Si jo fos

CARGOLS 2 anys

SI JO FOS UN OCELL, UN PARDAL. TINDRIA PLOMES A LA CARA, UN BEC, POTES I ALES. VOLA, VOLA, VOLA...

VEURIA UN PIT-ROIG, AL BOSC. PIU, PIU, PIU...

MENJARIA BLAT. MARXARIA A LA GALERIA DELS CARGOLS.

TEXT COL:LECTIU CLASSE DELS CARGOLS, 2 ANYS

FORMIGUES 3 anys

SI JO FOS UN PAL, JUGARIA AMB ELS ALTRES PALS. L’ABRAÇARIA LI FARIA UN PETÓ, CARÍCIES, I L’ESTIMARIA. ESTARIA AL COSTAT D’UN ARBRE PERQUÈ M’AGRADEN MOLTS ELS ARBRES. ADRIÀ CAÑIZARES MONSECH

SI JO FOS UNA FORMIGA, MENJARIA FULLES DELS ARBRES. JUGARIA A L’HABITACIÓ QUE ESTÀ A DINS DEL CAU. ANIRIA A BUSCAR MENJAR. CAMINARIA AMB ALTRES FORMIGUES.

ÁLVARO FERRER MARTIN

SI JO FOS UNA ROCA DEL BOSC, CORRERIA MOLT RÀPID, COM UN COTXE DE CARRERES. VOLDRIA ESTAR A CAN ROCA PER JUGAR AL TOBOGAN. ARNAU BRUSTEGA TRULLEN

SI JO FOS UN TRONC, FARIA UN FORAT PER UNA CASA, PERQUÈ UNS NENS MOLT PETITS JUGUIN AMB MI. I FARIA UNA CABANA PER TOTS ELS NENS. ÈRIC MARTÍNEZ SANTOS

SI JO FOS UNA PEDRETA, CORRERIA I JUGARIA AMB LES ALTRES PEDRES. RODOLARIA A UN ARBRE I TROBARIA FULLES. ANIRIA A LA CABANA A JUGAR. HELENA AURÍN MESTRE

SI JO FOS UNA PEDRA I TIRARIA “COMO UNA PELOTA A NUBE I CALLÓ” COM UN COET. JUGARIA AMB LA PEDRA GRAN. IRENE MARTÍNEZ ESTELLER

SI JO FOS UNA PINYA COM AQUESTA, VINDRIA UN ESQUIROL I JO MARXARIA. ANIRIA A UN CAU AMB LES AMIGUES PINYES, LES GRANS I LES PETITES. LES PEDRES I TAMBÉ LA SORRA I LA PALLA SERIEN LES MEVES AMIGUES I TAMBÉ ELS PALS. I DORMIRIA A LA SORRA, PERQUÈ ÉS UN LLIT. IVET PÉREZ TRUJILLO

SI JO FOS UNA FLOR, ANIRIA A UN ARBRE. JUGARIA AMB UNA LLEBRE QUE CAMINA I TAMBÉ AMB LES MEVES JOGUINES. M’ENTERRARIA I TAMBÉ CAMINARIA PEL BOSC. IVET VALLÉS REIFS

SI JO FOS UN NÚVOL, M’AGRADARIA JUGAR AMB ELS ALTRES NÚVOLS I UN QUE TINDRIA FORMA DE PILOTA. I TAMBÉ JUGARIA AMB DOS COTXES QUE SERIEN NÚVOLS. SERIA UN NÚVOL DE PLUJA I MULLARIA UN TRONC. ELS MEUS AMICS SERIEN PEDRES QUE VOLEN. LEO RUIZ MORENO

SI JO FOS UN PAL, JUGARIA AMB ELS OCELLS, ELS ANIMALS I TAMBÉ ELS MOSQUITS SERIEN ELS MEUS AMICS I ELS PIT-ROIG I ELS CUCUTS .

LES FORMIGUES PUJARIEN PER AQUÍ I LES POSARIA EN AQUELL FORAT. LLUC CIFUENTES SERÓ

SI JO FOS UNA “JURMIGA”. “ME METERIA DENTRO” D’UN CAU AMB UNA FULLA I AQUESTA FULLA ÉS UNA MANTA PER TAPAR-LA I “COMER-LA”. PODRIA AGAFAR UNES ALTRES FULLES QUE TENEN “BICHITOS” I ME’LS MENJARIA, FARIA BROMES. LUCA CASTRO GALLEGO

SI JO FOS UNA PEDRA, EM BELLUGARIEN LES ALTRES PEDRES, EM POSARIA ALEGRA. FARIA ABRAÇADES PERQUÈ ESTARIA CONTENTA. LES FORMIGUES JUGARIEN AMB MI. MAIA ÁLVAREZ MARTÍNEZ

SI JO FOS UNA FORMIGA, ANIRIA PEL BOSC I BUSCARIA FORMIGUES I CAUS. VOLDRIA JUGAR AMB ELLES I CORRERÍEM. AL CAU PODRIA JUGAR AMB LES JOGUINES DEL BOSC, QUE SÓN ELS PALS I LES PEDRES I PINYES I FULLES. MALIA VIVES FISCHER

SI JO FOS UN NÚVOL, JUGARIA AMB ELS ALTRES NÚVOLS A ATRAPAR. EM POSARIA GRIS I PLOURIA I L’AIGUA HO MULLARIA TOT. I LES FORMIGUES SORTIRIEN DEL SEU CAU I S’AMAGARIEN A LES PLANTES. MARC LLORT SANTOS

SI JO FOS UN PAL LLARG, TOCARIA EL CEL. SERIA MÀGIC. FARIA UNA CABANA NOVA AMB PALS I PEDRES. LA MAIA ENTRARIA A JUGAR AMB MI. I EL ROC M’AGAFARIA. MAX REINA SERÓ

SI JO FOS UN ARBRE AMB PINYES, PERQUÈ M’AGRADEN LES PINYES I ELS PALS I FARIA UN CAU PER LES FORMIGUES. M’AGRADEN CONTENTES. NANDA HACKER HUSSEIN

SI JO FOS UNA FULLA, SERIA PER FER UNA CASA PERQUÈ NO VINGUI EL LLOP FEROTGE. JUGARIA AMB LA “INENE” “ANIÀ” I AMB LES PINYES AMIGUES. ROC FERNÁNDEZ SALVADOR

ESQUIROLS 3 i 4 anys

SI JO FOS UN ESQUIROL EM MENJARIA UNA PINYA, I ANIRIA A UN NIU. SERIA EL CAU DELS ESQUIROLS DE DALT D’UN ARBRE. HAURIA D’ESCALAR I ANIRIA FINS A DALT DE TOT DE LA COPA DE L’ARBRE, POSARIA UN PEU A UNA BRANCA I UN PEU A L’ALTRA BRANCA. AL CAU DORMIRIA MOLT I TINDRIA FILLS PETITS, SÓN ESQUIROLS PETITS. PORTARIA ALS FILLS A UNA GUARDERIA DEL BOSC QUE SERIA UNA CABANA A UN ARBRE ARREPENJAT. MARTINA BADOSA BORIA

SI JO FOS UNA FLORETA DEL BOSC DE CAN ROCA ESTARIA AMB LES MEVES AMIGUES, TOTES SERÍEM FLORETES, HAURIA D’ESTAR TOT EL DIA QUIETA. NO SABEN CAMINAR SOLES I ESTAN SEMPRE QUIETES. SERIA UNA FLORETA ROSA, UNA AMIGA SERIA LILA, L’ALTRE VERMELLA, BLAU, CARBASSA, GROC… NOSALTRES ESTARÍEM QUIETES TOT EL DIA I LA GENT ENS ARRENCARIA I ENS PORTARIEN A CASA SEVA I NO PODRÍEM VIURE SENSE AIGUA, LA NECESSITEM. NOA VALENTINA SALAZAR NIETO

SI JO FOS UN ARBRE, JUGARIA AMB ELS NENS DELS ESQUIROLS A LLUITAR, SERIA DE JUGAR. SERIA UN PI PERQUÈ M’OBSERVARIEN A VEURE SI TINC ESQUIROLS. M’AGRADARIA QUE ELS NENS DE LA CLASSE DELS ESQUIROLS EM MIRESSIN I M’OBSERVESSIN. SEGUR QUE QUAN VEGIN L’ESQUIROL ESTARIEN MOLT CONTENTS I APLAUDIRIEN MOLT FORT. QUAN ELS NENS MARXEN A LA SEVA CLASSE JO EM QUEDARIA AL BOSC PERÒ NO ESTARIA SOL, ESTARIA ACOMPANYAT D’UN ALTRE ESQUIROL PERÒ DELS DE VERITAT. ELS ARBRES QUE NEIXEN AL COSTAT MEU SERIEN ELS MEUS FILLS, SERIEN PETITS PERQUÈ ACABEN DE NÉIXER. LA MAMA ARBRE FARIA LES TETIS AMB LES PINYES PER DONAR MENJAR, SERIEN PINYONS PETITS. QUAN ALGUN FILL PLORES L’AJUDARIA A MENJAR. LES PEDRES I LA SORRA SERIA LA NOSTRA TERRA I EL CEL EL NOSTRE TEULAT. JAN DE BODAS PUIG

SI JO FOS UN OCELL PETITÓ, TINDRIA EL PÈL DE COLOR MARRÓ I EL COLL UNA MICA BLANC, LES POTETES DE COLOR VERMELL I UNA MICA DE COLOR GROC. LES ALES LES TINDRIA DE COLOR NEGRE I EL COS SERIA GROC. PODRIA VOLAR PELS ARBRES I PEL CEL I MENJARIA GUSANITOS. VOLANT PODRIA VEURE ARBRES AMB PINYES I UN ESQUIROL, PARLARIA AMB L’ESQUIROL, ESTÀS BÉ ESQUIROL? TENS FILLS O NO? PODRIA QUEDAR-ME A DORMIR A CASA TEVA? JO PUC VOLAR I PODRIA ANAR AMB ELL I L’ESQUIROL PUJARIA L’ARBRE. M’AGRADARIA PUJAR AL NIU QUE ESTÀ EN FRENT DE LA NOSTRA CABANA I PODRIA VEURE ELS ESQUIROLS, N’HI HAURIA MOLTS. TAMBÉ VEURIA ELS NENS JUGANT I NO PENSARIA BAIXAR. AMB ELS ALTRES OCELLS ENS DIRÍEM COSES AMB EL NOSTRE IDIOMA, PIU PIU. QUAN ESTÀS AL BOSC ENS AGRADA MOLT VEURE OCELLS I LA GENT ES POSARIA CONTENTA DE VEURE’NS. ALANA VIVES FISCHER

SI JO FOS UN ARBRE, TINDRIA FULLES, UN TRONC I PINYES. SERIA UN PI AMB BRANQUES QUE S’AGUANTEN SENSE MOURE. EM NAIXERIEN LES PINYES, ES VAN FENT GRANS I JA SÓN GRANS. JA SERIA UN PI AMB PINYES. M’AGRADARIA TENIR UNA PUNTA A DALT QUE NO ES MOURIA. VINDRIA L'ÀVIA I EM DONARIA MENJAR PODERÓS I M’HO MENJARIA. ENS FARÍEM AMICS DELS ALTRES ARBRES. ARLET PRIETO CANALS

SI JO FOS UNA PINYA M’AGRADARIA PENJAR-ME DELS TRONCS, ESTARIA ALS ARBRES I DESPRÉS CAURIA AL TERRA, JA NO ESTARIA A L’ARBRE. AL TERRA NO TINDRIA NI CAP, NI PANXA NI PEUS. TINDRIA PINYONS A DINS. IU VISA ORTIZ

SI JO FOS UNA PINYA, NO VOLDRIA QUE EM ROSEGUES UN ESQUIROL, MARXARIA CORRENTS PERÒ NO COM UNA PINYA, SENSE QUE FOS RODOLANT. M’AMAGARIA EN UNA PEDRA I AJUPIDA NO EM VEURIEN ELS ESQUIROLS. AGAFARIA ALTRES PINYES PER ROSEGAR-LES DE BROMA, SERIA FLUIXET PERQUÈ NO EM SENTIN. A LA NIT ANIRIA CORRENTS CAP A UN ARBRE, ESTARIA A DALT I ESTARIA AMB LES ALTRES PINYES AMIGUES MEVES. NÚRIA RODRÍGUEZ MINAYA

SI JO FOS UNA PEDRA, SERIA MOLT PETITA I ESTARIA A LA CABANA, A DINS DE LA CABANA. JUGARIA AMB PEDRES TAMBÉ PETITES. QUAN VINGUIN NENS DIRIA GRÀCIES NENS PERQUÈ DONEN PEDRES. ADRIÀ VÍLCHEZ AGUILERA

SI JO FOS UN PI SERIA ALT, MOLT ALT, TINDRIA BRANQUES COM SI FOSSIN ARBRES. PODRIA ESTAR SEMPRE AL BOSC, VEURIA ELS NENS QUE VENEN I JUGUEN. VEURIA AL PAU I L’ESTIMARIA. QUAN ELS NENS MARXEN PENSARIA COM JUGUEN, COM JUGUEN AMB ELS PALS, SÓN PALS DEL TERRA QUE ABANS ELS TENIEN ELS ARBRES. UN ARBRE SENSE PALS NO POT FER PINYES, NI FULLES I NO EN TINDRAN PER FER CABANES MINIS. A LA NIT MIRARIA LA CABANA GROSSA I PODRIA PENSAR AMB ELS NENS QUE L’HAN MUNTAT, QUE SON ELS ESQUIROLS. GRAU CASALS LLUCH SI JO FOS UN CAVALL MENJARIA HERVA, FARIA SOROLL DE CAVALL PER CAMINAR. ANIRIA AMB ELS MEUS HOMES, SERIEN ELS MEUS PAPES I ELS MEUS AVIS. TAMBÉ SERIEN CAVALLS. PASSEJANT PEL BOSC VEURÍEM ANIMALS, UNS QUANTS ANIMALS, GOSSOS, MIXETES I TAMBÉ ESQUIROLS. ELS ESQUIROLS SÓN ELS QUE VOLDRIA VEURE. PODRIA PORTAR UNA PERSONA A PASSEJAR. MARIONA JUNYENT ROVIRA

SI JO FOS UNA PINYA ESTARIA PENJADA ALS TRONCS, ALS TRONCS DEL PI. EM QUEDARIA SOL, AMB ALTRES PINYES. NO TINDRIA MENJAR. AMB LA PLUJA EM MULLARIA I CREC QUE NO M’AGRADARIA PERQUÈ A MI NO M’AGRADA GAIRE LA PLUJA. PODRIA VEURE UN ESQUIROL, POTSER L’ESQUIROL ESTARIA A SOBRE UNA PINYA, HOLA ESQUIROL I TAMBÉ EM DIRIA HOLA PINYA, QUAN MARXA DIU ADÉU. TAMBÉ VEURIA AGLANS I TAMBÉ ELS ROMANINS. POTSER ME’L MENJARIA PERQUÈ EL ROMANÍ ES POT MENJAR. PER BUSCAR EL ROMANÍ BAIXARIA DE L’ARBRE I L’AGAFARIA PER MENJAR A TERRA. BIEL ALONSO SOLER

SI JO FOS UN OCELL, SERIA UN OCELL GRAN DE COLOR BLANC I VERD. VOLARIA PEL CEL I VEURIA LES PEDRES, LES PINYES, AGLANS I LA CABANA DELS ESQUIROLS. PARARIA DE VOLAR PER PODER ENTRAR DINS LA CABANA, PER LA PORTA. TINDRIA AMICS QUE SERIEN OCELLS, OCELLS MÉS GRANS I DE COLOR VERD. PAU ALSEDÀ MONTERO

SI JO FOS UN ESQUIROL, MENJARIA PINYES, AGLANS. PODRIA CAMINAR PEL BOSC I PELS ARBRES, AMB LES POTES PODRIA AGAFAR PINYES DELS PINS I LES PORTARIA AL MEU NIU. EM MENJARIA TOTES LES PINYES I ANIRIA A BUSCAR MÉS PINYES. EL NIU EL FARIA A DALT DE TOT DELS ARBRES I PODRIA VEURE TOT EL QUE HI HA A BAIX, LA PINASSA. BAIXARIA A FER UNA VOLTA PEL BOSC DE CAN ROCA I SEGUR QUE TROBARIA MOLTES PINYES. AL MEU NIU PODRIA DORMIR, HAURIA FET EL CAU RODÓ I TOU. AMB LA PINASSA PODRIA FER EL NIU. TAMBÉ HI HAURIA EL MEU AMIC, UN ESQUIROL QUE ES DIU ARLET. PODRÍEM PARLAR ELS DOS JUNTS I HAURÍEM DE TENIR DOS NIUS A DINS DEL MEU. TAMBÉ TINDRÍEM LLITS, CUNES DE BEBÈS PER DORMIR-HI A LA NIT. ÀNEU BATLLES REGALADO

SI JO FOS UNA CABANA EM MUNTARIEN ELS NENS D’ALGUNA ESCOLA, D’UNA ESCOLA DEL PUIG. JO SERIA EL TRONC I ELS NENS BUSQUEN PALS QUE S’AGUANTEN A MI. PODRIA AGUANTAR FORT LA CABANA. EM POSARIA CONTENTA QUAN EM REGUESSIN PERQUÈ AIXÍ EM POSARIA MÉS FORTA PER AGUANTAR LA CABANA. QUAN ELS NENS EM POSIN PALS, ESTARIA CONTENTA I AMB LES PEDRES TAMBÉ.

JO SERIA UN ARBRE DE FULLES BAIXES PERQUÈ ELS NENS POGUESSIN AGAFAR UNA FULLA PER MUNTAR LA CABANA A UNA PLATAFORMA A LA SEVA ESCOLA. QUAN ELS NENS MARXEN JO EM QUEDARIA DORMINT FINS QUE ES FACI UN ALTRE COP DE DIA. QUAN SIGUI DE DIA TORNARIEN ELS NENS I MIREN SI S’HA DESTROSSAT LA CABANA O NO. SOFIA CASBAS RIVERO

SI JO FOS UN ESQUIROL, SERIA AMIC D’UN ALTRE ESQUIROL. PODRIA JUGAR A SALTAR, SALTARIA D’UN ARBRE A UN ARBRE. PODRÍEM DIR HOLA I COSES BONIQUES AMB ELS ALTRES ESQUIROLS. M’AGRADARIA JUGAR AMB UNA PINYA, NO ME LA MENJO PERÒ DIRIA QUAN ME LA MENGI HAURÉ DE JUGAR AMB UN AMIC. DES DE DALT L’ARBRE VEURIA EL CEL, MIRANT EL CEL DIRIA: EL CEL ÉS MOLT MACO QUAN NO PLOVIA I ESTÀ EL CEL BLAU. MARTINA CALDERÓ ROVIRA

SI JO FOS UN ESQUIROL, FARIA AIXÍ CAMINANT AMB UNES POTES. ANIRIA CAP A L’ARBRE I PUJARIA A DALT DE TOT I ANIRIA AL MEU CAU. NO TINDRIA JOGUINES AL CAU, TINDRIA PINYES I AGLANS. ELS GUARDARIA PER DEMÀ I ME’LS PODRIA MENJAR DEMÀ.

MENJARIA MOLTES PINYES I AGLANS, SI EN MENJO MOLT TINDRIA MAL DE PANXA. ELS ALTRES ESQUIROLS SERIEN ELS MEUS AMICS I PODRÍEM JUGAR AMB LA SORRA. SENTIRÍEM OCELLS BONICS. QUAN ARRIBES LA PRIMAVERA VEURIA LES PAPALLONES I MOLTES FLORS DE COLORINS. LAIA SAYOL CAMIÑO

SI JO FOS UN ESQUIROL, SALTARIA I MENJARIA PINYES. PUJARIA A DALT DE L’ARBRE A MENJAR PINYES ABANS QUE VINGUIN TOTS ELS NENS A L’ARBRE. EM PODRIA PUJAR AMB LA CUA. COM QUE SERIA UN ESQUIROL NO TINC POR D’ESTAR A DALT DE L’ARBRE. VEURIA ELS NENS I ELS MIRARIA, PERÒ SI ELLS MIREN A L’ARBRE JO M’AMAGO EN UN LLOC DE L’ARBRE PERQUÈ NO EM VEGIN. NO VULL QUE EM VEGIN. EL PAPA I LA MAMA ESTARIEN PLORANT PERQUÈ JO NO ESTARIA I DIRIA TRANQUILS QUE SÓC UN ESQUIROL. BRAIS REBOLLAL GUERRIER

SI JO FOS UNA ROCA, L’AGAFARÍEM I NO LA PODRÍEM TIRAR. ESTARIA MOLT QUIET. NO LA PODRÍEM TIRAR PERQUÈ LI FARÍEM MAL. M’AGRADARIA VEURE-LA I LI DIRIA HOLA. NO ES PODRIA MOURE, CREC QUE NO LI AGRADARIA GAIRE PERQUÈ NO PODRIA VEURE ALS AMICS. EL PODRÍEM VEURE. PERÒ NO PODRIA ANAR A L’ESCOLA. POTSER LI AGRADARIA ESTAR AMB LES ALTRES ROQUES, ESTAN QUIETS. SI LES ROQUES TINGUESSIN CARA ES DIRIEN: - HOLA, COM ESTÀS? AMB BRAÇOS, CAMES I PANXA PODRIEN CAMINAR. MIRARIA LES FLORS. SI FÓSSIM TOTS ROQUES SERIEM AMICS I AMIGUES. SI L’ÈRIC FOS UNA ROCA, ANIRÍEM A FER LA CABANA I L’AGAFARÍEM PER FER LA CABANA. PARAULES PER L’ÉRIC DELS SEUS COMPANYS I COMPANYES DE LA CLASSE DELS ESQUIROLS

SI JO FOS UN ARBRE, JO SERIA EL TRONC I LES MEVES MANS LES FULLES, ELS BRAÇOS SERAN LES BRANQUES. OBRIRIA ELS BRAÇOS PER SER UN ARBRE. M’AGRADARIA TENIR FULLES PER TOT ARREU, PER AQUÍ I PER AQUÍ. SEMBLARIA UN ARBRE DE VERITAT, UN PI AMB LES FULLES DE RATLLES. SERIA MOLT ALT I M’HAURIEN DE TALLAR UNA MICA PER SER UNA MICA ALT. EM TALLEN UNA MICA PERÒ EM TORNARAN A PLANTAR. POSARIEN FULLES I HERBES AL TERRA I EM POSARIEN. ESTARIA DARRERE D’UN ALTRE PI. JAN FONS FERREIRA

LLEBRES 4 i 5 anys

SI JO FOS UN ARBRE EM CREIXERIEN FULLES DE COLOR VERD I TINDRIEN FORMA D’UNA “U” AL REVÉS. TAMBÉ TINDRIA ESCORÇA. ESTARIA QUIET I NO EM PODRIA MOURE PERQUÈ TINDRIA TERRA I ARRELS A SOTA. TAMBÉ TINDRIA LLAVORS QUE ESTAN CREIXENT I M’AJUDARIEN A CRÉIXER. M’ANIRIA FENT GRAN I TINDRIA MÉS AMICS QUE SERIEN MÉS ARBRES QUE TAMBÉ HAN CRESCUT COM JO. TINDRIA BRANQUES I VINDRIEN OCELLS A FER-SE EL NIU. DUNA PÉREZ GILA

SI JO FOS UN PICOT PICARIA ELS ARBRES PER FER EL MEU NIU. POSARIA OUS I CREIXERIEN LES CRIES, PRIMER SERIEN PETITES I DESPRÉS GRANS. QUAN JA FOSSIN GRANS ANIRIEN SOLES A ON VOLGUESSIN I BUSCARIEN MENJAR. JO LES VIGILARIA PERQUÈ NO ELS HI PASSI RES DOLENT. ELS CUIDARIA QUAN VINGUESSIN AL MEU I NIU I ELS HI DONARIA MENJAR I AIGUA. NOAM COBOS NAHARY

SI JO FOS UN ARBRE TINDRIA FULLES PETITES, GRANS O MITJANES. SERIEN DE COLOR VERD I CAURIEN QUAN FES MOLT DE FRED. M’AGRADARIA VIURE AL BOSC DE CAN ROCA PERQUÈ ÉS MOLT BONIC. TINDRIA UN TRONC GRUIXUT I VOLDRIA QUE EM REGUESSIN PERQUÈ AIXÍ CREIXERIA MÉS. ESTARIA ACOMPANYAT D’UNS ALTRES ARBRES I TAMBÉ D’ANIMALS I DE PERSONES. QUAN FOS ESTIU EM CREIXERIEN FRUITES PERQUÈ LES AGAFIN LES PERSONES I SE LES MENGIN. JÚLIA VISA OLLÉ

SI JO FOS UN PORC SENGLAR SERIA MARRÓ I MOLT GRAN. MENJARIA AGLANS I ESTARIA AMB LA MEVA FAMÍLIA I FARÍEM FORATS A TERRA PER ESTAR CÒMODE. M’AGRADARIA ESTAR A LA MEVA COVA RODONA I FETA DE PEDRES. M’AMAGARIA ALS ARBRES PERQUÈ NO EM VEGIN LES PERSONES. JAN REINA SERÓ

SI JO FOS UN OCELL SERIA UNA MALLERENGA BLAVA. TINDRIA AL CAP UN PIQUET BLAU I L’ALA SERIA TOTA BLAVA AMB UNA RATLLETA PETITA DE COLOR BLANC. LA PANXA LA TINDRIA DE COLOR GROC. VOLARIA MOLT ALT PER VEURE TOT EL MÓN AMB LA MEVA FAMÍLIA. AGAFARIA MOLT FANG I EL POSARIA A UN ARBRE PER FER UN NIU I PONDRE ELS MEUS OUS. AL CAP D’UN TEMPS, ES TRENCARIEN I SORTIRIEN ELS MEUS OCELLS PETITS. ARES VIGATÀ FERNÁNDEZ

SI JO FOS UN PIT-ROIG VOLARIA PEL CEL PERQUÈ VOLDRIA TROBAR UN ARBRE. AGAFARIA PINASSA DE SOTA I FARIA UN NIU MOLT BEN FET AMB FANG. FARIA ELS OUS I DESPRÉS LI DONARIA MENJAR A LES MEVES CRIES. BUSCARIA CUCS DEL TERRA PER MENJAR. VIURIA AMB EL PARE I TINDRIA MOLTS AMICS OCELLS COM LA MALLERENGA BLAVA I LA CARBONERA I TAMBÉ UNA ORENETA. ELS CONVIDARIA AL MEU NIU I FARÍEM UNA FESTA. NORA COMAS PARRAS

SI JO FOS UNA PEDRA ESTARIA ASSENTADA A SOBRE D’UN PAL. M’ESTIRARIA PER VEURE UN OCELL QUE ESTARIA A SOBRE MEU I LI FARIA CARÍCIES PERQUÈ NO MARXÉS. ESTARIA QUIETA PERQUÈ AIXÍ TORNARIA A VENIR L’OCELL A SOBRE DE LA MEVA PANXA. TAMBÉ VINDRIA UNA FAGINA QUE S’ESTIRARIA AL MEU COSTAT I TAMBÉ TRES OCELLS, UN PITROIG, UN GAIG I UN PARDAL. ESTARIA MOLT CONTENTA DE QUE ELS ANIMALS ESTIGUESSIN AMB MI. ALBA JORBA SERRA

SI JO FOS UNA CABANA ESTARIA FETA DE PALS LLARGS ENGANXATS COM UN ARBRE. A DINS HI HAURIA PALS I UN ARMARI I LES PERSONES FARIEN UNA FOGUERA AMB UNA XEMENEIA AMB FUM. EM PODRIA AGUANTAR BEN FORT I POSARIA PEDRES PERQUÈ NO EM DESMUNTÉS SI CAIGUÉS PLUJA. A DINS HI HAURIA PERSONES I PODRIEN CONSTRUIR LA FOGUERA. ESTARIA A UN RACONET PERQUÈ SI UNA GENT HO TREPITGÉS EM DESMUNTARIA. ANIOL COLOMÉ NAVARRO

SI JO FOS UN GAIG VOLARIA. FARIA BATRE LES ALES PER AGUANTAR-ME AL CEL I PODRIA VEURE-HO TOT DES DE LLUNY. PONDRIA OUS, ESTARIA UNS QUANTS DIES ASSENTADA I ESCALFARIA ELS OUS. QUAN HAGUESSIN NASCUT ELS OCELLS ELS HI DONARIA MENJAR AMB EL BEC. PODRIA AGAFAR COSES QUE LES PERSONES TAMBÉ MENGEN, LES MASTEGARIA I ELS HI DONARIA A CADASCUN DELS OCELLETS. VIURIA A UN NIU DE PINASSA A DALT D’UNA BRANCA D’UN ARBRE. ESTARIA AMB UN ALTRE OCELL QUE SERIA EL PARE. ADRIANA PUJOL MARTÍNEZ

SI JO FOS UN TRONC SERIA RECTE I TINDRIA BRANQUES PER POSAR CASETES D’OCELLS. ESTARIA A DALT DE TOT D’UN ARBRE I MIRARIA ELS OCELLS DE LA CASETA PER SABER DE QUIN COLOR SÓN. TINDRIA FULLES VERDES A L’ESTIU I GROGUES SA LA TARDOR. A L’HIVERN LES FULLES CAURIEN. ROC COLOMÉ NAVARRO

SI JO FOS UN PIT-ROIG VOLARIA AMB LES ALES OBERTES. FARIA PIU-PIU PER PARLAR AMB ELS OCELLS I ELS HI DIRIA HOLA PERQUÈ FOSSIN ELS MEUS AMICS. ESTARIA A DALT DELS ARBRES PER MIRAR ELS MEUS AMICS JUGANT. TINDRIA CRIES I LES CUIDARIA. ÈLIA HUCH GARCIA

