SOTA TERRA - CLASSE DE LA SERRA DE RUBIÓ

Què hi ha sota terra?

Classe de la Serra de Rubió 9 anys

L’ésser humà és part de la natura i la seva guerra contra ella és, inevitablement, una guerra contra si mateix.

Rachel Carson A partir de la pregunta “Què hi ha sota terra? iniciem un llarg recorregut per la prehistòria i l’evolució de l’espècie humana. Descobrim que sota terra hi té cabuda la vida, però també la “vida-morta”: canonades, caus, aigua, animals, fongs que mesuren quilòmetres de llargada i un reguitzell inacabable. Aquesta pregunta, però, no ens atemoreix perquè estem preparats per la complexitat d’una resposta que ens envolta cada dia. Es tracta d’una dimensió que no veiem i que ens explica històries, mites i llenguatges de fa milers d’anys.

Descobrint la Serra de Rubió comencem a fer-nos preguntes…

-

Quins fongs hi ha a Can Roca?

-

M’interessen els minerals i les pedres del bosc.

-

Quines muntanyes i camins tenim a prop?

-

Com són els volcans i la lava?

-

Descobrim els caus dels animals.

-

On podem trobar serps?

Parlem de totes les idees i a la rotllana pensem com podem encabir moltes de les propostes en una de sola i sorgeix una pregunta engrescadora: Què

hi ha sota terra?

Ens preguntem què hi ha sota terra i fem una llista de tot el que imaginem.

Com ens imaginem el sota terra?

Com ho podem representar?

- Arrels - Llavors - Nius de formigues - Lava - Ous de tortuga - Clavegueres i Canonades - Plaques tectòniques - Aigua i humitat

- Roques - Minerals - Fòssils - Plàstics - Fongs - Deixalles - Vida morta

Parlem de les representacions…

- Hem fet les capes de la Terra, però amb

una forma diferent de la que té la Terra.

Hem imaginat un tros de pastís.

- Hem sabut representar un tall de la Terra i s'entén molt bé que a dalt és on estem nosaltres i la part de la punta és en el centre de la Terra, el nucli.

- Primer vam fer una rodona i vam pensar que ens quedaria massa desordenat i vam decidir fer-ho en línies rectes.

- Jo en el meu cap pensava en la terra vista des de l'espai i treure un triangle i llavors dibuixar el que veiem pel forat que ha deixat el triangle.

- Jo faria que el pastís es veiés de costat.

Ho tinc al meu cap, però no sé dibuixarho.

Compartir les representacions ens porta a parlar de geometria, volums i dimensions

-

És com si el triangle tingués volum. Vol dir en 3D.

-

El meu pare per mirar com doblegar el ferro, ho dibuixa molt bé per veure cada cara. Té tres cares, aquest triangle, he intentat dibuixar les tres.

-

Crec que en té quatre, de cares.

-

No les veiem totes, depèn de la perspectiva i de la forma que tingui.

No és el mateix un objecte com una sabata que una cosa quadrada.

-

Ja, perquè "quadrat" ve de "quatre". Té 4 costats.

-

Un cub és un dau, és en 3D i un quadrat és dibuixat, és pla.

-

Jo no sé quina diferència hi ha entre el 2D i el 3D,

-

La "D" vol dir dimensions. Si és 2D és que té dues dimensions.

Què està passant a la illa de La Palma?

Compartim a la rotllana informacions i imatges d'una catàstrofe natural que tenim a prop: un volcà a l'illa de La Palma, el Cumbre Vieja, ha explotat i fa més d'una setmana que treu lava.

De seguida comencem a parlar sobre aquest fet:

-

La natura ens està tornant el que li hem fet.

-

Durant el confinament els animals van sortir i voltaven tranquils.

-

Nosaltres som culpables de viure al costat de llocs perillosos.

-

Al costat de llocs perillosos no hauria de viure ningú.

-

Si un volcà explota a dins d'un oceà, podria crear un tsunami?

-

Què passarà amb els animals marins quan arribi la lava al mar?

Com els dofins, un peix que viu allà que es diu La Vieja, els taurons, les meduses...

-

Aquesta gent viu del cultiu de plàtans, de què viuran ara?

Busquem al diccionari el significat de paraules que surten a les informacions:

Letal, magma, volcanòleg, cràter,

catapulta, incandescent, arxipèlag…

Ens situen en l'espai i ens interessa conèixer quines illes formen part de l'arxipèlag. Representem les informacions.

