Revista El Tinter - Els Éssers Vius - 2013 - 2014

ÍNDEX

P3 - Fredolics i Camagrocs

pàg. 1 - 4

P4 - Rovellons i Pinetells

pàg. 5 - 8

P5 - Pets de Llop i Llenegues

pàg. 9 - 12

1r – Ànecs Collverd i Garses

pàg. 13 - 16

2n – Farigola i Romaní

pàg. 17 - 20

3r – Sàlvia I Espígol

pàg. 21 - 24

4t – Esquirols i Guineus

pàg. 25 - 28

5è – Roureda i Pineda

pàg. 29 - 32

6è – Fageda i Alzinar

pàg. 33 - 36

L'escola, aquest curs i sobretot durant el segon trimestre hem treballat el tema dels ÉSSERS VIUS :

• El bosc mediterrani a EI, CI, CM, CS • Els animals de granja, els animals salvatges i els animals del mar a EI • Què hi ha dins de l’ou? a 1r • Els sentits a 2n • Les plantes a 3r • Els aliments, nutrients, nutrició a 4t • El sistema nerviós a 5è • La reproducció dels éssers vius a 6è • Respecte natura, importància de la biodiversitat, ecosistemes... TOTS

A les classes i fora de les classes hem intentat saber i aprendre coses sobre la vida dels diferents éssers vius : fent experiments, excursions, murals, treballs plàstics, mirant vídeos, analitzant dades, elaborant gràfiques, intercanviant opinions i experiències amb els companys, .....

Esperem que llegint la revista us ho passeu bé i tingueu un tastet de les diferents experiències fetes pels nens i nenes de l'escola.

"Els éssers vius han evolucionat durant milions d'anys per poder sobreviure en determinats ambients. Molt sovint, quan es destrueixen aquests ambients, les plantes i els animals que hi viuen no poden adaptarse a les noves condicions i aleshores moren. Com a resultat de l'activitat humana, desenes de milers d'espècies són en perill d'extinció.

El ritme de destrucció dels hàbitats naturals és cada cop més ràpid. Els incendis, la tala abusiva d'arbres, la sobreexplotació dels recursos naturals i la contaminació representen un greu perill per als hàbitats naturals. Boscos, camps, pantans i selves desapareixen a marxes forçades. Els esculls coral·lins, anomenats selves marines perquè contenen una gran quantitat d'organismes vius, estan amenaçats a tot el món.

Els hàbitats naturals poden ser compatibles amb les activitats humanes si fem servir els recursos naturals sense abusar-ne i sense destruir la zona.

Cal aturar la destrucció dels hàbitats naturals perquè són fonts de riquesa per al futur".

P3

FREDOLICS I CAMAGROCS ALUMNES DE P3 Ja hem començat el P3, nosaltres aquells petits que ja fa dies i dies que veieu per l’escola. Aquells nens i nenes que els primers dies estàvem una mica espantats, però que ara, l’escola, ja és quasi la nostra segona casa.

Hem començat a caminar, a construir un camí tots junts, pel que de ben segur avançarem durant una pila d’anys. On caminarem i anirem descobrint un munt d’experiències noves, on segur que trobarem grans o petits entrebancs, però que amb la força, l’ajut i l’empenta de tots nosaltres podrem caminar amb seguretat i alegria.

Mireu, ja hem superat molts reptes i hem compartit moltes experiències. Hem acompanyat éssers viu, els hem cuidat, … I hem conegut moltes coses d’ells.

Pàgina 1

Revista escolar nº32 · Escola Monsenyor Gibert · Sant Fruitós de Bages · abril 2014

El primer ésser viu en sorprendre’ns va ser el que ara és el nostre nom de la classe.

I, fixeu-vos, ens vam fer petits, petits com follets, per conèixer-los I observar-los millor.

A VEURE SI ENS RECONEIXEU…

FREDOLICS

CAMAGROCS Pàgina 2

Revista escolar nº32 · Escola Monsenyor Gibert · Sant Fruitós de Bages · abril 2014

A LA TARDOR ENS VAM ENDINSAR EN EL MÓN DELS ÉSSERS VIUS A TRAVÉS D’UN ANIMAL MOLT PROPER I COMÚ QUE HAUREU D’ENDEVINAR...

HEM DESCOBERT QUE HI HA ÉSSERS VIUS QUE NO SON COM NOSALTRES. VAM TROBAR UNS ANIMALS PETITS QUE:    

NO TENEN PEUS NO TENEN MANS NO TENEN ORELLES NO TENEN ULLS

PERÒ TENEN: UNA CUA. UNA CLOSCA. UNA BOCA UN PEU PER ARROSSEGARSE.  DOS TENTACLES LLARGS QUE SÓN ELS ULLS (ELS ANOMENEM BANYES).  DOS TENTACLES CURTS QUE SÓN LES SEVES MANS.    

ENCARA NO SABEU QUÈ ÉS? DONCS NOSALTRES N’HEM TINGUT MOLTS A LA CLASSE, ELS HEM DONAT MENJAR, ELS HEM TOCAT I HEM DEIXAT QUE ENS EMBRUTÉSSIN LES MANS AMB LES SEVES BABES! HA ESTAT MOLT EMOCIONANT!

EL CARGOL

Pàgina 3

Revista escolar nº32 · Escola Monsenyor Gibert · Sant Fruitós de Bages · abril 2014

AQUEST SEGON TRIMESTRE HEM TINGUT UNA GRAN SORPRESA A LA CLASSE. AQUESTA VEGADA, DURANT UNES SETMANES, HEM COMPARTIT LA VIDA A L’AULA AMB UNS ALTRES ÉSSERS VIUS UNA MICA DIFERENTS. ENS HA FET MOLTA ILUSIÓ I ENS HEM ENGRESCAT MOLT EN DESCUBRIR ALGUNES COSES D’UN ALTRE ANIMAL QUE:  LI AGRADA MENJAR COSES IGUAL QUE A NOSALTRES: PA, ENCIAM, PASTANAGA, POMA, PATATA.  TAMBÉ LI AGRADA MENJAR ALTRES COSES QUE A NOSALTRES NO: PALLA, PINSO, HERBA SECA.  POT VIURE A CASA NOSTRA, A LA GRANJA O AL BOSC.  COM NOSALTRES, DE VEGADES S’ESPANTA, ESTÀ NERVIÓS, CONTENT, ….  TÉ UN PÈL MOOOOOLT SUAU I CURT.  TÉ DUES POTES AL DARRERA MÉS LLARGUES QUE LES DEL DAVANT.  NO CAMINA, SALTA!  NÉIXEN DE LA PANXA DE LA MARE I QUAN NÉIXEN NO TENEN PÉL I TENEN ELS ULLS TANCATS. QUÈ, JA HEU ENDEVINAT QUIN ANIMAL ÉS? DONCS ENCARA TENIU TEMPS DE PASSAR PER LA CLASSE I VEURE TOT ALLÒ QUE ESTEM TREBALLANT.

