Si jo fes, 2 16 anys

Classe dels Cargols 2 anys

SI JO FES ART FARIA TOCAR EL TAMBOR, M’AGRADA TOCAR “LA LLUNA LA PRUNA”.

JO EM POSARIA UNA DISFRESSA DE BRUIXETA I DE BALLARINA. TOTS ENS POSARÍEM UNA DISFRESSA I BALLARÍEM LA DEL “SOL, SOLET” I LA DE “SANT JORDI”.

JO PINTARIA UNA LLUNA TOVETA I DORMINT. LA LLUNA ESTÀ DORMINT PERQUÈ JA HA

SORTIT EL SOL. JO PINTARIA UNA LLUNA DORMIDA PERQUÈ NO POT SORTIR. LA PODEM DESPERTAR CRIDANT. LA PODEM DESPERTAR FLUIXET. JO FARIA UNA BOLA DE FANG I FARIA UN FORAT, SERIA UN CAU DE RATOLINS. LA BOLA LA PODRÍEM AIXAFAR I SERIA UN BASSAL D’AIGUA I EL TREPITJARÍEM AMB UNES SABATES, NO! AMB UNES BOTES I UN PARAIGUA. PINTARIA UN COET AMB UN PINZELL I ANIRIA AL PLANETA DELS ASTRONAUTES.

Classe dels Peixos 3 anys

SI JO FES ART SERIA COM EL SOL, ÉS UN ART PERQUÈ HI HA UNA BOLA QUE BRILLA I ÉS MOLT GRAN. AGAFARIA UN AVIÓ I ANIRIA FINS AL SOL, SERIEM MOLT AMICS, JUGARIA AMB UNA PILOTA DE DINS LA BOSSA QUE AGAFO. EM FARIA GRAN COM EL SOL, DE COLOR GROC I RODONETA.

AINA MATEOS I NÚÑEZ

SI JO FES ART BALLARIA DE MAR. AMB LES MANS A DALT I LES CAMES AIXÍ I ELS PEUS DE PUNTETES. BALLARIA A LA PLATJA, A LA SORRA I UN CAVALLET DE MAR.

ALEIX CABELLO I GRÀCIA

SI JO FES ART FARIA UNA ONADA, SERIA UNA ESCULTURA D’UNA ONADA SÚPER GRAN. SERIA DE FANG.LA PINTARIA DE COLOR BLAU I TINDRIA ESCUMA BLANCA. LA POSARÉ A L’AIGUA DEL MAR I NOSALTRES LA VEUREM QUAN ANEM A LA PLATJA. ARAN MARTÍNEZ I LOIS

SI JO FES ART PINTARIA UNA FULLA DE MOLTS COLORS, EL VERMELL, EL TARONJA, EL LILA I EL ROSA. FARIA LLETRES DELS NOMS DELS MEUS GERMANS AMB EL SEU COLOR PREFERIT, EL BLAU I EL TARONJA. EL POSARIA A LA FINESTRA DE CASA MEVA I SI EL VEUEN ELS MEUS GERMANS ESTARAN CONTENTS. CLÀUDIA RIUS VISA

SI JO FES ART PINTARIA UNA ESTÀTUA D’ELEFANT. LA PINTARIA EN UN QUADRAT I DE

COLOR GRIS. L’ESTÀTUA LI REGALARIA A TOTA LA MEVA FAMÍLIA.

EDUARD HERNANDO I CASTILLO

SI JO FES ART FARIA UN JARDÍ PLE DE FLORS. PLANTARIA UNA FLOR VERMELLA I UNA FLOR GROGA I TAMBÉ MOLTES PLANTES. LA MAMA I EL PAPA ANIRIEN AL JARDÍ I ELS AGRADARIA MOLT. LA MAMA VOLDRIA PLANTAR UNA FLOR I UNA PLANTA I EL PAPA VOLDRIA FER UN VAIXELL DE PIRATA PER JUGAR. ELIOT DIJORT I CHAMOULAUD

SI JO FES ART, SERIA UN ARTISTA QUE FA ESCULTURES. L’ESCULTURA SERIA DE VEHICLES, N’HI HA UN QUE ES DIU CITROËN. SERIA DE COLOR NEGRE, POTSER PODRIA CAMINAR L’ESCULTURA I ANIRIA A MONTSERRAT AMB EL CREMALLERA. EL TIET MANEL PODRIA VEURE L’ESCULTURA, TAMBÉ L’ONA I MOLTA GENT. AL CREMALLERA HI VA MOLTA, MOLTA GENT I LA VEURIEN. UN VEHICLE TAMBÉ SERIA UN AUTOBÚS DEL MATEIX COLOR I SERIA MACA PERÒ “SUPER” MACA. LA GENT PUJARIA A L’AUTOBÚS DE L’ESCULTURA.

FERRAN EGEA MÉNDEZ

SI JO FES ART FARIA DIBUIXOS AMB PINTURA DE COLORS. TINDRIA EL COLOR TARONJA PERQUÈ A MI ÉS EL QUE M’AGRADA MÉS. PINTARIA CARES DE MI, DEL PARE, LA MARE I DE LA MEVA GERMANA. GERARD CORBERA I FERRANDO

SI JO FES ART PINTARIA UN MARC AMB COLORS, COLOR GROC, COLOR BLAU I LILA. PINTARIA AMB UN PINZELL PETIT. LI REGALARIA AL MARCEL PER ESTAR MOLT CONTENT.

GISELA JIMÉNEZ I VEGA

SI JO FES ART M’AGRADARIA PINTAR. FARIA UN QUADRE COM EL MIQUEL BARCELÓ, HI HAURIA UNA ESCULTURA DE PINGÜÍ. JO UN DIA VAIG ANAR A LA NEU I VAIG VEURE PINGÜINS I EN VULL

FER UN. EL QUADRE EL PORTARIA AL TALLER PERQUÈ ELS ALTRES EL PORTIN A LA CLASSE I DIRIEN: QUINA ESCULTURA MÉS MACA! GLÒRIA HUCH I GARCIA

SI JO FES ART JUGARIA MOLT. FARIA UNA ESCULTURA D’ART AMB LA SORRA. AGAFES LA SORRA I LA POSES A UN LLOC I NO LA PODEN TOCAR NI RES. A L’ESCULTURA VINDRIA UN OCELLET I ES POSARIA A SOBRE. AL GENT ESTARIA MOLT CONTENTA I DIRÍEM QUE ÉS MOLT BONIC. L’ESCULTURA LA DEIXARIA A L’ESPAI D’AVENTURA PERQUÈ HI ANESSIN MOLT OCELLS. INÉS GARCIA I GONZÁLEZ

SI JO FES ART PINTARIA LA CASA DEL PATUFET, TÉ LA TEULADA TRIANGLE. TAMBÉ PINTARIA UNA ROTONDA I UN CARRER AMB COTXES I GENT. SERIA EL CAMÍ QUE FA EL PATUFET PER ANAR A COMPRAR SAFRÀ. HI HAURIA UNA MONEDA GROSSA I LA GENT ES PENSARIA QUE

ÉS UNA MONEDA QUE CAMINA SOLA. JORDINA SERRANO I GRAU

SI JO FES ART PINTARIA UN PEIX. EL PEIX SERIA MOLT GRAN I DE MOLTS COLORS. SERIA DE COLOR VERD, VERMELL, BLAU, GROC I TARONJA. EL PEIX SERIA PER LA MEVA HABITACIÓ QUE QUEDARIA MOLT BONIC. LES MAMES EL VEURIEN. MARA GONZÁLEZ I RODRÍGUEZ

SI JO FES ART, FARIA CONTES, UN SERIA DELS TRES PORQUETS PERQUÈ M’AGRADA MOLT. FARIA CASES, DE PEDRA, DE MAONS I DE PALLA. POSARIA UNES PORTES PERQUÈ NO ENTRI EL LLOP. ELS TRES PORQUETS ESTAVEN A LA SEVA CASA PER ESPERAR QUE ARRIBI EL LLOP. UN PORQUET DIBUIXAVA UN PASTÍS PER UN “COMPLANYS”.

MARCEL CORTADA I ROS

SI JO FES ART PINTARIA MOLT. DIBUIXARIA UN CEL AMB EL SOL. PRIMER UNA RODONA DE COLOR GROC I DESPRÉS MOLTES RALLES AL COSTAT DE LA RODONA. HO FARIA AMB PINZELL PERQUÈ ELS QUADRES ES PINTEN AMB PINZELL. QUAN ESTÀ ACABAT EL POSARIA A ALLÀ A DALT ON EL TALLER, AIXÍ EL PODRIA MIRAR TOTHOM. ELS PINTORS L’AGAFARIEN I EL MIRARIEN A UN “BARCO” I EL PENJARIEN A LA SEVA CASA. AL FINAL POSARIA MARTINA PERQUÈ TOTHOM HO SÀPIGUES QUI L’HA FET. ELS QUE NO ES DIUEN MARTINA POTSER EL TIREN A L’AIGUA DEL “BARCO” PERQUÈ NO ÉS SEU. MARTINA ALEMANY I PÉREZ

SI JO FES ART BALLARIA AIXÍ AMB ELS BRAÇOS. EM VE DE GUST BALLAR, QUAN BALLO HO PUC EXPLICAR I UN DIA N’APRENDRÉ MÉS. QUAN BALLO FAIG COSES MOLT DIFÍCIL, UNA QUE CAUS AIXÍ I FAS UNA VOLTA I ES COM ESTÀ PARLANT DEL BALLAR.

MIKAEL COBOS I NAHARY

SI JO FES ART CONSTRUIRIA CASES, M’ENFILARIA A UNA ESCALA PERQUÈ SINÓ NO PODRIA ARRIBAR A LA TEULADA. QUAN LES CASES SÓN MOLT VELLES, MÉS VAL TRENCAR-LA AMB UNA GRUA I CONSTRUIR-NE UNA DE NOVA. CONSTRUIR ÉS MOLT IMPORTANT PERQUÈ

TOTHOM TINGUI CASA. QUAN ESTAN ACABADES LES PINTEN D’UN COLOR I ELS ARTISTES PINTEN AMB MOLTS COLORS.

MIQUEL JUNYENT I ROVIRA

SI JO FES ART PINTARIA QUADRES DE PINTORS. PINTARIA UNA NAU BLAVA I TAMBÉ VERMELLA. SERIA DE STAR WARS PER ANAR A L’ESTRELLA. HO FARIA AMB RETOLADORS PERQUÈ QUEDA MILLOR, TAMBÉ LI POSARIA PURPURINA A SOBRE DE LA NAU. EL QUADRE

PODRIA ESTAR A BAIX, ALLÀ AL TALLER. SI ALGÚ L’AGAFA I L’ENSENYA A L’ESCOLA, EXPLICA QUE ÉS DE STAR WARS I EL VEU TOTHOM. SI ALGÚ LI AGRADA LA NAU EL POT AGAFAR. NIL MARIN I FUSALBA

SI JO FES ART SERIA UN ARTISTA DE PINTAR. SERIA UN PINTOR. PINTARIA A UN QUADRE QUE TINDRIA UN CAVALLET I UN REGLE. UN PINTADOR DE PINZELLS QUE PINTEN EN EL QUADRE. EL

QUADRE ESTARIA A CASA MEVA I SERIA D’UN LLEÓ.

NIL MARTÍN I TAULÉ

SI JO FES ART FARIA MÚSICA, TOCARIA UNA TROMPETA. SABRIA TOCAR LA CANÇÓ DEL BON DIA, LA DEL GALL I LA DE M’HE LLEVAT. AQUESTES CANÇONS LES CANTEM A L’ESCOLA, SON MOLT BONIQUES I HO FEM AMB LA BOCA. JO AJUDARIA ALS MEUS AMICS AMB LA TROMPETA. FARIA EL CONCERT A AQUÍ A ESPARREGUERA, A LA PLAÇA DEL CENTRE. ESTARIA A DALT DE LA PLAÇA DEL CENTRE, ALLÀ HI HA MOLT LLOC I NO HI HA “COLUMPIOS”. SERIA UN GRAN MÚSIC.

PABLO FERRER MARTÍN

SI JO FES ART PINTARIA COSES COM AL TALLER. HO FARIA AMB UNA CERA DE COLOR VERMELL, BLAU, TARONJA, LILA I EL ROSA. FARIA UN QUADRE PER LA MAMA AMB UNA NENA QUE FA COSES.

PAULA VANDELLÓS I ARAGÓN SI JO FES ART SERIA ALGÚ QUE FOS COM EL PAPA AIXÍ PODRIA APRENDRE A DIBUIXAR LES CASES. SI FEM CASES I TENIM CASES ÉS QUE JA SOM GRANS I PODEM SER PAPES. ELS CONSTRUCTORS SABEN FER MOLT ART AMB ELS PALETES. JUNTS FAN ART I CONSTRUEIXEN. AIXÒ ÉS MOLT DIFÍCIL I N’HAN D’APRENDRE MOLT BUSCANT LES COSES QUE NECESSITEN.

PEP TORRES I DURAN

SI JO FES ART PINTARIA QUADRES DIFERENTS. SERIEN D’UN CAVALLER AMB UN CAVALL. ELS FARIA DE SORRA DE LA PLATJA. EL QUADRE SERIA TOT MARRÓ COM LA SORRA, SERIA MARRÓ FORT QUAN ESTÀ MULLADA I MARRÓ FLUIXET QUAN ESTÀ MÉS DURA I SECA. AL FINAL POSARIA EL MEU NOM PERQUÈ TOTHOM TENIM EL NOSTRE NOM.

QUIRC GÓMEZ I MÁRQUEZ

SI JO FES ART DIBUIXARIA MOLTES COSES, PINTARIA A LA NEUS I A LA JUDIT, FARIA LA CARA AMB ELS ULLS, LA BOCA, TAMBÉ UNA SAMARRETA I ELS PANTALONS. LA JUDIT SERIA MOLT GRAN I LA NEUS SERIA PETITA. LES PINTARIA A UN FULL, TINDRIEN SABATES FETES DE PINTURA. LES SABATES BLAVES SERIEN DE LA JUDIT I LA NEUS AMB SABATES ROSES.

QUAN ESTÀ ACABAT LI REGALARIA A LA JUDIT I A LA NEUS I EL POSARIEN A LA PARET BLANCA DE CASA MEVA. XAVI MORENO I SOJO

SI JO FES ART FARIA MOLTA MÚSICA AMB UN TAMBOR. SERIEN CANÇONS DEL “RAYO MC. QUEEN”. FARIA UN CONCERT AMB LA MAMA, ELLA TOCARIA UNA FLAUTA I EL PAPA

TAMBÉ TOCARIA UNA FLAUTA.

XURÉS CALVET I DÍAZ

Classe dels Cavalls 4 anys

SI JO FES UNA OBRA D’ART PINTARIA AMB UN PINZELL I AMB LES MANS RÀPID I HO PINTARIA BLAU I VERD I GROC I VERMELL I FÚCSIA I LILA I LI QUEDARIEN RODONES I RATLLES I AQUESTS QUADRES ELS PENJARIA A UN MUSEU DE QUADRES I LA GENT SE’LS MIRARIA.

PARAULES DE LA CLASSE DELS CAVALLS PEL ROC CUCALA I JORDANA

SI JO FES UNA OBRA D’ART VOLDRIA ESCRIURE CONTES PER TOTA LA GENT, ELS FARIA AMB MOLTS PAPERS I EL PAPER DE DAVANT QUE ÉS MOLT DUR HI FARIA UN DIBUIX. QUAN ESTIGUIN FETS ELS HI DÓNO A TOTA LA GENT I ELS LLEGIRIEN ALS FILLS A LA NIT, PERQUÈ ELS FILLS VOLEN

LLIBRES I SI NO EN TINGUESSIN NO EN PODRIEN LLEGIR. EMMA GONZÁLEZ I SEQUI

SI JO FES UNA OBRA D’ART MUNTARIA UNA TORRE MOLT ALTA, AMB MOLTES PECES, SERIEN DE TOTXOS I LES ENGANXARIA AMB EL CIMENT I SERIA UNA CASA I A BAIX HI POSARIA UNA PORTA I A DINTRE UNES ESCALES, HI VIURÍEM JO I ELS MEUS PAPES I ELS MEUS TIETS I ELS MEUS AVIS. LA TORRE LA FARIA AL POBLE QUE JO VAIG NÉIXER QUE NO ME’N RECORDO COM ES DIU. TOTHOM HI VOLDRIA ENTRAR PER VISITAR COM ERA. ORIOL SAYOL i CAMINO

SI JO FES UNA OBRA D’ART M’AGRADARIA PINTAR UN QUADRE AMB UNES PINTURES AMB UN PINZELL, PINTARIA UNA CASA MOLT GROSSA PERQUÈ HI CÀPIGUEN MOLTES COSES I TAMBÉ PINTARIA FLORS PETITONES. FARIA MOLTS QUADRES I ELS PENJARIA A LA PARET D’UNA HABITACIÓ DE JUGAR PERQUÈ FES BONIC. ADRIANA LARDIN I AGUILERA

SI JO FES UNA OBRA D’ART M’AGRADARIA FER DE PINTORA PERQUÈ M’AGRADA MOLT DIBUIXAR I M’INVENTARIA DIBUIXOS, PENSARIA AMB EL CAP, A MI M’AGRADA DIBUIXAR CORS I FLORS PERQUÈ LES FLORS FAN MOLT BONA OLOR. EN FARIA MOLTS DE QUADRES AMB FLORS I CORS I FARIA UNA BOTIGA DE DIBUIXOS A FORA AL CARRER I VINDRIEN A COMPRAR

DIBUIXOS, TOTS ELS QUE VULGUIN DIBUIXOS I M’HAURIEN DE DONAR DINERS DE VERITAT I ME’LS QUEDARIA PER PODER-ELS-HI DONAR EL CANVI, I QUAN EN TINGUI MOLTS, ME’LS GASTARIA DONANT DINERS PER TORNAR EL CANVI. AGNÈS ORTUÑO I PONS

SI JO FES UNA OBRA D’ART FARIA FOTOS DE CAVALLS, PERQUÈ M’AGRADEN MOLT ELS CAVALLS. LES FARIA AMB UNA CÀMARA BLAVA I LES FARIA ALS 3 TOMBS I SORTIRIEN PONIS I CAVALLS. I LES IMPRIMIRIA I LES ENGANXARIA A LA LLIBRETA I LES QUE NO HI CABEN LES ENDREÇARIA A UN CALAIX. TAMBÉ PODRIA FER FOTOS DE BALENES, DE POPS, DE LLEONS I DE MICOS I ANIRIA A LA SELVA. ALBA CENTELLAS I LÓPEZ

SI JO FES UNA OBRA D’ART BALLARIA A CASA, HAURIA DE POSAR MÚSICA CLÀSSICA I EM POSARIA UNA ROBA QUALSEVOL I BALLARIA SOLA SI NO HI HA NINGÚ I SI HI HA ALGÚ BALLARIA AMB ALGÚ, AMB ALGÚ M’AGRADARIA MÉS PERQUÈ JUNTS ESTAREM MILLOR. A MI M’AGRADA MOLT BALLAR PERÒ TAMBÉ HAURIA DE MENJAR NO! I A LA NIT? LA NIT ÉS UN TROS DE DIA! HAURIA DE DORMIR! SI BALLÉS TOT EL DIA EM FARIA MAL TOT AL FINAL, DE TAN MOURE LES CAMES, DE TAN MOURE ELS BRAÇOS... TAMBÉ HAURIA DE BEURE AIGUA. ALZINA PÉREZ I GILI

SI JO FES UNA OBRA D’ART ESCRIURIA AMB UN ROTULADOR ELS NOMS I LLETRES. I ELS HI DONARIA AL PAPA I ESTARIA CONTENT I HO PENJARIA A LA PARET BLANCA DE LA NOSTRA CASA, A LA MEVA HABITACIÓ.

CARLA HERNÁNDEZ I MARTÍN

SI JO FES UNA OBRA D’ART ESCRIURIA CONTES IMAGINANT-ME UN CONTE, I LLAVORS FARIA

ELS DIBUIXOS DEL CONTE, SERIA UN CONTE DEL MEU PAPA, LA MEVA MAMA I JO: ANEM A UN BOSC I MIREM PER TOT ARREU I ENS AMAGUEM ALS ARBRES I LLAVORS ANIRÍEM A PARAR A UN PARC I JUGARÍEM TOTS TRES I EL PAPA I LA MAMA M’AJUDARIEN SI NO POGUÉS ESCALAR A UN LLOC I AL CONTE TAMBÉ HI HAURIA L’AGNÈS I BAIXARÍEM PER UN TOBOGAN QUE FEIA VOLTES I EN AQUELL TOBOGAN COM LLISCAVEN ENS HAVÍEM D’AGAFAR AMB UNA BARRA DE FERRO PERQUÈ AQUELL TOBOGAN NO ERA COM ELS ALTRES. CLARA PARDO I ORTUÑO

SI JO FES UNA OBRA D’ART FARIA ESCULTURES, FARIA UNA NOIA AMB UNES PECES DE PEDRA HO TALLARIA AMB UN GANIVET MOLT GROS QUE ES POT AGAFAR DE LES DUES BANDES I AIXÍ NO ET TALLES, TAMBÉ HO PODRIA TALLAR AMB UNA PEÇA QUE ÉS PER ARREGLAR COSES I QUE

PICA I LLAVORS JA ESTARIA FETA I LA DEIXARIA A UN LLOC QUE LA PUGUIN MIRAR TOTS, A UN CARRER QUE NO PUGUIN PASSAR ELS COTXES PERQUÈ ESTIGUI TALLAT. LA GENT QUE LA VEURIA LA PODRIA TOCAR I DIRIEN QUE ÉS DURA I QUE SI ALGÚ ES VOL ENFILAR, ALGÚ LI HAURIA DE DIR QUE NO PERQUÈ, L’ESCULTURA PODRIA CAURE I PESA MOLT! CARLA QUIROGA I MAGEM

SI JO FES UNA OBRA D’ART BALLARIA AMB UN VESTIT QUE ES POT GIRAR I BALLARIA EL BALL BONIC, QUE PODEN BALLAR QUAN VULGUIN AMB COSES NOVES PER BALLAR. EM MIRARIEN TOTS, QUE SÓN MOLTS, MOLTA GENT. I FARIEN UN APLAUDIMENT PER BALLAR MOLT BÉ.

DANIELA MARTÍNEZ I MAYO

SI JO FES UNA OBRA D’ART FARIA UN QUADRE, COMPRARIA UN MARC PER AGUANTAR EL DIBUIX PERQUÈ NO CAIGUI EL QUE HE FET, I LLAVORS EL PENJARIA A UN LLOC QUE VULGUI JO, A UNA PARET, PERQUÈ SI ESTÀ AL TERRA COM QUE NO ES VEU EL TREPITJARIEN I ES FARIA MALBÉ. PRIMER EL DIBUIXARIA AMB PINTURA, EN FARIA MOLTS! EN FARIA QUAN JO VULGUI.

ELSA LÓPEZ I VALLEJO

SI JO FES UNA OBRA D’ART PINTARIA AMB UN PINZELL A UN PAPER A CASA A SOBRE DE LA TAULA, FARIA UN CAVALL PERQUÈ VAIG A LA CLASSE DELS CAVALLS I EL PENJARIA EN UNA PARET PERQUÈ EL VEIÉS JO. TAMBÉ EL MIRARIA LA GENT QUE JO VULGUI I DIRIEN QUE ÉS MOLT BONIC. FARIA MÉS QUADRES I ELS PENJARIA AL CARRER PERQUÈ AIXÍ LA GENT ELS VEURIA. ENRIC FUENTES I BERNADAS

SI JO FES UNA OBRA D’ART PINTARIA UN QUADRE AMB UN PINZELL, EN UN PAPER, FARIA UNA RODONA, FARIA UN PAL. I L’ENGANXARIA A LA PARET DE L’ESQUERRA DE CASA MEVA AMB UN CLAU. POSARIA TOTS ELS QUADRES A LA PARET I QUAN JA NO N’HI CABEN MÉS ELS POSARIA A UNA ALTRA PARET I EL MEU PAPA DIRIA QUE ÉS MOLT BONIC! DIEGO PRATS I JAIME

SI JO FES UNA OBRA D’ART PLANTARIA ARBRES FICANT LLAVORS A UN FORAT QUE FAIG, PLANTARIA PATATES, PASTANAGUES O ENCIANS, PERQUÈ M’AGRADA MOLT VEURE COM PLANTEN ELS ARBRES I COM QUE MAI HO VEIG HO VOLDRIA SABER. VOLDRIA PLANTAR ARBRES O FLORS, PERÒ AIXÒ SI QUE HO FAIG I TAMBÉ PLANTARIA PLANTES. ELS HI FICARIA AIGUA I LLAVORS I TAMBÉ M’AGRADARIA PINTAR COSES: UN COR AMB AQUAREL·LES O PINTAR QUADRES, HO FARIA EN UN PAPER. ELNA GILI I PARRA

SI JO FES UNA OBRA D’ART M’AGRADARIA CANTAR A L’ESCOLA DE MÚSICA, M’AGRADA MOLT CANTAR, A CASA MEVA CANTO UNES CANÇONS QUE ME LES SÉ, ME LES POSO A LA TELE DEL MENJADOR AMB EL “JUTUB”, PERÒ JO NO SÉ COM VA LA TELE I ELS HI DIC AL PAPA O A LA MAMA. A L’ESCOLA DE MÚSICA M’AGRADARIA CANTAR I TOCAR EL TAMBOR. EL VIOLÍ EL TOCA LA MEVA TIETA, PERÒ A MI M’AGRADA MÉS EL TAMBOR PERQUÈ FA MÉS SOROLL, PERÒ A CASA..., LA POLICIA..., ELS VEÏNS..., PERÒ AL CARRER SÍ PERQUÈ ALS GATS ELS HI AGRADA. A

MI EM DEIXEN TOCAR LA GUITARRA ELS MEUS PARES, I EL MEU AVI L’ANY PASSAT EM VA REGALAR UN TAMBOR! EMMA REINA SERÓ

SI JO FES UNA OBRA D’ART DIBUIXARIA, EM DIBUIXARIA A MI DIBUIXANT UN DIBUIX DE MI, PERQUÈ M’AGRADA FER PERSONES I TAMBÉ M’AGRADA FER ANIMALS I CORS I ESTRELLES...

ELS HI DONARIA A LA MEVA MAMA I SEMPRE ELS GUARDA, LLAVORS QUAN JA N’HI HAGI

MOLTS AL CALAIX HAURÉ DE PARAR UNA ESTONA, I LA MEVA MARE BUSCARÀ UN ALTRE CALAIX I JA PODRÉ TORNAR A FER DIBUIXOS. EMILY ANN PEÑAS I TRAYMOR

SI JO FES UNA OBRA D’ART BALLARIA A UNS LLOCS COM EL GIMNÀS, QUE AIXÍ NO EM FARIA MAL ALS PEUS PERQUÈ PODRIA SALTAR I BALLARIA SALTANT, EM POSARIA LA MÚSICA “DESPASITO” I BALLARIA AMB ELS MEUS PARES, A MI NO M’AGRADA BALLAR SOL, NO EM VE DE GUST. TAMBÉ PODRÍEM ANAR A BAIX, ALLÀ ON FEM MÚSICA, AL TEATRÍ, TAMBÉ M’AGRADARIA FER MÚSICA I TEATRE. ISAAC HERNÁNDEZ I MONTERRUBIO

SI JO FES UNA OBRA D’ART M’AGRADARIA PINTAR UNA ESCULTURA AMB COLORS, PER EXEMPLE AMB PINTURA AMB PINZELL. L’ESCULTURA SERIA PETITA I L’HAURIA FET L’ESCULTOR DE FERRO. I LA PENJARIA A LA PARET A LA MEVA CASA I QUAN ESTÉS SECA LA PODRIA TOCAR I LI AGRADARIA MOLT A LA GENT I TAMBÉ LA TOCARIEN.

IVET DIAHARA RODRÍGUEZ I SUJAR

SI JO FES UNA OBRA D’ART PINTARIA A UN PAPER AMB PINZELL UN ELEFANT, UN CAVALL, UNA BALENA, UNA ESTRELLA DE MAR, UNA PEDRA, UNA NOIA, UN UNICORN, UNA FORMIGA, UN NIU D’OCELLS I UNA PINYA, UN COLLARET, UNA MARIETA, UNS NÚMEROS, UNA FORMIGA QUE VA AL NIU, UMA MAGDALENA, UN CISTELL, UNA BÀSCULA, UNA MONA DE PASQUA, UN ÓS POLAR... ELS

FARIA A LA TAULA DE LA MEVA CASA I FARIA QUADRES AMB UN SENYOR AGAFANT UNA PINYA I UNA AGLÀ. EL PENJARIA A UNA PARET DE CASA MEVA, PERQUÈ M’AGRADEN MOLT ELS QUADRES. ELS PENJARIA TOTS PERQUÈ QUEDI BEN BONICA, PERQUÈ LA PARET TOTA BLANCA ESTÀ UNA MICA LLETJA. I DIBUIXARIA TAMBÉ UNA PLOMA I MOLTES COSES MÉS.

JANNA RIBAS I ÁLVAREZ

SI JO FES UNA OBRA D’ART CANTARIA A UN MUSEU DE CANTAR, A UN TEATRE, CANTARIA AMB MÉS GENT I LA GENT M’ESCOLTARIA MENTRE JO CANTAVA 3 CANÇONS I PENSARIEN QUE ÉS

MOLT BONIC, PERQUÈ LA MEVA MAMA M’HA ENSENYAT A CANTAR. LENA ANDRADE I ANDRADE

SI JO FES UNA OBRA D’ART FARIA TEATRE AL PATRONAT, HO FARIA TOT SOL, FARIA UN CONTE, LA CAPUTXETA VERMELLA, EL CAÇADOR M’AGRADA PERQUÈ FA QUE EL LLOP MARXI. TAMBÉ

PODRIA FER LES 7 CABRETES. QUAN S’ACABÉS ENS APLAUDIRIEN ELS PERSONATGES DE L’OBRA. TAMBÉ FARIA TEATRE AL CARRER, PODEN MUNTAR UN ESCENARI. QUAN COMENÇA EL TEATRE A VEGADES POSEN MÚSICA I LLAVORS JO SORTIRIA. JAN CALDERÓ I ROVIRA

SI JO FES UNA OBRA D’ART FARIA L’ART DE LA “GIMNÀSSIA” I OBRIRIA MOLT LES CAMES, I A UNA COSA QUE ÉS PER CÓRRER, CORRERIA MOLT RÀPID I FARIA TOMBARELLES I LA RODA I EM POSARIA UNS TIRANTS DE “GIMNÀSSIA” COM LA MEVA COSINA QUE HO FA A MARTORELL. EL

PAPA, LA MAMA I TAMBÉ EL PAU EM VINDRIEN A VEURE I EM FARIEN FOTOS.

