L'Oreneta 49

SUMARI

Escola

Infantil

3 EDITORIAL 4 DES DE LA JUNTA 5 CLASSE DELS CARGOLS 6 CLASSE DELS PEIXOS 20 L’ESCOLA AL BOSC 7 CLASSES DELS CAVALLS I DE LA LLUNA Primària

10 CLASSE DE L’ARC DE SANT MARTÍ 11 CLASSE DEL SOL 12 CLASSE DEL DIMONI 13 CLASSES DEL GEGANT I DEL BRUIXOT 18 CLASSE DEL VAMPIR Secundària

24 VISITA A L'EXPOSICIÓ SOM NATURA 24 ACTIVITATS 25 PROMOCIÓ FRIDA KAHLO, BENVINGUTS! 26 I TU, QUÈ HI POTS FER? 28 DOS TENDRES CADELLS, PER QUÈ ELS TRACTEM DE DIFERENT MANERA? 29 EL PETIT COMERÇ? 30 CIENTÍFICS A LA CUINA 32 M'OBRES? 33 NEW FASHION / JUGUEM A SER ASTRÒNOMS 34 L’EXPERIÈNCIA DE REBRE I DONAR: EL SERVEI COMUNITARI 36 NOUS CANVIS 39 OUR EXPERIENCE Número: 49 Portada: Adrià Granados, Gala Cuesta, Berta Soler Edita: Escola Cooperativa El Puig, carrer de Baix, 22, 08292, Esparreguera Telèfon: 93 777 22 76 E-mail Escola: escola@escolaelpuig.cat E-mail Secretaria: secretaria@escolaelpuig.cat Web: www.escolaelpuig.cat Equip de redacció: Marta Abelaira, Aritz Agramunt, Oriol Colom, Leila Cuello, Kira De Rooij, Carla Espinosa, Martí Favà, Anna Garcia, Martina Gràcia, Míriam Granadal, Dídac Jiménez, Judit Moreno, Montse Raya, Laia Roca, Txell Rodríguez i Carlota Valencia Equip de maquetació i disseny: Raúl Cantón, Gala Cuesta, Ivan Gómez, Adrià Granados, Judith León, Anna Martín, Ibai Mendiguren, Gerard Pérez, Nicolay Pérez, Agatha Puig, Silvia Ramia, Carlota Sagués, Berta Soler i Marina Xufré Col·laboradors: Promoció Frida Kahlo, Promoció Marie Curie, Promoció Betty Friedan i Promoció Roald Dahl Dipòsit legal: B-13.247-2011

3 ESCOLA EDITORIAL

EDITORIAL Un any més, els alumnes de 3r d’ESO som els periodistes de l’Escola.

La promoció Betty Friedan us mostrarà en aquesta revista novetats, notícies i reflexions: el bateig de 1r d’ESO, l’anada al Teatre Lliure amb els alumnes de 4t de l’itinerari d’artística, la Setmana de la Ciència a la nostra escola, l’inici d’una nova matèria anomenada Servei comunitari, la visita a l’exposició Som Natura, les xerrades sobre addiccions, com cuinar ortigues, el canvi climàtic, el maltractament animal, l’ús dels a Dinamarca... coneixerem els nous nens que han arribat a la classe dels Cargols, els més menuts ens explicaran la Piràmide que ens serveix per escalar, parlarem sobre La petita Capmany, com actua l’Escola a favor del clima, la “cinta mètrica dels anys” que mesura la vida, l’estada al Camp d’Aprenentatge de la Garrotxa i la importància del diàleg.

Desitgem que en gaudiu molt!!

Promoció Betty Friedan

L’ORENETA 49

mòbils entre els nois de l’escola, curiositats sobre l’espai, l’intercanvi

4 ESCOLA DES DE LA JUNTA

No hi ha planeta B El planeta està esgotat. Davant l’evidència que, per cert, alguns encara neguen, ara sí, cal que comencem a treballar per revertir la situació. No hi ha planeta B. I abans d’anar a colonitzar altres mons la solució passa per la responsabilitat. No tot està a les nostres mans, cert, hi ha els governs, i les empreses, i les grans corporacions, però des del nostre dia a dia també podem contribuir al canvi. I el canvi l’estan liderant els nens i els joves.

Ells no es resignen a viure en un planeta de color gris on les desigualtats

L’ORENETA 49

estiguin a l’ordre del dia.

Els ho hem de posar fàcil. I una vegada més l’escola ho ha fet. Han ampliat les aules al bosc i han reconnectat els nostres fills i filles amb la natura. De rebot a nosaltres. Una vegada més el poder de l’educació compromesa, de la mirada sense condicionants sobre allò que ens envolta, de l’experimentació i la descoberta. Un camí d’anada i tornada ple d’interrogants que ens repten i ens encoratgen a aprendre. I és en aquest camí que ens fem forts i les nostres idees es transformen en accions i les nostres accions en motor de canvi.

Els infants han acceptat i integrat el bosc en el seu dia a dia. Tornen del ‘dia al bosc’ cansats, però contents! Amb pedres a les butxaques, fang a les xiruques, despentinats i amb un munt d’anècdotes per explicar. I el més important!, allò que fins ara els era aliè ara forma part d’ells i ja sabem que tenim una cura especial d’allò que ens toca de prop. El cercle es tanca. Visca el bosc i visca els mestres desobedients que no es tanquen en el confort de les aules!

Gràcies per tornar-ho a fer!

5 INFANTIL CLASSE DELS CARGOLS Redactors: Nenes i nens de la classe dels Cargols Disseny i maquetació: Ibai Mendiguren i Gerard Pérez Fotografia: Escola El Puig

Som els cargols

Aimar

Alex

Álvaro

Brais

Helena

Irene

Iu L’ORENETA 49

Adrià

Ivet

Maia

Nanda

Laia

Leo

Lluc

Malia

Martina

Max

Núria

Pol

Roc

Victoria

“L’escola no és una preparació per la vida. L’escola és part de la vida”

Eduard Vallory.

Així, és com hem començat els Cargols, emocionats, sentint que ara l’escola forma part de nosaltres. Amb moltes ganes de viure noves experiències i descobertes que ens faran créixer junts. A poc a poc anirem deixant rastre.

6 INFANTIL CLASSE DELS PEIXOS

L’ORENETA 49

Redactors: Nenes i nens de la classe dels Peixos Disseny i maquetació: Marina Xufré i Ivan Gómez Fotografia: Escola El Puig

Els nens i nenes de la classe dels Peixos volem saber què és un bosc i quins animals i plantes hi podem trobar. Amb l’ajuda de la mare de la Duna ens acostem una mica més al bosc. Ens explica coses dels arbres, de la seva pell que descobrim tocant amb les mans, de les seves olors i aprenem a comptar els anys que tenen. Ara només ens falta poder-hi anar tots junts. El bosc ens rep un matí de novembre. Li demanem permís per entrar-hi i ell ens respon amb el so de les seves fulles i branques movent-se pel vent.

Amb la seva generositat ens deixa entrar tots junts a descobrir-lo:

que podem entrar?

- I el bosc ens va dir que sí que podíem entrar.

- I va començar a fer vent i es movien les fulles.

- I també es movien els altres arbres.

- I les fulles i els troncs - I feien xfffffff, xfffff, - Al bosc li vam dir:

El bosc ens acull, l’abracem, el toquem i el gaudim observant-lo en silenci i un agraïment sorprenent.

