Issuu

Editorial

Realitat, somni o ciencia-ficcio L’aparició d’una pandèmia a escala mundial, ha capgirat les nostres vides. Han estat uns dies difícils per a tothom. No tenir la possibilitat de veure ni d’abraçar als nostres éssers estimats, perdre la llibertat d’horaris i de moviments, treballar des del domicili mentre ens fem càrrec dels fills, de les tasques domèstiques... La data del 12 de març quedarà per sempre gravada en el record. Les nostres vides van entrar en estat d’alarma. Tot el plantejament pedagògic del curs escolar 2019-20 va quedar en suspens...

Conte de la Geganta Montsant Records de l’alumnat de 6è Fotos famílies, mestres i personal

Sempre seguint les indicacions del Departament d’Educació, els mestres han posat fil a l’agulla per tal de dissenyar i plantejar tot un seguit de propostes pensant en el nostre alumnat. Voldria trencar una llança en favor de totes les famílies de l’escola. Sense la vostra complicitat, no hauria estat possible. Gràcies, gràcies de debò. Tampoc volem deixar d’anomenar l’alumnat de 6è i les seves famílies. Cada any les promocions abandonen la primària amb un cert regust amarg, perquè deixen la seva etapa més infantil per iniciar el seu recorregut pel camí de la secundària. Aquest grup de nois i noies ho fa d’una manera atípica. Sabeu que l’escola sempre serà casa vostra.

Si a l’inici de curs algú hagués dit que no trepitjaríem l’escola durant més d’un trimestre, pensaríem que s’havia begut l’enteniment.

sumari

Tot i ser el període més surrealista que haurem viscut mai, la Comunitat Educativa de l’Escola Montsant ha sabut entomar la situació i mestres, famílies i alumnes han treballat de bracet per a fer-la més mengívola i profitosa.

I ara toca repensar l’inici d’un nou curs insòlit. Caldrà preveure possibles confinaments i estratègies per afrontar-los. Esperem que tot quedi només en previsions. Que tot sigui un somni com el de la geganta Montsant. Però, si donat el cas, ens hi tornem a trobar, la força dels “Montsanerus” tornarà a brillar. Bon estiu.

Pags. 3-17 18-21 22-31

Edita: Associació de Mares i Pares d’Alumnes de l’Escola Montsant. Hi col·labora: Fundació Escola Montsant. Dibuixos i textos: Alumnes de l’Escola Montsant. Maquetació: Alta, Agència Creativa i Equip docent de l’Escola Montsant. Imprimeix:Tot Imprès s.c.p.– Reus Imprès damunt de paper i tinta ecològics.

Conte de la Geganta

LA GEGANTA

MONTSANT Vet aquí que una vegada hi havia una geganta dolça com la mel que es deia Montsant. Potser la coneixeu perquè vivia en una escola de Reus, sempre envoltada d’infants i mestres i tot de famílies que cada dia feinejaven d’un costat a l’altre.

Ada Carrasco Mira (P4)

A ella li encantava sentir aquella fressa que fa la canalla quan juga al pati, la melodia de les rialles i les corredisses a la porxada, les pales gratant la sorra i les pilotes de peu a mà, tots els secrets extraordinaris que es xiuxiuegen vora la font... La feia feliç, igual que un pastís omple l’estómac un dia de festa. Hi va haver un matí —que no fos divendres, potser mig ennuvolat i tot— que es va despertar, va estirar els braços ben amunt al compàs d’un badall que feu retronar les parets del passadís. És el que passa amb les gegantes: tot és més gros, més ample i més llarg. Poc a poc, es va anar traient la son de les orelles mentre esperava que arribés la Carme i obrís l’escola. Reflectida al vidre de la porta es pentinava els cabells pèl-rojos, que ja brillaven, i amb la branqueta d’alzina s’assegurava que la diadema fos ben bé allà on tocava. Tota ella era a punt, disposada per a rebre els nens i les nenes. Del vestíbul estant, observava la porta de l’escola per a ser la primera a cridar bon dia als Patufets i els Gira-sols, els Bambis i els Estels. No pensava descuidar-se de saludar un sol dels Carrilets ni els Romanís, i menys encara els Ginestes ni els més grans, de les classes Garbí i Xaloc. No podrien haver escollit noms més macos per aquestes classes!

Àlex López Ribes (P3)

Però aquest dia la claror anava canviant de racó, passaven les hores i la porta no s’obria. On era tothom? Estava tan amoïnada que s’hauria mossegat les ungles si no fos que no se les havia mossegat mai. Fins i tot va mirar el calendari per assegurar-se que no li havia passat un festiu murri entre pàgina i pàgina. Aleshores es va dir que potser eren al pati, celebrant qualsevol cosa. Així que va cridar el seu amic roquer per demanar-li, a cau d’orella, si volia fer un vol de reconeixement a la part del darrere. Volia les notícies de seguida. I tanmateix l’amic es va trobar una alzina tan sorpresa o més que la Montsant. Igual que el cirerer, que havia florit i esperava orgullós que l’escola sencera n’admirés les branques florides, un esclat de colors. Els esquirolets saltaven enjogassats entre els pins veïns i travaven històries d’on devia ser la canalla. N’hi havia un que assegurava haver trobat una pista. Ca, s’ho inventava per enredar! Dos pams més avall, els enciams s’espigaven esperant el moment que una colla de dits menuts els haurien de collir. Alvaro Hernández Mulet (1r)