EL CONILL

“Tocant, observant i cuidant un ésser viu és una forma més d’ aprendre a estimar als altres ”

Pàgina 4

Revista escolar nº32 · Escola Monsenyor Gibert · Sant Fruitós de Bages · abril 2014

P4 – ELS ROVELLONS I ELS PINETELLS

Cadernera



Es diu Cadernera perquè li agrada molt menjar les llavors dels cards.



Fan 12 cm.



Tenen 5 colors: blanc, negre, vermell, groc i marró clar.

LA CADERNERA Happy holidays Els nens i nenes de les classes dels Rovellons i dels from our family to Pinetells hem iniciat el projecte dels ocells tot yours! centrant-nos en la cadernera.

Hem fet diverses sortides a l’entorn proper per observar i escoltar els ocells.

QUÈ ESTEM FENT?

Les famílies han participat portant material i diverses informacions sobre la cadernera que ens han ajudat a aprendre moltes coses com per exemple : com neixen, com són, què mengen...

Moltes gràcies per col.laborar!

Pàgina 5

Sortida al bosc per observar els ocells.

Revista escolar nº32 · Escola Monsenyor Gibert · Sant Fruitós de Bages · abril 2014

NIU DE CADERNERA 

Ponen de 4 a 6 ous.



Els coven 12 dies.



Els pollets triguen 12 dies a volar.



Viuen fins a 27 anys!

Amb la informació compilada , estem elaborant un mapa conceptual amb l’objectiu de plasmar la informació de manera senzilla i funcional alhora.

HEM FET NIUS D’OCELLS A partir de l’observació d’un niu real que tenim, hem elaborat plàsticament el nostre.

Nius i ocells fets a classe.

Nius i ocells fets a classe.

Pàgina 6

Revista escolar nº32 · Escola Monsenyor Gibert · Sant Fruitós de Bages · abril 2014

L’Eva ens ha portat unes caderneres.

CADERNERES A LES CLASSES Happy from our a cada classe. És una Tenim holidays una cadernera family to yours! cadernera mascle perquè les femelles no es poden

• Les caderneres també mengen fruits.

tenir en captivitat. L’ observem i cuidem cada dia.

Mengen diferents llavors que posem cada dia en el seu recipient. S’ha de bufar el menjar per a treure les pellofes.

Li canviem l’aigua tots els dies i la gàbia s’ha de rentar sovint.

• Quan són petites mengen insectes.

Ens agrada molt quan refilen i rossinyolen!!! Es veu que estan tan d’estar a la classe I els rovellons!

ENScontentes EXPLIQUEN COSES SOBREdels LESpinetells CADERNERES

L’Eva i el Lluís saben tantes coses de les caderneres que ho han volgut compartir amb tots nosaltres. Ens han vingut a visitar i ens han explicat, entre d’altres coses, com viuen en llibertat aquests ocells, i com es cuiden en captivitat. Les femelles a hores d’ara no es poden capturar perquè la llei no ho permet.

Pàgina 7

Revista escolar nº32 · Escola Monsenyor Gibert · Sant Fruitós de Bages · abril 2014

Carnaval “caderner” Aprofitant que ha arribat en Carnestoltes, hem fet una disfressa i, per lligar-ho amb el fil conductor del projecte, ens hem fet aquests barrets! Oi que són bonics ?

Carnestoltes a l’escola.

Els nens i nenes de la classe dels Pinetells i els Rovellons cada dia aprenem una mica més sobre les caderneres i altres ocells del nostre entorn i anem avançant en aquest projecte que ens té tan engrescats!

Pàgina 8

Revista escolar nº32 · Escola Monsenyor Gibert · Sant Fruitós de Bages · abril 2014

P5 – PETS DE LLOP I LLENEGUES EXPOSICIONS DE LES CLASSES

L’AQUÀRIUM-P5A

PROJECTE: EL TAURÓ Happy holidays from our family to yours!

AQUEST CURS EL TEMA DEL PROJECTE D’ESCOLA ÉS “ELS ÉSSERS VIUS”.

ELS PETS DE LLOP I LES LLENEGUES ESTEM TREBALLANT ELS ANIMALS MARINS I HEM DECIDIT FER EL PROJECTE SOBRE EL TAURÓ.

PER INICIAR-LO VÀREM ANAR D’EXCURSIÓ A L’AQUÀRIUM DE BARCELONA ON VAM TENIR UNA VISIÓ ÀMPLIA DELS ANIMALS MARINS I VAM VEURE IN SITU ELS TAURONS. UN COP INICIAT A L’ESCOLA TOT EL TREBALL DE PEIXOS I ALTRES ANIMALS DEL MAR ( COM SÓN, ON VIUEN, COM MENGEN, COM ES DEFENSEN, COM RESPIREN, COM ES REPRODUEIXEN, COM NEDEN...)PER VOTACIÓ DELS NOSTRES ALUMNES I RESPECTANT LA MAJORIA S’ARRIBA A L’ACORD DE FER EL PROJECTE SOBRE EL TAURÓ.

QUÈ SABEM DELS                        

TAURONS?

GERARD: TENEN ESCATES. KIONA. EL TAURÓ DE PUNTES NEGRES ES DIU TAURÓ DE PUNTES NEGRES. ÀLEX: EL TAURÓ DE PUNTES BLANQUES ES DIU TAURÓ DE PUNTES BLANQUES. ARNAU: EL DE PUNTES BLANQUES SI PARA DE NEDAR ES MOR. NADIA, IRIS, ÀLEX: NOOOOO, ÉS EL DE PUNTES NEGRES! AINARA, GERARD: TENEN UNA ALETA DORSAL. MARIA: ÉS L’ALETA QUE ESPANTA LA GENT. LIA: TENEN MOLTES ALETES!.

IRENE: VIUEN AL MAR MEDITERRANI. LIA:TENEN UNA CUA. RAYAN: TENEN UN ULL A CADA BANDA DE LA CARA. IRIS: SI ESTAN DINS DE L’AIGUA NO ES MOREN. ALEXIA: SI SURT DE L’AIGUA ES MOR. GEMMA, SOFIA: TENEN CINC FILERES DE DENTS. RAYAN : TENEN DUES ALETES ALS COSTATS. NADIA: PECTORALS. ARNAU: TENEN LES DENTS MOLT AFILADES. KIONA: QUAN MENGEN SE’LS CAUEN LES DENTS. MARIA: TENEN LA PANXA BLANCA I L’ESQUENA GRIS. ERIK P: SI LI CAU UNA DENT LI TORNA A SORTIR. SOFIA: HI HA MOLTS TIPUS DE TAURONS! NAOMI: RESPIREN A SOTA DEL MAR PER LES BRÀNQUIES. SERGIO: DORMEN PER LA NIT I EL MIGDIA. LIA: VAIG VEURE A LA TELE UN TAURÓ QUE AGAFAVA UNA NOIA.

Pàgina 9

QUAN VAM COMENÇAR EL PROJECTE HO VAM FER DEMANANT ALS NENS I NENES QUÈ EN SABIEN D’AQUELL ANIMAL. AQUÍ TENIU EL RECULL DE LA CLASSE DE LES LLENEGUES.

