Skip to main content

Portaveu 155

Page 1

DESEMBRE 2013 NÚM 155


❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖

❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖

❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖

❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖


Escola Tornàvem a començar El 12 de setembre tornàvem a començar el curs d’una forma especial, rebent la Menció Honorífica de la ciutat el dia 20 de setembre, en ser una escola que feia 25 anys de pública, a més a més dels 45 que ja portem com a escola. La plantilla és de 15,5 mestres. Així, el curs passat es va jubilar l’Antonieta Martorell. També van passar pel nostre centre la Núria Damunt, mestra que va estar tot el curs a 6è Xaloc; passar la M.Carmen per P4 Gira-sol; i la vetlladora Susanna Barros que també va deixar de formar part del nostre equip per les retallades. A totes elles agraïm la dedicació i el treball a la nostra escola. Enguany, com a mestres nous comptem amb la Marta Toset que complementa la mitja jornada de la Betlem Figuerola a P3 Pataufet; el Gerard Vallverdú que fa mitja jornada amb el Josep Maria Esteban a P4 Gira-sol; i la Sílvia Sánchez que cobreix la baixa de la Montse Mallafré a 1r Estel. Com a serveis al centre, s’ha incorporat per part de l’EAP – Equip d’Assessorament Psicopedagògic - la M.Jesús Laplace, servei al qual podeu sol·licitar demanda en cas que el necessiteu. També seguim amb la dinamització de l’hora postectiva de 12 a 1. Aquestes activitats les porten a terme les empreses Per tots, First Class i Còdol Educació. En aquesta hora, els mestres desenvolupen el Suport Escolar Personalitzat, com a eina d’atenció a la diversitat els dilluns i els dimecres de 12 a 1. Finalment, cal destacar la incorporació de l’empresa AppelCatering al servei de menjador, la qual s’ha adaptat fenomenalment i està fent una gran feina al menjador de la nostra escola. Reunions El passat 19 de setembre es va realitzar La Reunió General del curs i l’Assemblea General de pares i mares. Al llarg del mes de setembre i part de l’octubre, els tutors també van fer les diferents reunions de classe. Obres i manteniment. Des de la secció de manteniment de l’Ajuntament, aquest curs es van instal·lar uns termòstats per graduar correctament la calefacció per tota l’escola. Tot i que els primers dies van haver-hi problemes i vam passar fred, sembla que ara, la calefacció, funciona amb normalitat i que l’energia no s’està malbaratant com havia passat altres anys en què en algunes zones feia fred i en altres s’havien d’obrir finestres perquè s’ofegaven de calor. Sortides i activitats. Al llarg del trimestre, l’alumnat d’Educació Infantil ha visitat el Museu de la Festa de Reus i ha anat a descobrir la tardor a El Pinar i a Castellvell; l’alumnat de Cicle Inicial van fer la sortida de treball sobre la Vinya a Sarral,i l’alumnat d’Estel va iniciar el curs Cap nen sense saber nedar; l’alumnat de Romaní ha fet la descoberta de la comarca amb la visita a Riudoms i Montbrió del Camp; i també ha fet el taller de Paper Reciclat. L’alumnat de Ginesta ha fet la descoberta de les comarques veïnes i ha visitat Falset. L’alumnat de Garbí ha visitat els Muntanyans de Torredembarra; i l’alumnat de Mestral i Xaloc ha anat al Museu Salvador Vilaseca a estudiar les característiques dels minerals. A més a més, s’ha començat el Pla de Consum de Fruita en el qual rebem fruita per a uns 100 alumnes durant 4 dies al mes per potenciar l’alimentació saludable. Nou Projecte: El Pla ILEC L’escola s’ha embarcat en un nou projecte de 3 anys: el Pla d’Impuls a la Lectura. Es tracta d’un pla per tal d’introduir millores metodològiques en l’ensenyament-aprenentatge de la lectura Els mestres rebem formació i assessorament, a més de fer tot un treball d’anàlisi i d’experimentació en el camp de la mecànica lectora, la comprensió i el gust per la lectura. Celebracions. El dilluns 12 de setembre vam iniciar el curs i el 13 de setembre tots els alumnes i mestres ens vam trobar al pati per desitjarnos un bon curs. Misericòrdia. El dia 24 de setembre, proper a la festa local, amb la classe romaní vam poder gaudir dels Nanos i la Mulassa. També vam visitar l’EBM Montsant i la Llar La Sargantana. La castanyada. Durant la setmana, els alumnes de 6è Xaloc van vendre els seus panellets professionals, fets a l’escola amb la col·laboració d’alguns pares i mares. El dia 31 d’octubre vam celebrar una gran castanyada, amb la visita de la Maria Castanyera i el seu home “Indalesiu”, que van presidir la cantada al pati. A més a més, durant tot el dia: cançons de tardor, representacions teatrals i com no...castanyes! La setmana de la música. Hem pogut gaudir de l’acordionista i mare de l’escola, la Carol Caelles; i amb un gran concert de la Sax Ars Band. També vam tornar a rebre la visita de la parella d’animació Mont i Sant, i vam tenir grans actuacions de familiars d’alguns alumnes de l’escola. Aviat, el dilluns 10 de desembre celebrarem els Drets Humans.I, finalment, per a tancar el trimestre celebrarem les festes de Nadal, amb representacions, nadales... i esperem que arribi el Tió! Des de l’escola, aprofitem per desitjar-vos unes unes Bones Festes!