Conte de la Geganta La geganta esperava amb impaciència el missatge del company. Convençuda que vindria per dir-li que els Patufets jugaven al sorral, els Gira-sols corrien amunt i avall amb els camions i els Bambis dibuixaven les seves primeres lletres a la sorra. Els Estels per força disputarien un derbi contra els Carrilets, què un derbi: el Clàssic. O potser els Romanís havien reptat els Ginestes per jugar al cau. Què t’hi va que la classe Garbí tenia organitzada un gran campionat de tenis taula? A les grades, els més grans a la seva, amb aquella xerrameca sense aturador. Entremig els mestres vigilants, a recer de l’ombreta perquè el sol ja començava a picar. Quin neguit. Roquer, que no vens? L’ocellet va agafar forces i s’envolà en direcció a l’hort. Esperava que, prop de la rocalla, darrere del petit mur, hi hauria alguns infants jugant a fet i a amagar. S’entossudí a cercar-los al sorral, als gronxadors i les casetes, pertot, amb l’esperança de trobar- los esquitxant una pluja de sorra, cavalcant cavalls imaginaris enfilats a la passarel·la de la caseta, o ja lliscant avall pel tobogan, herois assalvatgits.

Max Chillida Loose (5è)

Omar Brital Rengel (5è)

Aarón Oliver García (P3)

Àlex Borrull Espinosa (P3)

Conte de la Geganta

Laia Porqueres Aparicio (4t)

Aleix Cabré Boj (P5)

Reposà sobre una branca de l’alzina i engegà un refilet perquè l’exèrcit d’animalons que habiten el pati el sentissin. Els esquirols van reconèixer, mentre rosegaven amb deler unes pinyes, que res de res. El ratolinet que amaga el seu cau en un racó prop de l’eucaliptus va assegurar que aquell matí no n’havia vist un de sol. Ni mestres ni canalla ni tampoc la Carme. Els cuquets de terra van treure el cap entre les bledes i un per un van remugar que tampoc no en sabien res. Les abelles que rondaven al voltant de les flors del cirerer van parar de brunzir per rondinar el mateix misteri. Com les mosques, ziga-ziga, tampoc. Ni les marietes que eren d’excursió a la farigola o els coloms que enyoraven les engrunes dels esmorzars. A la pista, les formigues, ben arrengleradetes, van acabar de fer la travessia per assegurar que no en tenien ni idea. La canalla no era al porxo, ni al tenis taula, ni al racó dels “beyblades”. Va sobrevolar lentament, amb parsimònia, cada pam de l’escola però no en va saber trobar ni rastre. De les finestres dels vestidors, la resposta era la mateixa: silenci, un silenci com un cop de puny. Si la Montsant no els havia vist entrar a l’escola i al pati era un desert, on eren?

Anas Hatmi Hmaimou (P5)

Conte de la Geganta Se’n tornà abatut a parlar amb la seva amiga que esperava plena d’intriga les seves notícies, com li explicaria que no hi havia gaire cosa per explicar? Se li posà sobre el verd del vestit i anà espigant aquell relat estrany de buit i silenci mentre la Montsant se l’escoltava astorada. Un veritable misteri. Anem a pams. Hi havia d’haver un motiu raonable, una lògica científica. Una possibilitat és que s’hagués adormit, oi? És clar, era això! Com que s’havia adormit no havia sentit com la Carme obria la porta i la gernació s’enfilava escales amunt. Per bé que resultava un pèl estrany perquè, al taulell de consergeria, no hi havia pas les llistes del menjador que hauria d’haver imprès la Rosa ni tampoc hi havia cap alumne demanant fotocòpies...

Paula Ghioldi Parés (5è)

Samuel David Salazar Esteban (4t)

Marc Cardús Caballer (2n)

Ramón Caballé Jiménez (P4)

Conte de la Geganta

Paula Gil Borràs (3r)

Júlia Jansen Fortuny (4t)

Va pensar que aniria a veure els Patufets. Ho faré a poc a poc per no espantar- los quan obri la porta. Segur que trobaré a l’Abril i a la Mireia repassant amb atenció els contes que tant els agraden. Al racó de la cuineta, l’Ela i la Mar deuen estar preparant menjars deliciosos per a les seves nines. Ja s’imagina quants Patufets estaran ben disfressats: l’Ona i la Sasha aniran vestides de princeses, tot fent cloc cloc amb les sabates de brillants; el Blai, el Sergi i l’Alex López s’hauran convertit en gegants de Reus al so de les gralles i timbals de la Festa Major; el Thiago serà un superheroi amb grans poders i el Pau correrà fent de llop per espantar la Betlem, la Mireia i la Pepi. En algun racó trobaré l’Aaron, l’Aleix i el Fede dissenyant circuits per cotxes i organitzant grans curses. Mentre que el Kilian i el Juli construiran la línia de trens més llarga del món. El Marc i el Roc tocaran algun instrument mentre la Mercè, l’Estel i la Martina estaran entretingudes dibuixant tot allò que s’imaginen. I guaitant per la finestra, hi ha d’haver l’Àlex Borrull i el Dilan rumiant per quins espais correran els camions, alhora que el Pol observa quin petit tresor natural descobrirà avui pel pati. Obrí la porta esperançada i...els Patufets havien desaparegut.

