Un petit pas per el pati... - Classe del Vampir - 11 anys

Un petit pas pel pati, un gran pas pel món “El pati de l’escola és el lloc on es produeix l’aprenentatge de l’espai públic i de les relacions socials […] en el pati es reprodueixen els rols i els valors de l’espai públic” Plataforma Internacional Pràctica Reflexiva “L’espai públic avui defineix la qualitat de la ciutat, perquè indica la qualitat de vida de la gent i la qualitat de la ciutadania d’aquesta” Jordi Borja

El pati és al conjunt de l’escola el mateix que la plaça al conjunt del poble. En el pati de l’escola es produeixen, en una altra escala, les mateixes situacions i relacions que en el món exterior. En ambdós llocs es generen conflictes i en ambdós llocs cal buscar solucions; tant en el pati com en el món cal pactar i negociar, arribar a acords, establir normes i respectar-les, i, evidentment, saber com gestionar les situacions en les que les normes no són respectades. La convivència del pati es pot veure afectada per la distribució dels diferents espais i per exclusions a partir de les aficions, del gènere i del nivell sòcio-econòmic. També el disseny, planificació i ús dels carrers i places del poble condicionen la convivència i pot generar exclusions.

Els conflictes que es generen en el pati sovint pugen a l’aula on prenen una nova dimensió. Els Vampirs s’han plantejat la possibilitat de realitzar canvis en el pati de manera que millori la convivència, que tothom es relacioni més amb tothom, que es respectin les instal·lacions, que es puguin obrir les perspectives de joc a noves activitats... La finalitat d’aquest plantejament és veure si aquests canvis poden arribar a tenir efectes de millora en el món exterior.

Les propostes de canvi han de venir donades a partir de les opinions de tots els usuaris del pati: nois i noies, i adults (famílies, mestres, personal no docent de l’escola). Hem reflectit les opinions i sentiments de tots els usuaris en un seguit de gràfics, a partir de les enquestes passades, abans de proposar canvis que hauran de ser validats de manera col·lectiva i participativa per tothom que faci ús del pati.

Classe del Vampir – 11 anys

Com veiem el nostre pati 3, 2, 1... corre, agafa l’esmorzar que arriba l’hora del pati. Estàs eufòric, t’oblides de la classe i estàs en un món diferent. Sortim a jugar, a parlar i a esmorzar... retransmetent en directe des de l’Escola El Puig la final de la Champions, xivarri, crits i Tele5. Secrets, discussions, cops de puny. El pati també serveix per organitzar-nos i arribar a acords; ens reconciliem i ens abracem. Tots riem de tots formant el xivarri. Quants nens? Quantes nenes? Quines edats? Per què? Divisió dels nens a la pista i les nenes a les barres. Els espais del pati, el joc, la calma, l’hort, el Mateu.

Quan parlem a l’hora del pati veiem com som de diferents. Els tranquils, els esverats i les trampes. Vigila que amb les trampes venen els mals. El Sàhara, curses de cent metres llisos, educació física, el dolor, ... Betadine. Beu aigua a la font, però... amb compte que una s’encalla i altres ragen massa. Els arbres són importants també pel medi ambient i per nosaltres, perquè si no tinguéssim arbres el pati seria trist i avorrit. Tots fem fila a la font, morint-nos de set i de calor. Les mil i una pilotes penjades a cal veí. El record de quan érem petits i jugàvem al sorral, un lloc de diversió per als més menuts, excavacions i fent pastissos però tot fet de grans de sorra. Juguem, saltem i investiguem fins l’últim moment tot el que passa en el pati i aprenem, que bé que ens ho passem. Molta aigua de les fonts ens salva de la calor de jugar a futbol. Al replà del pati els mestres fan petar la xerrada i esperen l’hora de picar de mans. El fred, la calor, nois cap a dalt que plou. Mentre som a classe els ocells converteixen el pati en un lloc on només hi habiten pardals menjant les restes dels nostres esmorzars. Ocells, molles de pa i brutícia. Pau, silenci i dolç cant dels ocells.

Carmanyoles oblidades. Arriben les cinc, el pati torna a estar ple de gent, tan petits com grans, els pardals surten volant esperant els entrepans de l’endemà. El pati és perfecte per fer festes i celebracions, cantem cançons perquè els familiars i amics ens escoltin i gaudeixin del nostre ambient, paradetes de Nadal i llums de colors on venem tot tipus d’objectes fets a mà, donem les cartes als patges reials. El pati és ideal per fer feines i treballs, però de vegades l’avorriment pot amb nosaltres. A la divertida festa del Carnestoltes el pati serveix per veure les seves eternes i avorrides setze voltes. Les mítiques fotos de grup que mai surten bé. Quina calor, juguem a futbol, bàsquet, matar i altres esports. Obrim les portes a la jornada esportiva. Acaba l’escola, només mitja jornada, quina felicitat ja són vacances!

