PROJECTE D’INNOVACIÓ
LA MÚSICA A L’ 2011-2015 1
INDEX
Introducció
3
Objectius del projecte
4
Currículum i les competències pròpies de l’àrea
4
Les altres competències bàsiques
9
Hàbits, habilitats, capacitats i valors
10
Tècniques i recursos
13
Activitats musicals de tota l’escola
14
La música font de plaer
15
Fonamentació: projecte de direcció lligat al projecte d’innovació de música
16
2
INTRODUCCIÓ L’Escola Monsenyor Gibert compta amb una llarga trajectòria en el terreny de l’educació musical: fa més de trenta anys que els alumnes reben classes de música ( ja abans de que es creés aquesta especialitat, a través de l’associació de pares), amb el recolzament del claustre, l’AMPA i l’Ajuntament .
El curs 2010 - 2011 comença una nova etapa: vam aconseguir treballar dues mestres especialistes que ja havíem compartit projectes i col·laborat en altres ocasions, amb una mateixa filosofia a l’hora de entendre el paper de la música en el desenvolupament dels alumnes.
Considerem que la música contribueix al desenvolupament de la majoria de capacitats (Educació Infantil) i competències bàsiques (Educació Primària) i és una eina molt potent, tant per a la cohesió dels grups com per a la integració d’alumnes amb dificultats de qualsevol tipus. Afavoreix l’assoliment de molts dels reptes que ens plantegem els educadors: la integració, la comunicació, l’expressió, l’atenció, l’abstracció, la memorització, l’anàlisi, el coneixement de l’entorn i la cultura. Potencia la creativitat, la constància, l’esforç comú, el compartir, el gust, el criteri personal, l’alegria, la il·lusió, l’entusiasme. A la classe de música el treball cooperatiu no només és freqüent sinó que és imprescindible: la major part de les activitats (cantar, ballar, tocar, crear...) són treballs d’equip que requereixen de la participació i l’esforç de tots. La música desvetlla les capacitats artístiques, emocionals i fisiològiques dels nens i les nenes i, a més, els proporciona plaer i benestar. Els mestres podem, a través de l’ensenyament de la música, fer ponts per arribar a l’interior dels nens i ajudar-los a descobrir-lo.
La idea fonamental del nostre projecte és, doncs, ensenyar música i, sobretot, educar a través de la música. Al mateix temps, a les classes de música introduïm tècniques provinents d’altres disciplines que contribueixen al benestar dels alumnes, al seu rendiment i, en definitiva, a l’assoliment dels objectius educatius.
Després d’un any, els resultats han fet que el claustre de l’escola aposti per mantenir les dues sessions setmanals de música en els cursos que ja tenien una sisena hora dedicada a les activitats musicals (malgrat la desaparició d’aquesta franja horària) i aplicar la doble sessió a la resta de cursos del centre. 3
D’aquesta manera s’ha aconseguit una homogeneïtat en tota l’àrea de música, que la música es converteixi en un eix vertebrador i cohesionador a l’escola i que els valors que porta implícita la pràctica musical formin part de la vida escolar .
OBJECTIUS DEL PROJECTE
1. Treballar el currículum i les competències pròpies de l’àrea. 2. Contribuir al desenvolupament d’aspectes de les altres competències bàsiques 3. Potenciar hàbits, habilitats, capacitats i valors propis de la música i extrapolar els beneficis a d’altres àrees 4. Introduir de forma sistemàtica, a les estones de música, tècniques i recursos per afavorir un desenvolupament integral de l’alumne. 5. Proposar, coordinar i preparar activitats musicals per dinamitzar la vida social de l’escola i aglutinar-la. 6. Aconseguir que fer música i viure-la sigui una font de plaer per tots els qui compartim l’experiència d’ensenyar-ne i aprendre’n.
1. CURRÍCULUM I LES COMPETÈNCIES PRÒPIES DE L’ÀREA S’entén per competència l’aptitud o capacitat de mobilitzar de manera ràpida i pertinent tota una sèrie de recursos, coneixements, habilitats i actituds per afrontar eficientment determinades situacions. Per tant, un nen és competent quan respon de manera adequada davant una situació concreta, quan ha adquirit uns determinats coneixements i ha après a mobilitzar-los. Un alumne és competent si sap (té coneixements), sap fer (té habilitats), sap ser (té capacitats), sap estar (té bones actituds i hàbits) i amb tot això sap actuar (mobilitza els recursos de forma adequada).
