushi, vam llegir llegendes i vam crear una cançó". (Amely, 11 anys)
"Després de practicar molt un ball d’un grup que es diu Katseye, va arribar el dia de l'OP Talent. Al final va ser molt divertit i entretingut." (Kiara, 12anys)
"Vam aprendre que el Toni Cruz cantava amb La Trinca i feia programes de televisió com Operación Triunfo o Tu Cara Me Suena. A l’OP Talent, jo vaig ser el programador amb el Lluc, el Nabil i el Teym" (Albert, 11 anys).
ART I EDUCACIÓ: UNA FORMACIÓ PER REPENSAR ELS IMAGINARIS A CÀRREC D’EART I MARTÍ DE LA MALLA
Martí de la Malla Castillo
Com podem treballar amb l’alumnat l’art contemporani? Quina relació es pot establir entre l’art i l’educació? Aquest va ser el punt de partida del programa formatiu que hem dut a terme amb l’Escola Octavio Paz.
Després de més de sis cursos amb un expert en art a l’escola, aquest curs calia reforçar la formació docent per assegurar la qualitat dels ensenyaments artístics i plàstics al centre. Per a nosaltres, ha estat una sort poder gaudir d’aquestes noves formacions que impulsem des d’EArt.
La formació partia de la voluntat d’eixamplar i pensar juntes nous imaginaris entorn de les relacions que podem establir entre les arts contemporànies i l’educació. El nou paradigma de producció artística desenvolupa noves metodologies de treball que poden ser molt nutritives per als contextos educatius. Parlem de metodologies d’investigació, projectes col·lectius i col·laboratius, formalitzacions poc habituals… En definitiva, noves maneres de practicar l’art i de treballar entorn del món visual, els imaginaris, el pensament crític i la connotació de tot el que ens envolta.
La formació s’ha estructurat en cinc sessions i un treball autònom que les docents han desenvolupat per comunitats.
Al llarg de les sess ions, ens hem apropat a les pràctiques d’artistes com Àngels Ribé, Ana García-Pineda, Félix González-Torres o Hans-Peter Feldmann. Hem expandit els materials que habitualment trobem a les aules de plàstica per descobrir com fins i tot els objectes més quotidians poden construir nous relats i significats, esdevenint eines de treball. Hem pres consciència de la importància de documentar els processos fent servir multitud de recursos i instruments, així com d’incorporar noves maneres de dibuixar i de qüestionar allò que està bé. També hem treballat metodologies d’observació i pensament, i hem reflexionat sobre com podem repensar les eines d’avaluació per incorporar el pensament crític i altres processos i reflexions que escapen dels mètodes científics d’investigació.
Amb tot, la formació ha volgut despertar en el claustre noves maneres de practicar les arts a les aules, allunyant-se del producte final per centrar els esforços en els processos que tota pràctica desperta.
Recordem que, a dia d’avui, la legislació vigent no contempla la figura de l’especialista de plàstica a les escoles. A diferència d’especialitats com música, anglès o educació física, l’educació visual i plàstica s’entén de forma generalista. Avui, que tenim més clar que mai la importància de pensar amb les imatges i de ser crítics amb els productes culturals que consumim, sembla una contradicció que aquesta figura no existeixi. Mentre això continuï així, formacions docents com la que hem posat en pràctica a l’OP aquest curs són imprescindibles.
Fa més de dues dècades que acompanyo claustres en el disseny i la implementació de propostes d’innovació docent. Al llarg d’aquest temps, recorrent nombroses escoles i instituts, he après que els espais i els materials són el reflex de la vida a les aules i dels processos d'aprenentatge que s'hi generen. A l'Escola Octavio Paz, només de recórrer els seus passadissos, es percep amb claredat que s'hi produeixen aprenentatges de qualitat. En iniciar l'assessorament, vaig ratificar aquesta impressió en constatar la implicació, el saber fer i el compromís del seu equip professional.
La tasca que vam emprendre conjuntament es va centrar en l'actualització curricular i en com traduir-la en propostes i materials d'aula concrets. El Decret d’Educació vigent destaca per la seva qualitat pedagògica, però també per la seva complexitat. Per això, el nostre objectiu ha estat bastir ponts entre aquest document de referència i l'activitat diària. Aquest repte exigeix definir una línia d'escola clara i una coordinació estreta entre el professorat per garantir que l'alumnat assoleixi les competències en totes les àrees, incloses les transversals.