- 3 -


Escola Bressol Montsant

- 4 -


Escola Bressol Montsant

- 5 -


.

Escola Bressol Montsant

- 6 -


Escola Bressol Montsant

- 7 -


Xaloc ACTIVITATS A LA CLASSE XALOC ELS MINERALS I LES ROQUES A LA CLASSE: Fa poc a la classe va vindre el Jaume a fer-nos una xerrada sobre els minerals i les roques. Dos dies abans que vingués el Jaume vam exposar diversos Power Points parlant del tema. Que vingués el Jaume també ens va fer aprendre coses que no enteníem bé o que no havíem explicat. A mi em va agradar molt, ja que vaig aprendre moltes coses.

Erika Cordero Dos Santos.

POWER POINT A la classe vam fer un treball de les pedres i els minerals. El treball el vam fer amb Power Point. Aquest treball ens va servir per saber més coses sobre aquest tema. Vam aprendre coses noves que no sabíem. I gràcies al PowerPoint vam poder-ho explicar de manera visual. Vam fer una pantalla per cada tipus de roca amb imatges, i tot això va ajudar a què els companys ho entenguessin millor.

Júlia Gàlvez Mariné

Teatre A mi l’activitat que més m’agrada és la del teatre. Al principi et poses nerviós, però a mida que va avançant l’obra et vas acostumant, els nervis desapareixen i et sents més segur dalt de l’escenari. Al final és molt bonic, quan t’aplaudeixen per l’esforç que has fet perquè ha sortit tot molt bé. És un agraïment a la feina ben feta. Laia Pérez Monné

- 8 -


Xaloc ET TROBAREM A FALTAR DOLORS! La Dolors era molt bona cuinera.

Dolors et trobo a faltar molt. Sempre recordaré el menjar tan bo que ens feies cada dia. Sobretot recordaré aquelles croquetes tan bones que ens feies, estaven boníssimes! Jo et recordaré com una persona simpàtica, amable, alegre… en fi, bona persona. Espero que sempre segueixis fent aquell menjar tan bo. Ara ja no hauràs d'aixecar-te tan aviat per vindre a l'escola a fer-nos el dinar, gràcies per tot. Mai t'oblidaré! Isaac Viñas Vilella

Sempre ens posava el menjar que hi havia i juntament amb la seva germana cuinaven molt bé. A mi sobretot m’agradaven molt les mandonguilles i el flam que feia ella. Ara que s’ha jubilat segur que ens recorden i segur que encara totes dues cuinen menjar molt bo. Biel Gironès Mallafrè

Dolors et trobaré a faltar molt a tu i als teus plats tan bons. El que em va agradar més dels teus plats era el pollastre arrebossat amb patates fregides, que ens feies per carnaval i la festa de final de curs. Tot era molt bo, la cuinera que tenim ara també fa el menja molt bo però jo trobo a faltar el teu. A mi no m’agradaven els llibrets ni la truita amb patates, tampoc els que fa la meva mare. Dídac Escardó Perpinyà

Recordo que quan érem petits sempre ens preguntaves si ens havia agradat. Has fet el menjar molt però que molt bo i sobretot les croquetes i el gall d’indi. Espero que t’ho hagis passat bé cuinant per nosaltres i que sempre te’n recordis de l’Escola. Francesc Vallès Ballester