Ens arriba un llibre sobre el planeta Terra i ens crida l’atenció un apartat que parla sobre volcans. Creiem que aquesta informació ens pot apropar a la realitat que estan vivint els habitants de La Palma.

Hem llegit que quan un volcà entra en erupció pot catapultar la lava a 18 km. Ens preguntem què passaria si explotes algun dels volcans de la Garrotxa.

-

Què és una catapulta?

-

Podria arribar a Barcelona?

-

I a Esparreguera?

-

Quina zona quedaria afectada?

Amb l’ajuda de Google Maps situem la zona volcànica de la Garrotxa.

Llegim que Les Planes d’Hostoles estan a 18 km. Creiem que si mesurem amb una cinta mètrica la distancia que hi ha d’un punt a un altre podríem saber altres llocs que quedarien afectats.

-

Què representen els punts que hem marcat?

Veiem que hem d’unir els punts per saber quines poblacions que quedarien afectades.

Ens aproximem a les unitats de mesura (cm i km) i a la idea de radi i perímetre d’una forma natural i motivadora.

També hem llegit que l'erupció volcànica més letal del món va tenir lloc a Indonèsia quan la muntanya

Tambora va entrar en erupció. Aquell dia van morir 92.000 persones.

-

Podria morir tota Esparreguera.

-

Quants habitants té Esparreguera?

La Jana ens explica que la seva mare treballa a l'Ajuntament i que ella sap que a Esparreguera hi ha 20.000 habitants. Decidim contrastar aquesta dada amb les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya.

Creiem que hauríem d'arrodonir la xifra, ja que la tendència ens indica que el nombre d'habitants està creixent i que segurament el 2021 hi haurà unes 23.000 habitants. Els nens i nens de la classe de la Menta ens ajuden a interpretar el gràfic.

-

És un gràfic de línies on apareixen els anys i el nombre d'habitants.

Ens preguntem quantes vegades s'hauria de cremar Esparreguera per igualar la catàstrofe a Indonèsia.

Sumem, multipliquem descomposem,

composem….

Continuem descobrint la Serra de Rubió. Quan caminem ens fem preguntes...

Ens crida l'atenció el sòl del camí que porta per la banda dreta de la Serra de Rubió al Turó de les Ginesteres. El sòl canvia de color i no sabem per què.

A la classe del “Sol” recordem tots els aprenentatges sobre geologia: la farina de falla, la pedra calcària i la pissarra. Ara ens formulem altres preguntesi construïm hipòtesis:

-

Aquesta terra vermella sembla que porti ferro.

-

La terra grisa s’assembla a la zona de Els Blaus.

Pensem qui ens podria ajudar i ens posem en contacte amb l’Eloi, estudiant de geologia i ciències mediambientals. Decidim escriure-li un correu i, ràpidament, rebem una resposta: Benvolguda classe de Rubió, Estic molt content que m'hàgiu fet aquesta pregunta i la trobo molt interessant per les implicacions geològiques que té.

Per les imatges que m'heu enviat tinc una idea de què pot ser aquest canvi de color, però per poder-ho assegurar, necessitaria que marquéssiu sobre un mapa el punt on vau fer les fotografies. A la zona propera al Turó de les Ginesteres i el torrent de la Mestrança hi ha diferents llocs on es donen contrastos de coloració de la roca i poden tenir una possible explicació diferent.

Us adjunto una imatge aèria on he marcat alguns dels llocs que presenten el canvi de color de roca amb cercles de color taronja. Si em dieu la zona on ho vau localitzar us explicaré de què es pot tractar aquest canvi de color.

Fins aviat, Eloi

Observem el mapa que ens ha adjuntat i amb l’ajuda dels símbols del mapa trobem la zona on vam fer les fotografies. Es tracta del cercle que hi ha per sobre del Turó de les Ginesteres.

Amb l’ajuda del Paint retoquem la imatge i li enviem.

Uns dies després rebem la seva resposta: Benvolguda classe de Rubió, Us adjunto a aquest correu el document amb la meva resposta a la vostra pregunta. Espero que us sigui d'ajuda.

Fins aviat, Eloi

L’Eloi ens situa les fàcies Buntsandstein i del Muschelkalk al bosc de Can Roca.

Representació científica del paleoambient de les Fàcies Buntsandstein.

-

Representació científica del paleoambient de les llacunes i aiguamolls. Fàcies Muschelkalk.

Les roques ens parlen del passat.

Els geòlegs saben com era abans el nostre planeta observant les roques.