SI JO FOS UNA GUINEU JUGARIA I CAMINARIA PEL BOSC. MENJARIES HERBES DEL TERRA DEL BOSC. ESTARIA AMB ELS MEUS AMICS I CORRERÍEM PER LES PLANTES. M’AGRADARIA ESCALAR FINS A LA PUNTA DELS ARBRES PER BUSCAR MENJAR I VEURE PINYES. KEO HACKER HUSSEIN

SI JO FOS UN PAL ESTARIA QUIETA AL BOSC. ELS NENS I NENES JUGARIEN AMB MI A FER CABANES. M’AGAFARIEN I EM POSARIEN AMB ALTRES PALS. SERIA MOLT LLARG I UNA MICA COLOR ARBRE. ESTARIA CONTENTA PERQUÈ JUGARIEN AMB MI. NOA RODRÍGUEZ RUIZ

SI JO FOS UNA MALLERENGA BLAVA AGAFARIA PA DE LES PERSONES QUE ELS HI CAU. ANIRIA A BUSCAR MENJAR A UN ALTRE PAÍS A PROP DE CAN ROCA PERQUÈ EL MENJAR SERIA DIFERENT. ANIRIA VOLANT AMB LES ALES I TROBARIA ELS ALTRES AMICS OCELLS I TAMBÉ VOLDRIA VOLAR AMB LA MEVA FAMÍLIA. FARIA UN NIU A UN ARBRE PER FER UNA MICA DE CRIES. ALÍCIA LÓPEZ DUQUE

SI JO FOS UN ESQUIROL MENJARIA UNA PINYA D’UN ARBRE. MARXARIA A CASA PERQUÈ TINDRIA POR DE LES PERSONES I M’AMAGARIA A UN FORAT. ESTARIA AMB UN CABIROL I SERÍEM AMICS. TROBARIA UNA LLEBRE I JUGARÍEM. ABRIL CAPDEVILA MOLINA

SI JO FOS UNA PEDRA EM TIRARIEN ELS NOIS PER JUGAR. ESTARIA AMB LA PINASSA I ESTARIA CLAVAT AMB LA TERRA, A SOTA LES PLANTES. SERIA MOLT GROSSA I DE COLOR GRIS. M’AGRADARIA QUE M’AGAFESSIN ELS NENS QUE VINGUIN AL BOSC PERQUÈ SEMBLARIA QUE JO FOS UN BEBÈ PETIT. VOLDRIA QUE HI HAGUÉS ANIMALS AL BOSC A PROP. JAN MARÍN FARRÀS

SI JO FOS UNA GUINEU BUSCARIA MENJAR PER TERRA I TAMBÉ CAMINARIA PER TROBAR-LO I AMB LA BOCA ME’L MENJARIA. ESCALARIA PER LES MUNTANYES QUAN FOS DE NIT PERQUÈ LA GENT I ELS DEPREDADORS HI SÓN AL MATÍ I A LA NIT NO, AIXÍ NO EM MOLESTARIEN. JO MENJARIA COSES QUE NO SIGUIN ANIMALS. OLORARIA SI ALGÚ M’ESTÀ SEGUINT; UN PORC SENGLAR, UNA PERSONA O TOTS ELS ANIMALS QUE HI HA AL BOSC. HUGO DÍAZ VILLAZAN

CABIROLS 5 anys

SI JO FOS UN ARBRE, SERIA AL BOSC I ESTARIA AL COSTAT D’UN FORAT, I SI EM TALLESSIN PODRIA CAURE A DINS DEL FORAT, PERÒ JO NO VOLDRIA QUE EM TALLESSIN I ELS ALTRES ARBRES, AMICS MEUS, ENS POSARÍEM TOTS BEN JUNTS I AIXÍ NO PODRIA PASSAR NINGÚ, ESTARÍEM POSATS COM UN DÒMINO PERÒ QUE NO CAIGUÉS. I AQUESTA GENT SE’N ANIRIEN A CASA SEVA A DORMIR, PERQUÈ NO ENS PODRIEN TALLAR. ERIC DE LA CALLE RUIZ

SI JO FOS UNA PAPALLONA VOLARIA PELS ARBRES AMB UNES ALES LILES, TOTA SOLA I EM TRANQUILITZARIA VOLANT PER LA NATURA I DESCOBRIRIA MÉS ANIMALS I MÉS PAPALLONES. LLAVORS VOLARIA AMB ELLES I ANIRÍEM A BUSCAR MÉS PAPALLONES PER FER MÉS AMICS I AMIGUES, I QUAN SIGUEM MOLTS ANIREM A VOLAR UNA ESTONA PER UN CAMP DE GIRA-SOLS, I TROBARÍEM ABELLES I TAMBÉ ENS HI FARÍEM AMIGUES I AMICS. LEMMI DOMÈNECH GARCIA

SI JO FOS UN PAL, EM TIRARIEN D’UN LLOC A UN ALTRE, EM TIRARIEN LA LEMMI, LA TXELL, EL MARC M, EL MARC, LA JÚLIA, LA GAL·LA. I A MI M’AGRADARIA MOLT PERQUÈ SENTIRIA QUE VOLO I EN CAURE NO EM FARIA MAL PERQUÈ ELS PALS NO ESTAN VIUS, PERQUÈ NO ESTAN FETS DE CARN, ESTAN FETS DE TRONC. ÚRSULA AGUIRREGABIRIA CARPIO

SI JO FOS UNA PLANTA, SERIA UNA FULLA DE L’ERÍTJOL I TINDRIA FORMA DE COR I ESTARIA AMB ELS MEUS AMICS, QUE TAMBÉ SERIEN FULLES I JUGARÍEM A FET I AMAGAR I ENS AMAGARÍEM A UN ARBUST O A UNA ALTRA PLANTA QUE TAMBÉ TÉ FORMA DE COR COM L’HEURA, I CONEIXERÍEM ALTRES PLANTES I ENS FARÍEM UNA ABRAÇADA I TAMBÉ CONEIXÉRÍEM ELS ARBRES I ELS HI DIRÍEM HOLA I AMB UNA ESCALA ENS ENFILARÍEM PER L’ARBRE MOLT AMUNT, FINS A DALT DE TOT I ALS ARBRES QUE ESTAN CREIXENT TAMBÉ ELS HI DIRIA HOLA! MARC MARTÍN TAULÉ

SI JO FOS UNA PLANTA, SERIA EL ROMANÍ I FARIA UNA OLOR MOLT BONA, I ELS NENS I NENES EM TOCARIEN I M’AGRADARIA I TAMBÉ M’OLORARIEN I DIRIEN QUE FAIG MOLT BONA OLOR. JO SERIA AL BOSC AL COSTAT D’UN ARBRE I ESTARIA ENGANXADA A LA TERRA I SERÍEM AMICS AMB L’ARBRE I JUGARÍEM JUNTS AL VEIG-VEIG. VERA RODRÍGUEZ CONEJO

SERIA UN ARBRE MOLT ALT, TINDRIA MOLTES FULLES I UNA MICA GRANS I TAMBÉ TINDRIA UN TRONC MOLT ALT, TAMBÉ TINDRIA MOLTES BRANQUES I PODRIA MIRAR ELS MEUS AMICS ARBRES I TAN ALTA VEURIA LA MUNTANYA DE MONTSERRAT. ELS MEUS PARES TAMBÉ VIURIEN AL BOSC, TAMBÉ SERIEN ARBRES, I PODRÍEM FER COSES... PODRÍEM JUGAR. I ELS NENS QUE VINGUIN ENS PODRIEN AGAFAR FULLES I LES TIRARIEN ENLAIRE COM SI FOS CONFETTI TXELL SÁNCHEZ ESTRADA

SI JO FOS UN ARBRE, EM CAURIEN LES FULLES, JO SERIA UN ARBRE GRAN, TAMBÉ TINDRIA BRANQUES, I ESTARIA AMB ELS ALTRES ARBRES QUE TAMBÉ LES HI CAURIEN LES FULLES I EL TERRA ESTARIA PLE DE FULLES I SI ALGUNA PERSONA VA AL BOSC I LI AGRADEN LES FULLES LES RECOLLIRIA. M’ESTARIA QUIETA. MARTINA FLIX FERNÁNDEZ

SI FOS UN CABIROL CORRERIA PEL TERRA I ANIRIA AL MAS MANADER I ANIRIA PER ALLÀ A BUSCAR MENJAR: ARBUSTOS. SERIA AMIC D’UNA ABELLA I JUGARÍEM AL “PILLA-PILLA”, L’ABELLA M’ATRAPARIA PERQUÈ VOLA MÉS RÀPID. TAMBÉ JUGARÍEM A CUIT D’AMAGAR I M’AMAGARIA DARRERE UN ARBRE I L’ABELLA EM BUSCARIA I EM TROBARIA I BAIXARÍEM DEL MAS MANADER PER ANAR A LES ROQUES BLAVES I ALLÀ JUGARÍEM A PICA-PARET. MARC MÁRQUEZ BENITEZ

SERIA UN ARBRE I ESTARIA TOT EL RATO DRET, TINDRIA MOLTES FULLES, SERIA UN PI I TINDRIA PINYES I EM CAURIEN I ELS ESQUIROLS SE LES MENJARIEN. SERÍEM MOLT AMICS I JO ELS HI TIRARIA TOT EL RATO PINYES I EM DIRIEN GRÀCIES! NOMÉS BEURIA AIGUA DE SOTA TERRA AMB LES ARRELS MOLT LLARGUES. VEURIA EL CEL AMB NÚVOLS GRISOS I ESTARIA PLOVENT I CAURIEN GOTES D’AIGUA A LES FULLES I LLAVORS PODRIA BEURE MÉS AIGUA. PAU CUCALA JORDANA

SI FOS UN CABIROL CORRERIA PEL BOSC AMB TOTS ELS ALTRES CABIROLS, PERQUÈ ENS ESPANTEM QUAN VÉNEN LA GENT I ANIRÍEM A UN ALTRE LLOC PLE DE PLANTES I AMB ARBRES PER MENJAR. TAMBÉ SALTARIA AMB LES POTES PER LES MUNTANYES. JÚLIA BURGUÉS SÁNCHEZ

SERIA UN ARBRE, UN ROURE I EM CAURIEN LES FULLES A L’HIVERN I DESPRÉS DEIXARIA QUE ME’N SORTISSIN MÉS. M’AGRADARIA MÉS ESTAR AMB FULLES I AIXÍ ELS ANIMALS EN PODRIEN MENJAR. JO SERIA AMIC DELS CABIROLS, DELS CONILLS I DE LES LLEBRES I DELS ESQUIROLS I DELS RATOLINS. ELS HI DIRIA HOLA VOLEU JUGAR AMB MI? JUGARÍEM A CUIT D’AMAGAR I JO SERIA EL LLOC ON PICARIEN. SI JUGUÉSSIM A PILLA PILLA, COM QUE HI HA TANTS ARBRES NINGÚ EM TROBARIA PERQUÈ FARIA VEURE QUE SÓC UN ALTRE ARBRE, FARIA VEURE QUE SÓC UNA MORERA. LLUÍS BOSCH RIUS SERIA UN PAL, PODRIA ESTAR ALS ARBRES I AL TERRA. SI ESTÉS ALS ARBRES TINDRIA FULLES I SI ESTÉS AL TERRA UNA NENA M’AGAFARIA PER JUGAR I FARIA QUE SÓC UNA BARETA MÀGICA I FARIA APARÈIXER UN CAVALL. ALMA LORENZANA VILLALBA

SERIA UNA FORMIGA I AGAFARIA MENJAR, LES MOLLES DE PA. I ANIRIA A LA MEVA CASA, EN UN CAU SOTA TERRA I ME’L MENJARIA AMB LES ALTRES FORMIGUES. A DINS EL CAU TINDRÍEM UN LAVABO, TAMBÉ UN MENJADOR I TAMBÉ LA CUINA I UNA AIXETA PER RENTAR-NOS LES MANS. A FORA EL BOSC AGAFARIA UNA PINYA PER JUGAR, JO SERIA PETITA I JO ANIRIA AMB LES MEVES AMIGUES LES FORMIGUES I UNA PER CADA BANDA AGAFARÍEM LA PINYA I JUGARÍEM COM SI FOS UNA PILOTA A PASSAR-NOS-LA. LAURA GARCIA BOLAÑO

SERIA UN LLOP MENJARIA CARN I CAÇARIA AMB LA MEVA BOCA. CAÇARIA GUINEUS I INTENTARIA PORCS SENGLARS. CAÇARIA TOT SOL I VIURIA AMB LA MEVA FAMÍLIA LLOP EN UNA COVA D’UNA MUNTANYA MOLT ALTA. ANIRIA BUSCANT. TINDRIA AMICS QUE TAMBÉ SERIEN LLOPS I JUGARÍEM A CAÇAR DE BROMA. ÈRIC DAROCAS ARIZA

SERIA UN LLOP MENJARIA CARN I CAÇARIA AMB LA MEVA BOCA. CAÇARIA GUINEUS I INTENTARIA PORCS SENGLARS. CAÇARIA TOT SOL I VIURIA AMB LA MEVA FAMÍLIA LLOP EN UNA COVA D’UNA MUNTANYA MOLT ALTA. ANIRIA BUSCANT. TINDRIA AMICS QUE TAMBÉ SERIEN LLOPS I JUGARÍEM A CAÇAR DE BROMA. JOANA LLORENTE RIBAS

SERIA UNA GUINEU I MENJARIA COSES: MOLTES! FULLES? PERSONES? AHHHH, JA SÉ!

UN PORC SENGLAR! BUSCARIA HERBES, EM FARIA UN CAU AL COSTAT DE LES FULLES I LES PLANTES, EL CAU EL FARIA AMB UN CABIROL I CORRERÍEM PER TOTS ELS CAMINS DEL BOSC I TROBARÍEM CACTUS I EL CABIROL AMB LES SEVES BANYES ATACARIA ELS CACTUS I POTSER ES PUNXARIA. JAN VISA CIFUENTES

SI FOS UNA PERSONA SALVATGE, VIURIA AL BOSC DE CAN ROCA A DALT D’UN ARBRE I PUJARIA AMB UNA ESCALA AMB DUES CORDES QUE BAIXEN I UNS PALS LLIGATS A LES CORDES. M’ENFILARIA A DALT DELS ARBRES I SALTARIA D’UN ARBRE A L’ALTRA. ESTARIA AMB LA MARIONA QUE TAMBÉ LI AGRADA MOLT VIURE AL BOSC. MUNTARIEN UNA CASA GRAN AMB LLITS I AMB UNA SALA DE JUGAR I UNA CUINA I UN MENJADOR. ESTARIA DALT DE L’ARBRE I LA PINTARÍEM AMB SORRA MULLADA. JUGARÍEM DINS DE LA CASA I CONVIDARÍEM A L’ÈLIA. GAL.LA MALET ALBIOL

Pit-roig 6 i 7 anys

Si jo fos un pi miraria com els homes amb les seves motoserres gegants talen els arbres per fer-ne paper, llenya, o per plantar-hi alvocats. En el cas de la llenya, només la fem servir per escalfar-nos, però les altres coses serien per treure’n diners. Com que no m’agradaria veure com talen els arbres, amb les meves fulles espantaria els homes; ajudat pel vent mouria molt les fulles perquè marxessin amb els seus vehicles. Quan marxessin ens quedariem mig tristos perquè ja haurien talat alguns arbres. També estariem contents perquè no haurien tingut temps de talar-los tots.

Ferran Egea Méndez Si jo fos un arbre m’agradaria ser una alzina perquè m’agraden molt les seves fulles punxegudes i les seves glans. Seria un arbre no gaire gran, baixet i jove. Així tindria molts anys per créixer. M’agradaria que els ocells vinguessin i es posessin a les meves branques i potser s’hi farien un niu. Em farien companyia i sentiria el seu cant. Sobretot tindria un pit-roig de companyia, em sentiria viva.També tindria els altres arbres al costat i m’hi comunicaria per les arrels. Per poder respirar, amb les arrels, i per créixer, agafaria l’aigua del terra, la pujaria cap a munt per evaporar-la i produir vapor perquè es pogués netejar l’aire. Amb la llum del sol i l’aigua faria unes salts minerals que em baixarien pel tronc fins a les arrels Això m’aniria molt bé per viure. També tindria clorofila per tenir molts colors, sobretot verds i marrons.

Agnès Ortuño Pons

Si jo fos una merla podria volar i ho tindria més fàcil per buscar insectes i menjar. Quan volés, veuria coses que passen al bosc, com caus de formigues, aladerns, arbres. Si no hi hagués cap perill, m’hi enfilaria i m’hi amagaria. També faria un niu, ni massa gran ni massa petit, estaria a sobre d’un pi. Allà hi ha moltes branques gruixudes i això em protegiria.Faria amistat amb altres ocells i jugaria amb ells: una cotxa fumada amb la cua carabassa i negra per davant. Podríem volar i anar per tot el bosc a descobrir coses. Quan no hi hagués persones al bosc, aniríem a terra, excabaríem i miraríem si hi ha insectes per menjar-nos-els.

Pablo Ferrer Martín

Si jo fos un arbre seria un pi, perquè té pinyes i té les fulles molt boniques. Són punxegudes i quan s’ajunten dues són com una “v”. Les pinyes tenen unes llavors que es diuen “pinyons”. Serveixen perquè creixin altres pins i també es poden menjar. Estaria al costat d’un romaní perquè deixaria anar una olor molt bona i a mi m’agradaria estar perfumat.

Inés García González

Si jo fos una fulla, seria una fulla d’un roure, seria una fulla que ja hagués caigut de l’arbre i així, a terra em trobaria animals. M’agradaria que em trobés un porc senglar per fer-me companyia. Els porcs senglars van molt amb els arbres i es mengen les arrels. Faria servir la fulla per fer un niu i tindria cries.

Les cries dormirien a sobre meu i si la mare senglar anés a buscar menjar jo els cuidaria.

Quirc Gómez Márquez

Si jo fos una flor del bosc m’agradaria ser de color groc. Faria molta olor perquè els altres la sentissin.

M’agradaria estar al costat dels arbres, sobretot al costat d’un pi; m’agraden les seves fulles. Em protegiria dels perills del bosc com dels porc senglars i de les plagues d’insectes. També m’agradaria tenir la companyia d’altres flors com les del romaní que fan molt bona olor.

Mara González Rodríguez

Si jo fos una abella, agafaria polen de les flors aniria volant molt ràpid cap al meu rusc per escapar-me de les vespes asiàtiques. Amb aquell polen que portaria, el deixaria al rusc. De vegades, me’n menjaria una micamengen. Quan no hi hagués més perill tornaria a agafar més polen i volaria. Veuria les escorces, els troncs i les fulles dels arbres com creixen i també les persones. Els picaria si em molestessin.

Eduard Hernando Castillo

Si jo fos un arbre m’agradaria ser una alzina perquè m’agraden molt les seves fulles punxegudes. Si vingués algun insecte i pujés a les meves fulles, potser sense adonar-se’n es punxaria i marxaria corrents. M’agraden molt els troncs de les alzines perquè de vegades són finets, forts i bonics. Em quedaria plantada a la terra, tindria la companyia dels altres arbres i arbustos com el llentiscle. M’aniria bé tenir-lo al costat perquè també m’agrada molt.

Glòria Huch García

Si jo fos un arbre seria una alzina perquè tinc una amiga que es diu Alzina. M’agrada molt aquest nom. De vegades, tenen el tronc una mica embolicat. Sería com tenir les cames enroscades. Seria una alzina forta, encara que siguin petites tenen un tronc gruixut i això fa que es puguin escapar de perills. Un porc senglar em podria arrencar les arrels i en ser forta, ho podria evitar. També hi ha el perill de cremar-se, si vingués el foc al bosc em cremaria però seria tan forta com per poder brotar.

Emma González Sequi Si jo fos un pi amb el vent mouria les branques com si estigués volant, tindria unes fulles verdes quan estiguessin a l’arbre i marrons quan caiguessin a terra. També, jugaria amb un altre pi que tinc al costat, connectats amb les arrels ens diríem coses: “bon dia”, “com estàs”... Podríem compartir aigua, aliment perquè els altres arbres poguessin créixer amb força. Així tindríem unes fulles molt boniques i brillants.

Gisela Jiménez Vega

Si jo fos una pinya m’agradaria estar a l’arbre perquè des de dalt es veuen les vistes de quasi tot el bosc. Miraria els altres arbres i els esquirols. M’agradaria que vingués un esquirol a agafar els pinyons i jo els hi donaria perquè se’ls mengés. Jo em quedaria sense però ell tindria més força per córrer i podria enfilar-se als arbres.

Carla Hernández Martín

Si jo fos un pi seria molt alt per poder deixar que hi pugessin els ocells sense perill. Ningú podria arribar tan amunt. M’agradaria que l’abellarol vingués perquè té molts colors i és el meu ocell preferit.

Jo el protegiria quan el volguessin caçar, també de les persones i d’altres animals com per exemple un gat salvatge. També tindria amics i companyia, serien altres pins i jugaríem.

Pol Jiménez Carbó

Si jo fos una casa niu tindria molta companyia perquè els ocells viurien dins meu i tindrien pollets.

M’agradaria que hi visqués una mallerenga blava perquè és un ocell molt bonic que a mi m’agrada molt. Seria de fusta d’un pi i a dins seria com feta amb elements de la natura. Hi hauria branquetes, fulles, pinassa. També hi tindria una mica de cotó fluix perquè estiguessin calentons. Em sentiria molt feliç quan els ocells vinguessin a viure dins meu.

Adriana Lardín Aguilera.

Si jo fos saba pujaria i baixaria pel tronc d’un pi. No pararia mai perquè m’agradaria molt córrer. Els pins són molt alts i així tindria més camí per córrer. Quan l’aigua puja per convertir-se en vapor, jo baixaria pel al tronc. Quan arribés a baix, a la terra tornaria a començar i tornaria a pujar cap a munt.

Jana López Monguillot

Si jo fos un ocell del bosc seria un mussol perquè m’agrada molt la nit. M’agraden molt les estrelles i els ratpenats, quan tot està molt fosc. Sortiria a veure si trobo alguna cosa per menjar: ratolinets, insectes, animals… i també cantaria. De vegades, m’agradaria estar sola al bosc i d’altres em comunicaria amb altres mussols. Ens avisaríem per ajudar-nos i avisar-nos si hi haguessin perills, si algún animal ens volgués menjar.

Elsa López Vallejo Si jo fos un arbre m’agradaria ser una alzina perquè tenen les fulles punxegudes. M’agradaria que un falcó agafés les meves fulles verdes i es fes un niu. Jo li donaria les meves glans perquè se les mengés. Li voldria donar glans perquè no s’alimentés tan d’altres animals. De tant en tant també podria caçar. M’agraden els falcons perquè poden volar a més de 200km per hora com un cotxe.

Sentiria que el falcó està content i això em faria sentir molt bé perquè el falcó tindria un bon niu i tindria menjar suficient per viure.

Amets Morales Rodríguez

Mallerengues 6 i 7 anys

Si jo fos una papallona aniria volant per les branques dels arbres buscant aliment. També buscaria flors. Les que més m’agraden són les de la farigola i el romaní, fan molt bona olor. Tindria les ales de color groc i blau. Al bosc vigilaria que les persones no arrenquessin flors i no fecin mal al bosc.

Avisaria les abelles si així fos, com que a la gent els hi fan por, elles farien que marxessin.

Martina Alemany Pérez

Si jo fos una fulla seria la fulla d’un pi molt alt. Tindria una forma molt bonica i punxeguda. Ajudaria a l’arbre a estar ben alimentat i a respirar. El protegiria del foc perquè podrien cremar els arbres.

També d’animals com els escorpins.

Aleix Cabello Gracia

Si jo fos un espàrrec m’agradaria veure els nens que em busquessin per cuinar-me i menjar-me en una truita. Viuria amagat en una esparreguera content i feliç esperant que em trobessin.

Seria gruixut i llarg perquè aquests són més bons i es poden compartir amb més persones.

També viuria al costat d’un pi per veure l’escorça que té tan rugosa. M’agradaria mirar-la, és com un laberint i pots seguir els camins.

Mika Cobos Nahary

Si jo fos l’aliment de les arrels estaria a sota terra i donaria força a les plantes. Estaria fet d’aigua i sals minerals, seria fàcil d’arribar a les arrels perquè elles em xuclarien i tenen força per fer-ho. Voldria donar-los molt aliment perquè creixessin molt bé i molt fortes. Així, podrien funcionar i podrien tenir molta vida. Els animals podrien refugiar-s’hi perquè hi creixerien molt les fulles i branques. Tindrien amagatall perquè els depredadors no els trobessin.

Xurés Calvet Díaz

Si jo fos un tudó viuria a la copa d’un pi blanc. Allà em sentiria feliç i segur perquè tots aquells que em volguessin atacar no podrien arribar tan amunt. Seria un tudó de colors grisos, menjaria insectes que trobaria per l’arbre i a la nit em posaria em posaria plegadet a dins del niu. De dia volaria feliç per la natura i aniria a veure els perills del bosc i intentaria arreglar-los.

Per exemple, si passa un cavall per un camí i al mig hi hagués un animaló molt petit, jo l’ajudaria a apartar-se perquè el cavall passés sense aixafar-lo.

Gerard Corbera Ferrando.

Si jo fos un pi vindrien molts animals a viure amb mi, com les formigues, que viurien al tronc, potser també hi hauria escarabats a les branques, esquirols a dalt d’una branca bastant alta i alguna mallerenga blava en un niu. Tindria molt bona companyia i tots junts passaríem estones jugant a fet i a amagar. Em sentiria content perquè podríem fer coses junts.

Marcel Cortada Ros.

Si jo fos un ocell seria un pit-roig perquè és molt elegant i m’agraden molt els seus colors taronja i marró. Volaria per veure el món des del cel i m’ho passaria molt bé mirant com volten les persones. Amb aquestes persones ens faríem amics i em deixaria tocar, sense que em fessin mal. M’agradaria que toquessin la textura de les meves plomes. Així veurien que tinc algunes plomes planes i altres amb diferents formes.

Aina Mateo Núñez

Si jo fos un ocell seria un pit-roig perquè volaria pel cel i també podria veure tot el cel de ben a prop. Voldria conèixer els altres ocells com la mallerenga-blava. Jo tindria el cos vermellet i m’agrada com canto.Seria molt tranquil i no molestaria. M’agradaria fer-me amiga de la mallerenga perquè el seu plomatge és molt bonic i el seu capet és blau. És molt petitona i això no m’ho imaginava. Totes dues podríem perseguir-nos i això em faria sentir contenta, ens ho passaríem bé.

Paula Vandellós Aragón.

Si jo fos una pinya els esquirols em rossegarien i escoltaria el sorolls del vent. Viuria a les branques i deixaria anar els pinyons perquè així podrien créixer nous pins. Els animals del bosc vindrien a menjar els meus pinyons. Quan caigués del pi, m’arrossegaria pel mig de l’herba.

Estaria contenta d’haver caigut de les branques, en tocar el terra no estaria tan sola com a dalt i podria sentir el tacte de les herbes. Sobretot, m’agradaria caure sobre de les plantes de més colors com el romaní que és de color verd, a les fulles, i lila a les flors i fa molt bona olor.

Lena Andrade Andrade Si jo fos un animal del bosc seria una geneta perquè són molt intel·ligents. Normalment, caminen pel bosc buscant menjar i altres vegades busquen restes d’altres animals.Em sentiria feliç perquè viuria a un lloc ple de natura sense contaminació. Estaria acompanyada dels arbres i em protegiria amb una alzina. En quella alzina, si vingués algun depredador, m’amagaria al seu tronc.

També tindria la companyia dels altres animals.

Alexandra Arias Morillo

Si jo fos un ocell seria una mallerenga blava perquè podria volar i observar coses des de dalt. Podria anar amb la meva família quan jo volgués i també podria tenir cries. Els hi donaria aliment i els hi ensenyaria com volar. M’agradaria viure al mig d’un pi perquè allà ho tindria més fàcil per pujar al meu niu. Estaria molt content de ser una mallerenga perquè és el nom de la meva classe i és molt bonica.

Diego Prats Jaime

Si jo fos un esquirol aniria d’arbre en arbre, aniria agafant pinyes i pinyons. Viuria al bosc de Can Roca a dalt d’un pi, des d’allà dalt miraria els arbres que tinguessin dolces pinyes. Quan ja les hagués vist, saltaria per collir-les i les portaria cap al pi per guardar-les per l’hivern.

Jan Calderó Rovira

Si jo fos un conill correria molt per l’herba i m’amagaria al costat d’una roca quan volgués jugar amb els meus amics a cuit d’amagar. La meva casa seria un cau a la terra. Viuria a prop d’un roure perquè les seves fulles són molt boniques.

M’agradaria escalar per les roques i arribar a dalt de tot de la muntanya per buscar menjar.

Em sentiria molt feliç vivint al bosc perquè el bosc em donaria energia per córrer i jugar.

Alba Centelles López

Si jo fos l’arrel d’una alzina aniria buscant allà on fos l’aliment per alimentar l’arbre que puc aguantar. Tot i viure a les fosques puc veure allà on sóc. Al meu voltant tindria la companyia d’animals que viuen sota terra com les aranyes o ls cucs de terra. També podria veure els troncs descomposant-se. Seria com viure en un altre planeta perquè veus coses que a dalt no pots veure.

Bernat Casals LLuch

Si jo fos una mallerenga carbonera volaria pels arbres i miraria com són els altres ocells, m’agradaria molt conèixer tots els ocells del bosc i jugar junts entre les branques, també buscar menjar i repartir-lo entre tots.

Jo viuria al roure perquè és un arbre molt bonic i m’agraden els seus colors, però també m’agradaria volar per tots els arbres i descobrir com són: si són vells, si s’han mort o si estan perfectes.

Ainhoa Gálvez Vélez

Si jo fos un esquirol rossegaria pinyes i estaria molt amagat perquè no em veiessin les persones.

Viuria enfilat als arbres i des de dalt a les branques vigilaria a la gent.