JANA LÓPEZ I MONGUILLOT

SI JO FES UNA OBRA D’ART CANTARIA A CASA MEVA, LI CANTARIA L’ANIVERSARI A L’AARON, A LA CASA NOVA, HI ANIREM QUAN SIGUI L’ANIVERSARI MEU I DE L’AARON. JO CANTO A CASA I A CASA DELS IAIOS, A L’ESCOLA NO CANTO PERQUÈ EM FA VERGONYA. CANTO A CASA AMB L’AARON I AMB EL PAPA I AMB LA MAMA, CANTEM AL COTXE. LEO GONZÁLEZ I MARTÍNEZ

SI JO FES UNA OBRA D’ART FARIA MÚSICA TOCANT LA GUITARRA I BALLANT AMB UN PEU AIXECAT I HAURÍEM DE BUSCAR EL QUE AIXEQUI EL PEU DRET, I EL QUE TREMOLI EL VEIG JO. I SORTIRIEN BALLARINES I BALLARINS DONANT VOLTES I AGAFANT-SE DE LES MANS AMB ELS PARES I EL QUE TENEN UN GERMÀ BALLARIEN AMB ELS GERMANS I SI TENEN EL PEU AIXECAT CAURIEN QUAN ESTAN DRETS I QUAN ESTAN ASSEGUTS FARAN VOLTES. QUERALT GUERRERO I GARCIA

Classe de la Lluna 5 anys

SI JO FES ART FARIA MÀGIA. VOLDRIA EXPLICAR LA VIDA FENT TRUCS. PER EXEMPLE, UN TRUC QUE SURTI UNA BOLA DEL MÓN, UN ALTRE QUE SURTI ALGUNA PART DEL MÓN, PER EXEMPLE

ALGUN NINO D’INDI, I QUE SURTI TAMBÉ ALGUN ANIMAL. AIXÍ ACONSEGUIRIA QUE EL MÓN CANVIÉS PERQUÈ FARIA COSES D’ELL.

JAN CALALATRAVA I ARRICIVITA

SI JO FES ART M’AGRADARIA FER ART BALLANT, FENT DANSA. VOLDRIA FER COSES MOLT BONIQUES HO ACONSEGUIRIA BALLANT MOLT I FENT-HO MOLTA ESTONA. MOURIA EL COS: LES CAMES, ELS BRAÇOS I LA PANXA. ESTARIA EXPLICANT UNA HISTÒRIA DELS ANIMALS. JO SERIA UN OCELL I ANIRIA A VOLAR PER TOT EL MÓN I M’AGRADARIA MOLT PERQUÈ PODRIA CONÈIXER ALTRES AMICS I VEURE TOT EL MÓN! ADRIANA CORBERA I FERRANDO

SI JO FES ART SERIA MÚSIC. TOCARIA LA BATERIA AMB BAQUETES I AMB ELS PEUS I FARIA UNA CANÇÓ. SERIA LA CANÇÓ DE LES GALLINES I TOTA LA GENT EM VINDRIA A VEURE I EM DONARIEN DINERS. POTSER VINDRIA EL LLAGASTA I BALLARIA AMB LA CANÇÓ. I VINDRIEN LES GALLINES I BALLARIEN TAMBÉ I LA GENT ESTARIA CONTENTA. ALBERT BUCH I RAMONEDA

SI JO FES ART M’AGRADARIA BALLAR. FARIA UN MUSICAL AL TEATRE. JO SERIA UNA BALLARINA QUE ÉS UNA NENA QUE ANAVA AL BOSC I ES TROBAVA AMB UNS AMICS SEUS QUE JUGÀVEN A UN PARC QUE HI HAVIA A PROP DEL BOSC. JUGÀVEN A CUIT I AMAGAR. I DESPRÉS VAM ANAR A CASA, PERÒ A MIG CAMÍ QUE ANÀVEN TOTS JUNTS ES VAN TROBAR UN GOS I VAN JUGAR AMB ELL I SE’L VAN EMPORTAR A CASA PERQUÈ ESTAVA MALALT DE LA POTETA I LA NENA EL VA CURAR! ARLET FONT I GARCIA

SI JO FES ART TOCARIA LA GUITARRA I CANTARIA. TOCARIA UNA HISTÒRIA DE FUTBOL. PARLARIA D’UN CAMP DE FUTBOL QUE ESTAN JUGANT TOTS ELS JUGADORS I ES TRENCA EL CAMP AMB UNA BOMBA I JA NO PODEN JUGAR. ELS JUGADORS S’HAN FET UNA MICA DE MAL I VAN AL METGE I ELS CUREN I ARREGLARAN EL CAMP PERQUÈ AIXÍ PODRAN JUGAR UN ALTRE COP!

ARNAU DIEZ I NAVARRO

SI JO FES ART PINTARIA AMB PINZELLS I AQUAREL·LA EN UN MARC QUADRAT I GRAN. PINTARIA

UN BOSC GRAN AMB ARBRES I MOLTA HERBA I ANIMALS. HI HAURIA ESQUIROLS I OCELLS. VOLDRIA EXPLICAR A LA GENT QUE M’AGRADA ANAR-HI PER VEURE ANIMALS I ELS TOCARIA I ELS DONARIA MENJAR I UN ALTRE DIA VEURIA MÉS ANIMALS I ELS DIBUXARIA I JA HAURIA PINTAT TOT EL QUADRE!

DESMOND SAUMELL I MOYA

SI JO FES ART SERIA ESCRIPTORA PERQUÈ JO SÓC DE LLEGIR… ÉS QUE HI HA UN LLIBRE I LLEGEIXES MIRANT LES LLETRES. ESCRIURIA POEMES COM EL JOAN BROSSA. ELS FARIA PENSANT I VOLDRIA EXPLICAR UNA HISTÒRIA DE SANT JORDI, QUE VA MATAR EL DRAC I VA SALVAR LA PRINCESA. JÈSSICA CHAMORRO I ROMERO

SI JO FES ART SERIA PINTORA. PINTARIA UNS QUADRES POSANT PINTURA AMB UN PINZELLS. DIBUIXARIA UNA MUNTANYA VERDA, AMB HERBES, ARBRES, I TAMBÉ TINDRIA ROQUES GRISES PERQUÈ M’AGRADEN LES MUNTANYES. VOLDRIA ESCALAR LA MUNTANYA I LES ROQUES GRISES QUE HAURIA PINTAT! MARIA RIUS I VISA

SI JO FES ART FARIA QUADRES. PINTARIA AMB UN PINZELL, PERÒ ABANS DE PINTAR AMB EL PINZELL HO PENSARIA. PENSARIA UNA COSA QUE JO LA SÀPIGA FER I A VEURE SI LA PUC PINTAR O SI LA PUC DIBUIXAR ABANS DE PINTAR. SI HO FES ARA PINTARIA ANIMALS PERQUÈ M’AGRADEN MOLT. COMENÇARIA PELS MAMÍFERS I DESPRÉS PELS RÈPTILS I DESPRÉS ELS

AMFIBIS… QUAN EL MIRÉS PENSARIA QUE HO FET JO I QUE HO HE FET MOLT BÉ!

JOAN RIUS I VISA

SI JO FES ART BALLARIA I TAMBÉ SERIA CANTARISTA, PERQUÈ JO QUAN EM POSEN UNA MÚSICA JO BALLO, PERQUÈ AQUELLA MÚSICA M’AGRADA MOLT. TAMBÉ CANTO, PERQUÈ AQUELLA CANÇÓ M’AGRADA. VOLDRIA PARLAR DE COSES D’INSTRUMENTS I DE LLUNES PERQUÈ JO SÓC UNA LLUNA. ELS MEUS TALENTS SÓN BALLAR I CANTAR. BRAIAN CARAMES I SILVA

SI JO FES ART ESCRIURIA UN LLIBRE DE POEMES DE TOTS ELS MESOS, COM EL MIQUEL MARTÍ I POL. TINDRIA

UN

ESCRIPTORI QUE HI HAURIA FULLS, LLAPIS, GOMES PER SI M’EQUIVOCO…

DESPRÉS PENSARIA COM PODRIA FER EL POEMA I JA COMENÇARIA A FER-LO. QUAN ACABARIA POSARIA EL MEU NOM I EL PORTARIA ALLÀ ON DEIXEN ELS POEMES, A UNA BIBLIOTECA. GERARD PRESAS I JIMÉNEZ

SI JO FES ART M’AGRADARIA SER PINTORA I PINTARIA QUADRES AMB CAVALLS , UNA LLUNA… HO FARIA AMB PINZELL. TAMBÉ FARIA DIBUIXOS, DE NINES I MOLTES COSES MÉS AMB RETOLADORS PENJARIA ELS QUADRES A UN LLOC ON TOTHOM ELS POGUÉS VEURE, AL CARRER.

ITZEL LLONGUERAS I RODRÍGUEZ

SI JO FES ART SERIA PINTOR. PINTARIA QUADRES I LLIBRES. ALS QUADRES HI FARIA DIBUIXOS AMB PINTURA I AMB UN PINZELL. M’AGRADARIA FER DIBUIXOS DE TOT: DE CUINES I COSES AIXÍ.

M’INVENTARIA LLIBRES DE TOTES MENES! UN DE GOSSOS, UN DE BOMBERS, UN DE POLICIES… I

AIXÍ FARIA MÉS LLIBRES I TAMBÉ SERIA PINTOR PERQUÈ HI FARIA DIBUIXOS! ENRIC LABELLA I SAGARRA

SI JO FES ART FARIA ESCULTURES DE PAPER. AJUNTARIA COSES PER FER UN MONSTRE DE PAPER. PERQUÈ M’AGRADA FER MONSTRES, PERQUÈ SÓN MOLT XULOS. M’AGRADEN LES SEVES DENTS PERQUÈ SÓN MOLT PUNXEGUDES I SÓN LES MILLORS PELS MONSTRES PER “MORDISCAR” LA CARN. A MI NO EM FAN POR PERQUÈ NO VAIG A UN BOSC, ON HI HA SEMPRE ELS MONSTRES BUSCANT NENS PER MENJAR-SE’LS. SI ÉS DE PAPER ÉS MOLT XULO PERQUÈ NO ÉS UN MONSTRE DE VERITAT I PODEM JUGAR AMB ELL! MARCOS CADENAS I PEÑUELAS

SI JO FES ART SERIA UN MAG I FARIA MÀGIA. PORTARIA UNA CAPA, UN LLAÇ I TAMBÉ UN

BARRET QUE APAREIXERIA UN CONILL I HO FARIA AL CARRER. LA GENT M’ESTARIA MIRANT AMB ELS ULLS MOLT OBERTS PERQUÈ VOLDRIEN APRENDRE ELS TRUCS, PERÒ ELS MAGS NO ES HI PODEN DIR ELS TRUCS!!

JAN RIUS I ROVIRA

SI JO FES ART SERIA PINTORA. PINTARIA QUADRES DE MUNTANYES I DE NENS QUE ESTAN PER LES

MUNTANYES. ESPERARIA QUE S’ASSEQUIN I DESPRÉS ELS PORTARIA A LA PARET D’UN MUSEU. VINDRIA LA GENT A VEURE’LS I ELS HI AGRADARIA MOLT. SERIEN MOLTS BONICS I TINDRIEN MOLTS COLORS!

JANA TAULÉ I POCH

SI JO FES ART M’AGRADARIA SER PINTOR I FER DIBUIXOS PELS MEUS AMICS. ELS ENVIARIA A CASA SEVA PER CORREU I EL CARTER ELS HI PORTARIA ALS MEUS AMICS. TAMBÉ M’AGRADARIA SER ESCRIPTOR I FER LLETRES PERQUÈ TOTHOM SÀPIGA QUE HI DIU. HO FARIA EN UN LLIBRE DE POEMES!

ORIOL COZAR I DIAZ

SI JO FES ART VOLDRIA SER PINTORA I PINTAR AMB CERES. DESPRÉS HO RASCARIA AMB UN PAL I SORTIRIA UN DIBUIX, TAMBÉ HI ENGANXARIA BOLES DE CARTRÓ PERQUÈ VULL QUE SIGUI MOLT BONIC. ELS PORTARIA A CASA I ELS PENJARIA A LA PARET.

NORA SERRANO I GRAU

SI JO FES ART M’AGRADARIA CANTAR I BALLAR. CANTO CADA DIA AL MATÍ QUAN ME’N VAIG A BANYAR. TAMBÉ BALLO QUAN SENTO LA MÚSICA A UN FESTIVAL, A UNA FESTA O AL COTXE. EN SÉ DES DE QUE ERA PETIT I EN VAIG APRENDRE. SÉ BALLAR HIP-HOP…. ÉS UNA MICA DIFÍCIL, PERÒ JO HO SÉ FER! SEMPRE TOTHOM M’ESTÀ VEIENT COM BALLO! MATÍAS PESQUERA I BURGUEÑO

JO FES ART SERIA BALLARINA I BALLARIA MOLT BÉ. EM FICARIA PUNTES I DONARIA MOLTES

VOLTES. ASSAJARIA PER SABER FER LES COSES BÉ I PER NO EQUIVOCAR-ME EL DIA DE L’ESPECTACLE. VINDRAN PERSONES QUE ELS HI AGRADI LA DANSA I ENS APLAUDIRAN QUAN S’ACABI EL TEATRE. JO ESTARÉ MOLTCONTENTA QUAN VEURÉ LA GENT QUE ESTÀ EMOCIONADA!

KIRA GARCIA I COCA

SI JO FES ART SERIA UNA BALLARINA I M’AGRADARIA BALLAR AL TEATRE. ESTARIA AMB LES MEVES AMIGUES I ENS VESTIRIEM AMB UN VESTIT ROSA I UNES SABATILLES DE COLOR BLANC. ELS CABELLS ENS FARIEM UNA CUA AMB UNA GOMA. JA ESTEM A PUNT PER SORTIR A BALLAR!

BALLAREM PERQUÈ HO VEGI LA GENT I ESTARAN MOLT CONTENTS DE VEURE’NS BALLAR!

MARIONA MALET I ALBIOL SI JO FES ART SERIA PINTORA, PINTARIA QUADRES DE DINOSAURES AMB EL CEL BLAU. M’AGRADA EL CEL BLAU PERQUÈ PODEM ANAR A PASSEJAR. FARIA MOLTS QUADRES DE DINOSAURES I ELS PORTARIA A CASA PERQUÈ ELS VEIÉS LA FAMÍLIA I ELS DEIXARIA A UN LLOC

PERQUÈ TOTHOM ELS VEGI. ESTARIA MOLT CONTENTA!

MARINA PUIG I FERRERI

SI JO FES ART M’AGRADARIA SER CANTANT. CANTARIA I BALLARIA EN UN TEATRE. VINDRIAN PERSONES, POTSER ELS MEUS AMICS, LA MEVA FAMÍLIA …HAURIEN D’ESTAR MOLT QUIETS PER ESCOLTAR-ME. AL FINAL, QUAN JO SALUDARIA TOTHOM M’APLAUDIRIA I ESTARIEN MOLT CONTENTS! VALÈRIA PUIG I FERRERI

SI JO FES ART M’AGRADARIA PINTAR QUADRES

I PENJAR-LOS EN UN MUSEU. EN CADA

QUADRE HI PINTARIA UNA PART I QUAN ELS AJUNTARIA TOTS SERIA UNA HISTÒRIA. PODRIA SER LA LLEGENDA DE SANT JORDI. EL PRIMER QUADRE SERIA EL TÍTOL DE LA LLEGENDA. N’HI HAURIEN CINC AMB TOTS ELS DIBUIXOS DE LA HISTÒRIA. M’AGRADARIA QUE TOTA LA GENT HO VEIÈS I AIXÍ TAMBÉ PODRIEN PINTAR QUADRES.

XAVI REVELLES I PAGÈS

SI JO FES ART SERIA UN PINTOR I PINTARIA UNA TENDA DE CAMPANYA. FARIA QUADRES I ELS

PORTARIA A UNA BOTIGA PERQUÈ ELS PENGESSIN. QUAN VINDRIA UN SENYOR O UNA SENYORA EL COMPRARIEN I SE’L EMPORTARIEN A CASA SEVA.

NIL VISA I OLLÉ

SI JO FES ART SERIA ESCULTOR I FARIA ESCULTURES EN FORMA DE NÚMERO. LES PORTARIA ALS MUSEUS I SERIEN DE PEDRA. LES ESCULTURES SÓN MOLT GRANS I LA GENT HO MIRARIA MIRANT CAP AMUNT. JO FARIA EL DISSENY I ELS CONSTRUCTORS , LA CONSTRUIRIEN. JO FARIA MÉS

ESCULTURES PERQUÈ TOTHOM S’HO MIRI!

NIL MORALES I FELIU

Classe de l’Arc de Sant Martí 6 anys

Si jo fes una obra d’art faria molta dansa per ballar, m’agrada molt. És art perquè després ho has de fer davant de molta gent, fas dansa davant dels altres, de la mama i el papa i es queden parats perquè els hi ha agradat molt. També m’agrada la música perquè m’ajuda a ballar. El to de veu és art, quan cantem fort o fluix.

M’agradaria sortir a la Passió, no hi he sortit mai. Seríem nens i nenes i m’agradaria anar amb un maillot i una faldilla. Jo m’inventaria el ball i voldria que qui em vingués a veure se sentís content.

Abril Martrat i Fusalba

Si jo fes una obra d’art seria una escultura. Aquesta escultura tindria la forma d’una ballarina com si estigués ballant ballet. M’agradaria fer l’estructura amb ferro, perquè ja hem treballat amb el ferro.

La meva escultura la posaria a la Plaça del Centre d’Esparreguera. El que vull que pensi la gent en veure l’obra és que aquesta ballarina vol ser artista de ballet, és el que més li agrada fer en el món.

Aiala Mendieta Del Pino

Si jo fes una obra d’art faria un ball, m’agrada molt ballar. Amb el moviment i la música fem un ball, ens movem i amb la música podem fer el ritme. Quan ens movem ho fem nosaltres amb el cos, el fem servir per ballar.

Aila Alavedra i Adell

Si jo fes una obra d’art pintaria tota l’estona, pintaria nens, nenes, flors i moltes coses. També

pintaria molts peixos, són molt difícils de dibuixar i la forma no sempre és la mateixa. Ho faria primer en un full per si m’equivoco i després en un quadre. En un quadre ja seria real, sembla com si fos realitat. En un full no ho sembla perquè és paper però els quadres son de tela i va millor per dibuixar. Els pintors saben pintar molt bé i sembla de veritat el que fan. El

meu quadre el portaria a un museu perquè és on hi ha els quadres famosos de pintors famosos.

Aina Sánchez i Vargas

Si jo fes una obra d’art faria una maqueta o una escultura de la Torre Eiffel. Un dia vaig veure

una foto i em va agradar molt per l’alçada, la forma punxeguda de dalt i que es podia pujar una part. Faria servir el ferro per construir-la perquè pot aguantar molt més.

Quan estigués acabada la posaria en un museu de Barcelona i que la gent quan la veiés sàpigues de seguida que és la Torre Eiffel, pensarien com es va inspirar l’artista que la va fer

construir i els hi agafaria ganes d’anar a veure-la a Paris.

Berta Pastrana i Castells

Si jo fes una obra d’art m’agradaria fer un musical de teatre. Es faria en un teatre molt gran d’Esparreguera, com la Passió. Aniria d’un nen que volia anar a veure als seus tiets però els seus tiets no el volien veure, la seva mare un dia li va dir que sí que els podia veure però que trigaria molts dies perquè els tiets estaven a l’altra punta del món. Seria un musical d’aventures, noves coses pel nen que mai havia fet. Tot estaria explicat amb cançons i també ballarien els actors. El missatge que vull donar amb l’obra és que al final tot se soluciona i els tiets es posen molt contents de veure al nen que es diu Pau. Carlota Prats i Jaime

Si jo fes una obra d’art faria un ballet amb llums de colors. Aquest ball seria amb altres persones a la foscor però quan comences l’obra s’encendrien les llums de colors. La música seria de tranquil·litat i el ball hauria d’anar amb la música, hauria de ser ballet.

Actuaria a la Passió perquè actuen moltes amigues meves i a mi m’agradaria sortir al mateix teatre que elles. Em vindria a veure el meu tiet, la meva tieta, la meva cosina, el meu pare, la meva mare, la meva germana, els avis, les meves amigues...A tot el públic que em vingués a veure els estaria explicant un conte, l’obra de ballet explicaria el conte de la Caputxeta Vermella que era el meu conte preferit de quan era petita.

Carolina Rubio i Cañedo

Si jo fes una obra d’art m’agradaria fer una obra de teatre. L’obra parlaria d’un circ que hi hauria equilibristes, pallassos, ballarines, mags, presentadors, animals, els domadors i els músics. M’agradaria que aquesta obra de teatre es pogués veure a tots els llocs de tot el món perquè ho pugui veure tothom. Seria una obra gratis perquè la vegin els nens que no

tenen ni menjar, ni diners, ni mòbils, ni tele.

Quan el públic anés a veure l’obra de teatre estarien contents perquè seria un espectacle molt divertit i com el pallasso és molt graciós doncs es podria baixar els pantalons, les ballarines farien piruetes, rodes, els equilibristes anirien per damunt d’un fil invisible. El que

voldria és que el teatre pogués arribar a tothom.

Júlia Vandellós i Aragon

Si jo fes una obra d’art faria un ball. Podria parlar de com tractar bé el planeta, tot el que li

estem fent ara, no és gaire bonic. L’escenari tindria plantes i boscos i faria moviments fent veure que destrueixo la natura. Trauria una creu per dir a tothom que això no es pot fer.

També posaria un fons de terra i aniria plantant llavors i posaria un símbol per explicar que això és el que hem de fer.

Primer la música seria forta, greu amb molts tambors i bateries. Després la música aniria sent tranquil•la i relaxant.

M’agradaria fer aquest ball a l’escenari de la passió, perquè és molt gran i que tot el món el pogués veure. Així la gent ajudaria a fer creixa el món de naturalesa.

Júlia Monné i Torruella

Si jo fes una obra d’art faria un llibre. En aquest llibre explicaria que no hem de tallar tants

arbres si després no els hem de fer servir. Que els llibres s’han de cuidar i no arrugar-los.

Seria un llibre amb dibuixos i paraules, perquè si no s’entén amb la lletra ho podem fer amb els dibuixos. Les il•lustracions serien de colors, perquè les paraules són negres. Seria un llibre gruixut per si haig d’escriure moltes coses i de tapes dures, perquè si cau no es faci malbé.

L’haurien de comprar aquelles persones que estudien els arbres i aquells que volen saber coses dels arbres.

Maël Dijort i Chamoulaud

Si jo fes un obra d’art faria una escultura. Seria alta i ampla, sòlida, forta, de totxanes, pesada com una roca, grisa i blava. La construiria així perquè no es cremi i l’acceptin amb amor. La posaria en una ciutat dins una rotonda de l’entrada.

Seria una escultura de la bona sort, ja que així tots som amics i ens coneixeríem. Vull que compleixi desitjos que no siguin tonteries. Voldria que tingués una càmera oculta perquè així no li prenguessin el pèl.

Marc Bailén Bertran

Si jo fes una obra d’art faria un quadre. En aquest quadre hi dibuixaria un paisatge on hi surti una aixeta d’un parc i nens bevent aigua i voldria explicar que gastar molta aigua és dolent.

Seria un quadre gran, que pintaria amb molts colors. El quadre el penjaria a l’escola, perquè el poguessin veure tots els nen i les nenes i les seves famílies.

Marc Lozano i Miras

Si jo fes una obra faria un poema. Aquest poema parlaria de la vida i el portaria a tots els diaris perquè el posessin a una de les pàgines i així tot el món el podria llegir, el posaria en xinès, en anglès, en castellà, en japonès, en francès, en alemany i en català.

Explicaria que ens hem de cuidar el cos, que no li fem mal. També explicaria com cuidar dels animals, perquè uns quants estan en perill d’extinció i com cuidar de la natura perquè si no ens podem quedar sense aigua i morir.

Quan tothom llegís aquest poema deixarien de talar arbres, no gastarien ni una gota d’aigua que no necessitem i deixarien de caçar animals.

Mateo Andrade i Andrade

Si jo fes una obra d’art faria una obra de teatre de princeses, animals i fades. Passaria a un bosc i la princesa es quedaria adormida, seria semblant a la Blancaneus però una mica

diferent.

Jo faria de princesa i aniria vestida de núvia perquè m’agraden molt els vestits de núvia i em quedaria adormida al bosc i els animalons em despertarien.

Aquesta obra de teatre la faria a la Passió davant de molta gent. Vindrien els papes, l’avi i

l’àvia, el tiet, els meus cosins, els meus amics, les mestres... El públic aplaudiria molt i se sentirien molt contents, somrients i molt orgullosos de mi.

Noa Masip i Aranda

Si jo fes una obra d’art faria una escultura amb peces de fang i tindria forma d’un museu.

Seria un museu molt alt i molt gran perquè hi ha de cabre moltes obres d’art a dins.

M’agraden molt els museus com el de l’Oteiza, el CCCB. El museu fet amb fang el posaria dins d’un museu o de molts museus perquè en faré moltes d’escultures diferents. Voldria que la gent pensés al mirar-lo “m’agrada molt” i que volguessin saber: “Com ho han fet?” i que els hi vinguin ganes de visitar molts museus.ç Pau Mateos i Núñez

Si jo fes una obra d’art m’agradaria pintar un quadre amb pintures. Dibuixaria el campanar d’Esparreguera, perquè jo em vaig fixar amb un quadre que hi havia fet el campanar al costat de la botiga de pintures, pinzells i fulls i em va agradar molt.

El pintaria amb color marró i els forats els faria amb un pinzell prim en negre. No seria molt gran perquè si no no el podríem agafar.

M’agradaria que la gent el pogués anar a veure a un exposició. La gent es fixaria en com està fet, es preguntarien l’alçada que fa en realitat, potser el voldrien buscar perquè les exposicions serien a Igualada, a Manresa, a Collbató, a Martorell, a Abrera i potser no tothom coneix el campanar d’Esparreguera. També el podria exposar a botigues del carrer dels Arbres.

Sara Quiroga i Magem

Si jo fes una obra d’art seria pintada, un quadre. M’agrada molt pintar, faria un dibuix lliurement fins que m’anessin apareixent coses, fins que s’assemblés a alguna cosa. O també al revés, intentar fer a una cosa i potser si m’equivoco podria assemblar-se a una altra cosa.

M’agradaria fer servir les pintures, retoladors, aquarel·les perquè fan un color molt claret i podria barrejar tot això que he dit. Després li posaria un nom maco al quadre i el portaria a un museu, a casa meva, o potser a l’hospital, perquè si estàs trist o malalt i mires el quadre podria alegrar-te una mica i et podries imaginar que estàs a casa teva amb els teus fills i marit i les teves mascotes, si en tens.

Víctor Fuentes i Bernadas

Si jo fes una obra d’art m’agradaria fer un ball. Al final del ball hi hauria una escultura humana, com un castell, tots haurien de ser castellers o la majoria i als altres els ensenyaríem.

Podrien venir la Gisela o l’Aida que en saben molt.

La música de fons seria música clàssica, però el ball seria modern. Aniríem vestits com volguéssim però tots diferents. M’agradaria poder actuar al Palau de la Música de Barcelona i que vingués tothom que volgués, que pugui venir tota la gent.

Serviria per demostrar què sabem fer. Potser algú es pensava que no érem capaços però sí.

Vinyet Iglesis i Saura

Si jo fes una obra d’art seria un escultor perquè m’agraden molt les escultures. Faria escultures amb forma de motos, seria de pedra fang i també de pintura. Faria una motocròs de color blau i vermell.

Quan estigués acabada la portaria a un museu perquè la veies tothom que vagi al museu. M’agradaria que els meus pares i la meva família la veiessin i es quedarien bocabadats.

Pau Borràs i Ros

Si jo fes una obra d’art faria teatre. Unes quantes persones serien els actors i les actrius i farien d’equilibristes a sobre d’una corda i també malabars, barrejaria una mica el teatre amb el circ. Jo seria un personatge dels que surt a l’obra. Hi hauria música i els actors farien el joc de les estàtues, quan parés la música es quedarien quiets. El públic també diria coses però des de les cadires.

M’agradaria que em vinguessin a veure molta gent a un teatre i que aplaudissin fort perquè l’obra els ha agradat molt. Aniria canviant cada mes de teatre i de poble: a Esparreguera, a Guissona, a Igualada, a Barcelona, a Martorell, a Coma-Ruga, a Port de la Selva i a un poble més lluny, a Londres.

Al final de tot el públic es voldria fer fotos amb els artistes a dalt de l’escenari, quan acabés l’obra. M’agrada molt que tothom pugui tenir la seva foto.

Maria Font i Carafí

Si jo fes una obra d’art m’agradaria dibuixar persones. Dibuixaria noies i nois coneguts del

poble amb un paret al darrere. Faria servir pintures de color carn, rosa, marró, blau per pintar la cara, els cabells, els pantalons...

M’agrada dibuixar persones

i em fixo amb els detalls, per exemple, la roba que porta

cadascú, si porta arracades, si porta jaqueta. Serien dibuixos semblants a fotos, serien una

mica reals.

Aquestes pintures servirien per omplir totes les parets de casa, que la gent només les pogués veure quan vingués a casa. No m’agradaria que estiguessin a un museu perquè no es fessin malbé.

Maria Valls i Giralt

Si jo fes una obra d’art m’agradaria fer ballet clàssic a la Passió. Sortiria de ballarina amb companyes de dansa de dins i de fora de l’escola com la Maria Farriols, també sortiria la Lucía, la meva cosina.

Aniríem totes igual amb un mallot de color blau i una faldilla amb punxes de conjunt, sabates també blaves amb monyo i maquillatge. Ballaríem la cançó de música clàssica Giselle com la ballarina Alicia Alonso.

Quan acabéssim m’agradaria que ens aplaudissin molt, que s’emocionessin fins a plorar d’emoció.