La Dolors era una cuinera que ens preparava menjars molt bons com mandonguilles, macarrons, croquetes... A més a més de cuinar-nos menjars molt bons, també era molt generosa i simpàtica. Sempre que podia sortia a parlar amb nosaltres, i si li preguntàvem la recepta d’algun menjar que ens agradés ens l’explicava ben explicada. Jo personalment, me l’estimava molt i la recordaré sempre. Jordi Gras Lorenzo

Recordo que quan entràvem al menjador la Dolors sempre estava esperant-nos. I sempre ens preguntava si el menjar estava bo o no. Molts cops ens explicava que ella i la seva germana Montse, estaven de les 6 del matí fins que acabàvem de dinar . També, sempre ens ensenyava les cremades que es feia amb l’olla a on coïa la sopa. Però ella ens deia que tant li feien les cremades mentre estiguéssim contents del menjar. Sempre et recordaré Dolors!!! Roger Figueras Roig

- 9 -

Dolors, vas ser molt bona cuinera, sobretot els llibrets que feies, eren boníssims! També estava molt bona l’amanida d’arròs. I a més de ser bona cuinera, eres molt amable. També com que ets d’Ulldemolins i jo també, ens seguirem veient pel poble i m’agradarà saludar-te. Llàstima que t’has jubilat Dolors. Jordi Gasull Toldrà


Gira-sol

- 10 -


Gira-sol

NINA ESCUTÉ

- 11 -


Carrilet

- 12 -


Carrilet

- 13 -


Patufet

A la classe Patufet ens agrada molt la música! Hem portat diferents instruments de casa a l’escola i tenim el racó d’instruments a l’aula. Els hem classificat per famílies: FAMÍLIA DE FUSTA

FAMÍLIA DE VENT

LA CAIXA XINESA

LA FLAUTA

POL MARSAL

JORDI PARDO

FAMÍLIA DE CORDA

FAMÍLIA DE METALL

LA GUITARRA

EL CARILLÓ

JÚLIA GUART AINA LLAURADÓ - 14 -


Patufet Cada dimarts fem una sessió de música. Cantem, toquem instruments, dansem i aprenem el llenguatge dels músics. A la cançó del Cargolet hi hem trobat el silenci:

ARNAU CASAS

LAIA PORQUERES

CARLOTA GIMÉNEZ MARTÍ ESPELT

També estem posant dinàmiques a les cançons que toquem i cantem. Cantem la cançó del Bolet. Algunes estrofes les cantem FORT i les altres FLUIX.

CARLOTA GIMÉNEZ

MARTÍ ESPELT LAIA PORQUERES

ARNAU CASAS - 15 -


Romaní TOT PINTANT, CANTANT I BALLANT ELS ROMANIS A LA TARDOR VAN ARRIBANT!! A la tardor fullaraca de color marró. A la tardor les castanyes vam pintar i també les vam fer ballar. Amb la castanya vaig actuar i molt bé m’ho vaig passar. Pau Batet. Nora Roumagnac He pintat una castanya i m’he perdut a la muntanya. He anat a la muntanya i m’he trobat una castanya. He comprat una panellet i era molt rodonet. Berta Mallafré. Arnau Obré Groc, vermell, taronja i marró són els colors de la tardor. A la tardor em donen un mocador i em cau el pantaló. A la tardor ni fred ni calor.

Elias Fabó. - 16 -


Romaní PER LA MONTSE, LA NOSTRA MONITORA DEL MENJADOR ! La Montse ens ajudava a menjar, ens tallava la poma, la pera, el préssec, la taronja… Ella era molt amable perquè si ens passava alguna cosa sempre ens cuidava. Quan acabàvem de dinar ens deia que ens havíem d’anar a rentar les dents i mentre ens rentàvem ens vigilava i de vegades vigilava al pati. Moltes gràcies Montse! Jana Recasens.

Jaume Gelonch

La Montse ajudava a fer el dinar a la Dolors, era molt bo. També ens vigilava i ens ajudava a menjar . En acabar, ens feia rentar les dents. Sempre reia molt i era molt amable perquè ens portàvem molt bé. Era la monitora que més estimava, i era molt divertida i simpàtica. Les meves amigues i jo sempre passàvem moltes estones parlant amb ella.