Revista escolar nº32 · Escola Monsenyor Gibert · Sant Fruitós de Bages · abril 2014

A CONTINUACIÓ VÀREM PREGUNTAR QUÈ EN VOLIEN SABER D’AQUELL ANIMAL. AQUÍ TENIU UNA MOSTRA DE LA CLASSE DELS PETS DE LLOP.

QUÈ I COM HO FEM PER APRENDRE’N?    



 

   



HEM POGUT VEURE ELS TAURONS A L’AQUÀRIUM. HEM VISITAT LA PEIXATERIA. HEM VIST COM SÓN ELS PEIXOS PER DINS( DISSECCIÓ D’UN VERAT).

HEM TOCAT PEIXOS I ALTRES ANIMALS MARINS (PETXINES, MUSCLOS, GAMBES, ESCAMARLANS, CINTES, CRANCS...).

HEM DIBUIXAT, PINTAT I RETALLAT FONS MARINS I ELS ANIMALS I PLANTES QUE HI VIUEN. HEM ESCRIT EL NOM DELS DIFERENTS TAURONS. A CASA AMB AJUDA DELS PARES I MARES HEM BUSCAT INFORMACIÓ I MATERIALS (VIDEOS, FOTOS, CONTES...) PER PORTAR A LA CLASSE. HEM CONSTRUÏT TAURONS I MAQUETES DE MAR. HEM FET UNA EXPOSICIÓ AL PASSADÍS DE P5.

HEM APRÉS CANÇONS SOBRE TAURONS. HEM LLEGIT I ESCOLTAT CONTES SOBRE EL TEMA I HEM FET RECERCA D’INFORMACIÓ.

HEM FET UN RECULL DE LLIBRES I CONTES A LA CLASSE.

QUÈ VOLEM SABER DELS TAURONS? 

ON DORMEN? (CLAUDIA)



COM RESPIREN AMB LES BRÀNQUIES? (AITOR)



MOSSEGUEN A LES PERSONES? (YLÈNIA)



COM CACEN QUE MENGEN? (ÀLEX D)



COM LLUITEN ENTRE ELLS? (MARLON)



COM NEIXEN? (ÀFRICA)



DE QUÈ I COM ESTAN FORMATS? (PAULA)



PODEN FER MAL AMB L’ALETA DORSAL? (OUBAY)



PER QUÈ TENEN TANTES DENTS? (LENIN)



QUANTS ANYS VIUEN? (LAIA I ANNA M.)



ON VIUEN? (MARLON)



ES MENGEN A LES PERSONES? (SARA)



ATAQUEN ALS ALTRES PEIXOS QUAN DORMEN? (IZAN)



PER QUÈ SERVEIX L’ALETA DORSAL (ERIK)



COM POSEN ELS TAURONS A L’AQUÀRIUM? (CYRIL)

...CONTINUEM FENT EL PROJECTE I QUEDEN MOLTES COSES PER FER ENCARA...

L’AQUÀRIUM-P5B

Pàgina 10

Revista escolar nº32 · Escola Monsenyor Gibert · Sant Fruitós de Bages · abril 2014

DE MOMENT HEM APRÈS...            

ELS TAURONS SÓN PEIXOS. IDENTIFIQUEM LES SEGÜENTS PARTS: ULL, BOCA, BRÀNQUIA, ALETA I CUA. RESPIREN DINS L’AIGUA PER LES BRÀNQUIES. COM SÓN: TENEN LA PELL MOLT ASPRA, ELS ULLS DISPOSATS LATERALMENT, TENEN DE 5 A 7 BRÀNQUIES A CADA COSTAT DEL CAP I LA BOCA AL MIG. TENEN ALETES DIFERENTS: DORSAL, PECTORAL, CAUDAL. SABEM QUE SI SÓN DE COLORS GRISOS O MARRONS VIUEN EN AIGÜES FREDES. SABEM QUE SÓN MOLT RÀPIDS PERQUÈ TENEN LA CUA EN FORMA DE TISORA. SÓN MÉS VELLS QUE ELS DINOUSAURES (FA MÉS DE 450 MILIONS D’ANYS QUE SÓN SOBRE LA TERRA).

TENEN L’ESQUELET CARTILAGINÓS. NO TENEN OSSOS. TENEN MOLTES FILERES DE DENTS, SOVINT ELS HI CAUEN QUAN CACEN I UNA DENT ÉS RÀPIDAMENT SUBSTITUÏDA PER UNA ALTRA. PODEN ARRIBAR A TENIR MÉS 20000 DENTS AL LLARG DE LA SEVA VIDA. QUE HI HA MÉS DE 400 ESPECIES DE TAURONS I N’HEM APRÈS UNES QUANTES. EL TAURÓ PIGMEU TÉ LA LLARGADA DE LA TEVA MÀ I EN CANVI EL TAURÓ BALENA ÉS MÉS LLARG QUE UN AUTOBÚS.

ENCARA ENS FALTA APRENDRE…    

QUÈ MENGEN. COM ES REPRODUEIXEN. COM CACEN. …

Pàgina 11

Revista escolar nº32 · Escola Monsenyor Gibert · Sant Fruitós de Bages · abril 2014

EL POP I LA PETXINA I LA SARDINA VAN

EL POP I LA PETXINA I LA SARDINA VAN, NEDANT, NEDANT, CAP A LA COVA GRAN, PERSEGUITS RÀPIDAMENT PER UN TAURÓ POROPOPOOOOO PER UN TAURÓ, POROPOPOOOO.

EXPOSICIONS DE LES CLASSES

Página 2 Pàgina 12

Revista escolar nº32 · Escola Monsenyor Gibert · Sant Fruitós de Bages · abril 2014

1r de Primària 1A ÀNECS COLLVERD 1B GARSES LES CLASSES DE PRIMER TENIM EL NOM D’UNES AUS MOLT CORRENTS A L’HÀBITAT MEDITERRANI: ELS ÀNECS COLLVERD I LES GARSES.

ELS ÀNECS COLLVERD SE’LS TROBA A TOTS ELS LLOCS ON HI HA AIGUA: RIUS, LLACS, CANALS, BASSES… HEM VIST QUE ELS MASCLES TENEN UN PLOMATGE VERD LLUENT AL COLL I LES FAMELLES SÓN DE TONS MARRONS.

LES GARSES VIUEN PELS CAMPS, ALS PARCS, SOVINT SE LES VEU AL COSTAT DE LA CARRETERA, I FINS I TOT AL NOSTRE PATI. ELS AGRADEN MOLT ELS OBJECTES BRILLANTS I SE’LS GUARDEN AL NIU.

Pàgina 13

EN ELS LLIBRES I A INTERNET HEM VIST QUE NEIXEN D’OUS. - I QUÈ PASSA A DINS DELS OUS ?

PER DESCOBRIR-HO ENS PROPOSEM FER UN EXPERIMENT INCUBANT OUS DE GALLINA. Revista escolar nº32 · Escola Monsenyor Gibert · Sant Fruitós de Bages · abril 2014

INCUBANT OUS DE GALLINA EL OUS NO PODEN SER DE SUPERMERCAT. HAN DE SER DE GALLINES (FEMELLES) QUE HAGIN FESTEJAT AMB UN GALL (MASCLE).