Quan hagués marxat tothom baixaria de l’arbre i aniria a menjar.

M’hauria fet una casa en una branca per estar molt tranquil.

Leo González Martínez

Blauets 6 i 7 anys

Si jo fos un blauet volaria pel cel i a sota hi hauria el mar. Viuria amb la meva família que serien altres ocells com ara un bernat pescaire, un puput, un “periquito” i un falcó pelegrí. Jugaríem a qui pesca un peix més ràpidament. Penso que jo seria qui el pescaria més ràpid! Estaria molt alegre vivint així..

Clàudia Rius Visa

Si jo fos un arbre seria una alzina perquè m’agraden molt pel tipus de fulla que tenen que és perenne. També algun cop que les he abraçat, al tronc noto com una sensació que em fa estar bé.

Viuria al mig d’un bosc amb molts arbres que s’ajuntarien i deixarien passar una mica la llum del sol. Per algunes fulles, com que són fines, hi passaria la llum i es veurien d’un color verd claret, es veurien els seus nervis. M’agradaria que molts tipus d’ocells es posessin a les meves branques i pogués sentir els seus cants. També voldria que vinguessin altres animals com els esquirols a menjar, a fer-s’hi un cau o un niu. M’ho passaria molt bé i viuria feliç i contenta molts anys.

Alzina Pérez Gili

Si jo fos un ratolí de bosc, naixeria i li diria a la meva mare que tinc gana. Mamaria i després sortiria a treure el capet pel cau. Veuria els arbres, les mallerengues, un pit-roig, sentiria els seus cants i altres sorolls del bosc. A poc a poc m’aniria fent gran i un dia aniria a fer un passeig pel bosc. Em trobaria una òliba que em voldria menjar. Jo correria i correria fins arribar al cau i estar segura. A mesura que passessin els dies, creixeria i creixeria i hauríem de canviar de cau perquè no hi cabríem. Aniria a buscar un lloc segur per fer-hi el cau. Trobaria una muntanyeta, hi faria un cau petitó perquè els depredadors no hi entressin i m’adormiria perquè és hivern. Llavors, em despertaria perquè seria primavera, em trobaria flors i abelles bronzant. Després, trobaria un arbre on hi hauria més ratolins. Allà buscaria algú que volgués viure amb mi. Hi hauria un petit hàmster abandonat i l’adoptaria. Li deixaria dormir al meu cau i aniria a buscar fruits del bosc perquè se’ls mengés. També robaria pomes de l’hort del costat i li donaria. Al final, uns humans m’agafarien i hi hauria una nena que ens portaria a casa seva i viuríem en un petit bosc que ens construiria ella.

Emily Ann Peñas Trainor

Si jo fos una guineu viuria en un cau que estaria molt amagat i els meus depredadors, que serien els caçadors em buscarien per la meva pell. Mai em trobarien. Veuria molts animals més i també podria veure ponen els ous els ocells als seus nius. També agafaria el menjar per les meves filles i els hi donaria perquè creixessin molt bé. Potser, em faria amiga d’altres guineus, de caragols i també ratolinets. Caçaria i buscaria molt menjar per poder hivernar ben tranquil·la. Els ossos o tot allò que no necessités ho treuria per la “caca”. La gent trobaria els excrements, els obriria i veuria els ossos que ens hem menjat jo i les meves filles. Potser els agafarien per investigar-los. Anirien muntant l’esquelet de l’animal que han trobat a l’excrement: el crani, les costelles, la columna vertebral... ho penjarien a la classe com a record d’aquell descobriment.

Oriol Saiol Camiño

Si jo fos el bosc estaria ple d’animals i de vegetació. Hi hauria molts ocells piulant i molts insectes.

Els animals farien nius. Hi hauria moltes flors com tulipes, margarides, roses, gira-sols, romaní…

M’agradaria que hi haguessin molts estancs d’aigua. Els peixos, granotes, capgrossos i nenúfars hi viurien. També hi hauria el mar al costat; hi ha platges que estan al costat del bosc. Quan surt el sol i no hi ha tempresta, comencen a venir les orenetes d’un lloc a l’altre. Vindrien d’un altre continent i ens portarien noves plantes amb el bec o transportades amb les seves potes. Em sentiria molt alegre i molt acollida. El bosc és un lloc amb molta vida i això fa que sigui un molt acollidor.

Clara Pardo Otruño

Si jo fos una llebre em faria un cau a sota d’un arbre, dormiria molt i també buscaria menjar al voltant dels arbres. Viuria en un bosc molt gran i molt llarg. Hi hauria molts arbres i arbustos i altres animals i ocells com el pit-roig, el blauet, les mallerengues… hi hauria una altra llebre que estaria tot el dia dormint i seria de la meva família. Els voltors o els caçadors serien un perill i hauria de tornar a amagar-me al cau. Em sentiria bé i de vegades també seria avorrit això d’estar tota l’estona buscant aliment.

Nil Marín Fusalba Si jo fos un riu, aniria baixant fins al mar i, després, quan arribés al mar m’evaporaria i tornaria a caure als rius, als xaragalls, als rierols, les rieres, arribaria als rius subterranis. Dins meu hi hauria peixos, pedres, branques caigudes dels arbres, fulles, “bitxets”. Seria un riu tranquil perquè l’aigua no vindria amb gaire força. Em sentiria alegre quan baixés, sentiria que estic remogut i això m’agradaria perquè si caic per una cascada, cauré i esquitxaré fent “la bomba”. Esquitxaria la terra del meu voltant i m’emportaria un tros de terra. També formaria un delta amb la terra que hagués arrossegat al llarg dels anys.

Miquel Junyent Rovira

Si jo fos un blauet, guardaria els meus ous per cuidar-los fins que sortissin els pollets. Llavors anirien a buscar menjar com per exemple tonyina i també un peix pallasso. Aniria volant als rius a pescar per alimentar les meves cries. També m’agradaria molt fer-me un niu i quan el fes pensaria molt en els meus fills, sense mi es quedarien sense menjar, jo seria molt important per ells. Amb els meus amics aniríem volant, ells agafarien els peixos i junts aniriem als nostres nius per alimentar les cries. Em sentiria molt bé perquè agafaria molta velocitat, correria molt, tindria molt aire. Se’m despentinarien les plomes de tant de vent. La velocitat em correria pels cabells i l’aire em despentinaria. Ensenyaria a les meves cries a volar i a pescar. Tot el dia estaria alegre.

Nil Martín Taulé

Si jo fos una guineu viuria en un trosset de bosc que quasi ningú conegués. M’agradaria tenir altres amics animals com un puput, un esquirol i molts animals més. Estaria alegre i acompanyada i el que més m’agradaria seria ser jo mateixa. M’agradaria molt com seria, bonica i també les postures que podria fer. Quan dormiria em posaria com un caragolí amb el cap a sobre. També m’agradaria molt la forma de la meva cua quan estigués asseguda, m’assemblaria a un llop i la meva cua faria com unes ones. Seria molt juganera amb els amics que tindria pel bosc. Junts tindriem moltes aventures. Viatjaria per més boscos i altres països, cada cop faria més amics de tot arreu. També seria amiga dels arbes perquè ells formen part de la natura i per a mi la natura seria molt important.

Pep Torres Duran

Si jo fos una papallona podria volar allà on volgués. Aniria a visitar Mali, el meu país o també la Xina, el lloc on ha nascut la meva germana gran. Miraria com és Mali, com ha canviat i també buscaria la mare biològica. La vida d’una papallona seria feliç, podria anar lliure, no hauria d’anar a treballar ni res… només veuria molts ocells com blauets o cotorres, el meu ocell preferit. Si no volgués fer una cosa, em podria camuflar amb els colors que jo tinc. Quan un ocell, per exemple, es camufla entre les plantes, és com si no hi fos. Jo seria verda i em camuflaria en els arbres.

També podria fer-me la meva pròpia casa. Primer me la faria amb alguna cosa toveta per no ferme mal i també convidaria els meus amics papallones a jugar, a explicar-nos històries de por i a fer un pic-nic sense mascaretes. Aquesta casa estaria en un lloc amb molta vegetació, com els parcs naturals. Allà podria menjar més perquè hi ha més fruits, estaria molt còmoda acompanyada dels arbres que ens ajuden a respirar i veuria molts animals.

Ivet Rodríguez Sujar Conate

Si jo fos una oreneta, m’agradaria molt poder ser el símbol de l’escola. Viuria al bosc de Can Roca i podria fer molts amics orenetes per jugar a fet i amagar. Ens amagaríem pel voltant dels arbres, entre l’herba i també ens posaríem al darrere de l’oreneta que ens està buscant. Buscaria menjar com ara uns quants cucs, insectes com els mosquits, i també altres coses que ens deixessin els humans. Em faria un niu de fang i herba. Volant aniria a terra, agafaria fang i li donaria forma de niu. Per estar calentona a la nit, hi posaria herba per escalfar-me. Viuria amb els amics que he fet al bosc i amb els meus pares ocells. Em sentiria molt contenta de tenir una família tan gran.

Eireen Michele Margarit Pino

Si jo fos un animal del bosc, seria la guineu perquè és el meu segon animal preferit. També, m’agraden molt els colors que té; mai he pogut tocar una guineu, però m’agradaria. El tacte que tindria, per a mi, seria finet i amb molts cabells. Si fos una guineu, aniria a visitar altres animals com un blauet. Junts aniríem a pescar peixos al riu del bosc on visqués. El blauet pescaria els peixos i ens els menjaríem junts. Jo no sabria pescar… Correria molt per les muntanyes, sentiria molt vent i molta calor. A l’estiu, pararia allà on hi hagués molts arbres i fruits. Me’ls menjaria, però no tots, perquè si no tindria mal de panxa.

Emma Reina Seró

Si jo fos un esquirol, aniria a dalt dels arbres del bosc a buscar pinyes. Me les menjaria i aniria jugant amb elles. Investigaria els llocs del bosc per trobar més pinyes. M’inventaria camins que jo no sabés i també en faria un per sota terra. Voldria veure excrements, si hi ha menjar, si hi ha animals que tenen coves a sota terra… em sentiria plena de fang i amb molta diversió. En comptes d’anar per sobre la terra, aniria per sota i podria mirar coses noves que a sobre la terra no podria haver mirat. També veuria animals que no hagués vist mai, no sabria com son, ni com es diuen i també trobaria excrements. Em fixaria, mirant els excrements, en què mengen i podria saber coses d’ells.

Jordina Serrano Grau Si jo fos un blauet, volaria pel cel feliç de trobar-me més ocells. Construiria un niu amb els altres ocells i jugaríem a amagar-nos pel bosc. Ens posaríem als arbres, als arbustos, darrere de les herbes tots arraulits. Viuria en un riu ben net amb peixos, m’agradaria molt menjar-me’ls i fer servir les seves espines per fer el meu niu. Aniria trobant casetes-nius per veure com són, així agafaria idees per construir casa meva amb els materials del riu. La faria gran perquè m’agradaria que vinguessin els meus amics i tinguessin lloc per estar a gust i calentons.

Xavi Moreno Sojo

Si jo fos un esquirol saltaria d’arbre en arbre agafant glans per menjar. Les compartiria amb els altres esquirols, o també podria fer-les servir per agafar-les abans de l’hivern. A l’hivern fa molt fred i els animals surten menys, o fins i tot no surten. Potser em trobaria un tros de fusta. Els esquirols tenim les dents molt fortes i faria una “mini-escultura”. També me’l podria emportar per travessar un riu, com si fos un petit vaixell… Agafant dos pals molt petitons, els faria servir de rems. Per trobar un lloc on viure, buscaria un forat que fos ben còmode, per poder-hi fer una família. Quan trobés un tros de fusta d’una mida que pogués agafar, el retallaria amb les dents i faria com un raspall per poder pentinar-me la cua. Si volgués trobar algun esquirol per tenir fillets, hauria d’estar elegant i necessitaria un llacet a la cua. Si trobés una fusta-rectangle, depenent de quantes me’n trobés, faria diferents tipus de llacets i cada dia me’n posaria un de diferent. Quan fos carnestoltes, agafaria flors del bosc de diferents colors i em faria una petita disfressa i amb tots els esquirols i els altres animals faríem una festa. Si no tinguessin disfressa, els hi faria una altra per a ells.

Janna Ribas Álvarez

Si jo fos una fulla, estaria a dalt d’un arbre i amb el vent m’estaria movent molt fins que caigués.

Llavors, se’m començarien a menjar els insectes fins que se’m menjarien tota. Quan fessin caca, sortiria però tota destrossada. Em quedaria al lloc on haguessin fet caca. Llavors, plouria i la pluja s’ho enduria tot. Jo em posaria al raconet d’un arbre i, en aquell raconet, podria beure aigua. No podria parar de sentir l’olor de la caca i un altre dia que plogués, em posaria per sota d’una claveguera i allà estaria tota fosca. Quan tornés a ploure em cauria tota l’aigua per sobre. Em sentiria una mica espantada, no sabria quan l’aigua tornaria a caure per la claveguera… Quan l’aigua vingués amb molta força, se m’emportaria fins al mar. Allà veuria tots els insectes i peixos i se’m menjaria un peix. El peix tindria més gana i es menjaria una altra fulla que era del mateix arbre que jo. Estaríem juntes a la panxa i podríem jugar; així no ens avorriríem tan soles.

Carla Quiroga Magem

Menta 8 i 9 anys

Si jo fos una abella aniria per les plantes volant amb les meves ales i traspassaria el romaní.

Aniria a visitar l’escarabat que viu al romaní, m’hi estaria una estona i tornaria a marxar cap a la farigola a veure si trobo algú altre. Em sentiria alegre perquè podria veure com la gent està caminant tranquil·lament, però si veiés que aquestes persones fessin alguna cosa dolenta al bosc, aniria a molestar. Em posaria per la seva orella i per davant dels ulls, així no hi podrien veure. Si això no funcionés, els picaria! Així ja no ho tornarien a fer. Si fos una abella, la gent s’escaparia de mi i això no m’agrada gaire. Però, jo mai picaria a les persones que no em fessin res.

Aina Sánchez Vargas

Si jo fos una olivera m’agradaria que em tractessin bé quan em veuen al bosc. Que no em fessin cops amb els pals, que no em tiressin pedres i que no m’arrenquessin les fulles.

També, m’agradaria que vinguessin a les meves fulles alguns ocells com les orenetes. Això, em faria sentir contenta i acompanyada. Amb altres oliveres com jo, viuríem al costat d’un riu; allà hi viuen peixos i altres animals del bosc que serien els nostres amics. Les oliveres poden viure més de cent anys i fan olives. Les olives són molt necessaries per poder fer oli. Totes elles són verdes i el verd és el color de la calma. A mi sempre m’agradaria estar calmada, poder estar fent tot allò que m’agrada sense preocupar-me d’altres coses. Els arbres es comuniquen amb les olors i a aquesta olivera el que més li molestaria seria que les altres oliveres no li enviessin olors i no parlessin amb ella.

Carolina Rubio Cañedo

Si jo fos una papallona, m’agradaria sortir cada dia a veure el paisatge, explorar una mica la natura i volar. També, tindria molts colors a les ales per poder camuflar-me millor. Si hi hagués una fulla verda, podria posar-me allà sobre i ningú em veuria. Si fos una papallona aniria amb les meves amigues i de vegades visitaríem algun riu. Beuríem aigua i menjaria herba fresca que seria boníssima. Hauria d’anar amb compte perquè alguns nens em podrien caçar i portar-me a casa seva, em podrien aixafar o matar-me. Hi ha persones que aixafen les papallones i les dissequen. Les papallones han de ser lliures i poder fer la seva vida, no estar en quadre tancades.

Jana Taulé Poch

Si jo fos una pedra foguera, pensaria que el bosc és un lloc bastant tranquil, seria una pedra foguera de les que estan sota terra perquè a sota terra no et poden veure gaire però tu pots sentir els ocells, els nens i nenes que passin per allà… les pedres fogueres amb un petit cop comencen a fer espurnes. Jo considero que de vegades “tinc la metxa curta” i com aquestes pedres m’encenc fàcilment. Si una pedra foguera visqués sota terra, seria difícil fer un forat i trobar el punt exacte on es troba. Al meu voltant, hi haurien altres minerals i arrels de plantes, són coses diferents i d’alguna manera s’assemblen també a les pedres foguera. La seva companyia m’ajudaria a no explotar tan fàcilment.

Guillem Pera Mañas

Si jo fos una foixarda sentiria que m’agrada molt la primavera i tindria unes vistes impressionants, observaria les postes de sol des d’un camí que et porta a una altra foixarda.

Estaria acompanyada d’altres foixardes i del sol, admiraríem la gent que passa caminant pel bosc. Floriria cada any i cada dia faria bona olor. Creixeria fins que pogués per poder ser diferent que les altres, però a l’hora, també veure com van creixent elles.

Maria Valls Giralt

Si jo fos una sargantana estaria en un lloc on jo em sentís bé, triaria el lloc on jo cregués que seria el millor lloc on estar. Viuria amb altres sargantanes de la mateixa família que jo, però amb ningú més perquè segurament serien depredadors. A una sarganta, al boscs, tothom se la vol menjar o agafar-la per la cua. Ella deixa anar aquesta cua i això l’ajuda a sobreviure. Seria petita i moltes espècies no es fixarien on sóc. Em camuflaria perquè no em trobessin. També seria molt ràpida i em quedaria molt quieta quan hi ha perill. És millor quedar-se quiet que córrer.

Maria Rius Visa

Si jo fos un esquirol, aniria saltant pels arbres per agafar el menjar i així, a l’hivern tindria aliment per no haver d’anar a buscar-ne més. També, aniria passejant pels arbres i veuria les característiques de les persones, com són. Em fixaria en si tenen els cabells llargs o curts, en com tenen els ulls i també em fixaria en les coses que els hi agraden i en allò que no els hi agrada… Jo estaria acostumat a viure entre animals i no persones, per això m’hi fixaria tant.

Ara, hi ha moltes espècies que no conec. Sent esquirol podria fer-me amic seu i saber-ne més coses.

Jan Rius Rovira

Si jo fos una guineu, m’agradaria veure el paisatge des de molts llocs. Em posaria a dalt de la muntanya de Montserrat. Des d’allà veuria les cases dels pobles i també els animals. Sentiria una mica de vertigen, però també estaria tranquil·la perquè allà potser només hi seria jo; no hi hauria ningú que em digués el que he de fer. Em sentiria lliure. També m’agradaria ser una guineu, perquè m’agrada molt matinar. Elles normalment matinen perquè a les nits i a la matinada troben moltes preses. Al matí, els animals que cacen deuen estar més adormits i no tenen tanta força per intentar fugir o atacar-la.

Maria Varona Aleu

Si jo fos un llangardaix, treparia els arbres i pujaria fins a les seves copes. També, m’amagaria entre pedres i aniria a caçar entre les herbes. Buscaria insectes per menjar. M’agradaria explorar el bosc profundament. Observar què hi ha entre els arbustos… Podria córrer molt de pressa i en córrer podria veure les coses del bosc des d’una altura més baixa. Potser veuria un cau de formigues entre les herbes. Voldria posar-me per llocs allà on un humà no pot, com per exemple colar-me per una reixa. Al darrere d’aquesta reixa, hi trobaria flors noves, insectes que hi habiten. Em sentiria lleuger perquè un llangardaix pesa poc, també tindria habilitats diferents i això em faria feliç.

Demond Saumell Moya

Si jo fos un ratolí de bosc, m’amagaria per sota les pedres, faria túnels i aniria buscant menjar.

Viuria amb la meva família, si en tingués. Estaríem dins dels túnels que haguéssim fet. També, menjaria cucs, petits insectes i sortiria a menjar a la nit. Sempre hi hauria perills voltant a la nit i hauria de vigilar molt. Mentre mengés, miraria que no s’apropés res. Seria molt juganer i m’amagaria molt bé. Poder fer sempre el que volguessis seria una cosa positiva. A més, seria emocionant quan hagués de córrer a amagar-me dels mussols que, a la nit, volguessin menjar-me.

Joan Rius Visa

Si jo fos una papallona, m’agradaria volar pel cel. Potser, si trobés algun avió, m’adormiria a sobre les seves ales mentre vola. També viatjaria per tot arreu, voldria veure tot el món, i si pogués anar molt alt, voldria anar a l’espai. Miraria la lluna, veuria com és el sol de més a prop i veuria com són els altres planetes. També, aniria a alguna flor i l’oloraria. Podria entrar a dins d’alguna casa per les finestres que estesin obertes i si hagués d’anar al lavabo, o em volgués remullar, arribaria fins a l’aixeta. Em sentiria acolorida i sentiria que podria fer moltes coses, més lliure.

Nora Serrano Grau

Si jo fos un arbre, seria un ametller. M’agradaria molt ser-ho perquè les meves flors, marxarien volant amb el vent i, així, veuria tot el bosc. També, podria fer que amb les meves llavors nasquessin més arbres. Creixeria molt i des d’aquesta alçada puc contemplar el temps que passa dins del bosc. Observaria si fan mal al meu bosc o no. Si li fessin mal, em sentiria molt malament. Pensaria que fer mal al bosc, seria com si ells mateixos fessin mal a casa seva.

Júlia Vandellós Aragón

Si jo fos un esquirol seria àgil. Hi ha molts tipus d’esquirol i jo seria d’aquells que despleguen les ales. Buscaria menjar per l’hivern durant tot l’estiu. Podria trobar-ne per molts llocs com per exemple els pins pinyoners i també podria buscar nogueres. A mi no m’agraden les nous, però si fos un esquirol segurament m’agradarien. A la primavera em faré el meu cau, segurament en algun arbre. M’agradaria passar-m’ho bé saltant de branca en branca, estaria molt alegre.

Pau Mateo Núñez

Si jo fos un arbre, m’agradaria que m’abracessin. Em fa sentir bé quan la meva mare m’abraça i ella sempre abraça els arbres. Donaria oxigen a les persones i les ajudaria a respirar. Seria un arbre petitó, jo soc un nen i aquests arbres representen els nens. Els arbres grans representarien els adults. La gent, quan pugés sobre meu i de les meves branques, si caigués i aterrés a terra, no es faria tant de mal com sí que passaria si caiguessin d’un arbre bastant més alt. Les persones, potser em voldrien tallar per fer fusta i vendre-la, potser farien barbacoes al bosc. Una espurna podria saltar i cremar tot el bosc i a mi inclòs. No haurien de fer aquestes coses, haurien d’imaginar que això els hi fessin a ells, no els hi agradaria perquè es moririen.

Marc Lozano Miras

Si jo fos un pit-roig aniria volant amb altres ocells com el blauet, l’oriol, la Mallerenga blava, la cotxa fumada, el verdum i altres… Aniríem a algun arbre a menjar una estona. Menjaria fruits com les cireretes de pastor o la cirera de bosc. Després jugaria amb altres ocells a fet i amagar. Podríem desplaçar-nos amb més facilitat i amagar-nos molt més. Quan fos la tarda, em posaria a sobre d’un pi molt alt i contemplaria les vistes de Montserrat i de tot el bosc.

M’agradaria poder pujar a un dels pics més alts de Motserrat per veure com la gent gaudeix.

També, aniria al riu Llobregat i intentaria veure si hi ha peixos. Provaria d’esbrinar si hi ha granotes o ous de granota. Quan ja fos de nit, observaria com el sol se’n va i la lluna ve.

Xavi Revelles Pagès

Si jo fos una guineu, tindria cries i viuríem a la muntanya dins d’una cova. Cada dia, aniria a caçar per aconseguir menjar. Seria un dels animals que més corren del bosc, o el que més corre.

Agafaria conills i també necessitaria aigua. Baixaria al riu Llobregat i si trobés algun peix, també el caçaria. Jo no puc saber què pensa una guineu perquè no visc com ella, però segur que pensaria en amagar-me dels caçadors, amb les meves cries, és clar. Estaria molt nerviosa, el cor em saltaria perquè els caçadors sabria que maten els animals com els porcs senglars; jo no voldria morir! Com que tindria unes dents grans i aniria molt ràpid, podria escalar molt i això em faria sentir molt bé.

Nil Visa Ollé

Si jo fos una papallona, m’agradaria anar volant pel bosc i veure els nens com exploren per allà.

Seria de color blanc i rosa i també una mica daurada. Visitaria el camp, els rius i els pobles.

Miraria els edificis perquè seria emocionant i intrigant. Des de la vista d’una persona, no podria veure-hi tant alt. Volar em faria molt feliç. Així podria anar més ràpidament a l’hora de desplaçarme. Podria sentir l’aire quan estigués anant d’un lloc a l’altre. Tindria companyia de les meves amigues papallones, juntes parlaríem dels animals del bosc i sobre quin menjar, dels que hem trobat, ens ha semblat més bo.

Marta Serra Valverde

Dents de lleó 8 i 9 anys

Si jo fos una guineu passejaria pel bosc de Can Roca a la recerca d’aliment, ho faria de nit per no córrer perill de que els homes vinguessin a per mi.

Tindria l’oïda molt desenvolupada per caçar i escapar dels perills. Si sentís algun soroll estrany correria cap el meu cau i m’amagaria.

Ajudaria a que no hi haguessin infeccions menjant-me les rates o ratolins que portessin malalties.

Si m´alimentés de fruits del bosc els meus excrements servirien de llavor i d´adob a l’hora.

Seria una guineu feliç si aconseguís tenir amics i viure tranquil.la.

Júlia Monné Torruella

Si jo fos un cavall que em passegés pel bosc, seria fort, m’agradaria córrer per entremig dels arbres i de les mates de romaní perquè fan bona olor.

Seria blanc com els núvols, m’agradaria viure en llibertat i estar a prop dels meus amics per sortir a córrer junts i disfrutar de la natura.

Quan arribés la nit me n’aniria a casa a dormir i esperaria que es fes de dia amb moltes ganes per tornar a sortir a córrer.

Martina Morgado Marcos

Si jo fos el terra del bosc seria molt suau i ajudaria a arbres, persones i plantes a no caure. El terra és necessari per aguantar tot el que hi ha al món. Moltes persones passarien per sobre meu i potser em farien una mica de mal. La cosa bona, seria que jo els ajudaria a no caure cap al nucli de la terra. També tindria un munt de fulles grogues, seria un terra de tardor. També esquirols caminant i també un gos amb el seu amo. Estaria content, tranquil però amb agulletes per tot el cos del moviment que hi hauria per sobre meu. Em sentiria molt a gust d’haver ajudat a plantes a créixer des de dins meu.

Matías Pesquera Burgueño

Si jo fos un cau de conill seria rodó i em protegirien les arrels dels arbres que tindria a sobre. De dia, estaria amb el conillet i amb els seus fills si en té. De nit, estaria sol perquè el conill estaria voltant pel bosc. Potser estaria menjant diferents fruits que trobés. No m’agradaria que les persones o algun animal més gran em trepitgés. Tampoc m’agradaria que alguna persona es mengés el meu propietari que seria el conill. Si el meu conill desaparegués, com que jo cuidaria els seus conills m’hauria de quedar amb les cries i fer-les créixer. També, li estaria molt agraïda al conill per haver-me creat.

Sara Quiroga Magem

Si jo fos una dent de lleó, estaria quieta per quan vinguessin els nens i les nenes em poguessin bufar. Quan em bufessin, podría tornar a créixer en un altre lloc i tornar a fer pètals. Tindria molts amics; serien els arbres, els romanís que tingués al costat, la farigola, algunes altres dents de lleó, alguns matolls i la pinassa del terra. Poder trobar amics nous cada cop que creixo en un lloc diferent seria el que més m’agradaria. Estaria feliç i lliure. Amb els amics estaria molt contenta i també em sentiria lliure quan pogués volar en bufar-me.

Carlota Prats Jaime

Si jo fos una roca del bosc, m’agradaria que les persones o alguns animals s’enfilessin a sobre meu. Sentiria que podria estar a prop de gent que encara no he conegut i m’agradaria conèixer gent nova. Estaria molt quieta i així podria veure moltes coses. Per exemple: un esquirol que passa, una persona passejant, els ocells com el pit-roig. També notaria molt més el vent.

M’agradaria molt que em vingués a la cara perquè em faria sentir lliure i tranquil·la. També tindria més roques al costat, estaria acompanyada.

Valèria Puig Ferreri

Si jo fos un cavall que es passegés per Can Roca, veuria persones caminant que em tocarien i això em relaxaria. Sentiria ocells com els pardals o el pit-roig. També m’estaria emportant una persona i això em faria sentir bé. Em cuidaria, em donaria aigua i menjar. Correria per les muntanyes amb les meves amigues egües i tindríem moltes aventures. Veuria passar les cabres que viuen al bosc i jugaríem totes juntes. Em sentiria lliure, al bosc em relaxaria, estirar i calmar-me.

Marina Puig Ferreri

Si jo fos una serp aniria arrossegant-me per terra i aniria espantant la gent. Voldria estar tranquil·la, però la gent s’espantaria. Jo no voldria espantar a ningú! Hi hauria persones que tindrien por de mi però sense adonar-se, no mirarien a terra i em trepitjarien. També, ells em voldrien atacar, però jo no a ells. Seria un dels animals més perillosos del món i la gent, de vegades, pensaria a atacar-me per matar-me. Estaria pel bosc amagant-me per les roques, seria molt tímid i estaria acompanyat de la meva família en un cau. M’ho passaria bé amb aquesta vida, però en espantar la gent també jo m’espantaria… la gent normalment crida i això em faria por, m’estressaria i podria arribar a fer mal.

Les persones amb mi han de ser silencioses perquè amb els crits em sentiria atacada.