Laura Peris Bernal. Gràcies, Montse per cuidar-nos a l’acollida al matí i a la tarda, i també per vigilar-nos al menjador i ajudar-nos a rentar les dents. Ets molt maca, sempre em recordaré de tu. Judit Serres. - 17 -


Garbí

- 18 -


Garbí

- 19 -


Garbí

Els Muntanyans La classe Garbí, el dia 29 d’octubre vam anar a Torredembarra d’excursió. Ens vam trobar a la Marta (la monitora) i vam anar a esmorzar en un parc molt proper, que estava davant de la platja. A la platja, la Marta ens va ensenyar algunes coses i a regular els prismàtics que vam fer servir per parelles, funcionaven molt bé. Vam anar a un mirador, on es veien els aiguamolls amb ànecs de coll verd. Després, vam continuar per un camí que seguia els aiguamolls, i la Marta amb el seu mòbil tenia sons d’ocells i aquests ens responien. Vam veure: ànecs de coll verd, fotges i una oca. Va començar a ploure i vam anar a dinar a una casa que es deia Cal Bofill. Quan es va calmar el temps vam anar a la platja a buscar petxines, i després les vam classificar i vam tornar a l’escola. PereBrota Brota Pere

Anna Lapeyra

Oriol Rehues

El dia 29 d’octubre de 2013 vam anar a Torredembarra. Ens va atendre la Marta. Vam anar a la platja i ens va deixar uns prismàtics per mirar els ocells. També vam anar a un mirador on vam veure un ànec de coll verd i una fotja; després vam passar per un passadís de fusta on hi havia moltes plantes i dunes. Vam treballar en grups de quatre i vam estar mirant les plantes per saber quines eren, portàvem una fitxa. Se’ns va posar a ploure i vam anar a dinar a Cal Bofill. Després vam tornar a la platja per buscar petxines i mirar ocells i vam veure molts ànecs de coll verd i la fotja. Al final ens vam acomiadar de la Marta, i vam pujar a l’autobús i vam tornar a l’escola. XavierGomis Gomis Xavier

El dimarts 29 d’ octubre de 2013 vam anar als Muntanyans de Torredembarra. Primer, a l’arribar vam anar a esmorzar a un parc. Després vam pujar a un mirador i vam veure uns ànecs. Llavors vam anar per uns caminets on vam veure plantes, la Marta ens va donar una fitxa per omplir els noms de les plantes però es va posar a ploure, vam anar a Cal Bofill a acabar les fitxes i vam dinar. Després de dinar vam anar a la platja a agafar petxines, llavors vam anar a veure ànecs, vam tornar i vam classificar les petxines. A mi em va agradar quan vam anar a buscar petxines perquè n’hi havia moltes. Vam aprendre noms de petxines, plantes, ànecs, peixos i el d’algun animal. Laura Setó Setó Laura El dimarts 29 vam anar d’excursió als Muntanyans (Torredembarra). Teníem una monitora que es deia Marta i ens ho va explicar tot molt bé. Hurtado MARIONA Mariona HURTADO Quan vam arribar vam esmorzar en un parc darrere de la Casa Bofill. Després vam anar caminant per la platja fins a una caseta una mica alta, un mirador, i vam pujar en dos grups. Allà la Marta ens va ensenyar les dunes i vam veure algun ocell, quan vam baixar va començar a ploure i ens vam posar sota un pont per no mullar-nos. Com no parava de ploure, vam anar a dinar a la casa Bofill. Després de dinar, vam sortir fora per què ja feia més bo i vam buscar petxines a la platja fins que ens va venir a buscar l’autobús. Núria Jarque VA SER MOLT DIVERTIT! Núria Jarque

- 20 -


Garbí

Recordem la a la Rosa Maria, Recordo que ens feia gràcia quan la Rosa Maria tocava la pandereta perquè cridàvem molt a l’hora de dinar. Això era el senyal per fer-nos callar sense haver de cridar. Jo trobo que era molt bona monitora perquè quan no ens agradava alguna cosa ens en feia menjar una mica i la resta ens ho perdonava. Jo l’enyoro molt. Neus Franco Coia Escoda

Jo recordo de la Rosa Maria que un dia portava dues safates de gots i li va caure una mentre caminava i, tothom va callar per un moment, però al cap d’una estona vam començar a riure. Ella s’ho va prendre com que tenia una nova forma per fer-nos callar. Mai t’oblidarem!!! Paula Aluja

Recordo que quan t’enfadaves tocaves la pandereta i ens castigaves però també recordo quan reies i no t’enfadaves. Et trobem a faltar. A vegades ens posaves nen i nena però nosaltres fèiem fila de nens i fila de nenes. Crec que deus estar molt bé i et trobes perfecta. No t’oblidis mai de nosaltres, tota l’escola no t’oblidarà. Un petó molt fort, adéu!!! Laia Cortés Katia Llauradó