7 INFANTIL CLASSES DELS CAVALLS I DE LA LLUNA Redactors: Nenes i nens de les classes dels Cavalls i de la Lluna Fotografia: Escola El Puig

· Li vam portar a la Núria i va mirar com són i les vam pintar amb una pintura especial. Si la pintéssim amb l’altra pintura quan plou, ja marxaria. S’esborraria. · Primer vam agafar blanc i vam fer les roques i després, un altre dia, vam pintar amb colors, no colors de retoladors, amb pintura.

· A l’espai d’aventura no teníem res per escalar i havíem d’escalar la teulada de la caseta blava, per això hem fet una piràmide i un rocòdrom. · Quan érem petits no hi havia ni la muntanya ni la piràmide ni el rocòdrom. · Primer hi havia rocòdrom però sense dibuixar la muntanya. · És molt difícil escalar la muntanya de Montserrat. · La vam dibuixar perquè així semblava que escalem a la muntanya. · Quan vam anar el primer dia d’excursió a la plana, van veure que la muntanya era blava, verda, grisa, blau marí i blau fosc, blanca, verda menta i rosa claret. · Està plena d’arbres. · La vam pintar primer a la classe amb ceres.

· Ho vam fer de baix cap amunt. · A mi m’agrada molt la muntanya de colors perquè hi ha com unes formes que són com rodones, com u... · És molt bonic l’espai d’aventura perquè hi podem jugar. · Al rocòdrom escalem. · Quan pugem, hem d’arribar a dalt de tot. · Necessitem molta força. · Quan escalem volem arribar a Sant Jeroni. és un pic que està a dalt de tot de la muntanya de Montserrat. · És molt alta.

L’ORENETA 49

El Rocòdrom

· Vam pintar per dins.

La Piràmide

L’ORENETA 49

La piràmide ens serveix per escalar, per pujar i després saltar, per fer veure que és un castell i juguem a les gallines i a dalt és el campanar.

9 21 INFANTIL INFANTIL CLASSES DELS CAVALLS I DE LA LLUNA Redactors: Nenes i nens de les classes dels Cavalls i de la Lluna Disseny i maquetació: Judith León i Nico Pérez Fotografia: Escola El Puig

· Primer posem rodes i després posem sorra dins de les galledes i la posàvem a dins de les rodes. · Al primer pis vam posar 19 rodes. · No podíem acabar la piràmide perquè no teníem més rodes i no la podíem fer més alta. · A la classe de la Lluna vam provar de fer la piràmide amb plastilina: féiem un xurro i anàvem fent rodes, totes de la mateixa mida. · I vam comptar quantes rodes de plastilina vam fer i li vam dir al Jordi. Aleshores va anar a buscar més rodes a la deixalleria. · Vam posar moltes rodes i molta sorra, i necessitàvem pales per agafar la sorra. · Vam posar sorra perquè no es desmontés i ens durés tota la vida i no caiguem dins del forat de la roda. · Té 7 pisos. · El Jordi va tallar una roda amb una serra i estava partida, era com un pont i la vam posar a dalt.

L’ORENETA 49

· Vam posar rodes que el Jordi ens va portar de la deixalleria, perquè així no les haurien de cremar.

10 PRIMÀRIA CLASSE DE L’ARC DE SANT MARTÍ Redactors: Nenes i nens de la classe de l’Arc de Sant Martí Disseny i maquetació: Raúl Cantón Fotografia: tanakateatre.com

La Petita Capmany El passat dia 6 de novembre, els nens i nenes de la classe de la Lluna i de L’Arc de Sant Martí vam anar al teatre “La Passió” d’Esparreguera a veure “La petita Capmany” de Tanaka Teatre, una obra que ens va sorprendre i emocionar i que us volem recomanar. d’important és continuar endavant, amb l’esperança de recordar les cançons, les dites i els refranys catalans...

El pare de la Maria Aurèlia li explica que “tots som importants en la lluita contra l’oblit”. Nosaltres també ho creiem; les coses importants són feina de tots i totes. dalt de l’escenari, no només hi passa una història, sinó que aprens coses de la cultura catalana i missatges amb valor.

La Maria Aurèlia, la protagonista de la història, descobreix que vol ser escriptora quan sigui gran, ja que aconsegueix vèncer l’oblit amb una espasa i un escut molt especials. L’oblit és un personatge misteriós que feia desaparèixer les tradicions catalanes.

Creuant una porta, la filla del cisteller es va trobant personatges de les nostres festes populars com el Rei Carnestoltes, la Vella Quaresma, els diables i els gegants,...

En aquesta aventura tan divertida, hi ha moments que et fan pensar en com

Esperem que us animeu a anar-la a veure, gaudireu de la història, de la música i de les emocions de la funció. tal i com ens diu en patufet a l’obra “abans de caminar endavant cal saber d’on venim”.

11 PRIMÀRIA CLASSE DEL SOL Redactors: Nenes i nens de la classe del Sol Disseny i maquetació: Carlota Sagués i Anna Martín Fotografia: Escola El Puig

Amb motiu de la setmana pel clima del 23 al 27 de setembre, a l’Escola no ens vam voler quedar de braços creuats.

Les nostres accions són les que provoquen que la terra estigui malalta: l’escalfament global i el canvi climàtic. Estem preocupats i no volem seguir fent malbé el planeta, ja que és el que ens ha creat.

Per sort, ja hi ha molta gent que se’n cuida i treballa de valent perquè això no vagi a més.

La Greta Thunberg n’és un clar exemple.

Ha deixat l’escola per dedicar el seu temps complert a la causa. Va viatjar amb un vaixell de vela fins als Estat Units per parlar amb els polítics sobre la gravetat de la situació del planeta. La vam veure plorar perquè

s’interessen pels diners.

Vam agafar l’exemple de la Greta per fer una mica com ella i ens vam reunir a les classes des d’Infantil fins a la Secundària per buscar solucions que estiguin a les nostres mans i poder-nos comprometre a actuar dins l’escola. Vam trobar-nos tots a l’auditori Miquel Martí i Pol i cada classe va posar en comú els seus propòsits.

Vam decidir:

· No deixar-nos llums enceses que no necessitem. · Utilitzar els fulls per les dues cares i reutilitzar-los com a fulls d’esborrany. · Assegurar-nos de no deixar l’aixeta oberta. · Eixugar-nos les mans amb tovalloles (en lloc de paper). · Separar els residus (orgànic, envasos, paper i rebuig). · Si necessitem comprar alguna cosa per l’escola no anar lluny, sinó fer comerç de proximitat i portant bosses de roba.

L’ORENETA 49

L’escola actua pel clima

aquells que poden no estan fent res i només

12 PRIMÀRIA CLASSE DEL DIMONI Redactors: Nenes i nens de la classe del Dimoni Disseny i maquetació: Raúl Cantón Fotografia: Escola El Puig

La “Cinta mètrica dels anys” mesura la vida

L’ORENETA 49

A principi d’aquest curs, l’Alèxia ens va portar una informació sobre un arbre que es diu “Matusalem” i és a Califòrnia. El que més ens va cridar l’atenció va ser que aquest arbre té 4.847 anys.

endavant, el futur, amb cartrons de color salmó.

Durant aquests anys han passat moltes coses, han viscut i mort moltes persones, s’han inventat objectes, màquines, instruments...hi ha hagut guerres, s’han construït edificis.

Vam reunir algunes d’aquestes informacions i ens vam adonar que durant el segle XIX i el XX s’acumulaven tantes notícies que no hi cabia en el cartonet blanc de 10 cm.

Mentre intentàvem comprendre què significaven aquests anys ens vam fer una pregunta. Com pot ser que Matusalem tingui 4.847 anys i ara estiguem a l’any 2019?

Rumiant i compartint les idees van anar descobrint que va néixer abans del segons 0. Potser algunes persones van començar a comptar anys en el moment que va néixer Jesús i d’això fa exactament 2019 anys. A altres llocs del món compten diferent els anys, com a la Xina.