Gerard Presas Jiménez

Si jo fos una guineu, estaria amb la meva mare i amb el meu pare i sempre aniria a caçar. Quan algú posés una càmera-trampa, o menjar, primer m’asseguraria que no hi ha perill, llençaria una pedra per allà on hi hagués menjar i faria un caminet de pedres, ho faria per estar segura que no hi ha cap trampa. Si hi hagués una càmera, segurament faria “poses” perquè em veiessin en moltes posicions. Aniria a caçar algun pollastre d’algun galliner i, quan em trobés amb un porc senglar, penso que seríem amics. Quan hi hagués problemes, el porc m’ajudaria a mi i quan ell tingués problemes, jo l’ajudaria a ell. Estaríem sempre junts, seria una femella. També, si tingués fills, estaria tota l’estona amb ells, els hi donaria menjar i jo cuidaria d’ells.

Aiala Mendieta Del Pino

Si jo fos un tronc, m’agradaria veure els nens jugant i saltant per sobre meu. No m’agradaria que em trenquessin. Veuria com s’enfilen per sobre meu i també dels meus amics. Quan hi hagués molt de vent, em mouria amb les meves fulles. De vegades tindria fred i altres vegades calor. Alguns cops em mullaria per la pluja. Em sentiria lliure perquè estaria amb molts troncs, les meves fulles no haurien d’estar quietes, estaria a la natura i tothom vindria a jugar amb mi. Quan la gent s’enfilés, potser jo em podria fer mal, o també amb una ventada forta, em mouria molt i podria caure. Les arrels m’ajudarien, aguantarien l’arbre ben fort per sota terra i l’arbre encara que es mogués ben fort, no cauria.

Berta Pastrana Castells

Si jo fos un cabrit petit, pujaria per les muntanyes, menjaria herbes i m’escaparia de les guineus.

Intentaria protegir el meu ramat dels perills que poguessin haver-hi: algun atac d’algun animal o algun gos pastor descontrolat. Posaria les potes als arbres i intentaria arribar a les fulles. El meu menjar preferit serien les fulles de pi, si hi pogués arribar, és clar... Pensaria que soc una mica petita, però seria valenta i exploradora. També tindria molt d’amor per la meva família, em sentiria molt estimada.

Mariona Malet Albiac

Si jo fos fang, durant el dia els nens m’agafarien per fer formes i escultures. A nit, els porcs senglars s’empastifarien per sobre meu. A l’estiu o amb la calor, jo em quedaria sec perquè no plouria i no podria estar mullat. Quan els nens fan figures, em deixen prenent el sol perquè les figures vagin quedant-se més dures. Durant els mig-dies, m’agrada estar tranquil·la i sola amb els meus amics troncs, les fulles, els animals… Estaria molt a gust.

Alèxia Ollé Salvador

Si jo fos una serp viuria al meu cau amagada dels depredadors perquè no se’m mengessin. A la nit em mouria pel bosc buscant ratolins per menjar i de dia prendria el sol al costat d’una bassa, soc de sang freda i necessito el sol. Viuria sola i tranquil·la perquè no em molestessin durant la meva cacera ni a la meva vida en general. Seria molt escorredissa i seria molt difícil que em cacessin. Seria un escurçó i amb el meu verí, caçaria els animals i això em faria sentir segura. Quan els humans i els animals m’intentessin atrapar tindria por que em matessin.

Pau López Monguillot

Si jo fos un ocell, seria un pit-roig perquè tindria uns colors molt bonics i podria volar per tot arreu. Aniria a sobre els arbres i observaria tota la gent que passés per allà. Voldria saber què estan investigant o quines coses fan. Viuria sola, estaria tranquil·la però tindria amics. Jugaríem Maria García Delgado

Si jo fos una guineu aniria més a caminar que ara, ja que ara no m’agrada gaire caminar perquè em canso. Les guineus caminen més quilòmetres que jo i més de pressa. Aniria a buscar preses per menjar als llocs allà on es poguessin trobar petjades d’animals o rastres. Podria buscar llocs nous i sorprendre’m dels meus descobriments. Els humans també se sorprenen, però en comptes d’agafar i emportar-se el que troben cap a casa, les guineus ho deixen. Jugaria amb animals que fossin de la meva mida; no em posaria a jugar amb un llop. Jugaria amb petits animals que em tindrien por, primer hi jugaria i després me’ls menjaria. Si busqués un ratolí, aniria a caus petits i si busqués la companyia d’un porc senglar, aniria a una piscina de porcs senglars. Ells fan com uns forats a terra i amb l’aigua de la pluja es banyen. Després, s’eixuguen amb els arbres. Ser una guineu em faria feliç i també salvatge. Podria fer moltes coses que fan els animals i que els humans no estan acostumats a fer, no s’han de deixar la pell per menjar, van a un lloc, ho compren i ja està.

Itzel Llongueras Rodríguez

Si jo fos una geneta correria pel bosc atrapant animals per menjar. El compartiria amb altres genetes que viurien amb mi. A la nit aniria a caçar. Buscaria els caus dels animals i m’esperaria que sortissin. Quan sortissin, saltaria i me’ls emportaria. Tindria una cua molt gran i llarga i m’agradaria moure-la. Tindria unes orelles gracioses cap amunt i amb elles, escoltaria els sorolls que farien les preses. De vegades, seria feliç, quan no em faltés el menjar. Quan els caçadors o altres animals més grans em volguessin caçar, intentaria escapar i sentiria por.

Nil Morales Feliu

Si jo fos un esquirol aniria enfilant-me per totes les branques. Jugaria amb els meus amics a saltar pels arbres. Em sentiria petit, perquè el bosc és molt gran i jo seria un animal petit.

Descobriria cada dia coses noves i les compartiria amb els meus amics i familiars. De vegades, no em creurien, perquè si cada dia descobrís una cosa, potser pensarien que me l’estic inventant.

Aquest esquirol es diria Miquel i li agradarien molt els boscos de Can Roca, seria lliure i això em faria molt feliç.

Miquel Zamora Demures

Gira-sols 8 i 9 anys

Si jo fos un cabirol investigaria altres espècies d’animals i també aniria a visitar els llocs on està la gent. Així, descobriria una espècie diferent de mi, com per exemple els humans. També, podria veure què fan, m’agradaria anar a Canàries. A Catalunya es parla un idioma i a les Canàries en parlen un altre que s’assembla al cubà. Jo em preguntaria com pot ser que tots siguin humans, però que uns parlin d’una manera i uns altres d’una altra, com pot ser això?

Viatjaria també al Brasil i observaria com parlen allà. Em fixaria si ho fan diferent dels altres pobles. T’imagines ser un cabirol i poder anar al Brasil? Em fixaria en les diferències entre Brasil i Catalunya. Tornaria un altre cop al bosc per explicar als meus companys que és molt estrany poder viatjar a altres llocs. Els hi diria: hi ha uns monstres que de vegades ens volen matar, però també tenen coses bones. Tenen idiomes divertits i no són tots iguals, si no seria un avorriment!

Braian Carames Silva

Si jo fos un cabirol, viuria en un bosc fred amb molta variació d’arbres i sola. Investigaria quins llocs m’anirien bé per dormir. De vegades, marxaria amb algun familiar cabirol que tingués a prop i després tornaria al lloc on estic. M’agradaria molt tenir cries, faria que hi hagués més cabirols.

Estaria més estona acompanyada i veuria com van creixent. Si des de ben petits van creixent, quan jo fos gran potser marxarien a un altre bosc… Em sentiria una mica trista perquè no sabré com estan, si han mort, què estan fent. També, hi hauria felicitat perquè no tota la vida poden estar al meu costat. Ells també han de fer el que volen. Potser anirien a llocs on coneixerien nous cabirols, i així, ells també serien feliços.

Maria Font Carafí

Si jo fos un esquirol grimparia pels arbres i els saltaria d’un en un. Beuria aigua de tant en tant i també faria caques. Em construiria un niu dalt d’un pi i em menjaria pinyes allà dins. Viuria sola i estaria molt tranquil·la. Veuria passar molts animals com porcs senglar, guineus i ocells. No tindria por perquè són part del bosc com jo. Escoltaria els animals feliços i això em faria sentir també feliç. Sentiria veus de nens i em preguntaria qui són, tindria ganes de conèixer-los i m’hi costaria. Saltaria a sobre seu i tots riurien.

Abril Martrat Fusalba

Si jo fos un cabirol, m’agradaria sortir de nit i de dia a buscar menjar i a fer voltes pel bosc.

També, m’agradaria estar amb la meva família dins del cau i m’agradaria córrer. Correria per algun lloc ample amb pocs arbres i arbustos. Així, podria tenir més espai per saltar. De vegades, caminaria per diferents llocs: alguns llocs estrets, també allà on hi hagués pedres i més vegetació... Em sentiria a gust i feliç. A les nits, potser vindria algun depredador a intentar menjar-nos. Hauria de lluitar contra ell, o fer alguna cosa per impedir que se’ns mengés. Em posaria molt nerviosa i tindria una mica de por.

Marta Cuscó Gotzens

Si jo fos una pinya, viuria en un pi blanc que em donés aigua i menjar. Vigilaria que tots els animals poguessin estar bé. Intentaria que un esquirol o un ratolí de bosc no m’agafés. Si caigués a terra, intentaria buscar algun lloc on refugiar-me. Allà, hi hauria molts més perills que a dalt de l’arbre: formigues, ratolins, serps, sargantanes… Intentaria tornar a pujar a dalt de l’arbre, però no podria. Llavors, buscaria alguna pinya que també hagués caigut i provaria de fer-m’hi amiga.

Faria una nova família de pinyes des de terra. Quan cau una pinya o una gla al terra, es va desfent. Quan agafem un grapat de terra, hi ha trossets de moltes coses diferents del bosc.

També trossets de pinya.

Adriana Corbera Ferrando

Si jo fos un ocell, seria un pit-roig. Viuria pel cel amb les meves cries, si en tingués. Només marxaria del niu per anar a buscar menjar: cucs, formigues, escarabats... Amb el bec, agafaria allò petit que hagués agafat i ho portaria a les cries. Si tingués una habitació per guardar el menjar que sobrés, el guardaria per l’hivern. És molt difícil trobar menjar en aquesta estació perquè els insectes o les larves estan a sota terra o amagades i necessitaríem menjar d’alguna manera.

Cantaria quan hi hagués alguna emergència. Per exemple, podria passar alguna guineu, un porc senglar, una fagina, un gat mesquer… avisaria als altres ocells pit-roig o altres tipus. Em sentiria lliure i alegre. No tindria obligacions, ningú em diria que primer he de fer una cosa, o després una altra.

Oriol Cozar Díaz

Si jo fos una gla estaria en una alzina o un roure i em vellugaria amb les fulles i el vent. Seria com volar, em faria sentir com “superman”. Seria divertida la sensació d’estar a l’aire. També, cauria a terra amb el vent. Un cop a terra començaria germinar i a poc a poc començaria a sortir la tija. Al meu voltant hi hauria arbres, altres glans i també animals com els porcs senglars. Quans els veiés pensaria que em moriria, tindria por! Si tingués un cuc a dins, els porcs senglars, en menjar-me també se’l menjarien a ell. Podria ser que no li agradessin els cucs, i potser, m’escopiria. Així, em podria quedar un altre cop a terra i seguir creixent.

Jèssica Chamorro Romero

Si jo fos un esquirol, m’agradaria viure en un niu en un pi. Viuria amb la meva família i menjaria els pinyons de les pinyes. Potser podria haver-hi algun incendi, els arbres es podrien cremar.

Llavors, hauria de buscar un altre lloc on viure per tornar a fer el niu. M’agradaria poder escalar pels arbres, saltar d’un arbre a un altre. Això em faria sentir alegre i feliç perquè podria escalar.

També seria emocionant viure al bosc perquè hi poden passar moltes coses. Hi ha moltes plantes i animals. Si hi ha plantes es pot menjar i viure i això em faria poder créixer i viure bé.

Aila Alavedra Adell

Si jo fos una guineu em faria amic dels animals que jo menjo. Ho faria per cuidar totes les espècies del bosc, seria una guineu vegetariana. Hi ha molts animals que s’estan perdent i a més les guineus se’ls mengen. Intentaria menjar herba encara que no m’agradés, però ho faria per ajudar aquests animals dels bosc. El conill de bosc, per exemple, és un animal que no es veu molt, el gaig tampoc i els esquirols també són difícils de veure. Estaria molt feliç d’ajudar el bosc i llavors seria una guineu que canviaria l’ordre dels boscos. Faria que els boscos fossin més grans i amb més animals. A més, no s’amagarien de mi, perquè jo seria una guineu diferent, no me’ls menjaria i tindria més amics.

Mateo Andrade Andrade

Si jo fos una petjada de guineu, la gent que anés a buscar rastres d’animals, es pensaria que és una petjada de gos. En realitat però, seria una petjada de guineu. Estaria al costat d’un arbre en un bassal assecat. També hi hauria tres petjades més de guineu. Una persona que sabés que és de guineu, m’agafaria l’emprempta i m’investigaria durant molt de temps. Després, hi hauria una guineu al bosc que hauria deixat una altra petjada, però aquesta no la trobaria ningú i estaria sola, ningú la podria trobar perquè estaria ben amagada en una esplanada entre uns arbustos. Si fos la petjada que ningú pot trobar, em sentiria solitari i esperaria que algun altre animal fes una petjada al meu cantó per poder tenir companyia.

Albert Buch Ramoneda

Si jo fos un arbre seria una alzina perquè la seva escorça té un tacte com gruixut i viu. M’agrada molt compartir les coses, sóc molt viva i m’agrada escapar de les coses dolentes, dels mals sentiments i a les alzines també. Quan se’m caiguessin les fulles seria perquè estaria més trista, però si se’m posessin verdes voldria dir que m’estic alegrant i em sortiria com un somriure.

Estaria allà on estés acompanyada, amb altres alzines i amb altres pins. Penso que d’alguna manera, no sé com, podríem expressar el que pensem. Poser les punxes de les meves companyes alzines i jo es posarien més punxegudes quan volguessim parlar. Quan paressim les fulles ja no serien tan punxegudes. Els pins parlarien amb la seva fulla també, es podria tornar marró o caure, també podrien sortir-los aquesta mena de grans que tenen. Això voldria dir que ens volen comunicar alguna cosa a les alzines.

Kira García Coca

Si jo fos una guineu, seria solitària i buscaria menjar per caus de ratolins i caçaria. Viuria en un cau i dormiria tranquil·la. Podria haver-hi algun depredador al bosc com els humans. Em preocuparia que em matessin. Tindria uns ulls brillants i marrons i amb ells podria veure les preses, la nit, i el perill dels humans, de dia. La meva cua seria peluda i llarga. Estaria alegre i nerviosa, hauria d’estar sempre molt atenta perquè no em veiessin. Quan alguna guineu a mi se m’ha apropat, ha estat perquè tenia menjar. Una vegada, en una excursió a França, se’ns va acostar i també en un pícnic. Va venir quan estàvem dinant.

Maël Dijort Chamboulaud

Si jo fos un toixó,m’agradaria fer caus al bosc de Can Roca. També, m’agradaria molt explorar tot el bosc i la muntanya. Aniria a totes les coves, els caus que hi ha i també per tots els camins de Can Roca. Voldria conèixer tots els animals del bosc. Els toixons comparteixen caus amb les guineus i m’encantaria poder compartir un amb elles. Les guineus aprofiten els caus de teixó i sembla que s’entenen bé. Buscaria menjar per l’àrea de pícnic; restes de menjar que deixés la gent i també aniria al turó de les Ginesteres. Veuria el Mas Manader, la muntanya de Montserrat i la serra d’en Rubió.

Seria un animal molt lliure, amb tot l’espai que volgués per córrer.

Vinyet Iglesis Saura Si jo fos un tipus d’arbre, seria una alzina i estaria a la zona de pícnic de Can Roca. Em tocaria el sol i això m’agradaria molt. Quan ens toca el sol ens va molt bé; ens dóna vitamines. Els pins i les altres alzines em farien companyia, tots junts faríem ombra. Quan els nens i nenes tinguessin calor, vindrien allà on sóc. Em tocarien, em podrien abraçar i així no tindrien malsons. Els malsons me’ls quedaria jo i així, els nens podrien dormir superbé.

Noa Masip Aranda

Si jo fos una guineu, aniria al meu cau a descansar i després a caçar. Aniria a buscar ratolins de bosc, correria cap als seus caus, els acorralaria i els mataria. Després aniria a buscar uns conills de bosc. Tornaria al meu cau, sortiria i observaria a veure si hi hagués una presa per allà. Si veiés algun animal, el perseguiria fins el seu cau i me’l menjaria. Podria anar a la cova d’un toixó i allà deixaria un excrement perquè hauria menjat molt! Més tard, veuria un esquirol saltant d’arbre en arbre; estaria buscant una pinya pel terra. Quan arribés a la pinya, jo em llençaria a sobre seu i li clavaria les dents a la cua i, llavors, me’l menjaria tranquil·lament mentre que m’observa un pit-roig recolzat a una branca. Quan tornés al meu cau, em trobaria un porc senglar banyant-se en una banyera de senglar… No m’ho esperava, pero em va tirar aigua als ulls! No hi podia veure, així que em rentaria en un lloc amb fulles. Finalment, descansaria al meu cau fins el pròxim dia.

Marc Badosa Boria

Si jo fos una guineu, aniria a caçar animals de nit. També, em faria caus. Primer, marcaria el territori fent pipí o caca per allà. Després, buscaria algun lloc per fer el cau. Excavaria i, cada vegada, aniria excavant més i més. Quan tingués l’entrada feta, aniria rascant pels costats i, després, quan tingués el cau fet, marxaria a buscar animals. En haver-los caçat, els portaria al cau i me’ls menjaria allà. Em quedaria bé i aniria a dormir. Quan em despertés aniria a explorar una mica. Observaria com estaria el lloc, veuria què hi ha i faria una volta. Una altra guineu em faria companyia i aniríem a jugar. Quan fos de nit, m’acomiadaria d’ella i tornaria al cau a dormir.

Hauria passat un dia llarg i ple d’investigacions i nous amics, estaria cansat.

Arnau Díez Navarro

Si jo fos un esquirol, m’enfilaria pels arbres buscant pinyes per rosegar. Si trobés un forat dins de l’arbre m’instal·laria i em posaria ben còmode per l’hivern. Buscaria tota mena de menjar com pinyes o nous. Si trobés un llac, em rentaria la cara i em banyaria. Beuria aigua i tornaria a enfilar-me a un pi. Si veiés que ve algun incendi, agafaria totes les meves coses i em posaria sobre d’una alzina. Aquests arbres són els que més aguanten quan hi ha foc. Tindria una família i estaria a prop dels meus amics. Aprendria a anar més ràpidament per enfilar-me als arbres. Els meus pares i els professors d’una escola d’esquirols me n’ensenyarien. De tant en tant, veuria un cabirol o guineu i el saludaria. Quan arribés l’hivern, prepararia un llit de fulles ben calentes i em posaria a dormir. Quan em despertés, tindria molta gana i em menjaria les pinyes i les nous que haurien sobrat de la tardor.

Jan Calatrava Arricivita

Puigmal 10 i 11 anys

Si jo fos un arbre seria un roure, quan jo vaig néixer els meus pares tenien un roure a casa meva i quan tenia deu anys el vam tallar perquè ja estava vell. Viuria en una muntanya ben alta on cada dia passessin persones a veure’m. Tindria unes meravelloses vistes, veuria la muntanya del davant. Hi hauria nens que em pujarien per sobre sense fer-me mal. Veuria les generacions de les famílies que em venen a visitar amb els seus fills. Em sentiria alegre perquè em vindrien a trobar i això em faria no estar trist i estar content sempre. Pensaria en quan tornessin una altra vegada perquè m’ho passaria molt bé amb ells. No m’agradaria estar sol, estaria impacient per tornar-los a veure.

Abraham Cornejo García

Si jo fos un esquirol em sentiria d’una altra manera. Veuria el món d’una manera diferent perquè m’hauria de buscar la vida sense sostre i buscar el meu propi menjar. Un dels avantatges de ser un esquirol seria viure a l’aire lliure. Pensaria en aconseguir allò que voldria. Em sentiria com estic ara, feliç, una mica trist. Així i tot, podria fer més coses i gaudir de la natura i del medi ambient. No hauria d’estar tancat i sempre podria sentir-me acompanyat de l’entorn que m’envolta.

M’agradaria ser aquest animal perquè és espavilat, és molt àgil i em podria emportar el menjar d’un lloc a un altre. Un esquirol si es troba anant cap a un lloc, pot venir un depredador i fer-li mal.

Com que sabria córrer molt i escalar, pujaria sobre un arbre.

Gabi Prieto Saeta.

Si jo fos una olivera seria molt gran, molt forta, produiria molt d’O₂ pels animals, faria menjar per tots els animals, seria la casa dels ocells i de tots els insectes i els mamífer i rèptils. Estaria enfadat amb els humans perquè m'agafen el alilment que són pels animals, també estaria enfadat amb els nens i nenes petits i petites perquè trencarien les fulles i les branques i això amb molestaria i em fa mal. Jo m'amagaria on els homes no em trobessin, per dins del bosc. Seria un lloc on, amb tots els animals, estaria al costat del riu i així mai tindria set.

Aleix Revelles Pagès.

Si jo fos una fulla, viuria en un cedre, envoltat de pins i de roures. També estaria envoltat d’altres fulles que segurament serien els meus amics o amigues. Riuríem de coses que ens han passat.

Intentaria sobreviure dels depredadors com els porcs senglars o les fagines, perquè no em devoressin. Treballaria pel cedre, l’ajudaria recollint aigua i rajos de sol. Això fa que el cedre seguieixi viu, o es faci més fort.

Joel Perramon Díaz

Si jo fos un mussol volaria cada nit perquè hem toques l'aire pur i, a la vegada, aniria a caçar per diversió. Quan ja estigués cansat de volar, aniria a un arbre per descansar i miraria la lluna.

Cada dia caçaria per aprendre i ser un expert, i quan ja tingués prou menjar, volaria per tot el bosc veient els animals de nit. Jo viuria en un arbre al costat d’un riu per beure aigua. Robaria menjar a les nit als animals que surtin a caçar. Superaria reptes difiçils volant. Conèixer amics per gaudir volant junts.

Albert Fonollà Miras

Si jo fos una serp em passaria tot el dia sobre una roca que li toqués tot el dia el sol. Estaria molt calentet. Quan marxés el sol aniria a caçar alguna coseta. Sentiria que la vida seria sempre axí, sempre la mateixa rutina, sempre tan tranquil·la i relaxada. Molts cops pensaria en menjar, però algun dia pensaria en crear una família. També em preguntaria: què passaria si marxés d’on visc?

On aniria a parar, si me’n anés d’aquí? Hi hauria més serps allà on arribés? Hi hauria el final del món? Una caiguda cap a l’espai? I sempre que pensés en això també pensaria en quan s’acabaria la vida i si tornaria a néixer. Aniria al cel? On aniria si morís? Els humans saben la resposta? Tindria moltes preguntes d’aquest tipus. Tu imagina’t com seria passar-se quinze hores del dia estirada a una pedra reflexionant sobre la vida…

Jordi Rafa Ortuño

Si jo fos una guineu m´agradaria córrer per Can Roca i pels blaus. També anaria a caçar animals de nit i de dia. M´agradaria dormir al meu cau amb els meus fills si els tingués i, el més important, ajudaria la meva familia de guineus. També hauria de vigilar amb els porcs senglars, que em podrien empentar i donar-me un cop molt fort, tenen molta força i em podrien fer mal. També hauria de vigilar amb els homes que em podrien matar. Podrien voler-me per fer-se abrics… Ser una guineu té coses bones i coses dolentes. Les bones són que seria més àgil i astuta, també una cosa es que podria dormir tot l’hivern, o sigui, hivernaria. Així, no tindria mai fred, estaria al meu cau amb la meva família.

Vika Sorribes Barba

Si jo fos un riu, seria un riu tranquil, que tindria un inici i un final, igual que la vida. Si jo fos un riu no podria parar de fluir, sempre per la mateixa direcció, des de les altes muntanyes fins al mar. Si jo fos un riu, coneixeria molts llocs diferents, mirant de fit a fit la gent que té diferents caràcters, amb una alegria immensa de saber que encara em queda molt per descobrir. Si jo fos un riu, estaria a moltes temperatures diferents i també tindria aigua clara o fosca. Si jo fos un riu, seria el riu Llobregat.

Jaume Cuscó Gotzens.

Si jo fos un esquirol podria saltar pels arbres sent ràpida i molt àgil, seria molt xulo perquè podria anar d’un lloc a l’altre sense que ningú em veiés. Seria molt àgil, tindria molta mobilitat al moure’m. Això em defineix molt perquè em ser moure amb molta agilitat. La gent m’intentarien buscar i gairebé ningú ho aconseguira, seria molt divertit! Si jo fos un esquirol sabria rossegar pinyes. També si jo fos un esquirol podria viure en un niu a sobre dels arbres, m’agrada molt això, perquè jo sempre que vaig al bosc i veig gent que intenta pujar als arbres, ho miro i penso com m’agradaria estar a dalt de tot, però ho intento i no em surt. També tindria molt d’equil·libri, i així em surtiria millor l’exercici de barra de gimnàstica. Cada dia al matí aniria a donar voltes pel bosc, buscaria aliments com pinyes, pomes, pa… i seria molt independent i em valdria per mi sola. Viuria al bosc, amb molta tranquil·litat, però a la vegada estaria alerta dels altres animals salvatges que em poguessin fer mal.

Carla Hervás Martín.

Si jo fos l’aigua d’un riu, m’agradaria estar situada a prop dels arbres. Perquè així els arbres tindrien aigua i viurien més gràcies a mi. També m’agradaria estar situada en aquella zona perquè si els animals dels bosc tinguessin set, no haguessin de caminar gaire.

Una de les característiques de l’aigua que m’agrada més, és que pot donar vida a molta gent i ajudar a tothom. M’identifico molt amb aquesta característica perquè jo sóc molt semblant. Disfruto ajudant la gent que ho necessita.

He escollit l’aigua perquè mai està sola, i a mi no m’agrada estar sola. Però prefereixo estar sola que mal acompanyada.

Si jo fos l’aigua estaria tot el dia viatjant pel món. Anira a Estats Units perquè és un dels meus països preferits. També a Holanda, perquè des de petita que hi vull anar. Per últim aniria a Japó, perquè m’agrada molt el sushi i els tacoyaquis o boles de pop.

A les tardes m’agradaria anar a les profunditats del mar. Explorar. Com que no m’ofegaria sota els mar, podria veure tot allò que m’agrada, com els dofins, les tortugues, els peixos, … Incluint les meduses, perquè com que no em picarien, seria molt divertit.

Per últim, m’encantaria ser l’aigua perquè mai es mor i podria fer tot allò que m’apassiona sempre. I podria estar sempre amb els meus familiars i amics.

Encara que tinc molts més motius pels que m’agradaria ser l’aigua, aquests són els més importants. Òria Díez Navarro

Si jo fos l’aigua seria un element important que dóna vida a les plantes i als animals... En aquest cas no m’hi assemblo...En segon lloc és l’element que més tranquil·litat em transmet per la seva fluïdesa i naturalitat. D’altra banda, jo intento sempre tranquil·litzar-me i transmetre el mateix a les persones que m’envolten. En tercer lloc, l’aigua és com un element “lliure” per així dir-ho; ningú no li pot dir què ni com ser o comportar-se (en aquest cas, tothom ha de ser com és i no com algú li digui...). L’aigua té una quarta característica: és un dels ecosistemes més grans del món. No puc dir que m’identifiqui amb aquest tret perquè encara que provingui d’un ecosistema, no puc dir que directament sóc un ecosistema… En cinquè lloc, l’aigua té moltes formes i està a tot arreu... en el meu cas ho he reconegut com si fos una metàfora sobre com som la humanitat, ja que tothom som diferents i per tant som únics al món. A part... si jo fos l’aigua sentiria el sol en totes les meves gotes i sentiria com caic des dels núvols i com aterro sobre la terra o, en ocasions, quan caic d’una cascada...

Judith de María Hernández Ceballos.

Un pit-roig, cantaria sense parar mentres volés amb els meus companys i amics. Quan anés a baixar a terra, el primer que faria seria anar a un arbre a veure’l des de dalt i, de pas, anar a veure si hi ha alguns fruits per alimentar-me, però no aniria a buscar cucs perquè estic segura que no m’agradarien.

Com que sóc molt xafardera donaria voltes i voltes per tots els llocs que pogués, per així descobrir moltes coses noves.

Des de ben petita que vull anar a un “bosc” de Londres, molt bonic, per veure esquirols i ocells. Com a Pit-Roig aniria a aquest bosc, allà els donen menjar als animals i així quan hagués d’emigrar pel fred, podria ananr canviant de lloc i veient coses noves. Mai tindria fred, ja que sempre estaria a llocs calentons.

Seria tant elegant que quan la gent em veiés i em fes fotografies, e’ls i trencaria la càmera fotogràfica. Èrika Hernando Castillo.

Si jo fos una guineu sortiria a les nits a caçar algun animal. També m’agradaria sortir al bosc per veure què fan les altres espècies d’animals però observant al meu voltant per veure que no hi hagi cap mena de perill. Al matí, m’amagaria al meu cau perquè segurament vindrien caçadors a caçarme, però clar, també hauria d’alimentar-me. Aprofitaria que haguessin marxat els caçadors per anar a unes pedres on hi ha petits arítjols i alimentar-me de les restes que han quedat d’un esquirol que un altre animal ha caçat. S’hauria tornat a fer de nit, mentre tornés cap al meu cau, penso que veuria a una colla de persones anant amb bicicleta, de sobte totes les llums i llanternes que portarien m’enfocarien a mi i dirien: -“Wow” una guineu! Jo pensaria que voldrien caçar, així que marxaria corrents amb molta por.