- 21 -


Estel

AixĂ­ ho hem viscut nosaltres

Mireia Matallana

Elsie Sanchez

Alma Minaya

Mariona Boleda

Andreu NoguĂŠs

- 22 -


Estel

Janna Miquel Marc Valls

Un petó molt fort de e la …

Marta Soto

Aleix Bonilla

TOTS et recordem molt. Una abraçada! - 23 -


Ginesta Aquest curs ens va tocar preparar l’obra de teatre de la castanyada. Quan vam començar a fer l’obra vam fer una pluja d’idees. Al final ens va sortir encara més divertida. Jo vaig ser un dels protagonistes, vaig ser el professor. Després d’una setmana vam començar a assajar-la. Cada personatge va haver de memoritzar el seu paper. També vam haver de preparar com ens havíem de vestir. El dijous 31 d’octubre la vam representar al menjador per tota l’escola. A mi em va agradar bastant. Llàstima que em vaig posar molt nerviós. Abril Castro

Miguel Cairo A mi em va agradar molt representar l’obra. Quan començo a fer el paper ja tinc calma. A sobre la nostra obra era molt graciosa i em va encantar. Quan estàvem dient les frases, jo ja memoritzava la que havia de dir. Quan vam dir que les castanyes havien desaparegut, els de tercer van aixecar les castanyes de paper i jo em vaig petar de riure. Farem una altra obra? Laia Escardó

L’obra de teatre va ser molt “guai” i va agradar molt a tots. Després van aplaudir molt i a mi em va fer molta vergonya. Jo vaig dir-me per dins que no havia de tenir vergonya o no ens sortiria bé. Durant els assajos em vaig equivocar en una frase que era: Ara sí que podem torrar castanyes! Però a l’hora de la veritat em va sortir bé.

Jana Giné

Sergi Miquel

- 24 -


Ginesta A l’obra de teatre m’ho vaig passar molt bé. Jo vaig fer el paper d’un alumne. L’obra va ser divertida, i va agradar molt al públic i va fer riure a molta gent, fins i tot a mi. La història anava d’uns alumnes de l’escola que els venia a veure la castanyera, però hi havia un problema... Les castanyes havien desaparegut. Aleix Olivé Àngel Borràs

El dijous 31 d’octubre a la tarda, els nens de la classe Ginesta de 4t vam representar l’obra de teatre per celebrar la castanyada. Aquests últims dies han estat molt divertits i apassionants. Es van fer dues obres, una el grup A i l’altra el grup B. El dia de l’obra va començar el grup B fent una obra molt intrigant, per mi va ser molt xula! Després el grup A en va fer una altra molt divertida i tothom va riure molt!!! Jo vaig fer de castanyera i el Sergi va baixar de l’escenari i va passar pel mig dels nens.

Fèlix Balañá

Per mi l’obra va ser molt divertida i va fer molta gràcia. Estava molt tranquil perquè jo m’ho havia après tot a casa meva. Estava molt emocionat perquè era la segona obra que feiem i era de la castanyada. Vaig estar molt content perquè el personatge i les frases em van agradar molt. El Sergi va sorprendre molt perquè va animar el públic. Laura Pulido