Nina Escuté Sorokina (5è)

Pol Castro Aixalà (3r) Júlia Montagut Rodríguez (5è)

Conte de la Geganta Doncs potser escales amunt trobaria els Gira-sols. Es va passar els cabells pel darrere l’orella per escoltar bé. Es deia que segur que a prop de la porta hi haurà el Ramon; el Sergi i el Ferran es rifaran qui seran els “capis” del partit que ja organitzen. Atrafegades a la cuineta, la Laia, l’Ada Español, l’Arlet i la Júlia que potser preparen unes postres espectaculars que farien exclamar al mateix Marc Ribas: Brutallll!!! Segur que la Sara s’està oferint per anar a fer un encàrrec perquè sempre que pot tomba per l’escola per fer les tasques que la Montse li encomana. La Martina Magriñá i el seu germà Marc es deuen petar de riure escoltant les ocurrències del Bru. Ja s’afigura el Martí Cerro com juga a fer plastilina amb el Jan i potser el Genís els ajuda tot bellugant- se al ritme d’una cançó que taral·leja. I en qualsevol raconet, jugant a cotxes o a algun joc tranquil·let, hi podré trobar l’Oleguer i l’Emma. L’Arnau els deu ajudar. Tots tres tenen l’orella posada al grup de la Martina Cubells, l’Ona, la Isona i l’Èlia que s’estan explicant el conte de la Talpeta i escrivint totes les lletres que saben. És tan divertit! El Martí Margafef els fa companyia mentre mira atentament un llibre d’imatges d’on treure idees per fer experiments i, a la mateixa taula, l’Ada Carrasco dibuixa la disfressa de princesa que es vol posar. La Martina Rofes inventa històries amb la Valentina i les expliquen a la Marga que se les escolta divertidíssima. Però com el primer cop, quan va obrir la porta... no hi va trobar a ningú. Beth Bru Massip (6è)

Aleix Ahumada Fernández (5è)

Albert Misael Doñe Cusido (5è)

Conte de la Geganta Una mica disgustada va fer unes passes enrere, com qui reflexiona, i es va convèncer que, ara sí, s’arribaria a la classe Bambi. Fixa’t, si fins i tot era mig oberta! Quan travessi el passadís podré sentir l’Anna dient a l’Iris, l’Arnau i l’Arià que han fet uns animalons preciosos amb la plastilina. Amb les pissarretes jugaran al penjat el Marc València, l’Érik i el Marc Juncosa perquè ara ja saben moltes lletres i llegeixen molt bé les paraules. I al tombar de la porta, assegut en uns coixins de la biblioteca de la classe, hi trobaré el Pep. Quin conte deu llegir avui? El Gabriel, el Marc Nolla i l’Hugo estan preparant els super zings per jugar al pati. Els hi encanten... L’Emma, la Irene i l’Aina pentinen les seves nines. Avui han d’anar a una festa i les han de posar mooooolt guapes. L’Oriol les observa atentament i al final preguntarà si voldrien jugar al “veig, veig” quan surtin al pati. L’Èlia, la Laia i la Núria es rifen l’ordre dels torns del gronxador. Mentrestant, la Maria, el Pau, la Llum i el Martí ja imaginen què faran amb les branquetes i les fulles vora les grades, com ahir o potser faran boles de sorra? I l’Arthur, l’Anas, l’Ismael, l’Aleix i l’Eloi estan preparats per arribar els primers als camions del pati. Quines curses tenen preparades! La Montsant es va anar apropant a la porta i guaità disposada a donar-los una bona sorpresa. Noia, res, quin desconcert!

Daniel Bermejo Fulgueiras (3r)

Arnau Aluja Gil (5è)

Arnau Zafra Amorós (3r) Ainara Rebollo Ramírez (5è)

Conte de la Geganta Va seure a repassar. No hi havia cap infant a la zona d’infantil. Encara era possible que fossin a l’aula d’informàtica, o a la biblioteca, o potser a psico. A un lloc o altre havien de ser. Tot era tan misteriós... Es va arromangar les faldilles per pujar a l’altra planta, va fer el tomb al replà i va descobrir la buidor immensa del passadís del pis de dalt. Va, doncs, entraré a la classe Estel, es va dir, deuen estar assajant l’obra de teatre. Era “La vaca que va pondre un ou”, oi? Quina gràcia! La Judit els deu estar col·locant perquè tots es vegin i ningú tapi cap company. Sovint conviden a un mestre perquè vegi que bé els està quedant la representació. Qui sap si potser avui hi haurà la teacher Magda... Ja me’ls imagino. A la dreta de l’escenari l’Aina, el Joan, l’Aran, la Lucia i el Roger preparats per fer de gallines. Tots ells disposats a ajudar la vaca Margarida, representada per la Berta Montagut, que no se sent gens especial. A l’esquerre, les vaques. L’Emma, la vaca patinadora; l’Álvaro, la ciclista. La Jana, l’Àlex i l’Èric són les vaques equilibristes i l’Andreu, la vaca que recita poemes. Hi ha l’Anna, l’Aina i la Soﬁa que són les que s’ensumen que algú les està enganyant mentre que, a les cametes, preparats per sortir a escena amb els micròfons i les càmeres, hi trobaríem l’Hugo, la Maria Martí, el Nil i el Víctor. Han d’entrevistar als grangers Ian i Maria Alves. Els tres presentadors: el Pau, la Naia i la Martina, ja se situen ben disposats al centre de l’escenari, amb una veu ben forta i clara perquè ningú se’n perdi un mot. I amagada, a punt per a la seva sortida estel·lar, tatxan, la Berta Espelt. La Montsant ja cantava “la vaca ﬂaca” quan obria la porta però...també la companyia d’actors havia desaparegut!