El desenvolupament competencial, més enllà de l'adquisició de sabers, requereix que els infants integrin destreses transferibles a situacions de la vida quotidiana, superant els límits del centre educatiu. Per fomentar el pensament complex, les habilitats comunicatives i l'esperit crític, cal assegurar la sistematització de propostes que evolucionin en dificultat al llarg de l'escolarització. Aquesta articulació, des d'infantil fins a sisè de primària, és la que ens ha ocupat enguany mitjançant la metodologia dels mapes competencials.
El claustre de l’Escola Octavio Paz s'ha mostrat alta-
ment participatiu durant tota la formació. Plegats hem identificat pràctiques d'excel·lència ja existents i àrees de millora per continuar avançant. Hem iniciat aquest camí des de l'àmbit lingüístic per establir un model generalitzable a la resta de matèries i a les propostes globalitzades. Un camí que el claustre ha emprès amb il·lusió, rigor i compromís, i que tindrà un impacte directe en els processos d'ensenyament i aprenentatge: des de les situacions d'aula fins a l'avaluació, entesa no només com un tràmit acreditatiu, sinó com una eina de reflexió per als docents i per al propi creixement dels infants.
Com a tècnic assessor pedagògic del CRP de Sant Andreu, he tingut la sort d’acompanyar la comunitat educativa de l’escola Octavio Paz des de setembre del 2025 per començar a conèixer el seu projecte i l’equip que el tira endavant i voldria aprofitar aquest espai per fer valdre la feina ben feta.
Vull començar destacant la tasca de l’equip directiu. En aquest segon any de mandat, en què es fa evident que aquesta etapa no és només de transició, sinó de voluntat de consolidar un projecte exitós en el qual creuen fermament. M’he trobat amb un equip amb una visió clara, obert al diàleg i a les suggeriments i amb una qualitat humana que facilita qualsevol treball conjunt. La seva determinació per oferir una educació de qualitat, amb criteri i coherència, és realment admirable.
Tenir un lideratge amb aquestes ganes de consolidar un projecte pedagògic únic és una de les claus per tal que tota la resta funcioni. L’altre punt clau és la implicació de l’equip de mestres de l’escola cosa que he pogut observar en les sessions de les formacions que han dut a terme aquest any. És un plaer observar la implicació de cada docent en la millora constant de les propostes d’aula. He vist com revisen i repensen les capses d’aprenentatge, així com els ambients amb una mirada crítica i creativa, buscant sempre que l’infant sigui el centre del seu propi descobriment.
Aquesta recerca de l’excel·lència en aquesta metodologia no és només una qüestió teòrica, sinó que es
palpa amb un simple recorregut per l’escola o veient l’alumnat concentrat, cooperant en un ambient de treball i calma. Entrar i passejar per l’escola és, sincerament, un gaudi per als sentits. L’estètica dels espais, la cura en la presentació dels materials i la pulcritud organitzativa no són temes menors: són el reflex d’una escola que estima el que fa. L’entorn és amable, bonic i acollidor, creant l’escenari perfecte perquè es respiri aquest aprenentatge de qualitat en cada racó, en cada aula, vestíbul o passadís.
Estic profundament agraït de poder veure, viure i, sobretot, aprendre de l’escola Octavio Paz. Per a mi, és un centre de referència, un exemple de com la suma de valors, el bon vincle i la passió per l'educació poden transformar una institució en un espai de vida excepcional. Una escola que deixa una empremta inspiradora.
La Xarxa docent per a la millora educativa de Sant Andreu és un espai de trobada i reflexió que reuneix docents de totes les escoles del districte amb un objectiu comú: millorar la qualitat educativa. Aquestes trobades es duen a terme periòdicament i permeten compartir experiències, inquietuds i bones pràctiques entre professionals de l’educació.
Un dels aspectes més valuosos d’aquesta xarxa és la diversitat de mirades. Mestres d’etapes i centres diferents posen en comú les seves realitats, fet que enriqueix el debat i afavoreix la recerca de solucions compartides.
Aquestes trobades no només serveixen per debatre, sinó també per generar propostes concretes que es poden aplicar als centres i compartir materials i experiències enriquidores. Així, la Xarxa es converteix en una eina útil per impulsar canvis reals i adaptats a les necessitats actuals.