Considerem importants els continguts de l’àrea de música, però la nostra devoció és donar importància a les habilitats, confiar en les capacitats dels alumnes i fer-los interioritzar unes
4
bones actituds. Treballant a partir d’aquestes prioritats els resultats són que els continguts s’assoleixen més ràpidament i amb un aprenentatge significatiu.
El currículum per l’àrea d’educació artística, on s’inclou l’educació musical, estableix dos blocs diferenciats de continguts EXPLORAR I CREAR i INTERPRETAR I CREAR, que treballem des de quatre àmbits de pràctica musical: cantar, ballar, escoltar i tocar (que sovint se solapen i complementen)
5
PRESCRIPCIONS CURRÍCULUM conè EDUCACIÓ MUSICAL:
cantar
escoltar
Explorar i percebre
Interpretar i crear
Analitzar Representar Comunicar Expressar Conèixer les tècniques bàsiques Conèixer les convencions Comprendre Escoltar Explorar Percebre Indentificar Discriminar Apreciar Valorar Comprendre
Conèixer Interpretar Apreciar Valorar críticament Respectar Experimentar Interessar-se Assumir responsabilitats Afavorir dinàmiques de grup Crear/improvisar /composar Recercar
La competència artística i cultural suposa, també Cooperar Conviure en societat Tenir iniciativa Elaborar idees Imaginar Regular els sentiments Gaudir
ballar
tocar
6
En la nostra metodologia a l’hora d’aplicar aquest currículum destaquem:
•
La importància de “les maneres” i del resultat col·lectiu Des dels primers contactes amb la música a l’escola treballem amb rigor les “maneres” de fer-la: el silenci actiu (necessari abans d’iniciar qualsevol activitat), l’atenció (cal saber estar “a l’aguait”), l’escolta activa, el respecte....prioritzant sempre els resultats del grup per sobre dels individuals i insistint en la repercussió i importància que té pel grup tota intervenció individual.
•
El treball global Considerem imprescindible involucrar, en tota experiència musical, la globalitat de l’alumne: cap, cos i cor i, a més, és important que els alumnes prenguin consciència d’aquesta manera de treballar i aprendre. Amb això aconseguim el plaer d’aprendre i d’aprendre per plaer. Qualsevol activitat musical implica i posa en funcionament múltiples capacitats dels alumnes: sensorials, intel·lectuals, fisiològiques, emocionals... : ajudant-los a prendre’n consciència els impliquem en el procés d’aprenentatge i fem que aquest sigui un aprenentatge significatiu.
•
L’expressió d’opinions, la comunicació de vivències Tan sovint com és possible es demana als nens i nenes de reflexionar sobre allò que perceben, com els afecta, com està relacionat amb experiències i aprenentatges previs; se’ls demana l’opinió, que expressin amb paraules, gestos o moviments allò que és intangible i abstracte... Insistim en la validesa de qualsevol opinió expressada amb respecte: en art no hi ha encerts i errades, hi ha gustos i criteris diferents. En definitiva, els fem mirar endins, els ajudem a conèixer-se a ells mateixos i als altres, a verbalitzar i compartir aspectes “íntims”. Estimem allò que coneixem, ja siguem nosaltres mateixos, els altres o una determinada mostra cultural.
•
Ús d’un llenguatge proper Els nens només aprenen a partir de conceptes i idees que ja coneixen i per això, per a nosaltres és important utilitzar sempre un llenguatge que els sigui proper. 7
•
“Positivisme” Des del plantejament dels aprenentatges com a “reptes”, a la manifestació de la nostra confiança en que els superaran, fins a la felicitació personal o col·lectiva, treballem sempre per incentivar en els nens i nenes les ganes de millorar i fer-los adonar del goig que això els pot proporcionar.
•
Flexibilitat d’agrupaments Utilitzem agrupaments de tota mena, segons el treball: gran grup en la interpre tació de peces col·lectives, petit grup en la creació o interpretació de petites peces, treball individual en la reflexió i anàlisi... A les classes de música poques vegades establim la col·locació dels alumnes en relació als altres. Això ens permet a nosaltres observar dinàmiques i incidir-hi si cal i als nens els permet més diversitat de relacions.