Per canviar el pati, cal saber l’opinió que tots els usuaris en tenen. No podem canviar sense considerar les valoracions dels altres. Per conèixer què en pensen tots els usuaris dissenyem una enquesta, la passarem en paper a tots els estudiants de l’Escola i de manera on-line a tota la resta d’usuaris (mestres, personal no docent, famílies...)

Buidatge i representaciĂł grĂ fica de les enquestes

A partir del buidatge de les enquestes en traiem algunes conclusions i en fem la representaciĂł grĂ fica.

Cal fer percentatges per trobar la proporcionalitat en les representacions grĂ fiques.

Busquem solucions per dibuixar cercles amb un diĂ metre gran.

El diàmetre dels cercles és proporcional a la quantitat de persones que han marcat cada opció

A partir de les enquestes es veu que la majoria de les noies i nois (primària i secundària) no creguin que l’ús dels espais estiguin condicionats pel sexe. Però malgrat això les respostes que diuen jugar junts són molt poques i que realment hi ha una divisió d’espais segons el sexe.

7.- Creus que l’ús què en fas dels espais estan condicionats pel teu sexe? o Sí........................................................................................107 o No.......................................................................................150 Per què?

-Perquè juguem junts................................................................24 -Noies a les barres i nois a la pista...........................................58 -Igualtat...................................................................................110 -Sense sentit.............................................................................42 -En blanc....................................................................................4 Total........................................................................................495

10.- Creus que fa falta un canvi d’actitud en general? o o o o

Sí ................................................................... 114 No ................................................................... 37 No vàlides...................................................... 2 Total ............................................................. 153

11.- I a tu, et cal fer un canvi d’actitud? o o o o

Sí ................................................................... 37 No................................................................. 113 No vàlides....................................................... 3 Total ............................................................ 153

Del buidatge de les enquestes es poden extreure algunes conclusions: és representativa la visió que es té de la implicació en la gestió i ús del pati. La mateixa quantitat d’estudiants de primària que demanen un canvi d’actitud en el pati, és la que opina que, personalment, no li cal fer un canvi.

De les enquestes passades als adults que fan ús del pati es desprèn una conclusió semblant. Quasi la meitat de les persones enquestades creuen que cal un canvi d’actitud en el l’ús del pati, mentre que només un 16% creuen que personalment han de fer un canvi

La ciutadania es conquereix en l’espai públic.

Jordi Borja

Els “guanyadors” en la societat són aquells “capaços de conquerir l’espai, envair i adquirir el dels altres i defensar el propi”.

Leslie Kanes Weisman El pati de l’escola és el primer lloc on s’aprèn a socialitzar, lluny de la mirada de mestres o adults. Els patis reprodueixen de manera rutinària i normalitzada els mateixos estereotips de la societat que es basen en els diferents rols de gènere que regulen l’espai públic i la vida fora de l’escola. Si dones a un nen una pilota, la xutarà i conquerirà el territori; si li dones una nina a una nena es reclourà en un racó per tenir-ne cura. Així, d’aquesta manera inconscient, s’ha configurat durant molt temps un espai públic masculinitzat i un espai privat feminitzat.

En moltes escoles i durant molt temps, el pati ha estat un espai futbolcèntric, deixant un espai perifèric que ocupen bàsicament les noies. Els Vampirs han pogut comprovar que bona part dels conflictes que tenen a classe, s’originen en el pati i, molt sovint, arran de la pilota. Amb la idea de canviar aspectes del pati que els puguin ajudar a millorar la seva convivència i, amb la voluntat de poder actuar per trencar els rols de gènere establerts en la societat, han impulsat l’elaboració d’uns mapes participatius amb les classes de l’etapa de primària i de les famílies. Després de fer una diagnosi de les problemàtiques del pati apareix la idea de dissenyar i crear un pati més inclusiu, obert, igualitari, just, orgànic i creatiu.

Si el pati és un espai on s’esdevenen les mateixes situacions, rols i discriminacions que fora de l’escola, repensar els patis equival a repensar les ciutats.

Classe del Vampir – 11 anys

“El 80% dels patis són futbolcèntrics”

Repensem el pati des de la perspectiva de gènere: la Dafne i la Júlia d’Equal Saree ens presenten teoria del centre i la perifèria i de com en els patis es reprodueixen els estereotips que es perpetuen en el carrer.

En els patis els nois ocupen un espai central que acostuma a ser la pista per jugar a futbol, mentre que les noies ocupen la perifèria. A la llarga això perpetua l’ocupació de l’espai públic per part dels homes i de l’espai privat per part de les dones.

Passegem pel pati amb la Dafne i la Júlia, observant els diferents aspectes de l’ús del pati.

Comencem a fer un mapa participatiu per recollir totes les informacions.

Volem comprovar si l’ús que es fa del pati que es té al pati condiciona l’ús de l’espai públic.

Demanem als companys de la classe del Bruixot si volen participar en un experiment. Sortim a jugar a diferents places de la vila i en cadascuna amb condicions diferents. Primer ho fem amb els nois i després amb les noies. Posteriorment ho farem amb tot el grup sencer.