Dilan Yesid Roman Ospina (P3)

Carla Alves Navas (5è)

Cloe Jiménez Marín (6è)

Arthur Alves De Moraes (P5)

Éric González Puiu (2n)

Conte de la Geganta En ﬁ. Es dirigí esperançada passadís enllà cap a una altra classe perquè volia creure que els trobaria fent assemblea. Veuràs com la Pepi i l’Andreu estan escoltant amb orelles d’elefant i boca de mosquit cada una de les propostes dels Carrilets. Algunes vegades tan madures i d’altres tan esbojarrades... Em trobaré la Irati dirigint amb cura la discussió, per alguna cosa n’és la presidenta. L’acompanya la Sara, que exerceix de secretària i pren nota de tot el que es diu. Com sempre hi haurà suggeriments i queixes i qui sap si alguna felicitació i tot. M’hi jugo un pèsol que decideixen el tema per al Portaveu. El Pau i l’Ïu estan decidits a proposar que es treballi la Festa Major, fans com en són... La Laura s’ofereix per fer tots els dibuixos que calgui. La Martina Lluch, l’Álvaro, l’Héctor i la Júlia prefereixen que es parli d’esports i la Lucia pensa en com li agrada ballar. La Carla —que és molt imaginativa— proposa inventar contes i, és clar, l’Éric González, el Víctor i el Juan hi estan d’acord i ja aplaudeixen entusiasmats. En canvi, la Martina Mormeneo s’estima més explicar llibres que ja ha llegit, per això és la guanyadora de la primera edició de Booktubers! El Joan es veu capaç de passar un text a l’ordinador i inserir-hi algunes imatges. No com el Carlos, que rumia com resoldre el problema de mates que els ha plantejat fa una estona la Pepi. El Marc, l’Alberto i l’Éric Rodríguez posen pau. Els agrada que tots estiguin contents. L’Iker i l’Eloi escolten les propostes amb atenció, n’hi ha per sucar-hi pa. Ja sento com el Roger i l’Emma demanen que es faci una votació per decidir el tema. I el Miguel, desitja que s’acabi perquè ha portat un petit tresor de casa que frisa per ensenyar als companys. I el Martí? Diria que esbrina de qui és l’aniversari perquè segur que l’acompanyarà a repartir la coca sobrera als mestres. Un, dos, tres. Obre la porta i tampoc res! Aquí tampoc no hi ha ningú.

Èric Schaafstal Callau (6è)

Èric Palazón Roig (3r)

Èric León Díez (1r) Eloi Vazquez Rodriguez (2n)

Conte de la Geganta Molt bé, no passa res, ho provarà amb la classe Romaní. En aquesta hora deuen estar recollint els treballs de plàstica. La Teresa ja ha dissenyat la decoració del passadís. La Júlia, pura creativitat, dibuixa un paisatge espectacular. Al seu costat, el Gabriel contempla el propi dibuix amb el qual ha guanyat el concurs d’il·lustració de contes. N’està molt orgullós, més encara quan sent com la Yolanda el felicita. La Clàudia i el Pol Ruiz ajuden als seus companys a recollir. La Marina ha entrat a l’aula i comenta amb la Teresa les activitats que té pensades per la classe d’educació física. Hi ha enrenou entre els alumnes perquè avui toca canviar d’esport. El Mohamed Amin, el Georgi i l’Èric Palazón somriuen al veure les estratègies que fan servir els seus companys per pressionar i que es triï el seu esport preferit. Hi ha un grup d’onze que argumenta que cal jugar a futbol. Tots són boníssims. El Jordi, el Daniel, el Ferran, el Pol Castro, el Damián, l’Eric Martorell, l’Èric Mora, el Xavi, l’Aitor, la Laura i l’Arnau ja estan fent alineacions. Tots somnien que un dia seran el ﬁtxatge estrella d’un club prestigiós. Però l’Arlet, la Jana, la Paula i l’Elena consideren que hi juguen molts dies al futbol i que els encantaria poder portar els patins a l’escola. Tot al contrari que l’Estel, que prefereix jugar a bàsquet o el Pol Borrell, que triaria el tenis. L’Abril està encantada, al capdavall tots els esports li agraden tant... La Teresa els diu que s’ho passaran molt bé amb qualsevol activitat. Així doncs, la Montsant es va atansar a la porta i ... Ningú, ningú, ningú!

A tocar hi havia la porta de 4t Ginesta. No ens enganyem, la geganta ja començava a estar amoïnada. Si els trobo a la classe, l’Ariadna, l’Èlia, el Guim, l’Ismael, la Júlia Margalef i l’Elisenda estaran preparant un teatre musical: “Maria Judía”, no és curiós el nom? Penseu que ja venen entrades al públic. Sembla que és una producció que volen portar al Festival Reus Teatre Musical! I la Indhira i la Mercè els aplaudeixen durant els assajos. I l’Abdelhouahed, el Nil, el Josep-Lluís, l’Èric i el Javi estan canviant- se cromos de la lliga. Els més desitjats són els cracks més coneguts. Els agrada tenir els escuts dels clubs i són especialistes a aconseguir el que els hi falta, malgrat que els nous ﬁtxatges fan que sigui una col·lecció interminable... La Maria, la Carlota i la Júlia Guart dibuixen a les seves llibretes. S’entretenen molt. Potser un dia sentirem a parlar de la seva exposició. I la Laia i la Júlia Vidilla fan de mestres, amb una llibreta de notes i tot! L’Arnau, el Martí i l’Aritz resolen els enigmes matemàtics que els planteja el Fernando. No ho digueu a ningú, però la Laura Mendoza els dóna algunes pistes, les justes no us penseu... La Júlia Jansen i la Luna parlen de les seves coses, BFF. I el Jordi, el Samuel i l’Àlex miren llibres de coneixements. Són uns experts en temes de natura! Siuspli, siuspli, siuspli. Obre la porta i es troba amb el mateix desconsol de buidor!