En definitiva, la Xarxa docent és una iniciativa que fomenta la col·laboració entre escoles i contribueix a construir una educació més participativa, innovadora i de qualitat.
Aquest curs, dins del projecte de recerca sobre el temps, hem tingut una visita molt especial: la del Dr. Jordi Camí, metge i científic amb una llarga trajectòria en la recerca i la divulgació científica.
Des del primer moment, el Dr. Camí ens va plantejar una idea que ens va fer pensar: “el temps és molt fàcil d’entendre, però molt difícil d’explicar”. I és que, tot i que convivim amb el temps cada dia, posar-li paraules no és gens senzill.
La seva expertesa connecta directament amb les investigacions de dos grups de referència. D’una banda, el grup 3G, que ha estudiat com mesurem el temps (rellotges, calendaris, unitats…), i de l’altra, el grup 2G, que ha investigat com afecta el pas del temps al cervell, centrant-se especialment en l’alzheimer.
Amb el grup 3G, el Dr. Camí ens va ajudar a entendre que el temps no només es mesura, sinó que també es viu: “quan una classe és interessantíssima, és com si el temps hagués volat”, mentre que en situacions d’avorriment sembla que passi molt lentament. Durant la xerrada, vam fer un viatge als orígens del temps i vam descobrir que, molt abans dels rellotges, els humans ja observaven la natura per orientar-se: el dia i la nit, els cicles de la Lluna o les estacions. Tal com ens va explicar, els nostres avantpassats “van començar a entendre que el dia tenia un temps que es repetia, que la lluna feia un cicle i que hi havia estacions”.
També vam aprendre que la manera com dividim el temps és, en gran part, una construcció humana: “per organitzar-se has de trossejar el temps… és arbitrari”. Així van néixer els primers rellotges, com els de sol o
d’aigua, i més endavant els calendaris, que intenten ajustar-se als cicles naturals.
En aquest procés, vam poder connectar amb alguns dels aspectes matemàtics que havíem investigat, com la importància dels números 12 i 60, que faciliten la divisió del temps en parts iguals i encara avui formen part de la manera com mesurem hores, minuts i segons. Fins i tot els noms dels mesos tenen una història al darrere!
Amb el grup 2G, la conversa va girar al voltant del cervell i la seva relació amb el temps. Vam descobrir la seva enorme complexitat: una xarxa formada per uns 85.000 milions de neurones, que no és rígida, sinó que canvia i s’adapta al llarg de la vida. El Dr. Camí ens va explicar com el cervell construeix la nostra percepció de la realitat i com funciona com una mena de “màquina del temps” capaç de crear i emmagatzemar records. Quan ens vam centrar en l’Alzheimer, vam comprendre millor què passa realment en aquesta malaltia. No es tracta que el cervell “es podreixi”, sinó que les neurones pateixen un desgast progressiu. Aquest procés comença sovint a l’hipocamp, la zona encarregada de crear nous records, fet que explica per què l’oblit és un dels primers símptomes.
Pel que fa al risc, vam veure que l’edat és un factor clau: l’Alzheimer afecta aproximadament un 6% de les persones de més de 60 anys, però aquest percentatge pot arribar fins al 30% en persones de més de 80 anys. Actualment, la recerca se centra sobretot en la prevenció, intentant actuar abans que apareguin els primers símptomes.
Cap al final de la trobada, vam compartir una reflexió que ens va deixar pensant: el present és tan fugaç que gairebé no existeix. Tal com deia el Dr. Camí: “el present és l’ara, ara, ara… i ja ha passat”.
La seva visita ha estat una experiència molt enriquidora que ens ha ajudat a entendre que el temps és molt més que rellotges i calendaris: és una manera d’organitzar el món, però també de viure’l i de recordar-lo. Sens dubte, una trobada que ens anima a continuar investigant i fent-nos preguntes.
CERVELL, MEMÒRIA I TEMPS: COMPRENDRE L’ALZHEIMER PER ENTENDRE’NS MILLOR
Quan vas néixer?
Vaig néixer a Barcelona el dia 1 de gener de 1933. Tinc 93 anys.
Sempre has viscut a Barcelona?