8
2. Les altres COMPETÈNCIES BÀSIQUES La música contribueix també a l’assoliment de la resta de competències: 5. Competència d’aprendre a aprendre
1. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual
Per la reflexió sobre els processos en la manipulació d’objectes, l’experimentació amb tècniques i materials, i els processos de creació i anàlisi
Pels intercanvis lingüístics, les cançons i les dramatitzacions, i l’ús de la tecnologia relacionada amb la música i les arts plàstiques,
2. Competència artística i cultural (explicada en l’apartat anterior)
3. Competència digital Per la cerca d’informació sobre manifestacions artístiques i la realització d’activitats específiques amb ordinador ( de discriminació, de grafia, d’enregistrament...)
4. Competència matemàtica Pel treball del ritme i les escales musicals.
M Ú S I C A
6. Competència autonomia i iniciativa personal Per l’elaboració d’un criteri propi, la capacitat d’observació, la indagació, l’organització.
7. Competència en el coneixement i la interacció en el món físic Per l’exploració del medi que ens envolta, com a mitjà per a la creació artística i pel coneixement de les eines per fer-la.
8. Competència social i ciutadana Pel treball en equip, pel coneixement de manifestacions musicals que es produeixen en el nostre entorn social, per la projecció social de les nostres interpretacions,...
3. ELS HÀBITS, HABILITATS, CAPACITATS I VALORS L’avantatge de la música és que hi ha molts hàbits, habilitats, capacitats, normes i valors que estan implícits en la pròpia pràctica musical i la nostra feina és fer que els nens en prenguin consciència i que, de la pràctica continuada, en puguin obtenir uns beneficis aplicables a altres àrees i a la seva vida quotidiana.
La música, per la seva naturalesa, ens ofereix un ventall d’avantatges quan es tracta de facilitar la integració dels alumnes en el grup, tant els nouvinguts com els que presenten dificultats d’aprenentatge en altres àrees. Tothom pot participar en les activitats encara que desconegui la llengua, ja que el llenguatge verbal no és necessari per a la pràctica musical. Les cançons, d’altra banda, afavoreixen l’aprenentatge fonètic, lèxic i cultural. Integració
No hi ha ningú totalment analfabet musicalment: tothom porta un bagatge musical, cosa que minimitza les diferències respecte el nivell de coneixements del grup. En aquest sentit, la diversitat enriqueix el grup. D’altra banda, hi ha alumnes que tenen dificultats en altres àrees i mostren molt bones aptituds per a la música. Contribueix a la socialització i a desenvolupar el sentiment de pertinença al grup i ajuda a evitar problemes d’exclusió i autoestima. El silenci és la nostra pàgina en blanc per poder fer música... Tant el silenci
Silenci i escolta actius
com l’acció d’escoltar tenen sempre un objectiu, no són mai passius i aprenent a escoltar música aprenem a escoltar-nos a nosaltres mateixos. És essencial estar atent a les consignes i pautes de treball que es donen: la
Atenció
música és un art efímer, transcorre en el temps i cal estar al cas per anar tots a la una. Per fer música col·lectivament (com a la vida) són necessàries unes pautes
Respecte per les consignes de
que cal respectar: des de seguir el gest de direcció fins
la manera de
manipular els instruments o la forma de parlar els uns amb els altres.
treball
L’eina bàsica per fer música és el nostre cos, tot ell és un instrument: des de la percussió corporal fins a la veu. Conèixer-lo i saber-ne totes les possibilitats ens dona una gama de recursos fantàstics. Coneixement i control corporal
Necessitem el cos per cantar, tocar, ballar, expressar i utilitzem el moviment com a suport de tots els aprenentatges, per facilitar l’assimilació dels conceptes abstractes que suposa el llenguatge musical. Una bona posició del cos és imprescindible per tocar, cantar, ballar.
Postura corporal Ballar, percudir, tocar instruments, etc. són activitats que requereixen molta Coordinació
coordinació.
motriu Utilitzem el moviment i el desplaçament per l’espai, ja siguin lliures o dirigits, Domini espacial
per ballar danses, per ajudar a l’assimilació de conceptes abstractes, per representar sons i músiques i per expressar estats d’ànim. La necessitem per aprendre i recordar lletres de cançons, cèl·lules rítmiques
Memòria
i/o melòdiques, noms de compositors, instruments, etc. Sovint demanem als nens que es facin una imatge mental d’una música, d’una
Imaginació
cançó, que acabin una cançó, que imaginin el so o música per a una situació, emoció, etc. Creem quan ballem lliurement, quan improvisem amb la veu o percudint,
Creativitat
quan ens servim dels elements apresos per fer les nostres produccions.
