Guanyadors Sant Jordi 2017

Guanyadors del concurs Sant Jordi 2017

Escola Falguera

Els dibuixos guanyadors de P3, P4 i P5…

Eloy Carrasco

Maria del Mar Bojole

Izan Pérez

EL CARGOL I LA MUNTANYA Hi havia una vegada un cargol que volia pujar a un muntanya molt alta. Cada dia ho intentava, però cada dia no ho aconseguia.

Es va dedicar a pensar que podia fer poder pujar la muntanya i es va decidir per començar a fer esport i a menjar molt sa. Cada dia tornava a la muntanya per intentar-ho i al final amb molt d'esforç ho va aconseguir. Va ser el cargol més feliç del món. Conte contat conte acabat.

Aitor Principal de primer

EL DOFÍ PERE Hi havia una vegada un dofí que es deia Pere. Un dia que estava jugant amb una pilota, de sobte, va aparèixer un tauró.

En Pere va marxar nadant a buscar a la seva família, va avisar al seu pare i li va explicar que el perseguia un tauró. El pare del Pere es va enfrontar al tauró i aquest va marxar.

Tota la família es va posar molt contenta i va nadar fins al final del mar. Allà van trobar un cofre, el van obrir i hi havia un peix, del que es van fer amics.

Conte contat. Conte acabat.

Gisela Pons de primer

UN NEN QUE VOLIA ANAR A L'ESPAI Hi havia una vegada un nen que volia anar a l'Espai. Des de petit l'agradava molt i tenia moltes coses a casa per jugar a ser astronauta. Tenia un coet i molts llibres sobre l'Univers.

Un bon dia va dir als seus pares que tenia moltes ganes de viatjar a uns altres planetes, així que es va entrenar molt i es va comprar un vestit espacial.

Va aprofitar un llibre que tenia a la seva biblioteca i va llegir totes les instruccions on explicava com enlairar un coet.

Quan va pensar que ja s'havia preparat força bé, va decidir que aquella mateixa nit es vestiria d'astronauta, agafaria la bandera que havia preparat, enlairaria el seu coet seguint les instruccions que havia llegit al seu llibre i marxaria rumb a l'Espai.

Molts i molts dies després va aterrar a la Lluna i el prmer que va fer va ser buscar la bandera dels Estats Units per treure-la i posar la seva perquè tothom que anés la veies.

Durant gairebé un any va estar fent moltes investigacions i finalment va decidir tornar a casa seva i explicar totes les seves aventures.

En arribar tothom es va alegrar molt de veure'l tan i tan feliç i van escoltar molt atents tot el que havia fet durant tot aquell temps a l'Espai.

I vet aquí un gos, vet aquí un gat aquest conte ja s'ha acabat.

Ainara Téllez de segon

RODOLí Tinc una casa a la muntanya on a vegades la gent es casa.

El drac va morir i un roser va sortir en Sant Jordi molt feliç, però el poble molt trist.

Alex Ferri de segon

REFLEXIONS...

Sempre que arribo a un lloc dic “hola” la mama diu que això mola.

A mi no m'agrada l'escarola ni beure coca cola.

El que m'agrada és el fuet, encara que després faci pets.

Sempre penso que els pets són coets, aquest és el meu secret.

Irati Rodríguez de tercer

UNA TELE ENS VA CANVIAR LA VIDA Fa uns dies la tele de casa nostra no s'encenia ni amb el comandament ni amb el botó i vam descobrir que es podia posar en marxa si li fèiem tres palmades. La tele no era de les normals, era una tele 3D. A l'hora de dinar, quan després de pensar que estava espatllada, vam aconseguir posar-la en marxa, vam mirar tots els canals perquè estàvem molt contents de tornar a tenir tele. Vam veure dibuixos, pel·lícules, documentals i el telediari.

Després de dinar vam apagar la tele donant-li tres palmades. A l'hora de berenar vam menjar una xocolatada i vam tornar a encendre la tele amb les tres palmades. I així vam continuar perquè ens semblava una manera divertida de fer.