Pol Moyano Ricou (P3)

Xavi Castro Aixalà (5è)

Erika Riza Soldado (P5)

Estel Moyano Ricou (P3)

Conte de la Geganta Desfeu el camí encaterinada en els treballs que decoraven les parets del passadís. Mira que és fort que ni tan sols havia trobat la Laura ensenyant l’escola a les famílies que volen matricular els seus ﬁlls i ﬁlles el curs que ve. Va baixar per la rampa que conduïa a 5è Garbí. L’Eulàlia estarà explicant que han de fer un treball en equip. A l’Aleix, al Xavi Martí i a la Lola se’ls il·lumina la mirada, sempre tenen tantes ganes d’aprendre, com la Carla i l’Omar que li fan una abraçada perquè els encanta treballar en grup! La Flaviana vol fer-lo en anglès perquè hi té facilitat i l’Eulàlia li respon que poden fer-ne algunes frases. La Mireia proposa algun tema sobre animals, n’és una gran defensora! I l’Olga argumenta que aquesta idea és molt interessant. L’Àlex s’hi afegeix, amb el Carles fent-li costat, per plantejar que el canvi climàtic és un tema molt important. La Paula i la Núria organitzen els torns de paraula. Han de vetllar pels drets de tothom. El John i la Nina pensen que seria bonic treballar temes d’esport. L’Albert escolta atentament a tothom mentre es caragola els rinxolets. La Queralt es presenta voluntària per fer els dibuixos del treball. I el Joan està buscant el moment per treure el llibre que té sota el calaix i posar-se a llegir. L’Ariadna fa tot de propostes divertides i ràpidament s’engresquen l’Arnau, el Xavi Castro i la Maria. Només cal veure com somriuen, són l’esperit positiu! La Clàudia es brinda per escriure els textos. Sempre és molt original en les seves produccions. Ràpidament la Júlia i l’Ainara pregunten si ja poden començar a organitzar els grups de treball. El Max espera pacientment amb la mà aixecada i fa intervencions plenes de sentit que embadoquen la resta. La Rebeca, que seu al seu costat, el felicita. La Montsant, nyiiiiiic, obre la porta... Doncs no, tampoc el Garbí no bufa!

Genís Esporrín Barberà (P4)

Gabriel Cabrera Raurell (P5)

Ferran Cabré Boj (3r)

Conte de la Geganta Li quedava per visitar l’aula de 6è Xaloc. Molt serà. Si no hi són ni els veterans de l’escola... L’Íngrid els deu explicar que han de preparar les dedicatòries de comiat i la separata per posar al Portaveu. El Roger, el Miquel i el Xavi s’expliquen anècdotes del futbol, mentre que el Josep, l’Èric i el Jordi afirmen que els millors partits del món s’han disputat a l’hora del pati de l’Escola Montsant. Ho dubtàveu? La Sofia, la Júlia, la Diana i la Cloe recorden el seu primer dia a l’escola. Dins la classe Patufet es sentien tan petites i l’escola tan gran... La Beth aprofita per fer un dibuix per regalar als mestres. El Marc, el Roc i el Gerard fan un repàs dels mestres que han tingut i recorden peripècies divertides. L’Abdelhamid els escolta morint-se de riure. La Montse, la Martina i l’Anna proposen fer un concert amb la coral i el Víctor s’ofereix per acompanyar-les amb la guitarra. L’Àstrid i la Berta voldrien cantar “El Petit Príncep” o potser alguna peça de la cantata “Virtual”. Segur que triomfaran! Mentre, l’Helena, la Krystin i la Judit proposen organitzar un partit de bàsquet contra els mestres. Estan convençudes que els poden guanyar. La Cristina, amb bon criteri, considera que cal organitzar-se i trobar la manera de poder dur a terme el màxim de suggeriments. Va, se suplica, aquest cop sí, seran tots aquí dins fent TikTok. Obrí la darrera porta i... El silenci més absolut!

Ismael Sabri Nadir (P5)

Isona Juan Bonet (P4)

Ian López Hernández (1r)

Indhira Pereira Infantes (4t) Jan Esporrín Baberà (P4)

Conte de la Geganta Ara sí que no entenia res de res. És cert que li quedava algun espai comú per visitar, l’esperança mai no es perd. Va treure el cap per la porta de l’aula de música amb l’esperança de trobar-hi a la Judit preparant el repertori de la coral Montsant Sona però era igual de buida. Va obrir la sala de psico sense gaires esperances. No hi havia el trenet de sabatetes arrecerades a la paret. M’hi trobaré el Josep Maria rodejat de nens i nenes fent equilibris sobre les peces d’escuma i d’altres jugant amb els cercles o enfilant-se per les espatlleres. Quin disgust. La sala era ben a les fosques, amb les persianes abaixades del tot. A la biblioteca es va trobar a la bruixa llegint amb l’aranyeta. Elles també trobaven molt estrany que no hi hagués ningú a l’escola. Com que tenien els llibres no s’avorrien tot i que un pèl tristes sí que se les veia. Entretenien el dubte amb les aventures dels còmics i els contes i feien passar l’enyorança amb els vídeos dels Booktubers que estan penjats a la pàgina web.

Hugo Jiménez Marín (P5) Hugo Fernández-Reyes Torres (1r)

Jana Martín Antonio (1r) Jordi Pardo Fernández (4t)

Júlia Guart Polo (4t)

Joan Ortega Martí (2n)

Jordi Rovira Solé (6è)

Conte de la Geganta En fi, ja només li quedava revisar el menjador. És el lloc de trobada. Allí és on se celebren la majoria de les festes. Potser li preparen una festa sorpresa i ja es fa esperar. No es volia fer il·lusions i com de fet, estava ben buit. De tant caminar la geganta per l’escola una son molt capriciosa se li va enfilar fins als ulls. Ella prou que feia esforços per no adormir-se, però les parpelles se li tancaven per molt que ella es fregués els ulls. I badalls no en vulguis més, la campaneta se li veia de tant com badava la boca! Finalment, es va ajeure al banc de l’entrada, més llarga que plana. Va dormir moltes hores, què dic hores, dies, setmanes senceres devia dormir fins que un matí s’aixecà d’una revolada en sentir els crits dels infants a la porta de l’escola. Volem entrar, cridaven, volem entrar. De tan contenta que es va posar no va pensar ni en arreglar-se la faldilla i duia la bosseta pengim-penjam. Gairebé ensopega de l’emoció! Volia explicar-los que havia tingut un somni d’allò més curiós però no la deixaven parlar perquè ells li contaven no sé què d’un virus amb corona que els havia tingut confitats a casa tots aquests dies, un rei del virus i un arc de sant Martí amb nuvolets a les puntes, tenen cada cosa aquesta canalla... Sergi García Pàmies (P3)