Maria Varona i Alleu

Si jo fes una obra d’art faria teatre amb titelles. Necessitaria un teatrí molt gran perquè tindria

4 ajudants que voldria que fossin el Marc, el Pau, el Maël i el Víctor. Voldria explicar la llegenda de Sant Jordi i voldria representar: el drac, el cavaller Sant Jordi, els animals i la princesa i els reis.

Voldria fer l’obra a casa meva per ensenyar-la als meus pares i també a casa dels meus avis

i que puguin venir els tiets. Davant de molta gent no la faria perquè em fa vergonya.

M’agradaria que la gent s’ho passés molt bé, i jo també voldria passar-m’ho molt bé fent moure i fent la veu de la titella del drac.

Mario Campos i Aparicio

Si jo fes una obra d’art, seria pintada. El meu dibuix seria concret per expressar la felicitat, faria un arbre amb un tronc gros i de pell llisa, tindria branques que sortirien moltes flors de color lila, faria un fons de color blau cel per dona més alegria.

Faria servir un pinzell i pintures de color marró claret per fer el tronc , el color lila per fer les flors i el blau per fer el cel. M’agradaria que estigues exposat a un museu i anés tothom a veure’l, si alguna persona està trista, en veure el quadre, es poses més alegre.

Marta Serra i Valverde

Si jo fes una obra d’art, faria una escultura. Jo representaria un gat perquè són molt importants per a mi, així les persones que veiessin la escultura, els faria pensar en que han de respectar els animals.

Aquesta escultura estaria construïda amb una gran pedra que jo aniria picant poc a poc donant-li forma de gat, faria servir diferents eines com una escarpa, un martell, un pinzell...

Estaria construïda al mig d’una rotonda a l’entrada d’un poble perquè tothom la pogués

veure, al seu peu hi hauria el nom del poble, pels voltants flors de molts colors i quant es fa de nit s’encenen unes llums per il·luminar l’escultura.

Martina Morgado i Marcos

Classe del Sol 7 anys

Si jo fes una obra d’art faria una escultura d’un nen agafant aigua d’un pou. Agafaria una roca d’una muntanya i aniria picant amb un martell per anar fent la forma de l’escultura.

Mentre estigués treballant en aquesta obra estaria tant emocionat que la meva cara seria un mirall ple de somriure perquè estaria content. Quan acabés m’agradaria poder-la exposar en una plaça del meu poble i així la gent quan passaria pel seu davant s’aturaria, la miraria i podria dir el que pensa. Davant d’aquesta situació em sentiria molt orgullós.

Gerard Alemany i Pérez

Si jo fes una obra d’art pintaria un quadre on un senyor li dona una flor a una amiga.

Quan pintés tens la sensació de descobrir coses que abans no coneixies, això vol dir que aprens a dibuixar i a pintar allò que veus. També davant de noves situacions que has de pintar allò que vols representar, has de buscar informació de la forma i dels materials necessaris. Una vegada acabat el quadre buscaré un museu per poder

ensenyar la meva obra a la gent i escoltar l’opinió dels altres. Em sentiria una mica nerviosa per escoltar el que diuen però seria molt emocionant aquest moment de la meva vida.

Ariadna Auleda i Roselló

Si jo fes una obra d’art m’agradaria composar una melodia per tocar-la amb una flauta travessera i dedicar-li a la meva mare, ja que ella abans tocava aquest instrument. Amb un to suau perquè sigui més relaxant i al mateix temps si tanquem els ulls ens podrem imaginar una història personal dins de la nostra família. Quan arribés el moment i estigués a punt aquesta cançó li explicaria a la mare perquè l’havia fet i li demanaria que la toqués amb la seva flauta. Desprès d’escoltar la interpretació per part d’ella em sentiria amb moltes ganes de continuar composant per arribar a ser una gran artista.

Aina Boada i Marimon

Si jo fes una obra d’art faria un quadre on es veiés una persona que representés l’amistat, la pintaria en un bosc amb molts arbres i cada fulla d’aquests arbres serien noves amistats que va fent mentre va passejant i donat menjar als animals que troba. Utilitzaria colors clars per

tal de pintar molt clarament la transparència i veure si realment seran bons amics. Mentre estaria fent aquesta obra per una part estaria distreta ja que m’agrada molt pintar i també contenta perquè podria explicar als altres el sentiment que tinc cada vegada que aconsegueixo un nou amic, em sento molt contenta.

Noa Calatrava i Arricivita

Si jo fes una obra d’art escriuria un llibre que tindria com a tema el planeta Terra. Aquest llibre serà d’informació per tal de veure que es fa de malament i acabem contaminant al nostre Planeta. Escriure i buscar imatges serà el meu objectiu perquè així es pugui entendre millor i que la gent pugui veure que passa quan no cuidem el Planeta. Tota aquesta informació hauria de fer canviar el pensament de les persones per tal de millorar el nostre tracte al medi ambient, això implicaria que la nostre situació passaria a ser més positiva i la visió general més neta i cuidada. Un cop acabat el llibre em sentiria satisfeta de l’escrit i pensaria que els canvis de la gent serien molt bons per a tots.

Ester Campabadal i Pla

Si jo fes una obra d’art faria un ball amb altres nenes i nens en un escenari d’un teatre. Primer prepararíem amb la professora que fa cadascú de nosaltres, quins són els moviments que farem tant les noies com els nois fins tenir clar que hem de fer. Aleshores a partir d’aquest

moment els dies que aniré a dansa posarem en pràctica aquests moviments per tal d’aconseguir fer entre tots el ball. Quan passi el temps necessari anirem al teatre per poder assajar tot el ball. Ja ha arribat el dia del ball, anirem tots vestits de casa amb la roba que ens han dit i ens trobarem a la porta del teatre, després entrarem per una porta del darrera i

anirem a l’escenari on farem l’actuació. Al finalitzar tots ens posarem a l’escenari tot mirant al públic per donar les gràcies. Quina il·lusió!

Dolors Castillero i López

Si jo fes una obra d’art seria un quadre perquè és una manera d’expressar els sentiments d’una persona amb la forma i els colors. També ens pot dir el que passa o imaginar que existeixen unes coses que no es veuen. Aquest quadre seria una proposta per parlar de la contaminació que pateix el nostre Planeta. Els colors, els dibuixos i les paraules seran els elements per pintar el quadre. Pintaré una cara seria i preocupada d’una persona que està pensant en el futur de la seva família vivint en aquest Planeta. Amb tota això la meva idea seria que fes pensar a tothom, però sobretot a les persones que no veuen el futur que ens espera i que al mateix temps no busquen solucions. Crec que això ho aconseguirem i així el mon serà millor.

Ariadna Folch i Jaimes

Si jo fes una obra d’art m’agradaria fer una dansa del conte la Rinxols d’Or. De tots els personatges que surten en aquest conte el meu paper és el de la Rinxols, perquè crec que és la protagonista d’aquest conte i per això m’agrada fer-ho. Per preparar aquesta dansa

que farem amb als altres companys al centre on faig aquesta activitat necessitarem que l’Oliver i la Núria que són els que ens ensenyen, ens ajudin a buscar els moviments per fer-la.

A partir d’aquí ens anirem aprenent de memòria i practicarem els dies que fem dansa. Quan tot ja està fet, sortim al carrer o anem al teatre per poder ballar la dansa. Quins nervis, però també quina alegria, ja ha arribat el dia!

Júlia Gantzer i Lozoya

Si jo fes una obra d’art m’agradaria ser el director d’una dansa. Per aconseguir fer aquesta tasca primer hauré de preparar un ball per desprès ensenyar els passos als nois i noies que portaran a terme el ball. Cada dia que ens trobem practicaríem per anar perfeccionant cada vegada més. També hauria de buscar un dia i un espai per poder fer el festival i ensenyar al públic el que hem aprés. Per tal de fer propaganda aniria a l’ajuntament del poble i ho comentaria perquè és pogués fer una campanya publicitària i així més gent ho sabria i podria venir el dia que fem el festival. Espero que sigui un èxit tant per els ballarins com per el públic i que tots plegats ens ho passem molt bé.

Martí Hernández i Martín

Si jo fes una obra d’art faria una escultura de quan jo era petita. A partir d’un dibuix en el que apareix la meva germana, la meva mare, el meu pare i jo. Agafaré ferro i aniré treballant per aconseguir transformar el dibuix en una escultura. Mentre estigui fent aquesta

obra em sentiria molt emocionada perquè estic fent una cosa que em fa sentir més a prop de tots ells. Quan l’escultura estigués del tot acabada hauria de pensar on la posaria i al final crec que podria quedar molt bé davant de la porta de casa dels avis, els hi preguntaria si els agradaria aquesta idea i espero que la seva resposta sigui afirmativa. Tot això em faria

sentir molt satisfeta.

Martina Lardin i Aguilera

Si jo fes una obra d’art m’agradaria ser fotògrafa i fer fotografies de paisatges de diferents llocs del món, desprès les portaria en el lloc adequat perquè molta gent veies el que està

passant. A partir d’aquest moviment de publicar les fotografies es podria començar a prendre consciència del que està passant i buscar solucions o propostes per poder canviar.

Això ens ajudaria a millorar el nostre Planeta i la nostra vida. Tota aquesta feina d’ensenyar al món el que passa en el nostre paisatge seria molt important per a mi perquè a partir dels

canvis que es farien, les persones viuríem millor en un paisatge més verd i amb més vida.

Alèxia Llongueras i Rodríguez

Si jo fes una obra d’art faria una escultura d’un ocell ja que per a mi aquest animal expressa la llibertat de poder volar per espais que li agradin i trobar un arbre per fer-se un niu per poder-hi viure. Però a més a més aquesta escultura també la podria fer servir per demanar que les persones vigilin una mica més quan llencen les deixalles que les deixen en qualsevol lloc i fan que actualment el nostre Planeta estigui contaminat. M’agradaria que aquesta escultura i el seu missatge anessin per molts llocs del món i que molta gent la pogués veure i seguir el consell.

Martí Llorente i Ribas

Si jo fes una obra d’art composaria una música perquè una banda la pogués tocar i al mateix temps també un grup la ballés. Aprofitaria que en el poble dels meus avis a l’estiu fan una representació musical en una plaça on es reuneix molta gent i podria presentar a la

banda i el grup de dansa tocant i ballant aquesta composició. A partir d’aquí començaria a fer-se famosa i molts altres pobles i ciutats també demanarien que la representéssim, això seria molt emocionant i a partir d’aquell moment em dedicaria a composar altres cançons i fins hi tot podria arribar a ser un gran compositor molt famós.

Biel Martínez i Esteller

Si jo fes una obra d’art faria una escultura d’una noia i al seu costat un container de rebuig.

Demanaria posar-la en un lloc que passés molta gent per tal de crear la consciència de reciclar, perquè encara que la mandra a vegades ens fa actuar d’una manera no adequada, això no ha de ser excusa i hem de buscar el contenidor pertinent per abocar la

brossa. Realitzant aquest acte aconseguiríem millorar la contaminació del nostre Planeta i tot anirà per bon camí. Si finalment aquesta escultura fa que les persones canvien el seu comportament em sentiré orgullosa d’haver fet aquesta obra.

Marta Melé i Canal

Si jo fes una obra d’art faria un quadre on pintaria un bosc de pins on es podria veure al fons el sol que comença a amagar-se perquè es va fent de nit. Mentre anés pintant aquest paisatge recordaria una vegada quan era petit que vaig anar a un bosc de pins amb el meu pare a berenar i mentre estaven asseguts entre els arbres van veure com el sol s’amagava entre les muntanyes era molt emocionant aquesta sensació.

Quan acabés de pintar el quadre buscaria un lloc molt important de casa i així cada vegada que passaria per davant d’ell tornaria a viure aquell moment de la meva vida.

Pol Noriega i García

Si jo fes una obra d’art seria un arquitecte que dissenyaria unes cases o edificis per fer una ciutat més saludable que no contaminés el Planeta. Buscaria tots els materials favorables al medi ambient i també que els edificis estiguessin adequats per tal d’estalviar energia i al

mateix temps fer l’aire més respirable. Una vegada hagués acabat aquest projecte l’aniria presentat als habitants de la ciutat per explicar en que consisteix aquest disseny, esperaria que en un futur les persones s’animessin per voler edificar aquests edificis. Si això anés per bon camí em sentiria content perquè el meu projecte serviria per no contaminar tant el

nostre Planeta.

Jofre Ortuño i Pons

Si jo fes una obra d’art seria ballar una dansa del conte popular la Caputxeta vermella.

Aquesta dansa la podria fer a la Passió i un cop a dalt de l’escenari amb els altres artistes i jo representaríem amb els moviments del cos i l’expressió de la cara el conte. Mentre estic actuant a l’escenari i veig les cares del públic, les meves emocions m’ajuden a ballar amb

moltes ganes per fer que cada vegada els meus moviments siguin més expressius. Quan s’acabi el ball i el públic aplaudeixi em sentiré feliç i satisfet de la feina feta. Tornant al vestuari pensaria quan tornaria a ballar aquesta dansa.

Joel Perramon i Díaz

Si jo fes una obra d’art faria una escultura de pedra de color vermell que representaria un home jugant a basquet, això serviria per comunicar al món que és un esport que m’ha agrada molt. Mentre anés construint l’escultura somniaria que era un jugador i que arribaria a fer “un mate”. Quan l’acabés m’agradaria poder-la exposar en un museu i així la gent podria veure el missatge que intentava comunicar. Al final del treball em sentiria un gran escultor que hauria aconseguit transmetre a la gent la meva il·lusió.

Gabi Prieto i Saeta

Si jo fes una obra d’art seria la directora d’un grup de dansa i faria una adaptació per ballar una cançó clàssica. La companyia té com a nom Dansa Clàssica. Primer buscaré una cançó i després aniré pensant en les moviments del cos per tal de portar-los a terme.

El pas següent serà triar a les ballarines, presentar la dansa i començar a practicar.

Passat un temps aniríem a fer l’actuació a la plaça Pau Casals d’Abrera. Mentre preparéssim aquesta dansa i durant l’actuació les emocions em farien molt contenta ja que hauria aconseguit realitzar una il·lusió que tenia des de que era molt petita.

Carla Pulido i Llamas

Si jo fes una obra d’art faria una escultura que representaria un bosc ple d’arbres, camins i petites plantes. Aquest bosc em recordaria un que havia vist feia temps quan anava amb el meu pare d’excursió i van parar a descansar i ens van entretenir mirant tots els arbres, plantes i ocells va ser emocionat ja que al final com que hi havia alguna rampa amb herbes

ens van posar a fer la croqueta, que divertit!. Començaré a buscar al material que serà pedres petites i aniré fent la forma de totes les coses que he decidit. Un cop acabi l’escultura la regalaria a la meva família ja que gràcies a ells he pogut realitzar aquest desig que tenia des de molt petit.

Jordi Rafa i Ortuño

Si jo fes una obra d’art m’agradaria ser fotògraf i anar a la sabana a fer fotografies dels animals que poden veure i desprès poder-les compartir amb els amics i ells amb les seves famílies. Per fer això necessitaria un equip d’ajudants i tots junts agafarien l’avió cap el lloc adequat. Quan arribaríem a la sabana hauríem de buscar un medi de transport i alguna

persona que ens acompanyi en la nostra ruta i al mateix temps aventura. Anirem fent fotografies de tots els animals possibles, un cop acabat el treball tornaríem cap a casa i aleshores em posaré a ordenar totes les fotografies per poder fer com un catàleg. Quan acabi el repartiré entre els amics i així molta gent podrà gaudir de les imatges i també

coneixerà molts animals desconeguts abans per aquestes persones. Serà un treball molt aventurer i emocionant.

Aleix Revelles i Pagès

Si jo fes una obra d’art m’agradaria fer un llibre per donar a conèixer els diferents

dibuixos o formes que fan els ocells quan volant pel cel. Per fer aquest recull de fotografies buscaria llocs alts per poder fotografiar millor aquests vols. Una vegada tingués aquest recull el portaria a una editorial i ells farien el llibre. Per presentar el meu llibre he pensat que ho podria fer a la biblioteca del meu poble, ja que sempre hi ha

molta gent que va a llegir. Quan arribaria el dia em presentaria amb el llibre per ensenyar i a més a més també explicaria perquè vaig tenir aquesta idea i com la vaig portar a terme. Desitjo que agradi aquest llibre i així compartir-lo amb altres persones.

Aitor Ruiz i Bernaus

Si jo fes una obra d’art faria una escultura d’una noia ballant, perquè m’agrada molt la dansa. Amb fusta i les eines necessàries aniré fent la forma del cos, després posaré els complements perquè sembli realment una ballarina de veritat. Mentre anés construint l’escultura la meva imaginació em portaria al passat recordant que quan era més petita també em passava molts moments pujada dalt d’un escenari per ensenyar al públic el que jo sabia ballar. M’agradaria que aquesta obra pogués estar en un lloc del poble on viuria i així la gent sabria que a mi també m’agrada la dansa. Cada vegada que passaria pel davant de l’escultura em sentiria molt emocionada recordant les estones de dansa que feia quan era més petita.

Aran Soler i Marimon

Si jo fes una obra d’art faria una composició musical per a tocar-la amb el violí en un concert. He pensat que ho faria amb aquest instrument perquè m’agrada molt el so que té, és molt suau, les notes arriben a les orelles dels espectadors i la seva sensació és d’alegria i encara tenen més ganes d’escoltar més cançons. Jo al principi quan començaria a tocar el violí em sentiria una mica nerviosa i vergonyosa però a poc a poc els meus ànims serien més tranquils i em sentiria més feliç. A l’acabar el concert i sentir els aplaudiments del públic em faria pensar en l’idea de preparar un altre concert.

Vika Sorribes i Barba

Si jo fes una obra d’art pintaria un quadre d’uns ballarins que estarien ballant a la plaça de l’Ajuntament. Amb aquesta pintura voldria ensenyar que la dansa és un moviment del cos que amb la música has de seguir uns passos per tal de treballar un compàs amb les altres nens, tots junts seguint les instruccions del mestre fem un conjunt de moviments que dona un aire artístic. M’agradaria que aquest quadre anés a parar a un museu per tal que els visitants tinguessin informació del que significa la dansa.

Natàlia Yélamos i Mena

Classe del Dimoni 8 anys

Si jo fes una obra d’art seria una escultura de fusta. Utilitzaria fustes gruixudes per poder fer una gran obra que es pogués veure amb detall. Estaria pintada de colors per representar diferents elements. El blau seria com la capa del món; el verd representaria els països que es veuen des de l’univers; el vermell simbolitzaria els cotxes i el gris significaria el fum i la contaminació.

Amb aquesta escultura voldria fer saber a la gent que el fum que surt d’aquests vehicles contaminen la terra, l’aire es torna dolent i les persones el respirem. La voldria col·locar a l’entrada del meu poble, Esparreguera, en una rotonda perquè la gent deixi els cotxe, les motos,... aparcades i vagi amb un altre tipus de transport que no contamini.

Núria Zafrà i Salcedo

Si jo fes una obra d’art seria una òpera. Voldria que es representes en un escenari molt famós com el Liceu de Barcelona o el de New York. Voldria fer un obra on tothom fos feliç i estiguessin rodejats de natura. Els protagonistes serien adults i nens de l’actualitat que ens volen explicar que hem de deixar de construir tantes cases i que pensem amb la natura i el

planeta.

Voldria que vinguessin a escoltar la meva obra gent que no pensa en el planeta i així poguessin reflexionar sobre la situació que està passant. L’òpera estaria acompanyada d’una orquestra on hi participarien alguns instruments, com el saxo o la trompeta perquè

amb el seu so metàl·lic ens explica coses que ens fan rumiar. Hi haurien violins perquè el seu so tranquil i les notes tan fines ens fan pensar amb coses boniques. La tuba també formaria part d’aquesta orquestra perquè tot i que el seu so és greu i en pot fer uns de més aguts, quan l’escoltes t’impressiona.

Biel Vidal i Lago

Si jo fes una obra d’art seria una coreografia. Seria un ball que parlaria sobre mi, perquè així sabrien com sóc, els donaria l’oportunitat de saber més coses. Explicaria allò que m’agrada fer, expressaria com em sento i amb quina alegria ballo. Faria passos com el que jo sóc, sense mirar a ningú, ser jo mateixa i estar fent allò que a mi m’agrada. Seria un ball on jo seria la ballarina principal, també podrien sortir altres persones com amics o familiars.

Faria aquest espectacle en un teatre gran on poguessin venir molta gent. La música seria d’una cantant coneguda. La melodia seria suau al començament i aniria pujant de to i de

ritme. Seria una música acompanyada de lletra que parlaria sobre la dansa. Amb la dansa et pots expressar amb el moviment i pots anar per tot el món ensenyant-ho i que els altres entenguin que vol dir per mi la dansa.

Esther Suàrez i Marín

Si jo fes una obra d’art faria una dansa per la meva família. Voldria explicar una experiència que vaig compartir amb ells i que m’ho vaig passar molt bé. Ballaria fent moviments que els poguessin sorprendre, seguint una cançó alegra amb lletra. Amb la cançó els hi voldria dir coses que sento dins el cor i no les dic jo sinó la cançó. Seria una dansa llarga per poder-ho explicar tot. Hauria d’assajar molt, ja que et pots equivocar i saltar-te passos i després no quadrar la dansa amb música. Aniria vestida tota de

colors; groc perquè representa l’alegria i rosa perquè m’agrada i la mare es diu Rosa.

També feria servir colors alegres, per fer feliç a la meva família i a la meva germana, ja que ens barallem sovint.

Mariona Raya i Peña

Si jo fes una obra d’art faria un ball per explicar el nostre món. Narraria les coses bones que fa la gent i les coses que no van bé en el nostre món i voldria que les persones que veiessin l’obra, se n’adonessin de com l’estem tractant.

Jo faria aquesta obra al teatre de la Passió i voldria que vingués molta gent i la meva família,

perquè vull que reaccionin.

Prepararia aquest ball amb les meves amigues, perquè també s’estan donant del que passa en el món i em podrien donar bones idees. El decorat de l’escenari estaria relacionat amb la terra, seria una terra contaminada com la que és ara. El ball aniria acompanyat d’una música sense lletra,

que no soni ni fluix ni fort i amb molts instruments barrejats. Els instruments ena ajuden a recrear la pluja, el vent, les tempestes,... i amb el nostre cos podríem fer moviments suaus quan calgués o moviments vigorosos i robustos quan volguéssim expressar que hi ha coses que no necessitem, però nosaltres igualment les fem.

Clàudia Pardos i Luque

Si jo fes una obra d’art faria una dansa clàssica, perquè jo ballo clàssic. Jo voldria explicar les emocions amb aquest ball. Si jo volgués expressar alegria feria salts, el cos el tindria recta i els braços mirant cap a munt; si volgués explicar la tristesa els meus peus estarien plans a terra, el meu cos estaria una mica doblegat i els meus braços penjarien sense força. La por em faria corre, el meus cos tremolaria, sobretot les mans i tindria els ulls molt oberts. Si estigués enfadada “apretaria” amb força les mans, el meu cos estria molt recta i els ulls mig tancats.

Faria aquest ball davant de la classe.

Laura Martínez i Arcas

Si jo fes una obra d’art seria una peça de música, interpretada per molts instruments i jo tocaria la flauta travessera. Amb aquesta obra voldria explicar tot el mal que li estem fent al món i a la natura i aconseguir que la gent faci canvis a la seva vida, com compartir i

intercanviar objectes i no comprar tant. Així no contaminaríem.

Els instruments que faria servir serien aquells que el seu so fa recordar allò que vull explicar.

Per exemple la flauta té un so molt agut i em recorda quan les persones parlen entra elles per millorar.

Aquesta obra la tocaria a tres llocs: a l’església on hi va molta gent; a l’ajuntament perquè hi ha l’alcalde; a les places perquè els nens i nenes es donin compte que hi ha coses que han de millorar.

Oriol Marín i Fosalba

Si jo fes una obra d’art seria un dibuix, perquè m’agrada dibuixar. En aquesta obra hi pintaria animals a la natura, perquè la gent sàpiga que si tirem brutícia i contaminem, ens estem fent mal a nosaltres mateixos. Seria una obra per fer pensar a la gent sobre la contaminació.

Seria un dibuix fet sobre d’un paper i de colors. Utilitzaria el marró pels ocells, gats... arbres i el verd per fer el terra, les fulles,.. utilitzaria molts colors i aquests serien alegres.

Aquest dibuix el posaria en un museu on hi vagi molta gent, perquè quanta més persones el puguin veure, més gent sabrà com estem tractant el món. El títol de la meva obra seria: “Sense contaminació” Júlia Luque i Rodríguez

Si jo fes una obra d’art seria una escultura. La dissenyaria de ferro i de superfície molt fina.

Seria una obra gran perquè vol simbolitzar la pau. Tindria una peça llarga i ondulada que miraria cap al cel, la base seria quadrada i gruixuda i a mesura que anés pujant seria més

fina representant més pau.

Al voltant d’aquesta peça llarga pujaria un cargol de paraules tot fent un poema, com “La pau és un símbol de tranquil·litat i d’amor.....”

El ferro no seria oxidat sinó platejat fosc perquè pogués brillar amb la llum del sol donant- li

tanta energia com la que necessita la pau per estar bé amb el món.

La col·locaria en un poble de mar, al costat del passeig marítim, on la terra toca a l’aigua i així la força de les onades i del sol ajudarien a crear més pau.

Bruno Jurado i Garcia

Si jo fes una obra d’art faria un ball que portes felicitat. Els ballarins saltarien, farien voltes,

girs i moviments alegres. M’agradaria que inspires felicitat al públic i a tothom qui ho pot veure, no vull que porti tristesa i que quan ho miris et posis trist, vull que et posis content i feliç.

Els balls els faria a diferents teatres com la passió, al patronat.. i també alguns al carrer, a

diversos llocs. Quan ho fes al carrer ho podria veure més gent. Quan es fa als teatres hi ha gent que no hi va, en canvi al carrer quan veus que s’està fent “algo” tothom s’acosta a mirar-ho. Molta gent podria veure que vull transmetre amb aquell ball.

Ballant transmets moltes coses, la gent ho podria veure i entendre el que vull expressar i explicar.

Jordina Ibars i Bartrolí

Si jo fes una obra d’art, seria un quadre que aniria d’aventura i de misteri. L’aventura seria anar per un bosc i hi hauria un riu amb cocodrils i a dalt dels cocodrils hi hauria cordes que servirien per passar el riu. La por seria que a l’altra punta del bosc hi hauria fantasmes amb molta boira i tot molt fosc.

Tot això ho faria pintant amb pintures fosques, perquè significa por, si ho fes amb pintures clares semblaria més d’alegria.

Voldria transmetre a la gent que hi ha boscos que fan por i d’altres no. Jo mai he vist boscos que facin por, els que he vist són normals, que no hi ha fantasmes, només arbres.

El quadre el portaria a un museu que hi vagi moltes persones perquè així el quadre tindria més art que no pas si el poséssim a un museu que hi anessin 4 o 5 persones. La gent que fan obres d’art, els pintors, volen que hi vagi molta gent a veure la seva obra perquè sinó aquell quadre no tindria molt valor.

Carla Hervàs i Martín

Si jo fes una obra d’art, m’agradaria fer una escultura amb un arbre fent-li formes. Faria diferents formes, un cor, un triangle, un rectangle i un hexàgon. Quan ho tingues tot fet, ho portaria a casa meva i ho tindria al terra fent formes o decorant un arbre. Tothom que vingués a casa meva, les meves amigues, la meva família, els meus pares i d’altre gent que convidaria ho podria veure.

M’agradaria que quan veiessin la meva escultura els hi passes com a mi quan veig una obra d’art, que penso amb com ho fan tan bé i com ho han preparat.

Per fer les formes ho faria amb el tronc de l’arbre, les fulles i de vegades posaria decoració

que faria jo amb altres materials. Faria un arbre-cor, posaria el cor a sota i la part de l’arbre que no he fet servir la posaria al centre del cor. Èrika Hernando i Castillo

Si jo fes una obra d’art, faria un dibuix d’un paisatge de boscos i animals. Els arbres i totes les

plantes son necessaris per l’oxigen. Els animals també son importants perquè gràcies a ells ens alimentem. Darrere del dibuix escriuria la importància del que vull dir amb aquell dibuix, el que vull que creguin la gent que el mira i no pensin una altra cosa.

Els artistes quan pinten ens volen explicar coses i que ho interpretem també nosaltres.

El dibuix el posaria en un marc perquè queda més detallat, també posaria el meu nom.

Quan veus una obra d’art sinó saps de qui és no pots saber coses d’ells. Portaria el marc a un museu o a algun lloc on hi hagi gent que ho visiti hi pugui veure el meu dibuix. La persona que ho veu, si li agrada et fa sentir important.

Judith de Maria Hernández i Ceballos

Si jo fes una obra d’art, m’agradaria fer una obra d’art de música, a mi la música m’agrada

molt, m’agraden els instruments. Seria un concert que hi hauria un violoncel, tres violins, un contrabaix, una bateria i una guitarra elèctrica. Primer buscaria a algú que sàpigues tocar la guitarra elèctrica, el contrabaix, el violí i l violoncel, la bateria la tocaria jo. A mi se’m dona molt bé tocar la bateria, ja la tocava de petit. Quan toco la bateria sento la música i un

ritme que m’agrada.

El contrabaix començaria el concert, després la guitarra elèctrica, després el violoncel i la bateria seria el final. He pensat que la bateria ha de ser la última perquè sona molt fort.

Quan jo toco la bateria em diverteixo molt i m’agrada.

La música, serveix per ballar, per cantar però també et pot dir coses sense parlar.

Escoltar la música que farien aquests instruments els hi agradaria a la gent.

Roc Aguirregabiria i Carpio

Si jo fes una obra d’art, tocaria una cançó amb la guitarra, la guitarra clàssica. Jo ja la toco i m’agrada molt, estic aprenent cançons. Tocar la guitarra és art de tocar, de tocar cançons.

La cançó me l’inventaria jo, amb molt de ritme i potser a la vegada podria cantar. Intentaria

tocar alguna cosa que interpretés com si estigués parlant. Parlaria del que m’agrada fer a l’escola, de les coses que acostumo a fer cada dia. Així podria ensenyar a les altres persones el que faig i quan parlés de l’escola parlaria del que estic aprenent. Jo crec que m’aniria molt bé, a mi a vegades em fa una mica de vergonya parlar i crec que tocant no me’n faria

tanta.