Un dia va venir el meu amic Víctor a casa meva i quan va veure la tele que s'encenia d'aquesta manera tan curiosa li va explicar al seu pare, que era inventor, i ens la va comprar per moltíssims diners. Era la primera tele que es posava en marxa d'aquesta manera. I així va ser com, a la meva família, ens vam fer rics.

Conte contat ja s'ha acabat!

Paula Cambril de tercer

L'ESCOLA I LA GALÀXIA Hola, em dic Clàudia, tinc dotze anys i m'encanta l'escola. M'agrada perquè jo crec que estudiar és important. La meva assignatura preferida són les matemàtiques. M'agraden perquè les trobo molt divertides.

Bé, ara us contaré la meva rutina diària. Primer em llevo, després esmorzo, em vesteixo, em rento les dents, em pentino i vaig cap a l'escola. La meva escola comença a les nou en punt. Després a les onze sortim al pati que dura trenta minuts. Fem una classe més i és l'hora de dinar. Jo dino a l'escola, després jugo amb les meves amigues i a continuació tornem a la classe fins a dos quarts de cinc.

Vaig cap a casa, faig els deures, jugo i ja és hora de sopar. Quan he acabat de sopar, em dutxo, em rento les dents, em pentino i vaig a dormir. Ai! Per poc m'oblido, quan dormo somio molt. Z Z Z Z...

Ui! Ja és de dia, què ràpida s'ha passat la nit!. Un moment, per què no estic al llit? Per què el cel és lila? No, blau, espera, això és el que crec, això, això és ...

La galàxia!!!!

Apa, què bonic! Però no tinc por perquè hi ha més persones al meu voltant. Però totes tenen la pell de color blau claret i fins i tot jo també la tinc blava. Bé, aniré cap a casa. A on és? Ah! Ja la veig. Entro i tot és diferent, les parets verdes, liles, blaves i roses. Pujo a la meva habitació i és preciosa! A través de les finestres veig la galàxia.

Després de veure les meravelles de la meva casa, vaig decidir sortir a passejar amb el permís de la mare. Vaig veure un parc ple d'arbres de colors i em vaig seure en un banc. La gent corria cap a les seves cases però jo continuava asseguda. Llavors, em vaig adonar que la gent corria perquè els perseguien uns "alienígenes". A mi em van capturar, em van portar a un castell i em van tancar dins d'una habitació. Em vaig assabentar que em volien menjar. Per sort vaig trobar una sortida i vaig marxar corrents. Vaig arribar a casa sana i estalvi.

-Clàudia... desperta’t!!! I quan em vaig despertar, vaig adonar-me que tot havia estat un somni!!!

Lídia Muñoz de quart

LA VIDA Vull caminar sense saber on vaig.

Vull riure sense trobar el perquè.

Vull cantar sense saber el que faig.

La vida és per estar feliç.

La vida dels humans és diferent de la dels animals, com ara el peix que té aletes per nedar i cua per poder girar.

La vida necessita tranquil·litat i paciència, ni guerra, ni violència.

Res d'això ens faria feliços.

Yasmina Obaidalah de quart

WILDLIVE En un temps normal i corrent, on no hi havia guerres...Va néixer un ocellet molt especial que es deia Pioko.

Pioko va tenir una vida com la dels altres ocellets, havia aprés a volar, li van sortir plomes... Pioko era descendent d'una estirp molt especial. El seu tàtara tàtara avi era un heroi que va aconseguir la pau al bosc. aA seu avi li van posar el nom de Ghandi en honor a un humà que va lluitar per la pau.

Pioko era feliç amb els seus amics de la colla, l'Octàvia (l'ocelleta), en Finn (l'esquirol) i en Luter (l'àliga).