Marti Cerro Estivill (P4)

Oleguer Ortega Martí (P4)

Kilian Serra González (P3) Valentina Romera Iglesias (P4)

Marc López Oliver (6è)

Júlia Betes Cavallé (P4)

Oriol Martínez Ruiz (P5)

Martina Cubells Acer (P4)

Marc Juncosa Rosich (P5)

Júlia Saludes López (2n)

Gràcies pels vostres somriures! Quan tot passi, tornarem més grans i amb més fortalesa. De fet ja érem grans, però ara serem gegants. Claustre de mestres de l’Escola Montsant amb la col·laboració de Daniel Recasens. Primavera 2020

Sofia Gil Borràs (1r)

Records de 6e Tinc molts bons records de l'escola. Recordo la primera vegada que vaig vindre. Vaig fer molts amics i m'ho vaig passar molt bé. I recordo també les colònies que hem fet durant aquests anys: els jocs de nit, les activitats, les excursions... i també les anècdotes com per exemple les obres de teatre com la de Sant Jordi, que el Miquel va lluitar amb el drac i es va tirar a terra expressament, o la dels Pastorets, que al Miquel li va caure la forca, i vam haver d'improvisar els "satanasos". Mai oblidaré l'escola en la qual m'he fet gran.

L'escola Montsant és la millor escola del món, sens dubte!!! Per això segurament els meus pares m'hi van portar. Potser aquest curs malauradament no podrem tornar a l'escola i així s'acabarà la meva trajectòria a la Montsant, però si miro enrere recordaré tots els amics que he fet, totes les coses que he après, els bons mestres que he tingut, el munt de festes que hem fet... Finalment penso que no he de recordar res perquè l'escola Montsant se'm quedarà gravada a la ment gràcies a tots els bons moments!!!

Helena Colom Nichols

Josep Galán Pallejà

Recordaré l'Escola Montsant com una etapa de la meva vida que va ser molt important per a mi. Mai oblidaré quan preparàvem les festes de la castanyada, de Nadal, de carnaval, de ﬁnal de curs... Que divertit! Com anècdota, cada any quan començava un nou curs, m'equivocava i anava a la classe del curs anterior, ara ho entenc, no volia arribar a sisè...no volia marxar de l'escola. En aquesta escola he après el signiﬁcat de la paraula amistat, companyonia... Érem una pinya!!! Gràcies Escola Montsant per tots aquests anys... Et trobaré a faltar!!!

Una anècdota que sempre recordaré, va ser quan aquest any, a 6è, estàvem en una classe fent Mà de Contes. El temps va passar volant i quan vam mirar el rellotge ens vam adonar que eren dos quarts de cinc passats! En arribar a la nostra classe vam veure que no hi havia ningú. No devien notar que no hi érem, per això vam baixar a l'entrada i allí els vam trobar. Quan els hi vam explicar van esclatar a riure. Des d'aquell dia sempre miràvem el rellotge constantment, i ja no ens va tornar a passar mai més.

Àstrid Ricou Boza

Sofia Martorell Camacho

Montserrat Cardús Caballer

Records de 6e Jo de l'escola recordo moltes coses, les que ens feien riure com les que no. Principalment les que recordo més són els partits de futbol o els "recaus "de bàsquet. Sempre recordaré tots els moments que hem passat junts... A la classe fent el que sigui perquè tot el que fèiem era divertit. I una cosa que sempre recordaré són tots els professors que he tingut. I no només els professors sinó que també els nens d'altres cursos i els professors de pràctiques. Sempre recordaré tots els moments que m'heu fet riure i passar-ho bé.

Roger Grasset Gacén Tot va començar a P3. La meva mare diu que no vaig plorar res. Després vaig anar a Gira-Sol i recordo que ens van fer la foto de la cara dins d'un gira-sol. El record que tinc de Bambi és quan em va tocar el Bambi. De Primer, recordo que sempre que miraven les brosses ens posaven una marca verda. A segon, quan era carnaval, em vaig pintar el cabell de molts colors. De tercer, recordo que pel meu aniversari vaig portar coc i xocolata. A quart és quan vam fer el Lego. De cinquè va ser el ball de ﬁnal de curs. I per últim, de sisè, va ser la festa sorpresa de l'Atila. AQUESTS ANYS HAN SIGUT FANTÀSTICS.

Cloe Jiménez Marín Jo recordaré moltes coses: El pati, que era petit però fèiem moltes coses, jugar a futbol, bàsquet, tennis taula, al fet i amagar, posar-nos a xerrar asseguts en un racó... També vull fer un reconeixement als meus amics, perquè són molt divertits i amables. Hem passat molts bons moments i molts anys junts. Recordaré els partits de futbol que fèiem els caps de setmana i les jornades esportives que duraven tot el dia! M'encantaven les Olimpíades escolars on participaven nens que no estaven a extraescolars amb l'equip i això ho feia molt emocionant. Érem un bon equip. Sobretot me'n recordaré de les aules, molt boniques, caloroses i grans. I per últim, sempre recordaré les activitats. Quan fèiem experiments, era el millor de tot!