Buscaria una cançó amb molt de ritme, ràpida i que no fos gaire tranquil·la, m’agrada que soni fort.

Tocar amb la guitarra és l’art de la música que estàs tocant.

Jana Alavedra i Adell

Si jo fes una obra d’art faria una pel·lícula. Aquesta pel·lícula tractaria d’unes noies que són dissenyadores de moda i els truca un senyor d’un programa de moda perquè vagin a Washington a fer vestits. Agafen el tiquet de l’avió i marxen fins a Washington i veuen un mapa i el segueixen. Arriben al lloc i no dormen en tota la nit per fer el vestit i l’endemà toca la passarel·la i com que ho han fet tan bé doncs guanyen un premi a les millors dissenyadores. Es fan conegudes i viatgen per tot arreu. Jo seria la directora però també sortiria a la pel·li d’actriu, seria una de les dissenyadores.

Quan ja estigués acabada primer la miraríem amb tots els que han participat a la pel·lícula, si ja ens agrada a tots l’estrenaríem al cinema i si no doncs canviaríem algunes coses. L’estrenaríem al cinema de Barcelona i d’ Abrera.

Jo amb aquesta pel·lícula voldria dir al públic que amb molt d’esforç pots fer una cosa molt xula i molt original.

Aina Alemany i Plaza

Si jo fes una obra d’art faria un llibre, una novel·la d’acció. Un lladre robaria la joia del Tutankamon que estaria al museu de Montserrat i el comissari del museu aniria a trobar

al detectiu i li diria han robat la joia del Tutankamon i el detectiu buscaria pistes per tot arreu del museu. Trobaria una càmera de fer fotos, miraria les fotos i veuria la matricula d’un cotxe. Buscaria de qui és aquell cotxe i trobaria la dada que necessitava per Barcelona primer, després per Lleida, després per Girona i finalment per Tarragona,

però sense sort. Finalment marxaria a Nova York, i després de molt buscar es trobaria la matricula i dins del cotxe hi hauria una bossa i dues persones dins. Amb una pedra trencaria el vidre i trobaria els dos lladres i el detindria, miraria dins la bossa i trobaria la joia per retornar-la al museu de Montserrat.

Escriuria un llibre perquè m’agrada molt escriure i quan faig un text lliure em venen moltes idees al cap i em surten unes histories o poesies molt xules.

Un cop estigués escrita la novel·la l’editaria i la posaria al mercat a totes les llibreries.

Fent coses petites pots aconseguit una cosa molt gran.

Joan Buch i Ramoneda

Si jo fes una obra d’art m’agradaria fer una escultura. Voldria que fos una escultura de Pau Casals perquè va ser un dels millors músics de Catalunya i com que va morir, doncs amb aquesta escultura el podríem recordar.

M’agradaria fer servir un clau i un martell per donar-li forma i m’agradaria que fos de ferro. Estaria assegut i tocant el violoncel.

La posaria al seu poble, al Vendrell a un plaça a prop de casa seva. Quan la gent s’aturés a mirar-la podria recordar com tocava aquella música tan fina i que feia emocionar

l’atenció amb que se l’escoltava el públic, quan sentia que tocava el

violoncel.

Marc Cabello i Gràcia

Si jo fes una obra d’art m’agradaria fer una cançó. Aniria viatjant per països per trobar un tema que m’agradés i després intentaria crear amb aquest tema doncs una cançó. Primer de tot pensaria el ritme i després posaria la lletra. Seria una cançó amb ritme, es podria ballar.

Un cop feta podria fer un disc. Podria crear més cançons i posar-les a un disc. Aniria a l’ajuntament d’alguna ciutat i si els agradés que les poguessin posar a la radio, a internet, a la televisió, a les festes...

M’agradaria molt que quan la gent l’escoltés s’emocionés amb la lletra i li fes pensar en coses.

També voldria fer concerts amb músics i amics que m’acompanyessin per poder-la tocar en directe davant de molta gent i arribar a ser un grup famós.

Gal.la Carreño i Martínez

Si jo fes una obra d’art faria de pintora. Faria quadres i em fixaria en les plantes i les dibuixaria, en els seus tons de colors i faria tots els detalls.

Aquests quadres els vendria perquè cadascú tingués la meva obra d’art.

Un quadre que m’agradaria molt fer seria un arbre ametller. Jo m’aniria movent fins que

trobés la postura adequada per treure la part de l’arbre que més m’agrada, faria barreja de colors de pintures fins trobar-li el punt: el blanc, el marró, el verd i el rosa. El dibuix seria gros, com mitja paret d’alt.

Voldria dir amb aquesta pintura que en aquesta època, la primavera, floreixen els

ametllers i els meus dibuixos podrien servir per inspirar a altres persones a dibuixar un altre tipus d’arbre.

Ruth Càceres i Ortega

Si jo fes una obra d’art voldria escriure una cançó. Parlaria de la neu, de totes les activitats que s’hi poden fer, de com et pots arribar a divertir; si es congelés aquesta neu seria gel i es podria patinar i parlaria de la roba que s’ha de portar. També explicaria que la neu quan es desfà va a parar als rius i els omple.

Jo cantaria la lletra però també hi haurà música. Hi hauria una guitarra, un tambor, un piano, una trompeta i picarols i els tocarien persones expertes a tocar aquests instruments.

Perquè la gent conegués la meva cançó faria concerts a les places: la de la Pagesia,

la de l’Església, la de l’Ajuntament. També la gravaria i la penjaria a internet.

Amb aquesta cançó estaria convidant a la gent a que a l’hivern anessin a la neu perquè provessin de fer alguna activitat, sempre acompanyats.

Paula Centelles i López

Si jo fes una obra d’art faria un escultura d’una persona que està treballant i que li agrada molt fer el seu treball. Podria ser un cuiner fent menjar perquè alimenta a molta gent, ha de saber les quantitats que ha de fer.

El material de l’escultura seria de fusta d’algun arbre mort, que no s’hagi de talar cap arbre que estigui bé i d’un metall que no contamini. Reutilitzaria els materials per fer l’escultura.

M’agradaria exposar-la a un museu d’art. Que la gent al veure-la pensés que el cuiner està molt feliç fent la seva feina i que és molt important triar una feina que ens faci feliç. Si no vol treballar més perquè està molt cansat pot contractar a algú per tenir més estones de descans perquè si no potser no estarà content.

Abraham Cornejo Garcia

Si jo fes una obra d’art m’agradaria fer un ball que sigues amb música ràpida, m’agraden més els balls que pots fer els passos ràpids però que s’entengui el que vols fer, voldria que entenguessin un missatge del que diu la cançó transmès en un ball.

Buscaria un escenari molt gran per poder fer coses que tingués molt espai. Quan vols fer balls amb més gent, necessites espai per no estar apretat i incòmode i així pots fer els passos bé.

Ballant expliques les coses, d’una manera que és com parlar però sense fer servir la boca.

Transmets les coses sense haver-les de dir, les transmets amb els moviments. Quan fas moviments ràpids està transmeten que és alguna cosa difícil o que et fa por i quan ho fas més finet és alguna cosa bona i que t’agrada.

Convidaria a la família i als amics perquè em vinguessin a veure. Aquests són els que conec i

confio molt amb ells. Amb els balls m’agrada que em mirin gent que confio.

Jana Cuello i Busquets

Si jo fes una obra d’art, construiria una escultura d’amistat. Agafaria materials com cordes, faria un cor i a dins amb fil ferro faria dues persones. Aquestes persones s’agafarien de la ma com dos amics.

Quan tu t’enfades amb una persona primer ho intentes solucionar però quan no pots has de demanar ajuda per solucionar-ho.

Amb l’escultura voldria fer veure a la gent que els amics serveixen per comptar amb ells i

no per dir coses lletges o fer alguna cosa que creus que no està bé.

Demanaria a alguns companys meus si m’ajudarien a construir l’escultura, i quan ja estigues feta la portaria a un museu de Barcelona. Allà la podria veure molta gent i podrien pensar molt amb aquella obra d’art. Òria Diez Navarro

Si jo fes una obra d’art, faria un quadre d’un paisatge, seria amb aquarel·les i seria de la platja. He pensat que fos de la platja perquè m’agrada molt el blau. Amb aquarel·les podria fer bé el to del mar i la sorra la faria amb groc-granat. M’inspiraria amb el color del sol i intentaria fer alguna cosa semblant.

Voldria que fos molt bonic perquè vingués molta gent a veure’l.

El posaria en una botiga que estigués a prop de la platja. En aquesta botiga vendrien tot de quadres amb coses de la platja.

Aniria fent més quadres i que fossin de coses de la platja, la sorra, gent banyant-se, jocs per fer a la sorra al costat del mar, castells de sorra.

Iker Gómez i López

Si jo fes una obra d’art em dedicaria a fer dibuixos i a ensenyar-los al públic. Aquests dibuixos parlarien d’aventures: de la llegenda de Sant Jordi, de fullets, de pirates, d’ indis i de vaquers.

Començaria a pensar primer de tot quins objectes agafar per inspirar-me a fer els dibuixos. Amb el llapis faria el dibuix i un regle per si hi ha línies rectes, un compàs per si haig de fer rodones. Per últim amb el permanent resseguiria el dibuix fet amb el llapis i ho pintaria amb uns retoladors especials, els que pinten sobre negre. Pels detalls de la roba retallaria una trosset de tela i li posaria als protagonistes. Me’ls miraria molt bé a veure si em falta alguna cosa perquè no m’oblidi de res. Signaria amb el meu nom.

Llavors els ordenaria com més m’agradés i els penjaria al museu de Barcelona perquè tota la gent els pugui veure: primer els dels indis, després un altre i així. La gent sabria que aquests quadres són molt importants per no deixar d’imaginar i podríem veure que són històries de quan érem petits. Tots aquests dibuixos es dirien “La Imaginació”.

Albert Fonollà i Miras

Classe del Gegant 9 anys

Si jo fes una obra d’art doncs faria una pel·lícula perquè des de petit m’han agradat molt les

pel·lícules, conec molts actors, actrius i directors de cinema. Conec tots els professionals que es necessiten per fer una pel·lícula, els dies que es triga...

Si fos director faria una pel·lícula de fantasia, on hi passessin coses que no passen a la vida real, com per exemple, volar pels núvols, etc.

Els actors farien el paper d’unicorns, fades, dinosaures, fullets, dracs, extraterrestre, mags, cavallers, princeses, superherois i d’altres relacionats amb la fantasia.

La posaria a tots els cinemes del món, la traduiria a totes les llengües del món perquè tothom pogués entendre-la i al llenguatges de signes i que la fessin als cinema cada dia a totes hores.

També m’agradaria que la projectessin a la sala de parts mentre una mare està tenint un fill perquè estaria entretinguda i no li faria tant mal. Un cop la traguessin del cine que es pogués veure també per la televisió arreu del món.

M’agradaria que fos llarga i divertida perquè un cop s’acabés la pel·licula, el públic sortís dient que els hagués agradat que no s’acabés mai.

L’argument seria que un unicorn es perd a un bosc perquè els humans l’estan perseguint per posar-lo al zoo i que tothom ho vegi. Això no passa perquè els seus amics del bosc de fantasia l’ajudarien a escapar. Per tant, també hi hauria una mica d’aventura.

Guillem Arnal i Parras

Si jo fes una obra d’art jo triaria l’arquitectura perquè a mi m’agrada molt dibuixar però si saps construir bé i està ben pensada pot arribar a quedar molt bé. El meu edifici seria un tipus de palau blanc però que tingués una torre central que fos on hi hagués les habitacions i després dues torres als costats que fossin iguals que la central però una mica més baixes i en tot el castell

hi hagués torres més baixetes que la central. Al costat hi hauria una església i a dins no hi hauria paret i estaria connectada amb el palau. M’inspiraria una mica en el Taj Mahal de la Índia.

En un passat hi hauria viscut gent però ara no hi viuria ningú seria com un museu. Es podria visitar pel públic. Voldria mostrar coses antigues, tresors a l’interior del palau. M’agradaria que la gent veiés el valor de l’arquitectura i de les coses antigues que es poden exposar enlloc de llençar-les.

També voldria expressar que arribessin a veure el que poden arribar a construir els humans.

Pau Alemany i Gómez

Si jo fes una obra d’art primer pensaria molt què fer, on posar-la i que representaria. Quan em posés a fer-la pensaria en els materials que necessito per fer-la i llavors començaria a crear-la però necessitaria molta concentració, si m’equivoqués potser l’hauria de tornar a repetir.

Necessitaria una mica d’ajuda d’altres persones i muntar-la a un lloc gran perquè si és molt petit no em concentro i necessitaria molt silenci.

Jo faria un dibuix que fes pensar. Hi apareixeria una planta amb vida i a l’altra banda una planta sense vida que voldria dir que per tenir qualsevol ésser viu l’has de cuidar perquè si no al final es mor. S’ha de tenir cura de tots els éssers vius.

Les plantes les dibuixaria sobre un llenç gran, i li donaria volum, ho dibuixaria amb efecte de tres dimensions i la faria amb llapis de colors i una mica de ceres perquè tingués més forma i la posaria en un museu perquè la gent la pogués mirar i que diguessin “Ostres, això es veritat!”. El títol seria “La vida”.

Judit Campabadal i Pla

Si jo fes una obra d’art triaria la música. La música inspira a molta gent i les lletres d’una cançó ens serveixen com si estiguessin fetes per nosaltres.

La cançó que crearia estaria plena de sentiments. Potser si ho mires ràpid no ho sembla però si vas al fons descobreixes un sentiment. La lletra de la cançó parlaria d’emocions com la felicitat, l’amor i de la tristesa i començaria lenta i tranquil·la , pel moment més trist, i aniria animant-se per moments per parlar de l’amor i finalment seria molt animada per parlar de la felicitat. Voldria demostrar que els sentiments es poden expressar de moltes formes, per exemple, a través de la música, cada música ens pot recordar a un sentiment.

La posaria a una WEB perquè pogués arribar a tothom. També de fons a llocs on hi hagués molta gent,

com la Sagrada Família perquè se’n adonessin del que senten en cada

moment i no deixessin passar aquest sentiment perquè és màgic.

Carla Coma i Almunia

Si jo fes una obra d’art faria un quadre que representés a una persona que anés passejant pel bosc tot mirant els arbres, les flors i els animals. Amb aquest quadre intento explicar com està actualment la natura, perquè la gent prengui consciència de cuidar millor el nostre

ambient natural per tal de que el nostre futur sigui més saludable que ara. Una cop acabat el quadre el posaria a l’entrada de casa perquè la gent que vingués a visitar-me o passés pel davant pogués veure’l i al mateix reflexionés sobre el missatge que he intentat pintar.

Em sentiria molt contenta desprès d’haver pintat aquest quadre.

Cindy de Castro i Pazelli

Si jo fes una obra d’art faria una escultura perquè una escultura pot dir moltes coses i

m’agradaria que expressés felicitat.

Tindria la forma d’un arbre i estaria feta de pedres perquè els arbres són de la natura i porten felicitat i les pedres també les trobem a la natura. L’escultura seria gran perquè es pogués veure molt i estaria a la muntanya.

Els arbres són molt importants i sense ells no podríem viure perquè no hi hauria oxigen. Seria com una manera de dir també que hem de cuidar del planeta. Si no cuidem els arbres tot seria un caos. Podem plantar molts arbres i plantes i aniran creixent, donaran fruits i així segueix el cicle de la vida i tot està bé tot i viure en un planeta brut. La felicitat ens arribaria perquè per sort, encara podem plantar arbres.

Jan de la Cortina i Pérez

Si jo fes una obra d’art faria una obra de dansa. Per mi és deixar anar el meu cos i que vagi fent tot el meu pas per la vida; jo durant tots aquest anys; doncs treure-ho tot i deixar-ho anar amb moviments estranys, com de dansa contemporània.

La música de fons seria instrumental: un piano, o un violí... aquests instruments et conviden

a moure’t, sense música no sabria quins moviments fer però amb música m’inspira molt més, és com si em parlessin i m’expliquessin paraules del que faré a la meva vida.

M’agradaria actuar en un auditori, o bé anunciar cartells pels carrer i actuar a un escenari a l’aire lliure i que la gent pugui seure a la gespa o amb cadires a veure’m. Vull que el

públic pensi i es fixi bé el que estic fent perquè els hi estaré explicant la meva vida. També que sàpiguen que el cos s’ha de cuidar, que és molt importat per estar bé a la vida i que a la feina es puguin deixar anar.

Marta Flores i Cantarero

Si jo fes una obra d’art faria una obra de música, no cantada, amb un instrument: el saxo. Sempre m’ha agradat tocar un instrument i he passat per molts: guitarra, trompeta, guitarra elèctrica, trombó i de tots ells el que més m’agrada és el saxo.

M’agradaria que es veiés el que són capaços d’expressar els musics. La cançó ens

recordaria als animals, al temps que has passat amb una mascota. El sentiment de recordar una mascota que ja no tens, seria una cançó una mica trista, que només escoltar-la pensaries en això. Aquesta cançó podria ajudar a les persones, inclús a mi, a superar la mort del que més ens estimem.

Ada Domingo i González

Si jo fes una obra d’art faria una escultura que fos l’arbre de la família. A partir d’uns pares neix un nen, i d’uns altres pares una nena, llavors es casen i tenen fills i es va repetint el mateix.

Primer faria un dibuix de l’escultura i després agafaria el metall el fondria i quan ja no cremés amb un martell aniria construint l’arbre. Quan l’arbre ja estigués, en cada branca que hagués fet li posaria una foto de cada membre de la família. Per exemple podria fer l’arbre de família d’algun artista famós, com del Joan Brossa, Joan Miró.

Aquesta estructura l’exposaria en un museu i que la gent després d’anar-la a veure pugui estar més estones amb la família, la cuidi molt bé i se l’estimi molt.

Lluc Fort i Mach

Si jos fes una obra d’art faria el moviment, la dansa. Pots expressar-te molt bé, sobretot els sentiments, si estàs enfadat fas moviments molt bruscos i forts i si estàs content i tranquil fas

moviments molt suaus. També pots transmetre un missatge a la gent, el que representa aquella dansa, es balla diferent segons el que vols dir al públic i a tota la gent que t’està mirant.

Si es volen transmetre moltes coses pots fer-ho amb molta gent que balli amb tu perquè la resta de ballarins t’ajuden a transmetre aquesta idea. Si vols que sigui alguna cosa en concret si que

es pot ballar sol però ho has de fer molt bé perquè quedi clar.

En el meu ball per transmetre sentiments la música podrà variar de més ràpida a més lenta.

Quan sigui un moment important serà molt ràpida. La cançó seria sense lletra perquè el ball fa la funció de la lletra, el que transmet la lletra ho faríem la resta de ballarins i jo. La música

hauria de ser variada, amb moments de tot. En el ball hi haurà parts que tots farem les mateixes passes però en d’altres no.

M’agradaria fer aquest ball a l’aire lliure, estar en contacte amb la natura i sentir-te més lliure. El públic podrà conèixer una part de mi sense explicar-la amb paraules.

Joan Fusalba i Valderrey

Si jo fes una obra d’art la meva seria una obra de teatre. El teatre et deixa expressar les coses que a tu t’agraden però no només s’expressa parlant, es representa la figura o el personatge que tu estàs fent amb la roba, el caràcter, la veu, el moviment.

La meva obra seria sobre un arqueòleg que busca una pedra molt important, llavors te molta mala sort i sempre s’equivoca al buscar el lloc, passa moltes aventures, es fereix, puja muntanyes, es troba trampes, serps... al final després de molts mals de cap aconsegueix la pedra i es tenca sense voler. Seria com una pel·lícula però en directe, així és molt més

original. A la meva obra hi hauria persones que s’encarregarien de la llum, del teló, del maquillatge, del so i un director perquè tot sortís molt bé i fos molt real.

El missatge que vull donar és que a base d’intentar les coses, s’aconsegueixen, amb molt d’esforç, però també existeix la mala sort i que hi ha coses que no depenen d’un mateix.

Aleix García i Grande

Si jo fes una obra d’art seria una obra d’art abstracta, que tingui un significat però que costi de veure, perquè si posem directament el significat seria un objecte, no seria art.

Faria una pintura perquè amb una estàtua seria molt difícil posar un significat amagat, tampoc voldria fer una obra de teatre perquè tampoc seria abstracta i jo crec que la pintura és la millor solució. Un color per aquí, un color per allà i després ho pots veure i meravellar-te i també perquè gairebé tots els artistes fan pintura.

La meva obra d’art representaria animals de diferents formes i colors que ens recordessin a depredadors i preses junts, on ni l’un es menja a l’altre ni l’altre escapa de l’un. Representaria l’amistat, poden ser amics; la natura els fa enemics però el món no et farà res perquè tu canviïs l’ordre de les coses que pot ser molt millor que deixar-ho com està ara: aturar una

guerra i començar una amistat.

M’agradaria exposar-lo en un museu i que fos enorme: 4 metres de llargada i 4 d’amplada i estaria fet amb temperes i aquarel·les.

Marcos García i Bolaño

Si jo fes una obra d’art la meva seria una obra de teatre. El teatre et deixa expressar les coses que a tu t’agraden però no només s’expressa parlant, es representa la figura o el personatge que tu estàs fent amb la roba, el caràcter, la veu, el moviment.

La meva obra seria sobre un arqueòleg que busca una pedra molt important, llavors te molta mala sort i sempre s’equivoca al buscar el lloc, passa moltes aventures, es fereix, puja muntanyes, es troba trampes, serps... al final després de molts mals de cap aconsegueix la pedra i es tenca sense voler. Seria com una pel·lícula però en directe,

així és molt més original. A la meva obra hi hauria persones que s’encarregarien de la llum, del teló, del maquillatge, del so i un director perquè tot sortís molt bé i fos molt real.

El missatge que vull donar és que a base d’intentar les coses, s’aconsegueixen, amb molt d’esforç, però també existeix la mala sort i que hi ha coses que no depenen d’un

mateix.

Etna Gil i Esteve

Si jo fes una obra d’art faria un lleopard amb pintura. Faria el lleopard amb temperes de colors. És l’animal que corre més.

Amb la meva obra estaria protestant que no matin tants lleopards, intentaria protegir-los i que no es posin més la roba amb les seves pells. La gent rica ho fa, els mata per vendre la seva pell.

L’obra es titularia “no matar als lleopards” i l’exposaria en un taller que oferiria de pintura a tothom que volgués venir i allà hi hauria els dibuixos que jo fes i aquest dibuix el posaria a un lloc que no es pogués tocar però es veiés molt.

Els artistes que vinguessin al meu taller podrien copiar la idea i protestar per altres animals a les seves exposicions.

Jordi Giralt i Alert

Si jo fes una obra d’art l’ensenyaria a tot el món perquè coneguin la meva obra i

demostrar que l’art és molt important a la vida. Recomanaria a la gent que anés al museu a veure-la, que fes córrer la veu a coneguts i intentaria que sortís per la tele per arribar a tots els països , fins i tot, a l’Àfrica que potser ells no saben el que és l’art o pensen que és una cosa diferent. Jo sempre m’he preguntat qui va crear l’art. Sé que fa milions d’anys

que existeix.

M’agradaria fer una escultura de mida mitjana, i podria ser la meva família, un gos o qualsevol cosa que per mi sigui important. Voldria comunicar la importància de la família, t’ha fet créixer i vol el millor per a tu.

L’art per mi és una expressió fonamental a la vida. Per mi tot és art, la vida és art.

Aaron González i Martínez

Si jo fes una obra d’art m’agraden molt els cavalls, per tant faria una estructura de ferro que per dins tingués un motor que representi que se sent quan estàs a sobre d’un cavall, que la gent pogués pujar a experimentar aquest sentiment. La part més important per muntar la faria daurada perquè sense allò no pots muntar i l’or representaria la importància de la

brida, que serveix per dirigir al cavall, per conduir-lo.

La posaria a una plaça del centre del poble o de la ciutat, perquè així els turistes que vinguessin de visita poguessin veure l’obra i pujar-hi. Com que a mi m’agrada molt la sensació de muntar a cavall voldria compartir-la amb tothom: estar en contacte amb el

cavall, concentració, una mica de por i, finalment, satisfacció d’haver-ho fet i haver pogut superar la por.

Amb l’obra voldria expressar, per un costat que les pors s’han d’afrontar i per l’altra que els cavalls s’han de respectar, si els respectes ells et respectaran a tu.

Antoni Granados i Martín

Si jo fes una obra d’art faria una escultura que parlés d’emocions. Seria de dos metres i mig

d’alçada i de forma serien cares: la cara de felicitat la posaria a dalt de tot i la més trista a baix. A baix de tot hi hauria una bàscula que quan es trepitgés aniria pujant l’indicador de com ets d’alegre, s’aturaria a una de les cares. Les cares serien de ferro inoxidable.

Després hi hauria una altra columna de cares que mesuraria l’amabilitat i aniria des de molt

amable a molt cruel.

L’escultura no ens coneix per això hauríem d’anar-la a veure contents, pujaríem a sobre la bàscula i un escàner ens llegiria els ulls i aniria pujant segons l’alegria/tristesa o amabilitat/crueltat que tens.

Jo la col·locaria a una plaça cèntrica del poble o la ciutat i així a tothom que li interessi de manera gratuïta podria consultar el seu estat d’ànim i a part contemplar l’escultura.

M’agradaria que la gent pogués saber que si estàs trist pots millorar, que si no tens amics pots trobar-ne i que si has sigut cruel encara estàs a temps de ser més amable.

Pedro Daniel Hernández i Ceballos

Si jo fes una obra d’art voldria dibuixar-me a mi al damunt d’un cavall perquè els cavalls són els meus animals preferits i voldria anar sempre per la muntanya sobre el meu cavall.

El faria molt gran i el faria amb pintura: amb aquarel·les. El cavall tindria una taca blanca al morro i seria tot de color marró.

Posaria aquesta obra d’art al damunt de casa, al terrat i que es veiés des del carrer i tots els veïns d’Esparreguera ho poguessin veure.

M’agradaria expressar que tot el que vulguis pot ser possible, tot i trigar anys al final ho aconseguiràs. Jo vull aconseguir tenir un cavall, fer-li un estable on pugui viure feliç i poder-lo muntar per les muntanyes i fer concursos.

Pol Junyent i Bergés

Si jo fes una obra d’art seria una pel·lícula de misteri perquè sempre m’ha agradat molt la intriga, el misteri, el no saber com acabarà i m’agrada esperar per saber el final.

De vegades quan veig alguna pel·lícula on passen coses a un poble no se si s’arreglarà o no. El que passa entremig, el nus de la història és el millor. Voldria que el públic fos pacient i aguantés fins el final perquè hi ha gent que no es pot esperar.

M’agradaria que la gent passés una estona agradable mirant la pel·lícula, s’ho passés molt bé, en comptes de treballar o quedar-se a casa avorrits.

Si fos possible la projectaria projectar al cinema, i si no tinc tant èxit doncs podria fer una pantalla gegant amb una tela gran i un projector i posar-la al costat de casa, a algun lloc gran, a alguna plaça d’Esparreguera com, per exemple, la Plaça del Centre.

Maria Martín i Medina

Si jo fes una obra d’art jo faria un poema, a mi m’agrada molt escriure. Podria fer moltes formes amb els poemes, no només l’escriuria recte, per exemple hi ha poemes que pots escriure la paraula tren mentre vas dibuixant amb les lletres la forma del tren.

Escrivint em relaxo molt, em vaig dictant el que vull escriure. De vegades em fan mal els dits però és molt tranquil.

La meva poesia parlaria de mi, del que m’agrada fer, de les aventures que m’han inspirat aquests poemes, del gust per escriure...

M’agradaria publicar-la en algun diari perquè és gent que li agrada llegir i ho poguessin llegir a la seva manera i prendre’s-ho amb diferents sentiments: emocionant-se cap a l’alegria per exemple, o que algú la recités a la radio, m’entrevistarien a mi primer i després es podria recitar.

Cada vegada aniria escrivint més poemes per regalar-los a gent, els podria fer directament a aquelles persones per encàrrec: “fes-me un poema que parli del meu gos, o de mi...” el que prefereixi cada persona perquè les persones es poguessin distreure i relaxar com jo. Els

nens que encara no saben llegir, els podrien llegir els seus pares.

Gina Pérez i Trujillo

Si jo fes una obra d’art faria una cançó perquè per mi la música és part de la meva família i crec que en se bastant, per això m’agradaria representar-la com a expressió d’art.

Aquesta cançó aniria canviant, com canvia la vida, hi hauria una mica de tot: moments tristos, moments alegres, de tensió, d’alleujament i d’altres emocions.

La meva cançó només seria instrumental, jo tocaria el saxo però hi hauria d’altres instruments: m’acompanyarien el piano, un triangle, uns platerets, unes timbales i una bateria.

Faria arribar la meva obra d’art a la gent fent concerts a Esparreguera, a Barcelona, a

Collbató i a més llocs per aquí a prop.

M’agradaria quan el públic escoltés la cançó, poguessin comprendre que a la vida hi ha moments tristos, difícils de superar però que si ho aconsegueixes superar tindràs una vida amb moltes més emocions i amb alegries, una vida més plena.

David Parras i Ramon

Si jo fes una obra d’art faria un ball a sobre dels patins. Seria un ball amb més gent i aniríem vestits tots iguals amb un polar de patinatge i unes malles de color negre. Hi hauria una noia que ens ensenyaria a fer bé els passos de ball.

El ball seria una historia d’amor d’un noi i una noia i els altres personatges serien els fills de la parella, jo faria de la mare. El faríem a les pistes d’ Esparreguera.

La música no tindria lletra. M’agradaria que la gent s’ho passés molt bé i que el públic es posés a ballar com nosaltres i els vindrien ganes de patinar.

Maria Oliver i Cabrera

Si jo fes una obra d’art faria un quadre i en aquest quadre hi hauria representat un mar contaminat, brut i ple de llaunes, bosses. El fons del mar estaria fet de fulls i cartrons, el pintaria de color blau i aniria enganxant la brossa tant al fons del mar com a la superfície. La

brossa seria amb els materials reals, i seria una manera de reciclar, de donar un altre utilitat a aquests materials.