Per imaginar i representar el pas dels anys i els segles vam agafar uns cartrons que feien 10 cm de llarg. I vam decidir que representarien un segle, que són 100 anys.

Vam triar cartolines blaves que significarien els anys passats i abans del 0. Després del 0 fins l’octubre del 2019 amb cartolines blanques. I des del novembre del 2019

En aquell moment vam decidir convertir els 10 cm. en 1 metre, fent com un zoom (ho havíem vist en algun llibre on es vol fer atenció o fer gran algun detall). Un segle seria 1 metre de cartolina. D’aquesta manera, les informacions dels fets que havíem recollit les podíem unir amb un cordill al seu any.

A aquest tira de cartolines que hem construït i que mesura el pas dels anys, segles i mil·lennis li hem posat un nom “la cinta mètrica dels anys”. De moment arriba del 3400 a C. fins al 2200 d. C.

13 PRIMÀRIA CLASSES DEL GEGANT I DEL BRUIXOT Redactors: Nenes i nens de les classes del Gegant i del Bruixot Disseny i maquetació: Adrià Granados, Silvia Ramia i Ivan Gómez Fotografia: Escola El Puig

Des del dia 5 al 8 de novembre, les Classes del Gegant i del Bruixot de quart i cinquè de Primària vam anar al Camp d’Aprenentatge de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Durant tota la setmana, vam descobrir un munt d’aspectes de vulcanisme, natura i dels rastres de la història de la comarca i en concret de la ciutat d’Olot on fèiem estada a l’Alberg de Joventut Torre Malagrida.

L’ORENETA 49

Estada al camp d’aprenentatge de la Garrotxa

14 PRIMÀRIA CLASSES DEL GEGANT I DEL BRUIXOT

***Els Volcans***

L’ORENETA 49

La Garrotxa, la comarca dels volcans, és una reserva natural protegida i molt valuosa. Atès que la Garrotxa no està situada entre dues plaques tectòniques, com és possible que hi hagi volcans en aquest territori? ...

La resposta la trobem en la formació dels Pirineus.

En la nostra estada vam visitar dos volcans, el Croscat i el Santa Margarida que es troben en la mateixa esquerda. Un volcà és una esquerda a l’escorça terrestre que s’origina quan dues plaques tectòniques se separen o, com a la Garrotxa, quan l’escorça s’aprima.

Per aquesta fissura empeny el magma, que es troba en el Mantell Superior, arrossegant els materials i creant el con volcànic. Moltes vegades els volcans i els terratrèmols estan relacionats perquè quan el magma vol sortir es poden produir moviments sísmics.

Un volcà quan entra en erupció passa per diferents fases: 1. La fase explosiva és quan el volcà conté gas i forma una explosió llençant a molta distància piroclastos de diferents mides.

2. La fase efusiva és quan ja no té gas i surt el magma formant les colades de lava.

Els materials que expulsa el volcà s’anomenen piroclastos (materials volcànics) N’existeixen 4 tipus: cendres, gredes, blocs i bombes volcàniques.

15 PRIMÀRIA CLASSES DEL GEGANT I DEL BRUIXOT

Com hem dit amb anterioritat, vam visitar els següents volcans:

El Croscat:

El con volcànic del Croscat té forma obert o de mitja lluna i va patir dues erupcions. La més important va ser la primera, de fa uns 17.000 anys. Les seves fases d’erupció van ser al principi explosiva, quan es va formar el con, i al final va acabar sent efusiva on es va obrir el cràter per on va baixar la seva colada de lava. El volcà Croscat va estar explotat per l’home per extreure material fent una apertura que encara avui es pot veure.

El Santa Margarida:

El seu con volcànic és tancat i just al bell mig hi té una ermita. El diàmetre del seu cràter és de 350 metres, fa 2.000 metres de perímetre i 70 metres de fondària.

La ciutadania de la Garrotxa en adonar-se que la zona volcànica tenia molt de valor, es van posar d’acord perquè aquest indret esdevingués El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa amb l’objectiu de protegir-lo.

16 PRIMÀRIA CLASSES DEL GEGANT I DEL BRUIXOT

***La Fageda d’en Jordà*** L’estada al Camp d’Aprenentatge tenia un moment molt emocionant i emblemàtic. Aquest moment era el de la visita a la Fageda d’en Jordà. Sabent que hi anàvem, des de l’Escola havíem après el poema de Joan Maragall dedicat a aquest bosc immens. De la seva mà explicarem les nostres descobertes.

L’ORENETA 49

porta aquest nom gràcies al Mas Jordà que es troba al seu interior. El poeta ens parla que el bosc és verd i profund, ja que devia visitar-lo a finals de primavera o bé a inicis d’estiu. La Fageda creix al voltant dels 500 m d’altitud en la comarca més plujosa de Catalunya. El terra del bosc està format per roca basàltica formant petites muntanyetes anomenades tossols. El quart vers ja ens indica la impressió d’immensitat que va causar al poeta quan hi va entrar, talment com ens va passar a nosaltres.

Vam trobar la Fageda molt verda encara, tot i que ja érem en plena tardor i esperàvem

un verd com d’aigua endins, profund i clar; el verd de la fageda d’en Jordà.

El poema comença dient...

Saps on és la fageda d’en Jordà?

Si vas pels vols d’Olot, amunt del pla, trobaràs un indret verd i profund com mai cap més n’hagis trobat al món.

El poeta ens situa la Fageda molt a prop de la ciutat d’Olot en direcció al poble de Santa Pau. Ens diu que el bosc el trobem en un indret molt pla fruit de l’erupció volcànica del veí volcà Croscat. La Fageda d’en Jordà

17 PRIMÀRIA CLASSES DEL GEGANT I DEL BRUIXOT

El caminant, quan entra en aquest lloc, comença a caminar-hi a poc a poc; compta els seus passos en la gran quietud: s’atura, i no sent res, i està perdut.

Li agafa un dolç oblit de tot lo món en el silenci d’aquell lloc profund, i no pensa en sortir, o hi pensa en va: és pres de la fageda d’en Jordà, L’estada al bosc se’ns va fer molt curta tot i que hi vam esmerçar unes dues hores. Tal com li va passar al poeta quan érem dins del bosc no vam pensar en sortir-ne perquè gaudíem de les sensacions que ens aportava.

Tots dos grups alhora vam recitar en veu alta el poema de Joan Maragall i vam reconèixer quanta raó tenia amb les seves paraules quan deia parlant de la Fageda que se sentia:

presoner del silenci i la verdor.

Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Joan Maragall (1860-1911) Ens emportem un record molt bonic de la nostra estada a la Garrotxa amb un munt de descobertes que han fet que pensem en tornar-hi ben aviat.

Una de les feines que vam fer al bosc va ser percebre’l amb tots els sentits possibles.

Per això, tal i com ho va fer el poeta, hi vam entrar a poc a poc i intentant mantenir el silenci. Vam escoltar la remor del vent entre els arbres, les gotes de pluja que queien lentament, el so d’algun ocell llunyà. Vam percebre l’olor d’humitat de la fullaraca i de les molses. Vam veure els verds dels quals parla el poeta i la llum suau entre les branques d’aquell bosc. Vam tocar fulles, escorces, les gales provocades pels insectes que hi depositen els seus ous...També ens vam abraçar en silenci durant un minut per a percebre la quietud i serenor del lloc.

L’ORENETA 49

trobar les fulles caduques més marronoses o amb tonalitats vermelles. Aquestes les vam trobar a terra formant un tapís que feia molt de goig trepitjar. El dia que hi vam anar havia plogut i vam poder comprovar la humitat que hi ha dins del bosc.