Un geòleg sap sobre roques, plantes i animals.

Videoconferència amb l’Eloi Després de compartir correus amb l’Eloi li proposem fer una

videoconferència per trobar-nos en línia i agrair-li la informació que ens ha fet arribar. Aprofitem l'avinentesa per fer-li algunes preguntes:

Quan vas decidir estudiar geologia?

Quan tenia 5 anys m'agradava investigar minerals i visitar mines.

Després a Batxillerat un professor em va transmetre la seva passió per la geologia i vaig decidir estudiar la carrera.

Quina ha estat la troballa més interessant que has fet?

A la zona d’Aragó, concretament a Jaca, hi ha una conca marina que es va crear fa 40 milions d’anys i les roques que hi vaig veure em van semblar espectaculars.

Ens recomanes algun lloc per visitar?

La zona del Berguedà té unes característiques geològiques molt increïbles, allà hi ha el Pedraforca.

Preparem l’estada al CdA la Noguera - El meu germà m'ha dit que hi ha una cova de prehistòrics.

- També excavarem com arqueòlegs.

- Què és la prehistòria?

- Quants anys fa que va passar?

Busquem informacions sobre la prehistòria i decidim fer un esquema - La prehistòria té dues etapes: l’Edat de Pedra i la dels Metalls.

- La prehistòria comença al Paleolític i acaba quan apareix l’escriptura, però el món és tan gran que es va acabar en un temps diferent.

- Per exemple, a Egipte la Prehistòria acaba pels voltants de l’any 3200 i a Nova Guinea és més recent.

- Es diu Prehistòria perquè és abans de la Història. Pre- vol dir abans.

- Jo tinc una imatge que ho explica molt bé. S’anomena “eix cronològic”. És per situar les troballes que fan els arqueòlegs.

- Per exemple, quan comptem endavant fem: 100-200-300… Per la Prehistòria s’ha de comptar endarrere i 400 és més tard que 1400.

Llibres Imatges Vídeos Revistes …

-

Les dones també caçaven a la prehistòria

Trobem a l’InfoK un vídeo molt interessant que parla de prehistòria. A un cementiri prehistòric amb tombes

de fa 9.000 anys a l’Amèrica del sud han trobat un esquelet envoltat d’armes de caça com ara puntes de fletxes i ganivets fetes de pedra. Es tracta d’una noia d’entre 17 i 19 anys.

-

Les noies tenien més protagonisme, perquè en el vídeo es veu que han trobat esquelets de dones caçadores.

-

Sempre ens havien explicat que les dones es quedaven a la cova fent el menjar i cuidant els

fills, però això demostra que també hi havia dones caçadores.

-

Crec que a la prehistòria ja hi havia drets de les dones.

-

Drets feministes?

-

Després, a la història, no sé què va passar que va començar a haver-hi gent masclista.

-

Això devia passar més o menys per l’edat de la història, però a la prehistòria no eren masclistes.

-

No ho havien de reclamar perquè ja ho sabien, que podien ser caçadores, també.

-

Al llibre el Viatge al país dels Lacets la Bora també li diu al Piru que ella es pot defensar sola que no necessita cap home.

Seguim endreçant la història amb les informacions que hem portat de casa...

Quan provem de situar-nos a nosaltres mateixos veiem que es difícil imaginar on es troba el 2021:

-

Jo m’imagino que passejo per la història.

Començo a caminar pel paleolític i, veieu?

Al final de la classe és on estem ara vivint nosaltres.

Finalment, construïm l'esquema i afegim informacions a cada etapa - Al Paleolític utilitzaven sílex per fer eines per caçar i tallar.

- També caçaven, pescaven i recol·lectaven.

- Els dòlmens són unes construccions per indicar que ha mort una persona.

- Al Neolític van començar a cultivar i a tenir ramats.

- Els camps cada cop són més secs, desapareixen animals i plantes.

Busquen llocs fèrtils com el riu Nil perquè allà troben animals i plantes i comença l'etapa sedentària.

- També es va descobrir la ceràmica.

- Al llibre El Viatge al país dels lacets feien terrissa.

- Al Neolític feien els seus propis teixits, ja no ho feien amb pells.

- Jo crec que amb les pells dels animals.

- Ho feien amb cuir, seda i llana, d'origen animal.

- ...

Investiguem amb el Google Maps possibles rutes que podria fer l’autobús que ens porta al CdA la Noguera Rutes d’Esparreguera a Sant Llorenç de Montgai Trobem possibles camins per on podríem passar amb l’autocar fins a arribar a Sant Llorenç de Montgai.