EL RAMON ENS DÓNA 7 OUS DE GALLINA PERIQUITA I LA MONTSE 3 OUS ROSSOS DE GALLINA, PER CADA CLASSE. ELS OUS NO SÓN TOTS IGUALS, CADA AU ELS TÉ DIFERENTS DE MIDA I DE COLOR. LA GALLINA COVA ELS OUS DURANT 21 DIES.

COM QUE NO TENIM GALLINES POSAREM ELS OUS A LA INCUBADORA. LA INCUBADORA DÓNA ESCALFOR I HUMITAT ALS OUS, PERÒ NOSALTRES ELS HEM DE CUIDAR.

EL DIMECRES 19 DE FEBRER VA COMENÇAR EL PERIODE D’INCUBACIÓ.

FEINES DELS NENS I NENES DE LA TAULA:  

Girar els ous cada dia.

Afegir aigua cada 3 dies.

Els últims 3 dies els ous no s’han girar.

Pàgina 14

Revista escolar nº32 · Escola Monsenyor Gibert · Sant Fruitós de Bages · abril 2014

ESPERÀVEM QUE EL DIA 11 DE MARÇ ELS POLLETS TRENQUESSIN LA CLOSCA I SORTISSIN DE L’OU. PERÒ NO N’HA NASCUT CAP.

QUÈ POT HAVER PASSAT ?

ELS NENS I NENES DE 6 I 7 ANYS TENEN LES SEVES RESPOSTES, MÉS O MENYS CIENTÍFIQUES: - COM QUE LA LLUM DE LA INCUBADORA DE VEGADES S’APAGA, POTSER NO HAN TINGUT PROU LLUM A LA NIT - LA LLUM NO ELS DÓNA PROU CALOR - HEM FET MASSA SOROLL, I POTSER TENEN POR DE SORTIR - SEMBLA QUE HEM TINGUT MALA SORT - NO TENEN PROU FORÇA PER TRENCAR LA CLOSCA DE L’OU - POTSER NO S’HAN ACABAT EL ROVELL - DEIXÀVEM LA INCUBADORA OBERTA MASSA ESTONA QUAN GIRÀVEM ELS OUS I FICÀVEM AIGUA - PERQUÈ NO TENIEN LA SEVA MARE I NO SENTIEN LA SEVA OLOR I EL SEU SORROLL - LES PLOMES DE LA GALLINA SÓN MÉS SUAUS QUE EL PLÀSTIC - POTSER S’HAN MORT A DINS DE L’OU - POTSER ELS HA PASSAT ALGO ALS OUS I NO HAN CRESCUT

AGRAÏMENTS: A la Pepa de l’equip de direcció per portar-nos la incubadora; el Valentí i l’Enric per ajudarnos en els temes elèctrics; al Ramon i la Montse per regalar-nos els ous de les seves gallines; a les senyores de la neteja per cuidar els ous al vespre; a l’Anna i la Isabel per girar els ous al cap de setmana; als alumnes i mestres de l’escola que han estat pendents del procés i molt especialment a les nenes i nens de primer de cicle inicial per l’interès, dedicació i cura durant tot l’experiment.

Pàgina 15

Revista escolar nº32 · Escola Monsenyor Gibert · Sant Fruitós de Bages · abril 2014

QUÈ HI HA DINS D’UN OU ?

UN DIA A L’AULA VAM OBSERVAR I DIBUIXAR UN OU CRU I UN OU DUR. QUAN VAM TRENCAR I PELAR LA CLOSCA VAM VEURE UNA MEMBRANA MOLT FINA I LA CÀMARA D’AIRE. ELS ROVELLS EREN GAIREBÉ DEL MATEIX COLOR, PERÒ EL COLOR DE LA CLARA ERA DIFERENT. DESPRÉS DE FER LA FEINA VAM FER UNES TRUITETES.

ENS HO VAM MENJAR TOT, I ERA BONÍSSIM!

Texte descriptiu de la imatge.

Pàgina 16

Revista escolar nº32 · Escola Monsenyor Gibert · Sant Fruitós de Bages · abril 2014

2n de Primària –

Farigola (2nA) / Romaní (2nB)

Elecció del nom de la classe Happy holidays from our family Aquest curs el Projecte general d’escola és el bosc to yours! Algunes de les plantes que habiten en aquest Mediterrani. bosc són les plantes aromàtiques.

Els nens i les nenes de 2n vam encetar aquest tema parlant sobre els coneixements previs que teníem al respecte.

Posteriorment, les mestres ens van presentar una desena de plantes aromàtiques diferents que podem trobar en el nostre entorn i que són pròpies del bosc Mediterrani: el julivert, l’alfàbrega, el romaní, l’orenga, la farigola, la sàlvia, l’espígol, la sajolida i la camamilla.

Investiguem les sensacions que ens provoquen les plantes aromàtiques...

Desconeixent el nom de les diferents plantes aromàtiques, vam haver de triar la que més ens agradava a través de diversos sentits: la vista (perquè ens agradava el color, la forma, les flors,...), l’olfacte (l’olor que feia) i el tacte (rugosa, esponjosa, suau,...).

Pàgina 17

Revista escolar nº32 · Escola Monsenyor Gibert · Sant Fruitós de Bages · abril 2014

Olfacte

Vista

Tacte

Després d´haver olorat, observat i tocat les diferents plantes va arribar el moment de decidir quina era la que més ens havia agradat.

A 2nA les plantes més votades van ser la farigola i el romaní, les quals van obtenir el mateix nombre de vots.

El Romaní (2nB)

A la classe de 2nB, l’espígol, l’alfàbrega i el romaní van ser les plantes finalistes.

Aquesta vegada però, el romaní va obtenir 16 vots!!! Davant d’aquesta gran victòria i perquè ambdues classes estiguéssim contentes, vam acordar que els noms de les nostres classes fossin:

La Farigola (2nA)

“Per la gola: farigola”.

Pàgina 18

Revista escolar nº32 · Escola Monsenyor Gibert · Sant Fruitós de Bages · abril 2014

Dibuixem el romaní i la farigola

Una altra de les activitats que vam fer per treballar el nom de la classe va ser observar i dibuixar una planta de farigola i una de romaní. Mireu quins dibuixos més bonics que ens han sortit!!!

Després, vam plantar-los en un palet de plantes aromàtiques per donar vida, color i olor a la nostra estimada escola.

Pàgina 19

Revista escolar nº32 · Escola Monsenyor Gibert · Sant Fruitós de Bages · abril 2014

Sortides per treballar el nom de la classe Per celebrar el dijous Llarder vam anar al Puig de Sant Valentí, on hi vam observar i recollir mostres tant de romaní com de farigola.

Al Centre d’Apropament a la Natura ens van explicar un munt de coses sobre el bosc Mediterrani i les herbes aromàtiques.

“El romaní, el qui no té amor li’n fa venir”.