18 PRIMÀRIA CLASSE DEL VAMPIR Redactors: Nens i nenes de la classe del Vampir Disseny, maquetació i fotografia: Nico Pérez i Judith León

L’ORENETA 49

La importància del diàleg Vivim en uns temps complicats, en els que estem més connectats, però en els que ens comuniquem menys. Potser és un bon moment per començar a dialogar. Per saber dialogar no ens referim només a parlar, saber dialogar és saber escoltar, vocalitzar, argumentar, parlar sense ambigüitat, saber cedir… És per això que a classe hem començat a preparar debats sobre diferents temes (veganisme, vacunes, importància dels deures).

En el moment de debatre, mirar l’altre és important per educació i perquè l’altre tingui clar que estem pendents d’ell. La nostra mirada demostra la nostra actitud. Un percentatge molt elevat de la informació que ens arriba, ho fa a través de la mirada. Per altra banda, les mirades diuen molt també sense parlar. Ens ajuden a concentrar-nos, sinó sentim, però no escoltem.

Vocalitzar és important per entendre bé el que ens diuen. Cal moure bé els llavis i pronunciar amb claredat… perquè l’altre entengui bé què estem dient i perquè pugui donar una resposta clara. Cal, també, parlar sense ambigüitat, les frases han de ser clares, que continguin tota la informació, que les paraules no tinguin doble sentit i així evitar confusions.

El respecte és imprescindible. Respectar el torn de paraula i no trepitjar la paraula dels altres, no fer servir paraules desagradables, inadequades, ofensives... Les raons dels altres són tan vàlides com les nostres i no es poden menystenir. Cal ser sincer i actuar amb honestedat.

Sense escoltar ni mirar no es pot dialogar amb els altres. És important veure com es mou, quins gestos fa l’altre, com parla. Això també ens dona informació del que pensa i forma part del diàleg.

Saber dialogar no és tan fàcil com sembla.

O potser sí, saber escoltar és tan fàcil com entendre el que està dient l’altre i que és tan vàlid com el que diem nosaltres. El nostre cap ha de processar moltes coses al mateix temps quan dialoguem i per saber dialogar se n’ha de tenir ganes; la manca de diàleg ens perjudicarà a tots.

Dialoguem i construïm el nostre futur. T’hi apuntes?

L’ORENETA 49

Argumentar és explicar, donant raons, de perquè ens agrada una cosa o no, o de perquè estem a favor o no. És important no donar res per sabut, perquè així entendran a fons la idea, es reduirà l’ambigüitat i serà més fàcil arribar a un acord, si cal.

20 INFANTIL CLASSE DELS CARGOLS Redactors: Nenes i nens de la classe El Dimonis Disseny i Maquetació:

L’ORENETA 49

L’ESCOLA AL BOSC

Fa només tres-cents mil anys que l’ésser humà es va allunyar dels arbres. Se’n va anar a conquerir món. Però no se’ns hauria de fer estrany el molt que ens ha marcat la nostra llarga i profunda intimitat amb els arbres.

En el moment de la nostra gènesi, els arbres ens van ensenyar a estar en aquest món i també ens van ensenyar a aprendre el món.

21 ESCOLA L’ESCOLA AL BOSC

L’ORENETA 49

Redacció: Equip de mestres Disseny i maquetació: Agatha Puig i Berta Soler Fotografia: Escola El Puig

A

quest curs hem encetat un nou i engrescador projecte: l’Escola al bosc. D’un temps ençà, moltes de les investigacions que hem estat fent en els projectes de classe ens han portat a sortir de l’escola, a fer “aventures” i dormir a prop de la muntanya, a netejar la riera i seguir el camí de l’aigua fins arribar al riu, a pujar a Sant Jeroni, a caminar pels camins de Montserrat…

L’Escola, des dels seus inicis -aviat farà ja 50 anys- no es concebia sense l’exterior, sense aquest entorn. I, en unes èpoques més que en unes altres, es desdibuixaven els límits entre el dintre i el fora. El creixement urbanístic d’Esparreguera va allunyar cada vegada més els espais naturals on havíem estat anant amb els infants. I ara pensem que els hem d’anar a buscar altre cop, retornar-hi.

I és que els infants ens mostren cada dia com n’és d’important per a ells aquest viure a l’exterior, tant per les experiències a nivell sensorial i afectiu, com pels estímuls a nivell motriu, cognitiu i intel·lectual.

Quin enfocament volem donar-li? Quin enfocament volem donar-li? Podríem fer educació des del bosc, sobre el bosc, per al bosc, amb el bosc… A part de tots aquests, n’hi ha un que estableix més clarament una relació d’harmonia, coherència i consciència del tot que formem amb la natura: al bosc. I passa a donar nom al nostre projecte: Escola al bosc.

Els nostres orígens són en el bosc i el que volem ara és una educació que ens retorni a la natura.

Fem possible el projecte.

22 ESCOLA L’ESCOLA AL BOSC

Veiem que és necessari enfortir el vincle amb la natura tenint-hi una relació quotidiana i continuada, per observar, explorar, descobrir i viure-hi experiències imprescindibles per educar una actitud sostenible i compromesa.

Creiem en una educació que ens retorna a la natura, tocant-la amb les mans i arrelant profundament, per emprendre un camí de coneixement.

A l’Escola al bosc no parlem d’apropar els infants a la natura, sinó de retornar-hi.

L’ORENETA 49

No hi ha cap dubte de la relació positiva entre el moviment físic, la salut general, la capacitat de relaxar-se i el desenvolupament cognitiu. Hi ha nombrosos estudis fets a les “forest schools” dels països escandinaus, que confirmen els beneficis per als infants a tots nivells: físics, psicològics, cognitius, socials, emocionals…

Ignacio Abella, en el llibre La memoria del bosque, diu:

Es esencial para nosotros reconocer la inmensa oportunidad de crecimiento hacia la vida y el espíritu que representan los bosques y el árbol. Y este reconocimiento pasa entre otras cosas por recomponer, con nuevas perspectivas, las culturas que nos acercaban a la naturaleza y nos permitían relacionarnos de un modo saludable con nuestro entorno.

L’oportunitat d’estar en un ecosistema viu i canviant dona pas també a un pensament que pot percebre, acollir i viure en el canvi.

El fet de veure, setmana rere setmana, el pas de les estacions, ens ajuda a aprendre a adaptar-nos a aquests petits canvis, i alhora ens permet anar sent més flexibles a l’hora d’encarar situacions inesperades.

Des de l’antiguitat, les escoles sempre han estat als peus d’arbres centenaris I en els boscos. A qualsevol de les antigues cultures (grega, llatina, celta, germànica, àrab, africanes, índies…) hi trobem la idea de l’arbre i el bosc com a centre d’ensenyament i iniciació.

L’Escola al bosc està sent i serà una font inesgotable d’aprenentatges, en què podem

23 ESCOLA L’ESCOLA AL BOSC

La Teresa Franquesa, experta en educació ambiental, va fer una xerrada a l’escola per tot l’equip de mestres i ens va parlar de la importància del reconeixement dels límits planetaris quan parlem de sostenibilitat.

Tots som responsables de participar amb els altres en la recerca de camins per a un desenvolupament ecològicament viable, socialment equitatiu i econòmicament eficaç per distribuir riquesa.

Les solucions no estan inventades i es necessita l’energia i la imaginació creadora de tothom per dissenyar alternatives, experimentar-les i aprendre col·lectivament.

Entrar en contacte més estret amb la natura també ens hauria de servir per desvetllar el sentiment de comunió amb el planeta i els altres éssers vius i teixir-hi vincles amables.