Aran Soler Marimon

Si jo fos una guineu de Can Roca, seria molt llesta i només seria possible veure-la si utilitzéssim recursos especials com trampes fotogràfiques, restes de menjar… Ella és molt àgil i només d’un salt pot arribar a llocs molt alts. Jo amb això m’identifico perquè jo quan salto arribo molt alt, també la Guineu és molt ràpida com jo, que faig atletisme. També m’identifico amb la guineu perquè ella és molt sigilosa. Quan vull espantar algú, sóc molt sigilosa perquè ningú m'escolti. Ella també és molt elegant, quan vull anar elegant també busco peces de roba o accessoris elegants. La guineu és molt intrèpida,em sento com ella. Em poso per camins difícils que siguin rocosos, allà on una persona sense experiència no hi pot pujar. Ella també ho fa. Si va per aquests camins, és perquè sap que per allà ningú la podrà veure.

Carla Pulido Llamas.

Si jo fos una papallona, volaria amunt i avall, passejaria per tot el bosc i observaria el meu entorn.

Em posaria al damunt d’una flor i menjaria, nèctar del més bo, un nèctar de primavera, un nèctar de quan comença a fer calor.

Sota el sol amb les meves ales regularien la temperatura, ni massa alta, ni massa baixa i amb les meves amigues, avelles, vespes, papallones… ponilitsaríem tot el bosc per tal que fos un lloc ben florit i bonic.

Ja haurien sortit les primeres flors, el bosc és verd, groc, vermell, lila, rosa… les orenetes passen pel meu damunt, ràpides, criderien felices per arribar al seu niu, mentre jo no tinc cap pressa, volo i descanso vora un toll d’aigua on em refresco i em sento com a casa.

Jordina Ibars Bartrolí

Si jo fos un pit-roig seria un gran volador , molt bonic amigable, petitet...

A mi m'agradaria ser un pit-roig estaria molt acompanyat de les persones, arbres més ocells…

També perquè m’estudiarien els investigadors i els nens i nenes de les escoles. Com la resta dels ocells emigraria i podria visitar altres llocs per tot el món i seria genial ! A part, tindria una gran veu, o sigui, que cantaria molt i molt bé.

També faria una especie d´aventura cada dia per anar a un lloc a dormir. No caminaria, o caminaria molt poc perquè a mi no m'agrada gens caminar. Sempre he volgut ser un pit-roig per volar. Podría explorar molt el bosc perquè és gegant. Jo no seria un pit-roig normal volaria molt alt, tindria més colors i deixaria que em toquessin.

Natàlia Yélamos Mena

Bastiments 10 i 11 anys

Si jo fos un arbre seria el pollancre i viuria al costat del riu Llobregat. Seria fort, alt i alegre. Els ocells vindrien a cantar a les meves branques i amb els seus cants el bosc seria un lloc de felicitat. Em comunicaria movent les fulles amb el vent. Amb les arrels m’alimentaria i la gent a mi m'abraçaria.

Els animals que visquessin al meu interior estarien còmodes i feliços. Les papallones amb les seves ales i els mosquits amb els seus crits em farien pessigolles. Faria del riu un lloc en harmonia i feliç i la gent que passés per allà estimaria la natura i no li farien mal.

M’agradaria contemplar els canvis d’estacions i com aniria canviant el meu cos segons l’estació. A la tardor les fulles em canviarien de color i em caurien. A l’hivern sense fulles dormiria i em prepararia per fer sortir-les a la primavera. A la primavera amb l’ajuda de l’aigua del riu treuria unes fulles brillants i a l’estiu mantindria les meves fulles sanes i prendria el sol.

La meva vida seria tranquil·la, això em faria gaudir més de les coses del meu entorn. M’agradaria veure com dia a dia creixeria i m’aniria fent més gran. Gaudiria de la vida i d’estar viva encara que no em pogués moure. Encara que estigués quiet, sé que cada dia seria únic i diferent.

Aina Alemany Pérez

Si jo fos l’aigua, aniria amb un cabal del riu mig, perquè la gent em pogués admirar i pogués banyar-se. A més, seria una aigua activa perquè no em pogués embrutar o dipositar la contaminació al mar. Tindria diferents illes amb insectes i aràcnids que es puguin investigar i també començaria des de Sant Feliu de Guíxols fins Esparreguera i passaria per la costa. També se’m coneixeria com: l’últim recurs, l’ecosistema viu etc… i a les escoles es farien milers de projectes dedicats a mi, perquè seria un recurs important i la gent s’adonaria de la falta d’aigua i vindria a agafar-me fins que se’m acabés. Jo reneixeria i tindria molta més aigua i així seria un cicle infintit, que no s’acabés mai, un cicle que tothom necessités.

Alèxia Llongueras Rodríguez

Si jo fos la corrent del riu, anariria més ràpid o més lent, amb més força o amb menys, m’emportaria tot per davant o no, faria inundacions, o no faria res.

Les meves emocions seria el que més m’afectaria: podria estar enfadada, trista, alegre, emocionada… M’agradaria no espantar la gent a causa del meu estat d'ànim. L’estat d’ànim no seria només cosa meva, sinó que depenendria de com em tracten i com això m’afecta.

La humanitat em podria fer enfadar i jo podria emportar-m’ho tot per davant. I tot això, només per una tonteria, o per una cosa grossa que hagin fet. Ningu sabria el perquè de tot. M’agradaria gaudir i que la gent es banyés com antigament i que ens ho passéssim tots bé junts i que ens divertísssim una estona. També m’agradaria estar tranquil·la. Així no estaría tan sola i tindria algun tipus de contacte humà bo. Això significa que no em quedaria amb tota la part humana dolenta: contaminació, agressivitat, no pensar en ningú més, sentir-se superior… Veuria que tenen una cara divertida. Es preocuparien per mi, m’ajudarien a fer que més gent conegués la meva història i, així, veurien que no tot va tan bé com es pensen.

Ariadna Folch Jaimes.

Si jo fos un riu m'agradaria que no em llencessin brossa a sobre i que em deixessin regenerar-me tranquil, també que els nens i nenes de l'escola El Puig fessin projectes sobre mi i que em vinguessin a visitar.

També m’agradaria que aprofitessin la meva aigua, reutilitzant-la d’aquesta manera la podrien tornar a fer servir i no m’assecaria.

No m'agradaria fer riuades massa fortes perquè em desbordaria i destruiria el meu voltant. Per això, encara que no tingui més opcions ho intentaré evitar. Intentaria que la gent utilitzés la meva aigua per crear energia sostenible. D’aquesta manera, salvarien el medi ambient i jo estaria més viu.

Biel Martínez Esteller.

Si jo fos la pluja, plouria sempre que fes falta, molt o poc. D’aquesta manera també ajudaria als arbres a créixer, i a les plantes. Cada gota que cauria, que xocaria amb el terra i s’infiltraria entre la sorra seria un nou coneixement. Depèn d’on caigués cada gota, sabria unes coses o unes altres. Podria saber coses de l’entorn d’aquell lloc, de la fauna i també la flora.

A vegades m’agradaria jugar amb la quantitat d’aigua que deixaria anar. Si veig que els humans han fet alguna cosa i s’ha quedat un llac sec, un riu o estany sense aigua, no plouria. Haurien d'aprendre a no tornar a fer això. Però si hi ha algun lloc del món que l’humanitat no ha fet res, i hi ha sequera, plouria moltíssim. També, potser, un dia a l’any plouria moltissim a alguns llocs determinats, així podria provocar inundacions, com la inundació del 1971 que es va emportar la Palanca. M’ho passaria genial.

Gal·la Carreño Martínez.

Si jo fos una gota d’aigua del riu Llobregat, sería lliure i lleugera. Aprofitaria les corrents d’aigua per seguir surant entre els milions de gotetes d’aigua com jo. Em sentiria molt ben acompanyada per tots els peixos que hi viuen. Podría observar i investigar des de ben a prop a totes les espècies de peixos i macroinvertebrats. Em sentiria molt bé en estar a la riba del riu i sentir riures d’altres nens i nenes. M’agradaria aportar felicitat a tots aquells que gaudeixin de mi. Em podria passar hores observant el meu entorn plàcidament i escoltant les converses dels que m’envolten.

No m’agradaria que la gent contaminés el riu i m’agradaria que sovint vingués a cuidar-lo. Valoraria que algú pogués fer un petit esforç per mantenir el riu més net.

M'agradaria molt viatjar i conèixer coses noves i emocionants. Podría descobrir noves zones de Catalunya i noves espècies de peixos o éssers vius del riu. Aniria una mica a la meva, lliurement.

Passaria per on volgués i pararia atenció a cada soroll o moviment que hi hagués per no perdre cap detall del paisatge.

Jana Alavedra Adell.

Si jo fos els arbres, creixeria al costat del riu, la gent en veure’m s’acostaria i em contemplaria, em farien fotos de record i s’asseurien sota meu a passar l’estona.

A la gent que vingués a la vora d’aquell riu a tirar brossa pensant-se que el riu se l’emportaria i no passaria res, jo els distrauria amb la meva bellesa i els hi comunicaria que si tiren tota aquella brossa al riu acabaria al mar, al mar se la menjarien els peixos, i els humans es menjarien els peixos. Per tant, els plàstics que les persones llencen i pensen que desapareixeran, se’ls acaben menjat i els humans es fan mal a ells mateixos. Com a arbre els hi diria que deixin de contaminar perquè sinó, arribarà un punt en què hi haurà tanta brossa al món que les condicions de vida seran molt difícils per tota la natura i el cicle vital.

Jofre Ortuño Pons.

Si jo fos la Palanca, deixaria passar a tothom que ho necessités. Com que estic destruïda, si pogués arreglar-me sola ho faria, perquè diuen que em volen arreglar però porten anys sense fer-ho. Jo soc un camí que ajunta Esparreguera i Olesa, per això sóc molt útil perquè s'estalvien fer una gran volta.

He vist molta història d'Esparreguera i d'Olesa: inundacions, sequeres, la Colònia Sedó quan encara moltes persones hi treballaven... També puc veure les persones anant al Gorg de la Presó a jugar, parlar, pescar… Com que he estat aquí durant molt temps, he pogut contemplar molts moments importants que quedaran marcats a la memòria. Un d’aquests sóc jo mateixa.

Júlia Gantzer Lozoya.

Si jo fos la Palanca, sentiria els peus feixucs de la gent tornant de treballar i l’esperança de tenir un dia millor. També, sentiria les històries que s’explicaven els treballadors, abans i després de treballar. M’agradaria comentar les seves aventures amb les altres persones i explicar-los també les meves. Hauria apreciat la vida després d’aquella forta riuada del 71, la meva ànima encara és allà. Ara, estaria contemplant cada dia els nens que em venen a veure, les postes de sol de l’hivern, però sobretot, estaria vivint cada moment al màxim com mai ho hagués fet.

Joan Buch Ramoneda.

Si jo fos un arbre seria una olivera envoltada d'espàrrecs, estaria a dalt de Montserrat, gaudint de les meravelloses vistes, mirat Esparreguera, Collbató, Olesa i tots els pobles que l'envolten.

El fet d’estar enganxat a la mare terra em faria feliç. Sentiria l’energia del planeta a les meves arrels; em donaria força! No contaminaria ni em sentiria malament, respiraria aire fresc provinent de mi i dels meus companys i em sentiria orgullós de portar vida i alegria a les persones.

Marc Cabello Gràcia

Si jo fos un animal del riu m’agradaria passejar per tot el riu Llobregat. Si sortís a la platgeta tot ho veuria diferent, perquè estaria acostumat a viure i a veure el riu. Si fos algun peix sempre que veies algú m’amagaria perquè per a mi el món seria alguna cosa nova. La gent que vingués al riu on sóc jo, també em semblaria estranya. M’amagaria perquè els humans em tirarien llaunes o coses que em fessin quedar-me atrapat. Pensaria en conèixer altres rius i sobretot m’imaginaria com seria viure en un mar, voldria saber si és millor o no.

Martí Llorente Ribas.

Si jo fos l’aigua del riu Llobregat, veuria el món com si fos un circuit amb obstacles per superar, em prendria la meva existència com un repte, com un joc. Estaría sempre en moviment, i això m’agradaria, em faria sentir neta, em faria sentir lliure. Em sentiria bé al saber que estic donant un hàbitat i un ecosistema a molts éssers vius. Aniria portant la vida per tots els llocs per on passés.

Em sentiria bé al saber que sóc útil i profitosa per a moltes coses, com per exemple generar energia o regar els camps de conreu.

Com a aigua del riu Llobregat no pensaria en res més que no fos córrer riu avall, viure i ser feliç, això és el que haurien de fer tots el éssers vius, sobretot els humans, però la seva rutina diària els ho impedeix. M’agradaria portar vida i prosperitat al llarg del meu recorregut, però veuria l'espècie humana com una amenaça. No m’agradaria trobar-me fàbriques al meu pas pels pobles, no m’agradaria que em contaminessin ni que em llencessin deixalles.

M’agradaria tornar a ser un lloc de lleure per a les persones, un lloc on poder desconectar de la rutina i les obligacions, on poder xerrar, dormir, prendre el sol, pescar i compartir la vida.

Marina Zamora Demures

Si jo fos una pedra del riu, estaria sempre acompanyada de les carícies de l'aigua, de la terra, de les meves altres companyes, de les pedres i dels meus companys, els peixos.

El meu dia a dia seria divertit, estaria corrent per l'aigua tot el dia i quan estigués cansada pararia, descansaria i després continuaria.

M’agradaria deixar-me portar pel corrent i notaria com cada dia la força de l’aigua m’arrodoniria el rostre, fins que al cap d’uns anys, em deixes com un còdol ben llis. Seria una experiència única, notar com una força et va arrencant part de tu, fins que et deixa perfecta. Això sí que seria el somni de moltes persones, ser perfecte com un còdol: llis, bonic, arrodonit…

Però com tot al món, ser una pedra de riu també tindira els seus desavantatges. Jo podria estar tan tranquil·la a l’aigua i que de cop i volta una mà de gegant m’agafés estrangulant-me, agafés impuls i em tirés amb molta força. Això sí que no m’ho imagino! Per què la distracció de tot nena i nen és agafar una pedra i tirar-la al riu?

Marta Melé Canal

Si jo fos la platgeta del riu, la sorra seria blanca, molt fina i suau. Tindria petxines i algunes pedretes.

Tindria flors i una mica de gespa.

Seria gran, així molta gent em podria veure i passar una estona agradable.

Deixaria que tots els nens i nenes juguessin a pilota, a jocs de taula, i s'ho passessin bé.

Cada dia tocaria el sol i això em donaria tranquil·litat i pau.

No deixaria que m'embrutessin de brossa, m’haurien de cuidar. Tampoc deixaria que construïssin cases, fàbriques... També vindrien animals, gossos, gats, conills... Veurien aigua del riu i marxarien.

Deixaria que esmorzessin, dinessin, sopessin... a sobre meu.

Vindrien tots els insectes quan és pongues el sol, papallones, marietes, caragols, larves...A la nit les onades del riu s'enportaria una mica de la meva sorra, i faria un soroll molt agradable.

Martina Lardín Aguilera.

Si jo fos una planta del costat del riu estaria molt feliç perquè tindria de tot per viure: aigua, menjar i podria veure com passen el ànecs i tots els animalets com els ”insectes” al riu.

Podría investigar tot el que hi hauria el meu voltant, aniria creixent i fent-me més alta, però fins a un punt en què no podria créixer més. En aquell moment, veuria tot des d’un punt diferent que no hauria imaginat mai. Després em sortirien flors que farien que la gent vingués al riu i veurien que el riu està molt brut. D’aquesta manera, no l’embrutarien ni el contaminarien tant. Cuidarien tot allò que hi ha pels voltants del riu, les plantes, els arbres…

Jo crec que estaria molt feliç i contenta, veuria la pluja caure a sobre meu i els ocells amb els seus cants. Això em relaxaria.

Ruth Cáceres Ortega.

Si jo fos una gota de l'aigua del riu estaria pensant si algun dia em descontaminarien una mica, els humans.

Estaria content perquè la corrent em portaria per llocs extraordinaris, i així descobriria món, estaria nerviós perquè quan arribes al mar m’escalfaria, em convertiria en vapor, em condensaria, formaria un núvol i un altre cop a caure! No m’agradaria caure de nou al riu, l’experiència seria la mateixa. Preferiria caure, aquest cop, a la terra, i així, podria ajudar a la terra formar un arbre o plantes.

Pol Noriega García.

Si jo fos un sabater del riu estaria saltant i donant voltes pel Gorg de la Presó gaudint de la brisa i de l’aigua del riu.

Cada dia que em despertés respiraria l’aire fresc pensant que els rius són vitals per a la terra i em llevaria content de poder viure en un d’ells.

M’agradaria que els rius no els contaminessin tant. Com a sabater de riu, tindria por que un dia em caigués un plàstic i em pogués ofegar… Tots els organismes vius, animals i humans podem salvar el planeta de la crisi climàtica.

Roc Aguirregabiria Carpio.

Si jo fos una gota d’aigua, estaria viatjant per tot el món. Viatjaria per muntanyes, ciutats, pobles i rius, mai sabria on em portaria les tempestes o els ruixats. Faria un gran recorregut, amb amics i amigues noves, els coneixeria en cada aventura. Després d’haver fet el viatget arribaria al punt de sortida o d’arribada, encara no ho tinc clar, arribaria al mar on al cap d’un temps tornaria a viatjar. Mai no em cansaria de viatjar!

Tinc clar que en cap dels meus viatges no m’agradaria anar bruta, al contrari, m’agradaria anar ben neta. M’agradaria viatjar a llocs nets, on la gent m’apreciés. No m’agradaria que m’utilitzessin per certes coses, només sé que voldria que em deixessin fer el meu viatge, lliure, neta, tranquil·la, fer una vida pacífica, i plena d’aventura.

M'agradaria trobar els beneficis de ser una gota d’aigua, com viatjar a llocs al·lucinants, explorar les profunditats marines. M’agradaria saber com és viure sense la necessitat de menjar ni beure…Crec que no m’agradaria l’idea de no poder-te desplaçar, si no és gràcies de les corrents marines o les tempestes, potser acabaria sent molt mandrosa. Seria una experiència única.

Paula Centellas López

Pedraforca 10 i 11 anys

Si jo fos alguna cosa del bosc seria la sorra perquè és un element que tots trepitgem o toquem quan anem al bosc. La veritat és que crec que sóc la sorra perquè és una de les coses que trepitjo sempre que vaig al bosc. Jo la miro, però quasi mai li faig atenció. A vegades penso que aquestes coses menudes tenen molta importància, oi?

La veritat és que la sorra entra en el sistema de la pedra perquè per mi s’assembla molt. La sorra està feta de petites pedres, però molt petites, per això he triat la sorra.

A vegades la sorra fa mala olor perquè els animals hi fan excrements i per això de tant en tant no desprenc massa bona olor, oi? I no pots dir que no però què faríeu sense la sorra per poder-hi caminar al damunt. Sense mi ningú podria trepitjar ferm i no sabria cap on hauria d’anar. Sóc imprescindible.

Dolors Castillero López

Si jo fos una planta, o més ben dit una flor, seria una flor de de color groc o de color blau i blanc.

El blau és el meu color preferit i el blanc perquè li dona una tonalitat perfecta i meravellosa. Ja ho sabeu tots, oi ? O no ?. Jo seria una flor, perquè dins, ben endins i més endins té tants detalls però tan petits que no es poden veure. Jo em fixo i els dibuixo, els detalls petits. Allò dolent és que no veig i no escolto els sons. Això per mi seria molt important poder-ho fer. La gent m’agafa i em trenca les meves arrels tot i que són de la meva propietat. També heu de saber que els animals, com els gossos, els conills, etcètera , es fan les seves necessitats i excrements a sobre meu i faig molta pudor. Quan això passa, la gent no es vol ni acostar a mi en aquell moment.

Però quan passa un estona sí que faig molt bona olor i això no em podeu dir que es mentida. La mateixa bona olor que la vida i l’alegria que desprenc en plena primavera quan tothom vol estar a prop meu.

Ariadna Auleda Roselló

Si jo fos un turó ben alt i fort seria el més alt del bosc. Des d’on seria , visualitzaria els paisatges i rebria la visita del sol cada matí i l’acomiadaria quan se’n va rere l’horitzó. La lluna també em faria companyia però seria durant la nit. Seria el més responsable només pel fet de ser el més alt. No nego que potser seria una mica egoista. Allò bo és que “si fos un turó” la gent que passés per sobre meu suposo que gaudirien passant per allà.

M’agradaria fer contenta la gent. Jo quan veig a gent en general contenta també em poso content per elles i ells. Quan passa algú prop meu intento fer el possible perquè no passi res.

Vigilo molt el fet que anar a caminar per allà no sigui cap molèstia preocupant. Tan de bo tothom fos com jo. És a dir que pensin en positiu per viure i saber aprofitar les coses bones de la vida.

Martí Hernández Martín

Si jo fos un bosc, en seria un de molt espès i gran, amb moltes varietats de plantes i animals. En aquest bosc, hi hauria zones que sempre plouria, però la pluja no seria una cosa trista, sinó una. cosa natural i benvinguda.

En altres llocs, faria sol. Un sol agradable que t’acompanyaria mentre camines. Però de vegades, aquesta escalfor es convertiria en una calor insuportable.

En altres llocs faria vent en aquest bosc. Aquest bosc amb molts altres llocs aparentment aïllats els uns dels altres i sense cap relació, estarien en realitat units, tots els elements que el formen acabarien sent un sol espai, un bosc.

Noa Calatrava Arricivita

Si fos un pi pinyoner estaria molt feliç de poder fer pinyons perquè alimenten animals i persones. També estaria encantat de fer oxigen per poder donar vida als humans. Ells em donen co2 que és el que em fa viure. A mi em fa feliç viure però tan de bo pogués caminar per descobrir Esparreguera i poder estar on volgués i així tothom em veuria.

Jo pensaria en créixer molt i donar molt oxigen. Sé que algun dia moriré però tan de bo no morís mai i pogués canviar molt co2 per oxigen molt més ràpid pels humans.

Aitor Ruiz Bernaus

Si jo fos una salamandra viuria al bosc, apartada de la contaminació. Viuria amb la meva família, no deixaria que els humans em trobessin perquè poden trencar la meva casa, i això, no vull que passi, perquè me l’estimo molt. A vegades que em deixo veure, però molt de tant en tant. Aquí s’està molt bé, visc molt bé. El que més m’agrada són les aranyes, les bavoses, els cargols i els insectes. Si jo fos una salamandra viuria tranquil·la i gaudint el poc temps que em queda, perquè d’aquí poc temps no hi hauran llocs on no hi hagi contaminació.

Clàudia Pardos Luque

Si jo fos un arbre, per exemple un del Turó de les Ginesteres, cada matí em despertaria i diria bon dia! Després esperaria que la gent vingués i li diria: “vine abraça’m…”Això és clar que ho faria si pogués parlar però no puc. Vosaltres sí? Heu de saber que jo parlo amb els arbres que m’acompanyen.

Jo sóc un arbre però voldria ser una persona i anar caminant fins aquí dalt i veure els meus familiars. Ja ho sé que no hi ha cap manera de ser un humà però a mi m’agradaria molt ser-ho.

Els humans són bons però no m’agrada que em tirin pedres ni que em facin ferides, en canvi m’agrada que pugin sobre meu perquè a mi m’agrada que em facin pessigolles. I els excrements d’algun d’ells m’ajuden a créixer alt i més alt.

Mariona Raya Peña

Si jo fos un porc senglar, viuria al llentiscle del Turó de les Ginesteres. Menjaria els aglans dels roures, de les alzines i dels garrics. Les meves rutines serien ben senzilles. Em despertaria, sortiria del llentiscle i aniria a buscar menjar. A la nit dormiria dins del meu llentiscle ben protegit.

Pel matí veuria la gent passar i asseure’s als bancs del turó. Els que em molestessin tirant ampolles de cervesa o altres deixalles, o intentessin arrancar el llentiscle, els espantaria o els faria fora a la meva manera.

Quan passessin les cabres, les intentaria fer fora del meu territori on jo faig la meva vida. Les cabres són molt traïdores, fan veure que passen però se’t mengen tot el menjar. Heu de pensar que hi ha vegades que han intentat menjar el llentiscle on visc.

Biel Vidal Lago

Si jo fos una guineu seria silenciosa i àgil. No cridaria molt l’atenció. Agafaria el menjar discretament i estaria feliç de ser tal com soc.

M’agrada fer el que jo vulgui quan jo vulgui. També voldria limitar-me en el que jo crec que haig de limitar-me. M’agrada ser lliure i que cap persona em digués el que haig de fer. Jo vull manar-me a mi mateixa.

Viuria tranquil i sense preocupacions. Viuria amb el vent, els ocells que xiulen, els arbres moventse, totes aquelles coses que et tranquil·litzen i et fan sentir bé. Faria les coses de sempre, no seria estrany, seria senzill.

Bruno Jurado Garcia

Si jo fos un arbre, ajudaria al planeta i a la gent agafant el CO2 i creant oxigen. Quan fes un ventijol ballaria i notaria com passa l’aire a través de mi. També faria de casa perquè els ocells fessin els seus nius i visquessin feliços. Si estigués en un parc veuria els nens i nenes jugar, els gossos córrer i les persones passejar. Si estigués en una plaça veuria la gent asseure’s i parlar amb un amic o familiar. Si des del bosc pogués veure allà lluny on hi ha botigues, veuria els nens petits sortir feliços amb una llaminadura o una joguina. També veuria mares i pares comprant. M’agradaria ser un arbre per poder observar els ocells volar i ajudar a poder fer vida.

Esther Suárez Marín

Si jo fos un ocell seria una àliga per poder vigilar tot l’entorn que ens envolta i poder anar molt ràpid d’un lloc a l’altre. Ho seria per poder sobrevolar Montserrat , els boscos de Can Roca i poder anar a llocs mil·lenaris, llocs de l’historia d’aquesta vila. També m’agradaria poder sobrevolar per boscos que han estat cremats fa uns anys.

Per altra banda, ser una au que vola per llocs que passa i passeja gent és bastant perillós ja que hi ha gent que es dedica a ser caçador i un gran percentatge dels animals i aus són mortes per caçadors.

Núria Zafra Salcedo

Si jo fos un ocell viuria sempre donant voltes per damunt de les muntanyes i el bosc. Jo seria el corb del bosc. M’agradaria molt veure les vistes des de l’aire i veure les persones passejant. Em sentiria molt lliure i feliç. Veuria el món molt bé i divertit. Si jo fos un corb em deixaria tocar per les persones i els diria que es divertissin en aquest lloc tan especial que és el bosc, que l’aprofitin i el cuidin.

La meva vida seria senzilla. Pels matins aniria al Turó de les Ginesteres i saludaria totes les persones que hi hagués. De fet sempre estaria en aquest turó. M’agradaria molt escoltar les persones passant-s’ho bé i xerrant. Sobre tot m’agradaria veure els nens i nenes jugant i rient.

Això seria el que més m’agradaria fer.

Laura Martínez Arcas

Si jo fos un arbust seria un Galzeran. Sóc una mica perillosa ja que les meves tiges que són tan planes i que semblen fulles tenen punxa. Així que heu de tenir compte perquè us podeu fer mal amb mi. Cada dia sento el vent com em pentina. L’hivern és la meva estació preferida perquè em neixen de les fulles uns fruits vermells i brillants. Quan la meva família em ve a veure estic feliç però ara, en els moments que estem, no els puc veure. El lloc on estic és un bosc preciós des d’on sempre veig la posta de sol. Per cert, a mi no és que m’agradi el sol així que estic a la part obaga del bosc. M’agrada molt la música que fan els ocells perquè m’ajuda a reflexionar sobre mi.

Les vistes de la muntanya de Montserrat són molt impressionants i inspiradores. Aquesta sóc jo adéu.

Aina Boada Marimon

Si jo fos una guineu, aprofitaria molt el temps. Passaria molt de temps al Turó de les Ginesteres, però també recorreria tot el bosc perquè voldria conèixer tota la zona. Quan al bosc hi hagués més gent, m’amagaria entre uns matolls i l’observaria. Compararia tothom. Des de les escoles que venen a investigar, fins als brètols que venen a destrossar-ho tot. Bé depèn de qui estigui al bosc jo m’hi aproparé més o menys.

Quan no hi hagi ningú m’agradaria molt estirar-me en un espai obert on hi faci sol i descansar.

M’agradaria molt ser una guineu perquè així seria lliure.

Noa Darocas Ariza

Si jo fos una part o element del bosc, seria una petita fulla d’un arbre. Jo no voldria ser alguna cosa molt important i grossa, encara que ben mirat les fulles són molt importants, ja que s’emporten el CO2 i el transformen en oxigen. De fet, al final, un bosc sense fulles no és un bosc.

Jo, quan estigués al bosc, miraria el paisatge i quan fes una mica de vent, ballaria amb la brisa que em fregaria les arrels. Els dies humits o que plogués, em refugiaria sota les altres fulles com pogués, i sentiria aquell soroll de les fulles seques quan les trepitges, i aquella olor d’humitat. De vegades aniria veient excursionistes esforçant-se i els trauria un petit somriure.

Ester Campabadal Pla

Si jo fos un ocell, veuria les coses de forma diferent. Potser seria una Mallerenga Blava. Seria una gran equilibrista i curiosa. O tal volta seria un corb i així seria l’amic d’un bruixot. Però allò important no seria l’aspecte que tingués . Allò important seria com m’ho passaria o a qui estimaria...

Els ocells per a mi són els animals més bonics del món i un animal que empatitza amb els altres.

Un animal que si algun dia un dels seus està ferit l’ajudarà . Els ocells són molt tolerants.

Gerard Alemany Pérez

Si jo fos un gripau podria vigilar el riu i veure els petits insectes buscant plantes, observar les algues sota l’aigua clara, o buscar flors que caiguin dels arbres. Aniria saltant de pedra en pedra per descobrir camins. Sortiria de nit a perseguir cuques de llum o saltar seguint el vent i les estrelles. Em sentiria lliure saltant per les muntanyes. Veuria el món més tranquil amb la pau del riu, el soroll de l’aigua i els altres petits rèptils o amfibis.

Júlia Luque Rodríguez

Si jo fos alguna cosa del bosc seria un ocell, especialment un Oriol. Veuria el món i a mi en perill.