Sempre he viscut davant de l’escola (ara Escola Octavio Paz i abans Escola Miguel de Cervantes)
Vas viure en l’època de la Guerra Civil? I de la segona República?
Tant el meu germà com jo vam néixer durant la Segona República (14 d’abril de 1931 - 1 d’abril de 1939) i vam viure la Guerra Civil (18 de juliol de 1936 - 1 d’abril de 1939).
La ciutat de Barcelona va començar a ser bombardejada per l’aviació de Franco al febrer de 1937 i fins el gener de 1939. Els bombardejos més importants els van fer els dies 16, 17 i 18 de març de 1938. Jo tenia 5 anys i quan sonaven les sirenes els pares ens baixaven al meu germà i a mi al refugi que hi ha sota de l’edifici del carrer Mallorca.
Era un refugi fet pels veïns que tenia tres accessos des del carrer: al carrer Mallorca, al carrer Biscaia (abans es deia carrer Lope de Vega) i al carrer del Clot, però nosaltres hi entràvem des d’una porta que encara hi ha dins de l’escala del carrer Mallorca número 662.
Al mes d’abril de 1938 el meu pare el van fer anar a la guerra i va estar a la batalla de l’Ebre. Va tornar a casa tot sol a primers de gener de 1939. Poc després les tropes de Franco van entrar a Barcelona el 26 de gener de 1939.
Després de la guerra molta gent passava força gana perquè no hi havia gairebé res menjar i molts homes no tenien feina.Nosaltres vam tenir sort que el meu avi treballava en una fàbrica de porter i hi vivia en una caseta dins la fàbrica. Tenia un petit hort amb tomàquets i llegums. Això ens va ajudar.
Quan vas anar a l’escola?
Quina llengua es parlava a l’escola?
Tothom havia de parlar només en castellà. Estava prohibit parlar en una altra llengua.
Quins eren els càstigs?
Castigaven a qui pensava diferent. Alguns exemples de càstigs a l’escola eren: de cara a la paret, llibres als braços, “pinya”, picar-te els dits amb el regle, sortir a la pissarra, copiar moltes vegades…
Anaven junts nens i nenes?
Jo anava a una escola només per a nens. Les nenes anaven a altres escoles i rebien una altra educació. A les nenes se les educava perquè quan fossin grans fessin feines de casa.
Qui eren els teus mestres?
Eren seglars (no eren capellans) i alguns d’ells falangistes (d’idees addictes a la dictadura de Franco). Eren
Jo vaig començar a anar a l’escola, a l’acabar la guerra, quan tenia 6 anys, a Sant Pere Claver (carrer Navas de Tolosa / carrer València / carrer Clot) dels pares Jesuïtes.
molt estrictes i entenien la disciplina d’una manera molt autoritària.
Es podia treballar en grup?
No estava ben vist que parlessis amb els altres. Es treballava d’una manera molt individualista.
A què es jugava?
Alguns dels jocs que es feien són: futbol, cromos, el cavall fort, “churro, mediamanga, mangotero”...
“Em va soprendre i em va semblar molt trist que abans els nens i nenes no poguessin anar junts ni a l’escola ni pel carrer. No m’hauria agradat viure a aquella època”
(Leon B. 10 anys)
“Abans els mestres pegaven molt fort als infants i encara que intentessis esquivar-ho no podies perquè se’t tornaven encara amb més ganes. Penso que si m’hagués passat hauria perdut les ganes d’aprendre”
(Biel W. 10 anys)
Així em van rebre els alumnes que, uns mesos abans, van treballar la història de l’escola.
• Et llegirem un poema!
Un rere l’altre em van llegir un poema sobre l’amistat. Un poema que van escriure, potser, per acabar uns deures una mica endarrerits. O per rebre aquell reconeixement que tota feina ha de tenir. Pot ser.
Aquell projecte educatiu que ja fa cent anys es va forjar entorn d’una escola moderna, d’una escola social, quedava resolt amb la lectura titubejant, pausada, amb dubtes, d’aquell poema escrit per ser llegit davant d’aquell públic inesperat, crític i alhora compressiu.
Aquesta és l’escola que sempre hem somiat, l’escola que viu i conviu amb el seu entorn, amb els seus veïns. L’escola que sap trobar solucions a les seves mancances, que sap aprofitar, i fer seus, els coneixements que l’entorn sap oferir.