Sentir la natura com un gran sistema del qual formem part ens ha d’ajudar a mobilitzar-nos contra la lògica de l’explotació sense límits i la destrucció de la biosfera. Ho necessitem per aconseguir fer front als reptes que tenim.

Tenim la certesa que el projecte d’Escola al bosc ens portarà a aquesta comunió amb el planeta i que aquesta és la relació que han de tenir els infants amb els espais naturals, per tal d’esdevenir ciutadans que reverteixin l’espiral de destrucció del planeta i assegurem la preservació del món natural.

Estem trobant el camí de tornada al bosc!

L’ORENETA 49

treballar des de molts àmbits del coneixement.

A la Festa d’Hivern ja heu pogut fer-ne un tastet i veure tots els projectes que està generant aquesta experiència.

24 SECUNDÀRIA Redactores: Laia Roca i Judit Moreno Disseny i maquetació: Judith León i Nicolay Pérez Fotografia: Escola El Puig Disseny i maquetació “Activitats”: Raúl Cantón i Agatha Puig

Visita a l’exposició Som Natura

L’ORENETA 49

Aquest any, tots els alumnes de Secundària hem visitat l’exposició del Museu de Ciències Naturals de Barcelona anomenada Som Natura.

Aquesta explica què és la biodiversitat, element molt important per garantir el nostre benestar i salut, que produeix l’aire que respirem i és essencial per disposar d’aigua de qualitat per beure, aliments, fàrmacs i productes del nostre dia a dia.

En aquest darrer àmbit ens explica diversos projectes per reduir l’impacte negatiu sobre el planeta en diferents camps.

Un dels objectius que persegueix l’exposició és que les persones surtin commogudes per la bellesa i la sensació de benestar que ens aporta la naturalesa, que s’entengui el que integra el concepte de biodiversitat, sentint-se part d’ella i, per últim, que sortim convençuts que hem d’adoptar una actitud de compromís per poder aturar la seva pèrdua.

L’exposició ens convida a fer un recorregut dividit en 7 àmbits, el contingut dels quals és: Ets natura, La xarxa de la vida, La biodiversitat a Catalunya, Els límits d’un planeta únic, Sentir la naturalesa i, per acabar, Actuem.

ACTIVITATS 1R TRIMESTRE SETEMBRE 3r Visita a TV3 dilluns 23 -Sant Joan Despí-

OCTUBRE 1r Visita a l’arxiu Municipal dv. 4 -Esparreguera-

1r - 2n Exposició 4rt Xerrades sobre Som natura Servei Comunitari dc. 30 -Barcelonadll, dj. 16, 19, 30 1r - 2n - 3r Colònies St. Carles de la Ràpita -La Pobla de Lillet-França- dl-dc. 21-23 2n Exposició Ossos i un tros del Riu Llobregat dilluns 7 -Martorell3r Taller sobre addiccions Controles? dj. 17 -Esparreguera4rt Intercanvi Dinamarca dt-dc. 22-30

NOVEMBRE 3r

Exposició Som natura dj. 7 -Barcelona-

4rt

Exposició Som natura dj. 7 -Barcelona-

4rt Teatre lliure Posaré el meu cor en una safata dj. 28 -Barcelonagrup artístic

DESEMBRE 1r

Visita a la biblioteca dc. 4 -Esparreguera-

3r Xerrada Sabons dimarts 17 -Esparreguera-

25 SECUNDÀRIA Redactores: Leila Cuello Busquets i Anna García Moncunill Disseny i Maquetació: Raúl Cantón Fotografia: Escola El Puig

Promoció Frida Kahlo, benvinguts!

El dia 28 de novembre, els alumnes de 1r celebraren el bateig del nom que els acompanyarà durant tota l’estada a Secundària.

Hi van haver propostes molt diverses dels nois i noies de la classe, com ara Ernest Shackleton, Greta Thunberg, Neus Català... i, a partir d’un treball curós de tria on es tenien en compte les característiques del grup, els valors que ells creuen que els defineixen, per què creuen que es poden sentir representats o emmirallats, van decidir que volien ser la Promoció Frida Kahlo!

Frida Kahlo va néixer el 6 de juliol de 1907, filla de Guillermo i Matilde. De ben petita contragué poliomelitis i, el 17 de setembre de 1925, va patir un accident d’autobús, havent d’estar molt de temps al llit, on va descobrir el món de l’art. Frida expressava el dolor que patia a través dels seus quadres.

Es va casar amb Diego de Rivera, qui la va fer patir molt també, i van viure a Mèxic, a La casa azul. Es va quedar embarassada dues vegades, però va perdre les criatures que esperava. Van anar a viure a Estats Units on Diego ja tenia molta fama. Es van divorciar degut a què Diego l’enganyava. Frida va caure en una depressió. Finalment tornaren a ser parella, però portaven vides separades, una relació realment tempestuosa. El 1953 va fer una exposició on únicament hi havia quadres seus, però estava molt malalta i va fer instal·lar el seu llit a l’exposició per poderhi assistir. Va morir amb 47 anys.

Pensem que Frida Kahlo és tot un exemple de superació, ganes de tirar endavant malgrat les adversitats i d’una gran força que li permeté posar llum a una vida també plena de moments tristos i foscos.

“Pies para que los quiero si tengo alas para volar” – Frida Kahlo

L’ORENETA 49

Un any més, els companys i companyes de primer d’ESO han escollit el nom de la seva promoció.

26 SECUNDÀRIA Redactores: Marta Abelaira, Montse Raya, Anna Garcia i Leila Cuello Disseny i maquetació: Gala Cuesta Fotografia: unsplash.com

I tu, què hi pots fer?

L’ORENETA 49

L’escola El Puig s’adhereix a la mobilització a favor del medi ambient.

El canvi climàtic és un tema cabdal: l’augment de les temperatures en tot el planeta, la contaminació, el reciclatge... són algunes qüestions que s’estan convertint en un greu problema i amenacen el nostre futur.

Darrerament els mitjans de comunicació estan parlant extensament sobre el canvi climàtic i es realitzen cimeres per tal d’evitar-ne les conseqüències. Afortunadament, sembla que comencem a reaccionar i a actuar.

Però, per què ara? Durant molts anys aquest tema ha estat poc present i no se li ha donat la suficient importància com per actuar socialment. A l’actualitat s’ha donat a conèixer un gran moviment que gira entorn a aquesta problemàtica, principalment impulsat per gent jove. Una de les grans activistes i líder que ha encapçalat les cimeres, és Greta Thunberg, una adolescent sueca de 16 anys que s’ha proposat fer veure al món la necessitat d’ actuar, ja que les decisions que s’estan prenent avui afectaran les properes generacions.

LA GRETA: UNA MIRADA ESPECIAL La Greta Thunberg pateix la síndrome d’Asperger, la qual es caracteritza per importants dificultats en la interacció social i la comunicació no verbal. És el trastorn més lleu dins de l’espectre autista i es diferencia d’aquest perquè el coeficient intel·lectual no es veu afectat. Un dels símptomes més característics consisteix en què t’obsessiones molt pels assumptes que et preocupen i necessites fer alguna cosa per solucionar-los. Aquesta és la motivació que va portar a la Greta a fer una gran acció per tal de reduir el canvi climàtic.

L’ORENETA 49

27 SECUNDÀRIA

Des dels 15 anys aquesta noia feia vaga cada divendres davant del parlament suec i es manifestava demanat una acció climàtica més potent. A partir d’aquesta idea, altres estudiants es van unir a aquesta protesta, manifestant-se en els seus respectius països. El 2019 es van organitzar dues grans concentracions en diferents llocs del món on hi van assistir més d’un milió d’estudiants.