Nois

Actitud en l’espai públic

Espai del pati que ocupen habitualment

Activitats més mogudes, més irreflexives i més impulsives.

Van fer ús de paraules més grolleres.

Hi ha més soroll.

Centre

Noies Actitud més reflexiva. Es mostren més observadores.

Es qüestionen què anem a fer.

Juguen a futbol

Tots junts Si no hi ha altres recursos per jugar poder fer-ho tots plegats. Les noies que van jugar a futbol, ara no ho fan. Els nois ocupen l’espai i monopolitzen l’ús de la pilota

Perifèria

Creiem que les noies han estat més mesurades, observadores i reflexives, perquè, tradicionalment, aquestes actituds es vinculen amb la perifèria. Per contra els nois han estat, també tradicionalment, en el centre on les actituds són més actives i expansives.

Ningú no ens pot dir a què ni com hem de jugar.

En absència d’altres recursos i, bàsicament de pilota, és possible jugar tots plegats.

Llegim dos llibres Chimamanda Ngozi Adichie i veiem com de presents i actuals són els rols de gènere i els estereotips que denuncia.

Manifest per un pati igualitari El primer espai públic dels infants és el pati de l’escola. Per això és molt important que el pati sigui respectuós, igualitari, alegre, just, lliure, original... Fa mesos que ens vam replantejar la manera de jugar al pati. Perquè hem vist que quasi tots els problemes que tenim venen del pati, i els arrosseguem a la classe.

Ens agradaria canviar el punt de vista de la gent cap a la igualtat de gènere. A partir d’aquí, ho hem mirat tot des d’un altre punt de vista. Aleshores, a partir de desenvolupar la idea, vam arribar a la conclusió que volíem trencar els rols de gènere i els estereotips que es produeixen al pati.

Un petit pas pel pati, un gran pas pel món.

El que ens agradaria fer veure és que la pista no és el lloc central del pati perquè hi ha moltes altres maneres de relacionar-se.

En els patis escolars, majoritàriament, la pista és el centre i és on bàsicament juguen els nois a futbol. En canvi les noies es queden en la perifèria i tenen més opcions de joc, però amb menys espai. Quan no hi ha pilota, la majoria de nois, no saben a què jugar i a l’hora de buscar altres alternatives tenen problemes. Canviant aquestes dinàmiques podem millorar la convivència entre nois i noies.

Per a nosaltres, el pati és un lloc on podem desconnectar de les classes. Podem gaudir i aprendre d’altres maneres; conviure, compartir, dialogar, fer esforços o esports físics. Els patis són un lloc on tots els nens i nenes aprenen coses que no poden aprendre a classe com socialitzar-se amb altres companys o gestionar problemes sense la intervenció d’un mestre. Tot això és un reflex de l’espai públic i de certes situacions de la vida.

Tradicionalment l’espai públic ha estat masculí i l’espai privat femení.

A partir d’aquesta reflexió hem volgut fer un experiment amb la classe del Bruixot per veure si feien un ús diferent de l’espai públic segons el sexe. Vam veure que els nois anaven més esverats, pel fet d’haver après en el centre dels espais, aleshores no han de pensar tant en el que fan i poden anar més per lliure. En canvi les noies van estar més reflexives i observadores i això passa perquè tradicionalment elles han estat sempre han estat en la perifèria (que és un espai molt apartat), i aleshores han d’anar més en compte amb el que fan.

Però realment, hi ha interès a canviar les dinàmiques, estereotips i rols de gènere?

Posem en marxa els mapes participatius. Demanem que damunt del plànol del pati escriguin i representin el punts forts i febles d’aquest espai, què canviarien, les seves vivències... En fem un per a cada classe de Primària i un altre per a les famílies que complementarem en dues tardes a partir de les 17:00.

Compartim amb les altres classes com es fan els mapes participatius.

Algunes de les percepcions de diferents cursos.

Demanem també la col·laboració de les famílies per elaborar el seu propi mapa participatiu.

A partir de la participació en els mapes i de la reflexió sobre el pati es proposen alguns canvis.

• Instal·lar un jardí vertical damunt la font de primària per aconseguir un entorn més verd i orgànic.

• Pintar una paret amb pintura de pissarra per poder pintar amb guixos de colors.

• Crear una terrassa damunt de la caseta del material d’educació física, que es pugui accedir des del pati a través d’una escala. Que sigui un espai tranquil, com el racó del Mateu.

• Fer una instal·lació de música al racó del Mateu.

• Aconseguir més espais d’ombra muntant alguna pèrgola o repensant la distribució dels arbres.

• Jocs pintats a terra com xarranques, escacs, tres en ratlla...

• Instal·lar un rocòdrom per diversificar les possibilitats de joc més físic.

• Més papereres i bancs. Facilitar la conversa i els espais tranquils i relaxats.

Però el canvi més difícil de dur a terme és el de les normes, usos i gestió dels diferents espais i elements del pati. Cal parlar amb tots els usuaris perquè s’impliquin en la redacció d’aquestes normes perquè així tothom se’l sentirà una mica més seu.