La ruta més ràpida passa per: Igualada, la Panadella, Cervera, Penelles, Balaguer i arribem a Sant Llorenç de Montgai.

Trigarem 1:21 i farem 115 KM.

Ens preguntem a quina hora arribaríem si agafem la ruta més ràpida.

Trobem diferents maneres de resoldre el problema

- 66 minuts no existeix!

Sumar amb un sistema que no és decimal esdevé un repte. Què passa amb les 9 hores i 66 minuts?

Visita de la Dolça, estudiant d’arqueologia Just un dia abans de marxar al CdA la Noguera, ens visita la Dolça, estudiant d'arqueologia.

S'ha preparat una presentació molt interessant per explicar-nos quins materials utilitzen els arqueòlegs, quins són els procediments d'una excavació i a quins jaciments ha treballat.

L’estada al CdA de la Noguera ens apropa encara més aquest subsòl. Entenem com era la quotidianitat d’un neandertal a l’edat del paleolític i passegem per la història a través d’uns estrats que ja ens situen:

- Nosaltres estem a dalt on hi ha enterrats plàstics.

- Els estrats ens parlen sobre formes de vida passades.

Quan tornem del CdA la Noguera parlem de créixer, aventures i pors

-

Créixer amb els companys, si he crescut ho he fet acompanyada.

Estar lluny de la família també és necessari i va bé.

Poder fer coses sols.

A vegades tenir por és positiu, perquè pots aprendre. No sempre és dolent tenir por. És dolent tenir por per no confiar en els altres, és un error no confiar en les persones.

- L’aventura primera és la de marxar de Colònies, pujar a l’autocar.

Seguim endavant amb el projecte…

Visitem l’exposició Ciència fricció al CCCB

Abans d’anar-hi, però, mirem el cartell de l’exposició i ens preguntem sobre què deu anar: - Jo crec que l'exposició parla sobre coses que són reals i altres que són

imaginàries.

- Com la ciència-ficció.

- Jo a la imatge veig un peix, un pop...

- Jo veig una sèpia.

- Si t'ho mires del revés, és un gerro amb un àloe vera.

- L'exposició va d'una cosa que pot ser moltes altres coses com aquesta imatge.

- Potser parla de poemes visuals.

- El títol de l'exposició ciència-ficció.

- No, posa fricció. Què vol dir "fricció"?

- Per exemple quan la terra entra en contacte amb l’aigua crea una planta.

- Quan un globus el fregues amb el cabell, el cabell té electricitat estàtica.

Ens crida, especialment, l’atenció la instal·lació sobre els fongs.

-

-

Deia que l’ésser viu més gran del món és un fong que mesura 9 km quadrats.

Però la guia va dir que era un miceli.

Al llarg del trimestre hem trobat diferents fongs: el pebràs, el camperol, el bolet de soca, l’estrelleta de pluja, el bolet de tinta, la reixa del diable…

Ens apropem a l’univers dels bolets a través de diferents llenguatges: el verbal, el matemàtic, l’artístic…

Aprofitem l’estada al bosc de dimarts per buscar fongs, micelis i hifes.

-

Els micelis estan formats per molts filaments.

-

Aquests filaments es diuen hifes.

-

Els fongs que estan al costat d’un arbre es diuen bolet de soca.

-

La molsa és un fong?

-

Els líquens són com molses però amb una textura diferent.

-

Poden ser blancs, verds i blaus.

-

Els líquens estan formats per dues espècies: algues i fongs. El fong ajuda a protegir la planta i l’alga fa fotosíntesi.

-

Què és la fotosíntesi?

-

Nosaltres els gira-sols vam estudiar la fotosíntesi.

-

Nosaltres agafem oxigen i deixem diòxid de carboni.

-

Les plantes agafen el diòxid de carboni i el converteixen en origen perquè nosaltres el

puguem respirar.

-

Si trobem al bosc líquens vol dir que l’aire d’aquell espai és de qualitat.

Endrecem la informació i classifiquem els fongs

El sota terra bucòlic que imaginàvem no només explica formes de vida passada, sinó també la transformació paisatgística i de l’ecosistema que ha patit la Terra en benefici de l’home. L’abocador de Can Mata n’és una evidència.

- Si d'aquí molt molts anys encara hi ha persones i excaven el terra, què trobaran?