Vam gaudir d’allò més observant, escoltant, tocant i ensumant la flora típica d’un bosc Mediterrani.

Per tot arreu hi havia farigola i romaní!!!

Calquem l’escorça d’un roure.

Pàgina 20

Recollim mostres de plantes.

Revista escolar nº32 · Escola Monsenyor Gibert · Sant Fruitós de Bages · abril 2014

3r A de Primària – SÀLVIA

UN DIA EN PLENA NATURA Happy holidays from our family to yours!

Enguany a l’escola es treballa de manera col·lectiva el projecte dels éssers vius. Així doncs, per tal de veure de prop i conèixer millor les característiques del bosc mediterrani , els nens i nenes de tercer vam realitzar una excursió a Sant Feliu de Codines on vam poder gaudir i aprendre al parc natural del Cim d’Àligues.

Allà ens van explicar moltes coses que no sabíem de les aus rapinyaires i també vam poder observar de prop les diferents espècies que havíem estudiat.

“Els nens i nenes de tercer observen, s’engresquen i aprenen”

Primer de tot vam fer un recorregut per les diferents gàbies on vam poder veure aligots, xots, òlibes, ducs,etc.

Ens van impressionar les seves urpes en forma de ganxo, tant útils per caçar.

També ens van dir que els rapinyaires poden caçar tant preses vives o ser carronyaires, aquelles que mengen animals morts. Vam poder veure un voltor comú el qual en el seu coll tenia un plomatge molt menys dens de manera que li era molt més higiènic pel seu tipus d’alimentació.

Pàgina 21

Revista escolar nº32 · Escola Monsenyor Gibert · Sant Fruitós de Bages · abril 2014

Parlant de l’alimentació també ens van explicar una cosa molt curiosa referent a la seva manera de menjar. Ens van dir que un cop feta la digestió, treuen com una “piloteta” on hi ha pèls, óssos o plomes d’animals que han ingerit.

Vam aprendre la diferència entre els rapinyaires nocturns i els diürns. Els diürns tenen els ulls al costat, són més allargats i tenen el cap en forma de triangle ; estaríem parlant dels falcons, àligues,etc.

A que no sabeu quin és sentit que tenen més desenvolupat? Doncs és la vista. Poden detectar la seva presa en moviment a una gran distància.

També ens van ensenyar rapinyaires nocturns com el mussol, l’òliba, el gamarús i el duc. Aquests els distingim perquè tenen una oïda molt desenvolupada i uns grans ulls. El seu cos és més rodó que els nocturns.

Ens va cridar molt l’atenció el cas del cucut. El cucut és un aprofitat! A que no sabeu perquè ho diem, doncs perquè ell no fa el niu. El cucut, busca un niu i llança els ous de l’altre espècie d’ocells, i pon els seus, perquè aquests els cuidin. Els pares adoptius forçats, no s’adonen del canvi...

Bé, per acabar dir-vos que vam presenciar una fantàstica sessió de vol, és a dir, les aus volaven literalment per sobre dels nostres caps.

Va ser una experiència inoblidable la qual ens feia molta il·lusió poder compartir-la amb tots vosaltres.

Esperem que us hagi agradat.

Nens i nenes de tercer.

No s'ha fet malbé cap dels nombrosos treballs que hi ha exposats per tots els espais de l'escola. Els alumnes experimenten, juguen, dibuixen, fan treballs plàstics.

Pàgina 22

Revista escolar nº32 · Escola Monsenyor Gibert · Sant Fruitós de Bages · abril 2014

3r de Primària – espígol

escoltem, observem, dibuixem, aprenem

A plàstica, vam aprofitar que estudiàvem els sentits i que l' avi de l' Èric ens havia explicat com fer uns dibuixos bonics i expressius , per dibuixar els nostres ulls mirant-nos , observant-nos al mirall.

Happy holidays ourque family Hem estudiat els sentitsfroem i hem après sense to ells yours! no podríem captar el

Els ulls, la mirada

munt d' olors, sabors, colors, formes, textures, mides, temperatures, sons, sorolls... Hem après que tota aquesta informació que entra a través dels sentits arriba al nostre cervell i aleshores reaccionem de diferents maneres.

també parlen,

Estudiar l' ull ens ha agradat molt, hem vist que funciona com una càmera de fer fotos. És un òrgan molt bonic, ple de detalls, tots ells imprescindibles per tenir una bona visió.

expressen emocions, sentiments...

El Jaume, l'avi de l`Èric Alanis va venir a explicar-nos alguns "trucos" per dibuixar bé. Ens va ensenyar com dibuixar una cara fixant-nos molt bé en tots els detalls i fent-la amb unes proporcions correctes. però sobretot ens va remarcar que amb esforç i il·lusió tot millora.

Ens va explicar que des de que es va jubilar ha pogut dedicar més hores a la seva passió: el dibuix i la pintura. Per dibuixar bé el secret està en practicar molt i tenir paciència per fer les coses. El segon dibuix surt més bé que el primer i el tercer més bé que el segon...

Es tracta de posar-hi ganes i temps.

Ens va agradar molt tenir l' avi de l' Èric a la classe!

Pàgina 23

Revista escolar nº32 · Escola Monsenyor Gibert · Sant Fruitós de Bages · abril 2014

MIREU QUINS ULLS TAN EXPRESSIUS, TAN PERSONALS, TAN DIFERENTS, TAN BONICS, TAN PROPORCIONATS... HAN FET ELS NENS I NENES DE 3R B

Sabríeu dir qui és qui?

Pàgina 24

Revista escolar nº32 · Escola Monsenyor Gibert · Sant Fruitós de Bages · abril 2014

4t A de Primària – Els esquirols Els esquirols són uns autèntics acròbates. Per un esquirol les branques són camins en l’aire. Les potes de l’esquirol són curtes però fortes. Amb les ungles corbes i punxegudes s’arrapa a l’escorça quan corre saltant d’un arbre a les branques. La cua l’ajuda a mantenir l’equilibri quan camina per les branques. La bona vista

Curiositats dels esquirols

li permet calcular bé les

El terme esquirol, a part de referir-se a un animal, també s’utilitza per aquell treballador que, quan els seus companys es declaren en vaga, continua treballant o reemplaça un obrer en vaga. Aquest mot prové d’un poble català: Santa Maria de Corcó. Resulta que en aquest poble hi havia un hostal i sembla ser que l’amo tenia un esquirol engabiat, de forma que el lloc fou conegut ràpidament com “l’Hostal de l’Esquirol”, fins i tot el poble tenia i manté el sobrenom de L’Esquirol.

A final del segle XIX i principis del XX, les vagues eren comuns a la zona de Barcelona i la regió on se situa Santa Maria de Corcó era l’emplaçament d’algunes fàbriques tèxtils. Els propietaris d’aquestes fàbriques van buscar mà d’obra per les seves instal.lacions en aquells moments de vaga. Van buscar en els pobles propers, i sembla que una de les millors propostes va provenir de Santa Maria de Corcó. Així, els vaguistes van començar a anomenar “esquirols” els treballadors que es van fer càrrec dels seus lloc a les fàbriques.