La mida del quadre no seria el més important, seria una mida que ens deixés representar la idea. M’agradaria poder-lo exposar a algun museu i que els veiessin moltes escoles ja que si

ens n’adonem des de petits encara estem a temps de fer alguna cosa. La gent al veure la meva obra d’art hauria de reaccionar i començar a canviar moltes coses: no llençar els residus al mar, reciclar, intentar no comprar coses que vinguin de lluny ja que moltes venen de molt lluny i el trajecte amb vaixell també embruta molt i comprar just el que necessitem

perquè fabricar tot això també produeix molts residus.

Nahia Ruiz i Bernaus

Si jo fes una obra d’art faria una escultura de tota la meva família i les persones més importants que ja estan morts (avis o besavis) doncs els posaria al davant. Les mascotes també les posaria perquè nosaltres les considerem un membre més de la família. Aquesta

escultura seria de pedra gris pintada de colors que ressaltessin. Buscaria les eines adequades per picar la pedra i ser lliure de fer la forma que volgués.

Un cop estigués acabada la posaria en un lloc molt bonic, a prop del mar per exemple o davant d’una font, com si l’escultura estigués a punt de fer-se una foto amb un paisatge

bonic al fons.

M’agradaria explicar a la gent amb aquesta escultura, expressaria que estimo molt a la meva família. M’agradaria que la gent pensés estem molt units i també els faria pensar amb la seva família, aquelles persones que estarien mirant l’escultura potser també estan molt

units a la família i si no ho estan seria una manera de poder-se apropar als seus.

Nekane Salanova i Sánchez

Si jo fes una obra d’art faria un dibuix perquè m’agrada molt dibuixar. Seria una taca repassada amb permanent i pintada de molts colors per dins amb aquarel·les. Aquesta taca

aniria relacionada amb el projecte, simbolitzaria tota la varietat de menjar i a la vegada tot el planeta terra, tindria forma circular amb taquetes de colors per dins. Hem d’intentar menjar de tot perquè a Síria hi ha nens que no tenen menjar.

M’agradaria que la gent quan veiés el meu dibuix pensés en reciclar i que intentin col·laborar

perquè el planeta el 2050 estigui molt millor que ara. Encara que sembli que estem molt bé, hi ha fàbriques, els cotxes, camions... que fan mal a la capa d’Ozó i no ens protegeix del sol i la terra s’escalfa i fa mal a la natura.

M’agradaria que es veiés la meva obra d’art a la festa de Sant Jordi de l’escola, amb les

obres d’art de tots els companys de classe.

Joan Torres i Duran

Classe del Bruixot 10 anys

Si la Jana fes una obra d’art faria un collage. El faria amb les mans i seria

de tots colors, amb pintures i molts elements de la natura com sorra, fulles seques, aigua... Voldria denunciar que els nens i nenes amb discapacitats també poden fer una obra d’art. Ho exposaria en una exposició itinerant perquè el pugui veure molta gent. La Jana faria gargots, enganxaria fulles,

estriparia papers de colors, on cada color i material expressaria un sentiment diferent. Ho faria tota sola.

Estaria exposat al terra per poder-lo mirar des de diferents perspectives.

El protegiria amb una caixa de vidre.

Paraules de la classe del Bruixot per la Jana Labella i Segarra

Si jo fes una obra d’art faria 2 fotos, una amb un mar molt tranquil, amb peixos, dofins, balenes i taurons. L’altra amb un al mar on hi ha un vaixell que treu fum, bosses de plàstic i llaunes. I amb aquestes dues imatges, m’agradaria denunciar la gent que llença els seus residus al mar perquè això provoca que el oceà està molt contaminat i els essers vius al mar moren i a mi això em sembla injust. Per això vull fer aquestes dues imatges perquè la gent s’adoni del que estem fent.

Les fotos tindrien 2 metres de llargada i, d’amplada, 1,80 metres. Jo ho exposaria a “Desprès de la fi del món.

Aniol Jiménez i Quintana

Si jo fes una obra d’art faria una escultura que simbolitzés la tasca que fan les diferents ONG que rescaten del Mediterrani persones que fugen del seu país per buscar una vida millor. La escultura seria una pastera i ha dins i hauria diferents edificis molt coneguts perquè simbolitzés que tots hem de treballar conjuntament. A dins de la pastera i hauria per exemple: la Torre de Pisa, la Sagrada de Família, el Big Ben...

Això no hauria de passar, perquè significa que hi ha guerres en el món, per exemple a Síria estan patint molt. El que també és intolerable, és que en molts casos siguin les ONG les úniques de fer aquestes tasques i molts governs donen l’esquena a aquestes tragèdies en el mar Mediterrani.

El missatge que m’agradaria transmetre a les persones que miressin l’escultura seria: que és un problema que ens hauria de preocupar a tots i que, per tant, hauríem de treballar tots per solucionar-lo: països d’origen, de destí, països veïns, països llunyans, ONG...Tots hauríem de treballar conjuntament posant el bé comú per davant dels interessos individuals.

L’escultura la faria al port de Barcelona sobresortint en mig de l’aigua. Seria d’acer inoxidable. Àlex Oliver i Cabrera

Si jo fes una obra d’art faria una escultura que seria una pala de tennis taula de 2 metres d’altura i d’amplada 50 centímetres.

El voltant de la pala el faria de fusta, i per dins de pilotes de tennis taula, variades de color blanc i de color taronja. També li posaria una reixa de ferro perquè no sortissin les pilotes.

Jo denunciaria no tallar tants arbres per fer fusta, paper...perquè si no ens estem quedant

sense ells. Si no hi ha arbres no podríem viure perquè ells són els que ens donen l’oxigen que necessitem per respirar. Tampoc els animals no podrien viure.

Jo denunciaria les pilotes de tennis taula perquè són de plàstic. El plàstic està fet a partir del petroli i és un material que a part que contamina, tarda molts i molts anys en descompondre’s. Nosaltres ja no serem vius.

També denunciaria l’ús del ferro perquè per fabricar-ho contaminem molt.

Jo, la meva obra d’art l’aniria posant per alguns clubs de tennis taula de Catalunya i

cada 2 setmanes l’aniria canviant de lloc.

Anna Blancafort i Asturiano

Si jo fes una obra d’art faria una escultura d’un gat, per denunciar que la gent abandona els animals, perquè volen, perquè això no afavoreix ni a l’animal ni a l’amo de l’animal, això jo crec que no està bé.

Jo el construiria amb fulles i sorra perquè amb aquets elements són amb el que dormen i sobreviuen cada dia.

Ho construiria enganxant-ho tot amb cola molt potent. Aniria enganxant la terra a les fulles fins fer una escultura em forma de gat.

L’estàtua l’exposaria a una plaça en el centre de Nova York perquè es un lloc molt turístic. I molta gent que anés allà s’adonaria del que està fent tothom.

Arnau Bonfil i Valldeperas

Si jo fes una obra d’art, faria una instal·lació anomenada “El tresor de la Natura“.

La instal·lació seria tota blanca excepte algunes fulles i l’aigua del riu. La sala seria blanca perquè es un color que fa que es vegi la bellesa de la natura.

El principi de la sala tindria dos arbres blancs amb algunes fulles brillants de color verd clar. Al costat dels arbres una muntanya tota blanca amb al cim tot pla, tindria una

escaleta que portaria fins al cim, des d’on es podria veure tota la instal·lació. Davant la muntanya passaria un riu, al fons del riu hi hauria uns llums blau claret. A l’altra banda del riu uns arbres blancs amb algunes fulles brillants de color verd clar. I entre mig d’aquells arbres es podria sentir el cant dels ocells.

La protesta de la instal·lació seria que la natura és un tresor i l‘hem de cuidar.

La construiria al centre de Barcelona. Estaria allà perquè la gent de Barcelona respecti més la natura ja que és la ciutat més gran de Catalunya.

Bernat Favà i Campmany

Si jo fes una obra d’art faria una fotografia, però primer elaboraria una composició d’un gat i un gos caminant. El gat i el gos serien d’acer inoxidable i després ho fotografiaria per denunciar que cada cop es compren més cadells i, quan ja son grans, els abandonen i s’acaben morint o de gana, de set o de tristesa. Per sort existeixen les protectores d’animals que poden salvar algun gat i algun gos. El gat i el gos estarien al costat d’una persona de metall rovellat però el gos aniria amb una corretja i el gat no.

Quan hagués acabat el muntatge, cada dia aniria a fer-li una foto per veure la reacció de la gent amb l’escultura, a més cada dia ho faria de diferents angles i llavors quan passés un any faria un àlbum fotogràfic i ho exposaria en una instal·lació.

Erik Mendiguren i Belmonte.

Si jo fes una obra d´art faria una escultura representant la Dansa. Vull representar que la dansa és Art, no només és un esport. Que la dansa és un esforç i també expressa emocions i sentiments. Construiria una estructura de ferro. Representaria dos persones, un home i una dona fent un salt. Portaria la dona un tutú i sabates de punta i l´home portaria una samarreta negra i pantalons blancs. Seria una escena de dansa clàssica, on voldria representar la lleugeresa, que semblessin àngels.

La música seria una cançó de la Katy Perry, la cançó es diu Hey, Hey . Allà tots els personatges van vestits com al segle XVIII, bastant clàssics.

Judit García i Grande

Si jo fes una obra d’art m’agradaria representar la desigualtat entre rics i pobres i ho faria amb una escultura on hi hagi un home que es nota que és ric i una dona que no fa mes que treballar i no guanya diners. Faria una obra efímera i ho faria amb guix perquè és compacte però amb l’aigua es desfà (desapareix) i per aquest motiu vull que la meva obra d’art sigui efímera perquè a mesura que la desigualtat vagi desapareixent la meva obra d’art també. Ho exposaria en algun lloc públic en alguna ciutat gran, però sobre tot on hi hagi una cascada perquè vull que aquesta desigualtat passi ràpid i amb la cascada el guix es desfarà molt ràpid.

Maria Fusalba i Valderrey

Si jo fes una obra d’art faria una escultura, serien 2 boles del món, una bola del món seria l’actual i una altra la del 2050. L’actual seria de fang i la del 2050 seria de brosses. Per què l’actual seria de fang? És de fang perquè vull representar que ara tenim el món bé però el del 2050 el faria de brosses perquè el món, si el tractem com el estem tractant, s’embrutarà. I l’objectiu del treball és que la gent reflexioni el que li estan donant als seus fills. El vull fer a Barcelona, a l’Illa Diagonal Mar, perquè la gent va molt a l’Illa Diagonal Mar i podrà reflexionar.

Nil Cifuentes i Pérez

Si jo fes una obra d’art, faria una escultura d’una pilota de futbol de color vermell amb el signe de dòlar ratllat per denunciar que els futbolistes guanyen molts diners i perquè hi ha gent que no té ni un euro al mes i ells cobren milions.

La faria de plàstics per reciclar i els colors amb esprais. La faria a Argentina concretament davant del camp de futbol “la Bombonera“.

Pau Mendiguren i Belmonte

Si jo fes una obra d’art, faria un ball de parelles: Nen-nen Nena-nena Nen-nena Dansaria música anglesa “moderna”, fent un ball de jazz , amb tres nens i tres nenes. En alguna plaça o rambla, quatre cops a l’any un en cada estació.

Vestiria amb roba normal de carrer.

Denunciaria que dos nois no es puguin agradar a l’igual que dues noies perquè com és més normal una parella de noi-noia, dons la gent ho troba estrany i diu que no pot haver una parella del mateix sexe.

Paula Presas i Jiménez

Si jo fes una obra d’art faria l’escultura d’una estàtua de dos homes abraçats.

La faria perquè voldria representar i explicar a tothom que per casar-te amb un noi del mateix sexe no ets estrany, que no passa res, que tothom té el dret a decidir què vol fer.

He triat aquesta estàtua també perquè ningú es baralli, ni es mati per aquest motiu. Intentaria que el món estigués en pau davant d’aquesta situació.

Seria tan gran que es podria entrar per dins i pujar amb una ascensor fins a dalt i des d’allà contemplaríem la ciutat.

La faria amb pedra, ferro i ciment. La posaria a una rotonda de la ciutat de Nova York, perquè és una de les ciutats més visitades de tot el món.

Pol Font i Carafí

Si jo fes una obra d’art, faria una escultura en forma d’edifici que estaria fet d’escombraries tretes de la deixalleria, modificades i rentades per poder fer l’edifici.

Jo representaria que la gent només pensa en ella i no en el que passa al món, per exemple:

Jo em compro una pilota de futbol i al cap de un any ja n’hi ha una de nova, aleshores jo llenço la meva i em compro la nova pilota, i així successivament.

Aquesta obra la faria a les zones comercials de Barcelona com l’Illa i El Corte Inglés.

Davant dels dos llocs ho construiria perquè com que hi passa molta gent, tothom s’hi fixaria.

Marc Rius i Rovira

Si jo fes una obra d’art, faria una escultura que simbolitzés les deixalles i les andròmines que produïm i deixem en el planeta.

Construiria la Terra plena d’escombraries, per mar i per terra. També li representaria una cara.

La cara és per representar que la terra està malalta de tot el que deixem en el planeta. La Terra tindria ulleres sota els ulls, mocs al nas i un termòmetre a la boca.

També voldria ensenyar que les persones formen part de l’ecosistema; si fem mal al planeta, ens fem mal a nosaltres; això ho representaria amb més caretes malaltes per tot el món.

Ho exposaria en una plaça perquè tothom se n’adoni del mal que estem fent a la Terra i a nosaltres (a les places hi passa molta gent.)

Jo ho mostraria a tot el món, tots formem part del planeta i tots necessitem saber el què passa.

La bola (la Terra) la construiria amb escombraries i andròmines.

La construiria amb tothom que vulgui expressar i denunciar que cremem massa recursos.

Pau Rafa i Ortuño.

Jo faria una escultura que representaria un cotxe de veritat dels d’ una persona normal, i a dins del cotxe el pintaria de grafits, per simbolitzar tota la contaminació que pot produir el cotxe i perquè la gent vegi que estem fent malbé el planeta amb la contaminació. M’ agradaria que la meva obra estigués a un museu o una exposició on la gent la vegi quan va pel carrer, els materials seran els mateixos que els del cotxe normal, cada part amb el seu material.

Hèctor Delmàs i Hortal

Si jo fes una obra d´art faria una fotografia, les fotografies mostren sentiments i emocions.

Faria una fotografia de l´arbre més vell del món, situat a Tenerife .Perquè la gent s’adonés que els arbres no són només unes fulles i un tronc ,els arbres son éssers vius, però diferents a nosaltres, una de les grans diferències és que els arbres viuen entre arrels als peus, i s’alimenten del cel i la terra . Nosaltres som ben diferents dels arbres, i necessitem més recursos per viure.

Sense natura no tindríem oxigen, per tant els arbres són una de les nostres fonts de vida més importants. La natura és molt important per nosaltres però hi ha gent que no ho sap, per això exposaria en un museu aquesta foto en blanc i negre , mida din-A2 . La gent s´adonaria que un arbre ens dona existència . Nosaltres el que fem es tallar-los, el que vull denunciar en aquesta foto és que fem servir la natura per les nostres necessitats i es una injustícia.

Neus Moreno i Sojo

Jo faria una escultura amb un noi i un sobre al darrere, representaria el dret a decidir de tothom perquè això és una cosa que en té dret tothom petits i gran, homes i dones.

L’escultura estaria situada en les portes d’un col·legi electoral perquè qui passes per allà ho pugues veure i tenir-ho en compte, també saber que fa allà. Jo la posaria allà perquè quan s’hagués d’anar a votar la miraria i possiblement la gent que no creu en el dret a decidir igual els hi canviaria una mica el pensament sobre això.

El noi tindria l’estructura d’un ’’maniquí ’’ perquè seria un físic semblant al d’una persona de veritat, el detalls els pintaria perquè donar-li un aire diferent a l’escultura pot ajudar a la seva imatge com a personatge predominant en l’escultura, la roba seria de veritat perquè d’aquesta manera la gent ho veuria més realista i així quedaria més integrat en l’escultura.

El sobre el faria amb trossos d’acer inoxidable perquè ressaltaria molt de fons quedaria molt impactant.

He posat un home perquè en molts casos els nens o les nenes no podem decidir coses tan importants com els adults però nosaltres els nens i les nenes també decidim però no coses que puguin tenir un efecte en el país o en el estat i no he posat una dona, la veritat no se perquè tot i que no només són els homes que han de tenir dret a decidir sinó que les dones també en tenen de dret perquè tan els homes com les dones tenim els mateixos drets i ens podem expressar com vulguem sense que ningú ens digui res.

Ara en el món hi ha gent que no creu o no vol creure en el dret a decidir perquè es deuen creure que la gent que té més poder sobre el seu país o el seu estat tenen més poder que els demés i per això poden decidir que els altres no ho puguin fer com un rei, un dictador, un president...

Marc Boada i Marimon

Si jo fes una obra d’art faria una pel·lícula, perquè m’agrada dirigir projectes del què faig en el dia a dia.

Faria una pel·lícula que seria en blanc i negre per denunciar que la societat no està avançant, sinó que s’està endarrerint. Com en el tema del masclisme. En la pel·lícula sortiria una família en la que el pare fa les feines de casa: cuina ell, planxa, plega la roba i frega, i que aquets casos ja no fossin una excepció.

L’ensenyaria en un festival de cinema com el dels òscars, com que ho veu molta gent seria un bon motiu... i els podria fer pensar.

Ila Roig i Batlle

Si jo es una obra d’art faria un espectacle de dansa, i ballarien molts nois i alguna noia per

denunciar que els nois també poden expressar-se amb la dansa i que no han de tenir por per ballar.

Ballarien al carrer, en festes com la festa major o fires de dansa. Seria un espectacle de dansa clàssica i a l’espectacle ballarien 50 persones, ho faria al matí amb molta gent.

M’agradaria ensenyar-ho als nois perquè s’animessin a ballar. Posaria la musica del “Lago de los cisnes” fent salts amb pliés, tendús, grands battements i espegats. Vull que es vegi que els nois gaudeixen ballant.

Marta Carrera i Alert

Si jo fes una obra d’art faria una pel·lícula perquè així em podria expressar a la meva manera i també parlaria d’una manera molt expressiva perquè així, amb poques paraules, m’entengués molt bé.

El meu argument és tractaria de la desigualtat de gènere. Perquè a nivell econòmic i a nivell social les dones estem molt més infravalorades que els homes, i també que la gent és conscienciés i reflexionés sobre el que està passant.

Las persones que explicarien la pel·lícula serien nenes de 10 i 11 anys perquè la gent veiés que els infants ens estem adonant de les injustícies de la societat.

Jo exposaria la pel·lícula mundialment perquè així tothom podria reflexionar i fer unes conclusions sobre el temari i la faria en uns quants idiomes.

Daniela Mellinas i Gabaldón

Si jo fes una obra d’art faria una peça musical perquè m’agrada molt la música, des de petita.

Aquesta peça parlaria de mi i expressaria la meva història. La obra no seria ni trista ni alegre seria una mica de tot, depenent del que expliqués. En les parts que jo estigués trista la peça sonaria adagio (vol dir a poc a poc en música) i piano piano (vol dir molt fluixet en música)

perquè així sonaria trist. En les parts alegres sonaria forte (vol dir fort en música) i presto (vol dir molt ràpid en música.

La tocaria pels carrers perquè així la gent s’adonaria més. Jo amb aquesta peça vull ensenyar a la gent que la música és un llenguatge perquè a vegades no li donem

importància i ens pensem que només es una cosa que sona i és molt fàcil i no ho és tant.

No seria de cap tipus de música, o sigui, seria una mica de tots els tipus. La peça la tocaria un violí solista. Hi hauria una veu que cantaria la meva història acompanyada del violí.

Laia Melé i Canal

Si jo fes una obra d’art, faria un quadre, un quadre que tingués dibuixada una cara.

Aquesta cara estaria pensativa, però... no tindria definició ni d’home ni de dona; i

estaria pintada en blanc i negre perquè pensa temps enrere. Voldria expressar una acció que tenim a vegades tots nosaltres. Amb fils de totes menes que es vegues bé la imperfecció, els posaria al voltant per representar-ho amb coses simples com abans, que no hi havia gaire complicació.

M’agradaria exposar-ho en un museu perquè la gent veies i penses que no tot ha de ser perfecte.

Júlia Pérez i Trujillo

Si jo fes una obra d’art, faria un ball, perquè amb les danses pots expressar les emocions i els diferents sentiments que tens.

En aquest ball manifestaria la llibertat d’expressió perquè crec que cada persona té llibertat per parlar i dir el que pensa.

Aquest ball el faria al carrer, perquè passa molta gent i llavors les persones reflexionarien i

pensarien sobre la llibertat d’expressió.

El ball estaria fet amb nens i nenes, 4 nens i 4 nenes, cada nen i nena anirà vestit com vulgui perquè ja que denunciem que cadascú te la llibertat de dir el que pensa també cada persona te llibertat de vestir com vol.

La ballada seria de dansa creativa amb musica clàssica catalana i el faria un o dos cops a l’any, una a l’estiu i l’altre a l’hivern.

Laia Cortada i Ros

Si jo fes una obra d’art faria una escultura que seria una estàtua en forma d’un arbre.

Seria molt semblant a una olivera perquè m’agraden molt i és un arbre molt especial per a mi. Em fa pensar en tot el que hem treballat a la classe i també perquè hem fet un Land d’Art a sota una olivera.

La faria de fusta, la pintaria amb pintures especials i la posaria a l’escola perquè així la gent s’interessarien per saber com són d’importants les oliveres. Ens donen olives i oli.

L’oli és molt important per la salut i per cuinar, ...

Wafae ElKoulati i Kaiati

Si jo fes una obra d’art, jo faria un quadre que tingués molts colors, més de cent,

tots diversos, colors que una persona mai hagués vist. No tindria una sola forma, en tindria unes quantes tot depenent de com t’ho miressis.

Estaria situada en un petit turó clarament envoltat del mar on es vegi una petita ciutat protegida de la contaminació. D’aquesta manera representaria que

podem arreglar el món, que encara queda esperança. El quadre aniria canviant d’aspecte al mateix temps que la ciutat es protegeix de la contaminació.

També m’agradaria situar-lo en el turó perquè la llum del mar i del sol farien que aquest quadre canviés el seu aspecte cada moment del dia. Aquest quadre seria

com un mirall i es reflectiria en el cel perquè tothom la pogués veure de lluny i reflexionés sobre el seu comportament.

Sara Guitart i Pallach

Si jo fes una obra d’art voldria fer una gran escultura de gel a l’Antàrtida, la faria

d’aquest material perquè és el que es troba més fàcilment allà i no afecta gaire al medi.

Jo voldria col·locar l’escultura allà perquè (per culpa nostra) és on està el forat de la capa d’ozó.

La forma seria la d’una terra destrossada en trossos grans per culpa de la contaminació.

Les línies representarien els pocs espais que poden haver sense contaminar.

Jo vull denunciar el que fem al nostre planeta i fer pensar que estem destruint el

planeta. Per això està feta a trossos.

Esta dirigida a tot al planeta per aconseguir un món millor que el de l’escultura.

Pol Hervàs i Martín

Classe del Vampir 11 anys

Si jo fes una obra d’art faria una composició musical, perquè jo tinc una mica d’ imaginació.

El que explicaria aquesta cançó seria com era tot abans

de néixer nosaltres. Estaria

dedicada a la gent gran perquè ells van viure tota aquella època. També explicaria com

eren abans tots els transports, com vestia la gent i també compararia com era la música d’abans . La meva composició faria pensar en els temps passats i també els faria pensar en records que haguessin tingut i anècdotes. Sonaria en museus famosos acompanyant les visites a les diferents sales.

Ona Alberca i Egea

Si jo fes una obra d’art seria una fotografia, una fotografia d’un animal salvatge enmig de la natura. Els seus ulls explicarien la tristesa que estan passant: el ser caçats, el perdre els hàbitats, el canviar les maneres de viure, ... tot això els porta a l’extinció per culpa dels humans.

Segurament triaria un ós polar sobre un iceberg i al darrera unes indústries.

Seria una fotografia per denunciar o per fer veure el què està passant i el què pot arribar a passar. Jo crec que l’art de la fotografia pot expressar molt bé el que tu

penses i segur que agradaria a tots els que estan en contra de la contaminació i a favor dels animals i la natura.

•

Àlex Barnet i Roche

Si jo fes una obra d’art faria una fotografia, una fotografia on hi sortiria un cel blau i brillant, amb un sol gegant i un paisatge de primavera, amb unes flors i un prat tot verd amb un aire net i polit. Voldria explicar amb aquesta fotografia que si continuem maltractant el planeta

acabarem malament .Encara que nosaltres volem deixar un món millor pels nostres fills i pel nostre futur, hi ha gent que no se n’ adona del que està fent i encara que els volem parar els peus no ens fan cas i segueixen fent el que els dona la gana. Jo vull que els altres pensin i que quan mirin la fotografia els vinguin al cap mil idees de com podem millorar el nostre

planeta terra. Representaria tota la feina que encara ens falta fer per arribar a veure el nostre món bé: no contaminat, ni destrossat. Jo crec que m’admirarien les persones perquè estan cansades de que no fem res per millorar el nostre planeta. També crec que els polítics o els que no volen fer res per millorar el planeta no m’ajudarien i em denunciarien.

Marc Bogunyà i Bermúdez

Si jo fes una obra d’art faria una fotografia de la meva família. Explicaria com estimo a totes

les persones que no estan bé amb els seus pares o amb la seva família, perquè la família no es pot trencar, ells sempre t’estimaran i mai t’oblidaran. La fotografia representaria que quan tens una família que t’entén i que t’estima no l’has de desaprofitar, perquè hi ha moltes famílies que no són felices pel fet de no poder estar amb els seus fills o altres familiars.

La meva fotografia seria una foto en un bosc, perquè és en el bosc on tinc molts records amb la família. Jo crec que la meva família i els meus amics estarien molt contents de que pogués fer aquesta fotografia per representar allò important que és tenir una família i aprofitar-la. Penso que la fotografia agradaria a molta gent i els faria pensar molt.

Lucia Berruezo i Sánchez

Si jo fes una obra d’art faria una pel·lícula, una pel·lícula per anar als Òscars. Tractaria d’un grup d´amics, que van al bosc i allà es troben un arbre estrany, peculiar, amb l’ escorça de

color blau i les fulles liles amb fruits grocs semblants a uns mangos . Els nens amb la curiositat de saber que eren els fruits s’enfilarien i els provarien. Tan bon punt mossegarien la fruita que moririen a l´instant. De seguida arribarien a un altre món molt estrany, amb un cos diferent al seu, amb habilitats diferents i a un planeta molt diferent. Aquesta pel·lícula faria pensar en

com ha arribat l´arbre? Per què moren al menjar-lo, en si podran tornar? Què és aquell món?... Entre altres preguntes. Amb aquesta pel·lícula voldria representar que has de saber les coses abans d’actuar. Intentaria que aquesta pel·lícula agradés a tot tipus de públic petits i grans, no tinc preferències i la projectaria a tot tipus de cinemes.

Aran Cáceres i Ortega

Si jo fes una obra d’art faria fotografia. Fotografiaria a persones que tinguessin prejudicis i que diguessin per exemple: Les noies rosses són estúpides. Doncs no! Fotografiaria totes les

persones que també pensessin en estereotips, fent coses diferents a les que en teoria tenen assignades. Crec que faria pensar als altres en aquesta mena d’etiquetes, que no haurien d’existir. Qui va dir que les noies rosses són estúpides? O que els gòtics són uns antisocials?

Doncs no em sembla bé! Estem a temps de canviar això! Representaria el fet que els

prejudicis i els estereotips no són bons. Serien un parell de fotos bastant grans. Ho admirarien tota la gent que ho ha patit, a part de la meva família i els meus amics. Ho fotografiaria a les escoles, als instituts o a les grans empreses que és on passen més aquestes coses. Hi hauria gent a qui no els agradaria i jo ho entendria, perquè tothom té la seva opinió.

Ferran Carreño i Martínez

Si jo fes una obra d’art realitzada mitjançant una pel·lícula presentaria temes sobre la contaminació perquè així tothom sabés com està el nostre planeta. Els faria pensar les coses que has de fer al carrer com per exemple: no llençar coses a terra i reciclar.

M’admirarien en un museu i els agradaria a totes les persones que volen fer un futur més net i sense contaminació.

Carlota Cebrian i Casín

Si jo fes un obra d’ art faria una pista de tennis que seria com un paisatge molt bonic i tindria un tresor amagat. Quan la gent faria la classe de tennis buscarien el tresor, però només el trobaria la persona que tingués el mapa. El mapa explicaria les instruccions per trobar-lo. El tresor tindria amagats pilotes, raquetes i totes les coses que es necessiten per jugar a tennis.

Clàudia Cebrian i Casín

Si jo fes una obra d’art seria un grafit que faria pensar sobre la contaminació. Seria el dibuix d’una persona. El cap de la persona seria la terra, tindria un punyal al cor i el puny seria una bota amb àcid que explicaria que estem destruint a la terra, i que no hi ha massa temps per arreglar-ho. Aquest grafit no agradaria als governs perquè faria pensar a la gent i es podrien rebotar fent cotxes elèctrics, energies renovables, ... Però la gent que pensa ho entendria i li agradaria. El posaria a cada ciutat famosa perquè la gent s’adonés del que passa i així reaccionessin.

Roger Colomer i Fernández

Si jo fes una obra d’art faria una fotografia de la natura, seria la d’ una fulla d’una planta quan ha acabat de ploure, amb les gotes d’aigua al seu damunt. Explicaria la naturalesa, així faria veure als altres que hem de conservar això tan bonic que tenim i que no podem fer malbé. La foto seria amb el fons de la planta desenfocat i amb la fulla i les gotes

ressaltades, jo crec que a la gent que li agrada la natura li agradaria molt aquesta fotografia. L’exposaria en un lloc on la gent la pogués veure amb facilitat, per exemple al carrer o en alguna xarxa social perquè així arribés a les persones que no viuen a prop d’on ho exposaria i pogués córrer per tot el món.

Emma Fernández i Dorado

Si jo fes una obra d’art seria una pintura. Representaria que la natura està en perill i com que a mi em preocupa molt això, per això la pintaria. Nosaltres necessitem la natura per sobreviure. La meva obra seria un rectangle de mig metre d’alçada i un metre d’ample.