El 27 de setembre, els alumnes de 3r i 4t d’ESO de l’Escola ens vam voler afegir a les diverses accions de protesta que es varen convocar a nivell mundial, fent vaga i manifestant-nos. D’ altra banda, l’Escola va organitzar un acte amb tots els nois i noies i resta de comunitat educativa, des dels més menuts als més grans, on es va parlar sobre el canvi climàtic. Cada classe va proposar accions a favor del medi ambient, les quals podem realitzar cadascú de nosaltres en el nostre dia a dia, amb la finalitat de disminuir la nostra petjada de carboni.

PETJADA DE CARBONI La petjada de carboni es coneix com la totalitat de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) emesos per efecte directe o indirecte de cada individu, organització, esdeveniment o producte. És la mesura de l’impacte que les nostres activitats tenen en el medi ambient, particularment en el canvi climàtic.

28 SECUNDÀRIA

L’ORENETA 49

Redactores: Laia Roca i Judit Moreno Disseny i maquetació: Ibai Mendiguren i Gerard Pérez Fotografia: unsplash.com

Dos tendres cadells, Per què els tractem de diferent manera?

No és necessari, natural ni normal.

La interessant teoria de les 3 N. Les plataformes socials ens mostren cada vegada més interès en la reivindicació dels drets dels animals. El maltractament que han rebut durant la seva vida, en festes populars, a l’escorxador...ens remou internament i fa que prenguem consciència del seu patiment.

D’altra banda, cada vegada també hi ha més sensibilitat envers l’abandonament dels animals de companyia. Malgrat existir centres per a aquests casos, malauradament molts acaben vivint en unes condicions pèssimes i, en el pitjor dels escenaris, té lloc la mort de l’animal.

La Teoria de les 3 N. La psicòloga social Melanie Joy, en un estudi realitzat el 2013 a Estats Units, ens explica com creu que el consum de carn es basa en la creença errònia de les 3N: “natural, normal i necessari”. Ella ens la desmitifica i

ens mostra els beneficis de participar en un moviment emergent que cada vegada té més força, sobretot entre el joves: el veganisme.

Joy es va preguntar quina diferència hi ha entre menjar-nos una mascota i un animal de granja. “Per què estimem els gossos, ens mengem els porcs i ens vestim amb les vaques?”.

En la seva tesi doctoral, a partir de recerca teòrica i d’ entrevistes a científics de diversos àmbits, metges, membres de la indústria del sector càrnic i vegetarians, va concloure que tots ells tenien un nexe en comú: separaven els animals que estimaven dels que es menjaven, no establien connexió entre aquests.

Joy és una de les grans impulsores del veganisme. La filosofia vegana no lluita contra la mort del animals, sinó en contra del

29 SECUNDÀRIA Redactores “El petit comerç”: Marta Abelaira Oliver, Anna García Moncunill, Leila Cuello Busquets i Montse Raya Peña Disseny i Maquetació: Ibai Mendiguren i Gerard Pérez Fotografia: unsplash.com

El petit comerç?

Les botigues tradicionals són el lloc de contacte real del sistema econòmic amb els consumidors. El comerç és el sector on els consumidors exerceixen directament el seu dret a triar: a qui, què, com, quan i on comprar.

Cada dia, en una xarxa extensa i densa de punts de venda, els consumidors prenen decisions quotidianes que els comporten més qualitat de vida.

Per altra banda, cada vegada és més habitual la compra per internet; Amazon és una de les moltes marques online i de les més populars, on pots comprar qualsevol producte, a un preu raonable, d’arreu del món.

contaminació atmosfèrica i de l’aigua, així com de la pèrdua de la biodiversitat.

Volem concloure el nostre article amb una interessant pregunta que Joy ens formula: Si no ens sentim còmodes matant, per exemple, un Golden Retriever, per què no sentim el mateix quan matem un porc o una vaca per gaudir del seu sabor?

Nosaltres estem encuriosits en saber com la gent del nostre poble, Esparreguera, acostuma a comprar. Ho fan online, centres comercials, prefereixen comprar al poble...? Vam fer un petit estudi estadístic, segons el qual un 50% de persones sempre compren fora, un 35% de persones compra al poble i fora, i un 15% de persones compren sempre al poble. Aquestes compres van acompanyades, també, de compres per internet, les quals cada vegada són més habituals, sobretot entre la gent més jove.

Us volem animar a continuar comprant a les botigues del poble. És una opció més humana, ens apropa a conèixer els nostres veïns, més ecològica, ja que no utilitzem el cotxe i que, a més, ajuda a fomentar llocs de treball al poble i mantenir-lo viu.

L’ORENETA 49

seu patiment. Per altra banda, ens ofereix un món més sostenible, ja que l’enorme quantitat de granges del sector càrnic contribueixen al deteriorament del medi ambient. Segons un informe de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació, FAO, el sector ramader, genera més gasos d’efecte hivernacle que el sector del transport, sent una de les causes principals de l’escalfament del planeta, la degradació de les terres, la

30 SECUNDÀRIA Redactores: Laia Roca i Judit Moreno Disseny i maquetació: Agatha Puig Fotografies: www.stockvault.net / www.freepik.es

Científics a la cuina: Innovació i tradició

L’ORENETA 49

Com cada any, la classe de 3r d’ESO fem un tast: el laboratori Científics a la cuina, el qual reuneix el punt de vista científic amb una activitat quotidiana, com és el cuinar.

Científics a la cuina, una proposta innovadora amb el propòsit d’aprendre a ser capaços de cuinar, fins i tot comprar els ingredients necessaris per realitzar la recepta! Però també és veure com la cuina està farcida de ciència. És molt important saber com afecten les reaccions químiques dels aliments a partir dels canvis de temperatura, barreges amb altres productes, textures amb les que es treballa...

Investiguem?

Brownies, melmelades, batuts verds, làctics, salses...ara ja no se’ns resisteixen! Els sabem elaborar i, és més, sabem cercar quines receptes podem fer per tal d’aconseguir alguns nutrients, vitamines... que necessitem.

21 SECUNDÀRIA

L’ortiga, és possible menjar-ne!

Els ingredients: · · · · ·

10g d’ortiga 10g de fulles de dent de lleó 10g de fulles d’estèvia 2 pomes 1litre d’aigua.

Preparació: El primer pas és netejar i tallar a trossos, sense treure’ls la pell, les pomes. Seguidament, has de posar a bullir en un pot un litre d’aigua. Quan l’aigua ja porti quatre o cinc minuts bullint, li has de tirar les pomes tallades, les fulles d’ ortiga, dent de lleó i l’estèvia. Cal que bullin durant aproximadament 10 minuts. Seguidament, es realitza el procés de colar el caldo de la poma i les herbes. Per finalitzar, has de deixar reposar el caldo unes quatre hores i, així, podràs degustar el resultat final: la infusió d’ortiga.

32 SECUNDÀRIA Redactors “M'obres?”: Kira de Rooij, Carlota Valencia i Martina Gràcia Disseny i maquetació: Berta Soler Marimon Fotografies: https://unsplash.com/photos/vqgWm_nbak0

M’obres?

La comunicació a través dels mòbils.

L’ORENETA 49

Actualment, els joves estem molt interessats en les noves tecnologies i aquestes han agafat un paper molt important en el nostre dia a dia.

Martin Cooper en va ser el seu inventor i va realitzar la seva primera trucada, de 30 minuts!

Us volem parlar sobre l’ús del mòbil, un estri que s’ha tornat gairebé imprescindible per a nosaltres. No obstant això, la seva popularitat és un fenomen molt recent. En els seus inicis, el telèfon mòbil era de grans dimensions, reduint-se posteriorment a una mida portàtil: ara és possible desar-lo a una petita butxaca.