Estic esperant amb molta il.lusió la pròxima obra. Oriol Sanahuja - 25 -


Col.laboracions Recordo el neguit per anar a veure les llistes definitives dels nens que havien entrat a l'Escola Montsant. Aquell any era un d'aquells en què hi havia sorteig; havíem tingut sort, ja teníem escola per als nostres fills! Suposo que no li passa a tothom que quan s'imagina l'escola ideal per als seus fills, només té al cap aquella a la qual ha anat de petit. Veus el teu fill assegut a les mateixes cadires que tu havies ocupat trenta anys enrere, en els mateixos espais i ambients que tu havies omplert, vivint experiències similars a les teves, fins i tot amb algun dels mestres que ja havies tingut uns quants anys abans. A mi sí que em passava (també a molts dels exalumnes i ara pares d'alumnes), tenim un sentiment compartit i similar envers la nostra exescola, una barreja d'estimació i d'enyorança que volem evocar en els nostres fills. L'escola estèticament, és la mateixa de sempre: el mateix edifici de totxana vista ataronjada; sembla un ésser immutable als canvis de l'entorn encara que sense els masos, sense els avellaners del Mas del Pere o sense la porta gran del pati... tot ara ocupat per urbanitzacions, rotondes i cases del segle XXI. A l'interior, els mateixos espais, les mateixes classes i distribucions; espais que quan els revius en els pensaments eren espais generosos i que després de 30 anys, quan tornes a entrar-hi, els notes diminuts i limitats. La mateixa olor característica de menjar a les nou del matí, la mateixa olor de les classes d’Infantil; sembla broma però als meus fills els hi noto l’olor d'Escola Montsant a la roba i les bates que em porten a casa. Sentim els mateixos sorolls, després de 30 anys, cadires que es mouen arrossegades per terra, és hora de plegar; la remor típica de crits, riures i soroll d'algun xut fort de pilota, és l'hora del pati; algun cop de porta que peta per un cop de vent, algun crit d'algun professor que demana un silenci difícil de fer per classes de 28 alumnes... La mateixa decoració omple parets de classes i passadissos amb dibuixos i murals fets pels petits artistes de la casa. Ara són els taronges i marrons de la tardor, després ve Nadal amb els seus vermells i verds. Després encara gaudim de les papallones i flors amb els seus colors lilosos i rosats de la Primavera. Entremig també desfilen pels escenaris dels nostres passadissos personatges entranyables com Castanyeres i Velles Quaresmes, Tions i Mulasses sense oblidar els Carnestoltes i Gegants. L'escola internament, també és bàsicament la mateixa: escola petita d'una línia, activa i democràtica, que es fonamenta en el desenvolupament del nen. Aquí, un percep algun canvi; l’essència és la mateixa però l'evolució de la societat, amb més neguits, més estrès, amb l'actual crisi econòmica i les contínues retallades, amb més burocràcia i menys temps per tot, ha portat a una escola menys dinàmica i amb menys complicitat entre pares i mestres. Jo vinc d'una família amb implicació total en la gestió i creació de l'escola, amb reunions llarguíssimes, amb xerrades inacabables entre pares i mestres, amb jornades de dissabtes i diumenges per acabar de gestionar temes perquè no ho permetia la jornada laboral d'uns i altres. Eren moments bàsics per a la història de l'escola, moments en què pares i professors tenien complicitat total per a la consecució d'uns objectius molt clars i definits. Avui pares i mestres anem plegats però ni de bon tros de bracet... A la meva manera de veure, la falta de temps que tots tenim, ens porta a un individualisme que impedeix de comprendre els avantatges d'un projecte educatiu que encara té molt recorregut. Encara el podem millorar i tots els ens de l'escola (pares, mares, mestres i alumnes) en som indispensables per aquesta tasca. Realment és l'escola de sempre, la que imaginava per als meus fills, una Escola que deixa empremta, una Escola que es deixa estimar. Gemma Torres Exalumna i mare de l’escola Monsant. - 26 -


Col.laboracions

La Núria Damunt, el curs passat va ser la nostra mestra de plàstica, de medi i de càlcul, però ens ajudava en moltes altres activitats que realitzàvem a l’escola.

Recordo que a les classes de medi moltes vegades miràvem vídeos a la pissarra digital per entendre millor els conceptes a estudiar. A l’hora de plàstica, si el nostre comportament era el correcte, ens posava música relacionada amb el tipus de dibuix o tècnica que estàvem treballant. Els dimarts a la tarda, a la classe Xaloc, preparàvem els berenars per recaptar diners i poder anar de viatge de fi de curs. La Núria cada dimarts ens ajudava a preparar els entrepans, tallar el cóc, obrir els paquets de sucs, de magdalenes, etc. I quan era l’hora de vendre sempre estava amb nosaltres per si ens fallava algun preu o teníem algun altre dubte. Per Nadal, a l’escola, se celebra l’amic invisible amb tota la classe. A mi em va tocar fer el regal a la Núria. Com que sé que li agraden els gats, li vaig fer un calendari amb diferents imatges de gats a cada mes de l’any. Vaig pensar que seria un regal que podria veure cada dia i així recordar diàriament l’escola Montsant i els seus alumnes. Les excursions i les colònies no haurien estat iguals sense tu, Núria. Núria, vas contribuir a què aquest darrer curs a la Montsant fos genial per a tots. Espero que en aquesta nova escola et vagi tan bé o millor que a la nostra. Gràcies per tot. Sempre et recordaré com una mestra excel lent i sobretot com a una bona persona. Aina Ricou, exalumna promoció 2004-2013

Sempre et recordaré Núria. Vas ser una mestra molt especial. M’agradava molt com ens feies les classes perquè si no enteníem una cosa, ens l’explicaves un cop i un altre, fins que ho enteníem. Plàstica i Càlcul m’agradaven molt perquè, era molt més divertit i entretingut que no pas Medi. Això no vol dir que no m’agradés Medi, que també era divertit, sobretot aquells jocs que ens feies fer per repassar quan teníem un examen. Tu feies que qualsevol classe que l’explicaves tu fos una classe divertida.