L’esquirol més petit és la Pigmea Africana, de només 19 cm.; i el més gran es l’esquirol Gegant d’Asia, de 90 cm!!

La cua té una llargada igual a la del cap i el cos junt,i és de pèls llarguissims.

Les femelles que han de tenir cries construeixen “nius de recanvi” de manera que, si són molestades, poden traslladar-hi de seguida les cries.

Hi ha un total de 273 espècies d’esquirols: 43 espècies de voladors i 230 espècies de terra i d’arbre Els nius dels esquirols tenen l’entrada a sota, perquè s’enfilen de baix cap dalt, aquesta característica ens permet distingir-los dels nius de les aus.

Pot aguantar 3 dies sense aigua i 7 sense menjar aproximadament.

Pàgina 25

distàncies quan salta.

Medeix entre 19 i 20cm.

Pesa entre 400g i 800g. Es diu que la cua l’ajuda a no tenir fred.

Hi ha un esquirol, anomenat volador, que té una extensió de pell que uneix les potes del darrere amb les de davant i que li permet planejar d’un arbre a l’altre. Es capaç de saltar una distancia de 50 m.

Els esquirols estan tan sols 28 dies a la panxa de la mare.

Revista escolar nº32 · Escola Monsenyor Gibert · Sant Fruitós de Bages · abril 2014

Projecte de l’alimentació Durant aquest segon trimestre hem après moltes coses sobre l’alimentació. Aquesta piràmide recomana els aliments que hauríem de menjar durant un dia per seguir una dieta equilibrada.

A la base de la piràmide trobem els aliments que podem menjar en més quantitat. Com més a dalt de la piràmide som, menys quantitat hem de prendre dels aliments indicats.

Entre tots hem recercat unes quantes curiositats, que les volem compartir amb vosaltres: 

Fa poc, el president de Sony Pictures va propasar als cinemes que oferssin també snacks més saludables,com iogurts o copes de fruites, ja que una ració de crispetes aporta 1.800 calories!!



Els ous són un aliment molt important ja des de l’antiguitat i el seu consum, actualment, està estès per tot el món. Es caracteritzen per ser una importantíssima font de nutrients.



Ingerir suc de cirera abans i després de realitzar exercici físic pot alleujar alguns dels símptomes de dany muscular que ocasiona la pràctica esportiva.



El pebre negre i el blanc són producte d’un arbust que creix a l’Àsia Sud-oriental i Indonèsia. Les petites fruites d’aquesta planta, en el cas del pebre negre, les assequen, en canvi, el pebre blanc es fa de les mateixes fruites però madures, en yours! comptes de seques.

Happy holidays from our family to

Pàgina 26



L’all és un dels antibiòtics naturals per excel.lència. Incrementa les defenses de l’organisme, és antiinflamatori, anticoagulant, vasodilatador i depurador. Disminueix la pressió arterial i el colesterol; afavoreix la digestió.



La ceba és depurativa i expectorant, bàsica en tractaments de problemes respiratoris (tos, bronquitis,…)



La congelació d’aliments és una tècnica de conservació. En congelar un aliment, només es congela l’aigua que conté.



La poma neteja les dents. La poma no pot reemplaçar la pasta dental, però en contenir poc sucre no afavoreix la formació dels microorganismes que provoquen les càries.



L’oli és més saludable que la mantega? Sí, perquè en ser d’origen vegetal els olis no tenen colesterol. El greix de la mantega, en canvi, és d’origen animal i per tant té colesterol.



Cal prendre com a mínim 2 litres d’aigua per dia? Sí, es fonamental. Quan augmenta la proporció d’aigua en l’organisme millora el funcionament dels ronyons i s’incrementa la capacitat de desintoxicació i de defensa.

L’aigua és el component més important de l’alimentació.

Necessitem molt de líquid perquè els nutrients arribin a tot l’organisme a través del corrent sanguini.



Una dieta complerta o equilibrada conté aliments de tots els grups, en quantitats adequades, excepte grasses.

Revista escolar nº32 · Escola Monsenyor Gibert · Sant Fruitós de Bages · abril 2014

4rt.B de Primària – Les guineus Ens hauria agradat molt de tenir una guineu de veritat a la classe, fet del tot impossible, ja que la guineu és un animal salvatge.

Totes les fotos de les guineus són boniques.

Ens agrada pensar en la seva llibertat i ens fa una mica d’ enveja i tot.

Algunes dades científiques de la guineu.

Happy fromésour family  El holidays seu nom científic vulpes vulpes. to yours!           

És de la família dels cànids com el gos i el llop. És de l’ ordre dels carnívors però també menja fruits. És mamífer i pot tenir 3,4 o 5 cries.

En estat salvatge poden viure 3 anys.

La seva longitud pot arribar als 77 cms.

Té molt bona oïda i un bon olfacte.

Té 42 dents i els ullals molt esmolats.

Les seves mandíbules són molt fortes.

Té 4 potes esveltes i per això camina i trota de pressa.

Les ungles són mig retràctils, s’assemblen a les dels felins.

Té el cos recobert amb un pelatge llarg i espès.

Quan més coses descobrim de les guineus ,més ens agraden. Estem contents de ser-ne durant un curs.

Lectures recomanades sobre Hem trobat un munt de textos interessants sobre històries reals, contes, faules a Internet , si busqueu a contes populars hi trobareu La Guineu i el Llop, la Guineu i el Corb, La Guineu i la Cigonya, la guineu medieval, la Guineu menjallibres, ….

A la biblioteca de classe hi hem trobat un conte que ens va llegir la mestra que era molt bonic que es titula “Los zorros del norte”. També hi hem trobat textos científics i històries reals com la d’ un home que que feia un reportatge de natura als Alps i es va fer amic d’ una guineu.

Pàgina 27

És la nostra guineu, és la més atenta de la classe!

Revista escolar nº32 · Escola Monsenyor Gibert · Sant Fruitós de Bages · abril 2014

Una de les faules que també hem treballat és La Guineu i la Cigonya que vam trobar a la revista de Cavall Fort a la que estem subscrits i rebem quinzenalment. Aquesta revista sempre porta contes, còmics, explicacions científiques, concursos,… A la classe és una de les lectures que té més éxit.

La Guineu i la Cigonya Un dia, la guineu va convidar la Cigonya a dinar a casa seva.

Però quin dinar més escarransit que li va fer! Només hi havia un plat de sopa i, a més, servit en un plat pla! La cigonya amb els seu bec tan llarg, no el va poder ni tastar, mentre que la guineu, la molt múrria , se l’ empassava en un tres i no res.

Aquí estem llegint la faula del llop i la guineu en altres classes de l’escola.

Per venjar-se de la burla, al cap d’ un temps la Cigonya va convidar a la guineu a sopar a casa seva. Mmm… quina oloreta que feia la carn…La Guineu va córrer a la taula . Però resulta que la Cigonya li va oferir els talls de carn en un vas de coll llaaaarg i priiiim on només passava un bec estret, però no pas un morro de guineu!