Un dia, mentre passejaven pel bosc, van veure la muntanya de la Mort. Una muntanya que ningú s'atrevia apropar-se a menys d'un km. Ni en Flow, el llop més valent, s'atrevia. Van veure els seus veïns, al Trotu (l'ànec lleig) i a l'Ariadna. Semblava que no hi havia res d'especial aquell dia, però de sobte van escoltar un crit. Havia estat la mare d'en Pioko, la Joana. Van anar literalment volant, excepte en Finn que va anar corrent. Hi havia una altra guerra. La mare era morta. Els llops els havien atacat.

Els havien traït. Van morir molts companys i ocells.

Uns dies després es va calmar la cosa. Van haver de recórrer a un poder espiritual. Explica una llegenda que al cim de la muntanya de la Mort hi ha una espècie d'animal monstruós. Es diu: Humà. També diu que hi viu un home capaç de sanar els animals: li diuen veterinari.

Llavors la colla va anar al cim. Quan van arribar no van saber distingir les cases de l'animal Humà. En Pioko va predir que el veterinari vivia més lluny. I així va ser. El Lutor gairebé es va donar amb una pedra. Al final la colla va poder salvar la mare.

Però no podria usar mai més les ales. Així que van decidir tornar a casa... però no en tenien! No van caure que l'havien destruït els llops. Quan van arribar van veure que també havien anat uns humans, tres nois que no semblaven mala gent. “Genial! Això és genial!”, va pensar. No portaven armes, ni controladors de ments sinó martells i fusta. En dues hores tenien una nova casa!

Aquesta història que us he contat és la que avui s'ha acabat.

Daniel Palomo de cinquè

L'ESTRÈS DEL DIA A DIA Ring, rong, ring rong Sona l'alarma sense por.

Ring, rong, ring rong, Jo dormia com un tronc!

Ring rang, ring rang, jo m'acabo d'aixecar.

Ring rang, ring rang, què faré? Quin ensurt! A l'escola he d'arribar!

Ring ring, ring ring, estava enganxada al llit.

Ring reng, ring reng, mare meva què faré?

Ring reng, ring, reng, jo ja tard arribaré.

Ring rung, ring rung, doncs l'estrès ja m'ha vençut.

Ring rung, ring, rung, al carrer hi ha molta llum.

A l'escola he arribat i la classe ha començat.

I doncs ara toca Anglès vull aprendre molt, molt més.

A segona hora toca Castellà, el millor llibre he de trobar.

Després toca Mates i la Núria ens fa classe.

Vinga, ja, anem a menjar mandonguilles i un guisat.

Ara toca Català la vocal neutra he estudiat.

Ara a mi em toca Valors, explico coses des del cor.

Ara ja toca sortir l'alarma sona com un crit.

A casa jo ja he arribat i al sofà m'he estirat.

Quina son! Quina son!

Somnio amb un altre món.

Ring rang, ring rang Una altra vegada? Arribaré Tard!

Paula Ferri de cinquè

EL MEU VIATGE A COLÒMBIA Hola em dic Sandra, aquest és el meu diari i avui us llegiré el meu viatge a Colòmbia. Per començar us explicaré com vaig fer per arribar a Colòmbia. Vaig agafar un avió a Barcelona per arribar a Madrid, quan vam arribar a Madrid vam pujar a un altre avió per marxar a Colòmbia, vam arribar després d'onze hores i dos quarts a Bogotà. Allà li van posar l'ortodòncia a la meva germana i vaig conèixer a la meva cosina, que ens va anar a buscar a l'aeroport. Al cap de dos dies vam agafar un altre avió per anar a Pereira on ens va recollir un amic per marxar a Boquia, on vivíem. A Colòmbia vaig conèixer a quasi tota la família del xicot de la meva mare. Allà tothom és molt amable.

Un dia al matí m'havia aixecat i havia esmorzat, la parella de la meva mare va venir amb mi al balcó i em va dir: -Ens anem a muntar a cavall.

Quan marxaven, perquè ens anàvem tots dos sols, la meva mare va preguntar: -On aneu vosaltres?