Quan miro enrere i penso en l'escola Montsant, em venen molts bons records al cap. Recordo que a P3 la Pepi sempre estava pendent de nosaltres, ens cuidava molt! A P4 ja començàvem a ser tots amics. Seguidament a P5 l'Anna ens va ensenyar a escriure i a llegir (i això és molt important). A 1r la Montse amb les seves classes divertides. A 2n la Pepi, que va arribar nova aquell any, i no ens posava gaires deures. A 3r i 4t vam tenir a la Teresa que va ser molt bona professora i ﬁnalment a 5è i 6è a l’Íngrid que gràcies a ella marxem de l'escola preparats per començar l'institut. I una cosa molt important, les vivències tan divertides que he tingut amb els meus companys de classe. Això és una cosa que no oblidaré mai.

Júlia Valls Buenafuente Jo, de l’escola Montsant ho recordaré tot, ja que és el lloc on he après més coses i he passat les millors experiències. Aquests nou anys a l’escola han estat genials! Tots els companys i companyes de classe sempre hem estat units i tenim grans records junts. Els millors moments en aquesta escola són: les festes de ﬁnal de curs, els carnavals i sobretot les colònies. També ho són els moments divertits que passes a classe amb el tutor o tutora i tots els companys. Tots aquests anys han passat volant i ara fa una mica de pena que s’acabi.

Berta Vallverdú Torres He après molt a l'Escola Montsant i també m'ho he passat molt bé! Sempre recordaré totes les festes que celebràvem, com per exemple la Castanyada, el Carnaval, la festa de ﬁnal de curs... També recordaré les hores de pati quan jugàvem a Fet i amagar o al Pi. M'agradaven molt els experiments que fèiem el dia de la ciència, les tardes matemàtiques i anar a les reunions, representant la classe. Tampoc oblidaré mai tots els amics i amigues que he fet a l'escola i els mestres, que m'han ensenyat molt!

Xavi Pardo Fernández

Roc Schaafstal Callau

Aquest és l'últim any que vaig a l'escola però sempre recordaré totes les amistats que he tingut i els mestres que m'han ensenyat. A la nostra classe sempre ens hem donat suport entre companys. Encara que anem a Instituts diferents seguirem sent amics. M'agradaven molt totes les festes que celebràvem a l'escola i em va agradar representar-la a Infants Ciutadans. Jo quan miri enrere veuré una escola plena de records, d'alegries i d'experiències que no oblidaré mai de la meva vida.

Jo el que recordo de l'escola Montsant és quan marxava cap a l'escola pensant: que divertit! Avui, a l'hora del pati, ens toca futbol! I això m'alegrava el dia i em passava el dia pensant quins equips podíem fer. També m'agradava molt quan tota la classe es reunia per jugar a algun joc de córrer. Una de les coses que més m'agradava era asseure'ns a parlar amb els nens i les nenes perquè em semblava molt divertit i perquè sobretot el Josep, sempre deia alguna cosa que ens feia riure a tots molt.

Èric Schaafstal Callau

Jordi Rovira Solé

Records de 6e Fa nou anys que estic en aquesta escola. Quan miro enrere veig molts bons records i moltíssimes anècdotes molt divertides. Aquests són alguns records que tinc a l'escola Montsant: el primer dia que vaig arribar a l'escola estava molt contenta i vaig entrar a la classe com si estigués a casa meva. Recordo que un any a la festa de fi de curs vam anar de Charlie i la fàbrica de xocolata, ens vam vestir “ d'umpalumpas” i ens vam pintar la cara de vermell. Aquell dia vaig riure molt. Quan vagi a l'institut trobaré a faltar molt aquesta escola. Diana Prodaniuc Quan sigui gran, del que més me'n recordaré de l'Escola, serà de com jugava amb els amics i ens divertíem, dels partits de futbol a la pista, dels túnels que fèiem al sorral, dels cromos de futbol, del pati i de les festes de l'Escola com les Jornades Esportives o la Festa de Final de Curs. Una altra cosa que també recordaré són les extraescolars del migdia, perquè gairebé totes eren molt divertides tot i que algunes no eren tan "xules". També tindré molts records de l'edifici: la rampa del pati, la font antiga, les grades, els lavabos, l'eucaliptus, etc. Tindré molt bons records. Víctor Viera Cervelló Durant aquests anys a l'escola m'ho he passat molt bé, també he estat a gust amb els mestres, companys i amics. Tots els records que guardo són de l'escola: de quan jugàvem al pati, els divertits balls de final de curs, a les jornades esportives, al carnaval... Jo sempre et recordaré escola Montsant! Judit Salinas Fossas Aquests anys que he estat a l'escola Montsant, m'ho he passat molt bé. He fet molts amics, no només els de la meva classe sinó també n'he fet d'altres classes i hem passat estones molt divertides. A l'escola he après a jugar a futbol, a escriure, a saber els números, etc. Per mi l'escola ha sigut com la meva segona família. Sempre recordaré els mestres, perquè sempre ens han ajudat en situacions difícils i que per nosaltres han sigut com uns amics més. Jo recordaré els partits de futbol, a l'hora del pati, que fins i tot de vegades ens acabàvem discutint sobre qui havia guanyat. Les colònies i les festes, que celebrem a l'escola, sempre ens ho passem molt bé i de vegades, a les colònies, no volíem tornar a casa. Miquel Cabré Boj