Així, la Guineu se’n va haver d’anar amb la panxa buida i la cua entre cames. Ja ho veieu: el qui vol enganyar al final en surt escaldat!

Per Carnestoltes, de guineus moltes.

Cada dia de la setmana ,segons manava el rei dels poca soltes vam guarnir-nos i el divendres ben disfressats naturalment!

Cadascú es va vestir com calia i al cap ens hi posàrem una cara de guineu.

El vestit el vam fer a casa i tots eren diferents, en canvi la cara de guineu la vam fer a la classe. Era d’ origami, aquell art del plegat de paper amb el que es poden arribar a fer milers de figures. N’ hi ha de molt difícils, per sort la guineu era fàcil i en un tres i no res la vam tenir feta.

En tenim de cérvol, de porc senglar, de vaca, de gos i de tigre.

Pàgina 28

Aquí teniu un munt de guilles però n’ hi ha una ....

Revista escolar nº32 · Escola Monsenyor Gibert · Sant Fruitós de Bages · abril 2014

5è A de Primària – La Roureda Som la classe de la roureda i hem investigat 4 tipus de roures:

Diferents colors de les fulles de roure a la tardor.

•Roure de fulla petita.

• Roure martinenc.

•Roure de fulla gran.

• Roure pènol.

ROURE DE FULLA PETITA (Quercus faginea) Happy from our family to yours!arrodonida És un arbreholidays que no arriba als 15 m d’alçada.

Capçada formada per branques anguloses i fullatge d’un verd clar.

Fulles esparses, de 3 a 7 cm, el·líptiques, amb el marge amb lòbuls aguts i poc profunds, que més aviat semblen dents. Peludes pel revers formant un borrissol de pèls grocs. Nervis ben rectes i paral·lels.

“El roure és un arbre de fulla caduca”

En un mateix arbre hi trobem les flors masculines, en aments llargs i pèndols i les femenines en inflorescències erectes.

Els aglans tenen les escames triangulars i peludes i el peduncle curt.

ROURE MARTINEC (Quercus pubescens) Pot fer fins a uns 25 m d’alçada. La capçada és més ampla que alta.

L’escorça de color marró clar. Branquillons peluts.

Fulles esparses de forma variable, de 5 a 10 cm, gruixudes, ovalades i amb la part més ampla més amunt de la meitat, amb 5 a 7 lòbuls desiguals a banda i banda del limbe, amb els entrants força arrodonits i poc profunds. Densament peludes, de joves per totes dues cares, però després mantenen els pèls només al revers.

Roure de fulla petita

Flors masculines en aments llargs i pèndols i flors femenines en grupets en els que sobresurten els estils.

Aglans en forma d'ovoide allargat, disposats com les flors, amb el peduncle molt curt i pelut, és cobert per una cúpula amb escames ajagudes, que no punxen.

Pàgina 29

Roure martinenc

Revista escolar nº32 · Escola Monsenyor Gibert · Sant Fruitós de Bages · abril 2014

ROURE DE FULLA GRAN (Quercus petraea) És un arbre molt alt pot fer de 15 a 35 m, és de capçada ampla i escorça grisenca. Copa ovoide amb branques rectes i dretes. El tronc és bastant massís i curt i a poca alçada ja trobem branques. La seva fusta és de molt bona qualitat i molt apreciada en fusteria i ebenisteria.

Fulles esparses, el·líptiques, amb la part més ampla cap a la meitat, amb el marge lobulat, amb els lòbuls arrodonits gairebé tots iguals i els entrants entre els lòbuls aguts. Sense pèls o molt pocs. Pecíol d’uns 2 cm.

Roure de fulla gran.

Flor masculina Flors masculines reunides en aments llargs i pènduls i femenines en grupets de 2 a 4 sobre peduncles molt curts. Totes en un mateix arbre.

Els aglans estan units a la branca gairebé sense peduncle.

ROURE PÈNOL (Quercus robur) És el més alt dels roures, un arbre molt gran, pot arribar als 40 m, és corpulent i majestuós que arriba a viure centenars d’anys. El tronc és rugós i clivellat amb l’escorça grisenca. Quan creix en rouredes sol ser alt i ramificat només a partir de 10 m d’alçada amb les branques verticals i capçada ampla. Quan creix aïllat es ramifica gairebé des de la base i fa la capçada arrodonida. La seva fusta és dura i resistent, és molt apreciada en fusteria i en construcció.

Fulles esparses, ovalades o el·líptiques, amb la màxima amplada més amunt de la meitat, amb 4 o 5 lòbuls desiguals a cada costat, arrodonits, i , sovint, amb dues orelletes a la base. Sense pèls. Pecíol molt curt.

Flors masculines en aments llargs, de 3 a 8 cm, pènduls, i les femenines en aments erectes molt més curts, de fins a 10 flors. Totes en un mateix arbre.

Els aglans surten en grupets i estan sostinguts per uns peduncles molt llargs.

Pàgina 30

Roure pènol.

Revista escolar nº32 · Escola Monsenyor Gibert · Sant Fruitós de Bages · abril 2014

5è de Primària – La Pineda Juntament amb l’alzina i l’alzina surera, els pins, en les seves diverses varietats, són dels arbres més comuns de fulla perenne dels boscos mediterranis.

PI BLANC

Fotografia de branques i pinyes de pi blanc.

Happy from our family to yours!

El pi blancholidays és un arbre de fins a 20 m. d’alçada, amb branques i escorça grisenques (d’aquí el nom de “blanc”). Les seves fulles fan prop d’un mm. d’amplada i de 3.5 a 7 cm de longitud d’un verd grogós.

Floreix a l’abril o al maig. Nombroses pinyes de 5 a 12 cm de longitud. És un arbre força resistent a la sequera, ja que pot subsistir en indrets on la pluviositat no supera en gaire els 200 mm l’any.

A Catalunya el trobem des del nivell del mar fins a una alçada de 1000 metres.

Com el pi pinyer, és una espècie piròfita. Això vol dir que aquests pins s’han adaptat per a resistir el foc. Així el pi blanc i el pi pinyer lluiten contra altres espècies competidores produint fullaraca i resina combustible que afavoreixen el pas del foc durant els mesos més calorosos, que les crema, el foc fa esclatar les pinyes facilitant la dispersió de les llavors, i les cendres de l’incendi aporten els nutrients necessaris.

Les pinedes mediterrànies són molt diverses.

Sovint es tracta de boscos d’una sola espècie de pi (barrejat, de vegades, amb l’alzina)

PI ROIG Fa de 20 a 40 m. d’alçada, amb tronc recte i prim, encara que, a voltes, nuós i recargolat. La copa allargada i ampla, i amb forma de para-sol. Les pinyes són de color verd grogós de 3 a 6 cm de longitud i de 2 a 3.5 cm de gruix. Té una llargària de 3 a 8 cm i la seva llavor no és fèrtil amb normalitat fins als 40 anys.

Floreix de maig a juny.

Prefereix àrees amb precipitacions superiors als 600 mm, encara que també viu en zones de precipitacions superiors als 400 mm, sempre i quan una part les rebi a l’estiu. És resistent a les gelades, vents i nevades.