Tindria una ratlla al mig , a la part de dalt hi hauria un bosc florit, amb molts colors vius, animals i tot molt feliç. Després, a la part de baix un bosc trist, negre, els arbres sense fulles, i tot ple de plàstics i humans. Si et paressis a pensar veuries que els humans som els que estem portant a la natura cap a la mort i els que fem els incendis, no us n’ adoneu però necessitem molt la natura per sobreviure. El material que faria servir seria: un per la part de dalt i un altre per la de baix. El de dalt serien els pigments naturals, que aixafant roques i plantes em sortirien. El de baix seria de carbó, cendres i pintura negre.

A les persones que no els agradaria el quadre serien les típiques que no volen pensar ni reaccionar, es pensen que són les millors, però no ho són, la majoria de les persones d’aquest tipus són les que sempre estan amb el mòbil i no volen veure com es el món en realitat.

Les persones que els agradaria el meu quadre serien les que pensen en un futur millor, normalment les que els agrada la filosofia o els treballs on es poden dir idees, les persones intel·ligents. Les que volen arreglar el que està passant.

Jo posaria el meu quadre en una exposició, on les persones el poguessin veure, i després ho posaria en un museu on van les persones que crec que els interessaria el meu quadre.

Laia Franch i Duxans

Si jo fes una obra d’art, seria un musical. Aquest és l’art que m’estimo més en tot el món.

M’agrada interpretar cantant, ballant i actuant. És la combinació que m’agrada més per a gaudir de la vida, ja que són les coses que em fan feliç, les arts que em fan expressar millor. Per a mi és una gran decepció que, avui en dia, hi hagi tanta gent que ens estafa. Per això el musical tractaria d’això. Potser seria una mica difícil d’entendre, ja que no seria gaire divertit la

realitat que explicaria. Jo crec que tots aquells que roben contínuament, no hi estarien gens d’acord. De ben segur que es manifestarien en contra del que vull representar. Els altres que hi estiguessin d’acord, crec que els faria pensar, i es revolucionarien.

Maria González i Udina

Si jo fes una obra d’art, faria una obra d’art urbà. En aquesta obra expressaria que si no canviem acabarem en un desastre de món, per culpa de la contaminació i de les males decisions, representaria el fi del món a causa de la contaminació i les deixalles que hi ha al carrer. D’aquesta manera podria expressar el meu punt de vista, i les condicions on podem anar a parar. També faria pensar als polítics en que afecten les seves decisions, i què poden

fer per canviar cap a un món millor, utilitzant la idea de “Win win.” (És la idea de tothom surt guanyant.)

Pau Hidalgo i Carbó

Si jo fes una obra d’art faria una fotografia de la meva vida perquè a través d´una càmera la gent podria opinar. Faria pensar en els sentiments que una persona pot sentir i l’ altra gent també podria fer fotos. Seria una recopilació de moltes fotos i les exposaria en alguna sala perquè tota la gent que volgués venir podria venir. No cobraria res a ningú que volgués veure el meu projecte. Jo crec que això no faria mal a ningú i agradaria a tothom i seria una forma molt bona d´expressar els teus sentiments i a més és molt bonica i fàcil de fer.

M´admirarien les persones que tinguessin sentiments i hi haurien les típiques persones que no deixarien fer res, ni opinar.

Josep Martín i Medina

Si jo fes una obra d’art, faria una fotografia aèria de Brasil però que sortís la part rica i la part pobre. Em molesta molt que a Brasil hi hagi gent que no té res per menjar i gent que té diners per comprar-se un helicòpter, a més a més quan van fer les olimpíades es van gastar

molts diners i aquests diners segur que els necessitaria molta gent per poder viure. Aquesta fotografia seria per denunciar que és una injustícia que coses com aquestes encara estiguin passant al nostre món. Espero que ben aviat ja no passi cap cosa semblant.

Enric Mata i Monfort

Si jo fes una obra d’art seria un quadre de la muntanya de l’Everest i la dibuixaria detalladament. La dibuixaria amb persones pujant amb màscares. Després faria un altre quadre. Seria el mateix quadre però en canvi el dibuixaria de color negre amb persones mortes pel camí, i també dibuixaria un ocell sol a dalt de la muntanya.

Després l’exposaria en el museu de la natura perquè tothom el veiés. Depèn de la gent els agradaria i també depèn de les persones alguns dirien que no n’hi ha per tant.

Altres dirien que hi estan molt d’acord.

Pau Morgado i Marcos

Si jo fes una obra d’art... aquesta seria una fotografia de moltes dones anant a una universitat, la foto es diria “poden”, explicaria que les dones poden estudiar, que tenen el mateix dret que els homes i també l’infravalorat que està el seu sexe. Ho exposaria en museus i m’admiraria la gent que sap i s’ha adonat que tenim un problema a la societat amb les dones, que hi ha molta gent que diu i diu coses a favor, però no s’ho creuen ni pel cabell més curt. Segur que la fotografia agradaria a tots els que creuen que hem de canviar alguna cosa. Em criticarien els masclistes, que lamentablement segueixen per allà fora, com panteres negres amagades al darrera d’un matoll per buscar la seva presa. Jo em sentiria orgullós per haver aportat a la societat un pas més per avançar en els drets de les dones.

Oriol Navarro i González

Si jo fes una obra d’art faria una fotografia del món. Voldria que els altres pensessin què està fent que el món canvi: El no reciclar? El llençar coses al terra? Al veure aquesta fotografia pensarien: què estem fent malament a la terra perquè tot vagi així? Els faria reflexionar sobre el que estem fent. Els explicaria en el que jo crec que estem fallant i jo ho faria així: -Vull que us fixeu en aquesta foto (la foto que us he dit abans del planeta) vull que penseu què estem fent en aquest moment: -No reciclar (això també significa llençar coses al terra).

-No apagar les llums, no tancar les aixetes,... i altres coses que no fem servir.

-Estem contaminant molt.

Per culpa d’això, que no fem bé, moltes ciutats i països s’estan perdent. La fotografia i totes les explicacions ho exposaria en un lloc on hi passes molta gent i així se n’adonarien de les coses

que estem fent malament.

Marc París i Pallarols

Si jo fes un obra d’art faria una pintura, representaria un arbre màgic sense fulles, amb un

forat de niu de mussol, amb flors pel terra, amb la lluna al damunt de l’arbre i amb cuques de llum amb una herba molt clareta. M’admirarien les persones que els agraden molt les coses màgiques i els arbres màgics i també les persones que els agraden les pintures. No agradaria a les persones que no els agraden ni les pintures, ni la màgia, ni els arbres. Faria

pensar a la gent que els agrada buscar sempre: el perquè estan així, el perquè va pensar l’autor de fer això i no una altra cosa, com per exemple: -Per què ha fet aquest arbre i no un cotxe o una persona?

Jo crec que dirien perquè està ben fet i amb molta imaginació.

Yoel Quilez i Leal

Si jo fes una obra d’art seria una composició musical i es titularia: El meu destí. Lògicament parlaria de com crec que seria el meu destí, quins oficis faria, qui seria la meva parella, com

seria ell i com viuria la meva vida. Crec que faria pensar que tot és possible. Representaria una vida amb moltíssimes oportunitats i emocions. Jo crec que agradaria a la gent que encara no hagués triat el seu destí del tot, i també a la gent que li agradés la música pop o la música que fa pensar: la música profunda. M’agradaria que sonés pels carrers importants

perquè es donés a conèixer la meva cançó a la gent.

Ona Font i Garcia

Si jo fes una obra d’art, explicaria coses a les quals s’enganxa la gent i que no són gaire importants, mitjançant una obra no arquitectònica. Seria una petita escultura de la silueta d’una persona de perfil. Seria una persona i a dins tindria una piràmide i a dalt hi hauria els qui estan enganxats a alguna cosa

i cap avall hi hauria els que no estan tan enganxats o

els qui no els agrada tant. Seria una escultura que ensenya els problemes que conté.

Parlaria de les coses dolentes, que són les més corrents, ja que hi ha poca gent que s’enganxa a les coses bones. Faria rumiar a la gent, perquè mirarien de canviar-ho o evitarho. Voldria representar també una idea de canvi, de reacció cap a la gent que no va pel bon camí. Al costat de l’escultura en faria una altra tal com hauria de ser en positiu. La dividiria en cinc parts representant a allò a què estan enganxats. La primera part representaria les persones que es dediquen a demanar coses no necessàries. La segona part estaria dedicada als anomenats “populars” per tal que tothom sàpiga qui són. La tercera part estaria dedicada a les xarxes socials. La quarta part estaria dedicaria a coses virtuals com jocs. La cinquena part estaria dedicada a les persones que fan sentir inferiors als del voltant, per fer-se els milhomes. La piràmide en realitat hauria de ser així: La primera part aprendre molt. La segona descobrir. La tercera fer rutes i caminar. La quarta llegir i mirar llibres. La cinquena voler compartir les opinions. M’admiraria aquesta obra que agradaria a

la gent que tingués ganes de canvi, de millora, per millorar aquest planeta on vivim, perquè encara tenim moltes coses a millorar, i per canviar pendents.

Queralt Reifs i Guitart

Si jo fes una obra d’art m’agradaria fer l’estàtua d’ una medusa perquè a l’exposició de la “Fi del món” vam veure com un simple animal va poder sobreviure tan bé. Jo crec que seria una escultura bastant criticada per la gent que no ho entengués, però seria bastant acceptada per la gent que sí que ho entengués. La posaria al centre de Barcelona, a l’aire lliure, perquè molta gent la pogués veure i entendre. Voldria fer pensar: Si les meduses que porten més temps que nosaltres vivint no han evolucionat i segueixen vives, com és que nosaltres, els humans, ens estem matant a nosaltres mateixos? És que ho estem fent malament!

Marcel Pastrana i Castells

Si jo fes una obra d’art faria una foto, perquè vull fer saber a les persones de tot el món que

també pots fer una obra d’art a partir d’una càmera.

Jo l’exposaria

en el cim de la

muntanya de Montserrat, “Sant Jeroni”. No deixaria que cap ni una de les persones que vinguessin a visitar la meva foto, la poguessin tocar, ni fer-ne fotos. Voldria fer pensar als altres què representa aquesta foto: una nova vida pels joves nois que puguin entendre els canvis del pas del temps. Seria un paisatge des de dalt de la muntanya, i ho deixaria allà tant a munt per homenatge al meu pare, el Cèsar, perquè cada any fa una cursa que es diu, “La cursa de l’alba”, i sempre passa per allí per fer-se una foto amb els seus amics. Jo crec que agradaria molt aquesta foto d’aquest meravellós paisatge, a tota la gent que rutinàriament va a la muntanya de Montserrat. Seria una gran obra d’art.

Pau Roig i Garcia

Si jo fes una obra d’art, seria una obra dubtosa i pensativa. El contingut no s’entendria al començament, però si anessis més enllà ho podries veure. Les meves obres estarien inspirades en les meravelles de la natura que els homes no hem explotat i segueixen sent com fa milions d’anys. Les obres d’art serien sarcàstiques i enunciatives. En les obres em

queixaria de mi mateix i dels altres, i al mateix temps admiraria el món tal i com és.

L’ art que faria mai seria igual, podrien ser pintures, o imatges per satèl·lit, potser una poesia o un petit relat. Obres de teatre, o de cinema. Em podria basar en la fotografia o potser en il·lustracions... però sempre serien diferents. Haig de dir que hi hauria a qui no li agradarien i

que les criticarien, que no n’estarien d’acord

o que protestarien per ficar els animals

superiors a les persones. Tot i això seguiria fent art per a expressar el que penso als altres.

Nil Salamià i Campmany

M‘agradaria poder fer fotografies a diferents obres d’art que siguin conegudes. En

una de les meves fotografies hi sortiria una medusa. Quan estigués exposada voldria que s’escoltés una veu que digués: - No ens donem compte del què passa allà dintre però tampoc ens donem compte de com evolucionen. Són més senzilles que qualsevol ésser viu. Matem l’únic

depredador que té, que és

la tortuga. Elles s’ofeguen menjant bosses de plàstic

pensant que són meduses i accidentalment moren ofegades. El problema és que nosaltres som els assassins que els matem i per això som el càncer de la terra. Una cosa tan senzilla ens va guanyant de golejada i el pitjor és que no tenim depredador sense

comptar-nos a nosaltres, i encara així ens estem matant entre nosaltres.

Aleix Salanova i Sánchez

Si jo fes una obra d’art faria una fotografia d’un animal que no sigui de Catalunya. L’animal seria una papallona. Ho faria fora de Catalunya perquè es descobreixen noves coses.

Explicaria com són de tranquil·les les papallones i faria pensar a tothom que em veiés que pot estar molt tranquil. Tothom es tranquil·litzaria veient els colors de la papallona de la meva

fotografia. L’obra d’art estaria exposada en una sala d’exposicions de la ciutat de Barcelona. No m’agradaria que es fes molt famosa. Seria una obra d’art però només és una fotografia.

Joan Serradó i Puig

Si jo fes una obra d’art, faria una pel·lícula.

Una pel·lícula sobre la fastigosa societat en la que vivim. Jo crec que a la gent no li agradaria gens la meva pel·lícula, perquè representaria tot el que la gent veu, escolta, diu, etc... Jo crec, que la gent que m’admiraria seria gent madura, gent que lluités per canviar la societat, i que no s’unís a ella. A la pel·lícula, m’agradaria expressar : “Odio aquesta societat”, “si us plau canvieu-la”, “ no us uniu a aquest món”, etc... Sé que no tindria molt d’èxit, però com a mínim sé que ho apreciarien.

Marina Simón i Martínez

Si jo fes una obra d’art, crearia una pel·lícula de dibuixos (així els nens més petits la podrien veure). La pel·lícula representaria que cada vegada la terra està més malament a causa de l’home. La faria de dibuixos perquè la generació que vindria a continuació de la meva, com que serien petits, la podrien entendre millor. Tot i així, a la pel·lícula hi hauria coses dolentes

perquè jo crec que els nens encara que siguin petits, han d’entendre que a la vida no sempre tot és bo sinó que hi ha de tot. Jo crec que la meva obra els podria interessar a tota aquella gent que està disposada a que els seus fills i filles tinguin un futur bo i que puguin estar tan bé com nosaltres. A part, a la gent que lluita no només perquè la generació

següent estigui bé, sinó pel bé del planeta que ell no té la culpa de que l’home estigui fent tot això .Òbviament, a les persones a les que no els agradaria la meva pel·lícula són aquelles que estan disposades a fer tot el que poden per obtenir milions de diners. Estic seguríssima que amb aquelles persones els agafaria una ràbia... La pel·lícula, com he explicat al primer

paràgraf, doncs representaria generalment que la terra està molt malament i que hem de millorar el seu estat. És clar que es pot representar de moltes maneres i molt diferents però amb la mateixa conclusió.

Mireia Serradó i Tort

Promociรณ Betty Freidan 12 anys

Si jo fos... una obra d’art, m’agradaria ser una dansa. Podria ser una dansa de ballet o potser de hip hop, però el que a mi més m’agrada, és una barreja de molts estils. Ballant al ritme de la música i posant-me dins la gent per què ballin. Tindria una música molt de

moda, amb una cançó molt rítmica i perfectament ballable. M’hauria creat un ballarí o ballarina molt famosa, segurament un dels millors del món i reconegut mundialment.

Aquesta dansa la podria ballar tothom i la ballaria molta gent. Quan la gent escoltés la meva música es posaria a ballar-me, i a mi m’encantaria que jo els hi agradés i s’ho passés molt bé ballant-me.

Agatha Puig i Palacios

Si jo fos una obra d’art, quan obrissin les portes de la galeria seria

l’

únic quadre que

destacaria, brillaria amb una llum que no ho tenen els demés quadres, jo voldria transmetre el sentiment de ser lliure, o sigui, el sentiment de llibertat per expressar-se. Tindria els colors de la vida, o sigui molt cridaners. A dins del quadre hi hauria la casa dels meus somnis, amb una piscina i amb prats verds per respirar i l’aire sa, hi viuria amb el meu novio i amb el meu gos.

Jo valdria més d’ 1.000.000$ perquè sóc molt valuós

Carla Espinosa i González

Si jo fos una obra d’art, seria la sèrie de Bola de Drac. Al principi començaria sent molt petit, però cada setmana creixeria una mica i al cap d’un temps també naixeria un amic, el llibre, que al cap i a la fi, és molt semblant a mi.

Seria molt famós, però quan ja seria bastant gran, em pararien de fer durant un temps, però al cap d’uns anys, el meu creador i editor Akira, decidiria tornar a crear-me, però per la meva sorpresa, ja no hi hauria la mateixa gent, sinó els descendents dels que anteriorment gaudien veient les meves aventures.

Dídac Jiménez i Quintana

Si jo fos una obra d’art... estaria en un museu molt important. El museu estaria preparat per a la meva obra, amb la temperatura adequada i amb un vidre que tapés l’obra, perquè ningú la toqués. M’agradaria que en la obra hi hagués el record més bonic que m’ha passat a la vida. El record, m’agradaria que fos un dibuix de mi, que al darrere hi hagués el Big Ben. També m’agradaria que si algú està trist i veiés la meva obra, que li marxés la tristesa i que sigués feliç. Em pintaria un amic o un familiar molt proper a mi perquè així s’inspiraria més. Quan em morís la gent no em trobaria a faltar perquè estaria pintada en el quadre.

Carlota Valencia i Calleja

Si jo fos una obra d’art, seria un quadre bonic, pintat i dissenyat per un dels millors pintors de tot el món.

Seria una obra d’art original i que fes volar la imaginació a l’ espectador.

Diferents colors, diferents textures , diferents idees les que voldria transmetre.

M’agradaria estar exposat en un museu i que em visités la gent.

M’agradaria sobretot transmetre tranquil·litat, però a la vegada intriga i misteri.

Gerard Pérez i Perarnau

Si jo fos una obra d’art seria una escultura per acabar, una escultura on tot fos irregular i on hi hagués moltes imperfeccions; on tots els mals moments es representessin en esquerdes i els bons, en colors molt alegres i que ressaltessin molt per tapar totes les esquerdes. Seria una escultura petitona, però que a la vegada transmetria molt. Petita per l’insignificant que seria en tot el món, però transmetria molt a aquelles persones que de veritat t’importessin i els hi importés. Si hagués d’escollir un autor, seria Antoni Gaudí per la seva imaginació i la seva creativitat en aquella època, però en realitat el veritable autor seria jo mateixa, la que de veritat ha donat importància a aquella escultura i li ha donat valor i sentiment.

Gala Cuesta i Gómez

Si jo fos una obra d’art seria una obra literària, però no una qualsevol, un llibre d´aquells que el lector s´entristeix quan l´acaba, que encara que tracti de mons inexistents, màgia i aventures impossibles, pots imaginar que tu ets el protagonista. D´aquells llibres que fan que l´autor passi de sobte de ser un total desconegut, a trobar-se al cim dels rànkings dels escriptors. En definitiva, un llibre d´aquells que deixarien empremta....

Judit Moreno i Sojo

Si jo fos... una obra d’art, seria un quadre, estaria en una sala d’un museu a Nova York.

Estaria una sala fosca, sola, brillaria en la foscor, la gent em miraria atentament preguntant-se què representen unes taques que tothom pot fer a casa seva. Hi hauria gent que m’hauria vingut a veure des de l’altra punta del món, hi hauria gent que m’hauria intentat comprar, però no ho ha aconseguit, em vendrien per 100 000 000 $.

Seria l’ últim quadre que hauria pintat Pollock, m’hauria cuidat durant molt temps fins que m’hauria exposat a l’entrada del seu pis. Com que a tots el veïns els hauria encantat, m’haurien transportat cap a aquesta sala fosca, ja porto uns quants anys aquí, suposo que he tingut molta sort a l’ haver estat tant famosa, sempre tinc companyia tan

persones que vénen a veure’m, com guàrdies. Espero i m’agradaria estar uns quants anys més aquí.

Kira de Rooij i Torres

Si jo fos una obra d’art m’agradaria ser una escultura, perquè no em mouria, estaria quieta, però podria veure la gent i escoltar què pensen de mi. Llavors, a l’ acabar

l’exposició, podria dir als organitzadors de l’exposició, què pensen de mi i les crítiques per poder-me millorar i que quedés perfecta! Voldria lluir-me en una exposició que m’agradaria que estigués a Barcelona sempre i que em pogués construir i dissenyar Antoni Gaudí, perquè m’agraden molt les seves escultures i monuments i va ser una persona molt famosa en la seva època a Barcelona.

Anna Garcia i Moncunill

Si jo fos una obra d’art m’agradaria que em pintés Salvador Dalí, seria de diversos colors vius, m’agradaria ser un quadre abstracte. Estaria a una de les exposicions o un dels museus més quotidians de Barcelona i m’agradaria que tothom em pogués observar. Que nens, pintors reconeguts i adults opinessin de mi. M’agradaria veure la gent pensant i imaginant.

Anna Martín i Mullor

Si jo fos... una obra d’art, m’agradaria estar en un lloc on qualsevol persona pogués arribar a mi i veure’m fàcilment. Seria una pel·lícula d’aquelles que et trobes i et criden l’atenció. Que són atractives però alhora fan pensar i et donen un missatge. Estaria basada en un llibre però la gent, necessitaria veure la peli per acabar d’entendre’l.

M’agradaria veure la cara de la gent al mirar-me durant l’hora i mitja que duro, l’expressió que se’ls hi queda, els comentaris que fan... Que després de veure’m a la gent li canviés la perspectiva de veure el món, la gent... que s’adonessin i fossin conscients del què passa al seu voltant i del mal que fan a tot, segurament sense voler. Que després de veure’m intentessin rectificar les coses que fan malament i pensessin el què fan dues vegades abans de fer-ho. Però que tot això no els hi impedís seguir endavant i continuéssim amb més força i alegria. M’agradaria ajudar a la gent a ser millor persona.

Leila Cuello i Busquets

Si jo fos una obra d’art estaria exposada a una exposició de Barcelona. Aquesta obra seria d’ Andy Warhol, seria l’ obra d’art de la Marilyn Monroe, que està feta amb moltes plantilles de diferents colors.

Aquesta tècnica es diu serigrafia i l’Andy Warhol, ha fet aquesta tècnica en moltes obres d’art però jo seria la de la Marilyn, perquè em va agradar aquesta tècnica i em va agradar

com va quedar l’ obra.

M‘agrada aquesta obra perquè es com la mateixa persona vista des de diferents perspectives, és com veure-la en diferents situacions emocionals, a més l’Andy Warhol també juga amb els diferents colors i els sentiments de les persones a les que pinten.

Marina Xufré i Prietro

Si jo fos una obra d’art.. m’agradaria ser un quadre ben pintat, no, millor un retrat. Estar en

un museu molt gran i en una exposició gegant. Cada dia veuria gent com entraria i em miraria i m’examinaria. Entrarien crítics, famosos i molts més a veurem com llueixo en aquest indret. Em sentiria feliç per ser pública, però trista per estar sola.

Marta Abelaira i Oliver

Si jo fos una obra d’art, seria un quadre. M’agradaria estar en un lloc important, com per exemple a la casa del rei. M’agradaria ser un quadre d’una persona de la seva família. Jo seria un quadre del seu avi que hauria pintat Dalí. Cada dia a la nit ell amb tota la seva

família m’explicarien una història diferent i original, perquè per a ells el seu avi era molt important ja l’estimaven molt. Un dia m’explicarien una història que diria: hi havia un vegada una noia que es deia Valentina, era la popular del institut i quan van fer el canvi de curs, va entrar una noia que es deia Clàudia, era molt guapa i els nens es van enamorar d’ella. Llavors la Valentina li va fer la vida impossible a la Claudia i és van enfadar.

Amb aquesta història tota la família aprendria que l’aspecte no seria el què importaria.

Martina Gràcia i Titos

Si jo fos... una obra d’art seria un quadre únic. Aquest quadre representaria la vida, les cascades, els rius... La Terra abans dels humans. El protagonista seria el propi paisatge. No hi hauria contaminació, construccions... sols hi hauria aigua, aire i

grans plantes. Aquest

quadre seria el més destacat per una gran raó, la vida de la Terra sense nosaltres. També sorprendria per la textura de la pintura. El quadre et faria pensar i si profunditzessis, podries fins i tot olorar les cascades, les muntanyes... La natura sense contaminació.

Míriam Granadal i Sánchez-Aguililla

Si jo fos una obra d’art, m’agradaria que la gent em mirés, no tindria un lloc fixe, m’agradaria viatjar per cases, museus... crec que a les cases, dóna més alegria tenir un quadre i el quadre seria jo. Seria de molts colors, però de colors pastels. Quan em miressin em sentiria molt contenta, perquè a la gent li agradaria molt el què tindria dibuixat al meu interior.

Montse Raya i Peña

Si jo fos una obra d’art, seria un llenç totalment blanc esperant ser pintat. M’agradaria que

em pintés sempre Picasso, perquè feia uns quadres molt bonics. Estaria en un museu guardat perquè em recordés tota la gent. M’agradaria que tothom em pogués observar i reconèixer arreu del món.

Aritz Agramunt i Moreno

Si jo fos una obra d’art, podria transmetre els meus sentiments i emocions a través de la mirada atenta de la gent, podria fer-los arribar sensacions a través dels meus colors,

materials, textures...Ocuparia el meu racó en un museu important envoltada d’altres obres d’art diferents a mi. M’agradaria ser de colors clars i poc vius, però a la vegada senzilla i no molt carregada. M’agradaria ser un mirall per cadascú que em mirés per tal de que la gent veiés en mi el que ells volguessin.

Berta Soler i Marimon

Si jo fos una obra d’art, m’agradaria poder ser una escultura i estar envoltat de gent en un museu amb molts altres quadres, estructures, fotos i altres obres d’art. Seria una escultura abstracta d’una forma no molt definida, construïda a partir de molts objectes que, segurament significaren alguna cosa pel meu creador. També m’agradaria poder

veure com la gent trobaria diferents significats sobre mi i que a cada persona li inspiraria una sensació diferent mirar-me. Em sentiria segura perquè sempre hi hauria alguna alarma o algú de seguretat que ens protegiria dels lladres i altres persones amb intenció d’agafar-nos pel nostre valor econòmic.

Laia Roca i Cavaller

Si jo fos una obra d’art, seria una pel·lícula però no una pel·lícula de dibuixos animats, ni basada en una història real...no. Jo seria una pel·lícula molt diferent a les altres. El meu guionista no caldria que fos una persona amb èxit, ni bastant conegut, perquè les persones, no només vinguessin a veure’m perquè qui m’ha escrit i dirigit fos famós. M’agradaria que les persones em vinguessin a veure per mi. Seria una pel·lícula que quan acabessin de veure’m, estarien emocionats i els hi transmetria un missatge que els faria entendre alguna cosa o emocionar-los.

Txell Rodríguez i Sujar

Si jo fos... una obra d’art estaria exposada en un museu de Barcelona. Hauria arribat a aquell museu el mateix dia que el meu creador (el meu pare) m’hauria acabat de pintar.

Seria el famós artista Gerard Pàmies Sancho, el meu pare i pintor. Va morir als seixanta anys d’un càncer al cervell. Jo seria una obra en la qual hi hauria dibuixat detalladament un

cowboy muntat en el seu cavall, corrent a tota velocitat.

Martí Favà i Campmany

Si jo fos...una obra d’art seria una foto d’ Instagram, molt alegre i acolorida. Viatjaria per la xarxa a tota velocitat, de dispositiu en dispositiu, veient i visitant món en format d’arxiu. Tot molt còmode i a la velocitat de la llum. En el meu viatge recolliria molts records i experiències.

Però, a la xarxa no tot seria de colors, també hi hauria virus que els que eliminaria junt amb el ciberbullyng, de manera que seria feliç i estaria satisfet amb la meva missió.

Adrià Granados i Martín

Si jo fos una obra d’art, seria la pel·lícula Titànic. Seria molt important, ja que seria molt, molt famosa i tothom em miraria perquè explicaria els fets reals que van passar al vaixell.

Quant la gent em miraria em sentiria orgullós de què la gent s’emocionés, plorés i sentís diversos sentiments amb mi.

El meu naixement hauria estat el 8 de gener de 1998, m’hauria creat James Horner i tindria un premi a la millor pel·lícula. En Leonardo DiCaprio, un actor molt famós, seria el protagonista.

Gian Pàmies i Feliu

Si jo fos ... una obra d’art molt extensa, seria la inspiració de moltíssims altres artistes, seria complexa, seria molt famosa. Em convertiria a diferents formats, des d’ una obra teatral a una pel·lícula fins i tot un llibre. Seria interessant i tindria un protagonista molt reconegut. El meu començament sempre seria: -En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme...

Martí Carreño i Sancho

Si jo fos una obra d’ art, m’agradaria ser una obra d’ art famosa. El dia que m’haurien pintat, hauria estat un moment molt emocionant per a mi, perquè m’haurien portat per tots els museus del món, des dels menys coneguts, fins als més coneguts.

Oriol Colom i Bastardas

Si jo fos una obra d’art, el moment que més m’agradaria, seria quan els turistes d’altres

països em fessin fotos i em miressin fixament veient pensar els espectadors.

M’agradaria estar en un parc d’un poble, al centre, envoltat d’una gespa verda, però que tothom em pogués mirar i observar gratuïtament. M’agradaria ser una estàtua important arreu de tot el món.

Ibai Mendiguren i Belmonte

Si jo fos... una obra d’art probablement estaria en un museu com totes les obres d’art del món. M’hauria fet un artista qualsevol, seria una estàtua feta de pedra o marbre. Sentiria una mica de tristesa, ja que no em podria moure per res. Durant la nit quan apaguessin els llums la vista em molestaria, ja que tindria els ulls sempre oberts, però almenys, com que seria la senyal de què tanca el museu per fi podria descansar.

Raúl Cantón i Àlvarez

Si jo fos... una pel·lícula que es projecta a sobre d’una pantalla de cinema, tots els dies

començarien igual, em projectarien a sobre d’una pantalla en blanc, una pantalla de cinema. Aquesta és de dimensions molt grans. La sala on em projectaria també es molt gran, a dintre hi ha de cabre moltes persones, que aniran assegudes a les butaques de la sala. S’asseurien persones de diferents sexes, edats, colors de cabell... Normalment

aprofitarien el cinema per menjar crispetes o llaminadures, i també beurien un refresc o un aigua.

Jo al principi seria una pel·lícula de moda, una molt popular. La pel·lícula de la que tothom parla i la que tothom vol anar a veure al cine. Però, a mesura que passi el temps, l’interès

s’aniria perdent. I al final de la meva vida als cinemes trigaria uns mesos a arribar, quan l’interès per mi ja s’hagués perdut completament, i ja el cinema no tindria beneficis per reproduir-me a les sales.