Passen moltes coses al voltant de l’escola que ens ajuden a entendre l’entorn més proper i aquest entorn, el nostre barri, és ple d’una història que hem de recordar. Un barri que ha crescut recordant com va arribar l’aigua, com els comtes construïen els seus palaus, com els trobadors cantaven a les princeses. Un barri que ha anat creixent veient passar el tren i el tramvia. Un barri que poc a poc ha anat prenent personalitat pròpia, que ha sabut mantenir les seves tradicions.
Cada any el barri es vesteix de festa. Cada any ressonen les músiques que ens fan ballar. Cada any ens disfressem i correm davant aquell veí vestit com un terrible tauró. Cada any correm davant dels Diables que, amb petards i xiulets, ens volen espantar.
• Hola Alfred! Soc un diable!
Amb uns ulls de múrria em feia saber que havia de córrer si no volia que em cremés. És així com es tanca
aquell cicle en que l’escola viu del barri i el barri viu de l’escola. És així com l’escola forma part d’un entorn que es necessita mútuament, del que se’n nodreix i alhora nodreix.
Ha estat tot un plaer poder formar part d’aquest projecte on el pas del temps ha marcat l’aprenentatge que hem rebut tant vosaltres com jo. Solament us puc dir que necessito aprendre molt més de tots vosaltres.
Hola, som la Regina, cuinera de l'Escola des de fa 30 anys, i l`Assumpta, conserge des de fa 18 any Quan la Julia, ens va dir que infants de la classe 1G ens volien fer una entrevista, ens va fer molta il·lusió.
Ens van preguntar moltes coses: com eren les escoles quan érem petites, com ha canviat la nostra escola des de llavors i coses més actuals com si érem amigues i quants anys teníem però el que més ens va agradar va ser l’abraçada final que ens van fer. Moltes gràcies, 1G!
Regina i Assumpta
“Em va sorprendre que ens expliquessin que l’escola abans acabés a 8è, en lloc de 6è. Tampoc sabia que a l’escola abans només hi havia uns 50 infants al menjador, eren molt pocs. El menjador era molt més petit, no era a la zona del teatre com ara, ja que abans només era una sala d’actes” (Leon D. 10 anys)
“Em va agradar molt que vinguessin a explicar-nos detalls de quan elles eren petites i de com van ser els seus inicis treballant a l’escola. Vam aprendre més sobre el franquisme i em va sorprendre que quan Franco va morir s’haguessin de quedar un temps a casa. També vam saber que molts materials que tenim ara ja els tenien abans a l’escola, com les safates.”
(Emely, 11 anys)
Recuperem tasques del passat gràcies a la Pili, àvia de dos alumnes de l’escola, que ens va visitar per ensenyar-nos a fer punt de creu. Amb molta paciència i il·lusió, ens va transmetre una habilitat que, fa anys, formava part del dia a dia a moltes escoles.
A través d’aquesta experiència, vam poder connectar amb el passat i descobrir un aprenentatge que, en altres èpoques, estava reservat només a les nenes. Als anys seixanta, per exemple, a l’escola Miguel Cervantes, cada alumna tenia la seva pròpia taula per dedicar-se a les labors (peu de foto 3).
Aquesta activitat ens ha permès reflexionar sobre com ha evolucionat l’educació i els rols dins l’aula, alhora que hem après una tècnica artesanal plena de valor i tradició.
“Un plaer estar amb els infants ensenyant el punt de creu… Estaven super atents… Gràcies” Maria Pilar (Pili)
“Va ser una activitat molt divertida. Malgrat que li fes vergonya a la meva àvia venir li ho agraeixo molt. Vaig sentir una mica de llàstima pels nens que es van perdre aquesta activitat i només ho poguessin fer les nenes” (Adam, 9 anys)
“Em va agradar molt fer-ho, tot i que segurament era dur per les nenes que ho havien de fer cada dia a l’escola amb molta precisió” (Mioti, 10 anys)
Aquest curs, l’AFA ha continuat treballant per fer créixer la comunitat educativa i generar espais de trobada, participació i cohesió entre les famílies, l’escola i l’entorn. Al llarg de l’any, les diferents comissions han impulsat propostes diverses que han enriquit la vida de l’escola i han afavorit la participació activa de les famílies.