Sempre recordaré que tu també ens ajudaves quan ens tocava fer berenars. Això a mi m’encantava perquè sempre que em tocava fer-ho em posava força nerviosa i a més em saltava alguna classe! Ets genial Núria! Sílvia Pujades, exalumna promoció 2004-2013

Benvolguda Núria, El curs passat vas formar part del claustre de la nostra escola. Vam tenir la sort de compartir l’experiència del sisè “colze a colze” amb tu. Encara recordem els teus ulls com a plats quan et vam dir que havies de fer classe a sisè! Parlàvem constantment d’activitats, de les classes, dels alumnes... i sempre transmeties una positivitat enorme i moltes ganes de treballar i fer les coses ben fetes, valors molt necessaris per la nostra pedagogia. Els nens i les nenes t’estimaven moltíssim i ja veus com et recorden. Els mestres d’aquí et desitgem molta sort i molta feina!

Íngrid Braña i Fernando Ortega, mestres de 6è curs 2012-2013

- 27 -

Il lustració d’Aina Ricou


Esport LES ACTIVITATS ESPORTIVES A L’ESCOLA Un altre any hem tornat a engegar les activitats extraescolars a la nostra escola. Aquest curs realitzen activitats un total de 95 alumnes, repartits entre iniciació a l’esport, futbol sala, bàsquet i balls i ritmes. Totes aquestes activitats tenen lloc a les instal·lacions de l’escola i en horari de dos quarts de cinc a les sis de la tarda. A més, en el cas de bàsquet i futbol, els dissabtes, els infants i les seves famílies poden gaudir de l’emoció i l’aprenentatge que suposa tenir partits amb altres jugadors d’altres escoles de la ciutat i d’algun poble de la comarca. Aquest any, i per primera vegada, tres alumnes de la nostra escola i set de l’escola Santa Anna de Castellvell han format equip de bàsquet benjamí femení i compartiran equipació, pistes i emocions. Les hi desitgem molta sort en aquesta nova experiència. Aquest curs els monitors són l’Anaïs d’Iniciació a l’esport; la Maria i l’Anna de Rítmica petites; la Nura de Rítmica de grans; el Sergi de Bàsquet benjamí femení; l’Enric de Futbol sala prebenjamí; l’Oriol i el Martí de Futbol sala benjamí; i el Saul de Futbol sala aleví. La coordinació de les activitats aquest any la segueixen portant l’Albert i el Josep Maria junt amb el Carles Rehues com a membre de l’AMPA. Des d’aquestes línies volem agrair als monitors/es del curs passat la seva dedicació, la il·lusió i la bona feina realitzada.

Equip de futbol sala aleví - 28 -


Esports

Balls i ritmes

Benjamí

Benjamí - 29 -


Biblomontsant

- 30 -


Concurs CONCURS PETITS PINTA EL SEGÜENT DIBUIX DE LA TARDOR EN FUNCIÓ DELS COLORS QUE INDICA CADA NÚMERO.