La fascinació de les petjades del Miocè que es van trobar a Can Mata ja no ens sedueixen tant com la petjada ecològica que estem deixant nosaltres a casa nostra. Dades com 2.700 tones de brossa diàries ens esgarrifen i pensem que el demà és ara i que nosaltres en som partícips.

Ens preguntem si a prop d'Esparreguera deuen haver-hi altres jaciments prehistòrics.

Descobrim que a l'abocador de Can Mata, menter excavaven una cel·la per enterrar brossa, van descobrir un jaciment del Miocè. Llegim l'article sobre la troballa a la revista National Geographic.

-

Què vol dir Miocè?

Què és un abocador?

La brossa són plàstics?

Decidim visitar el CRIP (Centre de Restauració i Interpretació Paleontològic) per conèixer de primera mà el treball dels paleontòlegs i les troballes que es van fer a Can Mata.

- M'ha sobtat l'evolució dels animals.

- La primera espècie d'ós panda es va trobar a Hostalets de Pierola. També m'ha sobtat que abans menjaven carn i ara només bambú.

- M'ha sobtat l'alçada de l'elefant.

- M'ha sobtat la manera com va morir el Pau, que ho saben a partir de l'exploració dels seus ossos.

- M'ha sobtat que el Pau hagués sigut el primer a caminar amb dues potes - M'ha agradat l'explicació de com es formen els fòssils.

- Ens ha sobtat que no és el mamut el més avantpassat, sinó una espècie d'elefant.

- M'ha sobtat la imatge del dents de sabre, semblava molt feroç i amb uns ullals fràgils.

- M'ha cridat l'atenció la manera com es fossilitzen els fòssils (exemple de la tortuga), necessita aigua i terra.

- M'ha semblat interessant l'evolució que han fet alguns animals a l'hora de desplaçar-se i utilitzar les seves potes (Anisodon Gran).

- M'ha sorprès l'elefant gegant i les seves dimensions tan grans.

- El cérvol d'aigua pot aguantar 12 minuts sota de l'aigua.

Parlem de la visita a l'abocador de Can Mata -

M'ha sobtat que posessin tots els residus en bales (cubs de residus comprimits).

Em sobta que només un abocador pugui recollir tanta brossa de diferents pobles que són propers al nostre.

M'imaginava molta més brossa.

M'ha sobtat tot el terreny que es necessita per poder acumular la brossa.

Han utilitzat 110 hectàrees de terreny per fer l'abocador.

Què són hectàrees?

M'impressiona que hagin trobat fòssils a sota de l'abocador.

L'abocador des de fora semblava més petit, però quan hem entrat era enorme.

Representem el procés d’impermeabilització de les cel·les Recordem com és el forat sota terra que excaven les màquines a l’abocador de Can Mata, quines mides tenen, quins materials utilitzen per impermeabilitzar i quin és el procés de drenatge dels lixiviats i biogàs.

- Cada dia entren 2.700 tones de porqueria.

- M’ha sobtat la bassa que emmagatzema els sucs de les deixalles.

- M’ha impactat la profunditat de l’abocador, 60 m de profunditat i de llargada entre 200 i 300 m.

- 60 metres és com el campanar d’Esparreguera d’alçada.

- Jo he calculat i quan passa un any s’acumula un milió de tones de brossa.

- Han obert 15 cel·les.

Parlem de la visita a l’abocador i els sentiments que es va despertar a dins nostre.

Busquem al diccionari sinònims d’alguns d’aquest sentiments per no repetir-los.

-

Sembla que tot sigui irracional.

Jo vaig preguntar-me, això ho hem fet nosaltres? Jo em sento avergonyit.

Vaig sentir incredulitat davant d’aquella imatge de brossa.

Jo em sento corresponsable amb aquesta brossa perquè moltes de les coses que hi ha allà són nostres.

Jo al principi em vaig sentir malament per tota la brossa però després esperançada perquè ho podem canviar.

Després de la visita a l'abocador creiem que els abocadors són necessaris per emmagatzemar el rebuig que genera la nostra societat.

El Carles, pare de l'escola, i la Susana, ambdós membres de la Plataforma Tanquem Can Mata es posen en contacte amb nosaltres per plantejar-nos un altre punt de vista sobre la situació de l'abocador.

Abans de començar ens pregunten: Ens calen els abocadors? Iniciem un diàleg molt enriquidor i parlem de les 4 Rs: -

Reciclar Reduir Reparar Recuperar

Parlem sobre la visita de la Plataforma Tanquem Can Mata i quines idees ens han sorprès

Què suposa per a la salut i la natura?