La música ens parla i ens ajuda a parlar, a entendre’ns a nosaltres mateixos, a entendre els altres i, per tant, a entendre’ns millor entre tots. Comunicació i
Verbalitzem allò que la música ens fa viure interiorment, expliquem amb
expressió
paraules l’evolució d’una música (que transcorre en el temps), descrivim sons, músiques, expressem gustos i opinions, etc.
11
A partir de l’escolta activa el nens han de percebre els elements de la música, ja sigui instruments, estructura de la cançó, canvis de frase en una dansa, etc. Anàlisi
Aquesta anàlisi els ajuda a entendre l’organització d’aquest llenguatge abstracte i els demostra la funcionalitat dels aprenentatges que fan. A base de donar opinions, preguntar-se com els afecta una música, d’explicarla, els nens van elaborant el seu propi criteri i aprenen a respectar el dels altres. Si es pot escoltar, analitzar, imaginar amb una actitud atenta és fàcil pels
Criteri
alumnes arribar a escoltar amb criteri, i saber-lo expressar. Un aspecte important és aconseguir que els alumnes no tinguin prejudicis previs abans de l’escolta d’una peça (culturals, d’estil, de llengua, de “tribu”...). Ho anomenem “posar el semàfor verd”. En tractar-se d’un llenguatge abstracte i intangible, la música afavoreix
Abstracció
l’estructuració del pensament.
El treball cooperatiu no només és freqüent sinó que és necessari: la major part de les activitats de la classe de música (cantar, ballar, tocar, crear...) són treballs d’equip que requereixen de la participació i l’esforç de tots. Les Treball
instrumentacions amb instruments de percussió ens permeten donar a
cooperatiu
cadascú una part de la que es pugui fer responsable, adequada a les seves capacitats, però sempre imprescindible per al conjunt. Creiem molt important esforçar-nos per ajudar als altres i, sobretot, ens cal aprendre a demanar a ajuda. La creació, la improvisació tant individual com en petit grup demanen sempre
Iniciativa
l’aportació personal i mobilitzar allò que cadascú ha interioritzat.
La possibilitat de que l’alumne participi amb llibertat i comoditat depèn del Respecte
respecte dels companys i del propi mestre. Això implica respectar sempre per ser respectat.
12
Manifestem confiança en les capacitats dels nens, confiem que donaran Confiança
sempre el millor de si mateixos. En qualsevol producció col·lectiva, tots els participants necessitem confiar sempre els uns en els altres, ja que el resultat depèn de tots. Qualsevol projecte d’interpretació o creació col·lectiva demana un
Compromís
compromís, explícit o implícit, de tots els participants. L’execució musical demana i porta implícites una disciplina (una manera de
Disciplina i
fer, unes pautes de treball) i una constància en el temps (els resultats moltes
constància
vegades no són immediats)
Alegria i
Intentem que les estones de música siguin un espai de benestar i de
entusiasme
satisfacció per la feina feta i les experiències viscudes. Amb la nostra actitud busquem transmetre aquest entusiasme per la música.
3. TÈCNIQUES I RECURSOS En totes les sessions de música aplica alguna tècnica provinent de disciplines com el Brain gym (kinesiologia), relaxació, txi-kung, dansa lliure, massatges... que proporcionen eines per a l’autoconeixement i el benestar i faciliten el rendiment. Són petites estones que ens permeten un trencament, que ens fan mirar endins, faciliten la concentració, ajuden a treure tensions i que són molt ben rebudes pels nens i nenes. De mica en mica les van incorporant com a recursos en el seu dia a dia, tan a l’escola com a fora. El fet que s’incorporin a les estones de música ens assegura homogeneïtat i continuïtat al llarg de tota l’escolaritat .
4. ACTIVITATS MUSICALS DE TOTA L’ESCOLA Des de l’aula de música es proposen, coordinen i preparen activitats per participar en les festes, actes generals d’escola i del poble. Això “fa escola”: ajuda a adquirir el sentit de pertinença al col·lectiu, al mateix temps que dóna sentit i projecció als aprenentatges
13
que es fan dins l’aula. La música és per compartir-la, amb els que la fem plegats o amb els que l’escolten, i això ens “obliga” a treballar amb la mateixa seriositat que una orquestra de prestigi que prepara un concert important: aprenem música fent de músics de debò. Així donem sentit al treball d’hàbits i tècniques, fem que cadascú doni el millor de si mateix en col·laboració amb els companys. Tothom és necessari i el rendiment d’un individu afecta al resultat del grup.