L'escola Montsant és molt bona escola i d'ella recordo moltes coses bones. Sobretot el que més trobaré a faltar són els companys de la classe, els amics i les amigues que mai ens hem separat des que vam començar patufets. Recordo quan anàvem de colònies i ens despertàvem a la nit i parlàvem a les lliteres d'amagatotis i, de vegades alguna de les amigues portava “gominoles” per menjar. I les persones que fan que aquesta escola sigui tan especial són els mestres. Sempre ens han ajudat en moments difícils i han fet que les classes i les assignatures siguin divertides i no perdem les ganes d'aprendre. M.Cristina Mormeneo Nieto Primer de tot mai m'oblidaré ni dels meus companys ni dels meus professors. Recordaré sempre les festes que fèiem a l'escola: la Festa Major, el carnaval, la castanyada... ens ho passàvem genial! L'escola Montsant sempre ha fet que les coses més avorrides puguin ser les més divertides. Una anècdota que em va passar quan feia P5 i anàvem a natació, és que un dia se'm va enganxar el peu a l'escala de la piscina i vaig tardar moltíssim a treure'l! Va haver-hi un dia que m'ho vaig passar molt bé, i va ser el dia que vam fer l'obra de teatre dels anuncis. L'escola ha sigut una etapa en què m'ho he passat genial! Anna Aluja Gasull Aquest és l’últim any que estic a l’escola. Estic molt content perquè he fet molts amics. Recordo que a infantil jugàvem a l’hora del pati a futbol, i encara ho fem ara... però tot va començar quan érem petits. Les excursions, les festes, els festivals i les colònies sempre m’han agradat. Recordaré sempre les colònies de 5è, ja que vam ser els grans de les colònies i ens ho vam passar molt bé. Sempre recordaré l’Escola Montsant.

Abdelhamid Ainhamu Azaatan Em dic Marc, tinc 11 anys i vaig a l'escola Montsant de Reus. Jo a l'escola he tingut molts bons moments a la classe però sobretot al pati. També he tingut molts bons professors i professores. Les meves assignatures preferides del col·legi han sigut plàstica, perquè la fèiem en anglès i també educació física perquè no ens manaven deures ni exàmens i també perquè fèiem esports i bastants jocs que m'agraden. També a l'escola he fet molts bons amics, i m'agradaria que tots els companys anessin al mateix institut que vaig jo per no perdre la seva amistat.

Marc López Oliver

Records de 6e Hola avui us vaig a parlar de la meva vivència a l'escola Montsant. Quan vaig començar P3 recordo que els primers dies plorava, encara que havia anat a la maternal, era tot nou. Però de seguida em vaig acostumar. Amb tots els mestres que he tingut m'he sentit a gust i m'han ensenyat tant en matèries com en valors. Les festes que se celebren sobretot carnaval, ﬁnal de curs i les colònies també les trobaré a faltar, perquè m'agraden molt i sempre m'ho passo molt bé. On he gaudit molt ha sigut amb els jocs al pati amb els companys. A mi m'ha agradat molt estar en aquesta escola.

Gerard Salvadó Alfonso La Montsant és una escola petita i alhora molt gran perquè són gegants els records que en tinc i les amistats. Una de les coses que recordo millor són les obres de teatre. La Mostra de Teatre sobre la televisió i la dels Pastorets que ens van sortir genial! També recordo les múltiples sortides, com al cicle mitjà que fèiem preguntes a la gent del poble que visitàvem... però les millors de totes, van ser les colònies. I no ens oblidem de les hores del pati i els seus famosos partits. Parlant de partits, quins bons records em porta l'equip de bàsquet. I com no, les Olimpíades! Però el millor que m'emporto són tots els amics i amigues que he fet! Se'm fa estrany ser dels grans de l'escola i em fa pena marxar, però l'escola Montsant no l'oblidaré mai. És la millor!

Quan penso en l'escola Montsant, el primer que em ve al cap és el color vermell, un nen i una nena aguantant un cartell, el millor xandall del món! De seguida recordo totes les “profes” i amics que he conegut a l'escola i les estones de tota mena que he passat amb ells i elles. També recordo cada excursió, els viatges en autobús com si anéssim llunyíssim, les colònies, els carnavals, a quart el Fem Coral, a cinquè els Infants ciutadans... L'escola Montsant és i serà sempre la millor escola del món.

Martina Recasens Barrullas Aquests nou anys a l'escola han sigut genials, jo, he recorregut tres escoles i cap ha sigut tan divertida com la Montsant. Sempre recordaré els bons moments que he passat, sempre recordaré quan vaig arribar a P4 i el Fernando em va ensenyar la classe, i jo tan contenta amb una maleta petita. També recordo quan a 4t vam anar al Mèdol. Dono gràcies a tots els professors per ajudar-me a les classes. Sempre recordaré l'escola Montsant una de les meves millors experiències de la meva vida. Anar a aquesta escola ha sigut com la meva segona família, perquè m'ho he passat genial. "Gràcies escola Montsant".

Krystin De Las Heras Ramon

Montserrat Cardús Caballer Els meus millors records de l'escola són de jugar al pati a bàsquet, a futbol, al sorral, als gronxadors…, amb els meus companys. Ens ho passàvem molt bé. També gaudíem molt quan fèiem festes sobretot la de ﬁnal de curs però també la castanyada, el carnaval i Sant Jordi. Per les festes majors de Misericòrdia i Sant Pere passejàvem els Nanos i la Mulassa. M'agradava molt fer teatre, com aquella vegada que vam fer els pastorets o una vegada que vam fer un teatre de la televisió i fèiem anuncis. A la classe fèiem moltes coses però a mi em va agradar molt fer Una mà de contes. De vegades fèiem experiments i vam dissenyar un circuit elèctric. Els divendres fèiem assemblea i parlàvem de moltes coses. Com que sempre em quedava a dinar, en aquests nou anys he passat moltes hores a l'escola, gairebé era com si fos casa meva, amb tots els amics, mestres i monitors. Sempre recordaré l'escola!!!! UN PETÓ.

Beth Bru Masip

classe xaloc Berta Vallerdú Torres

fotos families

fotos MESTRES I PERSONAL