Estem a l’era de la tecnologia, la qual ens ofereix en aquest àmbit molts diversos usos de comunicació ràpids, fàcils i útils. El telèfon mòbil té els seus inicis a principi de la Segona Guerra Mundial, on era una veritable necessitat la comunicació a distància.

Posteriorment, l’any 1973 l’empresa Motorola va llençar al mercat el primer telèfon mòbil portàtil adreçat al públic. A partir de 2010 els coneguts com a telèfons intel·ligents, ja amb pantalla tàctil, connectivitat a internet (3G, 4G i ara 5G) i models i marques per a tots els gustos, saturen el mercat. Hem passat d’utilitzar-lo per trucades urgents a estar enganxats tot el dia a ell. És gairebé impossible trobar una persona que no tingui un mòbil, i encara més difícil: que surti al carrer sense ell!

Us convidem a observar quin ús en fem, podent decidir, amb real llibertat, on, com i quan utilitzem el nostre mòbil.

33 SECUNDÀRIA Redactors “New fashion”: Aritz Agramunt i Josep Oriol Colom Disseny i maquetació: Berta Soler Marimon Redactors "Juguem a ser astrònoms": Dídac Jiménez i Martí Favà Disseny i Maquetació: Ibai Mendiguren i Gerard Pèrez

New fashion

La moda és un gran instrument per tal de poder mostrar al món la nostra personalitat, sentint-nos sovint atrets o influenciats per ella. Alguns de nosaltres, sobretot, ens fixem molt en la marca de la roba o calçat. Rebem molta influència de gent famosa amb la qual ens identifiquem; a vegades amb ella directament, a vegades amb el missatge que volen transmetre.

Vestir d'una determinada manera ens permet, per una banda sentir que formem part d'un col·lectiu, i a la vegada ens ajuda a diferenciarnos creant la nostra pròpia identitat. Un equilibri molt interessant, però difícil d'assolir.

Juguem a ser astrònoms Us convidem a jugar una estona amb nosaltres, posant a prova el vostre coneixement sobre l’univers.

Què en sabem de l’espai?

1. Qui va inventar el telescopi, on i quan? · Galileu · Lippershey · Einstein

3. Quants anys necessitaríem per decidir el nom de totes les estrelles de la Via Làctia? · 100 anys · 4 milions d’anys · 4.000 anys

2. Quina és la muntanya més alta del sistema solar? · Mont Olimp · Montserrat · Kilimanjaro

4. Quina és la velocitat final a la qual ens movem el humans? · 24 Km/h · 3000 Km/h · 1.400.000 Km/h

Respostes: 1. L’astrònom Galileu Galilei no va inventar el telescopi, el va inventar l’alemany Hans Lippershey el 1570.

2. La muntanya més alta del sistema solar és el Mont Olimp situat a Mart de 22,5 Km d’altitud, el triple d’alta que l’Everest. És a la vegada un volcà.

3. Necessitaríem 4.000 anys per decidir el nom de totes les estrelles de la Via Làctia.

4. La velocitat final a la que ens movem els humans és 1.400.000 km/h.

34 SECUNDÀRIA Redactores: Txell Rodríguez, Carla Espinosa i Míriam Granadal Fotografies: Neixé Castellano

L’Experiència de rebre i donar: El Servei comunitari

L’ORENETA 49

Aquest any s’ha integrat en el currículum de totes les escoles de Catalunya una nova matèria: El Servei Comunitari. L’Escola s’ hi afegeix i inicia nous projectes La Neixé Castellano, ex-alumna de l’Escola i estudiant d’Antropologia, va venir a fer una conferència als nois i noies de 4t d’ESO. Durant aquest darrer any, ha estat viatjant per l’Orient mitjà i col·laborant en dos projectes al Líban i Palestina. Per altra banda, just abans d’iniciar el seu viatge, va estar treballant també al Casal Intercultural d’Esparreguera durant un llarg període de temps, lloc on ara la majoria de nois i noies de 4t de l’Escola

realitzaran el projecte de

Servei Comunitari.

La Neixé ens explicà la seva pròpia experiència, també ens ajudà a entendre quins són els objectius a assolir en aquests tipus de projectes solidaris de Servei Comunitari i quin enfoc personal li podem donar. A partir del Servei Comunitari podem ajudar a les persones o col·lectius més desfavorits. Però tot i així, ens va ensenyar que el més important del voluntariat és entendre que tu no només estàs ajudant unes persones, sinó que tots som un equip que ens

ajudem els uns als

35 SECUNDÀRIA

altres i que, quan cooperes en un d’aquests

La Neixé ens mostrà com és el dia a dia a

projectes, també reps moltíssim. És més, en

Palestina. I en primera persona ens narrà

altres moments i àmbits de la teva vida, segur

què suposa viure a Hebron, els controls

que rebràs una valuosa ajuda d’algú: “ ...No

policials que has de passar per anar d’un

ens podem situar per sobre de ningú, pensant

carrer a l’altre de la ciutat, controls als quals

que ells ens necessiten i els ajudarem. És un

també són sotmesos els nens per tal de poder

intercanvi mutu de coneixements, emocions i

anar a escola, la dificultat que suposa viure

experiències; no els podem tractar amb una

amb un mur de 800Km construït per Israel

actitud paternalista, ells tenen molt a aportar

i que divideix el territori palestí... Aquesta

i ho fan...”

experiència li ha suposat una gran oportunitat per créixer com a persona, aprendre i viure l’experiència de rebre i donar.

Us convidem a viure l’experiència que suposa rebre i donar a la comunitat. Hi ha moltes maneres diverses de fer-ho i ens molts àmbits, des de petites ajudes

quotidianes

de qui ho necessita i tenim a prop, a projectes que reivindiquen la possibilitat d’un món més just i amb un futur millor.

Cerquem cadascú de nosaltres on i com ens agradaria col·laborar. Ben segur que serà una experiència interessant, molt profitosa i enriquidora!

Per altra banda, ens va parlar sobre el conflicte entre Israel i Palestina. El fet en si de venir a fer-ho, ja és un Servei Comunitari a un col·lectiu que ho està passant molt malament i que sovint és ignorat o menystingut fora del seu propi territori. El conflicte a Palestina afecta moltes famílies: les jueves, perquè viuen amb la por del terrorisme o l’atac de països fronterers àrabs, però molt especialment a les de Palestina, ja que Israel és un país poderós i fortament militaritzat que va ocupant mica en mica les terres palestines.

36 SECUNDÀRIA ENTREVISTES Redactores: Txell Rodríguez, Carla Espinosa i Míriam Granadal Maquetació i fotografia: Ivan Gómez i Marina Xufré

Nous canvis

Comencem un nou curs amb nous mestres i un nou Equip Directiu a l’Escola, el qual mira amb admiració tot el treball que han fet els seus antecessors i, a la vegada, amb il·lusió, creativitat, innovació... a l’hora d’encarar els nous reptes i projectes.

Montserrat Ramoneda Coordinadora d'Infantil Com ha sigut el nou canvi? Està sent

L’ORENETA 49

una bona experiència. M’ofereix la possibilitat de veure l’escola de manera més global, des de tota la seva complexitat.

Anna Sala Coordinadora de Primària Com ha sigut el nou canvi? Ha sigut un

canvi molt parlat, treballat amb temps per, a poc a poc, anar pensat una bona manera de fer el relleu i poder continuar amb tota la feina que s’ha estat fent fins ara.