Depèn de quins moments em sentiria alegre i d’altres trist però sobretot em sentiria enrabiat quan vinguessin brètols a trencar casa meva. Sentiria alegria quan vinguessin bona gent i recollissin i construïssin casa meva. Pensaria en el temps, la família, els brètols, la bona gent però sobretot pensaria en positiu i si pensés en negatiu em deslluïria ben fàcilment. Com a ocell menjaria peixos, invertebrats però la cosa que menjaria més són les coses que no toquen: Molles de pa, xocolata, galetes, llaminadures i molts plàstics. Els ocells com jo ens morim per vàries coses: de vells, al primer vol, per un depredador, pel canvi climàtic, guerres amb altres ocells...Però la causa que més passa és per la culpa dels plàstics i la brossa que tiren els caminants o pel fet que ens cacin uns caçadors a qui tenim molta por perquè un dia van caçar 460 animals.

Els boscos que més m’agradarien són els de Montserrat, Can Roca. Però el que m’agrada més és el bosc de Llanars perquè està molt net, la gent ens dona menjar perquè tinc molts amics. En conclusió sóc un ocell més lliure que un taxi.

Oriol Marín Fosalba

Promoció “Et recordo” 1r ESO, 12 anys

Si jo fos un esquirol saltaria per tots els arbres sense parar, recorreria boscos sencers, pujaria al cim més alt...

Seria marró, però no un marró fosc, sinó lívid.

No cridaria gaire l’atenció seria discret, sense entrar en baralles, preferiria la tranquil·litat, el silenci.

Tindria els ulls minúsculs i rodonets, una boca no gaire gran, com un granet de sorra i una cua no gaire peluda i cargolada. Les potes molt flexibles per poder saltar molt i molt lluny i el pelatge suau com el cotó.

Menjaria pinyols que aconseguiria rosegant, obrint una gran, o petita, rodona o allargada pinya.

Viuria en un gran arbre, en el qual em construiria una gran casa amb tot el que necessités: un llit, una terrassa, un sofà... això sí tot a la meva mida. Seria un lloc molt acollidor.

Berta Abelaira Oliver

Si jo fos l’escorça d’un arbre m’agradaria estar en un llarg i gruixut arbre, enmig d’un alzinar, prop d’un poble. M’agradaria que tingués moltes branques i unes fulles molt verdes. Crec que seria un dels arbres més bonics de l’alzinar, i el més important, un arbre que tingués salut.

Me l’estimaria tant que mai no deixaria que ningú li fes mal, que ningú el molestés. Intentaria, com escorça, defensar l’arbre de la gent, dels animals del bosc, dels bacteris, que intentessin ferir-lo o trencar-lo, em faria més forta i dura. Però en cas de que no aconseguís defensar prou bé el meu arbre i m’arrenquessin, per tan caigués arrencada de l’arbre al terra, intentaria aixecar-me i no rendirme mai, per tal de protegir el que més m’estimo, el meu arbre.

Pau Alemany Gómez

Si jo fos una fulla, estaria a la branca més alta de l’arbre, per poder veure el cel i que l’aire em toqués. Que els dies de pluja em regalimessin les gotes petites poc a poc. Que els dies d'hivern, la neu em deixés tapada per una manta blanca i quan desapareixés, tenir el cos ple d’aigua.

Quan caigués de l'arbre, baixaria lentament, el vent se m’aportaria. A l'arribar a terra, les formigues treballadores em trobarien i passarien per sobre fent-me pessigolles, o potser em trobarien els nens jugant a fet i amagar al parc, anés on anés, sempre hi hauria gent. M’assecaria cada cop més, fins que arribés la tardor, la gent jugaria amb les fulles caigudes i jo em trencaria en molts trossos. Ja no estaria amb les altres fulles, tots els trossos volarien cap a diferents indrets del món.

Guillem Arnal Parras

Si jo fos un arbre seria un arbre amb moltes branques, fulles i arrels, que viuria en un gran bosc envoltat per grans muntanyes, on observaria el seu voltant, mirant tots els insectes, animals i persones que passessin per aquell racó, que a la primavera tindria moltes fulles i colors. A la tardor se’m posarien les fulles marrons, a l’hivern em caurien totes les fulles i m’envoltaria de neu. A l’estiu em tornaria a envoltar de fulles i branques.

Dídac Bernal De Haro

Si jo fos una olivera, estaria en el bosc. Seria una olivera de mida mitjana, amb les petites fulles verdes. Tindria un forat al mig del tronc on a la nit s’hi posarien ocells a dormir, seria un forat molt acollidor on tots els ocells hi estarien convidats a passar la freda nit. Al matí, molt aviat marxarien i em dirien adeu. Els ocells deixarien alguna cosa de menjar per als propers ocells que passarien la nit.

Estaria en un lloc calmat, només se sentiria el so de les branques movent-se, el xiuxiueig dels animals, se sentiria el so dels ocells i em relaxaria molt. En aquest lloc, la gent em vindria a veure, a pensar, a dibuixar, a jugar, a fer pícnics...

Quan els nens i nenes tornessin a l’escola em sentiria una mica trista perquè no estarien tanta estona amb mi, però estaria acompanyada dels animals, que només sortirien quan hi hagués el silenci absolut.

A l’estiu, se sentirien els nens jugant. Hi hauria dies freds on m’envairia el silenci i, de vegades, passaria fred. Però quan pensaria que falta poc per l’estiu m’abrigaria una escalfor naixent de sota del tronc fins a les branques més altes i petites de l’arbre.

Judit Campabadal Pla

Si jo fos una esquirol saltaria sense parar, disfrutant la petita llibertat que queda en aquest món, descobrint petits cantons on els rajos del sol més petits no hi arriben. Recollint petits detalls que a ningú li interessa. Sentint la melodia de l’ aire i movent-me en ella, entre la brisa dels arbres.

Observar tot el del meu voltant. Descobrint noves coses, sense por del que pot passar. Amagar-me dels sorolls que sento per les nits, i durant el dia intentant que ningú em posin la vista a sobre, mentre em moc sense destí. Enfilant els arbres, les plantes, i tot el que s’interposi el meu camí. I pujar a l’ arbre més alt que trobi i que l’ aire s’emporti els meus pensaments més profunds...

Carla Coma Almunia

Si jo fos un bolet, m’agradaria viure en una zona apartada de l’activitat humana, ja que podrien agafar-me i passar a formar part d’un estofat.

Viure a prop dels animals faria la meva vida molt animada, els observaria i descobriria diferents coses noves sobre ells, no voldria ser tòxic ja que això faria que no s’apropessin, però per no ser menjat estaria amagat sota l’ombra d’un arbre, allà estaria segur de la fort calor de l’estiu i dels vents gèlids de l’hivern. Seria de colors alegres, si pot ser vermell, amb taques blanques, ja que em donarien un aspecte simpàtic.

No seria tòxic, ja que la toxicitat és associada amb les coses negatives, i no m’agradaria aparentar res dolent.

Estar a prop d’altres bolets seria molt positiu, estar completament sol és avorrit. Entre tots els bolets m’agradaria ser alt per poder tenir millor perspectiva del paisatge, a més a més, situar-me en una posició còmoda i una mica elevada.

Jan De La Cortina Pérez

Si jo fos una fulla d’una flor... em descriuria com una fulla amb colors verds difuminats, d’una mida no gaire gran, el meu caràcter seria molt fluid, depenent del dia seria d’una manera o d’una altra.

Quan ja estigués caiguda a terra, m’agradaria que el ventijol se m’emportés volant per tots el racons amagats del bosc, descobrint coses noves i innovadores per a mi, algunes que ni tan sols existeixen que només amb l’aire em pogués imaginar. Aquesta il·lusió em serviria per seguir volant. Podria fer una poema per escriure les meves imaginacions i una guia per seguir somiant.

Al final de la meva trajectòria per la natura, seguiria descobrint mons nous, on podria seguir volant i imaginant, on podria tornar a escriure un nou poema i una nova guia.

Marta Flores Cantarero

Si jo fos una arrel seria freda a l'hivern i fresqueta a l'estiu. Ho veuria tot des de dintre de la terra i des de fora a l'exterior, sabent el que passa a dues bandes. Quan algú estigués passejant, m'amagaria sota terra i quan estigués a una distància en la qual jo passaria desapercebut, miraria i intentaria descobrir el que estigués fent. Em mouria pel subsol del bosc i aniria visitant els diferents arbres i quan el sol es pongués jo aniria fins al turó més alt per veure la bonica roja posta de sol. En els dies de pluja m'amagaria sota terra per no mullar-me, me n'aniria amb el meu arbre perquè em fes calor. Viuria en un indret del bosc en el qual només molt poca gent ho conegués i que aquella gent no fes mal, un lloc tan tranquil que se sentís l'aigua del riu, la brisa del vent en tocar les fulles i que quan els animals al caminar trepitgessin les branques se sentís el cruiximent.

Joan Fusalba Valderrey

Si jo fos una fulla, seria una de plataner, estaria en el pic de l’arbre veient tot l’entorn, esperant impacient les pluges per refrescar-me, per gaudir de cada gota en el seu recorregut per sobre meu.

Sent com un petit paraigües pels insectes que en l’arbre viuen, seria nomes una humil fulla que a la tardor cauria i que, com sol passar, em quedaria al terra esperant i esperant el dia en el que els fongs em desfessin completament i que tothom s'oblidés de la meva existència.

Marcos Garcia Bolaño

Si jo fos un cérvol aniria corrent per tots els llocs sense parar i menjaria tot mena d’herbes i fulles.

Intentaria ser amic de la resta dels animals (pacífics), podria anar pel bosc apartant tot mena de plantes branques roques... Aniria sempre en manada i ens ajudaríem uns als altres. Si la natura vulgues, viuria en un arbre amb un forat gegant al mig pel que pogués passar i jugaria tot el dia, un lloc tranquil i bonic que et fes somriure en els bons moments i en els dolents, quan estiguis trist, estiguis content, estiguis enfadat...

Per a mi seria molt divertit i m’agraden perquè són molt bonics.

Martí García Castanera

Si jo fos un arbre, m’agradaria estar en una zona tranquil·la, i que es veiessin bones vistes, i també que hi haguessin molts arbres i animals al voltant meu. També m’agradaria que hi passés un riu a prop meu. No voldria que allà on estigués, hi hagués contaminació, ni tampoc que hi haguessin molts insectes, ni aràcnids, ni molts depredadors. M’agradaria que no hi passés habitualment gent, i si vingués algú, que no fes molt de soroll, i que no llencessin res al bosc, que no contaminessin.

Aleix Garcia Grande

Si jo fos una roca, m’agradaria poder ajudar a tothom sense obtenir res a canvi.

La vida al bosc no seria gens avorrida, ja que em preocuparia, des de pensar en com està el bosc pel canvi climàtic, fins a poder-me quedar sense que ningú pogués percebre el tacte de la meva pell rocosa.

Seria infeliç al veure com els humans del meu planeta, alteren el meu entorn de la naturalesa.

Em deixaria portar pels meus sentiments, mentre caigués l’aigua freda de la pluja que fes despendre la terra que envolta el meu cos.

M’agradaria que la gent pogués seure sobre meu, reflexionar, inspirar-se i escriure poesia.

Etna Gil Esteve

Si jo fos un porc senglar seria tranquil, però si m’enfadessin els empaitaria pel bosc de Mas d’en Gall i intentaria no fer mal a ningú, però si em fan mal, jo també el faré. El bosc és un lloc tranquil per estar-s’hi i relaxar-me en un cau. No molestaria a ningú que estigués caminant i me n’aniria a buscar menja per als petits porcs senglars.

Jordi Giralt Alert

Si jo fos un arbre em despertaria amb la llum del sol, m’aixecaria content i deixaria que els ocells del meu voluntat s’acostessin al meu tronc. Ja són les 10 del matí. El llenyataire que veig de lluny ve amb una cara d’assassí. Aquest noi està intentant matar-me i jo ho estic impedint. Al cap d’una estona intentant-ho s’ha cansat, i se n’ha anat a casa seva. I jo satisfet del treball que he fet me’n vaig a dormir.

He complert 3.954 anys i ja m’estic fent vell, no crec que duri més de 3 anys.

Ja és de nit, i tot desanimat me’n vaig a dormir. He passat el meu dia sol perquè tota la meva família està morta, he començat a recordar coses familiars i m’he posat molt trist de no poder estar ara mateix amb ells i no passar tots aquells moments inoblidables per a mi, que mai deixaré de recordar, però m’he adonat que la vida segueix i que no ens hem de rendir per res i cuidar el nostre àmbit perquè tot vagi bé i perquè els que vinguin darrera nostre es trobin aquell món que desitgen tenir, igual que nosaltres volíem tenir de petits.

Aaron González Martínez

Si jo fos un fong, entraria per dintre els arbres. Miraria el seu amor, la seva autoestima, el que senten pels altres. Això em fària sentir feliç, veure tot el que arriben a estimar la gent. M’aniria a netejar el bosc, les fulles, el menjar que deixarien els humans, els residus. Deixaria una marca perquè sabessin que he estat per allà. Encara que fos petit per a dintre seria molt gran, la meva autoestima seria molt alta. A part d’ajudar els arbres, els éssers vius, es trobarien el menjar molt més fàcil perquè tot el bosc estaria net. Seria un bosc especial perquè hi seria jo, el faria diferent.

Podria anar per tots els llocs del bosc sense que els humans em veiessin. I podria veure tot el que hi passa.

Antoni Granados Martín

Si jo fos un arbre, estaria situat en un prat verd, fresc i confortant.

Veuria passar el temps, miraria passar les persones, els animals, la vida. Per les tardes gaudiria del prat daurat amb els cavalls trotant, els ocells cantant i les altres bestioles que juguen sense parar. Mentre plou sovint penso què els hi estarà passant als meus amics del bosc, però sé que sortirà el sol aviat i si un dia cau una riuada començaré a créixer fins arribar al cel. Estaria pensant què passaria si arribés el meu temps, si algun dia ja no puc despertar, si arriba l’hivern a la meva vida. Si al despertar no veig els ocells, al prat daurat, a les bestioles, al meu món.

Pedro Daniel Hernández Ceballos

Si jo fos un esquirol... M’agradaria veure els nens que juguen, pujaria sobre els arbres i aniria saltat per cada un i quan fos tardor saltaria sobre les fulles seques.

Cada dia aniria a veure com desperta i s’adorm el sol, en el punt més alt de la muntanya, veuria tot el poble anomenat Esparreguera, les orenetes em saludarien i els rossinyols em farien un recital.

Viuria en un arbre molt i molt gran amb la meva família, els meus amics viurien al costat meu, a l’estiu marxaríem cap el riu i allà ens banyaríem, jugaríem, correríem... I a l’hivern, marxaríem a un lloc on seria estiu.

Pol Junyent Bergés

Si jo fos un arbre des de la copa estaria contemplant, a totes hores, tots el dies, i tots els anys, l’increïble paisatge que hi ha des de la copa, perquè deu ser molt divertit i bonic poder veure cada dia un paisatge tan bonic perquè dalt es podria veure totes les muntanyes. No m’agradaria que em cremessin perquè és com si morís cremat i no és la meva idea, a mi el que m’agradaria és “morir de gran”. Voldria estar en un lloc molt llunyà, ja que s’estaria molt més tranquil i també estaria en un lloc on no hi ha tanta contaminació com en una ciutat.

Seria com un arbre molt feliç, perquè estaria fora de perill, ja que els llenyataires no arribarien tan lluny del bosc i també hi ha molt poques probabilitats que justament em tallin a mi.

Edgar Lladós Garcia

Si jo fos una branca seria un tronc d'un arbre que estaria a dalt de tot de la muntanya admirant les vistes, el meu tronc estaria ple de fulles i igualment que sigués la tardor, no deixaria que les fulles caiguessin. M'agradaria despertar-me d'hora per veure com el sol puja i va canviant de color el cel.

Quan hi hagués dies de molt vent, em mouria lentament i faria que em relaxés.

A la tarda veuria la gent pujar on estic jo, i arribar cansat, i s'estirarien sobre mi mentre berenen.

Després es farien unes fotografies amb les vistes i se’n tornarien a anar.

A la nit, quan ja finalitzés el dia, reposaria mentre miro les estrelles.

M'agradaria que quan estigués molt cansada plugés i així poder descansar.

Maria Martín Medina

Si jo fos un arbre seria gran i fort, amb moltes fulles de colors: verds, groguencs, ataronjats i vermellosos, tindria el tronc gruixut.

Ajudaria les plantes, les flors, els bolets...perquè creixin ben fortes i sanes. Seria un refugi per als animals...

Maria Oliver Cabrera

Si jo fos una olivera estaria al camp d'un pagès i d'una pagesa, veuria el senyor i la senyora quan neix el sol i quan es pon. Veuria un bonic paisatge, amb les altres companyes oliveres, totes iguals, però per dins molt diferents.

Tindria moltes branques cobertes d'olives que es convertirien en un oli únic i sucós o amb unes olives per picar, no ho sé...

Quan es pon el sol és una mica trist, em sento sola, intento dormir, però és estiu i el soroll dels grills no em deixa agafar el son.

Martina Ollé Salvador

Si jo fos una gota d’aigua regalimant per una fulla em mouria lliurement, sense un objectiu en vida, sense fer res, però a la vegada, fent tot, tot allò que he volgut fer durant tant temps: ser lliure, vagar sense motiu, sense objectius marcats, sense obligacions. Ser lliure i a la vegada presonera de la meva forma de ser, no podria no fer res i no podria fer alguna cosa. Voldria estar acompanyat, per no sentir-me sol, però a la vegada, voldria estar sol, per reflexionar sobre la meva existència. Una existència que dependria únicament d’una superfície verda, flonja i fràgil, que en qualsevol moment pot torçar la meva trajectòria i fer-me caure a l’abisme, l’abisme temut per tothom, que acaba amb tu, amb tan sols impactar en el seu cos. Abans de caure, pensaria en la meva curta vida, plena de contradiccions, i abans de desaparèixer, una última contradicció. Moro, però en aquest moment, visc com mai.

David Parras Ramón

Si jo fos una fulla... m’agradaria veure passar els infants alegres corrent, jo estaria penjant de l’arbre, em passarien per sobre sempre les mateixes formigues portant menjar al seu cau. Cada dia em saludarien i jo també les rebria amb les mans obertes, contemplaria el riu fluint, xocant amb cada roca i cadascuna de les branques, també hi veuria altres fulles descendint per l’aigua. I quan jo em deixés anar de l’arbre, aprofitaria el moment per admirar tota la natura del meu voltant mentre caic lentament. També m’entusiasmaria observar les altres fulles caient pausadament i, a l’arribar al terra, desitjaria reposar a sobre d’una gruixuda capa de fulles, m’acomodaria una mica, i començaria una migdiada infinita.

Grau Payarol Tobella

Si jo fos una rosa, m’agradaria ser vermella. Vermella per destacar, ser única, i brillar en una etapa de la meva curta existència. Que millor que ser viva i feliç per un instant, que no pas ser trista i viure eternament! Però en canvi, ser una rosa vermella, pel dia de Sant Jordi, hi pot conviure un altre motiu pel qual sigui perillós ser-hi. Sense fer-ho amb crueltat, aquelles ombres grans del jardí, si s’assabenten que he crescut, em miren meravellades i al cap d’un segon soc entre les seves mans sense alè. Visc immòbil, i no entenen que m’han fet desaparèixer. Em fan destacar en el moment que ja no puc ni respirar.

Sé que no ho fan per una mala causa, però són incapaços de veure que tinc vida, i posar-se a la meva pell; són feliços, viuen eternament, estic trista, visc un segon.

Però el millor de tot és que em quedo amb el bon moment, he crescut, he sigut una rosa vermella, i encara, tot i estant a la mà de la gran ombra grisa, he pogut albirar l’amor d’una parella amb l’alegria de la meva estància.

Gina Pérez Trujillo

Si jo fos una roca seria una roca blanca perquè és un color bonic, alegre i delicat. Seria una roca petita i estaria amagada entre els arbres i les plantes. M'agradaria estar a prop d’ un riu per no passar tanta calor a l’estiu.

També estaria a prop dels animals per poder observar-los i sentir-los.

Nahia Rico Matas

Si jo fos una roca estaria en algun bosc allunyada de les persones per estar tranquil·la, però seria diferents a totes les altres roques, totes són grans, fortes... Jo en canvi seria petita, però forta.

No hi hauria sentiments per sentir, desapareixeria el dolor, l’enfadament, la tristesa...

Per fi podria descansar, podria tenir un moment per a mi sola, sense preocupar-me dels altres, les meves responsabilitats o, senzillament, de la vida. Viuria sense saber tantes coses de la vida, coses que potser ara estranyaria i d’altres que desitjaria no saber.

Nahia Ruiz Bernaus

Si jo fos el cim d’una muntanya, contemplaria les vistes màgiques des del lloc on em trobés. Veuria l’esforç i l’esperança d’aquells éssers, aquells de més aventurers que vinguessin a veure’m.

Si jo fos un cim d’una muntanya sempre seria un punt de superació.

Però no podria seguir el meu trajecte sense el que m’envolta, el que em fa viu, el que em fa créixer, concretament els meus pulmons, però no uns pulmons qualsevols, sinó la Natura.

Joan Torres Duran

Si jo fos una fulla, sentiria la brisa de l’aire.

Veuria marcades en mi un munt de soles de sabates de les persones que hi passen, trepitjades de gossos...

El meu dia es basaria en escoltar coses, com el xiuxiuejar dels ocells, ja que tindria la companyia del medi ambient, dels éssers vius...

Jo crec que aquesta sensació no és qualsevol, ja que una fulla cau a terra i les persones quan passem la trepitgem.

Cada dia veuria córrer els animals, veuria com la gent d’alguna manera se sent lliure, simplement, sentiria emocions, que potser l’espai que m’envolta ajudaria a molta gent.

Mireia Vivas Dueñas

Promoció “Frida Kahlo” 2n ESO, 13 anys

Si jo fos un riu, m'agradaria sentir el vent acompanyant el meu curs. El meu cabal no seria molt ample, però seria tan llarg que la meva aigua seria de molts indrets. La fauna vindria a beure de mi i a l'estiu, la gent es banyaria i gaudiria de la seva estada al meu hàbitat. Si jo fos un riu, no m'agradaria ser el centre d'atenció, però seria prou subtil per a destacar entre la natura. El meu espai seria tranquil, amb un perfum d'olors a estacions, amb tota classe d'arbres, alguns d'alts i alguns de petits. Els meus sediments netejarien els plàstics maliciosos, i per cada litre d'aigua que tindria, una partícula d'oxigen naixeria i habitaria la terra. Si jo fos un riu, m'agradaria que m'utilitzessin perquè cada família pogués ser autosuficient. Si jo fos un riu, m'agradaria que les persones no em contaminessin.

Marc Rius Rovira

Si jo fos una fulla, viuria la vida en calma, no tindria gens de pressa en pensar en el que voldria fer en un futur. Viuria amb una pau interna, i aprofitaria cada moment el màxim possible. Em limitaria a observar com anirien canviant les estacions, les boniques i mudes fulles dels meus germans i germanes i el nostre entorn tenyit pels colors de la vida. Esguardat per una majestuosa alzina, amb una escorça tan dura com els dies impertorbables d’hivern. La brisa amb cura, acaronaria la meva cara, amb un xiuxiueig dels records d’antigues fulles d’alzines. Potser no voldria pensar en el meu futur per la por al que sabia que em venia, el dia en què la meva ànima passaria a formar part del record d’una simple i tranquil·la fulla d’alzina.

Pau Rafa Ortuño

Si jo fos una ovella, meva vida seria preciosa, cada matí, el millor pastor del món m'acariciaria suaument, pel cap, el coll... m'encantaria!! I jo li diria "beeee" per donar-li les gràcies. Els meus amics me'ls estimaria molt, gràcies a ells em podria divertir perseguint-los i podria jugar amb els ocellets que hi hauria al bosc.

Quan em llevaria a la matinada sentiria uns crits del meu estimat pastor dient "a esmorzar!!", m'encantaria que em donés enciam cada matí, és el millor àpat del dia per a mi. Cada minut que passaria de la meva vida, veuria com moltes famílies passen davant del camp verd en el qual jo viuria, i sempre m'assenyalarien amb un somriure a la cara tot dient, "mira quina ovella més bonica, fins i tot alguns d'ells s'acostarien a mi. Però a la nit, em sentiria molt sol. Ningú vindria a visitar-me!

Mai ho entendria.

Arnau Dalmau Serra

Si jo fos element del bosc, seria una mosca. Naixeria, no sabria res, però per alguna raó sabria el que hauria de fer. Esperaria que les meves ales s’eixuguessin i començaria a volar. Tindria molta set i instintivament em dirigiria a un petit basal. Mentre estaria bevent notaria un presència enorme.

Mentre escaparia veuria la figura d’una bèstia de color marró. Després d’això m’alimentaria d’un fruit en descomposició. De cop i volta veuria un altre ésser com jo: una altra mosca. Mogut pels instints aniria cap a l’altra mosca ple de testosterona quan de cop en ple vol, una oreneta se’m menjaria i moriria.

Bernat Favà Campmany

Si jo fos una flor, em sentiria lliure i apreciada, ja que els dies de vent em mouria d'un costat a l'altre constantment. Cada vegada que passessin nens i nenes em sentiria única, especial i envoltada d'alegria en veure a les futures generacions com creixerien i gaudirien de la tranquil·litat i pau que ens transmetria la natura. Per la contra el que no m'agradaria seria que la gent em trepitgés, però el que sí que m'agradaria seria que m'agafessin, ja que quan la gent aniria al bosc agafarien a la flor més bonica, per tant em sentiria una vegada més, apreciada i afalagada, però només per un temps, ja que per viure tindria la necessitat d'estar a la terra, amb el solet i les pluges.

Paula Presas Jiménez

Si jo fos una ampolla de plàstic, seria contaminant, però no per culpa meva sinó pel meu antic amo, ell seria un noi molt despitat i alegre, inconscient de la vida, ell hauria fet una excursió amb la seva família i quan s’hauria acabat l’ampolla d’aigua l’hauria llençat sense preocupació.

Al cap i a la fi estaria molt bé aquí, tindria bastants companys, fulles, arbres, pedres... però m’exclourien una mica, ja que contaminaria molt i aquest no seria el meu lloc, sinó que el meu lloc seria el contenidor groc, amb els de la meva espècie.

Aniol Jiménez Quintana

Si jo fos un bolet em sentiria molt privilegiat de poder estar a un bosc a l´ombra veient tots els animals i les plantes créixer. Em sentiria molt afortunat de créixer al voltant d'amics i d'estar sota un arbre que em protegiria del sol i les tempestes. Sempre viuria amb una mica de por de saber que qualsevol dia podrien agafar-me. Al bosc seria molt apreciat, però la gent que vingués de fora em veuria com si fos menjar. M'agradaria que la gent em tingués un respecte i em tractés bé, ja que el meu lloc es troba en aquest bosc. Veuria als petits jugar al meu voltant i als més grans amb una fulla esmolada davant meu, em tocarien i de sobte sentiria dins meu un tall que em separaria de la terra. I em portarien en un cistell fins a arribar a la línia que separa l'inici del final, hauria arribat el meu final, la meva vida tranquil·la s'acabaria, la collita de bolets hauria finalitzat, i l'hivern hauria començat.

Marta Carrera Alert

Si jo fos les arrels, estaria enterrada sota terra, tan enterrada que ningú podria ser conscient de la meva existència. A poc a poc, passaria d'una petita llavor, a donar lloc a un arbre, un arbre majestuós, fort i sa. Lentament, el pes seria cada cop més difícil de suportar, però a la vegada més necessari; hauria d'esforçar-me per fer sobreviure a l'arbre, però alhora, i inconscientment, a mi mateixa.

Estaria ben arrelada a la terra, sota el sòl estaria tranquil·la, acompanyada solament del silenci. La llum del sol m'arribaria mínimament, i l'aigua es filtraria com petites goteres en un sostre de terra humida. L'olor de bosc m'acompanyaria cada dia, i la frescor del vent passaria per sobre meu d'una manera imperceptible.

Un cop ja no pogués fer-me càrrec del pes de l'arbre, lentament, m'aniria descomponent, i, amb sort, donaria lloc a un altre ésser.

Maria Fusalba Valderrey

Si jo fos el terra del bosc, en concret el bosc de Can Roca, seria un terra molt trist perquè estaria fart de la gent que em tiraria coses: de tot, restes de botellades, més restes de quedades, restes de cigarretes...i jo essent el terra faria que cada vegada que els irresponsables que em farien mal tiressin alguna cosa, experimentessin la sensació que tindria jo essent el terra, sentint com les ampolles o altres coses que em caurien al damunt em feririen.

Arnau Bonfil Valldeperas Si jo fos l'aire que envolta el bosc, em deixaria volar lliure, ja que ningú podria parar-me, ja que no em veurien, em notarien. Podria arrencar les fulles del niu de l'arbre, i les deixaria reposar suaument a terra, on s'hi estarien esperant totes les altres. Com un terratrèmol, podria causar desastres, depenent de les condicions i del clima, podria aparèixer tant de manera salvatge com a desastre natural, o de forma agradable, com una brisa d'estiu.

Pau Mendiguren Belmonte

Si jo fos un element del bosc, seria un niu. Un simple niu que compareixeria en un arbre. Fet de fulles grogues com la llum del foc, de fruits verds com el pigment de les plantes, fet d’escorça marró com la terra fèrtil i ple d’oxigen per fer únicament, natura.

Faria costat als ocells solitaris, els seria la llum que il·luminés la nit freda, i on cada nit els faria un racó per reposar. Quan sortís el sol, els donaria energia per empènyer-los ben fort a sortir a volar fins que es fes fosc.

Des d’allà dalt, viuria lliure, observant cada minut i gaudint del sol, de la pluja i del vent que m’airejaria amb fredor.