Vam contestar dient "a fer una volta", i ens vam anar a muntar a cavall, m'ho vaig passar genial, era la primera vegada que portava un cavall jo sola.

Al cap d'uns dies vam anar amb cotxe a Buga, on vivien els pares del nòvio de la meva mare, per anar a Buga amb cotxe es trigaven dues hores i dos quarts. Tota la família vam anar a un parc on hi havien esquirols i iguanes. Vaig donar-li de menjar un tros de galeta a un esquirol.

Quan vam tornar a Boquia vam anar a menjar aliments típics de Colòmbia com per exemple «patacón con todo, pan de bono, obleas, buñuelos i sancocho». El "patacón con todo" és un plàtan madur xafat que sembla una patata fregida que a sobre porta pollastre, carn, tomàquet, blat de moro... El "buñuelo" és una massa que porta molt formatge i el "sancocho" és una sopa amb pollastre, blat de moro i verdures.

Al cap d'uns quants dies vaig muntar com dues vegades més a cavall, també m'ho vaig passar molt bé.

Hi ha un poble de Colòmbia que es diu Salento, el poble més visitat del món, allà hi ha un restaurant de tres plantes que té una tirolina per la qual em vaig tirar, va ser divertidíssim. Al restaurant el menjar està deliciós, almenys a mi m'encanta el menjar d'allà.

Hi ha un lloc molt conegut de Salento, que són unes escales enormes de color groc i blau, que al Nadal i al cap d'any les decoren amb llums, jo les vaig pujar, i a dalt de tot hi ha paradetes amb menjar típic d'allà, vaig anar també a un restaurant on hi havia animals, allà tot el menjar el treien dels animals que tenien, la mantega es fa amb la llet de les vaques que tenen i moltes coses més, m'ho vaig passar molt bé sobretot quan vaig pujar a sobre del bou que hi havia allà.

El temps va passar molt de pressa, vam fer moltíssimes coses, però al final havíem de tornar. El dia de la tornada, en acabar de fer les maletes, vam anar a l'aeroport i ens van dir que no podíem pujar a l'avió perquè van vendre més bitllets del compte. Al final vam haver de marxar a casa per buscar un altre bitllet, vam trobar un a les 5h de la matinada. Quan vam anar a l'aeroport vam ser els primers de la fila, vam fer el "Check-ing" i vam pujar a l'avió. Vam arribar molt d'hora a l'aeroport de Bogotá, vam estar 16 hores allà, jo la major part vaig estar dormint.

Quan ens van cridar per pujar a l'avió vam anar i vam estar 11 hores que era el que va durar el trajecte entre de Bogotá a Madrid.

Vam arribar a Madrid i vam pujar de seguida a un altre avió per anar a Barcelona. Al final vam arribar a Barcelona i ens va recollir la meva tieta Eva i la meva tieta Erika.

M'ho vaig passar genial a Colòmbia!

Sandra Roig de sisè

ELS TIMFALGUERS Som una colla petita, però a l'hora divertida.

La nostra professora és la Miriam, que toca el timbal a l'esplai, en sap molt i és molt guai.

L'altre professor es diu Gorka, té nom basc i té molta força.

Anem a practicar els divendres, que és l'hora de festa, fem "breake" i fem gresca.

Hi ha molts tipus d'instruments : -Un és el "tamborí" i sona molt fi.

L'altre és el "tomb" que no li agrada a tothom.

La "caixa" és un tipus de timbal, i sona estrany.

El "goliath" és el més gran, pesa molt i sona bestial.

La nostra directora és la Sara, ens ajuda a portar el ritme, i mai està agobiada.

El seu instrument és el "Repenique" i sona més bé que tots els demés.

La cap de colla és la Diana que és la que mana...

El seu fill és l'Eric i també toca a la banda.

Ana Cancho de sisè

PRODUCCIONS PRÒPIES DE L’ESCOLA FALGUERA