La comissió d’Escola de Famílies ha organitzat espais de reflexió i aprenentatge compartit, com el taller dedicat al dol i altres pèrdues, una proposta que va generar un espai de conversa i acompanyament molt valuós.
Des de la comissió de Festes i activitats, s’han promogut diferents iniciatives per celebrar i compartir moments especials. Aquest curs hem gaudit de la festa d’hivern, de la celebració de Carnestoltes, en què per primer cop vam participar en la rua del Clot, i de la diada de Sant Jordi, amb activitats i jocs tradicionals de fusta que van omplir el pati de joc i convivència. També volem destacar la tarda de tallers del 8M, amb propostes tan enriquidores com el collage col·laboratiu i el teatre de l’oprimit, que van convidar a la reflexió col·lectiva i a l’expressió compartida.
La comissió d’Entorn Escolar ha continuat treballant per reivindicar una escola més amable, segura i connectada amb el barri. Hem viscut el tall de carrer reivindicant la transformació de l’espai públic en un lloc per compartir i jugar.
A més, com cada any també s’ha encarregat de les extraescolars i del Casal d’Estiu amb propostes educatives i de lleure que donen resposta a les necessitats de moltes famílies.
Tot aquest recorregut és possible gràcies a la implicació, l’energia i el compromís de totes les famílies que, d’una manera o altra, formen part de l’AFA. Continuem sumant esforços per construir una escola viva, participativa i arrelada al barri.
EL PATI DE LA COMUNITAT DE PETITS: ES PAI D’OPORTUNITATS EDUCATIVES
Arran del projecte d’investigació del curs passat de l’1P, Com podem fer música?, al febrer d’aquest curs, vam inaugurar la paret sensorial i musical al pati de la comunitat de petits.
Optimitzant l’espai, en aquest cas la paret i enriquint l’espai lliure amb elements multisensorials i musicals sobre el revestiment de fusta, s’ha creat un espai estimulant, vibrant, viu i ple d’oportunitats pels infants.
Amb diferents materials manipulatius, musicals i de joc que conviden a explorar, tocar i descobrir, els infants a través de la descoberta, l’experimentació i la investigació activa, desperten els sentits i afavoreixen l’aprenentatge autònom de manera divertida i significativa a través de la manipulació activa tot desenvolupant la motricitat fina, la coordinació, la concentració, la creativitat i la interacció social.
“M’agraden les panderetes del panell sonor per poder fer música” (Amat, 4 anys i mig)
Al pati de petits de l’escola Octavio Paz, no s’aprèn jugant, sinó que es juga aprenent.
Els infants experimenten amb sons aguts i ressonants en picar les xemeneies de metall amb les mans o baquetes de fusta.
Els materials sensorials ajuden a refinar els sentits, ja que estan dissenyats per aïllar una qualitat particular o ressaltar-la per sobre les altres.
Aquest curs escolar, la nostra escola ha tingut l'oportunitat de participar en el Programa d'Auxiliars de Conversa.
Gràcies a aquesta iniciativa, hem comptat amb la presència de l'Angie, la nostra auxiliar. Al llarg de tots aquests mesos, l'Angie ha acompanyat els infants del centre amb un objectiu principal: millorar l'ús i la fluïdesa de la llengua anglesa a nivell oral.
Per aconseguir-ho, hem posat en pràctica l'idioma a través de diferents tipus d'activitats. L’alumnat ha pogut gaudir de sessions de storytelling, lectures de contes curts per part dels mateixos infants, divertits jocs de vocabulari i estones de converses reals per perdre la vergonya.
“This is my second year in the program and I have really enjoyed working at Escola Octavio Paz. I think the areas that have been the most impactful are conducting the reading club, doing a ‘question of the day’ and also the project centered on travel and geography. I noticed how a lot of the students, through these activities, were able to build confidence in speaking, improve their pronunciation and learn new vocabulary. I enjoyed getting to know the students and wish them all the best for their futures!”