- Jo visc a Can Rial i a vegades fa pudor.

- També ens van dir que amb els lixiviats fan l'adob i això no deu ser gaire bo.

- Quan bufa el vent surten els plàstics volant.

- Quan els camions van per la carretera se'ls hi cauen coses que ningú recull.

Què suposa pel futur?

- L'abocador transforma el paisatge.

- També hi ha risc d'incendis.

- Les aigües del Llobregat es poden contaminar si hi ha una fuga.

- El biogàs se'n va a l'aire i el contamina.

- El mecanisme que utilitza pot trencar-se i escapar-se el lixiviat.

Ens proposen un experiment: Quin d’aquests iogurts creieu que genera menys residus?

Ens arriba aquesta notícia i en llegir-la ens preguntem: Reutilitzem?

D’on prové la roba que comprem?

Per parelles descobrim a quins països es fabrica la roca que comprem a les botigues de casa nostra. Alguns països no els coneixem i els hem de situar al mapa.

Per què deuen cosir la roba tan lluny?

Conèixer les conseqüències del contenidor de rebuig ens fa pensar en els materials reciclables i els contenidors per reciclar que tenim a Esparreguera. Pensem diferents objectes del nostre dia a dia i on els hauríem de reciclar.

Sabem reciclar?

- L'oli és un líquid i el podem llençar a la pica.

- No! Això no es fa així, nosaltres el portem a un contenidor.

- Hem de rentar el iogurt abans de llençar-lo als envasos.

- El suro és la pell dels arbres, ha d'anar al contenidor de l'orgànic.

- Hi ha un lloc on pots anar a deixar objectes que portes al cotxe com una escombra.

- Es diu deixalleria i la nostra està de camí a Can Roca.

- Si un bolquer està fet de materials orgànics, podria reciclar-se molt millor.

Què i com comprem? Reduïm residus Parlem de productes que tenim a la cuina i al rebost i que estan embolicats amb materials que són poc respectuosos pel medi ambient. Ens preguntem:

-

Per què és tan difícil reciclar?

Necessites temps.

Has de separar cada cosa a poc a poc.

Jo utilitzo el Boc’n’roll i el paper de cera d’abella a casa per embolicar menjar.

Earth-cubed de Mary Bogdan Parlem sobre alguns artistes que ens poden ajudar a representar el nostre projecte. Nosaltres volem fer pensar a la gent i volem fer una escultura que representi el nostre treball sobre Què hi ha sota Terra? i la visita a l’abocador.

-

És com si al bosc haguessin fet un forat i haguessin trobat això.

Sembla un tros de l’abocador.

Podem fer un rectangle com una columna i que hi surtin les capes de la Terra.

Al costat de l’obra podríem fer un text explicant algunes idees.

Tot el nostre projecte ha anat de la paraula evolució. La prehistòria va evolucionar, nosaltres hem evolucionat perquè ara sabem moltes coses.

Amb els nous estrats que estem creant, les generacions futures podran explicar com vivíem? Potser parlaran de l’Homo residus...

Ara bé, estem disposats a escollir com serem recordats? Encara podem deixar constància d’una nova direcció que podem emprendre si treballem tots junts.

Què hi ha sota terra? En començar a pensar-hi, hem imaginat que sota els nostres peus hi ha aigua, lava, esquelets, animals, caus, fongs, arrels, runes, alguns residus…

Però era impensable que el que hi hagués fossin tantes tones de brossa!

L’espècie humana hem evolucionat molt físicament: ens hem pogut posar drets, comunicar, hem après a fer servir les mans per agafar, per construir, per acariciar…

També hem evolucionat de pensament i ens sembla que som molt més llestos: els nostres avantpassats van descobrir la manera de fer foc, la roda, l’escriptura, la

impremta, l’electricitat, l’ordinador i internet…

Al llarg de la història caminem drets, mirem endavant i sabem què ens convé a nosaltres i al planeta, però arriba un moment que caiem, que nosaltres mateixos ens enfonsem pensant que és el progrés. Ens hem pensat que vivíem amb una comoditat i

benestar que podríem continuar infinitament però comencem a veure que no va bé a totes les persones ni a l’entorn on vivim.

Fem servir el coneixement pel que és necessari?

Tenim el necessari o volem el que no necessitem?

Per què abusem?

Som l’únic animal racional i no utilitzem la racionalitat.

Classe La Serra de Rubió - 9 anys