Així seria jo, una de les moltes pel·lícules que es reprodueixen als cinemes.

Ivan Gómez i Zakharov

Si jo fos... una obra d’art, penso que tots en seríem una, perquè tots som diferents i això ens fa especials. Si jo fos un obra d’art em passaria el dia exhibint-me i ensenyant a la gent l’art que tinc. Seria una sèrie de televisió que aportaria moltes emocions en pantalla, tant riures com crits, tant plors com ensurts, entre altres sentiments i emocions.

Veuria com la gent gaudeix veient-me i això em faria sentir molt bé.

Sílvia Ramia i Carrillo

Si jo fos una obra d’art, m’agradaria ser un quadre exposat en un museu, ja que així, tota la gent que volgués, em pogués veure i opinar sobre mi, que la gent al veure´m s’interessés en mi i es pogués parar davant meu per pròpia voluntat. També m’agradaria veure i acceptar les opinions i les crítiques de la gent, els nens... Jo seria de colors, molt vius però a la vegada tindria algun color més trist. El que voldria transmetre serien els estats d’ànim que un pot tenir.

El tacte que m’agradaria tenir seria amb volum, amb textura i un tacte diferent depèn dels estats d’ànim que transmeti, per exemple, si vull transmetre l’alegria, seria de colors molt vius i amb una textura agradable per la majoria de la gent.

Carlota Sagués i José

Promociรณ Roald Dahl 13 anys

Si jo fos una obra d’art, sense cap dubte seria la música, és tan curiosa però a la vegada tan senzilla, que sembla irreal.

Escolliria la música, ja que segons la meva experiència és capaç d’unir la gent, capaç de ferte riure quan ho necessites, és capaç de, en qüestió de segons, deixar-te volar en un món on tot és més fàcil. Et permet escapar de la realitat.

La música em fa sentir jo mateixa, se’m cola per dins el cos i recorre les meves venes com l’aigua que recorre un riu. És una sensació estranya, però a l’hora reconfortant. Cada segon que escolto música vull que se’m faci etern.

Cada cançó té un missatge diferent i el sé trobar, ja que cada un treu les seves pròpies conclusions sobre el que sent, per això m’agrada tant la música, simplement pel fet de deixarte volar en un temps efímer, però a l’hora únic.

Cada frase, cada ritme t’atrapa, com aquest vers: “Me quedo con las ganas de subir a la

luna, te busco en mi almohada, te pierdo en mis dudas”.

- Què sents quan escoltes música? Em van preguntar..

- És quelcom indescriptible, és l’art més colpidor, entra per la nostra oïda i va directe al cor.

Lucía Ramia i Carrillo

Si jo fos una obra d’art, seria una pintura, una llibertat d’expressar el que vols com vols. El món del pintors, món on ningú et jutja pel que fas. La llibertat te la dona quan has de començar una pintura, no has de tenir un model a seguir, només cal que et deixis guiar a través dels teus pensaments i el que sents en aquell instant.

Diferents formes i maneres d’expressar una idea, un sentiment. Diferents punts de vista, diferents maneres de veure el món. La gent em mira, hi ha gent que m’observa de reüll i es posa a parlar amb la persona més propera.

Estic situada entre diferents obres d’art, en una gran exposició a l’aire lliure. De tant en tant l’aire em repica a la meva pell i em llença a terra. És en aquell moment quan alguna persona em recull i em torna a posar al meu lloc. Tots som diferents i es reflexa mitjançant la nostra manera de pensar i expressar-nos.

Altres persones s’aturen davant meu i em llencen una mirada pensativa; amb els seus ulls puc intuir el que pensen; em veuen com una obra diferent a les altres que destaca gràcies a això. Minuts després es giren i marxen, i dibuixen un camí cap a una altra obra d’art. En aquell instant recordo que soc una pintura abstracta, diferent. Però això no em fa voler canviar com soc o penso, és una manera de pensar que em fa diferent dels altres i és el que m’agrada.

Cèlia Delmàs i Hortal

Si jo fos una obra d’art, voldria ser l’obra més reconeguda del món i estar exposat en una

galeria on totes les persones del món em poguessin veure per representar el que pensava el meu creador. Voldria ser una obra amb molts colors que aportés a la gent alegria; no voldria ser una obra que només l’haguessin pintat per guanyar diners, sinó per canviar les idees de les persones i la seva manera de pensar.

Quan estigués exposat, m’agradaria escoltar el que pensen de mi, m’agradaria sentir que soc una obra molt alegre i única,

això és el que voldria que pensessin de mi. No

m’agradaria que oblidessin la idea que volia transmetre el meu creador.

La idea que voldria transmetre seria els sentiments de les persones: alegria, tristesa, amor, pena, felicitat... tots el sentiments bons i dolents que té la gent en el seu interior el dia a dia.

Amb aquesta idea voldria fer feliç a tot el món; si un dia una persona està trista, en veure’m i entendre la idea, voldria que es posés alegre i feliç. Canviar els sentiments dolents per bons.

Arnau Valencia i Calleja

Si jo fos una obra d’art estaria situada en un lloc especial, un lloc d’imaginació on la gent pogués visitar i inspirar-se...

Seria una obra màgica, donaria felicitat, compliria els desitjos que demanés la gent, seria

diferent a totes les altres obres que coneixem, no estaria quieta, jo voldria estar en moviment. Canviaria de color i podria ajudar la gent i el món perquè tot pogués anar millor, que la societat pogués formar un món millor, un món original on tothom pogués complir els seus desitjos...

Com a obra d’art, jo també vull fer un canvi i transmetre al món que no soc igual que totes, que jo soc diferent; vull complir els meus somnis que no tot és impossible fins que no ho proves.

En aquesta vida, tots tenim un secret, un penediment, un somni invisible...

Judith León i Asensi

Si jo fos una obra d´art intentaria conservar-me molts anys, perquè sempre qualsevol obra d´art ben conservada és molt important i té molt valor.

També m´agradaria sentir el que diguessin les persones davant meu. És curiós com l´art ens permet expressar emocions i com, quan hi estem davant, ens desperta sensacions.

Víctor Sabater i Hernàndez

Si jo fos...una obra d’art m’agradaria estar en una part tranquil·la de la muntanya de Montserrat, i que en el lloc en estigués, només vingués gent amb un bon cor.

Si jo fos una obra d’art, m’agradaria ser una escultura, però una escultura feta de pedra, d’una pedra forta. El color de la meva pedra seria un color grisós i vermellós, seria un color que desprengués pau als altres.

La meva obra d’art representaria la pau i la tranquil·litat. Seria d’una forma que expressés la

puresa de l’aire que ens envolta, i la bellesa que tenen les persones dins.

El meu entorn estaria ple de plantes florides, de tots els colors. Aquestes plantes farien que dins del meu entorn només es respirés harmonia.

Greta Carcasona i Aurin

Si jo fos una obra d’art, seria abstracta, perquè cadascú tindria el poder d’escollir què vol veure en aquella obra que estaria observant. Hi ha gent que hi veurà negre i unes altres, blanc; unes persones hi veuran una dona i d’altres un cavall. Simplement escolliria ser abstracte perquè l’autor creant aquesta obra va decidir no fer-la perfecta, només com els seus sentiments l’hi permetessin, jo, directament vaig escollir-ho, ja que sé, que no soc perfecta, i que si fos per mi canviaria moltes coses.

Plantar-se al mirall i pensar tot el que canviaries de tu, però no crec que et deixis de veure tal i com ets, perquè no hi ha manera més perfecta que ser un mateix, admetent els teus erros i valorant els teus encerts. Però sobretot, valora’t a tu mateix.

Amb això vull dir que, les persones que veuen aquella obra d’art abstracta, pensaran que no té res de perfecta, però pel mateix autor, sí que ho serà, i valorarà el seu esforç.

Natàlia Heredia i Molina

Si jo fos una obra d’art, estaria representat en un quadre. Seria jo quan vaig néixer, és a dir, quan era un nadó.

M’agradaria estar en un lloc important, com ara en un museu, així tots veurien el que vull expressar, és a dir, que quan una persona neix, és una de les meravelles en aquest món.

Veure néixer una persona o animal és impressionant, veient com una nova vida s’incorpora entre nosaltres, els éssers vius.

Per això, voldria que tothom ho veiés, perquè així la gent també s’adonaria de com és de bonica la vida.

Voldria que veiessin que la vida és curta i llarga a la vegada. El temps és or, i un moment important és quan una persona neix, per això tothom ha d’aprofitar el temps i els moments

importants i alegres.

Pau Moya i Tió

Si jo fos una obra d’art estaria exposada al públic. Seria una obra reivindicativa, que reclamaria aquelles coses quotidianes, aquelles que ja tenim normalitzades, que al fons, tots sabem que no estan bé, perquè et fan més o menys persona.

Tindria èxit i estaria a l’aire lliure, és a dir, que no estaria tancada en un museu, sinó que o estaria al pati de la casa d’algú, al costat d’un museu al que jo pertanyés, o simplement al carrer.

Jo, al principi, hagués sigut una idea, un esbós d’algú molt creatiu, que després hagués passat a fer-se física i materialment amb l’ajut dels millors experts, i que més tard seria coneguda arreu del món.

Laia Perramon i Diaz

Si jo fos una obra de art seria una estàtua, representaria la intel·ligència , el coratge, la valentia i l´astúcia . Per fer una estàtua, la persona ha de fer alguna cosa gran per estar en un museu , com haver alliberat un poble d´alguna tirania o perquè va ser un

personatge històric important .

M’agradaria ser de mabre blanc, vestit com un soldat de la guàrdia real anglesa que porta armes i un uniforme molt bo , i una paciència molt bona i molt concentrat.

Ismael Carrión i Vivar

Si jo fos una obra d’art, m’agradaria estar a l’estudi del meu pintor, penjada a la gran paret del seu espai de treball, però no a un lloc qualsevol, no, estaria al costat dret d’on hi ha el cavallet i a l’esquerra de la gran finestra, on entra el llum pel matí i on es veu la lluna a les nits

d’hivern.

Crec que seria uns grans ulls que miren, uns ulls que observen, però que no tenen resposta.

Potser seria color avellana quan m’enlluernés el sol i si l’ombra m’envaís seria d’unes tonalitats negres. A part, m’agradaria ser uns ulls perquè no cal que digui res per expressar-

me, només que algú creui la mirada amb mi ja sabria en què penso.

No m’agradaria estar exposada davant de molta gent; no és perquè em faci por o vergonya que opinin de mi, sinó que jo vull que només els que tinguin confiança amb el pintor em puguin veure i opinar.

Aina Plaza i Mestres

Si jo fos una obra d’art m’agradaria trencar tots els tòpics de la societat actual. No m’importaria de quin color seria, ni si fos un quadre o una estàtua, sinó el que representaria.

Llavors, per què un pintor sempre pensa primer en algun color per pintar la seva obra ? O una escultor de quines mides la realitzarà?

Per la majoria de la població, una obra d’ art és una escultura o un quadre, però en realitat, és això una obra d’ art? o és tot allò que té un valor artístic?

Aleshores, per què si li preguntes a una persona pel carrer què és l’art, et dirà: -una pintura sobre un llenç-?

Per tant, si jo fos una obra d’art, m’ agradaria ser una cosa que ningú denominaria així, perquè no tindria ni forma ni color. Però sent així, ¿la gent m’ acceptaria o em rebutjarien per no ser igual que els altres?

Elsa Pons i Salvadó

Si jo fos una obra d’ art, valdria tant que ni l’ home més ric del món em podria comprar. El meu valor no serien els diners que valc, sinó els sentiments que l’ artista expressa a través meu i el saber arribar al públic, la qual cosa és una virtut molt especial que no tothom té. Per altra banda, no totes les obres agraden a tothom. Davant d’ una obra, qualsevol persona té dret a opinar; hi ha obres que ens arriben, obres que no ens agraden i obres que rebutgem. L’ important és saber respectar tant l’ artista, com l’ opinió de tothom.

Alex Gutiérrez i Ballesteros

Si jo fos una obra d’art no voldria estar en venda en una botiga, o en una casa, sinó voldria estar exposat en un museu. Allà estaria amb altres igual que jo i no em sentiria sol, em vindrien a veure gent de molts llocs i coneixeria noves cultures.

M’agradaria que el meu artista em vingués a visitar de tant en tant per no oblidar el meus orígens. No m’importaria que em critiquessin, ja que el meu creador m’hauria fet per explicar sentiments i emocions sense importar els altres.

M’agradaria que la gent quan em veiés fes tertúlia i expressés el que realment pensa als

altres. No m’importaria ser famós, o gens conegut, mentre arribés al cor de les persones que em veiessin.

Gerard Franch i Duxans

Si jo fos una obra d’art observaria tot el meu voltant, ja que aniria passant el temps i no tindria cap cosa més a fer. Observaria les cares de les persones al mirar-me, ja que el meu autor em va crear per representar una idea seva. La idea podria ser col·laborativa,

intel·lectual, creativa...però sempre seria una idea perquè la gent reflexionés sobre ella. Això és el que voldria observar de la cara de la gent al veure la idea representada en mi.

Bru Rafa i Ortuño

Si jo fos una obra d’art, seria una escultura que aniria per tot el món, als museus d’arts més importants perquè expliquessin la meva història i com em van fer. També m’agradaria que em posessin un nom que signifiqui alguna cosa de l’obra d’art que

soc jo.

La meva obra d’art m’agradaria que estigués al museu del CCCB (Centre Cultura Contemporània de Barcelona). Com que la meva obra d’art serà molt famosa sempre em vindran a veure turistes, escultors, famosos... Però hi ha una persona que em e a veure sempre i es queda amb mi des de que el museu està obert fins que tanquen i parlava amb mi com si fos un amic o conegut seu. El missatge de la meva escultura és “By happy” que significa ser feliç.

Daniel Rodríguez i Plazas

Si jo fos una obra d’art faria que tot el món canviés la seva actitud amb el medi ambient, que reciclés molt més i que cuidessin el planeta terra. Amb aquell quadre podria expressar el que sento i el que penso.

M’agradaria pensar que la gent parlaria sobre la meva obra d’art, que diria coses bones sobre l’obra. Voldria que el meu creador fos una persona bona pel món.

Quan estigués exposat, m’encantaria que la gent sentís amor, pena, tristesa, alegria.

Podria fer que el planeta estigués millor de com està, i em posaria molt content.

Desitjaria recordar que les persones que ho van veure hagin canviat per a bé, no per dolent. A mi em fascinaria estar en un museu, no en un lloc on no podria dir el que sento.

Adrià Campuzano i Martínez

Si jo fos una obra d’art, seria l’escultura de l’increïble esmaixada de Michael Jordan al

concurs de mates de la NBA l’any 1987.

Jordan va saltar des de la línia de tirs lliures amb les cames obertes, perfectament alineades, per acabar amb una mà. Aquest formidable moviment va acabar a les mans de Nike convertint-lo amb la actual marca d’esports Jumpman 23.

Em sentiria orgullós de ser aquesta escultura i de veure com la gent em mira i recorda tota la història, esforç i sacrifici que hi ha darrere de mi...A vegades, se m’escaparia alguna llàgrima de sentir-me tan bé pel que he aconseguit.

Pol Coma i Almunia

Si jo fos una obra d’art m’agradaria trobar-me exposada a dalt d’un petit turó on pogués observar l’oceà que m’envolta, on sentís la brisa del mar cada cop que bufés el vent.

Voldria estar sola, acompanyada del so de les onades, i l’arribada del cant dels ocells que

m’informa que l’estiu ja és aquí! Els joves ja arriben corrents per poder-se llençar des del meu petit turó. Els avis ja comencen a pujar per poder-se seure davant del mar abraçats, dient-se que s’estimen, mentre contemplen la posta del sol cada tarda. I jo allà sense moure’m, desitjant que un dia les meves cames es moguin i pugui marxar.

Jo seria una escultura, una escultura d’un pescador, en honor a aquells homes que antigament venien en el meu turó a llençar les seves canyes a veure qui enganxava més peixos.

Laia Reifs i Guitart

Si jo fos una obra d’art seria una estàtua que expressés un sentiment de triomf, on hi hagués

un missatge que digués: “el veritable triomf és acceptar-te tal i com ets”. Això ho faria perquè la gent pogués reflexionar sobre la humanitat, sobre la importància que li donem els humans al fet de voler ser guapos, en comptes de llestos. També suposo que tots volem el nostre triomf, però no acceptem la derrota. La gent s’hauria de veure tal i com és, no com ell/a vol.

Amb aquesta estàtua podria fer entendre com som realment els humans, com ara un artista conegut amb el nom de Warhol, una persona que li encantava la paraula “més”, sense cap

mena de dubte una paraula que volia que l’identifiqués.

Suposo que amb aquesta reflexió podríem arribar a un petit triomf dins de les persones que de veritat s’han adonat del missatge que hi havia atrapat en l’estàtua i que acceptin el missatge, no com una derrota, no, sinó com un consell a aplicar dins de la humanitat.

“Tota jugada té el seu contra-atac, no deixis que el “més” et contraataqui, sigues tu mateix”.

Nicolay Pérez i Vaquero

Si jo fos una obra d’art, seria una obra abstracta, ja que l’art abstracte és diferent i les coses que són diferents em criden molt l’atenció; m’avorreixen les coses que són idèntiques, i un quadre abstracte és molt estrany.

A part, si jo fos una obra d’art, seria una obra abstracta amb molts colors, perquè considero que veure un quadre amb molts colors t’anima molt més que no pas mirar un quadre tot de color blanc i negre que, des de el meu punt de vista, aquests colors transmeten molta tristesa.

Anna Grande i Serra

Si jo fos una obra d’art m’agradaria poder ser una màgica escultura, desprendre felicitat a totes les persones que m’envoltessin. M’agradaria que la gent es fixés en la meva lluminositat. Poder ser una escultura molt afable i agradable de contemplar. Voldria poder comunicar-me a través de la mirada, que m’entenguessin i es sentissin protegits. La mirada és essencial i és una comunicació única. M’agradaria reivindicar molts fets i aspectes que són injustos. M’entendria amb les persones i els ajudaria amb els seus problemes. Em trobaria

en un punt alt, encara que no seria una escultura gaire destacable. La gent vindria a allà per fer-me veure que les penes existeixen i la tristesa forma part de les nostres vides, els faria veure que el somriure i l’alegria són primordials per ser feliços i no encobrir-nos de dolor.

Estaria envoltada d’un petit estany, que serien cadascun dels sentiments de les persones

que volien compartir el seu desig o la seva desgràcia cap a mi. Seria com una mena d’àngel, que no té fronteres, i els seus somnis són infinits.

Marta de José i Sagués

Si jo fos una obra d’art m’agradaria ser un quadre, el quadre més famós de la història, però no perquè signifiqués una cosa en concret sinó perquè fos tan fàcil d’entendre que ho expressés tot a la vegada, amb uns colors brillants i bonics, però a la vegada foscos i horribles, ja que sempre hi ha una part bona i una altra no tan bona.

També m’agradaria que els diners que guanyés amb el meu valor fos molt gran, voldria poder ajudar a tothom que ho necessités, trobar un lloc a les famílies que estiguessin al carrer, donar diners suficients a les organitzacions per ajudar a solucionar les malalties més problemàtiques del món i, sobretot, finançar les famílies perquè els fills poguessin anar a l’escola i proporcionar als nens un aprenentatge bo i de qualitat.

Una de les coses que m’agradaria més és que a l’expressar la veritat de la vida, ajudés a

cada persona a ser millor, com a persona, amabilitat, sinceritat, i tot el possible per millorarho tot i així millorar la convivència entre tots nosaltres, i com seria tan important per cada un, m’agradaria que estigués en un lloc que ho pogués veure tot el món, que l’estudiessin a les escoles, que fessin treballs i projectes sobre mi, perquè al cap i a la fi, això és el que volen tots els artistes, ser conegut i que ajudi les persones a millorar.

Pol Monfort i Castel

Si jo fos una obra d’art m’agradaria ser una escultura, però no una qualsevol. M’agradaria ser

de color blanc, que al meu costat hi hagués una frase per inspirar la gent, per si està trista poder-la animar, estar enmig d’algun parc per així poder veure com els nens poden tenir una gran imaginació per jugar amb mi, explicar-me coses, que poguessin pintar-me i decorar-me com a ells els hi agradés, així mai no m’avorriria. M’agradaria que em pintessin amb molts

colors, colors vius com ara groc, blau cel, verd... que il·lumines el parc on estigui, que destaques entre milers d’escultures, que em reconegués tot el món...

També m’entusiasmaria que fessin exemplars meus per tot el món, per poder conèixer les parts més emblemàtiques, però a part d’això perquè tots els nens i nenes de tots els països poguessin

tenir el dret de divertir-se amb mi. Com que sé que alguns nens no tenen els mateixos drets que nosaltres, m’agradaria que la meva escultura, un cop oberta per un cantó, hi haguessin prou diners per a aquelles famílies que els necessiten. Fins i tot, si l’escultura es pogués moure i transportar els hi aconseguiria els materials necessaris per poder construir-los-hi una casa nova

a tota la gent que no té diners per poder-ho fer, perquè puguin viure tranquils, menjar tranquils, dormir tranquils... Us ho imagineu?

Clàudia Juanpere i Monterde

Si jo fos una obra d’art, seria una escultura amb moviment, perquè a mi no m’agrada estar

quiet, o bé movent-me d’ un país a un altre M’agradaria que quan algú em veiés pensés: aquesta obra d’art és un repte, un repte quasi impossible, que va fer un artista molt atrevit.

Estaria representat amb un cervell, perquè jo m’estic quasi tot el dia pensant en les meves coses, o també podria estar representat com una escultura o un quadre, encara que la que més m’agradaria seria l’escultura perquè es pot fer un escultura en moviment, tot i que és més difícil de transportar.

El que no m’agradaria seria que la gent pensés que l’obra d’art és molt diferent a les altres obres, perquè l’única diferència és el sentit que li troba la persona que la mira, i el sentiment

que li posa l’ autor.

Richard Cervilla i Águila

Si jo fos una obra d’art seria un altre tipus de persona. Hi ha un gran canvi de passar a ser una persona i mostrar el que penses o explicar els teus sentiments, que no ser un quadre que només pot mostrar una de les teves cares i no el que ets.

Això sí, m’agradaria estar exposada en un museu molt important de París i que la gent em mirés com una noia que vol superar totes les coses i reptes que li mostraria la vida. Una de les coses divertides de ser una obra d’art, seria que pots escoltar i observar tot el que la gent diu, fa o mostra davant teu. També m’agradaria estar sempre contenta i repartir felicitat a tot la gent que em vingués a veure. Seria una obra brillant amb molta llum, que ressaltés de totes les altres. Per finalitzar, podem dir que ser una obra d’art és un desig a complir.

Ada Rodríguez i Domínguez

Si jo fos una obra d’art, m’agradaria ser una escultura, ja que crec que són molt més visuals i precises. Quant a l’autor, m’agradaria que m’hagués esculpit en Rodin, un artista molt famós de l’època moderna. De les seves obres m’encanta molt l’escultura “el pensador” i en aquest cas, voldria ser aquesta.

M’agradaria viure en el museu d’art de Reykjavík, veient passar turistes. També voldria poder observar diferents obres d’art del museu per així no estar avorrit i poder parlar amb elles, però sobretot voldria que m’exhibissin enmig d’un gran saló ple de pintures a les parets on la gent podria observar la gran obra del meu escultor, o sigui, jo.

Soc un punt de referència per nous escultors que volen iniciar la seva carrera; gràcies a mi poden veure com es fa una escultura de veritat i no cap cosa extracta com ara, que ningú entén què representen aquells gargots i filferros mal ficats, això no és art, sembla fet per un nen petit. A més, qui vol pagar per veure allò, estàs malgastant diners. Pensa-ho, segur que no prefereixes veure obres d’art de veritat?

Trobo que ara la gent no sap entendre l’art, no té perquè ser tan sofisticat aquest món ple d’escultures i pintures, tothom amb una mica de cervell sap fer un dibuix, per molt dolent que sigui, així que no està de més provar-ho. Imagina que després de tot ets un gran artista reconegut mundialment. Jo et convido a intentar-ho, això si t’agrada l’art, és clar.

Pol Segura i Trueba

Si jo fos una obra d’art no seria ni un quadre ni una escultura, com molta gent pot pensar.

L’art no es redueix a això. Seria la preciosa combinació del moviment amb la harmoniosa música. De l’expressió del moviment reivindicant tot el que pensem, transmetent tot el que sentim. El nostre cos no pot mentir quan sentim que el moviment passa per cada punt del

nostre cos.

Cada nota i cada compàs porten el teu cos a sentir el moviment dins teu sense poder evitar moure’t des de les puntes del peus fins l’últim cabell del nostre cap.

Quin tipus de ball seria? No ho sé, hi ha tants balls! Podem viatjar per un món de varietats, ja

que podem passar per tota la diferència temes que s’han creat durant tota l’existència humana. És una manera d’expressar molt necessària per molta gent per desfer-se de les tensions, per expressar alegria o tristesa o qualsevol sentiment.

Simplement el ball és una obra artística, així que si jo fos una obra d’art, seria el ball.

Maria Sabaté i Luque

Si jo fos una obra d’art estaria a un dels museus més importants d’arreu del món, em

coneixeria tothom que passés per davant i ens faríem selfies per després pujar-les a Instagram o Facebook. Més tard aniria a un altre museu on mes gent d’arreu del món em podria veure. Una vegada ja m’hagués conegut tothom aniria uns mesos per poder descansar. Quan ja hagués descansat hagués tornat, però no per anar a un museu si no

perquè algú m’acollís a casa seva.

Vaig anar a una subhasta on em van poder comprar per 1 milió d’euros i on vaig poder descansar i estar tranquil.

Ara mateix en aquests moments estic vivint a casa del senyor més ric del món que em va comprar per 5 milions d’euros. Em sento la mar de content, cada dia em dona el bon dia i quan anem a dormir em diu bona nit.

Oriol Herranz i Gómez

Si jo fos una obra d’art seria alguna cosa indecidible amb paraules, alguna cosa nova, que ningú hagi vist abans; no seria res semblant a una escultura, a un quadre,... seria diferent, perquè la diferència és l’art d’innovar, l’art de sorprendre, la diferència és art. Sense art no hi

ha res, sense diferència no hi ha innovació, i sense innovació no hi ha art que marqui la diferència; tot és un bucle, la vida i la mort, l’amor i l’odi,... això seria el que expressaria la meva obra, bucles ambiciosos de la vida, la qual tenim cada dia i no la apreciem, perquè cada dia que passa és un dia que no és tornarà a repetir, cada dia és únic, com una obra d’art, per molt que la repeteixis, sempre hi haurà alguna cosa diferent. Però realment, què és la diferència? Hi ha molts tipus de diferències, t’ho havies plantejat? Marcar diferència, diferències personals, la diferència entre una cosa o una altra, etc. Però realment la diferència no existeix, perquè també podem marcar igualtats, igualtats personals, les coses iguals entre una cosa i una altra. Ho veus com ho podem canviar?

L’obra que jo seria ressaltaria tot això i més, la meva obra no seria res; ho seria tot. Perquè no cal ser un “algú” perquè la gent pensi i reflexioni.

Martina Ribes i Pina

Si jo fos una obra d'art m'agradaria estar en un museu. Voldria expressar felicitat i llibertat, voldria que la gent em visités, la gent sentís alegria i amabilitat.

M'agradaria representar un paisatge on es veiés tranquil·litat, on totes les persones fossin lliures, i pensessin diferents els uns dels altres per haver-hi diferents opinions i idees per fer un

món amb pensaments diversos, i aquests fossin respectats per tota la humanitat.

Voldria que fos el quadre més famós i visitat de tots els temps, la gent que em vingués a veure els fes pensar en com són ells i canviar o voler modificar el teu pensament respecte els altres Desitjaria que l'autor fos una persona desagradable, antipàtic... i reflexionés sobre la seva obra, canviés d'idees, per poder-ho transmetre a les persones del seu voltant.

Aleix de la Rubia i Faiget

Promociรณ Stephen Hawking 14 anys

Si jo fos una obra d’art desitjaria ser aquella música amant de tants, llum dels perduts entre la boira, psicòloga dels necessitats i símbol de desig i alegria pels addictes a la llarga i contrastada nit. Acord rere acord, estrofa rere estrofa jugaria amb les notes encadenades, que segueixen el ritme guiador del laberint de la vida i seria perforadora de diamants,

acompanyant de la solitud, claredat de la foscor, calmant de la por i aliment de valentia.

Música, anàleg de vida...

Quim Bardés i Badia

Si jo fos una obra d’art, seria un exòtic dibuix de “henna”. Estaria a les mans d’una dona

jove i bonica, habitant del desert. Hauria estat creat per ella mateixa, a la cerimònia de compromís de la seva germana. M’esperarien càntics, balls i em mouria al ritme de melodies hipnòtiques. M’impregnaria de perfums embriagadors fets de flors de tarongina i oli d’argània. Durant quatre dies de la meva vida seria molt feliç gaudint de l’emoció

apassionada al meu voltant. I quan s’acabés la celebració, m’aniria fonent poc a poc, calmadament, amb el record d’haver viscut una experiència meravellosa.

Shaima Boudbod i Mchanda

Si jo fos una obra d’art seria quelcom abstracte o molt de l’estil Warhol. Seria de molts colors però a la vegada molt monocroma. Representaria la vida, els sentiments; per a algú altre, la mort, la guerra i la tragèdia... Només tindria significat per els ulls que veiessin tot allò que està implícit en el meu interior. D’altra banda, seria quelcom que harmonitzés el nou i el vell, allò que és normal i diferent.

Ulls fixes en mi, sense saber què diran, milers de gent fixant-se en cada detall del jo pensant.

Ningú compren bé la idea de mi mateix, ni el meu autor sap del tot què significa el meu ser.

Marc Gonzàlez i Cucurella

Si jo fos una obra d’art seria com qualsevol altra i, alhora, diferent. La gent que em vindria a veure interpretaria cadascuna una cosa i, en el fons, és el que jo vull, que la gent no es quedi només amb una interpretació de mi, sinó que no sàpiga ven bé el que vull transmetre. No seria una obra d’art simètrica, al contrari, seria molt abstracta i sense

gaire sentit, tanmateix tindria molts detalls que em fessin única.