“Tenir l’Angie ha estat molt interessant perquè ens ha ajudat amb moltes coses. És com tenir una profe d’Estats Units perquè ella parla molt bé l’anglès” (Mariana, 12 anys)
“M’ha agradat molt tenir-la a classe perquè ens ha explicat contes i hem jugat a Simon Says” (Chahd, 9 anys)
L'alumnat de l'Aula d'Acollida, durant aquest curs, hem col·laborat amb el "Veu@veu", un projecte col·laboratiu entre diverses aules d'acollida de tot Catalunya, en el qual hem gravat un pòdcast en català i sobre el català que s’ha publicat a Spotify.
La participació al projecte ha estat un recurs molt motivador pels infants ja que ha suposat un aprenentatge globalitzat i significatiu.
Per arribar a gravar el pòdcast vam passar per diferents fases.
En primer lloc, vam escoltar els programes publicats per altres escoles i en vam fer la comprensió. Tot seguit, vam començar a posar fil a l’agulla amb el nostre guió. L’escaleta i les seccionsens van donar espais de reflexió sobre aspectes entorn a la llengua catalana (què ens sembla curiós o divertit sobre ella, què ens està ajudant a aprendre-la…). També es van crear moment de conversa sobre els diferents idiomes i cultures dels infants del grup. Finalment, vam practicar l’expressió escrita en català escrivint el guió.
El pas següent era la gravació. Per aquest motiu, vam anar a l'ITAEB on ens van rebre, ens van ensenyar els diferents espais de l'escola i vam aprofitar per gravar embarbussaments i endevinalles que havíem preparat. La sortida ens va servir per veure la utilitat real del que estàvem fent i veure la part tècnica que hi ha darrera l’enregistrament d’un programa de ràdio.
Finalment, els companys i companyes de l’ITAEB van venir a l’escola i ens van ajudar a fer la gravació final del pòdcast amb la maleta de material de ràdio de l’es-
cola. A principis de juny va sortir publicat a l’Spotify! El podeu escoltar buscant “Veu@veu Octavio Paz” dins l’app.
“M’ha agradat fer el pòdcast del Veu@veu perquè he après català d’una manera divertida. Els embarbussaments eren molt divertits.” (Fahad, 10 anys)
“Em va agradar fer la visita a l’ITAEB i gravar un vídeopòdcast allà. Amb els llums i les càmeres semblava molt professional.” (Brahian, 9 anys)
“M’ha agradat parlar de les cançons del nostre país i conèixer música amb els idiomes dels altres infants.” (Mi Ya, 10 anys)
d’un vídeopòdcast d’embarbussaments i endevinalles.
i assaig del guió del “Veu@veu”
La comunitat de mitjans de l’Escola Octavio Paz va viure una experiència musical molt especial amb la visita a l’Escola Municipal de Música Sant Andreu, situada al recinte de Fabra i Coats. Els i les alumnes de 2n vam participar en el concert interactiu “Com Sonen?”, on vam cantar i ballar cançons i danses tradicionals catalanes, com “El gegant del pi” o “Cada dia al dematí”.
Durant l’activitat, vam descobrir com sonen diferents instruments i quines característiques tenen. Ens van presentar el fagot, l’oboè, la flauta i el contrabaix, i vam poder escoltar les seves melodies ben de prop.
Els infants de 1r i 3r ens van acompanyar com a públic, igual que moltes famílies de 2n, que també van venir a gaudir del concert. Va ser una sortida molt divertida i plena de música!
1P: Bruna A., Matilda A., Joana C., Neyzan F., Nix F., Georgia R., Juna B., Minerva C., Dídac C., Roc G., Alaya K., Àlex M., Arlet S., Marcel V., Ivan D., Marwan G., Emma R., Danae S., Monytevi T., Kai Y.
2P: Amaia A., Berta C., Mohammed E H., Eloi P., Luna R., Amar S., Vihas S., Elna F., María José G., Garbiñe I., Ares L., Pavlo L., Kai P., Alan K., Pol A., Emma G., Olav I., Sabrina M., Quel Q., Gina Q., Èlia S., Lorenzo Z.
3P: Alessia L., Aina M., Amaia O., Maxi K., Bhavya S., Santiago S., Lila S., Derick F., Amat G., Mèlia M., Bet R., Leo R., Alara P., Martín B., Zena B., Miguel L., Gerard M., Omar M., Rafay S., Marc T.
1M: Vihaan D., Jannat G., Ézaro H., Anna M., Trijoy S., Sham V., Mia C., Elma C., Queralt F., Río M., Juna M., Ask N., Jordi Z., Nordi A., Martina A., Sira C., Noa M., Roberto P., Khloe R., Nico V.