Si jo fos un niu, seria un espai segur i protector pels animals voladors.

Júlia Pérez Trujillo

Si jo fos el vent estaria sempre present al bosc. Les plantes i els arbres em saludarien o es balançarien al meu pas constantment. Seria el testimoni del creixement de tots els éssers vius, petits o grans, d’aquests petits ecosistemes. Podria viatjar per tots els indrets del món i dels boscos sense tenir lligams. Observaria la vida de tots els petits individus i ajudaria a l’aigua a transformar les pedres desiguals en pedres perfectes.

En els dies dolents, quan estigués enfadat i viatgés amb molta força, sense voler-ho, m’emportaria o destrossaria ciutats, boscos o altres indrets del planeta. En els dies més alegres o en els que estigués feliç viatjaria amb calma i tranquil·litat, només observaria el meu entorn.

Si jo fos el vent seria una ànima lliure que viatjaria a través dels corrents i del clima i no em faria por conèixer llocs desconeguts.

Laia Melé Canal

Si jo fos el sol que il·luminés tota una vida verda, donaria cada dia més llum, cada dia donaria confort a aquelle que no podrien més, donaria suport i ànima a les que ja no en tindrien, ja que, aquelles són les que aportarien la meva importància, les que aportarien la meva felicitat, les que aportarien que cada dia brilli més, són aquelles a les que els hi proporcionaria la meva llar, la meva llar cèlica, la meva llar esplendent. Si jo fos el mateix sol que cada dia seria apreciat pels menys esperats em fixaria en els petits pardals que canten en simfonia, en el senzill color dels cirerers a la primavera, però, també, quan no volgués mirar, ho hauria de fer, sigui com sigui, sigui quan sigui.

Hauria de rotar entorn d'ells, a aquells anomenats "humans"; de sobte, podria observar a una figura divina que provocaria, amb les seves pròpies mans, una flama taronjada que cada vegada seria més gran i continua. Podria observar com els grans fruits de la natura caurien com un dòmino. Podria observar la vegetació, la grisa vegetació, però jo, la recordaria verda; i ara, tindria por, tindria por de la meva utilitat, por a què la vida passada mai tornés, tindria por de ser l'única esperança per a la humanitat. Per què comptarien amb mi? Per què pels errors dels altres seria la seva ànima? Què voldrien fer amb mi? Què podrien arribar a fer amb mi? Per què tot el món em coneixeria? Faria a les persones felices? Seria el suficientment útil?

Verònica Folch Jaimes

Si jo fos la pluja, deixaria caure suaument les petites gotes d'aigua freda, impactarien sobre superfícies seques, que agrairien la meva humitat. Mentre persones i animals recercarien una llar, aniria trencant el silenci amb la sonora melodia irregular. Em sentiria sola, tothom marxaria del meu costat, ràpid, sense parar-se a observar-me, amb por que les meves llàgrimes els refredessin.

Tothom ja s'hauria refugiat en les cases, quin caliu, la meva pluja els faria sentir amb son, adormint-se a poc a poc.

La gent llegiria a prop dels vidres, sentirien de fons el meu repicar a les finestres.

L'olor d'un sòl mullat per la pluja, l'anhel de terra freda, l'olor d'humitat, olor a puresa.

Anirien a dormir escoltant el dolç i denotant soroll de les gotes, que pel matí deixarien de sonar.

Amb el temps sentiria el fort anhel de tornar a rajar, però ja no em quedarien llàgrimes de tant plorar.

Neus Moreno Sojo

Si jo fos una fulla de roure, em sentiria lliure i contenta. Hauria començat la meva vida creixent en un arbre alt i gran, veient com la gent passejaria tranquil·lament per sota meu, fins que un dia hauria caigut de la meva branca i el vent m'hauria acompanyat fins a terra. Per un moment hauria estat trista perquè hauria caigut de la branca, però poc després m'hauria posat contenta un altre cop, perquè hauria vist que havia començat una nova vida que segur que em portaria noves aventures i experiències. Ara que estaria més lliure, m'aniria movent pel bosc amb el vent, i coneixeria a noves amigues i amics, com les plantes, la sorra, les pedres... Veuria a les persones de més a prop, i n'hi hauria algunes que m'agafarien i jugarien amb mi, cada cop que jugarien, em posaria contenta i gaudiria al màxim el moment. Hauria vist com la gent trencava algunes companyes meves, però a mi sempre m'haurien tractat bé. Un dia, un nen, m'hauria portat a la seva escola, ja que estarien treballant les fulles, i al poc després de conèixer el nou lloc, amb les carícies dels nens m'hagués esmicolat. Hauria estat trista al veure que la meva vida hauria acabat, però a la vegada hauria estat feliç, ja que l'hauria acabat envoltada de rialles, il·lusió i hauria estat esmicolada en unes mans plenes de felicitat.

Laia Cortada Ros

Si jo fos un element del bosc, seria un caragol, aniria lenta, però deixaria el meu rastre, la meva petjada.

Discreta, a casa meva durant dies i dies, sense sortir, descansant, silenciosa. Ningú sabria de mi, ningú em donaria importància, em trepitjarien, em caçarien, em destrossarien. Però a poc a poc seguint el meu camí, em regeneraria per continuar el meu cicle, en el qual, em sentiria atrapada, demanaria ajuda, ningú em sentiria... Només veuria els dies passar i la meva curta vida acabar.

Em disposaria a lluitar, i hi hauria llargues jornades de sol a superar. No tindria energia, estaria esgotada, desbastada. Un clima fred m'atrauria, em cridaria, m'acolliria, podria sortir tranquil·lament, amb harmonia, em sentiria a casa. Les enormes gotes d'aigua degotarien lentes, i fluirien pel meu cos, em regenerarien, m'avivarien. Tornaria a ser un ésser petit, insignificant per aquest món, amb un recorregut per fer, per generar, tot i amb el meu llefiscós rastre per deixar.

Daniela Mellinas Gabaldón

Si jo fos un insecte viuria en la immensitat d'un bosc verd i silenciós, només s'escoltaria el cant dels ocells a la llunyania, estaria voltant per allà sense que ningú em molestés. Un dia arribaria un humà que segurament se sentiria molestat amb la meva presència i posaria fi lentament a la meva vida. Mentrestant podria gaudir de la meva petita existència, alimentar-me, relacionar-me i fer el que més m'agradés. Sincerament, si fos un insecte aprofitaria al màxim la meva vida pel fet de saber que és tan fràgil i minúscula que en qualsevol moment podria acabar. La virtut d'un insecte és que encara que sigui una forma de vida molt petita fa contribucions gegants. M'agradaria, si jo fos un insecte seguir el cicle, és a dir, crear una nova generació, ajudar-los a tenir els mateixos criteris que jo, saber que tot es pot acabar i que tard o d'hora seria així. M'agradaria tenir un lloc on em refugiaria de la pluja o del vent, tenir la meva família i passar amb ella el meu temps, fins que a poc a poc, lentament, aprofitant fins a l'últim raig de sol que veurien els meus ulls, fins a tancar-los caient en un somni en el qual se'm veuria volant en la immensitat d'un mar de fulles.

Marc Boada Marimon

Si jo fos un ocell, avui m'hauria despertat amb molta son. Quasi no hauria dormit, ja que plovia molt, i em caurien gotes al cap, les quals m'impedirien dormir. M'hauria girat cap a la dreta, i piularia: - Bon dia germanet!

Després, m'adonaria que ningú em respondria. El meu germà hauria mort dos dies abans, caçat per les obscures urpes de la tempesta. En recordar les estones passades amb el meu germà les llàgrimes m'omplirien els ulls, i se m'emboiraria la vista. A causa d'això cauria del niu de cap. Faria tres dies que hauria mort.

Erik Mendiguren Belmonte

Si jo fos un element del bosc, seria la lluna; aquella que podries observar entre mig dels arbres, la que es reflectiria en l’aigua del mar; la que il·luminaria les nits encara que estigués sola, atrapada en l’eterna foscor de la nit.

Cada nit apareixeria en formes diferents; i observaria com tothom desapareix dels carrers, abandonant-me un cop més. Sí, em sentiria sola; mai hauria experimentat l’escalfor del Sol, mai hauria pogut escoltar la veu dels nens ni veure el carrer ple de gent. Només estaria acompanyada per l’udol del vent i els grills, que amb els seus crits em donarien consciència de la meva soledat.

Seria la Lluna, la que il·luminaria les nits; la que ploraria en silenci per no pertorbar els somnis. Però de vegades, només m’agradaria cridar als quatre vents les meves penes, les meves pors, necessitaria cridar els meus desesperats sentiments; Sud, soledat, Nord, nostàlgia, Est, engany, Oest, oblit.

Però jo no soc la Lluna, no seria capaç de ser-ho, però igualment l’admiro; perquè mai es va amagar del Sol, només va desaparèixer perquè aquest pogués brillar; encara que això la va abandonar en l’absoluta obscuritat, la va destruir.

Aquesta és la vida de la lluna; la llum en mig de la foscor.

Sara Guitart Pallach

Si jo fos un ocell exploraria tot el món, ja que m’encantaria viatjar. El primer destí a on aniria, seria als Estats Units ja que seria el meu país preferit. Visitaria la selva dels Apalatxes, i me n’ aniria a la costa De La Costa de Hamakua. El meu segon destí seria l’Àfrica, ja que tindria molta curiositat per saber com poden sobreviure les persones de d’allà, ja que no tenen els mateixos recursos que nosaltres. A l’Àfrica visitaria la selva del Congo ja que té una història que sempre m’ha cridat l’atenció. Tot tindria les seves avantatges i les seves desavantatges i el que no m’agradaria de ser un ocell seria que hauria de menjar cucs i ja de nadó hauria d'aprendre a volar i de tant petit seria un esforç molt gran.

Nil Cifuentes Pérez

Si jo fos una pedra m’agradaria estar en una muntanya ja que allà em tocaria l’aire, estaria relaxat i hi hauria molt bones vistes. Voldria que fos un lloc molt bonic i tranquil perquè m’hi passaria la vida allà.També m’encantaria ser una pedra ben gran ja que així tothom em podria veure i venir-me a visitar la qual cosa em faria la vida més fàcil, perquè em sentiria molt acompanyat.

Pol Hervàs Martín

Si jo fos un arbre, em cuidaria més. Voldria respirar l'aire de la natura que ens envolta a nosaltres, els arbres. M'agradarien les meves fulles que em permetrien respirar i també m'agradarien molt les flors que naixerien prop meu i a les que podria protegir. Les flors serien molt boniques, farien olor i serien part de la meva família, la qual estaria en les meves arrels que serien fortes i no es veurien, però hi serien. A la primavera creixerien flors que serien precioses, i a la tardor em posaria molt trista, perquè veuria com les meves fulles em caurien, però tindria la sort que cada any tornarien a visitar-me.

Xènia Gómez Mestre Si jo fos una oreneta viuria en un niu, que estaria present en un arbre ben alt. Em sentiria contenta per tenir ales i poder volar per tot arreu. M'agradaria estar amb els meus amics, amb els meus millors amics, amb aquells que jo confio. Poder viatjar plegats en llocs càlids per descobrir noves aventures i construiríem nius per poder descansar. Seria negra i amb taques blanques, sense desatacar, però quan em toques la llum del sol, canviaria de color, seria d'un color blavós que brilles com la purpurina.

Wafae Kallati

Si jo fos una fulla estaria a la punta d'un arbre, on tindria totes les vistes al bosc. A la primavera naixeria, a la tardor cauria, i a l'hivern passejaria pel bosc amb la companyia del vent. Durant aquest procés estaria lliure i tranquil, fins que naixessin noves fulles i jo, a terra, molestaria perquè ja no tindria cap utilitat, però en canvi tindria la tranquil·litat de sentir-me lliure, estar relaxat sentint els sorolls que fan les fulles joves. A poc a poc aniria deixant rastre de la meva existència, ja que em podriria amb la pluja i em transformaria de nou amb l'aliment de la meva família.

Pol Font Carafí Si jo fos les arrels de la natura, l’origen dels nostres paisatges, enfonsades en la terra humida, lliures en l’entorn però atrapades sota terra durant anys, m’agradaria sortir per veure el que hauria creat i poder gaudir de les vistes. Però, si sortís m’emportaria una gran decepció per tota la contaminació. Tot ple de residus, un paisatge brut i destruït amb l’ambient tapat per les deixalles que llençarien els homes sense pensar en les conseqüències. Per això preferiria quedar-me allà a baix amagant-me del perill i de la societat humana que destrossa tot el que toca.

Ona Gàlvez Castanera

Si jo fos una àguila podria fer tot el que volgués, seria lliure. Podria volar i veure tot el bosc, podria gaudir del cel, no tindria preocupacions només, de mi mateix. Podria estar tranquil fins que les persones arribessin i ja no pogués gaudir del magnífic silenci. Però hi hauria diferents tipus de persones, les que gaudirien i respectarien la natura, quan les veuria, sabria que em podria deixar veure per a què admiressin el meu majestuós plomatge, en aquell moment se sorprendrien.

Després hi hauria les típiques persones que anirien a fer una excursió, però no es fixarien en res, els hi passaria pel davant i res de res, com si tinguessin pressa, però la natura és per gaudir-la, t’has de relaxar, i estar tranquil com una àguila quan no hi ha persones que no respecten la natura.

Tenint una vida així, podria observar-ho tot, i més sent una àguila, que amb la meva vista tindria un control absolut sobre el bosc. Seria com un lleó en la seva sabana. Àlex Oliver Cabrera

Si jo fos un element del bosc, seria una fulla. M'agraden els canvis, les fulles són un element que canvio en les estacions de l'any. Els canvis són bons, m'ensenyen com tot no és el mateix i m'obliga a adaptar-me. La fulla té sentiments. A l'hivern hiverno, a la primavera m'aixeco i visc. A la tardor moro i dormo pensant en què tornaré a aixecar-me. Les fulles ho observen tot i quan caic em trepitgen com si no fos res. Les fulles es mouen per la força del vent que passa entre nosaltres. Les fulles son part del bosc i el bosc part de les fulles. jo fos un element del bosc seria una fulla. M'agraden els canvis, les fulles són un element que canvio en les estacions de l'any. Els canvis són bons, m'ensenyen com tot no és el mateix i m'obliga a adaptar-me. La fulla té sentiments. A l'hivern hiverno a la primavera m'aixeco i visc. A la tardor moro i dormo pensant en què tornaré a aixecar-me. Les fulles ho observen tot i quan caic em trepitgen com si no fos res. Les fulles es mouen per la força del vent que passa entre nosaltres. Les fulles son part del bosc i el bosc part de les fulles.

Héctor Delmás Hortal

Si jo fos el foc, seria un foc incandescent i imparable, seria el meu propi amo, i el protagonista de la meva història. Seria d'un color vermell blavós. M'estendria pel bosc ràpidament, arrasant tot el que em trobés pel davant. El meu propòsit seria convertit tot allò que donava color al bosc en cendres de color negre, que representen la destrucció de l'ecosistema, i ningú podria parar-me.

Voldria convertir tot el bosc, en un infern tenebrós, convertir els arbres en cendres, l'herba en pols, i fer que l'olor de socarrim sigues permanent. Com a foc, em preguntaria, què importa el fet que jo hagi destruït el bosc, si els humans l'acabarien matant d'una manera o altra. De la destrucció ve la creació.

Jordi García Sancho

Si jo fos un escarabat m'agradaria viure a un bosc d'alzines on estaria amb els meus amics insectes, la formiga, el cuc i la mosca, viuria sota d’una branca a la punta d'un arbre on veuria tot el paisatge: el riu, la muntanya i el llac. La millor estació de l'any seria l'estiu que és quan tothom del bosc va al llac a refrescar-se i a passar l'estona. Però, de vegades no m’agradaria el bosc, ja que la gent tiraria plàstics i contaminarien el llac amb vaixell, no netejarien, ni recollirien res i de vegades incendiarien el bosc. Un dia un humà estaria menjant i jo m’aproparia a veure que fa i de sobte m’esclafaria amb un diari.

Biel Xufré Prieto

Si jo fos una flor, m’agradaria viure sobre la muntanya, ja que podria veure el paisatge, sentiria l’olor del bosc, l’olor de les plantes, de les flors... el que no m’agradaria seria quan els nens van al bosc i em trepitjarien i m’arrencarien del meu lloc. Tampoc m’agradaria viure amb plàstics, contaminació, respirar productes contaminants i podrir-me per dins respirant aire impur.

Judit Garcia Grande

Si jo fos una ampolla de plàstic, seria un intrús en la natura, seria la màxima expressió d’ignorància.

La gran immensitat no seria el meu lloc, però hi estaria allà molt temps, com a objecte inorgànic trigaria uns quatre mil anys a degradar-me. Per davant meu passarien massa vides. Jo seguiria present entre les fulles penjant.

Podria observar, persones es preguntarien qui em va abandonar en un espai que no em correspon. És veritat, no represento res per a ningú, només sóc un tros de plàstic. Actualment, una preocupació per la societat, es podria entendre que ningú em volgués a prop.

Ila Roig Batlle

Promoció “Marie Curie” 3r ESO, 14 anys

Si jo fos un esquirol, saltaria d’arbre en arbre, sense cansar-me i deixaria que els nens i nenes em perseguissin i em toquessin. Em faria un cau a dins d’un arbre, i allà podria hivernar, mentre alguns altres animals estiguessin allà fora. Durant els mesos que més calor fes, aniria a buscar fruits secs i fulles, i els guardaria al meu cau, i els mesos que més fred faci, sortiria del cau, i aniria a agafar menjar pels mesos que ho necessités.

Ona Alberca Egea

Si jo fos un element del bosc seria l’èter, la cinquena essència. Segons els antics grecs l’èter és un dels déus primordials, personificació de la llum, el cel, l'espai i el paradís. És l'aire alt, pur i brillant que respiren els déus... Fluid hipotètic invisible, ingràvid, elàstic... Omple tot l'espai i transmet energia.

Com a èter podria estar arreu, veure-ho i escoltar-ho tot. Gaudiria de la llibertat de poder escolarme per on volgués. Em convertiria en el “tot”, l’essència que uneix éssers animats i inanimats, però a la vegada en el “res”, perquè seria invisible, només em deixaria intuir a través de la llum i el cel.

Ferran Carreño Martínez

Si jo fos... una pinya estaria situada a la copa d’un arbre, d’aquesta manera podria veure tot el paisatge i tot el que passa al meu voltant, ho tindria tot controlat. Per altra banda, estaria esperant que una ràfega d’aire em fes caure i per fi pogués veure coses més enllà de la branca on estava.

Un cop a terra començarien les aventures i el futur seria imprevisible. Em mouria gràcies als fenòmens de la natura i formaria part del paisatge, estaria integrada al bosc. Àlex Barnet Roche

Si jo fos una fulla de tardor penjada en un arbre apunt de caure, pensaria en tots el moments que he viscuts, i en els moments que viuria a terra. M’agradaria que a l’hora de caure ho fes gràcies a la pluja. Aquell dia l’imagino com un dia plujós d’hivern, i a l’hora de caure notaria en mi mateixa el canvi d’estació. Quan estigués a terra, em posaria a pensar sobre les noves generacions de fulles que sortirien de l’arbre, i desitjaria continuar el meu camí amb el vent d’hivern i arribar a un altre bosc amb més fulles.

Lucía Berruezo Sánchez

Si jo fos un arbust em quedaria tranquil la gran part de la meva vida, ja que ningú em molestaria, i qui ho intentés es punxaria. Robaria la connexió internet de les cases del costat perquè deixessin les maquinetes, ja que seria un plaer veure els nens jugar al bosc. Per altra banda, tindria un lloc on m’amagaria de les pluges i altres amenaces. En definitiva, tindria una vida tranquil·la en un lloc tranquil i un ambient pacífic.

Marc Bogunyà Bermúdez

Si jo fos un Trencalòs em dedicaria a volar per les muntanyes i els boscos, volant amb les meves ales sentint el fi vent a les meves roges plomes mentre que podria observar els ésser vius que viuen o estan de pas per la zona, vivint les seves vides i fent diverses activitats. Alhora també podria observar les diverses plantes i arbres que creixen verds en aquells grans boscos .

Viuria per Montserrat, a la muntanya, on podria gaudir de les vistes i de la tranquil·litat que aquesta em proporcionaria. Els matins m’aixecaria i alçaria el vol per poder buscar menjar mentre podria observar els prats i els diferents paisatges, tan verds com rocosos, que ens proporciona la muntanya de Montserrat.

Aran Cáceres Ortega

Si jo fos un arbre, m’agradaria ser un arbre molt alt, per observar-ho tot desde unes bones vistes, sentir el vent molt a prop, veure i escoltar els ocells…

També tenir unes branques molt llargues perquè així poguessin venir molts animals a fer-me companyia i no sentir-me mai allunyada del món, que la gent em visités i em cuidés i així viure molts anys. Tenir unes fulles molt grans per quan fes mal temps i plogués, poder estar refugiada. A més voldria estar en un entorn tranquil i molt net.

Carlota Cebrián Casin

Si jo fos una papallona m’agradaria volar pel bosc sense cap preocupació sense que la gent m’atrapés, ni que la gent em fes mal. M’agradaria gaudir dels meravellosos dies volant pel bosc. M’agradaria estar sola volant sense cap animal més.

Clàudia Cebrián Casin

Si jo fos una pedra m’agradaria estar amb més pedres però sense tenir la Covid-19.

Estaria lliure en una naturalesa on pogués veure persones amb mascareta però que jo no en portés. Com si fos invisible. Anant d’un lloc a l’altre. Jo no seria una pedra gran, en seria una de petita. Quan fes molt de vent me n’aniria a l’altre cim o a una muntanya.

La gent no em xutaria ja que no se’m veuria. Però sempre amb altres pedres petites coneixen altres llocs. Per tenir la vida d’abans sense mascareta. Poder ser lliure i, sobretot, no estar en confinament perquè un del teu cercle hagi donat positiu.

Joan De José Sagués

Si jo fos un element del bosc seria l’aire. L’aire del bosc és pur, net. La gent que anés fora de la ciutat i arribés al bosc, de seguida ho notaria. I això seria una cosa essencial. Podria moure’m lliurement per on volgués. Sense preocuparme. Les corrents de vent també em mourien i, podria anar a molts llocs nous. Per altra banda, correria el risc de ser contaminat, però sempre intentaria estar el mes net possible.

Roger Colomer Fernández

Si jo fos un element de la natura, voldria ser un arbre molt gran per caure d’una ventada al pati d’una escola. Els nens m’agafarien i em portarien de tornada al bosc de Can Roca. Mentre jo estaria al terra content i quan m’aixequés, canviaria de color i les meves fulles farien soroll mogudes pel vent; els nens que rondessin per allà vindrien a veurem i a gaudir de la natura.

Emma Fernández Dorado

Si jo fos… una pedra estaria tot el dia prenent el sol amb el soroll del vent xocant contra les fulles dels arbres, estaria també relaxat, quiet, dormint tranquil·lament sense cap soroll, només el vent i la brisa de la naturalesa del bosc. I jo a sota d’un arbre tranquil·lament dormint la típica “siesta” espanyola, mentre els animals corren per davant meu perseguint-se per menjar-se i d´altres amagant-se a sota meu per a què no els atrapin i se’ls mengin.

Iker Figa Turell

Si jos fos un arbre, estaria trist. Un arbre té una vida molt llarga, una vida admirable, i al ser tan llarga, cada dia pateix més. Naixeria feliç, petit, estirant-me cap amunt, buscant aquells rajos de sol i aquelles gotes d’aigua que em donen vida. Però tant amunt com anés, pitjor estaria per dins.

Intentaria fugir, creixent, però aviat les meves arrels, amb el pas dels anys, es veurien atrapades, ofegades, per tota aquella brossa que deixessin a sobre com si fos el lloc on ha de ser. I no, no hi ha de ser. Però les meves mans estarien enterrades a la terra humida i no hi podria fer res. Per cada peça de brossa, em quedaria sense una respiració més. I amb el pas del temps es farien les meves companyes, començarien a formar part de mi, es convertirien en la meva pell, i s’enroscarien en les meves arrels. Al final deixaria de respirar. Moriria; trist. Encara amb el dolç record de com estimava aquella llum i aquella aigua que em donaven la vida.

Maria Gonzàlez Udina

Si jo fos una criatura del bosc, seria un ocell, ja que podria volar i ser lliure. A part, no requeriria de cap obligació i no hauria de preocupar-me de res.

M’agradaria volar, saltironar pels arbres, i poder veure els animals en el seu dia a dia.

M’agradaria ser lliure sense preocupacions i sense res de què angoixar-me. Viure el dia a dia i ser feliç.

Pau Hidalgo Carbó

Si jo fos un ametller voldria estar situat a prop de la civilització ja que així tothom em podria visitar, veure i gaudir dels meus colors. Hi hauria una època que no estaria florit ja que no estaria en l’època de florir. Aquest temps podria veure com els altres arbres creixen i tothom esperaria que jo florís. Estaria en un altura elevada així ningú podria agafar cap de les meves branques.

Voldria que molta gent em vingués a visitar i que cantessin o que recitessin poemes al costat meu per jo escoltar-los.

Josep Martín Medina

Si jo fos un arbre del bosc m’agradaria que tothom em tractés bé, que em donessin amor cuidant-me i regant-me. M’agradaria viure tranquil al costat d’una casa juntament amb els meus companys els arbres, arbusts, plantes...

Durant el dia sempre tindria un moment per estar tranquil, el que faria seria relaxar-me amb música i fer una estona d’exercici. A la colla de companys els que mai fan res són els plataners.

Enric Mata Monfort

Si jo fos una formiga, tindria un formiguer gran, i defensaria la família. Tindria bastanta por de les bèsties del bosc, i sobretot dels humans. Seria una formiga molt protectora, ho donaria tot per la família, seria la formiga, que aniria a buscar el menjar, arriscaria bastant.

Quan els turistes vinguessin al bosc, observaria quan els caigués un tros de menjar i hi aniria com una fletxa per agafar les molles, i portar-les al formiguer.

Pau Morgado Marcos

Si jo fos l’ànima del bosc seria lliure. Acolliria a totes les ànimes perdudes i els hi donaria una casa.

Somriuria càlidament als nens petits que vindrien a jugar a la meva llar. Riuria amb els joves que vindrien a mi per buscar aventures. Ajudaria als adults a trobar tranquil·litat i acompanyaria als vells en els seus viatges entre els records. Crearia camps de flors de tots colors on s’hi crearien moltes relíquies.

Faria créixer arbres perquè poguessin tocar el cel. Deixaria que els animals fossin lliures i seguissin el cicle de la vida. Deixaria que fossin salvatges i amorosos, que fossin solitaris i creessin manades, deixaria que donessin vida a un lloc magnífic. Veuria vides passar, mentalitats créixer i presencies esfumar-se.

Però amb el pas del temps m’aniria entristint. Veuria com la llar que havia creat començava a morir.

Com començaven a destruir-la tallant els meus alts arbres, construint en els meus camps de flors.

Portant màquines en els meus records. Veuria com menys nens vindrien, com els vells respirarien menys aire pur. Veuria com els joves anirien més atabalats i com els adults tindrien mal a l’esquena.

Veuria poc a poc com m’anaven matant.

Laia Franch Duxans

Si jo fos un arbre en el mig del bosc, seria màgic, aniria creixent sense que ningú em regués. Seria molt fort i trauria moltes plantes de les branques que serien els meus braços. I només tindria una cama molt forta que seria el tronc gran. Estaria en el mig del bosc perquè tot el món m’observés, lo gran i fort que soc. Tindria fulles especials algunes amb sabor, i comestibles, i altres que no en serien de comestibles. Algunes que farien olor, i altres que no. I les fulles canviarien de color amb les estacions.

Marc París Pallarols

Si jo fos el vent m’adaptaria al clima per a què la gent estigués còmoda al caminar o estar al bosc, també per a què les plantes i els arbres cresquessin forts i ràpids.

Si fes calor faria que hi hagués una mica de vent per a què la gent no tingués calor però si fes fred faria que no hi hagués vent. També aniria enviant ventades cap a la ciutat o al poble per a netejar el bosc i que es mantingués net.

Gian Pàmies Feliu

Si jo fos un ocell volaria sense cap preocupació i gaudiria de la vida natural i de la supervivència. Em posaria als arbres i miraria les muntanyes, tindria molts amics que volarien amb mi i m’ho passaria molt bé anant contra l’aire. També cantaria molt als matins i de gran ajudaria als altres i faria els nius.

Yoel Quílez Leal

Si jo fos un arbre m’agradaria que em cuidessin i que no matessin la meva família.

M’agradaria que la societat no ens utilitzés per fer altres materials i també que ens valoressin com una espècie que ens agrada fer respirar a les persones i que les persones ens fessin respirar a nosaltres. Una de les grans funcions que fem es alimentar als animals i a vosaltres, els humans. I el sol, és la nostra vida, sinó hi hagués sol no existiríem. GRÀCIES SOL!!

Marc Rafa Martínez

Si jo fos una pedra del bosc viuria una vida molt tranquil·la, no hauria de preocupar-me de res, ni escola, ni responsabilitats, ningú s’esperaria res de mi. Veuria tota la natura tranquil·lament al meu voltant, i quan ja estigues avorrit la pluja m’empenyeria fins un altre lloc, a descobrir més bosc.

Amb sort cauria a un riu, veien tota la fauna dintre seu, sen arrossegat fins el mar i allà acabant el meu viatge.

Marcel Pastrana Castells

Si jo fos una fulla volaria i volaria fins arribar al meu destí. M’agradaria arribar a un bosc net ple d’arbres verds, sense brossa amb paisatges preciosos que ens produeix la naturalesa.

Personalment estic cansat del bosc d’Esparreguera, la gent, els joves venen i llencen coses. Ho puc veure des de la copa de l’arbre més alt de Can Roca, junt amb els meus germans. Fa anys i anys que no vivim en pau, sempre hi ha sorolls y no puc descansar.