Quines responsabilitats tens ara que abans no tenies? Sempre he pensat en

l’Escola, en com podem avançar dia a dia en llegir, en conèixer, en visitar tot allò que pugui servir per a la feina que fem a l’Escola, i ara s’hi afegeix que també que hem de trobar maneres de fer-ho arribar a l’equip de mestres. I l’equip directiu també fem tasques organitzatives, tenint cura del benestar de totes les persones que formem part de l’Escola.

Has deixat de fer alguna cosa? Totes

aquestes tasques necessiten una dedicació i ara ja no puc fer la Música a Infantil, però segueixo acompanyant en les estones de projectes.

Com et sents amb el nou càrrec? Molt

il·lusionada amb les noves tasques, perquè comporten una visió diferent de l’Escola, des de la globalitat i complexitat d’ocupar-se d’un grup de persones tan gran i tan ric. I agraïda per la confiança de totes elles en la feina i els nous projectes que anem tirant endavant.

Quines responsabilitats tens ara que abans no tenies? M’encarrego de coordinar l’etapa d’educació infantil, que implica estar en contacte amb tots els infants, totes les classes, les famílies... És una etapa on acollim els nens i nenes i les seves famílies en la seva arribada a l’escola, quan els infants són més petits i això és una feina de gran responsabilitat. Els rebem i els acompanyem per tal que se sentin part de la nostra escola. És una feina molt bonica.

Has deixat de fer alguna cosa? Ara mateix no estic tot el dia en una classe com a mestra, com havia fet fins ara. Estic de mestra a la classe dels Peixos, però només al matí. La resta d’hores faig música i algun espai. Així estic vinculada a totes les classes, des dels Cargols fins a la de la Lluna. També fem treball amb l’equip directiu i amb la coordinació pedagògica.

Com et sents amb el nou càrrec? Em sento còmoda amb les persones amb qui treballo i confiada amb el treball que fem com a equip. Amb ganes de continuar amb aquest gran projecte i amb molta estima per la nostra Escola.

La primera tasca de l’educació és agitar la vida, però deixar-la lliure perquè es desenvolupi.

Maria Montessori He triat aquesta frase de la pedagoga Maria Montessori perquè crec que representa el que fem a l’Escola, trobar espais d’aprenentatge que ens permeten saber qui som, com convivim amb els altres, com aprenem a fer més coses... per volar ben amunt!

Aprenent, tenim la possibilitat que les persones puguin fer coses que ningú altre ha fet abans. L’Educació permet imaginar i dona eines perquè cada persona trobi dins seu dimensions, idees, paraules i projectes que expliquin el que vol fer. No sabem què ens depara el futur, però estem convençuts que l’Escola ha de preparar perquè siguem ciutadans lliures, solidaris, amb competències per viure en societat, amb una cultura que t’empoderi a conduir la teva vida.

A l’Escola tenim l’oportunitat d’aprendre a comunicar-nos, a llegir, a escriure, a raonar, a comprendre... i a obrir-nos al món per no perdre mai la il·lusió per aprendre.

Vaig acceptar el càrrec de directora i sento que vaig entomant les noves tasques que em pertoquen, portava 12 anys a l’Equip Directiu

implica tenir visites, reunions, formacions... que fan que el model de l’Escola sigui reconegut i es valori el que fem. En la darrera visita de l’Eduard Vallory (director d’Escolanova21) ens dedicava aquestes paraules:

Què deu fer que avui, en ple segle XXI, el treball pedagògic meravellós que feu a l’Escola El Puig sigui sent una excepció, i no la norma? Quants infants més han de caure per culpa d’escoles i d’un sistema educatiu que ignoren la importància fonamental d’una educació vinculada amb la vida, rellevant i amb sentit, que acompanya emocionalment els infants en el seu creixement, que convida i ensenya a fer-se preguntes i cercar respostes?

Deia Marta Mata que la lluita per l’Educació va de la mà del somni de l’educació desitjada. I cada cop que vinc a l’Escola veig somni rere somni l’esforç, la il·lusió, el compromís i la voluntat que hi ha darrere les experiències d’aprenentatge i de vida que us caracteritzen.

Em sento orgullosa d’estar a l’Escola on veig que els nens i les nenes són feliços, on podem treballar de forma cooperativa per avançar amb el que ens proposem, on hi ha un equip de persones involucrades en pensar, repensar ... i fer de l’Escola cada dia un lloc millor.

L’ORENETA 49

Carol Giralt Directora

i vaig aprendre molt al costat de la Montse i de la resta de l’equip, almenys ara no em ve tot de nou! Però cada dia és un nou repte, estar a la direcció implica gestionar un munt de coses que passen en el dia a dia a l’Escola, però és emocionant perquè vol dir participar en el projecte amb tota la comunitat educativa.

Estem vivint un moment històric de transformació educativa i l’Escola és un referent per a moltes altres escoles, això

38 SECUNDÀRIA ENTREVISTES

Tània Ollé Coordinadora de Secundària

L’ORENETA 49

Ha suposat un gran canvi per a tu ser la nova coordinadora d’ESO? Sí, perquè ara no només em preocupo o treballo per la tutoria de 3r d’ESO (què és la que sempre he fet), sinó que procuro tenir una visió general de tot el que passa a la Secundària i ajudar amb tot el que se’m necessiti.

Què fas, que abans no feies? I què has deixat de fer?

Marçal Vendranas Matemàtiques Com ha sigut el nou canvi de venir a treballar a l’Escola? Ha sigut tranquil, jo ja hi havia estat treballant i en coneixia la dinàmica. Ara, a més a més, hi faig poquetes hores.

Què és el que trobes més singular del treball a l’Escola? Aquí treballeu per projectes i això és molt especial. Per altra banda, sou una escola genuïnament familiar.

Ara organitzo el dia a dia, preparo les reunions, també em coordino amb les altres etapes (Infantil i Primària)...

I he hagut de deixar de fer algunes hores de classe de ciències, em falten hores!

Corbin Michale Language assistant What is your full name?

Corbin Michale Lathem

How do you feel in Catalonia?

Is Canada different from Catalonia?

Núria Oltra Educació Artística Què t’ha semblat, venir a treballar a l’Escola?

Ha estat molt bé, realment enriquidor. I tinc ganes de veure com queda la revista! A més a més, sou molt acollidors i agradables, m’heu fet sentir com a casa.

Very, I would say that they are really different.

The streets are very different. The food is also different. It is very good. The weather is warmer.

Do you feel good with your Catalan family? Yes, I am staying with Gerard and Laia Franch. They are very nice and fun to be with.

What are your hobbies? I like reading, playing videogames and go for short walks.

39 SECUNDÀRIA Redactora: Maria Sabaté Disseny i maquetació : Raúl Cantón

Our Experience

Com cada any, els alumnes de 4t d’ESO han realitzat l'intercanvi amb l'escola Nyborg Friskole a Dinamarca.

El projecte d’enguany ha girat entorn de la temàtica del disseny. Dinamarca és un país internacionalment reconegut en aquest àmbit. Visites al museu d'art contemporani o a l'escola de disseny a Kolding, van contribuir a la inspiració i creació d'unes làmpades ideades pels mateixos alumnes. Per altra banda, també es van realitzar diverses sortides per tal de conèixer millor l'entorn de Nyborg, el poble on està situada l'escola, i a Copenhaguen. Allà els alumnes van poder gaudir d’una de les activitats més divertides, la visita al parc d'atraccions del Tívoli, posterior a una visita per la ciutat.

Gràcies a aquest intercanvi, s'han establert forts vincles entre els alumnes danesos i catalans, els quals ja esperen amb ànsies poder acollir a casa seva els nois i noies danesos, entre els dies 25 de març i 1 d'abril.

L’ORENETA 49

Intercanvi a Dinamarca