Pàgina 31

Bosc de pins roigs.

Revista escolar nº32 · Escola Monsenyor Gibert · Sant Fruitós de Bages · abril 2014

PI NEGRE El pi negre és un arbre de capçada entre allargada i cònica, que pot arribar als 20 m. d’alçada. Les seves branques més baixes estan gairebé a ran de terra. El tronc, normalment recte i gruixut, a vegades també pot ser tortuós, ajagut i amb la capçada deformada. De fulles fortes, fosques i punxants.

Al Pirineu català és molt comú entre els 1300 i els 2400 m. per sobre dels boscos d’avet i faig i en contacte amb el pi roig a les zones més solanes (on es pot arribar a creuar i formar una espècie mixta).

Més amunt és l’espècie que marca el límit d’altitud als boscos dels Pirineus.

Imatge de pi negre enclavat a les roques d’alta muntanya.

És una espècie de creixement lent, amb pocs requeriments ambientals i capaç de colonitzar indrets molt desfavorables. Al límit altitudinal és normal trobar exemplars molt vells amb un especte torturat, creixent en esquerdes de roca. Alguns d’aquests exemplars ténen, malgrat el seu aspecte, més de 700 anys.

PI PINYER El pi pinyer és una espècie de pi carecteritzada per tenir la llavor comestible: el pinyó. És un arbre que pot arribar fins als 30 m d’alçada, tronc amb l’escorça d’un marró rogenc molt gruixuda i capçada en forma de para-sol.

Les seves fulles poden arribar als 20 cm de llarg.

Floreix al març. Les pinyes maduren a la tardor del tercer any, els altres pins ho fan en dos anys.

Així com el pi blanc és una espècie autòctona, el pi pinyer sembla que va ser introduït a Catalunya en època antiga, pels grecs o els romans, procedent de la mediterrània oriental, potser de Creta. Actualment el trobem implantat arreu del país fins a una alçada d’uns 1000 m.

Aquesta espècie, en estat adult, li és indiferent la solana que la obaga, però les seves llavors, a diferència de les alzines, necessiten molt sol.

Es dona el cas que sota un bosc de pins vells, no hi creixen pins joves, i en canvi sí que hi creixen alzines. I en els boscos densos d’alzines tampoc és fàcil trobar-hi pins novells. Això fa pensar que aquests tipus de pinedes són transitòries.

Pàgina 32

Pi pinyer

Revista escolar nº32 · Escola Monsenyor Gibert · Sant Fruitós de Bages · abril 2014

6è de Primària – Fageda i Alzinar

Reproducció sexual i asexual És la funció vital dels éssers vius. través de la reproducció Happy holidays from ourAfamily to yours! es poden tenir descendents. Pot ser sexual i asexual.

En la reproducció asexual hi participa una sola cèl·lula i els

Els alumnes de 6è de Primària, la Fageda i l’Alzinar, dins el projecte dels éssers vius, estem treballant la reproducció de les plantes, els animals i les persones.

Aquí teniu una mostra dels treballs que fem a les aules. Ens hem repartit per grups per buscar informació i passar-ho als companys de classe mitjançant una petita exposició.

El treball que us presentem és la reproducció dels animals i les plantes.

nous individus són idèntics a l’original amb un procés molt ràpid.

En la reproducció sexual es necessiten dues cèl·lules sexuals: una femenina i una masculina. S’uneixen en un procés que es diu FECUNDACIÓ. La nova cèl·lula que es crea és el ZIGOT.

El procés és més lent en aquesta

reproducció.

Pàgina 33

Revista escolar nº32 · Escola Monsenyor Gibert · Sant Fruitós de Bages · abril 2014

Les plantes amb flor Fanerògames: plantes que fan flor, es reprodueixen sexualment.

On es produeix la fecundació és a la flor.

Les flors són els òrgans reproductors de les plantes fanerògames.

A l’interior hi ha cèl·lules sexuals. La majoria de les plantes fan flors amb estams i pistils. Tenen cèl·lules sexuals femenines i masculines. Hi ha 2 tipus de flors: les femenines (només tenen pistil) i les masculines (només tenen estams) La unió d’una cèl·lula masculina i una de femenina forma la llavor.

Un òvul fecundat que donarà lloc a una altra planta.

Procés de reproducció: - Pol·linització: procés del pol·len que es diposita a l’estigma.

- Fecundació: unió dels grans de pol·len i els òvuls que hi ha a l’ovari.

- Formació del fruit: es produeix després de la fecundació.

- La dispersió de llavors: es produeix amb l’acció d’altres elements.

- La germinació: és el naixement d’una nova planta a partir d’una llavor.

Les plantes sense flor: algues i fongs Les plantes sense flor es diuen; CRIPTÒGRAMES. Us parlarem de dues, les falgueres i les molses.

Les falgueres: combinen les dues reproduccions, es desenvolupen a partir de gàmetes.

Tenen tres parts:

rizoma, arrels i frondes. Al revers de les frondes hi trobem els sorus.

Les molses: tenen uns pèls anomenats rizomes i uns filaments, els fil·lidis.

També combinen fases sexuals i

asexuals i es reprodueixen mitjançant uns filaments que tenen unes càpsules on són les espores.

Pàgina 34

Revista escolar nº32 · Escola Monsenyor Gibert · Sant Fruitós de Bages · abril 2014

Els animals Hi ha animals que tenen reproducció asexual i n’hi ha que la tenen sexual. En el primer cas, pot ser de 2 tipus: - Escissió: consisteix en la fragmentació del cos d’alguns animals (estrella de mar) -Gemmació: consisteix en la formació d’una o més gemmes (bony o protuberància).

En el cas dels animals amb reproducció sexual,hi intervenen

els

espermatozoides

(gàmetes

masculins) i els òvuls (gàmetes femenins).

Quan un òvul i un espermatozoide s’ajunten, es produeix la fecundació. N’hi ha de 2 tipus: -Fecundació interna: té lloc a l’interior del cos de la mare (rèptils, aus, mamífers) -Fecundació externa: es produeix fora del cos de la mare (peixos i amfibis).

Pàgina 35

Revista escolar nº32 · Escola Monsenyor Gibert · Sant Fruitós de Bages · abril 2014

El desenvolupament de l’embrió En els animals ovípars són les femelles les que ponen els ous i aquests protegeixen els embrions.

Molts d’aquests animals desenvolupen una metamorfosi, com la

papallona.

Molts rèptils ponen els ous a terra i els abandonen. Els ocells en ponen pocs perquè no en fan una bona cura. En el cas dels amfibis i insectes, poques cries arriben a adults.

En els animals vivípars la reproducció té lloc dins el ventre de la femella. Mentre dura la gestació és la mare la que alimenta a les seves cries.

Hi ha animals vivípars, com els taurons, que es desenvolupen dins d’un ou però dins del ventre de la mare.

Pàgina 36

Revista escolar nº32 · Escola Monsenyor Gibert · Sant Fruitós de Bages · abril 2014