Marc Ramírez Rodríguez

Si jo fos el banc de Can Roca, tan gran, tan tranquil, tants anys... seria molt feliç. Els dies festius o alguna tarda, veuria els joves passar i gaudir de l’estança al bosc, els dies setmanals, segurament veuria la mateixa gent pel matí ben d’hora que surt a córrer amb el propòsit de mantenir-se actius, a les hores d’escola, veuria avis que surten a passejar sols o amb els seus familiars, em semblaria preciós. A més a més, gaudiria diàriament de les vistes dels 360 graus d’aquest espectacular bosc.

Després de tota l’època de confinament, estaria molt feliç de poder tornar a tenir al voltant activitat i persones disposades a passar una bona estona. M’agradaria molt veure la gent que aprecia el bosc tant com es mereix i tots als que contribueixen a què hi hagi activitat dia rere dia.

Queralt Reifs Guitart

Si jo fos una fulla d’arbre seria una fulla d’un pi. Seria lliure com l’aire ja que no tindria cames per caminar. En el cas de que plogués seria protegida per les altres fulles que completen l’arbre. Si jo fos una fulla d’un pi estaria en un dels arbres més grans i alts de tot el bosc, justament en una posició amb un paisatge espectacular. Seria totalment lliure sense cap preocupació amb cap prejudici vers ningú.

Pau Roig Garcia

Si jo fos la pols del bosc, viatjaria per tots els espais possibles, i per molt que hem parés els dies sense vent, sabria que en poc temps tornaria a estar en marxa.

Volaria i volaria, sense tenir un destí, mai sabria on estic, però sempre aniria acompanyat. Sense preocupacions i esperant a què passessin els dies. Fins que entrés a un lloc, en el qual el vent no em mogués i em quedaria allà la resta de la meva vida.

Nil Salamià Campmany

Si jo fos un arbre seria un ametller. Estaria situat a la vora d’un camí, perquè així m’entretindria observant la gent. Amb la primera brisa de primavera em començarien a sortir unes petites i delicades flors blanques i rosades. Seria dels primers arbres en florir, i així, portaria alegria al bosc. Les meves arrels estarien connectades amb la terra, que em nodriria i alimentaria.

M’agradaria que em cuidessin i que em respectessin, al igual que jo faria amb els altres arbres i persones. A l’estiu, quan fes bon temps, els meus fruits creixerien. Deixaria que els animals s’alimentessin d’ells, i, mentrestant, els nens i nenes jugarien al meu voltant, feliços i despreocupats.

Mireia Serradó Tort

Si jo fos un arbre, seria una olivera vella, potser la més gran i antiga de tot el bosc. Hauria sobreviscut a milers de turments humans, però també hauria escoltat totes les seves converses i amagaria els secrets de tots els amants que algun cop havien estat ocults al bosc. Estaria plantada en mig d’un clar, i gaudiria dels dies solejats d’estiu i tardor, amb els rajos travessant-me l’escorça fins arribar a la zona més fosca i freda del meu ser; la part feble que roman constant i oculta.

Marina Simon Martínez

Si jo fos un ocell m’encantaria anar volant pel cel i gaudir dels paisatges, de les muntanyes, dels rius, del mar. Aniria viatjant per diferents llocs del món; m’agradaria volar tot el Mediterrani, després aniria als Estats Units per sobrevolar el Canyó del Colorado i fins arribar a Àsia per veure la muralla xinesa.

A mi sempre m’han agradat els ocells, perquè ha de ser divertit anar volant pel cel a molta altura planejant i després caure en picat. Un dels problemes que no m’agrada de ser ocell és la supervivència i haver de preocupar-me pel menjar, però en general els ocells són un dels animals que m’agradaria ser.

Joan Serradó Puig

Promoció “Betty Friedan” 4t ESO, 15 anys

Si jo fos un element del bosc seria un arbre fruiter, més concretament una figuera, perquè així seria alta i forta. M'agradaria ser un arbre, ja que reciclen tota mena d'elements de la natura com el carboni o l'oxigen, sent així imprescindibles per a mantenir l'equilibri ecològic del planeta.

Estendria les meves arrels sota terra per així emmagatzemar l'aigua de la meva amiga la pluja.

Com a arbre caduca, esperaria pacientment a què em tornessin a créixer les fulles i quan caiguessin deixaria que se les emportés el meu amic el vent. Seria respectuosa i compartiria amb tothom, quan creixessin els fruits els compartiria amb els animals del bosc. Tothom seria acollit sota les meves branques en dies calorosos, humans i animals, per així fer-los ombra quan ho necessitessin. M'agradaria poder ser el refugi dels ocells i la llar dels insectes, per així protegir-los de la nit i les tempestes.

Txell Rodríguez Sujar

Si jo fos el cim d’una muntanya seria preciós, amb unes espectaculars vistes, que deixarien bocabadat a qualsevol visitant, degut a la meva longevitat, em taparia un mantell de blancs cabells. Em sentiria orgullós de ser la satisfacció dels esportistes i l’objectiu de molts altres. Viuria molts moments de goig els diumenges, en el que tothom em voldria culminar, però la resta de setmana viuria una vida solitària, amb els animals com a única companyia, que sempre que em visiten m’aporten un somriure. Definitivament la cosa que més odiaria serien les deixalles que deixen sobre meu els humans i que tant costen de desaparèixer. A mi m’agrada sobretot viure amb la natura, i sempre gaudeixo de la visita dels esportistes que son compromesos amb el meu entorn.

Adrià Granados Martín

Si jo fos una flor, perduda entre un bosc d’aromes, a primeres hores de l’alba, desplego les fulles i acompanyo l’essència d’aire que suaument bressola tot el conjunt que fa sentir-nos úniques.

Cops que sacsegen, mica que cau, plovisqueig que em recolza a la nua i pesada obscuritat, envoltada d’iguals, sento soledat, petita gota d’aigua, em fa descansar.

Agatha Puig Palacios

Si jo fos un ametller seria la primera flor que aparegués cada any, seria el toc de lluminositat ideal en un ambient tan fred i tènue com és l’hivern. Estaria en un lloc de pas on els visitants em poguessin observar, tan mateix la meva vida es basés en mirar mes enllà del sòl i de les meves pròpies arrels. On dels meus pètals transferís l’alegria que desprenc; on els meus colors blanquinosos i rosats predominessin en aquest ambient. M’agradaria contribuir amb el meu fruit als caminants més cansats, ajudant-los a arribar a casa.

Em situaria en un lloc on les meves fulles seguissin la corrent del vent, on poguessin ballar, fusionant-se amb el poc color que m’hi envolta. Aquesta dansa faria més possible l’alliberació del gran tronc que em clava a terra, un moment de reflexió i inspiració, per poder seguir any rere any donant la meva poca felicitat en un moment tan fosc. Adveraria la lenta arribada de l’olor de la primavera amb els primers rajos de sol, il·luminant les meves branques, fent ombra al qui necessiti protegir-se de l’escalfor de la llum.

Anna Martín Mullor

Si jo fos un element del bosc seria una fulla d’un faig. Faria de protecció del meu arbre, el protegiria de les llargues ventades i de les fredes nevades i quan toqués, el deixaria anar per prendre el vol cap a on el vent em portés. Gràcies a aquest vent, podria veure tot l’espai que m’ha envoltat durant molt de temps, i del qual no he sigut conscient. Aquest vent em portaria lluny, molt lluny, fins que es parés i em deixés caure a terra, perduda i plena en la solitud observant i sentint la calidesa del sol. Passaria una llarga temporada fins que les persones omplissin la majoria dels espais que conté aquest immens bosc. Els ulls de color marró castanya, blau cel i verd com les roses abans de ser vermelles ens observarien atentament sense ser conscients que abans d’estar a terra, estàvem al capdamunt del bosc i ara són ells els més alts. Ens trepitjarien, sense pietat, amb la sola rígida de la seva sabata, fent-nos sentir comprimits i expressant-ho amb un lleuger so de dolor.

Anna Garcia Moncunill

Si jo fos un escarabat seria de color negre, amb dues punxes al meu rostre i unes petites ales amagades. El primer que faria seria trobar diferents espècies d’animals i intentar comunicar-me amb ells, per saber si finalment els animals tenen el seu propi idioma com els humans i si utilitzen les mateixes paraules. No deixaria que ningú em trepitgés i intentaria viure al màxim per arribar a conèixer tot sobre la vida dels escarabats. Finalment, quan em quedés poca vida, em reproduiria amb un escarabat femella i formaria una família de descendents perquè així el meu cognom no sigui oblidat. Àritz Agramunt Moreno

Si jo fos un riu lliscaria per la humitat de les pedres del bosc i recorreria cada racó possible.

M’endinsaria en la humida terra que al meu pas quedaria coberta de la frescor i el poder de l’aigua. Impacient, podria gaudir, quan volgués, dels paisatges més emblemàtics fins a aquells més misteriosos i opacs, traçant-hi, lleugerament, el meu propi camí.

La transparència em faria ser jo mateixa i el sol, tot xocant amb mi cada matí, em donaria la suficient energia per seguir recorrent món i ajuntant ànimes. Transportaria i guiaria als més perduts, a la vegada que ajuntaria a aquells qui estan predestinats a ser un. Seria el llençol dels qui busquessin refugi, i el vaixell dels qui volguessin descobrir.

Veuria en el meu reflex la brillantor als ulls i la innocència dels més petits, dels qui estan aprenent a viure. M’aixafaria l’emoció i la inquietud dels peus, que tot saltant, buidarien de mi tan sols set gotes que després tornarien a omplir-me, fent així de mi més savi.

Si jo fos un riu recolliria cadascun dels records per allà on passés i guardaria en mi, les llàgrimes a cor obert d’aquells qui me les haguessin confiat.

Berta Soler Marimon

Si jo fos un arbre estaria tot el dia mirant a l’horitzó ja que seria un arbre amb altura, veuria a la gent passant gaudint de la seva vida sense por a morir-se.

Seria un arbre gran amb molta vida, estaria tot el dia somrient veient el món des d’una altra perspectiva, valorant la vida.

Veuria la vida de la gent, és a dir veuria com la gent gaudeix anant al bosc veien per poder desconnectar de la ciutat i del món que els envolta. Em preguntaria per què estan tan estressats i els intentaria ajudar però desprès de pensar això m’adonaria que no puc parlar i molt menys amb persones.

El meu aspecte seria allargat amb fulles de tots els colors, verdes, vermelles i grogues, el tronc el tindria de color marró però un marró clar i bonic que ressaltés quan li dona el sol, les fulles brillarien junt al tronc quan li donés la llum.

Tindria amics arbres i amb ells compartiria la meva vida. Estaria estones rient, dormint però sempre estarien al meu costat, tota la meva vida.

Ara m’adono de les maleses que fa la gent amb els arbres i amb el bosc. D’ell en treuen tot el que volen només per distracció i sense cap propòsit. Jo com arbre em fa mal al cor veure com fan mal als meus amics i que potser un dia d’aquests em tocarà a mi.

Carla Espinosa González

Si jo fos el vent del bosc, em sentiria lliure i independent, seria molt autònom, seria un vent que no passaria desapercebut i deixaria empremta per tots els racons naturals que trepitgés.

Passaria per on desitgés i viatjaria per tots els boscos que trobés, faria bufar totes les fulles dels arbres que m’anés topant pel camí. Bufaria les plantes, flors de colors i pedretes esplèndides que hi ha al bosc. Arrossegaria la fam ben lluny, amb la intenció que desaparegués d’aquest món tan miserable i egoista. M’emportaria les guerres més enllà de l’horitzó, també la gelosia i l’enveja les faria volar ben amunt i que no tornessin. I sobretot arrossegaria i faria desaparèixer tots els prejudicis de la nostra actual societat que no ens aporten res positiu.

Bàsicament seria un vent amb un poder i una empremta molt forta, que deixaria rastre pels boscos on anés i el meu objectiu seria transportar fora de la Terra tota la desigualtat que hi ha en aquest món.

Carlota Sagués José

Si jo fos una flor margarida amb els pètals blanquinosos i amb el pistil grogós, estaria en un camp ple d'altres flors de la meva família i amb una brisa que a l'hi vern seria més freda i a l'estiu més calenta. Se'm mourien els pètals cada vegada que l'aire m’acariciés i al final algun pètal cauria. Aquest pètal viatjaria per tot el bosc i podria veure el seu entorn al qual pertany, però al final acabaria en alguna superfície i tothom el trepitjaria. Jo, seguirà en el meu camp i amb un pètal menys que faria que m'entrés l'aire més ràpid i que el notés més fred.

En el meu camp, sentiria els ocells cantar, observaria a algun cérvol que passaria i sentiria uns quants animals. Entre els cants d'ocells, les trepitjades d'animal i amb la brisa es faria una cançó tranquil·la que gaudiria. També, anirien passant persones que es parien i em farien fotografies, em dibuixarien, em parlarien, em posarien música, i fins i tot em llegirien poemes o llibres.

Carlota Valencia Calleja

Si jo fos un esquirol, viuria tranquil a dins d’un forat en un arbre al mig del bosc, dedicaria molt de temps a buscar uns quants glans per menjar, però també a parlar amb els meus amics del bosc, com les formigues, els escarabats, i tot i que a vegades em fan por els llops. També venen unes garses però han de migrar i no les veig gaire.

En general passo la meva vida tranquil·la, però de tant en tant ve un grup de persones que es queden allà a menjar però que no molesten gaire. Un dia vaig anar a buscar glans per passar l’hivern, i vaig trobar que l’arbre on vivia no hi era, de fet, faltaven molts arbres. Havien estat tallats per persones que només buscaven el seu propi benefici.

Dídac Jiménez Quintana

Seria un ametller blanc i petit amb branques petites i delicades. Un arbre molt fràgil durant l’hivern i molt dependent del temps, de l’atenció i la cura que li donessin. Seria aquell que amb el temps es fa fort i gran però en qualsevol moment pot anar-se’n i perdre tot el que havia aconseguit durant la seva existència. Però sempre sabria que arribaria una època de màxim esplendor, on la gent em mirés i em valorés per les boniques flors que desprenc. Em semblaria trist que la societat em mirés només pel meu físic i el que els puc donar, però és la pura realitat i el que vivim i valorem actualment. Durant la tardor les flors blanques i rosades que tant m’havien fet estimar es perdrien, i les veuria caure com allò més premiat que tenia i començaria desvestir-me i a passar, altre cop, per aquell dol i soledat amb mi mateix. Una època per aconseguir l’amor propi i no l’acceptació dels demés. Aprendre que jo no puc ser més alt que un pi ni tenir colors tan vius com un gerani, simplement viuria amb mi mateix sabent el que puc donar i rebre dels altres, i durant èpoques dolentes aprendria que la vida només la visc jo amb mi mateix, i que mentre les meves arrels creixin amb salut la gent no em podrà valorar per unes simples flors que desprenc durant un temps.

Gala Cuesta Gómez

Si jo fos un arbre seria molt alt i vell, mostraria en la meva escorça la tendresa i l’essència de la vida. Estaria situat al pic més alt de la muntanya, i estaria envoltat d’arbres totalment diferents a mi. Sempre he intentat ser diferent als demés. M’agrada ser jo mateix sense estar afectat per factors externs. No deixaria que éssers dolents i negatius vinguessin a mi, però sí que deixaria que la bona gent i amb expectatives i bons projectes, poguessin trobar un refugi sota les meves branques.

Tot i que em queda poca vida, trobo que he gaudit molt de tot el que ha anat passant al bosc, i estic satisfet de ser com soc.

Gerard Pérez Perarnau

Si jo fos un arbre del bosc seria un gran arbre que viuria tranquil·lament i que faria ombra a tots el essers vius que estiguessin a sota meu. Tindria molts anys i hauria vist passar moltes coses i hauria donat lloc a moltes trobades tant d’amics com de trobades més romàntiques.

Hauria sigut un dels primers arbres d’aquell bosc i hauria vist com amb el temps el bosc on hi vivia anava creixent i desenvolupant-se amb mi.

A la base del meu tronc hi ha un forat on hi viu una família d’esquirols que hi vivia des de ja feia anys, l’únic problema és que cada vegada eren més i necessitaven més espai i em van fent un forat per poder viure-hi a gust.

Ibai Mendiguren Belmonte

Si jo fos un porc senglar del bosc em passaria el temps donant voltes. M’agradaria anar a voltar pel bosc, sense cap finalitat, només passejant pel camp. També buscaria aglans per menjar, i remouria la terra allà per on passés. Passaria el temps prenent el sol i gaudint de l’aire fresc de la muntanya. Si jo fos un porc senglar viuria amb els meus amics porcs, tot gaudint de la seva companyia. Viuria una vida tranquil·la i feliç.

Ivan Gómez Zakharov

Si jo fos un riu enmig del bosc, gaudiria de la tranquil·litat i el plàcid silenci que m’envoltaria, una perspectiva diferent cap als meravellosos paisatges dels quals formaria part. A la primavera lluiria el meu màxim esplendor: éssers vius adorant la temporada amb el meu nou increment a causa dels llargs períodes de pluja durant l’hivern, acompanyat de l’augment biològic que s’experimentaria al meu voltant; milers de flors i plantes aquàtiques en el seu procés de creixement que alimentarien les zones verdes al meu entorn.

Em recordaria una vegada darrere l’altra el prestigi que causaria a la Terra, la part dinàmica, màgica i vivent que em representarien, com dependria del vent per ballar al ritme d’aquest aire que em mouria en forma d’onada de nord a sud. Els meus murmuris d’entre la quietud mostrarien la saviesa dels tants anys d’existència i transmetrien la clau del poder; la importància de la calma i la constància: “Aquell qui sap escoltar el murmuri dels rius mai no sentirà una completa desesperació”... s’escoltaria minvament d’entre les profunditats que em posseirien i m’anirien expandint pels més secrets i misteriosos racons en els boscos.

Judit Moreno Sojo

Si jo fos un ratolí viuria al meu cau envoltat de fulles dels arbres que cauen al meu voltant, m’instal·laria en els boscos freds i verdosos dels Pirineus, on pogués sortir a caçar insectes, fruits secs i fruites silvestres per menjar cada dia. Pel matí quan sortís el sol, marxaria del cau i aniria pel bosc a passejar i córrer entre els arbres i per la tarda em tombaria a l’ombra dels arbres.

Portaria una vida molt tranquil·la i feliç envoltada d’altres ratolins a qui els que faria companyia.

Quan ja fos de nit sortiria a relacionar-me amb altres ratolins a caçar i córrer però de seguida que sortís el sol marxaria al cau o pujaríem amagar-nos als arbres amb por de que els animals grans que m’envolten em poguessin menjar.

Judith León Asensi

Si jo fos la neu de l’hivern que cau als boscos seria blanca, fresca i fluixa, cauria cada desembre unes setmanes abans de Nadal i repartiria somriures arreu del món, emblanquinaria els boscos, els arbres quedarien blancs, i els camins es difuminarien. Els esquiadors començarien a arribar i tan grans com petits farien de mi centenars de ninots de neu.

Les passes de la gent quedarien gravades per un petit moment. Esquiadors, excursionistes i nens petits amb la il·lusió de tocar neu vindrien a mi. La gent em miraria i somriuria, m’esperarien i cada any guardarien l’esperança de tronar-me a veure l’any següent.

Transmetria felicitat a les famílies, els matins d’hivern sortirien a caminar pels prats vestits de la meva neu blanca, els faria sortir amb gorres, guants i bufandes de llana, el sol em fondria però més tard els núvols sortirien. Als vespres, la brisa acariciaria la neu i les temperatures baixarien, a les nits, haurien d’encendre la llar de foc per escalfar el seu refugi cobert per la meva pols blanca.

Kira de Rooij Torres

Si jo fos una fulla m’agradaria poder gaudir de l’aire que em fa moure. Poder-me balancejar entre el vent mentre aprecio un paisatge de grocs i vermells que em transmetria calma i, com si fos un somni, a causa del sol, totes les fulles farien un ball de llums.

Podria tenir un aspecte allargat i senzill o ample i complicat, ser d’un arbre impotent i blanc o simplement d’un arbust, hi haurien moltes opcions en les que podria créixer.

A la primavera, en la meva branca, noves amigues de colorits vestits em farien companyia mentre que els petits insectes de camisa de ratlles passarien a fer una visita de tant en tant.

M’agradaria poder veure, des de l’altura, els petits animals realitzant els seus camins diaris. Em qüestionaria quina és la seva història i perquè han arribat fins aquí, mentre jo, entre el xiuxiueig del vent, descansaria.

Laia Roca Cavaller

Si jo fos un arbre del bosc viuria intentant gaudir dels meus dies sense témer ni pensar en l’imprevist dia de la meva fi. Viuria acompanyat de la diversitat d’éssers vius que es posarien en les meves branques i en el meu tronc. Les boniques papallones de colors i els cucs grisosos que a la seva manera no deixen de ser bells, entre altres meravelloses criatures que d’una forma o d’una altra deixarien la seva petjada en mi. Jo els donaria tot el possible per ajudar-los a subsistir. Veuria els dies passar, dia i nit, sense poder moure’m d’allà, però buscaria tot allò que sí que em pogués aportar. Tots els aspectes positius de ser un arbre al bell mig d’un bosc poblat de vida i de colors.

Seria un arbre diferent però no deixaria de ser vist com un més. Intentaria destacar, fer veure al món que soc allà i que, sense ser millor, soc especial. No deixaria de viure en una realitat en la que no em podria desplaçar del meu lloc, no podria conèixer món però sí el meu voltant i la meva realitat. Voldria créixer, ser molt alt per poder veure per sobre de la densitat del bosc, per poder veure més enllà dels quatre arbres i arbustos que ja conec, per conèixer el món més enllà de les meves branques i les meves flors. Perquè tot i saber que hi ha un límit, en el conèixer i el descobrir mai no sembla arribar i de tot es pot aprendre i nodrir-se. Aprendria a entendre que el meu món, tot i sempre semblar ser el mateix, no deixa de canviar, i té tot el que necessito i més, només cal trobar les possibilitats i oportunitats que ofereix.

Leila Cuello Busquets

Si jo fos una papallona seria lliure i volaria per on vulgues, tindria unes ales grans plenes de colors vius per poder destacar entre la multitud.

Volaria pels cels i contemplaria tota la ciutat, m’agrada explorar nous terrenys i emportar-me bones experiències de cada cosa.

Gaudiria el fet de ser lliure i de poder ser on vulgues sense cap problema, ja que no tindria obligacions.

Marina Xufré Prieto

Si jo fos un element del bosc seria una pedra. La pedra més dura i més rodona que es pogués trobar enlloc, situada al pic de la muntanya de Montserrat. Tindria milers i milers d’anys, segurament hauria arribat a conèixer als nostres avantpassats, potser fins hi tot, els dinosaures. Experimentant amb el pas del temps com han anat passant les èpoques, entre guerres, conflictes i vivències. Mentre que jo a poc a poc m’anava deteriorant, he pogut observar com la humanitat del planeta ha canviat. He viscut milers d’experiències, però sempre al mateix lloc. Que creus, que em moc? Si us plau, soc una pedra, les pedres no es mouen. Però des d’aquí dalt em sento la reina del món, ja que ningú ha passat més temps a la Terra que jo. Potser m’agradaria estar més a prop del riu, per poder-me refrescar a l’estiu, o en un conglomerat, per no estar sola.

Marta Abelaira Oliver

Si jo fos una serp verda passaria el dia descansant al sol ja que soc de sang freda i estaria en “El séptimo cielo” al solet descansant o dormint.

També caçaria micromamífers(com musaranyes), ocells, mamífers (com ratolins) i rèptils, per menjar.

També si algun animal o persona em despertés, li picaria amb el meus ullals verinosos. Encara que el verí no els matés m’encantaria veure la seva cara d’agonia i dolor.

Recorreria serpentejant tot el bosc (mentre no estic descansant) i recordaria on es millor per caçar. També aniria a llocs on poder veure i menjar sense estar sota perill de mort.

En definitiva tenir una vida tranquil·la.

Martí Favà Campmany

Si jo fos un salt d’aigua em trobaria en mig del bosc. Un bosc profund, silenciós, ple de pins negres i de fàcil accés. Seria un salt impressionant, amb aigua durant tot l’any, una aigua dolça, fresca i transparent. L’aigua aniria a parar a un gorg que convidaria al bany els mesos més calorosos de l’any.

Depenent de l’estació em sentiria més sol o més acompanyat. A l’hivern em visitaria molt poca gent, només els que els agradés la natura de veritat i no s’espantessin de les baixes temperatures. En aquesta època gaudiria de la intimitat i del silenci, cosa que valoraria molt i m’agradaria, però segur que preferiria l’estiu.

D’altra banda, a la primavera ja començaria a veure més gent que em vindria a visitar, ja que seria l’època de l’any on deixaria anar més aigua i la imatge seria meravellosa i espectacular. Em sentiria orgullosa i em deixaria fer milers de fotografies. Els mesos de calor serien els meus preferits, m’agradaria acollir a molta gent i que poguessin gaudir de mi, em faria molt feliç. Escoltaria les rialles tant dels grans com dels petits, les converses agradables entre les famílies o els amics. Fins i tot, a vegades sentiria veus en idiomes que no coneixeria. Seria un entorn on no hi hauria mal humor, estrès ni discussions, sinó ben bé el contrari, gent feliç i relaxada. Si pogués triar passaria les nits sola, perquè podria desconnectar i relaxar-me del moviment del dia. Així, acolliria i gaudiria dels animals que em vindrien a visitar i beurien de la meva aigua. Tot i que hi hauria vegades que algunes persones passarien la nit amb mi, cosa que tampoc em desagradaria.

Seria un lloc de trobada i tindria clar que seria un lloc net i sense contaminació, perquè la gent em respectaria i em cuidaria.

Martina Gràcia Titos

Si jo fos un element del bosc, seria un picot, ja que al bosc tindria molta tranquil·litat i cantaria sempre que pogués en els dies assolellats. Sobretot el que més m’agradaria seria poder volar pel cel i poder veure els petits detalls que conté el bosc, com els esquirols escalant pels arbres buscant pinyes, les fulles volant pel vent, les flors obrint-se a la primavera... i jo podria picar fusta en els meus dies de treball per no avorrir-me i tenir un objectiu. Durant els hiverns em posaria dins de l’arbre que a l’estiu hagués estat perforant per fer el meu niu i possiblement estaria tranquil·lament descansant aquells mesos de fred. En arribar la tardor, veuria com cauen les fulles marrons de l’arbre on hagués fet la meva casa i la dels arbres que m’envoltarien. Tindria una vida tranquil·la però entretinguda, i potser, algun dia sentiria a un grup d’exploradors parlar sobre mi en relació al meu cant.

Míriam Granadal Sánchez-Aguililla

Si jo fos la brisa del bosc, guiaria als excursionistes perduts cap al seu destí i un cop que tornessin a casa veuria una rialla expressada en el seu rostre.

L’olor de la brisa seria dolça, per així fer una estada agradable als caminants. Podria viatjar per diferents llocs del món, anar de camps a ciutats i seguidament tornar al bosc i trobar llocs on encara ningú hauria explorat.

La meva estació preferida seria la tardor, ja que així podria jugar amb les fulles caigudes.

Aniria als camps de flors per aixecar l’aroma a perfum i que el bosc fos un lloc on gaudir i tenir un record d’aquell paisatge gravat a la memòria.

El millor paisatge que recordaria, seria el bosc pintat de blanc, hivern i que vinguessin més amics com jo, però de diferents llocs, la neu, un element de la natura que m’acompanyaria cada any.

M’agradaria escoltar el cant dels ocells i veure l’alba, mentre el soroll de les fulles combinat amb el meu de la brisa fan una orquestra.

Montse Raya Peña

Si jo fos un avet tindria el poder de ser un dels arbres més alts per veure tot el que hi pasa al bosc i també un dels més forts. Pertanyo a una de les millors families ja que som més de 55 especies. En el meu entorn, que és els Pirineus, solc crèixer entre els 1.300 i els 2.000 metres d’alçada.

M’agrada molt beure aigua. De fet, els avets bevem 300 litres durant l’hivern. Últimament estem caient molt i no se sap el perquè però hem de donar gràcies ja que vivim molts anys, hem de fer competencia als pins.

Nicolay Pérez Vaquero

Si jo fos un arbre seria el més alt per veure tot el bosc i el més gros. Dormiria tot l'hivern per descansar i agafar forces per l'estiu per gaudir del sol i veure als nens i nenes jugar amb la natura i veure la fauna i flora creixent. M'agradaria que no em tallessin les branques, ja que formen part del meu cos i de la meva vida. Voldria que la gent respectés les normes que indiquen per evitar la contaminació i els focs al bosc. Els boscos són de tots i els hem de respectar.

Oriol Colom Bastardas

Si jo fos una fulla d’un arbre estaria molt tranquil, ja que durant l’estiu fa calor i puc produir l’oxigen que necessito per quedar-me tranquil prenent el sol. No vull tenir preocupacions i si em caic que l’aire em pugui portar a qualsevol altre lloc, lluny d’aquí. A la tardor canviaria de color i cauria al terra esperant que se m’emporti el vent o que algú em reculli.

Raúl Cantón Àlvarez

Si jo fos la brisa, seria la brisa de primavera, l’essència pura. Ni calenta ni freda, temperada.

Seria l’alè de cada matí. Seria acollidora i esperada per tots.

Recorreria les precioses flors, acariciant-les al meu pas, com si anés a ser l’últim cop que el meu delicat cos fos a tocar-les.

El meu pas seria com una abraçada, la meva bufada un petó i la meva calor una presència.

Soc la brisa que va i torna del cel. Soc amor en estat pur. Soc felicitat. Soc relaxació. Quan entro en contacte amb tu, olores el meu perfumant olor com si es tractés d’un rosal.

Quan entri en escena no entendràs perquè el teu cos tremola ni perquè es desperten les teves ganes de desig.

Em quedaré gravada en tu fins al final del teu camí.

Silvia Ramia Carrillo