2M: Darick D., Ona F., Luni J., Sofia L., Noelia R., Heura R., Adrià B., Noe B., Paula G., Francisco H.., Joan Ll., Juno R., Hadi S., Eidan C., Ana E., Hera M., Dafne R., Gerard V., Victor Y.
3M: Yael D., Oliver D., Nur F., Aina G., Mia P., Gabriel R., Unai B., Mateo B., Abril D., Galatea F., Xan L., Èric M., Aitana R., Alma V., Jemily A., Chahd A., Júlia G., Valeria M., Emma Q., Noor U., Marc S., Eric Y., Jana Y.
1G: Gulillermo D., Maikel D., León D., Àlex G., Mioti G., Jennifer J., Laia M., Adam M., Noa R., Brahian Z., León B., Martina L., Jerónimo R., Aminata S., Gabriel V., Biel V., Biel W., Emely C., Lupe D., Mia G., Natalia L., Ender M., Gia M., Ubaid M., Felix P., Armaandeep S.
2G: Amaia I., Martí L., Ayesha N., Angela V., Mia V., Nil R., Clara T., Izan V., Gabriel A., Albert C., Amely C., Fahad, Miranda G., Karolyn G., Elsa K., Aya T., Jordi V., Junior C., Yamilet E., Giorgi N., Emily O., Angel S., Martí T., Kiara Z., Veronika Z.
3G: Jeremy A., Ainara C., Berta F., Lluc M., Jared R, Teym V., Mi Ya L., Yeray B., Marwa B., Roc C., Biel C., Elna C., Bruno G., Federico H., Liam M., David O., Cristian V., Williams C., Nabil E., Nicole E., Harold M., Mariana S., Catalina R., Daniela U., Yiting Y.
MESTRES: Míriam, Lara, Alícia, Sandra, Hannah, Ainhoa, Ana, Eva, Arjuna, Abigaïl, Fani, Laura, Júlia, Eduard, Lourdes, Alba, Marta, Helena, Daniela, Laura, Laia, Maria, Joel, Arjuna, Raquel, Víctor, M.Carmen
VETLLADORS: Adrià, Mariona, Gemma
TEEI: Ana, Sandra
LOGOPEDES: Sonia, Lídia
PERSONAL D’ADMINISTRACIÓ I SERVEIS: Assumpta, Eduard, Merche, Martí, Cristian
MESTRES VOLUNTARIS: Antonio
ALUMNES EN PRÀCTIQUES: Eva, Clara, Marina, Cristina, Cristina, Arnau, Diana, Anaïs, Rita
EQUIP DE MIGDIA: Regina, Adrià, Patricia, Sira, Rita, Mariona, Sandra, Carla, Yolanda, Gemma, Adrià, Sergio, Marina
FACILITADORS: Meritxell, Martí, Mariana, Mercé, Noemí
COL·LABORADORS: Paco
ASSOCIACIÓ DE FAMÍLIES D’ALUMNES DE L’ESCOLA OCTAVIO PAZ (AFA)
FAMÍLIES DELEGADES
FEINERES: Mari Ángeles i Virginia.
ALIANCES: Museu d’Història de Catalunya, MUHBA, Arxiu Fotogràfic de Barcelona, METEOCAT, Fundació Pasqual Maragall, Fundació Miró, ITAEB, Fàbrica de creació, CEE Josep Pla COORDINACIÓ TERRITORIAL D’EDUCACIÓ CEB: Yolanda.
SERVEIS EDUCATIUS: Esther, Gala, Artur, Ferran
AGRAÏMENTS: Associació de mestres Rosa Sensat, Consolat de Mèxic a Barcelona, Coral Regí, Fundació Joan Miró, Nueva Educación Chile, SE St Andreu, UOC, Reimagine Education, Associació de Veïnes i Veïns Barri del Torrent de la Guineu-Navas
A totes les ESCOLES, INSTITUTS i UNIVERSITATS que ens heu obert les vostres portes i a tots aquells que ens heu visitat o us hem visitat per aprendre i compartir junts.
A totes les PERSONES, FAMÍLIES i INSTITUCIONS que ens heu ajudat a fer millor el món que ens envolta el curs 2025-2026