Quico Roig i Garcia

Si jo fos una obra d’art estaria a Nova York. Seria un gratacel, un dels edificis més alts de la ciutat. Seria una obra arquitectònica dissenyada i construïda per a viure-hi. Estaria composta per una sèrie de pisos de luxe en els quals hi viurien tot tipus de persones que donarien ànim i aportarien sentiments al meu dia a dia. Aquesta obra seria vista per a tothom però a la vegada amagada entre els milers d’altres edificis d’aquest lloc tan sorollós, inspirador, ple de vida com és la ciutat americana... Tindria l’oportunitat de viure envoltada d’altres vides, pensaments, idees, sentiments... els quals em donarien vida a mi. Em sentiria especial, ja que podria formar part d’una història com la de la ciutat de Nova York, una ciutat que té llum totes les hores del dia, i està plena d’estrelles que mai s’apaguen.

Ila de Rooij i Torres

Si jo fos una obra d’art seria una obra de Picasso, especialment, El Guernica. Seria el testimoni del bombardeig de Guernica a la Guerra Civil Española. Per a mi cada bomba que es va llençar, són els traços i els colors negres i tristos que em defineixen. Malgrat tota la tragèdia i el dolor que transmeto, en un racó petit de la meva tela encara hi ha un bri d’esperança.

Pedro Márquez i Jaime

Si jo fos una obra d’art m’agradaria estar en un museu important on la gent es fixés i apreciés el meu valor. Amb el temps la meva vida es tornaria més avorrida i arribaria a un punt que desitjaria cobrar vida i anar a veure diferents indrets del planeta, ja que estar sempre penjada a la paret mirant la gent com passa i em contempla, seria monòton i sentiria com si em morís.

Però com que això no passarà després d’estar 100 o 200 anys en el mateix museu o la

mateixa exposició desitjaria que em cremessin ho destruïssin per finalment ser lliure.

Eric Barnet i Roche

Si jo fos una obra d’art estaria exposada en un museu gran i popular, potser envoltada també d’unes altres obres d’art que em fessin companyia i em reconfortessin, perquè al cap i a la fi, una obra d’art només és bonica pel dibuix o les figures creades sobre seu. Però, i si un dia totes tinguéssim vida? I si poguéssim opinar i decidir? Potser, no voldríem ser un simple

objecte de decoració, un quadre pintat i oblidat en un museu on la gent opinés sobre nosaltres o fessin subhastes, perquè només ens voldrien pel nostre valor material i no sentimental.

Maria Ortega i Rodríguez

Si jo fos una obra d’art seria un quadre abstracte, ja que és igual que la meva personalitat, no és definida, no segueix una línia contínua ni perfecta. La gent al veure’m no entendria res, ja que és una obra abstracta, i jo sóc l’única persona que sé com realment sóc. Jo segurament no voldria estar exposat a un museu, ja que allà la majoria, estan exposades

només perquè l’autor és conegut i jo estic en contra d’això, ja que haurien d’estar valorades pel seu contingut.

Pau Diaz i Cuesta

Si jo fos una obra d’art hauria estat creada abstractament però, tot i així, jo tindria un significat. El meu autor, creador, m’hauria fet per denunciar-les injustícies que passen en aquest món. M’hauria fet per denunciar la desigualtat de gèneres. Cada dia quan passés algú per la meva galeria, on jo estaria exposat entre un centenar d’obres més, em mirarien i

llegirien el títol, igualtat de drets. Potser no sabrien veure el que jo expresso, em posarien cara de sorpresa, estranyesa. Però molt de tant en tant, alguna persona sensible veuria en mi el missatge del meu creador i el seu objectiu s’hauria aconseguit.

Marc Julià i Maiquez

Si jo fos una obra d’art m’agradaria ser una pel·lícula que parlés sobre una vida del gènere del suspens, on a cada fotograma hi hagués intriga, un assassinat per resoldre, una hipòtesi inesperada e imprevisible, com la mateixa vida, que sabem com comença però mai com acaba. Però després de cada dificultat, voldria tenir la certesa que tot acabarà bé.

Jan Liria i Pinedo

Si jo fos una obra d’art m’agradaria està exposat en un museu bastant important.

Voldria ser un bust la expressió facial del qual canviés segons d’on te’l miris. Em podries veure enfadat, content, preocupat, satisfet... La meva intenció seria representar tot el

que passa al planeta Terra. Ja que tot el que hi passa és diferent segons el punt de vista des del qual ho contemplis. També voldria estar al final d’aquest museu, ja que tots els visitants del museu, l’última cosa que veurien, seria la meva cara i tot el que represento.

Pere Arús i Canals

Si jo fos una obra d’art estaria en un lloc que proporcionés calma i estabilitat a qui m’observés. Potser estaria en un mil·lenari bosc perdut o en un alt promontori davant del mar blau. Proporcionaria un gran somriure a aquell que em contemplés. Jo seria una escultura de l’època hel·lenística, del segle III a.C, estaria feta de marbre pur. Voldria representar el

déu grec Apol·lo, mite de la música i la poesia. Amb aquests dos atributs m’uniria harmònicament amb la calma del bosc o amb el ritme viu de la brisa marina.

Álvaro Sánchez i Millán

Si jo fos una obra d’art seria una cançó. Aquesta cançó seria tranquil·la i serena però, quan ja portés un temps sonant, s’aniria animant poc a poc. Crec que aquesta

cançó podria delitar molta gent, això m’agradaria, i també les persones m’escoltarien en qualsevol situació. Aquesta cançó seria un mirall de la meva personalitat.

Aina Fernández i Dorado

Si jo fos una obra d’art seria un quadre abstracte, perquè la gent pogués pensar lliurement el que volgués sobre mi. Tothom projectaria un pensament obert sobre mi perquè no estaria definit. Agradarà o no, però tothom tindria raó del que opinés sobre mi perquè les opinions de tothom són vàlides. Representaria una idea que deixaria a la gent intrigada a l’hora de veure’m i els faria reflexionar sobre ella.

Marc Luque i Rodríguez

Si jo fos una obra d’art m’agradaria ser un quadre davant el qual la gent pogués parar-se i pensar en el missatge que s´hi amaga. Pensar en com s’ha gestat aquesta obra, pensar en si simplement he estat creada per un caprici estètic o el pintor m’ha creat per quelcom que l’ha marcat. M’agradaria saber quines són les històries que s’han arribat a imaginar i que és

el que pensen quan em veuen. M’agradaria ser una obra destacada i valorada, però no simplement pel meu físic sinó per tot el que hi ha dintre meu i darrera meu.

Mar Junyent i Bergés

Si jo fos una cançó, voldria mostrar la meva manera de ser d’una manera diferent.

Segurament seria una cadència de piano, i les notes alegres i rítmiques serien una via directa cap a l’emoció. En el moment que comencés la melodia, sentiria cada vers, cada paraula, cada lletra, com si no hagués demà i els silencis serien les pauses més reflexives i intenses , les

que parlen des del cor.

Marta Mena i Oleart

Si jo fos una obra d’art no em sentiria lliure, em trobaria estàticament enganxada a una paret, observada per milers d’ulls anònims. Seria un retrat que expressaria la manera de pensar del meu autor. Estaria formada per dos rostres diferents, un femení i un masculí, representant la desigualtat de gènere tan injusta que encara es viu als nostres dies.

M’agradaria ser una obra considerada i apreciada pels meus admiradors i em sentiria molt feliç creant expectació i reflexió sobre la denúncia que faig visible entre traços i colors, més totes aquelles coses que no es veuen, però hi són, se senten profundament i et fan comprendre el món.

Carla Torreguitart i José

Si jo fos una obra d’art voldria ser una dansa hipnòtica. Els meus moviments seguirien el ritme d’una melodia per expressar tot el que sentiria. Cada part del meu cos mostraria la senzilla diferència de ser especial i brillant. Quan la gent em mirés, sentiria una connexió amb mi i descobriria nous sentiments i sensacions. Transportaria tots aquells éssers estridents fins un lloc silenciós i tranquil, aïllant-los dels seus dubtes, submergir-los en uns moments de pau.

Maria Navarro i Domingo

Si jo fos una obra d’art : Estaria en un museu molt famós i molt protegit perquè seria un quadre milionari, estaria bé que em compressin en una subhasta per molts milions d’euros per ser el quadre més car de tota la vida. També m’agradaria que quan tanquessin aquell museu em cremessin per ser lliure com un ocell.

Jordi Urgelés i Vico

Si jo fos una obra d’art seria una escultura, que estaria situada en alguna plaça, en alguna ciutat. Jo no seria una obra d’art de museu d’aquelles que les persones es queden mirant meravellades, sinó que seria jo qui passaria el dia observant la gent que passés. Pensant en cap a on podrien dirigir-se i per a què fer. Fixant-me sobretot en la gent que freqüentés la plaça i el motiu pel qual ho fessin. Seria una vida molt tranquil·la però plena, ja que viuries la vida dels altres.

Jordi Alemany i Gómez

Si jo fos una obra d’art voldria que em respectessin, que la gent dediqués el mateix temps en observar-me que el meu autor en crear-me, i no passar desapercebut amb mirades de només uns segons. Per això crec que seria un quadre, i m’agradaria estar exposat sol en una sala, perquè la gent només es fixes en mi: en les meves imperfeccions i amb la senzillesa de l’obra, però que a la vegada transmetia tranquil·litat a tot aquell que m’observés.

Voldria que els visitants, quan recordessin la seva estada en aquesta sala, se’n recordessin de mi.

Arnau Granados i Martín

Si jo fos una obra d’art, seria una obra famosa i m’agradaria ser exposada en un museu.

Molta gent vindria al museu a veure tot tipus d’obres d’art.

També sortiria en revistes, diaris i potser fins i tot per la tele. Si jo fos una obra d’art, aquesta obra d’art es vendria a un gran preu, pel seu art i per ser tan coneguda o famosa.

Roger Ramisa i Vicent

Si jo fos una obra d’art seria una escultura. Estaria exposat en un lloc públic situat en la plaça

més concorreguda de la meva ciutat, representant la pau i denunciant la guerra entre els països. Feliç de poder observar tot el que passa al meu voltant, observant discretament i escoltant i veient les històries que circulen com rumors que s’endú el vent. I seria feliç veient al meu voltant els nens jugant i creixent segurs i despreocupats.

Òscar Julià i Maiquez

Si jo fos un obra d’art, seria una obra abstracta ja que transmetria els meus pensaments.

Seria una obra de molts colors i que aniria canviant depenent del meu estat d’ànim, si

estigues trist seria un quadre més fosc, ja que tots els meus pensaments serien “dolents”, en canvi si estigues eufòric o content, el quadre seria de colors lluminosos. Quan estigués dormint el quadre estaria en blanc a no ser que estigués somiant, ja que es veurien colors estranys, responent a la pregunta on estaria?, estaria en un lloc tancat, on ningú em pogués

veure, ja que hi ha sentiments que no vull que ningú sàpiga, ja sigui odi cap algú o el que fos...

Nil Allué i Mengual

Si jo fos una obra d’art, m’agradaria sentir tots als pensaments de les persones a l’hora

de veurem, estètics, filosòfics entre d’altres. També voldria sentir totes les interpretacions que tindrien sobre mi si jo fos humà i sobretot des de quin punt de Vista o finalitat m’ha creat al meu autor. Ja que a lo millor m’hauria creat amb la finalitat de riurem d'algú important. O simplement que m’hagués creat com un símbol que fos un record de guerres, desgràcies, assassinats i jo no ho voldria pas. A mi m’agradaria representar algun fet o simplement alguna persona important i, gràcies a aquella cosa important, ara actualment seria imprescindible per a tothom.

Ferran Cabrera i Caja

Si jo fos una obra d’art, m’agradaria ser una obra moderna, m’agradaria ser una obra molt important i tenir parts tecnològiques. M’agradaria estar amb una persona que em valorés i que em cuidés i estar dissenyada per una persona que treballés per

una empresa important que després em comercialitzés. M’agradaria ser una obra d’un color fosc però que tingués amb mica de color or i ser un dispositiu que estigués per tot el món. M’agradaria ser molt apreciada per totes les persones i poder fer la meva vida sense que ningú em molestés ni que em fes mal. M’agradaria

poder viure lliure.

Arnau Gotsens i Lecha

Si jo fos una obra d’art seria una cançó que quan l’escoltessis et fes emocionar, sentir i pensar. Jo ensenyaria coses que farien un canvi en la ment del que l’escoltés, i quan ho fessin, els fes reflexionar. A l’escoltar la meva melodia, cada vers, cada frase i cada paraula seria com si el temps es parés per uns instants i transmetés dolçor, tendresa i sentiment. Seria una música que no et deixaria indiferent després d‘escoltar-la. Jo em sentiria important al saber que les persones que l’escoltessin, sentirien alguna cosa dins seu que els Commouria, i a mi això em faria sentir especial i única.

Mariona Boladeras i Serradó

Si jo fos una obra d’art sonaria a les més grans òperes del món, el meu cos eteri recorreria les més grans platees com un cavall corrent per verds prats. Però rere això em queda una fosca història, i és que sóc una obra inacabada, una peça que manca

d’una de les més importants parts del meu fals cos. La meva inusual propietat, però, té una contrapartida , i és que pot donar peu a nous compositors que l’acabin o la continuïn i, com la torxa olímpica, anar passant de portador a portador mentre el meu cos es cobreix de nous membres apedaçats que fan poder-me moure millor entre grans salons novament i més expressivament fins l’aplaudiment final.

Marc Paredes i Farràs

Si jo fos una obra d’art, no estaria exposada en un museu avorrit, estaria exposada en la

casa d’un famós de Hollywood com Jim Carrey ja que seria una obra trencadora, d’aquelles que ningú sap què vol dir, però que a la vegada tothom li agrada com està feta de fusta o ferro. Estaria fet per un artista desconegut que, possiblement, fins el dia de la seva mort no se li reconeixerà el mèrit de totes les seves obres i mor com a desconegut.

Martí Solé i Xanxo

Promociรณ Mahatma Gandhi 16 anys

Si jo fos una obra d’art ompliria el buit de l’horitzó amb el ritme de les pinzellades melancòliques acariciant el rostre blanquinós de la tela. La frescor del silenci despertaria els sentits de l’art i difondria en la foscor els bramuls perduts de la nit, obrint a poc a poc

un món desconegut. Un món extraordinari. Un món insòlit. Un món on el art posseeix un significat i la pintura predomina sobre la societat. Els matisos de l’albada enlluernarien la claror del meu interior i deixarien en l’ombra les inquietuds de la tranquil·litat.

Si jo fos una obra d’art ompliria el silenci del món amb el ritme de les pinzellades

melancòliques acariciant el rostre blanquinós de la tela.

Zoè Clària i Ribas

Si jo fos una obra d’art seria una pintura rebel, lliure i reivindicativa que impremtaria els meus anhels i angoixes. El graffiti és jutjat al mateix nivell que l’art modern? No, és molt més

importat que això. La lluna és la societat, la qual, quan s’emmiralla en el mar mostra els defectes i les virtuts, aquest mar seria l’art urbà. Sobre un tàbic color pedra, plasmaria la naturalitat del Renaixement amb les perfectes imperfeccions del Barroc, envers pinzellades surrealistes i traços de colors. Així és com sóc i com m’expresso. La societat jutja però també

té el seu poder per fer-se escoltar de la mateixa manera que l’art o t’impacta o t’horroritza, el que mai fa és deixar-te indiferent.

Orfe seria, creixeria a partir de les influencies dels éssers que em trobes en el meu llarg camí, evolucionaria i aprendria. Aquesta és l’essència de la vida que també voldria que veiés en

la meva obra.

Maria Martín i Mullor

Si jo fos un obra d’art, exposada a la mirada d’un públic expectant, escoltaria les critiques d’aquells curiosos que poc a poc em definirien. Per a uns, una peça més d’aquella galeria d’obres abstractes, amb els mateixos traços, els mateixos colors i les mateixes formes sense sentit, per a altres, única. Tots els traços que aparentment componien un caos, en realitat

formaven una obra d’art amb infinits significats ocults en el pensament de cadascú.

Marta Campaña i Soler

Si jo fos una obra d’art m’agradaria ser observada atentament i que la gent gaudís de mi, es quedés una estona contemplant-me, immersa en l’obscuritat d’algun gran museu. Les pinzellades sobre meu plasmarien les meves idees i les meves emocions de forma delicada, i les transmetria subtilment al públic més entusiasta. Inspiraria pensaments benèvols que

conclourien en bones accions i persistiria en els meus objectius fins al final, sense moure’m de la paret, sense fer ni un simple gest.

Miguel Ortiz i Alcaide

Si jo fos una obra d’art m’expressaria a través del moviment i de les sensacions que m’envaeixen. El meu cos em guiaria i no importaria estar perduda o atrapada perquè estaria sent jo mateixa. Descobriria una forma de vida que encara no havia conegut. Estaria a la meva sang, a les meves venes, al meu cap i em consumiria i m’ompliria com mai res ho havia fet. Alguna cosa em fa sentir que no

podria viure sense aquesta sensació ni sense el meu moviment. Em definiria i no es podria reemplaçar perquè seria la meva obra d’art. El meu cos és art.

Alba Navarro i Domingo

Si jo fos una obra d’art m’agradaria ser una obra d’art amb llibertat, que no fos d’un sol tema sinó que em plauria que la gent em veiés i pogués pensar el que fos. Potser no m’agradaria estar penjat sempre en un museu sinó que m’estimaria més poder estar a llocs totalment diferents entre si. Seria una obra d’art amb llibertat d’expressió, sense nom i que

tothom pogués fer la crítica o versió que volguessin de mi. D’aquesta manera, podria fer possible que la gent quan em veiés pogués utilitzar la seva pròpia personalitat i idees, en comptes de privar-los de llibertat. Bàsicament, si fos una obra d’art no voldria ser d’un tema sinó que m’agradaria que tothom pensés el que volgués de mi.

Aleix Jimènez i Quintana

Si jo fos una obra d’art no seria una obra normal, seria una obra de reivindicació, amb un missatge, lluitaria per la igualtat, de tot tipus. Seria una obra simple però amb molt de significat. I que a cada persona li transmetria una sensació diferent. Per alguns estimada i per altres odiada. Causaria molta polèmica. Estaria exposada en tots els països del món i tindria milers de copies venudes. Una obra de les que queden pels segles següents i que marquen una època.

Biel Pérez i José

Si jo fos una obra d’art seria un graffiti amb el meu nom, estaria al carrer perquè la gent em pogués veure. Uns diuen que és vandalisme i altres que és art, cadascú té la seva opinió però jo penso que sóc perfecte. Estic exposat las 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana, els 365 dies de l’any resistint els elements i el pas del temps però val la pena quan la gent

s’atura a mirar-me.

Bruno Fernández i Laiño

Si jo fos una obra d’art estaria localitzada en un museu, protegida de l’exterior i lluny de perills. No m’agradaria destacar d’entre la multitud, preferiria veurem com un igual, i que cadascú em valorés sense la subjectivitat de ser “una peça clau” de la exposició. Seria una obra realista, que no donés gaire a interpretar, seria exacte i directe amb el meu missatge.

Convidaria a la gent a mirar-me i reflexionar. Potser jo no podria fer res, però algú inspirat per mi podria, perquè cada petita contribució es important. Voldria formar part d’una composició major, mes gran del que jo mai seré, realitzant un paper de suport per reforçar un missatge ja establert.

Clara Roca i Cavaller

Si jo fos una obra d’art estaria exposada en el lloc mes transitat de tots perquè així tota la gent apreciés tot el meu resplendor i adoressin tota la meva gràcia. Aquell lloc podria ser un carrer, una plaça o un lloc públic.

Veuria tot el que passa i sentiria tot el que la gent diu de mi, els faria pensar i donar-li voltes a tot: la família, els amics, la vida.

Però nomes si jo fos una obra d’art.

Roger Colom i Bastardas

Si jo fos una obra d’art, no m’importaria no ser un Picasso o no ser una obra renaixentista de Botticelli, de fet no m’importaria saber qui m’ha fet, ni la seva intenció.

Em centraria en obrir les ments de les persones, i enganxar els meus colors vius als ulls dels observadors. Ompliria a pinzellades les ments insegures canviant els colors foscos per colors plens de somriures.

Seria de colors que parlen, d’aquells que es poden trobar a qualsevol lloc del món. Seria abstracte, no tindria una forma casual. El meu significat? Tu mateix el descobriries.

El que transmetria, seria positivat i alegria, m’agradaria veure com la gent m’observa amb un somriure ple de tranquil·litat.

Si jo fos una obra d’art canviaria el món amb una sola mirada.

Clàudia Fonollà i Miras

Si jo fos una obra d’art seria un meme. No sé si els memes es consideren una obra d’art però per a mi alguns ho són. Els memes són l’art dels joves i dels qui els agrada mirar ja que es l’entreteniment d’avui en dia. Els memes parlen de temes d’actualitat, de tòpics amb ironia i humor. Jo estaria publicat a Instragram i faria riure a la gent.

Daniel Fernández i Martín

Si jo fos una obra d’art esdevindria un quadre abstracte. No una obra qualsevol,

sinó una de les més significatives amb llibertat interpretativa. Seria indefinit, incomplet, però a la vegada concret. No obstant, els espectadors es sentirien lliures, ja que, com a bon quadre que seria, oferiria llibertat, on tothom tingués dret a pensar i interpretar.

Contindria gran varietat d’esbossos amb matisos de diverses tonalitats, podent així donar a conèixer tots aquells sentiments vigents en la nostra actualitat. És per això que si em pogués definir amb una frase breu i significativa em retrauria: sóc un

quadre, abstracte com la vida i significatiu com els sentiments.

Enric Gil i Esteve

Si jo fos una obra d’art seria com una obra de Picasso ja que la meva personalitat es

irregular. Les seves pintures no són els típics quadres amb quatre pinzellades mal posades, sinó que encara que sembli molt irregular, tot té un sentit. Voldria estar al Museu del Prado perquè molta gent em vindria a veure cada dia i pagaria per veure la meva irregularitat regular. Alguns no em comprendrien però altres en quedarien impressionats.

Ferran Mauri i Rodríguez

Si jo fos una obra d’art em plauria estar en aquest món com a una obra reconeguda i crítica, amb diferents missatges per mostrar al món. M’agradaria també, estar exposada als més grans museus del món, com al Louvre, Prado... per poder canviar els punts de vista de la

gent que m’admirés. Intentaria d’alguna manera transmetre a les persones el dolor que hi ha al món, perquè algú pogués fer alguna cosa per aturar-lo.

En la meva pell, intentaria tenir colors, formes, contrastos i diferents moviments artístics que farien canviar les idees globals del món.

Si fos una obra d’art, representaria la societat i el món.

Gerard Martínez i Garcia

Si jo fos una obra d’art no m’agradaria gens, perquè jo soc una persona molt tímida, i quan una obra d’art és bona mig món la voldria veure. Tampoc m’agradaria ser una obra d’art perquè hi han moltes persones que em criticarien, i a mi no m’agrada rebre crítiques. Només m’agradaria una cosa de ser una obra d’art coneguda, m’exposarien als millors museus del món, i a mi m’encanta viatjar.

Iliass ElKhoulati

Si yo fuese una obra de arte vagaría por todo el mundo mostrando mis cualidades, mi ritmo, mi estilo único que se diferencia de los demás. Ese estilo vivo que fluye por mis venas, ese ritmo que toda mi gente latina tiene y por eso a donde quiera que estemos nuestro encanto atrapa y cautiva a quien nos conoce.

Josué FranKlin Vindel i Euceda

Si jo fos una obra d’art m’agradaria ser una obra senzilla, que no destaqués entre les altres.

Una obra exposada a qualsevol museu d’alguna ciutat mínimament popular, en una paret vulgar, recolzat esperant a que els visitants vinguessin per poder admirar la meva simplicitat.

Aquesta obra seria com jo, amb una personalitat bastant simple i sobretot amb molta naturalitat.

Juan Ramon López i González

Si jo fos una obra d’art seria l’art que creem les persones, l’art de la comunicació, que expressem tots els dies, cantant, ballant, dibuixant, escrivint, parlant... En aquest tipus d’art tothom pot aportar les seves idees, els seus pensaments, sense importar d’on sigui o en el

que cregui. Tothom es pot expressar com vulgui sense amagar els seus pensaments

i

sentiments, només cal deixar sortir aquest art que estem perdent...

Laura Giraldo i Ayala

Si jo fos una obra d’art estaria molt orgullós de mi mateix, però, per altra banda, penso, que no podria expressar-me amb llibertat, ja que, estaria exposat en algun museu del món i sempre hauria d’estar mostrant només una versió de mi mateix.

El meu pare seria qui em va crear, el meu autor. Ell ha pintat en mi el que volia que expressés, i per tant, jo sóc un reflex de la seva personalitat. Seria el reflex del meu autor, seria el fill del meu pare.

Manel Mata i Monfort

Si jo fos una obra d’art, m’agradaria viatjar per tots els museus del món, també voldria saber qui és el creador de la meva existència i perquè ha decidit crear-me. Una de les coses que més m’importaria de ser una obra d’art serien les crítiques dels meus visitants. Algunes podrien ser negatives, però crec que també hi hauria gent que faria crítiques constructives

que podrien ajudar a prosperar i millorar l’obra d’art. Aquestes són les que realment m’importarien.

Marc Domènech Gutiérrez

Si jo fos una obra d’art seria una cançó amb una parsimoniosa dolça melodia, però que a mida que va avançant, es va fent més forta. A simple oïda, no cridaria l’atenció pel ritme, s’haurien de parar a escoltar-me atentament; ja que per a mi, el més important, seria la lletra. Jo sempre he estat una persona a qui la música li crida l’atenció per la lletra, el seu

significat, els sentiments que volia plasmar el compositor en escriure-la. La meva lletra seria inspiradora, m’agradaria que els que m’escoltessin es sentissin identificats, es veiessin reflectits en la història que explico i reflexionessin sobre aspectes de la seva vida que han de canviar, transmetria que ells són els únics que tenen dret a dominar la seva vida i han de

lluitar pel què volen.

Mariona Centelles i Sardà

Si jo fos una obra d’art m’agradaria estar en un museu ben important com el Louvre de París o el Metropolitan de New York, on tothom quedaria meravellat davant les meves magnífiques pinzellades que em defineixen.

Voldria que la gent s’aturés deu minuts per reflexionar sobre mi, perquè tractaria un

tema profund i rellevant per a tota la societat, un tema que mogués, que fes despertar algun sentiment.

La línia imperfecte trenca la tela impol·luta i , poc a poc, vaig prenent forma.

Només sóc pintura seca oblidada en un traster fosc, tan fosc que sento com em vaig ennegrint lentament.

Si jo hagués estat una obra d’art m’hagués agradat revolucionar el món.

Mireia Rubinart i Bosch

Si jo fos una obra d’art m’agradaria ser la cova d’Hèrcules. L’art forma part de la natura.

Estaria a prop del mar, just a la meitat entre el Mediterrani i l’Atlàntic, protegint la ciutat de

Tànger amb la forca que em dona el sol cada matí

Mohamed Hamdane

Si jo fos una obra d’art seria caríssima, ja que la representació d’una vida sencera no tindria preu. Representaria l’experiència que trèiem de les coses bones i de les dolentes, l’aprenentatge de tota una vida, i tot el que et passa des del moment que neixes. Aquesta obra seria un retrat de mi mateix i hi hauria diferents aspectes de la meva vida escampats per tot el llenç.

Oriol Simon i Pàrraga

Si jo fos una obra de art seria una frase per reflexionar, per pensar-hi i poder ser vist des de molts punts de vista. Una frase d’un gran filòsof o personatge històric com ara Confuci, Plató, Galileu Galilei, Sòcrates, Mahatma Gandhi o Albert Einstein. Una frase que parla de la mateixa vida, del present, el passat i el futur, el que passa i el que podria passar. Una frase

breu i alhora profunda que fes pensar i

debatre molts temes com ara el racisme, el

masclisme, la nostre política, l’estabilitat econòmica actual i els errors en els que l’home ha caigut o caurà al llarg de la seva vida.

Víctor Hidalgo i Carbó

Si jo fos una obra d’art seria una obra que s’amaga dels demés, sense buscar destacar ni ser la principal peça en una exposició. Una obra talentosa, però que ningú mira, ja que es fixen en el seu exterior i autor, en comptes d’intentar descobrir què vol representar. Si jo fos una obra d’art, seria art abstracte, representant les desigualtats del món, mirant la societat amb un punt crític.

Víctor Martínez i González-Roman

Si jo fos una obra d’art, no seria pas dins d’un museu clavat a una paret, no, seria al carrer, veient la gent mirant-me i reflexionant sobre mi. Què significarà? Què fa al mig del carrer?

Fàcil de respondre: sóc al carrer justament perquè tu em miris, i pensis, i et paris a veure el que t’envolta. Què significo? Això et resultarà divertit. No significo res. Vull dir, significo el que

tu vulguis. Sí que és cert que el meu creador em va fer pensant en un tema en concret, però la complexitat d’aquest fa que encertar-lo sigui gairebé impossible, així cada persona pot veure el que vol, i entendre’m com vol.

Si jo fos una obra d’art, tu em donaries sentit.

Xavier Moliner i Folquer

Si jo fos una obra d’art estaria dins d’una pel·lícula o d’una sèrie de fantasia èpica on hi hagessin éssers fantàstics, on ocorreguessin coses màgiques que mai s’haguessin vist en el món real. Formaria part d’aquesta màgia i m’envoltaria de tots aquests personatges com en una de les millors pel·lícules de fantasia èpica, El Senyor dels Anells.

Xuban Majewski i Etxeberria

Si jo fos una obra d’art seria una forma d’expressió, una forma de trencar les cadenes de les paraules i els hi donaria una llibertat quasi il·limitada. Però l’única forma d’arribar a la llibertat expressiva es, de fet, adoptar el model menys expressiu. La percepció.

Alguns veuen persones, d’altres, animes on jo sols veig matèria. Alguns veuen Déu, on jo

no hi veig res. La percepció és l’art de tots i l’art dels lliures, però és la qualitat menys expressiva. La interpretació del que nosaltres anomenem món físic, és només això, una interpretació. L’art s’ha de tractar com la cosa màgica que descriu totes les coses reals.

Així que si jo fos una peça d’art jo només seria, el que jo anomeno: jo mateix.

Una congregació de física i màgica, matèria morta.

Oriol Cuevas i Cervilla