NOM ………………………………………………………………………....…………………… CLASSE ………………………………………………………………………………………… - 31 -


Concurs CONCURS GRANS

NOM …………………………………………………………………………………………… CLASSE: ……………………………………………………………………….……………… - 32 -


Escola Verda

- 33 -


AMPA LA NOVA ETAPA DEL MENJADOR Ja hem estrenat un altre curs i l'hem començat amb alguns canvis. El curs passat vam fer una bona "col·lecció" de, tal com diria l'Antonieta, “Dones Invisibles”. La primera a jubilar-se va ser la Rosa Maria, coordinadora del menjador, que ho va fer per festes de Nadal. Al final de curs es va jubilar l'Antonieta, mestra de l’escola Montsant durant més de 30 anys; també es va jubilar la Montse, monitora del menjador i ajudant de cuina, i la Dolors la nostra cuinera, la cuinera de l'escola Montsant. Totes aquestes jubilacions, excepte la de l’Antonieta, han portat un bon seguit de canvis al menjador, canvis que han afectat tant a la cuina com a la dinàmica i organització de les hores del migdia, de 12h a 15h. En jubilar-se la Rosa Maria com a coordinadora van agafar el relleu del seu càrrec la Marta Fernández i la Josepa Pinós i, igual que la Rosa Maria, es van posar al capdavant de les monitores. Amb la marxa de la Dolors i la Montse, després de molts anys al nostre costat, la cuina es va quedar buida i vam haver de buscar un nou "xef". Després d'unes quantes visites de cuiners, vam fer una bona elecció amb l'empresa Apple Catering, i actualment tenim una nova cuinera: la Bèlgica. Cada dia el dinar és una sorpresa, els nens busquen qualsevol excusa per entrar al menjador i mirar què hi ha per dinar. I després de dinar, els que volen i els agrada, donen la seva opinió en La Llibreta del menjador. Tot i els canvis, que considerem que han sigut importants, en aquest moment podem dir que la situació torna a estar totalment normalitzada i la cuina i el menjador funcionen al 100%. Com a pares i alumnes heu de tenir en compte que el menjador és el cor de l'escola, perquè no només hi van a dinar i fer la sobretaula, sinó que hi passen coses molt importants: és on rebem al matí o acomiadem a la tarda a la canalla, és on es fan assajos, grans obres de teatre, musicals, tallers de cuina, reunions, homenatges... és el menjador de tots. Com ja hem dit abans, hem començat un nou curs. Tenim aquí les Festes de Nadal... i com bromegem: "setembre, Nadal, Setmana Santa i estiu". Així que, gaudiu tot el que pugueu i més, que com va dir John Lennon: " La vida és tot allò que va passant, mentre intentes fer altres plans" Il·lustracions: Anna Lapeyre, Núria Jarque i Coia Escoda

- 34 -


SOS Escola Pública Benvolguts i benvolgudes, El curs ha tornat a començar i un cop més, des de l’inici de la crisi, l’equip de mestres de l’escola Montsant vol mostrar el seu malestar amb les constants retallades que l’administració realitza sobre l’educació pública del nostre país. A continuació, s’exposaran alguns aspectes que promouen el malestar dels mestres i s’especificaran algunes de les activitats que s’han realitzat des de l’escola. 9 Aquest any una de les retallades que ha fet indignar-nos un cop més ha estat la pèrdua de la vetlladora. L’any passat l’escola Montsant estava dotada d’una vetlladora durant 10 hores lectives, recurs important perquè l'escola inclusiva sigui possible. La funció principal que té el vetllador/a és ajudar l'alumne amb necessitats educatives especials en els seus desplaçaments, en aspectes de la seva autonomia personal (higiene, alimentació...) i garantir que l’alumne amb necessitats educatives especials pugui participar en les activitats que es realitzen a l’aula. Creiem en una escola d’integració, on tothom pugui participar-hi, però per a què això sigui possible hi ha d’haver els recursos necessaris per poder atendre a tots els alumnes en funció de les seves necessitats. 9 Hem estrenat una “La Cartellera Groga” a l’entrada de l’escola amb l’objectiu d’explicar aquells aspectes relacionats amb les retallades de l’educació i que afecten directament a l’educació que oferim als nens/es de la nostra escola. 9 L’equip de mestres continua participant en les assemblees SOS Escola Pública Reus/Baix Camp que es realitzen un cop al mes a l’Institut Vilaseca, on hi estan convidats tots els membres de la comunitat educativa. Aquestes assemblees tenen com a objectiu promoure activitats per donar a conèixer l’abast de les retallades i fer un front comú per defensar l’educació dels nostres infants. Aquest trimestre l’Assemblea, com a acte destacat, va fer una Xerrada sobre la LOMCE el 16 de novembre al Centre de Lectura de Reus on hi estaven convidats la Rosa Cañadell (mestra i pedagoga), Ramon Plandiure (advocat i col·laborador de la Fundació Bofill) i Àlex Castillo (president de la FaPac). 9 El passat 24 d’octubre el 70% de mestres de l’Escola Montsant va realitzar una jornada de vaga en contra de l’aprovació de la Llei que preveu una nova reforma educativa, la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat de l’Educació (LOMCE). Llei que trencarà el caràcter universal i integrador de l’educació, diluirà el seu funcionament democràtic i participatiu, recentralitzarà les competències educatives, amb una concepció unitarista del que s’ha d’aprendre, ja que preveuen proves externes unificadores (revàlides), devaluarà algunes àrees i etapes educatives i fa un atac descarat al català i a la normalització lingüística. - 35 -


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Portaveu 155 by Escola Montsant - Issuu