•
Aportació al tema transversal que es tria per posar noms a les classes: des de l’aula de música es col·labora aportant recursos musicals relacionats amb el nom de cada classe, posant un nom a l’aula que permeti un treball musical vinculat al tema transversal. Aquest curs el tema ha estat relacionat amb els 50 anys d’història de la nostra escola i les classes han escollit noms de fets, personatges, invents d’aquest últim mig segle. A més d’aportar músiques relacionades amb el nom de cada grup, hem preparat un recull de 50 músiques destacades d’aquest període a mode de “pastís musical amb 50 espelmes”: els nens bufen / trien a cada classe quina espelma / música volen escoltar.
•
Intercanvi de regals musicals entre classes ”amigues”: cada grup té una classe assignada (amb la que comparteix diversos moments al llarg del curs) i prepara alguna peça per oferir als altres. Tothom viu i reflexiona sobre l’experiència d’oferir i rebre.
•
Concerts de Nadal i de final de curs: donen sentit a la preparació d’un repertori i permeten viure l’experiència dels músics professionals que ho han de donar tot en un moment determinat: la música és un art efímer.
•
Ballada col·lectiva de danses tradicionals (per la castanyada, final de curs...): preparem danses per ballar-les tots plegats; és una de les poques activitats que podem fer tota l’escola a l’hora.
•
Participació en la setmana cultural: es preparen activitats musicals específiques en relació al tema de la setmana cultural.
14
•
Cantada a la residència d’avis: ja fa uns quants cursos que les classes de 5è preparen una cantada de nadales per a la Residència d’avis del poble.
•
Concerts d’alumnes, pares i/o mestres de l’escola: aprofitem que tenim alumnes, pares o mestres que toquen algun instrument o estan relacionats d’alguna manera amb la música perquè ho comparteixin amb l’escola, ja sigui a les aules o participant al “Music Corner”.
•
“Music Corner”: des de la classe de música s’han buscat uns espais que anomenem “Music corner” (fent referència al “Speaker’s Corner” de Londres) on, un cop per setmana a l’hora del pati, les persones que ho desitgin (nens que toquen un instrument, que creen una instrumentació, etc.) puguin mostrar-la als alumnes que, lliurement, hi vulguin assistir.
•
Concerts de Santa Cecília: tots els grups han assistit a concerts i espectacles musicals fora de l’escola, que s’han preparat i treballat a posteriori.
•
Participació a Cantània: des que es va iniciar aquesta activitat al Bages, l’escola hi ha participat amb les classes de sisè. És un projecte compartit amb altres escoles que permet als nois i noies l’experiència de preparar una cantata que a final de curs s’interpreta en públic acompanyats per músics professionals.
•
Col·laboració amb altres mestres a nivell repertori, audicions, etc.: tria i preparació de repertori relacionat amb el treball que fan altres mestres (projectes, experiències, temes de medi...)
5. LA MÚSICA FONT DE PLAER I, sobretot, sobretot, volem que els nens i nenes s’ho passin bé fent música, que les estones dedicades a l’aprenentatge d’aquest llenguatge siguin el màxim de satisfactòries per a tots: només d’aquesta manera ens assegurem que la música formi part de la seva vida per sempre més, sigui quin sigui el nivell que assoleixin en un futur (tant si acaben sent músics professionals com si únicament hi recorren per a buscar-hi diversió o benestar).
15
Entenem que aprendre música per gaudir-ne (sinó quin sentit té?) no es pot fer sinó és passant-s’ho bé, i que no es pot aprendre música sinó se’n fa.
FONAMENTACIÓ : PROJECTE DE DIRECCIÓ LLIGAT AL PROJECTE D’INNOVACIÓ DE MÚSICA
La nostra proposta directiva parteix d’un anàlisi de les necessitats que pensem que té actualment l’educació al nostre país, de les característiques de la població de Sant Fruitós, i de la planificació d’una línia a seguir.
Ens trobem amb l’oportunitat d’innovar i proposar una escola més adequada a la societat actual, més adaptable als canvis, d’encarar millor els processos d’ensenyamentaprenentatge, així com tenir una cura especial en les relacions amb les famílies del centre i el context social de la nostra localitat. Aquest projecte de direcció i aquest projecte d’innovació de música ens ha de servir per a reflexionar més sobre la nostra tasca diària i la projecció de futur que volem pels propers anys.
16